Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93681 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-5 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els documents més antics referits a Pallejà i conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó daten del segle XIII. Es tracta d’un capbreu de la casa de Pallejà del 25 de setembre de 1257 (ACA, Cancelleria, Pergamins, Jaume I, Sèrie general). </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La gran majoria del fons documental correspon però, als segles XVII i XVIII. Destaquen les causes i plets civils continguts en la sèrie CANCELLERIA, Plets Civils, REIAL PATRIMONI, i altres processos continguts en la sèrie REIAL PATRIMONI, BGRP, Processos.</span></span></span></span></span></p> | 08157-75 | Carrer Almogàvers, 77 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Al segle XIX l'arxiu es va traslladar al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 es va inaugurar la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l'Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El document més antic que custodien data de l'any 844, mentre que el pergamí més antic és de l'any 1178. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></span></p> | 41.4225708,1.9967605 | 416167 | 4586154 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es poden consultar els fons disponibles al Portal de Archivos Españoles (PARES). | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||||
| 93684 | Espai Natural de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-planes | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’espai natural de Les Planes està situat a l’esplanada superior del massís calcari que s'eleva just sobre el nucli urbà i és un dels indrets més emblemàtics del municipi. És visible des de molts punts de dins i de fora de Pallejà. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La seva alçada i situació estratègica, aporten unes vistes immillorables de tota la plana al·luvial baixa del riu Llobregat, fins a la seva desembocadura, així com de les muntanyes d’Ordal, Montserrat i Collserola.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La zona de les Planes és una àrea rocosa caracteritzada per la presència de poca terra. Aquests sòls retenen poca aigua, que s'evapora i s’infiltra ràpidament. Ens trobem, doncs, davant d'un terreny pobre en sòl i aigua, fet que dificulta l'establiment d'un bosc pròpiament dit i on tan sols hi pot créixer una vegetació poc exigent.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els principals arbustos que apareixen en aquestes zones són el garric, el romaní, el llentiscle, el bruc d'hivern, les estepes, el càdec, la farigola, el roldor, o la gatosa. D'entre les lianes destaquen l'arítjol, l'esbarzer o l'esparreguera. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Cal fer especial esment a la presència de margalló (<em>Chamaerops humilis</em>) a la zona de les Planes. El margalló és l’única palmera autòctona d’Europa que prospera a les regions litorals seques de l’oest de la Mediterrània.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-78 | Les Planes. | 41.4184173,1.9857580 | 415242 | 4585704 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93684-lesplanes02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93684-lesplanes03.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||||
| 93685 | Roure de la Blanqueria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-blanqueria | <p>Roure de grans dimensions amb un tronc que des del sol es ramifica en dos i una copa baixa molt frondosa. Dóna accés a una zona de bosc amb altres alzines de menors dimensions i pins que ha estat condicionada per al passeig.</p> | 08157-79 | Carrer de les Moreres amb el Passeig de les Masies. | 41.4197811,1.9935910 | 415898 | 4585847 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93685-79roure02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93685-79roure03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93685-79roure04.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||||
| 93686 | Plaça de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lestacio-0 | <p>- <em>L'Adroc. Butlletí d'Informació municipal de Pallejà</em>, (2007), núm. 17, p. 4.</p> | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>El soterrament de les vies i de l'estació de tren de Pallejà va permetre la urbanització d'un nou espai públic al seu damunt, al nivell de l'església. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La nova plaça de l'Estació, inaugurada el 20 d'octubre de 2007, va permetre enllaçar els barris del poble que quedaven separats per la via. Es tracta d'una plaça en forma de passeig que té les característiques del que habitualment es coneix com a 'plaça dura', amb funcions d'aparcament. La impossibilitat de plantar espècies vegetals damunt de l'estació va fer pensar en uns fanals que evoquessin la forma dels arbres i que són, de fet, l'element més interessant i característic de l'obra.</span></span></span></p> | 08157-80 | Plaça de l'Estació | <p>L'antiga estació existia des de l'any 1912.</p> <p>Les obres es van iniciar el novembre de 2003 i, a més de la construcció d’un túnel i d’una estació soterrada, van suposar la desaparició de tres passos a nivell i la connexió viària transversal dels carrers Montserrat, Pau Claris i Sol entre d’altres.</p> | 41.4206339,1.9956833 | 416074 | 4585939 | 2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93686-80plestacio02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93686-80plestacio03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93686-80plestacio04.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 93977 | Rellotge de Sol de Pere Juárez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-pere-juarez | <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> | XXI | <p>Rellotge equatorial de ferro amb arc perimetral a un metre, i nombres buidats amb tècnica làser i acabats antioxidants. Les hores s'indiquen per la llum que passa per la cinta de nombres perforats. D'aquesta manera, les hores es poden anar llegint sobre la placa de ferro inferior.</p> | 08157-87 | Via Cardenal Vidal i Barraquer, 23 | 41.4175585,1.9624309 | 413291 | 4585631 | 2014 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Pere Juárez | Es tracta d'un homenatge de l'autor al seu pare. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 94016 | Parc Fluvial del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-fluvial-del-llobregat | Zona adequada per al lleure i el gaudi de la natura. | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El riu Llobregat, al pas per Pallejà, es troba en el seu tram baix, abans de la desembocadura. Al voltant d’aquest tram s’estén la principal plana al·luvial de Catalunya, el Delta del Llobregat, uns 98 km<span>2</span> d’elevat interès per la diversitat d’ocells aquàtics, ja que el delta es troba enmig de la via migratòria de la Mediterrània Occidental.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest espai natural es troba sotmès a una gran pressió antròpica, amb una elevada densitat de població, una important activitat industrial i nombroses infraestructures que el travessen.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XX, el riu Llobregat va patir un deteriorament molt important en la seva qualitat ecològica. Actualment, tot i que la qualitat no és apte i no s’ha recuperat completament l’espai de ribera, sí que es pot observar una lleugera millora. Els paràmetres físico-químics de l’aigua del riu tenen uns valors força acceptables, i el que cal millorar de forma significativa és la qualitat biològica de l’aigua (presència de microorganismes). D'altra banda, també es veu necessari la recuperació progressiva de l’ecosistema de ribera.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La visita d’aquest espai natural, tan proper al nucli urbà, permet poder gaudir d’un passeig, fer esport o poder observar nombroses espècies d’aus a la llera del riu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-106 | Riba del riu Llobregat | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La presència del riu Llobregat ha condicionat històricament el desenvolupament urbà de Pallejà i de les activitats que s’hi han dut a terme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins mitjans del segle XX, Pallejà era un poble eminentment agrícola. Els camps de conreu, d’horta i de fruiters, s’estenien des del carrer Nostra Senyora de Loreto, fins al mateix riu Llobregat, on les terres eren fèrtils i fàcils de treballar. Progressivament, els camps van deixar pas al creixement urbà i l’assentament de polígons industrials, la qual cosa va fer que es reduïssin molt significativament.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la dècada dels anys 90 del segle passat es va construir l’autovia, fet que va significar un canvi definitiu, ja que es va bastir una autèntica barrera entre la població i el riu, tot i l’existència de passos. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Actualment l’activitat agrícola es concentra a la zona més propera a la llera del riu, i es tracta d’explotacions relacionades amb el lleure, sense professionalització.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4270258,2.0014926 | 416568 | 4586644 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La població sempre ha tingut un vincle important amb el riu. Dècades enrere, era habitual veure famílies senceres que passaven les tardes al riu, i hi feien els àpats en contacte amb la natura. Posteriorment, aquesta relació va anar minvant a causa de l’augment de la contaminació de les aigües i la construcció d’infraestructures.Actualment ens trobem en un procés de recuperació progressiva del vincle entre els habitants de Pallejà i el riu. L’espai fluvial constitueix ara un àmbit de lleure, de pràctica de l’esport, i és també un marc immillorable per al coneixement d’una part important de l’entorn natural del nostre municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 94321 | Pedrera Muschelkalk | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-muschelkalk | <p>- ESPÍNOLA CAZORLA, Roberto (2020). <em>Itineraris del patrimoni geològic i miner del Baix Llobregat.</em> Edicions del Llobregat, p. 115.</p> | <p>Es tracta d'una pedrera abandonada de la qual s'extreia roca calcària per triturar-la i fer-la servir com a material de construcció, la calç, per part de la fàbrica Molins. Actualment, encara s'hi pot trobar maquinària i construccions que posen de manifest el record d'aquella època, com el sistema de cable aeri de Ciments Molins. Des de la pedrera, el material era traslladat a dita fàbrica, situada ja al terme de Sant Vicenç dels Horts, per mitjà d'un cable aeri.</p> <p>Ara és també l'hàbitat de diverses espècies d'animal, d'entre els quals destaca la Merla blava (<em>Monticola solitarius</em>), que es pot observar (amb relativa facilitat) durant tot l'any.</p> | 08157-122 | Camí del Forn o de les Pedreres, a prop d'1,2 km del seu inici, al barri de les Masies. | <p>El seu origen va ser el subministrament de matèries primeres a la fàbrica propera de Cementos Molins. Al voltant de 1928, Ciments Molins va ampliar els seus terrenys de la fàbrica de Quatre Camins amb la incorporació de 70.000 m2 on havia funcionat anys enrere una fàbrica de totxos que havia fracassat.</p> <p>Allà es va fer un edifici d’oficines, un magatzem de recanvis, una nau sense tancament per hidratar la calç produïda pels antics forns i un habitatge on hi havia de viure l’encarregat. També es va construir una gran nau de matèries primeres on s’instal·là un pont grua i quatre sitges sobre les quals es va col·loca l’estació receptora d’un telefèric, que comunicaria la fàbrica amb la pedrera de Pallejà.</p> | 41.4146689,1.9818369 | 414910 | 4585291 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94321-123pedrera02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94321-124pedrera03.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 95041 | Xemeneia de la Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-roca-0 | <p>- DÍAZ, César; GUMÀ, Ramon (2008). 'Patologia, diagnòstic i recuperació de xemeneies industrials de fàbrica de maó'. <em>Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Assaig i recerca</em>. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Recursos Culturals. Diputació de Barcelona. Barcelona, pp. 23-48.</p> | XX | <p>Xemeneia industrial de maó ceràmic i de tub cilíndric, una de les dues úniques que queden a Pallejà. Aquesta mena de construccions coincideixen generalment amb l'adopció de la caldera de vapor com a nova tècnica en els processos de producció, i amb l'ús del carbó com a recurs energètic natural.</p> <p>Comencen a proliferar cap a la segona meitat del segle XIX i la seva construcció perdura al llarg de tota la primera meitat del segle XX, fins ben entrats els anys cinquanta, quan pren el relleu l'energia elèctrica.</p> | 08157-137 | Avinguda Prat de la Riba, 184 | 41.4100494,2.0015181 | 416548 | 4584759 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui es poden llegir les lletres de la fàbrica a la qual pertany al llarg de la xemeneia | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||||
| 94027 | Avinguda Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-prat-de-la-riba-0 | <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2011) “Evolució d’un carrer, El carrer Nou”. <em>Palal·liana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà</em>, núm.13, Pallejà, p. 8.</span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span lang='CA'><span>L’avinguda de Prat de la Riba, així com la seva prolongació pel nord, l’Avinguda de la Generalitat, amb una longitud de 2 km, constitueixen l’eix central vertebrador del nucli urbà, així com també del polígon que es troba a migdia seu. Orientat de sud a nord, es tracta, de fet, de la N-II al seu pas per Pallejà.</span></span> </p> <p>Fa un lleuger pendent amb cotes més altes a tramuntana que a migdia. En les seves façanes encara es poden anar identificant diverses edificis d'interès arquitectònic que en general, a banda del castell, es poden situar entre el darrer quart del segle XIX i els nostres dies, constituint un mostrari ben divers de tots els estils arquitectònics.</p> <p><span lang='CA'><span>Se sap que fins l’any 1928 va ser un camí de terra. Llavors, es va pavimentar.</span></span></p> | 08157-117 | Avinguda de Prat de la Riba | <p><span lang='CA'><span>Format a partir de l’any 1767, en temps del rei Carles III, quan es va obrir una nova carretera general de Madrid a França. A final d’aquell mateix segle es van començar a bastir cases a la banda de muntanya. En el decurs del segle XIX s’hi van construir cases més sumptuoses, com ca l’Olivella. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Hi havia dues societats recreatives i un hostal. Ha tingut diversos noms al llarg dels seus 200 anys de vida: carretera nova, carretera Reial, Carretera Nacional, avinguda Prat de la Riba, Via 14 d’Abril, Avenida José Antonio. Finalment, l’any 1979 va recuperar el nom de Prat de la Riba, president de la Mancomunitat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Pel que fa a l’avinguda de la Generalitat (del Caudillo, després de 1929), tradicionalment s’havia conegut com a carrer de cal Lluís.</span></span></p> | 41.4205739,1.9975758 | 416233 | 4585931 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba06.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93547 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-15 | <p><span lang='CA'><span><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà </em>(1993), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1993.</span></span></span></p> | XIX | Objecte de manteniment continuat. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici amb façana a tramuntana, flanquejada per dues torres amb coronament tronco piramidal amb teulada ceràmica de franges blanques i verdes. Per sota, s’observa en totes dues torres, un fris de pedra amb garlandes en relleu. Presenta un cos avançat amb terrassa sobre planta baixa, envoltat amb balustrada. L’ornamentació de la façana és amb elements de tipus clàssic: frontons, columnes amb capitells, garlandes, palmetes, baranes de balustres, etc. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Ha estat ampliat per la part de migdia. En postals antigues s’observa com darrera d’una de les torres hi havia un molí de vent.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l’interior, encara destaquen les baranes i làmpades de ferro forjat, però les darreres rehabilitacions efectuades per tal de donar-li l’ús actual en van desfigurar l’estil original, tret de les golfes, una vidriera i un finestral de la planta baixa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els seus antics jardins han estat convertits en parc públic.</span></span></span></p> | 08157-18 | Carrer del Sol, 1 | <p><span lang='CA'><span><span>Casa d’estiueig feta construir per Isidre Tarruella i Munné cap al 1890. Després va ser propietat de la família Solanes i, des dels inicis dels anys setanta és la seu de l'Ajuntament. </span></span></span></p> | 41.4226092,1.9967936 | 416169 | 4586158 | 1890 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila05.jpg | Física | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93546 | Casa Tarruella o cal Pablo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tarruella-o-cal-pablo | XIX | Rehabilitada l'any 2004. | <p><span lang='CA'><span><span>Gran casal de tipus eclèctic, amb entrada principal pel costat de ponent, donant a l’avinguda de Prat de la Riba, amb sengles columnes estriades, extretes del repertori clàssic, amb capitells de volutes imitant l’estil jònic i relleus abarrocats. Per sobre d’aquesta porta s’observa una tribuna, també amb un fris decorat, coronat per un terrat amb baraba de forja. A la façana de tramuntana hi ha un altre accés. En els dos costats -septentrional i meridional- s’observen sengles terrasses amb balustrada. La de ponent es troba sobre un cos adossat a la torratxa que presideix el conjunt, i la de tramuntana sobre dos pilars. Les baranes que coronen el cos central són florejades en ferro forjat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'edifici, amb planta baixa i pis, consta de diversos cossos, d'entre els quals destaca la torratxa amb coberta troncocònica, feta d'escates de pissarra. Està envoltat per un gran jardí, modernament convertit en parc públic, on encara subsisteixen alguns dels arbres originals.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a l'interior, tot i que es troba rehabilitada i ha perdut gran part dels detalls originals, conserva, en una de les sales que dona a llevant, el paviment hidràulic, un arrimador i la llar de foc d'origen.</p> | 08157-17 | Avinguda Prat de la Riba, 27 | <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser feta construir pel doctor Josep Tarruella Monner a finals del segle XIX. S’atribueix al mateix arquitecte que va fer l’edifici de l’actual ajuntament de Pallejà. Al costat de la casa, al sector ara ocupat pel parc, hi havia els <em>Horts de Baix</em>, que es regaven amb l'aigua procedent d'un molí, documentat des del segle XVI, situat a la part alta del poble. Aquest sistema de rec es coneixia com <em>la Molinada, </em>nom que ara rep el parc que envolta l'edifici.</span></span></span><br /> <br /> <span lang='CA'><span><span>Actualment la casa i el parc són de titularitat municipal. El parc es va inaugurar l'any 1998 i la remodelació de la casa es va fer l'any 2004 per a allotjar-hi dependències municipals.</span></span></span></p> | 41.4217703,1.9975631 | 416232 | 4586064 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella11_1.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93557 | Can Bort o Villa Mary | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bort-o-villa-mary | XX | En procés de degradació. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de concepció original per les nombroses terrasses que s’observen en façana, així com la seva decoració amb rajola combinant els blancs, blaus i grocs. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Concebut amb planta en U amb la façana a llevant, donant a can Frare. Els extrems de la U el conformen dos tribunes construïdes a banda i banda, sobresortint de la façana, que es troba més enretirada. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Entre aquests dos cossos, de dos pisos coronats per terrassa cadascun, es troba l’entrada principal, amb una entrada tancada amb reixa i tres bancs enrajolats amb plafons ceràmics, a manera de rebedor en terrassa o pati. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici disposa de planta baixa i dos pisos, amb una terrassa correguda en façana principal a l’altura del primer pis, que agafa l’espai existent entre els dos cossos avançats. És coronat per un terrat amb el nom de la casa, Villa Mary, escrit en rajoles blaves i blanques a la part central.</span></span></span></p> | 08157-28 | Carrer de Lluís Vives, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>Bastida als anys 20 o 30 del segle passat on hi havia hagut la masia de can Bort, la qual havia estat de la família Figueras.</span></span></span></p> | 41.4215062,1.9933792 | 415883 | 4586039 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary08.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93591 | Cases d'estiueig del carrer Joan Tarruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-destiueig-del-carrer-joan-tarruella | XX | Manteniment continuat pel seu ús residencial. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta de sis cases exemptes de mides similars situades al costat de ponent del carrer de Joan Tarruella. Totes construïdes en parcel·les rectangulars, amb la façana donant al carrer i un jardí a la part posterior. Totes disposen també d’una entrada amb tanca i reixa i disposen de planta baixa i pis, amb teulada a tres vessants. En tres d’elles es pot llegir també la data de construcció, entre 1927 i 1930 i en el cas del número 51 es pot llegir en una rajola el nom de la casa, “Villa Rosa”.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’única que es desmarca en mides i simetria és la del número 49, construïda en una parcel·la més gran. La casa és més ampla, disposa de golfes i la teulada és a dues aigües, per la qual cosa, a diferència de la resta, no presenta voladís camp caps de biga en façana. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D’altra banda, la casa del núm. 53 ha estat la més modificada en el decurs de la centúria.</span></span></span></p> | 08157-31 | Carrer de Joan Tarruella, 49-59 | <p><span lang='CA'><span><span>La dècada de 1920-30 va ser abundant en projectes i construccions. A Pallejà es van començar a construir nombroses cases d’estiueig, sobretot a la zona compresa entre el Passeig de J.M. de Segarra i la Riera Boter, al nord de la vila. És el cas d’algunes de les cases del carrer de Joan Tarruella, concretament els números 49-57.</span></span></span></p> | 41.4247429,1.9952077 | 416040 | 4586396 | 1927-1930 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93591-31estiueig08.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93545 | Ca l'Esperanceta de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta-de-la-placa | XX | És residència habitual i objecte de manteniment continuat. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa residencial de grans dimensions que presenta elements modernistes. Amb una superfície de prop de 420m2, té una planta trapezoïdal que ocupa una parcel·la situada entre la plaça de mossèn Jacint Verdaguer, on dóna la façana principal, el carrer de Martí i Julià, a ponent, i el carrer de Miquel Ricart, a llevant. Disposa de planta baixa, pis i golfes, amb la part central de la coberta sobrealçada amb terrassa i la resta amb coberta de teula àrab. Està orientada a sud, on hi ha un pati tancat amb muret baix i reixa i amb un portal d’accés amb teuladeta a doble vessant. És en aquesta façana on s’observen la major part dels detalls de regust modernista. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'accés principal és cobert amb pèrgola per sobre de la qual s’obre un balcó amb acabat curvilini i porticons de fusta. La porta central està flanquejada per dues obertures més. A l’esquerra, hi ha una porta acabada amb arc rebaixat, porticó de fusta exterior i porta de fusta amb reixa a l’interior, emmarcada a la part superior externa amb una franja en relleu pintada de blanc on hi ha una rajola amb un petit rellotge de sol pintat. A la part superior esquerra es llegeix, en una placa, el nom de <em>Villa Esperanza</em>, l’altra nom amb què es coneix la casa. A la dreta de la porta central, hi ha una finestra ovalada amb reixa pintada de color blanc per sota de la qual s’observa un banc decorat amb trencadís. A la planta noble, el balcó és flanquejat per dues finestres de pedra rogenca amb ampit lleugerament volat i motllurat, probablement aprofitades d’edificis anteriors. A la llinda de la finestra de llevant es llegeix la data de 1712. Per sobre, hi ha un rellotge de sol fet amb rajola vidriada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa al pati, a mà dreta s’observa una petita capelleta decorada amb trencadís, amb un plafó ceràmic amb representació del sagrat cor, envoltada també amb trencadís i una sanefa floral feta amb rajola ceràmica.</span></span></span></p> | 08157-16 | Plaça de mossèn Jacint Verdaguer, 8 | <p><span lang='CA'><span><span>L'antiga església de Pallejà es va esfondrar l'any 1918. Poc després, en el mateix indret s'hi va construir aquesta casa, una gran torre amb jardí que té la coberta ondulada, encara amb regust modernista. D'aquesta casa sorprenen les finestres antigues, una de les quals duu la data de 1712. Segons els Amics del Museu de Pallejà, poden ser aprofitades de la casa que la família Albareda tenia adossada a les parets de l’església enderrocada. Va ser reformada l’any 1964.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A les fotografies antigues podem veure com era l'antiga església l'any 1913 i, ja enderrocada, l'any 1921.</span></span></span></p> | 41.4218326,1.9963199 | 416129 | 4586072 | 1918 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta07_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta08_1.jpg | Física | Modernisme|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93593 | Can Comenges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comenges | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de grans dimensions, de planta quadrangular, amb planta baixa pis i terrat amb el coronament de les façanes sud, la principal, i est emmerletades.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S’hi accedeix pel carrer d’Antoni Gaudí, que és esglaonat a través d’una porta amb reixa entre dos pilars acabats amb pinacles enrajolats de color verd. Aquesta porta condueix al jardí de la casa, de grans dimensions. També s’hi pot accedir des de la plaça Francesc Cerdà, per una escala que des de la plaça i de forma lateral porta a la plataforma elevada on es troba l’edifici. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les dues façanes visibles són caracteritzades, a banda de pels merlets esmentats, pel seu color rosat amb les obertures emmarcades amb una franja de color rogenc i també per la sanefa amb rombes que hi ha per sobre les obertures del primer pis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa a aquestes obertures, en totes dues façanes obeeixen a una simetria de tres eixos. A la planta baixa hi ha una porta central flanquejada per sengles finestres i al primer pis per un balcó principal centrat i flanquejat per segles finestres més. També són característiques de l’edifici els finestrons estrets acabats amb arquets apuntats o bé trilobulats que es troben alternats amb les finestres de tipus convencional. </span></span></span></p> | 08157-33 | Carrer d'Antoni Gaudí | 41.4218944,1.9931534 | 415864 | 4586082 | 1930s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc06.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-09 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 94323 | Villa Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-ramona | XX | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a llevant, a l'avinguda de Prat de la Riba. A migdia la parcel·la dóna a un solar, i a ponent a un pati interior enjardinat de planta triangular, de tal manera que la parcel·la disposa d'uns 330 m2.</p> <p>Es tracta d'una construcció de planta rectangular allargassada de prop de 10 x 5 m de costat que encabeix planta baixa i primer pis, amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, coronat, en aquest costat, per una balustrada decorada amb roleus vegetals.</p> <p>Presenta dos eixos d'obertures, amb la porta d'alçat simple a mà esquerra i finestra enreixada a mà dreta en planta baixa. A la planta noble es troben dues obertures simètriques a les inferiors, amb porticons de persiana pintats de color grana, que donen a un balcó corregut. Aquestes darreres obertures es troben emmarcades amb una franja en relleu que, a la part superior, a manera de coronament, presenten decoració floral en baix relleu, de regust modernista. Per sobre seu hi ha un fris decorat amb respiradors també decorats. Entre el fris i els balcons, hi ha sis rajoles disposades l'una al costat de l'altre centrades, en les quals es pot llegir el nom de 'Villa Ramona'.</p> | 08157-124 | Avinguda Prat de la Riba, 50 | <p>No n'hi ha referències publicades.</p> | 41.4205001,1.9974170 | 416219 | 4585923 | 1920-30 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94323-124calaramona01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94323-124calaramona02.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 94324 | Villa Gloria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-gloria | XX | <p>Edifici exempt de planta rectangular allargassada de prop de 15 x 6 m, amb orientació est-oest, façana principal a llevant i en una parcel·la de prop de 800 m2. Pel costat de migdia, la casa dóna al carrer del Mestre Falla, mentre que a llevant dóna al carrer d'Àngel Guimerà.</p> <p>Disposa de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a quatre aigües. Es caracteritza per ser pintada tota de color blanc llevat dels motius decoratius, de garlandes coronant les obertures, frisos entre plantes, respiradors i motiu decoratiu central amb el nom de la casa, que es troben pintats de color grana. Presenta un afegitó posterior als costats nord i oest.</p> <p>Les obertures segueixen una certa simetria, disposades en dos eixos a la façana principal i cinc a la lateral que dóna al carrer Mestre Falla. Disposa també d'un cos avançat amb balustrada a la façana principal que en planta baixa dóna accés a la casa i a la part superior crea una terrassa.</p> | 08157-125 | Carrer Àngel Guimerà, 1 | <p>No hi ha referències publicades d'aquesta casa.</p> | 41.4161494,1.9972110 | 416196 | 4585441 | 1920s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria03.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 94325 | Cal senyor Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-pasqual | XX | Sembla haver estat objecte de rehabilitació a finals del segle XX o principis del XXI. | <p>Edifici a quatre vents, de planta rectangular de prop de 14 x 8 m, amb orientació nord-sud i façana principal a l'Avinguda de Prat de la Riba. Dóna també, pel costat nord, al carrer d'Enric Borràs. Les altres dues façanes donen a la parcel·la, enjardinada, de la pròpia casa. Disposa, únicament, de planta baixa amb teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana està coronada amb un mur d'alçat curvilini, que és el tret més característic de l'edifici, amb tres respiradors amb decoració de garlanda i motiu decoratiu central de tipus similar.</p> <p>Presenta cinc obertures en planta baixa: una porta centrada al costat de la qual hi ha dues finestres d'alçat quadrangular i, als extrems, dues finestres més coronades amb arc de mig punt. Les quatre finestres disposen de porticons de persiana de fusta.</p> | 08157-126 | Avinguda Prat de la Riba, 78 | <p>No es té constància de cap dada publicada sobre la seva construcció i evolució.</p> | 41.4197692,1.9976218 | 416235 | 4585842 | 1924 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual04.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93550 | Ca n'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolivella-0 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Col·lecció la Creu de Terme. Valls, p. 84.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XIX | La façana que s'observa des del carrer ofereix diversos escrostonats. | <p><span lang='CA'><span><span>Gran edifici de planta rectangular, amb dues façanes i tres plantes amb grans arcades a tall de galeria en les dues superiors i coberta a doble vessant. Accés porxat en un cos afegit. Orientada a migdia, disposa d’un gran jardí per aquest mateix costat i també pel costat de ponent tancant amb reixa que fa xamfrà entre el carrer de Joan Maragall i l’avinguda de Prat de la Riba. La superfície de la parcel·la depassa el 4.600 m2.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una estança hi ha una interessant decoració ceràmica d'estil modernista. Segons es diu, s'hi havia allotjat el rei Alfons XIII. A l’interior hi ha elements decoratius d'interès.</span></span></span></p> | 08157-21 | Carrer de Joan Maragall, 1 | <p><span lang='CA'><span><span>Construïda l’any 1889, sembla que sobre una masia anterior que havia estat a mans de la família Mitjans. L’any 1894 els germans Olivella, que tenien una botiga d’art i antiguitats al carrer Ferran de Barcelona, hi van fer reformes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1928 Josep Olivella Montaner hi va afegir el pis superior, amb decoració modernista i, l’any següent, en urbanitzar-se l’entorn, es va elevar la paret del pati i s’hi va posar una reixa que, poc després es va treure. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A final de la dècada de 1970 va ser rehabilitat com a restaurant “Pallejà Paradís”, que va restar obert fins l’any 2019. Avui és tancat.</span></span></span></p> | 41.4194412,1.9987456 | 416329 | 4585804 | 1889 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella04ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-canolivellainvarquit.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93551 | Ca n'Obianc o can Daunis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nobianc-o-can-daunis | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Habitatge unifamiliar d'estil modernista, construït en cantonada, amb planta baixa, pis i terrassa. Es caracteritza pel coronament amb merlets formant semicercles tancats amb baranetes de ferro, i gerros al damunt. Les finestres del pis presenten ornamentació ceràmica de trencadís en tonalitats verdes i blanques i la planta baixa té un ampli finestral en forma ovalada, també amb trencadís verd i reixa de ferro. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Part dels rajols de la solera del balcó corregut i les parts de totxo de l’entrada adossada pel costat de llevant està pintada de color taronja, de manera que es tracta d’una edificació principalment acabada amb pintura blanca, amb els trencadissos, porticons de les finestres, i també els gerros i una xemeneia que corona el terrat en verd i les parts de totxo de color taronja. </span></span></span></p> | 08157-22 | Passeig Pi i Margall, 36 | <p><span lang='CA'><span><span>Construïda l’any 1914.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Originàriament coneguda com ca n’Obianc el nom de Daunis prové de Quimet Daunis i Muntada, que n'havia estat propietari. </span></span></span></p> | 41.4212691,1.9939716 | 415932 | 4586012 | 1914 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc10.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93688 | Claraboia de can Seix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claraboia-de-can-seix | XX | El darrer cop que es va veure, la claraboia presentava molts vidres trencats. | <p>Gran claraboia de l'any 1928 coneguda amb el nom 'El caçador d'ocells', que es considera una de les obres més representatives de Xavier Nogués.</p> <p>Està formada per tres grans plafons centrals, vuit de laterals i vuit més en els angles. Els vidres estan muntants sobre una gran carcassa de ferro i reforçats per una graella emplomada. En el plafó central s'hi representa un caçador, el seu gos i un poble al fons. En els laterals s'hi veuen representats ocells i isards i en el cantó més curt vaixells amb les veles al vent.</p> <p>Tot el conjunt està emmarcat per sanefes vegetals i geomètriques.</p> | 08157-82 | Camí de les Rovires. | <p>Can Seix va ser encarregada per Francisco Seix Zaya a Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 1933) a les primeres dècades del segle XX.</p> <p>L'obra va acabar transformant l'antiga masia de can Coll, documentada des de 1600, en una torre d'estil modernista amb destacats ornaments artesanals entre els quals cal destacar la galeria de solana, constituïda per tres arcs trigeminats i coronament de línies sinuoses.</p> <p>Llavors, ja a l'any 1928, també s'hi va col·locar la gran claraboia, obra de Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 1873 - 1941), possiblement en col·laboració amb el vitraller Ricard Crespo Boquera (Cambrils, 1891 - Barcelona, 1949).</p> | 41.4261461,1.9894561 | 415561 | 4586558 | 1928 | 08157 | Pallejà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93688-82claraboiaseix06.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Francesc Xavier Nogués i Casas | 105|98 | 47 | 1.3 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93689 | Rellotge de sol de can Seix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-seix | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 57-62.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XX | <p>Rellotge de sol esgrafiat sobre pintura blanca en un semicercle que ocupa l'espai superior de la façana principal, entre els dos vessants del carener, que és arrodonit. Amb xifres romanes.</p> | 08157-83 | Camí de les Rovires. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Can Seix va ser encarregada per Francisco Seix Zaya a Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 1933) a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4260880,1.9895057 | 415565 | 4586552 | 1928 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93689-83rellotgeseix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93689-83rellotgeseix02.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 94001 | Les Torres de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-de-sant-roc | XX | <p>Dues cases unifamiliars de planta gairebé quadrada d'entre 100 i 150 m2 en una parcel·la de planta trapezoïdal de prop de 1.480 m2. Totes dues tenen façana principal a migdia i posterior donant al passatge Josep Maria de Segarra. L'accés, però, es fa per la façana posterior, on comparteixen un sol portal amb reixa i petita teulada a doble vessant.</p> <p>La de ponent disposa de planta baixa, pis, golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana, en planta baixa s'obren dos finestrals que flanquegen la porta principal per sobre de la qual hi ha un balcó corregut, centrat respecte de la porta.</p> <p>La de llevant disposa de planta baixa, noble i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que té les obertures simètriques distribuïdes en tres eixos amb un balcó sobre la porta principal.</p> <p>Les dues cases compten amb un cos afegit a ponent i una terrassa a tramuntana a l'altura de la planta noble, que està construïda sobre quatre pilars que creen una porxada d'accés.</p> | 08157-104 | Passatge de Josep Maria de Segarra, 25 | <p><span lang='CA'><span>Es tracta de dues cases que havia fet construir Roc Grau Riera, mestre i autor de diversos llibres per als seus alumnes. Les cases van ser heretades per les seves filles, Rosina i Conxita, també mestres. Elles, però, van viure a Barcelona, on hi tenien l’escola. Van llegar en vida les cases a uns cosins, parents de l'arquitecte modernista Manuel Sayrach.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>En aquest indret es diu que s’hi va col·locar el primer pal d’electricitat de Pallejà.</span></span></p> | 41.4231912,1.9924921 | 415811 | 4586227 | 1920s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc05.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93492 | Can Seix (abans can Coll) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-seix-abans-can-coll | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 57-62.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> <p> </p> | XVII, XX | Deteriorada. S'estan perdent algun dels elements que la defineixen com a casa d'interès notable. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa de grans dimensions, envoltada per un jardí particular, amb planta baixa, planta noble i galeria sota teulada, amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, que és a migdia. Cal destacar el coronament de línies sinuoses de la façana principal, acabat amb un rellotge de sol; la galeria de solana, que consta de tres arcs trigeminats; i també la fusteria dels porticons. Aquests darrers, però, es troben en mal estat i alguns han desaparegut. El portal principal és coronat amb un arc de mig punt de pedra roja. El vestíbul és cobert amb volta catalana. Són nombrosos els detalls i acabats artístics de la casa: talles de fusta, ferro forjat i rajoles decorades. Al jardí hi ha un banc amb decoració de trencadís. Al primer pis hi ha una llar de foc de forja amb escons de fusta decorada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Conserva el celler de l’antiga masia, articulat per arcs ogivals amb coberta de cassetons de guix decorat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una reforma posterior, de l'any 1928, projectada per Antoni Fisas i Planas, es va instal·lar una gran claraboia de vitralls que es coneix amb el nom de “el caçador d’ocells”, obra de Xavier Nogués, una de les figures més destacades del Noucentisme. La claraboia va ser declarada Bé d’Interès Nacional l’any 2014 (data de la declaració BCIN).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment la casa, malgrat que hi viuen uns masovers, no es troba en bon estat.</span></span></span></p> | 08157-7 | Camí de la font de les Rovires. | <p><span lang='CA'><span><span>Antiga masia de can Coll, probablement d’origen medieval, documentada a partir de 1600, quan la documentació escrita ens permet saber que antigament era el mas d’en Clariana i que en aquell moment era a mans de Miquel Coll, pagès de Santa Eulàlia de Pallejà. La casa disposava d’una gran extensió de terra, que incloïa la zona de les Rovires, amb presència d’altres masos. Amb el temps, part d’aquestes terres es van anar parcel·lant i venent. Malgrat tot, la propietat va romandre a mans dels Coll fins que l’any 1870, va passar a mans de Francesc Bonastre i Xiol.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El 1911, la va heretar Maria Mercè Bonastre i Giralt, que era casada amb Francisco Seix i Faja. Aquest darrer va encarregar-ne una rehabilitació integral a Modest Feu, que la va transformar completament en una torre d’estil modernista rural, i va conservar de l’antiga masia el celler, una premsa de raïm datada de 1776 i una nau amb arcs diafragmàtics de pedra que sostenen un artesanat barroc. L’interior es va acabar amb una sèrie de treballs artístics entre els quals cal destacar talles de fusta, acabats en ferro forjat, rajoles de ceràmica, vitralls emplomats i mobiliari de l’època. També es va arranjar el jardí al gust de l’època.</span></span></span></p> | 41.4261477,1.9894634 | 415561 | 4586558 | 08157 | Pallejà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix06.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Modest Feu Estrada (reforma) | 106|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93622 | Museu de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-palleja | <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà</em> (<em>2006),</em> núm. 12, p.10.</p> | XX | <p>El Museu de Pallejà es troba a l'interior de can Albareda, aprofitant en part la distribució de l'antiga masia per tal de poder ensenyar els espais típics d'aquests edificis essent una barreja de museu de la masia i de les eines del camp, però destinant altres espais a explicar la història del municipi i dels seus jaciments arqueològics a partir d'algunes peces ceràmiques que es guarden en una vitrina del vestíbul. A la planta noble també es destinen algunes estances a explicar la història del museu i altres trets identitaris de Pallejà a través dels objectes, tan recuperats com cedits.</p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la planta baixa, l’entrada del museu disposa d’unes vitrines amb exposició de material ceràmic recollit dels jaciments del municipi, amb rètols explicatius dels jaciments i de les èpoques a què correspon el material. A la part posterior, es troba un ce</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ller, que no és l'original sinó és una adaptació moderna, on hi ha elements agrícoles destacats, com ara una premsa de raïm, la bàscula de l'antic sindicat agrícola de Pallejà i dues bótes de capacitat mitjana. Hi ha també objectes representatius dels tres conreus històrics del poble: els cereals, la vinya i la fruita i verdura de regadius, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La cuina s'hi reflecteixen diverses èpoques. Cal destacar la gran campana de la llar de foc, on es conserva la biga original en la qual es llegeix la la inscripció 'JOSEPH ALBAREDA ALS 18 DE IANE DE 1727'. També es conserven en part el forn de pa, unes rajoles antigues, armaris encastats i atuells de cuina. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al menjador es troben l’armari i l’escriptori encastats originals, i també la capelleta (la imatge no és l’original) i un rentamans de ceràmica vidrada. A més de la recreació del que va ser el menjador de la masia, la sala presenta objectes diversos del fons del museu: una vitrina amb objectes decoratius i de sobre taula, i una altra amb publicacions comarcals, diplomes, llibres, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta superior és típica d'una masia de certa importància: sala gran al centre i cambres laterals. El Museu ha conservat aquesta distribució, encara que ha canviat la utilitat d'algunes sales, per exemple, una es dedica a exposicions temporals i el petit oratori a exposició d'objectes religiosos; al dormitori s’hi exposen mobles de diverses èpoques i estils, a més d’una part del fons de teixits del museu; hi ha també la sala de cosir, per exposar l'artesania del fil i l’agulla (brodats, puntes de coixí i similars), de tanta activitat antigament als pobles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha un espai per a exposicions temporals i, a les golfes, una gran sala de treball on els Amics del Museu estudien la documentació i les peces que s’hi troben. Entre alguns dels documents que s'hi guarden, cal destacar el Cadastre de 1716, en el qual es comptabilitzen 25 cases habitades i 92 peces de terra. Des de fa un temps s'hi troba el fons documental de Carles Millàs Buxadé, pagès i estudiós local que en jubilar-se va començar a documentar en llibretes el coneixement oral, així com totes les dades recopilades durant les seves recerques sobre la història i la pagesia de Pallejà. Es tracta de més de 600 pàgines manuscrites que la seva família, complint la voluntat de Millàs, va cedir al Museu.</span></span></span></span></span></p> | 08157-36 | Plaça Verdaguer, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>El museu va ser fundat l’any 1974 pel Grup de Recerques Històriques de Pallejà, format per Albert Massegur, cronista municipal, i un grup de joves del poble. L’origen rau en l’exposició, en una vitrina d les golfes de l’Ajuntament, d’un recull de peces diverses, fonamentalment eines destinades al treball del camp i </span></span></span><span lang='CA'><span>altres objectes procedents de cases antigues (1974-1978). </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’any 1978 Amics del Castell se’n va fer càrrec, exposant la col·lecció al mateix castell (1978-1995). L’any 1995 “Amics del Castell” es va dissoldre i es constituïa l’associació “Amics del Museu de Pallejà”. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Després d’uns anys sense seu, l’any 2000 es va instal·lar provisionalment en un local municipal al carrer de Sant Francesc. Des de l'any 2007 està ubicat a la masia de Can Albareda de Dalt, del segle XVII. És un museu de caràcter etnològic on es poden veure tota mena d'objectes antics procedents de diverses cases del poble, vinculades principalment a la pagesia: cal Pusseta, ca la Francisqueta del Pa, cal Vergés, cal Lluís Coll, ca la Madrona, cal Cabra, ca l’Aregall, cal Mèdia, cal Llop, ca la Florinda</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui és el museu municipal, gestionat per l’entitat Amics del Museu per mitjà d'un conveni amb l'ajuntament, i s'ocupen de la<span> conservació i millora del patrimoni que custodia i de l'organització d’activitats culturals d’àmbit museístic i divulgació del patrimoni de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4218567,1.9959020 | 416094 | 4586076 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu06_0.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93984 | Els gegants nous Oleguer i Clara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-nous-oleguer-i-clara | XXI | <p><span lang='CA'><span>Ell és Oleguer Sauló i Castell, pesa 30 kg i fa 3 m d’alçada. Representa el mestre d’obres del castell de Pallejà i cal situar-lo a finals del segle XVI. Porta, en una mà, un pergamí amb un plànol del castell i, en l’altra, una maqueta de l’edifici.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Ella, la Clara Aiguadé i Molinada, pesa 28 kg i també fa 3 m d’alçada. Representa una de les noies del poble que anava a buscar aigua a la font de la Molinada, en el context de creixement de Pallejà a partir de la construcció de les torres d’estiuejants de finals del segle XIX. Porta una gran gerra per omplir d’aigua.</span></span></p> | 08157-94 | Avinguda Prat de la Riba, 10 | <p><span lang='CA'><span>Aquesta nova parella de gegants, construïts per Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers, va ser inaugurada el dia 6 de febrer de 2015, amb motiu de la celebració dels 20 anys dels gegants del municipi.</span></span></p> | 41.4217261,1.9967851 | 416168 | 4586060 | 2015 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93984-clip2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Taller Sarandaca de Granollers | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93985 | Els Quarantins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quarantins | XX | <p>Els quarentins és una tradició que va néixer l'any 1993 amb la generació dels nascuts l'any 1954 per tal de reunir-se i celebrar plegats els quaranta anys. D'ençà d'aquell moment, un cop l'any se celebra el sopar de quarantins i un acte de celebració a l'ajuntament. En el decurs de l'any en què en fan 40 col·laboren en les festes i tradicions populars pallejanenques.</p> | 08157-95 | Avinguda Prat de la Riba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els quarantins és una tradició que neix, l’any 1993, de la idea de tres joves de reunir-se reunir amb tots els pallejanencs nascuts l’any 1954, amb l’objectiu de celebrar plegats el 40è aniversari. Aquella primera reunió es va dur a terme el mes de gener de 1994 a la Sala de Cultura de l’Ajuntament i hi van assistir 25 persones. Durant la resta de l’any </span></span><span lang='CA'>es van fer reunions per programar i realitzar activitats diverses com: excursions, dinars, sopars, visites a museus, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mes de desembre de 1994 es van tornar a demanar dades</span><span lang='CA'> al Padró dels nascuts l’any 195</span><span lang='CA'>5 per a convocar-los a una reunió i fer el que seria el primer traspàs de grups de quarantins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aviat es van implicar també en la festa de Carnestoltes, la comissió organitzadora de la qual es va nodrint any rere any dels diferents grups de quarantins del municipi. També s’han anat implicant en la vida cultural de Pallejà, amb l’organització de diversos actes per la Fira del Maig, les festes de la Primavera, per la Festa major d’Estiu, etc.</span></span></span></span></p> | 41.4217282,1.9967141 | 416161 | 4586060 | 1993 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93985-quarantins-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93987 | Recol·lecció de maduixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recolleccio-de-maduixes | <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana, butlletí del Museu Municipal de Pallejà</em> (2014), núm. 16, Pallejà, desembre de 2014, pp. 5-7. (informació extreta de les notes de Carles Millàs, que també en va ser un productor).</span></span></p> | XX | Avui ja no hi camps de maduixers. | <p><span lang='CA'><span>Tot i que no és una planta autòctona, a la primera meitat del segle XX i fins ben entrats els anys 70, la maduixa a Pallejà va ser un conreu molt estès. Es tractava de maduixes molt conegudes per ser molt petites, amb una olor molt especial, dolces, molt delicades i amb un temps de conservació molt curt. Va ser un producte d’anomenada al país i va comportar ingressos per a moltes famílies.</span></span></p> | 08157-97 | Camps de Pallejà | <p><span lang='CA'><span>Les maduixeres de Pallejà tenen el seu origen en els boscos del Montseny. Sembla que no va ser fins l’any 1915 que es coneix el primer camp de maduixes a Pallejà, propietat d’un pagès de Molins de Rei. Interessats per aquest conreu, Francesc Duran Albareda i Joan Buxadé Archs, es van informar d’aquest conreu, que també començava a fer-se a Sant Joan Despí amb maduixeres del Montseny. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Aviat les maduixeres de conreu acabarien essent el planter més estès del poble. La maduixa de Pallejà es comercialitzava a Barcelona. Fins als anys setanta va ser un conreu molt estès.</span></span></p> | 41.4226070,1.9967852 | 416169 | 4586158 | 1915-1970s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93987-97maduixespal16-01.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Les maduixes es recollien a finals d’abril amb colles principalment de dones, quatre o cinc per colla que duien un plat fondo. Del plat passaven a un cistell que tenia una cabuda de 2 a 2,5 kg, i que duien la marca de cada pagès.Com a testimoni de la importància que va tenir aquest cultiu, en fer la parella de gegants, a la Laieta, que representa una pagesa del terme, li van fer dur un cistell de maduixes. | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||
| 94003 | Goigs de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-1 | XIX | No ha tingut continuïtat ja que no és massa conegut. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Com en gran part dels goigs, d'aquest se'n desconeix l'origen, el creador de la lletra i la música, però com quasi bé tots va ser editat per impremta durant les primeres dècades del segle XX. En aquest cas, l'any 1820, en la impremta de Manuel Tegero, a la plaça de l'Oli de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Diu així:</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GOIGS EN ALABANSA DEL MISTERI DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SALVADOR EN LA MONTAÑA DEL TABOR, QUE SE VENERA EN LA CAPELLA DE ANTIQUISIMA CASA DE MOMMANY DE SOBREROCA LO DIA 6. DE AGOST. Any 1820.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>O bon Deu, ò bon Senyor,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ò Deu de suma bondat:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>siau sempre veneràt</span></span></span></em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>dels homens per Salvador</span></span></span></em><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pera reparar al mon</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>bayxareu del mes alt cel,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>y los enganys de Luzbel</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>desterrats ja del tot son:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>vos sou la arca que á Dagon</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>infernal causa horror.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Vos sou la forta defensa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>de la casa de Mommany,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>preservaula de tot dany,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>com tambe de tota ofensa:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>puix vostre zel no comensa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>esser de ella defensor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es obra de vostre amor</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>aver al mon rescatát:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>siau sempre venerát</span></span></span></em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>dels homens per Salvador</span></span></span></em><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-105 | Via Maria s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els goigs són cançons populars o versos de caire religiós, adreçats als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre Vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan se'n dota a totes les esglésies i capelles. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4241784,1.9742802 | 414290 | 4586354 | 1820 | 08157 | Pallejà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94003-transfiguracio-sobreroca0_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 94326 | Cal Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribot | XX | Rehabilitada a finals del segle passat o principis del XXI. | <p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, estreta i allargassada, orientada est-oest, amb la façana principal a ponent, a l'avinguda Prat de la Riba. Esta format per un cos original, de prop d'11 x 4,5 m, al qual n'hi ha un altre d'afegit pel costat de llevant.</p> <p>L'original disposa de planta baixa i primer pis. A la planta baixa s'obre, centrada, una finestra i, al costat dret, la porta d'accés. Al primer pis, centrat respecte de la finestra, s'obre un porta que dóna a un petit balcó. La façana és pintada de color blau clar i les obertures centrades es troben emmarcades amb una franja en relleu de color gris, coronada amb línies corbes.</p> <p>L'edifici és coronat amb una balustrada amb decoració vegetal a banda i banda d'un merlet corvart amb motiu central circular amb decoració vegetal calada. Rere la balustrada, la teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> | 08157-127 | Avinguda Prat de la Riba, 37 | <p>No s'ha localitzat cap notícia històrica publicada.</p> | 41.4210642,1.9975676 | 416232 | 4585985 | 1910-1920 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94326-127calribot01.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93467 | Ca n'Albareda de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalbareda-de-la-placa | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, p. 45-52.</span></span></span></p> | XVII-XVIII | Va ser objecte de rehabilitació com a seu del Museu de Pallejà, inaugurat l'any 2008. | <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici és de planta rectangular, de tres cossos o crugies, amb planta baixa, noble i golfes i teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Aquesta, presenta tres eixos d’obertures, de les quals, però, les de l’eix de ponent s’han vist alterades. Com a conseqüencia de l’afegitó, al segle XVIII, d’un cos allargassat perpendicular a la façana pel costat de ponent, les obertures d’aquesta crugia van quedar parcialment a l’interior d’aquell edifici. Actualment destaca el portal acabat amb un arc de mig punt adovellat, de pedra rogenca, a banda i banda del qual s’obren dues finestres en planta baixa. Per sobre del portal es troba la finestra principal de la planta noble, també de pedra rogenca amb motllures simples als brancals ampit lleugerament sortit i motllurat i llinda monolítica amb la data de 1615 a l’interior d’un cercle amb dues xifres a banda i banda del que seia un àlber, el motiu representatiu de la família Albareda. A cada costat d’aquesta finestra hi hauria hagut dues finestres balconeres, de les quals només n’és visible la de llevant. Presenta també llinda monolítica i brancals motllurats.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per sobre, hi ha una renglera de cinc finestrons acabats amb arc de mig punt a manera de galeria. D’acord amb la simetria que haurien seguit les obertures de la façana, probablement hi hauria hagut dos finestrons, avui amagats pel cos afegit en el segle XVIII.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El cos afegit perpendicularment a la façana principal, que avui acull el Centre d’Atenció primària “Ca n’Albareda”, va ser afegit concretament l’any 1774, segons el què es pot llegit entre els dos arcs rebaixats de la façana de llevant. L’hauria fet construir Vicenç Albareda, d’acord amb la mateixa inscripció, per tal de dotar la casa de cellers i cups.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La construcció d'un altre cos a la part posterior ha desfigurat en part la planta baixa original, amb l'eliminació de l'antic celler, els cups circulars, dues escales d'accés a la planta de dalt i tota la caixa del forn de pa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la l'entrada, recolzant en la façana, es troba una llosa trencada en dos que prové de l'antic cementiri de Pallejà, que es trobava, fins a finals del segle XIX, al voltant de la primitiva església, a la plaça Verdaguer prop del castell. S'hi llegeix: </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>'...AS DE IVAN ALBAREDA</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PAJES D S EVLARIA DE</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PALLEIA I DELS SEVS ANT...</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>1651'</span></span></span></p> | 08157-2 | Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>L’actual edifici va ser construït durant els primers anys del segle XVII substituint-ne un d’anterior, que hauria estat una de les cases més antigues de Pallejà. Se sap que el 1600 pertanyia a Anton Albareda, aleshores batlle del poble. L’any 1686 era a mans de Pere Albareda de Dalt i, el 1716, era propietat de Josep Albareda, però hi habitava un masover, de nom Vicenç Piquer. De fet, hi van viure masovers fins a la dècada de 1970.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons cadastre de l’any 1716 la casa tenia sis estances a la planta baixa, cinc estances a la planta noble i disposava de golfes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser reformada en ple segle XVIII, quan s’hi van afegir els cups i el celler amb data de 1774, quan, probablement, s’hi construiria un cou cos d’escala. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'any 1888, Joaquim Albareda va convertir aquest espai en un nou habitatge de caràcter senyorial.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Des de l’any 2008 és la seu del Museu de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4218602,1.9959009 | 416094 | 4586076 | 1615 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda06_0.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-02-11 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93468 | La Torroja o Torre Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torroja-o-torre-roja | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp.135-153.</span></span></span></p> | XV-XVII | En bon estat, habitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta basilical, de planta baixa, pis i golfes, aquestes darreres ubicades al cos central, més elevat. Conserva elements medievals a l'interior, entre els quals un arc ogival. Els porxos laterals són un afegit posterior La façana, orientada al sud-est presenta cinc eixos d’obertures, tres de corresponents a la façana de l’edifici original i un més per banda, corresponents als cossos amb galeria afegits posteriorment a banda i banda. A ponent encara s’observa una darrer afegitó en planta baixa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Tota la finca, que es troba al capdamunt d’un turó, es troba protegida per un mur de contenció amb contraforts i tanques opaques. La casa s’ubica al vessant de migdia del turó mentre que a tramuntana disposa encara d’una gran extensió de terres.</span></span></span></p> | 08157-3 | Camí de les Pedreres, 20 | <p><span lang='CA'><span><span>D’origen medieval, aquesta casa formava part d’una quadra amb jurisdicció separada de la del castell, que comprenia, encara en el segle XVII, gairebé un terç del terme de Pallejà. La documentació escrita permet saber que la casa antigament rebia el nom d’”Esplugues”, que apareix ja documentat al segle XIV. La casa apareix després documentada a mans dels Junyent.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, dins l'apartat de col·leccions, es conserven 90 escriptures originals i còpies datades entre 1377 i 1772 sobre la compra o heretat dita la Torre Roja. <em>(Referència: AHCT, Col·leccions, 14-8-1, 'Actes de Joseph March Ibern de la compra de la quadra o heretat dita la Torre Roja' - Informació subministrada per Josep Lluís Llorca-).</em></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es coneix que l’any 1716 la casa era a a mans d’Antònia de Pallarès i era la segona més gran del poble, amb sis estances i corral a la planta baixa, set estances al primer pis i golfes i ja havia vist reduïda l’extensió de la seva propietat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La propietat va seguir canviant de mans: Josep Ros, Josep March, Jaume Andarió i Joan Volart.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Aquest darrer, l’any 1832 facilitaria els terrenys per construir el temple parroquial de Santa Eulàlia i, més endavant, la rectoria. L’any 1864 la compraven el matrimoni format per Frederic de Gispert i Maria Assumpció Gibert. En morir aquesta darrera l’any 1883 ja vídua, la finca, que encara tenia unes 38 hectàrees, va passar en usdefruit a les nebodes d’un primer marit, Francesca i Josepa Roldán i, més tard als Villavecchia – Ricart, que la van posseir fins l’any 1980.</span></span></span></p> | 41.4193607,1.9955042 | 416057 | 4585799 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93469 | Ca l'Esquerrà o mas Gem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-o-mas-gem | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 67-72.</span></span></span></p> | XIX | Rehabilitada fa pocs anys. | <p><span lang='CA'><span><span>Mas d’origen medieval, de tres cossos o crugies, orientat a migdia i amb dos cossos afegits, l’un a ponent i l’altre a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana es troba distribuïda en tres eixos d’obertures presidides per un portal acabat amb arc de mig punt adovellat al qual s’accedeix per una graonada. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici actual és fruit de diverses rehabilitacions, la més recent de les quals és ja d’aquest segle. </span></span></span></p> | 08157-4 | Camí de les Masies | <p><span lang='CA'><span><span>Pertanyia al gran mas de la Torroja o Torre Roja. Entre la documentació que es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa referent a l'heretat de la Torre Roja hi ha un pergamí de 1473 d'establiment del mas Gem, de Pallejà, que hauria estat el nom original de la casa. També es va anomenar Mas Duran (darrer quart del segle XVI) i Mas Ramoneda (darrer quart del segle XVII).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1736, Maria Hugo, vídua de Pere Ramoneda i el seu fill es van vendre el mas i les seves terres als senyors de la Torroja, tornant així a la propietat original. L’any 1818, però, Jaume Grau el va adquirir, deshabitat des de feia molts anys, en emfiteusi. El nom, de fet, prové del seu fill, Llorenç Grau, que era esquerrà. Actualment és propietat dels seus descendents.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Ha tingut una història molt convulsa, amb molts anys d'abandonament i destrucció. Sembla que al segle XVIII era poc més que un graner i que durant la Primera Guerra Carlina en què els Grau van prendre partit pel pretendent carlí a la corona, la casa va ser utilitzada com a amagatall, acabant mig ensorrada. Des de mitjan segle XIX pertany a la família Millàs, que en aquell moment la va refer. Actualment és la seva residència habitual però des de la dècada de 1970 ja no es dediquen a l’activitat agrícola.</span></span></span></p> <p>(Massegur, 2003)</p> | 41.4203724,1.9936637 | 415905 | 4585912 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-018731101.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93470 | Can Salabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salabert | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 111-118.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><em>- Pal·laliana</em>, Butlletí del Museu de Pallejà (1994), núm. 4, 2a època. Pallejà.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em><span lang='CA'><span><span>Butlletí del Museu de Pallejà</span></span></span> (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVII | Ha caigut la teulada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de dimensions reduïdes i planta rectangular, de tres cossos o crugies amb el carener perpendicular a la façana principal, que dóna al sud-oest i altres dependències a migdia que resten tancades per un mur baix amb accés des de ponent. Té un cos afegit pel costat de ponent i, a la part posterior, es troba també afegit un cos que correspon a un cup de vi. Està feta amb pedra rogenca, que s’observa en gairebé totes les obertures. A les façanes principal i posterior encara es conserva, tot i que en molt mal estat, les restes dels esgrafiats que simulen un carreuat, visible en les cantonades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana presenta tres eixos d’obertures, tot i que alterats per les obres efectuades en els dos darrers segles. Presenta portal adovellat i, per sobre, finestra amb ampit lleugerament sortit, motllures simples als brancals i llinda monolítica amb la data de 1678 gravada a l’interior d’una cartel·la sota l’anagrama de IHS. A la façana posterior, la finestra central de la planta noble també és decorada amb un arquet conopial. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui es troba en estat completament ruïnós i li ha caigut la teulada, que encara hi era a les darreres fotos que s’observen a la xarxa, de l’any 2009.</span></span></span></p> | 08157-5 | Carretera de Fontpineda | <p><span lang='CA'><span><span>Se sap que el 1600 pertanyia a Antic Coll, pagès que també es troba entre els caps de casa de l’any 1595. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Amb anterioritat se l’havia coneguda com a Mas Crespí. Posteriorment, va passar a mans de la família Monner i després als Salabert (el 1731 era propietat de Joan Salabert i Monner). L’any 1913, els hereus van vendre totes les propietats al senyor Isidre Tarruella i Monner i, l’any 1942 va ser comprada per la família Riera. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>(Massegur, 2003)</span></span></span></p> | 41.4241918,1.9885442 | 415482 | 4586342 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-05salavert06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93470-018726101.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93491 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-9 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 107-110.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVII | Rehabilitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia dalt d’un turó amb terres de conreu al voltant. És de planta rectangular amb tres cossos o crugies, façana a migdia i coberta de teula àrab a un sol vessant. S’observen diversos afegitons a la façana de ponent així com també disposa, al costat de llevant, d’un altre cos separat de la casa principal.</span></span></span></p> | 08157-6 | Carretera de Fontpineda | <p><span lang='CA'><span><span>La nissaga dels Sala està documentada a Pallejà des de finals del segle XVII (<em>Miachaeli Sala</em>). El 1692 la va obtenir Miquel Sala per l’establiment que li va fer Pere Albareda, per la qual pagava de cens 3 lliures. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D'aquell segle deu ser la construcció original de la masia, tot i que ha patit nombroses modificacions durant els segles següents i també en època contemporània. Des d’aleshores i al llarg del temps, trobem documentació sobre censos, compres de terres, una concessió del marquès de Sentmenat d’obtenció d’aigua del rec del molí per regar, contribucions i padrons d’habitants... en tots ells la propietat és a mans dels Sala. Avui encara hi resideixen i conreen les terres del voltant.</span></span></span></p> | 41.4246525,1.9918715 | 415761 | 4586389 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93491-06cansala01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93491-06cansala02.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93494 | Can Montmany de Sobrerroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montmany-de-sobrerroca | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 85-92.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>És la masia més gran de Pallejà i té un origen molt antic, probablement anterior al segle XIV. Actualment l’edifici original, de planta rectangular, amb planta baixa, noble i golfes, resta envoltada per les nombroses construccions que s’hi ha anat afegint en el decurs del temps i que han anat envoltant l'edifici principal, donant lloc un conjunt arquitectònic de prop de 1.500m2 d’extensió i d’interès considerable.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una finestra hi ha la data de 1625 i en el portal del tancat la de 1676 i el nom de Jaume Montmany.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Havia tingut també una gran extensió de terres, de les quals en va acabar sorgint la urbanització de Fontpineda.</span></span></span></p> | 08157-8 | Via Maria | <p><span lang='CA'><span><span>Va ser propietat de la família Montmany entre els segles XVI i XIX. Així, la documentació més antiga que se’n troba correspon al fogatge de 1553, on la casa apareix com a propietat de Bartomeu Montmany de Sobrerroca. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La capella, dedicada a Sant Salvador, forma part de la parròquia de la Palma de Cervelló i es documenta des de l’any 1342, concretament en una visita pastoral que hi va fer el bisbe.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre de l’any 1716 la propietat era de Maria Montmany de Sobrerroca i la casa tenia quatre estances i un corral a baix, cinc estances a dalt i golfes. Disposava de sembrats, vinyes, bosc i erms, a més d’oliveres i alguns roures.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1879, Francisco de Zamora descriu els boscos de Pallejà com extensos i abundants, i que estaven en mans únicament de tres propietaris: el marquès de Sentmenat, Vicenç Albareda i Salvador Montmany de Sobrerroca.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1888 la propietat va passar dels Tobella-Montmany a Pere Bosc Albareda, veí de Terrassa i va passar novament de mans l’any 1941, quan la va comprar Victor Tarruella i Rius, fill del metge Josep M. Tarruella. </span></span></span></p> | 41.4243307,1.9741354 | 414279 | 4586371 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | A mig camí de la casa es troben nombrosos rètols de prohibit el pas i advertències de la presència de gossos de guarda. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93495 | Ca l'Esquerrà de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-de-la-via | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 14.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Gran masia que antigament es trobava a les afores del poble i que actualment està integrada en el nucli urbà. A les fotografies que se'n conserven del segle passat, sembla que es tractava d'una gran casa de planta basilical, de planta baixa i noble amb la façana principal a migdia i coberta de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. El cos central, sobreelevat, disposa d'una galeria amb finestres de mig punt. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui, la casa resta embeguda per altres habitatges que s'hi adossen, tant a llevant com a ponent de tal manera que s'observa una casa entre mitgeres. La façana, però, manté la fesomia original, amb tres eixos d'obertures amb un balcó corregut a les de la planta noble i coronament corbat.</span></span></span></p> | 08157-9 | Carrer de Pau Claris, 64 | <p><span lang='CA'><span><span>Deu el seu nom al fet que la va heretar i s’hi va establir un familiar de ca l’Esquerrà de cognom Grau. Amb el temps, es va dividir l’herència entre diversos hereus i la casa s’ha anat fragmentant en almenys quatre habitatges. Actualment, un dels propietaris encara conserva el cognom Grau.</span></span></span></p> | 41.4250362,1.9950100 | 416024 | 4586430 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93623 | Molí de can Salabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-salabert | <p><span lang='CA'><span><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(1999), núm. 5, Pallejà, maig 1999.</span></span></span></p> | XVI | L'edifici resta emmascarat per diversos coberts, plàstics i uralites | <p><span lang='CA'><span><span>Molí amb bassa, que es trobava darrera l’edifici, a un nivell més alt. Es tracta d’un </span></span></span><span lang='CA'><span><span>edifici de pedra de mida irregular i poc homogènia que conserva annexa la bassa que alimentava un antic molí hidràulic, a pocs metres del Mas de Can Salaverd. La bassa, de carreus escairats homogenis de pedra sorrenca vermella, té forma romboïdal i conserva el cacau -amb una coberta d'uralita- que alimentava el rodet i la maquinària del molí. No es conserva, però, la canalització que alimentava la bassa.</span></span></span></p> | 08157-37 | Camí dels Masets | <p><span lang='CA'><span><span>En el Cadastre de 1716 és descrit com a molí fariner, amb una mola que molt a bassades. D’acord amb el mateix document, el molí el tenia llogat Joan Albareda per trenta lliures, si bé el propietari era Pere de Torrelles i Senmenat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que anteriorment podria haver estat un molí de guix, ja que en un document de 1639 s’esmenta “un camí públic que va al molí de dit senyor, antes molí guixar”.</span></span></span></p> | 41.4227150,1.9913843 | 415717 | 4586174 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli03agentsrurals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93623-37moli04agentsrurals.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93548 | Can Pocoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pocoll | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 97-100.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVIII | L'entorn immediat comença a emmascarar-se per la malesa | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una petita masia, camí de les Rovires, de planta rectangular i orientada a migdia, envoltada de vegetació. Tot i que avui es troba molt canviada com a resultat de les obres per a habilitar-la com a restaurant, s’intueix una masia de tres cossos amb teulada a dues aigües. La propietat és tancada i a l'exterior, pel costat de migdia, es va habilitar un espai per aparcament.</span></span></span></p> | 08157-19 | Camí de can Pocoll. | <p><span lang='CA'><span><span>Se sap que no hi era el 1716 i, en canvi apareix ja documentada l’any 1821, quan era a mans de Jacint Coll. Per tant, per força ha d’haver estat construïda entre aquestes dues dates. En els darrers temps va ser un restaurant, l’habilitació del qual va alterar molt la fesomia de la masia. Avui és tancat i fa temps que l’entorn no es cuida (Massegur, 2003).</span></span></span></p> | 41.4250465,1.9900062 | 415606 | 4586436 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93548-19canpocoll01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93548-19canpocoll02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Probablement fou en Josep Coll i Monner qui donà el sobrenom a la masia, nom amb el qual és coneguda des de fa més de cent anys: Pocoll o Pucoll, corresponent a Josep Coll, que hauria estat Josepó Coll i finalment Pocoll. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93552 | Can Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluis-1 | <p>- <em>Pal·laliana. Butlletí del Museu municipal de Pallejà</em> (2021), núm. 21. Pallejà, març de 2021, p.14.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a ponent, donant a l'Avinguda de la Generalitat.</p> <p>Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. A la part posterior té un pati de planta triangular, que dóna al carrer de la Mare de Déu de Loreto. La façana principal, de tonalitat crema amb els marcs en relleu de to salmó, està distribuïda en tres eixos, tot i que a la planta baixa només hi ha dues grans obertures, acabades totes dues amb arc rebaixat: un gran portal, a mà dreta i un finestral amb reixa a mà esquerra.</p> <p>Els dos pisos superiors disposen de tres obertures d'alçat rectangular. Les de la planta baixa, la central de les quals es troba tapiada, donen a un balcó corregut, mentre que les del segon pis disposen de balcó individual.</p> | 08157-23 | Avinguda de la Generalitat, 32 | <p>Coneguda com a Cal Lluís de la Barba, va ser una casa senyorial de pagesos de Pallejà, amb una gran quantitat de terres de conreu.</p> | 41.4231540,1.9970144 | 416188 | 4586218 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93554 | Can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-0 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres, molt remodelada, a ponent de l’actual Avinguda Prat de la Riba. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa i pis i dos eixos d’obertures en façana. Les dues del pis de baix, obrades modernament, són de grans dimensions. Una correspon a l’entrada de la casa i l’altra és un garatge. Al pis de dalt, les finestres són d’alçat rectangular sense motllures, emmarcades amb pedra rogenca. A la llinda d’una d’elles es pot llegir la data de 1783.</span></span></span></p> | 08157-25 | Avinguda Prat de la Riba, 32 | <p><span lang='CA'><span><span>Antigament era coneguda com a cal Bernat (1735). En un temps van ser les quadres on es canviaven els cavalls de la diligència de la línia Barcelona-Igualada. Més endavant es va convertir en hostal. Al celler hi havia cup i premsa. En finalitzar la guerra civil la família Massana la va adquirir.</span></span></span></p> | 41.4209838,1.9972450 | 416205 | 4585977 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93555 | Can Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nubiola | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Col·lecció la Creu de Terme. Valls, pp. 84-85.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Casa que fa cantonada entre l’Avinguda 11 de setembre i el carrer de Joan Maragall. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Llinda a ponent amb ca n’Olivella. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>És un edifici de planta rectangular orientada a migdia, on disposa de jardí i piscina. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un cos avançat a la façana principal amb planta baixa, pis amb galeria oberta i terrassa. Es conserven els cups de l’antiga masia, on hi consta la data de 1846. És caracteritzada pel seu color terrós.</span></span></span></p> | 08157-26 | Avinguda 11 de setembre, 10 | <p><span lang='CA'><span><span>Antiga casa de pagès, possiblement del segle XIX, molt reformada. Posseïa terres al Pla de l’Olivella, on actualment hi ha el polígon industrial. L’any 1903 els germans Nubiola eren un dels propietaris importants de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Vicenç Nubiola i Cunill, enginyer agrònom, va ser professor d’horticultura a l’escola superior de Bells Oficis. De les seves terres a Pallejà en va fer escola d’agricultura on els alumnes feien pràctiques. També va col·laborar a la fundació, l’any 1927, del sindicat de Pagesos de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1981 va canviar de mans. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Actualment la casa és residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4195437,1.9989758 | 416348 | 4585815 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93555-26cannubiola01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93555-26cannubiola02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 93558 | Villa Esperanza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-esperanza-0 | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici exempt de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, amb dues façanes visibles des de la carretera de Fontpineda, les de tramuntana i llevant. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana principal és a migdia. Teulada de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. En les façanes visibles, les obertures segueixen eixos simètrics i són caracteritzades per ser acabades amb arcs rebaixats i emmarcats amb una franja en relleu amb decoració central amb rosa ceràmica de color terrós. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En la de llevant s'hi pot veure una rajola on es llegeix el nom de <em>San Francisco Xavier,</em> nom amb què també es coneix la casa. A la façana de ponent, que dóna al carrer dels Masets les finestres són acabades amb arcs apuntats amb decoració de rajola amb motiu floral de color verd poma.</span></span></span></p> | 08157-29 | Carrer dels Masets. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una de les tres cases que es troben en la zona coneguda com els Masets. Antigament eren coneguts com el Mas Alegre, el Mas Alomar i el Maset del Duran. Figuren ja en un plànol de l’any 1813. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Villa Esperanza correspon a la rehabilitació d’un d’aquests masos durant el primer terç del segle passat amb un cert regust modernista.</span></span></span></p> | 41.4234980,1.9909966 | 415686 | 4586263 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 93592 | Villa La Cubana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-la-cubana | XX | Manteniment continuat pel seu ús residencial. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de planta rectangular de prop de 150 m2 orientat de nord-oest a sud-est amb la façana a tramuntana amb una entrada amb tanca. Disposa de planta baixa i una teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En l’arrencada de la teulada és coronada per una balustrada presidida per una garlanda a la part central a l’interior de la qual es llegeix el nom de la casa. Disposa d’un pati posterior.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui es caracteritza per la combinació dels colors rogenc, al mur de la façana principal, i blanc als marcs de les obertures, coronament de la balustrada i façana lateral.</span></span></span></p> | 08157-32 | Carrer del Riu, 16 | <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser construïda per José Bosch –se’n desconeix l’arquitecte- i, tot just acabada, l’any 1927, la va comprar Juan Baizán Reyes. Originari de Chiclana, havia prosperat a Cuba i allà s’havia casat i tingut fills. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Va ser ell qui va rebatejar la casa amb el nom de “Villa la Cubana”, ja que originàriament al coronament de la façana s’hi havien inscrit les lletres J.B. (José Bosch). </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Inicialment la casa es trobava voltada de terres en una extensió d’uns 600 m2 fins que Juan Baizán les va dividir entre els fills i aquests hi van anar construint. D’altra banda, en obrir-se el carrer Loreto, se’n va expropiar una altra part. De Juan Baizán, la casa va passar a Esteban Baizan, l’any 1960.</span></span></span></p> | 41.4223726,1.9980241 | 416272 | 4586130 | 1927 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93592-32villacubana04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93596 | Cases Molins de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-baix | <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Avui es tracta d’un conjunt de blocs de pisos que ocupa una àrea de 15.400 m2 i que es diferencia en una sèrie de 12 blocs allargassats, amb planta baixa els d’un costat i planta baixa i pis els de l’altra, disposats per parells molt similars entre ells, a llevant del carrer de Joan Parera. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A ponent, es troben diversos blocs correguts disposats entorn a la plaça de l’arquebisbe Modrego.</span></span></span></p> | 08157-34 | Carrer de Molins Parera | <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 i durant la de 1950 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Fins al punt que es va acabar creant al sud del nucli urbà de Pallejà, i prop de la fàbrica una mena de colònia amb construccions allargassades, algunes de planta baixa i d’altres amb planta i pis, que avui es coneixen com les Cases molins de Baix. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1953 es van construir sis grups de dos habitatges de planta baixa i sis grups de planta baixa i pis de 4 habitatges cadascun. En total 36 habitatges que van ser inaugurats el novembre de 1955. El 1958 es van construir dos blocs de planta baixa i pis, de 12 habitatges cadascun, en total 24 habitatges, per darrera dels blocs anteriors, a l’altra banda del carrer que du el nom de Molins Parera. L’any següent es va continuar amb la construcció de dos blocs de planta baixa de dos habitatges cada un i quatre blocs de planta baixa i pis de 4 habitatges cada un, en total 20 habitatges més. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Així, a principis dels anys 1960 Ciments Molins disposava de 80 habitatges per als seus empleats agrupats al costat de la CN-II, a Pallejà, a uns 800m al nord de la fàbrica.</span></span></span></p> | 41.4157383,1.9987580 | 416325 | 4585393 | 1958 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix08.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93597 | Cases Molins de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-dalt | <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc. (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Els blocs, de planta baixa i dos pisos, alternen els balcons correguts amb les façanes de dos eixos de finestres simples. Es caracteritzen per la tonalitat gris de la pintura gris fosc que presenten en la cara que dóna a la plaça Parera i Figueras, mentre que a la zona exterior predomina el color terrós dels totxos. Es disposen entorn a una gran plaça amb parc infantil. A l’angle nord-est hi ha una llar d’infants.</span></span></span></p> | 08157-35 | Plaça de Parera i Figueras | <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Durant la dècada següent va construir una sèrie d’habitatges a migdia del nucli urbà, a tot just 800m de la fàbrica. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A finals dels anys 60 es van edificar nous blocs de pisos en el terreny on hi havia el camp de futbol. Concretament, es van bastir, entorn a una gran plaça que es va anomenar de Joaquim Parera i Figueras, sis blocs de planta baixa i dos pisos amb 6 habitatges cadascun, que van resultat en 36 habitatges. Es van inaugurar el maig de 1969.</span></span></span></p> | 41.4266315,1.9936617 | 415913 | 4586607 | 1969 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt03.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93653 | Forn dels Barrals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dels-barrals | <p><span lang='CA'><span>- CABANA <em>ET ALLI </em>(2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</span></span></p> <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà (2017), </em>núm. 18, segona època. Pallejà, desembre de 2017.</p> | XIX | Interior parcialment ensulsiat. | <p><span><span lang='CA'>Edifici construït aprofitant el marge del camí. La part frontal és un mur de pedra menuda i mitjana lligada amb morter de calç. Presenta una primera entrada de forma trapezoïdal d'1,5 m d'alçària amb marc arrebossat de morter on es pot veure una data '1898' amb porta de xapa de ferro caiguda cap a l'interior amb unes inicials resseguides amb forats que semblen una B i una C. A dins es pot veure un primer arc amb volta de maó en bon estat i, al fons, un altre arc, també amb volta de maó. No es pot accedir a veure la cambra, perquè està enderrocat el sostre o es va omplir de terra expressament per la seva conservació.</span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Al seu voltant hi ha la vegetació que correspon a la zona; a sobre mateix del vertical al sostre hi ha pins de 20-30 anys. Segons la informació que va proporcionar el col·laborador del museu, Carles Millàs, es deia forn dels Barrals. Era rajoleria i forn de calç. (Extret d'Emili Santiago, forn 368 de la wikipedra).</span></span></p> | 08157-52 | Camí del cementiri nou. | <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei</span></span><span lang='CA'><span> a les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven una quarantena de carros i a Pallejà mateix funcionaven quatre forns. </span></span></p> | 41.4328617,1.9926907 | 415840 | 4587300 | 1898 | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93653-52fornbarrals05.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93655 | Forn Albareda 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-albareda-1 | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017)<em> </em>núm. 18, segona època. Pallejà, desembre de 2017.</p> | XVIII-XX | Gairebé completament esfondrat. | <p><span><span><span><span><span><span>Estructura parcialment excavada a l'argila natural, de planta circular, limitada a la part frontal per un muret de pedra lligada amb argila de prop de 60 cm d'amplada, amb una porta o boca ben delimitat de 60 cm més d'amplada. Amb un diàmetre màxim de 4,3 m, l'olla es conserva amb una alçada de prop de 150 cm respecte del nivell de circulació, però es creu que ha estat reblerta i deu haver-hi encara uns 150 o 200 cm més de profunditat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la part superior dreta, mirant el forn des de la seva entrada, es conserva encara una filada de pedres (corona).</span></span></span></span></span></span></p> | 08157-54 | Camí de les Rovires, a gairebé un1 km des del cementiri nou. | <p><span lang='CA'><span>Existeix documentació que ja des del s. XVII parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci)</span></span><span lang='CA'><span>, eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei. A les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, eren transportades a Barcelona. </span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4317274,1.9836286 | 415081 | 4587183 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93655-54fornalb01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93655-54fornalb02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts, normalment, propers a una pedrera o jaciment de pedra calcària, d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç.Aquesta, barrejada amb aigua i sorra és converteix en el morter de calç, emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis fins als anys cinquanta, quan el ciment i el formigó van prendre el relleu. També es va utilitzar per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar safarejos i cisternes, ensulfatar plantes... Els forns estan constituïts per l'olla, la corona, la boca del forn o de la fogaina, la porta del forn i, de vegades, una banqueta interior. L’olla és l’obertura circular o retall en el marge que baixa verticalment des de la zona de càrrega fins al forn o fogaina. Aquesta mena de pou, pot ser de mides petites però n’hi ha de sis a set metres de diàmetre per sis a vuit metres d’alçada. A la base de l’olla hi ha una banqueta perimetral, una mena de banc corregut adossat a la paret. És l’indret on s’inicia l’amuntegament de roca calcària de manera a formar una falsa volta. En el cas de que no hi hagi aquesta estructura, els calciners la creen amb la mateixa pedra quan preparen la fornada, deixant sempre un espai buit per poder afegir les gavelles o fagots de branques, des de la boca o porta de la fogaina.La boca del forn o de la fogaina és l’indret per on s’introduïa la pedra i els fagots de brancatge, i per on un cop la cuita finida, s’extrauria la calç viva.La corona queda situada a la part superior de l’olla. Es tracta d’un reforç al nivell superior de l’olla, realitzat amb un parell o tres de fileres de pedra, coincidint amb la zona de càrrega.El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquesta tasca s'efectuava normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres, però en el cas de gran part dels forns de Pallejà, funcionaven tot l'any. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites.A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||
| 93657 | Barraca de vinya 1 - 26188 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-1-26188 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii </em>(2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Gairebé completament enderrocada, només en resta la base. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular, que hauria disposat de falsa cúpula, i es troba completament enderrocada. Les parets es conserven a escassos 80 cm d'alçada.</p> | 08157-56 | Camí de darrera el cementiri. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat a l'ús de tècniques, com la pedra seca, per fer-les productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4326927,1.9901966 | 415632 | 4587284 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca103.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||
| 93658 | Barraca de vinya 2 - 9917 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2-9917 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em> (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Ha estat restaurada. | <p><span><span lang='CA'>Barraca aèria aïllada orientada al sud / sud-est, de planta circular de 2,2 m de diàmetre, amb porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. El sostre és pla a l'exterior, tot i que a dins fa volta i té una alçada de 180 cm. La porta fa 60 cm d'amplada per 122 cm d'alçada, i els murs en aquest punt fan 65 cm. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Tot i que sembla original, per dins es pot veure una mica de ciment al tocar el sostre. Té un petit mur adossat al lateral dret. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Es troba a uns 100 metres de la Font de la Teula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>(Mides extretes de la fitxa de la Wikipedra, redactada per Miquel Mateo).</span></span></p> | 08157-57 | Camí de darrera del cementiri. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4333079,1.9891879 | 415548 | 4587353 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml