Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56741 | Can Carreter o ca l'Abundàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter-o-ca-labundancies | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XII). Cal Carreter'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 14. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants de poca pendent i carener perpendicular a la façana principal. Està coberta amb teules àrabs i acabada amb un petit ràfec, amb una sortida d'una sola filada de teules. La vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta. La façana principal, amb acabat arrebossat i pati al davant, té dues portalades d'accés. La situada en l'eix central de la casa (eix que marca el carener de la coberta), és l'entrada principal i segueix la tipologia d'arc de mig punt adovellat; en la clau de l'arc es conserva un escut. Les dovelles són de bella factura i mides considerables. L'altra porta d'accés és de tipologia d'arc rebaixat i segurament seria l'entrada al magatzem. Les finestres de la façana són rectangulars, de diferents mides, emmarcades amb motllures, amb brancals de carreus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. La situada en l'eix de la porta és la més gran i té gravat en la llinda l'anagrama de Crist. A la planta baixa es situa la cuina-saló i el magatzem, amb accessos independents. A la planta primera hi ha les habitacions i una petita terrassa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. | 08156-1 | Camí Reial, 126, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Probablement can Carreter va ser la casa pairal i primera residència del llinatge dels Plegamans. Després hi va residir el seu castlà, i posteriorment va ser la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta. Durant anys, va ser el lloc de reunió de les parròquies de Plegamans i Palau-solità. Segons fonts orals, s'hi havia reunit el 'comú' en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dona a les cambres interiors s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest, una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia un dels símbols dels evangelistes, dels que només resta aquest. Mentre fou propietat del Marquès de Sentmenat, des de l'any 1610, la casa fou anomenada 'Can Bundanciès' ja que pel mig passava el rec gran. L'any 1933 la comprà Josep Nualart i Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros, donant nom també a la casa. La casa ha estat reformada en algunes ocasions conservant però l'aspecte original. El cognom Plegamans es originari de Catalunya des d'antic. Així ho demostra la pàgina 219 de I'obra 'Trovas' de mossèn Jaume Febre, on també destaca el seu caire noble. El cognom va arribar a València en la conquesta de la ciutat per part de Jaume l. Una de les branques de la família barcelonina va residir a Palau. | 41.5866600,2.1792600 | 431590 | 4604210 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56742 | Ca l'Aiguader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-0 | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVIII | Masia formada per dues edificacions principals, d'èpoques diferents, i una sèrie de construccions annexes. La disposició dels cossos forma un pati central d'accés, on es conserva un pou d'aigua. L'edifici principal és de maçoneria de pedra de riu, que sembla ser anterior a la segona edificació, la qual presenta un acabat arrebossat. La masia mostra la tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa més dos pisos. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat, amb un escut en la clau de l'arc. El segon edifici presenta una tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa і pis. Es pot considerar que és d'estil noucentista. Tipològicament aquesta edificació pertany a les ampliacions o cases de nova planta lligades a les antigues masies, construïdes com a cases de segona residència (cases d'estiueig), però totalment deslligades de l'activitat agrícola. Originàriament, l'estructura de la masia i de les construccions antigues era de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La nova edificació, encara que ha aprofitat possiblement una part de murs existents de maçoneria, té les parets de maó. La coberta de l'edifici principal és una teulada inclinada a dues vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La coberta de l'edificació secundària és una coberta inclinada a quatre vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Les altres construccions annexes presenten cobertes inclinades fonamentalment d'una vessant, amb teula àrab. La façana de l'edifici principal és de maçoneria de pedres de riu lligades amb calç. Té un eix de simetria marcat per la porta d'accés, d'arc de mig punt adovellat amb un escut en la clau, per una finestra rectangular amb carreus de pedra a la planta primera, i per una finestra rectangular amb arc de maó pla a la planta segona. La façana està coronada amb un carener ondulant, on queden les restes d'algun tipus d'element decoratiu; un element esfèric, a l'eix central, i les restes d'un tipus de gerro, en els extrems, rematen la coberta. A la planta baixa s'obren tres portes; a la planta primera hi ha tres finestres amb llinda i ampit lleugerament decorat; i en el segon pis que correspon a les golfes, una sola finestra. Les façanes de l'edifici secundari són de maçoneria, en la planta baixa, i arrebossades en la planta primera. Tenen una composició d'obertures molt regular i pautada. Les obertures són majoritàriament rectangulars, molt uniformes i sense cap mena d'element decoratiu. A la façana lateral es troben dues arcades o finestrals de grans dimensions. | 08156-2 | Barri de Sant Roc | Aquesta masia va ser una granja lletera fins a l'any 1995-1996. | 41.5969900,2.1686700 | 430718 | 4605366 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.01.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56743 | Ca n'Arimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narimon | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XX | Masia formada per un conjunt d'edificis, envolada d'una tanca i de cossos auxiliars juxtaposats seguint el ritme del tancament. L'accés al camp es pot realitzar a través de dues portalades, ambdues d'arcs rebaixats i amb teuladetes a dues vessants, de teula àrab. Les portalades permeten l'accés des del pati interior, davant la façana principal, al camp, a l'era i al paller -en aquest últim cas, un edifici aïllat respecte de la masia-. Originàriament, l'estructura de l'edifici és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Dels dos edificis que conformen el conjunt, l'edifici corresponent a l'antiga masia, és de planta rectangular i es compon de planta baixa i pis. EI parament està realitzat amb pedres de riera i maó intercalat. AI costat de l'entrada principal es troba el pou, molt reformat. La banda de ponent està presidida per una galeria, a l'alçada del pis, a la que s'accedeix per una escala, a l'extrem esquerra de la façana. Es troba sostinguda per columnes de diferents tipologies (quadrangulars i circulars), realitzades amb pedra de riera i maó intercalat, amb estructura de bigues de fusta, i coberta de teula àrab (teula seca). També es diferencia, en el mur occidental, per uns arcs rebaixats que sostenen el pes de la galeria. L'estructura del paller és de murs portants de maçoneria de pedra de riu, amb pilar quadrat central de maó i forjat d'entrebigat de fusta. La teulada de l'edifici primigeni és a una vessant cap a migdia, realitzada amb teula àrab, i la de septentrió és a una altra vessant, a un nivell més baix. L'altre edifici, de l'any 1855, té la teulada a dues vessants amb poca inclinació, també amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Per contra, la coberta del paller és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a façana principal. La façana principal està presidida per la porta d'accés a la masia, en arc de mig punt adovellat per peces cairades d'obra cuita, i diverses finestres de mides diferents. En la part superior hi ha tres finestres; dues d'elles també emmarcades per maons, i la tercera amb l'ampit de pedra. Entre aquestes finestres destaca un rellotge de sol, actualment restaurat. A banda i banda de la porta d'accés, hi ha dues petites obertures i una finestra allargada a l'altra banda del pou. Una segona porta, més petita i d'arc rebaixat també de maó, dona accés a un magatzem. A l'esquerra d'aquesta, unes escales donen accés a la galeria, que es troba orientada a ponent. | 08156-3 | Camí de ca n'Arimon, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Es conserva un pergamí, datat de l'any 1429, en el que es fa referència a la donació de l'abat del monestir de Sant Cugat a Ramon Arimon, del mas Arimon. Dóna com a entrada dos sous i el pagament anual d'una quartera de blat, una de civada, un quart d'oli, un parell de capons i un altre de gallines i set diners. Ramon Arimon ja paga maridatge l'any 1427. L'any 1470 consta en un altre fogatge com Arimon; l'any 1497 com En Arimon; l'any 1515 com la casa de'n Arimon i l'any 1552 com el cap de casa Joan Arimon. No obstant, va perdre el nom dues vegades successives, l'any 1835 i el 1857. Adossada a aquesta primitiva masia, l'any 1855, es va construir un altre habitatge, de planta rectangular amb dos pisos, de disposició i tipologia totalment diferent. | 41.5804000,2.1903300 | 432506 | 4603507 | 1429 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1.02.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56744 | Can Bisoli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bisoli | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana principal. Té un petit paller que actualment fa de garatge. A la façana principal hi ha un rellotge de sol remodelat. | 08156-4 | C. Martí i Pol, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada amb c. d'Abaix). | 41.5781900,2.1779300 | 431470 | 4603271 | 1810 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56745 | Can Boada Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-nou | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Presenta modificacions que han desfigurat la masia original. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta finestres rectangulars de diferents mides. Sobre la porta principal hi ha un balcó. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. A l'exterior, hi ha dues basses i un hort. | 08156-5 | C. dels Ferrers, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (costat intersecció av. Catalunya i C-155). | 41.5698900,2.1826500 | 431855 | 4602346 | 1888 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56746 | Can Boada Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell | AULADELL i MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de recerques arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XI-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i d'aspecte racional. En destaca un petit volum semicircular a la façana lateral esquerra, només en planta baixa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjat de volta catalana, a la planta baixa, i forjat d'entrebigat de fusta, a la planta pis. Ha estat objecte d'obres de rehabilitació que han reforçat l'estructura amb bigues metàl·liques. La coberta, de teula àrab і sense ràfec, està dividida en dues parts. La de la dreta és una coberta inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La de l'esquerra és inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. En la façana principal es disposen dues portes. La primera està formada per un arc rodó de mig punt adovellat amb maó; mentre que la segona porta està formada per un arc rebaixat, també adovellat amb maó. Les finestres, de diverses mides, són totes rectangulars o quadrades, emmarcades amb maó i col·locades a diferent alçades segons la necessitat de l'ús interior. | 08156-6 | Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'antic topònim Boada consta en un contracte de traspàs del Cartulari de Sant Cugat (Arxiu de la Corona d'Aragó), amb data del 3 d'abril del 955, on un tal Constantí fa donació d'un conreu de vinya propi de l'indret. En el mateix Cartulari, l'any 1071, l'Abat Andreu del Monestir de Sant Cugat fa donació d'un lot de terra, annexa a la Sagrera de Santa Margarida, a Bernat Ramon i a la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda, que podria correspondre a l'antiga via romana que, enllaçava 'Aquae Calidae' i 'Barcino', i que travessava l'antiga parròquia de Palau-solità. L'any 1991, durant les obres de restauració i condicionament de can Boada Vell es van detectar restes antigues. Les excavacions van permetre determinar l'existència d'una vil·la romana anterior a l'actual edificació. | 41.5661300,2.1776000 | 431430 | 4601932 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56747 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | L'estructura original de la casa està desfigurada. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. La casa té dues portes oposades, situades a les seves dues façanes. Té una edificació adossada, de nova construcció. | 08156-7 | C. de Sant Lluís, 15, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5861100,2.1809400 | 431729 | 4604148 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56748 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Ha estat objecte de diverses obres i remodelacions, al llarg del temps, que han modificat la seva fesonimia original. L'estructura de murs portants és de maçoneria (pedra) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a dues vessants, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un portal rectangular, probablement modificat posteriorment, ja que devia tenir un arc rebaixat en el seu estat original. Les altres obertures són rectangulars i de diferents mides. Just a sobre hi ha un finestral rectangular. | 08156-8 | Ctra. C-155 Sabadell-Granollers, Km 6.7, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5696300,2.1720800 | 430973 | 4602325 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56748-foto-08156-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.10. | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||
| 56749 | Can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VII). Can Cerdà'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV | Masia de tipologia primigènia, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Actualment la distribució és diferent a l'original, ja que s'han habilitat espais que abans havien estat corrals i galliners per convertir-los en dependències noves i funcionals. Originàriament, és d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa, i forjats d'entrebigats de fusta, a la planta pis. El mur de façana és de parament fet amb pedres de riera -còdols- amb inclusió de maons. Destaca la portalada d'accés al pati que s'obre davant la façana principal. La porta és rectangular amb arc rebaixat de maó. Es troba coberta per una petita teulada, a dues vessants, de teules àrabs sobre embigat de fusta. Les cobertes de la casa són a dues vessants i teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que en la part superior contempla dues filades de teules amb finalitat decorativa, originant el doble ràfec. L'entrada principal, orientada a sud, és un arc de mig punt adovellat d'acurada factura, que sembla desplaçat per l'antiga existència d'un pou. L'obertura a l'esquerra de l'arc és de realització posterior. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents dimensions, algunes de les quals encara conserven l'emmarcament vist. També es conserva a la façana un rellotge de sol. En entrar a la casa, a mà dreta, hi ha una escala muntada sobre mig arc de pedra, que porta al pis de dalt. La planta baixa consta d'una gran sala, que comunica a mà dreta amb l'antiga cuina, on encara es pot apreciar on estava situada la gran campana de la seva llar de foc, i a mà esquerra les altres dependències, una de les quals devia ser el menjador. Davant la façana, s'obre un pati envoltat de cossos annexos dedicats a les necessitats agrícoles i ramaderes. Aquest pati té un accés de portalada rectangular, d'arc rebaixat, amb una teuladeta a dues vessants de teules àrabs. La seva fàbrica és de còdols, maó i alguna pedra cantonera. La casa, malgrat haver estat restaurada, conserva mostres evidents de la seva importància com a masia, una de les principals de Plegamans. | 08156-9 | Camí de Can Cerdà, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cerdà és una de les poques famílies del municipi que ha conservat les arrels del seu llinatge, amb vint-i-dues generacions. L'ascendència Cerdà neix cap a l'any 1258 dins del manso l'Olzines. Amb els anys devien edificar aquesta masia, de la qual hi ha notícies documentals dels volts de l'any 1400, així com els censos de fogatges que daten del 1427, en els quals consta el cognom. Els anys 1427 i 1630 es casen dues pubilles dels Cerdà, primer Eulàlia Cerdà amb Pere Llobet i desprès, al 1630, una altra Eulàlia Cerdà amb Benet Congots. Els seus descendents barons van adoptar com a primer cognom el de Cerdà, per així poder conservar la línia directa de descendència. | 41.5763200,2.1917700 | 432622 | 4603053 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.03.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56750 | Can Cladelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cladelles | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. DALMASES, N.; JOSE, A. (1984) Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV. Barcelona: Edicions 62, p.311. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VI). Can Cladelles'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI | Masia formada per un cos principal de planta quadrada, que consta de planta baixa, planta pis i golfes, i de diversos cossos de diferents èpoques, adossats a l'edifici principal. A la part davantera es situa la sala i la cuina, i a la part posterior el celler i l'espai destinat al cup del vi. Per la gran superfície d'ocupació de l'espai dedicat al cup del vi, al celler i als estables, cal deduir la gran extensió de terres que devia tenir la propietat. Originàriament, l'estructura és de murs portants de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta una distribució irregular d'obertures, amb la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. En destaca una finestra d'estil gòtic i una altra petita de forma rectangular, emmarcada per quatre pedres, que sembla de la primera època de la masia. També es conserven, en força bon estat, altres elements ornamentals a les finestres, com la que presenta, a la part dreta i en l'angle superior, un cap ben definit d'un home d'aspecte nobiliari-senyorívol amb barba i bigoti molt ben treballats. En la part esquerra, el cap d'una dona amb un graciós pentinat. Es podria suposar que representen els pares, mentre que les testes que figuren en un segon pla, més tosques, podrien representar els fills. En la part superior de la mateixa finestra, hi ha una motllura d'ondulacions convexes, formant un arc en cresteria i, a sota, el relleu d'un escut sense cap inscripció històrica. En la part baixa de la finestra trobem un ampit ben treballat, sobre el qual descansen les triples columnes que, a banda i banda, pugen fins a la part superior emmarcant l'obertura de la finestra. L'altra finestra, sobre la porta d'entrada, presenta un marc de pedra ben treballada però amb la particularitat que la part dreta, formada per una petita motllura, no es correspon a l'altra banda de la finestra. L'estructura interior presenta una distribució comuna a moltes masies: una gran sala d'entrada amb una escala al fons, per a poder accedir al pis superior i a les golfes. A la part dreta, una porta d'accés a la gran cuina, aquesta dotada d'una gran campana per acollir la llar de foc. Suporta aquesta campana una gran biga de fusta, ennegrida pel temps, que va de banda a banda. Sobre la cuina i en la part de la façana s'ha descobert una petita finestra, que sembla ser de la primera època, de forma rectangular i emmarcada per quatre pedres. Aquesta està tapiada perquè coincideix per la part interior amb el tiratge de la xemeneia d'un forn de pa. | 08156-10 | Camí de Santa Magdalena, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de l'any 1250, en la qual un tal Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. En els fogatges de l'any 1515 de la Vegueria de Barcelona i del terme de Plegamans i Palau-solità, consta un tal Pere Cladelles. Si bé la masia és en el seu inici del segle XIII, l'edifici que es conserva actualment podría considerar-se dels segles XV i XVI. Així doncs, la primitiva masia devia ser objecte de moltes reformes o millores en aquests segles, als que corresponen els elements escultòrics d'una de les finestres de la façana principal d'estil tardo gòtica, amb inclusió d'elements italianitzants (finestra que es troba a nivell del primer pis i a la part esquerra i que devia ser la que donava llum a la cambra principal de la casa). | 41.5820900,2.1695500 | 430776 | 4603711 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56751 | Can Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortes | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVI-XVII | Ha estat recentment restaurada. | Masia de disposició tipològica basilical, amb el cos central més elevat que els laterals. Edifici de planta rectangular compost per planta baixa, planta pis i golfes. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és de teula àrab amb carener central i perpendicular a la façana. Hi ha un petit ràfec compost per dues filades de teules. A la part baixa hi ha dos portals d'arc rodó de mig punt adovellats. Les finestres són de forma rectangular i de diferents mides, així com les seves llindes i ampits, treballats amb diferents motius decoratius. La finestra de l'esquerra és més petita i estreta i no té ampit. La llinda treballada representa tres petits arcs, a l'estil d'una finestra coronella, encara que li manquen les columnes de separació. S'hi aprecia una motllura de la imposta. Les golfes conserven un element on es penjava la corriola per a pujar fardells i una finestra emmarcada i amb ampit. Actualment, l'interior difereix de l'estat original ja que ha estat restaurada i s'ha adaptat al seu ús actual. | 08156-11 | Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons les datacions de les llindes es poden establir alguns criteris sobre la història de la masia. D'una banda, a la llinda d'una de les finestres centrals (finestra dreta del primer pis) hi ha un medalló en relleu representant un escut amb una flor de lis i dues armes creuades amb la data 1678; i per l'altra, a la finestra del segon pis hi ha la data 1702, amb el nom del propietari Jeroni Cortès. va ser objecte d'una remodelació important entre els anys 1990 i 1992. Abans de la restauració, hi havia un mur de còdols i roure que envoltava el pati davanter de la casa, amb una portalada rectangular sota d'una porxada de dues vessants. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J. Vicens/M. Blanco/ V. Cepero/ X. Menéndez | Can Cortés és una masia del segle XVII protegida com a BCIL, que als anys 1990-92 fou rehabilitada per l'ajuntament mitjançant una escola taller finançada pel FSE. Actualment, a més de la sala, a la planta baixa, destinada a dipòsit de la col·lecció parroquial, Can Cortés hostatja: la biblioteca municipal al 1er pis (183 m2 útils; 12.500 documents); l'Esplai dels avis (planta baixa); diferents sales de tallers i una sala d'actes; oficines dels serveis municipals de cultura i del servei de català: i uns espais destinats a entitats (un parell de despatxos, sala de juntes, vitrines amb trofeus...). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56752 | Can Duran, masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-masia | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011). Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985). El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta la clàssica entrada precedida d'un pati, al que s'accedeix per un gran portal adovellat i cobert amb una porxada amb coberta de teules. El conjunt de la masia té elements que es trobaven a les masies fortificades, com per exemple la torreta de vigilància. En aquest àmbit hi ha diferents construccions, la cambreta on vivien els mossos amb portes d'arc rebaixat, el portal original (amb forats en la part superior com a sistema de defensa) i el cub. També es conserva l'era i el paller en molt bon estat. El conjunt de la masia es pot situar dins d'un estil gòtic tardà. Originàriament, l'estructura era de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Actualment, aquesta masia ha estat recuperada respectant la tipologia original i obeint a la tècnica constructiva de l'època. La coberta és a dues vessants realitzada amb teula àrab, carener perpendicular a la façana i doble ràfec. En el carener s'hi pot trobar un detall ornamental, realitzat amb fragments de teula representant el cap d'un drac. La façana principal de la casa, orientada cap a migdia, té el seu parament de pedra sense escairar. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellada i en bon estat de conservació, és al centre de la façana i sota, hi ha una finestra rectangular, en la llinda de la qual hi ha un treball d'escultura que representa dos lleons rampats sostenint un escut. En els dos extrems inferiors del final de la motllura que envolta el conjunt, s'hi troben dues petites figures. La finestra de la dreta, igualment rectangular, té la llinda i els laterals treballats. El conjunt compta amb una elaborada cresteria motllurada i amb una parella d'àngels que sostenen un escut. Dos caps ben esculturats fan de mènsula. Formant part de l'emmarcament de la finestra, hi ha dues columnes que comencen amb la figura d'un cap i acaben en la base formant un feix motllurat amb estries. Sota l'ampit hi ha dos detalls florals en forma de roseta i al mig un petit cap. Les altres finestres no tenen gaire interès, però presenten bon estat de conservació. A l'interior hi ha una gran sala, que comunica per la part esquerra amb la cuina i per la dreta amb el menjador. També a la dreta comencen els graons de l'escala que porta al pis (antigament de tram recte), on hi ha una gran sala amb els seus corresponents dormitoris. Al fons de l'entrada hi ha una porta adovellada que comunica amb l'antic celler, i a mà dreta, amb un desnivell del terra, l'entrada a la cavallerissa. Cal destacar que al mig d'aquesta sala hi ha un gran arc de pedra que ajuda al sosteniment de l'embigat central del pis. A l'esquerra de la planta baixa es troba la cuina amb tots els seus components antics i, al fons, la gran campana que empara la llar de foc, i en un racó el lloc on feien el lleixiu. A l'esquerra de la llar de foc hi ha un forn de pa petit i, al costat, la porta que comunica amb el pastador, on es conserva la pastera i el forn de pa més gran. | 08156-12 | Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant del cementiri). | Es considera que la masia de Can Duran és dels segle XV-XVI. La família Duran és una de les més antigues del terme; ja que, en el fogatge de 1470 ja hi trobem el cognom Duran, que es repeteix en un altre del any 1515. La propietat ha estat de la família Duran fins fa pocs anys. Els seus propietaris actuals, la família Estrada, han convertit el conjunt de la masia en un restaurant, però conservant tots els seus elements arquitectònics. En una d'aquestes restauracions es va descobrir la porta adovellada que comunicava amb el celler. Com a detall d'interès, davant de l'era hi ha la pallissa i la seva columna central, que sosté la biga principal de la coberta, és de pedra i té forma cilíndrica, com les que trobem en d'altres masies properes. Es diu que a can Duran s'enfornava pa per vendre a d'altres cases de la rodalia. Anys després, quan ja no havia de produir per altres cases, van construir el forn més petit. Uns rajols en el sostre del celler indiquen el nom 'B. Maria' i l'any 1885. També es conserven estris de cuina de coure de l'hotel Ritz de Barcelona. | 41.5890600,2.1620600 | 430159 | 4604491 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.04.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56753 | Can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falguera-0 | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. CIRICI, A; GUMÍ, J. (1979) L'art gòtic català: l'arquitectura als segles XV i XVI. Barcelona: Edicions 62, p. 300. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XIV-XX | Ha estat objecte, recentment, d'obres de rehabilitació integral. | Es tracta d'una masia de tipologia primigènia catalana, amb edificis annexos de diferents èpoques. Aquesta construcció ha sofert moltes modificacions del seu aspecte original, al llarg de la seva història. La més important, que en definitiva ha donat l'aspecte actual de fortificació de la façana, és la de 1920. L'edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes. La tipologia de la casa és la típica de la contrada: teulada a dues vessants, parament de còdols de riera a la part baixa, continuant amb totxo i arrebossat. Es conserva la façana principal força ornamentada, que és testimoni de l'època d'esplendor en que va ser construïda. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana, realitzat amb teula àrab. La façana principal és de l'any1920, obra de Josep Maria Falguera, modificant així la tipologia de dues vessants i adquirint elements modernistes i noucentistes en la seva arquitectura. EI cos central, afegit posteriorment, sobresurt dels laterals i acaba amb una disposició de merlets. En aquest es troba la porta d'arc de mig punt adovellada, on en la clau es conserva l'escut de la família Falguera, i una finestra motllurada. Amb la nova obra la casa adquirí cert aire de fortalesa, amb pilastres que emmarquen el cos central, des de la planta baixa fins el primer pis, unificant el conjunt. Sota la decoració del coronament hi ha una falsa galeria de set petites arcuacions, totes cegues, excepte la central. Presenta obertures de variades tipologies. A la part esquerra de la façana, al nivell del primer pis, hi ha una finestra rectangular, allargada i possiblement de tipus coronella, tot i que manca la columneta que la dividiria en dues; està formada per dos arquets amb decoració gòtica, de tipologia propera a l'arc conopial o flamíger, amb traceria molt mal conservada. Les motllures que dibuixen els arquets es perllonguen als brancals en forma de primes columnetes adossades, de caràcter decoratiu. L'ampit es presenta en lleuger voladís, amb motllures. La distribució és l'habitual de les masies de la zona: planta baixa amb menjador i estança per guardar la farina, cuina i cort de porcs. Sota la cuina es trobava el celler i una escala de cargol donava l'accés al primer pis. En el primer pis hi havia una zona reservada pels masovers i el pastor, amb quatre habitacions. La distribució del primer pis seguia l'estructura de la planta baixa, amb una gran sala central que feia de distribuïdor. Sobre la llinda motllurada de la porta d'entrada d'una de les habitacions del primer pis, entrant a la sala central a mà esquerra, es troba un escut del segle XVII-XIX, d'estil popular. És quadrat, lleugerament puntegut en la base. En el camper es diferencien les armes dels Falguera: or amb tres mates de falguera, de sinople no aterrassat. Sobre les falgueres s'hi troben tres abelles. A l'exterior, casc descansant a la vora superior en posició de perfil, dextrat i amb reixat; al voltant i emmarcant l'escut, un llambrequí en bandes de la tela retallada en forma de fulles d'acant que adornen el casc caient pel seu costat i pel de l'escut. | 08156-13 | A sobre la cruïlla dels Carrer Major, Drecera i Can Mas (Barri de Can Falguera) | El llinatge dels 'Falguera' o 'Folguera' consta en els cens realitzats per maridatge a la parròquia de Sant Genís de Plegamans del segle XIV. Un dels Falguera o Folguera figura en un dels nomenaments del batlle del dia 27 de febrer de l'any 1440: Bernat Falguera. La façana es modificà l'any 1920 degut a que el darrer propietari Falguera contreia matrimoni. | 41.5962500,2.1898000 | 432478 | 4605267 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Can Falguera és un equipament municipal cultural. Estarà especialitzada com a taller i exhibició d'espectacles de titelles, i també com a lloc de magatzem i seu dels geganters i la colla de diables i locals per l'AAVV.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56754 | Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XVI/XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Formava part d'un conjunt d'edificis dels que es conserven l'era i el paller. Ha estat objecte de moltes modificacions i ampliacions al llarg del temps i, actualment, es fa difícil identificar la seva estructura original. És d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta, tant l'edifici principal com el paller. La coberta de l'edifici principal és de quatre vessants amb poca inclinació, amb teula àrab. La coberta del paller és inclinada, de dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici principal, malgrat les restauracions, es conserven les obertures originals. En la façana principal destaquen la porta d'accés, adovellada i amb un escut a la clau, i una finestra situada a sobre d'aquesta presentant també un escut al centre de la seva llinda, així com els dos arcs de mig punt adovellats, que donen accés a l'escala de l'edifici. Entre la planta baixa i la planta primera hi ha una composició i ordre de les obertures, ja que totes es situen alineades. La planta segona (nivell de golfes) es diferencia de les altres dues, ja que es composa d'un seguit de finestres d'arc de mig punt de petites dimensions, creant una galeria, sense cap correspondència amb les plantes inferiors. Les façanes de l'edifici principal s'han arrebossat, modificant el seu aspecte original, exceptuant els emmarcaments de les obertures i un sòcol fet de pedra irregular. Remata la façana un ràfec que, al voladís, és força pronunciat. El paller o edificació annexa (antigament lligada a l'activitat agrícola) és un cos aïllat respecte a la masia. La fàbrica dels murs és de còdols amb una base de pedres més grans. | 08156-14 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La part més antiga de la masia correspon possiblement als segles XVI-XVII. Posteriorment, s'han anat realitzant moltes intervencions, canviant el seu aspecte original. L'última intervenció important, la qual va transformar totalment la seva fisonomia, i que és en definitiva la que ha donat l'aspecte actual del conjunt, és de principis del segle XX, conseqüència de l'activitat que va desenvolupar el Patronat de les Llibertats, dirigida per Josep Pedragosa. A l'interior de la casa hi ha una columna que té gravada la data 1594, i a fora una pedra corresponent a una ampliació amb la inscripció 1629. Sembla que l'edifici del paller fou refet en la data que figura gravada a la façana principal, 1856, sobre la ceràmica al·lusiva a Sant Antoni Abad. Aquestes dades ratifiquen l'origen i les intervencions posteriors d'aquesta masia. A meitat del segle XIX, quan la família que li donà el nom s'extingí, fou venuda en dues ocasions. Posteriorment, cap a l'any 1912 el Patronat de Llibertat, que estava dirigit pel mossèn Josep Pedragosa, la va adquirir. L'administració en els seus inicis corresponia al Rector de Plegamans, mossèn Jaume Vendrell, després s'encarregà un director tècnic, Àngel Grau. Cap a l'any 1920 administrà la finca Ramon Albó, destinant el seu ús a la protecció de la infància, i és quan es començà a denominar La Granja. Actualment es destina com a centre educatiu, i es troba sota la Protecció del Menor de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i és el Centre Educatiu els Castanyers. | 41.5851300,2.1845000 | 432025 | 4604036 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56755 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-1 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA I GINÉ, M. 'Les masies (X). Can Grau'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI/XX | Edifici de nova construcció sobre els fonaments d'una antiga masia. Consta de planta baixa i planta pis. En l'actualitat, de la masia original només es conserven alguns elements a mode de recordatori en la façana principal i possiblement alguns murs de pedra. L'estructura original és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La teulada és d'escassa inclinació, amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Actualment, les façanes no guarden l'aspecte original: s'han arrebossat i pintat d'un color terròs, però s'ha deixat una franja per la part baixa a mode de sòcol de pedra, possiblement com a recordatori de l'antiga construcció. Les obertures són totes d'una gran senzillesa. En la façana principal, la porta d'accés rectangular conserva els brancals originals, així com la llinda de fusta. La finestra que es troba sobre la planta pis també conserva l'adovellat de pedra (és l'únic element original que es conserva en perfecte estat). Les altres obertures, tant de la façana principal com de les façanes laterals, són totalment noves i de mides diverses. | 08156-15 | C. dels Joiers, 21, 08184, Palau-solità i Plegamans (Würth. Polígon Boada Vell). | En el fogatge de Palau de l'any 1515 ja hi consta el cognom Grau. L'any 1552 s'esmenta el cognom en un llistat de noms de caps de casa L'actual construcció és totalment nova, ja que fa pocs anys es va realitzar una reconstrucció total de l'antiga masia per trobar-se en molt mal estat de conservació. Només la finestra que es troba a la façana principal, i les restes de pedra de la porta d'entrada són originals de la masia enderrocada. Actualment aquesta masia és propietat de l'Ajuntament, i es troba en concessió administrativa a favor de l'empresa Würth. | 41.5570900,2.1788700 | 431526 | 4600928 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56756 | Can Joan Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-sastre | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La teulada és de dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener perpendicular a la façana principal. La casa va ser remodelada l'any 1930 i la porta i les finestres són de factura contemporània. | 08156-16 | C. de Sant Isidre, 16, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La casa va ser remodelada possiblement l'any 1933, ja que hi ha una inscripció a la façana amb aquesta data. Consta en un testament de fa uns dos-cents anys. El nom de Sastre prové de l'ofici d'un propietari anterior. | 41.5756800,2.1780600 | 431478 | 4602992 | 1875 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56757 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVI-XVII | És necessària una restauració integral del conjunt. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Forma part d'un conjunt de construccions i actualment mostra l'aspecte de les reformes de les que va ser objecte al segle XVIII. A la planta baixa hi ha un portal d'entrada rectangular i una finestra rectangular a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. En aquest nivell, hi ha una prolongació a cada costat amb una utilitat agrícola, i en la seva part superior forma sengles terrats descoberts: el de l'esquerra molt més gran i amb barana de pedra. La construcció annexa a la masia (nau) de planta rectangular i dos pisos, té en el pis superior una galeria d'arcuacions de mig punt, obertes al pati de la masia, que aguanten un entaulament llis, i el seu interior està cobert (planta pis) per una estructura d'encavallades de fusta. En aquesta construcció destaca un torreó de vigilància en l'angle de la façana posterior. Finalment, el conjunt de construccions que formen la masia està tancat per un mur, amb una portalada coberta amb teula àrab a dues vessants i voladís pronunciat, que delimita el pati interior del conjunt. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçonaria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta de l'edifici principal és d'escassa inclinació, realitzada amb teula àrab a dos aiguavessos i amb el carener perpendicular а la façana. En canvi la de l'edifici annex (nau) és inclinada i de teula àrab a dues vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. La coberta d'aquest volum està realitzada amb la tècnica de la teula seca, i amb una estructura d'encavallades de fusta. La façana, modificada al segle XVIII, és completament simètrica. En el cos central hi ha la porta amb arc rebaixat, que segueix l'eix vertical amb una obertura en el segon pis més gran que les laterals. A banda i banda de la porta d'accés a la masia, hi ha dues finestres idèntiques, així com les que segueixen el seu eix vertical en el segon pis, més petites que les de la planta baixa. Totes les finestres tenen un emmarcament pla. Destaca la galeria de set obertures dividides per columnes situada en el primer pis, de diferents alçades, que donen el resultat visual de merlets. La façana està coronada per una motllura de pedra discontínua, més elevada en el cos central i on s'hi troba un element decoratiu de pedra, que provoca que visualment sembli que l'edifici sigui de coberta plana. La façana principal de l'edifici annex té actualment un acabat d'arrebossat pintat de to vermellós. Es compon d'obertures en planta baixa de diverses mides i estils. Destaquen dues grans obertures amb arc de mig punt, a la part esquerra de l'edifici. La planta primera es compon d'una sèrie d'arcades de mig punt a mode de galeria. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra. A la façana posterior hi ha petites obertures quadrades, situades de forma pautada i regular. A la façana lateral destaca la presència d'una torreta de vigilància a l'angle de l'edifici. Actualment, l'interior de l'edifici principal està restaurat, però possiblement no es realitza el manteniment oportú, ja que el seu estat de conservació podria ser molt millor. Sembla que no conserva cap element original. L'edifici annex és buit, i a l'interior es troba en estat força ruïnós. | 08156-17 | Av. Montseny, 7, 08184 Palau-solità i Plegamans. | El conjunt de la masia ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps. Les parts més antigues que es conserven podrien correspondre als segles XVI i XVI, però la imatge fonamentalment del conjunt és el resultat de les reformes realitzades en el segle XVIII, i d'altres posteriors. | 41.5718400,2.1838200 | 431954 | 4602561 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.12.Actualment és la seu del Campus arqueològic de la Fundació Clos.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56758 | Can Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (IV). Can Malla'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 4. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | Recentment rehabilitada. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Ha estat ampliada i modificada al llarg del temps, però conserva l'estil original. L'estructura és de murs portant de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta, de poca inclinació, és de dues vessants realitzada amb teula àrab i carener perpendicular a la façana. L'accés principal a la masia és un arc mínimament rebaixat, que es troba a l'eix vertical, que forma conjuntament amb el balcó i el carener de la coberta. A banda i banda de la porta principal, hi ha dues finestres, i en el segon pis, unes altres dues de major grandària, disposades totes elles seguint l'eix de simetria compositiva de la façana. La simetria de la façana queda modificada degut a la construcció annexa, possiblement adossada posteriorment, que s'utilitzava per a usos agrícoles. Al costat del balcó del primer pis hi ha un antic rellotge de sol, recentment restaurat. La façana principal té un acabat arrebossat. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra, amb obertures principalment rectangulars i amb arcs de maó a plec de llibre. A la façana lateral esquerra, encara es conserva la porta corredissa que donava accés al porxo. La masia tenia una distribució interior molt típica de la clàssica masia catalana, amb l'entrada principal que comunica amb la cuina, a l'esquerra, i amb el menjador, a la dreta. Al fons, l'escala d'accés al pis de dalt, on es trobaven tres dormitoris i el graner, tots comunicats amb la saleta on hi havia un petit balcó. A la part baixa i sota l'escala, hi ha una porta que donava a fora al darrera de la casa, on hi havia una comuna. En el costat esquerra, una porta donava pas a la cort del cavall. Curiosament, el cavall entrava pel portal principal, i travessant la sala, passava a la seva cort. Enfront de la porta de l'estable, n'hi ha una altra que comunicava amb el celler. El aquest lloc hi havia un gran cup per al vi; també hi havia hagut una premsa muntada damunt d'una pedra de grans dimensions. | 08156-18 | C. de Dalt, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La masia va ser construïda cap l'any 1770 per Anton Malla. Es conserven molts documents que formen part de la història de la casa, un dels més antics és el pagament del cens de l'any 1786. Actualment està cedit a l'Associació de Pessebristes. A la planta baixa s'hi realitzen tallers de pessebrisme i l'exposició anual de pessebres populars i diorames. | 41.5949700,2.1797900 | 431643 | 4605133 | 1770 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56758-foto-08156-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56758-foto-08156-18-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | A can Malla es custodia la col·lecció de pessebres de la l'Associació de Pessebristes de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 56759 | Bosc de can Sors i can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-sors-i-can-duran | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement a través de notícies orals sobre diverses troballes de materials antics, de cronologia indeterminada. Es desconeix la seva tipologia i el seu estat de conservació, pel que només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de dades més precises. | 08156-19 | Bosc de can Duran | 41.5904700,2.1572600 | 429760 | 4604651 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56759-foto-08156-19-2.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||
| 56760 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XV). Can Padró'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 17. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIV-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa, però no es pot saber del cert, ja que ha estat sotmesa a evidents modificacions de l'estructura original, i s'ha ampliat amb diversos cossos annexos de diferents èpoques. No obstant, es conserva l'entrada porxada de dues vessants i la tanca de l'antiga masia. L'estructura originaria és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del volum principal és inclinada a quatre vessants, amb teula àrab i amb un ràfec de gran voladís sostingut per permòdols. Del centre sobresurt una torre quadrangular coronada per una balustrada de pedra, amb elements decoratius a cada angle. Els altres volums també consten de cobertes de teula àrab, a una o dues vessants. Les façanes principals (sud i oest) del volum principal són les que han patit més modificacions respecte a l'original (finals del segle XIX), i són les que donen fonamentalment la imatge més característica del conjunt. Les dues presenten una disposició simètrica dels elements, en tots els nivells. En la façana sud hi ha, en la planta baixa , el portal d'entrada rectangular amb finestres a cada costat. AI primer pis hi ha tres balcons, amb baranes de ferro forjat i treballat. Igualment en el segon pis hi ha tres obertures just en l'eix de les inferiors, però més petites. Entre el primer pis i el segon hi ha un rellotge de sol de ceràmica recuperat. En la façana oest hi ha, en la planta baixa, una porta secundària de l'habitatge, precedida per una porxada amb obertures amb arcs de mig punt rebaixats, que crea una terrassa al primer pis, amb barana de balustres. En el primer pis i segon es disposen les obertures ordenadament, en tres faixes verticals. La resta de façanes, tant de l'edifici principal com de la masia original, presenten una disposició totalment anàrquica de les obertures, del tipus i de les dimensions d'aquestes. L'acabat del mur i de les façanes és arrebossat, i de pedra en els casos que aquest s'ha desprès. | 08156-20 | Camí de Can Padró, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La casa va ser fundada a principis del segle XIV, i ha estat habitada sempre per la mateixa família. És una de las cases més importants del municipi i del Vallès. L'any 1366 i el 1398, en Jaume Padró feu un donatiu al rector de Plegamans. En els fogatges de Plegamans i Palau-solità de 1470, consta 'En Padró'; al de 1497 i al de 1515, un tal Joan Padró, i en 1552 l'Anton Padró. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa. | 41.5890900,2.1815100 | 431780 | 4604478 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56761 | Can Patà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pata | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la façana principal hi ha un portal i tres finestres rectangulars adovellades. | 08156-21 | C. de Sant Joan, 98, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5747900,2.1798400 | 431626 | 4602892 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||
| 56762 | Can Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Puig-Oriol'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIII-XVI | Les façanes presenten esquerdes i humitats. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Al llarg del temps, s'ha anat ampliant amb noves dependències i s'han fet modificacions del volum original, com l'enlairament de dos pisos del sostre per la part esquerra i la modificació de l'interior. AI costat de la masia hi ha el magatzem, on s'observen dos estils constructius molt diferents, tant a nivell compositiu com pels materials emprats. L'estructura de la masia és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. L'estructura del magatzem i annexos és de murs de maó massís i d'encavallades i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb la vessant esquerra partida per un volum construït posteriorment de més alçada. EI ràfec és de dues filades de teules. La façana principal, orientada a migdia, presenta el típic frontal de les masies de la comarca. En la façana principal, la porta d'entrada presenta un arc de mig punt adovellat. Al primer pis s'hi troben quatre obertures, dues de les quals presenten un tractament decoratiu: un acurat treball de l'intradós, format per arcs motllurats de tipus lobulat i motius de decoració d'estil gòtic. La finestra que es troba al damunt del portal presenta, als extrems de la traceria lobulada, dos petits caps esculpits, així com elements florals en forma de rosetes a la imposta. L'altre finestra, situada a la dreta de la primera, presenta elements decoratius de caràcter floral, esculpits a les mateixes traceries, i a les impostes de nou rosetes a més a més de dos caps d'un gran relleu, juntament amb representacions d'animals que semblen gossos. A sobre d'aquesta finestra es troba representat un Oriol (ocell). Aquesta figuració podria informar, d'una banda el tipus d'ocell que habita als boscos dels voltants i d'altra banda el cognom dels habitants de la casa. Les façanes del magatzem són de maçoneria de maó. Destaca l'entrada principal, amb un gran arc rebaixat. Al costat s'observen altres portes secundàries, més petites però també amb arc rebaixat. Es disposen finestres en planta baixa i planta pis sense gaire criteri compositiu. Fins a l'any 1954 encara es conserva l'antiga cuina amb el seu forn de pa i uns escons de fusta a la vora del foc, és a dir, la típica cuina catalana. Quan es va enderrocar aquesta cuina per modificar la planta baixa, es va descobrir un rentamans dins la gruixuda paret que separava la sala d'entrada de la cuina, del qual s'ignora la cronologia. L'interior del magatzem està dividit en subzones per emmagatzemar els diferents productes. | 08156-22 | C. de Can Puig-Oriol, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Les referències documentals més antigues de la casa són de l'any 1242. En el fogatge de la Parròquia i Quadra de Sant Genís de Plegamans del 1427 consta en Bartomeu Puig-Oriol. En el fogatge de 1515 de la Vegueria de Barcelona, en el terme de Plegamans, s'esmenta a Pere Puig-Oriol que, posteriorment en el fogatge de 1552, consta com a cap de casa. Els Puigoriol constitueixen una de les famílies més antigues del poble, amb l'establiment de la casa molt a principis del segle XV. Actualment el pati principal fa de taller mecànic i cementiri de cotxes. | 41.5994000,2.1835800 | 431963 | 4605621 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.06.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56763 | Can Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ral | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (V). Can Ral'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 5. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està formada per diverses construccions annexes: corrals, corts, pallisses, era, bassa per regar l'hort, etc. Cal destacar l'arquitectura de la pallissa. EI conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, crea un pati central, tancat per un mur perimetral. L'accés a aquest pati es realitza per una porta d'arc de mig punt, amb coberta a dues vessants de teula àrab. El pati central disposa d'un pou. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb poca inclinació, realitzada amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, amb un ampli ràfec composat per tres filades en voladís. La façana està arrebossada, deixant a la vista els carreus que envolten les diferents obertures. L'edifici té la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat, a cada costat una finestra de forma rectangular. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents tipologies i mides, dues d'elles amb emmarcament ampit amb motllura. En la llinda de la finestra central es pot llegir la inscripció 'I.H.S.' gravada a la pedra. Les altres finestres més petites no presenten particular interès. Sota la teulada s'obren tres arcades que corresponen al pis de les golfes, amb la funció d'assecador. El paller de can Ral és un cobert, a dues vessants sobre un embigat de fusta sostingut en el seu costat obert per tres columnes de fust rodó, fetes amb fàbrica de còdols i restes d'arrebossat. La teulada, d'escassa inclinació, es forma a partir d'una biga central de fusta, a més d'una en cada extrem, que descansen en sengles columnes. A partir d'aquestes bigues perpendiculars a la teulada se'n col·loquen d'altres horitzontal i verticalment, més primes. Les tres bigues perpendiculars sobre les columnes sobresurten per poder establir una teulada en voladís. | 08156-23 | Camí de can Ral, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Al fogatge de l'any 1515 hi consta, per part del terme de Palau Solitar, el nom de 'l'Antich Vila Real', que podria referir-se a can Ral. En la documentació de l'any 1601 consta Joan Real com el moliner del 'molí d'en Ral'. | 41.5826300,2.1592900 | 429921 | 4603779 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.07.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56764 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-3 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Riera'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 3. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que constava probablement de planta baixa i una planta pis. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riera i, segurament, amb forjats d'entrebigat de fusta. Actualment només es conserven parts d'alguns murs i elements de les façanes (portes i finestres). La coberta es troba totalment enderrocada, només presenta un petit fragment amb la forma de la vessant de la teulada i el tipus de teula (àrab). La masia data de dues èpoques ben diferenciades. La part dreta de la façana, que correspon al període més antic i la part esquerra. La façana principal de la casa es troba constituïda per construccions diferents en quant a estructuració o disposició. Les finestres de la façana de la part primitiva són de forma rectangular, emmarcades per carreus lleugerament treballats. La situada sobre la porta d'entrada ostenta un escut, amb un anagrama de Jesucrist i l'any 1575. La porta és d'arc rodó de mig punt i adovellat. Davant de la façana hi ha un pou que antigament comunicava, per mitjà d'una finestra, amb la cuina, des d'on es podia treure l'aigua. | 08156-24 | Camí de can Riera, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (direcció la Sagrera). | En el fogatge de l'any 1470 consta Bernat Riera; i en el de l'any 1552 figura entre els noms de caps de casa el ' d'en Riera '. El cognom es cita a la documentació al llarg dels segles XVIII i XIX. A final del segle XIX, la propietat fou adquirida per en Francesc Feliu Bancells per divuit mil duros; la finca tenia una extensió de dues-centes quarteres, que equivalen a unes seixanta-sis hectàrees. | 41.5805600,2.1633800 | 430260 | 4603546 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56765 | Can Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sidro-0 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Masia de planta rectangular, dins la tipologia basilical de cos central més alt que els laterals. Consta de planta baixa i dos pisos, i ha estat restaurada i reconvertida en restaurant. L'estructura és de murs portants de maçoneria (pedra), i forjats originàriament amb bigues de fusta. Actualment, alguns forjats són de bigues de formigó i voltes de ceràmiques (planta baixa), i d'altres son d'entrebigat de fusta (plantes superiors). La coberta és inclinada, de dues vessants, realitzada amb teula àrab і carener perpendicular a la façana principal. La façana principal ha estat restaurada i s'ha arrebossat i pintat de color blanc. Aquesta té un eix de simetria molt marcat, on es troba la porta d'accés d'arc rebaixat de maó i emmarcada també amb peces de maó. A sobre, es disposa un finestral amb balcó i barana de ferro forjat, i a les golfes, un altre finestral també amb barana de ferro forjat. A cada costat de l'eix que marca la porta principal, hi ha diverses finestres de mida similar, amb un cert ordre compositiu. La façana lateral es conserva amb la maçoneria de pedra vista i té quatre pelites obertures quadrades amb reixes de ferro, en planta baixa i tres obertures rectangulars de diferents mides, en planta primera. L'interior també restaurat, s'ha reformat segons les necessitats del seu nou ús (restaurant). A la planta baixa, cal destacar l'escala de volta catalana que dona accés a la planta primera i el tractament dels paraments interiors, deixant certes parts amb l'obra de maçoneria a la vista. El menjador es cobreix amb un forjat de voltes de ceràmiques de maó, destacant el sòcol que mostra la maçoneria original del mur. | 08156-25 | C. de Sant Isidre, 13, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5756400,2.1783900 | 431506 | 4602988 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||
| 56766 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-1 | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORRILA i GINÉ, M. 'Les masies (XIII). Can Sors'. Quaderns de Cultura, 15. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII-XIX | Masia amb pati de porxada i tanca davant de la façana principal. La porxada que dona accés al pati té teulada sobre bigues de fusta i teula àrab. La porta és rectangular, amb arc rebaixat emmarcat de maó. El mur de tanca és de pedres de riera. A la dreta de la porta, hi ha una porxada amb barbacoa, de la qual arrenca una escala amb volta catalana que condueix a un antic magatzem, al que s'accedeix per una porta amb arc a plec de llibre. Adossats a la façana de llevant de la masia hi ha els corrals i estables, edificats al mateix temps que la casa. Masia de tipologia típica catalana, de planta rectangular. Té planta baixa, planta pis i golfes. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa i a la planta pis, i forjat d'entrebigat de fusta, a les golfes. La coberta és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un eix de simetria molt marcat. Al centre, hi ha la porta d'accés amb arc de maó rebaixat, a plec de llibre, i dues finestres rectangulars a cada banda. A la planta primera, sobre de la porta, hi ha un finestral amb un balcó amb barana de ferro forjat i finestres rectangulars a cada costat, coincidint amb la sala gran d'aquesta planta. A l'últim pis, corresponent a les golfes, les finestres queden alineades amb les de les plantes inferiors, encara que són més petites. Les altres façanes no tenen cap element d'interès. Algunes es van arrebossar i d'altres conserven el treball de maçoneria de pedra vist. La masia té la clàssica distribució de sala central, amb la cuina i el menjador als costat, i igualment, al pis, una gran sala amb habitacions als laterals. Actualment es conserven molts elements originals, com ara les escales interiors de volta catalana, els forjats de volta de maó pla en espiga i de fusta, la llar de foc i el forn de pa, l'enrajolat, etc. Sembla que la distribució interior tampoc s'ha modificat. | 08156-26 | Can Duran | Segons l'estudi dels paraments, la casa està construïda sobre una edificació més antiga: una part del mur orientat al nord té un gruix d'uns 0,8 m fins als 2 m d'alçada, i per sobre, el gruix és d'uns 0,6 m. Un del propietaris més antics del que es tenen referències documentals és Damià Sors (any 1791). Els corrals i estables foren edificats al mateix temps que la casa i sempre se'ls ha anomenat 'la França' pel fet d'haver-hi viscut un pastor francès. Es conserven documents que esmenten Josep Sors: a l'any 1830, va fer un contracte de construcció de la masia; i també existeix la còpia d'un rebut de cobrament fet pel mateix mestre de cases, Jacinto Matalonga, a l'any 1836. A l'interior de la masia hi ha inscrit l'any '1864' que, segurament, correspon a alguna de les modificacions. A la llinda d'una de les finestres, hi ha la data '1958', l'any en que es va arrebossar la façana. | 41.5905800,2.1607700 | 430053 | 4604660 | 1830-36 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.08.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56767 | Can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VIII). Can Torrents'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 8. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta diverses construccions annexes (era, corrals, paller...). El conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, formen un pati central, tancat par un mur perimetral. En aquest pati es disposa d'un pou. L'estructura de l'edifici principal és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues aigües, amb poca pendent i realitzada amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. Mentre que la coberta del volum adossat a l'esquerra és d'una sola vessant, també perpendicular a la façana. Tot el mur es troba arrebossat, tant a la façana principal com en les altres. La porta principal d'entrada d'arc de mig punt és adovellada, amb les dovelles de pedra ben conservada, així com les de les dues finestres del primer pis, igualment emmarcades amb pedra ben tallada. En el portal principal encara es conserva una antiga i gran porta de fusta, amb un porticó que permet l'accés sense obrir la gran. La part esquerra de la façana presenta un cos afegit fa uns anys; possiblement allà mateix devia haver-hi part del porxo annex que encara es conserva, amb embigat de fusta i coberta de teules. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb reixa de ferro, de construcció primitiva, que il·luminava la cavallerissa. A la façana oest, hi ha una petita rajola de terra cuita amb data de '1745' gravada, segurament corresponent a l'any en que es devia fer la reforma aprofitant els elements ja construïts primitivament. L'interior de la casa és una mostra de masia típica: una gran sala d'entrada amb l'escala al fons; a l'esquerra, el gran menjador; a la part dreta, la cuina amb comunicació, per una petita porta, a l'estança on encara es conserva l'antic forn de pa. Més endins es troba el primitiu celler, que conserva tot l'embigat antic, apuntalat amb llargues bigues. EI paller és un petit porxo, a dues vessants, que es recolza en tres de les seves cares sobre murs de maçoneria, deixant una cara oberta. La part davantera és sostinguda per una columna de secció circular feta amb pedra. Sobre aquesta, s'hi recolza una gran biga que suporta tot l'entramat de llates, que aguanta el carener i les teules de la coberta. | 08156-27 | Camí de Can Torrents, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'any 1889 la masia va ser comprada per Esteve Llacuna al propietari Folguera. Després de la compra s'hi van instal·lar uns masovers i la família venia a passar les vacances. Ha anat passant de pares a fills dins la família Llacuna. El nom de Torrents es creu que pot provenir del torrent pròxim a la casa, on anys enrere baixava molta aigua. | 41.5904500,2.1851000 | 432081 | 4604627 | 1745 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.09.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56768 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-6 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII-XIX | L'estructura de la coberta està malmesa. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta diverses construccions annexes, que s'han anat afegint al llarg del temps. Té un gran pati amb una torre que va ser un antic pou. AI fons de la casa, es troben cossos afegits destinats a explotació ramadera. L'estructura original, que encara avui es conserva, és de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del cos principal és inclinada de dues vessants, amb teula àrab i carener paral·lel a la façana principal. Té un petit voladís que fa de ràfec. Les altres, també de teula àrab, es divideixen en cobertes a una o dues vessants segons el cas. Les façanes de la masia original estan arrebossades. Es conserven algunes façanes de les construccions afegides amb un acabat de maçoneria de pedra de riu. A la façana principal de la masia, destaca la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat, amb una marca d'un antic escut que ha desaparegut. Just a sobre de la porta, hi ha un finestral amb balcó i barana de ferro forjat. Al costat dret de la façana, hi ha tres petites finestres protegides per un ràfec de poca inclinació, amb estructura de fusta i rematat amb teula àrab. La finestra de la planta baixa té un arc rebaixat i una reixa de ferro entrecreuat. Les dues finestres de la planta primera són quadrades i estan ubicades sense cap criteri compositiu. A l'esquerra de l'eix de la porta d'accés, hi ha diferents obertures amb diferents formes i mides. S'observa una finestra amb porticó de fusta en planta baixa, amb finestral en planta pis, situat just a obre. Sembla que per aquestes obertures s'entrava el gra i els cereals als magatzems. A la façana lateral, destaca una porta d'accés amb arc de mig punt, amb tres esglaons per accedir-hi. A cada banda, hi ha finestres rectangulars i a la planta pis, un finestral amb arc de mig punt amb balcó i barana de ferro treballat i decoratiu. En l'interior de la casa es troben dues arcades ben conservades. També cal destacar les restes de dues preses de vi. | 08156-28 | Ctra. de Sabadell C-155, p.k. 5,5, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant de l'antic càmping). | Aparentment la casa va formar part d'un petit nucli on hi havia vàries cases. Es creu que va tenir una capella. | 41.5672600,2.1599200 | 429957 | 4602072 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.05.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56769 | Can Viola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viola | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | Petit edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal hi ha una porta d'arc rebaixat i tres finestres. Es conserva una inscripció amb la data '1776'. | 08156-29 | C. de Baix, 36, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5782100,2.1777600 | 431456 | 4603274 | 1776 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56769-foto-08156-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56769-foto-08156-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56769-foto-08156-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56770 | Masia del Forn del Vidre i capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-forn-del-vidre-i-capella | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XIV | La masia es troba en estat de ruïna | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, amb diverses construccions annexes. Entre elles, es conserven les restes d'una capella d'estil gòtic, un forn de vidre i un antic pou. La masia està formada per murs compactes fets de diversos materials (còdols, algunes filades de rajola o peces de ceràmica vermella) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, carener perpendicular a la façana i sense ràfec. La façana orientada a nord es conserva en bon estat. Aquesta façana és de pedra de riu barrejada amb trossos de rajola vermells i reblert. Aquesta fàbrica variada es reforça amb l'ús de pedres tallades en les cantonades. A la façana principal, les obertures (portes i finestres) són de diferents formes i mides. A la planta baixa, l'accés a l'habitatge és produeix a través d'un arc de mig punt adovellat; la que fa de tascó central o clau, està trencada. Les finestres són de mides diferents amb marcs senzills. La porta queda flanquejada per dues petites finestres quadrades, amb carreus de pedra a la llinda i els brancals. La de l'esquerra presenta un treball de la pedra de la llinda en forma punxeguda. Les finestres del pis superior, de forma rectangular, estan emmarcades amb uns senzills relleus lineals en forma de motllura, tant a les llindes com als ampits. La masia, en el cantó esquerra de la façana, presenta en planta una forma arrodonida en la seva cantonada. Adossada al darrera de la part esquerra de la casa, es troben les restes d'una petita capella d'estil gòtic amb volta creuada. Aquesta actualment està molt deteriorada i reformada, després d'haver-la allargat per a utilitzar-la com a magatzem d'estris agrícoles. Tanmateix es conserva la part del sostre, format per dues voltes separades per un arc toral. També cal destacar a un costat una petita porta, ara tapiada, que donava directament al camí Reial. Durant molts anys, a la casa es fabricaven i venien ampolles de vidre i disposava d'un taller de bufat i fosa. Les restes de l'antic forn de vidre, construït amb pedra, sembla correspondre per tipologia als segles XIV i XV. Tanmateix, als camps situats a l'entorn de la casa, s'hi documenten materials ceràmics en superfície, corresponents a la mateixa cronologia. | 08156-30 | C. del Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant PI. de la Solidaritat). | És probable que la vil·la romana que es va situar a la vall de la riera de Caldes fos emplaçada a la masia del Forn del Vidre, segurament continuà essent habitada al llarg dels segles des de l'època romana i encara avui dia és present. Hi ha qui apunta la possibilitat de que es tractés de la desapareguda ermita o capella de Sant Joan. Segons la tradició popular, la masia del Forn del Vidre es construí al segle XIV amb les restes de antiga capella de Sant Joan. La masia es dedicava a fabricar i vendre ampolles de vidre. | 41.5993500,2.1789100 | 431574 | 4605620 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56770-foto-08156-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56770-foto-08156-30-2.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015) també com a nº 8.05 APA (àrea expectativa arqueològica).Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56771 | Masia de l'Hostal del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-lhostal-del-fum | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal té forma simètrica: al centre es troba el portal d'entrada amb arc escarser i una finestra rectangular, per banda, amb una reixa. A nivell del pis superior, sobre de la porta, hi ha un balcó i una finestra allindada a ambdós costats. Els murs de façana estan arrebossats i pintats de blanc, excepte un petit sòcol de pedra que recorre tot l'edifici. Es conserva l'agulla d'un antic rellotge de sol. Presenta un pati interior. | 08156-31 | Parc de l'Hostal del Fum. Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Antic hostal per allotjar els traginers i viatgers que anaven cap a Barcelona. | 41.5618400,2.1761200 | 431302 | 4601457 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Actualment és destina com a magatzems i aixopluga elements de gran volum de l'ajuntament i d'entitats. L'Associació Tren de Palau guarda hi guarda estris.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56772 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-2 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | Presenta algunes esquerdes i humitats a les façanes. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. La façana presenta finestres rectangulars i un garatge. Hi ha adossada una petita casa de nova construcció. Aquesta antiga masia, degut al procés d'urbanització al seu voltant, ha quedat dintre del conjunt urbà. | 08156-32 | C. de la Noguera, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5675900,2.1719600 | 430961 | 4602099 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56772-foto-08156-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56772-foto-08156-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56772-foto-08156-32-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56773 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | S'aprecien esquerdes i humitats a les façanes. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Està formada per un pati, un petit garatge, un molí de vent malmès i diverses construccions annexes, entre elles una gran nau de construcció posterior dedicada a l'ús ramader. Es conserva l'estructura original de murs portants de pedra amb maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta dels volums principals és inclinada de teula àrab. Una part de la coberta de la nau és de teula plana de ceràmica i una altra part d'uralita. El volum principal presenta una coberta de dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal, i els altres volums presenten cobertes d'una i dues vessants segons el cas. La façana principal es caracteritza per tenir un eix vertical de simetria coincident amb el carener i la porta d'accés. Està arrebossada, encara que part de l'arrebossat ha caigut. En planta baixa, al centre, hi ha la porta d'accés d'arc rebaixat adovellat. A ambdós costats hi ha finestres rectangulars adovellades, de diferents mides. A la planta primera, a sobre de la porta d'accés, hi ha un finestral amb balcó, amb barana de ferro forjat i treballat, i una inscripció amb la data 1784 i el nom de Miquel Vila. A cada banda, i coincidint amb les obertures de la planta baixa, hi han finestres adovellades, també de diferents mides. Actualment les finestres de la dreta estan tapiades. A la planta segona, les finestres són rectangulars i de diferents mides, i també es situen en eix amb les de les plantes inferiors. L'edifici és coronat amb una petita finestra rodona amb reixa horitzontal, situada a les golfes. A la façana principal se li adossa, a l'esquerra, un volum rectangular enrassat a façana, que copia la tipologia d'obertures de la primera planta; consta d'un acabament amb barana corresponent a un terrat. Per contra, a la dreta de la façana principal i separat, hi ha un altre volum rectangular, amb coberta inclinada a una sola vessant. Una tanca uneix la façana principal i aquest volum, tancant així el pati de la finca. Aquesta tanca de maçoneria comparteix el sòcol de la façana principal i una gran porta d'arc rebaixat, situat al bell mig de la tanca, s'encarrega de marcar l'accés a aquest pati. La nau d'ús ramader es situa a l'est de la parcel·la. El cos principal està format per una gran nau rectangular de proporcions allargades. Aquesta consta d'una estructura d'encavallades, que suporta la coberta a dues vessants, de teula plana de ceràmica i d'uralita, amb carener paral·lel a la façana principal. Les façanes, de poc valor arquitectònic, segueixen un ritme de finestres aparellades. | 08156-33 | Polígon Industrial Riera de Caldes | Sobre la porta principal hi ha un balcó i una inscripció amb la data 1784 i el nom de Miquel Vila. | 41.5637800,2.1844300 | 431997 | 4601666 | 1784 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 56774 | Sant Genís de Plegamans, església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans-esglesia-nova | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XX | Es tracta d'una església d'aparença majestuosa, amb façanes de maó i disseny d'inspiració neogòtica però sobri i senzill. és obra d'Isidre Puig i Boada, deixeble d'Antoni Gaudí. L'edifici té una sola nau amb absis poligonal en la capçalera, dividit en set arcuacions d'arc apuntat i pilars adossats com a contraforts, amb diferents obertures conformant les ornamentacions. Aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres en la part inferior. Aquest cos de l'edifici es complementa amb el deambulatori de l'església, que apareix al voltant de l'absis, seguint la mateixa estructura del tancament de la nau, amb set cares i grups de tres finestres d'arcs de mig punt. A la part de l'entrada es situa, a l'esquerra, un petit edifici annex de planta octogonal; i a la dreta, es troba el campanar també de planta octagonal. L'estructura és de murs portants de maó, vistos per la cara exterior i forjats d'entrebigat de fusta. | 08156-34 | Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'església de Sant Genís es construí en substitució de l'antiga església ubicada al costat de can Gordi, en el terme de Plegamans. S'edificà a l'indret de les Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944. El campanar, el baptisteri i el nàrtex es varen fer en posterioritat, l'any 1992. La porxada de la façana principal, que dóna unitat al conjunt, es va construir l'any 1998. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 1942-44 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Isidre Puig i Boada, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 56775 | Sant Genís de Plegamans, església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans-esglesia-vella | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.</p> | XI/XX | Ja no es conserven pràcticament restes de l'edifici primitiu. | <p>Sant Genís és un petit edifici de factura contemporània construït sobre les restes de l'antiga capella d'origen romànic. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular, de 8 m per 5 m, amb dues entrades. La coberta és inclinada a dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. S'observen restes de l'antiga església romànica, entre les que destaca, a l'angle esquerre de la façana principal, una columna amb un capitell que presenta un angelet esculpit amb una inscripció. A la façana lateral hi ha una porta de servei d'entrada en arc de mig punt i, seguint l'eix vertical, un petit campanar d'espadanya de paret, mentre que les dues façanes restants són opaques. L'interior està format per una sola sala on l'altar es situa al fons amb un petit esglaó. Actualment, serveix de magatzem de mobiliari del Centre Educatiu 'Els Castanyers' i està pendent de rehabilitació. Antigament formava part d'un edifici més gran, els fonaments del qual estan soterrats.</p> | 08156-35 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>La primera referència històrica de l'església de Sant Genís és de l'any 1013, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès, en el qual figura '...ipso vallo de S. Genesii'. L'any 1121, el temple va ser consagrat per Sant Oleguer. Va arribar fins al segle XX com l'única església que es trobava a les terres de Plegamans. Malauradament, va ser cremada dues vegades durant la Guerra Civil i, finalment, va desaparèixer. El que resta ara és una petita part del que va ser l'església de Sant Genís, els fonaments de la qual estan soterrats. Actualment la capella forma part del Centre Educatiu Els Castanyers.</p> | 41.5854900,2.1839900 | 431983 | 4604077 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56775-foto-08156-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56775-foto-08156-35-2.jpg | Legal | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-11-03 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: http://www.palauplegamans.cat | 98|92 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56776 | Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-palau-solita | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona: (s.n.). FERNÁNDEZ LÓPEZ, Ll. [et. al.] (1991) 'Santa Maria de Palau-solità'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 128 i 129. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GIBERT, P. (1975) Palau Solitar. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. RIUS i SERRA, J. (1945-47) Cartulario de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: C.S.I.C. Escuela de Estudios Medievales. ROCA i GARRIGA, P. (1981) Índex toponímic del cartulari de Sant Cugat del Vallès. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VALL i RIMBLAS, R. (1992) El romànic del Vallès. Sabadell: Ed. Ausa. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XII | L'església de Santa Maria de Palau-solità és d'estil romànic, tot i que el seu aspecte actual és fruit les diverses reformes de les que ha estat objecte al llarg dels segles. L'edifici ha perdut la seva estructura originària, ja que es suposa que comptava amb una planta central de creu grega, amb l'orientació perpendicular a actual, formada per una volta de canó, capçalera d'absis i el creuer, aixecant en aquest últim la façana principal i obrint-hi la porta d'accés. Posteriorment, la nau va ser allargada i orientada en sentit nord-sud, passant a ser planta de creu llatina, formada per una nau i dues capelles situades una enfront a l'altre. Les modificacions també van suprimir els absis i el campanar. La planta quadrada és del segle XVI i l'ampliació de la nau es pot diferenciar, des de I'exterior, pel canvi d'alçada i de material. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjat amb volta de mig punt a la nau central. Les capelles laterals presenten forjats de volta d'aresta i forjats amb petxines i voltes semiesfèriques. Les capelles laterals de I'absis estan fetes amb forjat d'entrebigat de fusta. La teulada és de dues vessant,s amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana. La composició de la façana principal és molt simple. La regula un eix central de simetria, que es compon de la porta adovellada d'accés amb arc de mig punt, i a sobre, una rosassa amb reixa senzilla per la part exterior i vitrall emplomat. A I'esquerra de la façana es situa la torre i campanar de planta quadrada, on s'observa una porta secundària i una placa de ceràmica amb la representació de Santa Maria, que dona nom a l'església, protegida per un petit ràfec de doble vessant. | 08156-36 | Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Les referències documentals més antigues de l'església de Santa Maria de Palau-solità són del segle X. Segons l'acta de consagració del temple (Arxiu de la Corona d'Aragó), la cerimònia va ser oficiada per l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, el dia 14 de novembre de l'any 1122. Pels volts de l'any 1307 es va canviar l'orientació de l'església, seguint les indicacions del bisbe Ponç de Gualba. La pica baptismal té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. L'any 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de reconstruir de nou. L'any 1513 es va encarregar un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés -pintor anònim de l'escola valenciana- amb dos deixebles seus. És important també el retaule de l'altar del Roser, amb un antependi de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un dels grans ceramistes de Catalunya del segle XVII. Fins l'any 1933 hi havia un pas que comunicava l'església amb la rectoria, construït l'any 1575, on es conservaven un conjunt d'importants peces d'orfebreria del segle XVI. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Des de la dècada dels anys 70 del segle passat, l'església acull les Nits Musicals organitzades per l'associació Amics de la Música Clàssica.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56777 | Comanda Templera de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanda-templera-de-santa-magdalena | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GIBERT, P. (1975) Palau Solitar. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MIRET i SANS, J. (1910) Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Barcelona. PIQUER, E. [et. al.] (1991) 'La Comanda de Palau i Santa Magdalena'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 130 i 131. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VALL i RIMBLAS, R. (1992) El romànic del Vallès. Sabadell: Ed. Ausa. VILAR i BONET, M. (1962) 'Actividades financieras de la Orden del Temple en la Corona de Aragón'. VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Barcelona.</p> | XII-XVIII | Les diferents façanes estan molt malmeses, algunes han caigut en gran part i presenten esquerdes i despreniment del revestiment. | <p>Es tracta de les restes de la Comanda Templera de Palau del Vallès, de les que únicament es conserven la capella i els vestigis de les muralles que tanquen el recinte del veïnat de Santa Magdalena. La comanda era un recinte emmurallat de forma rectangular, determinat per tres panys de muralla, dels quals els de migdia i ponent són els millors conservats. La capella, malgrat l'estat ruïnós en el que es troba, presenta part de la seva estructura tipològica: planta rectangular amb absis (totalment enderrocat); només una part de la nau conserva la seva fisonomia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb pedres més o menys escairades que formen l'adovellat. La teulada és de dues vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar per ubicar una sola campana. Originàriament, l'estructura dels murs portants són de maçoneria de pedres amb forjats d'entrebigat de fusta. La capella de Santa Magdalena és molt austera, mostra de l'estil romànic dels templers. De les altres dependències que formaven part del recinte no queden restes clarament identificades, només a les construccions que hi ha a cada costat de la capella, que presenten murs amb aparell de factura medieval. L'any 2001, es realitzà una intervenció arqueològica a la capella, amb motiu del projecte de consolidació i restauració de l'edifici per part de l'Ajuntament. En aquesta actuació, es feu un sondeig a l'exterior de l'església (lloc en el qual s'havia documentat una fossa d'inhumació, en el fons de la qual es va documentar un cos anatòmicament connex amb disposició nord-sud, que podria correspondre segles XVII i XVIII), un sondeig a l'interior de l'edifici per tal de veure la fonamentació del mateix i una sèrie de petites cales en alguns fragments dels paraments del temple.</p> | 08156-37 | Camí de Santa Magdalena, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>L'ermita forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya. L'establiment de l'Ordre dels Templers de Palau-solità es data entre els anys 1150 i 1160. Les primeres notícies sobre la presència templera al Vallès consten per la seva adquisició de terres ja a l'any 1131, especialment a Santa Perpètua de Mogoda, tot i que és gairebé segur que la Comanda de Palau del Vallès hagués estat la primera i la més important. Ben aviat esdevingué poderosa, amb propietats que anaven de la Plana de Vic fins a Montjuïc і Sant Boi de Llobregat. El primer comanador sembla que fou Berenguer de Santviçens l'any 1163. L'any 1171 era considerada com una de les comandes més poderoses, fins i tot en algun moment més que la de Barcelona, tot i que aquesta ja era documentada al 1150. Prova del seu entorn i poder fou comptar entre els seus consellers o assessors amb Jaume I. En un còdex vaticà (Ms. Vat. Lat 3547) s'esmenta el temple de Palau del Vallès, concretament fa referència a l'any 1245, quan el temple estava sota les directrius del comanador Fra Pere Gil. El 22 de març de l'any 1312, cedint les pressions del rei de França Felip IV el Formós, el Papa Climent V declarà una Butlla per a la supressió de l'ordre dels Templers. Com a conseqüència, I'any 1319, Palau del Vallès passà a l'àmbit dels Hospitalers del Gran Priorat de Catalunya. A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen l'ermita. La llei de desamortització de Mendizábal, l'any 1835, fa que la capella passi a mans de l'Estat. Més tard va ser adquirida per un particular. El culte va desaparèixer a poc a poc, i els objectes més importants com el retaule de la Santa, l'ara de l'altar i la campana van passar a la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità. L'ermita actualment forma part de les dependències d'una casa de pagès.</p> | 41.5757600,2.1728300 | 431042 | 4603005 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2020-07-01 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.13. Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015): nº 1.02 BCIN i nº 8.03 APA (àrea expectativa arqueològica). Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). Cont. Descripció: De la intervenció arqueològica de l'any 2001 i 2002 a la capella se'n treu la conclusió que l'església de Santa Magdalena consta de quatre fases que correspondrien al segle XII, a l'època baix medieval, als segles XVII-XVIII i a una última fase contemporània. - Fase I (segle XII): no hi ha referències arqueològiques que donin testimoni de l'evolució de l'església en aquest període, ja que el nivell de circulació original a l'exterior de l'església havia desaparegut i, per tant, devia tenir una cota igual o més elevada que l'actual. En canvi, es troben referències en la documentació antiga conservada. L'any 1138 existia a Palau una església sota l'advocació del Sant Sepulcre en el cementiri de la qual Guillem de Santa Coloma demana ser enterrat. Es creu que aquest document fa referència a l'actual Santa Magdalena. - Fase II (època baix medieval): dins d'aquesta fase es constata la renovació del paviment de l'església en relació al qual es pot situar la col·locació de l'enllosat documentat. Del mateix moment també serien els graons d'accés al presbiteri, així com el paviment de morter de calç que s'hi va localitzar. Segurament, en un moment indeterminat d'aquesta fase es va substituir la coberta primitiva per la volta apuntada que actualment conserva. - Fase III (segles XVII-XVIII): Es documenten tota una sèrie de transformacions de la capella. Primerament, el canvi en la pavimentació amb la col·locació d'un enrajolat de material ceràmic. Paral·lelament, la construcció de l'altar central i un seguit de remodelacions en l'estructura de l'edifici: es van construir els contraforts exteriors amb els que es devia tractar d'assegurar l'estabilitat de la volta, la qual ja devia mostrar signes d'inestabilitat a causa de la migradesa de la fonamentació dels murs del temple. Es van reforçar els murs amb un relligat de les pedres, l'arrebossat interior de tot l'edifici, i la construcció de les banquetes corregudes a les parets laterals de l'església. D'un moment imprecís d'aquesta fase deu ser la construcció de l'entramat de galeries documentades en el subsòl de la nau. - Fase IV (època contemporània): En algun moment indeterminat del segle XX es va produir el despreniment de la capçalera de la capella, cosa que va provocar la seva compartimentació i posterior abandonament de la part propera al presbiteri. També deu correspondre a aquest mateix moment el paviment de rajoles de factura molt recent lligades amb ciment pòrtland encara en funcionament a l'interior del temple, així com el forjat que permet l'existència de dos pisos en l'interior. En aquest sondeig també es va constatar la presència d'un gran retall circular, situat en una posició central que restava a mig reomplir i que no es va poder excavar. En els paraments dels murs, es van documentar un arc apuntat a la porta d'entrada al temple, el qual es podria vincular a una segona fase constructiva de l'edifici datat al període baix medieval. També es va constatar que la coberta actual de l'església corresponia a un moment molt posterior, segurament a les reformes que es realitzaren en els segles XVII-XVIII. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||
| 56778 | Can Duran, casa modernista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-casa-modernista | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Casa d'estil modernista amb tendències noucentistes, ubicada al costat de la masia de can Duran. Tipològicament, aquesta edificació pertany als masos totalment reformats, ampliats o fets de nova planta i construïts com a cases de segona residència (cases d'estiueig). La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, i un soterrani. Tot i que els estils arquitectònics і els materials d'acabats d'aquesta casa i l'antiga masia de can Duran siguin molt diferents, les dues edificacions casen molt bé entre elles, i formen un conjunt força harmònic. Originàriament, és d'estructura de murs portants de ceràmica i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a quatre vessants i teula àrab. Els paraments es troben tots arrebossats en les seves quatre façanes, existint com a únic element decoratiu l'emmarcament de maó de les diferents obertures de les finestres i portes, així com les cantoneres de la part superior sota el voladís. A la façana principal es situa la porta rectangular d'accés, i obertures de finestres a la dreta i esquerra, amb emmarcament ondulant. Al primer pis, dues finestres rectangulars estretes amb ampit escopidor, i a la part superior una obertura tribulada de record gòtic, amb ús decoratiu de maó. Sobre la porta d'entrada, entre el nivell del primer pis i les golfes, hi ha una decoració en trencadís ceràmic indicant l'any de la construcció (1909). Al pis de les golfes hi ha dos grups de finestres amb tres obertures emmarcades i ornamentades amb maó. A una de les façanes laterals es distingeixen, a nivell del primer pis, dos grups de finestres de dues obertures, amb ampit escopidor i emmarcament de maó en sentit força decoratiu. Sota la teulada, hi ha un altre grup de tres finestres que segueix la tipologia de la resta de la casa. Hi ha també finestres a mode d'espitllera a la façana lateral i principal. La façana principal té un pati força espaiós voltejat d'una tanca, formada en la seva base de mur arrebossat i a la part superior, una alternança de pilars amb coronament piramidal i espais de reixa acabada en puntes de fletxa. La portalada que dona accés al pati està formada per dos elements rectangulars, la part superior presenta una ondulació amb acabaments piramidals i bola-floró. La reixa de la porta segueix el mateix treball de la tanca. | 08156-38 | Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Aquesta construcció de caràcter modernista amb certes tendències noucentistes, es va construir l'any 1909, segons s'indica sobre la porta d'entrada de l'edificació. El municipi de Palau esdevingué, entre finals del segle XIX i principis del XX, un lloc apreciat com a segona residència о d'estiueig, per la seva proximitat a Barcelona i la seva bona comunicació. La família Duran va voler ampliar el mas construint una casa de segona residència, deslligada de l'activitat agrícola. | 41.5890300,2.1618800 | 430144 | 4604487 | 1909 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56779 | Casa Manén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manen | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis, amb una torre adossada de tres plantes. La coberta de l'edifici principal és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants; la de la torre és també a quatre vessants, de teula àrab, en forma piramidal. Les teulades ténen un ràfec molt elaborat. La façana principal presenta una porta i vàries finestres rectangulars. A cada costat de la torre hi ha un conjunt de tres finestres en forma d'arc rodó. | 08156-39 | C. del Castell, 93, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons cadastre, la casa es va construir l'any 1932; i així ho corroboren els plànols originals del projecte i la petició de llicència d'obres, que es troben a l'arxiu municipal. | 41.5884400,2.1802000 | 431670 | 4604407 | 1932 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56780 | Ca l'Oromí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loromi | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). JARDÍ, E. (1980) El novecentismo catalán. Barcelona: Es. Aymà. MIRALLES, F. (1983) L'època de les avantguardes,1917-1970. Barcelona: Edicions 62. RÀFOLS, J. F. (1980) Diccionario biográfico de artistas de Catalunya, Valencia y Baleares. Barcelona, Bilbao: Ediciones Catalanas. La Gran Enciclopedia Vasca. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Casa d'estiueig noucentista , de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Es conserva l'estructura original de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. Cal destacar els cavallets dels quatre vessants del sostre, que van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l'època. La coberta és inclinada a quatre vessants, realitzada amb teula àrab i embigat de fusta, deixant un generós ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques. En totes les façanes el repartiment d'obertures és totalment harmònic. Les finestres i balcons es troben decorats amb la tècnica de l'esgrafiat. En la façana principal hi ha la porta, flanquejada per dues grans finestres d'arc rebaixat. Al centre, la porta segueix l'eix vertical juntament amb l'esgrafiat de la planta primera i l'òcul del segon pis. Per sobre de la porta hi ha una motllura, que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc rebaixat i, al centre, una escena esgrafiada que representa un caçador i un pescador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes, hi ha un òcul flanquejat de dues finestres. Totes les obertures estan envoltades d'esgrafiats, amb motius vegetals i animals. En les cantoneres, la mateixa tècnica imita el disseny de pedres. També presenta dibuixos en rectangle amb alternança d'elements romboïdals. En la façana de migdia, a la planta baixa, la porta es troba emmarcada per dos grans finestrals. AI primer pis hi ha una obertura d'arc rebaixat, que dona a una gran balconada, que ocupa tot l'ample de la façana. En un costat, hi ha un rellotge de sol esgrafiat i una Diana caçadora. I finalment, al tercer pis, en eix amb l'obertura que dona a la balconada, es situa una finestra rectangular. En la façana nord les obertures segueixen el desnivell de l'escala interior. Cal destacar les cantonades de l'edifici, decorades també amb esgrafiats, en aquest cas geomètrics. L'interior està realitzat amb fusta de melis. Es conserven els terres originals i l'escala de fusta. En la planta baixa, originalment, hi havia l'escala de fusta a mà dreta i tres portes que conduïen a la saleta, al menjador i a la cuina respectivament. Posteriorment, es va tirar a terra la paret que dividia la saleta del menjador. En el primer pis hi havia tres dormitoris, l'oratori, que correspon a la finestra circular de la façana de ponent, i un bany. L'oratori es va destruir durant la guerra, quan els obligaren a cremar el retaule que hi havia i eliminar qualsevol resta de la capella. En el seu lloc s'hi feu un altre dormitori. En el segon pis hi trobem cinc dormitoris més i un petit lavabo, que té com a finestra la obertura circular que dóna a la façana principal. | 08156-40 | C. Montjuic, 31, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Edifici projectat per Francesc Folguera i Grassi a l'any 1926, com a casa d'estiueig. Folguera fou un dels arquitectes més destacats de principis de segle XX, d'estil noucentista. Segons Ràfols (vegeu bibliografia) pertanyia al grup d'arquitectes que fusionaren el popular i el brunellesquià, imposant la tendència mediterrània. El disseny dels esgrafiats també és obra del mateix arquitecte, així com tot el jardí, amb la font aixecada sobre columnes de maó el·líptiques i la miranda, actualment quasi enderrocada. En el disseny i la construcció de la casa s'hi van emprar els mètodes més innovadors, per exemple les dobles parets com a mètode d'aïllament. | 41.5873200,2.1690700 | 430741 | 4604292 | 1926 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Francesc Folguera i Grassi, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 56781 | Casa Folch i Torres i jardins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-folch-i-torres-i-jardins | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SERRAVIÑALS i ARUMÍ, J. Mª (2000) La casa Folch. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Fundació Folch i Torres. Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista, format per un cos principal que consta de subterrani, planta baixa i pis, i per una torre adossada de tres plantes. Està situat en un solar de pendent pronunciat i té accés per dos carrers (c. Castell i av. Catalunya). L'estructura és de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a quatre vessants i teula àrab, tant a la casa com a la torre. A la casa el carener és paral·lel a la façana principal. La façana principal de la casa destaca el seu ordre compositiu, al centre de la qual s'hi ubica la porta d'accés i a cada banda dues finestres, la de I'esquerra una mica més petita que la finestra de la dreta. A la planta pis, hi ha tres obertures rectangulars que coincideixen verticalment amb les obertures de la planta baixa. Totes tres són de la mateixa forma i mida que la finestra de la planta baixa. El disseny de les finestres mostra un tractament de la llinda amb unes reminiscències de l'estil gòtic, que les fa destacar del fons blanc de les parets. La resta de façanes, tant de la casa com de la torre, es caracteritzen per tenir un clar ordre compositiu i en alguns casos un eix de simetria. Cal donar especial importància al seu jardí que va ser concebut a l'any 1923, com un jardí mediterrani d'influència italiana, segons els canons noucentistes del moment. Encara s'hi conserven elements originals com la porta d'entrada al recinte, la glorieta, les baranes, el pou, els bancs decorats amb motius ceràmics, etc. Cal destacar també la utilització de la ceràmica com a element decoratiu en tot el jardí. | 08156-41 | Av. de Catalunya, 200, c. del Castell, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Aquesta casa va ser la residència d'estiueig de l'escriptor Josep Maria Folch i Torres. Des de l'inici de la seva construcció va estar sempre molt atent a tots els detalls, fins i tot, va ser ell mateix qui va donar les primeres idees de com seria la casa. La utilitzaven als estius i segons recorden els seus familiars, gran part de la seva obra literària va ser escrita aquí. Josep Maria Folch i Torres es va fer construir, al jardí, un escenari i una platea, i obsequiava les seves amistats amb alguna de les seves obres de teatre. La torre annexa (que actualment pertany a l'Ajuntament), es va construir entre 1924 i 1925. La casa va esdevenir la residència principal de la família en les èpoques més dures de la Guerra Civil i dels bombardejos de Barcelona. | 41.5851500,2.1807700 | 431714 | 4604042 | 1922 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56781-foto-08156-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56781-foto-08156-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56781-foto-08156-41-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Josep Maria Duran i Girbau, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 56782 | Casa Luján | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lujan | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | La casa Luján és exemple de l'arquitectura catalana d'avantguarda de mitjans del segle XX. És una petita casa de vacances, feta amb maó vist i formigó. Està adaptada al desnivell del terreny, amb jardí posterior i garatge al nivell inferior. A l'entrada hi ha una rampa d'accés, la porta de la qual es troba a la dreta. D'aquesta rampa surten dos petits trams d'escala: el de l'esquerra dona a un caminet que connecta amb el jardí posterior; el de la dreta es perllonga en un passadís que, seguint el perímetre de la casa, dóna al garatge. L'estructura es correspon a les divisions de les dues zones funcionals de la casa. Aquesta es materialitza amb dos rectangles, coberts cadascun per una volta de canó a la catalana de formigó en massa, suportada per murs de totxo. La coberta és plana amb acabat d'enrajolat ceràmic. Hi ha petites cobertes inclinades a una sola vessant i amb teula àrab a sobre del rebedor. La façana presenta acabats de murs de totxo i formigó vist, amb un cert control de les obertures, tant en forma com en mida i número. La tosquedat dels murs de totxo és només aparent, donat que un cop acabats es va procedir a un lleuger rascat per tal de produir aquesta impressió. En canvi, l'acabat de la junta presenta força cura. També es fa ús de la rajola de València bicolor blanca i verda, a l'entrada de la casa i a la barbacoa. El disseny del jardí intenta no modificar l'orografia original. La planta es compon de zona de dia i zona de nit, separades amb un rebedor rectangular com a nexe d'unió. El sostre d'aquesta peça vola cap a fora, i amb el darrera de la llar de foc, forma un petit cancell que emmarca l'entrada. Paral·lela al rebedor-distribuïdor, hi havia una petita terrassa amb accés des de la cuina. La zona de nit és a un nivell lleugerament més baix que la de dia, i consta de tres habitacions i un petit bany, units per un distribuïdor que ve del rebedor a través d'uns graons. La zona de dia conté la cuina i l'estar-menjador. El control de la llum solar es fa mitjançant les tradicionals persianes de llibret, entre les quals destaca la de l'estar-menjador, de grans dimensions i que es desplaça paral·lelament a la façana per mitjà de guies metàl·liques. | 08156-42 | Av. Catalunya, 71, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La dècada dels anys 30 del segle passat es caracteritzaren, a Catalunya, per un encoratjador desenvolupament del moviment modern en la seva expressió racionalista, del qual són protagonistes els membres del GATCPAC. La guerra civil va suposar un estroncament d'aquesta contribució catalana a l'avantguarda europea. Caldrà esperar a la dècada dels anys 50 per a que l'arquitectura catalana inici la seva recuperació. Es proposava recuperar el moviment modern i posar al dia l'arquitectura catalana, i alhora que intentaven incorporar la nova tecnologia, també buscaven promoure la capacitat artesanal del país. També el moviment modern va evolucionar a Europa i a Catalunya, és aquí on apareix el Realisme que es caracteritzava per una comprensió de les necessitats dels habitants de les edificacions, per una sinceritat constructiva i per un respecte al procés constructiu. Es valoraven el murs com elements estructurals i els materials tradicionals, en detriment dels acabats i els maquillatges dels elements constructius i portants. Era una època en que convenia adaptar-se а la realitat econòmica, tècnica i social del país. En aquest context, l'any 1959, l'estudi MBM (Martorell, Bohigas i Mackay) va rebre l'encàrrec d'una casa a Palau de Plegamans per part de les germanes Fernández. Aquesta casa presenta una planta que sintetitza la de les cases mínimes del GATCPAC (la preponderància de la llar de foc exempta, un marcat caràcter interior de l'espai de la planta, la utilització de rajola policromada, la volta catalana sustentada per murs gruixuts de totxo,...), i es fa referència clara a la utilització dels elements tradicionals del país. Posteriorment, als anys 70, la casa va patir alguna transformació deguda a les necessitats de la propietat (eliminació de la terrassa de la cuina, ús del soterrani, fusteria). | 41.5755800,2.1824000 | 431840 | 4602978 | 1961-62 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Estudi MBM (Martorell, Bohigas i Mackay), arquitectes. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 56783 | Castell de Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-plegamans | <p>AA.DD. (1969) Els castells catalans. vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 93-98. CASTELLS MANENT, T. (2009) Castell de Plegamans: breu història. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62, p. 317. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). PIQUER, E.; FÉRNANDEZ, Ll.; TRAVESSET, M. (1991) 'Castell de Plegamans'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 131 i 132. ROCA i GARRIGA, P. (1981) Índex toponímic del cartulari de Sant Cugat del Vallès. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SERRANO-CODINA i MUNNÉ, M. (1983) Memòria del projecte bàsic de restauració, consoliddació i reforma del castell de Plegamans. Barcelona (s.n.).</p> | XI-XV | <p>Edifici quadrangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb un pati central amb dues galeries. Té una torre a la cantonada nord-oest, que es considera la part més antiga del castell (de finals del segle X o principis del XI). Posteriorment es va construir una muralla creant un pati en un costat de la torre. Probablement durant el segle XII es va erigir, a la part exterior de la muralla de migdia, una gran sala amb dos arcs de mig punt. L'edifici ha sofert moltes ampliacions i remodelacions al llarg del temps que han anat canviant el seu aspecte. Possiblement, aquest conjunt estructurat per cossos juxtaposats, va prendre la fesomia de gran casal gòtic que té avui dia, amb la reforma de la que va ser objecte entre els segles XIV i XV. L'estructura és de murs portants de maçoneria lligada amb calç, i amb forjats a base d'entrebigat de fusta. Les cobertes inclinades realitzades amb teules àrabs varien d'una, dues o quatre vessants, segons el cos. Recentment, la coberta ha estat reconstruïda amb teulada a doble vessant i encavalcades de fusta vistes. La façana en general és molt austera. S'ha recuperat el treball de maçoneria de pedra lligada amb calç original. L'entrada es realitza per la façana nord, amb un portal gòtic d'arc de mig punt adovellat, amb espitlleres a cada banda i un matacà en el seu eix vertical. Destaquen les finestres d'estil gòtic a la planta primera. Aquestes finestres són obertures rectangulars emmarcades per pedres regulars. La llinda d'aquestes, feta de la mateixa pedra, presenta un treball d'ornamentació, amb formes trevolades i picudes. Algunes d'aquestes finestres es divideixen en dos, mitjançant una columna de pedra de planta rodona. Les finestres de la segona planta són més austeres i sense cap mena de treball ni decoració. Un exemple de la reforma del segle XIV i XV són les finestres coronelles lobulades de la façana de migdia; algunes d'aquestes finestres tenen la línia d'imposta decorada amb rosetes. La façana presenta un rellotge solar.</p> | 08156-43 | Carrer del Castell s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>És probable que les restes de les construccions més profundes del Castell siguin d'èpoques molt remotes. A les seves proximitats s'han trobat restes del neolític, de l'època del bronze, dels ibers i dels romans. El primer Senyor de Plegamans de qui es té constància és Guadall Gilabert de Plegamans, l'any 1122, qui va ordenar la construcció de la muralla. Anteriorment hi havia hagut d'altres membres anomenats de la família Plegamans: Guillem de Plegamans, Berenguer de Plegamans i Ramon de Plegamans. Al segle XIV, l'any 1371, consta que Pere de Citrà va comprar la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Palau-solità. Al cap d'uns anys, el 1427, el rei Alfons el Magnànim va incorporar a la Corona aquesta jurisdicció, i és a partir d'aquest esdeveniment que ja no tornen a trobar-se els Plegamans com a posseïdors del Castell. L'any 1441 es fa la concessió de la jurisdicció de la Quadra de Plegamans a Antoni de Vilatorta, i el Rei Alfons V autoritza refer el Castell i eleva la seva categoria a Castell Termenat. A finals del segle XVI el Castell i el terme passen a la família Clariana, després a la Gualbes, i posteriorment al Marquès de Sentmenat. A principis del segle XVIII, l'edifici passa a ser estatge d'agricultors i s'afegeixen dependències auxiliars. A partir del 1960 s'abandona fins a finals de la dècada dels anys 80 del segle XX, que és quan comença un ensorrament irreversible. Al 1988 s'inicien les obres de reconstrucció.</p> | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56783-foto-08156-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56783-foto-08156-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56783-foto-08156-43-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015), nº 1.01 (edifici singular). BCIN. Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). Va ser adquirit l'any 1990 per l'Ajuntament (al Marqués de Sentmenat) i rehabilitat posteriorment sota la direcció tècnica de la Generalitat de Catalunya. Actualment és un equipament cultural municipal. Entre altres serveis, acull des de l'any 1995 l'Escola Municipal de Música (planta baixa i planta superior, 221 m2); també acull la Fundació Folch amb el seu Museu-Arxiu -té cedida per l'ajuntament la planta noble: 272 m2- i una petita exposició permanent sobre l'evolució històrica del Castell. - Ha estat objecte de diverses intervencions: o Excavació arqueològica del subsòl de la torre. o Restauració, consolidació i reforma, 1995. o Restauració, 1988-1990. o Restauració, 1983. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||
| 56784 | Sindicat o Cooperativa Argrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-o-cooperativa-argraria | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta d'una sola planta d'alçada reguladora força important, degut al seu ús originari. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura és de murs portants amb encavallades de fusta. En les façanes hi ha un clar ordre en la disposició i en el tipus d'obertures. Les dues façanes s'ordenen mitjançant uns eixos verticals, que determinen la posició de les obertures. La façana principal es composa simètrica respecte a un eix central, amb un component clarament vertical, rematada per un coronament a mode de barana o ampit, que amaga la coberta amb ornamentacions modernistes. Les façanes presenten unes formes ondulants, amb obertures d'estil modernista-noucentista; encara que, en conjunt, l'edifici es considera d'estil noucentista. L'entrada principal, orientada a l'est, és un arc de mig punt i, a banda, es situen dues obertures, una d'elles cega, amb forma trilobulada. Aquesta seqüència d'obertures, dues trifoliades i una central d'arc de mig punt, es repeteix en la façana nord. En aquesta banda, s'obren en un nivell superior, tres petites obertures (òculs) amb forma de creu, l'eix vertical de les quals es troba arrodonit. Aquestes divisions modulars del mur lateral s'accentuen per pilars adossats. L'acabat de la façana és arrebossat i pintat. | 08156-44 | C. Anselm Clavé, 17, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'any 1916 es va fundar el Sindicat Agrícola amb l'objectiu de facilitar als pagesos l'adquisició d'adobs a bon preu i aconseguir facilitats de pagament. Gràcies al moviment econòmic, el Sindicat va arribar fins i tot a tenir una 'Caja Rural'. Ara és la botiga de la Cooperativa (ús comercial). | 41.5874000,2.1793200 | 431596 | 4604293 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 56785 | Bòbila de Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-duran | ALIMBAU, M.; CASTELLS, T.; PAREDES, F. (1998) Història de L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans: 1697-1014. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | La fàbrica es troba abandonada. | Es tracta d'un recinte format per les diverses construccions que donaven servei a la cadena de producció industrial de la bòbila (forns, assecadors, edificacions annexes). Totes les construccions tenen les parets d'obra vista i els sostres són de teula àrab o d'uralita. Els cossos dels forns consten d'unes voltes de canó de mig punt de maó cuit, que és on s'apilaven els maons per tal de coure'ls. Els cossos dels forns presenten possiblement un rebliment de terra i un segon mur exterior, igualment de maó cuit, cobert amb sostre de teula àrab o d'uralita, al igual que les altres construccions annexes. En el recinte presideix, en alçada, una xemeneia de planta i secció quadrangular, feta de maó cuit i de forma troncopiramidal. | 08156-45 | Camí de Can Duran, s/n, (intersecció ctra. Sentmenat), 08184, Palau-solità i Plegamans. | La bòbila va ser construïda a principis del segle XX, concretament l'any 1930, segons les dades aportades pel cadastre. | 41.5864700,2.1631600 | 430248 | 4604202 | 1930 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 56786 | Pedra de can Gibert o can Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-can-gibert-o-can-tarragona | BERTRAN, J., BOSCH, J. i TENAS, M. (2011) 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet'. Monogràfic nº 26: Els menhirs del Baix Vallès. Mollet: Editorial Centre d'Estudis Molletans. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | Monòlit rectangular de pedra no local (conglomerat del triàsic inferior -fàcies Buntsandstein-, amb nivells de granulometria més fina -microconglomerats i gresos-), que presenta seccions tant longitudinals com transversals rectangulars. Les dimensions màximes visibles són: 2,25 m per 1,85 m per 0,35 m; es desconeix l'alçada màxima total. Es troba a l'entrada de la masia de can Gibert o can Tarragona. Presenta unes característiques i una depressió de forma artificial en un dels seus costats, que fa pensar que podria tractar-se d'un menhir. Va ser trobat al bosc dels voltants i posteriorment transportat i col·locat com a fita davant de la masia. | 08156-46 | Can Gibert (Sentmenat) | 41.5975100,2.1625200 | 430206 | 4605428 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56786-foto-08156-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56786-foto-08156-46-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|76 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||
| 56787 | Menhir de la Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-la-pedra-llarga | AULADELL i MARQUÈS, J. 'La Pedra Llarga. Una aproximació històrica'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 8. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. BERTRAN, J., BOSCH, J. i TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet'. Monogràfic nº 26: Els menhirs del Baix Vallès. Mollet: Editorial Centre d'Estudis Molletans. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. 1985. | Monòlit rectangular de pedra no local (conglomerat del triàsic inferior -fàcies Buntsandstein-, amb nivells de granulometria més fina -microconglomerats i gresos-), que presenta seccions tant longitudinals com transversals rectangulars. Les dimensions màximes visibles són: 2,43 m per 1,20 m per 0,57 m; es desconeix l'alçada màxima total. És una gran pedra tallada irregularment per la mà de l'home i aixecada verticalment. Segons Ll. Ventura, fa molts anys van intentar trobar-ne el límit inferior aprofundint fins a 0,40 m sense aconseguir-ho. Aquest monument megalític podria haver estat realitzat amb una funció religiosa abocada al culte dels morts o als poders de les divinitats -menhir-, o bé com a simple fita de límit territorial o com a element singular per a repressentar el poder o prestigi d'una determinada comunitat. | 08156-47 | C. del Monòlit, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'existència del menhir de la Pedra Llarga es coneix al municipi des de temps immemorials. Per la complexitat que podia representar la seva realització cal suposar una participació col·lectiva, que alhora pressuposa l'existència d'una societat complexa. Pel que fa a la motivació de la seva construcció, es podrien tenir en compte dues possibilitats. El motiu primari, per a deixar constància de la presència d'un grup prou fort i cohesionat socialment o simplement determinar la propietat de les terres, el poder i el prestigi. I el motiu secundari, com a senyal de necròpolis, restes humanes, enterraments, lloc sagrat, etc... També es podria considerar com a marca d'un límit territorial, situat just davant del lloc d'unió i desguàs de la riera de Sentmenat, en el lloc més adient per a la seva visió al travessar la riera aprofitant una elevació del terreny que li permetia estar fora de l'abast de les crescudes i erosió de la riera. La seva ubicació podria també relacionar-se amb l'antiga presència de camins preromans que creaven la subcomarca. La seva funció de fita territorial és posterior, aprofitant les seves característiques d'immobilitat i perpetuació originals. Durant l'època medieval va servir per marcar la divisió parroquial, que encara perdura actualment. | 41.5805900,2.1799900 | 431644 | 4603536 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56787-foto-08156-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56787-foto-08156-47-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||
| 56788 | Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-solita | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). RENOM,V. Diari d'excavació. Vol III. (exemplar mecanografiat). Sabadell: Museu d'Història de Sabadell, p.154-156. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | s.VII-I aC | Probablement destruït. | Es tracta d'un jaciment arqueològic, situat cronològicament en el Ferro-Ibèric, del que es té constància per la excavació d'una sitja que va fer V. Renom, l'any 1947, en aquest indret. Segons la descripció que fa V. Renom en el seu diari d'excavació, la sitja, que devia ser escapçada en fer el camí, presentava diferents nivells de reompliment. Entre el material extret hi havia ceràmica campaniana B, ceràmica comuna ibèrica, ceràmica a mà, àmfora ibèrica i d'importació, terra cuita i un fragment d'esquist. També restes de fauna. Tot i que podria tractar-se d'una sitja isolada, actualment destruïda, és desconeix la tipologia del jaciment i si es conserven més estructures o materials associats al mateix. Només una intervenció arqueològica permetria l'obtenció de més informacions. | 08156-48 | Carretera de Sentmenat | 41.5871700,2.1599900 | 429984 | 4604283 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56788-foto-08156-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56788-foto-08156-48-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El material arqueològic procedent d'aquest jaciment es troba al Museu d'Història de Sabadell (núm. 2057).Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56789 | Barriada de la Sagrera, urbanització can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-la-sagrera-urbanitzacio-can-jan | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | X-XV | Tot i que és probabe que es destruís, el seu estat és desconegut. | Es tracta de diversos fragments de ceràmica medieval recollits durant les obres de construcció de cases de la urbanització de la barriada de la Sagrera, entre els anys 1963-1964. El jaciment es troba en una zona urbana totalment consolidada, amb les parcel·les edificades, pel que és probable que es trobi pràcticament destruït o en molt mal estat de conservació. | 08156-49 | Urbanització Can Jan | 41.5833900,2.1680100 | 430649 | 4603856 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56789-foto-08156-49-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 56790 | Serra de Can Valls i Barranc de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-can-valls-i-barranc-de-lhome-mort | ÁLVAREZ BURGOS, F. (1982) Prontuario de la moneda romana. Madrid: Vico. BARRASETAS, M.E. (1993) 'Camí de la Serra de can Valls'. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SUBIRANA,R. (1979) Obra Sabadellenca 1953-1978. Edició d'Homenatge. Sabadell: s.n., p.308-309. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Cal·lígraf. | XIXaC-IIdC | Són visibles restes però no estructures clares. | El jaciment es troba a la serra de can Valls, a la riba dreta de la riera de Caldes. En el Museu Parroquial hi ha diversos materials arqueològics procedents d'aquest indret, dels que es desconeixen l'autor i anys de les troballes. Foren localitzats als marges del camí, a mig pendent, a la vora dels camps de conreu, a prop d'una gran alzina isolada al cim del turó. Es té notícia de que s'han perdut escultures femenines de marbre, de les que només en queda el dit d'una d'elles. Al museu es troben exposades grans gerres amb nanses de llengüeta i vora decorada, fragments de ceràmica romana (sigil·lada clara), i l'esmentat dit de marbre. Subirana, l'any 1968, hi va poder veure les estructures d'un dipòsit que són les que avui han desaparegut. Segons les seves descripcions era circular i de pedra amb les següents mides: 70 cm d'amplada, 43 cm de fondària i 53 cm d'alçada. També va recollir restes de dolia. Enric Puch i Ruth Ortonoves van fer unes prospeccions i van recollir ceràmica ibèrica no decorada de pasta tipus 'sandvitx', campaniana B, fragments d'àmfora greco-itàlica, parets fines, sigil·lada hispànica, tegulae i pivots d'àmfora. No s'hi trobaren estructures. Possiblement es tracta d'un jaciment d'època republicana (segles II-I aC) fins al segle II dC. L'any 1989, les excavacions dirigides per Eulàlia Barrasetas van permetre documentar diverses estructures i materials procedents d'una vil·la romana, amb una cronologia dels segles I-III dC. Amb motiu del projecte d'urbanització de la serra de can Riera-polígon II, l'any 2005, es va realitzar una intervenció preventiva a la zona afectada. Es van documentar sitges amb farciments de ceràmica comuna i africana i terra sigil·lada, i restes de murs. Al fons d'una de les sitges es va trobar una moneda de bronze de l'emperador Claudi, datada entre l'any 41-42 dC, pel que es pot establir l'amortització de les sitges entre els segles II-III dC. D'acord amb el registre global conegut, la vil·la s'estructuraria en torn a una zona d'hàbitat central amb diverses instal·lacions, amb un camp de sitges situat al sector oest i un altre de dolies emplaçat a la part est. L'estat actual del jaciment no és gaire bo, ja que la terra remoguda dels camps arriba a una cota inferior de la de les troballes a causa de la maquinària agrícola moderna. Tanmateix, és possible que les restes s'estenguin per l'espai circumdant i l'entorn immediat, tenint en compte, a partir dels paral·lels coneguts, l'extensió i la dispersió que presenten aquests jaciments tipus vil·la romana i camps de sitges. | 08156-50 | Serra de Can Valls | Es va recollir material arqueològic d'aquest jaciment a la dècada dels anys 40 del segle passat, però es desconeix l'autor. L'any 1989 en eixamplar un camí, es descobriren restes que motivaren una intervenció d'urgència. El propietari del càmping Palau va comunicar, l'any 1988, a E. Puch i R. Ortonoves que havia vist furtius buscant materials al turó veí. Per evitar-ho va fer tapar el lloc amb terra. Finalment, es va fer una excavaciód'urgència l'any 1989, dirigida per E. Barrasetas. Entre els anys 2005 i 2006 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva, amb motiu del projecte urbanístic del Pla Parcial Serra de can Riera - Polígon II de Palau-solità i Plegamans. | 41.5767700,2.1601700 | 429988 | 4603128 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc