Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56783 | Castell de Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-plegamans | <p>AA.DD. (1969) Els castells catalans. vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 93-98. CASTELLS MANENT, T. (2009) Castell de Plegamans: breu història. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62, p. 317. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). PIQUER, E.; FÉRNANDEZ, Ll.; TRAVESSET, M. (1991) 'Castell de Plegamans'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 131 i 132. ROCA i GARRIGA, P. (1981) Índex toponímic del cartulari de Sant Cugat del Vallès. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SERRANO-CODINA i MUNNÉ, M. (1983) Memòria del projecte bàsic de restauració, consoliddació i reforma del castell de Plegamans. Barcelona (s.n.).</p> | XI-XV | <p>Edifici quadrangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb un pati central amb dues galeries. Té una torre a la cantonada nord-oest, que es considera la part més antiga del castell (de finals del segle X o principis del XI). Posteriorment es va construir una muralla creant un pati en un costat de la torre. Probablement durant el segle XII es va erigir, a la part exterior de la muralla de migdia, una gran sala amb dos arcs de mig punt. L'edifici ha sofert moltes ampliacions i remodelacions al llarg del temps que han anat canviant el seu aspecte. Possiblement, aquest conjunt estructurat per cossos juxtaposats, va prendre la fesomia de gran casal gòtic que té avui dia, amb la reforma de la que va ser objecte entre els segles XIV i XV. L'estructura és de murs portants de maçoneria lligada amb calç, i amb forjats a base d'entrebigat de fusta. Les cobertes inclinades realitzades amb teules àrabs varien d'una, dues o quatre vessants, segons el cos. Recentment, la coberta ha estat reconstruïda amb teulada a doble vessant i encavalcades de fusta vistes. La façana en general és molt austera. S'ha recuperat el treball de maçoneria de pedra lligada amb calç original. L'entrada es realitza per la façana nord, amb un portal gòtic d'arc de mig punt adovellat, amb espitlleres a cada banda i un matacà en el seu eix vertical. Destaquen les finestres d'estil gòtic a la planta primera. Aquestes finestres són obertures rectangulars emmarcades per pedres regulars. La llinda d'aquestes, feta de la mateixa pedra, presenta un treball d'ornamentació, amb formes trevolades i picudes. Algunes d'aquestes finestres es divideixen en dos, mitjançant una columna de pedra de planta rodona. Les finestres de la segona planta són més austeres i sense cap mena de treball ni decoració. Un exemple de la reforma del segle XIV i XV són les finestres coronelles lobulades de la façana de migdia; algunes d'aquestes finestres tenen la línia d'imposta decorada amb rosetes. La façana presenta un rellotge solar.</p> | 08156-43 | Carrer del Castell s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>És probable que les restes de les construccions més profundes del Castell siguin d'èpoques molt remotes. A les seves proximitats s'han trobat restes del neolític, de l'època del bronze, dels ibers i dels romans. El primer Senyor de Plegamans de qui es té constància és Guadall Gilabert de Plegamans, l'any 1122, qui va ordenar la construcció de la muralla. Anteriorment hi havia hagut d'altres membres anomenats de la família Plegamans: Guillem de Plegamans, Berenguer de Plegamans i Ramon de Plegamans. Al segle XIV, l'any 1371, consta que Pere de Citrà va comprar la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Palau-solità. Al cap d'uns anys, el 1427, el rei Alfons el Magnànim va incorporar a la Corona aquesta jurisdicció, i és a partir d'aquest esdeveniment que ja no tornen a trobar-se els Plegamans com a posseïdors del Castell. L'any 1441 es fa la concessió de la jurisdicció de la Quadra de Plegamans a Antoni de Vilatorta, i el Rei Alfons V autoritza refer el Castell i eleva la seva categoria a Castell Termenat. A finals del segle XVI el Castell i el terme passen a la família Clariana, després a la Gualbes, i posteriorment al Marquès de Sentmenat. A principis del segle XVIII, l'edifici passa a ser estatge d'agricultors i s'afegeixen dependències auxiliars. A partir del 1960 s'abandona fins a finals de la dècada dels anys 80 del segle XX, que és quan comença un ensorrament irreversible. Al 1988 s'inicien les obres de reconstrucció.</p> | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56783-foto-08156-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56783-foto-08156-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56783-foto-08156-43-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015), nº 1.01 (edifici singular). BCIN. Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). Va ser adquirit l'any 1990 per l'Ajuntament (al Marqués de Sentmenat) i rehabilitat posteriorment sota la direcció tècnica de la Generalitat de Catalunya. Actualment és un equipament cultural municipal. Entre altres serveis, acull des de l'any 1995 l'Escola Municipal de Música (planta baixa i planta superior, 221 m2); també acull la Fundació Folch amb el seu Museu-Arxiu -té cedida per l'ajuntament la planta noble: 272 m2- i una petita exposició permanent sobre l'evolució històrica del Castell. - Ha estat objecte de diverses intervencions: o Excavació arqueològica del subsòl de la torre. o Restauració, consolidació i reforma, 1995. o Restauració, 1988-1990. o Restauració, 1983. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 56859 | Nucli de la Sagrera de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-sagrera-de-santa-maria-de-palau-solita | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.</p> | XII-XX | <p>El nucli de la Sagrera es troba a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità. Els límits d'aquest àmbit són: pel nord, el carrer de Sant Oleguer, que correspon a la traça de l'antiga carretera de Sentmenat; per llevant, el passatge de la Sagrera, i pel desnivell que separa la plataforma on s'assenta el nucli vell de la parròquia i els camps inundables del torrent de can Grau; pel sud, les parts del darrera de les construccions que formen la plaça de Santa Maria; i a ponent, pel carrer de la Sagrera. Aquest nucli o assentament ocupa un lloc privilegiat, pel que fa a la seva posició estratègica en el territori, com a punt elevat dominant la plana agrícola. Sembla que ja estava ocupat en l'època romana, ja que conserva en el seu topònim restes del que havia de ser abans 'Palatio Solatari', palau d'una sola estància. Tot fa pensar que amb el pas dels anys i, degut a la seva posició estratègica, es van anar assentant diverses construccions fins al segle XII, quan es construí l'església de Santa Maria de Palau Solitar. Aquesta té unes característiques singulars, és una sagrera, un lloc d'asil i treva. Per tant, l'església esdevingué un centre d'atracció cultural i religiós i de poder econòmic. Aquest fet fa pensar que, durant molts anys, aquest emplaçament es convertí en centre neuràlgic i aglutinador de gent i activitats, i això comportà l'agregació al seu costat de diferents annexes que possiblement es convertiren en habitatges. Per tant, al costat de l'església es construïren un seguit d'edificacions formant un conjunt força unitari. Actualment el nucli vell de la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità està format per tres petits grups de cases, presidit per la parròquia, el cementiri i una petita plaça. Compositivament, el conjunt forma una unitat clara i volumètricament molt neta, amb dos fronts de lectura molt diferents; per un cantó la façana de llevant, que es presenta al visitant, que accedeix per l'antiga carretera, com una panoràmica gràcies al tall topogràfic que hi ha entre el pla on està assentat el nucli i els altres conreus del torrent. Per l'altre, la façana de ponent, que no té una lectura de conjunt, com l'anterior, perquè no hi ha prou distància per contemplar-la. En general, el conjunt manté una certa unitat constructiva, en la mesura que no s'ha produït una renovació excessiva de l'edificació existent. Cal remarcar l'encert de moltes de les renovacions i reformes més antigues per contra de les més modernes, que han perdut el bon sentit de l'arquitectura tradicional. L'any 2006 es va dur a terme un seguiment arqueològic, amb motiu d'unes obres a la proximitat de l'església. Es van realitzar dues rases per a col·locar canonades de gas, a la cantonada del carrer Can Jan. Es van localitzar tres fosses simples a la rasa est-oest (l'altra rasa anava orientada nord-sud). No presentaven material associat, la qual cosa va impedir poder precisar la cronologia. Es creu que la orientació dels cossos seria nord-sud, però no es va poder confirmar, ja que la poca obertura de les rases i la no connexió dels ossos dificulta aquesta dada. El coneixement de la orientació permetria establir que la cronologia seria posterior a l'edat mitjana. Tot i que l'àmbit del jaciment de la sagrera, segons l'inventari de la Generalitat, es redueix només a una petita zona al costat de l'església, cal suposar que les troballes arqueològiques podrien donar-se a tot el nucli. Tanmateix, cal suposar que la seva conservació ha de ser molt precària, en trobar-se en un àmbit de construccions molt consolidades.</p> | 08156-119 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5840200,2.1689400 | 430727 | 4603926 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El nucli de la Sagrera de Santa Maria de Palau-solità disposa d'un 'Pla Especial de Protecció del Sector de la Parròquia de Santa Maria de Palau Solitar'. Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 56777 | Comanda Templera de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanda-templera-de-santa-magdalena | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GIBERT, P. (1975) Palau Solitar. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MIRET i SANS, J. (1910) Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Barcelona. PIQUER, E. [et. al.] (1991) 'La Comanda de Palau i Santa Magdalena'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 130 i 131. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VALL i RIMBLAS, R. (1992) El romànic del Vallès. Sabadell: Ed. Ausa. VILAR i BONET, M. (1962) 'Actividades financieras de la Orden del Temple en la Corona de Aragón'. VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Barcelona.</p> | XII-XVIII | Les diferents façanes estan molt malmeses, algunes han caigut en gran part i presenten esquerdes i despreniment del revestiment. | <p>Es tracta de les restes de la Comanda Templera de Palau del Vallès, de les que únicament es conserven la capella i els vestigis de les muralles que tanquen el recinte del veïnat de Santa Magdalena. La comanda era un recinte emmurallat de forma rectangular, determinat per tres panys de muralla, dels quals els de migdia i ponent són els millors conservats. La capella, malgrat l'estat ruïnós en el que es troba, presenta part de la seva estructura tipològica: planta rectangular amb absis (totalment enderrocat); només una part de la nau conserva la seva fisonomia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb pedres més o menys escairades que formen l'adovellat. La teulada és de dues vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar per ubicar una sola campana. Originàriament, l'estructura dels murs portants són de maçoneria de pedres amb forjats d'entrebigat de fusta. La capella de Santa Magdalena és molt austera, mostra de l'estil romànic dels templers. De les altres dependències que formaven part del recinte no queden restes clarament identificades, només a les construccions que hi ha a cada costat de la capella, que presenten murs amb aparell de factura medieval. L'any 2001, es realitzà una intervenció arqueològica a la capella, amb motiu del projecte de consolidació i restauració de l'edifici per part de l'Ajuntament. En aquesta actuació, es feu un sondeig a l'exterior de l'església (lloc en el qual s'havia documentat una fossa d'inhumació, en el fons de la qual es va documentar un cos anatòmicament connex amb disposició nord-sud, que podria correspondre segles XVII i XVIII), un sondeig a l'interior de l'edifici per tal de veure la fonamentació del mateix i una sèrie de petites cales en alguns fragments dels paraments del temple.</p> | 08156-37 | Camí de Santa Magdalena, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>L'ermita forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya. L'establiment de l'Ordre dels Templers de Palau-solità es data entre els anys 1150 i 1160. Les primeres notícies sobre la presència templera al Vallès consten per la seva adquisició de terres ja a l'any 1131, especialment a Santa Perpètua de Mogoda, tot i que és gairebé segur que la Comanda de Palau del Vallès hagués estat la primera i la més important. Ben aviat esdevingué poderosa, amb propietats que anaven de la Plana de Vic fins a Montjuïc і Sant Boi de Llobregat. El primer comanador sembla que fou Berenguer de Santviçens l'any 1163. L'any 1171 era considerada com una de les comandes més poderoses, fins i tot en algun moment més que la de Barcelona, tot i que aquesta ja era documentada al 1150. Prova del seu entorn i poder fou comptar entre els seus consellers o assessors amb Jaume I. En un còdex vaticà (Ms. Vat. Lat 3547) s'esmenta el temple de Palau del Vallès, concretament fa referència a l'any 1245, quan el temple estava sota les directrius del comanador Fra Pere Gil. El 22 de març de l'any 1312, cedint les pressions del rei de França Felip IV el Formós, el Papa Climent V declarà una Butlla per a la supressió de l'ordre dels Templers. Com a conseqüència, I'any 1319, Palau del Vallès passà a l'àmbit dels Hospitalers del Gran Priorat de Catalunya. A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen l'ermita. La llei de desamortització de Mendizábal, l'any 1835, fa que la capella passi a mans de l'Estat. Més tard va ser adquirida per un particular. El culte va desaparèixer a poc a poc, i els objectes més importants com el retaule de la Santa, l'ara de l'altar i la campana van passar a la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità. L'ermita actualment forma part de les dependències d'una casa de pagès.</p> | 41.5757600,2.1728300 | 431042 | 4603005 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2020-07-01 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.13. Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015): nº 1.02 BCIN i nº 8.03 APA (àrea expectativa arqueològica). Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). Cont. Descripció: De la intervenció arqueològica de l'any 2001 i 2002 a la capella se'n treu la conclusió que l'església de Santa Magdalena consta de quatre fases que correspondrien al segle XII, a l'època baix medieval, als segles XVII-XVIII i a una última fase contemporània. - Fase I (segle XII): no hi ha referències arqueològiques que donin testimoni de l'evolució de l'església en aquest període, ja que el nivell de circulació original a l'exterior de l'església havia desaparegut i, per tant, devia tenir una cota igual o més elevada que l'actual. En canvi, es troben referències en la documentació antiga conservada. L'any 1138 existia a Palau una església sota l'advocació del Sant Sepulcre en el cementiri de la qual Guillem de Santa Coloma demana ser enterrat. Es creu que aquest document fa referència a l'actual Santa Magdalena. - Fase II (època baix medieval): dins d'aquesta fase es constata la renovació del paviment de l'església en relació al qual es pot situar la col·locació de l'enllosat documentat. Del mateix moment també serien els graons d'accés al presbiteri, així com el paviment de morter de calç que s'hi va localitzar. Segurament, en un moment indeterminat d'aquesta fase es va substituir la coberta primitiva per la volta apuntada que actualment conserva. - Fase III (segles XVII-XVIII): Es documenten tota una sèrie de transformacions de la capella. Primerament, el canvi en la pavimentació amb la col·locació d'un enrajolat de material ceràmic. Paral·lelament, la construcció de l'altar central i un seguit de remodelacions en l'estructura de l'edifici: es van construir els contraforts exteriors amb els que es devia tractar d'assegurar l'estabilitat de la volta, la qual ja devia mostrar signes d'inestabilitat a causa de la migradesa de la fonamentació dels murs del temple. Es van reforçar els murs amb un relligat de les pedres, l'arrebossat interior de tot l'edifici, i la construcció de les banquetes corregudes a les parets laterals de l'església. D'un moment imprecís d'aquesta fase deu ser la construcció de l'entramat de galeries documentades en el subsòl de la nau. - Fase IV (època contemporània): En algun moment indeterminat del segle XX es va produir el despreniment de la capçalera de la capella, cosa que va provocar la seva compartimentació i posterior abandonament de la part propera al presbiteri. També deu correspondre a aquest mateix moment el paviment de rajoles de factura molt recent lligades amb ciment pòrtland encara en funcionament a l'interior del temple, així com el forjat que permet l'existència de dos pisos en l'interior. En aquest sondeig també es va constatar la presència d'un gran retall circular, situat en una posició central que restava a mig reomplir i que no es va poder excavar. En els paraments dels murs, es van documentar un arc apuntat a la porta d'entrada al temple, el qual es podria vincular a una segona fase constructiva de l'edifici datat al període baix medieval. També es va constatar que la coberta actual de l'església corresponia a un moment molt posterior, segurament a les reformes que es realitzaren en els segles XVII-XVIII. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 56833 | Escut del llinatge Falguera a can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-llinatge-falguera-a-can-falguera | <p>BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DE FLUVIÀ, A. (1982) Diccionari General d'Heràldica. Barcelona: Edhasa. GARCIA CARRAFFA, A. i A.(1968) El solar catalán, valenciano y balear. San Sebastián: Libreria Internacional. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans).</p> | XVII-XIX | <p>Escut heràldic del llinatge dels Falguera, a can Falguera, situat a sobre la llinda motllurada de la porta d'entrada d'una de les habitacions del primer pis, entrant a la sala central a mà esquerra. És un escut quadrat, lleugerament puntegut en la base. En el camper hi ha les armes dels Falguera: or amb tres mates de falguera, de sinople en aquest cas no aterrassat. Sobremuntant les falgueres presenta tres abelles. A l'exterior, un casc descansant a la vora superior en perfil, dextrat i amb reixat; al voltant i emmarcant l'escut, un llambrequí en bandes de tela en forma de fulles d'acant, que adornen el casc caient pel seu costat i pel de l'escut.</p> | 08156-93 | Can Falguera | <p>El llinatge dels 'Falguera' o 'Folguera' consta en els cens realitzats per maridatge a la parròquia de Sant Genís de Plegamans al segle XIV. Bernat Falguera figura en un dels nomenaments del batlle del dia 27 de febrer de l'any 1440.</p> | 41.5962500,2.1898000 | 432478 | 4605267 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56833-foto-08156-93-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 56832 | Escut de la família Plegamans a ca l'Abudàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-familia-plegamans-a-ca-labudancies | <p>BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DE FLUVIÀ, A. (1982) Diccionari General d'Heràldica. Barcelona: Edhasa. FEBRER, J. Mn. (1884) Trovas. València: Imprenta de Pedro José Gelabert. GARCIA CARRAFFA, A. i A.(1968) El solar catalán, valenciano y balear. San Sebastián: Libreria Internacional. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans).</p> | XIV | <p>Escut heràldic situat a la clau del portal d'entrada de ca l'Abudàncies. És d'estil quadrilong ibèric: arrodonit a la part inferior, amb la corba més o menys pronunciada. La part superior presenta dues ondulacions a mode de cresteria, probablement per crear la sensació de cortinatge. Al bell mig de les dues ondulacions en festó - cresta, hi ha una 'lluna plena', amb incisions d'ulls, nas i boca. En el camper hi ha la representació de les armes: una mà en posició de pal i, a la part superior, la paraula MAS (MAS PLEGAMANS).</p> | 08156-92 | Can Carreter o ca l'Abundàncies | <p>El cognom 'Plegamans', originari de Catalunya, és molt antic i de caire noble tal com assenyala Mn. Jaime Febrer a la seva obra (vegeu bibliografia), que diu: 'Luego que se ganó Valencia, juntó el rey don Jaime I los prelados, ricoshombres y demas nobles para que, a consulta de todos, se hiciese una ley con la que se gobernasen los que dejaba con tanto lucimiento en la ciudad. Pedro Marimón de Plegamans, de Barcelona, catalán valiente y muy docto, fue uno de los nobles de Cataluña que concurrieron a formar los fueros. Su gran prudencia la publica la fama'. Una de les branques de la família va residir a València, quan es va conquerir la ciutat per Jaume I, i una altra al Vallès.</p> | 41.5866600,2.1792600 | 431590 | 4604210 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56832-foto-08156-92-2.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 93 | 47 | 1.3 | 1769 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 56933 | Altar del Roser de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-roser-de-santa-maria-de-palau-solita | XVII | <p>L'Altar del Roser es troba a la capella lateral de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És d'estil barroc, de fusta sense daurar i d'autor desconegut. Presenta un antipendi o frontal d'altar de rajoles de ceràmica policromada, realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII. Aquest frontal queda centrat per la Mare de Déu del Roser, amb el Nen Jesús en braços. Als costats hi ha rajoles geomètriques florals, que queden emmarcades per sanefes florals estilitzades. A sobre hi ha diverses sanefes més que culminen el conjunt.</p> | 08156-193 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56933-foto-08156-193-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Llorenç Pasollas, ceramista (antipendi). | Titularitat privada; accés públic. El retaule del Roser es trobava situat a l'altar major fins a l'any 1965. | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 56775 | Sant Genís de Plegamans, església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans-esglesia-vella | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.</p> | XI/XX | Ja no es conserven pràcticament restes de l'edifici primitiu. | <p>Sant Genís és un petit edifici de factura contemporània construït sobre les restes de l'antiga capella d'origen romànic. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular, de 8 m per 5 m, amb dues entrades. La coberta és inclinada a dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. S'observen restes de l'antiga església romànica, entre les que destaca, a l'angle esquerre de la façana principal, una columna amb un capitell que presenta un angelet esculpit amb una inscripció. A la façana lateral hi ha una porta de servei d'entrada en arc de mig punt i, seguint l'eix vertical, un petit campanar d'espadanya de paret, mentre que les dues façanes restants són opaques. L'interior està format per una sola sala on l'altar es situa al fons amb un petit esglaó. Actualment, serveix de magatzem de mobiliari del Centre Educatiu 'Els Castanyers' i està pendent de rehabilitació. Antigament formava part d'un edifici més gran, els fonaments del qual estan soterrats.</p> | 08156-35 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>La primera referència històrica de l'església de Sant Genís és de l'any 1013, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès, en el qual figura '...ipso vallo de S. Genesii'. L'any 1121, el temple va ser consagrat per Sant Oleguer. Va arribar fins al segle XX com l'única església que es trobava a les terres de Plegamans. Malauradament, va ser cremada dues vegades durant la Guerra Civil i, finalment, va desaparèixer. El que resta ara és una petita part del que va ser l'església de Sant Genís, els fonaments de la qual estan soterrats. Actualment la capella forma part del Centre Educatiu Els Castanyers.</p> | 41.5854900,2.1839900 | 431983 | 4604077 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56775-foto-08156-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56775-foto-08156-35-2.jpg | Legal | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-11-03 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: http://www.palauplegamans.cat | 98|92 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 56925 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-historic-de-sabadell | XX | A l'Arxiu Històric de Sabadell hi ha dipositades 21 fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme. La temàtica és art i arquitectura religiosa, masies i alguna vista de l'alzina centenària de can Padró. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1900 i 1936; l'autor de la majoria de les imatges és Francesc Casañas Riera. | 08156-185 | Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per David Gonzàlez Ruiz (Secció d'Imatge i So. Arxiu Històric de Sabadell) | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 56863 | Col·lecció de materials de Palau-solità i Plegamans al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-de-palau-solita-i-plegamans-al-museu-dhistoria-de-sabadell | IaC-XVII | Al Museu d'Història de Sabadell es custodien materials que provenen del terme municipal de Palau-solità i Plegamans. La relació de materials és la següent: - Conjunt de materials arqueològics procedents d'una excavació, ingresats l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Es tracta de ceràmica campaniana B, comuna ibèrica de cocció reduïda, ceràmica a mà, àmfora ibèrica i d'importació, terra cuita i esquist (nº registre: 2057, ubicació: Agricultura 46 C prestatge 3). - Portal de pedra d'arc pla amb llinda rectagular (segle XVI), ingresat l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Els muntants inferiors, iguals a ambdós costats, són carreus rectangulars col·locats verticalment. La resta de muntants són de mides i formes irregulars. Al centre de la llinda hi ha un escut (datat del 1549) d'un teixidor, que representa el batà i la llançadora d'un teler (nº registre: 10942, ubicació: Pati del MHS). - Finestral de pedra (segle XVI) d'arc pla, amb guardapols, sostingut per impostes, la d'un costat amb un cap masculí i la de l'altre amb un cap femení. Tres muntants per banda, l'inferior d'ambdues bandes treballat com si fos base de columna. Replanell motllurat. Aquesta finestra originàriament era just a sobre de la banda dreta del portal de la casa (nº registre: 10936, ubicació: Pati del MHS). - Conjunt de materials arqueològics, ingresats l'any 1970 al museu per Rafel Subirana i Antoni Pallàs. Es tracta de ceràmica campaniana B, terra sigil·lada hispànica, carèmica ibèrica, reduida de cuina, àmfora ibèrica i romana, revora de tègula, fràgment de molí rotatori, fragment de vidre i escòria de ferro (nº registre: 2025, ubicació: Agricultura 82 D prestatge). - Pintura figura hagiogràfica sobre fusta (segle XVII) ingresada al museu per Josep Renom Costa. Representació de Santa Agnès (nº registre: 1482, ubicació: Agricultura 61 A prestatge 4). - Fragments d'àmfora i tègula romana, ingresats al museu per Ramón Vial i Fitó (nº registre: 2018, ubicació: Agricultura 82 E prestatge 8). | 08156-123 | Museu d'Història de Sabadell. C. de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell. | El Museu d'Història de Sabadell (MHS) és un museu local que aplega col·leccions d'arqueologia, d'història i d'etnologia sobre la ciutat i els municipis de la comarca, i també una important col·lecció relacionada amb la indústria tèxtil llanera. La temàtica del museu es centra en la història de Sabadell, des de la prehistòria fins als segles XIX-XX. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Roser Enrich (Museu d'Història de Sabadell). | 83|85|94|81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 56812 | Tren de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-de-palau | TREN DE PALAU: http://www.trendepalau.cat | XX-XXI | Al parc de l'Hostal del Fum es troba el Tren de Palau: trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura del funcionament dels trens reals. Es tracta d'un gran nombre de locomotores, automotors, cotxes, vagons i un furgó. El recorregut dels trens és de 3,1 km. Les instal·lacions compten amb 5 estacions (Can Boada, Can Boada Enllaç, El Pi Gran, El Clot Mirador i el Pont de Pedra), 3 ponts metàl·lics, un túnel i 4 passos a nivell al llarg del parc. Està gestionat per l'Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril. | 08156-72 | Parc de l'Hostal del Fum | L'any 1992 es va construir el Tren de Palau el Calderí. Se li va donar aquest nom com a homenatge al tren de via estreta que va funcionar entre Palau-solità i Plegamans, Caldes, Gallecs i Santa Perpètua de Mogoda entre els anys 1880 i 1932. | 41.5615100,2.1733800 | 431073 | 4601423 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Toni Roca (Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril).El tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius, d'11 a 14h. Al mes de juny es celebra la Nit del Tren, on l'entitat fa circular els seus trens de forma gratuïta. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 56861 | Nucli del carrer del Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-carrer-del-dalt | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII-XX | Aquest conjunt anomenat del carrer de Dalt queda delimitat pel carrer Nou del Nord, Camí Reial, carrer d'Enric Borràs, carrer de Dalt, Camí Reial, carrer Bonavista, carrer del Sol i les parts del darrera de les edificacions que donaven al carrer Bonavista. Aquest conjunt històric forma un espai urbà més o menys unitari, amb unes característiques pròpies, amb unes tipologies d'edificacions similars, i d'una determinada època de construcció. Cal destacar que és un nucli rural que ha estat fruït d'un moment i d'unes circumstàncies pròpies, d'aquí que sorgeixen una estructura urbana molt genuïna arquitectònicament, històricament, socialment i constructivament d'aquest lloc. Tot plegat atorga a aquest nucli un caràcter d'autenticitat que convé valorar i conservar. La formació del barri o nucli del carrer de Dalt, a l'igual que el barri del carrer de Baix, té el seu origen probablement en els segles XVII i XVIII, en la construcció de cases al voral del Camí Ral de Barcelona a Caldes de Montbui. Aquest nou veïnat s'estructura entorn al Camí Ral, que en aquest punt pren el caràcter de carrer, i que es situa a la banda nord del municipi, d'aquí el nom d'aquesta agrupació de cases (nucli del carrer de Dalt), en contrapartida del nucli que es situa al sud del municipi (nucli del carrer de Baix). És destacable l'equidistància del barri de l'Hostal (actual barri situat al costat de l'Ajuntament), entre el nucli del carrer de Dalt i el nucli del carrer de Baix, que convida a deduir una ubicació planificada, d'aquests barris. El probable origen d'aquest nucli és la venda d'una major finca, i la seva parcel·lació; possiblement per necessitat del propietari original o bé per una rendibilització més gran d'aquesta. La parcel·lació i construcció de les cases correspon a una època de bonança econòmica i modernització del conreu de la terra. En aquest nucli també s'estableix una estructura parcel·laria regular i tradicional, perpendicular al Camí Ral, que facilita la construcció i permet una estructura organitzada del conreu de petits horts vinculats a aquestes cases, situant-se aquesta al peu del camí i l'hort al darrera. No obstant, en aquest nucli resulta molt més característic i més usual l'estructura parcel·lària de peces de terra més grans de forma lleugerament quadrada, que permet disposar perpendicularment al carrer la construcció de la casa en la banda nord de la parcel·la, amb la façana orientada a sud, i oberta a la porta d'accés a la parcel·la (barri), i que sol tenir una tanca alta i un portal cobert. | 08156-121 | Barri de Dalt | 41.5968900,2.1783800 | 431527 | 4605347 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56861-foto-08156-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56861-foto-08156-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56861-foto-08156-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 56778 | Can Duran, casa modernista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-casa-modernista | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Casa d'estil modernista amb tendències noucentistes, ubicada al costat de la masia de can Duran. Tipològicament, aquesta edificació pertany als masos totalment reformats, ampliats o fets de nova planta i construïts com a cases de segona residència (cases d'estiueig). La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, i un soterrani. Tot i que els estils arquitectònics і els materials d'acabats d'aquesta casa i l'antiga masia de can Duran siguin molt diferents, les dues edificacions casen molt bé entre elles, i formen un conjunt força harmònic. Originàriament, és d'estructura de murs portants de ceràmica i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a quatre vessants i teula àrab. Els paraments es troben tots arrebossats en les seves quatre façanes, existint com a únic element decoratiu l'emmarcament de maó de les diferents obertures de les finestres i portes, així com les cantoneres de la part superior sota el voladís. A la façana principal es situa la porta rectangular d'accés, i obertures de finestres a la dreta i esquerra, amb emmarcament ondulant. Al primer pis, dues finestres rectangulars estretes amb ampit escopidor, i a la part superior una obertura tribulada de record gòtic, amb ús decoratiu de maó. Sobre la porta d'entrada, entre el nivell del primer pis i les golfes, hi ha una decoració en trencadís ceràmic indicant l'any de la construcció (1909). Al pis de les golfes hi ha dos grups de finestres amb tres obertures emmarcades i ornamentades amb maó. A una de les façanes laterals es distingeixen, a nivell del primer pis, dos grups de finestres de dues obertures, amb ampit escopidor i emmarcament de maó en sentit força decoratiu. Sota la teulada, hi ha un altre grup de tres finestres que segueix la tipologia de la resta de la casa. Hi ha també finestres a mode d'espitllera a la façana lateral i principal. La façana principal té un pati força espaiós voltejat d'una tanca, formada en la seva base de mur arrebossat i a la part superior, una alternança de pilars amb coronament piramidal i espais de reixa acabada en puntes de fletxa. La portalada que dona accés al pati està formada per dos elements rectangulars, la part superior presenta una ondulació amb acabaments piramidals i bola-floró. La reixa de la porta segueix el mateix treball de la tanca. | 08156-38 | Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Aquesta construcció de caràcter modernista amb certes tendències noucentistes, es va construir l'any 1909, segons s'indica sobre la porta d'entrada de l'edificació. El municipi de Palau esdevingué, entre finals del segle XIX i principis del XX, un lloc apreciat com a segona residència о d'estiueig, per la seva proximitat a Barcelona i la seva bona comunicació. La família Duran va voler ampliar el mas construint una casa de segona residència, deslligada de l'activitat agrícola. | 41.5890300,2.1618800 | 430144 | 4604487 | 1909 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 56839 | Ca n'Estudis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestudis | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Casa d'estil modernista, que presenta modificacions estructurals realitzades en les darreres dècades. És de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis superior i terra,t a l'avinguda de Catalunya; i planta baixa i dos pisos al carrer de la Riereta, degut a la diferencia de desnivell entre aquests dos carrers. L'estructura és de murs portants ceràmics (maó) i forjats unidireccionals. La coberta original era inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. Actualment és un terrat de coberta plana. La façana destacava originàriament per la seva simetria, però actualment una de les obertures de la planta baixa presenta una ampliació. En planta baixa hi han dues obertures, la del local comercial i la porta d'accés a la casa. En planta primera, es situen ordenadament segons els dos eixos de composició de la façana, dos balcons amb barana de ferro forjat. Les tres obertures originals presenten la mateixa forma de llinda (orgànica lobulada) i el mateix element ceràmic decoratiu a mode de mosaic. Destaca el remat de la façana, amb formes orgàniques que servien per ocultar la coberta original. A la façana lateral, en planta baixa, hi ha diverses obertures quadrades i rectangulars de diferents mides, resultat deles diferents intervencions que s'han anal realitzant. A la planta primera es repeteixen les obertures de la façana principal, en forma i mida, però sense balcó; dues tapaiades posteriorment. En el cos que correspon a la caixa d'escala, hi han quatre obertures més estretes en forma d'arc rampant. A sobre d'aquestes, s'observa una inscripció amb la data 1906. En destaca el coronament de la façana que fa d'ampit de la coberta plana transitable, amb formes orgàniques. Actualment les façanes estan arrebossades i pintades de dos colors. | 08156-99 | Av. Catalunya, 203, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada c. Riereta). | A finals del segle XIX, l'afluència de barcelonins als balnearis de Caldes va fer millorar els transports. Entre els anys 1849 i el 1851, es va construir la carretera nova (actual Av. Catalunya), i més tard, el tren de Caldes travessava el municipi. La carretera i el tren van crear un nou nucli de població, les Cases Noves, on es troba actualment ca n'Estudis. | 41.5857600,2.1800900 | 431658 | 4604110 | 1906 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56839-foto-08156-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56839-foto-08156-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56839-foto-08156-99-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 56780 | Ca l'Oromí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loromi | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). JARDÍ, E. (1980) El novecentismo catalán. Barcelona: Es. Aymà. MIRALLES, F. (1983) L'època de les avantguardes,1917-1970. Barcelona: Edicions 62. RÀFOLS, J. F. (1980) Diccionario biográfico de artistas de Catalunya, Valencia y Baleares. Barcelona, Bilbao: Ediciones Catalanas. La Gran Enciclopedia Vasca. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Casa d'estiueig noucentista , de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Es conserva l'estructura original de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. Cal destacar els cavallets dels quatre vessants del sostre, que van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l'època. La coberta és inclinada a quatre vessants, realitzada amb teula àrab i embigat de fusta, deixant un generós ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques. En totes les façanes el repartiment d'obertures és totalment harmònic. Les finestres i balcons es troben decorats amb la tècnica de l'esgrafiat. En la façana principal hi ha la porta, flanquejada per dues grans finestres d'arc rebaixat. Al centre, la porta segueix l'eix vertical juntament amb l'esgrafiat de la planta primera i l'òcul del segon pis. Per sobre de la porta hi ha una motllura, que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc rebaixat i, al centre, una escena esgrafiada que representa un caçador i un pescador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes, hi ha un òcul flanquejat de dues finestres. Totes les obertures estan envoltades d'esgrafiats, amb motius vegetals i animals. En les cantoneres, la mateixa tècnica imita el disseny de pedres. També presenta dibuixos en rectangle amb alternança d'elements romboïdals. En la façana de migdia, a la planta baixa, la porta es troba emmarcada per dos grans finestrals. AI primer pis hi ha una obertura d'arc rebaixat, que dona a una gran balconada, que ocupa tot l'ample de la façana. En un costat, hi ha un rellotge de sol esgrafiat i una Diana caçadora. I finalment, al tercer pis, en eix amb l'obertura que dona a la balconada, es situa una finestra rectangular. En la façana nord les obertures segueixen el desnivell de l'escala interior. Cal destacar les cantonades de l'edifici, decorades també amb esgrafiats, en aquest cas geomètrics. L'interior està realitzat amb fusta de melis. Es conserven els terres originals i l'escala de fusta. En la planta baixa, originalment, hi havia l'escala de fusta a mà dreta i tres portes que conduïen a la saleta, al menjador i a la cuina respectivament. Posteriorment, es va tirar a terra la paret que dividia la saleta del menjador. En el primer pis hi havia tres dormitoris, l'oratori, que correspon a la finestra circular de la façana de ponent, i un bany. L'oratori es va destruir durant la guerra, quan els obligaren a cremar el retaule que hi havia i eliminar qualsevol resta de la capella. En el seu lloc s'hi feu un altre dormitori. En el segon pis hi trobem cinc dormitoris més i un petit lavabo, que té com a finestra la obertura circular que dóna a la façana principal. | 08156-40 | C. Montjuic, 31, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Edifici projectat per Francesc Folguera i Grassi a l'any 1926, com a casa d'estiueig. Folguera fou un dels arquitectes més destacats de principis de segle XX, d'estil noucentista. Segons Ràfols (vegeu bibliografia) pertanyia al grup d'arquitectes que fusionaren el popular i el brunellesquià, imposant la tendència mediterrània. El disseny dels esgrafiats també és obra del mateix arquitecte, així com tot el jardí, amb la font aixecada sobre columnes de maó el·líptiques i la miranda, actualment quasi enderrocada. En el disseny i la construcció de la casa s'hi van emprar els mètodes més innovadors, per exemple les dobles parets com a mètode d'aïllament. | 41.5873200,2.1690700 | 430741 | 4604292 | 1926 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Francesc Folguera i Grassi, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 56808 | Col·lecció del Museu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-parroquial | Col·lecció d'objectes, majoritàriament d'arqueologia, de titularitat parroquial, cedida des de 1994 a l'ajuntament per a la seva gestió i que actualment està dipositada a l'ala esquerra de la planta baixa de la masia de can Cortés (la sala amida 17,10 m x 5,10 m. i ocupa uns 87 m2) La col·lecció està correctament emmagatzemada (la major part en caixes normalitzades 'Norma Europa' tipus Allibert) a la part de la sala destinada a reserva, en tres mòduls d'estanteries metàl·liques de 4 pisos. A la paret de fons i a la paret dreta hi ha diversos materials de gran volum (10 àmfores o grans vasos, maquinària, molins, una làpida, etc). A l'espai de l'entrada subsisteixen les quatre vitrines de la exposició arqueològica realitzada el 2011, amb materials del fons. Per tipologies, el fons està composat per una col·lecció arqueològica, que és la més important. Els fons procedeixen principalment de jaciments del terme i de la comarca. Hi ha sílex (634 peces) així com ceràmiques de diverses èpoques, eines de ferro, monedes i altres elements. Corresponen a unes cronologies que abasten des de la prehistòria a l'època medieval, destacant els materials ibèrics i romans. En total, hi ha 1560 fitxes que corresponen a uns 2.500 objectes en total. Pel que fa a la paleontologia, hi ha 211 peces fitxades. També hi ha un fons de fotografies antigues (la majoria són fotografies del mateix fons), composat de 408 ítems). Pel que fa als fons d'etnografia, malacologia i geologia (minerals), se'ns informa que els materials no esta inventariats. Les procedències són molt diverses i depassen l'àmbit local. Per tant, tot i disposar de dades confuses, podríem quantificar el fons amb 3.345 objectes, 2.409 fitxes i 2.179 inventariats. | 08156-68 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | El Museu parroquial de Palau-solità neix el 1962 per iniciativa de rector de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità, Jordi Sales, a partir de donacions d'objectes per part dels veïns (de la vida quotidiana i etnografia procedents de les masies del terme, així com peces d'arqueologia, monedes, minerals, fòssils, del municipi, de la comarca, i d'altres llocs del món) que mossèn Sales diposità als baixos de la rectoria. Llavors el museu constava d'un patronat -sense personalitat jurídica- i un dels seus membres, Lluís Ventura i Vila, nascut a la vil·la el 1910, va jugar un paper decisiu a l'hora d'ampliar i gestionar el fons. El 1963 arriba un nou rector, Mn. Pere Gibert. Lluís Ventura, actua com alma mater del Museu al capdavant d'un grup d'afeccionats, que no només recol·lecta i rep donacions, si no que també compra amb els fons provinents de les quotes dels socis. A partir de 1971, es crea un grup d'excavacions arqueològiques que realitza prospeccions sense control científic. Així, amb l'increment dels fons, el local parroquial es satura. El 1971 la Caixa d'Estalvis de Sabadell cedeix el local de Don Bosco, on s'instal·la una exposició permanent oberta al públic. El 1973 el Patronat compta amb un centenar de socis protectors, que paguen una quota remarcable, de manera que el museu té recursos per anar ampliant el seu fons. El 1980 ja compta amb 9 seccions especialitzades: arqueologia, entomologia, malacologia, etnologia, etc. El 1988 es torna a produir un nou problema de saturació. Quan el 1991 l'ajuntament inaugura la nova Casa de Cultura, ubicada a la masia de Can Cortés, es planteja la possibilitat d'ubicar-hi la col·lecció. En conseqüència, es produeix el trasllat i la instal·lació de la col·lecció a un espai de la planta baixa de can Cortés; paral·lelament es dissol el patronat. El 23 d'abril de 1992 s'inaugura a Can Cortés el nou museu. Es tracta d'una mostra atapeïda, que mostra tot el fons, sense criteris didàctics, i sense mesures suficients de conservació i seguretat. Part dels fons d'història natural ja no ingressen a can Cortés, perquè a principis dels anys 90 foren cedides a l'Institut de Secundària Ramon Casas i Carbó. El 1994 es signa un conveni entre la parròquia i l'ajuntament, que consisteix en que l'ajuntament gestiona el fons i l'instal·la a can Cortés. L'exposició permanent roman oberta al públic fins l'any 2001. Durant aquesta etapa el centre, cada vegada menys visitat, no desplega una activitat notable. L'any 2001 un grup de afeccionats, es proposen replantejar el centre i documentar el fons, atès que la col·lecció no està inventariada. Aquesta tasca comporta tancar el museu al públic ja que documentar el fons implica desmantellar la exposició permanent. El suport de l'ajuntament possibilita la tasca de documentació mitjançant la contractació d'una arqueòloga-documentalista uns mesos a l'any durant alguns anys. Aquesta fase clou el 2007. En el mandat municipal següent (2007-2011), el projecte de museu dibuixat en l'anterior període entra en crisi. L'ajuntament prioritza les exposicions temporals a la sala del museu, per la qual cosa part del fons es trasllada. El 2009 es registra l'entitat Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans. L'abril del 2011 l'ajuntament exposa una part del fons arqueològic amb noves vitrines en un extrem de la sala del museu. El nou mandat municipal 2011-15 comporta un nou acord entre l'ajuntament i l'associació. El 2011 signen un conveni, de periodicitat anual, pel qual l'ajuntament cedeix l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumeix la gestió i la documentació del fons. No es fins el novembre de 2014 que l'antiga sala del museu es torna a destinar íntegrament a l'ús exclusiu per al museu. L'entitat continua l'inventari del fons (mitjançant la subvenció anual) però aquest segueix inaccessible al públic i no realitzen altres activitats relacionades amb el patrimoni. El conveni és renovat el 2014, el 2015 i el 2016. | 41.5839100,2.1795100 | 431608 | 4603905 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-3.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero/ F. Xavier Menéndez | Titularitat privada; accés públic.Es tracta d'una col·lecció que pertany i s'identifica amb una de les parròquies del municipi, Santa Maria de Palau-solità. El 28 d'octubre de 1994 es va signar el conveni entre el rector de la parròquia, Mn. Pere Gibert, i l'ajuntament en que es cedia el fons a l'ajuntament i aquest es comprometia a custodiar-lo i a exposar-lo en un local municipal. El conveni és vigent. Al 2005 l'ajuntament va sol·licitar suport a l'OPC de la Diputació de Barcelona per elaborar un projecte de viabilitat del museu .En aquest informe, amb el títol 'Informe Palau-solità i Plegamans. Projecte Memoràndum' es proposava un centre d'interpretació de la Memòria de Palau-solità i Plegamans al Castell de Plegamans. La Diputació també va facilitar la col·laboració de l'Institut de Paleontologia M. de Crusafont de Sabadell per a documentar part de la col·lecció (fòssils de vertebrats).El 2009 es va fundar l'associació d'Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans, presidida per Joan Navarro. L'entitat, sense ànim de lucre, va signar un conveni amb l'ajuntament el 13 d'octubre de 2011 pel qual l'ajuntament cedia l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumia la gestió i la documentació del fons. El conveni va ser renovat els anys 2014, 2015 i 2016. | 80|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 56844 | Conjunt de can Beira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-can-beira | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | En estat d'abandó. | Conjunt arquitectònic format per tres masies: can Gera, can Marió i can Beira. Té un gran valor històric i arquitectònic. És important com a testimoni de l'evolució de l'arquitectura popular. Destaca per la definició del conjunt, els volums, la imatge global i com a testimoni dels sistemes constructius i d'ús d'elements arquitectònics tradicionals. Tanmateix, l'articulació en l'ordenació del conjunt: l'interès es troba en la disposició i la relació que s'estableix entre els diferents volums. L'element arquitectònic més valuós és la casa principal que es disposa entorn a un pati amb una porxada en planta primera, a la que s'accedeix a través d'un portal d'arc rebaixat des del camí. | 08156-104 | Polígon Industrial Riera de Caldes (C. Mercaders, Basiers, camí Reial i Via Augusta). | 41.5596600,2.1786000 | 431506 | 4601213 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56844-foto-08156-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56844-foto-08156-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56844-foto-08156-104-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 56906 | Lledoners de can Boada Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-boada-vell | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Conjunt format per quatre lledoners centenaris (Celtis Australis) situats a l'entrada de can Boada Vell. Són de característiques similars i destaquen per la seves grans dimensions (diàmetres de tronc: 0,86 m, 0,87 m, 0,92 m i 0,75 m). Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. La seva edat aproximada és de 80 anys. | 08156-166 | Can Boada Vell | 41.5647600,2.1763600 | 431325 | 4601781 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 56900 | Roures de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-sant-roc | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Conjunt format per quatre roures (Quercus Robur) de característiques similars, que destaquen per la seves grans dimensions i la seva alçada (20-25 m). Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. Són arbres monumentals. | 08156-160 | Carrer de la Font s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5944700,2.1712900 | 430934 | 4605084 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 56873 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-1 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | IIaC-XVIII | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Degut a la proximitat i desenvolupament, al llarg del camí de Santa Magdalena, dels jaciments de can Catxo, cal Samarruga i la capella de Santa Magdalena, es defineix una nova àrea d'expectativa arqueològica, amb motiu de les nombroses troballes de fragments de materials realitzades en aquest indret, que poden estar relacionades amb els altres jaciments. Es desconeix la seva cronologia, però possiblement és una continuació dels jaciments anteriors: Romà (-218 a 476), Romà Baix Imperi (284 a 476), Medieval i Modern. | 08156-133 | Santa Magdalena | Al 1140 s'estableix la Comanda Templera de Palau del Vallès, tal vegada al temple de Sant Joan, documentat a Palau el 1070, o bé a un temple de nova construcció. L'any 1283 es desplaça la comanda del Vallès a Barcelona. Es cita per primer cop, l'any 1581, la capella de Santa Magdalena (antiga capella de la Comanda Templera) sota aquest patronatge, que sembla haver tingut diverses advocacions al llarg de la seva història (com ara església del Sant Sepulcre). Al segle XVII el Temple es troba custodiat per un ermità obligat a dir-hi una missa mensualment. El temple esdevé sufragània de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità. La capella es desamortitzada l'any 1870. Passa a tenir funcions de magatzem i estable. És al segle XX l'esfondrament de l'absis a causa d'una esllavissada del terreny, va provocar grans desperfectes a la volta del temple. | 41.5743900,2.1722200 | 430990 | 4602854 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56873-foto-08156-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56873-foto-08156-133-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 56870 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | VII-VI aC. | Les sitges es conserven de forma parcial. | Durant la construcció de la carretera C-59 van quedar al descobert 15 sitges afectades directament pel seu traçat. Totes les sitges són de planta circular, fons pla, i varien en la seva profunditat, diàmetre i fons, amb diàmetres d'entre 1 i 2 metres i profunditats que oscil·len entre 0'50 i 1'20 metres. L'estat de conservació no és gaire bo, ja que en la majoria d'estructures es conserva menys de la meitat de l'original. Degut al diferent nivell d'arrasament del terreny, les sitges situades més al nord només han conservat el tram final de l'estructura, mentre que les ubicades més al sud permeten evidenciar que originàriament tenien forma de 'pera', és a dir, la boca estreta i el fons molt més ample. El material arqueològic recuperat situa cronològicament el jaciment entre el bronze final i la primera edat del ferro, en concret entre els segles VII-VI aC. Es tracta d'un conjunt de ceràmiques reduïdes fetes a mà amb decoració en forma de cordons o pentinats. També es detectà la presència d'algun fragment informe de bronze, restes de molí, fragments de tovot i una destral d'aparença neolítica. Aquest jaciment es situa just damunt del traçat de la nova variant, entre els punts quilomètrics 4+560 i 4+620, ja que va ser durant les obres d'aquesta que es trobaren les restes; i per tant, tot fa pensar que una part d'aquest jaciment es troba totalment destruït. D'altra banda, i considerant les característiques i la naturalesa d'aquests assentaments protohistòrics tipus camps de sitges, els quals presenten certa extensió i dispersió de les estructures, és molt possible que el jaciment s'estengui a banda i banda de la carretera i de l'espai ja excavat, cap als camps del costat. | 08156-130 | Can Planes. Polígon Industrial Riera de Caldes | 41.5640200,2.1868200 | 432196 | 4601691 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56870-foto-08156-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56870-foto-08156-130-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 56857 | Can Ceferí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ceferi | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats. Aquesta antiga masia, reconvertida actualment en habitatge i restaurant, no destaca pel seu gran valor arquitectònic i artístic, sinó pel seu interès històric, formant part de la cultura del municipi. És un testimoni representatiu de l'arquitectura d'una època, i una mostra dels sistemes constructius, dels materials utilitzats, i d'una tipologia determinada. | 08156-117 | C. de l'Arquitecte Falguera, 26, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5936300,2.1770000 | 431409 | 4604986 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56857-foto-08156-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56857-foto-08156-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56857-foto-08156-117-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 56810 | Escoles de la Carrerada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-la-carrerada | BOHIGAS, O. (1970) Polèmica arquitectura catalana. Barcelona: Edicions 62. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MIRALLES F. (1983) 'L'època de les avantguardes, 1917-1970'. Història de l'Art Català. Barcelona: Edicions 62. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble. Barcelona. | XX | Edifici d'escoles, de planta baixa i composició modular de superfícies planes, amb grans finestrals que serveixen per organitzar els espais sempre a partir de la seva funcionalitat. En el seu inici estava format per quatre aules per a quaranta alumnes, amb els serveis corresponents. Cada classe comunica amb una terrassa descoberta, i el corredor és el vestíbul i guarda-roba. L'escola es comunica amb l'exterior a través d'un porxo, mitjançant una rampa d'accés. Els serveis i els urinaris tenen ventilació transversal. A l'exterior, els murs plans i arrebossats responen al mateix interès funcional propi de l'estil racionalista de l'edifici. La seva estructura funcional feia les aules còmodes, lluminoses i ben ventilades. Possiblement l'estructura és de murs portants amb forjats de formigó i bigues de ferro. EI cossos de les edificacions tenen la coberta molt poc inclinada, d'una sola vessant. La façana es caracteritza per la seqüència de grans finestrals, separats per murs a manera de contraforts. Predomina l'horitzontalitat. Cada mòdul té com a accés una rampa. Hi ha continuïtat amb l'exterior gràcies a la transparència dels espais dividits per grans finestrals. Contrasten els espai enguixats i pintats, amb els espais on es deixa veure el material de construcció, el formigó. | 08156-70 | CEIP Josep M. Folch i Torres. Pg. de la Carrerada, 49, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'edifici va ser projectat pels arquitectes Josep Torres i Clavé i Josep Lluís Sert i López (GATCPAC), és d'estil racionalista i va ser construït l'any 1934. Des de principis de la dècada dels anys 30 del segle passat, a Catalunya i a la resta d'Europa es va anar desenvolupant un moviment atent a les demandes socials, facilitat per la proclamació de la II República. Aquest moviment proposava unes condicions de vida molt més favorables, i això afectava al disseny dels espais públics i privats i dels diferents edificis. El GATPAC (Grup d'Arquitectes Catalans per al Progrés de la Cultura Contemporània) va ser fundat per Josep Lluís Sert al novembre de l'any 1930. Aquest moviment promovia una sèrie d'idees a tenir en compte al construir una escola: espai i mobiliari proporcionats a les dimensions del nen, bona orientació i màxima il·luminació. Amb aquestes premisses es va construir l'escola. Aquestes escoles foren ideades com a 'escola tipus', com a model a seguir en posteriors grups escolars. Tant els materials com els obrers del ram van ser de Palau i rodalies, utilitzant tècniques de construcció habituals de l'època, però afegint-hi bigues de ferro per aconseguir finestrals més amplis. Si bé les classes van començar l'any escolar 1934-1935, la inauguració oficial de l'escola va ser el 5 d'abril de 1936. A la dècada dels anys cinquanta del segle passat,es va fer una ampliació a la façana oest, sense respectar el sistema originari de cossos autònoms. Durant tots aquests anys, fins al dia d'avui, les Escoles Velles han vist passar per les seves aules una bona part dels nens i nenes de Palau. | 41.5860400,2.1768900 | 431392 | 4604143 | 1934 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56810-foto-08156-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56810-foto-08156-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56810-foto-08156-70-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Josep Torres i Clavé i Josep Lluís Sert i López, arquitectes. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 56842 | Casa Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-roig | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista que presenta ampliacions i reformes posteriors que desvirtuen el seu caràcter original. La casa originàriament era de planta quadrada, composta de planta baixa, planta primera, i una segona planta o sota coberta, amb una petita torre central que sobresurt de la coberta. Amb el pas del temps s'ha anat reformant i ampliant, afegint cossos sense gaire criteri compositiu ni normalista. Actualment, és un restaurant i la façana principal ha quedat malmesa a causa d'una darrera ampliació, d'estil precari, que tapa tota la planta baixa, desvalorant la imatge de conjunt. L'estructura és de murs portants amb forjat unidireccional. De la coberta inclinada a quatre vessants, destaca la teula ceràmica vidriada de dos colors (ceràmica i verd), i una petita torre central de planta quadrada coronant el volum amb coberta a quatre aigües. La façana principal original ha quedat tapada a causa de la darrera ampliació. Les façanes originals destaquen pel seu gust compositiu i formalista i per la idea global de conjunt de l'edifici. A la planta primera les finestres són rectangulars i allargades, emmarcades per unes peces ceràmiques ornamentals. En una de les façanes laterals, aquestes finestres esdevenen finestrals que s'obren a un gran balcó amb balustrada d'obra. En el segon pis, les obertures són més petites i estan centrades respecte a les obertures de la planta inferior. Aquestes també es troben emmarcades amb les mateixes peces ceràmiques ornamentals. La torre té una obertura rectangular, en sentit vertical, a cada una de les seves quatre façanes. | 08156-102 | C. Montjuïc, 44, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5881100,2.1691700 | 430750 | 4604379 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56842-foto-08156-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56842-foto-08156-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56842-foto-08156-102-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 56840 | Casa Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agell | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La planta baixa es distribueix en una planta rectangular amb una petita porxada a la part dreta. La part superior destaca per un cos principal de dues plantes d'alçada (planta primera i planta segona) amb una porxada d'arc de mig punt a la dreta, coincidint amb la porxada de la planta baixa, i amb una porxada de dos arcs d'amplada a l'esquerra, rematada per una terrassa. L'estructura és de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal. La façana destaca pel seu gust compositiu i endreçat, i pel treball dels esgrafiats. Es pot dividir en tres parts: una part central que correspon al cos de planta baixa i dos pisos i dos cossos laterals. El cos central destaca per la seva simetria. Hi ha dues obertures a cada planta situades exactament una a sobre de l'altre. En planta primera, els finestrals tenen un balcó de ferro treballat, mentre que les obertures de la planta segona són finestres rectangulars. Aquest cos central està presidit en el seu eix de simetria per uns esgrafiats i un rellotge de sol. El cos de la dreta està format per dues porxades, tant en planta baixa com en planta primera; i el de l'esquerra, composat per l'edificació tancada en planta baixa i porxada i terrassa en planta primera. Els esgrafiats de la façana es divideixen en varies parts. La planta baixa està decorada amb motius romboïdals, mentre que l'esgrafiat de les plantes superiors està més treballat, emmarcant les obertures i les arcades. El rellotge de sol que presideix el centre simètric de la façana es situa a sobre d'una representació de l'arcàngel Miquel, amb una inscripció en llatí explicativa de l'escena. La casa es troba a un extrem de la parcel·la presidint el jardí, on hi ha una bassa, piscina i terres de cultiu. | 08156-100 | Ptge. Oliana, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans (accés pel c. Sant Oleguer). | 41.5859000,2.1706600 | 430872 | 4604133 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56840-foto-08156-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56840-foto-08156-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56840-foto-08156-100-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 56841 | Casa Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-casanovas | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista, de planta rectangular,que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La casa es troba en el punt de més alçada topogràfica de la parcel·la on s'ubica. A causa del desnivell del terreny, s'accedeix a l'habitatge a través d'unes escales. L'estructura és de murs portants de maó, amb entrebigat unidireccional de fusta i voltes a la catalana ceràmiques. La coberta és inclinada, de teula àrab a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana principal. La façana destaca per la seva composició i austeritat. Té un acabat arrebossat i pintat de color clar. Cal remarcar la presència d'un clar eix de simetria. En planta baixa destaca la presència d'una porxada composta per set arcades d'arc rodó. A l'arcada central, coincidint amb l'eix de simetria, hi ha les escales d'accés a l'habitatge. En planta primera hi ha tres finestres. Al centre i remarcant l'eix de simetria, s'hi ubica un finestral amb balcó de ferro treballat. Les altres dues finestres rectangulars tenen un ampit decorat amb peces ceràmiques blaves, que fan de jardineres. La planta de les golfes queda endarrerida respecte la línia de façana, creant en coberta una terrassa solàrium que té un element de protecció i a l'hora ornamental, que potencia i evidencia l'eix de simetria de la façana. | 08156-101 | C. de Sant Lluís, 11, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Aquesta casa d'estil noucentista va ser dissenyada per l'arquitecte Josep Renom i Costa. | 41.5860500,2.1810900 | 431742 | 4604141 | 1910 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56841-foto-08156-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56841-foto-08156-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56841-foto-08156-101-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Renom i Costa, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 56781 | Casa Folch i Torres i jardins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-folch-i-torres-i-jardins | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SERRAVIÑALS i ARUMÍ, J. Mª (2000) La casa Folch. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Fundació Folch i Torres. Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista, format per un cos principal que consta de subterrani, planta baixa i pis, i per una torre adossada de tres plantes. Està situat en un solar de pendent pronunciat i té accés per dos carrers (c. Castell i av. Catalunya). L'estructura és de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a quatre vessants i teula àrab, tant a la casa com a la torre. A la casa el carener és paral·lel a la façana principal. La façana principal de la casa destaca el seu ordre compositiu, al centre de la qual s'hi ubica la porta d'accés i a cada banda dues finestres, la de I'esquerra una mica més petita que la finestra de la dreta. A la planta pis, hi ha tres obertures rectangulars que coincideixen verticalment amb les obertures de la planta baixa. Totes tres són de la mateixa forma i mida que la finestra de la planta baixa. El disseny de les finestres mostra un tractament de la llinda amb unes reminiscències de l'estil gòtic, que les fa destacar del fons blanc de les parets. La resta de façanes, tant de la casa com de la torre, es caracteritzen per tenir un clar ordre compositiu i en alguns casos un eix de simetria. Cal donar especial importància al seu jardí que va ser concebut a l'any 1923, com un jardí mediterrani d'influència italiana, segons els canons noucentistes del moment. Encara s'hi conserven elements originals com la porta d'entrada al recinte, la glorieta, les baranes, el pou, els bancs decorats amb motius ceràmics, etc. Cal destacar també la utilització de la ceràmica com a element decoratiu en tot el jardí. | 08156-41 | Av. de Catalunya, 200, c. del Castell, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Aquesta casa va ser la residència d'estiueig de l'escriptor Josep Maria Folch i Torres. Des de l'inici de la seva construcció va estar sempre molt atent a tots els detalls, fins i tot, va ser ell mateix qui va donar les primeres idees de com seria la casa. La utilitzaven als estius i segons recorden els seus familiars, gran part de la seva obra literària va ser escrita aquí. Josep Maria Folch i Torres es va fer construir, al jardí, un escenari i una platea, i obsequiava les seves amistats amb alguna de les seves obres de teatre. La torre annexa (que actualment pertany a l'Ajuntament), es va construir entre 1924 i 1925. La casa va esdevenir la residència principal de la família en les èpoques més dures de la Guerra Civil i dels bombardejos de Barcelona. | 41.5851500,2.1807700 | 431714 | 4604042 | 1922 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56781-foto-08156-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56781-foto-08156-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56781-foto-08156-41-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Josep Maria Duran i Girbau, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 56755 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-1 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA I GINÉ, M. 'Les masies (X). Can Grau'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI/XX | Edifici de nova construcció sobre els fonaments d'una antiga masia. Consta de planta baixa i planta pis. En l'actualitat, de la masia original només es conserven alguns elements a mode de recordatori en la façana principal i possiblement alguns murs de pedra. L'estructura original és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La teulada és d'escassa inclinació, amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Actualment, les façanes no guarden l'aspecte original: s'han arrebossat i pintat d'un color terròs, però s'ha deixat una franja per la part baixa a mode de sòcol de pedra, possiblement com a recordatori de l'antiga construcció. Les obertures són totes d'una gran senzillesa. En la façana principal, la porta d'accés rectangular conserva els brancals originals, així com la llinda de fusta. La finestra que es troba sobre la planta pis també conserva l'adovellat de pedra (és l'únic element original que es conserva en perfecte estat). Les altres obertures, tant de la façana principal com de les façanes laterals, són totalment noves i de mides diverses. | 08156-15 | C. dels Joiers, 21, 08184, Palau-solità i Plegamans (Würth. Polígon Boada Vell). | En el fogatge de Palau de l'any 1515 ja hi consta el cognom Grau. L'any 1552 s'esmenta el cognom en un llistat de noms de caps de casa L'actual construcció és totalment nova, ja que fa pocs anys es va realitzar una reconstrucció total de l'antiga masia per trobar-se en molt mal estat de conservació. Només la finestra que es troba a la façana principal, i les restes de pedra de la porta d'entrada són originals de la masia enderrocada. Actualment aquesta masia és propietat de l'Ajuntament, i es troba en concessió administrativa a favor de l'empresa Würth. | 41.5570900,2.1788700 | 431526 | 4600928 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 56923 | Teatre de la Vil·la | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-la-villa | XX | Recentment rehabilitat. | Edifici de planta rectangular, annex a l'edifici de la Cooperativa Agrària. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana. La façana principal és d'estil neoclàssic, amb un gran frontó amb un rosetó i cornisa. Presenta tres grans portes principals, sense cap element decoratiu, que ocupen bona part de la façana, deixant uns brancals estrets que emulen les columnes d'un temple. | 08156-183 | C. d'Anselm Clavé, 13, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5872900,2.1794000 | 431602 | 4604280 | 1930 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 56784 | Sindicat o Cooperativa Argrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-o-cooperativa-argraria | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta d'una sola planta d'alçada reguladora força important, degut al seu ús originari. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura és de murs portants amb encavallades de fusta. En les façanes hi ha un clar ordre en la disposició i en el tipus d'obertures. Les dues façanes s'ordenen mitjançant uns eixos verticals, que determinen la posició de les obertures. La façana principal es composa simètrica respecte a un eix central, amb un component clarament vertical, rematada per un coronament a mode de barana o ampit, que amaga la coberta amb ornamentacions modernistes. Les façanes presenten unes formes ondulants, amb obertures d'estil modernista-noucentista; encara que, en conjunt, l'edifici es considera d'estil noucentista. L'entrada principal, orientada a l'est, és un arc de mig punt i, a banda, es situen dues obertures, una d'elles cega, amb forma trilobulada. Aquesta seqüència d'obertures, dues trifoliades i una central d'arc de mig punt, es repeteix en la façana nord. En aquesta banda, s'obren en un nivell superior, tres petites obertures (òculs) amb forma de creu, l'eix vertical de les quals es troba arrodonit. Aquestes divisions modulars del mur lateral s'accentuen per pilars adossats. L'acabat de la façana és arrebossat i pintat. | 08156-44 | C. Anselm Clavé, 17, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'any 1916 es va fundar el Sindicat Agrícola amb l'objectiu de facilitar als pagesos l'adquisició d'adobs a bon preu i aconseguir facilitats de pagament. Gràcies al moviment econòmic, el Sindicat va arribar fins i tot a tenir una 'Caja Rural'. Ara és la botiga de la Cooperativa (ús comercial). | 41.5874000,2.1793200 | 431596 | 4604293 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 56756 | Can Joan Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-sastre | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La teulada és de dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener perpendicular a la façana principal. La casa va ser remodelada l'any 1930 i la porta i les finestres són de factura contemporània. | 08156-16 | C. de Sant Isidre, 16, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La casa va ser remodelada possiblement l'any 1933, ja que hi ha una inscripció a la façana amb aquesta data. Consta en un testament de fa uns dos-cents anys. El nom de Sastre prové de l'ofici d'un propietari anterior. | 41.5756800,2.1780600 | 431478 | 4602992 | 1875 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 56851 | Can Barral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barral | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs són de paredat comú i arrebossats, a excepció de la façana principal, que és d'obra vista. | 08156-111 | C. del Camí Ral, 294, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5946600,2.1786900 | 431551 | 4605099 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56851-foto-08156-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56851-foto-08156-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56851-foto-08156-111-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 56843 | Casa Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-navarro | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és inclinada a dues vessants de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. És una petita casa d'estil modernista tardà, possiblement destinada com a casa de vacances. Es troba alineada al carrer pel qual s'hi accedeix. Té un jardí al darrera i al seu costat dret, presidit per una porxada-corredor, situada en planta pis en la part del darrera de la casa. L'estructura és de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. La façana principal destaca per tenir un eix de simetria molt marcat. Al centre es situa la porta d'accés a la casa, a sobre de la qual hi ha a la coberta una llucana, amb dues finestres d'arc de mig punt centrades a l'eix de simetria, que emfatitzen molt més aquesta composició. A cada banda de la porta d'accés, hi ha dues finestres d'arc rebaixat protegides per unes baranes, de característiques similars a les situades en les finestres de la llucana. La façana té un acabat d'arrebossat pintat de blanc. Aquest arrebossat és més bast a la part inferior de la façana, marcant unes formes orgàniques, així com al voltant de la porta i finestres laterals. Aquest arrebossat bast està pintat de blau i és l'únic element decoratiu de la façana. | 08156-103 | C. del Sol, 5, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5938100,2.1770100 | 431410 | 4605006 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56843-foto-08156-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56843-foto-08156-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56843-foto-08156-103-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 56853 | Can Joan (pallissa de can Cortès) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-pallissa-de-can-cortes | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI-XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. És l'antiga pallissa de can Cortès, reconvertida posteriorment en un restaurant. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats. Aquest edifici ha estat objecte de diverses obres de remodelació i ampliació, al llarg del temps, que han modificat totalment el seu aspecte original. | 08156-113 | C. del Camí Reial, 61, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5837800,2.1790500 | 431569 | 4603891 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56853-foto-08156-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56853-foto-08156-113-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 56747 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | L'estructura original de la casa està desfigurada. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. La casa té dues portes oposades, situades a les seves dues façanes. Té una edificació adossada, de nova construcció. | 08156-7 | C. de Sant Lluís, 15, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5861100,2.1809400 | 431729 | 4604148 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 56744 | Can Bisoli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bisoli | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana principal. Té un petit paller que actualment fa de garatge. A la façana principal hi ha un rellotge de sol remodelat. | 08156-4 | C. Martí i Pol, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada amb c. d'Abaix). | 41.5781900,2.1779300 | 431470 | 4603271 | 1810 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 56779 | Casa Manén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manen | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis, amb una torre adossada de tres plantes. La coberta de l'edifici principal és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants; la de la torre és també a quatre vessants, de teula àrab, en forma piramidal. Les teulades ténen un ràfec molt elaborat. La façana principal presenta una porta i vàries finestres rectangulars. A cada costat de la torre hi ha un conjunt de tres finestres en forma d'arc rodó. | 08156-39 | C. del Castell, 93, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons cadastre, la casa es va construir l'any 1932; i així ho corroboren els plànols originals del projecte i la petició de llicència d'obres, que es troben a l'arxiu municipal. | 41.5884400,2.1802000 | 431670 | 4604407 | 1932 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 56811 | Casa Consistorial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consistorial | ALIMBAU, M.; CASTELLS, T.; PAREDES, F. (1998) Història de L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans: 1697-1014. Palau-solità i Plegamans: Qu4trepins. Quaderns de Cultura. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII-XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, i realitzada amb teula àrab. En les façanes hi ha un clar ordre en la disposició i en el tipus d'obertures. La façana principal i la façana del darrera, que dona a la plaça Onze de Setembre, es composen simètricament respecte a un eix central, amb un component clarament vertical, emfatitzades i rematades per un coronament a manera de barana o ampit, que amaga la coberta en el cas de la façana principal, i per un coronament amb un petit frontó d'estil modernista en la façana del darrera. Les façanes laterals s'ordenen mitjançant uns eixos verticals que determinen la posició dels diferents forats. S'ha de destacar fonamentalment la façana principal; ja que, a part de ser la més elaborada de totes, és la que ens dona la memòria històrica i la imatg, que tenen els ciutadans de Palau-solità i Plegamans, d'aquesta construcció. Aquesta façana ha estat modificada al llarg dels anys. L'entrada principal, situada en el centre, està formada per un arc de mig punt i, a banda i banda, hi ha dues portes més petites rectangulars. Els dos nivells de l'edifici es veuen accentuats per una balconada que uneix les tres obertures del pis superior, totes elles de les mateixes dimensions i de forma rectangular. Finalment, la façana queda coronada amb un fris amb la inscripció: 'Casa consistorial', que amaga darrera seu l'estructura de la coberta a dues aigües. La façana posterior també presenta un treball de composició i uns elements escultòrics prou destacats. Cal mencionar les obertures dobles, en la planta baixa, i la triple obertura, en la part central del primer pis, i dues finestres més a banda i banda d'aquesta darrera. Totes les finestres de la façana posterior són d'arc rebaixat. Corona aquesta façana nord una ornamentació realitzada per l'arquitecte Falguera on hi destaca una orla amb la data de la construcció: '1908'. La part superior d'aquesta ornamentació segueix l'estil d'altres obres de l'arquitecte, realitzat amb trencadís de ceràmica vidriada. En l'interior cal destacar l'escala de tram recte en el centre de la planta baixa. | 08156-71 | Pl. de la Vila, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'origen d'aquest edifici podria correspondre al segle XVII. El municipi de Palau-solità i Plegamans és el resultat de la unió administrativa de dues parròquies: Palau-solità i Plegamans. Aquesta unió ja consta documentada a l'any 1440; no obstant, no va ésser fins l'any 1698 en què els prohoms de l'època varen decidir l'adquisició d'una casa del Comú. Aquesta casa va funcionar com a hostal durant molts anys, arrendat pel consistori; encara que a la vegada, aquest consistori es reunia d'en tant en tant a la sala de la casa. Al llarg del temps aquest edifici es va anar deteriorant, i l'estat d'aquest en el 1868 era molt precari, fet que va fer decidir la necessitat de realitzar una rehabilitació integral i donar-li un altre ús. En aquesta època es va encarregar un projecte global de rehabilitació de l'edifici, per tal de realitzar la implantació d'una escola, que mai es va dur a terme. A principis del segle XX, els baixos es varen utilitzar per les escoles nacionals. La façana posterior, orientada a nord, fou remodelada per l'arquitecte modernista-noucentista Antoni Falguera i Sivilla, a principis del segle XX. Corona aquesta façana nord una ornamentació realitzada per l'arquitecte Falguera on hi destaca una orla amb la data de la construcció (any 1908). | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56811-foto-08156-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56811-foto-08156-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56811-foto-08156-71-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 56846 | Can Retxe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-retxe | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal. En destaca la composició de la façana principal i, en especial, la porta d'accés amb un arc rebaixat i les dues finestres rectangulars del primer pis, amb carreus de pedra plana i polida. És un testimoni tipològic de casa rural i de l'evolució de l'arquitectura del segle XVIII, i dels sistemes constructius i l'austeritat dels materials emprats en l'època de construcció. | 08156-106 | C. d'Abaix, 31, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5783200,2.1779000 | 431468 | 4603286 | 1776 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56846-foto-08156-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56846-foto-08156-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56846-foto-08156-106-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 56761 | Can Patà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pata | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la façana principal hi ha un portal i tres finestres rectangulars adovellades. | 08156-21 | C. de Sant Joan, 98, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5747900,2.1798400 | 431626 | 4602892 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 56845 | Can Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marxant | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura és de murs portant de maçoneria de pedra i maó, i forjats d'entrebigat de fusta. L'edifici te un valor històric en quant és una representació clara de l'arquitectura popular de principis del segle XX. Cal destacar, de forma general, el treball de maçoneria de pedra de riu de les façanes, amb obertures amb llindes o arcs de maó pla i un gran porticó doble amb porta de fusta. Tanmateix, l'escala exterior, feta amb volta catalana. | 08156-105 | C. Reial, 316, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5961600,2.1791500 | 431591 | 4605265 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56845-foto-08156-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56845-foto-08156-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56845-foto-08156-105-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 56849 | Can Soley | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soley | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Els murs són de maçoneria de pedra i totxo lligats amb morter. És un testimoni representatiu de l'arquitectura popular de l'època, on queda patent l'austeritat dels sistemes constructius i dels materials emprats. | 08156-109 | C. de Baix, 33, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5782800,2.1778100 | 431460 | 4603281 | 1860 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56849-foto-08156-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56849-foto-08156-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56849-foto-08156-109-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 56927 | Can Tabaquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabaquet | XX | Edifici unifamiliar, d'estil noucentista, de planta en forma d'L, que consta de planta baixa i pis. Presenta una torre, de planta quadrada, de quatre pisos. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants. A la segona planta té una terrassa porxada, amb sis arcs de mig punt. En destaquen especialment els grans ràfecs de les cobertes. | 08156-187 | Pg. de la Carrerada, 49, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5863800,2.1783300 | 431512 | 4604180 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56927-foto-08156-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56927-foto-08156-187-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 56908 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-5 | CAROL i VENTURA, J. (2012) Què és el ball de Gitanes. Palau-solità i Plegamans: Qu4trepins. Quaderns de Cultura. INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat | XX-XXI | El Ball de gitanes -d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles diferents, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de dues cançons de pas, per entrada i sortida de la colla: A la Festa i la Festa, i quatre cançons de ball: el Xotis, la Catxutxa, la Contradansa i la Jota. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. La música es caracteritza per un ritme alegre i ràpid, al so de diferents instruments tradicionals, que fan que el grup orquestral per interpretar les colles sigui habitualment la cobla. Acompanyant la música, els balladors fan tocar un dels altres elements característics d'aquest ball, les castanyoles. Com anècdota del municipi cal mencionar que es va convertir gairebé en tradició, a finals del segle passat, que quan algun membre de la colla es casava, es feia una ballada al seu casament. Actualment les Gitanes a Palau-solità i Plegamans es ballen, generalment, pels volts del 15 de maig, durant la Festa de Sant Isidre. | 08156-168 | Palau-solità i Plegamans | El ball de Gitanes a Palau-solità i Plegamans es balla des de temps immemorials. Es va deixar de celebrar durant la dècada dels anys 60 del segle passat, i es va reprendre novament l'any 1976. Actualment és organitzat per l'Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans. | 41.5876800,2.1782900 | 431510 | 4604324 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Joan Carol i Ventura (Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans).Consta a l'Inventari de Danses Vives de Catalunya amb el codi: IPCIDV-4-0888. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 56936 | Camí ramader de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra | MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | El camí ramader de la Serra és un camí molt antic, que s'esmenta ja com a camí ramader en la documentació de I'any 1563. Surt del castell de Montbui (Bigues i Riells), important nus de camins ramaders, i travessa diversos municipis del Vallès fins a entrar a Palau-solità i Plegamans per la urbanització de can Falguera. Segueix pel mig del bosc, vorejant la urbanització per la dreta i, més endavant, pel barri dels Turons per I'esquerra. A dalt del carener, deixa la pista principal i davalla cap a una residencia de gossos, per la dreta, fins a sortir al carrer asfaltat, a I'esquerra del castell de Plegamans. Després el camí esdevé un carrer molt ample que davalla fins a uns camps. En aquest punt, discorre pel marge dret del camp fins a trobar la carretera de Sabadell a Granollers, que travessa. Després, el camí voreja per l'esquerra d'uns transformadors elèctrics i passa pel mig d'uns camps, on arriba a Mollet del Vallès. | 08156-196 | Travessa el municipi des de l'extrem nord-est fins al sud-est | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.5909800,2.1842100 | 432007 | 4604686 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 56917 | Col·lecció de l'exposició permanent del Castell de Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lexposicio-permanent-del-castell-de-plegamans | XX | El castell disposa d'una petita exposició permanent que presenta la seva història i evolució arquitectònica. Es troba a la planta baixa. Es composa de diverses fotografies dels espais del castell, tant interiors com exteriors, i de diversos documents sobre la seva història. També hi ha exposades dues maquetes que reprodueixen a petita escala el castell, una d'elles mostra el seu aspecte primitiu; i l'altre l'actual, fruit de les diverses reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg dels segles. | 08156-177 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56917-foto-08156-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56917-foto-08156-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 56831 | Cementiri de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-palau-solita | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XX | El cementiri de Palau-solità, construït a principis del segle XX, és d'estil eclèctic. En estaquen fonamentalment dos elements: el tancament del recinte format per la porta d'entrada i el mur, i el panteó de la família Duran. L'entrada consta d'un portal d'arc de mig punt de maó, en un mur construït amb pedra, ornamentat amb arcuacions cegues de maó seguint l'estil romànic llombard. L'arc es subjecta sobre dues petites columnes de pedra; de fust llis, capitell ornamentat amb fulles d'acant i calaveres, i base d'estil corinti, sobre un basament de maó. Just en la clau de l'arc de la porta d'entrada hi ha una pedra trapezoïdal amb una inscripció gravada. Finalment, un doble ràfec completa la ornamentació d'un coronament a dues aigües amb ceràmica en trencadís vidriat. Aquest ràfec està coronat, en el centre, per una creu de pedra. La porta d'entrada queda tancada per una reixa de ferro forjat, amb un disseny senzill de formes ondulants, que finalitza en la part superior amb l'alternança de ramificacions i espirals. Com a frontissa es disposa d'una barra de ferro forjat recargolat, que finalitza en la part inferior amb caps de dracs. En la porta d'entrada, prèviament a l'interior del recinte del cementiri, hi ha un espai cobert (porxo), amb una teulada a dues aigües, realitzada amb maó cuit i subjectat amb bigues de fusta amb impostes de pedra. Aquest cos segueix la tipologia de les masies de la contrada, amb parament de pedres irregulars, gairebé com si fos fet de còdols. La tanca/mur rep el mateix tractament que la porta, amb basament de maó i parament de pedra sense escairar. A la part superior es disposa d'un trencadís ceràmic, i a sota una sanefa decorativa de petits arquets. La tanca o mur de tancament del recinte presenta una sèrie de pilastres, amb coronaments ornamentals, que van repetint-se regularment. En l'interior del cementiri destaca el panteó de la família Duran, que s'ubica just a l'entrada del recinte, en línia recta amb la porta d'accés, presidint amb una gran creu que s'alça des del terra, el recinte d'entrada al cementiri. En el tronc de la creu hi ha gravada la figura d'un arcàngel, probablement Sant Gabriel, assenyalant el cel amb la mà dreta i a l'esquerra duu l'Evangeli. Sobre la figura, uns núvols emeten rajos cap a l'arcàngel. Corona l'obelisc una creu grega en el centre de la qual, i encerclat, es troba gravat el crismó. | 08156-91 | Ctra. de Sentmenat, 75, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La porta d'accés i la tanca del cementiri van ser projectades per Antoni Falguera i Sivilla, arquitecte destacat de principis del segle XX. Aquest arquitecte, que també va realitzar els cementiris de Sentmenat i Castellar del Vallès, utilitzava fonamentalment en la seva arquitectura diferents elements ornamentals amb acabats de trencadís. Aquest cementiri es troba a les afores de la població, ja que el cementiri existent en aquella època es va quedar petit. Antigament els cementiris estaven al recer de l'església; no obstant, en créixer la parròquia s'havia de pensar a fer-ne un de més gran. En la visita pastoral del 2 de novembre de 1866, el bisbe manà 'que no es facin nínxols tocant la paret de l'església', i es de suposar que això comportà la realització d'aquest nou cementiri. La donació del terreny de l'actual cementiri la féu el Sr. Pere Duran Plantada el dia 27 de desembre de 1901; l'acceptà el Rvd. Hermenegild Santacana, rector de la parròquia i signaren com a testimonis els senyors Pere Pou i Antoni Puigdomènech. S'inaugurava solemnement el 8 de maig de 1904. El cementiri passà a ser municipal l'any 1932 (per una llei del 30 de gener) , fins que el 15 d'abril de 1939, el municipi el retornà a la parròquia. | 41.5876000,2.1597500 | 429965 | 4604330 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56831-foto-08156-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56831-foto-08156-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56831-foto-08156-91-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Antoni Falguera i Sivilla, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 102|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 56862 | Nucli del carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-carrer-de-baix | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII-XX | El conjunt del carrer de Baix queda delimitat pel camí de can Llonch, el carrer de Sant Joan, el carrer del Migdia, i per les parts del darrera de les cases que es situen donant front al carrer de Sant Isidre, coincidint amb el límit del sòl urbà. Aquest conjunt històric forma un espai urbà més o menys unitari, amb unes característiques pròpies, amb unes tipologies d'edificacions similars, i d'una determinada època de construcció. Cal destacar que és un nucli rural que ha estat fruït d'un moment i d'unes circumstàncies pròpies, d'aquí que sorgeixen una estructura urbana molt genuïna arquitectònicament, històricament, socialment i constructivament d'aquest lloc. Tot plegat atorga a aquest nucli un caràcter d'autenticitat que convé valorar i conservar. La formació del barri o nucli del carrer de Baix, a l'igual que el barri del carrer de Dalt té el seu origen probablement en els segles XVII i XVIII, en la construcció de cases al voral del Camí Ral de Barcelona a Caldes de Montbui. Aquest nou veïnat s'estructura entorn al Camí Ral, que en aquest punt pren el caràcter de carrer, i que es situa a la banda sud del municipi, d'aquí el nom d'aquesta agrupació de cases (nucli del carrer de Baix), en contrapartida del nucli que es situa al nord del municipi (nucli del carrer de Dalt). És destacable l'equidistància del barri de l'Hostal (actual barri situat al costat de l'Ajuntament), entre el nucli del carrer de Dalt i el nucli del carrer de Baix, que convida a deduir una ubicació planificada d'aquests barris. El probable origen d'aquest nucli és la venda d'una finca, i la seva parcel·lació; possiblement per necessitat del propietari original o bé per una rendibilització més gran d'aquesta. La parcel·lació i construcció de les cases correspon a una època de bonança econòmica i modernització del conreu de la terra. En el carrer de Baix s'estableix una estructura parcel·lària regular i tradicional perpendicular al camí Ral, que facilita la construcció i permet una estructura organitzada del conreu de petits horts vinculats a aquestes cases. Les cases es situen fonamentalment a peu de camí amb coberta a dues aigües i hort al darrera. Les mitgeres es solien compartir, per tal de guanyar espai i estalviar despeses. D'altra banda, s'estableix una estructura parcel·lària de peces de terra més grans de forma lleugerament quadrada, que permet disposar perpendicularment al carrer (Camí Reial) la construcció de la casa en la banda nord de la parcel·la, amb la façana orientada a sud i oberta al barri (accés a la parcel·la), que sol tenir una tanca alta amb l'accés al Camí Ral mitjançant un portal cobert. | 08156-122 | Barri de Baix | 41.5752500,2.1789300 | 431550 | 4602944 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56862-foto-08156-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56862-foto-08156-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56862-foto-08156-122-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 56889 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una seixantena de fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l'església de Sant Genís de Plegamans, Santa Maria de Palau-solità i la Comanada Templera de Santa Margarida, i de a diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1913 i 1980. Hi ha també diverses postals antigues amb vistes de conjunt del petit nucli urbà i de l'església. | 08156-149 | C/ Comte d'Urgell, nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 56926 | Fons de can Cladelles (Arxiu Històric de Sabadell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-can-cladelles-arxiu-historic-de-sabadell | XII-XVII | El fons patrimonial de can Cladelles es troba dipositat a l'Arxiu Històric de Sabadell. Està format per un conjunt de 102 pergamins i 4 documents en paper, situats cronològicament entre els anys 1111 i el 1656. Es tracta de la documentació produïda i rebuda al mas. | 08156-186 | Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de 1250, en la qual Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56926-foto-08156-186-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jordi Torruella (Àrea de fons històrics. Arxiu Històric de Sabadell). | 94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 56799 | Can Boada Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell-0 | AULADELL I MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | IIIaC-IVdC | No es conserva íntegre. Manca de parts essencials. Són visibles restes però no estructures clares. | El jaciment de can Boada Vell es troba al subsòl de la casa homònima i al seu entorn. L'actual masia és la perpetuació moderna d'un hàbitat conegut, citat per les fonts des d'època alt medieval. Arqueològicament els seus orígens es remuntarien, segons el material recollit, vers el segle II aC. Les diverses prospeccions indiquen la presència de l'antiga 'vilae' romana al cos central de can Boada Vell. Segons Jordi Auladell l'aterrassament modern seguiria a l'antic, i l'accés a la via romana es trobaria possiblement pel vessant est, mentre que l'accés actual és pel costat oest a partir del camí Reial. Durant la intervenció arqueològica es va documentar una estructura de paviment (opus signinum), murs paral·lels a l'edificació principal de la masia actual, un mur de tancament, i mostres de delimitació d'una estança. Tot plegat sembla correspondre a estances marginals o perifèriques de caire industrial. Es documenten tres nivells ocupacionals. El primer es dataria a la segona meitat del segle II-I aC. La segona ocupació s'ampliaria amb nous murs que perduraria de finals del segle I dC o inicis del segle II dC. En aquest darrer moment seria destruïda violentament per un incendi. En el tercer nivell s'aprofitarien algunes estances, s'obriria un nou accés, s'eixamplaria i es pavimentaria part d'una habitació. També es troba un nivell d'enderroc, que correspon al darrer moment d'ocupació, i a l'abandó definitiu. A aquesta darrera ocupació s'associa gran quantitat de dolia, àmfores d'oli, ceràmica comuna i de cuina. La cronologia d'aquesta fase arrenca de la destrucció anterior fins al segle VI dC. Es considera que l'estat de conservació és regular degut a l'incendi i l'abandonament. | 08156-59 | Can Boada Vell. Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'antic topònim Boada s'esmenta en un contracte de traspàs del Cartolari de Sant Cugat datat l'any 995, on Constantí donava un conreu de vinya propi. En el Cartolari, l'any 1071, l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat donava un lot de terra, annexa a la sagrera de Santa Margarita, a B. Ramon i la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda. Possiblement es tracti de la via romana que enllaçava Aguae Calidae i Barcino, i que travessa l'antiga parròquia Palau-solità. L'any 1989 a la masia de can Boada Vell es realitzen obres de restauració i condicionament de l'edifici per ubicar-hi l'escola-taller de l'INEM. A finals de l'any 1991 es realitzà una excavació arqueològica d'urgència a la vella masia de Boada Vell. Allí aparegueren les restes d'un original assentament romà. | 41.5655900,2.1775900 | 431428 | 4601873 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56799-foto-08156-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56799-foto-08156-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56799-foto-08156-59-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.