Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95086 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-22 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Creu de terme realitzada en ciment. Marca el límit amb Santa Susanna. El peu és fet de xapa de ferro. </p> <p>En la part de dalt hi ha la creu i en la part de sota hi ha una daga o pavater de color verd. </p> <p>A la placa hi ha l'escut municipal i a sota hi diu terme municipal de Palafolls, província de Barcelona, les coordenades de la latitud i longitud del punt on és posada més l'alçada respecte al mar.</p> | 08155-231 | Carrer Lliris, 193 | 41.6550443,2.7093194 | 475797 | 4611518 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95086-creu-de-terme-limit-amb-santa-susanna-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Agraz i Nene | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 95046 | Forns de calç de Valldejuli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-valldejuli | XVIII | Molt destruït. | <p>Es pot veure una resta molt escapçada d'un dels dos antics forns de calç de Valldejuli. Un té la boca inferior escapçada des que es va eixamplar el camí. Durant molts anys va servir d’abocador.</p> <p>L'altre, emboscat, té una part de la xemeneia enfonsada. Aquest darrer no s'ha pogut localitzar.</p> | 08155-220 | Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. | <p>Segons Salicrú (2015) es poden veure dos forns de calç a la finca de Can Valldejuli. Can Valldejuli és una casa documentada ja al segle XIII, tot i que durant molts segles va ser coneguda com a Can Valldejuli d’Avall, per diferenciar-lo d’un altre Can Valldejuli anomenat de Munt, molt a prop l’un de l’altre.</p> <p>S’hi va construir una torre de defensa al segle XVI i passa a anomenar-se Can Valldejuli de la Torra.</p> | 41.6556836,2.7277691 | 477333 | 4611584 | 08155 | Palafolls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95046-valldejuli-forn-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92656 | Can Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV, XVI-XVII | <p>Masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Té una torre al costat de forma cilíndrica i funció defensiva, amb merlets per tal de prevenir atacs de les ràtzies dels corsaris turcs freqüents al segle XVI.</p> <p>El mas ha estat restaurat, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord, i el nou mas noucentista aixecat a principis del segle XX. Cal posar en relleu el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó. El conjunt, molt ben preservat, es completa amb un pou de pedra.</p> <p>És una casa situada a la banda d'ombra de la Serra litoral, al cantó oposat de Malgrat i Pineda. És, també, una casa restaurada i molt ben conservada, de tres cossos, baixos i pis. Té el portal rodó adovellat i tres finestres gòtiques. Les façanes són de construcció de pedra aparellada vista (anteriorment a la restauració, la paret de migjorn era de tàpia).</p> <p>Hi ha una zona porxada (de nova construcció) en el cantó occidental de la façana principal, amb quatre pilars.</p> | 08155-5 | Vall de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1251 quan era propietat dels Palafolls i era habitat per Pere Valldejuli.</p> <p>El 1388 Joan Valldejuli d'Avall i la seva dona Maria, propietària útil del mas, van vendre un censal mort de 14 sous i 4 diners per 10 lliures a Eulàlia Llibertina, de Blanes.</p> <p>Bertomeu Valldejuli va capbrevar el 1502 diverses peces pel vescomte de Cabrera. </p> <p>En el següent capbreu conservat que fa Joan Valldejuli de 1583, es va començar a nomenar el mas com a Valldejuli de la Torre, això vol dir que la torre ja era construïda. </p> <p>Joan Valldejuli de la Torre va fer testament davant el rector l'1-9-1594 i deixava el mas i les seves terres a la seva neta Anna Valldejuli, i ella el 8-11-1648 al seu net Francesc Valldejuli que va capbrevar el 1672 diverses peces. </p> <p>Francesc Valldejuli el 1732 va capbrevar pel Priorat de Rocarrossa. </p> <p>El 1736 el mas tenia setanta jornals i estava sota la Candela de la Seu de Girona. A la mort de Francesc Valldejuli es va fer un inventari del mas.</p> <p>Josepa Valldejuli, pubilla del mas, va signar capítols matrimonials el 1759 amb Francisco Torrent, de Santa Susanna, fill de Francesc, ja difunt, i Francisca Mallol, el seu germà Ramon era l'hereu del mas Torrent del Mas, de Santa Susanna. El net de la parella, Joaquim Torrent Vidal, notari de Calella, va vendre tota la finca a Ramon de Manresa i Castell, notari de Barcelona. Joaquim havia fet edificar el nou casal on van passar a viure; els Manresa ja no van viure a Sant Genís, utilitzaven la finca com a segona residència.</p> <p>Joaquim Torrent Vidal va establir el 1860 la Societat La Amistad amb l'objectiu de construir una foneria de ferro que hauria d'extreure el material de les mines que hi havia a la finca i que explotava Clement Tauler. El president de la societat era Mariano de Creeft. El 1862 la societat va fer una crida a captar nous socis; el 1880 la societat que s'havia extingit i la foneria, ja sense ús, retornava a Joaquim Torrent.</p> <p>Fins que no es va construir el nou casal, els Torrent vivien amb masovers conjuntament a l'antic mas, entre 1857 i 1866 hi ha la família Freixes. El 1911 i 1924 hi havia la família Martí Bonet; llavors els propietaris ja estiuejaven al nou casal.</p> | 41.6572477,2.7263085 | 477212 | 4611758 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-5.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 95062 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-6 | XVII | Espai ple de vegetació. Es desconeix l'estat en què es troba. | <p>Segons Salicrú (2023) la Font dels Enamorats és coneguda també, a Sant Genís, com la Font de can Vidal. No se sap a què es deu aquest nom, bé podria ser per la seva ubicació -que a diferència de les altres es troba més amagada dins el Sot o Canal de can Vidal-, o era lloc on es gestaven amors eterns. Si ja en el seu origen era un espai recollit, actualment té un accés difícil ple de vegetació.</p> <p>Es troba a peu de marge en un petit replà. Hi ha una petita caseta d'obra, en forma de mina enclavada al marge.</p> | 08155-229 | Vall de Sant Genís. | <p>Segons Salicrú (2023) existeix una documentació, descrita per l’Alfons Codina, sobre un expedient d’un plet del segle XVII, on es denuncia la creació d’un vall que canviava el curs de l’aigua d’una font, un litigi entre propietaris veïns de la zona que l’aprofitaven, el Francesc Valldejuli i el Ramon Oliver Palomeres. Aquesta font era al sot d’en Vidal, tot ens fa suposar que si no era la Font dels Enamorats sí que devia ser la mateixa deu d’aigua que la proveeix. </p> | 41.6572477,2.7263085 | 477212 | 4611758 | 08155 | Palafolls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95062-font-dels-enamorats-2.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92657 | Torre de Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>La Torre de Can Valldejuli és una torre de defensa de planta rodona. La part més baixa està una mica alçada. Es comunica amb la masia per un pont, reconstruït en època moderna. Ha estat sobrepujada per sobre de la corsera, de la qual només hi ha la base. Manté un matacà, troneres i finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>D'aquesta torre es conserven els permòdols de la corsera sense mur de protecció. És de tres pisos (als quals també s'accedeix per una porta a la planta). A la façana nord hi ha un porxo, de recent construcció, on es trobava una capelleta mig destruïda on hi havia una Mare de Déu. La capella fou destruïda i la imatge encara es conserva.</p> <p>Davant la Torre de Can Valldejuli trobem un pou construït en pedra.</p> | 08155-6 | Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. | <p><span><span><span>Segons Salicrú (2018) 'assentament turc a Alger, a principis del segle XVI, va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates barbarescos, que desembarcaven en la costa assolant i saquejant les ciutats i poblacions rurals. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant un sistema fortificat estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment o mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres va ser tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> En aquests moments es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes d'elles molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.</span></span></span></p> | 41.6573334,2.7264192 | 477222 | 4611767 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-torre-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-5.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93950 | Mina o mines de can Valldejuli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-o-mines-de-can-valldejuli | XIX | La mateixa natura i la manca de conservació fa que es vegin pèrdues, esquerdes i fissures en aquesta construcció. | <p>Antigament, hi havia una mina de ferro semblant a les de Malgrat de Mar.</p> <p>Les mineralitzacions consisteixen en concentracions ferruginoses, relacionades amb uns nivells, possiblement silúrics, rics en sulfurs de ferro. Els minerals presents són goethita, hematites; pirolusita, calcita, siderita i quars.</p> <p>Encara s'hi pot accedir dins i veure part de les galeries que anaven cap a zones més subterrànies. També es poden trobar restes de minerals.</p> <p>Hi havia dues boques d'entrada que semblaria que no es comuniquen. La que veiem a les imatges té maçoneria sòlida i llinda recta. Es troba excavada en la pedra. </p> <p>L'accés, en el seu primer nivell, té forma circular en la part de dins. </p> | 08155-146 | Vall de Sant Genís | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú (2017), el 20 de juliol de 1860 -amb escriptura trobada a la Comptadoria d'Hipoteques-, Joaquim Torrent Vidal era propietari del mas Valldejuli de la Torre. Hi va establir la Societat La Amistad, en una peça de terra amb l'objectiu de construir-hi una foneria de ferro. <br /> <br /> <span>Segon</span><span>s not</span><span>a de premsa, publicada al diari La Corona, del 18 d'abril de 1861 i localitzada a la Biblioteca Nacional de España per Carles Gorini, estaríem parlant de la primera foneria a Catalunya destinada a la fabricació de lingots de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Existeix un informe datat al 15 de gener de 1862 (localitzat pel senyor Josep Cerdà segons ens diu el senyor Víctor Ligos a l'article publicat a la revista L'Atzavara) on hi ha la memòria i projecte per refundar la societat La Amistad, amb l'objectiu de captar nous socis que aportin capital. El document situa la foneria i mines a Malgrat. La localització de la foneria és la situada a Can Valldejuli de Sant Genís. <br /> <br /> Sorprèn que aquest document situï la foneria i mines a Malgrat, quan sembla que tot apunta al fet que estem parlant de la foneria i mines de Sant Genís. Possiblement, situar la societat a Malgrat, podia fer més fàcil la captació de nous socis, que fer-ho a Palafolls, segurament molt desconegut i poc localitzable pels possibles nous socis.<br /> <br /> I segons el mateix document de la comptadoria el 28 de gener de 1862, pocs dies després d'haver fet la crida a captar nous socis, la finca és embargada per falta de pagament dels diners demanats a la societat La Mutua.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><br /> <br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Sembla que l’any 1880, quan va néixer el José de Creeft, el seu pare estava a la ruïna, ho havia perdut tot, inclosa la casa on vivien de Barcelona.<br /> <br /> Totes aquestes dades, més la poca extracció de mineral, que es percep a les dues mines documentades a la finca de can Valldejuli, fan suposar que la foneria de Sant Genís va tenir una vida molt curta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A Sant Genís apareix als segles XVII i XVIII el topònim “fàbrica de la ferrera” localitzat, segons l'època, al veïnat de Sant Genís. Poca cosa es coneix, gairebé res, tant podria fer referència a un taller de ferrer o a una foneria de ferro relacionada amb extraccions de ferro en aquesta zona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6573600,2.7264600 | 477225 | 4611771 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93950-mina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93950-mina-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92703 | Forn de Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-borrell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> | XVIII | <p>El forn de Can Borrell té una amplada de 3 m de la base i 2 m a la part superior amb una alçada de 8 m. Es destaquen els dos contraforts a cada banda de la boca. Trobem espai d'entrada i una estructura circular dins. En la part interior també hi ha bancades. </p> | 08155-38 | Bosc de Can Borrell, Disseminat Can Borrell, 1, Veïnat de Sant Genís | <p>Documentat ja el 1714 és un dels forns de calç més ben conservat del Montnegre.</p> <p>Hi ha constància de la seva activitat fins a la primera meitat del segle XX. La seva situació no és gens casual, es troba en una zona rica en pedra calcària, la matèria primera per l'obtenció de la calç, i la llenya, el combustible per convertir aquesta pedra amb calç viva.</p> | 41.6576824,2.7169300 | 476432 | 4611809 | 08155 | Palafolls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Actualment es troba en desús. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93390 | Can Borrell o Mas Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-o-mas-borrell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII | <p>Can Borrell és un mas documentat ja el s. XIII, ara molt transformat, comparteix unes característiques molt semblants amb Can Gibert i Can Vall de Juli, delimitats pel nord amb la Riera de Sant Genís i pel sud amb la carena, amb bosc per sobre la masia i cultius entre el mas i la riera.</p> <p>L'aspecte actual és d'unes reformes que es van fer a la dècada de 1940. </p> <p>El mas té un sostre a dues aigües. Les finestres i les obertures són de nova factura. És un mas de grans dimensions. </p> <p>La façana amb arrebossat està pintada d'un color terrós clar.</p> | 08155-74 | Disseminat Can Borrell | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són del setembre de 1254 quan Pere de Palafolls va vendre el mas junt amb el mas Ramona a dos clergues, Gausfred de Terrassa, ardiaca d'Empordà i Bernat de Falguers, prevere de l'església de Girona, i a Ramon Andreu, ciutadà de Girona. El mas ja era habitat per Guillem Borrell.</p> <p>El 1430 era propietari del mas Pere Borrell, boter i habitant a Blanes, qui renunciava al seu dret sobre el mas.</p> <p>Joan Borrell, propietari útil del mas, capbrevava el 1502 pel vescomte de Cabrera diverses peces.</p> <p>Caterina Borrell capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu avi Joan el 1502. Ella va fer testament a la seva filla Esperança el 10-9-1592, i aquesta el 13-4-1596 va anomenar hereu al seu fill Joan Pau Borrell, i aquest el 23-7-1623 va anomenar al seu fill Francesc hereu. Aquest Francesc amb el seu fill capbrevaven el 1666, pel marquès d'Aitona, les mateixes peces que els seus avantpassats.</p> <p>Pere Borrell es va casar amb Maria Galter de Santa Susanna, matrimoni que va unir els dos patrimonis, els Borrell incorporaven el mas Galter. El fill de la parella, el Francesc, va signar el 1728 capítols matrimonials amb Maria Teresa Tió d'Hostalric, filla de Jacint i Magdalena, els Tió van aportar un dot de 600 lliures.</p> <p>Al capbreu del Priorat de Rocarossa de l'any 1732 Pere Borrell, com usufructuari, i el seu fill Francesc, capbrevaven el mas Galter de la Vall de Santa Susanna, que tenia segons el testament de la seva mare fet a Vilanova el 6-4-1716. </p> <p>Del 1736 tenim les afrontacions del mas, de vint jornals, que els Borrell tenien sota la Candela de la Seu de Girona. </p> <p>Damià Borrell va fer inventari dels béns heretats del seu pare el 1775 i el 1798. Capbrevava pel duc de Medinaceli diverses peces el mas Ramon, derruït i el mas Galter amb les corresponents peces de terra lligades al mas.</p> <p>El 1789 hi hagué un doble casament, Francesc Borrell es va casar amb Josepa Boada, i alhora el pare de Francesc, el Damià, vidu, es va casar amb la vídua i mare de Josepa Boada, Teresa Mallol.</p> <p>El 1859 Joan Borrell Boada hipotecava el camp d'en Reig per poder comprar la soldada del seu fill Francesc Borrell Puig, que havia estat cridat a files per anar a Montevideo.</p> <p>El 1924 hi havia una família de masovers, els Aulet, vivint en un annex de la casa conjuntament amb els propietaris. </p> | 41.6576910,2.7169610 | 476434 | 4611810 | 1254 | 08155 | Palafolls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-era-1.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 94140 | Mas Vidal, Can Tin o Valldejuli de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vidal-can-tin-o-valldejuli-de-munt | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | Està en runes. | <p>La casa està en runes, i forma part de la finca de can Valldejuli, que la va acabar absorbint. Encara enmig de les restes es poden interpretar algunes de les estances amb algun element en peus. </p> <p>Part de l'arrebossat s'ha desprès de les façanes i parets. S'hi poden veure les pedres que formen part del parament de les parets.</p> | 08155-154 | Vall de Sant Genís, Mas Valldejuli | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són de 1430 quan Pere Valldejuli de Munt i el seu fill Ponç, mariner, i Francesca sa muller, propietaris útils del mas, donaren pels serveis prestats a Antoni Berga i la seva muller Antònia, filla de Guillem Dalmau de la Franquesa i Constança, el mas de Valldejuli de Munt. </p> <p>El 1502 Miquel Valldejuli, àlies Torrelles, de Tordera, era propietari útil del mas Valldejuli de Munt de cent jornals.</p> <p>El 1630 Joan Valldejuli de Munt vengué a Francesc Valldejuli de la Torre o d'Avall el mas per 190 lliures, en aquell moment vuitanta-tres jornals.</p> <p>El 1636 Francesc d'Avall o de la Torre vengué a Pere Vidal el casal del mas Valldejuli de Munt per dos jornals. El fill de Pere Vidal, Francesc, capbrevava la casa el 1677.</p> <p>El nét de Joan Valldejuli d'Avall, el Pere Valldejuli, reclamava el mas el 1681.</p> <p>El 1789 Joan Nualart Comes capbrevava l'antic casal del mas Valldejuli de Munt.</p> <p>A l'amirallament de 1862 el propietari era Joan Marquès.</p> <p>El 1866 ja en consta que era propietat de Joaquim Torrent Vidal, descendent dels Valldejuli de la Torre i propietari també del mas Valldejuli de la Torre. A partir d'aquest moment la finca va quedar integrada dins el mas Valldejuli de la Torre, i durant algun temps hi hagué alguna família de masovers. El 1880 hi havia Sebastià Audel Julià, de setanta anys i Josepa Llauger de vint-i-set anys, el 1924 la família Martí, quan era propietari Ramon Manresa que ho havia comprat als Torrent, el 1930 hi trobem la família Cassany i el 1936 la família Marquès.</p> | 41.6577316,2.7263045 | 477212 | 4611812 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94140-mas-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94140-mas-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94140-mas-valldejuli-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94140-mas-valldejuli-4.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92655 | Can Gibert o Mas Jaubert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-o-mas-jaubert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET I GARÍ, Lluís. (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- CODINA, Alfons. (2011). <em>Can Gibert: el Mas i la seva gent en el transcurs del temps (1387-2004), Sant Genís de Palafolls</em>. Ajuntament de Palafolls- Obra social de Catalunya Caixa. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Gibert o Mas Jaubert és una masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Hi ha un portal de llinda recta i manté algunes finestres (amb reixa) amb l'emmarcament original de pedra. Ha estat reformada i ampliada. En aquests moments és un restaurant.</p> <p>L'aspecte actual de la masia és fruit de moltes restauracions al llarg de molts segles, la casa manté portalades i finestres de pedra tant a l'interior com a l'exterior, en sobresurt l'era davant del mas. L'espai de la capella i el seu entorn natural han estat un lloc d'interès de la zona com a espai de lleure.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> | 08155-4 | Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dates del mas són del 1387, el 1415 Francesc Jaubert i el seu fill Pere, reben 40 lliures de Caterina, primera dona de Francesc, filla de Pere Ullastre. El 1421 Antoni Jaubert rep un dot de 40 lliures de la seva muller Francesca Joan ça Creu.</p> <p>Al capbreu de 1502 Isabel Jaubert, muller de Jaume Carreres, és la propietària útil del mas de setze jornals.</p> <p>El 1585 Guerau Jubert, prevere beneficiat de l'església de Sant Genís, procurador d'Antoni Jaubert, habitant del mas, és el propietari útil del mas de vint jornals pel qual presta la tasca i el delme, el mas ha augmentat amb quatre jornals a la part d'orient a diferència de 1502, d'aquests quatre jornals nou només presten la tasca..</p> <p>Isidre Jubert capbreva el mas i diverses peces el 1682.</p> <p>Al capbreu de 1791 capbreva el mas en Genís, en el document diu Jaubert o Gibert, aproximadament a partir de mitjan segle XVIII els Jaubert començaran a ser anomenats Gibert. </p> <p>El 1924 vivien a la casa amb tota la família, la vídua de Jaume Gibert Pernal mort aquell any, Rosa Arigós, amb tres filles, Jaume era l'hereu, el seu pare a la mort d'ell anomenarà hereu al segon fill, Francisco, Rosa i les filles acabaran marxant a Malgrat a la casa dels Arigós.</p> <p>Després de la mort dels darrers propietaris, va ser cedida al municipi de Palafolls.</p> | 41.6577923,2.7216894 | 476828 | 4611820 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-era.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-ermita-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BPU | 2024-01-15 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 94176 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-20 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>La columna està realitzada de pedra en sec i la creu és de ciment. Té 2,10 m d'alçada, 50 cm d'amplada i 50 cm de profunditat. </p> <p>Hi trobem una placa amb la inscripció: 'Terme municipal de Palafolls. Província de Barcelona. Latitud 41° 39′ 28,24″. Longitud 2° 45′ 2,68. Alçada 7 metres'. </p> <p>Té una base, peanya o pilar construït en pedra en sec i la creu -què corona la part de dalt-, està feta en ciment de color terrós.</p> <p>Presenta un disseny que recorda antigues creus de terme. <span><span><span lang='CA'>Es van instal·lar l’any 2007.</span></span></span></p> | 08155-181 | Avinguda del Mar/ Carretera de Malgrat a Blanes | 41.6578604,2.7507549 | 479247 | 4611820 | 2007 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94176-creu-de-terme-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94176-creu-de-terme-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Agraz i Nene | N’hi ha d’altres pel terme. Una a l’entrada de St Lluís, que és la que es descriu a la fitxa, una altra al polígon industrial sector Riera Roquet, prop de Tordera, una altra a cim de Miralles. La darrera, situada prop del pont d’en Pixota, no se sap del cert si es va reubicar. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||
| 93086 | El lledoner de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-can-gibert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>A Sant Genís de Palafolls, es troba el lledoner de can Gibert, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p> | 08155-59 | Can Gibert | 41.6578576,2.7218514 | 476841 | 4611827 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93086-lledoner-de-can-gibert-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||
| 93082 | Entorn de la Serra de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-serra-de-can-gibert | <p>- ALZINA I BILBENY, Pere (2023). 'Boscos: una revolució recent', a Vilelles, n3, pp. 10-13.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimoni Cultural 2. Natura i Medi. Palafolls. </p> | <p>La serra està formada a la vessant de Palafolls per les finques de can Gibert, can Valldejuli i can Borrell. Es tracta d’un element natural format per boscos d’alzines, amb característiques pròpies degut a l’orientació nord. Fa de frontera entre els termes de Palafolls i Malgrat de Mar.</p> | 08155-55 | Vall de Sant Genís | 41.6578700,2.7216700 | 476826 | 4611828 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||
| 93951 | Capella de la Mare de Déu de la Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-miraculosa | XX | <p>La Capella de la Mare de Déu de la Miraculosa té un sol nivell i un sostre a dues aigües. Està arrebossada i pintada de blanc. </p> <p>Té una entrada o porta principal coronada amb arc de mig punt i un ull de bou damunt.</p> <p>De petites dimensions adquireix un volum horitzontal. La part del basament presenta tres esglaons en la porta d'entrada. Aquests esglaons ajuden a superar el desnivell del terra per accedir a la capella. </p> | 08155-147 | Vall de Sant Genís, Can Gibert Disseminats 89 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú (2019), el mas de can Gibert, que es troba en la riera de Sant Genís, l’antiga riera de Bossagay, puja pels camps de cultiu coronats per la masia i s’endinsa per l’aulet fins a dalt la carena.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la part baixa de l’aulet, l</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>’onze de juliol de 1948, es va celebrar un segon aplec. L’orquestra l’Arenyense va tocar sardanes i al llarg de la vetllada es va comunicar l’interès de la família Gibert de construir-hi una capella. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El divuit d’abril del 1949 es va celebrar el tercer aplec. Aquell any ja s’havia construït pel paleta malgratenc Salvador Martí, tot i que encara no s’havia beneït, cosa que es va fer el 26 de maig d’aquell any.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La capella fou dedicada a la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa. Sembla que hi havia hagut una noia que s’havia hostatjat a can Gibert, morta prematurament, que tenia una medalla de la Miraculosa a la qual hi tenia molta devoció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Per aquelles dates el pintor Joan Lahosa també passava temporades a la masia. En conèixer la intenció del propietari, el Francisco Gibert Pernal, al qui anomenaven en Xicu, es va comprometre a costejar la imatge de la capella si tirava endavant una feina que tenia entre mans per fer als Estats Units. I així el 26 de maig de 1949 es va portar la imatge de la Mare de Déu fins a la capella, en una solemne processó de l’església parroquial fins a can Gibert.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La creació l’any 1948 de les taules entorn de la font, i després de la capella, ha estat també l’origen del restaurant que a poc a poc ha arribat a ser un referent a la comarca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6579200,2.7215020 | 476812 | 4611834 | 1949 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93951-ermita-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93951-img20190525203530.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Salvador Martí | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 94648 | Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-miraculosa-de-la-font-de-can-gibert | XX | <p>Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert'. Porta escrit també: Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona. Lletra de Pere Clarà Bussallèu. Música de Mn. Salvador Coll. Imprenta Pons. 1954. Any Marià. </p> <p>Els Goigs comencen amb aquesta lletra: </p> <p>'Puig vinguéreu en bon-hora</p> <p>a la Font de Cân Gibert</p> <p><em>Alcanceu-nos Gran Senyora</em></p> <p><em>que trobem el Cel obert.</em></p> <p>En visions de cel, formoses</p> <p>Catalina Laburè</p> <p>tres visites amoroses</p> <p>de Vós, Mare, meresqué,</p> <p>de l'amor que'l vostre arbora</p> <p>el seu cor quedà rublert...'.</p> | 08155-210 | Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 | 41.6579200,2.7215020 | 476812 | 4611834 | 1954 (de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94648-miraculosa-palafolls.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Clarà | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93649 | Can Cabreta, Mas Alsina de la Cals o de les Cabres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabreta-mas-alsina-de-la-cals-o-de-les-cabres | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | En estat d'abandonament. Presenta esquerdes, fissures i pèrdues en parets i façana. | <p>En podem distingir dos habitatges, un de més nou construït al 1903, i un de més antic contraposat a l'altre, el que seria l'antic mas Alsina de la Cals o de les Cabres. Aquest, un cop construït el nou, actuarà com a masoveria. </p> <p>L'edifici antic té un sostre a dues aigües. Presenta planta baixa, primer pis i golfes. L'arrebossat té diferents tonalitats de gris. Finestres i porta no tenen cap element destacable.</p> | 08155-82 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1430 quan Antoni Alsina i la seva muller Caterina van vendre una feixa a Joan des Clapers, sastre, vora la Vilanova, i el 1433 en venen una altra a Joan Llorenç.</p> <p>Jaume Alsina, propietari útil del mas el 1502, capbrevava el mas de dos-cents jornals.</p> <p>El Benet Alsina capbrevava les mateixes peces el 1585 que el seu avantpassat.</p> <p>El 1664 Maria, vídua de Joan Alsina, capbrevava algunes noves peces més. </p> <p>El 1679 Josep Rovira venia el mas Rovira i totes les peces de terra a Genís Alsina de la Cals, el seu net, Joan Alsina el capbrevava el 1753.</p> <p>Paula Alsina, filla d'Antoni i Maria es va casar el 1726 amb Francesc Vilajoan, aportant un dot de 160 lliures que va pagar el seu germà i hereu Francesc.</p> <p>Francesc Alsina va fer testament el 1745. Anomenava hereu al seu fill Joan i deixava la legítima a la resta de fills no casats, a Susanna 200 lliures, a Josep 150, els casats ja havien rebut la seva part. En Joan no va heretar el mas i ho va fer Josep que es va casar amb la pubilla del mas Rabassa, absorbint tot el patrimoni del mas Rabassa.</p> <p>Joan Alsina el 1756 va establir a diversa gent en peces de bosc i vinya a la Guardia, com Josep Nualart Forn, Joan Colomer Salada i Joan Mateu.</p> <p>El 1786 es va fer inventari de la casa a la mort de Joan Alsina per a la seva vídua.</p> <p>El capbreu que va fer Joan Alsina Rabassa el 1791 potser era el moment més esplendorós del mas, declarava tenir 200 jornals del mas Alsina, 30 del mas Rovira, 100 del mas Rabassa, i 77 jornals en disset peces, és a dir un total de 407 jornals.</p> | 41.6580120,2.7120620 | 476026 | 4611847 | 1430 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93649-can-cabreta.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Del sobrenom 'de la Cals' no sabem del cert quin era el motiu, però si que tenim documentat a principis del segle XX dos forns de calç dins la finca. Ara la masia queda dins la urbanització Ciutat Jardí. Als anys 70 els Alsina van vendre tota l'extensa finca a una promotora que va urbanitzar la muntanya.L'origen del sobrenom 'de les Cabres' el desconeixem totalment, motiu que va derivar com a can Cabreta, motiu que va quedar com a nom de la casa però que primer va ser el motiu d'un dels seus propietaris, Josep Alsina Cambrerol. | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||
| 93947 | Font de can Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cabreta | XX | Presenta pèrdues, esquerdes i verdet en les parets del recinte i en la pròpia font. | <p>En la Font de Can Cabreta, al segle passat s’hi va posar unes rajoles dedicades a Sant Sebastià, sant que es venera a Sant Genís des d’antic quan el poble li va demanar protecció per la pesta que assolava aquestes terres, a mitjan segle XVII.</p> <p>La font, amb brocada metàl·lica, té una estructura realitzada en pedra. L'espai del seu davant està construït amb de pedra a banda i banda. Aquestes guien el camí fins a la font. </p> <p>Damunt de la font hi ha una placa de ceràmica feta amb vuit peces on apareix Sant Sebastià. Trobem la inscripció 'Sant Genís de Palafolls. Agraït a Sant Sebastià en el seu vot de poble (1681). Ciutat Jardí, setembre 1973'.</p> | 08155-145 | Veïnat de Sant Genís, urbanització de Ciutat Jardí. | 41.6580120,2.7120620 | 476026 | 4611847 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 93945 | Foneria can Valldejuli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foneria-can-valldejuli | XIX | Algunes parets presenten esquerdes, forats i fissures. Parts dels murs han perdut l'arrebossat de ciment. | <p>La foneria es troba dins la finca de Valldejuli, on encara es conserva la masia amb una torre de defensa del segle XVI. Encara es poden veure els murs i les antigues finestres, ara tapiades, que havien format part de les dependències de la foneria.</p> <p>Es tracta d'un edifici de dues plantes amb sostre de teules a dues aigües. Destaquen finestres d'obertura vertical i una porta amb arc de mig punt. </p> <p>En la banda occidental hi ha un mur on es veuen parts amb maons, pedra vista i arrebossat, i que envolta part de la finca.</p> | 08155-144 | Vall de Sant Genís | <p>Aquestes restes són el que queda d'una foneria que va funcionar entre 1861 i 1862. La societat 'la Amistad' comptava amb dos ports per produir lingots de ferro, el combustible per fondre el material era la llenya de la zona, fet que va esdevenir el fracàs de l'empresa degut a la poca productivitat.</p> | 41.6580603,2.7255157 | 477147 | 4611849 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93084 | La morera del parc de La Figuerassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-del-parc-de-la-figuerassa | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | XX | <p>És un dels arbres més monumentals de Palafolls.</p> <p>Les moreres, especialment l'espècie <em>Morus alba</em>, es conreen per les seves fulles, únic aliment dels cucs de seda, els capolls dels quals s'utilitzen per a fabricar seda. Tant l'arbre com el teixit procedeixen de l'Àsia i van ser desconeguts a Occident fins que, al segle VI, els monjos nestorians van establir la ruta de la seda.</p> <p>A part del seu ús com a arbres de cultiu, s'usen com a ornamentals en jardins, passejos i carrers.</p> | 08155-57 | Parc de la Figuerassa | <p>Es va plantar poc després de la guerra i és testimoni de la transformació que ha viscut la zona.</p> | 41.6582487,2.7512172 | 479287 | 4611863 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93084-morera-de-la-figuerassa-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.També estan protegides dues zones amb exemplars singulars o d’especial interès comarcal i local. Són les moreres de la Figuerassa i el gorg del Molí d’en Puigverd on es concentren diferents exemplars d’oms, salzes o, verns entre d’altres.A Catalunya hi ha una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt de treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. És el cas del famós Pi de les Tres Branques que porta mort gairebé un segle, tot i que s’aguanta dret. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93806 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-9 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>L'edifici presenta diversos cossos amb teulada a dues aigües. Aquests cossos tenen planta baixa i primera planta i estan pintats en blanc. Hi ha un edifici de nova planta proper a l'edifici original del segle XVII.</p> <p>Presenta un conjunt senyorial que ha tingut, durant el temps, diverses transformacions. Es veu alguna finestra amb llinda. Es fa complicat, pels arbres i la vegetació del voltant, de tenir una idea més clara de la porta d'accés i de les altres finestres. </p> | 08155-119 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són del 1686 quan el seu propietari, Josep Vila capbrevava una peça de dos jornals a la Vall d'en Moner. Tenia la finca per un canvi amb Joan Verges, pescador de Vilanova i la seva muller Catarina, el 9-3-1670.</p> <p>Josep Vila va deixar la finca a la seva muller, Paula, i ella segons el testament fet el 27-12-1680, va deixar la finca a Susanna Vila, ella va fer testament al seu fill Joan Pedrer el 19-2-1718, i aquest ho va fer al seu fill en Miquel Vila Pedrer, qui el 1736 ja hi va tenir una casa construïda i que capbrevava el 1750.</p> <p>Al capbreu del 1791 Meties Masferrer, com usufructuari, i Josepa Valldejuli Vila, propietària útil del mas, capbrevaven el mas. En aquest document s'anomena la casa d'en Vila, i la peça a la Coma. El cognom Vila l'anaren arrossegant els diferents propietaris, descendents dels Vila.</p> <p>El 1797 Meties i Josepa van fer inventari del mas. Josepa va fer testament el 1797, va anomenar hereu al seu fill Francesc i va donar la legítima al segon fill, Narcís.</p> <p>Meties Masferrer va ser obrer de la parròquia l'any 1798.</p> | 41.6584860,2.7369830 | 478101 | 4611893 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93806-can-vila-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93806-can-vila-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93875 | Can Puiggorri o Mas Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puiggorri-o-mas-carreres | <p> - BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | Ha perdut gran part de les teulades i parets de l'edifici. S'hi contemplen greus fissures, pèrdues i esquerdes. | <p>Can Puiggorri està derruït, es mantenen les parets de la primera planta on encara es pot veure el portal de pedra amb llinda de fusta. </p> <p>L'edifici era, originàriament, de planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. </p> <p>L'arrebossat de ciment és, pràcticament, inexistent en l'estructura interna i externa de l'edifici. Es veu gran part de les pedres originals de l'edifici. </p> <p>Podem veure en algunes parets parts on hi ha combinat el maó i la pedra com a element constructiu. El maó s'ha utilitzat en posteriors reformes. </p> | 08155-140 | Avinguda Flors s/n | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són de 1415 quan Bertomeu Carreres, àlies Simó, i la seva esposa Joana, reberen de Guillem Desclapers, batlle, 6 lliures i 16 sous corresponents a 77 sous d'un bou i 9 sous i 6 diners d'un ase, que com a batlle els va vendre per l'absència que varen fer de tres anys del mas. </p> <p>El 1572 Joan Dalmau de la Franquesa estableia dins el mas al matrimoni Benet i Elisabet Pica, esdevenint propietaris útils del mas Carreres.</p> <p>El 1581 el mestre d'aixa Joan Puiggorri, comprava el mas de tres jornals a Elisabet, vídua de Benet, per set lliures.</p> <p>Al capbreu del senyor de Palafolls, el marquès d'Aitona, el 1664, els Puiggorri capbrevaven el mas i una peça boscosa al veïnat de Sant Genís a l'Aluach.</p> <p>Pau Puiggorri capbrevava el 1732 pel Priorat de Rocarrossa dues peces de nous quartans cadascuna que havien format part del mas Tomàs Rourell, i per les quals prestava anualment sis diners. </p> <p>El 1741 la pubilla del mas, Maria Puiggorri signava capítols matrimonials amb el Francesc Fontseca, treballador de Sant Feliu de Buixalleu, que en aquell moment vivia a Hortsavinyà (fill d'Isidre Fontseca i Maria Torres, tots dos difunts en aquell moment).</p> <p>Josep Fontseca Masjoan signava el 1800 capítols matrimonials amb Maria Reig Planella que aportava 60 lliures de dot.</p> | 41.6587250,2.7130530 | 476109 | 4611926 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 94186 | Figa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figa | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Figa feta en fibra de vidre. De grans dimensions i en forma d'escultura o monument que fa referència a la zona (Parc de la Figuerassa). </p> <p>Es troba subjecte per tres barres de ferro i tres tirants metàl·lics. Està col·locada dalt d'un edifici municipal situat al parc.</p> <p>La fibra de vidre ha estat policromada amb un color porpra lila per la part de la pell de la figa, i blanc-i-vermell en la zona interior. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-182 | La Figuerassa, Avinguda del Mar, 1 (entrada) | 41.6589300,2.7507500 | 479248 | 4611939 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94186-figa-la-figuerassa-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Josep Cardona (també conegut com a Nona) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93876 | Can Reig o Mas Aygues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reig-o-mas-aygues | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Actualment, Can Reig conserva la mateixa quintana que tenim documentada al segle XVI, quan encara no existia la casa. La casa ha estat reformada respectant els elements antics del mas.</p> <p>En destaca un pou amb entrada a dos nivells, un portal d'arc rebaixat coronat amb una espitllera i amb brancals de grans carreus. Hi ha un contrafort a la façana de migdia de grans dimensions.</p> <p>L'edifici és de planta baixa i primer pis. Està pintat d'un color terròs clar. La teulada actual és de superfície horitzontal. Hi ha també alguna finestra amb brancals i llinda de pedra. Té un sostre a dues aigües fet amb teules.</p> | 08155-141 | Carrer Sant Genís, 23 | <p>Segons Salicrú (2018) els orígens de la casa es troben a la primera meitat del segle XVII en una família de teixidors de lli, ofici que varen mantenir fins a finals del segle XIX. Encara Teresa Sensat Reig, que va morir el 1943, recordava haver vist els telers situats a la gran entrada que hi havia a la casa. Al padró de 1861, hi constava com a cap de casa Miquel Reig. També s'hi esmentava com a Miquel Vetes, fet que podria significar que Vetes tingués a veure amb la fabricació d'algun tipus de material fet amb lli.</p> <p>La finca havia format part del mas Tomàs Rourell, el 1503 ja era propietat dels Valldejuli de Munt, aquell any és capbrevada per Miquel Valldejuli, àlies Torrelles, tutor dels hereus de Joan Miró, àlies Valldejuli de Munt. La peça fou capbrevada el 1585 per Baltasar Valldejuli de Munt i estava sota el domini de la casa de Sant Julià.</p> <p>Els Valldejuli establiren la finca entorn de 1628 al Martí Aygues, teixidor de lli de Cassà de la Selva i la seva muller Antiga, que hi va construir la casa.</p> <p>El seu fill, Jaume Aygues, capbrevava la casa i la quintana el 1665. La seva filla es va casar amb Pau Reig, germà de l'últim propietari útil del mas Reig abans de la seva venda a l'encant. En Pau va continuar amb l'ofici del seu sogre, teixidor de lli.</p> <p>El 26-12-1789 Miquel Reig vengué a carta de gràcia una peça de terra de cinc quartans, part de cultiu i part de vinya al lloc del Crestí, a Ramon Pla i Burguet que recuperava per quaranta lliures el 1798.</p> <p>Miquel Reig rebé el 14-8-1843 vint-i-cinc lliures del dot de Maria Rossell, de les tres-centes acordades pel casament amb el seu fill. El seu net, també anomenat Miquel, rebé de Narcís Camps tres-centes lliures i una calaixera pel casament amb Serafina Camps, segons els capítols matrimonials fets el 17-7-1828.</p> <p>El 1831 se signaren capítols matrimonials entre Cinta Reig, d'onze anys, amb Miquel Sensat, de nou. El matrimoni no es va dur a terme fins a la majoria d'edat de tots dos. Quan es casaren, el pare d'ella, Miquel Reig, i la mare d'ell, Teressa Lacomba, que eren vidus també es casaren. Les dues parelles s'establiren a can Reig. Els Sensat Lacomba tenien una petita propietat amb casa a Gassanons, anomenada can Sensat, on a partir de llavors van tenir masovers.</p> | 41.6598082,2.7211426 | 476783 | 4612044 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93876-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93876-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93876-mas-reig-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 95049 | Can Freixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freixes | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Casa amb sostre a dues aigües. Presenta arrebossat de color grogós ataronjat mostrant en la cantonada dreta i esquerra pedra vista.</p> <p>La façana principal presenta dues obertures o portes amb pedra vista i tres finestres rectangulars emmarcades amb pintura blanca. </p> <p>Té dos nivells, planta baixa i primer pis.</p> | 08155-223 | C. Sant Genís, 21 | <p>Segons Salicrú (2016) originàriament era com ara un sol habitatge.</p> <p>Durant un temps es va dividir en dos: un habitatge a la part est. El 1663 el Pau Fexes establia a la casa, que separava de la seva, a l'Antoni Palomeres. El 1749 ho capbrevava el Josep Brunet i Palomeres. I un habitatge en la part oest. El 1665 el document ens situava la casa a la cellera de Sant Genís, capbrevada pel Pau Fexes al Vescomte de Cabrera. El 1749 capbrevaven el Josep Fexes i el Guerau Fexes, pare i fill. </p> <p>Durant el segle XIX el cognom dels propietaris es va transformar en Freixes.</p> <p>El 1861, unides les dues parts de l'habitatge, el cap de casa era el Benet Freixes. Al padró del 1866 era el propietari el seu fill, el Joan Freixes Gibert de quaranta-cinc anys, casat amb la Cristina Estiu Roquet. Al padró del 1880 era propietat de la filla del Joan, la Maria, casada amb el Damià Oller Oller, fill de Ramió. </p> <p>Al registre del 1921 era propietat del Josep Oller Freixes i era coneguda com a can Freixes.</p> | 41.6599100,2.7222900 | 476879 | 4612055 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La primera informació documental és del segle XVII, però per la seva ubicació, dins la cellera, podria ser de molt abans. Trobem una inscripció de 1593 que es desconeix si està en el lloc original o si correspon a l'any de construcció. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 94248 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-11 | XX | Ha perdut gran part de l'estructura original. Queda algun angle del pont. | <p>Pont vell que es troba en la carretera de Sant Genís. Només en queden les restes. Està fet en formigó i maons. </p> <p>En poden veure part d'un estrep i del tauler. Queda endinsada en el terreny. La resta del tauler s'ha perdut. L'altre estrep no es pot veure.</p> | 08155-204 | Carretera Sant Genís | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Salicrú (2020) el sis d’abril de 1914 es creava la Mancomunitat de Catalunya, la unió de les quatre diputacions provincials, Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Fou el reconeixement per part de l’Estat Espanyol de la unitat territorial de Catalunya d’ençà de l’any 1714.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El seu primer president</span></span>,<span><span> Enric Prat de la Riba, va dir </span></span><span><span>“</span></span><span>que no hi hagi ni un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu tel</span><span><span>è</span></span><span>fon i la seva carretera</span><span><span>”</span></span><span>, i que</span><span><span> resumeix molt b</span></span><span><span><span>é</span></span></span><span><span> els objectius</span></span><span><span> que tenia la nova administraci</span></span><span><span><span>ó. T</span></span></span><span><span>ot i la seva curta vida, dissolta per Primo de Rivera l</span></span><span><span><span>’</span></span></span><span><span>any 1925, va incidir en molts d</span></span><span><span><span>’</span></span></span><span><span>aquests aspectes al llarg del territori. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’</span></span><span>Ajuntament de Palafolls va rebre un comunicat on se li preguntava quines millores necessitava. El vint-i-sis d'abril de 1914</span><span> es comunicarien les millores a la Mancomunitat a trav</span><span><span>é</span></span><span>s d</span><span><span>’</span></span><span>un ple presidit per l</span><span><span>’</span></span><span>alcalde Dami</span><span><span>à</span></span><span> Puig. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es varen sol·licitar cinc actuacions, una carretera d<span>’</span></span><span>Hostalric a Malgrat</span><span>, una carretera del nucli de Sant Gen</span><span><span>í</span></span><span>s fins a la carretera de Madrid a Fran</span><span><span>ç</span></span><span>a, arreglar el cam</span><span><span>í</span></span><span> de ferradura de les Ferreries a Sant Gen</span><span><span>í</span></span><span>s de tres quil</span><span><span>ò</span></span><span>metres, arreglar tamb</span><span><span>é</span></span><span> el cam</span><span><span>í</span></span><span> de ferradura de les Ferreries al pas del Roig tocant al riu Tordera en direcci</span><span><span>ó</span></span><span> a Blanes d</span><span><span>’</span></span><span>un quil</span><span><span>ò</span></span><span>metre, i finalment arranjar tamb</span><span><span>é</span></span><span> un altre cam</span><span><span>í</span></span><span> de ferradura de les Ferreries al pla de la Ginesta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>De totes aquestes obres proposades, l'única que va executar la Mancomunitat va ser la de la carretera de Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La nova carretera es va construir paral·lela a la riera, tal com és encara. Llavors es va construir amb l’obra un pont a l’alçada del camp d’en Rabassa, que va ser ensorrat per l’aiguat de la tardor del 1970. Durant l'època de la República es va construir un segon pont de fusta just abans del camp del Pi. Aquest de fusta va ser renovat, i corregit el seu traçat en forma de quatre, per un d’obra als anys cinquanta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6600500,2.7293600 | 477467 | 4612068 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94248-pont-vell-carretera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94248-pont-vell-carretera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94248-pont-vell-carretera-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 94173 | Banc Mesquita de Córdoba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-mesquita-de-cordoba | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | Presenta pèrdues de maons i argamassa. | <p>El banc Mesquita de Córdoba està realitzat en rajoles i tova. N'hi ha diversos exemplars de diferents longituds. N'hi ha d'un pont, dos ponts i tres ponts. Segons la quantitat de ponts tenen dos peus, tres peus o quatre peus. </p> <p>La part de baix agafa la forma d'arc de mig punt. Seient, respatller i reposabraços són dels mateixos materials: rajola plana i tova.</p> | 08155-179 | Plaça de Sant Genís | 41.6600400,2.7213400 | 476800 | 4612069 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 95047 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-15 | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Exemple de casa de cos del segle XVIII que manté ben conservada l'estructura original. </p> <p>Resta una petita part de l'antic edifici. Es pot observar una paret arrebossada i pintada de blanc. Hi ha una porta d'entrada a l'esquerra amb una visera damunt i una petita finestra rectangular.</p> <p>Hi ha una construcció nova en la part dreta i un edifici enganxat al costat esquerre.</p> | 08155-221 | Carrer Nou, 23 | <p>Segons Salicrú (2016) el 12-7-1786 la Josepa Puigvert i el seu gendre, el Francesc Torrent, establiren al Pau Nualart Forn en un cos que formava part de la quintana del mas Antuny. </p> <p>El 1788 confessava al capbreu que ja tenia part de la casa construïda. </p> <p>El 1859 constava com a propietari el Josep Salichs Canovas, casat amb la Marianna Talleda. Als padrons del 1866 i 1880 no hi vivia ningú. </p> <p>Al registre del 1921 el propietari era el Josep Salichs Font. Hi vivia el matrimoni format per l'Isidre Salichs Dalmau i la Dolors Buscarons Coll.</p> | 41.6600300,2.7198200 | 476673 | 4612069 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95047-cal-ros-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95047-cal-ros-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 94251 | Placa telèfons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-telefons | XX | Mostra de rovell important i pèrdua de capa cromàtica. | <p>Placa metàl·lica, de petites dimensions, situada en la part de dalt del mur que dona a l'església de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>Sobre fons gris trobem inscrit 'Telefono', amb una fletxa que marca la direcció cap a l'esquerra. S'ha perdut part de la capa 'cromàtica' i hi trobem mostres importants de rovell.</p> | 08155-207 | Mur de l'església de Sant Genís, a peu de carrer. | <p>Segons Salicrú (2020) fins al 1914 només a 38 dels 1087 municipis catalans hi havia arribat el telèfon. A partir d'aquí hi hauria un punt d'inflexió, l'Estat concediria, el 9 de setembre de 1915, a la Mancomunitat de Catalunya la construcció i explotació del servei de telefonia a Catalunya.<br /> <br /> No es coneix amb exactitud quan va arribar el telèfon a Palafolls. L'any 1922 la Mancomunitat ja havia traçat una línia que, passant per Palafolls, anava de Malgrat fins a la línia que comunicava Sant Celoni amb Hostalric. I Malgrat, d'ençà del 1917, formava part d'un traçat que anava de Pineda fins a Tossa. En aquest últim tram ja hi havia una línia que anava fins a Hostalric i un ramal que arribava fins a Tordera.<br /> <br /> El vint de gener de 1927 l'Ajuntament de Palafolls intentava crear un impost municipal sobre el servei. Demanava al Joan Mateu, l'empleat de telefònica que gestionava la centraleta local, que cobrés en nom del consistori 0,25 cèntims per cada trucada i que ho ingressés a la caixa municipal. Es creu que la mesura no es va arribar a executar mai. El Joan va ser l'únic encarregat home, a partir d'ell totes les operadores van ser dones.<br /> <br /> El 1927 el Joan Mateu era un jove de vint anys, que vivia a casa els pares, a can Francesc del carrer Passada, on tenien un cafè, ara carrer Major i on hi ha el bar, restaurant i estanc can Mateu. Tot ens fa suposar que la centraleta estava situada aquí.<br /> <br /> Al ple del vint-i-u de març de 1952 l'Ajuntament acordava fer tots els tràmits per instal·lar definitivament la centraleta de Sant Genís. Ja hi havia en principi cinc peticions d'abonats, que era el mínim que demanava la companyia, però no va funcionar fins al 24 de desembre de 1958 amb un cost de 50000 ptes. La instal·lació es va endarrerir pel problema que van donar molts propietaris per posar les postes del cable fins a can Reig, <span lang='CA'><span><span><span>on es posaria la centraleta,</span></span></span></span> arribant a ajornar tres vegades la inauguració del locutori, anant descartant dates d'aquells anys, 18 de juliol, 25 d'agost 15 desembre d'aquell 1958.</p> <p>Els cinc primers abonats que varen permetre l'arribada del servei a Sant Genís, pel fet que la companyia demanava un mínim de cinc per fer arribar la línia i posar la centraleta, eren can Borrell, cal Fuster, can Pepet (on hi havia una botiga) can Gibert i can Dalmau amb els números d'abonats de l'1 al 5, respectivament.<br /> <br /> Les dues encarregades de les centraletes de Palafolls cobraven un sou de la companyia més un lloguer per l'espai, segons un contracte del 1963 es cobraven 800 pessetes de sou i 60 pessetes per lloguer de l'espai de la casa. <br /> <br /> La Pepeta va tenir la centraleta fins al 1969, moment en què va renunciar al contracte amb telefònica. La centraleta es va traslladar al carrer Francesc Macià on va agafar el servei la Maria Grimal Borrell.<br /> <br /> El 1972 tant la centraleta de Sant Genís, amb la Teresa Sala al capdavant, com la de les Ferreries, amb la Maria Grimal van plegar, el servei es va automatitzar desapareixent l'ofici d'operadora a Palafolls. La Teresa va mantenir el locutori algun any més mentre no es va posar la cabina a la plaça de Sant Genís. Darrere l'Ajuntament on hi havia hagut l'antiga habitança del mestre s'hi habilitava un espai per posar-hi tots els automatismes de la nova xarxa automàtica.</p> | 41.6600800,2.7224900 | 476895 | 4612074 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94251-placa-telefons-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 94660 | Tomba de la Montserrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-montserrada | XX | <p>Tomba de placa rectangular on es troben les restes de la Montserrada.</p> <p>Tomba realitzada en 15 rajoles. Les 7 que formen la creu tenen un color vermellós i terrós, les 8 que no formen la creu, o que es troben al voltant d'aquesta, tenen un color grogós.</p> | 08155-218 | Carretera de Sant Genis, s/n | <p>A l'any 1936, la tomba de la Montserrada (encara incorrupte) va ser objecte d'escarni pels incendiaris i profanadors, tenint-la exposada a la porta de l’església. Al cap de dos dies quan les coses s’hagueren calmat es tornà a enterrar. Ara, però ja era només un esquelet.</p> <p>Als anys cinquanta, durant les obres de reconstrucció de l’església pels danys causat per la Guerra, tenim un escrit del rector de llavors, que diu:</p> <p>“24 de desembre de 1956. Jo i el paleta Salvador Martí sols i sense dir res a ningú, hem tapat la Santa, però no hi hem tirat terra al damunt, com tenia, sinó que li hem vestit una mena de tomba amb rajols tot voltant i un solera al damunt, de manera que qui vulgui veure-la de nou, només ha de fer que arrancar el mosaic, rebentar la solera i ja està a la vista. A dins al costat de l’esquelet, hi vam col·locar un rajol encimentat d’una cara, on porta anotat el dia, mes i any, el meu nom mossèn Salvador Coll i el del paleta, Salvador Martí. Per saber on és exactament la tomba, vam col·locar al damunt del lloc on es troba una creu de mosaic vermell...”.</p> | 41.6600783,2.7227109 | 476914 | 4612074 | 1956 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94660-esglesia-sant-genis-27.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 95048 | Can Gananci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gananci | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | Pèrdua de l'arrebossat en algunes zones de la façana principal i del cos esquerre. | <p>De l'antiga edificació es pot veure la façana principal arrebossada i pintada de blanc. És una casa de cos del segle XVIII. Té força ben conservada l'estructura original. </p> <p>La porta té la part de la llinda amb una biga de fusta i manté les dovelles rectangulars en pedra.</p> <p>La part davantera s'ha porxat mantenint un cos en el cantó esquerre. Té una entrada amb una rampa ascendent.</p> | 08155-222 | Carrer Nou, 31 | <p>Segons Salicrú (2016) el 1786 la Josepa Puigvert, vídua del Josep Valldejuli de la Torre, i el seu gendre el Francesc Torrent, establiren al Josep Alsina Brunet en un cos de 32 pams d'amplada, que separava la quintana del mas Antuny. </p> <p>El 1859 era propietat del Josep Alsina Salichs casat amb la Teresa Buscarons i en el registre que trobem del 1921 era del Joan Alsina Buscarons.</p> | 41.6600953,2.7196983 | 476663 | 4612077 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95048-can-gananci-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95048-can-gananci.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 94252 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-25 | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | Trobem petites fissures, esquerdes i pèrdues d'arrebossat. | <p>La Rectoria és un edifici de planta baixa i primer pis. Té el sostre realitzat en teules, a dues aigües.</p> <p>Presenta porta d'entrada en la part occidental de la façana, de traça rectangular. Té tres finestres en el primer pis de traça rectangular. La façana principal es troba mirant l'absis de l'església de Sant Genís. Té en la banda esquerra un porxo cobert i tancat amb porta. </p> <p>L'arrebossat de l'edifici està pintat d'un blanc trencat. Interiorment en destaca un pas subterrani.</p> <p>La façana està orientada a ponent, cap a l'església. En aquests moments fa funció d'habitatge. </p> | 08155-208 | Carrer Sant Genís, 18 | <p>Segons Salicrú (2016) hi ha un llarg llistat de preveres i rectors de l'església de Sant Genís. </p> <p>Al padró del 1866 hi visqué l'ecònom Miquel Misser Alcolea, fill de Canet, amb els seus pares i una neboda, el vicari, l'Iscle Vidal Esglésies, fill de Llagostera, i dues minyones. </p> <p>El 1880 hi visqueren, el rector, l'Antoni Comas Turró, de Malgrat, el vicari, el Ramon Mir, de Joanetes i dues minyones.</p> <p>Al padró del 1911 constava el Pere Vila Vilardell, vivint amb el seu germà i una minyona. L'any 1921 seguia vivint el rector Pere Vila, amb un vicari, el Miquel Serra. </p> | 41.6601200,2.7227780 | 476920 | 4612078 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94252-rectoria.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92709 | Antiga Escola Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-sant-genis | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span><span>pàgs. 322-327. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Edifici de planta baixa reformat amb el temps. Té dos espais, un d'antic amb encavallada de fusta, i un de nou (ampliació de l'edifici) amb parquet i molta il·luminació natural. L'ampliació de l'antiga escola es va realitzar el 2013. És també la seu de l'Associació de Veïns del Poble de Sant Genís de Palafolls. </p> <p>L'espai antic té el sostre a dues aigües. Les finestres de la façana estan protegides amb reixes de ferro.</p> | 08155-44 | Carrer Sant Genís | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les primeres dades de l'assistència a classes organitzades a Sant Genís són dels anys vint del segle XX , quan nens i nenes assistien a l’anomenada Casa del Lloc, on el rector Pere Vila feia classe. Més endavant, a partir de 1928 i durant la República, mossèn Josep Rodó, va seguir ensenyant a la rectoria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant la Guerra Civil es va habilitar la sala de cal Groc, seu del Centre Català Republicà, com a escola, per on van passar tres mestres: Ramon Vila, Pere Martí i un herbolari ambulant que va passar per Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Un cop acabada la guerra, el nou rector, Emili de Veruo, va tornar a impartir classe als vespres als més grans, a la rectoria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A finals dels anys quaranta, es va posar en marxa un centre escolar al costat de can Ferrerhosta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>No va ser fins el 17 d’octubre de 1948 que es va inaugurar la nova escola de Sant Genís, amb el nom d’<em>Escuela Primaria Mixta</em>. A la nova escola, on s’agrupaven nens i nenes en una sola aula, hi va fer classe el primer any, el rector, mossèn Salvador Coll, mentre no va arribar la primera mestra, la senyoreta Júlia. En dos anys n’hi van passar tres. El 1950 va arribar-hi Manolita Martínez, que s’hi va estar fins el 1956. Durant la seva estada, es va construir l’habitatge al costat de l’escola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La va seguir M. Pilar Artigues, del setembre de 1956 al novembre de 1958. Després hi van passar Joaquima Paradeda, la Roser, la Mariló de Barbastro, Elisabeth Amenós, la Salomé i, finalment, en Feliu, que va ser l’últim mestre de l’escola, que es va tancar el curs 1988-1989 </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6601300,2.7216000 | 476821 | 4612079 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-antiga-escola-casa-del-mestre-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 94253 | Sindicat o Antic sindicat de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-o-antic-sindicat-de-sant-genis | XX (mitjans) | La façana mostra humitats, pintura saltada i ciment esquerdat. | <p>Edifici de planta baixa amb tres portes corredisses i dues finestres protegides amb reixa en espiral. S'hi accedeix per una petita rampa d'accés pel cantó esquerre i per quatre esglaons pel cantó dret. Manté el moll de càrrega.</p> <p>El sostre és a dues aigües i està cobert de teules. </p> <p>La façana està arrebossada i pintada d'un color terrós clar. A l'interior conserva un sostre embigat.</p> | 08155-209 | Carrer de Sant Genís 26 | <p>Segons Salicrú (2021) una part del terme de Palafolls, Sant Genís, vivia amb greuge la capitalitat de les Ferreries. Als anys, vint del segle XX, hi va haver un intent dels santgenissencs d'agregar-se a Malgrat i un altre de formar municipi propi. <br /> <br /> Els pagesos de Sant Genís varen formar part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915. La resta de pagesos del municipi varen crear el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es va convertir en la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El 1950 la 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat' de la que formaven part els pagesos santgenisencs va comprar un terreny per edificar un edifici al centre de Sant Genís, al costat de l'escola, amb la intenció d'un futur pròxim, destinar-lo per ser la seu de la nova 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Ginés'. </p> <p>El 1952, el terreny i un primer edifici eren valorats per 154.340 pessetes. Aquell any, amb la retirada dels capitals individuals que pertocaven a cadascun dels socis santgenisencs, van fundar la seva germandat amb seu a l'edifici de Sant Genís ampliant el petit local primigeni. Es va construir un local ampli amb moll de càrrega, mantenint la part antiga com a oficina i la part nova com a espai de treball per donar serveis als pagesos. Un cop construït el local van arrendar a l'Ajuntament un solar entre el seu local i l'escola de 45 metres quadrats per ampliar la seva seu, llogat per deu anys prorrogables a un preu de 50 ptes. anuals. <br /> <br /> Aquesta germandat de Sant Genís va tenir una vida curta, a finals dels anys seixanta es dissoldrà per la mala gestió dels directius d'aquell moment. L'edifici es vendrà, passant per diferents propietaris, els Alsina o els Pica. Davant el perill de què s'enderroqués, per construir-hi un edifici de pisos, fou adquirit a la dècada dels vuitanta per l'Ajuntament.<br /> <br /> El 1987 el consistori inaugurava el Bar-restaurant i el Centre Social 'Antic Sindicat de Sant Genís' amb una rehabilitació dissenyada per Gabriel Ordeix i Nina Masó, conservant i valorant els elements que configuraven aquella edificació dels anys cinquanta, especialment el sostre embigat. Sempre, però, va servir tant durant l'època de la germandat com durant els anys de propietat privada d'espai lúdic, on es realitzaven els actes de la Festa Major i de Sant Sebastià. En aquests moments, està tancat a l'espera d'unes reformes per poder continuar donant servei als veïns.</p> | 41.6601400,2.7214000 | 476805 | 4612081 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94253-sindicat-sant-genis.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92654 | Can Florit de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | <p>Can Florit és una masia establerta prop de l'església de Sant Genís. Bonet Garí la cita a la fi del segle XV. En destaquen el portal d'accés de mig punt adovellat amb brancals i dues finestres gòtiques. El cos modern -que es pot veure a l'esquerra de la façana-, era part de l'antiga masia .<br /> <br /> La masia es troba coberta, a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Centra la façana una finestra esculpida amb llinda d'arquets lobulats. Encara hi ha vestigis de l'arrebossat original a la façana. Actualment, té planta baixa i primer pis. La façana combina la pedra vista amb argamassa de color terrós. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Havia tingut tres finestres o finestrals destacables, dues de les quals</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> amb arc lobulat (una que no s'ha conservat) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se en tres habitatges al segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la façana trobem un fragment de lauda funerària, datat el 1348 i originari de l'església de Sant Genís. </span></span></span></span></span></span></p> | 08155-3 | Carrer de Sant Genís | 41.6601484,2.7210258 | 476774 | 4612082 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-30.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 92653 | Església parroquial de Sant Genís de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</p> <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> | XI/ XIII-XV/ XV-XVI/ XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nucli de Sant Genís està regit per l'església del mateix nom. Aquesta apareix documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser consagrada l'any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la part romànica hi ha la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden observar les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, en aquests moments tapiada, i l’absis, convertit en sagristia, que té una finestreta. Al s. XIII es va ampliar l’església que va passar a tenir forma de creu llatina. Va ser reformada a inicis del segle XV, època en la qual es va construir les dues capelles gòtiques que localitzem en el cantó de migdia i al cantó nord, així com el campanar. Aquest i la torre rodona centren la porta principal, que és del s. XVI. Aquesta és construïda amb tretze grans dovelles, adornades amb un guardapols que es tanca amb mènsules esculpides. A sobre trobem un Sant Crist de pedra, molt desgastat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha la torre de defensa del segle XVI de planta circular, amb la base lleugerament inclinada i tres espitlleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant els segles XVIII-XIX es va destruir la capçalera antiga, per allargar-la amb un nou absis i es va afegir una nau al costat nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Destaca la dovella del mig en la qual es pot veure la inscripció: <em>Johan Desclapes balla dona aqest portal lany MDII.</em></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-2 | Carrer de Sant Genís | <p>En aquesta església s'hi venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica que procedia del castell de Palafolls i que va desaparèixer l'any 1957.</p> <p>La parròquia era esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: 'Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo'.</p> <p>L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.</p> | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-9_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-37.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 95059 | Goigs de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-genis-1 | XX | <p>Goigs en lloança del Màrtir Sant Genís. Patró de la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona.</p> <p>Lletra de Mn. Pere Ribot, rector de Riells del Montseny. Datat el 25 d'agost del 1976. En aquest moment Mn. Manuel Boadas era l'ecònom de la Parròquia. </p> <p>L'entrada és:</p> <p>'Per la vostra vida breu </p> <p>i la fe sempre en combat,</p> <p>deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu.'</p> <p>La tornada és:</p> <p>'A la terra feu adéu</p> <p>vestit d'immortalitat.</p> <p>Deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu'.</p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Cantem amb goig que no mor</p> <p>en Déu, la vostra victòria</p> <p>perquè és digna de memòria</p> <p>i serva-la en nostre cor.</p> <p>Déu en vós l'home refeu,</p> <p>sóu espiga de bon blat</p> <p>Deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu...'.</p> | 08155-226 | Església parroquial de Sant Genís de Palafolls. Carrer de Sant Genís. | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 1976 (data de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95059-thumbnailimg20231004155415.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Mn Pere Ribot | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants.Dels Goigs de Sant Genís existeix una versió més antiga (Arxiu de Calella). | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 95061 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-8 | <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> | XX | <p>Goigs a llaor de Sant Sebastià Gloriós que es venera a la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona.</p> <p>Lletra de Mn. Josep Rodó, pvre, rector. </p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Màrtir d'auriolada testa</p> <p>que ens mostreu fleixat el cos,</p> <p>Lleveu guerra, fam i pesta</p> <p>Sant Sebastià Gloriós..'</p> <p>Finalitza amb:</p> <p>'Màrtir d'auriolada testa</p> <p>que ens mostreu fleixat el cos,</p> <p>Lleveu guerra, fam i pesta</p> <p>Sant Sebastià Gloriós'.</p> | 08155-228 | Església Parroquial de Sant Genís de Palafolls. Carrer de Sant Genís. | <p>El seu autor, Mn. Josep Rodó, va estar de rector a Sant Genís entre el 1928 i 1936.</p> | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95061-goigs-de-sant-sebastia.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Mn Josep Rodó | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 94250 | Plaça de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'una plaça de planta rectangular. Presenta zona enjardinada i bancs del tipus Mesquita de Córdoba -fets amb resilles i tova-, de diferents dimensions.</p> <p>Destaca la font amb corba barroca feta en pedra. Hi ha, també, tot un seguit d'aparells d'ús lúdic i infantil com poden ser gronxadors.</p> <p>Entre els arbres trobem moreres i xiprers.</p> | 08155-206 | Carrer Sant Genís s/n | <p>Segons Salicrú (2019) la plaça de Sant Genís, com espai públic, es desenvolupa a partir de la segona meitat del segle XVIII amb la venda a l'encant de l'antic mas Reig.<br /> <br /> El març del 1932 l'Ajuntament crea una comissió municipal a petició del regidor de Sant Genís, el Ramon Clopés, per tal d'estudiar la manera de reformar la corba que presentava i millorar-ne la circulació. Al juliol s'aprovava la solució signada per la comissió, l'alineació dels dos carrers, Sant Genís i Nou, unint-los passant per dalt la plaça.<br /> <br /> L'Ajuntament va pagar, en el seu moment, 628 pessetes en concepte de jornals per fer les reformes.<br /> <br /> El desembre del 1933 el regidor Ramon Clopés, com a representant dels veïns de Sant Genís, demanava amb urgència la millora d'un pas per baixar de la plaça a can Reig, on es volia construir una escala, per garantir l'antic accés que anava de can Reig a l'antic mas Reig, accés desaparegut per la unió dels dos carrers.<br /> <br /> Als anys quaranta amb la construcció de l'escola i el 1951 amb la construcció del Sindicat, s'allargava l'antic mur fins al punt on baixa el camí fins a can Reig, just a la partició amb ca la Candita. L'espai utilitzat com a plaça abraçava tot el davant del Sindicat, així es veia compensada la pèrdua d'espai públic que havia patit la plaça amb la construcció del carrer per dalt dels anys trenta.<br /> <br /> La plaça i carrer es van mantenir així fins als aiguats de la tardor del 1970, quan es va esfondrar la part més antiga del mur, sobrecarregat amb l'augment del trànsit per sobre d'ell. L'aigua es va emportar també el pont vell de la carretera de Sant Genís, on encara es conservava un dels pilars amb l'arrencament de la volta.<br /> <br /> El mur de la plaça es va refer, però es va desplaçar avançant-lo cap a can Reig, fent el carrer més ample. En aquell moment ja no es podia passar entre la casa de can Reig i el mur, can Borrell va renunciar a passar pel camí fondo per falta d'amplada, l'opció que es va donar de baixa directament del carrer Nou tenia massa pendent. Al nou mur també s'hi va construir l'escala per baixar a can Reig, mantenint l'accés que tenia històricament a l'antiga plaça quan hi accedien pel camí que portava davant la façana de l'antic mas Reig.<br /> <br /> El carrer no va ser asfaltat fins a l'any 1983, la plaça als anys noranta va ser enjardinada perdent l'ús d'espai polivalent i les voreres d'aquest tram de la plaça no es varen fer fins a l'any 1998.</p> | 41.6601800,2.7212510 | 476792 | 4612085 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-de-sant-genis-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 94125 | Llegenda de la Montserrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-montserrada | XVI | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú, la Montserrada, filla del mas Estornell, era una noia que va morir assassinada quan tenia disset anys al segle XVI. Va ser atacada per uns joves amb la intenció d'agredir-la sexualment, ella es va resistir, i per no ser descoberts els seus agressors la varen matar i tirar dins d’un pou. Fou enterrada al cementiri de l’església de Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Després de setanta anys es van fer reformes a l’església, algunes tombes s’hagueren de canviar d’ubicació, i la tomba de la Montserrada fou una d’elles. Quan exhumaren el cadàver veieren que el cos estava incorrupte. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Gràcies a aquest extraordinari fet traslladaren el cos a un lloc més important, cap a vora l’altar major. Amb motiu de la troballa es va dibuixar al costat de la seva inscripció de defunció en el llibre d’òbits, un lliri com a símbol de puresa. Tots aquests llibres es van conservar fins al juliol del 1936 quan la totalitat de l’arxiu parroquial va cremar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys més tard, en unes altres reformes van tornar a canviar de lloc la ja anomenada Santa i continuava incorrupte. D’aquest moment constava una acta que es va aixecar on es descrivien unes ferides al coll i al ventre on encara hi havia els draps utilitzats per tapar-les.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-149 | Carretera de Sant Genís s/n | 41.6602700,2.7224000 | 476888 | 4612095 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||||
| 94187 | Del seu silenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/del-seu-silenci | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>'Del seu silenci' és un relleu fet en terracota. És obra de Pere Aldama i recull part d'un poema de Miquel Martí i Pol. </p> <p>Hi trobem la inscripció 'Del seu silenci al nostre hi ha l'espai d'un somni. Miquel Martí i Pol.' La composició, de 50 per 50 cm, conté 14 rajoles de terracota i mida petita -què estan trencades-, agafant la forma d'un mapa o territori.</p> | 08155-183 | Cementiri Municipal | 41.6606200,2.7378600 | 478175 | 4612130 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Aldama | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 93079 | Serra de Miralles i capçalera de la vall de Vallplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles-i-capcalera-de-la-vall-de-vallplana | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>La Serra de Miralles és una serra situada als municipis de Palafolls, Tordera i Santa Susanna i és el tram final oriental del corredor del Montnegre. El cim més alt és el Turó Gros de Miralles, amb 345 m. Al vessant occidental es troba Ciutat Jardí.</p> <p>A la serra de Miralles hi neixen tres rieres, la de Reixach i les dues que formen la de Sant Genís, la de can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>El sot d’en Vinyals rep el nom de la masia, que abans del s. XIX era coneguda com a Mas Valls. En aquest indret de la Vallplana, s’hi troben les roques d’en Vinyals, conjunt de blocs granítics situats en un espai d’uns 80 m, seguint l’eix de la riera de Reixach.</p> <p>Alguns dels paratges més destacats són Sant Pere de Vivelles, les Roques d’en Vinyals, la Font del Bolet i algunes de les masies més rellevants de la zona.</p> <p>A la part baixa hi ha camps de dalla i cereals, a la part mitjana s’hi combinen aquests camps amb boscos de suros i alzines, que ho cobriran tot a la part alta. Amagades dins el bosc hi trobem la joia de la corona, les Roques d’en Vinyals, unes pedres granítiques de mides fetes per gegants posades capriciosament a la llera de la riera, i també la Font del Bolet, espai de berenars a l’ombra de grans plataners.</p> <p>Vallplana se situa en un dels laterals de la carretera que connecta amb Tordera. Limita amb Sant Genís de Palafolls i Mas Reixach.</p> | 08155-52 | Carretera de Tordera a Palafolls | 41.6606333,2.7016926 | 475164 | 4612140 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La vall geogràfica comparteix topònim i àmbit territorial amb el veïnat documentat ja al segle XV. | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||
| 93407 | Espai de dol perinatal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-de-dol-perinatal | XXI | <p>L'espai de dol perinatal, gestacional i neonatal es troba dins el Cementiri Municipal.</p> <p>Ocupa una parcel·la rectangular i en destaquen un banc realitzat en formigó i un plafó vertical i acabat en angle, fet en ferro, on hi ha retallades les formes d'estels.</p> <p>Hi ha una placa commemorativa basada en el disseny de la jove palafollenca Laia Vives Salcedo, que va presentar aquesta realitat amb molta sensibilitat. Les plaques contenen, també, un fragment de la cançó 'Et faig un lloc' del grup Xiula, dedicada al dol perinatal, gestacional i neonatal, i un poema de la coneguda escriptora Rosa Leveroni. En aquestes, s'hi pot trobar també uns codis QR explicatius per als visitants.</p> | 08155-77 | Cementiri de Palafolls | 41.6609860,2.7375376 | 478149 | 4612171 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93407-espai-dol-perinatal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93407-espai-dol-perinatal-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es tracta d'una iniciativa conjunta amb l'Associació A Contracor, que treballa per eliminar tabús i donar visibilitat a aquesta realitat. Portada a terme el 2022. El Govern palafollenc havia estat treballant per fer realitat el compromís expressat en l'Acord de Ple del 16 desembre de 2021 per tenir un espai de dol perinatal, gestacional i neonatal al Cementiri de Palafolls, després que el plenari donés suport per unanimitat a una moció impulsada a tot el país per l'Associació A Contracor. El dissabte 15 d'octubre de 2022 i coincidint amb el Dia Internacional de la mort gestacional, perinatal i neonatal, es va realitzar l'acte d'inauguració d'aquest espai que consisteix en una zona habilitada en un dels parterres de la part nova del cementiri, on hi ha la fossa comuna ja habilitada per aquests casos. L'espai, que està ben diferenciat de la resta del cementiri, es va dignificar amb la descoberta de dues plaques commemoratives, un banc i un ametller. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 93849 | Molí de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-pedrera | <p>- GÁLVEZ DE LA O, Cristina (2018). <em>Rehabilitació i canvi d’ús de l’antic Molí de la Pedrera al municipi de Palafolls</em> (TFG del Departament d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la Universitat de Girona), Girona.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | Hi ha fissures, pèrdues d'arrebossat, esquerdes, pintades en les parets, les teulades han perdut teules i hi ha grans forats. Ha patit ocupacions humanes. Està en estat d'abandonament. | <p>Actualment és un edifici de grans dimensions en estat d'abandonament. Abans havia estat un restaurant. Té un aire castellívol. Del molí i edifici original no se sap gairebé res, ni se'n conserva cap element del seu interior. </p> <p>L'edifici té pintades en graffitis com es pot veure en la façana principal i en els seus interiors. </p> <p>En el seu moment presentava una imatge de majestuositat i senyorial. </p> <p>L'edifici presenta tres nivells. El darrer nivell o segon pis coronat amb merlets de caire medievalista, també el segon nivell presenta falsos merlets.</p> <p>Hi ha finestres o obertures acabades, en la part de dalt, amb arc de mig punt i altres en forma horitzontal. La majoria estan tapiades. La teulada també té línies horitzontals. </p> <p>Tot el cos mostra un gran volum horitzontal. Part de les teulades tenen forats i manca de teules.</p> | 08155-131 | Carretera de Malgrat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del molí apareixen com a molí del Padrosell el primer de febrer de 1576, quan Fadrique de Cabrera va atorgar l’establiment del molí a favor de Bernat Jalpí. Els Jalpí, família originària de Tordera, van acumular la majoria de drets sobre les aigües i molins del terme i de Tordera.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La primera referència com a molí d'en Puigvert és de 1854, moment en què també tenim documentat el molí d'en Puigvert i el rec que els unia. En aquell moment el propietari havia estat Pompeu Serra, així com del d'en Puigvert. Aquell any les propietats de Pompeu passaren a la seva filla Rita. D'aquell moment tenim una breu descripció del molí fariner, on diu que era un molí de cinc cossos, és a dir de cinc pedres per moldre, i un alt, intuïm un pis per viure els moliners, en una finca de set quarteres.</p> <p>Hi ha documentats alguns moliners; el 1857 la família Prat, on pare i fill feien de moliners més tres mossos catalogats de moliners també, Salvador Lacomba, de vint-i-cinc anys, Ramon Roure, de vint-i-tres i Josep Mora de vint, i una serventa Josepa Basseda, de vint-i-quatre anys. Els Prats tenien uns quants fills, els tres més grans i l'hereu feien de moliners i dos, de tretze i onze anys, que eren estudiants. Això ens fa suposar, que una família que tenia dos fills d'aquella edat estudiant, tenia un cert nivell econòmic tot i no ser propietaris. </p> <p>El 1880 continuava la família Prats al capdavant del molí, sent el gendre d'Antonio Prat qui estava al capdavant. L'hereu, tot i haver estat al capdavant segons el padró del 1866 havia marxat i havia agafat el relleu el seu cunyat casat amb la filla gran dels Prats. Hi havia, llavors, diversos mossos llogats al molí, Felip Prujà Faig, de quaranta-set anys i moliner de Sant Martí Sasserra, Josep Maset Ros, de vint-i-un i de Salitja, Josep Iglesias Espelt de vint-i-tres i de Sant Feliu de Buixalleu, Jaume Clarivia Fors, de dinou i de Vidreres, Josep Vila Surbau, de dinou i de Riudarenes, i Joan Puigdemunt Planas, de cinquanta anys i de Campmajor.</p> <p>El 1911 hi era al capdavant en Ramon Ronqué Boada de quaranta-un anys, fill de Montràs i moliner d'ofici amb la seva muller, Maria Soler Formatger de trenta-vuit anys i filla de Salt. Si tenien treballadors no constava que visquessin al molí. I a partir del 1924 estava al capdavant la família Bassols Amat. El 1936 hi tenen vivint amb ells el mosso Teodoro Bayo Rahona de vint-i-sis anys i fill de Fuentilayos, Burgos.</p> | 41.6611830,2.7568890 | 479760 | 4612187 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93849-moli-vell-la-pedrera-10.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 94142 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-28 | XX | <p>El cementiri de Palafolls està situat a l’oest de la població i a una certa distància del nucli urbà.</p> <p>El més notable d’aquest equipament és, sens dubte, el nou recinte que s’ha habilitat al costat mateix de l’antic cementiri. Es tracta d’un espai caracteritzat per la sensació d’amplitud, acuradament enjardinat i amb abundant gespa.</p> <p>Els grups nous de nínxols estan situats a la part nord d’aquest espai, orientats a ponent i protegits per una porxada. Les línies són funcionals, netes i aconsegueixen una notable sensació d’harmonia.</p> <p>El cementiri antic és de planta quadrada amb un pati central on es poden apreciar xiprers. El 2015 s’hi van construir 54 nínxols nous.</p> <p>Destaca el mur exterior de color blanc i una línia de més d'una dotzena de xiprers. També una porta d'entrada, potser la principal, adovellada i d'arc de mig punt. Trobem, també, realitzat en ceràmica un petit text de Miquel Martí i Pol. </p> | 08155-156 | Camí de Sant Genís | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Salicrú (2021) l’últim camí que prenien els palafollencs era cap a Sant Genís. Al llarg dels segles tots han estat enterrats a l’església de Sant Genís i al seu cementiri fins al desembre de 1933, quan l’Ajuntament de Palafolls inaugurarà el Cementiri Municipal, a mig camí entre Sant Genís i les Ferreries. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Amb la revolució liberal del XIX van aparèixer els primers cementiris civils, especialment a les grans ciutats, però a Palafolls no serà fins a l’arribada de la Segona República que es crearà el cementiri de titularitat municipal. Fou ben habitual fins als segles XIX i XX que tots els cementiris parroquials fossin entorn de les esglésies, dins l’espai de les celleres, un fet que ja venia de molt enrere. Amb les assemblees de Pau i Treva, fa mil anys, es va establir un espai de trenta passes entorn de les esglésies on era, sota pena d’excomunió, prohibida la violència a les persones i als seus béns. Aquest fou també el motiu del naixement de molts pobles, com Sant Genís, a redós de les esglésies amb el seu espai sagrat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els enterraments més antics que tenim documentats són a dins l’església, diverses llicències donades pel bisbe de Girona ens ho certifiquen. Autoritzacions donades a persones rellevants de la comunitat que demanaven ser inhumades a l’interior. El gruix de la població era enterrada en sepultures a l’exterior, la no necessitat de demanar llicència i la destrucció de l’arxiu parroquial durant la Guerra Civil n’ha esborrat les proves. Sí que en el llarg llistat d’últimes voluntats de molts palafollencs, conservades en arxius notarials, deixen dit que volen ser enterrats al vas o túmul dels seus avantpassats, sense deixar clar a quin lloc era situat. Evidentment que el gruix de la població no podia ser enterrat en cap altre lloc i estem segurs d’aquesta continuïtat d’enterraments a l’exterior des d‘època medieval fins a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6611400,2.7377500 | 478166 | 4612187 | 1933 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 94127 | Barraca de cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-campaner | XX | <p>Barraca de vinya feta amb formigó. Realitzada com un petit cubicle amb sostre alt i voltat (en corba). Recorda el cultiu de la vinya al Maresme. </p> <p>Té una entrada en forma de rectangle vertical. Es troba envoltada per un camp protegit per una tanca de malla metàl·lica. </p> <p> </p> | 08155-151 | Veïnat de Sant Genís, Cal Campaner | <p>Segons Salicrú (2023) el propietari era de Malgrat de Mar. Hi passaven el dia.</p> <p>La Barraca de cal Campaner originàriament formava part d'una peça que arribava fins a la riera i que els de cal Campaner (finca situada a ponent on hi ha la casa) van adquirir, quedant agregada a cal Campaner. A partir de llavors ha estat coneguda per aquest nom.</p> <p>La van comprar a un matrimoni gran de Malgrat quan ja no es van poder fer càrrec de la vinya, això era als anys quaranta del segle passat. Aquesta informació és explicada per la Montserrat Ballicrosa de cal Campaner, filla dels que la van comprar.</p> | 41.6611971,2.7266977 | 477246 | 4612197 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||
| 94249 | Rec Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-viver-0 | XV | <p>Rec d'aigua per fer arribar l'aigua als molins. Canal per on es condueixen les aigües per a regar.</p> <p>D'aquests canals de regatge n'hi ha varis a Palafolls. Es troben, també, a la vora dels horts i conreus. </p> | 08155-205 | Carretera de Malgrat de Mar a Blanes | <p>Segons Salicrú (2021) la documentació antiga anomena diversos recs i molins al municipi. Al Pla de Palafolls, a la zona del camí de la Ginesta, es troben diferents molins. Es localitza el molí d'en Roig, documentat ja al segle XIV, el molí de la Ginesta, amb informació d'ençà de l'any 1502; i el molí de la Cadireta d'en Mauri establert pel vescomte de Cabrera l'any 1488.<br /> <br /> Fora d'aquest territori hi ha dos molins més, establerts també pels vescomtes de Cabrera, el molí d'en Clapers el 1567, que no se sap ubicar, i del que en queda una construcció que podria ser el carcabà, una resclosa dins la riera i dues moles entorn del mas. I el molí de Pedrosell, documentat el 1576 quan el vescomte de Cabrera hi estableixen a Bernat Jalpí. Els Jalpí, originaris de Tordera, acaben acaparant els recursos hídrics de tota la zona, Tordera, Blanes i Palafolls.<br /> <br /> No hi havia molins sense recs, la documentació parla del rec de Lledó amb referències al segle XV, al segle XVI es localitza el rec del Molí, el rec Viader, el rec Moledor i el rec del Molí del Pedrosell, aquest últim a la zona coneguda a l'època com els Corals. I finalment el rec Viver, aquest ja documentat el 1445, del que encara el dia d'avui es conserva si més no la toponímia sense saber si és el mateix que hi ha avui.<br /> <br /> De la majoria d'aquests antics molins i recs no se saben coses fins al segle XIX. Se suposa que molts d'aquests vells molins s'enderroquen per engrandir-los o canviar-los d'emplaçament. Altres seran refets allà mateix, doblant-los o triplicant-los, com passa amb el molí de Pedrosell, transformat al segle XIX i conegut amb el nom de molí de la Pedrera, i el molí d'en Puigvert que algun autor diu que és l'antic molí d'en Roig o el molí de la Cadireta d'en Mauri, tot i que en la documentació del segle XIX es parla d'un altre nom antic del molí d'en Puigvert, el molí del Sot del Calls.</p> | 41.6613350,2.7580310 | 479855 | 4612205 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver-1.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 94168 | Escala a les Huris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-a-les-huris | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Monument fet en totxanes i arc de ferro. Té un disseny avantguardista. L'arc de ferro rovellat agafa la forma de ferradura. Els dos peus estan fets amb totxanes. </p> <p>El monument agafa la forma d'obertura, d'entrada o de pas d'un cantó a l'altre. Es troba al final de les escales de la plaça, en la part de dalt.</p> <p>És un monument d'una alçada aproximada de 4 m i una amplada d'1,80 m.</p> | 08155-174 | Plaça de la Fasola | 41.6614400,2.7513000 | 479294 | 4612217 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94168-escala-a-les-hurris-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 94171 | Cub circular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cub-circular | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Cub circular és una escultura social feta en ferro i materials reciclats. El Pcam- El Forroll és una antiga fàbrica metal·lúrgica incorporada al catàleg d'equipaments municipals.</p> <p>Porta un peu central i un cub fet en ferro al voltant d'aquest. Trobem la representació de figures humanes, un sol i estris possiblement de cuina. És una escultura o monument de 2,60 m d'alçada, 2 m d'amplada i 2 m de profunditat. </p> <p>Fomenta la reutilització de materials. Té un disseny de caràcter avantguardista.</p> | 08155-177 | Carrer Sant Lluís, 1 | 41.6615400,2.7517900 | 479335 | 4612228 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94171-cub-circular-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Marta Soriano i els veïns de Sant Lluís | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93386 | La Casa Gran o Mas Desclapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-gran-o-mas-desclapers | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | <p>La Casa Gran és una masia amb teulada a dues aigües. Té la porta central adovellada amb dovelles vistes. Té una finestra renaixentista molt ben treballada. Aquesta casa fou l'antic mas Desclapers. Es poden veure restes d'antigues parets unides a la masia, antigament la casa era molt més gran, en passades reformes s'anà reduint.</p> <p>Presenta en la mateixa façana dues parts clarament diferenciades: la part dreta amb arrebossat de color terrós, i té una part escapçada o desapareguda (en falta un tros); i la part esquerra de pedra vista.</p> | 08155-70 | Carrer Montblanc, s/n | <p>Segons Salicrú (2018) el nom de la Casa Gran, es troba ja documentat al 1636 i vindria donat per ser propietat dels Desclapers, batlles de terme.</p> <p>Les primeres notícies del mas són de 1429 quan Guillem Desclapers heretava al seu fill amb el mas. El seu fill Antoni, es va casar amb Margarita, que va aportar un dot de 10 lliures, que va pagar un canonge de Sant Pere d'Arcada. </p> <p>Al capbreu de 1503 Antoni Desclapers declarava ser propietari útil del mas de trenta-sis jornals. </p> <p>El 1583 Joan Francesc Desclapers, mercader, fill i hereu d'Esteve Desclapers mercader i batlle natural del terme del Castell de Palafolls encara capbrevava el mas.</p> <p>Declarava tenir tota la batllia de sac del terme del castell, que li va vendre Gerard Estornell el 13-10-1558.</p> <p>L'any 1636, tenim un masover de la casa, en Joan Alsina, i el 1711 Andreu Oller, fill del masover del mas Galter de Santa Susanna. Això ens fa suposar que els Desclapers no vivien al mas. Els Desclapers ja tenien un nou casal construït a la Vilanova a finals del segle XVI, coneguda com a can Desclapers.</p> <p>El 1681 Miquel Desclapers capbrevava el mas, diverses peces i dues cases a la Vilanova.</p> <p>El 1761 la propietària del mas, i també del mas Estornell, era Maria Mercader Saleta i Desclapers, resident a Barcelona, vídua de Josep Mercader i Sabater.</p> <p>Els Mercader, hereus dels Desclapers, començaren a establir gent a moltes peces que havien format el llegat Desclapers.</p> <p>El 15-2-1835 Ramon de Mercader i de Novell, domiciliat a Mataró, establia a la masia amb la seva gleva de tres quarteres i nou quartans a Segimon Palomer, treballador de Palafolls.</p> <p>Segimon va renunciar a l'establiment el 2-9-1835 de la masia a favor de Mateu Gili i la peça de terra a favor de Jaume Vila Vinyes, carreter. Acorden que Segimon havia d'abandonar la casa abans de Nadal.</p> <p>Mateu va pagar una quartera i cinc mesures de forment. Els descendents de Mateu Gili encara són els propietaris de la Casa Gran.</p> | 41.6616950,2.7446190 | 478738 | 4612248 | 1429 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93869 | Cal Bessó o Can Sidró Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besso-o-can-sidro-cuni | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha quedat integrada dins la urbanització Ciutat Jardí com una parcel·la més. Havia estat una masia senzilla sense cap pretensió.</p> <p>L'edifici presenta una teulada a dues aigües, primer pis i planta baixa. En la part oriental es va afegir un cos de teulada horitzontal i pintat de color blanc, com tot el conjunt. </p> <p>Presenta porta principal i finestres de línies horitzontals amb porticons de fusta. Avui en dia no presenta cap element destacable.</p> | 08155-134 | Avinguda dels Arbres 2005P | <p>Les primeres dades són de 1818, al llibre d''Apeo', en el qual Isidre Cuní apareixia com a propietari de la casa.</p> <p>El motiu Bessó es troba, per primer cop, al registre de finques de 1856. </p> | 41.6618670,2.7076140 | 475657 | 4612276 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93869-cal-besso-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc