Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93494 | Can Montmany de Sobrerroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montmany-de-sobrerroca | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 85-92.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>És la masia més gran de Pallejà i té un origen molt antic, probablement anterior al segle XIV. Actualment l’edifici original, de planta rectangular, amb planta baixa, noble i golfes, resta envoltada per les nombroses construccions que s’hi ha anat afegint en el decurs del temps i que han anat envoltant l'edifici principal, donant lloc un conjunt arquitectònic de prop de 1.500m2 d’extensió i d’interès considerable.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una finestra hi ha la data de 1625 i en el portal del tancat la de 1676 i el nom de Jaume Montmany.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Havia tingut també una gran extensió de terres, de les quals en va acabar sorgint la urbanització de Fontpineda.</span></span></span></p> | 08157-8 | Via Maria | <p><span lang='CA'><span><span>Va ser propietat de la família Montmany entre els segles XVI i XIX. Així, la documentació més antiga que se’n troba correspon al fogatge de 1553, on la casa apareix com a propietat de Bartomeu Montmany de Sobrerroca. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La capella, dedicada a Sant Salvador, forma part de la parròquia de la Palma de Cervelló i es documenta des de l’any 1342, concretament en una visita pastoral que hi va fer el bisbe.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre de l’any 1716 la propietat era de Maria Montmany de Sobrerroca i la casa tenia quatre estances i un corral a baix, cinc estances a dalt i golfes. Disposava de sembrats, vinyes, bosc i erms, a més d’oliveres i alguns roures.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1879, Francisco de Zamora descriu els boscos de Pallejà com extensos i abundants, i que estaven en mans únicament de tres propietaris: el marquès de Sentmenat, Vicenç Albareda i Salvador Montmany de Sobrerroca.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1888 la propietat va passar dels Tobella-Montmany a Pere Bosc Albareda, veí de Terrassa i va passar novament de mans l’any 1941, quan la va comprar Victor Tarruella i Rius, fill del metge Josep M. Tarruella. </span></span></span></p> | 41.4243307,1.9741354 | 414279 | 4586371 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | A mig camí de la casa es troben nombrosos rètols de prohibit el pas i advertències de la presència de gossos de guarda. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93495 | Ca l'Esquerrà de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-de-la-via | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 14.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Gran masia que antigament es trobava a les afores del poble i que actualment està integrada en el nucli urbà. A les fotografies que se'n conserven del segle passat, sembla que es tractava d'una gran casa de planta basilical, de planta baixa i noble amb la façana principal a migdia i coberta de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. El cos central, sobreelevat, disposa d'una galeria amb finestres de mig punt. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui, la casa resta embeguda per altres habitatges que s'hi adossen, tant a llevant com a ponent de tal manera que s'observa una casa entre mitgeres. La façana, però, manté la fesomia original, amb tres eixos d'obertures amb un balcó corregut a les de la planta noble i coronament corbat.</span></span></span></p> | 08157-9 | Carrer de Pau Claris, 64 | <p><span lang='CA'><span><span>Deu el seu nom al fet que la va heretar i s’hi va establir un familiar de ca l’Esquerrà de cognom Grau. Amb el temps, es va dividir l’herència entre diversos hereus i la casa s’ha anat fragmentant en almenys quatre habitatges. Actualment, un dels propietaris encara conserva el cognom Grau.</span></span></span></p> | 41.4250362,1.9950100 | 416024 | 4586430 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93496 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca-1 | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 53-56.</p> <p>- MASSEGUR, Albert (2014). Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, 2014, p. 73.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Guarda moltes similituds amb cal Frare. Presenta un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca amb una obertura a banda i banda en planta baixa i dues obertures més al primer pis, que no segueixen simetria respecte les del pis de baix. Es conserven les bigues originals, elements de la cuina antiga i un cup de vi.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Davant de la casa es troba un hort arranjat a mitjan del segle passat, on encara hi ha el pou de la casa. </span></span></span></p> | 08157-10 | Carrer de J. Fuló Falguera, 1 | <p>L'edificació forma part de l'origen de l'estructura urbana del municipi (barri de les Masies). Aquesta casa antigament la posseïa un Albareda, qui el 1887 va fer testament instituint hereu universal al seu fill Joan Albareda i Puigventós i deixant a les quatre filles, Isabel, Mercè, Teresa i Maria, altres objectes. Joan Albareda estava casat amb Paula Llopart i Rabella. L’any 1900 la casa la tenia en usdefruit la seva mare Maria Puigventós. Joan Albareda i Paula Llopart tingueren cinc fills: Joan, Vicenç, Carme, Maria i Florinda. El gran heretà la casa el 1928 per la mort del seu pare però seguia en usdefruit de la seva mare, morta el 1934. El 1954 la van comprar com a segona residència els esposos Tomàs González i Aurèlia Roig, de Barcelona. Fins llavors, es va<span lang='CA'><span><span> dedicar a l’activitat agrícola. Actualment ha estat rehabilitada i és residència habitual dels seus propietaris.</span></span></span></p> | 41.4215732,1.9932149 | 415869 | 4586046 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca04.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93519 | Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lavi-2 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa de petites dimensions, composada per dos cossos i façana orientada a migdia. El cos principal és de planta rectangular amb planta baixa pis i golfes i coberta a un sol vessant. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca, a l’esquerra del qual hi ha una finestra d’alçat simple. Per sobre el portal hi ha un balcó de tipologia contemporània i a l’altura de les golfes tres finestres, fruit d'una obra relativament recent. A llevant, s’hi adossa un cos amb portal acabat de mig punt fet amb totxo per sobre del qual s’obre un balcó. Aquest cos sembla originàriament haver estat destinat a celler.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al sud-est, l’edifici disposa d’un pati tancat amb muret baix amb accés per ponent a través d’un nou portal acabat amb un arc rebaixat al costat del qual es pot observar una petita fornícula que hauria correspost a una estació del <em>Via Crucis</em>.</span></span></span></p> | 08157-12 | Carrer de Pi i Margall, 44 | <p><span lang='CA'><span><span>Havia estat propietat d’un Albareda. Els actuals propietaris hi tenen la residència des de fa almenys tres generacions, són els únics pagesos al poble que encara conreen terres a la plana del riu. Hi planten i comercialitzen hortalisses i, sobretot, calçots.</span></span></span></p> | 41.4213640,1.9937085 | 415910 | 4586022 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi04.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93521 | Ca la Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llucia-0 | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un edifici que es troba a la cantonada entre la plaça Major i el carrer de Torres i Bages, amb tres façanes, de les quals la lateral de llevant i la posterior han estat molt modificades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Disposa de planta baixa, pis i golfes i actualment la coberta és resolta amb terrat. A la façana principal, que dóna a la plaça Major, es troba un portal acabat amb llinda monolítica i brancals de pedra rogenca. En la llinda es pot llegir la data de 1749 gravada a l’interior d’una cartel·la ovalada amb bordó on també es llegeix el nom de Salvadó Vinyals. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per sobre del portal hi ha una finestra de tipologia contemporània i, a l’alçada de les golfes, una galeria de tres arcs de punt rodó fets amb rajol.</span></span></span></p> | 08157-14 | Plaça Major, 13 | <p><span lang='CA'><span><span>Molt a prop del castell hi ha la plaça Major, on hi havia hagut la taverna del poble. Una de les primeres cases construïdes, juntament amb les de Manuel i Josep Monner i Francesc Bosch, de les quals no ens en resta cap vestigi, va ser Ca la Llúcia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>També se la va conèixer amb els noms de Cal Ferro o Cal Xambau. L'edifici actual, molt modificat, va ser fet construir per Salvador Vinyals l'any 1749. El nom del propietari i la data es poden veure gravades a la llinda de la porta, que és la part més antiga que es conserva. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 1974 és la seu de l’Associació dels Amics dels Ocells.</span></span></span></p> | 41.4215752,1.9965084 | 416144 | 4586044 | 1749 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia02_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia03_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia04_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia05.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93551 | Ca n'Obianc o can Daunis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nobianc-o-can-daunis | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Habitatge unifamiliar d'estil modernista, construït en cantonada, amb planta baixa, pis i terrassa. Es caracteritza pel coronament amb merlets formant semicercles tancats amb baranetes de ferro, i gerros al damunt. Les finestres del pis presenten ornamentació ceràmica de trencadís en tonalitats verdes i blanques i la planta baixa té un ampli finestral en forma ovalada, també amb trencadís verd i reixa de ferro. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Part dels rajols de la solera del balcó corregut i les parts de totxo de l’entrada adossada pel costat de llevant està pintada de color taronja, de manera que es tracta d’una edificació principalment acabada amb pintura blanca, amb els trencadissos, porticons de les finestres, i també els gerros i una xemeneia que corona el terrat en verd i les parts de totxo de color taronja. </span></span></span></p> | 08157-22 | Passeig Pi i Margall, 36 | <p><span lang='CA'><span><span>Construïda l’any 1914.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Originàriament coneguda com ca n’Obianc el nom de Daunis prové de Quimet Daunis i Muntada, que n'havia estat propietari. </span></span></span></p> | 41.4212691,1.9939716 | 415932 | 4586012 | 1914 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc10.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93552 | Can Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluis-1 | <p>- <em>Pal·laliana. Butlletí del Museu municipal de Pallejà</em> (2021), núm. 21. Pallejà, març de 2021, p.14.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a ponent, donant a l'Avinguda de la Generalitat.</p> <p>Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. A la part posterior té un pati de planta triangular, que dóna al carrer de la Mare de Déu de Loreto. La façana principal, de tonalitat crema amb els marcs en relleu de to salmó, està distribuïda en tres eixos, tot i que a la planta baixa només hi ha dues grans obertures, acabades totes dues amb arc rebaixat: un gran portal, a mà dreta i un finestral amb reixa a mà esquerra.</p> <p>Els dos pisos superiors disposen de tres obertures d'alçat rectangular. Les de la planta baixa, la central de les quals es troba tapiada, donen a un balcó corregut, mentre que les del segon pis disposen de balcó individual.</p> | 08157-23 | Avinguda de la Generalitat, 32 | <p>Coneguda com a Cal Lluís de la Barba, va ser una casa senyorial de pagesos de Pallejà, amb una gran quantitat de terres de conreu.</p> | 41.4231540,1.9970144 | 416188 | 4586218 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93553 | Carrer Miquel Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-miquel-ricart | XIX | <p><span lang='CA'><span><span>El Carrer Ricart és un dels carrers més antics del municipi de Pallejà </span></span></span><span lang='CA'><span><span>(Baix Llobregat).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Discorre entre la mateixa façana nord del castell fins a enllaçar amb el carrer de Martí Julià. Encara conserva algunes cases d’interès, com ara cal Llopart i, fins l’any 1987, can Sona Vell.</span></span></span></p> | 08157-24 | Carrer Ricart | <p><span lang='CA'><span><span>El nom ve de la família Ricart, que va ser propietària d’una de les cases que hi havia, can Sona Vell. Apareix documentat per primer en el cadastre de l’any 1821.</span></span></span></p> | 41.4221484,1.9964425 | 416139 | 4586107 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93553-24carrerricart06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93554 | Can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-0 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres, molt remodelada, a ponent de l’actual Avinguda Prat de la Riba. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa i pis i dos eixos d’obertures en façana. Les dues del pis de baix, obrades modernament, són de grans dimensions. Una correspon a l’entrada de la casa i l’altra és un garatge. Al pis de dalt, les finestres són d’alçat rectangular sense motllures, emmarcades amb pedra rogenca. A la llinda d’una d’elles es pot llegir la data de 1783.</span></span></span></p> | 08157-25 | Avinguda Prat de la Riba, 32 | <p><span lang='CA'><span><span>Antigament era coneguda com a cal Bernat (1735). En un temps van ser les quadres on es canviaven els cavalls de la diligència de la línia Barcelona-Igualada. Més endavant es va convertir en hostal. Al celler hi havia cup i premsa. En finalitzar la guerra civil la família Massana la va adquirir.</span></span></span></p> | 41.4209838,1.9972450 | 416205 | 4585977 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93555 | Can Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nubiola | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Col·lecció la Creu de Terme. Valls, pp. 84-85.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Casa que fa cantonada entre l’Avinguda 11 de setembre i el carrer de Joan Maragall. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Llinda a ponent amb ca n’Olivella. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>És un edifici de planta rectangular orientada a migdia, on disposa de jardí i piscina. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un cos avançat a la façana principal amb planta baixa, pis amb galeria oberta i terrassa. Es conserven els cups de l’antiga masia, on hi consta la data de 1846. És caracteritzada pel seu color terrós.</span></span></span></p> | 08157-26 | Avinguda 11 de setembre, 10 | <p><span lang='CA'><span><span>Antiga casa de pagès, possiblement del segle XIX, molt reformada. Posseïa terres al Pla de l’Olivella, on actualment hi ha el polígon industrial. L’any 1903 els germans Nubiola eren un dels propietaris importants de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Vicenç Nubiola i Cunill, enginyer agrònom, va ser professor d’horticultura a l’escola superior de Bells Oficis. De les seves terres a Pallejà en va fer escola d’agricultura on els alumnes feien pràctiques. També va col·laborar a la fundació, l’any 1927, del sindicat de Pagesos de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1981 va canviar de mans. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Actualment la casa és residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4195437,1.9989758 | 416348 | 4585815 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93555-26cannubiola01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93555-26cannubiola02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93558 | Villa Esperanza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-esperanza-0 | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici exempt de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, amb dues façanes visibles des de la carretera de Fontpineda, les de tramuntana i llevant. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana principal és a migdia. Teulada de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. En les façanes visibles, les obertures segueixen eixos simètrics i són caracteritzades per ser acabades amb arcs rebaixats i emmarcats amb una franja en relleu amb decoració central amb rosa ceràmica de color terrós. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En la de llevant s'hi pot veure una rajola on es llegeix el nom de <em>San Francisco Xavier,</em> nom amb què també es coneix la casa. A la façana de ponent, que dóna al carrer dels Masets les finestres són acabades amb arcs apuntats amb decoració de rajola amb motiu floral de color verd poma.</span></span></span></p> | 08157-29 | Carrer dels Masets. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una de les tres cases que es troben en la zona coneguda com els Masets. Antigament eren coneguts com el Mas Alegre, el Mas Alomar i el Maset del Duran. Figuren ja en un plànol de l’any 1813. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Villa Esperanza correspon a la rehabilitació d’un d’aquests masos durant el primer terç del segle passat amb un cert regust modernista.</span></span></span></p> | 41.4234980,1.9909966 | 415686 | 4586263 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93558-29villaesperanza04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93593 | Can Comenges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comenges | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de grans dimensions, de planta quadrangular, amb planta baixa pis i terrat amb el coronament de les façanes sud, la principal, i est emmerletades.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S’hi accedeix pel carrer d’Antoni Gaudí, que és esglaonat a través d’una porta amb reixa entre dos pilars acabats amb pinacles enrajolats de color verd. Aquesta porta condueix al jardí de la casa, de grans dimensions. També s’hi pot accedir des de la plaça Francesc Cerdà, per una escala que des de la plaça i de forma lateral porta a la plataforma elevada on es troba l’edifici. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les dues façanes visibles són caracteritzades, a banda de pels merlets esmentats, pel seu color rosat amb les obertures emmarcades amb una franja de color rogenc i també per la sanefa amb rombes que hi ha per sobre les obertures del primer pis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa a aquestes obertures, en totes dues façanes obeeixen a una simetria de tres eixos. A la planta baixa hi ha una porta central flanquejada per sengles finestres i al primer pis per un balcó principal centrat i flanquejat per segles finestres més. També són característiques de l’edifici els finestrons estrets acabats amb arquets apuntats o bé trilobulats que es troben alternats amb les finestres de tipus convencional. </span></span></span></p> | 08157-33 | Carrer d'Antoni Gaudí | 41.4218944,1.9931534 | 415864 | 4586082 | 1930s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc06.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-09 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93596 | Cases Molins de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-baix | <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Avui es tracta d’un conjunt de blocs de pisos que ocupa una àrea de 15.400 m2 i que es diferencia en una sèrie de 12 blocs allargassats, amb planta baixa els d’un costat i planta baixa i pis els de l’altra, disposats per parells molt similars entre ells, a llevant del carrer de Joan Parera. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A ponent, es troben diversos blocs correguts disposats entorn a la plaça de l’arquebisbe Modrego.</span></span></span></p> | 08157-34 | Carrer de Molins Parera | <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 i durant la de 1950 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Fins al punt que es va acabar creant al sud del nucli urbà de Pallejà, i prop de la fàbrica una mena de colònia amb construccions allargassades, algunes de planta baixa i d’altres amb planta i pis, que avui es coneixen com les Cases molins de Baix. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1953 es van construir sis grups de dos habitatges de planta baixa i sis grups de planta baixa i pis de 4 habitatges cadascun. En total 36 habitatges que van ser inaugurats el novembre de 1955. El 1958 es van construir dos blocs de planta baixa i pis, de 12 habitatges cadascun, en total 24 habitatges, per darrera dels blocs anteriors, a l’altra banda del carrer que du el nom de Molins Parera. L’any següent es va continuar amb la construcció de dos blocs de planta baixa de dos habitatges cada un i quatre blocs de planta baixa i pis de 4 habitatges cada un, en total 20 habitatges més. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Així, a principis dels anys 1960 Ciments Molins disposava de 80 habitatges per als seus empleats agrupats al costat de la CN-II, a Pallejà, a uns 800m al nord de la fàbrica.</span></span></span></p> | 41.4157383,1.9987580 | 416325 | 4585393 | 1958 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix08.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 93597 | Cases Molins de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-dalt | <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc. (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Els blocs, de planta baixa i dos pisos, alternen els balcons correguts amb les façanes de dos eixos de finestres simples. Es caracteritzen per la tonalitat gris de la pintura gris fosc que presenten en la cara que dóna a la plaça Parera i Figueras, mentre que a la zona exterior predomina el color terrós dels totxos. Es disposen entorn a una gran plaça amb parc infantil. A l’angle nord-est hi ha una llar d’infants.</span></span></span></p> | 08157-35 | Plaça de Parera i Figueras | <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Durant la dècada següent va construir una sèrie d’habitatges a migdia del nucli urbà, a tot just 800m de la fàbrica. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A finals dels anys 60 es van edificar nous blocs de pisos en el terreny on hi havia el camp de futbol. Concretament, es van bastir, entorn a una gran plaça que es va anomenar de Joaquim Parera i Figueras, sis blocs de planta baixa i dos pisos amb 6 habitatges cadascun, que van resultat en 36 habitatges. Es van inaugurar el maig de 1969.</span></span></span></p> | 41.4266315,1.9936617 | 415913 | 4586607 | 1969 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93597-35molinsdedalt03.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 93622 | Museu de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-palleja | <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà</em> (<em>2006),</em> núm. 12, p.10.</p> | XX | <p>El Museu de Pallejà es troba a l'interior de can Albareda, aprofitant en part la distribució de l'antiga masia per tal de poder ensenyar els espais típics d'aquests edificis essent una barreja de museu de la masia i de les eines del camp, però destinant altres espais a explicar la història del municipi i dels seus jaciments arqueològics a partir d'algunes peces ceràmiques que es guarden en una vitrina del vestíbul. A la planta noble també es destinen algunes estances a explicar la història del museu i altres trets identitaris de Pallejà a través dels objectes, tan recuperats com cedits.</p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la planta baixa, l’entrada del museu disposa d’unes vitrines amb exposició de material ceràmic recollit dels jaciments del municipi, amb rètols explicatius dels jaciments i de les èpoques a què correspon el material. A la part posterior, es troba un ce</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ller, que no és l'original sinó és una adaptació moderna, on hi ha elements agrícoles destacats, com ara una premsa de raïm, la bàscula de l'antic sindicat agrícola de Pallejà i dues bótes de capacitat mitjana. Hi ha també objectes representatius dels tres conreus històrics del poble: els cereals, la vinya i la fruita i verdura de regadius, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La cuina s'hi reflecteixen diverses èpoques. Cal destacar la gran campana de la llar de foc, on es conserva la biga original en la qual es llegeix la la inscripció 'JOSEPH ALBAREDA ALS 18 DE IANE DE 1727'. També es conserven en part el forn de pa, unes rajoles antigues, armaris encastats i atuells de cuina. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al menjador es troben l’armari i l’escriptori encastats originals, i també la capelleta (la imatge no és l’original) i un rentamans de ceràmica vidrada. A més de la recreació del que va ser el menjador de la masia, la sala presenta objectes diversos del fons del museu: una vitrina amb objectes decoratius i de sobre taula, i una altra amb publicacions comarcals, diplomes, llibres, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta superior és típica d'una masia de certa importància: sala gran al centre i cambres laterals. El Museu ha conservat aquesta distribució, encara que ha canviat la utilitat d'algunes sales, per exemple, una es dedica a exposicions temporals i el petit oratori a exposició d'objectes religiosos; al dormitori s’hi exposen mobles de diverses èpoques i estils, a més d’una part del fons de teixits del museu; hi ha també la sala de cosir, per exposar l'artesania del fil i l’agulla (brodats, puntes de coixí i similars), de tanta activitat antigament als pobles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha un espai per a exposicions temporals i, a les golfes, una gran sala de treball on els Amics del Museu estudien la documentació i les peces que s’hi troben. Entre alguns dels documents que s'hi guarden, cal destacar el Cadastre de 1716, en el qual es comptabilitzen 25 cases habitades i 92 peces de terra. Des de fa un temps s'hi troba el fons documental de Carles Millàs Buxadé, pagès i estudiós local que en jubilar-se va començar a documentar en llibretes el coneixement oral, així com totes les dades recopilades durant les seves recerques sobre la història i la pagesia de Pallejà. Es tracta de més de 600 pàgines manuscrites que la seva família, complint la voluntat de Millàs, va cedir al Museu.</span></span></span></span></span></p> | 08157-36 | Plaça Verdaguer, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>El museu va ser fundat l’any 1974 pel Grup de Recerques Històriques de Pallejà, format per Albert Massegur, cronista municipal, i un grup de joves del poble. L’origen rau en l’exposició, en una vitrina d les golfes de l’Ajuntament, d’un recull de peces diverses, fonamentalment eines destinades al treball del camp i </span></span></span><span lang='CA'><span>altres objectes procedents de cases antigues (1974-1978). </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’any 1978 Amics del Castell se’n va fer càrrec, exposant la col·lecció al mateix castell (1978-1995). L’any 1995 “Amics del Castell” es va dissoldre i es constituïa l’associació “Amics del Museu de Pallejà”. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Després d’uns anys sense seu, l’any 2000 es va instal·lar provisionalment en un local municipal al carrer de Sant Francesc. Des de l'any 2007 està ubicat a la masia de Can Albareda de Dalt, del segle XVII. És un museu de caràcter etnològic on es poden veure tota mena d'objectes antics procedents de diverses cases del poble, vinculades principalment a la pagesia: cal Pusseta, ca la Francisqueta del Pa, cal Vergés, cal Lluís Coll, ca la Madrona, cal Cabra, ca l’Aregall, cal Mèdia, cal Llop, ca la Florinda</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui és el museu municipal, gestionat per l’entitat Amics del Museu per mitjà d'un conveni amb l'ajuntament, i s'ocupen de la<span> conservació i millora del patrimoni que custodia i de l'organització d’activitats culturals d’àmbit museístic i divulgació del patrimoni de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4218567,1.9959020 | 416094 | 4586076 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu06_0.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93624 | Sala Pal·làdius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-palladius | <p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà </em>(2006)<em>,</em> núm. 12, pp. 8-9.</p> | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici polivalent que inclou una biblioteca, un teatre-auditori i un aparcament. Està configurat com un recinte de planta quadrada desenvolupat entorn d'un pati central, també quadrat, amb una volumetria d'alçades variables. Les cobertes reben un tractament vegetal, visible només des dels edificis del voltant. Un extrem del solar es va urbanitzar com a plaça pública. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té una estructura de pilars de formigó i armadures metàl·liques a la planta baixa, i una façana ventilada amb revestiments exteriors de tauler de ciment i fibres naturals. Compta amb una galeria perimetral en sentit longitudinal, amb tancaments de vidre, que suavitza la façana abocada a la plaça. </span></span></span></p> | 08157-38 | Nostra Senyora de Loreto, 20 | <p><span lang='CA'><span><span>Es va construir entre 2006 i 2007 concebuda de bon principi com a equipament cultural.</span></span></span></p> | 41.4232224,1.9981323 | 416282 | 4586225 | 2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Carlos Llinàs Carmona | A l'interior s'hi troba una pintura mural feta pels alumnes del taller d'Antonio Asensio en una pintada col·lectiva de Festa Major, així com també una pintura del mateix Antoni Asensio, pintor i escultor nascut a Granada l'any 1957, professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i veí de Pallejà. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||
| 93646 | Jaciment arqueològic del castell de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-palleja | XVI-XX | <p><span lang='CA'><span><span>1-. Edifici anterior al 1590: D'aquest edifici només en resta part de la base dels seus murs i tres cantoneres. Aquestes defineixen un espai que coincideix amb els cossos 1 i 2 de l'actual edifici.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>2-. Edifici de 1590: Moment en què s'acaben les obres d'ampliació i remodelació del castell, adquirint l'aspecte que manté actualment. L'antic edifici s'afegeix dos cossos nous.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>3-. Modificacions del segle XVII: Només s'hi fan modificacions de tipus d'ornamental o decoratiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>4-. Modificacions dels segles XVIII i XIX: S'afegeix l'arc corresponent a la tercera planta o golfes actuals juntament amb les garites i el matacà. A principis del segle XIX es construïren diversos murs de compartimentació per tal d'utilitzar les golfes com a zona residencial o magatzem. En la segona meitat del segle XVIII l'edifici s'utilitzava com a hostal, i durant la Guerra de la Independència (1808-1814) com a caserna militar.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>5-. Modificacions del segle XX. Destaca la construcció del teatre durant els anys 50 i l'habilitació de diverses dependències pel museu municipal als anys 70 i per altres entitats de tipus cultural als anys 80.</span></span></span></p> | 08157-47 | Avinguda Prat de la Riba, 24 | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1995 va ser objecte d’intervenció arqueològica.</span></span></span></p> | 41.4216195,1.9968432 | 416172 | 4586048 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell03.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | BCIN | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 93648 | Fons de material arqueològic del Museu de Molins de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-del-museu-de-molins-de-rei | <p>Algunes de les peces, tant exposades en el primer pis del museu a la zona d'arqueologia, com al propi fons del museu no exposat, procedeixen de jaciments arqueològics del municipi de Pallejà.</p> <p>Cal destacar, exposat en vitrina:</p> <p>- Alguns fragments de vasos ceràmics, fets a mà, del bronze final (1.200-900 aC) i procedents del jaciment de can Montmany (CM 2319.17, 2319.13, 2319.20, 2318.21, 2319.9, 2319.15).</p> <p>- La urna funerària amb tapa, també feta a mà i del bronze final, procedent del jaciment del camp d'urnes de la Bòbila Roca (BR2323.3, 2323.5). D'aquest jaciment també s'exposa un fragment de vas fet a mà de l'edat del Ferro (BR 2323.2).</p> | 08157-49 | Carrer de Jacint Verdaguer, 95bis | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El Museu de Molins de Rei va ser creat l'any 1953 en el si de la Fàbrica Tèxtil Can Samaranch com a iniciativa d'Enric Madorell i Claramunt (1897-1990), director d'aquesta indústria i una de les figures més vinculades a la història de la vila. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inicialment, el fons del museu va partir d'uns teixits coptes del segles II i III, obsequi que havia fet el senyor Francesc Samaranch al seu director. Més endavant, es van anar incorporant amb altres elements de la història i la cultura molinenca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'espai aviat va resultar insuficient i es va decidir cercar un altre emplaçament, passant a fer-se'n càrrec l'Ajuntament. L'any 1968, el Museu va passar a ser municipal i finalment es va traslladar a l'emplaçament actual, a ca n’Ametller. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 2005 el Museu va passar a ser gestionat entre l'Ajuntament i l'Associació d'Amics del Museu.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4218145,1.9967809 | 416167 | 4586069 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins03.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIL | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|78 | 53 | 2.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 93650 | Església de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-0 | <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània edicions. Valls, pp. 78-81.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà </em>(1991), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1991.</span></span></p> | XIX | <p><span lang='CA'><span>Temple de nau rectangular, amb transsepte i cúpula sobre el creuer. Mentre que la nau és coberta amb voltes de lluneta, les capelles laterals són cobertes amb volta de quatre punts. La façana presenta dos campanars, un a cada cantonada i és ornada amb esgrafiats (hi ha una representació de Sant Sebastià, copatró de la parròquia) i altres elements de tipus clàssic, com el frontó triangular o les pilastres, amb capitells jònics, que flanquegen la porta. Va ser inaugurada el 13 de juliol de 1862.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El Sant Crist és obra de Josep Ricart, de l'any 1975, tallat en bedoll. A la capella del Santíssim hi ha una tela pintada per Vicenç Nubiola l'any 1924.</span></span></p> | 08157-50 | Passeig de Jaume Balmes, 2 | <p><span lang='CA'><span>Edifici construït a partir de 1832, en substitució de l'antiga església, situada a la plaça de Dalt. Per al nou temple es va escollir un lloc elevat, propietat de la finca de la Torroja. Les obres van durar prop de 30 anys, ja que diversos contratemps van anar paralitzant-les: l’esclat de la primera Guerra Carlina, males collites, revoltes, malalties, riuades o la llei de desamortització, entre d'altres. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El temple va ser finalment inaugurat el diumenge 13 de juliol de 1862.</span></span></p> | 41.4211106,1.9950524 | 416022 | 4585993 | 1862 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia07.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El projecte inicial no era edificar una església nova sinó ampliar l’antiga. El fet que hi hagués el cementiri a tocar i que l’antic temple presentés ruïna, feia augmentar massa el pressupost, fet que va dur a descartar el projecte, que s’havia encarregat a Bonaventura Terri, mestre d’obres de Castellví de Rosanes. Després d’haver-se inaugurat el nou temple, el vell encara va restar dempeus uns anys més, fent les funcions d’escola, celler, magatzem i corral, fins que va ser enderrocat l’any 1918. La pedra va ser utilitzada en la construcció de les escoles del carrer de Ramon Llull. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 93665 | Barraca de vinya 8 - 16070 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-8-16070 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p><span><span lang='CA'>Barraca de pedra del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb una alçada de 2 m i diàmetre de 2 m. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Es pot accedir al seu Interior sense dificultat. Al lateral esquerra presenta un contrafort de 0,5 m d'alçada, de 0,40 m d'ample, i 1 m de llarg. Està orientada a sud, amb una porta acabada amb llinda plana.</span></span></p> | 08157-63 | A tocar del camí de les Rovires, al marge de migdia i a uns 250 metres de la font. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4316248,1.9844840 | 415152 | 4587170 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93665-barraca816070f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93665-barraca816070f2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93666 | Barraca de vinya 9 - 23507 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-9-23507 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca del tipus aèria aïllada de petites dimensions, planta circular de prop d'1 m de diàmetre i falsa cúpula. Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana tan petita que cal ajupir-se força per poder entrar-hi. Es troba en molt bon estat de conservació.</p> | 08157-64 | Encreuament entre el camí de les Rovires i el de can Coll. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4316189,1.9816508 | 414916 | 4587173 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93667 | Barraca de vinya 10 - 9916 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-10-9916 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p><span><span lang='CA'>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular de prop de 2,4 m de diàmetre i una alçada de 2,3 m a la part central, amb falsa cúpula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana, de 45 cm d'amplada i una alçada de 135 cm. El sostre és pla a l'exterior. Té un petit mur adossat al lateral dret. El gruix del mur és de 70 cm. Per dins la pedra dels murs és original i deslligada, per fora l'han reomplert de material.</span></span></p> <p><span><span lang='CA'>(extret de Miquel Mateo, autor de la fitxa de la Wikipedra)</span></span></p> | 08157-65 | Camí de can Coll. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4308386,1.9806684 | 414833 | 4587088 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93671 | Barraca de vinya 12 - 19964 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-12-19964 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p><span lang='CA'>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular i orientada a sud. L'entrada és de forma trapezoïdal, fa 70-80 cm la base del portal i 50 cm a la part superior, acabada amb llinda plana. </span></p> <p><span lang='CA'>Està en bon estat, és molt gran encara que està bruta i amb bosses de plàstics i altres deixalles. La vegetació del voltant es arbustiva, hi ha aladern i sobretot llentiscle.</span></p> | 08157-67 | Via Farigola. Partida de can Montmany. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4231198,1.9764591 | 414471 | 4586235 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93673 | Barraca de vinya 13 - 19731 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-13-19731 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XIX-XX | <p>Barraca encastada a la toca de planta irregular i que resta amagada sota la roca mateixa, que li fa de sostre.</p> <p>Està orientada al nord-est amb una entrada d'alçat rectangular, acabada amb una llosa plana i de poc gruix, modificada amb ciment. Sembla haver estat aprofitada, si més no, fins al segle passat, ja que encara conserva els galzes de la porta.</p> | 08157-68 | Camí de la pedrera o de la Palma. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4168729,1.9913422 | 415706 | 4585526 | 08157 | Pallejà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1304.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93680 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-palleja | XIX - XX | <p>L'Arxiu Municipal de Pallejà es troba en una habitació al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, en un espai adequat per a aquesta finalitat, amb armaris compactes en un costat i prestatgeries metàl·liques amb arxivadors de cartró, en l'altre. També hi ha una taula de treball.</p> <p>S'hi troben uns 4.000 documents (prop de 40 m lineals), generats per l'administració municipal. La documentació més antiga que s'hi troba és un llibre d'actes del Comú, de l'any 1820. Cal destacar també el volum i l'interès del fons conservat sobre la Guerra Civil.</p> <p> </p> | 08157-74 | Carrer del Sol, 1 | 41.4224923,1.9967966 | 416170 | 4586145 | 1820-2000 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93680-074arxiumunicipal-02.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93681 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-5 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els documents més antics referits a Pallejà i conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó daten del segle XIII. Es tracta d’un capbreu de la casa de Pallejà del 25 de setembre de 1257 (ACA, Cancelleria, Pergamins, Jaume I, Sèrie general). </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La gran majoria del fons documental correspon però, als segles XVII i XVIII. Destaquen les causes i plets civils continguts en la sèrie CANCELLERIA, Plets Civils, REIAL PATRIMONI, i altres processos continguts en la sèrie REIAL PATRIMONI, BGRP, Processos.</span></span></span></span></span></p> | 08157-75 | Carrer Almogàvers, 77 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Al segle XIX l'arxiu es va traslladar al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 es va inaugurar la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l'Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El document més antic que custodien data de l'any 844, mentre que el pergamí més antic és de l'any 1178. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></span></p> | 41.4225708,1.9967605 | 416167 | 4586154 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2025-02-28 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es poden consultar els fons disponibles al Portal de Archivos Españoles (PARES). | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 93682 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya-1 | X-XX | <p>En aquest arxiu es troben dos fons cabdals per al coneixement de la història de Pallejà, tots dos dipositats per donació.</p> <p>D'una banda, el fons documental Clariana, Torelles i Sentmenat, fons patrimonial que consta de 568 documents, 229 en paper i 244 en pergamí, relatius al senyorio d'aquestes tres branques familiars sobre el territori de Pallejà, la Roca del Vallès, la batllia de Bellver i la sotsvegueria del Baridà. Abracen el període comprès entre els segles X i XVIII i és un donatiu de la família Sentmenat (1944).</p> <p><span><span><span lang='CA'><span>D'altra banda, el fons fotogràfic Salvany conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d'elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d'altres membres del Centre Excursionista de Catalunya. P</span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ermeten un recorregut per la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span lang='CA'><span>En relació a pallejà, s’hi localitzen un conjunt de deu fotografies, totes fetes pel mateix Salvany:</span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span lang='CA'><span>El Castell de pallejà, 1912 (<span>Fons Salvany SaP_046_07</span>)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Porta del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_09</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Creu processional de l’església de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_11</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Dins la pedrera de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_523_06</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Pedrera de Pallejà a contrallum, 1919 (Fons Salvany SaP_523_07</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Escala del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_10</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Església Vella de pallejà, 1913 (Fons Salvany SaP_134_08</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Façana d’una masia de Pallejà (Fons Salvany SaP_580_10</span></span></span>) – Cal Frare</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Ruïnes de l’església vella de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_579_05</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Vista del Papiol des de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_581_02</span></span></span>)</span></span></li> </ol> | 08157-76 | Carrer de l'Hospital, 56 | <p>La Biblioteca de Catalunya es va fundar l'any 1907 com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, ubicada al Palau de la Generalitat. Set anys més tard, la Mancomunitat de Catalunya li va atorgar el caràcter de servei cultural públic. Més endavant, l'any 1931, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu com a seu de la Biblioteca de Catalunya.</p> <p>Es tracta d'un dels conjunts del gòtic civil més important de Catalunya. Construït entre els segles XV i XVIII, fou l’hospital més gran de Catalunya durant molts segles. La primera pedra de l’Hospital de la Santa Creu es va posar el 1401 en presència del rei Martí l’Humà. El 1414 van finalitzar la major part d’aquestes obres, que es van tornar a reprendre un segle després, amb la utilització d’una tècnica constructiva més depurada.</p> <p>Aquesta nova seu va ser oberta al públic l'any 1940 i el 1981 va esdevenir Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya, que li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.</p> | 41.4217985,1.9967796 | 416167 | 4586068 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-biblioteca-de-catalunya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-salvany-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-salvany-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Diversos | La informació ha estat extreta de la web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93684 | Espai Natural de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-planes | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’espai natural de Les Planes està situat a l’esplanada superior del massís calcari que s'eleva just sobre el nucli urbà i és un dels indrets més emblemàtics del municipi. És visible des de molts punts de dins i de fora de Pallejà. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La seva alçada i situació estratègica, aporten unes vistes immillorables de tota la plana al·luvial baixa del riu Llobregat, fins a la seva desembocadura, així com de les muntanyes d’Ordal, Montserrat i Collserola.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La zona de les Planes és una àrea rocosa caracteritzada per la presència de poca terra. Aquests sòls retenen poca aigua, que s'evapora i s’infiltra ràpidament. Ens trobem, doncs, davant d'un terreny pobre en sòl i aigua, fet que dificulta l'establiment d'un bosc pròpiament dit i on tan sols hi pot créixer una vegetació poc exigent.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els principals arbustos que apareixen en aquestes zones són el garric, el romaní, el llentiscle, el bruc d'hivern, les estepes, el càdec, la farigola, el roldor, o la gatosa. D'entre les lianes destaquen l'arítjol, l'esbarzer o l'esparreguera. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Cal fer especial esment a la presència de margalló (<em>Chamaerops humilis</em>) a la zona de les Planes. El margalló és l’única palmera autòctona d’Europa que prospera a les regions litorals seques de l’oest de la Mediterrània.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-78 | Les Planes. | 41.4184173,1.9857580 | 415242 | 4585704 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93684-lesplanes02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93684-lesplanes03.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 93685 | Roure de la Blanqueria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-blanqueria | <p>Roure de grans dimensions amb un tronc que des del sol es ramifica en dos i una copa baixa molt frondosa. Dóna accés a una zona de bosc amb altres alzines de menors dimensions i pins que ha estat condicionada per al passeig.</p> | 08157-79 | Carrer de les Moreres amb el Passeig de les Masies. | 41.4197811,1.9935910 | 415898 | 4585847 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93685-79roure02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93685-79roure03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93685-79roure04.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 93686 | Plaça de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lestacio-0 | <p>- <em>L'Adroc. Butlletí d'Informació municipal de Pallejà</em>, (2007), núm. 17, p. 4.</p> | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>El soterrament de les vies i de l'estació de tren de Pallejà va permetre la urbanització d'un nou espai públic al seu damunt, al nivell de l'església. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La nova plaça de l'Estació, inaugurada el 20 d'octubre de 2007, va permetre enllaçar els barris del poble que quedaven separats per la via. Es tracta d'una plaça en forma de passeig que té les característiques del que habitualment es coneix com a 'plaça dura', amb funcions d'aparcament. La impossibilitat de plantar espècies vegetals damunt de l'estació va fer pensar en uns fanals que evoquessin la forma dels arbres i que són, de fet, l'element més interessant i característic de l'obra.</span></span></span></p> | 08157-80 | Plaça de l'Estació | <p>L'antiga estació existia des de l'any 1912.</p> <p>Les obres es van iniciar el novembre de 2003 i, a més de la construcció d’un túnel i d’una estació soterrada, van suposar la desaparició de tres passos a nivell i la connexió viària transversal dels carrers Montserrat, Pau Claris i Sol entre d’altres.</p> | 41.4206339,1.9956833 | 416074 | 4585939 | 2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93686-80plestacio02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93686-80plestacio03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93686-80plestacio04.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93687 | Pintura mural de l'institut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-linstitut | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Els dos trams inferior estan completament decorats amb pintura mural, principalment amb tons blaus, grocs i carbasses. Els motius principals són dos rostres de dones, un a cada tram, envoltats de flors, ocells i papallones.</span></span></span></p> | 08157-81 | Carrer de Nostra Senyora de Montserrat. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>L'any 2021 es va dur a terme un mural que cobreix els murs de les escales d'accés a l'Institut de Pallejà. Finançat per l'Ajuntament, va ser realitzat pels alumnes de 3r d'ESO del mateix institut amb l'artista d'art urbà Anna Maga. </span></span></span></span></span></p> | 41.4271100,1.9929923 | 415857 | 4586661 | 2021 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93687-81mural02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93687-81mural03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93687-81mural04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Alumnes de l'Institut i Anna Maga | Art urbà.Es tracta d'una escala de formigó formada per cinc trams de graons que permeten salvar el desnivell existent entre el carrer inferior i l'Institut. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 93689 | Rellotge de sol de can Seix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-seix | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 57-62.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XX | <p>Rellotge de sol esgrafiat sobre pintura blanca en un semicercle que ocupa l'espai superior de la façana principal, entre els dos vessants del carener, que és arrodonit. Amb xifres romanes.</p> | 08157-83 | Camí de les Rovires. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Can Seix va ser encarregada per Francisco Seix Zaya a Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 1933) a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4260880,1.9895057 | 415565 | 4586552 | 1928 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93689-83rellotgeseix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93689-83rellotgeseix02.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93691 | Rellotge de sol del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-castell | <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Rellotge en arrebossat sobre pedra, rectangular, declinació: 17.64° sud-est, amb marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana, la línia de les 12 és vertical, no incorpora línies de declinació ni inscripcions, gnòmon de vareta.</p> <p>Rellotge d'autor, ben conservat.</p> | 08157-84 | Carrer Major | <p>Correspon a una de les darreres restauracions del castell de Pallejà, de l'any 1996.</p> | 41.4216973,1.9968336 | 416171 | 4586057 | 1996 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93691-84rellotgecastell01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93691-84rellotgecastell02_1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Josep i Jordi Nogués (In-Temperie) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||
| 93694 | Rellotge de sol del carrer del Mestre Falla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-del-mestre-falla | <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Plafó ceràmic rectangular de 6 x 5 rajoles amb sanefa vegetal lateral i rellotge de sol central, presidit pel dibuix d'un sol de la part inferior del qual arranca el gnòmon, orientat al sud-est. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>És del tipus vertical declinant. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Línies horàries de 6 a 6. Amb xifres romanes.</span></span></span></p> | 08157-85 | Carrer del Mestre Falla | 41.4160046,1.9967410 | 416156 | 4585424 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93694-85rellotgefalla01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93694-85rellotgefalla02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93694-85rellotgefalla03.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93976 | Rellotge de sol de ca l'Esperanceta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesperanceta | <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Rellotge de sol semicircular treballat en l'arrebossat de la façana principal de la casa, centrat, i emmarcat amb una sanefa de trencadís de colors blanc, groc i blau.</p> <p>Orientació sud amb línies horàries de sis a sis i xifres romanes. Sol amb ulls i somrient al pol i gnòmon de vareta mal col·locat o torçat. Per sobre el sol es llegeix el lema '<em>SIAN TAMBÉ SERENES LES TEVES HORES</em>'.</p> | 08157-86 | Plaça de mossèn Cinto Verdaguer. | <p>Sembla coetani de la casa.</p> | 41.4218145,1.9963118 | 416128 | 4586070 | 1920-30 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93976-86rellotgeesperanceta01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93976-86rellotgeesperanceta02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93976-86rellotgeesperanceta03.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93977 | Rellotge de Sol de Pere Juárez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-pere-juarez | <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> | XXI | <p>Rellotge equatorial de ferro amb arc perimetral a un metre, i nombres buidats amb tècnica làser i acabats antioxidants. Les hores s'indiquen per la llum que passa per la cinta de nombres perforats. D'aquesta manera, les hores es poden anar llegint sobre la placa de ferro inferior.</p> | 08157-87 | Via Cardenal Vidal i Barraquer, 23 | 41.4175585,1.9624309 | 413291 | 4585631 | 2014 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Pere Juárez | Es tracta d'un homenatge de l'autor al seu pare. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 93978 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-18 | XX | <p>Font que havia brollat d'un marge que té forma semicircular, construït al peu d'un roure, a la part baixa del qual s'hi ubica la sortida de l'aigua a través d'un broc de ferro.</p> <p>L'aigua cau en un bassal rectangular arran del terra. Es troba en una àrea habilitada per al descans, en una esplanada molt propera a una barraca de vinya, amb un banc a la seva dreta construït també amb pedra. Es troba indicada tant per un rètol, fet amb fusta ubicat, a la part superior de la font, com per un altre rètol metàl·lic ubicat per l'Ajuntament a mà esquerra.</p> <p>A la part frontal s'hi observa un rejuntat del marge amb abundant ciment sobre el qual es llegeix, incisa, la data de 1994. En visitar-la, no brollava aigua.</p> | 08157-88 | Camí que des del cementiri nou porta a la Roca d'Adroc. | 41.4343095,1.9902234 | 415635 | 4587463 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula05.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-02-11 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 93982 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-21 | XX | <p>La Festa Major d'Estiu de Pallejà s'escau el segon cap de setmana de juliol. Durant quatre dies es combinen activitats i espectacles amb balls, concerts, activitats esportives i culturals, i d'animació per als vilatans del poble tenint en compte els diferents segments de població.</p> <p>Dies abans des de l'Ajuntament es convida la població a engalanar els balcons i finestres amb domassos. El tret de sortida de la festa es dóna el divendres amb l'encesa de tres trons, una vallada amb els quarantins d'aquell any i una cercavila d'animació fins a l'edifici de l'Ajuntament, on es fa el pregó institucional. Aquella mateixa nit la població pot gaudir del correfoc amb Cabrits i Dimonis, un espectacle programat per l'ocasió i un concert.</p> <p>El dissabte se celebra un partit de futbol, una passejada amb bicicleta, una festa d'aigua al parc de la Molinada i, des de fa ja més de deu edicions, una ronda de tapes (Tapatour). Posteriorment hi ha una plantada de gegants i una cercavila amb colles geganteres convidades. Al vespre, ball popular amb orquestra i concert.</p> <p>Les activitats continuen diumenge, amb un concurs de pintura ràpida, que ja du més de 20 edicions, tobogan d'aigua, trobada puntaire i trobada castellera, concert de cant coral i sardanes. Al vespre hi ha una cantada d'havaneres i un concert.</p> <p>La festa es tanca el dilluns, amb festa infantil d'escuma, actuacions musicals i, finalment, el tradicional castell de focs.</p> | 08157-92 | Nucli antic de Pallejà. | <p><span lang='CA'><span>Antigament, la festa major havia estat organitzada pel Centre Pallejanenc o “Cal Cabra” i el Casino. S’instal·lava l’envelat a l’hort del castell i es feia ball de gala, ball de tarda i ball de nit. Els balls eren el del Ram, el de Casats, el de la Toia o el del Fanalet.</span></span></p> | 41.4225788,1.9968008 | 416170 | 4586155 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93982-palleja-fm-22-web-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93982-fm-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93982-fm-estiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93982-fm-estiu-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93983 | Els gegants Martí i Laieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-marti-i-laieta | XX | <p>Els gegants de Pallejà són en Martí Teula de Sobrerroca i la Laieta Canduro i Rovires, noms en honor a la patrona i copatró del poble. Representen uns pagesos ficticis del poble. Estan fets amb fibra de vidre sobre fusta i vestits de roba.</p> <p>La Laieta pesa 44 kg i fa 3,75 m d'alçada. Vesteix una camisa de color blau clar i una faldilla de flors amb davantal negre. Du a la mà dreta un cistell de maduixes i un pom de flors boscanes a l'esquerra.</p> <p>El Martí pesa 46 kg i fa 3,8 m d'alçada. Du una camisa llisa de color clar i una faldilla llisa de color marró soc i una faixa negra. Al cap, hi du una gorra. A la mà dreta porta un arpiot, que recolza sobre l'espatlla, i a la mà esquerra du una bota de vi.</p> | 08157-93 | Avinguda Prat de la Riba, 10 | <p><span><span><span><span><span>Els gegants, en Martí i la Laieta, van nèixer a l’any 1994 al Taller Sarandaca de Granollers. El seu creador va ser el Ramon Aumedes i el seu batejament es va produir el 12 de febrer de 1995. </span></span></span></span></span>Els padrins van ser en Manel i la Vicenta de Castellbisbal i en Bernat i la Candelera de Molins de Rei.</p> <p>Fins a la construcció dels gegants nous, inaugurats l'any 2015, sortien el febrer per la Festa Major de Santa Eulàlia, el juliol per la Festa Major d'Estiu i en totes les trobades de geganters on eren convidats.</p> <p>Actualment surten també tant com poden i solen ser sol·licitats per les festes de Castellbisbal i Molins de Rei, ja que els seus gegants en foren els padrins. Tanmateix, en algunes ocasions són rellevats pels gegants nous, l'Oleguer i la Clara, que pesen menys i són més lleugers de portar.</p> | 41.4217523,1.9967404 | 416164 | 4586063 | 1994 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93983-93gegantspalleja01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93983-93gegantspalleja02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93983-93gegantspalleja03.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-02-20 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Taller Sarandaca | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93984 | Els gegants nous Oleguer i Clara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-nous-oleguer-i-clara | XXI | <p><span lang='CA'><span>Ell és Oleguer Sauló i Castell, pesa 30 kg i fa 3 m d’alçada. Representa el mestre d’obres del castell de Pallejà i cal situar-lo a finals del segle XVI. Porta, en una mà, un pergamí amb un plànol del castell i, en l’altra, una maqueta de l’edifici.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Ella, la Clara Aiguadé i Molinada, pesa 28 kg i també fa 3 m d’alçada. Representa una de les noies del poble que anava a buscar aigua a la font de la Molinada, en el context de creixement de Pallejà a partir de la construcció de les torres d’estiuejants de finals del segle XIX. Porta una gran gerra per omplir d’aigua.</span></span></p> | 08157-94 | Avinguda Prat de la Riba, 10 | <p><span lang='CA'><span>Aquesta nova parella de gegants, construïts per Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers, va ser inaugurada el dia 6 de febrer de 2015, amb motiu de la celebració dels 20 anys dels gegants del municipi.</span></span></p> | 41.4217261,1.9967851 | 416168 | 4586060 | 2015 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93984-clip2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Taller Sarandaca de Granollers | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93985 | Els Quarantins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quarantins | XX | <p>Els quarentins és una tradició que va néixer l'any 1993 amb la generació dels nascuts l'any 1954 per tal de reunir-se i celebrar plegats els quaranta anys. D'ençà d'aquell moment, un cop l'any se celebra el sopar de quarantins i un acte de celebració a l'ajuntament. En el decurs de l'any en què en fan 40 col·laboren en les festes i tradicions populars pallejanenques.</p> | 08157-95 | Avinguda Prat de la Riba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els quarantins és una tradició que neix, l’any 1993, de la idea de tres joves de reunir-se reunir amb tots els pallejanencs nascuts l’any 1954, amb l’objectiu de celebrar plegats el 40è aniversari. Aquella primera reunió es va dur a terme el mes de gener de 1994 a la Sala de Cultura de l’Ajuntament i hi van assistir 25 persones. Durant la resta de l’any </span></span><span lang='CA'>es van fer reunions per programar i realitzar activitats diverses com: excursions, dinars, sopars, visites a museus, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mes de desembre de 1994 es van tornar a demanar dades</span><span lang='CA'> al Padró dels nascuts l’any 195</span><span lang='CA'>5 per a convocar-los a una reunió i fer el que seria el primer traspàs de grups de quarantins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aviat es van implicar també en la festa de Carnestoltes, la comissió organitzadora de la qual es va nodrint any rere any dels diferents grups de quarantins del municipi. També s’han anat implicant en la vida cultural de Pallejà, amb l’organització de diversos actes per la Fira del Maig, les festes de la Primavera, per la Festa major d’Estiu, etc.</span></span></span></span></p> | 41.4217282,1.9967141 | 416161 | 4586060 | 1993 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93985-quarantins-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93986 | Festa Major de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-eulalia-0 | XX | <p><span lang='CA'><span>La Festa Major d’Hivern és en honor de la patrona de Pallejà, Santa Eulàlia, i se celebra el dia 12 de febrer.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Entre els actes que es van celebrar l’any de la realització d'aquest mapa hi ha un campionat de Botifarra, una passejada popular, concert, espectacle de foc, concurs de pesca, plantada de gegants i capgrossos, trobada de col·leccionistes de plaques de cava, eucaristia en honor de Santa Eulàlia i cercavila de gegants.</span></span></p> | 08157-96 | Plaça Major | <p><span lang='CA'><span>És una festivitat relativament moderna, que data dels anys 40.</span></span></p> | 41.4214585,1.9965373 | 416147 | 4586031 | 1940s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93986-96fmhivern01jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93986-96fmhivern02jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93986-96fmhivern03jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93986-96fmhivern04jpg.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 93989 | Camí de les Violes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-violes | <p>- <em>Pal·laliana, butlletí del museu municipal de Pallejà </em>(2021)<em>, </em>núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, pp.19-21.</p> | XX | <p><span lang='CA'><span>Situat a ponent del terme, aquest camí o pista forestal ressegueix a mig vessant el llarg del cingle de les Planes. En l’actualitat, comença en la primera corba gran de la carretera a Fontpineda, davant de la Cova de la Guineu, tot i que originàriament partiria de la pedrera de can Coll, més cap al nord. En aquest punt està tancat al trànsit per una cadena. El seu traçat va des de can Salabert, que queda a pocs metres a llevant del camí, fins al camí del camp de tir o de les pedreres (camí del forn).</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>En els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya es pot reconèixer amb el nom de camí de Corbera. Aquest nom, a nivell popular, va passar a l’actual per la gran quantitat de violes boscanes que hi havia hagut. Malauradament, avui ja no se n’hi troben. Tanmateix, hi creix la típica vegetació mediterrània, plantes aromàtiques, i també garrofers, oliveres, ametllers.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Té una molt bona vista cap a la vall del Llobregat i les muntanyes i turons del voltant. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui el camí de les Violes ha esdevingut un camí ideal per fer passejades on encara es troben vestigis d’activitats agrícoles i de la indústria de la calç.</span></span></p> | 08157-99 | Camí de les Violes | <p><span lang='CA'><span>Es va construir cap a finals de la dècada dels 60 per tal de facilitar l’accés de la maquinària pesada amb la qual s’havien d’instal·lar les torres de la línia elèctrica de FECSA que portaria l’alta tensió al sector de les Fallulles, prop de la fàbrica de Ciments Molins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Actualment resta com un camí de servei per al manteniment de les torres esmentades.</span></span></p> | 41.4244232,1.9871390 | 415365 | 4586368 | 1960s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-04.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 93990 | Barri de les Masies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-les-masies | <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana, butlletí del museu municipal de Pallejà</em> (2019), núm. 20, setembre de 2019, pp. 10-11.</span></span></p> | XVII-XX | <p><span lang='CA'><span>Zona on es concentren gran part de les masies històriques del municipi, a ponent del nucli urbà, a la falda de les Planes.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Si bé les Masies de les Planes es trobaven escampades arreu del terme, el barri de les Masies es va formar separat del nucli urbà. Amb una vintena de masies aproximadament en origen, el barri es considera que començava a l’altura de l’església parroquial. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>La gran majoria, llevat de la Torroja, no eren de grans dimensions i es corresponien a masies per a una unitat familiar que podria subsistir de la feina de les seves terres. Totes haurien disposat, doncs, de les estructures necessàries: Celler, coberts, graner, cup i terres.</span></span></p> | 08157-100 | Passeig de les Masies | <p><span lang='CA'><span>Es té notícia documental de masies a Pallejà d’ençà del segle XII.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Al capbreu dels anys 1600-1601 es comptabilitzen fins a 19 masies o cases de pagès aïllades, 17 dins de la jurisdicció del senyor del castell i dues de la Torroja. Aquest nombre contrasta amb les nou cases del nucli de Pallejà, llavors concentrat al voltant de la Plaça de Jacint Verdaguer.</span></span></p> | 41.4219932,1.9936437 | 415905 | 4586092 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93990-100masies01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93990-100masies02.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 94001 | Les Torres de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-de-sant-roc | XX | <p>Dues cases unifamiliars de planta gairebé quadrada d'entre 100 i 150 m2 en una parcel·la de planta trapezoïdal de prop de 1.480 m2. Totes dues tenen façana principal a migdia i posterior donant al passatge Josep Maria de Segarra. L'accés, però, es fa per la façana posterior, on comparteixen un sol portal amb reixa i petita teulada a doble vessant.</p> <p>La de ponent disposa de planta baixa, pis, golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana, en planta baixa s'obren dos finestrals que flanquegen la porta principal per sobre de la qual hi ha un balcó corregut, centrat respecte de la porta.</p> <p>La de llevant disposa de planta baixa, noble i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que té les obertures simètriques distribuïdes en tres eixos amb un balcó sobre la porta principal.</p> <p>Les dues cases compten amb un cos afegit a ponent i una terrassa a tramuntana a l'altura de la planta noble, que està construïda sobre quatre pilars que creen una porxada d'accés.</p> | 08157-104 | Passatge de Josep Maria de Segarra, 25 | <p><span lang='CA'><span>Es tracta de dues cases que havia fet construir Roc Grau Riera, mestre i autor de diversos llibres per als seus alumnes. Les cases van ser heretades per les seves filles, Rosina i Conxita, també mestres. Elles, però, van viure a Barcelona, on hi tenien l’escola. Van llegar en vida les cases a uns cosins, parents de l'arquitecte modernista Manuel Sayrach.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>En aquest indret es diu que s’hi va col·locar el primer pal d’electricitat de Pallejà.</span></span></p> | 41.4231912,1.9924921 | 415811 | 4586227 | 1920s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc05.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 94027 | Avinguda Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-prat-de-la-riba-0 | <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2011) “Evolució d’un carrer, El carrer Nou”. <em>Palal·liana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà</em>, núm.13, Pallejà, p. 8.</span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span lang='CA'><span>L’avinguda de Prat de la Riba, així com la seva prolongació pel nord, l’Avinguda de la Generalitat, amb una longitud de 2 km, constitueixen l’eix central vertebrador del nucli urbà, així com també del polígon que es troba a migdia seu. Orientat de sud a nord, es tracta, de fet, de la N-II al seu pas per Pallejà.</span></span> </p> <p>Fa un lleuger pendent amb cotes més altes a tramuntana que a migdia. En les seves façanes encara es poden anar identificant diverses edificis d'interès arquitectònic que en general, a banda del castell, es poden situar entre el darrer quart del segle XIX i els nostres dies, constituint un mostrari ben divers de tots els estils arquitectònics.</p> <p><span lang='CA'><span>Se sap que fins l’any 1928 va ser un camí de terra. Llavors, es va pavimentar.</span></span></p> | 08157-117 | Avinguda de Prat de la Riba | <p><span lang='CA'><span>Format a partir de l’any 1767, en temps del rei Carles III, quan es va obrir una nova carretera general de Madrid a França. A final d’aquell mateix segle es van començar a bastir cases a la banda de muntanya. En el decurs del segle XIX s’hi van construir cases més sumptuoses, com ca l’Olivella. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Hi havia dues societats recreatives i un hostal. Ha tingut diversos noms al llarg dels seus 200 anys de vida: carretera nova, carretera Reial, Carretera Nacional, avinguda Prat de la Riba, Via 14 d’Abril, Avenida José Antonio. Finalment, l’any 1979 va recuperar el nom de Prat de la Riba, president de la Mancomunitat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Pel que fa a l’avinguda de la Generalitat (del Caudillo, després de 1929), tradicionalment s’havia conegut com a carrer de cal Lluís.</span></span></p> | 41.4205739,1.9975758 | 416233 | 4585931 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba06.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 94320 | Escut dels Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-torrelles | XVI-XVII | <p>Llosa de pedra de prop de 80 x 72 x 12 cm perfectament allisada i l'escut dels Torrelles esculpit en baix relleu. Consisteix en tres torres, dues juntes l'una al costat de l'altra i a la part inferior una tercera entre les dues de dalt. Les tres es troben a l'interior d'una línia incisa dibuixant la forma d'escut.</p> | 08157-121 | Avinguda de Prat de la Riba, 10 | <p>Sembla que aquest element va ser trobat a la dècada de 1980 en el decurs d'uns rebaixaments de terres efectuats a la plaça del castell.</p> | 41.4217321,1.9967820 | 416167 | 4586060 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94320-121escuttorrelles02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94320-121escuttorrelles03.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 94321 | Pedrera Muschelkalk | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-muschelkalk | <p>- ESPÍNOLA CAZORLA, Roberto (2020). <em>Itineraris del patrimoni geològic i miner del Baix Llobregat.</em> Edicions del Llobregat, p. 115.</p> | <p>Es tracta d'una pedrera abandonada de la qual s'extreia roca calcària per triturar-la i fer-la servir com a material de construcció, la calç, per part de la fàbrica Molins. Actualment, encara s'hi pot trobar maquinària i construccions que posen de manifest el record d'aquella època, com el sistema de cable aeri de Ciments Molins. Des de la pedrera, el material era traslladat a dita fàbrica, situada ja al terme de Sant Vicenç dels Horts, per mitjà d'un cable aeri.</p> <p>Ara és també l'hàbitat de diverses espècies d'animal, d'entre els quals destaca la Merla blava (<em>Monticola solitarius</em>), que es pot observar (amb relativa facilitat) durant tot l'any.</p> | 08157-122 | Camí del Forn o de les Pedreres, a prop d'1,2 km del seu inici, al barri de les Masies. | <p>El seu origen va ser el subministrament de matèries primeres a la fàbrica propera de Cementos Molins. Al voltant de 1928, Ciments Molins va ampliar els seus terrenys de la fàbrica de Quatre Camins amb la incorporació de 70.000 m2 on havia funcionat anys enrere una fàbrica de totxos que havia fracassat.</p> <p>Allà es va fer un edifici d’oficines, un magatzem de recanvis, una nau sense tancament per hidratar la calç produïda pels antics forns i un habitatge on hi havia de viure l’encarregat. També es va construir una gran nau de matèries primeres on s’instal·là un pont grua i quatre sitges sobre les quals es va col·loca l’estació receptora d’un telefèric, que comunicaria la fàbrica amb la pedrera de Pallejà.</p> | 41.4146689,1.9818369 | 414910 | 4585291 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94321-123pedrera02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94321-124pedrera03.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 94323 | Villa Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-ramona | XX | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a llevant, a l'avinguda de Prat de la Riba. A migdia la parcel·la dóna a un solar, i a ponent a un pati interior enjardinat de planta triangular, de tal manera que la parcel·la disposa d'uns 330 m2.</p> <p>Es tracta d'una construcció de planta rectangular allargassada de prop de 10 x 5 m de costat que encabeix planta baixa i primer pis, amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, coronat, en aquest costat, per una balustrada decorada amb roleus vegetals.</p> <p>Presenta dos eixos d'obertures, amb la porta d'alçat simple a mà esquerra i finestra enreixada a mà dreta en planta baixa. A la planta noble es troben dues obertures simètriques a les inferiors, amb porticons de persiana pintats de color grana, que donen a un balcó corregut. Aquestes darreres obertures es troben emmarcades amb una franja en relleu que, a la part superior, a manera de coronament, presenten decoració floral en baix relleu, de regust modernista. Per sobre seu hi ha un fris decorat amb respiradors també decorats. Entre el fris i els balcons, hi ha sis rajoles disposades l'una al costat de l'altre centrades, en les quals es pot llegir el nom de 'Villa Ramona'.</p> | 08157-124 | Avinguda Prat de la Riba, 50 | <p>No n'hi ha referències publicades.</p> | 41.4205001,1.9974170 | 416219 | 4585923 | 1920-30 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94323-124calaramona01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94323-124calaramona02.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 94324 | Villa Gloria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-gloria | XX | <p>Edifici exempt de planta rectangular allargassada de prop de 15 x 6 m, amb orientació est-oest, façana principal a llevant i en una parcel·la de prop de 800 m2. Pel costat de migdia, la casa dóna al carrer del Mestre Falla, mentre que a llevant dóna al carrer d'Àngel Guimerà.</p> <p>Disposa de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a quatre aigües. Es caracteritza per ser pintada tota de color blanc llevat dels motius decoratius, de garlandes coronant les obertures, frisos entre plantes, respiradors i motiu decoratiu central amb el nom de la casa, que es troben pintats de color grana. Presenta un afegitó posterior als costats nord i oest.</p> <p>Les obertures segueixen una certa simetria, disposades en dos eixos a la façana principal i cinc a la lateral que dóna al carrer Mestre Falla. Disposa també d'un cos avançat amb balustrada a la façana principal que en planta baixa dóna accés a la casa i a la part superior crea una terrassa.</p> | 08157-125 | Carrer Àngel Guimerà, 1 | <p>No hi ha referències publicades d'aquesta casa.</p> | 41.4161494,1.9972110 | 416196 | 4585441 | 1920s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria03.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/