Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56814 | Riera de Sentmenat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sentmenat | CASTELLS, T; GARCIA, R. (1989) Els primers agricultors del neolític a Caldes de Montbui, Palau de Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda. Terrassa: Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble. Barcelona: Planeta, cop. | Únicament es conserva alguna resta superficial. | Es tracta de la troballa de fragments de sílex en la part alta de la riera de Sentmenat, al seu pas per Palau-solità, alguns dels quals semblen retocats. Aquests tipus de troballes són freqüents en zones de rieres, però és molt difícil determinar l'existència d'un jaciment, i àdhuc la cronologia dels materials, ja que podrien haver estat arrossegats de llocs més alts. Només una intervenció arqueològica a l'indret permetria l'obtenció de dades més precises. | 08156-74 | Terreny erm en la part alta de la riera de Sentmenat | 41.5879100,2.1561300 | 429663 | 4604368 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56814-foto-08156-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56814-foto-08156-74-2.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Troballa fortuïta de la mainada dels voltants. El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56890 | Pi de can Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-clapes | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat al passatge Codolar, a can Clapés. Es tracta d'un espècimen que destaca pel seu gran perímetre de tronc (3 m), l' alçada (23-24 m) i la capçada (18-19 m). La seva edat aproximada és de 80 anys. | 08156-150 | Can Clapés | 41.5875200,2.1563200 | 429679 | 4604324 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56759 | Bosc de can Sors i can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-sors-i-can-duran | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement a través de notícies orals sobre diverses troballes de materials antics, de cronologia indeterminada. Es desconeix la seva tipologia i el seu estat de conservació, pel que només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de dades més precises. | 08156-19 | Bosc de can Duran | 41.5904700,2.1572600 | 429760 | 4604651 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56759-foto-08156-19-2.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56815 | Can Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clapes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XXII-XIXaC | Tot i que és probabe que es destruís, el seu estat és desconegut. | Es tracta de la troballa fortuïta de materials arqueològics del període calcolític campaniforme, realitzada per Ll. Ventura en fer els fonaments d'una casa de la seva propietat, en el camí de can Clapés. Les restes recollides són les següents: ceràmica a mà informe llisa i decorada amb incisions, una mà de molí, un braçal d'arquer, un botó amb doble perforació en V i granes d'enfilall. Tot i que aquest material fa pensar en un jaciment rellevant, l'indret no ha estat objecte de cap tipus d'excavació amb metodologia arqueològica, que permeti l'obtenció de dades precises. Les característiques dels materials recollits podrien correspondre a les restes d'un aixovar funerari, que hipotèticament podrien indicar l'existència d'alguna sepultura. | 08156-75 | Camí de Can Clapés, lletra B, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5863200,2.1583200 | 429844 | 4604190 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56815-foto-08156-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56815-foto-08156-75-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56891 | Alzina surera del camí de can Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-cami-de-can-clapes | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar d'alzina surera (Quercus suber), situada al camí de can Clapés, al marge del camp. És un arbre monumental, que assoleix una alçada considerable. És una raresa al municipi ja que, tot i que hi ha molt exemplars plantats als jardins de cases, no hi ha a les zones forestals. | 08156-151 | Can Clapés | 41.5864600,2.1586800 | 429874 | 4604205 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56763 | Can Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ral | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (V). Can Ral'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 5. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està formada per diverses construccions annexes: corrals, corts, pallisses, era, bassa per regar l'hort, etc. Cal destacar l'arquitectura de la pallissa. EI conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, crea un pati central, tancat per un mur perimetral. L'accés a aquest pati es realitza per una porta d'arc de mig punt, amb coberta a dues vessants de teula àrab. El pati central disposa d'un pou. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb poca inclinació, realitzada amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, amb un ampli ràfec composat per tres filades en voladís. La façana està arrebossada, deixant a la vista els carreus que envolten les diferents obertures. L'edifici té la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat, a cada costat una finestra de forma rectangular. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents tipologies i mides, dues d'elles amb emmarcament ampit amb motllura. En la llinda de la finestra central es pot llegir la inscripció 'I.H.S.' gravada a la pedra. Les altres finestres més petites no presenten particular interès. Sota la teulada s'obren tres arcades que corresponen al pis de les golfes, amb la funció d'assecador. El paller de can Ral és un cobert, a dues vessants sobre un embigat de fusta sostingut en el seu costat obert per tres columnes de fust rodó, fetes amb fàbrica de còdols i restes d'arrebossat. La teulada, d'escassa inclinació, es forma a partir d'una biga central de fusta, a més d'una en cada extrem, que descansen en sengles columnes. A partir d'aquestes bigues perpendiculars a la teulada se'n col·loquen d'altres horitzontal i verticalment, més primes. Les tres bigues perpendiculars sobre les columnes sobresurten per poder establir una teulada en voladís. | 08156-23 | Camí de can Ral, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Al fogatge de l'any 1515 hi consta, per part del terme de Palau Solitar, el nom de 'l'Antich Vila Real', que podria referir-se a can Ral. En la documentació de l'any 1601 consta Joan Real com el moliner del 'molí d'en Ral'. | 41.5826300,2.1592900 | 429921 | 4603779 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.07.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56768 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-6 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII-XIX | L'estructura de la coberta està malmesa. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta diverses construccions annexes, que s'han anat afegint al llarg del temps. Té un gran pati amb una torre que va ser un antic pou. AI fons de la casa, es troben cossos afegits destinats a explotació ramadera. L'estructura original, que encara avui es conserva, és de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del cos principal és inclinada de dues vessants, amb teula àrab i carener paral·lel a la façana principal. Té un petit voladís que fa de ràfec. Les altres, també de teula àrab, es divideixen en cobertes a una o dues vessants segons el cas. Les façanes de la masia original estan arrebossades. Es conserven algunes façanes de les construccions afegides amb un acabat de maçoneria de pedra de riu. A la façana principal de la masia, destaca la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat, amb una marca d'un antic escut que ha desaparegut. Just a sobre de la porta, hi ha un finestral amb balcó i barana de ferro forjat. Al costat dret de la façana, hi ha tres petites finestres protegides per un ràfec de poca inclinació, amb estructura de fusta i rematat amb teula àrab. La finestra de la planta baixa té un arc rebaixat i una reixa de ferro entrecreuat. Les dues finestres de la planta primera són quadrades i estan ubicades sense cap criteri compositiu. A l'esquerra de l'eix de la porta d'accés, hi ha diferents obertures amb diferents formes i mides. S'observa una finestra amb porticó de fusta en planta baixa, amb finestral en planta pis, situat just a obre. Sembla que per aquestes obertures s'entrava el gra i els cereals als magatzems. A la façana lateral, destaca una porta d'accés amb arc de mig punt, amb tres esglaons per accedir-hi. A cada banda, hi ha finestres rectangulars i a la planta pis, un finestral amb arc de mig punt amb balcó i barana de ferro treballat i decoratiu. En l'interior de la casa es troben dues arcades ben conservades. També cal destacar les restes de dues preses de vi. | 08156-28 | Ctra. de Sabadell C-155, p.k. 5,5, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant de l'antic càmping). | Aparentment la casa va formar part d'un petit nucli on hi havia vàries cases. Es creu que va tenir una capella. | 41.5672600,2.1599200 | 429957 | 4602072 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.05.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56831 | Cementiri de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-palau-solita | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XX | El cementiri de Palau-solità, construït a principis del segle XX, és d'estil eclèctic. En estaquen fonamentalment dos elements: el tancament del recinte format per la porta d'entrada i el mur, i el panteó de la família Duran. L'entrada consta d'un portal d'arc de mig punt de maó, en un mur construït amb pedra, ornamentat amb arcuacions cegues de maó seguint l'estil romànic llombard. L'arc es subjecta sobre dues petites columnes de pedra; de fust llis, capitell ornamentat amb fulles d'acant i calaveres, i base d'estil corinti, sobre un basament de maó. Just en la clau de l'arc de la porta d'entrada hi ha una pedra trapezoïdal amb una inscripció gravada. Finalment, un doble ràfec completa la ornamentació d'un coronament a dues aigües amb ceràmica en trencadís vidriat. Aquest ràfec està coronat, en el centre, per una creu de pedra. La porta d'entrada queda tancada per una reixa de ferro forjat, amb un disseny senzill de formes ondulants, que finalitza en la part superior amb l'alternança de ramificacions i espirals. Com a frontissa es disposa d'una barra de ferro forjat recargolat, que finalitza en la part inferior amb caps de dracs. En la porta d'entrada, prèviament a l'interior del recinte del cementiri, hi ha un espai cobert (porxo), amb una teulada a dues aigües, realitzada amb maó cuit i subjectat amb bigues de fusta amb impostes de pedra. Aquest cos segueix la tipologia de les masies de la contrada, amb parament de pedres irregulars, gairebé com si fos fet de còdols. La tanca/mur rep el mateix tractament que la porta, amb basament de maó i parament de pedra sense escairar. A la part superior es disposa d'un trencadís ceràmic, i a sota una sanefa decorativa de petits arquets. La tanca o mur de tancament del recinte presenta una sèrie de pilastres, amb coronaments ornamentals, que van repetint-se regularment. En l'interior del cementiri destaca el panteó de la família Duran, que s'ubica just a l'entrada del recinte, en línia recta amb la porta d'accés, presidint amb una gran creu que s'alça des del terra, el recinte d'entrada al cementiri. En el tronc de la creu hi ha gravada la figura d'un arcàngel, probablement Sant Gabriel, assenyalant el cel amb la mà dreta i a l'esquerra duu l'Evangeli. Sobre la figura, uns núvols emeten rajos cap a l'arcàngel. Corona l'obelisc una creu grega en el centre de la qual, i encerclat, es troba gravat el crismó. | 08156-91 | Ctra. de Sentmenat, 75, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La porta d'accés i la tanca del cementiri van ser projectades per Antoni Falguera i Sivilla, arquitecte destacat de principis del segle XX. Aquest arquitecte, que també va realitzar els cementiris de Sentmenat i Castellar del Vallès, utilitzava fonamentalment en la seva arquitectura diferents elements ornamentals amb acabats de trencadís. Aquest cementiri es troba a les afores de la població, ja que el cementiri existent en aquella època es va quedar petit. Antigament els cementiris estaven al recer de l'església; no obstant, en créixer la parròquia s'havia de pensar a fer-ne un de més gran. En la visita pastoral del 2 de novembre de 1866, el bisbe manà 'que no es facin nínxols tocant la paret de l'església', i es de suposar que això comportà la realització d'aquest nou cementiri. La donació del terreny de l'actual cementiri la féu el Sr. Pere Duran Plantada el dia 27 de desembre de 1901; l'acceptà el Rvd. Hermenegild Santacana, rector de la parròquia i signaren com a testimonis els senyors Pere Pou i Antoni Puigdomènech. S'inaugurava solemnement el 8 de maig de 1904. El cementiri passà a ser municipal l'any 1932 (per una llei del 30 de gener) , fins que el 15 d'abril de 1939, el municipi el retornà a la parròquia. | 41.5876000,2.1597500 | 429965 | 4604330 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56831-foto-08156-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56831-foto-08156-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56831-foto-08156-91-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Antoni Falguera i Sivilla, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 102|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56788 | Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-solita | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). RENOM,V. Diari d'excavació. Vol III. (exemplar mecanografiat). Sabadell: Museu d'Història de Sabadell, p.154-156. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | s.VII-I aC | Probablement destruït. | Es tracta d'un jaciment arqueològic, situat cronològicament en el Ferro-Ibèric, del que es té constància per la excavació d'una sitja que va fer V. Renom, l'any 1947, en aquest indret. Segons la descripció que fa V. Renom en el seu diari d'excavació, la sitja, que devia ser escapçada en fer el camí, presentava diferents nivells de reompliment. Entre el material extret hi havia ceràmica campaniana B, ceràmica comuna ibèrica, ceràmica a mà, àmfora ibèrica i d'importació, terra cuita i un fragment d'esquist. També restes de fauna. Tot i que podria tractar-se d'una sitja isolada, actualment destruïda, és desconeix la tipologia del jaciment i si es conserven més estructures o materials associats al mateix. Només una intervenció arqueològica permetria l'obtenció de més informacions. | 08156-48 | Carretera de Sentmenat | 41.5871700,2.1599900 | 429984 | 4604283 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56788-foto-08156-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56788-foto-08156-48-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El material arqueològic procedent d'aquest jaciment es troba al Museu d'Història de Sabadell (núm. 2057).Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56864 | Vil·la romana de can Riera / Can Ral / Pla d'en Ral i Camp de les Dones / Mas Tres Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-can-riera-can-ral-pla-den-ral-i-camp-de-les-dones-mas-tres-pins | BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, revista d'arqueologia. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. CASAS, T; ENRICH, R.; FONT, X. (1988) Aproximació al coneixement del món rural romà al Vallès Occidental. Sabadell (inèdit). ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | I aC-II dC | Es desconeix l'estat de conservació global del jaciment, tot i que probablement és dolent. | Segons J. Estrada i L. Villaronga (vegeu bibliografia), en els terrenys de can Ral, la Plana d'en Ral i Camp de les Dones s'hi van trobar restes que pertanyen a una vil·la romana d'època imperial. La referència d'Estrada i Villaronga a aquest jaciment consta a una notícia de Vicenç Renom Costa: 'Notes arqueològiques inèdites del Vallès Central'. Tanmateix, en construir-se un pou a la masia Tres Pins o Can Costa Nou, durant la dècada dels anys 60 del segle XX, la família Costajussà trobà restes de materials romans: ceràmica campaniana A, terra sigil·lada hispànica, sigil·lada clara A, una gerreta de comuna romana i conductes ceràmics d'un possible hipocaust. Tots aquests materials semblen correspondre a una vil·la romana d'època imperial. Els materials foren donats al Museu Parroquial de Palau-solità per la família Costajussà. La gran proximitat existent entre el jaciment de la Plana d'en Ral-Camp de les Dones i els jaciments de Can Ral, la vil·la Romana de Can Riera, i Mas Tres Pins, juntament amb el fet que Estrada i Villaronga situen en els tres primers jaciments una vil·la romana d'època imperial i que l'últim també sembla correspondre, fa pensar que possiblement tot es tracti d'un únic jaciment. | 08156-124 | Camí de can Riera, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5825800,2.1600500 | 429984 | 4603773 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56864-foto-08156-124-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56790 | Serra de Can Valls i Barranc de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-can-valls-i-barranc-de-lhome-mort | ÁLVAREZ BURGOS, F. (1982) Prontuario de la moneda romana. Madrid: Vico. BARRASETAS, M.E. (1993) 'Camí de la Serra de can Valls'. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SUBIRANA,R. (1979) Obra Sabadellenca 1953-1978. Edició d'Homenatge. Sabadell: s.n., p.308-309. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Cal·lígraf. | XIXaC-IIdC | Són visibles restes però no estructures clares. | El jaciment es troba a la serra de can Valls, a la riba dreta de la riera de Caldes. En el Museu Parroquial hi ha diversos materials arqueològics procedents d'aquest indret, dels que es desconeixen l'autor i anys de les troballes. Foren localitzats als marges del camí, a mig pendent, a la vora dels camps de conreu, a prop d'una gran alzina isolada al cim del turó. Es té notícia de que s'han perdut escultures femenines de marbre, de les que només en queda el dit d'una d'elles. Al museu es troben exposades grans gerres amb nanses de llengüeta i vora decorada, fragments de ceràmica romana (sigil·lada clara), i l'esmentat dit de marbre. Subirana, l'any 1968, hi va poder veure les estructures d'un dipòsit que són les que avui han desaparegut. Segons les seves descripcions era circular i de pedra amb les següents mides: 70 cm d'amplada, 43 cm de fondària i 53 cm d'alçada. També va recollir restes de dolia. Enric Puch i Ruth Ortonoves van fer unes prospeccions i van recollir ceràmica ibèrica no decorada de pasta tipus 'sandvitx', campaniana B, fragments d'àmfora greco-itàlica, parets fines, sigil·lada hispànica, tegulae i pivots d'àmfora. No s'hi trobaren estructures. Possiblement es tracta d'un jaciment d'època republicana (segles II-I aC) fins al segle II dC. L'any 1989, les excavacions dirigides per Eulàlia Barrasetas van permetre documentar diverses estructures i materials procedents d'una vil·la romana, amb una cronologia dels segles I-III dC. Amb motiu del projecte d'urbanització de la serra de can Riera-polígon II, l'any 2005, es va realitzar una intervenció preventiva a la zona afectada. Es van documentar sitges amb farciments de ceràmica comuna i africana i terra sigil·lada, i restes de murs. Al fons d'una de les sitges es va trobar una moneda de bronze de l'emperador Claudi, datada entre l'any 41-42 dC, pel que es pot establir l'amortització de les sitges entre els segles II-III dC. D'acord amb el registre global conegut, la vil·la s'estructuraria en torn a una zona d'hàbitat central amb diverses instal·lacions, amb un camp de sitges situat al sector oest i un altre de dolies emplaçat a la part est. L'estat actual del jaciment no és gaire bo, ja que la terra remoguda dels camps arriba a una cota inferior de la de les troballes a causa de la maquinària agrícola moderna. Tanmateix, és possible que les restes s'estenguin per l'espai circumdant i l'entorn immediat, tenint en compte, a partir dels paral·lels coneguts, l'extensió i la dispersió que presenten aquests jaciments tipus vil·la romana i camps de sitges. | 08156-50 | Serra de Can Valls | Es va recollir material arqueològic d'aquest jaciment a la dècada dels anys 40 del segle passat, però es desconeix l'autor. L'any 1989 en eixamplar un camí, es descobriren restes que motivaren una intervenció d'urgència. El propietari del càmping Palau va comunicar, l'any 1988, a E. Puch i R. Ortonoves que havia vist furtius buscant materials al turó veí. Per evitar-ho va fer tapar el lloc amb terra. Finalment, es va fer una excavaciód'urgència l'any 1989, dirigida per E. Barrasetas. Entre els anys 2005 i 2006 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva, amb motiu del projecte urbanístic del Pla Parcial Serra de can Riera - Polígon II de Palau-solità i Plegamans. | 41.5767700,2.1601700 | 429988 | 4603128 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56766 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-1 | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORRILA i GINÉ, M. 'Les masies (XIII). Can Sors'. Quaderns de Cultura, 15. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII-XIX | Masia amb pati de porxada i tanca davant de la façana principal. La porxada que dona accés al pati té teulada sobre bigues de fusta i teula àrab. La porta és rectangular, amb arc rebaixat emmarcat de maó. El mur de tanca és de pedres de riera. A la dreta de la porta, hi ha una porxada amb barbacoa, de la qual arrenca una escala amb volta catalana que condueix a un antic magatzem, al que s'accedeix per una porta amb arc a plec de llibre. Adossats a la façana de llevant de la masia hi ha els corrals i estables, edificats al mateix temps que la casa. Masia de tipologia típica catalana, de planta rectangular. Té planta baixa, planta pis i golfes. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa i a la planta pis, i forjat d'entrebigat de fusta, a les golfes. La coberta és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un eix de simetria molt marcat. Al centre, hi ha la porta d'accés amb arc de maó rebaixat, a plec de llibre, i dues finestres rectangulars a cada banda. A la planta primera, sobre de la porta, hi ha un finestral amb un balcó amb barana de ferro forjat i finestres rectangulars a cada costat, coincidint amb la sala gran d'aquesta planta. A l'últim pis, corresponent a les golfes, les finestres queden alineades amb les de les plantes inferiors, encara que són més petites. Les altres façanes no tenen cap element d'interès. Algunes es van arrebossar i d'altres conserven el treball de maçoneria de pedra vist. La masia té la clàssica distribució de sala central, amb la cuina i el menjador als costat, i igualment, al pis, una gran sala amb habitacions als laterals. Actualment es conserven molts elements originals, com ara les escales interiors de volta catalana, els forjats de volta de maó pla en espiga i de fusta, la llar de foc i el forn de pa, l'enrajolat, etc. Sembla que la distribució interior tampoc s'ha modificat. | 08156-26 | Can Duran | Segons l'estudi dels paraments, la casa està construïda sobre una edificació més antiga: una part del mur orientat al nord té un gruix d'uns 0,8 m fins als 2 m d'alçada, i per sobre, el gruix és d'uns 0,6 m. Un del propietaris més antics del que es tenen referències documentals és Damià Sors (any 1791). Els corrals i estables foren edificats al mateix temps que la casa i sempre se'ls ha anomenat 'la França' pel fet d'haver-hi viscut un pastor francès. Es conserven documents que esmenten Josep Sors: a l'any 1830, va fer un contracte de construcció de la masia; i també existeix la còpia d'un rebut de cobrament fet pel mateix mestre de cases, Jacinto Matalonga, a l'any 1836. A l'interior de la masia hi ha inscrit l'any '1864' que, segurament, correspon a alguna de les modificacions. A la llinda d'una de les finestres, hi ha la data '1958', l'any en que es va arrebossar la façana. | 41.5905800,2.1607700 | 430053 | 4604660 | 1830-36 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.08.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56795 | Bosc Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-gran-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | IIIaC-VdC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un lloc d'enterrament aïllat del que es té constancia per la troballa de materials arqueològics per part de Ll. Ventura. El material és molt divers: armes i eines de ferro, un escallot, ceràmica barbotina, sigil·lata, tiberiana, de closca d'ou i comuna, àmfores, cassola de fons estriat, llànties, fauna melacològica, ullals, penjolls i algunes monedes romanes. També es van recollir restes òssies humanes que segons sembla no estaven relacionades a cap estructura. En la zona del bosc es trobaren dues destrals polides. A causa de l'enrenou provocat per les troballes, els propietaris del terreny decidiren vallar-lo, pel que ara no és possible accedir-hi. | 08156-55 | Can Sors | 41.5903200,2.1609200 | 430065 | 4604631 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56795-foto-08156-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56795-foto-08156-55-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56895 | Lledoner de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-duran | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de lledoner (Celtis australis) de grans dimensions, situat al restaurant de can Duran. És un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc (2,67 m) i una gran alçada, tot i trobar-se esporgat. La seva edat aproximada és de 90-100 anys. | 08156-155 | Can Duran | 41.5889900,2.1615800 | 430119 | 4604483 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56896 | Plàtan de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-can-duran | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de plàtan (Platanus x Hispanica) de grans dimensions, situat al restaurant de can Duran. És un espècimen magnífic, amb un gran perímetre de tronc (2,30 m) i una gran alçada (25 m). La seva edat aproximada és de 90-100 anys. | 08156-156 | Can Duran | Possiblement aquest plàtan és germà dels de la Carrerada, ja que va ser l'antic propietari de can Duran qui va fer tots els possibles per a construir el passeig, i així no haver de donar tota la volta per tal d'arribar a la seva finca. | 41.5886300,2.1617700 | 430134 | 4604443 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 56778 | Can Duran, casa modernista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-casa-modernista | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Casa d'estil modernista amb tendències noucentistes, ubicada al costat de la masia de can Duran. Tipològicament, aquesta edificació pertany als masos totalment reformats, ampliats o fets de nova planta i construïts com a cases de segona residència (cases d'estiueig). La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, i un soterrani. Tot i que els estils arquitectònics і els materials d'acabats d'aquesta casa i l'antiga masia de can Duran siguin molt diferents, les dues edificacions casen molt bé entre elles, i formen un conjunt força harmònic. Originàriament, és d'estructura de murs portants de ceràmica i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a quatre vessants i teula àrab. Els paraments es troben tots arrebossats en les seves quatre façanes, existint com a únic element decoratiu l'emmarcament de maó de les diferents obertures de les finestres i portes, així com les cantoneres de la part superior sota el voladís. A la façana principal es situa la porta rectangular d'accés, i obertures de finestres a la dreta i esquerra, amb emmarcament ondulant. Al primer pis, dues finestres rectangulars estretes amb ampit escopidor, i a la part superior una obertura tribulada de record gòtic, amb ús decoratiu de maó. Sobre la porta d'entrada, entre el nivell del primer pis i les golfes, hi ha una decoració en trencadís ceràmic indicant l'any de la construcció (1909). Al pis de les golfes hi ha dos grups de finestres amb tres obertures emmarcades i ornamentades amb maó. A una de les façanes laterals es distingeixen, a nivell del primer pis, dos grups de finestres de dues obertures, amb ampit escopidor i emmarcament de maó en sentit força decoratiu. Sota la teulada, hi ha un altre grup de tres finestres que segueix la tipologia de la resta de la casa. Hi ha també finestres a mode d'espitllera a la façana lateral i principal. La façana principal té un pati força espaiós voltejat d'una tanca, formada en la seva base de mur arrebossat i a la part superior, una alternança de pilars amb coronament piramidal i espais de reixa acabada en puntes de fletxa. La portalada que dona accés al pati està formada per dos elements rectangulars, la part superior presenta una ondulació amb acabaments piramidals i bola-floró. La reixa de la porta segueix el mateix treball de la tanca. | 08156-38 | Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Aquesta construcció de caràcter modernista amb certes tendències noucentistes, es va construir l'any 1909, segons s'indica sobre la porta d'entrada de l'edificació. El municipi de Palau esdevingué, entre finals del segle XIX i principis del XX, un lloc apreciat com a segona residència о d'estiueig, per la seva proximitat a Barcelona i la seva bona comunicació. La família Duran va voler ampliar el mas construint una casa de segona residència, deslligada de l'activitat agrícola. | 41.5890300,2.1618800 | 430144 | 4604487 | 1909 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56752 | Can Duran, masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-masia | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011). Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985). El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta la clàssica entrada precedida d'un pati, al que s'accedeix per un gran portal adovellat i cobert amb una porxada amb coberta de teules. El conjunt de la masia té elements que es trobaven a les masies fortificades, com per exemple la torreta de vigilància. En aquest àmbit hi ha diferents construccions, la cambreta on vivien els mossos amb portes d'arc rebaixat, el portal original (amb forats en la part superior com a sistema de defensa) i el cub. També es conserva l'era i el paller en molt bon estat. El conjunt de la masia es pot situar dins d'un estil gòtic tardà. Originàriament, l'estructura era de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Actualment, aquesta masia ha estat recuperada respectant la tipologia original i obeint a la tècnica constructiva de l'època. La coberta és a dues vessants realitzada amb teula àrab, carener perpendicular a la façana i doble ràfec. En el carener s'hi pot trobar un detall ornamental, realitzat amb fragments de teula representant el cap d'un drac. La façana principal de la casa, orientada cap a migdia, té el seu parament de pedra sense escairar. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellada i en bon estat de conservació, és al centre de la façana i sota, hi ha una finestra rectangular, en la llinda de la qual hi ha un treball d'escultura que representa dos lleons rampats sostenint un escut. En els dos extrems inferiors del final de la motllura que envolta el conjunt, s'hi troben dues petites figures. La finestra de la dreta, igualment rectangular, té la llinda i els laterals treballats. El conjunt compta amb una elaborada cresteria motllurada i amb una parella d'àngels que sostenen un escut. Dos caps ben esculturats fan de mènsula. Formant part de l'emmarcament de la finestra, hi ha dues columnes que comencen amb la figura d'un cap i acaben en la base formant un feix motllurat amb estries. Sota l'ampit hi ha dos detalls florals en forma de roseta i al mig un petit cap. Les altres finestres no tenen gaire interès, però presenten bon estat de conservació. A l'interior hi ha una gran sala, que comunica per la part esquerra amb la cuina i per la dreta amb el menjador. També a la dreta comencen els graons de l'escala que porta al pis (antigament de tram recte), on hi ha una gran sala amb els seus corresponents dormitoris. Al fons de l'entrada hi ha una porta adovellada que comunica amb l'antic celler, i a mà dreta, amb un desnivell del terra, l'entrada a la cavallerissa. Cal destacar que al mig d'aquesta sala hi ha un gran arc de pedra que ajuda al sosteniment de l'embigat central del pis. A l'esquerra de la planta baixa es troba la cuina amb tots els seus components antics i, al fons, la gran campana que empara la llar de foc, i en un racó el lloc on feien el lleixiu. A l'esquerra de la llar de foc hi ha un forn de pa petit i, al costat, la porta que comunica amb el pastador, on es conserva la pastera i el forn de pa més gran. | 08156-12 | Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant del cementiri). | Es considera que la masia de Can Duran és dels segle XV-XVI. La família Duran és una de les més antigues del terme; ja que, en el fogatge de 1470 ja hi trobem el cognom Duran, que es repeteix en un altre del any 1515. La propietat ha estat de la família Duran fins fa pocs anys. Els seus propietaris actuals, la família Estrada, han convertit el conjunt de la masia en un restaurant, però conservant tots els seus elements arquitectònics. En una d'aquestes restauracions es va descobrir la porta adovellada que comunicava amb el celler. Com a detall d'interès, davant de l'era hi ha la pallissa i la seva columna central, que sosté la biga principal de la coberta, és de pedra i té forma cilíndrica, com les que trobem en d'altres masies properes. Es diu que a can Duran s'enfornava pa per vendre a d'altres cases de la rodalia. Anys després, quan ja no havia de produir per altres cases, van construir el forn més petit. Uns rajols en el sostre del celler indiquen el nom 'B. Maria' i l'any 1885. També es conserven estris de cuina de coure de l'hotel Ritz de Barcelona. | 41.5890600,2.1620600 | 430159 | 4604491 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.04.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56796 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement per la troballa de dos fragments de sílex, per part d'un pagès que llaurava el camp. L'indret no ha estat mai objecte d'una intervenció arqueològica. És probable que el jaciment ja es trobi destruït (o potser només és material aïllat). | 08156-56 | Can Duran | 41.5887900,2.1622200 | 430172 | 4604461 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56796-foto-08156-56-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56894 | Ginjoler de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginjoler-de-can-duran | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar de ginjoler (Ziziphus Jujuba) situat al pati de can Duran. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable. La seva edat aproximada és de 100 anys. És una raresa al municipi ja que no és propi d'aquestes latituds, sinó de climes molt més temperats. | 08156-154 | Can Duran | 41.5888800,2.1623300 | 430181 | 4604470 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56786 | Pedra de can Gibert o can Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-can-gibert-o-can-tarragona | BERTRAN, J., BOSCH, J. i TENAS, M. (2011) 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet'. Monogràfic nº 26: Els menhirs del Baix Vallès. Mollet: Editorial Centre d'Estudis Molletans. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | Monòlit rectangular de pedra no local (conglomerat del triàsic inferior -fàcies Buntsandstein-, amb nivells de granulometria més fina -microconglomerats i gresos-), que presenta seccions tant longitudinals com transversals rectangulars. Les dimensions màximes visibles són: 2,25 m per 1,85 m per 0,35 m; es desconeix l'alçada màxima total. Es troba a l'entrada de la masia de can Gibert o can Tarragona. Presenta unes característiques i una depressió de forma artificial en un dels seus costats, que fa pensar que podria tractar-se d'un menhir. Va ser trobat al bosc dels voltants i posteriorment transportat i col·locat com a fita davant de la masia. | 08156-46 | Can Gibert (Sentmenat) | 41.5975100,2.1625200 | 430206 | 4605428 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56786-foto-08156-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56786-foto-08156-46-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|76 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56887 | Roure de can Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-ral | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | El roure de can Ral es troba al gual d'entrada a can Ral, al marge de la riera de Sentmenat. Es tracta d'un gran roure d'uns 80 anys d'edat i 0,71 m de diàmetre de tronc. | 08156-147 | Can Ral | 41.5830000,2.1631100 | 430240 | 4603817 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56785 | Bòbila de Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-duran | ALIMBAU, M.; CASTELLS, T.; PAREDES, F. (1998) Història de L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans: 1697-1014. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | La fàbrica es troba abandonada. | Es tracta d'un recinte format per les diverses construccions que donaven servei a la cadena de producció industrial de la bòbila (forns, assecadors, edificacions annexes). Totes les construccions tenen les parets d'obra vista i els sostres són de teula àrab o d'uralita. Els cossos dels forns consten d'unes voltes de canó de mig punt de maó cuit, que és on s'apilaven els maons per tal de coure'ls. Els cossos dels forns presenten possiblement un rebliment de terra i un segon mur exterior, igualment de maó cuit, cobert amb sostre de teula àrab o d'uralita, al igual que les altres construccions annexes. En el recinte presideix, en alçada, una xemeneia de planta i secció quadrangular, feta de maó cuit i de forma troncopiramidal. | 08156-45 | Camí de Can Duran, s/n, (intersecció ctra. Sentmenat), 08184, Palau-solità i Plegamans. | La bòbila va ser construïda a principis del segle XX, concretament l'any 1930, segons les dades aportades pel cadastre. | 41.5864700,2.1631600 | 430248 | 4604202 | 1930 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 56816 | Can Gibert o can Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-o-can-tarragona | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | IIIaC-V dC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta de troballes de materials arqueològics en el decurs d'unes obres a la masia de can Tarragona. Són restes de ceràmica romana: àmfora, tègula i algun fragment rodat de ceràmica ibèrica. Actualment no és possible accedir-hi pel que es desconeix la tipologia i l'estat de conservació del jaciment. Tanmateix, l'entrada de la masia es troba una pedra o monòlit d'uns 2,5 m d'alçada, amb unes característiques i amb una depressió de forma artificial en un dels seus costats, que fa pensar que podria ser un menhir. Aquest element va ser trobat al bosc dels voltants i col·locat posteriorment com a fita davant del mas. | 08156-76 | Can Gibert (Sentmenat) | 41.5981000,2.1630500 | 430251 | 4605494 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56816-foto-08156-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56816-foto-08156-76-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Els materials procedents d'aquest jaciment es troben repartits a diferents llocs: al Museu d'Història de Sabadell (núm. 2018), al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans i en mans privades.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56764 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-3 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Riera'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 3. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que constava probablement de planta baixa i una planta pis. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riera i, segurament, amb forjats d'entrebigat de fusta. Actualment només es conserven parts d'alguns murs i elements de les façanes (portes i finestres). La coberta es troba totalment enderrocada, només presenta un petit fragment amb la forma de la vessant de la teulada i el tipus de teula (àrab). La masia data de dues èpoques ben diferenciades. La part dreta de la façana, que correspon al període més antic i la part esquerra. La façana principal de la casa es troba constituïda per construccions diferents en quant a estructuració o disposició. Les finestres de la façana de la part primitiva són de forma rectangular, emmarcades per carreus lleugerament treballats. La situada sobre la porta d'entrada ostenta un escut, amb un anagrama de Jesucrist i l'any 1575. La porta és d'arc rodó de mig punt i adovellat. Davant de la façana hi ha un pou que antigament comunicava, per mitjà d'una finestra, amb la cuina, des d'on es podia treure l'aigua. | 08156-24 | Camí de can Riera, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (direcció la Sagrera). | En el fogatge de l'any 1470 consta Bernat Riera; i en el de l'any 1552 figura entre els noms de caps de casa el ' d'en Riera '. El cognom es cita a la documentació al llarg dels segles XVIII i XIX. A final del segle XIX, la propietat fou adquirida per en Francesc Feliu Bancells per divuit mil duros; la finca tenia una extensió de dues-centes quarteres, que equivalen a unes seixanta-sis hectàrees. | 41.5805600,2.1633800 | 430260 | 4603546 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56897 | Roure de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-duran | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar de roure (Quercus Robur) centenari (aproximadament uns 150 anys), situat al davant de la bòbila de can Duran. És un arbre monumental, que assoleix una gran alçada considerable (20 m), amb un diàmetre de 1,01 m i un perímetre de 3 m. Podria tractar-se de l'arbre més vell del municipi. | 08156-157 | Can Duran | 41.5862800,2.1636900 | 430292 | 4604181 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56886 | Alzina de la riera de Sentmenat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riera-de-sentmenat | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari (aproximadament uns 150 anys), situada al camí vora la riera de Sentmenat, a prop de l'entrada de can Ral. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (14-15 m), amb un diàmetre de 0,87 m i un perímetre de 3,20 m. | 08156-146 | Can Ral | 41.5827800,2.1637500 | 430293 | 4603792 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56888 | Pi blanc de la riera de Sentmenat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-la-riera-de-sentmenat | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de pi blanc (Pinus Halepensis) situat en una zona boscosa, pròxima a la riera de Sentmenat. Es tracta d'un espècimen majestuós, amb una gran alçada (24 m) i un gran perímetre de tronc (2,80 m). | 08156-148 | Riera de Sentmenat | 41.5834500,2.1638600 | 430303 | 4603866 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56794 | Puighebreuada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puighebreuada | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | IIIaC-V dC | Únicament es conserva alguna resta superficial. | Es tracta d'una necròpolis romana descoberta durant les obres de construcció del clavegueram en aquesta zona. Segons el Sr. Ventura, van aparèixer 2 o 3 enterraments en tègula dels que no es van recollir les restes òssies, sinó només les tègules i una àmfora sencera. El jaciment es troba en força mal estat de conservació, degut a les diverses obres de clavegueram que s'han realitzat. | 08156-54 | C. de Puighebreuada, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5855100,2.1640200 | 430318 | 4604095 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56794-foto-08156-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56794-foto-08156-54-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56855 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-2 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Petit edifici de planta rectangular, d'una sola planta, amb coberta plana. Els murs de façana són de maó, arrebossats. Aquesta casa no destaca pel seu gran valor arquitectònic i artístic, sinó pel seu interès històric, formant part de la cultura del municipi. És un testimoni representatiu de l'arquitectura d'una època, i una mostra dels sistemes constructius, dels materials utilitzats, i d'una tipologia determinada. | 08156-115 | C. Puighebreuada, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5850000,2.1645600 | 430363 | 4604038 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56855-foto-08156-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56855-foto-08156-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56855-foto-08156-115-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56793 | Plaça de Jaume Balmes o Barriada de Montjuïc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-jaume-balmes-o-barriada-de-montjuic | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble. Barcelona: Planeta, cop. | Probablement destruït pel procés d'urbanització de la zona. | Es tracta d'un jaciment arqueològic, situat cronològicament en el Bronze (1800-650 aC.), descobert durant les obres de construcció de la casa que es troba en aquest solar. Les màquines van extreure fragments de ceràmica i van avisar a Ll. Ventura, encarregat del Museu de Palau, que va recuperar dues gerres de grans dimensions gaire bé senceres. Una d'elles llisa i amb nanses de llengüeta, l'altra decorada amb cordons puntillats i les nanses de cinta. No es va fer cap tipus d'intervenció, pel que no es coneix res més del possible jaciment. Les gerres aparegueren a un metre de fondària i, segons els seus descobridors, no hi restava rés més. La família Navarro- Molina va avisar al Sr. Ventura perquè pogués recuperar el material. | 08156-53 | C. Sant Jaume, 17, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5846000,2.1649800 | 430397 | 4603993 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56793-foto-08156-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56793-foto-08156-53-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56813 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SUBIRANA, R. (1979) Obra Sabadellenca 1953-1978. Edició d'Homenatge. Sabadell: s.n, p. 310. | IIIaC-V dC | Tot i que és probabe que es destruís, el seu estat és desconegut. | Es tracta de troballes de material arqueològic en superfície, l'any 1970, per R. Subirana en una zona que ha estat difícil de localitzar exactament. Són materials romans: 'lloses', maons, fragments de molí de basalt, fragments de vidre, ceràmica campaniana i fragments de ferro. Tot i que l'autor de les troballes apunta la possibilitat de l'existència d'un forn, no s'ha pogut comprovar. El jaciment es troba en una zona urbana totalment consolidada i, per tant, sembla lògic que es trobi pràcticament destruït o en molt mal estat. | 08156-73 | Barri de la Sagrera | 41.5840300,2.1652000 | 430415 | 4603930 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56813-foto-08156-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56813-foto-08156-73-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material arqueològic procedent d'aquest jaciment es troba al Museu d'Història de Sabadell (núm. 2025).Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56885 | Pollancres del Parc de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-del-parc-de-la-sagrera | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta de dos exemplars de pollancre (Populus Nigra), de grans dimensions, situats al camí de can Riera, al parc de la Sagrera. El seu diàmetre de tronc és d'uns 0,92-1 m. Le seves capçades són denses i molt ramificades. L'edat aproximada és de 60 anys. | 08156-145 | Camí de can Riera, al parc de la Sagrera. | 41.5821800,2.1655100 | 430439 | 4603724 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56858 | Can Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clapes-0 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Petita masia amb barri tancat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició regular. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats. Aquesta antiga masia, reconvertida actualment en habitatge i restaurant, no destaca pel seu gran valor arquitectònic i artístic, sinó pel seu interès històric, formant part de la cultura del municipi. És un testimoni representatiu de l'arquitectura d'una època, i una mostra dels sistemes constructius i dels materials emprats. | 08156-118 | C. de la Plana, 19, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5835900,2.1655600 | 430445 | 4603881 | 1820 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56858-foto-08156-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56858-foto-08156-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56858-foto-08156-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56884 | Pi del parc de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-parc-de-la-sagrera | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat al camí de can Riera, al parc de la Sagrera. Es tracta d'un espècimen que destaca pel seu perímetre de tronc (0,79-0,80 m), l'alçada (17 m) i la gran capçada (20 m). | 08156-144 | Camí de can Riera, al parc de la Sagrera. | 41.5820200,2.1668100 | 430547 | 4603705 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56789 | Barriada de la Sagrera, urbanització can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-la-sagrera-urbanitzacio-can-jan | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | X-XV | Tot i que és probabe que es destruís, el seu estat és desconegut. | Es tracta de diversos fragments de ceràmica medieval recollits durant les obres de construcció de cases de la urbanització de la barriada de la Sagrera, entre els anys 1963-1964. El jaciment es troba en una zona urbana totalment consolidada, amb les parcel·les edificades, pel que és probable que es trobi pràcticament destruït o en molt mal estat de conservació. | 08156-49 | Urbanització Can Jan | 41.5833900,2.1680100 | 430649 | 4603856 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56789-foto-08156-49-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56866 | Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-augusta | AULADELL MARQUÈS, J. (1995) Uns primers colons romans a Boada Vell. Palau-solità i Plegamans. Qu4trepins, Quaderns de Cultura. CASTELLS MANENT, T. (1997) La via Augusta al Vallès Central. Palau-solità i Plegamans. Qu4trepins, Quaderns de Cultura. CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KORTABA, J.; PEZIN, A. (1987) 'Voies romaines du Rhône à l'Ebre: Via Domitia et Via Augusta'. Documents d'Archéologie Française. París: Éditions de la Maison des Sciences de l'Homme. ESTRADA GARRIGA, J. (1961) 'Can Mulà, de Gallecs (Mollet del Vallès)'. Butlletí Agrupació Excursionista de Granollers. Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers. ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.MAYER, M.; RODÀ, I. (1984) La romanització del Vallès segons l'epigrafia. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MORET PUJOL, L. (2009) Memòria científica. Intervenció arqueològica preventiva a la finca situada a la Parcel·la 7, Polígon 9 de Palau-Solità i Plegamans. Jaciment de la Via Augusta-Camí Ral de Sabadell. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C.; FOLCH, J.; MENÉNDEZ, F.X. (1987) 'El procés de romanització al curs mig de la riera de Caldes (Vallès Occidental), estat de la qüestió'. Actes de les I Jornades Internacionals d'Arqueologia romana. Granollers. MUÑOZ, V. (2013) Memòria d'intervenció arqueològica. Riera de Caldes II - Sector Serveis. Palau-Solità i Plegamans. (Vallès Occidental). Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. PALLÍ AGUILERA, F. (1985) La Vía Augusta en Cataluña. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. PARDO, J. 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. Limes. 0. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SAURA, P. (1986) 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la Antigüedad, 3. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. | IIIaC-V dC | El seu traçat es troba gairebé totalment desfigurat. | La Via Augusta és una de les vies de comunicació romana més important, que unia Gades (Cadis) amb Roma passant per Catalunya, concretament pel Vallès. El seu traçat interior passava per l'actual terme municipal de Palau-solità i Plegamans, en el tram comprés entre Semproniana (Granollers) i Arraona (barri de la Salut de Sabadell). Entre aquests dos punts, la via passava per Lliçà de Vall, creuava el camí de la Creu de Baduell (que anava de Mollet a Caldes de Montbui per la serra de Plegamans), seguia per can Molar, can Viola, arribava a Gallecs, travessava el camí de Mollet a Plegamans (a dalt de la serra) i descendia cap a la vall de la riera de Caldes justament a l'Hostal del Fum, on creuava la riera i la via s'enfilava a la serra pel lloc més practicable. En aquest punt es poden observar encara les restes, gairebé enterrades, del que sembla ser un antic forn de ceràmica i pels voltants es poden trobar fragments de ceràmica (la seva localització ha estat indicada per Joaquim Marsal i Soler). Finalment la via, ja a dalt de la serra a ponent de la riera de Caldes, es trobava amb el camí carener de Mogoda a Sentmenat i seguia de dret cap a Polinyà. Avui dia aquest important testimoni arqueològic encara es pot seguir en molts trams. En aquest terme municipal també es situa una important cruïlla de camins romans, concretament en l'Hostal del Fum. Allà mateix i abans de travessar la riera de Caldes, la Via Augusta enllaçava amb la via interior que anava del municipi d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui) fins a la colònia de Barcino, l'anomenat posteriorment Camí Ral o Reial. Molt a prop d'aquesta cruïlla hi havia, al nord, la important vil·la romana de Boada, i al sud una altra possible vil·la (Can Veire) i un altre hostal (Can Jornet). L'estat de conservació de la Via Augusta en el municipi de Palau-solità i Plegamans és molt dolent; ja que en una bona part del sòl no urbanitzable s'han realitzat molts moviments de terra que han desfigurat la seva traça, i pràcticament la resta del traçat es troba en sòl urbà (polígon industrial), amb l'edificació i la urbanització totalment consolidada. Ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques: una l'any 2002, dues l'any 2009 i una l'any 2012. | 08156-126 | Terme municipal de Palau-solità i Plegamans | 41.5598700,2.1688000 | 430689 | 4601245 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56866-foto-08156-126-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56742 | Ca l'Aiguader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-0 | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVIII | Masia formada per dues edificacions principals, d'èpoques diferents, i una sèrie de construccions annexes. La disposició dels cossos forma un pati central d'accés, on es conserva un pou d'aigua. L'edifici principal és de maçoneria de pedra de riu, que sembla ser anterior a la segona edificació, la qual presenta un acabat arrebossat. La masia mostra la tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa més dos pisos. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat, amb un escut en la clau de l'arc. El segon edifici presenta una tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa і pis. Es pot considerar que és d'estil noucentista. Tipològicament aquesta edificació pertany a les ampliacions o cases de nova planta lligades a les antigues masies, construïdes com a cases de segona residència (cases d'estiueig), però totalment deslligades de l'activitat agrícola. Originàriament, l'estructura de la masia i de les construccions antigues era de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La nova edificació, encara que ha aprofitat possiblement una part de murs existents de maçoneria, té les parets de maó. La coberta de l'edifici principal és una teulada inclinada a dues vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La coberta de l'edificació secundària és una coberta inclinada a quatre vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Les altres construccions annexes presenten cobertes inclinades fonamentalment d'una vessant, amb teula àrab. La façana de l'edifici principal és de maçoneria de pedres de riu lligades amb calç. Té un eix de simetria marcat per la porta d'accés, d'arc de mig punt adovellat amb un escut en la clau, per una finestra rectangular amb carreus de pedra a la planta primera, i per una finestra rectangular amb arc de maó pla a la planta segona. La façana està coronada amb un carener ondulant, on queden les restes d'algun tipus d'element decoratiu; un element esfèric, a l'eix central, i les restes d'un tipus de gerro, en els extrems, rematen la coberta. A la planta baixa s'obren tres portes; a la planta primera hi ha tres finestres amb llinda i ampit lleugerament decorat; i en el segon pis que correspon a les golfes, una sola finestra. Les façanes de l'edifici secundari són de maçoneria, en la planta baixa, i arrebossades en la planta primera. Tenen una composició d'obertures molt regular i pautada. Les obertures són majoritàriament rectangulars, molt uniformes i sense cap mena d'element decoratiu. A la façana lateral es troben dues arcades o finestrals de grans dimensions. | 08156-2 | Barri de Sant Roc | Aquesta masia va ser una granja lletera fins a l'any 1995-1996. | 41.5969900,2.1686700 | 430718 | 4605366 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.01.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56859 | Nucli de la Sagrera de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-sagrera-de-santa-maria-de-palau-solita | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.</p> | XII-XX | <p>El nucli de la Sagrera es troba a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità. Els límits d'aquest àmbit són: pel nord, el carrer de Sant Oleguer, que correspon a la traça de l'antiga carretera de Sentmenat; per llevant, el passatge de la Sagrera, i pel desnivell que separa la plataforma on s'assenta el nucli vell de la parròquia i els camps inundables del torrent de can Grau; pel sud, les parts del darrera de les construccions que formen la plaça de Santa Maria; i a ponent, pel carrer de la Sagrera. Aquest nucli o assentament ocupa un lloc privilegiat, pel que fa a la seva posició estratègica en el territori, com a punt elevat dominant la plana agrícola. Sembla que ja estava ocupat en l'època romana, ja que conserva en el seu topònim restes del que havia de ser abans 'Palatio Solatari', palau d'una sola estància. Tot fa pensar que amb el pas dels anys i, degut a la seva posició estratègica, es van anar assentant diverses construccions fins al segle XII, quan es construí l'església de Santa Maria de Palau Solitar. Aquesta té unes característiques singulars, és una sagrera, un lloc d'asil i treva. Per tant, l'església esdevingué un centre d'atracció cultural i religiós i de poder econòmic. Aquest fet fa pensar que, durant molts anys, aquest emplaçament es convertí en centre neuràlgic i aglutinador de gent i activitats, i això comportà l'agregació al seu costat de diferents annexes que possiblement es convertiren en habitatges. Per tant, al costat de l'església es construïren un seguit d'edificacions formant un conjunt força unitari. Actualment el nucli vell de la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità està format per tres petits grups de cases, presidit per la parròquia, el cementiri i una petita plaça. Compositivament, el conjunt forma una unitat clara i volumètricament molt neta, amb dos fronts de lectura molt diferents; per un cantó la façana de llevant, que es presenta al visitant, que accedeix per l'antiga carretera, com una panoràmica gràcies al tall topogràfic que hi ha entre el pla on està assentat el nucli i els altres conreus del torrent. Per l'altre, la façana de ponent, que no té una lectura de conjunt, com l'anterior, perquè no hi ha prou distància per contemplar-la. En general, el conjunt manté una certa unitat constructiva, en la mesura que no s'ha produït una renovació excessiva de l'edificació existent. Cal remarcar l'encert de moltes de les renovacions i reformes més antigues per contra de les més modernes, que han perdut el bon sentit de l'arquitectura tradicional. L'any 2006 es va dur a terme un seguiment arqueològic, amb motiu d'unes obres a la proximitat de l'església. Es van realitzar dues rases per a col·locar canonades de gas, a la cantonada del carrer Can Jan. Es van localitzar tres fosses simples a la rasa est-oest (l'altra rasa anava orientada nord-sud). No presentaven material associat, la qual cosa va impedir poder precisar la cronologia. Es creu que la orientació dels cossos seria nord-sud, però no es va poder confirmar, ja que la poca obertura de les rases i la no connexió dels ossos dificulta aquesta dada. El coneixement de la orientació permetria establir que la cronologia seria posterior a l'edat mitjana. Tot i que l'àmbit del jaciment de la sagrera, segons l'inventari de la Generalitat, es redueix només a una petita zona al costat de l'església, cal suposar que les troballes arqueològiques podrien donar-se a tot el nucli. Tanmateix, cal suposar que la seva conservació ha de ser molt precària, en trobar-se en un àmbit de construccions molt consolidades.</p> | 08156-119 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5840200,2.1689400 | 430727 | 4603926 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El nucli de la Sagrera de Santa Maria de Palau-solità disposa d'un 'Pla Especial de Protecció del Sector de la Parròquia de Santa Maria de Palau Solitar'. Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56780 | Ca l'Oromí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loromi | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). JARDÍ, E. (1980) El novecentismo catalán. Barcelona: Es. Aymà. MIRALLES, F. (1983) L'època de les avantguardes,1917-1970. Barcelona: Edicions 62. RÀFOLS, J. F. (1980) Diccionario biográfico de artistas de Catalunya, Valencia y Baleares. Barcelona, Bilbao: Ediciones Catalanas. La Gran Enciclopedia Vasca. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Casa d'estiueig noucentista , de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Es conserva l'estructura original de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. Cal destacar els cavallets dels quatre vessants del sostre, que van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l'època. La coberta és inclinada a quatre vessants, realitzada amb teula àrab i embigat de fusta, deixant un generós ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques. En totes les façanes el repartiment d'obertures és totalment harmònic. Les finestres i balcons es troben decorats amb la tècnica de l'esgrafiat. En la façana principal hi ha la porta, flanquejada per dues grans finestres d'arc rebaixat. Al centre, la porta segueix l'eix vertical juntament amb l'esgrafiat de la planta primera i l'òcul del segon pis. Per sobre de la porta hi ha una motllura, que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc rebaixat i, al centre, una escena esgrafiada que representa un caçador i un pescador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes, hi ha un òcul flanquejat de dues finestres. Totes les obertures estan envoltades d'esgrafiats, amb motius vegetals i animals. En les cantoneres, la mateixa tècnica imita el disseny de pedres. També presenta dibuixos en rectangle amb alternança d'elements romboïdals. En la façana de migdia, a la planta baixa, la porta es troba emmarcada per dos grans finestrals. AI primer pis hi ha una obertura d'arc rebaixat, que dona a una gran balconada, que ocupa tot l'ample de la façana. En un costat, hi ha un rellotge de sol esgrafiat i una Diana caçadora. I finalment, al tercer pis, en eix amb l'obertura que dona a la balconada, es situa una finestra rectangular. En la façana nord les obertures segueixen el desnivell de l'escala interior. Cal destacar les cantonades de l'edifici, decorades també amb esgrafiats, en aquest cas geomètrics. L'interior està realitzat amb fusta de melis. Es conserven els terres originals i l'escala de fusta. En la planta baixa, originalment, hi havia l'escala de fusta a mà dreta i tres portes que conduïen a la saleta, al menjador i a la cuina respectivament. Posteriorment, es va tirar a terra la paret que dividia la saleta del menjador. En el primer pis hi havia tres dormitoris, l'oratori, que correspon a la finestra circular de la façana de ponent, i un bany. L'oratori es va destruir durant la guerra, quan els obligaren a cremar el retaule que hi havia i eliminar qualsevol resta de la capella. En el seu lloc s'hi feu un altre dormitori. En el segon pis hi trobem cinc dormitoris més i un petit lavabo, que té com a finestra la obertura circular que dóna a la façana principal. | 08156-40 | C. Montjuic, 31, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Edifici projectat per Francesc Folguera i Grassi a l'any 1926, com a casa d'estiueig. Folguera fou un dels arquitectes més destacats de principis de segle XX, d'estil noucentista. Segons Ràfols (vegeu bibliografia) pertanyia al grup d'arquitectes que fusionaren el popular i el brunellesquià, imposant la tendència mediterrània. El disseny dels esgrafiats també és obra del mateix arquitecte, així com tot el jardí, amb la font aixecada sobre columnes de maó el·líptiques i la miranda, actualment quasi enderrocada. En el disseny i la construcció de la casa s'hi van emprar els mètodes més innovadors, per exemple les dobles parets com a mètode d'aïllament. | 41.5873200,2.1690700 | 430741 | 4604292 | 1926 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Francesc Folguera i Grassi, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 56827 | Monument a Sant Oleguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-sant-oleguer | XX | El monument commemoratiu a Sant Oleguer es troba a tocar del campanar de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És obra de l'artista local Manel Zorrilla Giné. Es tracta d'un bloc rectangular i vertical de pedra desbastada que, a la part frontal, presenta una imatge esculpida de Sant Oleguer, imitant l'estil romànic. Es troba sobre una base de pedres lligades amb morter, a mode de columna, que té una placa de pedra amb la següent inscripció: 'SANT OLEGUER / BISBE DE BARCELONA / CONSAGRA EL TEMPLE / DE SANTA MARIA / DE PALAU-SOLITAR / EL 14 NOV. 1122'. | 08156-87 | Santa Maria de Palau-solità | Segons l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Palau-solità, que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la ceremònia la va oficiar l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, el 14 de novembre de 1122. | 41.5839200,2.1692100 | 430749 | 4603914 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56827-foto-08156-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56827-foto-08156-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manel Zorrilla Giné | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56776 | Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-palau-solita | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona: (s.n.). FERNÁNDEZ LÓPEZ, Ll. [et. al.] (1991) 'Santa Maria de Palau-solità'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 128 i 129. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GIBERT, P. (1975) Palau Solitar. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. RIUS i SERRA, J. (1945-47) Cartulario de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: C.S.I.C. Escuela de Estudios Medievales. ROCA i GARRIGA, P. (1981) Índex toponímic del cartulari de Sant Cugat del Vallès. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VALL i RIMBLAS, R. (1992) El romànic del Vallès. Sabadell: Ed. Ausa. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XII | L'església de Santa Maria de Palau-solità és d'estil romànic, tot i que el seu aspecte actual és fruit les diverses reformes de les que ha estat objecte al llarg dels segles. L'edifici ha perdut la seva estructura originària, ja que es suposa que comptava amb una planta central de creu grega, amb l'orientació perpendicular a actual, formada per una volta de canó, capçalera d'absis i el creuer, aixecant en aquest últim la façana principal i obrint-hi la porta d'accés. Posteriorment, la nau va ser allargada i orientada en sentit nord-sud, passant a ser planta de creu llatina, formada per una nau i dues capelles situades una enfront a l'altre. Les modificacions també van suprimir els absis i el campanar. La planta quadrada és del segle XVI i l'ampliació de la nau es pot diferenciar, des de I'exterior, pel canvi d'alçada i de material. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjat amb volta de mig punt a la nau central. Les capelles laterals presenten forjats de volta d'aresta i forjats amb petxines i voltes semiesfèriques. Les capelles laterals de I'absis estan fetes amb forjat d'entrebigat de fusta. La teulada és de dues vessant,s amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana. La composició de la façana principal és molt simple. La regula un eix central de simetria, que es compon de la porta adovellada d'accés amb arc de mig punt, i a sobre, una rosassa amb reixa senzilla per la part exterior i vitrall emplomat. A I'esquerra de la façana es situa la torre i campanar de planta quadrada, on s'observa una porta secundària i una placa de ceràmica amb la representació de Santa Maria, que dona nom a l'església, protegida per un petit ràfec de doble vessant. | 08156-36 | Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Les referències documentals més antigues de l'església de Santa Maria de Palau-solità són del segle X. Segons l'acta de consagració del temple (Arxiu de la Corona d'Aragó), la cerimònia va ser oficiada per l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, el dia 14 de novembre de l'any 1122. Pels volts de l'any 1307 es va canviar l'orientació de l'església, seguint les indicacions del bisbe Ponç de Gualba. La pica baptismal té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. L'any 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de reconstruir de nou. L'any 1513 es va encarregar un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés -pintor anònim de l'escola valenciana- amb dos deixebles seus. És important també el retaule de l'altar del Roser, amb un antependi de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un dels grans ceramistes de Catalunya del segle XVII. Fins l'any 1933 hi havia un pas que comunicava l'església amb la rectoria, construït l'any 1575, on es conservaven un conjunt d'importants peces d'orfebreria del segle XVI. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Des de la dècada dels anys 70 del segle passat, l'església acull les Nits Musicals organitzades per l'associació Amics de la Música Clàssica.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56818 | Nits Musicals a Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-musicals-a-santa-maria-de-palau-solita | AMICS DE LA MÚSICA CLÀSSICA PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://amicsmusicaclassicapsip.blogspot.com/ | XX-XXI | Es tracta d'un esdeveniment musical que es celebra anualment a l'església de Santa Maria de Palau-solità, de forma ininterrompuda des de l'any 1974, els diumenges del mes de setembre. Normalment són quatre concerts de música clàssica, tot i que pot variar en un o dos de menys o de més. L'entrada es gratuïta, però els assistents que ho desitgen poden contribuir-hi de forma voluntària, en sortir. | 08156-78 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Les Nits Musicals van començar l'any 1974, després d'un concert líric celebrat a la parròquia, quan un grup d'afeccionats i professionals de la música van creure que els concerts a l'església de Santa Maria de Palau-solità s'havien de continuar fent, per la seva bellesa, gran sonoritat i la bona acollida. L'any 1975 es va crear l'Associació 'Nits Musicals a Santa Maria de Palau Solitar', que va organitzar els concerts fins a l'any 1999, quan es va crear una nova Associació: 'Amics de la Música Clàssica de Palau de Plegamans', amb uns nous estatuts adequats al moment. Des del 1974, cada any s'han celebrat les Nits Musicals, amb un total de 166 concerts i amb una participació de 290 artistes, entre grups corals i musicals i artistes. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Jaume Ventura Nualart (Associació Amics de la Música Clàssica de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56819 | Altar Major de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-de-palau-solita | CEBRIÁN i MOLINA, J. Ll.; NAVARRO i BUENAVENTURA, B. (2014) 'Les taules del mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó a l'església de Palau-solità'.Terme, 29. Terrassa: Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, p. 107-115. ESPAÑOL BERTRAN, F. 'El retaule de Palau-solità'. Naixement. GILBERT, P. (1975) Palau Solitar: títol de Glòria. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MARTÍ BONET, J.M. (2010) 'Retaule major de Santa Maria de Palau-Solità'.Taüll, 29. Barcelona: SICPAS (Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya), p.21-22. | XVI | Les pintures es troben en mal estat de conservació. | L'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità és d'estil gòtic tardà, realitzat a principis del segle XVI. El conjunt pictòric està format per taules d'artistes diferents, d'estil desigual, però de cronologia propera. Les escenes dels carrers tenen coherència iconogràfica. Les quatre taules que representen les escenes de l'Adoració dels pastors, l'Adoració dels Reis o Epifania, l'Ascensió i la Pentecosta han estat atribuïdes tradicionalment al Mestre d'Artés. Es troben situades a la zona intermèdia i inferior dels laterals. El conjunt és completat amb el Calvari, l'Anunciació i la Resurrecció, d'autoria diferent a l'anterior. Es troben situades a la part superior dels carrers laterals i el Calvari a l'espina. El banc presenta dues escenes de la Passió (el petó de Judes i camí del Calvari). Té un sagrari amb Crist i, als extrems, les imatges de Sant Pere i Sant Pau. | 08156-79 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons testimonis de les visites pastorals (Arxiu Diocesà de Barcelona), el 14 d'abril de 1511, el visitador Jaume Valls mana fer un bon retaule per a l'altar major en un termini de dos mesos. L'execució fou impossible amb tan poc temps. I quan dos anys més tard, el 5 d'octubre de 1513, ve el visitador Andreu Pujalt, troba l'altar major de la mateixa manera que en la precedent visita. Insisteix que s'ha de fer el retaule; el termini que dóna és d'un any. Creiem que es construí en aquest temps assignat, ja que en la visita del 3 d'abril de 1519 se'ns parla de 'l'altar major decent' i en visites posteriors es parla del retaule pintat (MARTÍ BONET, J.M., 2010:21-22). Durant la guerra civil de 1936-1939 la Generalitat de Catalunya salvà l'esmentat retaule i viatjà a París en una exposició. L'any 1940 fou retornat a la parròquia. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-2.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de Xàtiva / Artés / Borbotó | Titularitat privada; accés públic. | 94|93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 56826 | Goigs de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-palau-solita | XX-XXI | Ja no es canten. | Els Goigs de Santa Maria, patrona de la parròquia de Palau-solità, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la seva festivitat, el dia 8 d'agost, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Sou estel que ens fa guia en el blau d'un cel clar: Santa Verge Maria de Palau Solitar, Nostre poble en sa història hi té escrit vostre Nom com un títol de glòria per mostrar-lo a tothom De l'amor que hi floria oh, quin bell fruiterar: Santa Verge... D'aquells temps llegendaris gran record ha quedat el fortí dels templaris quasi tot enrunat. Mes la fe que el hastia fa de base a l'altar: Santa Verge... Recordant a la plana que el temps passa lleuger ens ho diu la campana des del cim del cloquer. Matí, vespre i migdia ens convida a pregar: Santa Verge... Nostres llors, com ovelles escampades pel prat han volgut al mig d'elles vostre temple sagrat perquè cada prop de Vós vol estar: Santa Verge... Vostre braç ens empara si ens assetgen perills Quants records dolça Mare, tenim tots vostres fills! Sent consol i alegria pel qui us sap invocar: Santa Verge... Quan la fe està apagada en un món corromput fou d'aquesta contrada bastió de virtut. si ens manqués energia allargueu-nos la mà: Santa Verge... Derrameu a mans plenes vostres dons i favors i deslligueu de cadenes als pobrets pecadors. Sens la vostre valia nostre esforç fóra en va: Santa Verge... Allunyeu la tempesta que ve amb pedres i llamps; el verí de la pesta i les plagues dels camps d'eixa gran rodalia que en Vós té el benestar: Santa Verge... En la nostra agonia no ens vindreu a vetllar? Santa Verge Maria de Palau Solitar. | 08156-86 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56826-foto-08156-86-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia: GOIG DE ROMÀNIC: http://goigderomanic.blogspot.com | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56842 | Casa Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-roig | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista que presenta ampliacions i reformes posteriors que desvirtuen el seu caràcter original. La casa originàriament era de planta quadrada, composta de planta baixa, planta primera, i una segona planta o sota coberta, amb una petita torre central que sobresurt de la coberta. Amb el pas del temps s'ha anat reformant i ampliant, afegint cossos sense gaire criteri compositiu ni normalista. Actualment, és un restaurant i la façana principal ha quedat malmesa a causa d'una darrera ampliació, d'estil precari, que tapa tota la planta baixa, desvalorant la imatge de conjunt. L'estructura és de murs portants amb forjat unidireccional. De la coberta inclinada a quatre vessants, destaca la teula ceràmica vidriada de dos colors (ceràmica i verd), i una petita torre central de planta quadrada coronant el volum amb coberta a quatre aigües. La façana principal original ha quedat tapada a causa de la darrera ampliació. Les façanes originals destaquen pel seu gust compositiu i formalista i per la idea global de conjunt de l'edifici. A la planta primera les finestres són rectangulars i allargades, emmarcades per unes peces ceràmiques ornamentals. En una de les façanes laterals, aquestes finestres esdevenen finestrals que s'obren a un gran balcó amb balustrada d'obra. En el segon pis, les obertures són més petites i estan centrades respecte a les obertures de la planta inferior. Aquestes també es troben emmarcades amb les mateixes peces ceràmiques ornamentals. La torre té una obertura rectangular, en sentit vertical, a cada una de les seves quatre façanes. | 08156-102 | C. Montjuïc, 44, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5881100,2.1691700 | 430750 | 4604379 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56842-foto-08156-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56842-foto-08156-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56842-foto-08156-102-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56933 | Altar del Roser de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-roser-de-santa-maria-de-palau-solita | XVII | <p>L'Altar del Roser es troba a la capella lateral de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És d'estil barroc, de fusta sense daurar i d'autor desconegut. Presenta un antipendi o frontal d'altar de rajoles de ceràmica policromada, realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII. Aquest frontal queda centrat per la Mare de Déu del Roser, amb el Nen Jesús en braços. Als costats hi ha rajoles geomètriques florals, que queden emmarcades per sanefes florals estilitzades. A sobre hi ha diverses sanefes més que culminen el conjunt.</p> | 08156-193 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56933-foto-08156-193-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Llorenç Pasollas, ceramista (antipendi). | Titularitat privada; accés públic. El retaule del Roser es trobava situat a l'altar major fins a l'any 1965. | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56934 | Pica baptismal de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-palau-solita | XV | La pica baptismal de l'església de Santa Maria de Palau-solità està realitzada en pedra de Girona, segons la visita pastoral de l'any 1508. Es sustenta sobre una base quadrada amb ornamentació esculturada de sanefa ondulada, sobre la que hi ha un petit pilar de vuit cares, que sosté la pica. El cos de la pica és octogonal i queda emmarcat, per la part superior, també per un octògon. La part frontal presenta esculpit un escut, de tipologia quadrilonga, amb l'any 1408 i una creu sobre la lletra alfa. | 08156-194 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56934-foto-08156-194-2.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.La pica baptismal s'utilitzà de forma regular fins a l'any 1870. | 93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56937 | Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-1 | XIX-XXI | Hi ha algunes cases que ja no passen la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família és una capelleta domiciliària, feta de fusta, amb ornaments de marqueteria. Duu les imatges de Jesús, Maria i Josep, protegides a la part frontal per un vidre, que es troba protegit alhora per dues portetes. Al darrere, normalment, hi ha un paper on van relacionades i numerades les persones inscrites a la capelleta. A la seva base hi ha un espai on es pot dipositar alguna moneda com a donatiu. Es va passant de casa en casa, i la seva estada és motiu de reflexió i pregària. A Santa Maria de Palau-solità hi ha una capelleta que passa en ruta per diverses cases del barri de la Sagrera i d'altres properes a la zona. El temps d'estada de la capelleta a cada casa, normalment, és d'un sol dia. | 08156-197 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5838900,2.1692400 | 430752 | 4603911 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56937-foto-08156-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Lluís Francès Castillo (tècnic de cultura de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56802 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-1 | XX | L'indret on es troba la font està envoltat de brutícia. | La font del Rector es troba al costat de l'església de Santa Maria. S'hi accedeix per les escales que porten a la bassa, situada a un dels laterals. Es tracta d'una mina que condueix l'aigua a través d'un caneló, i surt a l'exterior per un broc; l'aigua cau a una pica rectangular de pedra, i omple la bassa situada al costat. | 08156-62 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5841100,2.1694100 | 430766 | 4603935 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56802-foto-08156-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56802-foto-08156-62-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56828 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-2 | XX | La creu de la Santa Missió es troba al davant de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Està formada per una base graonada de pedres treballades que sustenta una columna quadrangular, també de pedra treballada, que acaba en un capitell triangular de pedretes i ciment. Sobre el capitell hi ha col·locada una petita creu de forja. La columna presenta una placa de marbre, amb la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ / 9 FEBRER 1947'. | 08156-88 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5839800,2.1694500 | 430769 | 4603921 | 1947 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56828-foto-08156-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56828-foto-08156-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc