Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94244 | Maquinària de la sínia o sénia de Cal Viudu Ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquinaria-de-la-sinia-o-senia-de-cal-viudu-ric | XIX | Es troba a l'aire lliure, ple d'herbes, amb rovells i trencament d'argamassa. | <p>La sínia presenta una roda vertical de ferro de gran mida. La construcció té planta circular. </p> <p>També es pot veure una roda horitzontal (rodet) -què en el seu moment s'accionava amb la força animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal-, i aconseguia fer girar un eix vertical amb engranatge. </p> <p>Màquina d’elevar aigua, especialment emprada per a treure l’aigua de pous poc profunds.</p> | 08155-200 | Vora del riu Tordera. | 41.6711327,2.7600902 | 480029 | 4613291 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94244-cal-viudu-ric-noria-sinia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94244-cal-viudu-ric-noria-sinia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94244-cal-viudu-ric-noria-sinia-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Una sínia o sénia és una màquina que eleva aigua. Té una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d'aigua, té planta circular i està situada a una tanca destinada a l'hort. Es feia servir en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, actualment s'han substituït per bombes i altres tècniques.Màquina d’elevar aigua, emprada per a treure l’aigua de pous poc profunds. Té una roda horitzontal, accionada per un animal que dona voltes lligat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical i mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva longitud, l’extrem inferior de la qual es submergeix a l’aigua del pou. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93077 | Riu La Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-la-tordera | <p>- Ajuntament de Palafolls. (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>La Tordera o el riu Tordera neix al Montseny, a la Font Bona, en el Coll de Sant Marçal, entre les Agudes i el Matagalls. Té un recorregut de 61,5 km i és de règim torrencial. La conca de la Tordera i els seus afluents tenen una superfície total de 894 km². Els corrents subterranis són molt més importants que els superficials, ja que a l'estiu no porta aigua a la part baixa, en superfície, pel fet que se n’extreu aigua per al consum.</p> <p>La Tordera desemboca al mar Mediterrani, tot formant el delta de la Tordera, d’uns 8 quilòmetres quadrats, entre Blanes i Malgrat de Mar. És una zona humida considerada espai d'interès natural, que forma a la seva desembocadura una llacuna aïllada del mar per una barra de sorra i còdols, la qual és utilitzada pels ocells migratoris com a punt de repòs i refugi.</p> <p>La vegetació de ribera té bosquetons d'oms, àlbers i freixes. Tot i això, la ruderalització de la zona facilita l'expansió de la canya (Arundo donax); en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar. Actualment, a la llera s'hi fan gespes vivaces decumbents. També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudoacacia).</p> <p>Entre els hàbitats d'interès comunitari observem, segons la cartografia dels hàbitats, els hàbitats 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera' i 3290 'Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion' i s'hi ha citat també l'hàbitat 3280 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes'.</p> <p>Pel que fa a l'avifauna, trobem espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el blauet (Alcedo athis), la xivitona (Actitis hypoleucos), el martinet ros (Ardeola ralloides) i el corriol petit (Charadrius dubius), entre d'altres. Entre l'herpetofauna s'hi ha citat, per exemple, reineta (Hyla meridionalis), tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i serp d'aigua (Natrix natrix).</p> | 08155-50 | Riu la Tordera (al seu pas per Palafolls). | <p>El riu la Tordera apareix ja documentat a l'antiguitat, una sola vegada, mitjançant Plini el Vell, malgrat que els manuscrits no coincideixen en el nom: uns porten la lectura Tarnum, d'altres, Arnum i uns altres, Larnum. A l'edat mitjana el riu rebé un nom nou, Tordera, ja documentat al segle IX, amb la forma Tordaria, derivat del llatí turdaria 'lloc abundant de tords'.</p> | 41.6730400,2.7595900 | 479988 | 4613503 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La marcada estacionalitat de les pluges, concentrades a la primavera i a la tardor, fa que es puguin presentar episodis forts de tempestes i precipitacions, originant crescudes sobtades del riu, anomenades torderades. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 94245 | Mina d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-puig | XIX | Alguns maons s'han trencat. Pèrdues importants de l'estructura de la volta. Al voltant està coberta per canyissars. | <p>La mina forma una volta de canó. Està feta amb maons i argamassa, i té una porta d'entrada o única obertura. </p> <p>La funcionalitat és la de conduir aigua subterrània o semi-subterrània per canalitzar l'abastament d'aigua del municipi.</p> | 08155-201 | Vora del riu Tordera | 41.6721790,2.7580010 | 479856 | 4613408 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94245-mina-den-puig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94245-mina-den-puig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94245-mina-den-puig-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Segons Salicrú (2021) l’aigua s'agafava en tres punts, un a l’alçada de l’església de Tordera, al lloc conegut com a Pas de les Palanques. Aquest es feia a través d’una mina dins el riu, l'aigua era canalitzada fins al molí d’en Puigvert, a través d’un rec anomenat llavors com a Rec d’en Puigvert. Aquí un cop utilitzada era abocada al rec Viver en un principi, i més tard es va connectar la sortida amb un altre rec que voltava el molí d’en Puigvert i que passava a pocs metres, ara l'anomenem el Rec del molí d’en Puigvert, en el punt conegut com a les Comportes sota el mas Tortós. El segon punt era el que alimentava el rec del molí d’en Puigvert a l’anomenat Pas de la Ginesta, la mina s’endinsava dins el riu a l’alçada de la masia de can Puigvert. Aquest rec portava l’aigua fins al molí de la Pedrera.I el tercer punt, fet una mica més amunt del que és ara el Parc Fluvial de la Tordera, també amb una mina, ara coneguda com la mina d’en Puig, que aflorava uns metres més enllà de la mota creant el rec de Sabadell. Aquest portava l’aigua fins a Malgrat a la Fàbrica de l’Aigua i al molí de Sabadell. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94249 | Rec Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-viver-0 | XV | <p>Rec d'aigua per fer arribar l'aigua als molins. Canal per on es condueixen les aigües per a regar.</p> <p>D'aquests canals de regatge n'hi ha varis a Palafolls. Es troben, també, a la vora dels horts i conreus. </p> | 08155-205 | Carretera de Malgrat de Mar a Blanes | <p>Segons Salicrú (2021) la documentació antiga anomena diversos recs i molins al municipi. Al Pla de Palafolls, a la zona del camí de la Ginesta, es troben diferents molins. Es localitza el molí d'en Roig, documentat ja al segle XIV, el molí de la Ginesta, amb informació d'ençà de l'any 1502; i el molí de la Cadireta d'en Mauri establert pel vescomte de Cabrera l'any 1488.<br /> <br /> Fora d'aquest territori hi ha dos molins més, establerts també pels vescomtes de Cabrera, el molí d'en Clapers el 1567, que no se sap ubicar, i del que en queda una construcció que podria ser el carcabà, una resclosa dins la riera i dues moles entorn del mas. I el molí de Pedrosell, documentat el 1576 quan el vescomte de Cabrera hi estableixen a Bernat Jalpí. Els Jalpí, originaris de Tordera, acaben acaparant els recursos hídrics de tota la zona, Tordera, Blanes i Palafolls.<br /> <br /> No hi havia molins sense recs, la documentació parla del rec de Lledó amb referències al segle XV, al segle XVI es localitza el rec del Molí, el rec Viader, el rec Moledor i el rec del Molí del Pedrosell, aquest últim a la zona coneguda a l'època com els Corals. I finalment el rec Viver, aquest ja documentat el 1445, del que encara el dia d'avui es conserva si més no la toponímia sense saber si és el mateix que hi ha avui.<br /> <br /> De la majoria d'aquests antics molins i recs no se saben coses fins al segle XIX. Se suposa que molts d'aquests vells molins s'enderroquen per engrandir-los o canviar-los d'emplaçament. Altres seran refets allà mateix, doblant-los o triplicant-los, com passa amb el molí de Pedrosell, transformat al segle XIX i conegut amb el nom de molí de la Pedrera, i el molí d'en Puigvert que algun autor diu que és l'antic molí d'en Roig o el molí de la Cadireta d'en Mauri, tot i que en la documentació del segle XIX es parla d'un altre nom antic del molí d'en Puigvert, el molí del Sot del Calls.</p> | 41.6613350,2.7580310 | 479855 | 4612205 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver-1.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 94163 | La Porta del Cel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porta-del-cel | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>La Porta del Cel és un monument realitzat amb encofrat, ferro i caragols. Presenta una estructura geomètrica de grans dimensions. Agafa la forma de rectangle vertical. Presenta un disseny avantguardista i minimalista. </p> <p>Es caracteritza per dos peus de gran longitud, dos travessers i una 'llinda' superior duts a terme amb barres quadrades d'encofrat. </p> <p>L'espai està envoltat per un entorn natural.</p> | 08155-169 | Parc de la Tordera, Gorg dels Cans | 41.6704300,2.7569600 | 479768 | 4613214 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94163-la-porta-del-cel-ferro-formigo.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Jaume Marès | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93849 | Molí de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-pedrera | <p>- GÁLVEZ DE LA O, Cristina (2018). <em>Rehabilitació i canvi d’ús de l’antic Molí de la Pedrera al municipi de Palafolls</em> (TFG del Departament d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la Universitat de Girona), Girona.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | Hi ha fissures, pèrdues d'arrebossat, esquerdes, pintades en les parets, les teulades han perdut teules i hi ha grans forats. Ha patit ocupacions humanes. Està en estat d'abandonament. | <p>Actualment és un edifici de grans dimensions en estat d'abandonament. Abans havia estat un restaurant. Té un aire castellívol. Del molí i edifici original no se sap gairebé res, ni se'n conserva cap element del seu interior. </p> <p>L'edifici té pintades en graffitis com es pot veure en la façana principal i en els seus interiors. </p> <p>En el seu moment presentava una imatge de majestuositat i senyorial. </p> <p>L'edifici presenta tres nivells. El darrer nivell o segon pis coronat amb merlets de caire medievalista, també el segon nivell presenta falsos merlets.</p> <p>Hi ha finestres o obertures acabades, en la part de dalt, amb arc de mig punt i altres en forma horitzontal. La majoria estan tapiades. La teulada també té línies horitzontals. </p> <p>Tot el cos mostra un gran volum horitzontal. Part de les teulades tenen forats i manca de teules.</p> | 08155-131 | Carretera de Malgrat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del molí apareixen com a molí del Padrosell el primer de febrer de 1576, quan Fadrique de Cabrera va atorgar l’establiment del molí a favor de Bernat Jalpí. Els Jalpí, família originària de Tordera, van acumular la majoria de drets sobre les aigües i molins del terme i de Tordera.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La primera referència com a molí d'en Puigvert és de 1854, moment en què també tenim documentat el molí d'en Puigvert i el rec que els unia. En aquell moment el propietari havia estat Pompeu Serra, així com del d'en Puigvert. Aquell any les propietats de Pompeu passaren a la seva filla Rita. D'aquell moment tenim una breu descripció del molí fariner, on diu que era un molí de cinc cossos, és a dir de cinc pedres per moldre, i un alt, intuïm un pis per viure els moliners, en una finca de set quarteres.</p> <p>Hi ha documentats alguns moliners; el 1857 la família Prat, on pare i fill feien de moliners més tres mossos catalogats de moliners també, Salvador Lacomba, de vint-i-cinc anys, Ramon Roure, de vint-i-tres i Josep Mora de vint, i una serventa Josepa Basseda, de vint-i-quatre anys. Els Prats tenien uns quants fills, els tres més grans i l'hereu feien de moliners i dos, de tretze i onze anys, que eren estudiants. Això ens fa suposar, que una família que tenia dos fills d'aquella edat estudiant, tenia un cert nivell econòmic tot i no ser propietaris. </p> <p>El 1880 continuava la família Prats al capdavant del molí, sent el gendre d'Antonio Prat qui estava al capdavant. L'hereu, tot i haver estat al capdavant segons el padró del 1866 havia marxat i havia agafat el relleu el seu cunyat casat amb la filla gran dels Prats. Hi havia, llavors, diversos mossos llogats al molí, Felip Prujà Faig, de quaranta-set anys i moliner de Sant Martí Sasserra, Josep Maset Ros, de vint-i-un i de Salitja, Josep Iglesias Espelt de vint-i-tres i de Sant Feliu de Buixalleu, Jaume Clarivia Fors, de dinou i de Vidreres, Josep Vila Surbau, de dinou i de Riudarenes, i Joan Puigdemunt Planas, de cinquanta anys i de Campmajor.</p> <p>El 1911 hi era al capdavant en Ramon Ronqué Boada de quaranta-un anys, fill de Montràs i moliner d'ofici amb la seva muller, Maria Soler Formatger de trenta-vuit anys i filla de Salt. Si tenien treballadors no constava que visquessin al molí. I a partir del 1924 estava al capdavant la família Bassols Amat. El 1936 hi tenen vivint amb ells el mosso Teodoro Bayo Rahona de vint-i-sis anys i fill de Fuentilayos, Burgos.</p> | 41.6611830,2.7568890 | 479760 | 4612187 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93849-moli-vell-la-pedrera-10.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 93409 | Gorg de Xon Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-xon-puig | <p>El Gorg de Xon Puig és un espai amb valors naturals. </p> <p>L’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera afirma que el potencial de millora ambiental i les possibilitats que presenta aquest espai són molt importants, tant pel que fa als ocells, com als amfibis, als rèptils, als insectes i a les plantes, així com a la dinàmica fluvial i per a l’educació ambiental.</p> <p>El Gorg té forma de bassa fonda formada per alguns corrents d'aigua, on va aquesta més a poc a poc. En destaca, també, el seu entorn natural de vegetació baixa.</p> | 08155-78 | Zona del Parc per a gossos. | 41.6704675,2.7564579 | 479727 | 4613219 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93409-gorg-xon-puig-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Hi ha un projecte de millora ambiental del gorg per part dels Naturalistes del Montnegre i la Tordera.La Xarxa de Conservació de la Natura promou la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic i la gestió sostenible del territori, mitjançant la participació i implicació social, representant i donant suport a les entitats de custòdia i de voluntariat ambiental de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 94169 | Placeta del país de Sepharad | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-del-pais-de-sepharad | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Placeta del país de Sepharad és un monument fet en homenatge a Salvador Espriu. Està realitzat en un bloc de formigó, ferro i ceràmica pintada. </p> <p>L'obra conté dues peces: la feta en formigó i ceràmica pintada, i la de ferro. Aquesta darrera té un disseny avantguardista. </p> <p>Trobem un bloc de formigó de forma rectangular amb una ceràmica pintada amb la inscripció 'Placeta del país de Sepharad'.</p> <p>La complementa una escultura en ferro que simula un instrument musical o uns altaveus. Hi trobem la inscripció 'Crit. Marés. 88.'</p> | 08155-175 | Plaça del País de Sepharad | 41.6681200,2.7537900 | 479504 | 4612958 | 1988 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94169-placeta-del-pais-de-sepharad-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94169-placeta-del-pais-de-sepharad-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94169-placeta-del-pais-de-sepharad-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Jaume Marés | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 94240 | Bosc de llums | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-llums | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Bosc de llums realitzats en ferro galvanitzat i fluorescents. Tenen la part del peu feta amb una certa torsió o angle a mesura que ascendeix. També en podem dir fanals de peu. La part de dalt la corona el fluorescent. </p> <p>N'hi ha diversos exemplars molt propers els uns als altres, fent la sensació de bosc.</p> | 08155-196 | Parc de les Esplanes | 41.6706700,2.7530990 | 479447 | 4613242 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94240-fanals-biblioteca-miralles.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 94241 | Taula Inestable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-inestable | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p>- BOTA, Félix (2021). 'Entrevista a Salvador Matas Rabasseda sobre la construcció de la InesTable d'Enric Miralles'<em>, a</em> <em>Vilelles</em>, n2. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. p. 68-73.</p> | XX | <p>Taula Inestable realitzada en fusta.</p> <p>Taula de gran mesura, de diversos mòduls o peces en fusta que pot dissenyar diferents formes. Alguns dels mòduls es poden alçar en vertical, en angle, etc. També hi ha mòduls que poden caure en vertical. És una taula adaptable a la lectura, reunions (pel gran format), etc. </p> <p>És rellevant la part de les frontisses i com estan col·locades per 'dibuixar' diferents formes geomètriques. </p> <p>En la paret trobem un plànol, fet en fusta i metall, de les diferents formes que pot adoptar. </p> | 08155-197 | Parc de les Esplanes | 41.6706100,2.7528200 | 479424 | 4613235 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94241-ines-table-taula-miralles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94241-ines-table-taula-miralles-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | EMBT Architects - Salvador Matas | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 92693 | Biblioteca Enric Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-enric-miralles | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- '<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entrevista a Benedetta Tagliabue amb motiu de la inauguració de la nova sala infantil de la Biblioteca Enric Miralles'<em><span lang='CA'><span><span><span> </span></span></span></span></em>(2023), a <em>Vilelles nº</em>3. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 44-47. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- GORINI i SANTO, C. (2007). La Biblioteca pública Enric Miralles. Parc de les Esplanes, Palafolls de Miralles-Tagliabue, EMBT. Palafolls. Edicions del Roig.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- MIRALLES, Anna (2021). 'Un projecte ambiciós: la Biblioteca Enric Miralles', a <em>Vilelles nº</em>2. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. pp. 61-67.</p> | XXI | <p>La proposta de la Biblioteca Enric Miralles cerca l'obertura cap a un petit parc i es divideix «com es talla un pa en rodanxes». Així, les restes de l'espai trencat es projecten a l'exterior a través de línies que endinsen la biblioteca al parc de manera controlada. La gran preocupació és la manera de relacionar-se amb l'exterior. Això es veu en la manera que el mur extern (compost per plecs i embocadures), es representa més com un generador d'espais imprecisos que com una simple davantera.<br /> <br /> El projecte i disseny de la Biblioteca de Palafolls es va modificar molt des del seu concurs. L'objectiu va ser introduir la biblioteca en el terreny i fondre's amb ell; és per això que es troba soterrada un metre. Les línies contínues dels plans verticals, que disposen l'espai exterior, prenen diverses cotes, que s'inicien i finalitzen en zero. Aquesta estratègia també va ser utilitzada en el projecte del Parlament d'Escòcia. El jardí també està separat pels envans. Es crea per moviments oscil·lants de terra.<br /> <br /> Amb la decisió de semi-enterrar l'edifici, sempre s'aconsegueix un jardí davant. Així, les façanes gairebé s'amaguen com a tals, i la coberta en ziga-zaga es converteix en l'autèntica façana urbana, dibuixant un paisatge de dunes metàl·liques. Es mostra aquí una idea integradora d'arquitectura i naturalesa.<br /> <br /> El mobiliari també ordena els diferents espais, llibres, i punts de lectura, amb taules relacionades amb la proporció dels espais. L'espai amb butaques de color clar, està destinat a la lectura de periòdics i revistes; és un espai més íntim i confortable, ja que les butaques observen tots dos espais.<br /> <br /> Les entrades de llum natural pels laterals de la coberta creen un joc de reflexos i transparències que se sobreposen. Ho enriqueix la seqüència de tres mòduls circulars d'il·luminació zenital i les bigues diagonals l'objectiu de les quals és dinamitzar l'espai.</p> <p>Existeix un ordre i equilibri bastant clar quant a l'ús dels materials: els murs de maó articulen l'espai exterior i interior. En els plans perpendiculars als murs de maó s'usen panells amb modulacions en fusta i vidre, creant zones amb una certa permeabilitat visual i grans obertures vidriades.</p> | 08155-28 | Parc de les Esplanes | <p>L'Ajuntament de Palafolls, va convocar a concurs per realitzar una biblioteca en la perifèria del seu nucli urbà.</p> <p>Del concurs, convocat l'any 1997 per l'Ajuntament, en fou guanyador el projecte d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. L'arquitecte va traspassar tres anys després, però les obres van continuar i es van acabar el 2006. La biblioteca està construïda enfonsada, en part sota terra, per assemblar-se al perfil de les muntanyes que hi ha a l'horitzó, de forma que els diversos cossos ondulants, amb coberta de zinc, semblen emergir com unes dunes de pendent suau, en un entorn enjardinat. Ocupa uns 623 m2 distribuïts en una sola planta.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El febrer de 2023 es va inaugurar la nova sala infantil de la biblioteca, a la qual van assistir Benedetta Tagliabue i Caterina Miralles</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> | 41.6705897,2.7527833 | 479421 | 4613233 | 2006 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-28.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Enric Miralles i Benedetta Tagliablue | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||
| 94167 | Embaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embaras | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Embaràs és un fris o relleu fet amb formigó. Destaca la representació del ventre i els pits de la dona fent referència a l'embaràs.</p> <p>La peça mesura 70 cm per 1,20 m de longitud. El relleu de tres cossos femenins (molt esquemàtics) sobresurt del fris. Presenta formes molt esquemàtiques de la figura femenina, però treballades de forma realista.</p> | 08155-173 | Carrer Sindicat s/n | 41.6684000,2.7527600 | 479418 | 4612990 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94167-embaras-formigo-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Xavier Agraz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 92691 | Can Oms, Ca N'Oms, Casa Oms, Casa de Sant Julià o Mas Farners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oms-ca-noms-casa-oms-casa-de-sant-julia-o-mas-farners | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII-XX | <p>L'antiga masia gòtica va ser convertida en un edifici residencial modernista. Més tard ha estat convertida en un restaurant. De l'antic edifici es preserva el portal adovellat i algunes finestres d'estil goticista.</p> <p>La casa en aquests moments, no s'assembla a l'edifici originari. Pel cantó de ponent hi ha afegit un altre cos amb llinda que està datada el 1668. Al cos principal de la casa s'ha afegit una edificació de tipus modernista amb porta porxada, arrebossat i amb guardapols d'estil neogòtic a les finestres. El conjunt modernista està rodejat per un jardí amb barri de ferro forjat. <span lang='CA'><span><span><span><span>L'antiga masia tenia una capella que va quedar integrada dins l’ampliació modernista. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Observem dues finestres amb arc lobulat i una amb arc conopial. Can Oms és un exemple de diversos canvis i reformes. A principis del segle XX en comptes de destruir la casa vella es va optar per fer una ampliació construint una nova façana i mantenint l’antiga. El conjunt té dos estils distanciats en el temps per cinc-cents anys. Aquesta casa fou l'antiga domus de Sant Julià, casal dels Julià, petita noblesa local.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>L'edifici té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana està pintat amb dues tonalitats vermelloses. Les llindes d'algunes finestres, les columnes del porxo d'entrada, part de la cornisa i un doble rivetejat de la façana estan pintats de color grogós. Hi ha, també, elements de ceràmica blava en les llindes d'algunes finestres i en els merlets de la cornisa superior. </span></span></span></span></p> | 08155-26 | Carretera de Palafolls a Malgrat de Mar, 98. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències de la casa (quan n'és propietària Brunisenda de Camós l'any 1301) ja ens constava una capella. A mitjan segle XIV era propietari Guillem de Blancàs, a finals del XIV tenim notícia dels Sant Julià, on la pubilla, Blanca de Sant Julià, es casava amb Joan Guerau Albertí, hereu de la casa de Belladona de Vallcanera, la unió de dues nissagues de la petita noblesa de la zona.</p> <p>A partir del segle XV la família va començar a despendre's de propietats i drets, tot i que la família continuava amb una bona política de casaments, van casar la filla, la Caterina Albertí i de San Julià amb el segon fill de Guillem II de Belloch, Pere de Belloch.</p> <p>Joan Guerau i Albertí, com a senyor de la casa de Sant Julià, capbrevava el 1503 diferents peces que tenia sota el senyor del terme de Palafolls.</p> <p>Al següent capbreu que van fer els senyors de la casa de Sant Julià, Frederic de Farners, cavaller de Santa Coloma de Farners i propietari útil de la casa de Sant Julià i net de Guillem de Belloch i de Farners, el 1584, capbrevava el mas Arquimbau i diverses peces.</p> <p>Les propietats de Frederic les va heretar el seu fill, Ramon de Farners i el net, el Ramon de Farners i Cartellà, i aquests ho van vendre el 7-7-1656 a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona i veí de Blanes. El seu fill Agustí Oms capbrevava el 1682 les peces del Farnes, el mas Arquimbau i una peça de sis jornals on hi havia construït el mas Albarich, ara derruït.</p> <p>El 1668 ens consta de masover en Pere Comes, que alhora era propietari d'una part de la propietat del mas Albarich, i el 1705 ens hi consta el seu fill, Josep Comes.</p> <p>Amb la família Oms com a propietaris de la casa i residents a Blanes i masovers que hi vivien arribem al segle XIX, al llibre d''Apeo' del 1818 constava propietari Ignasi Oms, on té 80 'fanegas' de terra de cultiu.</p> <p>La casa seguia en mans de la família Oms fins passada la Guerra Civil, quan era propietat de Trinitat Oms i la seva neboda Lluïsa, totes dues solteres. La finca va passar a una comunitat de monges.</p> | 41.6633084,2.7527538 | 479416 | 4612425 | 1686/ 1888-1910 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms-4.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 94192 | Sofà sota prestatgeries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sofa-sota-prestatgeries | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX (finals) | <p>Sofà situat sota les prestatgeries de la Biblioteca Enric Miralles. Realitzat en pell i ferro presentant diferents colors. Seients que es poden utilitzar per als usuaris de la biblioteca. </p> <p>N'hi ha de diferents mides. Estan adaptats als diversos espais de la Biblioteca Miralles.</p> <p>Els mòduls de pell poden variar de quantitat segons l'espai. Ocupen la zona del seient i respatller. Poden ser de color gris, verd oliva, blau cel o groc. La base és de ferro i s'adapta en alguns espais com si quedés un sofà flotant. Presenta un disseny avantguardista i colorista.</p> | 08155-188 | Parc de les Esplanes s/n | 41.6708400,2.7527300 | 479416 | 4613261 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94192-sofa-colors-biblioteca-enric-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94192-sofa-colors-biblioteca-enric-miralles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94192-sofa-colors-biblioteca-enric-miralles.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | EMBT (Enric Miralles-Benedetta Tagliabue) Architects | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94193 | Cadira humanomorfa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadira-humanomorfa | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX (finals) | <p>Cadira o cadires (hi ha diversos exemplars) humanomorfes. Realitzades en fusta i ferro. Seients que es poden utilitzar per als usuaris de la biblioteca. </p> <p>La cadira té quatre peus i el sota seient de ferro. La part del seient i el respatller són de fusta. No té reposabraços. </p> <p>Mesura 90 cm d'alçada, 40 cm de longitud i 40 cm de profunditat.</p> <p>Com indica el seu nom, la part del respatller té forma humana. Presenta un disseny minimalista i avantguardista.</p> | 08155-189 | Parc de les Esplanes s/n | 41.6708400,2.7527300 | 479416 | 4613261 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94193-cadira-humanomorfa-biblioteca-enric-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94193-cadira-humanomorfa-biblioteca-enric-miralles.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | EMBT (Enric Miralles-Benedetta Tagliabue) Architects | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94170 | Molí de vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-2 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Molí de vent fet amb peces perdudes o reciclades. Els materials són ferro i engranatges. Està pintat a l'eivissenca.</p> <p>El molí de vent, de ferro rovellat, està sustentat per una base amb quatre peus. Té sis aspes o pales i un engranatge giratori. Fomenta la reutilització i reciclatge de materials. </p> <p>Està representat a tall d'escultura o monument de grans dimensions.</p> | 08155-176 | Parc de les Esplanes | 41.6709900,2.7526600 | 479411 | 4613277 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94170-moli-de-vent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94170-moli-de-vent-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 92689 | Can Comas, Can Comes, Mas Comas, Mas Comes o Mas Sabater de la Borina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-can-comes-mas-comas-mas-comes-o-mas-sabater-de-la-borina | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV/ XIV-XVI | <p>Can Comas té planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos i diversos cossos afegits. Manté el portal rodó adovellat amb brancals, damunt del qual trobem una finestra de llinda recta amb emmarcament de pedra. Les altres dues finestres de la façana principal són d'estil goticista: una en cada un dels cossos laterals, d'èpoques diferents (u<span><span><span><span><span lang='CA'><span>na amb arc conopial i una amb arc lobulat.)</span></span></span></span></span></span>. A la finestra més estilísticament gòtica sobresurt l'ampit, probablement de fabricació posterior, d'aproximadament els segles XVI o XVII.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. La façana té un arrebossat de color terrós i hi ha un rellotge solar, de placa rectangular i de nova fàbrica.</p> | 08155-24 | Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 | <p>Segons Salicrú (2018) tenim notícies de la família resident al mas ja el 1388, quan el Guillem Sabater de la Borina titular del mas pagava diversos dots de dues filles. Al Bonanat Garangou i al seu fill Antoni, vint lliures pel casament de la seva filla Margarida, i a l'Arnau Boïgues, mestre d'aixa de Blanes, deu lliures i cent sous pel casament amb la seva filla Caterina. </p> <p>El primer capbreu del mas era suposadament el de 1435, no en tenim el document, però ens consta que el Francesc Sabater de la Borina hi capbreva. Ja al capbreu del 1502 en tenim tot detall del mas capbrevat per Cebrià Sabater de la Borina.</p> <p>Al Capbreu de 1583 el mas havia canviat de mans, la família Sabater ja no era propietària útil del mas, es declarava senyor útil en Benet de Pons, domiciliat a Barcelona. </p> <p>En Benet també capbrevava el mas Reverter, abans anomenat mas Ferrer Palau Banyuls.</p> <p>En Benet de Pons, cavaller de Barcelona feia donació del mas a l'Àngela, en desconeixem la relació amb en Benet, segons els capítols matrimonials signats a la ciutat d'Urgell el 26-3-1599. L`Àngela, muller d'Andreu Llenes, Ciutadà honrat d'Urgell, segons acta feta a Blanes el 20-11-1629 feia hereva del casal a la seva filla Agnès. I ella va vendre per set-centes lliures el 27-9-1636, segons acta signada a Girona, tot el mas i les seves terres a Bertomeu Comes, avantpassat dels actuals propietaris. Bertomeu va passar a tenir la residència al mas.</p> <p>En Bertomeu testava el 8-6-1651 i feia hereu el seu fill Josep Comes. Aquest, el 1664 capbrevava el mas amb totes les peces anteriors, el mas Reverter i el mas Fonolleda, que havia comprat a Joan i Reparada Vidalet, segons acta notarial d'Hostalric de 26-3-1625.</p> <p>El 1724 disposem d'un inventari de la casa fet a la mort del Joan Comes. Es van succeint els hereus Comes fins a arribar al 1790, on Antoni Comas capbrevava el mas de vuitanta jornals.</p> <p>Segons el llibre d''Apeo' del 1818 Josep Comes Serra era titular del mas.</p> | 41.6739752,2.7525835 | 479405 | 4613609 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-9.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94656 | Rellotge de sol de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-comas | XX | <p>El rellotge de sol de Can Comas és del tipus vertical declinant fet en pintura. Té forma quadrada, està orientat a sud-oest, amb les marques horàries de les hores però sense nombres. Té gnòmon de vareta, amb dos cercles concèntrics sota el pol d'aquest. És un rellotge d'autor ben conservat. Hi veiem les coordenades: N41 40.435 E2 45.152.</p> | 08155-216 | Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 | 41.6739752,2.7525835 | 479405 | 4613609 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 94155 | Banc del Parc de les Esplanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-del-parc-de-les-esplanes | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Banc fet amb fulls de fusta i ciment. N'hi ha varis de la mateixa tipologia. </p> <p>Banc semicircular de 3 m de longitud per 60 cm d'alçada i per 60 cm de profunditat. El seient està fet amb barres planes de fusta i el respatller i el sota seient amb ciment.</p> | 08155-161 | Parc de les Esplanes | 41.6701300,2.7523700 | 479386 | 4613182 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94155-banc-parc-esplanes-biblioteca-miralles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94155-banc-parc-esplanes-biblioteca-miralles.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pol Agustí | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94238 | Alineació de fanals Alvar Aalto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alineacio-de-fanals-alvar-aalto | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Alineació de fanals d'Alvar Aalto (imitant les realitzades en 1930 per aquest arquitecte i dissenyador). N'hi ha diverses fetes en metall pintat i vidre. </p> <p>Tenen un peu metàl·lic de gran longitud. La part de dalt està coronada per una visera rectangular i angulada que reflecteix la llum del fanal. </p> <p>Es pot dir, també, fanal de peu. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-194 | Plaça de les Valls d'Ax | 41.6691100,2.7521800 | 479370 | 4613069 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94238-fanals-placa-vallees-daix-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94238-fanals-placa-vallees-daix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94238-fanals-placa-vallees-daix.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Alvar Aalto, disseny (imitació o còpia) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93080 | Gorg de Can Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-can-oms | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Gorg creat de forma natural, l’aigua prové de la riera de can Jordà. Un gorg és un clot d'aigua. Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el curs.</p> <p>Estanyol no permanent que s'allarga seguint l'eix del llit major d'un curs d'aigua.</p> | 08155-53 | Masia de Can Oms | <p>A mitjans del s. XX s’hi va cultivar arròs.</p> | 41.6633400,2.7521500 | 479366 | 4612428 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||||
| 94189 | Torre de guaita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-guaita | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Torre de guaita (que originàriament tenia aquesta funció), i ara ha quedat com un monument o escultura de gran format. </p> <p>Realitzada en ferro i vidre, i recolzada per una base feta en planxa. És una torre de guaita de grans dimensions recolzada per quatre peus, fets en planxa metàl·lica. A la nit s'ha il·luminat en algunes ocasions. Posant bombetes de diversos colors i petit format en la seva estructura.</p> | 08155-185 | Plaça de les Valls d'Ax | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons Salicrú (2023), estava situada originàriament a l’antiga entrada de la N-II</span></span> <span lang='CA'><span>a la urbanització de Mas Carbó. Amb la construcció de l’autopista del Maresme</span></span> <span lang='CA'><span>tram Mataró- Palafolls (inaugurat l’any 1994) es va desmuntar i es va instal·lar a</span></span> <span lang='CA'><span>la plaça de Valls d’Ax.</span></span></span></span></span></p> | 41.6694000,2.7520500 | 479359 | 4613101 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94189-torre-de-guaita-placa-vallees-daix-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94189-torre-de-guaita-placa-vallees-daix-i-fanals.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94171 | Cub circular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cub-circular | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Cub circular és una escultura social feta en ferro i materials reciclats. El Pcam- El Forroll és una antiga fàbrica metal·lúrgica incorporada al catàleg d'equipaments municipals.</p> <p>Porta un peu central i un cub fet en ferro al voltant d'aquest. Trobem la representació de figures humanes, un sol i estris possiblement de cuina. És una escultura o monument de 2,60 m d'alçada, 2 m d'amplada i 2 m de profunditat. </p> <p>Fomenta la reutilització de materials. Té un disseny de caràcter avantguardista.</p> | 08155-177 | Carrer Sant Lluís, 1 | 41.6615400,2.7517900 | 479335 | 4612228 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94171-cub-circular-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Marta Soriano i els veïns de Sant Lluís | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94172 | Font de gasolina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-gasolina | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Font de benzina feta en ferro pintat i vidre. Marca CEX. Bomba de benzina de fabricació francesa. La font mesura 2 m d'alçada, 50 cm d'amplada i 50 cm de profunditat. </p> <p>Porta una placa metàl·lica amb la inscripció 'Ateliers mécaniques L'Aster. 6 Rue Baudin Ivry. Distributeur CEX Type. Modele R. 11.1. Núm. 25012. 19-36.'</p> <p>En la part superior hi ha un mesurador de benzina.</p> | 08155-178 | Plaça Valls d'Ax | 41.6690600,2.7516300 | 479324 | 4613063 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94172-font-de-gasolina-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94172-font-de-gasolina-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94172-font-de-gasolina-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94172-font-de-gasolina-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pintat el dia abans de la realització de la fotografia. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94157 | Bancs dobles model Hyde Park | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancs-dobles-model-hyde-park | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Els bancs dobles model Hyde Park estan realitzats en fusta policromada. N'hi ha diversos exemplars. </p> <p>És un banc doble on caben quatre persones. El seient, respatller, potes i reposabraços són fets en barra de fusta plana.</p> <p>Mesuren 1 m d'alçada, 2,40 m de longitud i 60 cm de profunditat. Estan pintats de color vermell.</p> | 08155-163 | Plaça Joaquim Ruyra, Carrer Mas Pinell amb carrer Costa Brava | 41.6684400,2.7514300 | 479307 | 4612994 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94157-bancs-hyde-park.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 94168 | Escala a les Huris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-a-les-huris | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Monument fet en totxanes i arc de ferro. Té un disseny avantguardista. L'arc de ferro rovellat agafa la forma de ferradura. Els dos peus estan fets amb totxanes. </p> <p>El monument agafa la forma d'obertura, d'entrada o de pas d'un cantó a l'altre. Es troba al final de les escales de la plaça, en la part de dalt.</p> <p>És un monument d'una alçada aproximada de 4 m i una amplada d'1,80 m.</p> | 08155-174 | Plaça de la Fasola | 41.6614400,2.7513000 | 479294 | 4612217 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94168-escala-a-les-hurris-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 93084 | La morera del parc de La Figuerassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-del-parc-de-la-figuerassa | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | XX | <p>És un dels arbres més monumentals de Palafolls.</p> <p>Les moreres, especialment l'espècie <em>Morus alba</em>, es conreen per les seves fulles, únic aliment dels cucs de seda, els capolls dels quals s'utilitzen per a fabricar seda. Tant l'arbre com el teixit procedeixen de l'Àsia i van ser desconeguts a Occident fins que, al segle VI, els monjos nestorians van establir la ruta de la seda.</p> <p>A part del seu ús com a arbres de cultiu, s'usen com a ornamentals en jardins, passejos i carrers.</p> | 08155-57 | Parc de la Figuerassa | <p>Es va plantar poc després de la guerra i és testimoni de la transformació que ha viscut la zona.</p> | 41.6582487,2.7512172 | 479287 | 4611863 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93084-morera-de-la-figuerassa-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.També estan protegides dues zones amb exemplars singulars o d’especial interès comarcal i local. Són les moreres de la Figuerassa i el gorg del Molí d’en Puigverd on es concentren diferents exemplars d’oms, salzes o, verns entre d’altres.A Catalunya hi ha una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt de treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. És el cas del famós Pi de les Tres Branques que porta mort gairebé un segle, tot i que s’aguanta dret. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 92711 | Fanalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanalets | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>Fanalets realitzats en fullola i ferro que es troben al vestíbul del Casal de la Dona, dins la Masia de Can Florenci. </p> <p>N'hi ha diversos exemplars, mitja dotzena. Aquests pengen del sostre. </p> <p>La fullola presenta una estructura acanalada i de volums geomètrics.</p> | 08155-46 | Casal de la Dona. Masia Can Florenci. | 41.6675800,2.7510800 | 479278 | 4612899 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 92712 | Fanal Torre de Guaita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-torre-de-guaita | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p> | XX | <p>Farola Torre de Guaita realitzada en ferro i tela. Simula les torres de guaita amb una estructura de tres peus verticals, amb barres horitzontals que uneixen els diversos peus. </p> <p>També es podria anomenar làmpada de peu. Mesura 1,40 m d'alçada i 50 cm de diàmetre.</p> | 08155-47 | Casal de la Dona. Masia Can Florenci | 41.6675800,2.7510800 | 479278 | 4612899 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Manolo Medina | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94246 | Llum primer pis, Òpera de Sydney | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llum-primer-pis-opera-de-sydney | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>El Llum de primer pis- Òpera de Sydney està realitzada en metall i vidre. Es tracta d'un llum penjant amb cable des del sostre.</p> <p>Presenta dues corones metàl·liques oposades i una il·luminació zenital. Té un disseny avantguardista.</p> | 08155-202 | Casal de la Dona, Masia Can Florenci | 41.6675800,2.7510800 | 479278 | 4612899 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94246-llum-primer-pis-opera-de-sydney-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra de Jorn Utzon (Copenhaguen 1918-2010) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 93803 | Can Florenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florenci | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Florenci és ara un equipament municipal destinat a seu del Casal de la Dona. Quan va adquirir la finca l'Ajuntament es va restaurar de manera curosa, respectant els elements originaris. La masia té una aparença que ens fa situar en els seus orígens al segle XIX.</p> <p>L'edifici té una teulada a dues aigües. És destacable la construcció en pedra vista. La porta d'entrada, feta en fusta, presenta un arc rebaixat. Té planta baixa, primera planta i golfes. Els interiors han mantingut part de l'aspecte original tot i que s'han adaptat a noves funcions com poden ser les lúdiques i les culturals. Els tres nivells estan clarament delimitats, per una línia horitzontal feta en doble rajola fina que divideix les tres plantes. </p> <p>En la façana es veu un rellotge de sol però sense dibuix. Només hi ha la placa i l'agulla (gnòmon).</p> | 08155-116 | Casal de la Dona, Carrer Sindicat, 7 | <p>Segons Salicrú (2018) en el padró del 1861 el propietari era Josep Bonet. En aquest padró del qual només es conserva una còpia parcial dels propietaris de cada casa, alguns d'ells no surten amb el seu cognom sinó amb el motiu pel qual eren coneguts com a Bonet, perquè vivien a can Bonet de Santa Susanna.</p> <p>El 1866 hi vivia la família Balmes Riera i s'hi van estar almenys fins al 1890. Ja a inicis del segle XX hi vivia en Florenci Soley, provinent de can Oms, que encara li dona el nom a la casa. </p> <p>El 1880 era propietat de Catalina Vila, de Malgrat.</p> | 41.6676600,2.7510500 | 479276 | 4612908 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-4.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Per la seva situació sembla que la casa hauria estat construïda en terres que havien estat del mas Joanysacreu, tot i que no en tenim cap document que ho corrobori, la seva presència a la documentació coincidiria amb la desfeta i venda a parts de totes les terres del mas Joanysacreu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 94652 | Rellotge de sol de Can Florenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-florenci | XX | <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular amb la part superior corbada. No hi ha marques horàries ni restes d'ornamentació. El gnòmon és de barreta. Està despintat. Les coordenades són: N41 40.049 E2 45.063.</p> | 08155-212 | Casal de la Dona, Carrer Sindicat, 7 | 41.6676600,2.7510500 | 479276 | 4612908 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 94188 | Geometria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geometria | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>'Geometria' és una estructura metàl·lica realitzada per Arata Isozaki, l'arquitecte del Palauet de Palafolls. </p> <p>En la part del sostre del Palauet trobem aquesta estructura de caràcter geomètric, en forma de doble malla o xarxa, de grans dimensions. </p> <p>Es crea un tot que combina volums, línies horitzontals, verticals i diagonals. Entrants i sortints juguen amb les ondulacions tant exteriors com interiors. </p> <p>L'espai dóna sensació de moviment i d'equilibri. Presenta un disseny avantguardista. </p> | 08155-184 | Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró | 41.6694400,2.7509400 | 479267 | 4613106 | 1990-1996 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94188-geometries-isozaki-palauet.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Estructural | BPU | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Arata Isozaki | 98 | 51 | 2.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 92692 | El Palauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palauet | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p> </p> | XX | <p>El Palauet és un edifici que va ser dissenyat en forma de cercle de 66 m de diàmetre amb un quadrat enquibit a l'interior. Aquest cercle està fragmentat en dues parts iguals: una forma un recinte a l'aire lliure, i l'altra un pavelló. A l'exterior hi trobem un jardí rectangular. El que ressalta d'aquest edifici és la coberta, que l'arquitecte recuperà del Palau Sant Jordi. Observem un pla ondulat sustentat pels extrems.</p> <p>Es barreja una volta rebaixada a la banda perimetral i una mitja taronja en la zona central. La superfície queda decidida mitjançant una malla recolzada horitzontalment en el perímetre del recinte cobert, mentre que al pla vertical veiem un mur vidrat. El pla de la coberta es flexiona en tres punts orientats al nord, deixant escletxes que permeten que entri la llum natural. La coberta està realitzada per un esquelet en acer. <br /> <br /> El poliesportiu Palauet té una capacitat per a 300 persones.</p> | 08155-27 | Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró. | 41.6695400,2.7509000 | 479264 | 4613117 | 1991-1996 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet_1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | BPU | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Arata Isozaki | Pavelló construït per Arata Isozaki, el mateix arquitecte japonès que dissenyà el Palau Sant Jordi de Barcelona. El nom de “Palauet” prové per les seves similituds amb el pavelló barceloní.Arata Isozaki (1931-2022) fou un arquitecte titulat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio. Esdevingué deixeble i col·laborador de Kenzo Tange, el 1963 va posar el seu despatx. Va ser guanyador de nombrosos premis, l’últim d’ells el Pritzker (2019). Entre la seva extensa obra en destaca la biblioteca d'Oita (1966) el Museu d’Art de Gunma (1974), la discoteca Palladium de Nova York (1985), el Palau Sant Jordi (1990) a Barcelona, l’Art Tower Mito (1990) a Ibaraki, o la torre Allianz a Milà (2014). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||
| 93959 | Parada de bus Mias Architects | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parada-de-bus-mias-architects | XXI | <p>La parada d'autobús està composta per una estructura d'acer i per dues bigues que formen una creu. Aquesta estructura cerca l'equilibri i es converteix en el suport de les diferents finestres. Els marcs de fusta s'organitzen sobre les bigues d'acer en diferents formes. La parada té com a funció protegir la gent de la pluja i el sol. Durant la nit s'il·lumina.</p> <p>Les finestres es pleguen i organitzen sobre una estructura metàl·lica buscant un espai amb diferents funcions: descans, esperar l'autobús, llegir o socialitzar-se. La localització també ha estat pensada: el contacte del camp amb el món més urbà. </p> <p>Hi ha un banc realitzat en formigó a terra i l'estructura de la parada serveix d'aixopluc per deixar passar la llum. Es combinen quatre materials: la fusta, l'acer, el formigó i el vidre. L'estructura dona sensació de moviment.</p> | 08155-148 | Avinguda Costa Brava | 41.6683690,2.7507950 | 479255 | 4612987 | 2013 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93959-parada-autobusos.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Mias Arquitectes | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94186 | Figa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figa | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Figa feta en fibra de vidre. De grans dimensions i en forma d'escultura o monument que fa referència a la zona (Parc de la Figuerassa). </p> <p>Es troba subjecte per tres barres de ferro i tres tirants metàl·lics. Està col·locada dalt d'un edifici municipal situat al parc.</p> <p>La fibra de vidre ha estat policromada amb un color porpra lila per la part de la pell de la figa, i blanc-i-vermell en la zona interior. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-182 | La Figuerassa, Avinguda del Mar, 1 (entrada) | 41.6589300,2.7507500 | 479248 | 4611939 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94186-figa-la-figuerassa-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Josep Cardona (també conegut com a Nona) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94176 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-20 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>La columna està realitzada de pedra en sec i la creu és de ciment. Té 2,10 m d'alçada, 50 cm d'amplada i 50 cm de profunditat. </p> <p>Hi trobem una placa amb la inscripció: 'Terme municipal de Palafolls. Província de Barcelona. Latitud 41° 39′ 28,24″. Longitud 2° 45′ 2,68. Alçada 7 metres'. </p> <p>Té una base, peanya o pilar construït en pedra en sec i la creu -què corona la part de dalt-, està feta en ciment de color terrós.</p> <p>Presenta un disseny que recorda antigues creus de terme. <span><span><span lang='CA'>Es van instal·lar l’any 2007.</span></span></span></p> | 08155-181 | Avinguda del Mar/ Carretera de Malgrat a Blanes | 41.6578604,2.7507549 | 479247 | 4611820 | 2007 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94176-creu-de-terme-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94176-creu-de-terme-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Agraz i Nene | N’hi ha d’altres pel terme. Una a l’entrada de St Lluís, que és la que es descriu a la fitxa, una altra al polígon industrial sector Riera Roquet, prop de Tordera, una altra a cim de Miralles. La darrera, situada prop del pont d’en Pixota, no se sap del cert si es va reubicar. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||
| 94154 | Banc de pneumàtics i ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pneumatics-i-ferro | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Banc que conté pneumàtics i ferro. Estaria format per 17 pneumàtics desconstruïts que prenen forma de seient i una estructura metàl·lica amb quatre peus i que agafa la forma de banc de gran longitud. </p> <p>El banc fa uns 3 m de longitud per 70 cm d'alçada i 50 cm de profunditat. </p> <p>El trobem dins del recinte del pavelló esportiu El Palauet. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-160 | Carrer Ramón Turró, 53 | 41.6695100,2.7506200 | 479240 | 4613113 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miralda i Marés | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 92698 | Cooperativa Agrícola o Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-agricola-o-sindicat | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> | XX (mitjans) | <p>La Cooperativa Agrícola o Sindicat és un edifici de planta basilical. Era una antiga cooperativa agrícola. Té la coberta a dos aiguavessos. En la façana trobem dues llànties reconstruïdes.</p> <p>Presenta una gran porta d'accés a la nau central en forma d'arc de mig punt. La llum zenital, en el seu interior, prové de dalt mitjançant el cos central, més elevat i amb finestres que també ajuden a augmentar la ventilació de l'edifici. Els paraments de la façana principal tenen arrebossat de color grogós.</p> <p>Les dues naus laterals tenen un petit cobert a la façana de teules i una obertura semicircular damunt. També presenten dues portes laterals respecte a la porta principal. La façana és simètrica. L'arrebossat és de color groc. Hi ha una rampa d'accés amb barana, a l'edifici, per arribar al nivell de la porta. </p> | 08155-33 | Carrer Sindicat, 3 | <p>Segons Salicrú (2021) amb el naixement de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.<br /> <br /> Els pagesos de la resta del municipi crearan el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es convertirà amb la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El cultiu de la patata, principalment, va donar molts bons ingressos a la pagesia a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà la causa de portar-los a invertir en aquells equipaments.<br /> <br /> 'La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls' inaugurava el 1941 un edifici -ja projectat durant la república-, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per donar diferents serveis. El conegut com a edifici del Sindicat.</p> <p>Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada per fer una segona planta. És rehabilitat el 1994, conservant l'estructura original. És destinat a agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l'antiga germandat. </p> | 41.6672888,2.7504967 | 479230 | 4612867 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2023-08-31 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94239 | Llàntia reconstruïda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llantia-reconstruida | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Llàntia o llànties reconstruïdes (originals de 1940). Realitzades en ferro pintat i vidre. </p> <p>També es pot dir fanal de paret. Presenten un cubicle metàl·lic i protegit per vidre i un barret o tapa semicircular metàl·lica, a dalt, on es reflecteix la llum.</p> <p>N'hi ha diversos exemplars. El color de la part metàl·lica és el gris.</p> | 08155-195 | Cruïlla de carrer Ramo Turró amb el carrer Sindicat | 41.6671520,2.7504500 | 479226 | 4612851 | 1940 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94239-fanals-cooperativa.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94236 | Làmpada de l'estació de Milano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lampada-de-lestacio-de-milano | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Làmpada o làmpades de l'Estació de Milano realitzades en totxanes, ferro i vidre. N'hi ha vàries repartides en els ponts de l'avinguda Riera de la Burgada.</p> <p>Presenta dos peus fets en totxana i una barana -què va de peu a peu-, també feta en totxana i que combina les formes horitzontals amb les diagonals (creant petits triangles). En la part superior dels peus trobem la làmpada en forma cúbica i coronada per quatre triangles.</p> | 08155-192 | Ponts de l'avinguda Riera de la Burgada | 41.6700200,2.7503700 | 479220 | 4613170 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94236-lampada-estacio-milan-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94236-lampada-estacio-milano-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94236-lampada-estacio-milano-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 92710 | Cases Barri de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barri-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 148-152. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> | XX | <p>Cases de planta baixa que són l'origen del nou veïnat de Santa Maria. Algunes es troben en conjunt i altres de manera aïllada. Algunes tenen terrat amb barana i altres finalitzen la planta baixa en la teulada. </p> <p>Les podem trobar en diversos carrers del veïnat. En alguns municipis s'entenen com a 'cases barates'. Es van realitzar entre els anys 1960-1980, anys de creixement demogràfic de Palafolls, per acollir nouvinguts. </p> <p>La majoria estan pintades de blanc o de colors grogosos. No hi destaquen ni les finestres ni les portes que són molt simples.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Abans de transformar-se en l’actual nucli, hi havia un seguit de masos, alguns dels quals encara es mantenen com Can Crosas o can Comas, o d’altres que van desaparèixer per la pressió urbanística com el Mas Tit, que va ser enderrocat a inicis dels anys vuitanta del segle XX. Ara, hi trobem una plaça que conserva el seu nom.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>De mica en mica, el barri de Santa Maria va anar creixent amb edificacions irregulars i autoconstruïdes per les mateixes famílies, amb l’ajut dels veïns/es. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-45 | Veïnat de Santa Maria | 41.6742000,2.7503530 | 479219 | 4613634 | 1940-50 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 92704 | Monument 'L'altra història' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-laltra-historia | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>El monument escultura plana <em>L'altra història </em>està realitzat en ceràmica i acer inoxidable.</p> <p>Segons comenta Antoni Selvaggi (un dels autors de l'obra), l’escultura neix a partir d’una tela de gran format que va exposar el 1990 a Barcelona, formant part d’una sèrie. En aquesta exposició, cada quadre era una reflexió sobre la percepció que tenim de la realitat.</p> <p>L’escultura ‘<em>L’altra història</em>‘ neix justament del que assumim com a veritable, quan llegim la història.</p> <p>Aquesta obra està molt lligada a Roig i Jalpí, personatge que dona nom al carrer on es troba. És un diàleg amb la manera que aquest frare explica la història als seus llibres. Realitat i ficció.</p> <p>L'obra en forma de plafó recorda el llenguatge mironià. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’obra original en la qual es basa es titula igual, és datada el 1989, la tècnica utilitzada és pigments sobre tela i les mides són 197 x 130 cm.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-39 | Carrer Roig i Jalpí, 28 | 41.6754572,2.7501305 | 479202 | 4613774 | 1991 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92704-laltra-historia-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Antoni Selvaggi i Narcís Ribas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 93675 | Can Roure, Can Bonosi o Mas Roig des Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-can-bonosi-o-mas-roig-des-prats | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | <p>La casa es troba ara absorbida per la trama urbana del nucli de Palafolls. Encara manté l'aspecte de masia a quatre vents, conservant el portal adovellat i alguna finestra originària de pedra amb llinda recta. En la seva restauració s'hi ha afegit alguna finestra de nova fàbrica. </p> <p>Presenta parets i façana amb pedra vista. El sostre és a dues aigües. És un edifici de grans dimensions. La porta principal i algunes finestres mantenen les dovelles originals. </p> <p>Hi ha la inscripció: 'Aquesta casa, dita de Can Bonós, està datada d'abans del 1500 i és considerada la primera casa de la Vila de Palafolls.'</p> | 08155-84 | Carrer Passada, 13 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada del mas és del 1434 quan Marc de Colomers i la seva dona Caterina van pagar a Guillem Rossell, àlies Roig, de la parròquia de Pineda i propietari útil del mas Roig 51 lliures per la venda del mas Roig des Prat. Per fer front al pagament van vendre a Pere i Bernat Aragall una feixa a la parròquia de Santa Maria, vora el mas Aragall per 22 lliures i 11 sous.</p> <p>El 1502 era propietari útil del mas Antoni Roig des Prats, home propi i soliu del senyor de Palafolls, el vescomte de Cabrera, qui declarava que el mas tenia vint jornals. </p> <p>El 1585 Antoni Roig des Prats fill i hereu de l'Antoni capbrevava el mateix que el seu pare més una nova peça situada a les Pararoles i de cinc jornals.</p> <p>No sabem quines dificultats devia passar la família, però el mas i totes les seves terres foren venudes a l'encant per la Cúria de Palafolls l'11-1-1599, foren comprades per Pere Riera, que va esdevenir propietari útil del mas.</p> <p>Esteve Riera el 1681 era propietari útil del mas.</p> <p>La neta de l'Esteve es va casar amb Bonosi Vives, a partir d'aquell moment la casa va passar a anomenar-se can Bonosi, l'antic nom ja havia desaparegut de la documentació.</p> <p>El 1750 Francesc Vives, fill i hereu del Bonosi Vives, capbrevava el mas. </p> <p>Del 1785 hi ha un inventari de la casa.</p> <p>La descripció de les afrontacions del mas el 1789 ja deixa veure que el mas era absorbit per la trama urbana, a ponent i al nord afrontava segons un document amb casalots, cases de poca consideració. </p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 el titular de la casa era Jaume Vives Riera, àlies Bonosi, té 2,66 'fanegas' de terra, 1 d'erm i 1,66 de secà.</p> <p>Els Vives emparentaren amb els Roure, i així al registre d'habitatges de 1921 el propietari era Jaume Roure Aluart.</p> | 41.6660400,2.7500200 | 479189 | 4612728 | 1434 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 93734 | Mas Croses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-croses | <p>- BONET I GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | <p>L'edifici original ha perdut els elements característics, tot i que la memòria dels seus propietaris ens relaten molta part dels elements que van arribar fins al segle XX.</p> <p>Mercè Ribot explica que a la cuina hi havia bugader i forn, i la casa disposava també del cup per trepitjar el raïm. Podem observar parets molt gruixudes, de mig metre, i a l'exterior hi podem veure una era de grans dimensions. Les portes i finestres són de nova factura.</p> <p>El sostre és a dues aigües i l'edifici es troba pintat de color groc.</p> | 08155-89 | Avinguda Pau Casals, 50 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas la trobem el 1435, quan fou capbrevat per Pere Crosa, el 1502 tornava a ser capbrevat per Melcior Crosa, ja en aquell moment el mas havia perdut la quasi totalitat de la seva quintana. </p> <p>El 18-1-1605 Montserrat Crosa comprava una peça de quatre jornals, a les Cruquelles, en Ramon i en Joan Fonolleda, pare i fill, per 35 lliures, d'aquesta peça pagaren del delme i tasca dels fruits. En Montserrat, amb el seu casament amb Margarita Galter, incorporava el mas Galter de Santa Susanna, segons constava el 1623.</p> <p>El 9-7-1677 compraren una peça de terra d'un jornal de bou al prevere Pere Jaume Tapiola, propietari del mas Burch.</p> <p>El 1681 capbrevaven una nova peça de cultiu part boscosa al pla de Gassanons, de 18 jornals, per la qual prestaven el delme al senyor del terme.</p> <p>Del segle XVIII, el 1753 disposem d'un inventari de la casa fet a la mort de Pere Croses.</p> <p>L'últim capbreu què disposem de la família Croses, fou fet pel Pere Croses Domènech el 23-1-1789, el senyor del Terme de Palafolls, que en aquell moment era el Duc de Medinaceli</p> <p>En Pere Croses Domènech, el 1818, sabem que tenia una casa i 3,33 'fanegas' de secà i 0,66 'fanegas' de vinya.</p> <p>A mitjan segle XX comprava el mas el Pompeu Serra, terratinent de Mataró, i a partir d'aquell moment a la casa hi visqueren diferents masovers. La propietat l'heretà la filla de Pompeu, que es va casar amb Albert Quintana i Combis (Torroella de Montgrí 1834- Girona 1907) literat, diputat provincial a Girona i diputat a Corts pel Partit Liberal, i membre d'una família de terratinents originària de Torroella de Montgrí.</p> <p>La finca va passar a mans del fill de la parella, en Pompeu de Quintana i Serra (Mataró 1858-Torroella de Montgrí 1939) advocat, alcalde Torroella i diputat a Corts també pel Partit Liberal.</p> | 41.6724300,2.7497970 | 479173 | 4613438 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93734-can-croses.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93734-can-croses-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93734-can-croses-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93734-can-croses-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94156 | Bancs de l'Hort del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancs-de-lhort-del-rector | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Es tracta de tres bancs. Originàriament tots estaven pintats de color vermell. Ara cadascun és de diferent color. Són butaques individuals realitzades en fusta policromada.</p> <p>Bancs individuals, destinats a una sola persona, de diferents colors: vermell, blau i blanc.</p> <p>Fets en fusta. Mesuren 90 cm d'alçada, 70 cm d'amplada i 60 cm de profunditat. </p> <p>Respatller, seient, reposabraços i peus fets amb barres planes de fusta. </p> | 08155-162 | Avinguda Costa Brava | 41.6682200,2.7496500 | 479159 | 4612970 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94156-bancs-de-lhorta-del-mossen-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94156-bancs-de-lhorta-del-mossen-esglesia-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 94165 | Utshuroi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/utshuroi | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | Originalment hi havia un elements d’acer inoxidable que estaven col·locats a mode de cintes que s’iniciaven en un pilar i finalitzaven en el següent, donant a l’escultura un aspecte circular ondulat. Amb el pas del temps, aquestes cintes es van fer malbé i es van retirar, i no es van substituir. | <p>UTSHUROI és una escultura d'acer sobre pilars de formigó. Realitzada per Aiko Miyawaki. Parella d'Arata Isozaki. </p> <p>Va ser un regal de l'artista al municipi. Manca la part d'acer què es va treure per contaminació o soroll acústic. </p> <p>Els pilars de formigó tenen forma cilíndrica i mesuren uns 2,5 m d'alçada.</p> <p>Hi ha una estreta relació amb el concepte de canvi, moviment, espai buit i espai ple, etc. És una mostra de disseny avantguardista.</p> | 08155-171 | Plaça Feixetes dels León | 41.6678900,2.7495900 | 479154 | 4612934 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aiko Miyawaki | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 94752 | Mare de Déu de la Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-tordera | <p>- CODINA, Alfons (2004). <em>El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. Segles XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV | <p>La Mare de Déu de la Tordera en alguns casos s’anomena, erròniament, Mare de Déu de les Ferreries.</p> <p>Es tracta d’una talla gòtica de pedra, policromada, datada al segle XIV, d’origen desconegut, que la “Asociación de Amigos de los Castillos” va regalar per posar a la capella restaurada del castell. La imatge va ser beneïda el 6 de juny de 1971.</p> <p>Al cap d’uns anys, patint per la seguretat que pogués tenir la imatge -ja que havia estat robada i recuperada posteriorment-, es decideix traslladar-la a la parròquia de Santa Maria de Palafolls. Situada ara en una capella lateral entrant a mà esquerra, on llueix tota la seva esplendor.</p> | 08155-219 | Església de Santa Maria. C. Major, 24 | <p>Aquesta talla substituïa l'antiga Mare de Déu del Castell, anomenada posteriorment també de les dones o de Vivelles. Aquesta imatge va formar part de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929. Es va salvar dels incendis i saquejos que es van produir durant la Guerra Civil.</p> <p>Passada la Guerra, Josep Maria Pons i Guri va preguntar per la verge al mossèn de la parròquia i aquest li va contestar que estava molt corcada i li havia quedat desfeta a les mans. Existeixen diverses reproduccions actuals de la imatge encara que de menor mida.</p> | 41.6681954,2.7494749 | 479144 | 4612968 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94752-maredeudelatordera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94752-maredeudelatordera-1.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 92697 | Conjunt Plaça Major: Can Gasiva o Gassiva, Can Sona o Zona i una de les cases dels Leon: Can Benguerel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-placa-major-can-gasiva-o-gassiva-can-sona-o-zona-i-una-de-les-cases-dels-leon-can | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX (inicis) | <p>El conjunt de la Plaça Major, de les Ferreries, està format per tres edificis: Can Gasiva, Can Sona i una de les cases dels Leon.</p> <p>Són cases entre mitgeres de planta baixa i primer pis construïdes principis del segle XX. Tenen dos eixos d'obertures amb un balcó amb reixa que està desplaçat en la primera planta. Presenten elements decoratius (en forma de motllures vegetals) a la planta baixa, a les cornises i en una d'elles als trencaaigües.</p> <p>Can Gasiva i Can Sona presenten una planta baixa molt transformada. En un cas trobem un negoci de perruqueria i en l'altre una merceria.</p> <p>Totes tres tenen teulada a dues aigües. L'arrebossat està pintat amb colors de tonalitats grogoses i ataronjades.</p> | 08155-32 | Plaça Major | <p>Segons Salicrú (2016) el 1787 el Pere Joanysacreu estableix en un cos de 30 pams d'amplada i 30 canes de llarg al Pau Fàbregues, treballador de les Ferreries, que separa de la peça anomenada Clot de l'Argila i que forma part de la seva quintana. Paga el cos un cens anual de tres lliures, set sous i sis diners per la diada de Tots Sants. El 1861 hi trobem el Gaspar Safont, nascut l'any 1801, com a propietari i resident, el qual havia creat l'any 1857 un censal sobre la casa al Miquel Sensat Lacomba. El 1911 i 1921 el propietari és el Martí Roure Quintana, dedicat al comerç, on va regentar una carnisseria, era casat amb la Teresa Mateu Comas (can Gassiva o Gasiva).</p> <p>El 1787 el Pere Joanysacreu estableix al Pau Valls Rosés en un cos de 30 pams i 30 canes de llarg, que formava part del Clot de l'Argila separat de la quintana dels Joanysacreu. El 1857 hi trobem vivint i com a propietari al Josep Safont Torrelles, alies Branqueta, nascut l'any 1812, casat amb la Teresa Xapellí Turró. Al registre del 1921 el propietari és el Josep Safont Perpiñà, fill de Josep Safont Xapellí i la Teresa Perpiñà Mateu, i casat amb la Carme Ruhí Pons (can Sona o Zona).</p> <p>De Can Berenguel es coneix que l'any 1790 el Joan Juanysacreu estableix en un cos, al Sist Musqueres, carreter del veïnat de les Ferreries. L'any 1861 la propietària era la Maria Arbós, vídua Musqueres, i casada en segones núpcies amb el Pau Sagrera. En els padrons de finals del XIX i principis del XX no hi havia ningú vivient. Al registre del 1921 el propietari és el Lleó Berenguel Roure, resident a Barcelona, que l'utilitzava com a segona residència. </p> | 41.6670700,2.7494600 | 479143 | 4612843 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-conjunt-placa-major.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-gassiva.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-berenguel.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-zona.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 92651 | Església parroquial de Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-assumpta | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort. </em>Palafolls. Edicions del Roig. Pàg. 52-53. </p> <p>- <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>L'església parroquial de Palafolls la trobem al carrer Major fent xamfrà amb l'avinguda de la Costa Brava, davant del Carrer Francesc Macià. De grans dimensions, és una obra de finals del segle XIX i es caracteritza per donar continuïtat als cànons de l'arquitectura religiosa barrejant-hi el caràcter historicista, el que dona un tarannà eclèctic a l'edifici. Les façanes estan construïdes amb pedra irregular, té un absis semicircular i un campanar de torre.</p> <p>Hi ha una nau de quatre trams coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt i en la capçalera un absis semicircular. En una banda i altra s'hi obren capelles laterals a través d'arcs de punt rodó; l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera damunt quatre gruixuts nervis. El cor damunt bigues horitzontals té una barana de balustres senzills de fusta. Està treballada amb murs de maçoneria marronosos. Una motllura de maó vermell a tall de cornisa recorre totes les façanes. A la de ponent, la principal, hi ha un portal rectangular que separa l'atri de la nau per una vidriera. Damunt el portal hi ha un frontó envoltat d'una motllura composta semicircular de maó vermell; al damunt s'obren cinc finestres d'arc de mig punt i una nova motllura horitzontal que recorre tota la façana. En la part superior observem una gran finestra semicircular rodejada d'una gran franja de maó.</p> <p>Les seves dimensions són de 27 m de llargada, 12 m d'amplada x 13,51 m d'alçada. La llargada suma els 2,35 m de l'atri; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 10,79 m.</p> <p>El campanar és de finals deI segle XIX, principis del segle XX. Té planta rectangular de 2,74 x 5,44 m. Es divideix en dos cossos per una motllura, el superior o cel·la té els caires aixamfranats i està obert amb finestres allargassades i estretes d'arc de mig punt, una a cada cara. Està coronat per una cornisa motllurada i una coberta horitzontal. Una torre flanqueja l'ala dreta del frontis; no està finalitzada i sobresurt escassos centímetres de la teulada; no hi ha cap escala interior per accedir-hi. El campanar, a la dreta, té una escala enganxada als murs amb un ull central; el seu primer tram és de graons de pedra i barana d'obra enguixada; a partir del nivell del cor no té barana; el seu sostre, igual que el de la cel·la, és de volta de canó de maó. Hi ha una sola campana de la finestra frontal.</p> <p> </p> | 08155-1 | Carrer Major, 24 | <p>Miquel Garriga i Roca (Alella, 1804-Barcelona 1888) va ser l’arquitecte del projecte tècnic, de l’església de Santa Maria Assumpta, al veïnat de Ferreries. Es va construir en dues fases: els fonaments entre 1865-75 i la resta entre 1896-1908. No es troba cap dada de l’arquitecte que es va fer càrrec d’aquesta obra desprès de la seva mort.</p> <p>L'obra més famosa de Miquel Garriga i Roca fou la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1845, sobre un antic convent trinitari que es va inaugurar l'abril de 1847.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els terrenys, originàriament, havien format part de la quintana del mas Joanysacreu. Entre 1865 i 1875 es construïren els fonaments, que va iniciar el rector Josep Jordà. Entre 1896 i 1908 es va construir l’edifici, durant el rectorat de Pere Vila Vilardell, i es va inaugurar el 9 de setembre de 1908. No serà fins al primer de gener de 1929 que es va constituir com a nova parròquia. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Segons Salicrú (2016) la rectoria es trobava l'any 1921 al costat de l'església. L'any 1911 encara no estava construïda. El vicari destinat a l'església vivia a la casa més pròxima a ella, a can Jordà, amb la família Martori, mossèn Josep Diviu Imbert amb la seva mare, la senyora Imbert Suñé. </span></span></span></span></span></p> | 41.6681914,2.7493555 | 479135 | 4612967 | 1888-1910 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-10-05 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miquel Garriga Roca | Dins de l'església trobem una talla gòtica. Joaquim Ruyra, molt vinculat a Palafolls, hi feu els goigs. | 98|102|116 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.