Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56802 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-1 | XX | L'indret on es troba la font està envoltat de brutícia. | La font del Rector es troba al costat de l'església de Santa Maria. S'hi accedeix per les escales que porten a la bassa, situada a un dels laterals. Es tracta d'una mina que condueix l'aigua a través d'un caneló, i surt a l'exterior per un broc; l'aigua cau a una pica rectangular de pedra, i omple la bassa situada al costat. | 08156-62 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5841100,2.1694100 | 430766 | 4603935 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56802-foto-08156-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56802-foto-08156-62-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56808 | Col·lecció del Museu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-parroquial | Col·lecció d'objectes, majoritàriament d'arqueologia, de titularitat parroquial, cedida des de 1994 a l'ajuntament per a la seva gestió i que actualment està dipositada a l'ala esquerra de la planta baixa de la masia de can Cortés (la sala amida 17,10 m x 5,10 m. i ocupa uns 87 m2) La col·lecció està correctament emmagatzemada (la major part en caixes normalitzades 'Norma Europa' tipus Allibert) a la part de la sala destinada a reserva, en tres mòduls d'estanteries metàl·liques de 4 pisos. A la paret de fons i a la paret dreta hi ha diversos materials de gran volum (10 àmfores o grans vasos, maquinària, molins, una làpida, etc). A l'espai de l'entrada subsisteixen les quatre vitrines de la exposició arqueològica realitzada el 2011, amb materials del fons. Per tipologies, el fons està composat per una col·lecció arqueològica, que és la més important. Els fons procedeixen principalment de jaciments del terme i de la comarca. Hi ha sílex (634 peces) així com ceràmiques de diverses èpoques, eines de ferro, monedes i altres elements. Corresponen a unes cronologies que abasten des de la prehistòria a l'època medieval, destacant els materials ibèrics i romans. En total, hi ha 1560 fitxes que corresponen a uns 2.500 objectes en total. Pel que fa a la paleontologia, hi ha 211 peces fitxades. També hi ha un fons de fotografies antigues (la majoria són fotografies del mateix fons), composat de 408 ítems). Pel que fa als fons d'etnografia, malacologia i geologia (minerals), se'ns informa que els materials no esta inventariats. Les procedències són molt diverses i depassen l'àmbit local. Per tant, tot i disposar de dades confuses, podríem quantificar el fons amb 3.345 objectes, 2.409 fitxes i 2.179 inventariats. | 08156-68 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | El Museu parroquial de Palau-solità neix el 1962 per iniciativa de rector de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità, Jordi Sales, a partir de donacions d'objectes per part dels veïns (de la vida quotidiana i etnografia procedents de les masies del terme, així com peces d'arqueologia, monedes, minerals, fòssils, del municipi, de la comarca, i d'altres llocs del món) que mossèn Sales diposità als baixos de la rectoria. Llavors el museu constava d'un patronat -sense personalitat jurídica- i un dels seus membres, Lluís Ventura i Vila, nascut a la vil·la el 1910, va jugar un paper decisiu a l'hora d'ampliar i gestionar el fons. El 1963 arriba un nou rector, Mn. Pere Gibert. Lluís Ventura, actua com alma mater del Museu al capdavant d'un grup d'afeccionats, que no només recol·lecta i rep donacions, si no que també compra amb els fons provinents de les quotes dels socis. A partir de 1971, es crea un grup d'excavacions arqueològiques que realitza prospeccions sense control científic. Així, amb l'increment dels fons, el local parroquial es satura. El 1971 la Caixa d'Estalvis de Sabadell cedeix el local de Don Bosco, on s'instal·la una exposició permanent oberta al públic. El 1973 el Patronat compta amb un centenar de socis protectors, que paguen una quota remarcable, de manera que el museu té recursos per anar ampliant el seu fons. El 1980 ja compta amb 9 seccions especialitzades: arqueologia, entomologia, malacologia, etnologia, etc. El 1988 es torna a produir un nou problema de saturació. Quan el 1991 l'ajuntament inaugura la nova Casa de Cultura, ubicada a la masia de Can Cortés, es planteja la possibilitat d'ubicar-hi la col·lecció. En conseqüència, es produeix el trasllat i la instal·lació de la col·lecció a un espai de la planta baixa de can Cortés; paral·lelament es dissol el patronat. El 23 d'abril de 1992 s'inaugura a Can Cortés el nou museu. Es tracta d'una mostra atapeïda, que mostra tot el fons, sense criteris didàctics, i sense mesures suficients de conservació i seguretat. Part dels fons d'història natural ja no ingressen a can Cortés, perquè a principis dels anys 90 foren cedides a l'Institut de Secundària Ramon Casas i Carbó. El 1994 es signa un conveni entre la parròquia i l'ajuntament, que consisteix en que l'ajuntament gestiona el fons i l'instal·la a can Cortés. L'exposició permanent roman oberta al públic fins l'any 2001. Durant aquesta etapa el centre, cada vegada menys visitat, no desplega una activitat notable. L'any 2001 un grup de afeccionats, es proposen replantejar el centre i documentar el fons, atès que la col·lecció no està inventariada. Aquesta tasca comporta tancar el museu al públic ja que documentar el fons implica desmantellar la exposició permanent. El suport de l'ajuntament possibilita la tasca de documentació mitjançant la contractació d'una arqueòloga-documentalista uns mesos a l'any durant alguns anys. Aquesta fase clou el 2007. En el mandat municipal següent (2007-2011), el projecte de museu dibuixat en l'anterior període entra en crisi. L'ajuntament prioritza les exposicions temporals a la sala del museu, per la qual cosa part del fons es trasllada. El 2009 es registra l'entitat Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans. L'abril del 2011 l'ajuntament exposa una part del fons arqueològic amb noves vitrines en un extrem de la sala del museu. El nou mandat municipal 2011-15 comporta un nou acord entre l'ajuntament i l'associació. El 2011 signen un conveni, de periodicitat anual, pel qual l'ajuntament cedeix l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumeix la gestió i la documentació del fons. No es fins el novembre de 2014 que l'antiga sala del museu es torna a destinar íntegrament a l'ús exclusiu per al museu. L'entitat continua l'inventari del fons (mitjançant la subvenció anual) però aquest segueix inaccessible al públic i no realitzen altres activitats relacionades amb el patrimoni. El conveni és renovat el 2014, el 2015 i el 2016. | 41.5839100,2.1795100 | 431608 | 4603905 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-3.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero/ F. Xavier Menéndez | Titularitat privada; accés públic.Es tracta d'una col·lecció que pertany i s'identifica amb una de les parròquies del municipi, Santa Maria de Palau-solità. El 28 d'octubre de 1994 es va signar el conveni entre el rector de la parròquia, Mn. Pere Gibert, i l'ajuntament en que es cedia el fons a l'ajuntament i aquest es comprometia a custodiar-lo i a exposar-lo en un local municipal. El conveni és vigent. Al 2005 l'ajuntament va sol·licitar suport a l'OPC de la Diputació de Barcelona per elaborar un projecte de viabilitat del museu .En aquest informe, amb el títol 'Informe Palau-solità i Plegamans. Projecte Memoràndum' es proposava un centre d'interpretació de la Memòria de Palau-solità i Plegamans al Castell de Plegamans. La Diputació també va facilitar la col·laboració de l'Institut de Paleontologia M. de Crusafont de Sabadell per a documentar part de la col·lecció (fòssils de vertebrats).El 2009 es va fundar l'associació d'Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans, presidida per Joan Navarro. L'entitat, sense ànim de lucre, va signar un conveni amb l'ajuntament el 13 d'octubre de 2011 pel qual l'ajuntament cedia l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumia la gestió i la documentació del fons. El conveni va ser renovat els anys 2014, 2015 i 2016. | 80|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56821 | Rèplica de la locomotora 'la Palau' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/replica-de-la-locomotora-la-palau | XXI | La rèplica de la locomotora 'la Palau' es troba a la rotonda situada a l'extrem nord de l'avinguda Catalunya, on conflueix aquesta via amb la carretera C-59, a prop del límit amb el terme municipal de Caldes de Montbui. Va ser construïda l'any 2002 per membres de l'Associació Pessebrista de Palau-solità, amb l'ajut de Lluís Rosell en les feines de soldadura. La locomotora té pràcticament les mateixes mides que la màquina real, que es troba en una via morta a Astúries, i està feta de manera que s'hi pot encabir un tractor petit per fer-la moure. La màquina original, anomenada la Palau, feia moure els vagons de la línia de ferrocarril que unia Mollet del Vallès, Palau-solità i Caldes de Montbui. Aquesta rèplica recorda els temps en què el municipi comptava amb una connexió ferroviària. Va ser una donació de l'Associació Pessebrista a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, l'any 2013, emmarcada en la celebració del 30è aniversari de les exposicions de pessebres de l'entitat. | 08156-81 | Intersecció Av. Catalunya i Ctra. C-59. | 41.5987500,2.1806300 | 431717 | 4605552 | 2002 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56821-foto-08156-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56821-foto-08156-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56826 | Goigs de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-palau-solita | XX-XXI | Ja no es canten. | Els Goigs de Santa Maria, patrona de la parròquia de Palau-solità, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la seva festivitat, el dia 8 d'agost, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Sou estel que ens fa guia en el blau d'un cel clar: Santa Verge Maria de Palau Solitar, Nostre poble en sa història hi té escrit vostre Nom com un títol de glòria per mostrar-lo a tothom De l'amor que hi floria oh, quin bell fruiterar: Santa Verge... D'aquells temps llegendaris gran record ha quedat el fortí dels templaris quasi tot enrunat. Mes la fe que el hastia fa de base a l'altar: Santa Verge... Recordant a la plana que el temps passa lleuger ens ho diu la campana des del cim del cloquer. Matí, vespre i migdia ens convida a pregar: Santa Verge... Nostres llors, com ovelles escampades pel prat han volgut al mig d'elles vostre temple sagrat perquè cada prop de Vós vol estar: Santa Verge... Vostre braç ens empara si ens assetgen perills Quants records dolça Mare, tenim tots vostres fills! Sent consol i alegria pel qui us sap invocar: Santa Verge... Quan la fe està apagada en un món corromput fou d'aquesta contrada bastió de virtut. si ens manqués energia allargueu-nos la mà: Santa Verge... Derrameu a mans plenes vostres dons i favors i deslligueu de cadenes als pobrets pecadors. Sens la vostre valia nostre esforç fóra en va: Santa Verge... Allunyeu la tempesta que ve amb pedres i llamps; el verí de la pesta i les plagues dels camps d'eixa gran rodalia que en Vós té el benestar: Santa Verge... En la nostra agonia no ens vindreu a vetllar? Santa Verge Maria de Palau Solitar. | 08156-86 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56826-foto-08156-86-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia: GOIG DE ROMÀNIC: http://goigderomanic.blogspot.com | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56827 | Monument a Sant Oleguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-sant-oleguer | XX | El monument commemoratiu a Sant Oleguer es troba a tocar del campanar de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És obra de l'artista local Manel Zorrilla Giné. Es tracta d'un bloc rectangular i vertical de pedra desbastada que, a la part frontal, presenta una imatge esculpida de Sant Oleguer, imitant l'estil romànic. Es troba sobre una base de pedres lligades amb morter, a mode de columna, que té una placa de pedra amb la següent inscripció: 'SANT OLEGUER / BISBE DE BARCELONA / CONSAGRA EL TEMPLE / DE SANTA MARIA / DE PALAU-SOLITAR / EL 14 NOV. 1122'. | 08156-87 | Santa Maria de Palau-solità | Segons l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Palau-solità, que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la ceremònia la va oficiar l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, el 14 de novembre de 1122. | 41.5839200,2.1692100 | 430749 | 4603914 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56827-foto-08156-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56827-foto-08156-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manel Zorrilla Giné | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56828 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-2 | XX | La creu de la Santa Missió es troba al davant de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Està formada per una base graonada de pedres treballades que sustenta una columna quadrangular, també de pedra treballada, que acaba en un capitell triangular de pedretes i ciment. Sobre el capitell hi ha col·locada una petita creu de forja. La columna presenta una placa de marbre, amb la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ / 9 FEBRER 1947'. | 08156-88 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5839800,2.1694500 | 430769 | 4603921 | 1947 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56828-foto-08156-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56828-foto-08156-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56829 | Goigs de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-genis | XIX-XX | Ja no es canten. | Els Goigs de Sant Genís, patró de la parròquia de Plegamans, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la seva festivitat, el dia 25 d'agost, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Puix al cel sou exaltat molt estimat, assistiu-nos amorós, Genís màrtir gloriós. Fóreu fill de clar llinatge sense ultratge, gentil branca de pagans i portàreu als mundans gran avantatge en els teatres profans escarnint la veritat, molt estimat... Vós a Roma professàreu i usàreu en comèdia molt famosa la més vil i infame cosa, i us burlàreu amb paraula molt damnosa del baptisme tan sagrat, molt estimat... A l'instant que a Vós portaren i tiraren l'aigua clara del baptisme els errors del fosc abisme se us mostraren, i de l'orb paganisme coneixeu la falsedat, molt estimat... No teméreu la presència i insolència de Dioclecià emperador, ans bé amb un gran valor i resistència despreciàreu son furor, sent de Crist enamorat, molt estimat... Admira sa tirania i gosadia i creient injuriada sa autoritat profanada sentencia amb sa fúria molt airada que sigueu aturmentat, molt estimat... Assots de moltes maneres i amb grans veres el President us aplica, amb bastons! oh llei única! cors de feres! així a Sant Genís sacrifica amb gran inhumanitat, molt estimat... En el poltre us posaren i ratllaren els vostres costats sagrats amb grafits de ferro armats i us deixaren sense conèixer-vos els nats més Vós fort haveu estat, molt estimat... Per acabar vostra vida l'homicida l'Emperador mana i vol que us degollin sens condol, i en la ferida trobeu Vós vostre consol puix al Cel haveu pujat, molt estimat... Venerat sou entre els sants en Plegamans, el poble aquí en alta veu us prega per al conreu ajuntant les mans que de pedra el preserveu, de guerra, fam i maldat, molt estimat... Si Plegamans us implora a tota hora oïu màrtir agraciat, sequedat i tempestat llenceu-les fora i envieu pluja al sembrat quan n'hi ha necessitat, molt estimat... Vostres relíquies tenim i aquí venim trobant en elles delícies i venerant-les propicies quan sentim que Déu envia justícies, més pregant és aplacat, molt estimat... Cureu tota malaltia cada dia, al coix, al manxol i trencat, i a qui té mal de costat i perlesia; doneu força a l'alisiat; per Vós tot és remeiat, molt estimat... Puix lloem vostra victòria i vostra glòria, protegiu-nos amorós, Genís màrtir gloriós. Ja que Déu vos ha estimat i exaltat, empareu-vos amorós, Genís màrtir gloriós. | 08156-89 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56829-foto-08156-89-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56830 | Goigs de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | XIX-XX | Els Goigs de la Mare de Déu del Roser es canten actualment durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Genís, durant la festa de l'Estadal del Roser. Tanmateix, els goigs dels que disposem són els que es cantaven a l'església de Santa Maria de Palau-solità. La lletra és tal i com segueix: Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria. Puix la vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vós, senyora el roser més excel·lent quan un féu mereixedora de concebre'l purament, donant fe al missatger que del Cel us trametia Déu el Pare, qui volia fóssiu Mare del Roser. Del sant Ventre produïda la planta del Roser gerd, fou dels àngels circuïda i servida amb gran concert; i restà pur i sencer vostre cos amb alegria quan parí dins l'establia el celestial Roser. Quan els Reis devots sentiren del Roser la gran olor, amb l'Estel·la ensems partiren per a adorar el Senyor, i trobaren ésser ver de Balaam la profecia quan Vós, oh Verge Maria teníeu rosa i Roser. Gran delit us presentava vostre Fill ressuscitat, amb cinc roses que portava en les mans, peus i costat, per les quals fou Lucífer, qui dels sants l'infern omplia; fou robat en aquell dia, que florí el sant Roser. Reparada la gran erra de Adam per mort cruel, trasplantat fou de la terra el Roser a dalt del Cel; i pujant amb gran poder el partir no us entristia, contemplant Déu com rebia amb gran goig el sant Roser. No fou de petita estima el goig de l'Esperit Sant quan vingué de l'alta cima en vostre Col·legi Sant, i regà aquell bon planter, que Jesús-Déu elegia, per estar en companyia del celestial Roser. Vostra vida ja acabada el més gran dels goigs sentí, quan a Déu fou presentada triomfant al Paradís; i Senyora us volgué fer del gran hort que posseïa. Col·locant-vos com devia sota l'ombra del Roser. Manà vostra Senyoria als Frares Predicadors, que de vostra confraria fossin instituïdors; i és així que ells l'han fundada, obeint vostre Voler, dignament intitulada Verge i Mare del Roser. Tornada: Puix mostrau vostre poder fent miracles cada dia, preservau, Verge Maria, els confrares del Roser. | 08156-90 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56830-foto-08156-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56830-foto-08156-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'associació Amics dels Goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56863 | Col·lecció de materials de Palau-solità i Plegamans al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-de-palau-solita-i-plegamans-al-museu-dhistoria-de-sabadell | IaC-XVII | Al Museu d'Història de Sabadell es custodien materials que provenen del terme municipal de Palau-solità i Plegamans. La relació de materials és la següent: - Conjunt de materials arqueològics procedents d'una excavació, ingresats l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Es tracta de ceràmica campaniana B, comuna ibèrica de cocció reduïda, ceràmica a mà, àmfora ibèrica i d'importació, terra cuita i esquist (nº registre: 2057, ubicació: Agricultura 46 C prestatge 3). - Portal de pedra d'arc pla amb llinda rectagular (segle XVI), ingresat l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Els muntants inferiors, iguals a ambdós costats, són carreus rectangulars col·locats verticalment. La resta de muntants són de mides i formes irregulars. Al centre de la llinda hi ha un escut (datat del 1549) d'un teixidor, que representa el batà i la llançadora d'un teler (nº registre: 10942, ubicació: Pati del MHS). - Finestral de pedra (segle XVI) d'arc pla, amb guardapols, sostingut per impostes, la d'un costat amb un cap masculí i la de l'altre amb un cap femení. Tres muntants per banda, l'inferior d'ambdues bandes treballat com si fos base de columna. Replanell motllurat. Aquesta finestra originàriament era just a sobre de la banda dreta del portal de la casa (nº registre: 10936, ubicació: Pati del MHS). - Conjunt de materials arqueològics, ingresats l'any 1970 al museu per Rafel Subirana i Antoni Pallàs. Es tracta de ceràmica campaniana B, terra sigil·lada hispànica, carèmica ibèrica, reduida de cuina, àmfora ibèrica i romana, revora de tègula, fràgment de molí rotatori, fragment de vidre i escòria de ferro (nº registre: 2025, ubicació: Agricultura 82 D prestatge). - Pintura figura hagiogràfica sobre fusta (segle XVII) ingresada al museu per Josep Renom Costa. Representació de Santa Agnès (nº registre: 1482, ubicació: Agricultura 61 A prestatge 4). - Fragments d'àmfora i tègula romana, ingresats al museu per Ramón Vial i Fitó (nº registre: 2018, ubicació: Agricultura 82 E prestatge 8). | 08156-123 | Museu d'Història de Sabadell. C. de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell. | El Museu d'Història de Sabadell (MHS) és un museu local que aplega col·leccions d'arqueologia, d'història i d'etnologia sobre la ciutat i els municipis de la comarca, i també una important col·lecció relacionada amb la indústria tèxtil llanera. La temàtica del museu es centra en la història de Sabadell, des de la prehistòria fins als segles XIX-XX. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Roser Enrich (Museu d'Història de Sabadell). | 83|85|94|81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56877 | Parc de l'Hostal del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lhostal-del-fum | XX-XXI | El parc de l'Hostal del Fum és l'espai verd més extens del municipi. Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom. És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera, entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l'alfàbrega, el romaní i d'altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània. Les zones arbrades s'alternen amb prats d'herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d'aigua. És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d'aus migratòries, que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d'edificis i carreteres els hi nega. Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: 'En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d'hàbitats: medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d'herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà. La gran diversitat d'hàbitats de l'espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus. S'han arribat a detectar unes 180 espècies d'ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d'Aus de la Unió Europea. Per fer-se una idea de l'interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.' (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest). La situació del Parc de l'Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d'habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant. En ell s'hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic....També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes. El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà. També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau. L'associació d'aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals. | 08156-137 | Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5650200,2.1745300 | 431173 | 4601812 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56889 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una seixantena de fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l'església de Sant Genís de Plegamans, Santa Maria de Palau-solità i la Comanada Templera de Santa Margarida, i de a diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1913 i 1980. Hi ha també diverses postals antigues amb vistes de conjunt del petit nucli urbà i de l'església. | 08156-149 | C/ Comte d'Urgell, nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56910 | Caramelles del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-del-roser | XX | Ja no es canten. | Les Caramelles del Roser es cantaven a la vigilia del Roser. Els joves anaven per les cases de pages a cantar-les i, a canvi, els hi donaven diners per sufragar les despeses de la festa. La lletra és tal i com segueix: Lo primer sou Verge pura per lo grau que posseïu, més que tota criatura puix tanta glòria teniu; sou de Déu la més honrada al restant sou i sereu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo segon Verge benigna, deu encens al vostre Fill un voler de Déu consigna llum de gràcia sou espill; bé sou Vos glorificada amb los plers que vos li feu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo tercer sou Verge Santa perquè en la Cort Celestial claredat llenceu Vos tanta que lo món il·luminau; tot lo món il·luminau més que el sol en l'Orient. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo quart és que us obeeixen sants i santes, fen honor, per aquells que vos coneixen Mare sou del Salvador; Oh Regina coronada, glòria sou del regne seu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo quint és que us remunera lo Senyor vostres turments, amb grat vostre, sens espera, d'aquells dons sempre plasents; mai se perd en Vos soldada qui us servei bé el satisfeu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu, Lo sisè és que sou vestida d'un sant cos glorificat, per estar molt ben unida prop la Santa Trinitat; dels serafins exalçada, dels restants sou i sereu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo setè és que sou ben certa que uns tals goigs mai finiran, ni sereu ja mai deserta ans per tot temps duraran, alegreu-vos, doncs, amada, amb Jesús com fer-se Déu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo vuitè és cambra sagrada Mare de un Déu eternal, bon Jesús prengué posada la nit santa de Nadal; avui triomfant ressuscita Jesucrist Redemptor meu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. | 08156-170 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56910-foto-08156-170-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'Associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56913 | Abraxas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abraxas | XXI | L'Abraxas és la bèstia de foc de la colla de diables Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga de Palau. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2016, per l'artista Dolors Sans. És un gall de fibra de vidre (reïna de polièster) en actitud altiva, agressiu, pintat de color negre i amb una cua estilitzada molt gran. És de grans proporcions: 2,38 m de llargada, 2,20 m d'amplada i 2,41 m d'alçada. És per un sol portador i disposa de 14 punts de foc. Aquesta figura representa el gall de can Cortès, de la llegenda de la Pedra Llarga, i és de foc perquè el diable el va castigar i convertir en un animal agressiu de l'infern. | 08156-173 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'any 2016, durant la Festa Major de Palau-solità i Plegamans es va fer l'estrena de la figura Abraxas a l'espectacle 'Guirigall', realitzar per a l'ocasió, on es representa la llegenda de al pedra del Diable. Hi van participar el Gall i els Gegants de Palau, acompanyats de l'Esbart dansaire, el ball de gitanes, el grup sardanístic i un grup de música popular. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 2016 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56913-foto-08156-173-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dolors Sans, constructora. | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Vicenç Grau (Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga).L'Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga és una entitat, fundada l'any 2012, que organitza correfocs, actes amb malabars de foc i trobades de bestiari festiu i de foc.En formen part 25 Diables (Deixebles) de la Colla Gran, 40 Tabalers, 30 Diables de la Colla Infantil, un grup de bufadors de foc, xanquers de foc i malabars de foc (Carioques), el grup de Tabalers infantils i el grup de músics de la bèstia, format per Gralles i Tabals. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56917 | Col·lecció de l'exposició permanent del Castell de Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lexposicio-permanent-del-castell-de-plegamans | XX | El castell disposa d'una petita exposició permanent que presenta la seva història i evolució arquitectònica. Es troba a la planta baixa. Es composa de diverses fotografies dels espais del castell, tant interiors com exteriors, i de diversos documents sobre la seva història. També hi ha exposades dues maquetes que reprodueixen a petita escala el castell, una d'elles mostra el seu aspecte primitiu; i l'altre l'actual, fruit de les diverses reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg dels segles. | 08156-177 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56917-foto-08156-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56917-foto-08156-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 56918 | Secció d'una branca de l'Alzina de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-duna-branca-de-lalzina-de-can-padro | XXI | Es tracta de la secció transversal d'una de les grans branques de la desapareguda alzina de can Padró. Es troba exposada en una vitrina i acompanyada de fotografies antigues i textos explicatius sobre la històrica alzina. | 08156-178 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. Segons la tradició oral, fa uns tres-cents anys va esclatar una forta tempesta, i un llamp va caure sobre una immensa alzina i la va ferir de mort. Els antics habitants de Palau hi van plantar al mateix lloc un aglà d'aquell arbre com a testimoni de continuïtat, i hi va néixer l'alzina de can Padró. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56918-foto-08156-178-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es conserven uns troncs de l'alzina de can Padró a can Boada, en mal estat. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56923 | Teatre de la Vil·la | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-la-villa | XX | Recentment rehabilitat. | Edifici de planta rectangular, annex a l'edifici de la Cooperativa Agrària. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana. La façana principal és d'estil neoclàssic, amb un gran frontó amb un rosetó i cornisa. Presenta tres grans portes principals, sense cap element decoratiu, que ocupen bona part de la façana, deixant uns brancals estrets que emulen les columnes d'un temple. | 08156-183 | C. d'Anselm Clavé, 13, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5872900,2.1794000 | 431602 | 4604280 | 1930 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 56925 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-historic-de-sabadell | XX | A l'Arxiu Històric de Sabadell hi ha dipositades 21 fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme. La temàtica és art i arquitectura religiosa, masies i alguna vista de l'alzina centenària de can Padró. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1900 i 1936; l'autor de la majoria de les imatges és Francesc Casañas Riera. | 08156-185 | Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per David Gonzàlez Ruiz (Secció d'Imatge i So. Arxiu Històric de Sabadell) | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56926 | Fons de can Cladelles (Arxiu Històric de Sabadell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-can-cladelles-arxiu-historic-de-sabadell | XII-XVII | El fons patrimonial de can Cladelles es troba dipositat a l'Arxiu Històric de Sabadell. Està format per un conjunt de 102 pergamins i 4 documents en paper, situats cronològicament entre els anys 1111 i el 1656. Es tracta de la documentació produïda i rebuda al mas. | 08156-186 | Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de 1250, en la qual Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56926-foto-08156-186-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jordi Torruella (Àrea de fons històrics. Arxiu Històric de Sabadell). | 94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56927 | Can Tabaquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabaquet | XX | Edifici unifamiliar, d'estil noucentista, de planta en forma d'L, que consta de planta baixa i pis. Presenta una torre, de planta quadrada, de quatre pisos. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants. A la segona planta té una terrassa porxada, amb sis arcs de mig punt. En destaquen especialment els grans ràfecs de les cobertes. | 08156-187 | Pg. de la Carrerada, 49, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5863800,2.1783300 | 431512 | 4604180 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56927-foto-08156-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56927-foto-08156-187-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 56929 | Monument a Florenci Nualart i Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-florenci-nualart-i-permanyer | XXI | El monument a Florenci Nualart i Permanyer, darrer batlle republicà de Palau-solità i Plegamans, es troba als Jardins de l'Alcalde Nualart i Permanyer, a tocar del Centre Cívic. És obra de Miquel Truyols i Rocabruna, artista local, inaugurat l'any 2014. Es tracta d'un relleu en bronze amb la imatge i el nom del batlle, en una placa inclinada que descansa sobre un peu també metàl·lic. El conjunt té forma de faristol. | 08156-189 | Jardins de l'Alcalde Nualart i Permanyer s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5834000,2.1779500 | 431477 | 4603850 | 2014 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56929-foto-08156-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Miquel Truyols i Rocabruna | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56931 | Quadre de la Sala del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-de-la-sala-del-comu | XX | El quadre que presideix la Sala del Comú de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans és obra de Manel Zorrilla Giné, pintor local. Es tracta d'un quadre, de gran format, amb una pintura que representa el municipi, on s'identifiquen els diferents monuments, edificis i indrets més destacats del mateix. | 08156-191 | Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Pl. de la Vila, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manel Zorrilla Giné | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56932 | Murals de la Sala de Plens de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murals-de-la-sala-de-plens-de-lajuntament-de-palau-solita-i-plegamans | XX | La composició pictòrica que decora i presideix la Sala de Plens de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans és obra de Manuel Rallo, l'any 1948. Es tracta de 8 murals, dos de gran format i 6 de mida més reduïda, que representen els dos pobles que formen el municipi: d'una banda Plegamans i, de l'altre, Palau-solità, amb imatges de la història i simbologia local. A un dels laterals hi figura Ramon de Plegamans, lloctinent de Jaume I, i a l'altre, la comanda dels templers de Santa Magdalena. | 08156-192 | Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Pl. de la Vila, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 1948 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56932-foto-08156-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56932-foto-08156-192-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Rallo | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56933 | Altar del Roser de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-roser-de-santa-maria-de-palau-solita | XVII | <p>L'Altar del Roser es troba a la capella lateral de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És d'estil barroc, de fusta sense daurar i d'autor desconegut. Presenta un antipendi o frontal d'altar de rajoles de ceràmica policromada, realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII. Aquest frontal queda centrat per la Mare de Déu del Roser, amb el Nen Jesús en braços. Als costats hi ha rajoles geomètriques florals, que queden emmarcades per sanefes florals estilitzades. A sobre hi ha diverses sanefes més que culminen el conjunt.</p> | 08156-193 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56933-foto-08156-193-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Llorenç Pasollas, ceramista (antipendi). | Titularitat privada; accés públic. El retaule del Roser es trobava situat a l'altar major fins a l'any 1965. | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56934 | Pica baptismal de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-palau-solita | XV | La pica baptismal de l'església de Santa Maria de Palau-solità està realitzada en pedra de Girona, segons la visita pastoral de l'any 1508. Es sustenta sobre una base quadrada amb ornamentació esculturada de sanefa ondulada, sobre la que hi ha un petit pilar de vuit cares, que sosté la pica. El cos de la pica és octogonal i queda emmarcat, per la part superior, també per un octògon. La part frontal presenta esculpit un escut, de tipologia quadrilonga, amb l'any 1408 i una creu sobre la lletra alfa. | 08156-194 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56934-foto-08156-194-2.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.La pica baptismal s'utilitzà de forma regular fins a l'any 1870. | 93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56935 | Escultures del Parc del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-del-parc-del-fum | XX | Es tracta de tres escultures situades a l'interior del Parc del Fum. Són realitzades en pedra, ferro i fusta, imitant l'art prehistòric, amb representacions de caràcter naturista. | 08156-195 | Parc de l'Hostal del Fum. Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5650200,2.1745300 | 431173 | 4601812 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56935-foto-08156-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56935-foto-08156-195-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 56937 | Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-1 | XIX-XXI | Hi ha algunes cases que ja no passen la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família és una capelleta domiciliària, feta de fusta, amb ornaments de marqueteria. Duu les imatges de Jesús, Maria i Josep, protegides a la part frontal per un vidre, que es troba protegit alhora per dues portetes. Al darrere, normalment, hi ha un paper on van relacionades i numerades les persones inscrites a la capelleta. A la seva base hi ha un espai on es pot dipositar alguna moneda com a donatiu. Es va passant de casa en casa, i la seva estada és motiu de reflexió i pregària. A Santa Maria de Palau-solità hi ha una capelleta que passa en ruta per diverses cases del barri de la Sagrera i d'altres properes a la zona. El temps d'estada de la capelleta a cada casa, normalment, és d'un sol dia. | 08156-197 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5838900,2.1692400 | 430752 | 4603911 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56937-foto-08156-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Lluís Francès Castillo (tècnic de cultura de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56783 | Castell de Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-plegamans | <p>AA.DD. (1969) Els castells catalans. vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 93-98. CASTELLS MANENT, T. (2009) Castell de Plegamans: breu història. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62, p. 317. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). PIQUER, E.; FÉRNANDEZ, Ll.; TRAVESSET, M. (1991) 'Castell de Plegamans'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 131 i 132. ROCA i GARRIGA, P. (1981) Índex toponímic del cartulari de Sant Cugat del Vallès. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SERRANO-CODINA i MUNNÉ, M. (1983) Memòria del projecte bàsic de restauració, consoliddació i reforma del castell de Plegamans. Barcelona (s.n.).</p> | XI-XV | <p>Edifici quadrangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb un pati central amb dues galeries. Té una torre a la cantonada nord-oest, que es considera la part més antiga del castell (de finals del segle X o principis del XI). Posteriorment es va construir una muralla creant un pati en un costat de la torre. Probablement durant el segle XII es va erigir, a la part exterior de la muralla de migdia, una gran sala amb dos arcs de mig punt. L'edifici ha sofert moltes ampliacions i remodelacions al llarg del temps que han anat canviant el seu aspecte. Possiblement, aquest conjunt estructurat per cossos juxtaposats, va prendre la fesomia de gran casal gòtic que té avui dia, amb la reforma de la que va ser objecte entre els segles XIV i XV. L'estructura és de murs portants de maçoneria lligada amb calç, i amb forjats a base d'entrebigat de fusta. Les cobertes inclinades realitzades amb teules àrabs varien d'una, dues o quatre vessants, segons el cos. Recentment, la coberta ha estat reconstruïda amb teulada a doble vessant i encavalcades de fusta vistes. La façana en general és molt austera. S'ha recuperat el treball de maçoneria de pedra lligada amb calç original. L'entrada es realitza per la façana nord, amb un portal gòtic d'arc de mig punt adovellat, amb espitlleres a cada banda i un matacà en el seu eix vertical. Destaquen les finestres d'estil gòtic a la planta primera. Aquestes finestres són obertures rectangulars emmarcades per pedres regulars. La llinda d'aquestes, feta de la mateixa pedra, presenta un treball d'ornamentació, amb formes trevolades i picudes. Algunes d'aquestes finestres es divideixen en dos, mitjançant una columna de pedra de planta rodona. Les finestres de la segona planta són més austeres i sense cap mena de treball ni decoració. Un exemple de la reforma del segle XIV i XV són les finestres coronelles lobulades de la façana de migdia; algunes d'aquestes finestres tenen la línia d'imposta decorada amb rosetes. La façana presenta un rellotge solar.</p> | 08156-43 | Carrer del Castell s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>És probable que les restes de les construccions més profundes del Castell siguin d'èpoques molt remotes. A les seves proximitats s'han trobat restes del neolític, de l'època del bronze, dels ibers i dels romans. El primer Senyor de Plegamans de qui es té constància és Guadall Gilabert de Plegamans, l'any 1122, qui va ordenar la construcció de la muralla. Anteriorment hi havia hagut d'altres membres anomenats de la família Plegamans: Guillem de Plegamans, Berenguer de Plegamans i Ramon de Plegamans. Al segle XIV, l'any 1371, consta que Pere de Citrà va comprar la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Palau-solità. Al cap d'uns anys, el 1427, el rei Alfons el Magnànim va incorporar a la Corona aquesta jurisdicció, i és a partir d'aquest esdeveniment que ja no tornen a trobar-se els Plegamans com a posseïdors del Castell. L'any 1441 es fa la concessió de la jurisdicció de la Quadra de Plegamans a Antoni de Vilatorta, i el Rei Alfons V autoritza refer el Castell i eleva la seva categoria a Castell Termenat. A finals del segle XVI el Castell i el terme passen a la família Clariana, després a la Gualbes, i posteriorment al Marquès de Sentmenat. A principis del segle XVIII, l'edifici passa a ser estatge d'agricultors i s'afegeixen dependències auxiliars. A partir del 1960 s'abandona fins a finals de la dècada dels anys 80 del segle XX, que és quan comença un ensorrament irreversible. Al 1988 s'inicien les obres de reconstrucció.</p> | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56783-foto-08156-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56783-foto-08156-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56783-foto-08156-43-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015), nº 1.01 (edifici singular). BCIN. Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). Va ser adquirit l'any 1990 per l'Ajuntament (al Marqués de Sentmenat) i rehabilitat posteriorment sota la direcció tècnica de la Generalitat de Catalunya. Actualment és un equipament cultural municipal. Entre altres serveis, acull des de l'any 1995 l'Escola Municipal de Música (planta baixa i planta superior, 221 m2); també acull la Fundació Folch amb el seu Museu-Arxiu -té cedida per l'ajuntament la planta noble: 272 m2- i una petita exposició permanent sobre l'evolució històrica del Castell. - Ha estat objecte de diverses intervencions: o Excavació arqueològica del subsòl de la torre. o Restauració, consolidació i reforma, 1995. o Restauració, 1988-1990. o Restauració, 1983. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||
| 56804 | Llegenda de la Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-llarga-0 | <p>AMADES J. (1981): Les millors llegendes populars. Barcelona: Ed. Selecta. BITRIÁN I SATORRA, S. 'La Llegenda de Pedra Llarga'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Ed. Ayax. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Fa molts anys, a un hostal de Martorell hi treballava una minyona que s'encarregava de portar l'aigua a la casa. Era una feina molt feixuga perquè cada dia, i diversos cops, havia de travessar el riu Llobregat, carregant els càntirs per una palanca molt estreta. Un dia va ploure molt i la minyona, al no poder travessar el riu, va exclamar: 'donaria la meva ànima al diable si aquest m'alleugés el treball'. De sobte, el diable va aparèixer i li va prometre que en una sola nit bastiria un pont de pedra, a canvi de la seva ànima. La noia va acceptar i aquella mateixa nit va començar la construcció del pont. Per bastir-lo, els dimonis anaven a buscar pedres molt grosses al Montseny i a Montserrat. A la matinada, el pont estava gairebé enllestit i la noia, molt penedida, va explicar a la mestressa el seu problema. La senyora, sense perdre el temps, va anar al corral i va llençar una galleda d'aigua sobre el gall, que de l'ensurt es va posar a cantar. Els galls dels entorns van començar a cantar i el cant es va anar propagant fins a arribar a la masia de can Cortès, a Palau-solità i Plegamans. Just en el precís moment en el que el gall de la casa cantava, el dimoni passava a la vora carregat amb l'última pedra que faltava per enllestir el pont. En sentir-lo, va creure que ja era l'alba i que, en conseqüència, havia perdut la jugada; molt enfadat, va llençar la pedra a terra, la Pedra Llarga, que és la única que falta per acabar el pont del Diable de Martorell.</p> | 08156-64 | Menhir de la Pedra Llarga | 41.5805900,2.1799900 | 431644 | 4603536 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2025-02-10 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56822 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/archivos/portal-de-archivos-espanoles-pares.html</p> | XII-XX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Palau-solità i Plegamans. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XII al XX, a les següents unitats: - Mapes i Plànols. Codi referència: ES.08019.ACA/3.37//ACA,COLECCIONES, Mapas y Planos, 334. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codis referència: ES.08019.ACA/10.1.2.9//ACA, REAL PATRIMONIO, BGC, Procesos: nº 1, S; - 1464; 1545 (nº 1 U, 1 T i 1 Q). / ES.08019.ACA/10.1.3.2.3.1//ACA, REAL PATRIMONIO, BGRP, Procesos,1716, nº 2 S. - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11//ACA, REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles:,18886, 22593 i 18485. - Vallgornera. Codi referència: ES.08019.ACA/3.55.3//ACA, DIVERSOS, Vallgornera, Pergaminos, rollo 15, nº 02. - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.3.9//ACA, CANCILLERÍA, Pergaminos, Jaime I, Serie general: 0846, 1459, 0083, 0948 i 0093. Un dels documents de més valor històric és l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Palau-solità de l'any 1122.</p> | 08156-82 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | <p>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</p> | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56787 | Menhir de la Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-la-pedra-llarga | <p>AULADELL i MARQUÈS, J. 'La Pedra Llarga. Una aproximació històrica'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 8. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. BERTRAN, J., BOSCH, J. i TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet'. Monogràfic nº 26: Els menhirs del Baix Vallès. Mollet: Editorial Centre d'Estudis Molletans. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. 1985.</p> | <p>Monòlit rectangular de pedra no local (conglomerat del triàsic inferior -fàcies Buntsandstein-, amb nivells de granulometria més fina -microconglomerats i gresos-), que presenta seccions tant longitudinals com transversals rectangulars. Les dimensions màximes visibles són: 2,43 m per 1,20 m per 0,57 m; es desconeix l'alçada màxima total. És una gran pedra tallada irregularment per la mà de l'home i aixecada verticalment. Segons Ll. Ventura, fa molts anys van intentar trobar-ne el límit inferior aprofundint fins a 0,40 m sense aconseguir-ho. Aquest monument megalític podria haver estat realitzat amb una funció religiosa abocada al culte dels morts o als poders de les divinitats -menhir-, o bé com a simple fita de límit territorial o com a element singular per a repressentar el poder o prestigi d'una determinada comunitat.</p> | 08156-47 | C. del Monòlit, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | <p>L'existència del menhir de la Pedra Llarga es coneix al municipi des de temps immemorials. Per la complexitat que podia representar la seva realització cal suposar una participació col·lectiva, que alhora pressuposa l'existència d'una societat complexa. Pel que fa a la motivació de la seva construcció, es podrien tenir en compte dues possibilitats. El motiu primari, per a deixar constància de la presència d'un grup prou fort i cohesionat socialment o simplement determinar la propietat de les terres, el poder i el prestigi. I el motiu secundari, com a senyal de necròpolis, restes humanes, enterraments, lloc sagrat, etc... També es podria considerar com a marca d'un límit territorial, situat just davant del lloc d'unió i desguàs de la riera de Sentmenat, en el lloc més adient per a la seva visió al travessar la riera aprofitant una elevació del terreny que li permetia estar fora de l'abast de les crescudes i erosió de la riera. La seva ubicació podria també relacionar-se amb l'antiga presència de camins preromans que creaven la subcomarca. La seva funció de fita territorial és posterior, aprofitant les seves característiques d'immobilitat i perpetuació originals. Durant l'època medieval va servir per marcar la divisió parroquial, que encara perdura actualment.</p> | 41.5805900,2.1799900 | 431644 | 4603536 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56787-foto-08156-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56787-foto-08156-47-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2025-02-10 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56832 | Escut de la família Plegamans a ca l'Abudàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-familia-plegamans-a-ca-labudancies | <p>BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DE FLUVIÀ, A. (1982) Diccionari General d'Heràldica. Barcelona: Edhasa. FEBRER, J. Mn. (1884) Trovas. València: Imprenta de Pedro José Gelabert. GARCIA CARRAFFA, A. i A.(1968) El solar catalán, valenciano y balear. San Sebastián: Libreria Internacional. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans).</p> | XIV | <p>Escut heràldic situat a la clau del portal d'entrada de ca l'Abudàncies. És d'estil quadrilong ibèric: arrodonit a la part inferior, amb la corba més o menys pronunciada. La part superior presenta dues ondulacions a mode de cresteria, probablement per crear la sensació de cortinatge. Al bell mig de les dues ondulacions en festó - cresta, hi ha una 'lluna plena', amb incisions d'ulls, nas i boca. En el camper hi ha la representació de les armes: una mà en posició de pal i, a la part superior, la paraula MAS (MAS PLEGAMANS).</p> | 08156-92 | Can Carreter o ca l'Abundàncies | <p>El cognom 'Plegamans', originari de Catalunya, és molt antic i de caire noble tal com assenyala Mn. Jaime Febrer a la seva obra (vegeu bibliografia), que diu: 'Luego que se ganó Valencia, juntó el rey don Jaime I los prelados, ricoshombres y demas nobles para que, a consulta de todos, se hiciese una ley con la que se gobernasen los que dejaba con tanto lucimiento en la ciudad. Pedro Marimón de Plegamans, de Barcelona, catalán valiente y muy docto, fue uno de los nobles de Cataluña que concurrieron a formar los fueros. Su gran prudencia la publica la fama'. Una de les branques de la família va residir a València, quan es va conquerir la ciutat per Jaume I, i una altra al Vallès.</p> | 41.5866600,2.1792600 | 431590 | 4604210 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56832-foto-08156-92-2.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 93 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 56833 | Escut del llinatge Falguera a can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-llinatge-falguera-a-can-falguera | <p>BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DE FLUVIÀ, A. (1982) Diccionari General d'Heràldica. Barcelona: Edhasa. GARCIA CARRAFFA, A. i A.(1968) El solar catalán, valenciano y balear. San Sebastián: Libreria Internacional. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans).</p> | XVII-XIX | <p>Escut heràldic del llinatge dels Falguera, a can Falguera, situat a sobre la llinda motllurada de la porta d'entrada d'una de les habitacions del primer pis, entrant a la sala central a mà esquerra. És un escut quadrat, lleugerament puntegut en la base. En el camper hi ha les armes dels Falguera: or amb tres mates de falguera, de sinople en aquest cas no aterrassat. Sobremuntant les falgueres presenta tres abelles. A l'exterior, un casc descansant a la vora superior en perfil, dextrat i amb reixat; al voltant i emmarcant l'escut, un llambrequí en bandes de tela en forma de fulles d'acant, que adornen el casc caient pel seu costat i pel de l'escut.</p> | 08156-93 | Can Falguera | <p>El llinatge dels 'Falguera' o 'Folguera' consta en els cens realitzats per maridatge a la parròquia de Sant Genís de Plegamans al segle XIV. Bernat Falguera figura en un dels nomenaments del batlle del dia 27 de febrer de l'any 1440.</p> | 41.5962500,2.1898000 | 432478 | 4605267 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56833-foto-08156-93-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||
| 56859 | Nucli de la Sagrera de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-sagrera-de-santa-maria-de-palau-solita | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.</p> | XII-XX | <p>El nucli de la Sagrera es troba a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità. Els límits d'aquest àmbit són: pel nord, el carrer de Sant Oleguer, que correspon a la traça de l'antiga carretera de Sentmenat; per llevant, el passatge de la Sagrera, i pel desnivell que separa la plataforma on s'assenta el nucli vell de la parròquia i els camps inundables del torrent de can Grau; pel sud, les parts del darrera de les construccions que formen la plaça de Santa Maria; i a ponent, pel carrer de la Sagrera. Aquest nucli o assentament ocupa un lloc privilegiat, pel que fa a la seva posició estratègica en el territori, com a punt elevat dominant la plana agrícola. Sembla que ja estava ocupat en l'època romana, ja que conserva en el seu topònim restes del que havia de ser abans 'Palatio Solatari', palau d'una sola estància. Tot fa pensar que amb el pas dels anys i, degut a la seva posició estratègica, es van anar assentant diverses construccions fins al segle XII, quan es construí l'església de Santa Maria de Palau Solitar. Aquesta té unes característiques singulars, és una sagrera, un lloc d'asil i treva. Per tant, l'església esdevingué un centre d'atracció cultural i religiós i de poder econòmic. Aquest fet fa pensar que, durant molts anys, aquest emplaçament es convertí en centre neuràlgic i aglutinador de gent i activitats, i això comportà l'agregació al seu costat de diferents annexes que possiblement es convertiren en habitatges. Per tant, al costat de l'església es construïren un seguit d'edificacions formant un conjunt força unitari. Actualment el nucli vell de la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità està format per tres petits grups de cases, presidit per la parròquia, el cementiri i una petita plaça. Compositivament, el conjunt forma una unitat clara i volumètricament molt neta, amb dos fronts de lectura molt diferents; per un cantó la façana de llevant, que es presenta al visitant, que accedeix per l'antiga carretera, com una panoràmica gràcies al tall topogràfic que hi ha entre el pla on està assentat el nucli i els altres conreus del torrent. Per l'altre, la façana de ponent, que no té una lectura de conjunt, com l'anterior, perquè no hi ha prou distància per contemplar-la. En general, el conjunt manté una certa unitat constructiva, en la mesura que no s'ha produït una renovació excessiva de l'edificació existent. Cal remarcar l'encert de moltes de les renovacions i reformes més antigues per contra de les més modernes, que han perdut el bon sentit de l'arquitectura tradicional. L'any 2006 es va dur a terme un seguiment arqueològic, amb motiu d'unes obres a la proximitat de l'església. Es van realitzar dues rases per a col·locar canonades de gas, a la cantonada del carrer Can Jan. Es van localitzar tres fosses simples a la rasa est-oest (l'altra rasa anava orientada nord-sud). No presentaven material associat, la qual cosa va impedir poder precisar la cronologia. Es creu que la orientació dels cossos seria nord-sud, però no es va poder confirmar, ja que la poca obertura de les rases i la no connexió dels ossos dificulta aquesta dada. El coneixement de la orientació permetria establir que la cronologia seria posterior a l'edat mitjana. Tot i que l'àmbit del jaciment de la sagrera, segons l'inventari de la Generalitat, es redueix només a una petita zona al costat de l'església, cal suposar que les troballes arqueològiques podrien donar-se a tot el nucli. Tanmateix, cal suposar que la seva conservació ha de ser molt precària, en trobar-se en un àmbit de construccions molt consolidades.</p> | 08156-119 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5840200,2.1689400 | 430727 | 4603926 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El nucli de la Sagrera de Santa Maria de Palau-solità disposa d'un 'Pla Especial de Protecció del Sector de la Parròquia de Santa Maria de Palau Solitar'. Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56777 | Comanda Templera de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanda-templera-de-santa-magdalena | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GIBERT, P. (1975) Palau Solitar. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MIRET i SANS, J. (1910) Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Barcelona. PIQUER, E. [et. al.] (1991) 'La Comanda de Palau i Santa Magdalena'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 130 i 131. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VALL i RIMBLAS, R. (1992) El romànic del Vallès. Sabadell: Ed. Ausa. VILAR i BONET, M. (1962) 'Actividades financieras de la Orden del Temple en la Corona de Aragón'. VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Barcelona.</p> | XII-XVIII | Les diferents façanes estan molt malmeses, algunes han caigut en gran part i presenten esquerdes i despreniment del revestiment. | <p>Es tracta de les restes de la Comanda Templera de Palau del Vallès, de les que únicament es conserven la capella i els vestigis de les muralles que tanquen el recinte del veïnat de Santa Magdalena. La comanda era un recinte emmurallat de forma rectangular, determinat per tres panys de muralla, dels quals els de migdia i ponent són els millors conservats. La capella, malgrat l'estat ruïnós en el que es troba, presenta part de la seva estructura tipològica: planta rectangular amb absis (totalment enderrocat); només una part de la nau conserva la seva fisonomia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb pedres més o menys escairades que formen l'adovellat. La teulada és de dues vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar per ubicar una sola campana. Originàriament, l'estructura dels murs portants són de maçoneria de pedres amb forjats d'entrebigat de fusta. La capella de Santa Magdalena és molt austera, mostra de l'estil romànic dels templers. De les altres dependències que formaven part del recinte no queden restes clarament identificades, només a les construccions que hi ha a cada costat de la capella, que presenten murs amb aparell de factura medieval. L'any 2001, es realitzà una intervenció arqueològica a la capella, amb motiu del projecte de consolidació i restauració de l'edifici per part de l'Ajuntament. En aquesta actuació, es feu un sondeig a l'exterior de l'església (lloc en el qual s'havia documentat una fossa d'inhumació, en el fons de la qual es va documentar un cos anatòmicament connex amb disposició nord-sud, que podria correspondre segles XVII i XVIII), un sondeig a l'interior de l'edifici per tal de veure la fonamentació del mateix i una sèrie de petites cales en alguns fragments dels paraments del temple.</p> | 08156-37 | Camí de Santa Magdalena, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>L'ermita forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya. L'establiment de l'Ordre dels Templers de Palau-solità es data entre els anys 1150 i 1160. Les primeres notícies sobre la presència templera al Vallès consten per la seva adquisició de terres ja a l'any 1131, especialment a Santa Perpètua de Mogoda, tot i que és gairebé segur que la Comanda de Palau del Vallès hagués estat la primera i la més important. Ben aviat esdevingué poderosa, amb propietats que anaven de la Plana de Vic fins a Montjuïc і Sant Boi de Llobregat. El primer comanador sembla que fou Berenguer de Santviçens l'any 1163. L'any 1171 era considerada com una de les comandes més poderoses, fins i tot en algun moment més que la de Barcelona, tot i que aquesta ja era documentada al 1150. Prova del seu entorn i poder fou comptar entre els seus consellers o assessors amb Jaume I. En un còdex vaticà (Ms. Vat. Lat 3547) s'esmenta el temple de Palau del Vallès, concretament fa referència a l'any 1245, quan el temple estava sota les directrius del comanador Fra Pere Gil. El 22 de març de l'any 1312, cedint les pressions del rei de França Felip IV el Formós, el Papa Climent V declarà una Butlla per a la supressió de l'ordre dels Templers. Com a conseqüència, I'any 1319, Palau del Vallès passà a l'àmbit dels Hospitalers del Gran Priorat de Catalunya. A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen l'ermita. La llei de desamortització de Mendizábal, l'any 1835, fa que la capella passi a mans de l'Estat. Més tard va ser adquirida per un particular. El culte va desaparèixer a poc a poc, i els objectes més importants com el retaule de la Santa, l'ara de l'altar i la campana van passar a la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità. L'ermita actualment forma part de les dependències d'una casa de pagès.</p> | 41.5757600,2.1728300 | 431042 | 4603005 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2020-07-01 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.13. Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015): nº 1.02 BCIN i nº 8.03 APA (àrea expectativa arqueològica). Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). Cont. Descripció: De la intervenció arqueològica de l'any 2001 i 2002 a la capella se'n treu la conclusió que l'església de Santa Magdalena consta de quatre fases que correspondrien al segle XII, a l'època baix medieval, als segles XVII-XVIII i a una última fase contemporània. - Fase I (segle XII): no hi ha referències arqueològiques que donin testimoni de l'evolució de l'església en aquest període, ja que el nivell de circulació original a l'exterior de l'església havia desaparegut i, per tant, devia tenir una cota igual o més elevada que l'actual. En canvi, es troben referències en la documentació antiga conservada. L'any 1138 existia a Palau una església sota l'advocació del Sant Sepulcre en el cementiri de la qual Guillem de Santa Coloma demana ser enterrat. Es creu que aquest document fa referència a l'actual Santa Magdalena. - Fase II (època baix medieval): dins d'aquesta fase es constata la renovació del paviment de l'església en relació al qual es pot situar la col·locació de l'enllosat documentat. Del mateix moment també serien els graons d'accés al presbiteri, així com el paviment de morter de calç que s'hi va localitzar. Segurament, en un moment indeterminat d'aquesta fase es va substituir la coberta primitiva per la volta apuntada que actualment conserva. - Fase III (segles XVII-XVIII): Es documenten tota una sèrie de transformacions de la capella. Primerament, el canvi en la pavimentació amb la col·locació d'un enrajolat de material ceràmic. Paral·lelament, la construcció de l'altar central i un seguit de remodelacions en l'estructura de l'edifici: es van construir els contraforts exteriors amb els que es devia tractar d'assegurar l'estabilitat de la volta, la qual ja devia mostrar signes d'inestabilitat a causa de la migradesa de la fonamentació dels murs del temple. Es van reforçar els murs amb un relligat de les pedres, l'arrebossat interior de tot l'edifici, i la construcció de les banquetes corregudes a les parets laterals de l'església. D'un moment imprecís d'aquesta fase deu ser la construcció de l'entramat de galeries documentades en el subsòl de la nau. - Fase IV (època contemporània): En algun moment indeterminat del segle XX es va produir el despreniment de la capçalera de la capella, cosa que va provocar la seva compartimentació i posterior abandonament de la part propera al presbiteri. També deu correspondre a aquest mateix moment el paviment de rajoles de factura molt recent lligades amb ciment pòrtland encara en funcionament a l'interior del temple, així com el forjat que permet l'existència de dos pisos en l'interior. En aquest sondeig també es va constatar la presència d'un gran retall circular, situat en una posició central que restava a mig reomplir i que no es va poder excavar. En els paraments dels murs, es van documentar un arc apuntat a la porta d'entrada al temple, el qual es podria vincular a una segona fase constructiva de l'edifici datat al període baix medieval. També es va constatar que la coberta actual de l'església corresponia a un moment molt posterior, segurament a les reformes que es realitzaren en els segles XVII-XVIII. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 56775 | Sant Genís de Plegamans, església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans-esglesia-vella | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.</p> | XI/XX | Ja no es conserven pràcticament restes de l'edifici primitiu. | <p>Sant Genís és un petit edifici de factura contemporània construït sobre les restes de l'antiga capella d'origen romànic. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular, de 8 m per 5 m, amb dues entrades. La coberta és inclinada a dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. S'observen restes de l'antiga església romànica, entre les que destaca, a l'angle esquerre de la façana principal, una columna amb un capitell que presenta un angelet esculpit amb una inscripció. A la façana lateral hi ha una porta de servei d'entrada en arc de mig punt i, seguint l'eix vertical, un petit campanar d'espadanya de paret, mentre que les dues façanes restants són opaques. L'interior està format per una sola sala on l'altar es situa al fons amb un petit esglaó. Actualment, serveix de magatzem de mobiliari del Centre Educatiu 'Els Castanyers' i està pendent de rehabilitació. Antigament formava part d'un edifici més gran, els fonaments del qual estan soterrats.</p> | 08156-35 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>La primera referència històrica de l'església de Sant Genís és de l'any 1013, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès, en el qual figura '...ipso vallo de S. Genesii'. L'any 1121, el temple va ser consagrat per Sant Oleguer. Va arribar fins al segle XX com l'única església que es trobava a les terres de Plegamans. Malauradament, va ser cremada dues vegades durant la Guerra Civil i, finalment, va desaparèixer. El que resta ara és una petita part del que va ser l'església de Sant Genís, els fonaments de la qual estan soterrats. Actualment la capella forma part del Centre Educatiu Els Castanyers.</p> | 41.5854900,2.1839900 | 431983 | 4604077 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56775-foto-08156-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56775-foto-08156-35-2.jpg | Legal | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-11-03 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: http://www.palauplegamans.cat | 98|92 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56755 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-1 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA I GINÉ, M. 'Les masies (X). Can Grau'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI/XX | Edifici de nova construcció sobre els fonaments d'una antiga masia. Consta de planta baixa i planta pis. En l'actualitat, de la masia original només es conserven alguns elements a mode de recordatori en la façana principal i possiblement alguns murs de pedra. L'estructura original és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La teulada és d'escassa inclinació, amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Actualment, les façanes no guarden l'aspecte original: s'han arrebossat i pintat d'un color terròs, però s'ha deixat una franja per la part baixa a mode de sòcol de pedra, possiblement com a recordatori de l'antiga construcció. Les obertures són totes d'una gran senzillesa. En la façana principal, la porta d'accés rectangular conserva els brancals originals, així com la llinda de fusta. La finestra que es troba sobre la planta pis també conserva l'adovellat de pedra (és l'únic element original que es conserva en perfecte estat). Les altres obertures, tant de la façana principal com de les façanes laterals, són totalment noves i de mides diverses. | 08156-15 | C. dels Joiers, 21, 08184, Palau-solità i Plegamans (Würth. Polígon Boada Vell). | En el fogatge de Palau de l'any 1515 ja hi consta el cognom Grau. L'any 1552 s'esmenta el cognom en un llistat de noms de caps de casa L'actual construcció és totalment nova, ja que fa pocs anys es va realitzar una reconstrucció total de l'antiga masia per trobar-se en molt mal estat de conservació. Només la finestra que es troba a la façana principal, i les restes de pedra de la porta d'entrada són originals de la masia enderrocada. Actualment aquesta masia és propietat de l'Ajuntament, i es troba en concessió administrativa a favor de l'empresa Würth. | 41.5570900,2.1788700 | 431526 | 4600928 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56764 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-3 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Riera'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 3. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que constava probablement de planta baixa i una planta pis. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riera i, segurament, amb forjats d'entrebigat de fusta. Actualment només es conserven parts d'alguns murs i elements de les façanes (portes i finestres). La coberta es troba totalment enderrocada, només presenta un petit fragment amb la forma de la vessant de la teulada i el tipus de teula (àrab). La masia data de dues èpoques ben diferenciades. La part dreta de la façana, que correspon al període més antic i la part esquerra. La façana principal de la casa es troba constituïda per construccions diferents en quant a estructuració o disposició. Les finestres de la façana de la part primitiva són de forma rectangular, emmarcades per carreus lleugerament treballats. La situada sobre la porta d'entrada ostenta un escut, amb un anagrama de Jesucrist i l'any 1575. La porta és d'arc rodó de mig punt i adovellat. Davant de la façana hi ha un pou que antigament comunicava, per mitjà d'una finestra, amb la cuina, des d'on es podia treure l'aigua. | 08156-24 | Camí de can Riera, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (direcció la Sagrera). | En el fogatge de l'any 1470 consta Bernat Riera; i en el de l'any 1552 figura entre els noms de caps de casa el ' d'en Riera '. El cognom es cita a la documentació al llarg dels segles XVIII i XIX. A final del segle XIX, la propietat fou adquirida per en Francesc Feliu Bancells per divuit mil duros; la finca tenia una extensió de dues-centes quarteres, que equivalen a unes seixanta-sis hectàrees. | 41.5805600,2.1633800 | 430260 | 4603546 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56750 | Can Cladelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cladelles | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. DALMASES, N.; JOSE, A. (1984) Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV. Barcelona: Edicions 62, p.311. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VI). Can Cladelles'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI | Masia formada per un cos principal de planta quadrada, que consta de planta baixa, planta pis i golfes, i de diversos cossos de diferents èpoques, adossats a l'edifici principal. A la part davantera es situa la sala i la cuina, i a la part posterior el celler i l'espai destinat al cup del vi. Per la gran superfície d'ocupació de l'espai dedicat al cup del vi, al celler i als estables, cal deduir la gran extensió de terres que devia tenir la propietat. Originàriament, l'estructura és de murs portants de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta una distribució irregular d'obertures, amb la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. En destaca una finestra d'estil gòtic i una altra petita de forma rectangular, emmarcada per quatre pedres, que sembla de la primera època de la masia. També es conserven, en força bon estat, altres elements ornamentals a les finestres, com la que presenta, a la part dreta i en l'angle superior, un cap ben definit d'un home d'aspecte nobiliari-senyorívol amb barba i bigoti molt ben treballats. En la part esquerra, el cap d'una dona amb un graciós pentinat. Es podria suposar que representen els pares, mentre que les testes que figuren en un segon pla, més tosques, podrien representar els fills. En la part superior de la mateixa finestra, hi ha una motllura d'ondulacions convexes, formant un arc en cresteria i, a sota, el relleu d'un escut sense cap inscripció històrica. En la part baixa de la finestra trobem un ampit ben treballat, sobre el qual descansen les triples columnes que, a banda i banda, pugen fins a la part superior emmarcant l'obertura de la finestra. L'altra finestra, sobre la porta d'entrada, presenta un marc de pedra ben treballada però amb la particularitat que la part dreta, formada per una petita motllura, no es correspon a l'altra banda de la finestra. L'estructura interior presenta una distribució comuna a moltes masies: una gran sala d'entrada amb una escala al fons, per a poder accedir al pis superior i a les golfes. A la part dreta, una porta d'accés a la gran cuina, aquesta dotada d'una gran campana per acollir la llar de foc. Suporta aquesta campana una gran biga de fusta, ennegrida pel temps, que va de banda a banda. Sobre la cuina i en la part de la façana s'ha descobert una petita finestra, que sembla ser de la primera època, de forma rectangular i emmarcada per quatre pedres. Aquesta està tapiada perquè coincideix per la part interior amb el tiratge de la xemeneia d'un forn de pa. | 08156-10 | Camí de Santa Magdalena, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de l'any 1250, en la qual un tal Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. En els fogatges de l'any 1515 de la Vegueria de Barcelona i del terme de Plegamans i Palau-solità, consta un tal Pere Cladelles. Si bé la masia és en el seu inici del segle XIII, l'edifici que es conserva actualment podría considerar-se dels segles XV i XVI. Així doncs, la primitiva masia devia ser objecte de moltes reformes o millores en aquests segles, als que corresponen els elements escultòrics d'una de les finestres de la façana principal d'estil tardo gòtica, amb inclusió d'elements italianitzants (finestra que es troba a nivell del primer pis i a la part esquerra i que devia ser la que donava llum a la cambra principal de la casa). | 41.5820900,2.1695500 | 430776 | 4603711 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56770 | Masia del Forn del Vidre i capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-forn-del-vidre-i-capella | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XIV | La masia es troba en estat de ruïna | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, amb diverses construccions annexes. Entre elles, es conserven les restes d'una capella d'estil gòtic, un forn de vidre i un antic pou. La masia està formada per murs compactes fets de diversos materials (còdols, algunes filades de rajola o peces de ceràmica vermella) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, carener perpendicular a la façana i sense ràfec. La façana orientada a nord es conserva en bon estat. Aquesta façana és de pedra de riu barrejada amb trossos de rajola vermells i reblert. Aquesta fàbrica variada es reforça amb l'ús de pedres tallades en les cantonades. A la façana principal, les obertures (portes i finestres) són de diferents formes i mides. A la planta baixa, l'accés a l'habitatge és produeix a través d'un arc de mig punt adovellat; la que fa de tascó central o clau, està trencada. Les finestres són de mides diferents amb marcs senzills. La porta queda flanquejada per dues petites finestres quadrades, amb carreus de pedra a la llinda i els brancals. La de l'esquerra presenta un treball de la pedra de la llinda en forma punxeguda. Les finestres del pis superior, de forma rectangular, estan emmarcades amb uns senzills relleus lineals en forma de motllura, tant a les llindes com als ampits. La masia, en el cantó esquerra de la façana, presenta en planta una forma arrodonida en la seva cantonada. Adossada al darrera de la part esquerra de la casa, es troben les restes d'una petita capella d'estil gòtic amb volta creuada. Aquesta actualment està molt deteriorada i reformada, després d'haver-la allargat per a utilitzar-la com a magatzem d'estris agrícoles. Tanmateix es conserva la part del sostre, format per dues voltes separades per un arc toral. També cal destacar a un costat una petita porta, ara tapiada, que donava directament al camí Reial. Durant molts anys, a la casa es fabricaven i venien ampolles de vidre i disposava d'un taller de bufat i fosa. Les restes de l'antic forn de vidre, construït amb pedra, sembla correspondre per tipologia als segles XIV i XV. Tanmateix, als camps situats a l'entorn de la casa, s'hi documenten materials ceràmics en superfície, corresponents a la mateixa cronologia. | 08156-30 | C. del Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant PI. de la Solidaritat). | És probable que la vil·la romana que es va situar a la vall de la riera de Caldes fos emplaçada a la masia del Forn del Vidre, segurament continuà essent habitada al llarg dels segles des de l'època romana i encara avui dia és present. Hi ha qui apunta la possibilitat de que es tractés de la desapareguda ermita o capella de Sant Joan. Segons la tradició popular, la masia del Forn del Vidre es construí al segle XIV amb les restes de antiga capella de Sant Joan. La masia es dedicava a fabricar i vendre ampolles de vidre. | 41.5993500,2.1789100 | 431574 | 4605620 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56770-foto-08156-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56770-foto-08156-30-2.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015) també com a nº 8.05 APA (àrea expectativa arqueològica).Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56882 | Festa de l'Estadal del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lestadal-del-roser | AGRAMUNT, M.; CAÑADÓ, M. (2015) Festa del Roser a Sant Genís de Plegamans. Revista Q4trepins. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, p. 65-78. ESTADAL DEL ROSER (2015) La Festa de la Mare de Déu del Roser (tríptic). Palau-solità i Plegamans: Estadal del Roser. | XX-XXI | La Festa de l'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans es celebra anualment el diumenge de l'octava de Pasqua. Es tracta d'una festa religiosa amb simbolisme lligat a la resurrecció de Jesús. L'acte central és una missa solemne, acompanyada d'espectacles musicals, com el cant coral. L'aspecte més típic de la festa és la benedicció i distribució dels rams, constituïts per un pom de flors (representant els misteris de Goig) amb una poma al centre (el fruit és símbol de triomf, representa els misteris de Glòria) i cinc ametlles clavades en ella (representen les cinc nafres de Crist, per tant els misteris de Dolor), tot ell envoltat de branques verdes. Antigament, aquest ram era lluït en la dansa que es feia a la plaça de l'església, prèvia subhasta de la toia i a la tarda es feia el ball. Al matí es feia una concorreguda processó en la que es treia a la Mare de Déu del Roser per diversos carrers del poble. En acabar, es celebrava la missa solemne cantada per la Coral. A la vigília, els minyons passaven per les cases a cantar les Caramelles del Roser i eren convidats per la mestressa a berenar. Cada any una casa pairal diferent era l'encarregada de guardar la Mare de Déu i organitzar la festa d'aquell any. Les noies del poble passaven les bacines per a la col·lecta per a ajudar a sufragar les despeses. L'any 2015 es va recuperar la tradicional Festa en la que es treia a la Mare de Déu del Roser en processó per diversos carrers del poble, implicant especialment els nens i nenes del poble. | 08156-142 | Sant Genís de Plegamans | L'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans és un grup de persones que, a manera de confraria i de forma desinteressada, s'han compromès en mantenir i transmetre una tradició molt antiga amb l'organització de la Festa del Roser. A Palau-solità i Plegamans, el Roser és una de les festes de l'antigor que encara es conserva ben viva com a bell exponent de la gran devoció sentida per tot Catalunya envers la Mare de Déu del Roser. | 41.5880900,2.1794000 | 431603 | 4604369 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Cañadó (Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56912 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-12 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | XX-XXI | La Festa Major de Palau-solità i Plegamans es celebra anualment l'últim cap de setmana del mes d'agost i les jornades anteriors i posteriors. És la festa més gran del municipi i la que compta amb més participació. És organitzada per les associacions culturals, juvenils i esportives del municipi juntament amb l'Ajuntament. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la cercavila de gegants, els concerts, els balls, sardanes, correfoc, exposicions, cinema a la fresca, àpats populars, activitats infantils, etc. | 08156-172 | Palau-solità i Plegamans | 41.5874700,2.1783000 | 431511 | 4604301 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56928 | Festa Castanyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-castanyera | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | XX-XXI | La Festa Castanyera es celebra anualment al mes d'octubre, una setmana abans de la Castanyada. És organitzada per l'Ajuntament, amb la col·laboració dels AMPA i dels Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga. L'activitat central és la Mostra de Moniatos Disfressats, que aplega unes 600 obres fetes pels infants i les seves famílies. L'Ajuntament regala un petit present a cada un dels participants. També es reparteixen castanyes i es duen a terme concerts, espectacles i jocs. És una de les festes més multitudinàries del municipi, amb una gran participació. | 08156-188 | Pista Poliesportiva Coberta. Pg. de la Carrerada, 55, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5853600,2.1750400 | 431237 | 4604069 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56928-foto-08156-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56928-foto-08156-188-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56809 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-3 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Palau-solità i Plegamans conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals, des del segle XVIII (any 1716) fins a l'actualitat. És una eina administrativa eficaç per a la gestió de les competències municipals. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient | 08156-69 | Ajuntament de Palau-solità i Plegamans | El Servei d'Arxiu Municipal de Palau-solità i Plegamans forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2003. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des del Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 56883 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-1 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat FESTA CATALUNYA: https://www.festacatalunya.cat | XXI | Es tracta d'una festa ambientada en època medieval, on s'organitzen actuacions i espectacles de cavalls, música, dansa, lluites d'espases, visites guiades al Castell de Plegamans entre d'altres, així com un petit mercat de productes artesans. Es celebra entre els mesos d'abril i maig, en cap de setmana. És una de les festes populars més consolidades de la comarca. | 08156-143 | Castell de Plegamans | El Mercat Medieval és un dels esdeveniments més importants del municipi, amb una afluència mitjana de 30.000 persones. La primera edició va tenir lloc l'any 2002. | 41.5835100,2.1826700 | 431871 | 4603858 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56911 | Festa del Segar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | XX-XXI | La Festa del Segar es celebra anualment el segon diumenge del mes de juny. És organitzada per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i el Patronat de Sant Isidre. Abans de les 9 h, un grup graller anuncia l'inici de la festa, amb una cercavila que surt de la plaça de la Vila fins al Camp de can Saragossa, entre el camí de can Pavana i el passeig de la Carrerada. Al camp, una vintena de segadors fan la sega tradicional amb volant. Un cop finalitzada la sega s'ofereix un esmorzar amb botifarres al públic assistent a l'exhibició. | 08156-171 | Camp de can Saragossa | 41.5867100,2.1737300 | 431129 | 4604220 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56911-foto-08156-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56911-foto-08156-171-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56811 | Casa Consistorial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consistorial | ALIMBAU, M.; CASTELLS, T.; PAREDES, F. (1998) Història de L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans: 1697-1014. Palau-solità i Plegamans: Qu4trepins. Quaderns de Cultura. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII-XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, i realitzada amb teula àrab. En les façanes hi ha un clar ordre en la disposició i en el tipus d'obertures. La façana principal i la façana del darrera, que dona a la plaça Onze de Setembre, es composen simètricament respecte a un eix central, amb un component clarament vertical, emfatitzades i rematades per un coronament a manera de barana o ampit, que amaga la coberta en el cas de la façana principal, i per un coronament amb un petit frontó d'estil modernista en la façana del darrera. Les façanes laterals s'ordenen mitjançant uns eixos verticals que determinen la posició dels diferents forats. S'ha de destacar fonamentalment la façana principal; ja que, a part de ser la més elaborada de totes, és la que ens dona la memòria històrica i la imatg, que tenen els ciutadans de Palau-solità i Plegamans, d'aquesta construcció. Aquesta façana ha estat modificada al llarg dels anys. L'entrada principal, situada en el centre, està formada per un arc de mig punt i, a banda i banda, hi ha dues portes més petites rectangulars. Els dos nivells de l'edifici es veuen accentuats per una balconada que uneix les tres obertures del pis superior, totes elles de les mateixes dimensions i de forma rectangular. Finalment, la façana queda coronada amb un fris amb la inscripció: 'Casa consistorial', que amaga darrera seu l'estructura de la coberta a dues aigües. La façana posterior també presenta un treball de composició i uns elements escultòrics prou destacats. Cal mencionar les obertures dobles, en la planta baixa, i la triple obertura, en la part central del primer pis, i dues finestres més a banda i banda d'aquesta darrera. Totes les finestres de la façana posterior són d'arc rebaixat. Corona aquesta façana nord una ornamentació realitzada per l'arquitecte Falguera on hi destaca una orla amb la data de la construcció: '1908'. La part superior d'aquesta ornamentació segueix l'estil d'altres obres de l'arquitecte, realitzat amb trencadís de ceràmica vidriada. En l'interior cal destacar l'escala de tram recte en el centre de la planta baixa. | 08156-71 | Pl. de la Vila, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'origen d'aquest edifici podria correspondre al segle XVII. El municipi de Palau-solità i Plegamans és el resultat de la unió administrativa de dues parròquies: Palau-solità i Plegamans. Aquesta unió ja consta documentada a l'any 1440; no obstant, no va ésser fins l'any 1698 en què els prohoms de l'època varen decidir l'adquisició d'una casa del Comú. Aquesta casa va funcionar com a hostal durant molts anys, arrendat pel consistori; encara que a la vegada, aquest consistori es reunia d'en tant en tant a la sala de la casa. Al llarg del temps aquest edifici es va anar deteriorant, i l'estat d'aquest en el 1868 era molt precari, fet que va fer decidir la necessitat de realitzar una rehabilitació integral i donar-li un altre ús. En aquesta època es va encarregar un projecte global de rehabilitació de l'edifici, per tal de realitzar la implantació d'una escola, que mai es va dur a terme. A principis del segle XX, els baixos es varen utilitzar per les escoles nacionals. La façana posterior, orientada a nord, fou remodelada per l'arquitecte modernista-noucentista Antoni Falguera i Sivilla, a principis del segle XX. Corona aquesta façana nord una ornamentació realitzada per l'arquitecte Falguera on hi destaca una orla amb la data de la construcció (any 1908). | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56811-foto-08156-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56811-foto-08156-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56811-foto-08156-71-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56785 | Bòbila de Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-duran | ALIMBAU, M.; CASTELLS, T.; PAREDES, F. (1998) Història de L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans: 1697-1014. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | La fàbrica es troba abandonada. | Es tracta d'un recinte format per les diverses construccions que donaven servei a la cadena de producció industrial de la bòbila (forns, assecadors, edificacions annexes). Totes les construccions tenen les parets d'obra vista i els sostres són de teula àrab o d'uralita. Els cossos dels forns consten d'unes voltes de canó de mig punt de maó cuit, que és on s'apilaven els maons per tal de coure'ls. Els cossos dels forns presenten possiblement un rebliment de terra i un segon mur exterior, igualment de maó cuit, cobert amb sostre de teula àrab o d'uralita, al igual que les altres construccions annexes. En el recinte presideix, en alçada, una xemeneia de planta i secció quadrangular, feta de maó cuit i de forma troncopiramidal. | 08156-45 | Camí de Can Duran, s/n, (intersecció ctra. Sentmenat), 08184, Palau-solità i Plegamans. | La bòbila va ser construïda a principis del segle XX, concretament l'any 1930, segons les dades aportades pel cadastre. | 41.5864700,2.1631600 | 430248 | 4604202 | 1930 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 56818 | Nits Musicals a Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-musicals-a-santa-maria-de-palau-solita | AMICS DE LA MÚSICA CLÀSSICA PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://amicsmusicaclassicapsip.blogspot.com/ | XX-XXI | Es tracta d'un esdeveniment musical que es celebra anualment a l'església de Santa Maria de Palau-solità, de forma ininterrompuda des de l'any 1974, els diumenges del mes de setembre. Normalment són quatre concerts de música clàssica, tot i que pot variar en un o dos de menys o de més. L'entrada es gratuïta, però els assistents que ho desitgen poden contribuir-hi de forma voluntària, en sortir. | 08156-78 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Les Nits Musicals van començar l'any 1974, després d'un concert líric celebrat a la parròquia, quan un grup d'afeccionats i professionals de la música van creure que els concerts a l'església de Santa Maria de Palau-solità s'havien de continuar fent, per la seva bellesa, gran sonoritat i la bona acollida. L'any 1975 es va crear l'Associació 'Nits Musicals a Santa Maria de Palau Solitar', que va organitzar els concerts fins a l'any 1999, quan es va crear una nova Associació: 'Amics de la Música Clàssica de Palau de Plegamans', amb uns nous estatuts adequats al moment. Des del 1974, cada any s'han celebrat les Nits Musicals, amb un total de 166 concerts i amb una participació de 290 artistes, entre grups corals i musicals i artistes. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Jaume Ventura Nualart (Associació Amics de la Música Clàssica de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56914 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-4 | ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat | XX | El monument commemoratiu a Anselm Clavé es troba a la intersecció del carrer del Camí Reial amb el passeig de la Carrerada. Es tracta d'una font esculturada que consta d'un pedestal troncopiramidal de pedra, que fa de font, sobre el que hi ha un bust naturalista de bronze d'Anselm Clavé. Les seves dimensions són:1,7 m per 0,5 m per 0,8 m. | 08156-174 | Intersecció del C.del Camí Reial amb Pg. de la Carrerada | Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874): Fou músic, poeta i polític, i fundador de les societats corals catalanes. De formació musical autodidacta, va concebre la idea de crear una associació coral integrada per treballadors i artesans, mentre complia una condemna de dos anys de presó per la seva participació en els esdeveniments revolucionaris succeïts a Barcelona l'any 1843. La primera societat d'aquestes característiques va ser l'Aurora, fundada l'any 1845, a la que va seguir l'any 1850 la Fraternitat, més tard rebatejada com Euterpe, amb la qual va dur a terme una important tasca cultural a la perifèria industrial de Barcelona. Mantenen encara una estimable popularitat algunes de les seves composicions corals, com Els xiquets de Valls, La maquinista i Les flors de maig. | 41.5865200,2.1789400 | 431563 | 4604195 | 1970 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56914-foto-08156-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56916 | Monument a les víctimes del terrorisme: L'aire de la llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-del-terrorisme-laire-de-la-llibertat | ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat | XXI | El monument a les víctimes del terrorisme 'L'aire de la llibertat' es troba a la plaça d'Ernest Lluch, al mig del llac, al Parc de l'Hostal del Fum. És obra de Jesús Fructuoso Gómez, inaugurat l'any 2009. Es tracta d'una escultura de bronze, que té una forma abstracta vertical amb corbes sinuoses, situada sobre un basament de pedres. Fa uns 4,5 m d'alçada. | 08156-176 | Plaça d'Ernest Lluch (Parc de l'Hostal del Fum) | 41.5617200,2.1742400 | 431145 | 4601446 | 2009 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56916-foto-08156-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jesús Fructuoso Gómez | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml