Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56809 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-3 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Palau-solità i Plegamans conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals, des del segle XVIII (any 1716) fins a l'actualitat. És una eina administrativa eficaç per a la gestió de les competències municipals. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient | 08156-69 | Ajuntament de Palau-solità i Plegamans | El Servei d'Arxiu Municipal de Palau-solità i Plegamans forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2003. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des del Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 56817 | Arxiu de la Fundació Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-fundacio-folch-i-torres | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | XX | La Fundació Folch i Torres aplega i conserva en un arxiu, accessible al públic i als estudiosos, les obres i el material biogràfic i bibliogràfic dels cinc germans Folch i Torres, Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. Es tracta d'un arxiu documental amb més de 1.600 registres, entre els quals es troben llibres, o parts de llibres, col·leccions completes, publicacions periòdiques, retalls de premsa, manuscrits originals, cartes, il·lustracions, tesis, treballs d'estudi, documents sonors i documents multimèdia. A la sala de Secretaria i Arxiu s'aplega la part de material reunit per la Fundació que es pot consultar i estudiar. | 08156-77 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Els germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres constitueixen el cas paradigmàtic d'una família, tots els components de la qual sentiren vocació per les lletres i les arts. En destaca especialment la figura d'en Josep Maria (1880-1950). És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes' i va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i a 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran' i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56817-foto-08156-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Considerada 'col·lecció oberta al públic' pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.Es troba a la primera planta a l'interior del Castell de Plegamans, que l'ajuntament ha cedit a la Fundació mitjançant un conveni de cessió.El centre està obert al públic els diumenges i festius al matí.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56822 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/portal-de-archivos-espanoles-pares.html</p> | XII-XX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Palau-solità i Plegamans. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XII al XX, a les següents unitats: - Mapes i Plànols. Codi referència: ES.08019.ACA/3.37//ACA,COLECCIONES, Mapas y Planos, 334. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codis referència: ES.08019.ACA/10.1.2.9//ACA, REAL PATRIMONIO, BGC, Procesos: nº 1, S; - 1464; 1545 (nº 1 U, 1 T i 1 Q). / ES.08019.ACA/10.1.3.2.3.1//ACA, REAL PATRIMONIO, BGRP, Procesos,1716, nº 2 S. - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11//ACA, REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles:,18886, 22593 i 18485. - Vallgornera. Codi referència: ES.08019.ACA/3.55.3//ACA, DIVERSOS, Vallgornera, Pergaminos, rollo 15, nº 02. - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.3.9//ACA, CANCILLERÍA, Pergaminos, Jaime I, Serie general: 0846, 1459, 0083, 0948 i 0093. Un dels documents de més valor històric és l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Palau-solità de l'any 1122.</p> | 08156-82 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | <p>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</p> | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56889 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una seixantena de fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l'església de Sant Genís de Plegamans, Santa Maria de Palau-solità i la Comanada Templera de Santa Margarida, i de a diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1913 i 1980. Hi ha també diverses postals antigues amb vistes de conjunt del petit nucli urbà i de l'església. | 08156-149 | C/ Comte d'Urgell, nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56907 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-a-la-memoria-digital-de-catalunya | MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.cbuc.cat/index.php | XIX-XX | La Memòria Digital de Catalunya disposa de 67 imatges de diferents indrets del terme de Palau-solità i Plegamans realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. Les diverses fotografies són procedents majoritàriment del fons de la família Cuyàs, del Instituto Geográfico y Estadístico de España, de la Diputación Provincial de Barcelona i del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya. | 08156-167 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 56919 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-la-biblioteca-de-catalunya | BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA: http://www.bnc.cat/ | XIII-XX | La Biblioteca de Catalunya conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Palau-solità i Plegamans. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al XX, en els següents fons: - Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu: documents municipals (segle XIX) i pergamins (segles XIII-XVI). - Fons i col·leccions documentals de l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya: documents que es refereixen al terme municipal de Plegamans i a Sant Genís de Plegamans. - Fons de la Junta de Comerç de Catalunya. - Catàleg de la Biblioteca: documents de la col·lecció Fullets Bonsoms (segle XIX). | 08156-179 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona. | La Biblioteca de Catalunya va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, i oberta al públic l'any 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. L'any 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya va anomenar-se Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat. Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56919-foto-08156-179-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Mercè Comas del Servei d'Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56920 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-comarcal-del-valles-occidental | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ | XIV-XIX | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia els següents documents que fan referència a Palau-solità i Plegamans, procedents del fons de l'ajuntament de Terrassa: - Ordre per al repartiment de contribució de matxos i mules de diferents pobles (1375-1793). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-1375. - Ordre de la Junta del partit del Vallès sobre la presentació de cavalls a Sabadell (1681-1808). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-1681. - Declaracions de Jaume Andreu sobre la mort de Pere Latrilla a l'heretat del mas Guàrdia de Palau-solità i Plegamans (1828). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2337. - Ofici de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans a l'alcalde major de Terrassa informant que no hi ha cap fàbrica ni teler tèxtil de seda, llana, fil, cotó ni cànem (1836). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2722 2722. - Notícia del nombre de fàbriques i telers de teixits de seda, llana, fil, cotó i cànem de Palau-solità i Plegamans (1836). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2724). | 08156-180 | Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. C. Baldrich 268, 08223, Terrassa. | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) va ser creat l'any 1982 com a arxiu depenent de la Generalitat de Catalunya. També comprèn l'Arxiu Històric de Terrassa, creat l'any 1932. L'Arxiu Comarcal custodia un total de 229 fons documentals amb un volum de 4.877 metres lineals de documentació, de procedència d'administració local, reial i senyorial, notarial, religiosa, empresarial i particular.Tanmateix, disposa de 250 metres lineals de biblioteca auxiliar i administrativa. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56920-foto-08156-180-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56922 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-nacional-de-catalunya | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ | XIX-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, i té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Palau-solità i Plegamans són els següents: - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls. - ANC1-42: Brangulí (fotògrafs). - ANC1-25: Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l'Arxiu Nacional de Catalunya. - ANC1-186: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Educació i Ciència. - ANC1-707: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-1126: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri de Treball. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'indústria, comerç i turisme de la generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-208: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-180: Eugenio del Castillo. - ANC1-312: Federació Catalana de Futbol. - ANC1-84: Fundació Jaume Bofill. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-1179: Josep Maria Pérez Molinos. - ANC1-416: Josep Pous i Pagès. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona - ANC1-552: Llinatge Picó. - ANC1-604: Noies i Nois Escoltes (Nine) - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya - ANC1-564: Taf helicòpters, S.A. - ANC1-631: Torras, Herrería y Construcciones, S.A. | 08156-182 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 56925 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-historic-de-sabadell | XX | A l'Arxiu Històric de Sabadell hi ha dipositades 21 fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme. La temàtica és art i arquitectura religiosa, masies i alguna vista de l'alzina centenària de can Padró. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1900 i 1936; l'autor de la majoria de les imatges és Francesc Casañas Riera. | 08156-185 | Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per David Gonzàlez Ruiz (Secció d'Imatge i So. Arxiu Històric de Sabadell) | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56926 | Fons de can Cladelles (Arxiu Històric de Sabadell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-can-cladelles-arxiu-historic-de-sabadell | XII-XVII | El fons patrimonial de can Cladelles es troba dipositat a l'Arxiu Històric de Sabadell. Està format per un conjunt de 102 pergamins i 4 documents en paper, situats cronològicament entre els anys 1111 i el 1656. Es tracta de la documentació produïda i rebuda al mas. | 08156-186 | Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de 1250, en la qual Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56926-foto-08156-186-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jordi Torruella (Àrea de fons històrics. Arxiu Històric de Sabadell). | 94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56804 | Llegenda de la Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-llarga-0 | <p>AMADES J. (1981): Les millors llegendes populars. Barcelona: Ed. Selecta. BITRIÁN I SATORRA, S. 'La Llegenda de Pedra Llarga'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Ed. Ayax. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Fa molts anys, a un hostal de Martorell hi treballava una minyona que s'encarregava de portar l'aigua a la casa. Era una feina molt feixuga perquè cada dia, i diversos cops, havia de travessar el riu Llobregat, carregant els càntirs per una palanca molt estreta. Un dia va ploure molt i la minyona, al no poder travessar el riu, va exclamar: 'donaria la meva ànima al diable si aquest m'alleugés el treball'. De sobte, el diable va aparèixer i li va prometre que en una sola nit bastiria un pont de pedra, a canvi de la seva ànima. La noia va acceptar i aquella mateixa nit va començar la construcció del pont. Per bastir-lo, els dimonis anaven a buscar pedres molt grosses al Montseny i a Montserrat. A la matinada, el pont estava gairebé enllestit i la noia, molt penedida, va explicar a la mestressa el seu problema. La senyora, sense perdre el temps, va anar al corral i va llençar una galleda d'aigua sobre el gall, que de l'ensurt es va posar a cantar. Els galls dels entorns van començar a cantar i el cant es va anar propagant fins a arribar a la masia de can Cortès, a Palau-solità i Plegamans. Just en el precís moment en el que el gall de la casa cantava, el dimoni passava a la vora carregat amb l'última pedra que faltava per enllestir el pont. En sentir-lo, va creure que ja era l'alba i que, en conseqüència, havia perdut la jugada; molt enfadat, va llençar la pedra a terra, la Pedra Llarga, que és la única que falta per acabar el pont del Diable de Martorell.</p> | 08156-64 | Menhir de la Pedra Llarga | 41.5805900,2.1799900 | 431644 | 4603536 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2025-02-10 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56818 | Nits Musicals a Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-musicals-a-santa-maria-de-palau-solita | AMICS DE LA MÚSICA CLÀSSICA PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://amicsmusicaclassicapsip.blogspot.com/ | XX-XXI | Es tracta d'un esdeveniment musical que es celebra anualment a l'església de Santa Maria de Palau-solità, de forma ininterrompuda des de l'any 1974, els diumenges del mes de setembre. Normalment són quatre concerts de música clàssica, tot i que pot variar en un o dos de menys o de més. L'entrada es gratuïta, però els assistents que ho desitgen poden contribuir-hi de forma voluntària, en sortir. | 08156-78 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Les Nits Musicals van començar l'any 1974, després d'un concert líric celebrat a la parròquia, quan un grup d'afeccionats i professionals de la música van creure que els concerts a l'església de Santa Maria de Palau-solità s'havien de continuar fent, per la seva bellesa, gran sonoritat i la bona acollida. L'any 1975 es va crear l'Associació 'Nits Musicals a Santa Maria de Palau Solitar', que va organitzar els concerts fins a l'any 1999, quan es va crear una nova Associació: 'Amics de la Música Clàssica de Palau de Plegamans', amb uns nous estatuts adequats al moment. Des del 1974, cada any s'han celebrat les Nits Musicals, amb un total de 166 concerts i amb una participació de 290 artistes, entre grups corals i musicals i artistes. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Jaume Ventura Nualart (Associació Amics de la Música Clàssica de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56826 | Goigs de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-palau-solita | XX-XXI | Ja no es canten. | Els Goigs de Santa Maria, patrona de la parròquia de Palau-solità, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la seva festivitat, el dia 8 d'agost, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Sou estel que ens fa guia en el blau d'un cel clar: Santa Verge Maria de Palau Solitar, Nostre poble en sa història hi té escrit vostre Nom com un títol de glòria per mostrar-lo a tothom De l'amor que hi floria oh, quin bell fruiterar: Santa Verge... D'aquells temps llegendaris gran record ha quedat el fortí dels templaris quasi tot enrunat. Mes la fe que el hastia fa de base a l'altar: Santa Verge... Recordant a la plana que el temps passa lleuger ens ho diu la campana des del cim del cloquer. Matí, vespre i migdia ens convida a pregar: Santa Verge... Nostres llors, com ovelles escampades pel prat han volgut al mig d'elles vostre temple sagrat perquè cada prop de Vós vol estar: Santa Verge... Vostre braç ens empara si ens assetgen perills Quants records dolça Mare, tenim tots vostres fills! Sent consol i alegria pel qui us sap invocar: Santa Verge... Quan la fe està apagada en un món corromput fou d'aquesta contrada bastió de virtut. si ens manqués energia allargueu-nos la mà: Santa Verge... Derrameu a mans plenes vostres dons i favors i deslligueu de cadenes als pobrets pecadors. Sens la vostre valia nostre esforç fóra en va: Santa Verge... Allunyeu la tempesta que ve amb pedres i llamps; el verí de la pesta i les plagues dels camps d'eixa gran rodalia que en Vós té el benestar: Santa Verge... En la nostra agonia no ens vindreu a vetllar? Santa Verge Maria de Palau Solitar. | 08156-86 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56826-foto-08156-86-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia: GOIG DE ROMÀNIC: http://goigderomanic.blogspot.com | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56829 | Goigs de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-genis | XIX-XX | Ja no es canten. | Els Goigs de Sant Genís, patró de la parròquia de Plegamans, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la seva festivitat, el dia 25 d'agost, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Puix al cel sou exaltat molt estimat, assistiu-nos amorós, Genís màrtir gloriós. Fóreu fill de clar llinatge sense ultratge, gentil branca de pagans i portàreu als mundans gran avantatge en els teatres profans escarnint la veritat, molt estimat... Vós a Roma professàreu i usàreu en comèdia molt famosa la més vil i infame cosa, i us burlàreu amb paraula molt damnosa del baptisme tan sagrat, molt estimat... A l'instant que a Vós portaren i tiraren l'aigua clara del baptisme els errors del fosc abisme se us mostraren, i de l'orb paganisme coneixeu la falsedat, molt estimat... No teméreu la presència i insolència de Dioclecià emperador, ans bé amb un gran valor i resistència despreciàreu son furor, sent de Crist enamorat, molt estimat... Admira sa tirania i gosadia i creient injuriada sa autoritat profanada sentencia amb sa fúria molt airada que sigueu aturmentat, molt estimat... Assots de moltes maneres i amb grans veres el President us aplica, amb bastons! oh llei única! cors de feres! així a Sant Genís sacrifica amb gran inhumanitat, molt estimat... En el poltre us posaren i ratllaren els vostres costats sagrats amb grafits de ferro armats i us deixaren sense conèixer-vos els nats més Vós fort haveu estat, molt estimat... Per acabar vostra vida l'homicida l'Emperador mana i vol que us degollin sens condol, i en la ferida trobeu Vós vostre consol puix al Cel haveu pujat, molt estimat... Venerat sou entre els sants en Plegamans, el poble aquí en alta veu us prega per al conreu ajuntant les mans que de pedra el preserveu, de guerra, fam i maldat, molt estimat... Si Plegamans us implora a tota hora oïu màrtir agraciat, sequedat i tempestat llenceu-les fora i envieu pluja al sembrat quan n'hi ha necessitat, molt estimat... Vostres relíquies tenim i aquí venim trobant en elles delícies i venerant-les propicies quan sentim que Déu envia justícies, més pregant és aplacat, molt estimat... Cureu tota malaltia cada dia, al coix, al manxol i trencat, i a qui té mal de costat i perlesia; doneu força a l'alisiat; per Vós tot és remeiat, molt estimat... Puix lloem vostra victòria i vostra glòria, protegiu-nos amorós, Genís màrtir gloriós. Ja que Déu vos ha estimat i exaltat, empareu-vos amorós, Genís màrtir gloriós. | 08156-89 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56829-foto-08156-89-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56830 | Goigs de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | XIX-XX | Els Goigs de la Mare de Déu del Roser es canten actualment durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Genís, durant la festa de l'Estadal del Roser. Tanmateix, els goigs dels que disposem són els que es cantaven a l'església de Santa Maria de Palau-solità. La lletra és tal i com segueix: Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria. Puix la vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vós, senyora el roser més excel·lent quan un féu mereixedora de concebre'l purament, donant fe al missatger que del Cel us trametia Déu el Pare, qui volia fóssiu Mare del Roser. Del sant Ventre produïda la planta del Roser gerd, fou dels àngels circuïda i servida amb gran concert; i restà pur i sencer vostre cos amb alegria quan parí dins l'establia el celestial Roser. Quan els Reis devots sentiren del Roser la gran olor, amb l'Estel·la ensems partiren per a adorar el Senyor, i trobaren ésser ver de Balaam la profecia quan Vós, oh Verge Maria teníeu rosa i Roser. Gran delit us presentava vostre Fill ressuscitat, amb cinc roses que portava en les mans, peus i costat, per les quals fou Lucífer, qui dels sants l'infern omplia; fou robat en aquell dia, que florí el sant Roser. Reparada la gran erra de Adam per mort cruel, trasplantat fou de la terra el Roser a dalt del Cel; i pujant amb gran poder el partir no us entristia, contemplant Déu com rebia amb gran goig el sant Roser. No fou de petita estima el goig de l'Esperit Sant quan vingué de l'alta cima en vostre Col·legi Sant, i regà aquell bon planter, que Jesús-Déu elegia, per estar en companyia del celestial Roser. Vostra vida ja acabada el més gran dels goigs sentí, quan a Déu fou presentada triomfant al Paradís; i Senyora us volgué fer del gran hort que posseïa. Col·locant-vos com devia sota l'ombra del Roser. Manà vostra Senyoria als Frares Predicadors, que de vostra confraria fossin instituïdors; i és així que ells l'han fundada, obeint vostre Voler, dignament intitulada Verge i Mare del Roser. Tornada: Puix mostrau vostre poder fent miracles cada dia, preservau, Verge Maria, els confrares del Roser. | 08156-90 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56830-foto-08156-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56830-foto-08156-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'associació Amics dels Goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56881 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-0 | VIU LA FESTA: http://www.viulafesta.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre es celebra el diumenge més proper a la festivitat del Sant. És organitzada pel Patronat de Sant Isidre i l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans. L'acte central consisteix en una desfilada de carrosses decorades amb motius típics del món de la pagesia, amb miniatures de les masies i dels monuments del poble, entre d'altres atractius. També es fa el concurs de tractors i carrosses, botifarrada popular, sardanes i ball de gitanes, teatre, i missa en honor al Patró a l'església de Sant Genís. Cada any, una casa de pagès del poble presideix la celebració, i en cada festivitat es lliura la bandera a la casa que presidirà la següent edició. Està molt arrelada al municipi per la seva història estretament lligada a la pagesia. Hi participen diverses entitats culturals del municipi. | 08156-141 | Palau-solità i Plegamans | 41.5879900,2.1794600 | 431608 | 4604358 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56882 | Festa de l'Estadal del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lestadal-del-roser | AGRAMUNT, M.; CAÑADÓ, M. (2015) Festa del Roser a Sant Genís de Plegamans. Revista Q4trepins. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, p. 65-78. ESTADAL DEL ROSER (2015) La Festa de la Mare de Déu del Roser (tríptic). Palau-solità i Plegamans: Estadal del Roser. | XX-XXI | La Festa de l'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans es celebra anualment el diumenge de l'octava de Pasqua. Es tracta d'una festa religiosa amb simbolisme lligat a la resurrecció de Jesús. L'acte central és una missa solemne, acompanyada d'espectacles musicals, com el cant coral. L'aspecte més típic de la festa és la benedicció i distribució dels rams, constituïts per un pom de flors (representant els misteris de Goig) amb una poma al centre (el fruit és símbol de triomf, representa els misteris de Glòria) i cinc ametlles clavades en ella (representen les cinc nafres de Crist, per tant els misteris de Dolor), tot ell envoltat de branques verdes. Antigament, aquest ram era lluït en la dansa que es feia a la plaça de l'església, prèvia subhasta de la toia i a la tarda es feia el ball. Al matí es feia una concorreguda processó en la que es treia a la Mare de Déu del Roser per diversos carrers del poble. En acabar, es celebrava la missa solemne cantada per la Coral. A la vigília, els minyons passaven per les cases a cantar les Caramelles del Roser i eren convidats per la mestressa a berenar. Cada any una casa pairal diferent era l'encarregada de guardar la Mare de Déu i organitzar la festa d'aquell any. Les noies del poble passaven les bacines per a la col·lecta per a ajudar a sufragar les despeses. L'any 2015 es va recuperar la tradicional Festa en la que es treia a la Mare de Déu del Roser en processó per diversos carrers del poble, implicant especialment els nens i nenes del poble. | 08156-142 | Sant Genís de Plegamans | L'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans és un grup de persones que, a manera de confraria i de forma desinteressada, s'han compromès en mantenir i transmetre una tradició molt antiga amb l'organització de la Festa del Roser. A Palau-solità i Plegamans, el Roser és una de les festes de l'antigor que encara es conserva ben viva com a bell exponent de la gran devoció sentida per tot Catalunya envers la Mare de Déu del Roser. | 41.5880900,2.1794000 | 431603 | 4604369 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Cañadó (Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56883 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-1 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat FESTA CATALUNYA: https://www.festacatalunya.cat | XXI | Es tracta d'una festa ambientada en època medieval, on s'organitzen actuacions i espectacles de cavalls, música, dansa, lluites d'espases, visites guiades al Castell de Plegamans entre d'altres, així com un petit mercat de productes artesans. Es celebra entre els mesos d'abril i maig, en cap de setmana. És una de les festes populars més consolidades de la comarca. | 08156-143 | Castell de Plegamans | El Mercat Medieval és un dels esdeveniments més importants del municipi, amb una afluència mitjana de 30.000 persones. La primera edició va tenir lloc l'any 2002. | 41.5835100,2.1826700 | 431871 | 4603858 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56893 | Llegenda de l'Alzina can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lalzina-can-padro | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. TRUYOLS i ROCABRUNA, M. 'Hi havia una Alzina'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX-XX | Segons la tradició oral, fa uns tres-cents anys va esclatar una forta tempesta, i un llamp va caure sobre una immensa alzina i la va ferir de mort. Els antics habitants de Palau hi van plantar al mateix lloc un aglà d'aquell arbre com a testimoni de continuïtat, i hi va néixer l'alzina de can Padró. | 08156-153 | Plça. de l'Alzina, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. | 41.5899600,2.1789600 | 431568 | 4604577 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia: PARCS NATURALS.GENERALITATS DE CATALUNYA: http://parcsnaturals.gencat.cat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 56908 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-5 | CAROL i VENTURA, J. (2012) Què és el ball de Gitanes. Palau-solità i Plegamans: Qu4trepins. Quaderns de Cultura. INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat | XX-XXI | El Ball de gitanes -d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles diferents, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de dues cançons de pas, per entrada i sortida de la colla: A la Festa i la Festa, i quatre cançons de ball: el Xotis, la Catxutxa, la Contradansa i la Jota. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. La música es caracteritza per un ritme alegre i ràpid, al so de diferents instruments tradicionals, que fan que el grup orquestral per interpretar les colles sigui habitualment la cobla. Acompanyant la música, els balladors fan tocar un dels altres elements característics d'aquest ball, les castanyoles. Com anècdota del municipi cal mencionar que es va convertir gairebé en tradició, a finals del segle passat, que quan algun membre de la colla es casava, es feia una ballada al seu casament. Actualment les Gitanes a Palau-solità i Plegamans es ballen, generalment, pels volts del 15 de maig, durant la Festa de Sant Isidre. | 08156-168 | Palau-solità i Plegamans | El ball de Gitanes a Palau-solità i Plegamans es balla des de temps immemorials. Es va deixar de celebrar durant la dècada dels anys 60 del segle passat, i es va reprendre novament l'any 1976. Actualment és organitzat per l'Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans. | 41.5876800,2.1782900 | 431510 | 4604324 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Joan Carol i Ventura (Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans).Consta a l'Inventari de Danses Vives de Catalunya amb el codi: IPCIDV-4-0888. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56910 | Caramelles del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-del-roser | XX | Ja no es canten. | Les Caramelles del Roser es cantaven a la vigilia del Roser. Els joves anaven per les cases de pages a cantar-les i, a canvi, els hi donaven diners per sufragar les despeses de la festa. La lletra és tal i com segueix: Lo primer sou Verge pura per lo grau que posseïu, més que tota criatura puix tanta glòria teniu; sou de Déu la més honrada al restant sou i sereu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo segon Verge benigna, deu encens al vostre Fill un voler de Déu consigna llum de gràcia sou espill; bé sou Vos glorificada amb los plers que vos li feu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo tercer sou Verge Santa perquè en la Cort Celestial claredat llenceu Vos tanta que lo món il·luminau; tot lo món il·luminau més que el sol en l'Orient. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo quart és que us obeeixen sants i santes, fen honor, per aquells que vos coneixen Mare sou del Salvador; Oh Regina coronada, glòria sou del regne seu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo quint és que us remunera lo Senyor vostres turments, amb grat vostre, sens espera, d'aquells dons sempre plasents; mai se perd en Vos soldada qui us servei bé el satisfeu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu, Lo sisè és que sou vestida d'un sant cos glorificat, per estar molt ben unida prop la Santa Trinitat; dels serafins exalçada, dels restants sou i sereu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo setè és que sou ben certa que uns tals goigs mai finiran, ni sereu ja mai deserta ans per tot temps duraran, alegreu-vos, doncs, amada, amb Jesús com fer-se Déu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo vuitè és cambra sagrada Mare de un Déu eternal, bon Jesús prengué posada la nit santa de Nadal; avui triomfant ressuscita Jesucrist Redemptor meu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. | 08156-170 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56910-foto-08156-170-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'Associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56911 | Festa del Segar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | XX-XXI | La Festa del Segar es celebra anualment el segon diumenge del mes de juny. És organitzada per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i el Patronat de Sant Isidre. Abans de les 9 h, un grup graller anuncia l'inici de la festa, amb una cercavila que surt de la plaça de la Vila fins al Camp de can Saragossa, entre el camí de can Pavana i el passeig de la Carrerada. Al camp, una vintena de segadors fan la sega tradicional amb volant. Un cop finalitzada la sega s'ofereix un esmorzar amb botifarres al públic assistent a l'exhibició. | 08156-171 | Camp de can Saragossa | 41.5867100,2.1737300 | 431129 | 4604220 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56911-foto-08156-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56911-foto-08156-171-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56912 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-12 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | XX-XXI | La Festa Major de Palau-solità i Plegamans es celebra anualment l'últim cap de setmana del mes d'agost i les jornades anteriors i posteriors. És la festa més gran del municipi i la que compta amb més participació. És organitzada per les associacions culturals, juvenils i esportives del municipi juntament amb l'Ajuntament. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la cercavila de gegants, els concerts, els balls, sardanes, correfoc, exposicions, cinema a la fresca, àpats populars, activitats infantils, etc. | 08156-172 | Palau-solità i Plegamans | 41.5874700,2.1783000 | 431511 | 4604301 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56928 | Festa Castanyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-castanyera | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | XX-XXI | La Festa Castanyera es celebra anualment al mes d'octubre, una setmana abans de la Castanyada. És organitzada per l'Ajuntament, amb la col·laboració dels AMPA i dels Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga. L'activitat central és la Mostra de Moniatos Disfressats, que aplega unes 600 obres fetes pels infants i les seves famílies. L'Ajuntament regala un petit present a cada un dels participants. També es reparteixen castanyes i es duen a terme concerts, espectacles i jocs. És una de les festes més multitudinàries del municipi, amb una gran participació. | 08156-188 | Pista Poliesportiva Coberta. Pg. de la Carrerada, 55, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5853600,2.1750400 | 431237 | 4604069 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56928-foto-08156-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56928-foto-08156-188-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56937 | Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-1 | XIX-XXI | Hi ha algunes cases que ja no passen la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família és una capelleta domiciliària, feta de fusta, amb ornaments de marqueteria. Duu les imatges de Jesús, Maria i Josep, protegides a la part frontal per un vidre, que es troba protegit alhora per dues portetes. Al darrere, normalment, hi ha un paper on van relacionades i numerades les persones inscrites a la capelleta. A la seva base hi ha un espai on es pot dipositar alguna moneda com a donatiu. Es va passant de casa en casa, i la seva estada és motiu de reflexió i pregària. A Santa Maria de Palau-solità hi ha una capelleta que passa en ruta per diverses cases del barri de la Sagrera i d'altres properes a la zona. El temps d'estada de la capelleta a cada casa, normalment, és d'un sol dia. | 08156-197 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5838900,2.1692400 | 430752 | 4603911 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56937-foto-08156-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Lluís Francès Castillo (tècnic de cultura de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56741 | Can Carreter o ca l'Abundàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter-o-ca-labundancies | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XII). Cal Carreter'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 14. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants de poca pendent i carener perpendicular a la façana principal. Està coberta amb teules àrabs i acabada amb un petit ràfec, amb una sortida d'una sola filada de teules. La vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta. La façana principal, amb acabat arrebossat i pati al davant, té dues portalades d'accés. La situada en l'eix central de la casa (eix que marca el carener de la coberta), és l'entrada principal i segueix la tipologia d'arc de mig punt adovellat; en la clau de l'arc es conserva un escut. Les dovelles són de bella factura i mides considerables. L'altra porta d'accés és de tipologia d'arc rebaixat i segurament seria l'entrada al magatzem. Les finestres de la façana són rectangulars, de diferents mides, emmarcades amb motllures, amb brancals de carreus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. La situada en l'eix de la porta és la més gran i té gravat en la llinda l'anagrama de Crist. A la planta baixa es situa la cuina-saló i el magatzem, amb accessos independents. A la planta primera hi ha les habitacions i una petita terrassa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. | 08156-1 | Camí Reial, 126, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Probablement can Carreter va ser la casa pairal i primera residència del llinatge dels Plegamans. Després hi va residir el seu castlà, i posteriorment va ser la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta. Durant anys, va ser el lloc de reunió de les parròquies de Plegamans i Palau-solità. Segons fonts orals, s'hi havia reunit el 'comú' en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dona a les cambres interiors s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest, una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia un dels símbols dels evangelistes, dels que només resta aquest. Mentre fou propietat del Marquès de Sentmenat, des de l'any 1610, la casa fou anomenada 'Can Bundanciès' ja que pel mig passava el rec gran. L'any 1933 la comprà Josep Nualart i Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros, donant nom també a la casa. La casa ha estat reformada en algunes ocasions conservant però l'aspecte original. El cognom Plegamans es originari de Catalunya des d'antic. Així ho demostra la pàgina 219 de I'obra 'Trovas' de mossèn Jaume Febre, on també destaca el seu caire noble. El cognom va arribar a València en la conquesta de la ciutat per part de Jaume l. Una de les branques de la família barcelonina va residir a Palau. | 41.5866600,2.1792600 | 431590 | 4604210 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56742 | Ca l'Aiguader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-0 | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVIII | Masia formada per dues edificacions principals, d'èpoques diferents, i una sèrie de construccions annexes. La disposició dels cossos forma un pati central d'accés, on es conserva un pou d'aigua. L'edifici principal és de maçoneria de pedra de riu, que sembla ser anterior a la segona edificació, la qual presenta un acabat arrebossat. La masia mostra la tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa més dos pisos. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat, amb un escut en la clau de l'arc. El segon edifici presenta una tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa і pis. Es pot considerar que és d'estil noucentista. Tipològicament aquesta edificació pertany a les ampliacions o cases de nova planta lligades a les antigues masies, construïdes com a cases de segona residència (cases d'estiueig), però totalment deslligades de l'activitat agrícola. Originàriament, l'estructura de la masia i de les construccions antigues era de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La nova edificació, encara que ha aprofitat possiblement una part de murs existents de maçoneria, té les parets de maó. La coberta de l'edifici principal és una teulada inclinada a dues vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La coberta de l'edificació secundària és una coberta inclinada a quatre vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Les altres construccions annexes presenten cobertes inclinades fonamentalment d'una vessant, amb teula àrab. La façana de l'edifici principal és de maçoneria de pedres de riu lligades amb calç. Té un eix de simetria marcat per la porta d'accés, d'arc de mig punt adovellat amb un escut en la clau, per una finestra rectangular amb carreus de pedra a la planta primera, i per una finestra rectangular amb arc de maó pla a la planta segona. La façana està coronada amb un carener ondulant, on queden les restes d'algun tipus d'element decoratiu; un element esfèric, a l'eix central, i les restes d'un tipus de gerro, en els extrems, rematen la coberta. A la planta baixa s'obren tres portes; a la planta primera hi ha tres finestres amb llinda i ampit lleugerament decorat; i en el segon pis que correspon a les golfes, una sola finestra. Les façanes de l'edifici secundari són de maçoneria, en la planta baixa, i arrebossades en la planta primera. Tenen una composició d'obertures molt regular i pautada. Les obertures són majoritàriament rectangulars, molt uniformes i sense cap mena d'element decoratiu. A la façana lateral es troben dues arcades o finestrals de grans dimensions. | 08156-2 | Barri de Sant Roc | Aquesta masia va ser una granja lletera fins a l'any 1995-1996. | 41.5969900,2.1686700 | 430718 | 4605366 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.01.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56743 | Ca n'Arimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narimon | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XX | Masia formada per un conjunt d'edificis, envolada d'una tanca i de cossos auxiliars juxtaposats seguint el ritme del tancament. L'accés al camp es pot realitzar a través de dues portalades, ambdues d'arcs rebaixats i amb teuladetes a dues vessants, de teula àrab. Les portalades permeten l'accés des del pati interior, davant la façana principal, al camp, a l'era i al paller -en aquest últim cas, un edifici aïllat respecte de la masia-. Originàriament, l'estructura de l'edifici és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Dels dos edificis que conformen el conjunt, l'edifici corresponent a l'antiga masia, és de planta rectangular i es compon de planta baixa i pis. EI parament està realitzat amb pedres de riera i maó intercalat. AI costat de l'entrada principal es troba el pou, molt reformat. La banda de ponent està presidida per una galeria, a l'alçada del pis, a la que s'accedeix per una escala, a l'extrem esquerra de la façana. Es troba sostinguda per columnes de diferents tipologies (quadrangulars i circulars), realitzades amb pedra de riera i maó intercalat, amb estructura de bigues de fusta, i coberta de teula àrab (teula seca). També es diferencia, en el mur occidental, per uns arcs rebaixats que sostenen el pes de la galeria. L'estructura del paller és de murs portants de maçoneria de pedra de riu, amb pilar quadrat central de maó i forjat d'entrebigat de fusta. La teulada de l'edifici primigeni és a una vessant cap a migdia, realitzada amb teula àrab, i la de septentrió és a una altra vessant, a un nivell més baix. L'altre edifici, de l'any 1855, té la teulada a dues vessants amb poca inclinació, també amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Per contra, la coberta del paller és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a façana principal. La façana principal està presidida per la porta d'accés a la masia, en arc de mig punt adovellat per peces cairades d'obra cuita, i diverses finestres de mides diferents. En la part superior hi ha tres finestres; dues d'elles també emmarcades per maons, i la tercera amb l'ampit de pedra. Entre aquestes finestres destaca un rellotge de sol, actualment restaurat. A banda i banda de la porta d'accés, hi ha dues petites obertures i una finestra allargada a l'altra banda del pou. Una segona porta, més petita i d'arc rebaixat també de maó, dona accés a un magatzem. A l'esquerra d'aquesta, unes escales donen accés a la galeria, que es troba orientada a ponent. | 08156-3 | Camí de ca n'Arimon, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Es conserva un pergamí, datat de l'any 1429, en el que es fa referència a la donació de l'abat del monestir de Sant Cugat a Ramon Arimon, del mas Arimon. Dóna com a entrada dos sous i el pagament anual d'una quartera de blat, una de civada, un quart d'oli, un parell de capons i un altre de gallines i set diners. Ramon Arimon ja paga maridatge l'any 1427. L'any 1470 consta en un altre fogatge com Arimon; l'any 1497 com En Arimon; l'any 1515 com la casa de'n Arimon i l'any 1552 com el cap de casa Joan Arimon. No obstant, va perdre el nom dues vegades successives, l'any 1835 i el 1857. Adossada a aquesta primitiva masia, l'any 1855, es va construir un altre habitatge, de planta rectangular amb dos pisos, de disposició i tipologia totalment diferent. | 41.5804000,2.1903300 | 432506 | 4603507 | 1429 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1.02.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56744 | Can Bisoli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bisoli | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana principal. Té un petit paller que actualment fa de garatge. A la façana principal hi ha un rellotge de sol remodelat. | 08156-4 | C. Martí i Pol, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada amb c. d'Abaix). | 41.5781900,2.1779300 | 431470 | 4603271 | 1810 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56745 | Can Boada Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-nou | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Presenta modificacions que han desfigurat la masia original. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta finestres rectangulars de diferents mides. Sobre la porta principal hi ha un balcó. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. A l'exterior, hi ha dues basses i un hort. | 08156-5 | C. dels Ferrers, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (costat intersecció av. Catalunya i C-155). | 41.5698900,2.1826500 | 431855 | 4602346 | 1888 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56746 | Can Boada Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell | AULADELL i MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de recerques arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XI-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i d'aspecte racional. En destaca un petit volum semicircular a la façana lateral esquerra, només en planta baixa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjat de volta catalana, a la planta baixa, i forjat d'entrebigat de fusta, a la planta pis. Ha estat objecte d'obres de rehabilitació que han reforçat l'estructura amb bigues metàl·liques. La coberta, de teula àrab і sense ràfec, està dividida en dues parts. La de la dreta és una coberta inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La de l'esquerra és inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. En la façana principal es disposen dues portes. La primera està formada per un arc rodó de mig punt adovellat amb maó; mentre que la segona porta està formada per un arc rebaixat, també adovellat amb maó. Les finestres, de diverses mides, són totes rectangulars o quadrades, emmarcades amb maó i col·locades a diferent alçades segons la necessitat de l'ús interior. | 08156-6 | Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'antic topònim Boada consta en un contracte de traspàs del Cartulari de Sant Cugat (Arxiu de la Corona d'Aragó), amb data del 3 d'abril del 955, on un tal Constantí fa donació d'un conreu de vinya propi de l'indret. En el mateix Cartulari, l'any 1071, l'Abat Andreu del Monestir de Sant Cugat fa donació d'un lot de terra, annexa a la Sagrera de Santa Margarida, a Bernat Ramon i a la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda, que podria correspondre a l'antiga via romana que, enllaçava 'Aquae Calidae' i 'Barcino', i que travessava l'antiga parròquia de Palau-solità. L'any 1991, durant les obres de restauració i condicionament de can Boada Vell es van detectar restes antigues. Les excavacions van permetre determinar l'existència d'una vil·la romana anterior a l'actual edificació. | 41.5661300,2.1776000 | 431430 | 4601932 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56747 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | L'estructura original de la casa està desfigurada. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. La casa té dues portes oposades, situades a les seves dues façanes. Té una edificació adossada, de nova construcció. | 08156-7 | C. de Sant Lluís, 15, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5861100,2.1809400 | 431729 | 4604148 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56748 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Ha estat objecte de diverses obres i remodelacions, al llarg del temps, que han modificat la seva fesonimia original. L'estructura de murs portants és de maçoneria (pedra) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a dues vessants, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un portal rectangular, probablement modificat posteriorment, ja que devia tenir un arc rebaixat en el seu estat original. Les altres obertures són rectangulars i de diferents mides. Just a sobre hi ha un finestral rectangular. | 08156-8 | Ctra. C-155 Sabadell-Granollers, Km 6.7, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5696300,2.1720800 | 430973 | 4602325 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56748-foto-08156-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.10. | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56749 | Can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VII). Can Cerdà'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV | Masia de tipologia primigènia, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Actualment la distribució és diferent a l'original, ja que s'han habilitat espais que abans havien estat corrals i galliners per convertir-los en dependències noves i funcionals. Originàriament, és d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa, i forjats d'entrebigats de fusta, a la planta pis. El mur de façana és de parament fet amb pedres de riera -còdols- amb inclusió de maons. Destaca la portalada d'accés al pati que s'obre davant la façana principal. La porta és rectangular amb arc rebaixat de maó. Es troba coberta per una petita teulada, a dues vessants, de teules àrabs sobre embigat de fusta. Les cobertes de la casa són a dues vessants i teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que en la part superior contempla dues filades de teules amb finalitat decorativa, originant el doble ràfec. L'entrada principal, orientada a sud, és un arc de mig punt adovellat d'acurada factura, que sembla desplaçat per l'antiga existència d'un pou. L'obertura a l'esquerra de l'arc és de realització posterior. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents dimensions, algunes de les quals encara conserven l'emmarcament vist. També es conserva a la façana un rellotge de sol. En entrar a la casa, a mà dreta, hi ha una escala muntada sobre mig arc de pedra, que porta al pis de dalt. La planta baixa consta d'una gran sala, que comunica a mà dreta amb l'antiga cuina, on encara es pot apreciar on estava situada la gran campana de la seva llar de foc, i a mà esquerra les altres dependències, una de les quals devia ser el menjador. Davant la façana, s'obre un pati envoltat de cossos annexos dedicats a les necessitats agrícoles i ramaderes. Aquest pati té un accés de portalada rectangular, d'arc rebaixat, amb una teuladeta a dues vessants de teules àrabs. La seva fàbrica és de còdols, maó i alguna pedra cantonera. La casa, malgrat haver estat restaurada, conserva mostres evidents de la seva importància com a masia, una de les principals de Plegamans. | 08156-9 | Camí de Can Cerdà, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cerdà és una de les poques famílies del municipi que ha conservat les arrels del seu llinatge, amb vint-i-dues generacions. L'ascendència Cerdà neix cap a l'any 1258 dins del manso l'Olzines. Amb els anys devien edificar aquesta masia, de la qual hi ha notícies documentals dels volts de l'any 1400, així com els censos de fogatges que daten del 1427, en els quals consta el cognom. Els anys 1427 i 1630 es casen dues pubilles dels Cerdà, primer Eulàlia Cerdà amb Pere Llobet i desprès, al 1630, una altra Eulàlia Cerdà amb Benet Congots. Els seus descendents barons van adoptar com a primer cognom el de Cerdà, per així poder conservar la línia directa de descendència. | 41.5763200,2.1917700 | 432622 | 4603053 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.03.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56750 | Can Cladelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cladelles | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. DALMASES, N.; JOSE, A. (1984) Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV. Barcelona: Edicions 62, p.311. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VI). Can Cladelles'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI | Masia formada per un cos principal de planta quadrada, que consta de planta baixa, planta pis i golfes, i de diversos cossos de diferents èpoques, adossats a l'edifici principal. A la part davantera es situa la sala i la cuina, i a la part posterior el celler i l'espai destinat al cup del vi. Per la gran superfície d'ocupació de l'espai dedicat al cup del vi, al celler i als estables, cal deduir la gran extensió de terres que devia tenir la propietat. Originàriament, l'estructura és de murs portants de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta una distribució irregular d'obertures, amb la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. En destaca una finestra d'estil gòtic i una altra petita de forma rectangular, emmarcada per quatre pedres, que sembla de la primera època de la masia. També es conserven, en força bon estat, altres elements ornamentals a les finestres, com la que presenta, a la part dreta i en l'angle superior, un cap ben definit d'un home d'aspecte nobiliari-senyorívol amb barba i bigoti molt ben treballats. En la part esquerra, el cap d'una dona amb un graciós pentinat. Es podria suposar que representen els pares, mentre que les testes que figuren en un segon pla, més tosques, podrien representar els fills. En la part superior de la mateixa finestra, hi ha una motllura d'ondulacions convexes, formant un arc en cresteria i, a sota, el relleu d'un escut sense cap inscripció històrica. En la part baixa de la finestra trobem un ampit ben treballat, sobre el qual descansen les triples columnes que, a banda i banda, pugen fins a la part superior emmarcant l'obertura de la finestra. L'altra finestra, sobre la porta d'entrada, presenta un marc de pedra ben treballada però amb la particularitat que la part dreta, formada per una petita motllura, no es correspon a l'altra banda de la finestra. L'estructura interior presenta una distribució comuna a moltes masies: una gran sala d'entrada amb una escala al fons, per a poder accedir al pis superior i a les golfes. A la part dreta, una porta d'accés a la gran cuina, aquesta dotada d'una gran campana per acollir la llar de foc. Suporta aquesta campana una gran biga de fusta, ennegrida pel temps, que va de banda a banda. Sobre la cuina i en la part de la façana s'ha descobert una petita finestra, que sembla ser de la primera època, de forma rectangular i emmarcada per quatre pedres. Aquesta està tapiada perquè coincideix per la part interior amb el tiratge de la xemeneia d'un forn de pa. | 08156-10 | Camí de Santa Magdalena, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de l'any 1250, en la qual un tal Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. En els fogatges de l'any 1515 de la Vegueria de Barcelona i del terme de Plegamans i Palau-solità, consta un tal Pere Cladelles. Si bé la masia és en el seu inici del segle XIII, l'edifici que es conserva actualment podría considerar-se dels segles XV i XVI. Així doncs, la primitiva masia devia ser objecte de moltes reformes o millores en aquests segles, als que corresponen els elements escultòrics d'una de les finestres de la façana principal d'estil tardo gòtica, amb inclusió d'elements italianitzants (finestra que es troba a nivell del primer pis i a la part esquerra i que devia ser la que donava llum a la cambra principal de la casa). | 41.5820900,2.1695500 | 430776 | 4603711 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56751 | Can Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortes | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVI-XVII | Ha estat recentment restaurada. | Masia de disposició tipològica basilical, amb el cos central més elevat que els laterals. Edifici de planta rectangular compost per planta baixa, planta pis i golfes. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és de teula àrab amb carener central i perpendicular a la façana. Hi ha un petit ràfec compost per dues filades de teules. A la part baixa hi ha dos portals d'arc rodó de mig punt adovellats. Les finestres són de forma rectangular i de diferents mides, així com les seves llindes i ampits, treballats amb diferents motius decoratius. La finestra de l'esquerra és més petita i estreta i no té ampit. La llinda treballada representa tres petits arcs, a l'estil d'una finestra coronella, encara que li manquen les columnes de separació. S'hi aprecia una motllura de la imposta. Les golfes conserven un element on es penjava la corriola per a pujar fardells i una finestra emmarcada i amb ampit. Actualment, l'interior difereix de l'estat original ja que ha estat restaurada i s'ha adaptat al seu ús actual. | 08156-11 | Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons les datacions de les llindes es poden establir alguns criteris sobre la història de la masia. D'una banda, a la llinda d'una de les finestres centrals (finestra dreta del primer pis) hi ha un medalló en relleu representant un escut amb una flor de lis i dues armes creuades amb la data 1678; i per l'altra, a la finestra del segon pis hi ha la data 1702, amb el nom del propietari Jeroni Cortès. va ser objecte d'una remodelació important entre els anys 1990 i 1992. Abans de la restauració, hi havia un mur de còdols i roure que envoltava el pati davanter de la casa, amb una portalada rectangular sota d'una porxada de dues vessants. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J. Vicens/M. Blanco/ V. Cepero/ X. Menéndez | Can Cortés és una masia del segle XVII protegida com a BCIL, que als anys 1990-92 fou rehabilitada per l'ajuntament mitjançant una escola taller finançada pel FSE. Actualment, a més de la sala, a la planta baixa, destinada a dipòsit de la col·lecció parroquial, Can Cortés hostatja: la biblioteca municipal al 1er pis (183 m2 útils; 12.500 documents); l'Esplai dels avis (planta baixa); diferents sales de tallers i una sala d'actes; oficines dels serveis municipals de cultura i del servei de català: i uns espais destinats a entitats (un parell de despatxos, sala de juntes, vitrines amb trofeus...). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56752 | Can Duran, masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-masia | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011). Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985). El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta la clàssica entrada precedida d'un pati, al que s'accedeix per un gran portal adovellat i cobert amb una porxada amb coberta de teules. El conjunt de la masia té elements que es trobaven a les masies fortificades, com per exemple la torreta de vigilància. En aquest àmbit hi ha diferents construccions, la cambreta on vivien els mossos amb portes d'arc rebaixat, el portal original (amb forats en la part superior com a sistema de defensa) i el cub. També es conserva l'era i el paller en molt bon estat. El conjunt de la masia es pot situar dins d'un estil gòtic tardà. Originàriament, l'estructura era de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Actualment, aquesta masia ha estat recuperada respectant la tipologia original i obeint a la tècnica constructiva de l'època. La coberta és a dues vessants realitzada amb teula àrab, carener perpendicular a la façana i doble ràfec. En el carener s'hi pot trobar un detall ornamental, realitzat amb fragments de teula representant el cap d'un drac. La façana principal de la casa, orientada cap a migdia, té el seu parament de pedra sense escairar. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellada i en bon estat de conservació, és al centre de la façana i sota, hi ha una finestra rectangular, en la llinda de la qual hi ha un treball d'escultura que representa dos lleons rampats sostenint un escut. En els dos extrems inferiors del final de la motllura que envolta el conjunt, s'hi troben dues petites figures. La finestra de la dreta, igualment rectangular, té la llinda i els laterals treballats. El conjunt compta amb una elaborada cresteria motllurada i amb una parella d'àngels que sostenen un escut. Dos caps ben esculturats fan de mènsula. Formant part de l'emmarcament de la finestra, hi ha dues columnes que comencen amb la figura d'un cap i acaben en la base formant un feix motllurat amb estries. Sota l'ampit hi ha dos detalls florals en forma de roseta i al mig un petit cap. Les altres finestres no tenen gaire interès, però presenten bon estat de conservació. A l'interior hi ha una gran sala, que comunica per la part esquerra amb la cuina i per la dreta amb el menjador. També a la dreta comencen els graons de l'escala que porta al pis (antigament de tram recte), on hi ha una gran sala amb els seus corresponents dormitoris. Al fons de l'entrada hi ha una porta adovellada que comunica amb l'antic celler, i a mà dreta, amb un desnivell del terra, l'entrada a la cavallerissa. Cal destacar que al mig d'aquesta sala hi ha un gran arc de pedra que ajuda al sosteniment de l'embigat central del pis. A l'esquerra de la planta baixa es troba la cuina amb tots els seus components antics i, al fons, la gran campana que empara la llar de foc, i en un racó el lloc on feien el lleixiu. A l'esquerra de la llar de foc hi ha un forn de pa petit i, al costat, la porta que comunica amb el pastador, on es conserva la pastera i el forn de pa més gran. | 08156-12 | Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant del cementiri). | Es considera que la masia de Can Duran és dels segle XV-XVI. La família Duran és una de les més antigues del terme; ja que, en el fogatge de 1470 ja hi trobem el cognom Duran, que es repeteix en un altre del any 1515. La propietat ha estat de la família Duran fins fa pocs anys. Els seus propietaris actuals, la família Estrada, han convertit el conjunt de la masia en un restaurant, però conservant tots els seus elements arquitectònics. En una d'aquestes restauracions es va descobrir la porta adovellada que comunicava amb el celler. Com a detall d'interès, davant de l'era hi ha la pallissa i la seva columna central, que sosté la biga principal de la coberta, és de pedra i té forma cilíndrica, com les que trobem en d'altres masies properes. Es diu que a can Duran s'enfornava pa per vendre a d'altres cases de la rodalia. Anys després, quan ja no havia de produir per altres cases, van construir el forn més petit. Uns rajols en el sostre del celler indiquen el nom 'B. Maria' i l'any 1885. També es conserven estris de cuina de coure de l'hotel Ritz de Barcelona. | 41.5890600,2.1620600 | 430159 | 4604491 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.04.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56753 | Can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falguera-0 | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. CIRICI, A; GUMÍ, J. (1979) L'art gòtic català: l'arquitectura als segles XV i XVI. Barcelona: Edicions 62, p. 300. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XIV-XX | Ha estat objecte, recentment, d'obres de rehabilitació integral. | Es tracta d'una masia de tipologia primigènia catalana, amb edificis annexos de diferents èpoques. Aquesta construcció ha sofert moltes modificacions del seu aspecte original, al llarg de la seva història. La més important, que en definitiva ha donat l'aspecte actual de fortificació de la façana, és la de 1920. L'edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes. La tipologia de la casa és la típica de la contrada: teulada a dues vessants, parament de còdols de riera a la part baixa, continuant amb totxo i arrebossat. Es conserva la façana principal força ornamentada, que és testimoni de l'època d'esplendor en que va ser construïda. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana, realitzat amb teula àrab. La façana principal és de l'any1920, obra de Josep Maria Falguera, modificant així la tipologia de dues vessants i adquirint elements modernistes i noucentistes en la seva arquitectura. EI cos central, afegit posteriorment, sobresurt dels laterals i acaba amb una disposició de merlets. En aquest es troba la porta d'arc de mig punt adovellada, on en la clau es conserva l'escut de la família Falguera, i una finestra motllurada. Amb la nova obra la casa adquirí cert aire de fortalesa, amb pilastres que emmarquen el cos central, des de la planta baixa fins el primer pis, unificant el conjunt. Sota la decoració del coronament hi ha una falsa galeria de set petites arcuacions, totes cegues, excepte la central. Presenta obertures de variades tipologies. A la part esquerra de la façana, al nivell del primer pis, hi ha una finestra rectangular, allargada i possiblement de tipus coronella, tot i que manca la columneta que la dividiria en dues; està formada per dos arquets amb decoració gòtica, de tipologia propera a l'arc conopial o flamíger, amb traceria molt mal conservada. Les motllures que dibuixen els arquets es perllonguen als brancals en forma de primes columnetes adossades, de caràcter decoratiu. L'ampit es presenta en lleuger voladís, amb motllures. La distribució és l'habitual de les masies de la zona: planta baixa amb menjador i estança per guardar la farina, cuina i cort de porcs. Sota la cuina es trobava el celler i una escala de cargol donava l'accés al primer pis. En el primer pis hi havia una zona reservada pels masovers i el pastor, amb quatre habitacions. La distribució del primer pis seguia l'estructura de la planta baixa, amb una gran sala central que feia de distribuïdor. Sobre la llinda motllurada de la porta d'entrada d'una de les habitacions del primer pis, entrant a la sala central a mà esquerra, es troba un escut del segle XVII-XIX, d'estil popular. És quadrat, lleugerament puntegut en la base. En el camper es diferencien les armes dels Falguera: or amb tres mates de falguera, de sinople no aterrassat. Sobre les falgueres s'hi troben tres abelles. A l'exterior, casc descansant a la vora superior en posició de perfil, dextrat i amb reixat; al voltant i emmarcant l'escut, un llambrequí en bandes de la tela retallada en forma de fulles d'acant que adornen el casc caient pel seu costat i pel de l'escut. | 08156-13 | A sobre la cruïlla dels Carrer Major, Drecera i Can Mas (Barri de Can Falguera) | El llinatge dels 'Falguera' o 'Folguera' consta en els cens realitzats per maridatge a la parròquia de Sant Genís de Plegamans del segle XIV. Un dels Falguera o Folguera figura en un dels nomenaments del batlle del dia 27 de febrer de l'any 1440: Bernat Falguera. La façana es modificà l'any 1920 degut a que el darrer propietari Falguera contreia matrimoni. | 41.5962500,2.1898000 | 432478 | 4605267 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Can Falguera és un equipament municipal cultural. Estarà especialitzada com a taller i exhibició d'espectacles de titelles, i també com a lloc de magatzem i seu dels geganters i la colla de diables i locals per l'AAVV.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56754 | Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XVI/XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Formava part d'un conjunt d'edificis dels que es conserven l'era i el paller. Ha estat objecte de moltes modificacions i ampliacions al llarg del temps i, actualment, es fa difícil identificar la seva estructura original. És d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta, tant l'edifici principal com el paller. La coberta de l'edifici principal és de quatre vessants amb poca inclinació, amb teula àrab. La coberta del paller és inclinada, de dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici principal, malgrat les restauracions, es conserven les obertures originals. En la façana principal destaquen la porta d'accés, adovellada i amb un escut a la clau, i una finestra situada a sobre d'aquesta presentant també un escut al centre de la seva llinda, així com els dos arcs de mig punt adovellats, que donen accés a l'escala de l'edifici. Entre la planta baixa i la planta primera hi ha una composició i ordre de les obertures, ja que totes es situen alineades. La planta segona (nivell de golfes) es diferencia de les altres dues, ja que es composa d'un seguit de finestres d'arc de mig punt de petites dimensions, creant una galeria, sense cap correspondència amb les plantes inferiors. Les façanes de l'edifici principal s'han arrebossat, modificant el seu aspecte original, exceptuant els emmarcaments de les obertures i un sòcol fet de pedra irregular. Remata la façana un ràfec que, al voladís, és força pronunciat. El paller o edificació annexa (antigament lligada a l'activitat agrícola) és un cos aïllat respecte a la masia. La fàbrica dels murs és de còdols amb una base de pedres més grans. | 08156-14 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La part més antiga de la masia correspon possiblement als segles XVI-XVII. Posteriorment, s'han anat realitzant moltes intervencions, canviant el seu aspecte original. L'última intervenció important, la qual va transformar totalment la seva fisonomia, i que és en definitiva la que ha donat l'aspecte actual del conjunt, és de principis del segle XX, conseqüència de l'activitat que va desenvolupar el Patronat de les Llibertats, dirigida per Josep Pedragosa. A l'interior de la casa hi ha una columna que té gravada la data 1594, i a fora una pedra corresponent a una ampliació amb la inscripció 1629. Sembla que l'edifici del paller fou refet en la data que figura gravada a la façana principal, 1856, sobre la ceràmica al·lusiva a Sant Antoni Abad. Aquestes dades ratifiquen l'origen i les intervencions posteriors d'aquesta masia. A meitat del segle XIX, quan la família que li donà el nom s'extingí, fou venuda en dues ocasions. Posteriorment, cap a l'any 1912 el Patronat de Llibertat, que estava dirigit pel mossèn Josep Pedragosa, la va adquirir. L'administració en els seus inicis corresponia al Rector de Plegamans, mossèn Jaume Vendrell, després s'encarregà un director tècnic, Àngel Grau. Cap a l'any 1920 administrà la finca Ramon Albó, destinant el seu ús a la protecció de la infància, i és quan es començà a denominar La Granja. Actualment es destina com a centre educatiu, i es troba sota la Protecció del Menor de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i és el Centre Educatiu els Castanyers. | 41.5851300,2.1845000 | 432025 | 4604036 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56755 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-1 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA I GINÉ, M. 'Les masies (X). Can Grau'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI/XX | Edifici de nova construcció sobre els fonaments d'una antiga masia. Consta de planta baixa i planta pis. En l'actualitat, de la masia original només es conserven alguns elements a mode de recordatori en la façana principal i possiblement alguns murs de pedra. L'estructura original és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La teulada és d'escassa inclinació, amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Actualment, les façanes no guarden l'aspecte original: s'han arrebossat i pintat d'un color terròs, però s'ha deixat una franja per la part baixa a mode de sòcol de pedra, possiblement com a recordatori de l'antiga construcció. Les obertures són totes d'una gran senzillesa. En la façana principal, la porta d'accés rectangular conserva els brancals originals, així com la llinda de fusta. La finestra que es troba sobre la planta pis també conserva l'adovellat de pedra (és l'únic element original que es conserva en perfecte estat). Les altres obertures, tant de la façana principal com de les façanes laterals, són totalment noves i de mides diverses. | 08156-15 | C. dels Joiers, 21, 08184, Palau-solità i Plegamans (Würth. Polígon Boada Vell). | En el fogatge de Palau de l'any 1515 ja hi consta el cognom Grau. L'any 1552 s'esmenta el cognom en un llistat de noms de caps de casa L'actual construcció és totalment nova, ja que fa pocs anys es va realitzar una reconstrucció total de l'antiga masia per trobar-se en molt mal estat de conservació. Només la finestra que es troba a la façana principal, i les restes de pedra de la porta d'entrada són originals de la masia enderrocada. Actualment aquesta masia és propietat de l'Ajuntament, i es troba en concessió administrativa a favor de l'empresa Würth. | 41.5570900,2.1788700 | 431526 | 4600928 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56756 | Can Joan Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-sastre | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La teulada és de dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener perpendicular a la façana principal. La casa va ser remodelada l'any 1930 i la porta i les finestres són de factura contemporània. | 08156-16 | C. de Sant Isidre, 16, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La casa va ser remodelada possiblement l'any 1933, ja que hi ha una inscripció a la façana amb aquesta data. Consta en un testament de fa uns dos-cents anys. El nom de Sastre prové de l'ofici d'un propietari anterior. | 41.5756800,2.1780600 | 431478 | 4602992 | 1875 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56757 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVI-XVII | És necessària una restauració integral del conjunt. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Forma part d'un conjunt de construccions i actualment mostra l'aspecte de les reformes de les que va ser objecte al segle XVIII. A la planta baixa hi ha un portal d'entrada rectangular i una finestra rectangular a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. En aquest nivell, hi ha una prolongació a cada costat amb una utilitat agrícola, i en la seva part superior forma sengles terrats descoberts: el de l'esquerra molt més gran i amb barana de pedra. La construcció annexa a la masia (nau) de planta rectangular i dos pisos, té en el pis superior una galeria d'arcuacions de mig punt, obertes al pati de la masia, que aguanten un entaulament llis, i el seu interior està cobert (planta pis) per una estructura d'encavallades de fusta. En aquesta construcció destaca un torreó de vigilància en l'angle de la façana posterior. Finalment, el conjunt de construccions que formen la masia està tancat per un mur, amb una portalada coberta amb teula àrab a dues vessants i voladís pronunciat, que delimita el pati interior del conjunt. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçonaria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta de l'edifici principal és d'escassa inclinació, realitzada amb teula àrab a dos aiguavessos i amb el carener perpendicular а la façana. En canvi la de l'edifici annex (nau) és inclinada i de teula àrab a dues vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. La coberta d'aquest volum està realitzada amb la tècnica de la teula seca, i amb una estructura d'encavallades de fusta. La façana, modificada al segle XVIII, és completament simètrica. En el cos central hi ha la porta amb arc rebaixat, que segueix l'eix vertical amb una obertura en el segon pis més gran que les laterals. A banda i banda de la porta d'accés a la masia, hi ha dues finestres idèntiques, així com les que segueixen el seu eix vertical en el segon pis, més petites que les de la planta baixa. Totes les finestres tenen un emmarcament pla. Destaca la galeria de set obertures dividides per columnes situada en el primer pis, de diferents alçades, que donen el resultat visual de merlets. La façana està coronada per una motllura de pedra discontínua, més elevada en el cos central i on s'hi troba un element decoratiu de pedra, que provoca que visualment sembli que l'edifici sigui de coberta plana. La façana principal de l'edifici annex té actualment un acabat d'arrebossat pintat de to vermellós. Es compon d'obertures en planta baixa de diverses mides i estils. Destaquen dues grans obertures amb arc de mig punt, a la part esquerra de l'edifici. La planta primera es compon d'una sèrie d'arcades de mig punt a mode de galeria. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra. A la façana posterior hi ha petites obertures quadrades, situades de forma pautada i regular. A la façana lateral destaca la presència d'una torreta de vigilància a l'angle de l'edifici. Actualment, l'interior de l'edifici principal està restaurat, però possiblement no es realitza el manteniment oportú, ja que el seu estat de conservació podria ser molt millor. Sembla que no conserva cap element original. L'edifici annex és buit, i a l'interior es troba en estat força ruïnós. | 08156-17 | Av. Montseny, 7, 08184 Palau-solità i Plegamans. | El conjunt de la masia ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps. Les parts més antigues que es conserven podrien correspondre als segles XVI i XVI, però la imatge fonamentalment del conjunt és el resultat de les reformes realitzades en el segle XVIII, i d'altres posteriors. | 41.5718400,2.1838200 | 431954 | 4602561 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.12.Actualment és la seu del Campus arqueològic de la Fundació Clos.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56758 | Can Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (IV). Can Malla'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 4. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | Recentment rehabilitada. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Ha estat ampliada i modificada al llarg del temps, però conserva l'estil original. L'estructura és de murs portant de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta, de poca inclinació, és de dues vessants realitzada amb teula àrab i carener perpendicular a la façana. L'accés principal a la masia és un arc mínimament rebaixat, que es troba a l'eix vertical, que forma conjuntament amb el balcó i el carener de la coberta. A banda i banda de la porta principal, hi ha dues finestres, i en el segon pis, unes altres dues de major grandària, disposades totes elles seguint l'eix de simetria compositiva de la façana. La simetria de la façana queda modificada degut a la construcció annexa, possiblement adossada posteriorment, que s'utilitzava per a usos agrícoles. Al costat del balcó del primer pis hi ha un antic rellotge de sol, recentment restaurat. La façana principal té un acabat arrebossat. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra, amb obertures principalment rectangulars i amb arcs de maó a plec de llibre. A la façana lateral esquerra, encara es conserva la porta corredissa que donava accés al porxo. La masia tenia una distribució interior molt típica de la clàssica masia catalana, amb l'entrada principal que comunica amb la cuina, a l'esquerra, i amb el menjador, a la dreta. Al fons, l'escala d'accés al pis de dalt, on es trobaven tres dormitoris i el graner, tots comunicats amb la saleta on hi havia un petit balcó. A la part baixa i sota l'escala, hi ha una porta que donava a fora al darrera de la casa, on hi havia una comuna. En el costat esquerra, una porta donava pas a la cort del cavall. Curiosament, el cavall entrava pel portal principal, i travessant la sala, passava a la seva cort. Enfront de la porta de l'estable, n'hi ha una altra que comunicava amb el celler. El aquest lloc hi havia un gran cup per al vi; també hi havia hagut una premsa muntada damunt d'una pedra de grans dimensions. | 08156-18 | C. de Dalt, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La masia va ser construïda cap l'any 1770 per Anton Malla. Es conserven molts documents que formen part de la història de la casa, un dels més antics és el pagament del cens de l'any 1786. Actualment està cedit a l'Associació de Pessebristes. A la planta baixa s'hi realitzen tallers de pessebrisme i l'exposició anual de pessebres populars i diorames. | 41.5949700,2.1797900 | 431643 | 4605133 | 1770 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56758-foto-08156-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56758-foto-08156-18-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | A can Malla es custodia la col·lecció de pessebres de la l'Associació de Pessebristes de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 56759 | Bosc de can Sors i can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-sors-i-can-duran | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement a través de notícies orals sobre diverses troballes de materials antics, de cronologia indeterminada. Es desconeix la seva tipologia i el seu estat de conservació, pel que només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de dades més precises. | 08156-19 | Bosc de can Duran | 41.5904700,2.1572600 | 429760 | 4604651 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56759-foto-08156-19-2.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56760 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XV). Can Padró'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 17. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIV-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa, però no es pot saber del cert, ja que ha estat sotmesa a evidents modificacions de l'estructura original, i s'ha ampliat amb diversos cossos annexos de diferents èpoques. No obstant, es conserva l'entrada porxada de dues vessants i la tanca de l'antiga masia. L'estructura originaria és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del volum principal és inclinada a quatre vessants, amb teula àrab i amb un ràfec de gran voladís sostingut per permòdols. Del centre sobresurt una torre quadrangular coronada per una balustrada de pedra, amb elements decoratius a cada angle. Els altres volums també consten de cobertes de teula àrab, a una o dues vessants. Les façanes principals (sud i oest) del volum principal són les que han patit més modificacions respecte a l'original (finals del segle XIX), i són les que donen fonamentalment la imatge més característica del conjunt. Les dues presenten una disposició simètrica dels elements, en tots els nivells. En la façana sud hi ha, en la planta baixa , el portal d'entrada rectangular amb finestres a cada costat. AI primer pis hi ha tres balcons, amb baranes de ferro forjat i treballat. Igualment en el segon pis hi ha tres obertures just en l'eix de les inferiors, però més petites. Entre el primer pis i el segon hi ha un rellotge de sol de ceràmica recuperat. En la façana oest hi ha, en la planta baixa, una porta secundària de l'habitatge, precedida per una porxada amb obertures amb arcs de mig punt rebaixats, que crea una terrassa al primer pis, amb barana de balustres. En el primer pis i segon es disposen les obertures ordenadament, en tres faixes verticals. La resta de façanes, tant de l'edifici principal com de la masia original, presenten una disposició totalment anàrquica de les obertures, del tipus i de les dimensions d'aquestes. L'acabat del mur i de les façanes és arrebossat, i de pedra en els casos que aquest s'ha desprès. | 08156-20 | Camí de Can Padró, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La casa va ser fundada a principis del segle XIV, i ha estat habitada sempre per la mateixa família. És una de las cases més importants del municipi i del Vallès. L'any 1366 i el 1398, en Jaume Padró feu un donatiu al rector de Plegamans. En els fogatges de Plegamans i Palau-solità de 1470, consta 'En Padró'; al de 1497 i al de 1515, un tal Joan Padró, i en 1552 l'Anton Padró. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa. | 41.5890900,2.1815100 | 431780 | 4604478 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56761 | Can Patà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pata | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la façana principal hi ha un portal i tres finestres rectangulars adovellades. | 08156-21 | C. de Sant Joan, 98, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5747900,2.1798400 | 431626 | 4602892 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56762 | Can Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Puig-Oriol'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIII-XVI | Les façanes presenten esquerdes i humitats. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Al llarg del temps, s'ha anat ampliant amb noves dependències i s'han fet modificacions del volum original, com l'enlairament de dos pisos del sostre per la part esquerra i la modificació de l'interior. AI costat de la masia hi ha el magatzem, on s'observen dos estils constructius molt diferents, tant a nivell compositiu com pels materials emprats. L'estructura de la masia és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. L'estructura del magatzem i annexos és de murs de maó massís i d'encavallades i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb la vessant esquerra partida per un volum construït posteriorment de més alçada. EI ràfec és de dues filades de teules. La façana principal, orientada a migdia, presenta el típic frontal de les masies de la comarca. En la façana principal, la porta d'entrada presenta un arc de mig punt adovellat. Al primer pis s'hi troben quatre obertures, dues de les quals presenten un tractament decoratiu: un acurat treball de l'intradós, format per arcs motllurats de tipus lobulat i motius de decoració d'estil gòtic. La finestra que es troba al damunt del portal presenta, als extrems de la traceria lobulada, dos petits caps esculpits, així com elements florals en forma de rosetes a la imposta. L'altre finestra, situada a la dreta de la primera, presenta elements decoratius de caràcter floral, esculpits a les mateixes traceries, i a les impostes de nou rosetes a més a més de dos caps d'un gran relleu, juntament amb representacions d'animals que semblen gossos. A sobre d'aquesta finestra es troba representat un Oriol (ocell). Aquesta figuració podria informar, d'una banda el tipus d'ocell que habita als boscos dels voltants i d'altra banda el cognom dels habitants de la casa. Les façanes del magatzem són de maçoneria de maó. Destaca l'entrada principal, amb un gran arc rebaixat. Al costat s'observen altres portes secundàries, més petites però també amb arc rebaixat. Es disposen finestres en planta baixa i planta pis sense gaire criteri compositiu. Fins a l'any 1954 encara es conserva l'antiga cuina amb el seu forn de pa i uns escons de fusta a la vora del foc, és a dir, la típica cuina catalana. Quan es va enderrocar aquesta cuina per modificar la planta baixa, es va descobrir un rentamans dins la gruixuda paret que separava la sala d'entrada de la cuina, del qual s'ignora la cronologia. L'interior del magatzem està dividit en subzones per emmagatzemar els diferents productes. | 08156-22 | C. de Can Puig-Oriol, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Les referències documentals més antigues de la casa són de l'any 1242. En el fogatge de la Parròquia i Quadra de Sant Genís de Plegamans del 1427 consta en Bartomeu Puig-Oriol. En el fogatge de 1515 de la Vegueria de Barcelona, en el terme de Plegamans, s'esmenta a Pere Puig-Oriol que, posteriorment en el fogatge de 1552, consta com a cap de casa. Els Puigoriol constitueixen una de les famílies més antigues del poble, amb l'establiment de la casa molt a principis del segle XV. Actualment el pati principal fa de taller mecànic i cementiri de cotxes. | 41.5994000,2.1835800 | 431963 | 4605621 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.06.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56763 | Can Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ral | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (V). Can Ral'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 5. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està formada per diverses construccions annexes: corrals, corts, pallisses, era, bassa per regar l'hort, etc. Cal destacar l'arquitectura de la pallissa. EI conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, crea un pati central, tancat per un mur perimetral. L'accés a aquest pati es realitza per una porta d'arc de mig punt, amb coberta a dues vessants de teula àrab. El pati central disposa d'un pou. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb poca inclinació, realitzada amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, amb un ampli ràfec composat per tres filades en voladís. La façana està arrebossada, deixant a la vista els carreus que envolten les diferents obertures. L'edifici té la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat, a cada costat una finestra de forma rectangular. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents tipologies i mides, dues d'elles amb emmarcament ampit amb motllura. En la llinda de la finestra central es pot llegir la inscripció 'I.H.S.' gravada a la pedra. Les altres finestres més petites no presenten particular interès. Sota la teulada s'obren tres arcades que corresponen al pis de les golfes, amb la funció d'assecador. El paller de can Ral és un cobert, a dues vessants sobre un embigat de fusta sostingut en el seu costat obert per tres columnes de fust rodó, fetes amb fàbrica de còdols i restes d'arrebossat. La teulada, d'escassa inclinació, es forma a partir d'una biga central de fusta, a més d'una en cada extrem, que descansen en sengles columnes. A partir d'aquestes bigues perpendiculars a la teulada se'n col·loquen d'altres horitzontal i verticalment, més primes. Les tres bigues perpendiculars sobre les columnes sobresurten per poder establir una teulada en voladís. | 08156-23 | Camí de can Ral, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Al fogatge de l'any 1515 hi consta, per part del terme de Palau Solitar, el nom de 'l'Antich Vila Real', que podria referir-se a can Ral. En la documentació de l'any 1601 consta Joan Real com el moliner del 'molí d'en Ral'. | 41.5826300,2.1592900 | 429921 | 4603779 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.07.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56764 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-3 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Riera'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 3. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que constava probablement de planta baixa i una planta pis. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riera i, segurament, amb forjats d'entrebigat de fusta. Actualment només es conserven parts d'alguns murs i elements de les façanes (portes i finestres). La coberta es troba totalment enderrocada, només presenta un petit fragment amb la forma de la vessant de la teulada i el tipus de teula (àrab). La masia data de dues èpoques ben diferenciades. La part dreta de la façana, que correspon al període més antic i la part esquerra. La façana principal de la casa es troba constituïda per construccions diferents en quant a estructuració o disposició. Les finestres de la façana de la part primitiva són de forma rectangular, emmarcades per carreus lleugerament treballats. La situada sobre la porta d'entrada ostenta un escut, amb un anagrama de Jesucrist i l'any 1575. La porta és d'arc rodó de mig punt i adovellat. Davant de la façana hi ha un pou que antigament comunicava, per mitjà d'una finestra, amb la cuina, des d'on es podia treure l'aigua. | 08156-24 | Camí de can Riera, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (direcció la Sagrera). | En el fogatge de l'any 1470 consta Bernat Riera; i en el de l'any 1552 figura entre els noms de caps de casa el ' d'en Riera '. El cognom es cita a la documentació al llarg dels segles XVIII i XIX. A final del segle XIX, la propietat fou adquirida per en Francesc Feliu Bancells per divuit mil duros; la finca tenia una extensió de dues-centes quarteres, que equivalen a unes seixanta-sis hectàrees. | 41.5805600,2.1633800 | 430260 | 4603546 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56765 | Can Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sidro-0 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Masia de planta rectangular, dins la tipologia basilical de cos central més alt que els laterals. Consta de planta baixa i dos pisos, i ha estat restaurada i reconvertida en restaurant. L'estructura és de murs portants de maçoneria (pedra), i forjats originàriament amb bigues de fusta. Actualment, alguns forjats són de bigues de formigó i voltes de ceràmiques (planta baixa), i d'altres son d'entrebigat de fusta (plantes superiors). La coberta és inclinada, de dues vessants, realitzada amb teula àrab і carener perpendicular a la façana principal. La façana principal ha estat restaurada i s'ha arrebossat i pintat de color blanc. Aquesta té un eix de simetria molt marcat, on es troba la porta d'accés d'arc rebaixat de maó i emmarcada també amb peces de maó. A sobre, es disposa un finestral amb balcó i barana de ferro forjat, i a les golfes, un altre finestral també amb barana de ferro forjat. A cada costat de l'eix que marca la porta principal, hi ha diverses finestres de mida similar, amb un cert ordre compositiu. La façana lateral es conserva amb la maçoneria de pedra vista i té quatre pelites obertures quadrades amb reixes de ferro, en planta baixa i tres obertures rectangulars de diferents mides, en planta primera. L'interior també restaurat, s'ha reformat segons les necessitats del seu nou ús (restaurant). A la planta baixa, cal destacar l'escala de volta catalana que dona accés a la planta primera i el tractament dels paraments interiors, deixant certes parts amb l'obra de maçoneria a la vista. El menjador es cobreix amb un forjat de voltes de ceràmiques de maó, destacant el sòcol que mostra la maçoneria original del mur. | 08156-25 | C. de Sant Isidre, 13, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5756400,2.1783900 | 431506 | 4602988 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc