Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94322 | Cal Parrosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parroses | <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà.</p> | XX | Va ser objecte de reforma a finals del segle XX. | <p>Edifici a quatre vents de planta rectangular de prop de 15 x 10 m amb la façana principal orientada a migdia, situada a l'extrem sud d'una parcel·la enjardinada de prop de 2.500 m2.</p> <p>Disposa de planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant, amb pendents diferents, el carener paral·lel la façana principal i rematada a migdia per una balustrada de tres trams. La façana principal està distribuïda en tres eixos d'obertures. Les de la planta inferior són acabades amb un arc rebaixat; les de la planta noble són rectangulars i disposen de balcó i les del segon pis són obertures rectangulars simples, totes amb un marc en relleu de color blanc que ressalta sobre el rosat de la resta de la façana.</p> <p>Pel que fa a la resta de façanes, les obertures, de dimensions menors, no segueixen cap simetria.</p> | 08157-123 | Carrer Vallès i Ribot, 7 | <p>Casa dels Duran, que després van ser Parrosés i encara més tard, Ribot. L'any 1830 s'hi documenta un Joan Duran, dit el Parrosés. (Massegur, 2014: 88)</p> | 41.4212476,1.9987312 | 416330 | 4586005 | Primeres dècades del segle | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94322-123calparroses01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94322-123calparroses02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94322-123calparroses03.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 94022 | Forn del Media | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-media | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017)<em>, </em>núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | La zona ha estat desbrossada recentment (2023). | <p>Forn de calç industrial de producció discontínua les restes del qual encara es conserven en prou bon estat, amb el túnel de descàrrega complet.</p> <p>L'edifici és de planta rectangular i semisoterrat, aprofitant el pendent natural del terreny. Està fet amb maçoneria de calç i pedra de mida petita i mitjana, orientat est-oest, amb la boca a llevant. Aquesta entrada fa 220 cm d'amplada, està acabada amb un arc rebaixat fet amb rajol ceràmic disposat al sardinell. Dóna a un espai allargassat, de 5,7 m, cobert amb volta de canó rebaixada feta completament amb material ceràmic, i articulat per arcs fets amb el mateix material. L'alçada d'aquesta cambra és de 2,2 m.</p> <p>La façana principal del forn fa més de 8 m d'alçada i presenta dos murets perpendiculars que haurien servit per constituir un petit espai, amb una entrada de 3,2 m i una planta gairebé quadrada (5,3 x 5,1 m). Es tractaria d'un espai cobert per fer la descàrrega més còmodament i a recer. Les empremtes de la teulada d'aquest cos s'observen encara tant en la façana principal com en els encaixos del mur perpendicular de la dreta.</p> <p>A la part superior, tot i que no es pot observar per la vegetació que hi és present, hi ha l'espai on es carregava la calç. No es poden observar altres estructures del forn degut a la vegetació.</p> <p>Al seu voltant hi ha la vegetació que correspon a la zona; a sobre mateix del vertical al sostre hi ha pins de 20-30 anys.</p> | 08157-112 | Carretera de Fontpineda, a la primera corba després de can Salabert. | <p>Segons les notes de Carles Millàs, el forn i la pedrera de la qual s'abastia van ser propietat de Josep Badia Torns (1887) i posteriorment de Francesc Badia Roig (1882-1892). Després va ser arrendat per Joan Molins Parera cap a finals del segle XIX (1893 o 1894). </p> | 41.4252929,1.9875814 | 415403 | 4586465 | Anterior a 1887 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia04.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Forn documentat pels Amics del Museu de Pallejà d'acord amb les notes de l'estudiós local Carles Millàs. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||
| 93687 | Pintura mural de l'institut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-linstitut | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Els dos trams inferior estan completament decorats amb pintura mural, principalment amb tons blaus, grocs i carbasses. Els motius principals són dos rostres de dones, un a cada tram, envoltats de flors, ocells i papallones.</span></span></span></p> | 08157-81 | Carrer de Nostra Senyora de Montserrat. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>L'any 2021 es va dur a terme un mural que cobreix els murs de les escales d'accés a l'Institut de Pallejà. Finançat per l'Ajuntament, va ser realitzat pels alumnes de 3r d'ESO del mateix institut amb l'artista d'art urbà Anna Maga. </span></span></span></span></span></p> | 41.4271100,1.9929923 | 415857 | 4586661 | 2021 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93687-81mural02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93687-81mural03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93687-81mural04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Alumnes de l'Institut i Anna Maga | Art urbà.Es tracta d'una escala de formigó formada per cinc trams de graons que permeten salvar el desnivell existent entre el carrer inferior i l'Institut. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93984 | Els gegants nous Oleguer i Clara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-nous-oleguer-i-clara | XXI | <p><span lang='CA'><span>Ell és Oleguer Sauló i Castell, pesa 30 kg i fa 3 m d’alçada. Representa el mestre d’obres del castell de Pallejà i cal situar-lo a finals del segle XVI. Porta, en una mà, un pergamí amb un plànol del castell i, en l’altra, una maqueta de l’edifici.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Ella, la Clara Aiguadé i Molinada, pesa 28 kg i també fa 3 m d’alçada. Representa una de les noies del poble que anava a buscar aigua a la font de la Molinada, en el context de creixement de Pallejà a partir de la construcció de les torres d’estiuejants de finals del segle XIX. Porta una gran gerra per omplir d’aigua.</span></span></p> | 08157-94 | Avinguda Prat de la Riba, 10 | <p><span lang='CA'><span>Aquesta nova parella de gegants, construïts per Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers, va ser inaugurada el dia 6 de febrer de 2015, amb motiu de la celebració dels 20 anys dels gegants del municipi.</span></span></p> | 41.4217261,1.9967851 | 416168 | 4586060 | 2015 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93984-clip2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Taller Sarandaca de Granollers | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93977 | Rellotge de Sol de Pere Juárez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-pere-juarez | <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> | XXI | <p>Rellotge equatorial de ferro amb arc perimetral a un metre, i nombres buidats amb tècnica làser i acabats antioxidants. Les hores s'indiquen per la llum que passa per la cinta de nombres perforats. D'aquesta manera, les hores es poden anar llegint sobre la placa de ferro inferior.</p> | 08157-87 | Via Cardenal Vidal i Barraquer, 23 | 41.4175585,1.9624309 | 413291 | 4585631 | 2014 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Pere Juárez | Es tracta d'un homenatge de l'autor al seu pare. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||||||
| 95040 | Escultura en homenatge a Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-a-santa-eulalia | XXI | <p>Es tracta d'una gran placa de acer corten amb la part superior representant les quatre barres a diferents nivells i la inferior amb representació calada de la creu de santa Eulàlia.</p> | 08157-136 | Rotonda de l'Avinguda de Prat de la Riba amb ronda de Santa Eulàlia. | 41.4151407,1.9998644 | 416416 | 4585326 | 2011-2015 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95040-02santa-eulaliaresize.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Joan Torras Jareño | Escultura encarregada a l'arquitecte municipal per l'Ajuntament en homenatge a la patrona del municipi. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 94960 | Escultura 'Torres de les cultures' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-torres-de-les-cultures | XXI | <p>Escultura que presideix la rotonda, ubicada cap a migdia, no centrada. Es composa de dues estructures metàl·liques a manera de torres piramidals que es composen cadascuna de tres formes trapezoïdals lligades a les subjectades pels quatre eixos que conformen la piràmide. A la base, les dues estructures es troben unides per mitjà d'una corda anusada.</p> | 08157-131 | Rotonda situada a la Ronda de Santa Eulàlua amb carrer de Cervantes | 41.4170055,2.0003514 | 416459 | 4585533 | 2007-2011 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94960-131tasensio2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94960-131tasensio3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | José Antonio Asensio Fernández | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 93624 | Sala Pal·làdius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-palladius | <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà </em>(2006)<em>,</em> núm. 12, pp. 8-9.</p> | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici polivalent que inclou una biblioteca, un teatre-auditori i un aparcament. Està configurat com un recinte de planta quadrada desenvolupat entorn d'un pati central, també quadrat, amb una volumetria d'alçades variables. Les cobertes reben un tractament vegetal, visible només des dels edificis del voltant. Un extrem del solar es va urbanitzar com a plaça pública. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té una estructura de pilars de formigó i armadures metàl·liques a la planta baixa, i una façana ventilada amb revestiments exteriors de tauler de ciment i fibres naturals. Compta amb una galeria perimetral en sentit longitudinal, amb tancaments de vidre, que suavitza la façana abocada a la plaça. </span></span></span></p> | 08157-38 | Nostra Senyora de Loreto, 20 | <p><span lang='CA'><span><span>Es va construir entre 2006 i 2007 concebuda de bon principi com a equipament cultural.</span></span></span></p> | 41.4232224,1.9981323 | 416282 | 4586225 | 2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Carlos Llinàs Carmona | A l'interior s'hi troba una pintura mural feta pels alumnes del taller d'Antonio Asensio en una pintada col·lectiva de Festa Major, així com també una pintura del mateix Antoni Asensio, pintor i escultor nascut a Granada l'any 1957, professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i veí de Pallejà. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||
| 93686 | Plaça de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lestacio-0 | <p>- <em>L'Adroc. Butlletí d'Informació municipal de Pallejà</em>, (2007), núm. 17, p. 4.</p> | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>El soterrament de les vies i de l'estació de tren de Pallejà va permetre la urbanització d'un nou espai públic al seu damunt, al nivell de l'església. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La nova plaça de l'Estació, inaugurada el 20 d'octubre de 2007, va permetre enllaçar els barris del poble que quedaven separats per la via. Es tracta d'una plaça en forma de passeig que té les característiques del que habitualment es coneix com a 'plaça dura', amb funcions d'aparcament. La impossibilitat de plantar espècies vegetals damunt de l'estació va fer pensar en uns fanals que evoquessin la forma dels arbres i que són, de fet, l'element més interessant i característic de l'obra.</span></span></span></p> | 08157-80 | Plaça de l'Estació | <p>L'antiga estació existia des de l'any 1912.</p> <p>Les obres es van iniciar el novembre de 2003 i, a més de la construcció d’un túnel i d’una estació soterrada, van suposar la desaparició de tres passos a nivell i la connexió viària transversal dels carrers Montserrat, Pau Claris i Sol entre d’altres.</p> | 41.4206339,1.9956833 | 416074 | 4585939 | 2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93686-80plestacio02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93686-80plestacio03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93686-80plestacio04.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||||
| 94961 | Escultura en homenatge a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-a-la-sardana | XXI | <p>Escultura formada per dues figures esquemàtiques planes tallades en acer corten i representant un home i una dona l'un davant de l'altra amb els braços estesos cap endavant i agafats de la mà. L'escultura es troba sobre una base de formigó sense cap inscripció.</p> | 08157-132 | Avinguda Prat de la Riba, 24 | 41.4216777,1.9969778 | 416184 | 4586055 | 2003-2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94961-132dansaires2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94961-132dansaires3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||||
| 94962 | Escultura 'l'abraçada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-labracada | XXI | <p>Estructura de ferro sobre base de formigó sense cap inscripció.</p> | 08157-133 | Carrer de Sant Isidre | 41.4219614,1.9999481 | 416432 | 4586083 | 2003-2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94962-02-133resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94962-03-133resize.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Escultura realitzada com a culminació de les obres d’urbanització del Sector Est. Té com a significat l’abraçada a través del gest de posar el braç per darrera de l’espatlla d’una altra persona | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 95039 | Escultura de la vela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-vela | XXI | <p>Escultura de dues peces que juga amb les formes triangular, en ferro, i rectangular, en pedra, que representa la vela d'un vaixell. Es troba sobre una base quadrada de formigó.</p> | 08157-135 | Carrer de la Riera Boter amb la Ronda de Santa Eulàlia. | 41.4266451,1.9982162 | 416294 | 4586605 | 2003-2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95039-02135resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95039-03135resize.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Jordi Torras Jareño | Escultura cedida a l'Ajuntament pel seu autor després d'haver estat presentada en un concurs. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 95038 | Escultura en homenatge als 25 anys de la coral Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-als-25-anys-de-la-coral-pau-casals | XXI | <p>Representació de la imatge de Pau Casals tocant el violoncel en làmines de acer corten pintat i tallat en diversos plans, col·locada al mur de formigó que tanca el parc de la molinada per la part de llevant. Al darrera, a tocar del mur, es troba la cadira, pintada de color gris fosc; al mig i de color gris clar, el personatge; i, al davant, de nou de color gris fosc, el violoncel.</p> | 08157-134 | Carrer de Nostra Senyora de Loreto, a llevant del parc de la Molinada | <p>Encàrrec de l'Ajuntament per tal de commemorar els 25 anys de la coral Pau Casals.</p> | 41.4217582,1.9979896 | 416268 | 4586063 | 2002 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95038-02134resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95038-03133resize.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Joan Torras Jareño | Al costat hi ha la placa commemorativa. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93691 | Rellotge de sol del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-castell | <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Rellotge en arrebossat sobre pedra, rectangular, declinació: 17.64° sud-est, amb marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana, la línia de les 12 és vertical, no incorpora línies de declinació ni inscripcions, gnòmon de vareta.</p> <p>Rellotge d'autor, ben conservat.</p> | 08157-84 | Carrer Major | <p>Correspon a una de les darreres restauracions del castell de Pallejà, de l'any 1996.</p> | 41.4216973,1.9968336 | 416171 | 4586057 | 1996 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93691-84rellotgecastell01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93691-84rellotgecastell02_1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Josep i Jordi Nogués (In-Temperie) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93983 | Els gegants Martí i Laieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-marti-i-laieta | XX | <p>Els gegants de Pallejà són en Martí Teula de Sobrerroca i la Laieta Canduro i Rovires, noms en honor a la patrona i copatró del poble. Representen uns pagesos ficticis del poble. Estan fets amb fibra de vidre sobre fusta i vestits de roba.</p> <p>La Laieta pesa 44 kg i fa 3,75 m d'alçada. Vesteix una camisa de color blau clar i una faldilla de flors amb davantal negre. Du a la mà dreta un cistell de maduixes i un pom de flors boscanes a l'esquerra.</p> <p>El Martí pesa 46 kg i fa 3,8 m d'alçada. Du una camisa llisa de color clar i una faldilla llisa de color marró soc i una faixa negra. Al cap, hi du una gorra. A la mà dreta porta un arpiot, que recolza sobre l'espatlla, i a la mà esquerra du una bota de vi.</p> | 08157-93 | Avinguda Prat de la Riba, 10 | <p><span><span><span><span><span>Els gegants, en Martí i la Laieta, van nèixer a l’any 1994 al Taller Sarandaca de Granollers. El seu creador va ser el Ramon Aumedes i el seu batejament es va produir el 12 de febrer de 1995. </span></span></span></span></span>Els padrins van ser en Manel i la Vicenta de Castellbisbal i en Bernat i la Candelera de Molins de Rei.</p> <p>Fins a la construcció dels gegants nous, inaugurats l'any 2015, sortien el febrer per la Festa Major de Santa Eulàlia, el juliol per la Festa Major d'Estiu i en totes les trobades de geganters on eren convidats.</p> <p>Actualment surten també tant com poden i solen ser sol·licitats per les festes de Castellbisbal i Molins de Rei, ja que els seus gegants en foren els padrins. Tanmateix, en algunes ocasions són rellevats pels gegants nous, l'Oleguer i la Clara, que pesen menys i són més lleugers de portar.</p> | 41.4217523,1.9967404 | 416164 | 4586063 | 1994 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93983-93gegantspalleja01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93983-93gegantspalleja02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93983-93gegantspalleja03.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-02-20 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Taller Sarandaca | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93985 | Els Quarantins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quarantins | XX | <p>Els quarentins és una tradició que va néixer l'any 1993 amb la generació dels nascuts l'any 1954 per tal de reunir-se i celebrar plegats els quaranta anys. D'ençà d'aquell moment, un cop l'any se celebra el sopar de quarantins i un acte de celebració a l'ajuntament. En el decurs de l'any en què en fan 40 col·laboren en les festes i tradicions populars pallejanenques.</p> | 08157-95 | Avinguda Prat de la Riba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els quarantins és una tradició que neix, l’any 1993, de la idea de tres joves de reunir-se reunir amb tots els pallejanencs nascuts l’any 1954, amb l’objectiu de celebrar plegats el 40è aniversari. Aquella primera reunió es va dur a terme el mes de gener de 1994 a la Sala de Cultura de l’Ajuntament i hi van assistir 25 persones. Durant la resta de l’any </span></span><span lang='CA'>es van fer reunions per programar i realitzar activitats diverses com: excursions, dinars, sopars, visites a museus, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mes de desembre de 1994 es van tornar a demanar dades</span><span lang='CA'> al Padró dels nascuts l’any 195</span><span lang='CA'>5 per a convocar-los a una reunió i fer el que seria el primer traspàs de grups de quarantins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aviat es van implicar també en la festa de Carnestoltes, la comissió organitzadora de la qual es va nodrint any rere any dels diferents grups de quarantins del municipi. També s’han anat implicant en la vida cultural de Pallejà, amb l’organització de diversos actes per la Fira del Maig, les festes de la Primavera, per la Festa major d’Estiu, etc.</span></span></span></span></p> | 41.4217282,1.9967141 | 416161 | 4586060 | 1993 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93985-quarantins-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 93597 | Cases Molins de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-dalt | <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc. (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Els blocs, de planta baixa i dos pisos, alternen els balcons correguts amb les façanes de dos eixos de finestres simples. Es caracteritzen per la tonalitat gris de la pintura gris fosc que presenten en la cara que dóna a la plaça Parera i Figueras, mentre que a la zona exterior predomina el color terrós dels totxos. Es disposen entorn a una gran plaça amb parc infantil. A l’angle nord-est hi ha una llar d’infants.</span></span></span></p> | 08157-35 | Plaça de Parera i Figueras | <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Durant la dècada següent va construir una sèrie d’habitatges a migdia del nucli urbà, a tot just 800m de la fàbrica. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A finals dels anys 60 es van edificar nous blocs de pisos en el terreny on hi havia el camp de futbol. Concretament, es van bastir, entorn a una gran plaça que es va anomenar de Joaquim Parera i Figueras, sis blocs de planta baixa i dos pisos amb 6 habitatges cadascun, que van resultat en 36 habitatges. Es van inaugurar el maig de 1969.</span></span></span></p> | 41.4266315,1.9936617 | 415913 | 4586607 | 1969 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt03.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93556 | Noviciat de les germanes Caputxines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noviciat-de-les-germanes-caputxines | XX | En visitar l'edifici a finals de l'any 2022, el conjunt es trobava en obres de manteniment i rehabilitació. | <p><span lang='CA'>Edificació bastida al capdamunt d’un turó a ponent del barri de les Masies, de planta quadrangular i format per quatre pavellons allargassats amb un petit pati central i una torre de planta quadrada a l’angle nord-est que presideix el conjunt i que és visible des de tot el vesant de migdia del nucli urbà. </span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici és pintat amb una tonalitat verda que contrasta amb el color terrós dels marcs de les finestres de totxo de la torre esmentada i de les teulades. El conjunt de la finca és molt més ampli, amb horts als vessants de llevant i tramuntana, una pista de bàsquet a ponent i una gran esplanada central pavimentada davant l’edifici principal a ponent, en la qual es troba un segon edifici de planta baixa i de la mateixa època, a manera de recepció.</span></p> | 08157-27 | Camí del Noviciat | <p><span lang='CA'>Edifici inaugurat l’any 1964, sota la direcció de l'arquitecte Ramon Bayó i Samsó.</span></p> <p><span lang='CA'><span>Inicialment es va concebre com una casa religiosa on seguir els ensenyaments del frare caputxí Josep Tous. Anys més tard, a petició de la Diòcesi i mantenint el seu primer objectiu, va obrir també les seves portes a grups cristians, parròquies, i col·legis per a convivències i recessos.</span></span></p> | 41.4207828,1.9916696 | 415739 | 4585960 | 1964 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat041971.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ramon Bayó i Samsó | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93989 | Camí de les Violes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-violes | <p>- <em>Pal·laliana, butlletí del museu municipal de Pallejà </em>(2021)<em>, </em>núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, pp.19-21.</p> | XX | <p><span lang='CA'><span>Situat a ponent del terme, aquest camí o pista forestal ressegueix a mig vessant el llarg del cingle de les Planes. En l’actualitat, comença en la primera corba gran de la carretera a Fontpineda, davant de la Cova de la Guineu, tot i que originàriament partiria de la pedrera de can Coll, més cap al nord. En aquest punt està tancat al trànsit per una cadena. El seu traçat va des de can Salabert, que queda a pocs metres a llevant del camí, fins al camí del camp de tir o de les pedreres (camí del forn).</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>En els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya es pot reconèixer amb el nom de camí de Corbera. Aquest nom, a nivell popular, va passar a l’actual per la gran quantitat de violes boscanes que hi havia hagut. Malauradament, avui ja no se n’hi troben. Tanmateix, hi creix la típica vegetació mediterrània, plantes aromàtiques, i també garrofers, oliveres, ametllers.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Té una molt bona vista cap a la vall del Llobregat i les muntanyes i turons del voltant. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui el camí de les Violes ha esdevingut un camí ideal per fer passejades on encara es troben vestigis d’activitats agrícoles i de la indústria de la calç.</span></span></p> | 08157-99 | Camí de les Violes | <p><span lang='CA'><span>Es va construir cap a finals de la dècada dels 60 per tal de facilitar l’accés de la maquinària pesada amb la qual s’havien d’instal·lar les torres de la línia elèctrica de FECSA que portaria l’alta tensió al sector de les Fallulles, prop de la fàbrica de Ciments Molins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Actualment resta com un camí de servei per al manteniment de les torres esmentades.</span></span></p> | 41.4244232,1.9871390 | 415365 | 4586368 | 1960s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-04.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93596 | Cases Molins de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-baix | <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Avui es tracta d’un conjunt de blocs de pisos que ocupa una àrea de 15.400 m2 i que es diferencia en una sèrie de 12 blocs allargassats, amb planta baixa els d’un costat i planta baixa i pis els de l’altra, disposats per parells molt similars entre ells, a llevant del carrer de Joan Parera. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A ponent, es troben diversos blocs correguts disposats entorn a la plaça de l’arquebisbe Modrego.</span></span></span></p> | 08157-34 | Carrer de Molins Parera | <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 i durant la de 1950 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Fins al punt que es va acabar creant al sud del nucli urbà de Pallejà, i prop de la fàbrica una mena de colònia amb construccions allargassades, algunes de planta baixa i d’altres amb planta i pis, que avui es coneixen com les Cases molins de Baix. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1953 es van construir sis grups de dos habitatges de planta baixa i sis grups de planta baixa i pis de 4 habitatges cadascun. En total 36 habitatges que van ser inaugurats el novembre de 1955. El 1958 es van construir dos blocs de planta baixa i pis, de 12 habitatges cadascun, en total 24 habitatges, per darrera dels blocs anteriors, a l’altra banda del carrer que du el nom de Molins Parera. L’any següent es va continuar amb la construcció de dos blocs de planta baixa de dos habitatges cada un i quatre blocs de planta baixa i pis de 4 habitatges cada un, en total 20 habitatges més. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Així, a principis dels anys 1960 Ciments Molins disposava de 80 habitatges per als seus empleats agrupats al costat de la CN-II, a Pallejà, a uns 800m al nord de la fàbrica.</span></span></span></p> | 41.4157383,1.9987580 | 416325 | 4585393 | 1958 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix08.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 94328 | Xemeneia de la fàbrica tèxtil Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-textil-matas | <p>- DÍAZ, César; GUMÀ, Ramon (2008). 'Patologia, diagnòstic i recuperació de xemeneies industrials de fàbrica de maó'. <em>Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Assaig i recerca</em>. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Recursos Culturals. Diputació de Barcelona. Barcelona, pp. 23-48.</p> | XX | <p>Xemeneia industrial de maó ceràmic i de tub cilíndric, una de les dues úniques que queden a Pallejà. Aquesta mena de construccions coincideixen generalment amb l'adopció de la caldera de vapor com a nova tècnica en els processos de producció, i amb l'ús del carbó com a recurs energètic natural.</p> <p>Comencen a proliferar cap a la segona meitat del segle XIX i la seva construcció perdura al llarg de tota la primera meitat del segle XX, fins ben entrats els anys cinquanta, quan pren el relleu l'energia elèctrica. De la industria a la qual pertanyia encara en resten també algunes naus.</p> | 08157-129 | Carrer del Pla de l'Olivella, 4 | <p>La construcció de la fàbrica tèxtil de l'empresa Matas, S.A. es va iniciar entre els anys 1947-48 i la fàbrica es va posar en funcionament l'any 1951.</p> | 41.4160881,2.0009174 | 416506 | 4585430 | 1948-51 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-129-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-129-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-12904.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93986 | Festa Major de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-eulalia-0 | XX | <p><span lang='CA'><span>La Festa Major d’Hivern és en honor de la patrona de Pallejà, Santa Eulàlia, i se celebra el dia 12 de febrer.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Entre els actes que es van celebrar l’any de la realització d'aquest mapa hi ha un campionat de Botifarra, una passejada popular, concert, espectacle de foc, concurs de pesca, plantada de gegants i capgrossos, trobada de col·leccionistes de plaques de cava, eucaristia en honor de Santa Eulàlia i cercavila de gegants.</span></span></p> | 08157-96 | Plaça Major | <p><span lang='CA'><span>És una festivitat relativament moderna, que data dels anys 40.</span></span></p> | 41.4214585,1.9965373 | 416147 | 4586031 | 1940s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93986-96fmhivern01jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93986-96fmhivern02jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93986-96fmhivern03jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93986-96fmhivern04jpg.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 93593 | Can Comenges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comenges | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de grans dimensions, de planta quadrangular, amb planta baixa pis i terrat amb el coronament de les façanes sud, la principal, i est emmerletades.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S’hi accedeix pel carrer d’Antoni Gaudí, que és esglaonat a través d’una porta amb reixa entre dos pilars acabats amb pinacles enrajolats de color verd. Aquesta porta condueix al jardí de la casa, de grans dimensions. També s’hi pot accedir des de la plaça Francesc Cerdà, per una escala que des de la plaça i de forma lateral porta a la plataforma elevada on es troba l’edifici. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les dues façanes visibles són caracteritzades, a banda de pels merlets esmentats, pel seu color rosat amb les obertures emmarcades amb una franja de color rogenc i també per la sanefa amb rombes que hi ha per sobre les obertures del primer pis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa a aquestes obertures, en totes dues façanes obeeixen a una simetria de tres eixos. A la planta baixa hi ha una porta central flanquejada per sengles finestres i al primer pis per un balcó principal centrat i flanquejat per segles finestres més. També són característiques de l’edifici els finestrons estrets acabats amb arquets apuntats o bé trilobulats que es troben alternats amb les finestres de tipus convencional. </span></span></span></p> | 08157-33 | Carrer d'Antoni Gaudí | 41.4218944,1.9931534 | 415864 | 4586082 | 1930s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc06.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-09 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||||
| 93991 | Sistema de cable aeri de Ciments Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-cable-aeri-de-ciments-molins | <p>- POLO, Carme (2004). '<em>Records. Ciments Molins. 75 anys d'Història</em>'. Laia Libros, pp. 22-23.</p> | XX | Es tracta d'estructures en desús, majoritàriament fetes amb ciment i ferro en desús que s'han anat degradant. | <p><span lang='CA'><span>Pilones que queden del cable aeri que Ciments Molins feia servir pel transport de la pedra des de la pedrera del cim de les Planes, a Pallejà, fins a la nova fàbrica de Quatre Camins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Així, prop de la pedrera de les Planes encara s’observa l’edifici on es feia el cribratge i la separació per mides, amb dues grans tremuges que anaven a parar a l’estació de càrrega de les vagonetes. A la part inferior d’aquest edifici es troba la galeria des d’on es carregaven les vagonetes i on s’iniciava el recorregut del cable aeri. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui no en queda res de la maquinària ni del cable a l’interior de la galeria. Sí que resten en canvi gairebé totes les pilones, llevat d’aquelles que hi havia per on avui passa la variant de Vallirana o a la zona més immediata a la fàbrica.</span></span></p> | 08157-101 | La Pedrera - Ciments Molins | <p><span lang='CA'><span>Al voltant de 1928 Ciments Molins va ampliar els seus terrenys de la fàbrica de Quatre Camins amb la incorporació de 70.000 m2 on havia funcionat anys enrere una fàbrica de totxos que havia fracassat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Allà es va fer un edifici d’oficines, un magatzem de recanvis, una nau sense tancament per hidratar la calç produïda pels antics forns i un habitatge on hi havia de viure l’encarregat. També es construeix una gran nau de matèries primeres on s’instal·la un pont grua i quatre sitges sobre les quals es col·loca l’estació receptora d’un telefèric, que comunicaria la fàbrica amb la pedrera de Pallejà.</span></span></p> | 41.4128254,1.9879674 | 415419 | 4585081 | 1930s | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-07_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins | Avui l'edifici es troba abandonat i les pilones mimetitzades amb el bosc. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||
| 93559 | Can Coll o can Seix Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-o-can-seix-petit | XX | Ben cuidada i en manteniment constant. | <p><span lang='CA'><span><span>Conjunt de dues edificacions molt properes a can Seix, que inicialment haurien format part d’una mateixa propietat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La casa principal, al sud-est, és de planta rectangular amb façana principal a migdia. En realitat, està formada per tres cossos allargassats, de planta baixa i pis, de mides similars i coberta a quatre aigües. Un cos apaïsat, que és el principal i dos més a banda i banda del principal en sentit transversal, capçant-lo. Són característiques de l’edifici les finestres caputxines, així com també el gris corregut amb decoració esgrafiada i els porticons de persiana de color verd.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’espai davanter del cos central existent entre els dos travessers és ocupat per un accés amb tres arcades de mig punt coronat per una terrassa i l’espai posterior per un cos amb teulada a un sol vessant.</span></span></span></p> | 08157-30 | Camí de Can Seix | <p>Casa construïda per Francesc Seix l'any 1928, coetàniament amb la reforma de la casa principal, l'antiga masia de Can Coll, (avui can Seix), ambdues obres encarregades a l'arquitecte Antoni Fisas. </p> | 41.4270517,1.9896532 | 415578 | 4586658 | 1928 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Antoni Fisas | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93688 | Claraboia de can Seix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claraboia-de-can-seix | XX | El darrer cop que es va veure, la claraboia presentava molts vidres trencats. | <p>Gran claraboia de l'any 1928 coneguda amb el nom 'El caçador d'ocells', que es considera una de les obres més representatives de Xavier Nogués.</p> <p>Està formada per tres grans plafons centrals, vuit de laterals i vuit més en els angles. Els vidres estan muntants sobre una gran carcassa de ferro i reforçats per una graella emplomada. En el plafó central s'hi representa un caçador, el seu gos i un poble al fons. En els laterals s'hi veuen representats ocells i isards i en el cantó més curt vaixells amb les veles al vent.</p> <p>Tot el conjunt està emmarcat per sanefes vegetals i geomètriques.</p> | 08157-82 | Camí de les Rovires. | <p>Can Seix va ser encarregada per Francisco Seix Zaya a Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 1933) a les primeres dècades del segle XX.</p> <p>L'obra va acabar transformant l'antiga masia de can Coll, documentada des de 1600, en una torre d'estil modernista amb destacats ornaments artesanals entre els quals cal destacar la galeria de solana, constituïda per tres arcs trigeminats i coronament de línies sinuoses.</p> <p>Llavors, ja a l'any 1928, també s'hi va col·locar la gran claraboia, obra de Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 1873 - 1941), possiblement en col·laboració amb el vitraller Ricard Crespo Boquera (Cambrils, 1891 - Barcelona, 1949).</p> | 41.4261461,1.9894561 | 415561 | 4586558 | 1928 | 08157 | Pallejà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix06.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Francesc Xavier Nogués i Casas | 105|98 | 47 | 1.3 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93689 | Rellotge de sol de can Seix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-seix | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 57-62.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XX | <p>Rellotge de sol esgrafiat sobre pintura blanca en un semicercle que ocupa l'espai superior de la façana principal, entre els dos vessants del carener, que és arrodonit. Amb xifres romanes.</p> | 08157-83 | Camí de les Rovires. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Can Seix va ser encarregada per Francisco Seix Zaya a Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 1933) a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4260880,1.9895057 | 415565 | 4586552 | 1928 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93689-83rellotgeseix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93689-83rellotgeseix02.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93591 | Cases d'estiueig del carrer Joan Tarruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-destiueig-del-carrer-joan-tarruella | XX | Manteniment continuat pel seu ús residencial. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta de sis cases exemptes de mides similars situades al costat de ponent del carrer de Joan Tarruella. Totes construïdes en parcel·les rectangulars, amb la façana donant al carrer i un jardí a la part posterior. Totes disposen també d’una entrada amb tanca i reixa i disposen de planta baixa i pis, amb teulada a tres vessants. En tres d’elles es pot llegir també la data de construcció, entre 1927 i 1930 i en el cas del número 51 es pot llegir en una rajola el nom de la casa, “Villa Rosa”.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’única que es desmarca en mides i simetria és la del número 49, construïda en una parcel·la més gran. La casa és més ampla, disposa de golfes i la teulada és a dues aigües, per la qual cosa, a diferència de la resta, no presenta voladís camp caps de biga en façana. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D’altra banda, la casa del núm. 53 ha estat la més modificada en el decurs de la centúria.</span></span></span></p> | 08157-31 | Carrer de Joan Tarruella, 49-59 | <p><span lang='CA'><span><span>La dècada de 1920-30 va ser abundant en projectes i construccions. A Pallejà es van començar a construir nombroses cases d’estiueig, sobretot a la zona compresa entre el Passeig de J.M. de Segarra i la Riera Boter, al nord de la vila. És el cas d’algunes de les cases del carrer de Joan Tarruella, concretament els números 49-57.</span></span></span></p> | 41.4247429,1.9952077 | 416040 | 4586396 | 1927-1930 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig08.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93592 | Villa La Cubana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-la-cubana | XX | Manteniment continuat pel seu ús residencial. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de planta rectangular de prop de 150 m2 orientat de nord-oest a sud-est amb la façana a tramuntana amb una entrada amb tanca. Disposa de planta baixa i una teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En l’arrencada de la teulada és coronada per una balustrada presidida per una garlanda a la part central a l’interior de la qual es llegeix el nom de la casa. Disposa d’un pati posterior.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui es caracteritza per la combinació dels colors rogenc, al mur de la façana principal, i blanc als marcs de les obertures, coronament de la balustrada i façana lateral.</span></span></span></p> | 08157-32 | Carrer del Riu, 16 | <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser construïda per José Bosch –se’n desconeix l’arquitecte- i, tot just acabada, l’any 1927, la va comprar Juan Baizán Reyes. Originari de Chiclana, havia prosperat a Cuba i allà s’havia casat i tingut fills. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Va ser ell qui va rebatejar la casa amb el nom de “Villa la Cubana”, ja que originàriament al coronament de la façana s’hi havien inscrit les lletres J.B. (José Bosch). </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Inicialment la casa es trobava voltada de terres en una extensió d’uns 600 m2 fins que Juan Baizán les va dividir entre els fills i aquests hi van anar construint. D’altra banda, en obrir-se el carrer Loreto, se’n va expropiar una altra part. De Juan Baizán, la casa va passar a Esteban Baizan, l’any 1960.</span></span></span></p> | 41.4223726,1.9980241 | 416272 | 4586130 | 1927 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 94325 | Cal senyor Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-pasqual | XX | Sembla haver estat objecte de rehabilitació a finals del segle XX o principis del XXI. | <p>Edifici a quatre vents, de planta rectangular de prop de 14 x 8 m, amb orientació nord-sud i façana principal a l'Avinguda de Prat de la Riba. Dóna també, pel costat nord, al carrer d'Enric Borràs. Les altres dues façanes donen a la parcel·la, enjardinada, de la pròpia casa. Disposa, únicament, de planta baixa amb teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana està coronada amb un mur d'alçat curvilini, que és el tret més característic de l'edifici, amb tres respiradors amb decoració de garlanda i motiu decoratiu central de tipus similar.</p> <p>Presenta cinc obertures en planta baixa: una porta centrada al costat de la qual hi ha dues finestres d'alçat quadrangular i, als extrems, dues finestres més coronades amb arc de mig punt. Les quatre finestres disposen de porticons de persiana de fusta.</p> | 08157-126 | Avinguda Prat de la Riba, 78 | <p>No es té constància de cap dada publicada sobre la seva construcció i evolució.</p> | 41.4197692,1.9976218 | 416235 | 4585842 | 1924 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual04.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93993 | Casa dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-molins | XX | Actualment es troba en procés de rehabilitació com a seu del Fundació Ana Ribot. | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a l'Avinguda Prat de la Riba, una de les principals artèries de Pallejà, i façana posterior amb jardí que dóna a l'Avinguda de l'11 de Setembre.</p> <p>Sembla fruir d'una ampliació, ja que consta de l'edifici que dona a l'avinguda de prat de la Riba, de planta baixa noble i teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la part posterior s'observa un altre cos de planta quadrangular i petit pati central, amb els quatre costat amb teulada a un sol vessant desaiguant al pati. A la posterior, hi ha un cos de tribuna que dóna al jardí posterior.</p> <p>La façana principal esta distribuïda en dos eixos amb un gran portal, un ampli finestral amb reixa de forja a la planta baixa i i un balcó corregut, també amb barana de forja i dues sortides. La façana es troba esgrafiada i presenta un amplia voladís amb biguetes de fusta.</p> | 08157-102 | Avinguda Prat de la Riba, 55 | <p>Es tracta de la casa on va viure Joan Molins Parera (1855-1933), fundador i primer president de Ciment Molins.</p> <p>La va fer construir Josep Munné, empresari de la calç, conegut com el Xic Bonic Cunya de Molins Parera (informació proporcionada per Albert Massegur)</p> | 41.4206444,1.9977452 | 416247 | 4585938 | 1920s | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93993-103casamolins02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93993-103casamolins03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93993-103casamolins04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment s'està rehabilitant com a seu de la Fundació Ana Ribot. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 94001 | Les Torres de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-de-sant-roc | XX | <p>Dues cases unifamiliars de planta gairebé quadrada d'entre 100 i 150 m2 en una parcel·la de planta trapezoïdal de prop de 1.480 m2. Totes dues tenen façana principal a migdia i posterior donant al passatge Josep Maria de Segarra. L'accés, però, es fa per la façana posterior, on comparteixen un sol portal amb reixa i petita teulada a doble vessant.</p> <p>La de ponent disposa de planta baixa, pis, golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana, en planta baixa s'obren dos finestrals que flanquegen la porta principal per sobre de la qual hi ha un balcó corregut, centrat respecte de la porta.</p> <p>La de llevant disposa de planta baixa, noble i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que té les obertures simètriques distribuïdes en tres eixos amb un balcó sobre la porta principal.</p> <p>Les dues cases compten amb un cos afegit a ponent i una terrassa a tramuntana a l'altura de la planta noble, que està construïda sobre quatre pilars que creen una porxada d'accés.</p> | 08157-104 | Passatge de Josep Maria de Segarra, 25 | <p><span lang='CA'><span>Es tracta de dues cases que havia fet construir Roc Grau Riera, mestre i autor de diversos llibres per als seus alumnes. Les cases van ser heretades per les seves filles, Rosina i Conxita, també mestres. Elles, però, van viure a Barcelona, on hi tenien l’escola. Van llegar en vida les cases a uns cosins, parents de l'arquitecte modernista Manuel Sayrach.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>En aquest indret es diu que s’hi va col·locar el primer pal d’electricitat de Pallejà.</span></span></p> | 41.4231912,1.9924921 | 415811 | 4586227 | 1920s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc05.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 94324 | Villa Gloria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-gloria | XX | <p>Edifici exempt de planta rectangular allargassada de prop de 15 x 6 m, amb orientació est-oest, façana principal a llevant i en una parcel·la de prop de 800 m2. Pel costat de migdia, la casa dóna al carrer del Mestre Falla, mentre que a llevant dóna al carrer d'Àngel Guimerà.</p> <p>Disposa de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a quatre aigües. Es caracteritza per ser pintada tota de color blanc llevat dels motius decoratius, de garlandes coronant les obertures, frisos entre plantes, respiradors i motiu decoratiu central amb el nom de la casa, que es troben pintats de color grana. Presenta un afegitó posterior als costats nord i oest.</p> <p>Les obertures segueixen una certa simetria, disposades en dos eixos a la façana principal i cinc a la lateral que dóna al carrer Mestre Falla. Disposa també d'un cos avançat amb balustrada a la façana principal que en planta baixa dóna accés a la casa i a la part superior crea una terrassa.</p> | 08157-125 | Carrer Àngel Guimerà, 1 | <p>No hi ha referències publicades d'aquesta casa.</p> | 41.4161494,1.9972110 | 416196 | 4585441 | 1920s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria03.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 93976 | Rellotge de sol de ca l'Esperanceta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesperanceta | <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Rellotge de sol semicircular treballat en l'arrebossat de la façana principal de la casa, centrat, i emmarcat amb una sanefa de trencadís de colors blanc, groc i blau.</p> <p>Orientació sud amb línies horàries de sis a sis i xifres romanes. Sol amb ulls i somrient al pol i gnòmon de vareta mal col·locat o torçat. Per sobre el sol es llegeix el lema '<em>SIAN TAMBÉ SERENES LES TEVES HORES</em>'.</p> | 08157-86 | Plaça de mossèn Cinto Verdaguer. | <p>Sembla coetani de la casa.</p> | 41.4218145,1.9963118 | 416128 | 4586070 | 1920-30 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93976-86rellotgeesperanceta01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93976-86rellotgeesperanceta02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93976-86rellotgeesperanceta03.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 94323 | Villa Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-ramona | XX | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a llevant, a l'avinguda de Prat de la Riba. A migdia la parcel·la dóna a un solar, i a ponent a un pati interior enjardinat de planta triangular, de tal manera que la parcel·la disposa d'uns 330 m2.</p> <p>Es tracta d'una construcció de planta rectangular allargassada de prop de 10 x 5 m de costat que encabeix planta baixa i primer pis, amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, coronat, en aquest costat, per una balustrada decorada amb roleus vegetals.</p> <p>Presenta dos eixos d'obertures, amb la porta d'alçat simple a mà esquerra i finestra enreixada a mà dreta en planta baixa. A la planta noble es troben dues obertures simètriques a les inferiors, amb porticons de persiana pintats de color grana, que donen a un balcó corregut. Aquestes darreres obertures es troben emmarcades amb una franja en relleu que, a la part superior, a manera de coronament, presenten decoració floral en baix relleu, de regust modernista. Per sobre seu hi ha un fris decorat amb respiradors també decorats. Entre el fris i els balcons, hi ha sis rajoles disposades l'una al costat de l'altre centrades, en les quals es pot llegir el nom de 'Villa Ramona'.</p> | 08157-124 | Avinguda Prat de la Riba, 50 | <p>No n'hi ha referències publicades.</p> | 41.4205001,1.9974170 | 416219 | 4585923 | 1920-30 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94323-124calaramona01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94323-124calaramona02.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 93545 | Ca l'Esperanceta de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta-de-la-placa | XX | És residència habitual i objecte de manteniment continuat. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa residencial de grans dimensions que presenta elements modernistes. Amb una superfície de prop de 420m2, té una planta trapezoïdal que ocupa una parcel·la situada entre la plaça de mossèn Jacint Verdaguer, on dóna la façana principal, el carrer de Martí i Julià, a ponent, i el carrer de Miquel Ricart, a llevant. Disposa de planta baixa, pis i golfes, amb la part central de la coberta sobrealçada amb terrassa i la resta amb coberta de teula àrab. Està orientada a sud, on hi ha un pati tancat amb muret baix i reixa i amb un portal d’accés amb teuladeta a doble vessant. És en aquesta façana on s’observen la major part dels detalls de regust modernista. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'accés principal és cobert amb pèrgola per sobre de la qual s’obre un balcó amb acabat curvilini i porticons de fusta. La porta central està flanquejada per dues obertures més. A l’esquerra, hi ha una porta acabada amb arc rebaixat, porticó de fusta exterior i porta de fusta amb reixa a l’interior, emmarcada a la part superior externa amb una franja en relleu pintada de blanc on hi ha una rajola amb un petit rellotge de sol pintat. A la part superior esquerra es llegeix, en una placa, el nom de <em>Villa Esperanza</em>, l’altra nom amb què es coneix la casa. A la dreta de la porta central, hi ha una finestra ovalada amb reixa pintada de color blanc per sota de la qual s’observa un banc decorat amb trencadís. A la planta noble, el balcó és flanquejat per dues finestres de pedra rogenca amb ampit lleugerament volat i motllurat, probablement aprofitades d’edificis anteriors. A la llinda de la finestra de llevant es llegeix la data de 1712. Per sobre, hi ha un rellotge de sol fet amb rajola vidriada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa al pati, a mà dreta s’observa una petita capelleta decorada amb trencadís, amb un plafó ceràmic amb representació del sagrat cor, envoltada també amb trencadís i una sanefa floral feta amb rajola ceràmica.</span></span></span></p> | 08157-16 | Plaça de mossèn Jacint Verdaguer, 8 | <p><span lang='CA'><span><span>L'antiga església de Pallejà es va esfondrar l'any 1918. Poc després, en el mateix indret s'hi va construir aquesta casa, una gran torre amb jardí que té la coberta ondulada, encara amb regust modernista. D'aquesta casa sorprenen les finestres antigues, una de les quals duu la data de 1712. Segons els Amics del Museu de Pallejà, poden ser aprofitades de la casa que la família Albareda tenia adossada a les parets de l’església enderrocada. Va ser reformada l’any 1964.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A les fotografies antigues podem veure com era l'antiga església l'any 1913 i, ja enderrocada, l'any 1921.</span></span></span></p> | 41.4218326,1.9963199 | 416129 | 4586072 | 1918 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta07_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta08_1.jpg | Física | Modernisme|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93987 | Recol·lecció de maduixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recolleccio-de-maduixes | <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana, butlletí del Museu Municipal de Pallejà</em> (2014), núm. 16, Pallejà, desembre de 2014, pp. 5-7. (informació extreta de les notes de Carles Millàs, que també en va ser un productor).</span></span></p> | XX | Avui ja no hi camps de maduixers. | <p><span lang='CA'><span>Tot i que no és una planta autòctona, a la primera meitat del segle XX i fins ben entrats els anys 70, la maduixa a Pallejà va ser un conreu molt estès. Es tractava de maduixes molt conegudes per ser molt petites, amb una olor molt especial, dolces, molt delicades i amb un temps de conservació molt curt. Va ser un producte d’anomenada al país i va comportar ingressos per a moltes famílies.</span></span></p> | 08157-97 | Camps de Pallejà | <p><span lang='CA'><span>Les maduixeres de Pallejà tenen el seu origen en els boscos del Montseny. Sembla que no va ser fins l’any 1915 que es coneix el primer camp de maduixes a Pallejà, propietat d’un pagès de Molins de Rei. Interessats per aquest conreu, Francesc Duran Albareda i Joan Buxadé Archs, es van informar d’aquest conreu, que també començava a fer-se a Sant Joan Despí amb maduixeres del Montseny. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Aviat les maduixeres de conreu acabarien essent el planter més estès del poble. La maduixa de Pallejà es comercialitzava a Barcelona. Fins als anys setanta va ser un conreu molt estès.</span></span></p> | 41.4226070,1.9967852 | 416169 | 4586158 | 1915-1970s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93987-97maduixespal16-01.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Les maduixes es recollien a finals d’abril amb colles principalment de dones, quatre o cinc per colla que duien un plat fondo. Del plat passaven a un cistell que tenia una cabuda de 2 a 2,5 kg, i que duien la marca de cada pagès.Com a testimoni de la importància que va tenir aquest cultiu, en fer la parella de gegants, a la Laieta, que representa una pagesa del terme, li van fer dur un cistell de maduixes. | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||
| 93551 | Ca n'Obianc o can Daunis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nobianc-o-can-daunis | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Habitatge unifamiliar d'estil modernista, construït en cantonada, amb planta baixa, pis i terrassa. Es caracteritza pel coronament amb merlets formant semicercles tancats amb baranetes de ferro, i gerros al damunt. Les finestres del pis presenten ornamentació ceràmica de trencadís en tonalitats verdes i blanques i la planta baixa té un ampli finestral en forma ovalada, també amb trencadís verd i reixa de ferro. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Part dels rajols de la solera del balcó corregut i les parts de totxo de l’entrada adossada pel costat de llevant està pintada de color taronja, de manera que es tracta d’una edificació principalment acabada amb pintura blanca, amb els trencadissos, porticons de les finestres, i també els gerros i una xemeneia que corona el terrat en verd i les parts de totxo de color taronja. </span></span></span></p> | 08157-22 | Passeig Pi i Margall, 36 | <p><span lang='CA'><span><span>Construïda l’any 1914.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Originàriament coneguda com ca n’Obianc el nom de Daunis prové de Quimet Daunis i Muntada, que n'havia estat propietari. </span></span></span></p> | 41.4212691,1.9939716 | 415932 | 4586012 | 1914 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc10.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||||
| 94019 | Barraques de camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-camp | XX | Totes són o han estat objecte de manteniment. | <p>Tipus de barraca aïllada de planta rectangular i diferents mides, característiques per disposar d'una teulada corba. Aquest fet fa pensar que es tractés de l'obra d'un mateix paleta. Se'n coneixen quatre, de les quals, la més gran i més coneguda és la que es troba al pati de l'escola la Garalda, que li han posat el nom de la Garaldeta. Tanmateix, molt a prop, també es coneix la barraca del camp del Mallorquinet, nom amb el qual es coneixia el seu propietari, que venia de Mallorca. Una tercera es troba en el conegut camp d'Anton Duran i una quarta propera a la del camp del Mallorquinet.</p> <p>Amb el temps han anat variant la fesomia, ja que en algun cas s'hi han adossat altres estructures o bé s'han pintat o encalcinat.</p> <p>(Informació proporcionada per Jordi Boladeras).</p> | 08157-109 | Carrer Riera Boter, 12 (l'adreça correspon a la barraca més coneguda, la que es troba al pati de l'escola La Garalda) | <p>A finals del segle XIX i principis del XX una sèrie de nous propietaris que amb el temps i el treball van anar adquirint poder adquisitiu, van comprar terres o petites parcel·les. És en aquest context que cal situar aquestes barraques.</p> | 41.4271805,1.9970460 | 416197 | 4586665 | 1910-1920 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94019-109barraquescamp01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94019-109barraquescamp02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 94326 | Cal Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribot | XX | Rehabilitada a finals del segle passat o principis del XXI. | <p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, estreta i allargassada, orientada est-oest, amb la façana principal a ponent, a l'avinguda Prat de la Riba. Esta format per un cos original, de prop d'11 x 4,5 m, al qual n'hi ha un altre d'afegit pel costat de llevant.</p> <p>L'original disposa de planta baixa i primer pis. A la planta baixa s'obre, centrada, una finestra i, al costat dret, la porta d'accés. Al primer pis, centrat respecte de la finestra, s'obre un porta que dóna a un petit balcó. La façana és pintada de color blau clar i les obertures centrades es troben emmarcades amb una franja en relleu de color gris, coronada amb línies corbes.</p> <p>L'edifici és coronat amb una balustrada amb decoració vegetal a banda i banda d'un merlet corvart amb motiu central circular amb decoració vegetal calada. Rere la balustrada, la teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> | 08157-127 | Avinguda Prat de la Riba, 37 | <p>No s'ha localitzat cap notícia històrica publicada.</p> | 41.4210642,1.9975676 | 416232 | 4585985 | 1910-1920 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94326-127calribot01.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||||
| 93988 | Camí del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-forn | <p><span lang='CA'><span>- CABANA <em>et alii</em>. (2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp.15-17.</span></span></p> | XIX-XX | El camí ha estat objecte d'arranjament de forma recent | <p><span lang='CA'><span>Es tracta del camí, amb un gran desnivell, que du als antics forns de calç, així com també a l’antiga pedrera que va explotar Joan Molins Ribot i la fàbrica que hi va construir l’any 1900 per produir calç. És un trajecte de poc més de quiilòmetre i mig des del barri de les Masies fins al camp de tir de les Pedreres, una passejada ben enriquidora tant a nivell natural com patrimonial. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A l’inici del camí es troba una esplanada adequada per al descans de la població: l’àrea d’estada de la Torroja, a escassos cinc minuts del nucli urbà. Està condicionada amb taules i bancs de fusta i disposa d’espai d’aparcament. En aquest indret hi ha un rètol explicatiu de les aus del terme (Aligot, Puput, Oreneta, Pit-roig, Pardal, Garsa, Cadernera, Gavina, Mussol i Tudó), avui molt malmès a causa de les pintades que s’hi ha realitzat.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El paisatge de la zona és forestal, format per una pineda de pi blanc amb sotabosc mediterrani. En molts punts són visibles els marges de pedra seca que recorden l’activitat agrícola que tenia lloc en aquest indret dècades enrere.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A nivell patrimonial l’itinerari permet recórrer la història dels forns de calç des dels inicis, amb petits forns com el de cal Xic Bonic, que es pot visitar agafant un trencall a l’inici del camí, fins al que queda de la fàbrica que Joan Molins va fer construir abans de la coneguda de Quatre Camins (Sant Vicenç dels Horts) i la pedrera que va explotar a principis del segle XX. També es pot observar al capdamunt del camí, la rampa per la qual es transportava el material a baix la fàbrica des de la cantera.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Es pot vorejar també el massís de les Planes fins a l’antena i el mirador, des del qual hi ha unes magnífiques vistes de la comarca.</span></span></p> | 08157-98 | Camí del Forn, també camí de les Padreres. | <p><span lang='CA'><span>Per tal d’entendre les estructures que es van veient en el trajecte del camí del forn, cal anar a cercar informació en la figura de Joaquim Molins i Figueres (1886-1976), segon fill de Joan Molins i Parera, fundador i primer president de ciments Molins. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Casat, l’any 1909, amb Anna Ribot Duran, el matrimoni va tenir tres fills, dels quals van sobreviure Joan i Casimir. El fill gran, que va ser alcalde de Pallejà entre 1906 i 1923, explotava una pedrera de roca calcària a Pallejà a la qual es va afegir posteriorment la de “Les pedreres”. La roca li servia per produir calç, que obtenia en un forn vertical de poca capacitat. L’any 1900 va construir una nova fàbrica de calç, amb un forn que ampliaria l’any 1908. Aquest és l’inici de Ciments Molins, amb una fàbrica les restes de la qual es poden observar avui en dia. Més endavant ampliaria el negoci amb una fàbrica a Vallirana i més tard amb la ja coneguda fàbrica de Quatre Camins.</span></span></p> <p> </p> | 41.4188761,1.9909957 | 415681 | 4585750 | 1900 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L’any 2021 es van dur a terme treballs de millora al camí. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||
| 93653 | Forn dels Barrals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dels-barrals | <p><span lang='CA'><span>- CABANA <em>ET ALLI </em>(2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</span></span></p> <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà (2017), </em>núm. 18, segona època. Pallejà, desembre de 2017.</p> | XIX | Interior parcialment ensulsiat. | <p><span><span lang='CA'>Edifici construït aprofitant el marge del camí. La part frontal és un mur de pedra menuda i mitjana lligada amb morter de calç. Presenta una primera entrada de forma trapezoïdal d'1,5 m d'alçària amb marc arrebossat de morter on es pot veure una data '1898' amb porta de xapa de ferro caiguda cap a l'interior amb unes inicials resseguides amb forats que semblen una B i una C. A dins es pot veure un primer arc amb volta de maó en bon estat i, al fons, un altre arc, també amb volta de maó. No es pot accedir a veure la cambra, perquè està enderrocat el sostre o es va omplir de terra expressament per la seva conservació.</span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Al seu voltant hi ha la vegetació que correspon a la zona; a sobre mateix del vertical al sostre hi ha pins de 20-30 anys. Segons la informació que va proporcionar el col·laborador del museu, Carles Millàs, es deia forn dels Barrals. Era rajoleria i forn de calç. (Extret d'Emili Santiago, forn 368 de la wikipedra).</span></span></p> | 08157-52 | Camí del cementiri nou. | <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei</span></span><span lang='CA'><span> a les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven una quarantena de carros i a Pallejà mateix funcionaven quatre forns. </span></span></p> | 41.4328617,1.9926907 | 415840 | 4587300 | 1898 | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals05.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 94025 | Forn Albareda 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-albareda-2 | <p>- CABANA <em>et alii</em>. (2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</p> <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà (2017), </em>núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | Parcialment enderrocat i malmès. | <p>Es conserva tot el perímetre de l'olla o cubella amb una alçada de prop de 2 m i un diàmetre de 4,6 m en el punt d'amplada màxima, amb part encara a la vista de la primera filada de la corona de pedra, de mida mitjana. Pels voltants s'observen encara fragments de guix. S'observen diferents orificis que han donat peu a petites ensulsiades.</p> | 08157-115 | Camí de les Rovires cap als Tres Turons, a l'altura del Puig de l'Àliga, prop de la barraca 19. | <p>Existeix documentació que ja des del s. XVII parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci), eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei.</p> <p>A les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, eren transportades a Barcelona. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.</p> | 41.4329622,1.9809786 | 414862 | 4587323 | 1890s? | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94025-115albareda201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94025-115albareda202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94025-115albareda203.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts, normalment, propers a una pedrera o jaciment de pedra calcària, d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç.Aquesta, barrejada amb aigua i sorra és converteix en el morter de calç, emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis fins als anys cinquanta, quan el ciment i el formigó van prendre el relleu. També es va utilitzar per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar safarejos i cisternes, ensulfatar plantes... Els forns estan constituïts per l'olla, la corona, la boca del forn o de la fogaina, la porta del forn i, de vegades, una banqueta interior. L’olla és l’obertura circular o retall en el marge que baixa verticalment des de la zona de càrrega fins al forn o fogaina. Aquesta mena de pou, pot ser de mides petites però n’hi ha de sis a set metres de diàmetre per sis a vuit metres d’alçada. A la base de l’olla hi ha una banqueta perimetral, una mena de banc corregut adossat a la paret. És l’indret on s’inicia l’amuntegament de roca calcària de manera a formar una falsa volta. En el cas de que no hi hagi aquesta estructura, els calciners la creen amb la mateixa pedra quan preparen la fornada, deixant sempre un espai buit per poder afegir les gavelles o fagots de branques, des de la boca o porta de la fogaina.La boca del forn o de la fogaina és l’indret per on s’introduïa la pedra i els fagots de brancatge, i per on un cop la cuita finida, s’extrauria la calç viva.La corona queda situada a la part superior de l’olla. Es tracta d’un reforç al nivell superior de l’olla, realitzat amb un parell o tres de fileres de pedra, coincidint amb la zona de càrrega.El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquesta tasca s'efectuava normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres, però en el cas de gran part dels forns de Pallejà, funcionaven tot l'any. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites.A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||
| 94026 | Forn de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-les-rovires | <p>- CABANA <em>et alii</em>. (2004) <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</p> <p>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Edicions Cossetània. Valls, p. 68.</p> <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017) núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | Es troba gairebé completament emmascarat entre llentiscle, restant parcialment visible part de l'olla. | 08157-116 | Corriol que des del camí de les Rovires mena als Tres Turons, a mig camí i al costat de ponent. | <p>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. De fet, encara avui se'n conserven, disseminats pel municipi, una vintena, possiblement dats del segle XIX. Llavors, aquesta indústria va prendre una forta embranzida. D'acord amb la documentació de Carles Millàs, el primer forn que es va construir a Pallejà va ser al torrent dels Ases. El van seguir els forns de cal Xic Bonic (1868-73), el de Francisco Bonastre, en funcionament entre 1870 i 1889), el del 'Media' (1877-1894), el de cal Duro (1878-1881?) i el de la propietat Ricart, construït per Joan Molins Parera, el 1894. </p> <p>Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci), eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven en aquella època una quarantena de carros.</p> <p>L’any 1821 Josep Juncosa posseïa les pedreres del sector de Montmany de Sobreroca. L’any 1868 Joaquim Molins i Josep Monner tenien arrendades dues peces de terra i roques, una d’elles de la Torroja. L’any 1873 J. Monner, <em>àlies</em> el Xic Bonic, i Jaume Baqué hi van construir un nou forn, el que avui coneixem con el forn de cal Xic Bonic.</p> <p>La producció de calç es va generalitzar fins al punt que l’any 1883 hi havia diverses companyies d’explotació on treballaven entre 30 i 40 carros diàriament. La més important va ser la de Montmany i Cia.</p> <p>Aquests forns sumaven una producció de 7.900 tones anuals. La majoria d’aquest material era transportat a Barcelona. La indústria era creixent, fins al punt que, l’any 1912, sembla que es comptava amb un transport anual de 13.200 tones de calç viva.</p> <p>Entre els anys 1960 i 1965 aquests forns van anar quedant obsolets. A Pallejà, els darrers que van quedar actius, fins l'any 1966, van ser els de Joan Molins Parera. D’aquest sector industrial n’acabaria sorgint l’empresa Ciments Molins.</p> | 41.4330547,1.9808073 | 414847 | 4587333 | 1890s | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94026-116fornsn01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94026-116fornsn02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94026-116fornsn03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94026-116fornsn04.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Inicialment, els forns de calç es construïen amb la mateixa pedra que es desitjava coure i per això s’aixecava una volta que aguantava el material sota la qual s’amuntegava la llenya. En funció de la capacitat del forn, la llenya podia estar cremant uns vuit dies, durant els quals s’introduïa el material per la boca del forn. Quan es consumia el material, es tancava el tir, s’apagava el foc i, des de la part inferior, es feia caure el material i s’anava buidant. Depenent de la seva producció, els forns podien ser discontinus o efímers, construïts per a obres puntuals, o bé continus o industrials, per a produccions a més gran escala. Aquest forn va ser localitzat pels Amics del Museu de Pallejà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93547 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-15 | <p><span lang='CA'><span><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà </em>(1993), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1993.</span></span></span></p> | XIX | Objecte de manteniment continuat. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici amb façana a tramuntana, flanquejada per dues torres amb coronament tronco piramidal amb teulada ceràmica de franges blanques i verdes. Per sota, s’observa en totes dues torres, un fris de pedra amb garlandes en relleu. Presenta un cos avançat amb terrassa sobre planta baixa, envoltat amb balustrada. L’ornamentació de la façana és amb elements de tipus clàssic: frontons, columnes amb capitells, garlandes, palmetes, baranes de balustres, etc. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Ha estat ampliat per la part de migdia. En postals antigues s’observa com darrera d’una de les torres hi havia un molí de vent.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l’interior, encara destaquen les baranes i làmpades de ferro forjat, però les darreres rehabilitacions efectuades per tal de donar-li l’ús actual en van desfigurar l’estil original, tret de les golfes, una vidriera i un finestral de la planta baixa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els seus antics jardins han estat convertits en parc públic.</span></span></span></p> | 08157-18 | Carrer del Sol, 1 | <p><span lang='CA'><span><span>Casa d’estiueig feta construir per Isidre Tarruella i Munné cap al 1890. Després va ser propietat de la família Solanes i, des dels inicis dels anys setanta és la seu de l'Ajuntament. </span></span></span></p> | 41.4226092,1.9967936 | 416169 | 4586158 | 1890 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila05.jpg | Física | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93550 | Ca n'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolivella-0 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Col·lecció la Creu de Terme. Valls, p. 84.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XIX | La façana que s'observa des del carrer ofereix diversos escrostonats. | <p><span lang='CA'><span><span>Gran edifici de planta rectangular, amb dues façanes i tres plantes amb grans arcades a tall de galeria en les dues superiors i coberta a doble vessant. Accés porxat en un cos afegit. Orientada a migdia, disposa d’un gran jardí per aquest mateix costat i també pel costat de ponent tancant amb reixa que fa xamfrà entre el carrer de Joan Maragall i l’avinguda de Prat de la Riba. La superfície de la parcel·la depassa el 4.600 m2.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una estança hi ha una interessant decoració ceràmica d'estil modernista. Segons es diu, s'hi havia allotjat el rei Alfons XIII. A l’interior hi ha elements decoratius d'interès.</span></span></span></p> | 08157-21 | Carrer de Joan Maragall, 1 | <p><span lang='CA'><span><span>Construïda l’any 1889, sembla que sobre una masia anterior que havia estat a mans de la família Mitjans. L’any 1894 els germans Olivella, que tenien una botiga d’art i antiguitats al carrer Ferran de Barcelona, hi van fer reformes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1928 Josep Olivella Montaner hi va afegir el pis superior, amb decoració modernista i, l’any següent, en urbanitzar-se l’entorn, es va elevar la paret del pati i s’hi va posar una reixa que, poc després es va treure. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A final de la dècada de 1970 va ser rehabilitat com a restaurant “Pallejà Paradís”, que va restar obert fins l’any 2019. Avui és tancat.</span></span></span></p> | 41.4194412,1.9987456 | 416329 | 4585804 | 1889 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella04ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-canolivellainvarquit.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 94327 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-10 | <p>MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms. Ajuntament de Pallejà</em>, p. 91.</p> | XIX | En procés - aturat- de rehabilitació. | <p>Masia de planta basilical de prop de 14 x 10 m i façana principal a migdia i lateral a l'Avinguda de la Generalitat. Encabeix planta baixa, primer pis i golfes al cos central. L'accés principal es fa per la planta baixa de la façana de migdia, a la qual s'accedeix des d'un jardí i passant per una porxada afegida amb balustrada que dota al primer pis d'una terrassa.</p> <p>També s'hi pot accedir per l'Avinguda de la Generalitat, per un portal situat al costat dret de la façana. En aquest costat, al nivell de la planta noble s'observen dues obertures que dónen a un balcó corregut en tota la façana, amb detalls de forja. Per sobre de les dues obertures s'observen quatre respiradors circulars decorats amb motiu d'estrella de 8 puntes. Tanmateix, a primer cop d'ull, gran part de les obertures semblen haver estat modificades respecte de la construcció original.</p> <p>Pel que fa al cos central, a nivell de golfes, presenta a migdia quatre finestres acabades amb arc de mig punt que potser, avui, i juntament amb el balcó corregut de ponent, són els trets visibles més característics de l'edifici.</p> <p>A la façana de ponent, en planta baixa i entre la porta i els dos finestrals que hi ha, s'observa una rajola triangular on s'hi llegeix, incisa, la data de 1879, per sota de les inicials J.R.</p> | 08157-128 | Avinguda de la Generalitat, 174 | <p>Casa pairal dels Roca de la Bòbila. Joan Roca Salas i Teresa Monné Casanovas, originaris d'Esplugues de Llobregat, s'hi van establir el darrer quart del segle XIX.</p> | 41.4272122,1.9960604 | 416114 | 4586669 | 1879 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca06.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 94023 | Forn de can Seix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-seix | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017)<em>, </em>núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | Sembla que en resta només la part inferior de l'olla. | <p>Es tracta d'un forn que es trobava a la parcel·la de can Seix (abans can Coll) i que acolliria el material procedent de la cantera de can Coll, al nord del penya-segat de Les Planes.</p> <p>Avui només és visible el perímetre de l'olla, de 5 m de diàmetre, probablement en el punt on s'eixamplava, ja que sembla que el forn va ser reblert per evitar perill i podria tenir la boca uns 2 m més avall.</p> | 08157-113 | Carretera de Fontpineda, al nord de la primera corba després de can Salabert. | <p>D'acord amb les notes de Carles Millàs, bon coneixedor i estudiós de l'activitat dels calciners, aquest forn va ser construït junt amb la pedrera l'any 1870 per Francesc Bonastre i va funcionar fins el 1889.</p> | 41.4264966,1.9876355 | 415410 | 4586599 | 1870 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94023-113fornseix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94023-113fornseix02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquest forn va ser localitzat pels Amics del Museu de Pallejà a través dels estudis realitzats per Carles Millàs. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | ||||
| 93650 | Església de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-0 | <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània edicions. Valls, pp. 78-81.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà </em>(1991), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1991.</span></span></p> | XIX | <p><span lang='CA'><span>Temple de nau rectangular, amb transsepte i cúpula sobre el creuer. Mentre que la nau és coberta amb voltes de lluneta, les capelles laterals són cobertes amb volta de quatre punts. La façana presenta dos campanars, un a cada cantonada i és ornada amb esgrafiats (hi ha una representació de Sant Sebastià, copatró de la parròquia) i altres elements de tipus clàssic, com el frontó triangular o les pilastres, amb capitells jònics, que flanquegen la porta. Va ser inaugurada el 13 de juliol de 1862.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El Sant Crist és obra de Josep Ricart, de l'any 1975, tallat en bedoll. A la capella del Santíssim hi ha una tela pintada per Vicenç Nubiola l'any 1924.</span></span></p> | 08157-50 | Passeig de Jaume Balmes, 2 | <p><span lang='CA'><span>Edifici construït a partir de 1832, en substitució de l'antiga església, situada a la plaça de Dalt. Per al nou temple es va escollir un lloc elevat, propietat de la finca de la Torroja. Les obres van durar prop de 30 anys, ja que diversos contratemps van anar paralitzant-les: l’esclat de la primera Guerra Carlina, males collites, revoltes, malalties, riuades o la llei de desamortització, entre d'altres. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El temple va ser finalment inaugurat el diumenge 13 de juliol de 1862.</span></span></p> | 41.4211106,1.9950524 | 416022 | 4585993 | 1862 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia07.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El projecte inicial no era edificar una església nova sinó ampliar l’antiga. El fet que hi hagués el cementiri a tocar i que l’antic temple presentés ruïna, feia augmentar massa el pressupost, fet que va dur a descartar el projecte, que s’havia encarregat a Bonaventura Terri, mestre d’obres de Castellví de Rosanes. Després d’haver-se inaugurat el nou temple, el vell encara va restar dempeus uns anys més, fent les funcions d’escola, celler, magatzem i corral, fins que va ser enderrocat l’any 1918. La pedra va ser utilitzada en la construcció de les escoles del carrer de Ramon Llull. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 | |||||
| 93680 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-palleja | XIX - XX | <p>L'Arxiu Municipal de Pallejà es troba en una habitació al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, en un espai adequat per a aquesta finalitat, amb armaris compactes en un costat i prestatgeries metàl·liques amb arxivadors de cartró, en l'altre. També hi ha una taula de treball.</p> <p>S'hi troben uns 4.000 documents (prop de 40 m lineals), generats per l'administració municipal. La documentació més antiga que s'hi troba és un llibre d'actes del Comú, de l'any 1820. Cal destacar també el volum i l'interès del fons conservat sobre la Guerra Civil.</p> <p> </p> | 08157-74 | Carrer del Sol, 1 | 41.4224923,1.9967966 | 416170 | 4586145 | 1820-2000 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93680-074arxiumunicipal-02.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-27 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc