Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93079 | Serra de Miralles i capçalera de la vall de Vallplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles-i-capcalera-de-la-vall-de-vallplana | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>La Serra de Miralles és una serra situada als municipis de Palafolls, Tordera i Santa Susanna i és el tram final oriental del corredor del Montnegre. El cim més alt és el Turó Gros de Miralles, amb 345 m. Al vessant occidental es troba Ciutat Jardí.</p> <p>A la serra de Miralles hi neixen tres rieres, la de Reixach i les dues que formen la de Sant Genís, la de can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>El sot d’en Vinyals rep el nom de la masia, que abans del s. XIX era coneguda com a Mas Valls. En aquest indret de la Vallplana, s’hi troben les roques d’en Vinyals, conjunt de blocs granítics situats en un espai d’uns 80 m, seguint l’eix de la riera de Reixach.</p> <p>Alguns dels paratges més destacats són Sant Pere de Vivelles, les Roques d’en Vinyals, la Font del Bolet i algunes de les masies més rellevants de la zona.</p> <p>A la part baixa hi ha camps de dalla i cereals, a la part mitjana s’hi combinen aquests camps amb boscos de suros i alzines, que ho cobriran tot a la part alta. Amagades dins el bosc hi trobem la joia de la corona, les Roques d’en Vinyals, unes pedres granítiques de mides fetes per gegants posades capriciosament a la llera de la riera, i també la Font del Bolet, espai de berenars a l’ombra de grans plataners.</p> <p>Vallplana se situa en un dels laterals de la carretera que connecta amb Tordera. Limita amb Sant Genís de Palafolls i Mas Reixach.</p> | 08155-52 | Carretera de Tordera a Palafolls | 41.6606333,2.7016926 | 475164 | 4612140 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La vall geogràfica comparteix topònim i àmbit territorial amb el veïnat documentat ja al segle XV. | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 93869 | Cal Bessó o Can Sidró Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besso-o-can-sidro-cuni | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha quedat integrada dins la urbanització Ciutat Jardí com una parcel·la més. Havia estat una masia senzilla sense cap pretensió.</p> <p>L'edifici presenta una teulada a dues aigües, primer pis i planta baixa. En la part oriental es va afegir un cos de teulada horitzontal i pintat de color blanc, com tot el conjunt. </p> <p>Presenta porta principal i finestres de línies horitzontals amb porticons de fusta. Avui en dia no presenta cap element destacable.</p> | 08155-134 | Avinguda dels Arbres 2005P | <p>Les primeres dades són de 1818, al llibre d''Apeo', en el qual Isidre Cuní apareixia com a propietari de la casa.</p> <p>El motiu Bessó es troba, per primer cop, al registre de finques de 1856. </p> | 41.6618670,2.7076140 | 475657 | 4612276 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93869-cal-besso-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 95057 | Font del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet-0 | XX | Presenta pèrdues. No hi raja aigua. Està semisoterrada. | <p>En queda la placa de ciment amb el brollador de sortida. Hi ha un petit canó metàl·lic. No hi raja aigua. Queda un esglaó al cantó esquerre, mentre que la part dreta està semisoterrada. </p> <p>Al voltant hi ha alguna taula rodona de ciment sense bancs. L'espai està poc conservat.</p> | 08155-224 | Can Vinyals. Veïnat de Vallplana. | <p>Segons Salicrú (2023) el nom de cal Bolet ve de quan era propietari, a la segona meitat del segle XIX, de la finca el Pau Ribas, àlies el Bolet. La deu d'aigua que nodria la font era agafada més amunt i a través d'una canalització era portada fins a la casa de can Vinyals, encara en queda alguna resta.</p> | 41.6775417,2.7076561 | 475667 | 4614016 | 1935 | 08155 | Palafolls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 95086 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-22 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Creu de terme realitzada en ciment. Marca el límit amb Santa Susanna. El peu és fet de xapa de ferro. </p> <p>En la part de dalt hi ha la creu i en la part de sota hi ha una daga o pavater de color verd. </p> <p>A la placa hi ha l'escut municipal i a sota hi diu terme municipal de Palafolls, província de Barcelona, les coordenades de la latitud i longitud del punt on és posada més l'alçada respecte al mar.</p> | 08155-231 | Carrer Lliris, 193 | 41.6550443,2.7093194 | 475797 | 4611518 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95086-creu-de-terme-limit-amb-santa-susanna-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Agraz i Nene | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93088 | Les Rieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rieres | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>El riu la Tordera travessa Palafolls de nord a sud i les rieres que es localitzen al municipi, li fan d’afluents. Destaquen les rieres de Reixac, la Burgada i can Jordà.</p> <p>La riera de Sant Genís és l’excepció, ja que desemboca al mar, a Malgrat de Mar. Es tracta d’un curs d'aigua que neix a la confluència de la riera de Can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>Si resseguim els seus afluents, seguint el curs de la riera amunt, trobem El Rierot, que s’enfila entre Serra Borrella i la carena que puja pel cementiri, i es divideix més amunt recollint l’aigua de dos canals, el Canal de Can Crosetes i el Canal de Can Camps o també dit Canal de Can Sèndic.</p> <p>Tornant al curs central, continuant enfilant riera amunt, a mig camí entre la Carretera N-II i el poble, un cop passades les restes de l’antic pont ensorrat el 1969 per una rierada, trobem el Torrent de can Grinyola, que recull l’aigua de la zona coneguda com els Crestins.</p> <p>El ramal de la dreta de la riera, anomenat la Riera de Can Jordà és potser l’eix principal, ja que recull l’aigua d’una àrea molt més gran que l’altra banda. Aquesta aplega els vessants del Turó dels Tres Pins, Miralles i gran part de Ciutat Jardí. Al llarg del seu recorregut rep l’aportació d’afluents més petits: el Torrent de can Daniel, que neix sota el mas del mateix nom; el Torrent de la Bardera, que discorre entre el mas Alsina i can Plantera, i alimentat pel Torrent de Ca l’Oli, que s’escola entre el mas Alsina i ca l’Oli; més amunt el Torrent de cal Bessó i ja enfilant la serra del Sot de Miralles.</p> <p>En la documentació anterior al segle XIX l’eix principal d’aquesta Riera de Can Jordà rebia el nom de Riera del Cellent. Actualment, encara hi ha una peça sota el Sot de Cal Bessó que s’anomena el Cellent.</p> <p>L’altre ramal, el de la banda esquerra, és conegut com la Riera de can Borrrell. Recull l’aigua de tota la vall que forma la carena que va de Montagut al Turó d’en Serra, que separa Malgrat de Mar i la carena on hi ha el poble de Sant Genís. Aquest ramal rep en l’actualitat diversos noms segons el tram a què ens referim: Riera de Can Cabreta, Riera de Can Borrell. Riera de Can Gibert. Aquests trams de riera reben el nom per on transcorren.</p> | 08155-61 | 41.6710600,2.7095300 | 475820 | 4613296 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93088-riera-burgada-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 93649 | Can Cabreta, Mas Alsina de la Cals o de les Cabres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabreta-mas-alsina-de-la-cals-o-de-les-cabres | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | En estat d'abandonament. Presenta esquerdes, fissures i pèrdues en parets i façana. | <p>En podem distingir dos habitatges, un de més nou construït al 1903, i un de més antic contraposat a l'altre, el que seria l'antic mas Alsina de la Cals o de les Cabres. Aquest, un cop construït el nou, actuarà com a masoveria. </p> <p>L'edifici antic té un sostre a dues aigües. Presenta planta baixa, primer pis i golfes. L'arrebossat té diferents tonalitats de gris. Finestres i porta no tenen cap element destacable.</p> | 08155-82 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1430 quan Antoni Alsina i la seva muller Caterina van vendre una feixa a Joan des Clapers, sastre, vora la Vilanova, i el 1433 en venen una altra a Joan Llorenç.</p> <p>Jaume Alsina, propietari útil del mas el 1502, capbrevava el mas de dos-cents jornals.</p> <p>El Benet Alsina capbrevava les mateixes peces el 1585 que el seu avantpassat.</p> <p>El 1664 Maria, vídua de Joan Alsina, capbrevava algunes noves peces més. </p> <p>El 1679 Josep Rovira venia el mas Rovira i totes les peces de terra a Genís Alsina de la Cals, el seu net, Joan Alsina el capbrevava el 1753.</p> <p>Paula Alsina, filla d'Antoni i Maria es va casar el 1726 amb Francesc Vilajoan, aportant un dot de 160 lliures que va pagar el seu germà i hereu Francesc.</p> <p>Francesc Alsina va fer testament el 1745. Anomenava hereu al seu fill Joan i deixava la legítima a la resta de fills no casats, a Susanna 200 lliures, a Josep 150, els casats ja havien rebut la seva part. En Joan no va heretar el mas i ho va fer Josep que es va casar amb la pubilla del mas Rabassa, absorbint tot el patrimoni del mas Rabassa.</p> <p>Joan Alsina el 1756 va establir a diversa gent en peces de bosc i vinya a la Guardia, com Josep Nualart Forn, Joan Colomer Salada i Joan Mateu.</p> <p>El 1786 es va fer inventari de la casa a la mort de Joan Alsina per a la seva vídua.</p> <p>El capbreu que va fer Joan Alsina Rabassa el 1791 potser era el moment més esplendorós del mas, declarava tenir 200 jornals del mas Alsina, 30 del mas Rovira, 100 del mas Rabassa, i 77 jornals en disset peces, és a dir un total de 407 jornals.</p> | 41.6580120,2.7120620 | 476026 | 4611847 | 1430 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93649-can-cabreta.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Del sobrenom 'de la Cals' no sabem del cert quin era el motiu, però si que tenim documentat a principis del segle XX dos forns de calç dins la finca. Ara la masia queda dins la urbanització Ciutat Jardí. Als anys 70 els Alsina van vendre tota l'extensa finca a una promotora que va urbanitzar la muntanya.L'origen del sobrenom 'de les Cabres' el desconeixem totalment, motiu que va derivar com a can Cabreta, motiu que va quedar com a nom de la casa però que primer va ser el motiu d'un dels seus propietaris, Josep Alsina Cambrerol. | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||
| 93947 | Font de can Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cabreta | XX | Presenta pèrdues, esquerdes i verdet en les parets del recinte i en la pròpia font. | <p>En la Font de Can Cabreta, al segle passat s’hi va posar unes rajoles dedicades a Sant Sebastià, sant que es venera a Sant Genís des d’antic quan el poble li va demanar protecció per la pesta que assolava aquestes terres, a mitjan segle XVII.</p> <p>La font, amb brocada metàl·lica, té una estructura realitzada en pedra. L'espai del seu davant està construït amb de pedra a banda i banda. Aquestes guien el camí fins a la font. </p> <p>Damunt de la font hi ha una placa de ceràmica feta amb vuit peces on apareix Sant Sebastià. Trobem la inscripció 'Sant Genís de Palafolls. Agraït a Sant Sebastià en el seu vot de poble (1681). Ciutat Jardí, setembre 1973'.</p> | 08155-145 | Veïnat de Sant Genís, urbanització de Ciutat Jardí. | 41.6580120,2.7120620 | 476026 | 4611847 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 93875 | Can Puiggorri o Mas Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puiggorri-o-mas-carreres | <p> - BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | Ha perdut gran part de les teulades i parets de l'edifici. S'hi contemplen greus fissures, pèrdues i esquerdes. | <p>Can Puiggorri està derruït, es mantenen les parets de la primera planta on encara es pot veure el portal de pedra amb llinda de fusta. </p> <p>L'edifici era, originàriament, de planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. </p> <p>L'arrebossat de ciment és, pràcticament, inexistent en l'estructura interna i externa de l'edifici. Es veu gran part de les pedres originals de l'edifici. </p> <p>Podem veure en algunes parets parts on hi ha combinat el maó i la pedra com a element constructiu. El maó s'ha utilitzat en posteriors reformes. </p> | 08155-140 | Avinguda Flors s/n | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són de 1415 quan Bertomeu Carreres, àlies Simó, i la seva esposa Joana, reberen de Guillem Desclapers, batlle, 6 lliures i 16 sous corresponents a 77 sous d'un bou i 9 sous i 6 diners d'un ase, que com a batlle els va vendre per l'absència que varen fer de tres anys del mas. </p> <p>El 1572 Joan Dalmau de la Franquesa estableia dins el mas al matrimoni Benet i Elisabet Pica, esdevenint propietaris útils del mas Carreres.</p> <p>El 1581 el mestre d'aixa Joan Puiggorri, comprava el mas de tres jornals a Elisabet, vídua de Benet, per set lliures.</p> <p>Al capbreu del senyor de Palafolls, el marquès d'Aitona, el 1664, els Puiggorri capbrevaven el mas i una peça boscosa al veïnat de Sant Genís a l'Aluach.</p> <p>Pau Puiggorri capbrevava el 1732 pel Priorat de Rocarrossa dues peces de nous quartans cadascuna que havien format part del mas Tomàs Rourell, i per les quals prestava anualment sis diners. </p> <p>El 1741 la pubilla del mas, Maria Puiggorri signava capítols matrimonials amb el Francesc Fontseca, treballador de Sant Feliu de Buixalleu, que en aquell moment vivia a Hortsavinyà (fill d'Isidre Fontseca i Maria Torres, tots dos difunts en aquell moment).</p> <p>Josep Fontseca Masjoan signava el 1800 capítols matrimonials amb Maria Reig Planella que aportava 60 lliures de dot.</p> | 41.6587250,2.7130530 | 476109 | 4611926 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 93736 | Can Claric, Can Sidro Claric o Can Jaumeset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claric-can-sidro-claric-o-can-jaumeset | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Claric és una casa petita senzilla sense cap element destacable, hi ha davant la casa un pou, el qual a uns metres d'ell s'inicia una mina que baixa directe a mig pou, una mina amb esglaons que va ser feta pel fill del Jaume Solà, en Josep Solà Tos, tot i que ningú en sap dir la utilitat per la qual va ser feta.</p> <p>El sostre és dues aigües i està pintada de blanc. S'hi han anat afegint diversos cossos.</p> | 08155-91 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies de la casa són del padró del 1861 quan era propietat d'en Sidro Vilà, àlies Claric.</p> <p>Jaume era casat amb la filla del Sidro, que el doblava en edat. La parella no va viure mai a la casa, es van estar a la casa coneguda com a can Jesús de Baix. El Jaume va anar a viure a can Claric ja amb la seva segona muller, la Joaquima Tos. Del primer matrimoni Jaume no va tenir fills.</p> | 41.6780966,2.7139550 | 476192 | 4614077 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93785 | Mas Vinyals o Mas Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals-o-mas-valls | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La finca té dos habitatges. Hi ha una gran escala d'accés a la porta principal. Un es tracta d'una modesta casa d'indians construïda a principis del segle XX, i a l'altre, més senzill, seria el mas més antic, anomenat mas Valls.</p> <p>Actualment, la casa està molt ben reformada, les dues cases repicades amb pedra vista. La casa d'indians perd amb aquesta restauració una mica el seu aspecte original, donant-li un aire més rústic. Aquesta presenta planta baixa, primer pis i segon pis. El mas antic té el sostre a dues aigües i les façanes repicades amb pedra vista.</p> <p>A la finca, a prop de la casa, hi ha un forn de coure rajoles i encara les restes d'una bassa per pastar-hi l'argila que es treia d'allà mateix.</p> | 08155-102 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) Jaume Valls, propietari útil del mas, havia creat un cens a l'Hospital de Pobres de Sant Genís per valor de 300 lliures, ni ell ni el seu fill Francesc van poder fer front a l'amortització i el mas va anar venut a l'encant. El 1831 el va adquirir Josep Ribes, de Tordera, per 1.500 lliures, 300 per retornar a l'Hospital de Pobres i la resta va quedar pel senyor directe del mas, Joan Puig Pujades, de Tordera. </p> <p>Pau Ribes, àlies Bolet, fill de Josep i Francesca Puigvert, es va casar amb Teresa Torrent, d'Arenys, el matrimoni va morir sense fills i tots els béns passaren el 1877 a mans del germà de la Teresa, el Joaquim Torrent, qui va construir la nova casa al costat de la vella. </p> <p>En Joaquim era casat amb una Rabell, d'Arenys, el pare de la qual havia fet fortuna a Cuba amb una fàbrica de tabac. A l'interior de la casa encara en queda algun testimoni al mobiliari.</p> <p>El motiu de la casa prové d'antics masovers, la família Vinyals (en algun padró surt com a Viñas), documentats a la segona meitat del segle XIX. Darrere d'aquests vingueren els Plana Martorell.</p> | 41.6780860,2.7139550 | 476192 | 4614075 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93750 | Can Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segimon-0 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>A Can Segimon hi ha la masia antiga i al costat, a tocar de la paret, una nova edificació de tres plantes on viuen els propietaris.</p> <p>La casa antiga, deshabitada d'ençà que va morir Josep Soler Soldevila que l'havia comprat als anys quaranta, manté tot el parament que tenia a la mort d'en Josep. Conserva tots els elements originaris, escala d'accés al pis superior amb escalons antics, terres de la primera planta realitzats en fusta, la cuina amb pica de pedra i foc a terra. És una casa senzilla, amb una cuina entrada a baix i a dalt hi ha dues estances, destinades a dormitoris.</p> <p>Cal entendre que l'antic edifici es troba dins el nou. Això es pot veure en una doble porta d'accés. Hi ha la porta nova i dins la porta antiga de l'antic edifici. El conjunt d'edificis presenta teulades en línia diagonal, separades unes de les altres, sense poder parlar ben bé d'un sostre a dues aigües. Les construccions tenen un arrebossat en les diverses façanes pintat de color terrós.</p> | 08155-96 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la casa són de 1801, quan Ramon Valls Pruna va fer inventari dels béns deixats pels seus pares, una casa, tres peces a Vallplana i una peça anomenada la vinya d'en Pruna. </p> <p>El 1818, Segimon Valls tenia una masia amb mitja 'fanega' de secà, que els seus descendents van vendre a Josep Soler al segle XX.</p> <p>El 1917 sabem per una execució d'herència, que la casa de can Segimon tenia dues quarteres de terra i tres finques més, una de mitja quartera anomenada el Campet, una d' una quartera anomenada camp d'en Tresserres i una peça a Tordera a can Puigdelmas, coneguda com el Pirtuell, de tres quarteres, va ser heretada per Gràcia Caimel Agell, que segons el testament del seu pare, el Benet Caimel, fet el 26-10-1916 havia deixat les finques a ella i la seva germana Teresa i que aquesta última va vendre la seva part a la seva germana.</p> | 41.6821192,2.7157151 | 476340 | 4614522 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93786 | Mas Xalandric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xalandric | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Xalandric és una casa, senzilla i sense cap element destacable. És propietat de la família Verdaguer fins als anys 30 del segle XX, quan és adquirida per la família Clos. Actualment, de l'estructura antiga tan sols es mantenen algunes de les parets mestres, la casa està totalment reformada i manté una aparença moderna, queden petites restes de l'antiga era davant la casa.</p> <p>L'edifici nou és de planta baixa i primer pis pintat de blanc. La porta principal té una visera triangular feta en teula. Finestres i porta són de nova factura. Presenta una teulada a quatre aigües. </p> <p>El nom de la casa can Xalandric, és una transformació del cognom dels primers propietaris Teresa Salandrich casada amb Esteve Verdaguer.</p> | 08155-103 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és quan el seu propietari Esteve Verdaguer, casat amb Teresa Salandrich va fer hereu l'any 1799 el seu fill Francesc i dona la legítima a la seva filla Francisca.</p> <p>La següent referència és el 1818 quan consta la casa amb una 'fanega' de secà. El 1854 sabem que la finca, casa i amb terra tenia una capacitat de sis mesures de blat, quan Esteve Verdaguer Pujol va fer hereu al seu fill Segimon, i deixa la legítima de 25 lliures als seus dos restants fills, el Francesc i la Magdalena. </p> <p>L'any 1862 Esteve Verdaguer tenia la casa i tres peces, una d'una quartera i sis quartans de secà, una quartera i cinc quartans de vinya i una quartera d'erm, una altra d'una quartera i sis quartans de secà, sis quartans de vinya i sis quartans de secà, i la tercera de dos quartans de vinya. </p> | 41.6822700,2.7162440 | 476383 | 4614539 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93385 | Mas Xuclà o Xuclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xucla-o-xuclar | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX (finals) | Gran part de la masia està derruïda, destruïda i abandonada. | <p>El Mas Xuclar és una masia abandonada amb teulada a dues aigües. Presenta un mal estat general, abandonament, ha patit ocupacions, destrucció, etc. Presenta parets amb graffitis. </p> <p>Una part de la masia té pedra vista. El sostre és a dues aigües. </p> <p>Es poden distingir dos habitatges, el més antic, a la part de ponent està mig enrunat, i el de la part est està totalment abandonat conservant només parets i sostres. Aquest segon habitatge, més modern, té aspecte de ser construït a la segona meitat del segle XX, quan a la finca hi havia un vedat privat de caça i on s'hi criaven porcs senglars.</p> | 08155-69 | Veïnat de Sant Genís. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1386, quan Bernat Jutglar va donar a la seva germana Sansa un dot de 30 lliures, que ella va oferir com a dot a Pere Tomàs Rourell. El 1393 Joana, filla de Pere Jutglar, tenia la borda dita Jutglar on l'Abat de Breda té homes i dones, declarava que ella no pagava els censos, i l'abat va reduir a 5 sous de cens a canvi de mantenir en bon estat la casa i pagar els censos i tasques, i li atorgava una redempció d'11 sous.</p> <p>El 1531 era propietari útil del mas el Pere Jutglar, la seva filla Sebastiana i el seu net Miquel van vendre el mas a la família Bres.</p> <p>Al segle XVII la propietat era de la família Pruna. Pere Pruna l'havia comprat a Bertomeu Rossich el 29-5-1612 i havia fet testament anomenant la seva filla Magdalena hereva, segons el testament fet el 13-5-1619.</p> <p>El propietari útil del mas era Joan Domènech Pruna, pagès de Vilanova, fill de Magdalena Pruna i hereu segons el seu testament fet l'1-3-1664, que el 1680 capbrevava el mas de dotze jornals.</p> <p>Els Domènech vivien a la Vilanova de Palafolls i en el mas hi tenien masovers, el 1752 el masover era el Josep Alsina, germà de l'hereu del mas Alsina de la Casanova, i era casat segons els capítols matrimonials de 1727 amb Teresa Maymó. Susanna Alsina, germana de Josep, farà capítols matrimonials amb l'hereu del mas, Jaume Domènech Falcó.</p> <p>Susanna, com a usufructuària del mas el 1792, capbrevava el mas.</p> <p>El 1818, la propietat era de Joan Torró Domènech, al llibre d''Apeo' té al terme de Palafolls 66 'fanegas' de terra, 12 de bosc, 45 d'erm i 9 de secà.</p> <p>El 1853 el mas estava valorat en 10.500 pessetes i tenia 179 quarteres, entre vinyes, bosc i camp, afrontava llavors a orient amb Josep Martorell, Narcís Roig, Josep Estiu i Narcís Carreres, a migdia amb Narcís Estiu, terres del mas Ramis, amb l'Alsina i amb Rafael Molas, a ponent amb Josep Calvell o mas Rocacreus, i al nord amb Joan Alsina, Joaquim Thos, Josep Bigas i amb la riera de Vallplana.</p> <p>Als padrons de 1866 i 1880 hi tenim de masovers la família Privat, el 1911 i el 1924 els Simon. Al registre d'habitatges de 1921 el propietari és el Pasqual Bou, casat amb Teresa Torró.</p> | 41.6721267,2.7163240 | 476386 | 4613413 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xucla.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xuclar-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xuclar-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 93868 | Ca l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | Està en estat ruïnós. Manca teulada i gran part de les parets. | <p>Actualment, Ca l'Oli està derruït i ara es troba dins la propietat del mas Alsina. Era una casa de petites dimensions sense cap element destacable. </p> <p>Gran part de la teulada ha desaparegut. Les finestres que es mantenen presenten estructures amb llindes. </p> <p>Les parets tenen parts amb pedra vista i parts en la que es pot veure l'arrebossat en ciment. </p> <p>L'edifici presenta planta baixa i primer pis. El sostre era a dues aigües. Amb l'aspecte actual costa fer-se idea de com havia estat originàriament.</p> | 08155-133 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la masia són de 1789 quan Joan Mateu, treballador de Palafolls, tenia una peça de quatre jornals de vinya.</p> <p>Els Mateu ho varen vendre a Lluís Fermín Antònia i a la seva muller Rosa Droguer Ribes, de Riudarenes, que foren els propietaris entre 1911 i 1921. Aquesta parella no va tenir fills i van adquirir la finca els Tuset. Els germans Tuset tampoc no van tenir descendència i la casa va ser annexionada pel mas Alsina.</p> | 41.6650400,2.7167000 | 476415 | 4612626 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93868-img20230506103208.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 92703 | Forn de Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-borrell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> | XVIII | <p>El forn de Can Borrell té una amplada de 3 m de la base i 2 m a la part superior amb una alçada de 8 m. Es destaquen els dos contraforts a cada banda de la boca. Trobem espai d'entrada i una estructura circular dins. En la part interior també hi ha bancades. </p> | 08155-38 | Bosc de Can Borrell, Disseminat Can Borrell, 1, Veïnat de Sant Genís | <p>Documentat ja el 1714 és un dels forns de calç més ben conservat del Montnegre.</p> <p>Hi ha constància de la seva activitat fins a la primera meitat del segle XX. La seva situació no és gens casual, es troba en una zona rica en pedra calcària, la matèria primera per l'obtenció de la calç, i la llenya, el combustible per convertir aquesta pedra amb calç viva.</p> | 41.6576824,2.7169300 | 476432 | 4611809 | 08155 | Palafolls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Actualment es troba en desús. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 93390 | Can Borrell o Mas Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-o-mas-borrell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII | <p>Can Borrell és un mas documentat ja el s. XIII, ara molt transformat, comparteix unes característiques molt semblants amb Can Gibert i Can Vall de Juli, delimitats pel nord amb la Riera de Sant Genís i pel sud amb la carena, amb bosc per sobre la masia i cultius entre el mas i la riera.</p> <p>L'aspecte actual és d'unes reformes que es van fer a la dècada de 1940. </p> <p>El mas té un sostre a dues aigües. Les finestres i les obertures són de nova factura. És un mas de grans dimensions. </p> <p>La façana amb arrebossat està pintada d'un color terrós clar.</p> | 08155-74 | Disseminat Can Borrell | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són del setembre de 1254 quan Pere de Palafolls va vendre el mas junt amb el mas Ramona a dos clergues, Gausfred de Terrassa, ardiaca d'Empordà i Bernat de Falguers, prevere de l'església de Girona, i a Ramon Andreu, ciutadà de Girona. El mas ja era habitat per Guillem Borrell.</p> <p>El 1430 era propietari del mas Pere Borrell, boter i habitant a Blanes, qui renunciava al seu dret sobre el mas.</p> <p>Joan Borrell, propietari útil del mas, capbrevava el 1502 pel vescomte de Cabrera diverses peces.</p> <p>Caterina Borrell capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu avi Joan el 1502. Ella va fer testament a la seva filla Esperança el 10-9-1592, i aquesta el 13-4-1596 va anomenar hereu al seu fill Joan Pau Borrell, i aquest el 23-7-1623 va anomenar al seu fill Francesc hereu. Aquest Francesc amb el seu fill capbrevaven el 1666, pel marquès d'Aitona, les mateixes peces que els seus avantpassats.</p> <p>Pere Borrell es va casar amb Maria Galter de Santa Susanna, matrimoni que va unir els dos patrimonis, els Borrell incorporaven el mas Galter. El fill de la parella, el Francesc, va signar el 1728 capítols matrimonials amb Maria Teresa Tió d'Hostalric, filla de Jacint i Magdalena, els Tió van aportar un dot de 600 lliures.</p> <p>Al capbreu del Priorat de Rocarossa de l'any 1732 Pere Borrell, com usufructuari, i el seu fill Francesc, capbrevaven el mas Galter de la Vall de Santa Susanna, que tenia segons el testament de la seva mare fet a Vilanova el 6-4-1716. </p> <p>Del 1736 tenim les afrontacions del mas, de vint jornals, que els Borrell tenien sota la Candela de la Seu de Girona. </p> <p>Damià Borrell va fer inventari dels béns heretats del seu pare el 1775 i el 1798. Capbrevava pel duc de Medinaceli diverses peces el mas Ramon, derruït i el mas Galter amb les corresponents peces de terra lligades al mas.</p> <p>El 1789 hi hagué un doble casament, Francesc Borrell es va casar amb Josepa Boada, i alhora el pare de Francesc, el Damià, vidu, es va casar amb la vídua i mare de Josepa Boada, Teresa Mallol.</p> <p>El 1859 Joan Borrell Boada hipotecava el camp d'en Reig per poder comprar la soldada del seu fill Francesc Borrell Puig, que havia estat cridat a files per anar a Montevideo.</p> <p>El 1924 hi havia una família de masovers, els Aulet, vivint en un annex de la casa conjuntament amb els propietaris. </p> | 41.6576910,2.7169610 | 476434 | 4611810 | 1254 | 08155 | Palafolls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-era-1.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 93383 | Can Jordà, Mas Ramis o Can Jordi Casanova. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorda-mas-ramis-o-can-jordi-casanova | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Jordà és una masia de 353 m2. </p> <p>La casa ha estat molt transformada. Pel testimoni dels seus propietaris era una casa senzilla sense cap element destacable. Havia format part del mas Berga.</p> | 08155-67 | Camí de Can Jordà | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són de 1583, quan Magdalena era hereva universal del seu marit Miquel Tomàs, propietari útil del mas. Magdalena Tomàs filla i hereva de Magdalena i Miquel Tomàs, es va casar amb Joan Jordà.</p> <p>El 1624 hi havia un masover, Joan Mas, casat amb Bertomeua, que tenen una filla que va casar amb Joan Mabali Sagós de Sant Antoni de Freixenet.</p> <p>El 1666 Bernat Jordà era el propietari del mas i pagès de Vilanova, segons el testament de la seva mare Magdalena fet el 22-7-1619.</p> <p>El 1788 era propietari Francesc Freixa Jordà.</p> <p>Perdem la pista de la finca fins als primers padrons, el 1861 era propietari Joan Mateu, el 1866 i 1880 la casa estava deshabitada, i no va ser fins al 1911 quan hi trobem Francisco Terrades Iglesies, de cinquanta-vuit anys i de Gualba, i Joan Burgada Terrades de trenta-un anys i de Pineda.</p> <p>El 1924 vivien a la casa Francesc Roig Torrent i Maria Rocosa Castella, amb diversos fills.</p> <p>El 1931 van comprar la finca Antoni Guix Serrallonga, d'Osor i la seva muller Caterina Bayer Artigues, de Sant Martí Sapresa, però no van venir a viure a la casa fins el 1933.</p> | 41.6635496,2.7169653 | 476437 | 4612460 | 1583 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93383-can-jorda-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93383-can-jorda-de-sant-genis-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 93749 | Can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-2 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt restaurada i s'ha fet més gran, segons el testimoni dels seus propietaris. L'edifici antic no tenia cap element arquitectònic destacable. La reforma feta pels propietaris li ha donat l'aspecte d'una masia senyorial. Han incorporat un portal adovellat i algun finestral de nova factura. La casa conserva l'estructura antiga de parets de pedra i l'era al seu davant.</p> <p>Presenta un sostre a dues aigües. L'edifici ha estat molt transformat. Està pintada de color taronja. Finestres, portes i obertures són de nova factura.</p> | 08155-95 | Carrer Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de principis del segle XIX, concretament de 1805 quan era propietat d'Esteve Pons, que va fer hereus el seu germà Francesc, i al seu nebot Josep.</p> <p>De 1855 en coneixem l'extensió del mas, cinc quarteres i vuit quartans, i les seves afrontacions, a orient amb Francesc Reixach i Esteve Caimel, a migdia amb Esteve Caimel i Segimon Verdaguer, a ponent amb Segimon Verdaguer i Pau Pujades, i al nord amb Pau Pujades també. El document d'on es treu aquesta informació de la finca és un préstec sota la fórmula de venda de gràcia, és a dir, es fa la venda, però sempre que es tornin els diners al comprador la finca torna al propietari que l'ha venuda.</p> <p>El 1924 el cap de casa i propietari, en Francesc Plana Pons, va anar de masover a can Reixach, una casa amb molta més terra i possibilitats que can Santpere, de la qual en mantindrà la propietat deixant-hi un nebot de la segona dona de masover, el Joan Caimel Mates, casat amb la Ramona Oller Puigvert, tots dos de Tordera.</p> | 41.6839701,2.7173674 | 476478 | 4614727 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93749-can-santpere-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93749-can-santpere.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93643 | Ca l'Alzina, Mas Alsina, Mas Alsina de la Casanova o Mas Descoll Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzina-mas-alsina-mas-alsina-de-la-casanova-o-mas-descoll-llaurador | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>El casal del mas Alsina, construït al segle XVII, és una masia de grans dimensions d'estil basilical perfectament restaurada, mantenint tots els elements originaris. En destaca una galeria porxada a la façana de migdia. </p> <p>L'edifici fa una sensació de simetria quasi perfecta. En destaca, com a element constructiu, la pedra vista. El mas té planta baixa, primer pis i golfes. És, doncs, un edifici de grans dimensions, senyorial en podríem dir.</p> | 08155-81 | Camí del Caravaning | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són anteriors a la construcció del gran casal, el 1585. Antoni Alsina es declarava propietari del mas Descoll derruït i deshabitat, de vint jornals. </p> <p>Cent anys més tard, el 1681, Francesc Alsina, descendent d'Antoni, era anomenat com Alsina de la Casanova, qui declarava tenir el mas Descoll derruït, però deia en aquells moments construït de nou per ell. No sabem si el nou casal es va fer allà mateix on hi havia l'altra, el que tenim clar és que a partir del nou casal aquests Alsina, cal dir que ja hi havia un mas anomenat Alsina a Sant Genís, foren anomenats Alsina de la Casanova. Quan es va fer de nou el mas, ja es va concebre com un mas de grans dimensions.</p> <p>Francesc va ser anomenat hereu segons el testament del seu pare, en Pere, fet el 25-12-1646 davant el rector de Sant Genís. </p> <p>El 1732 el Francesc capbrevava tres peces que tenia pel Priorat de Rocarossa, que havien estat del mas Tomàs Rourell, dues de dos jornals cadascuna i una de cinc jornals, totes eren al Llevador prop del seu mas, que declarava tenir com a hereu del seu pare Josep, que ell havia comprat el 16-1-1720 a Salvador Forn.</p> <p>Joan Alsina de la Casanova capbrevava el 1790, pel senyor del terme tenir les mateixes peces que el seu avantpassat capbrevava el 1681 més tres peces. </p> <p>El 17-10-1852 Joan Alsina de Casanova va fer testament al seu fill Josep, anomenant-lo hereu del mas de dotze quarteres de cultiu i quaranta de bosc. </p> <p>De l'amirallament de 1862 les seves propietats al terme de Palafolls eren de dues-centes quarteres. Era una de les grans famílies terratinents del municipi.</p> <p>Com a fet destacable, Josep Alsina Pujol, titular del mas l'any 1936, va ser assassinat a l'inici de la Guerra Civil. </p> | 41.6662850,2.7179260 | 476518 | 4612764 | 1585 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-can-alzina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-mas-alzina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-mas-alzina-1.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 93874 | Can Plantera o Mas Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantera-o-mas-vidrier | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Plantera està molt reformada. Per testimonis dels actuals propietaris l'antiga casa no tenia cap element destacable i es podria descriure com a una senzilla casa de pagès.</p> <p> </p> | 08155-139 | Camí de Can Plantera | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències que es conserven del mas són de 1799, quan la masia era propietat dels Reixach i la finca havia format part de les terres del mas Tomàs Rourell. En aquell moment era coneguda com a mas Vidrier.</p> <p>El 1870 el mas era anomenat segons les escriptures d'aquell any, mas Rodríguez o Vidrier o Plantera, i afrontava amb el mas Xuclar, amb Salvador Alsina Panadero i abans Josep Alsina, amb Ramon Font i amb Joan Fontseca.</p> <p>Els Reixach van vendre la finca als Alsina de la Casanova. En 1880 encara constava com propietat dels Reixach i ja en 1921 el propietari era Josep Alsina Pujol. </p> <p>A la casa sempre hi va haver masovers fins que, als anys quaranta del segle XX, hi va anar a viure una branca dels Alsina, que vengueren la casa a la família dels actuals propietaris. Entre 1866 i 1911 els masovers van ser la família Puig. El 1924 el Ciril Cases Brunet, germà de la dona de l'últim Puig, visqué a la casa, fins als anys trenta.</p> | 41.6688740,2.7181550 | 476538 | 4613051 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93874-can-plantera.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93752 | Mas Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marti-2 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La propietària del Mas Martí ens diu que el mas té varis centenars d'anys, tot i que no hi ha documents que ho acreditin. </p> <p>La casa, de grans dimensions, té un sostre a dues aigües. Es poden veure, amb dificultat, finestres i portes que mantenen l'estructura original. La façana es troba farcida de vegetació verda.</p> | 08155-98 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la finca són el 1818 quan era propietat del Martí Planas, que sembla d'on podria provenir el nom, tot i que no ens hi consta cap edificació, en el document diu que en Martí era de Tordera, el descriu com a foraster, per tant, hem de suposar que no hi vivia. </p> <p>El 1860 Francesc Planas, titular de la casa, creava un cens de 170 reals.</p> <p>Al padró de 1880, quatre fills dels vuit que tenia en Narcís Planas i Maria Urpí, Esteve, Narcís, Joan i Jaume constaven residents a Amèrica. A la segona meitat del segle XIX molta gent va marxar cap a Argentina i Cuba, alguns d'ells van tornar amb fortunes, els coneguts 'indians', aixecant grans residències i activant les economies dels seus pobles, d'altres es van quedar allà i mai més tornaren, es desconeix la sort que varen fer els germans Planas.</p> <p>La casa continuà essent propietat dels Planas fins al 1930, quan consta que la família havia marxat i hi vivia el Pau Vilà Bota i família, provinents de Ramió; la filla d'en Pau es va casar amb Joan Pimàs Pera seguint a la casa.</p> | 41.6812820,2.7181570 | 476543 | 4614428 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93752-can-marti.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93752-can-marti_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93871 | Can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brunet-1 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Brunet està molt reformada. Ha sofert diverses transformacions.</p> <p>L'edifici té planta baixa, primer pis i sostre a dues aigües. Les parets estan pintades de color blanc. Les finestres del primer pis estan coronades per llindes de fusta. En la primera planta trobem la porta principal amb arc rebaixat i tres finestres amb reixa i visera. </p> <p>Presenta el sostre a dues aigües. Hi ha altres cossos afegits a l'edifici principal.</p> <p> </p> | 08155-136 | Carretera del Caravaning | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada de la casa és de 1818 quan Miquel Brunet n'era propietari en una finca d'una 'fanega'.</p> <p>Sabem poca cosa de la finca; no podem seguir la traça dels seus habitants ni propietaris. Al padró del 1924 hi constaven vivint com a masovers Miquel Colomer, nascut el 1896, i Maria Alsina Cuní, nascuda en 1899.</p> <p>La finca la va comprar Esteve Tries Burcet i que s'hi va instal·lar durant els anys trenta. El fill d'aquest, Jaume, la va vendre a Antoni Guix Serrallonga, propietari del mas Jordà, al llarg dels anys cinquanta del segle XX.</p> | 41.6626850,2.7191770 | 476621 | 4612364 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93871-can-brunet.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93747 | Can Jesús o Can Jesús de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jesus-o-can-jesus-de-dalt | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>D'origen era una casa molt senzilla sense cap element destacable, actualment ha estat engrandida i molt transformada.</p> <p>L'edifici actual presenta planta baixa i primera planta amb volums horitzontals. No ha mantingut cap element original. Està pintada de color carn.</p> <p>Finestres, obertures i portes són de nova factura.</p> | 08155-93 | C. Vallplana, 38 | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa no són fins del padró de 1866 quan hi vivia el propietari, Esteve Vilaseca. No tenim dades anteriors, en el mapa parcel·lari fet el 1856 no hi constava cap casa a la finca propietat de l'Esteve.</p> <p>L'Esteve es va casar amb Gertrudis Bassedes, però no van tenir fills; va continuar la nissaga un fill que van adoptar. Aquest va comprar la casa coneguda com a can Jesús de Baix que va deixar al seu segon fill.</p> | 41.6773340,2.7195500 | 476657 | 4613990 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9285.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Encara es dediquen al conreu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 95048 | Can Gananci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gananci | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | Pèrdua de l'arrebossat en algunes zones de la façana principal i del cos esquerre. | <p>De l'antiga edificació es pot veure la façana principal arrebossada i pintada de blanc. És una casa de cos del segle XVIII. Té força ben conservada l'estructura original. </p> <p>La porta té la part de la llinda amb una biga de fusta i manté les dovelles rectangulars en pedra.</p> <p>La part davantera s'ha porxat mantenint un cos en el cantó esquerre. Té una entrada amb una rampa ascendent.</p> | 08155-222 | Carrer Nou, 31 | <p>Segons Salicrú (2016) el 1786 la Josepa Puigvert, vídua del Josep Valldejuli de la Torre, i el seu gendre el Francesc Torrent, establiren al Josep Alsina Brunet en un cos de 32 pams d'amplada, que separava la quintana del mas Antuny. </p> <p>El 1859 era propietat del Josep Alsina Salichs casat amb la Teresa Buscarons i en el registre que trobem del 1921 era del Joan Alsina Buscarons.</p> | 41.6600953,2.7196983 | 476663 | 4612077 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95048-can-gananci-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95048-can-gananci.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 95047 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-15 | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Exemple de casa de cos del segle XVIII que manté ben conservada l'estructura original. </p> <p>Resta una petita part de l'antic edifici. Es pot observar una paret arrebossada i pintada de blanc. Hi ha una porta d'entrada a l'esquerra amb una visera damunt i una petita finestra rectangular.</p> <p>Hi ha una construcció nova en la part dreta i un edifici enganxat al costat esquerre.</p> | 08155-221 | Carrer Nou, 23 | <p>Segons Salicrú (2016) el 12-7-1786 la Josepa Puigvert i el seu gendre, el Francesc Torrent, establiren al Pau Nualart Forn en un cos que formava part de la quintana del mas Antuny. </p> <p>El 1788 confessava al capbreu que ja tenia part de la casa construïda. </p> <p>El 1859 constava com a propietari el Josep Salichs Canovas, casat amb la Marianna Talleda. Als padrons del 1866 i 1880 no hi vivia ningú. </p> <p>Al registre del 1921 el propietari era el Josep Salichs Font. Hi vivia el matrimoni format per l'Isidre Salichs Dalmau i la Dolors Buscarons Coll.</p> | 41.6600300,2.7198200 | 476673 | 4612069 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95047-cal-ros-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95047-cal-ros-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93746 | Can Jesús de Baix o Can Jaume Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jesus-de-baix-o-can-jaume-gras | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX (finals) | <p>Can Jesús de Baix en l'actualitat és un allotjament rural, molt transformat de l'edifici originari, les primeres dades són del primer padró de 1861 quan era propietat de Joan Planes Mundó, fill de can Planes. <span lang='CA'><span><span><span><span>Igual que passa amb can Jesús de Dalt, la casa</span></span></span></span></span> no surt al mapa del parcel·lari de 1856.</p> <p>La façana principal té forma basilical amb sostre a dues aigües. Tant portes com finestres han perdut el caràcter original. Manté una era molt reformada davant la zona d'entrada. L'edifici és de grans dimensions. Està pintat de color blanc.</p> | 08155-92 | Carrer Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) el 1881 Joan Planes va fer donació al creditor d'uns deutes que no podia assumir, a Llorença Beneit Camps, soltera de Palafolls, de la casa situada al paratge conegut llavors com la Coma d'en Roig. </p> <p>El 1880 en Segimon Planes, fill del Joan, era soldat a Manila.</p> <p>Al registre d'habitatges del 1921 s'anomenava com a Jaume Gras. També del testimoni escrit d'una passejada de mossèn Fèlix Paradera de l'any 1923, digué que la casa també era coneguda amb aquest nom i, va afegir que un avantpassat de qui hi vivia llavors havia tocat la coixinera. En aquell moment habitava la casa Jaume Solà Basart amb la seva primera muller, Maria Vilà Pons.</p> | 41.6789220,2.7197921 | 476677 | 4614166 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93753 | Mas Planas o Can Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-planas-o-can-planas | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Planes té un aspecte molt restaurat amb tancaments moderns i parets exteriors arrebossades, no conserva pràcticament cap element original, com ara finestres o portes de pedra. Pel testimoni dels propietaris les pares eren de pedra.</p> <p>Actualment, presenta un sostre a dues aigües i està pintada de blanc. Finestres, obertures i portes són de nova factura. </p> <p>Trobem el nom 'Can Planas' en la façana lateral amb lletres realitzades en ferro forjat.</p> | 08155-99 | Disseminats, 18 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera menció de la casa és de l'any 1807, quan era propietat de Josep Planas Nualart. No en tornem a tenir notícia fins als primers padrons conservats a l'Ajuntament.</p> <p>El 1880 hi vivia Narcís Planas i Francisca Oms. No van tenir fills i els va substituir en la propietat la germana de Narcís, Teresa Planas, casada amb Francesc Oms. El 1920 era propietat de Rosa Marsaneda i hi vivia la parella formada per Josep Mongé Noet i la Maria Serres Nonell.</p> | 41.6828890,2.7199220 | 476690 | 4614607 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93753-can-planes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93753-can-planes-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93783 | Mas Reixach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-reixach | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>El Mas Reixach conserva diversos elements que ens corroboren l'antiguitat documentada als arxius. Es pot veure un portal de pedra amb llinda recta i diverses finestres de pedra.</p> <p>D'ençà del nou traçat del camí reial al segle XVIII, de Malgrat a Tordera, que va allunyar-se del nucli de les Ferreries per on passava, va estar a peu d'aquest camí reial fins a la segona meitat del segle XX, quan es va redreça la carretera N-II quedant en el que seria un carrer de la futura urbanització.</p> <p>L'edifici té planta baixa i primera planta. La porta principal té un petit porxo. L'edifici està pintat amb color groc. En la façana trobem un rellotge de sol.</p> | 08155-100 | Avinguda Mas Reixach, 24. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències del mas són al capbreu del 1502 quan Antoni Reixach, propietari útil del mas, descriu clarament la seva pertinença territorial, i així va ser en tots els capbreus, parròquia de Tordera i terme del Castell de Palafolls. </p> <p>El 1583 Esteve Reixach capbrevava el mas, ara però, havia doblat els jornals.</p> <p>El Pere Reixach capbrevava el mas el 1664.</p> <p>El Miquel Reixach va fer testament el 5-3-1708 al seu fill Esteve, el fill d'aquest, el Pere, capbrevava el mas el 1789.</p> <p>Sabem del dot que va cobrar Francesc Reixach, fill d'en Pere, pels capítols acordats amb Maria Parera, filla de Joan Parera de Santa Susanna, que ascendia a 400 lliures.</p> <p>Al llibre d''Apeo' de 1818, Francesc Reixach era propietari a Palafolls d'una casa, 7,25 'fanegas' de secà, 9,33 de bosc, 2,66 de vinya i 2,66 d'erm.</p> <p>El mas tenia masoveria, annexa al mas, una petita casa la qual en tenim notícies ençà els primers padrons, quan el 1866 hi vivia la família formada per Antoni Suris Anglès, d'Arbúcies, i la Maria Massó, de Fogars, amb quatre fills. Al següent padró, el 1880 hi havia una nova família, els Català Barrera, que hi van estar fins al 1940.</p> <p>A finals del segle XIX la família Reixach es va extingir. El mas fou adquirit per Francesc Bofill Garriga, aquest no hi visqué i hi va tenir masovers també al casal principal, la família Plana Pons, les dues cases de la propietat van estar ocupades per masovers. Els Plana Pons havien vingut de can Santpere, de la qual n'eren propietaris, on deixaren uns nebots de masovers. El mas Reixach era un mas amb moltes possibilitats i can Segimon un petit mas amb poca terra. El 1945, els Plana compraren tota la propietat de can Reixach i els Català deixaren la masoveria annexa.</p> <p>El 1866 constava una serventa vivint amb la família Reixach, Maria Freixes de quinze anys, i el 1936 amb la família Plana hi vivia un mosso de Santa Coloma de Farners, Joan Coral Font, de quaranta-sis anys.</p> | 41.6873350,2.7206330 | 476750 | 4615101 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-6.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | El mas ha format sempre part del terme del Castell de Palafolls, pel que respecta a la jurisdicció civil, però eclesiàsticament ha format part de la parròquia de Sant Esteve de Tordera. Des dels orígens del terme del castell el seu territori no coincidia amb el de la parròquia de Sant Genís, el mas Reixach i dos masos al límit nord, tenien un peu a cada banda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 92654 | Can Florit de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | <p>Can Florit és una masia establerta prop de l'església de Sant Genís. Bonet Garí la cita a la fi del segle XV. En destaquen el portal d'accés de mig punt adovellat amb brancals i dues finestres gòtiques. El cos modern -que es pot veure a l'esquerra de la façana-, era part de l'antiga masia .<br /> <br /> La masia es troba coberta, a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Centra la façana una finestra esculpida amb llinda d'arquets lobulats. Encara hi ha vestigis de l'arrebossat original a la façana. Actualment, té planta baixa i primer pis. La façana combina la pedra vista amb argamassa de color terrós. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Havia tingut tres finestres o finestrals destacables, dues de les quals</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> amb arc lobulat (una que no s'ha conservat) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se en tres habitatges al segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la façana trobem un fragment de lauda funerària, datat el 1348 i originari de l'església de Sant Genís. </span></span></span></span></span></span></p> | 08155-3 | Carrer de Sant Genís | 41.6601484,2.7210258 | 476774 | 4612082 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-30.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 93876 | Can Reig o Mas Aygues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reig-o-mas-aygues | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Actualment, Can Reig conserva la mateixa quintana que tenim documentada al segle XVI, quan encara no existia la casa. La casa ha estat reformada respectant els elements antics del mas.</p> <p>En destaca un pou amb entrada a dos nivells, un portal d'arc rebaixat coronat amb una espitllera i amb brancals de grans carreus. Hi ha un contrafort a la façana de migdia de grans dimensions.</p> <p>L'edifici és de planta baixa i primer pis. Està pintat d'un color terròs clar. La teulada actual és de superfície horitzontal. Hi ha també alguna finestra amb brancals i llinda de pedra. Té un sostre a dues aigües fet amb teules.</p> | 08155-141 | Carrer Sant Genís, 23 | <p>Segons Salicrú (2018) els orígens de la casa es troben a la primera meitat del segle XVII en una família de teixidors de lli, ofici que varen mantenir fins a finals del segle XIX. Encara Teresa Sensat Reig, que va morir el 1943, recordava haver vist els telers situats a la gran entrada que hi havia a la casa. Al padró de 1861, hi constava com a cap de casa Miquel Reig. També s'hi esmentava com a Miquel Vetes, fet que podria significar que Vetes tingués a veure amb la fabricació d'algun tipus de material fet amb lli.</p> <p>La finca havia format part del mas Tomàs Rourell, el 1503 ja era propietat dels Valldejuli de Munt, aquell any és capbrevada per Miquel Valldejuli, àlies Torrelles, tutor dels hereus de Joan Miró, àlies Valldejuli de Munt. La peça fou capbrevada el 1585 per Baltasar Valldejuli de Munt i estava sota el domini de la casa de Sant Julià.</p> <p>Els Valldejuli establiren la finca entorn de 1628 al Martí Aygues, teixidor de lli de Cassà de la Selva i la seva muller Antiga, que hi va construir la casa.</p> <p>El seu fill, Jaume Aygues, capbrevava la casa i la quintana el 1665. La seva filla es va casar amb Pau Reig, germà de l'últim propietari útil del mas Reig abans de la seva venda a l'encant. En Pau va continuar amb l'ofici del seu sogre, teixidor de lli.</p> <p>El 26-12-1789 Miquel Reig vengué a carta de gràcia una peça de terra de cinc quartans, part de cultiu i part de vinya al lloc del Crestí, a Ramon Pla i Burguet que recuperava per quaranta lliures el 1798.</p> <p>Miquel Reig rebé el 14-8-1843 vint-i-cinc lliures del dot de Maria Rossell, de les tres-centes acordades pel casament amb el seu fill. El seu net, també anomenat Miquel, rebé de Narcís Camps tres-centes lliures i una calaixera pel casament amb Serafina Camps, segons els capítols matrimonials fets el 17-7-1828.</p> <p>El 1831 se signaren capítols matrimonials entre Cinta Reig, d'onze anys, amb Miquel Sensat, de nou. El matrimoni no es va dur a terme fins a la majoria d'edat de tots dos. Quan es casaren, el pare d'ella, Miquel Reig, i la mare d'ell, Teressa Lacomba, que eren vidus també es casaren. Les dues parelles s'establiren a can Reig. Els Sensat Lacomba tenien una petita propietat amb casa a Gassanons, anomenada can Sensat, on a partir de llavors van tenir masovers.</p> | 41.6598082,2.7211426 | 476783 | 4612044 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93876-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93876-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93876-mas-reig-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93784 | Mas Tos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tos | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Tos manté un aspecte de casa antiga, tot i que a la façana no hi ha cap element antic. Segons el testimoni dels propietaris, només es conserva alguna paret de pedra.</p> <p>Davant la casa, a l'altra banda del camí -que havia estat l'antic traçat de la carretera a França-, hi ha el clàssic pou cobert amb volta de pedra.</p> <p>És un edifici amb teulada a dues aigües. Es troba pintat d'un color groc molt clar. La porta d'entrada presenta una visera en forma de triangle feta en teules.</p> | 08155-101 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera informació de la finca de mitja 'fanega' és al llibre d''Apeo' del 1818 quan era propietat de Josep Ribes, de Tordera. No ens consta cap edificació en aquells moments.</p> <p>La finca ja amb casa era del 1861 i el 1862 era propietat de Joan Ribes, de Tordera. Sembla que la família Ribes no hi visqué mai i que havien tingut masovers. L'any 1866 consta deshabitada i no és fins al 1880 que hi trobem la família Tos.</p> <p>Entre 1924 i 1930 Joaquim Alsina Caimel, fill de can Segimon, la va comprar a Joan Ribes, la família Tos ja no hi visqué i el Joaquim, un cop casat amb la Maria Canals Montsant, de Fogars, hi anaren a viure.</p> | 41.6809393,2.7210970 | 476787 | 4614390 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93784-can-tos-5.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93748 | Can Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nofre-1 | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>L'antiga casa va ser enderrocada entorn de 1940 quan la va comprar la família Sarsanedes, que en va construir una de nova al mateix lloc. Fins aquell moment sempre havien viscut a la casa els masovers. </p> <p>La casa, actualment, té un sostre a dues aigües, amb aixecament basilical de la façana. Està pintada de color groc.</p> <p>Finestres, portes i obertures són de nova factura. Les portes de fusta tenen visera. Les finestres presenten reixes de protecció.</p> | 08155-94 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència és de 1818, en una peça de 0,66 'fanegas' propietat del Segimon Prats, al primer padró, 1866, era propietat de Rosa Prats, i hi vivien de masovers Maria Fors Roda de setanta-sis anys i la seva filla Rosa Pascual Fors de cinquanta-dos anys.</p> <p>El 1880 hi havia la família formada per Josep Muñoz Cruz de trenta-vuit anys i la seva muller, la Francisca Ruscalleda Sirarols, de trenta-set anys i filla de Vidreres, i quatre fills. En aquell moment la casa era propietat del fill de la Rosa, Joaquim Prats, i anys més tard, al registre d'habitatges de 1921, fou propietat de Miquel Mates, de Tordera, el traspàs dels Prats als Mates no sabem si va per ser herència o per venda. </p> <p>A partir del padró de 1911 localitzem la família Brunet que s'hi va estar fins a la Guerra Civil. L'any 1936 vivia amb la família una neboda, Maria Guixé Brunet de vint-i-cinc anys, i al padró de 1940 estava deshabitada i fou el moment que la va comprar la família Sarsanedes.</p> <p>Durant la primera meitat del segle XX va servir de taverna, on se servien àpats, la seva situació a peu de l'antic traçat de la carretera a França ho va propiciar; alhora també era el punt de trobada dels veïns de Vallplana i zones properes.</p> | 41.6805486,2.7211386 | 476790 | 4614347 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93748-can-nofre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93748-can-nofre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93748-can-nofre-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94250 | Plaça de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'una plaça de planta rectangular. Presenta zona enjardinada i bancs del tipus Mesquita de Córdoba -fets amb resilles i tova-, de diferents dimensions.</p> <p>Destaca la font amb corba barroca feta en pedra. Hi ha, també, tot un seguit d'aparells d'ús lúdic i infantil com poden ser gronxadors.</p> <p>Entre els arbres trobem moreres i xiprers.</p> | 08155-206 | Carrer Sant Genís s/n | <p>Segons Salicrú (2019) la plaça de Sant Genís, com espai públic, es desenvolupa a partir de la segona meitat del segle XVIII amb la venda a l'encant de l'antic mas Reig.<br /> <br /> El març del 1932 l'Ajuntament crea una comissió municipal a petició del regidor de Sant Genís, el Ramon Clopés, per tal d'estudiar la manera de reformar la corba que presentava i millorar-ne la circulació. Al juliol s'aprovava la solució signada per la comissió, l'alineació dels dos carrers, Sant Genís i Nou, unint-los passant per dalt la plaça.<br /> <br /> L'Ajuntament va pagar, en el seu moment, 628 pessetes en concepte de jornals per fer les reformes.<br /> <br /> El desembre del 1933 el regidor Ramon Clopés, com a representant dels veïns de Sant Genís, demanava amb urgència la millora d'un pas per baixar de la plaça a can Reig, on es volia construir una escala, per garantir l'antic accés que anava de can Reig a l'antic mas Reig, accés desaparegut per la unió dels dos carrers.<br /> <br /> Als anys quaranta amb la construcció de l'escola i el 1951 amb la construcció del Sindicat, s'allargava l'antic mur fins al punt on baixa el camí fins a can Reig, just a la partició amb ca la Candita. L'espai utilitzat com a plaça abraçava tot el davant del Sindicat, així es veia compensada la pèrdua d'espai públic que havia patit la plaça amb la construcció del carrer per dalt dels anys trenta.<br /> <br /> La plaça i carrer es van mantenir així fins als aiguats de la tardor del 1970, quan es va esfondrar la part més antiga del mur, sobrecarregat amb l'augment del trànsit per sobre d'ell. L'aigua es va emportar també el pont vell de la carretera de Sant Genís, on encara es conservava un dels pilars amb l'arrencament de la volta.<br /> <br /> El mur de la plaça es va refer, però es va desplaçar avançant-lo cap a can Reig, fent el carrer més ample. En aquell moment ja no es podia passar entre la casa de can Reig i el mur, can Borrell va renunciar a passar pel camí fondo per falta d'amplada, l'opció que es va donar de baixa directament del carrer Nou tenia massa pendent. Al nou mur també s'hi va construir l'escala per baixar a can Reig, mantenint l'accés que tenia històricament a l'antiga plaça quan hi accedien pel camí que portava davant la façana de l'antic mas Reig.<br /> <br /> El carrer no va ser asfaltat fins a l'any 1983, la plaça als anys noranta va ser enjardinada perdent l'ús d'espai polivalent i les voreres d'aquest tram de la plaça no es varen fer fins a l'any 1998.</p> | 41.6601800,2.7212510 | 476792 | 4612085 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-de-sant-genis-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94173 | Banc Mesquita de Córdoba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-mesquita-de-cordoba | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | Presenta pèrdues de maons i argamassa. | <p>El banc Mesquita de Córdoba està realitzat en rajoles i tova. N'hi ha diversos exemplars de diferents longituds. N'hi ha d'un pont, dos ponts i tres ponts. Segons la quantitat de ponts tenen dos peus, tres peus o quatre peus. </p> <p>La part de baix agafa la forma d'arc de mig punt. Seient, respatller i reposabraços són dels mateixos materials: rajola plana i tova.</p> | 08155-179 | Plaça de Sant Genís | 41.6600400,2.7213400 | 476800 | 4612069 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94253 | Sindicat o Antic sindicat de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-o-antic-sindicat-de-sant-genis | XX (mitjans) | La façana mostra humitats, pintura saltada i ciment esquerdat. | <p>Edifici de planta baixa amb tres portes corredisses i dues finestres protegides amb reixa en espiral. S'hi accedeix per una petita rampa d'accés pel cantó esquerre i per quatre esglaons pel cantó dret. Manté el moll de càrrega.</p> <p>El sostre és a dues aigües i està cobert de teules. </p> <p>La façana està arrebossada i pintada d'un color terrós clar. A l'interior conserva un sostre embigat.</p> | 08155-209 | Carrer de Sant Genís 26 | <p>Segons Salicrú (2021) una part del terme de Palafolls, Sant Genís, vivia amb greuge la capitalitat de les Ferreries. Als anys, vint del segle XX, hi va haver un intent dels santgenissencs d'agregar-se a Malgrat i un altre de formar municipi propi. <br /> <br /> Els pagesos de Sant Genís varen formar part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915. La resta de pagesos del municipi varen crear el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es va convertir en la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El 1950 la 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat' de la que formaven part els pagesos santgenisencs va comprar un terreny per edificar un edifici al centre de Sant Genís, al costat de l'escola, amb la intenció d'un futur pròxim, destinar-lo per ser la seu de la nova 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Ginés'. </p> <p>El 1952, el terreny i un primer edifici eren valorats per 154.340 pessetes. Aquell any, amb la retirada dels capitals individuals que pertocaven a cadascun dels socis santgenisencs, van fundar la seva germandat amb seu a l'edifici de Sant Genís ampliant el petit local primigeni. Es va construir un local ampli amb moll de càrrega, mantenint la part antiga com a oficina i la part nova com a espai de treball per donar serveis als pagesos. Un cop construït el local van arrendar a l'Ajuntament un solar entre el seu local i l'escola de 45 metres quadrats per ampliar la seva seu, llogat per deu anys prorrogables a un preu de 50 ptes. anuals. <br /> <br /> Aquesta germandat de Sant Genís va tenir una vida curta, a finals dels anys seixanta es dissoldrà per la mala gestió dels directius d'aquell moment. L'edifici es vendrà, passant per diferents propietaris, els Alsina o els Pica. Davant el perill de què s'enderroqués, per construir-hi un edifici de pisos, fou adquirit a la dècada dels vuitanta per l'Ajuntament.<br /> <br /> El 1987 el consistori inaugurava el Bar-restaurant i el Centre Social 'Antic Sindicat de Sant Genís' amb una rehabilitació dissenyada per Gabriel Ordeix i Nina Masó, conservant i valorant els elements que configuraven aquella edificació dels anys cinquanta, especialment el sostre embigat. Sempre, però, va servir tant durant l'època de la germandat com durant els anys de propietat privada d'espai lúdic, on es realitzaven els actes de la Festa Major i de Sant Sebastià. En aquests moments, està tancat a l'espera d'unes reformes per poder continuar donant servei als veïns.</p> | 41.6601400,2.7214000 | 476805 | 4612081 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94253-sindicat-sant-genis.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93951 | Capella de la Mare de Déu de la Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-miraculosa | XX | <p>La Capella de la Mare de Déu de la Miraculosa té un sol nivell i un sostre a dues aigües. Està arrebossada i pintada de blanc. </p> <p>Té una entrada o porta principal coronada amb arc de mig punt i un ull de bou damunt.</p> <p>De petites dimensions adquireix un volum horitzontal. La part del basament presenta tres esglaons en la porta d'entrada. Aquests esglaons ajuden a superar el desnivell del terra per accedir a la capella. </p> | 08155-147 | Vall de Sant Genís, Can Gibert Disseminats 89 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú (2019), el mas de can Gibert, que es troba en la riera de Sant Genís, l’antiga riera de Bossagay, puja pels camps de cultiu coronats per la masia i s’endinsa per l’aulet fins a dalt la carena.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la part baixa de l’aulet, l</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>’onze de juliol de 1948, es va celebrar un segon aplec. L’orquestra l’Arenyense va tocar sardanes i al llarg de la vetllada es va comunicar l’interès de la família Gibert de construir-hi una capella. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El divuit d’abril del 1949 es va celebrar el tercer aplec. Aquell any ja s’havia construït pel paleta malgratenc Salvador Martí, tot i que encara no s’havia beneït, cosa que es va fer el 26 de maig d’aquell any.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La capella fou dedicada a la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa. Sembla que hi havia hagut una noia que s’havia hostatjat a can Gibert, morta prematurament, que tenia una medalla de la Miraculosa a la qual hi tenia molta devoció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Per aquelles dates el pintor Joan Lahosa també passava temporades a la masia. En conèixer la intenció del propietari, el Francisco Gibert Pernal, al qui anomenaven en Xicu, es va comprometre a costejar la imatge de la capella si tirava endavant una feina que tenia entre mans per fer als Estats Units. I així el 26 de maig de 1949 es va portar la imatge de la Mare de Déu fins a la capella, en una solemne processó de l’església parroquial fins a can Gibert.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La creació l’any 1948 de les taules entorn de la font, i després de la capella, ha estat també l’origen del restaurant que a poc a poc ha arribat a ser un referent a la comarca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6579200,2.7215020 | 476812 | 4611834 | 1949 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93951-ermita-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93951-img20190525203530.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Salvador Martí | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 94648 | Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-miraculosa-de-la-font-de-can-gibert | XX | <p>Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert'. Porta escrit també: Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona. Lletra de Pere Clarà Bussallèu. Música de Mn. Salvador Coll. Imprenta Pons. 1954. Any Marià. </p> <p>Els Goigs comencen amb aquesta lletra: </p> <p>'Puig vinguéreu en bon-hora</p> <p>a la Font de Cân Gibert</p> <p><em>Alcanceu-nos Gran Senyora</em></p> <p><em>que trobem el Cel obert.</em></p> <p>En visions de cel, formoses</p> <p>Catalina Laburè</p> <p>tres visites amoroses</p> <p>de Vós, Mare, meresqué,</p> <p>de l'amor que'l vostre arbora</p> <p>el seu cor quedà rublert...'.</p> | 08155-210 | Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 | 41.6579200,2.7215020 | 476812 | 4611834 | 1954 (de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94648-miraculosa-palafolls.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Clarà | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 92709 | Antiga Escola Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-sant-genis | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span><span>pàgs. 322-327. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Edifici de planta baixa reformat amb el temps. Té dos espais, un d'antic amb encavallada de fusta, i un de nou (ampliació de l'edifici) amb parquet i molta il·luminació natural. L'ampliació de l'antiga escola es va realitzar el 2013. És també la seu de l'Associació de Veïns del Poble de Sant Genís de Palafolls. </p> <p>L'espai antic té el sostre a dues aigües. Les finestres de la façana estan protegides amb reixes de ferro.</p> | 08155-44 | Carrer Sant Genís | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les primeres dades de l'assistència a classes organitzades a Sant Genís són dels anys vint del segle XX , quan nens i nenes assistien a l’anomenada Casa del Lloc, on el rector Pere Vila feia classe. Més endavant, a partir de 1928 i durant la República, mossèn Josep Rodó, va seguir ensenyant a la rectoria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant la Guerra Civil es va habilitar la sala de cal Groc, seu del Centre Català Republicà, com a escola, per on van passar tres mestres: Ramon Vila, Pere Martí i un herbolari ambulant que va passar per Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Un cop acabada la guerra, el nou rector, Emili de Veruo, va tornar a impartir classe als vespres als més grans, a la rectoria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A finals dels anys quaranta, es va posar en marxa un centre escolar al costat de can Ferrerhosta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>No va ser fins el 17 d’octubre de 1948 que es va inaugurar la nova escola de Sant Genís, amb el nom d’<em>Escuela Primaria Mixta</em>. A la nova escola, on s’agrupaven nens i nenes en una sola aula, hi va fer classe el primer any, el rector, mossèn Salvador Coll, mentre no va arribar la primera mestra, la senyoreta Júlia. En dos anys n’hi van passar tres. El 1950 va arribar-hi Manolita Martínez, que s’hi va estar fins el 1956. Durant la seva estada, es va construir l’habitatge al costat de l’escola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La va seguir M. Pilar Artigues, del setembre de 1956 al novembre de 1958. Després hi van passar Joaquima Paradeda, la Roser, la Mariló de Barbastro, Elisabeth Amenós, la Salomé i, finalment, en Feliu, que va ser l’últim mestre de l’escola, que es va tancar el curs 1988-1989 </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6601300,2.7216000 | 476821 | 4612079 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-antiga-escola-casa-del-mestre-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93082 | Entorn de la Serra de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-serra-de-can-gibert | <p>- ALZINA I BILBENY, Pere (2023). 'Boscos: una revolució recent', a Vilelles, n3, pp. 10-13.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimoni Cultural 2. Natura i Medi. Palafolls. </p> | <p>La serra està formada a la vessant de Palafolls per les finques de can Gibert, can Valldejuli i can Borrell. Es tracta d’un element natural format per boscos d’alzines, amb característiques pròpies degut a l’orientació nord. Fa de frontera entre els termes de Palafolls i Malgrat de Mar.</p> | 08155-55 | Vall de Sant Genís | 41.6578700,2.7216700 | 476826 | 4611828 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 92655 | Can Gibert o Mas Jaubert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-o-mas-jaubert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET I GARÍ, Lluís. (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- CODINA, Alfons. (2011). <em>Can Gibert: el Mas i la seva gent en el transcurs del temps (1387-2004), Sant Genís de Palafolls</em>. Ajuntament de Palafolls- Obra social de Catalunya Caixa. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Gibert o Mas Jaubert és una masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Hi ha un portal de llinda recta i manté algunes finestres (amb reixa) amb l'emmarcament original de pedra. Ha estat reformada i ampliada. En aquests moments és un restaurant.</p> <p>L'aspecte actual de la masia és fruit de moltes restauracions al llarg de molts segles, la casa manté portalades i finestres de pedra tant a l'interior com a l'exterior, en sobresurt l'era davant del mas. L'espai de la capella i el seu entorn natural han estat un lloc d'interès de la zona com a espai de lleure.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> | 08155-4 | Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dates del mas són del 1387, el 1415 Francesc Jaubert i el seu fill Pere, reben 40 lliures de Caterina, primera dona de Francesc, filla de Pere Ullastre. El 1421 Antoni Jaubert rep un dot de 40 lliures de la seva muller Francesca Joan ça Creu.</p> <p>Al capbreu de 1502 Isabel Jaubert, muller de Jaume Carreres, és la propietària útil del mas de setze jornals.</p> <p>El 1585 Guerau Jubert, prevere beneficiat de l'església de Sant Genís, procurador d'Antoni Jaubert, habitant del mas, és el propietari útil del mas de vint jornals pel qual presta la tasca i el delme, el mas ha augmentat amb quatre jornals a la part d'orient a diferència de 1502, d'aquests quatre jornals nou només presten la tasca..</p> <p>Isidre Jubert capbreva el mas i diverses peces el 1682.</p> <p>Al capbreu de 1791 capbreva el mas en Genís, en el document diu Jaubert o Gibert, aproximadament a partir de mitjan segle XVIII els Jaubert començaran a ser anomenats Gibert. </p> <p>El 1924 vivien a la casa amb tota la família, la vídua de Jaume Gibert Pernal mort aquell any, Rosa Arigós, amb tres filles, Jaume era l'hereu, el seu pare a la mort d'ell anomenarà hereu al segon fill, Francisco, Rosa i les filles acabaran marxant a Malgrat a la casa dels Arigós.</p> <p>Després de la mort dels darrers propietaris, va ser cedida al municipi de Palafolls.</p> | 41.6577923,2.7216894 | 476828 | 4611820 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-era.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-ermita-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BPU | 2024-01-15 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93086 | El lledoner de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-can-gibert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>A Sant Genís de Palafolls, es troba el lledoner de can Gibert, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p> | 08155-59 | Can Gibert | 41.6578576,2.7218514 | 476841 | 4611827 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93086-lledoner-de-can-gibert-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 95049 | Can Freixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freixes | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Casa amb sostre a dues aigües. Presenta arrebossat de color grogós ataronjat mostrant en la cantonada dreta i esquerra pedra vista.</p> <p>La façana principal presenta dues obertures o portes amb pedra vista i tres finestres rectangulars emmarcades amb pintura blanca. </p> <p>Té dos nivells, planta baixa i primer pis.</p> | 08155-223 | C. Sant Genís, 21 | <p>Segons Salicrú (2016) originàriament era com ara un sol habitatge.</p> <p>Durant un temps es va dividir en dos: un habitatge a la part est. El 1663 el Pau Fexes establia a la casa, que separava de la seva, a l'Antoni Palomeres. El 1749 ho capbrevava el Josep Brunet i Palomeres. I un habitatge en la part oest. El 1665 el document ens situava la casa a la cellera de Sant Genís, capbrevada pel Pau Fexes al Vescomte de Cabrera. El 1749 capbrevaven el Josep Fexes i el Guerau Fexes, pare i fill. </p> <p>Durant el segle XIX el cognom dels propietaris es va transformar en Freixes.</p> <p>El 1861, unides les dues parts de l'habitatge, el cap de casa era el Benet Freixes. Al padró del 1866 era el propietari el seu fill, el Joan Freixes Gibert de quaranta-cinc anys, casat amb la Cristina Estiu Roquet. Al padró del 1880 era propietat de la filla del Joan, la Maria, casada amb el Damià Oller Oller, fill de Ramió. </p> <p>Al registre del 1921 era propietat del Josep Oller Freixes i era coneguda com a can Freixes.</p> | 41.6599100,2.7222900 | 476879 | 4612055 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La primera informació documental és del segle XVII, però per la seva ubicació, dins la cellera, podria ser de molt abans. Trobem una inscripció de 1593 que es desconeix si està en el lloc original o si correspon a l'any de construcció. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 94125 | Llegenda de la Montserrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-montserrada | XVI | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú, la Montserrada, filla del mas Estornell, era una noia que va morir assassinada quan tenia disset anys al segle XVI. Va ser atacada per uns joves amb la intenció d'agredir-la sexualment, ella es va resistir, i per no ser descoberts els seus agressors la varen matar i tirar dins d’un pou. Fou enterrada al cementiri de l’església de Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Després de setanta anys es van fer reformes a l’església, algunes tombes s’hagueren de canviar d’ubicació, i la tomba de la Montserrada fou una d’elles. Quan exhumaren el cadàver veieren que el cos estava incorrupte. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Gràcies a aquest extraordinari fet traslladaren el cos a un lloc més important, cap a vora l’altar major. Amb motiu de la troballa es va dibuixar al costat de la seva inscripció de defunció en el llibre d’òbits, un lliri com a símbol de puresa. Tots aquests llibres es van conservar fins al juliol del 1936 quan la totalitat de l’arxiu parroquial va cremar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys més tard, en unes altres reformes van tornar a canviar de lloc la ja anomenada Santa i continuava incorrupte. D’aquest moment constava una acta que es va aixecar on es descrivien unes ferides al coll i al ventre on encara hi havia els draps utilitzats per tapar-les.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-149 | Carretera de Sant Genís s/n | 41.6602700,2.7224000 | 476888 | 4612095 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 92653 | Església parroquial de Sant Genís de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</p> <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> | XI/ XIII-XV/ XV-XVI/ XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nucli de Sant Genís està regit per l'església del mateix nom. Aquesta apareix documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser consagrada l'any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la part romànica hi ha la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden observar les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, en aquests moments tapiada, i l’absis, convertit en sagristia, que té una finestreta. Al s. XIII es va ampliar l’església que va passar a tenir forma de creu llatina. Va ser reformada a inicis del segle XV, època en la qual es va construir les dues capelles gòtiques que localitzem en el cantó de migdia i al cantó nord, així com el campanar. Aquest i la torre rodona centren la porta principal, que és del s. XVI. Aquesta és construïda amb tretze grans dovelles, adornades amb un guardapols que es tanca amb mènsules esculpides. A sobre trobem un Sant Crist de pedra, molt desgastat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha la torre de defensa del segle XVI de planta circular, amb la base lleugerament inclinada i tres espitlleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant els segles XVIII-XIX es va destruir la capçalera antiga, per allargar-la amb un nou absis i es va afegir una nau al costat nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Destaca la dovella del mig en la qual es pot veure la inscripció: <em>Johan Desclapes balla dona aqest portal lany MDII.</em></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-2 | Carrer de Sant Genís | <p>En aquesta església s'hi venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica que procedia del castell de Palafolls i que va desaparèixer l'any 1957.</p> <p>La parròquia era esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: 'Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo'.</p> <p>L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.</p> | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-9_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-37.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 95059 | Goigs de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-genis-1 | XX | <p>Goigs en lloança del Màrtir Sant Genís. Patró de la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona.</p> <p>Lletra de Mn. Pere Ribot, rector de Riells del Montseny. Datat el 25 d'agost del 1976. En aquest moment Mn. Manuel Boadas era l'ecònom de la Parròquia. </p> <p>L'entrada és:</p> <p>'Per la vostra vida breu </p> <p>i la fe sempre en combat,</p> <p>deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu.'</p> <p>La tornada és:</p> <p>'A la terra feu adéu</p> <p>vestit d'immortalitat.</p> <p>Deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu'.</p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Cantem amb goig que no mor</p> <p>en Déu, la vostra victòria</p> <p>perquè és digna de memòria</p> <p>i serva-la en nostre cor.</p> <p>Déu en vós l'home refeu,</p> <p>sóu espiga de bon blat</p> <p>Deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu...'.</p> | 08155-226 | Església parroquial de Sant Genís de Palafolls. Carrer de Sant Genís. | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 1976 (data de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95059-thumbnailimg20231004155415.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Mn Pere Ribot | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants.Dels Goigs de Sant Genís existeix una versió més antiga (Arxiu de Calella). | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 95061 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-8 | <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> | XX | <p>Goigs a llaor de Sant Sebastià Gloriós que es venera a la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona.</p> <p>Lletra de Mn. Josep Rodó, pvre, rector. </p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Màrtir d'auriolada testa</p> <p>que ens mostreu fleixat el cos,</p> <p>Lleveu guerra, fam i pesta</p> <p>Sant Sebastià Gloriós..'</p> <p>Finalitza amb:</p> <p>'Màrtir d'auriolada testa</p> <p>que ens mostreu fleixat el cos,</p> <p>Lleveu guerra, fam i pesta</p> <p>Sant Sebastià Gloriós'.</p> | 08155-228 | Església Parroquial de Sant Genís de Palafolls. Carrer de Sant Genís. | <p>El seu autor, Mn. Josep Rodó, va estar de rector a Sant Genís entre el 1928 i 1936.</p> | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95061-goigs-de-sant-sebastia.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Mn Josep Rodó | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 92658 | Capella de Sant Pere de Vivelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-de-vivelles | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2023). 'Mn. Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls', Vilelles n3. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 24-31.</p> <p> </p> <p> </p> | XVII | Perilla l'existència de l'edifici ja que el seu estat i el de l'entorn és força ruïnós. Una part de la volta de la coberta està ensorrada. | <p>La capella de Sant Pere de Vivelles va ser reconstruïda o reformada l'any 1667 per proposta de la família dels Montcada. En l'actualitat, té d'una sola nau, amb un cos unit més tard separat per un tipus de contrafort. Probablement és la casa el sagristà. La coberta amb volta de canó s'articula a la façana en la qual destaca l'espadanya del campanar. El portal està fet amb dovelles i brancals. A sobre hi ha una finestra emmarcada amb pedra. En la llinda d'aquest hi ha apuntat l'any.</p> <p>La façana és senzilla amb porta principal d'arc amb pedres adovellades com les portes de moltes masies de la zona. Segons sembla, existia un magnífic altar d'estil plateresc i una taula de rajoles esmaltades de colors representant a Sant Pere en actitud de beneir.</p> <p>La teulada pràcticament no té teules. S'ha obert, esquerdat i té grans forats. Part de la coberta ha desaparegut. L'arrebossat de la façana principal i les altres parets presenta notables fissures, esquerdes i forats que deixen veure la pedra originària. </p> | 08155-7 | Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. | <p>La primera referència què hi ha de la capella, és una llicència del bisbe del 20 d’agost de 1349 als parroquians de Sant Genís per celebrar missa a l’altar de Sant Pere construït a la capella de Vilella.</p> | 41.6751877,2.7224206 | 476895 | 4613751 | 1667 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles_0.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||
| 94251 | Placa telèfons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-telefons | XX | Mostra de rovell important i pèrdua de capa cromàtica. | <p>Placa metàl·lica, de petites dimensions, situada en la part de dalt del mur que dona a l'església de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>Sobre fons gris trobem inscrit 'Telefono', amb una fletxa que marca la direcció cap a l'esquerra. S'ha perdut part de la capa 'cromàtica' i hi trobem mostres importants de rovell.</p> | 08155-207 | Mur de l'església de Sant Genís, a peu de carrer. | <p>Segons Salicrú (2020) fins al 1914 només a 38 dels 1087 municipis catalans hi havia arribat el telèfon. A partir d'aquí hi hauria un punt d'inflexió, l'Estat concediria, el 9 de setembre de 1915, a la Mancomunitat de Catalunya la construcció i explotació del servei de telefonia a Catalunya.<br /> <br /> No es coneix amb exactitud quan va arribar el telèfon a Palafolls. L'any 1922 la Mancomunitat ja havia traçat una línia que, passant per Palafolls, anava de Malgrat fins a la línia que comunicava Sant Celoni amb Hostalric. I Malgrat, d'ençà del 1917, formava part d'un traçat que anava de Pineda fins a Tossa. En aquest últim tram ja hi havia una línia que anava fins a Hostalric i un ramal que arribava fins a Tordera.<br /> <br /> El vint de gener de 1927 l'Ajuntament de Palafolls intentava crear un impost municipal sobre el servei. Demanava al Joan Mateu, l'empleat de telefònica que gestionava la centraleta local, que cobrés en nom del consistori 0,25 cèntims per cada trucada i que ho ingressés a la caixa municipal. Es creu que la mesura no es va arribar a executar mai. El Joan va ser l'únic encarregat home, a partir d'ell totes les operadores van ser dones.<br /> <br /> El 1927 el Joan Mateu era un jove de vint anys, que vivia a casa els pares, a can Francesc del carrer Passada, on tenien un cafè, ara carrer Major i on hi ha el bar, restaurant i estanc can Mateu. Tot ens fa suposar que la centraleta estava situada aquí.<br /> <br /> Al ple del vint-i-u de març de 1952 l'Ajuntament acordava fer tots els tràmits per instal·lar definitivament la centraleta de Sant Genís. Ja hi havia en principi cinc peticions d'abonats, que era el mínim que demanava la companyia, però no va funcionar fins al 24 de desembre de 1958 amb un cost de 50000 ptes. La instal·lació es va endarrerir pel problema que van donar molts propietaris per posar les postes del cable fins a can Reig, <span lang='CA'><span><span><span>on es posaria la centraleta,</span></span></span></span> arribant a ajornar tres vegades la inauguració del locutori, anant descartant dates d'aquells anys, 18 de juliol, 25 d'agost 15 desembre d'aquell 1958.</p> <p>Els cinc primers abonats que varen permetre l'arribada del servei a Sant Genís, pel fet que la companyia demanava un mínim de cinc per fer arribar la línia i posar la centraleta, eren can Borrell, cal Fuster, can Pepet (on hi havia una botiga) can Gibert i can Dalmau amb els números d'abonats de l'1 al 5, respectivament.<br /> <br /> Les dues encarregades de les centraletes de Palafolls cobraven un sou de la companyia més un lloguer per l'espai, segons un contracte del 1963 es cobraven 800 pessetes de sou i 60 pessetes per lloguer de l'espai de la casa. <br /> <br /> La Pepeta va tenir la centraleta fins al 1969, moment en què va renunciar al contracte amb telefònica. La centraleta es va traslladar al carrer Francesc Macià on va agafar el servei la Maria Grimal Borrell.<br /> <br /> El 1972 tant la centraleta de Sant Genís, amb la Teresa Sala al capdavant, com la de les Ferreries, amb la Maria Grimal van plegar, el servei es va automatitzar desapareixent l'ofici d'operadora a Palafolls. La Teresa va mantenir el locutori algun any més mentre no es va posar la cabina a la plaça de Sant Genís. Darrere l'Ajuntament on hi havia hagut l'antiga habitança del mestre s'hi habilitava un espai per posar-hi tots els automatismes de la nova xarxa automàtica.</p> | 41.6600800,2.7224900 | 476895 | 4612074 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94251-placa-telefons-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94651 | Goigs a Llaor de Nostra Senyora de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-nostra-senyora-de-palafolls | XX | <p>Goigs a Llaor de Nostra Senyora de Palafolls. Hi ha escrit: 'venerada llarg temps a la Capella de Vivelles i ara a l'església parroquial de Sant Genís de Palafolls, escrits l'any 1683 pel Doctor Sebastià Pla. Rector de la dita Parròquia'. L'exemplar que tenim fou imprès el 1933, en una edició especial de 30 exemplars en paper de fil d'Els Amics dels Goigs. Any 1933. Imprenta La Renaixensa. Barcelona. </p> <p>Els Goigs comencen:</p> <p>'De gràcies sou adornada</p> <p>i de les virtuts més belles,</p> <p><em>Verge pura intitulada</em></p> <p><em>Mare de Déu de Vivelles</em>.</p> <p>De gràcia fou aquell dia</p> <p>principi de nostre bé</p> <p>quan de l'alta jerarquia</p> <p>Gabriel a Vós vingué,</p> <p>Ave Maria, us digué,</p> <p>plena de gràcies molt belles..'.</p> | 08155-211 | Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. | 41.6751877,2.7224206 | 476895 | 4613751 | 1933 (de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94651-vivelles-palafolls.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 95060 | Goigs de Sant Pere de Vivelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-de-vivelles | XX | <p>Goigs a Lloança de l'Apòstol Sant Pere que es venera a la Capella de Sant Pere de Vivelles de Palafolls. </p> <p>Impremta Montalt. Malgrat de Mar. Edició del 1924. </p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Puix del Cel sou destinat</p> <p>en l'Iglesia per Pastor</p> <p>Siau Nostre Intercessor</p> <p>Sant Pere Apostol Sagrat...'</p> <p>Finalitza amb:</p> <p>'Quan el Senyor indignat</p> <p>vol castigá el pecador</p> <p>Siau Nostre Intercessor</p> <p>Sant Pere Apostol Sagrat'.</p> | 08155-227 | Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. Capella de Sant Pere de Vivelles. | 41.6751877,2.7224206 | 476895 | 4613751 | 1924 (any de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95060-goigs-de-sant-pere-de-vivelles_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc