Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
94027 | Avinguda Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-prat-de-la-riba-0 | <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2011) “Evolució d’un carrer, El carrer Nou”. <em>Palal·liana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà</em>, núm.13, Pallejà, p. 8.</span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span lang='CA'><span>L’avinguda de Prat de la Riba, així com la seva prolongació pel nord, l’Avinguda de la Generalitat, amb una longitud de 2 km, constitueixen l’eix central vertebrador del nucli urbà, així com també del polígon que es troba a migdia seu. Orientat de sud a nord, es tracta, de fet, de la N-II al seu pas per Pallejà.</span></span> </p> <p>Fa un lleuger pendent amb cotes més altes a tramuntana que a migdia. En les seves façanes encara es poden anar identificant diverses edificis d'interès arquitectònic que en general, a banda del castell, es poden situar entre el darrer quart del segle XIX i els nostres dies, constituint un mostrari ben divers de tots els estils arquitectònics.</p> <p><span lang='CA'><span>Se sap que fins l’any 1928 va ser un camí de terra. Llavors, es va pavimentar.</span></span></p> | 08157-117 | Avinguda de Prat de la Riba | <p><span lang='CA'><span>Format a partir de l’any 1767, en temps del rei Carles III, quan es va obrir una nova carretera general de Madrid a França. A final d’aquell mateix segle es van començar a bastir cases a la banda de muntanya. En el decurs del segle XIX s’hi van construir cases més sumptuoses, com ca l’Olivella. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Hi havia dues societats recreatives i un hostal. Ha tingut diversos noms al llarg dels seus 200 anys de vida: carretera nova, carretera Reial, Carretera Nacional, avinguda Prat de la Riba, Via 14 d’Abril, Avenida José Antonio. Finalment, l’any 1979 va recuperar el nom de Prat de la Riba, president de la Mancomunitat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Pel que fa a l’avinguda de la Generalitat (del Caudillo, després de 1929), tradicionalment s’havia conegut com a carrer de cal Lluís.</span></span></p> | 41.4205739,1.9975758 | 416233 | 4585931 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba06.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93657 | Barraca de vinya 1 - 26188 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-1-26188 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii </em>(2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Gairebé completament enderrocada, només en resta la base. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular, que hauria disposat de falsa cúpula, i es troba completament enderrocada. Les parets es conserven a escassos 80 cm d'alçada.</p> | 08157-56 | Camí de darrera el cementiri. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat a l'ús de tècniques, com la pedra seca, per fer-les productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4326927,1.9901966 | 415632 | 4587284 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93657-56barraca103.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93667 | Barraca de vinya 10 - 9916 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-10-9916 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p><span><span lang='CA'>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular de prop de 2,4 m de diàmetre i una alçada de 2,3 m a la part central, amb falsa cúpula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana, de 45 cm d'amplada i una alçada de 135 cm. El sostre és pla a l'exterior. Té un petit mur adossat al lateral dret. El gruix del mur és de 70 cm. Per dins la pedra dels murs és original i deslligada, per fora l'han reomplert de material.</span></span></p> <p><span><span lang='CA'>(extret de Miquel Mateo, autor de la fitxa de la Wikipedra)</span></span></p> | 08157-65 | Camí de can Coll. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4308386,1.9806684 | 414833 | 4587088 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93667-barraca109916f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93670 | Barraca de vinya 11 - 15957 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-11-15957 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Voltada d'esbarzer i amb el sostre en mal estat. | <p><span lang='CA'>Barraca de vinya del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular, amb falsa cúpula i orientada a migdia. La porta és acabada amb llinda plana. L'estrada està parcialment tapada per vegetació. Es troba a 20 m d'una pista ample. En mig d'una zona arbustiva densa.</span></p> | 08157-66 | Via Farigola, a la partida de can Montmany. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4225727,1.9761711 | 414446 | 4586174 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93670-66barraca11-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93670-66barraca11-02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93671 | Barraca de vinya 12 - 19964 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-12-19964 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p><span lang='CA'>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular i orientada a sud. L'entrada és de forma trapezoïdal, fa 70-80 cm la base del portal i 50 cm a la part superior, acabada amb llinda plana. </span></p> <p><span lang='CA'>Està en bon estat, és molt gran encara que està bruta i amb bosses de plàstics i altres deixalles. La vegetació del voltant es arbustiva, hi ha aladern i sobretot llentiscle.</span></p> | 08157-67 | Via Farigola. Partida de can Montmany. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4231198,1.9764591 | 414471 | 4586235 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93671-67b1204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93673 | Barraca de vinya 13 - 19731 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-13-19731 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XIX-XX | <p>Barraca encastada a la toca de planta irregular i que resta amagada sota la roca mateixa, que li fa de sostre.</p> <p>Està orientada al nord-est amb una entrada d'alçat rectangular, acabada amb una llosa plana i de poc gruix, modificada amb ciment. Sembla haver estat aprofitada, si més no, fins al segle passat, ja que encara conserva els galzes de la porta.</p> | 08157-68 | Camí de la pedrera o de la Palma. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4168729,1.9913422 | 415706 | 4585526 | 08157 | Pallejà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93673-68barraca1304.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93674 | Barraca de vinya 14 - 9918 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-14-9918 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Enderroc del sostre. Fustes i plàstics a l'interior i a l'exterior. | <p><span><span lang='CA'>Barraca del tipus adossada a un marge, de planta irregular, orientada a migdia amb la porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>La planta fa 1,85 m a l'esquerra i 1,40 m a la dreta amb una amplada de 2,30 m. La porta fa 70 cm d'amplada per 1,35 m d'alçada, i els murs en aquest punt fan de 90 cm (base) a 70 cm. Aprofita una gran roca com a paret posterior. Està situada sobre un mur que forma un marge, de tal manera que la construcció es pot voltar per sobre d'aquest darrer mur.</span></span></p> | 08157-69 | Camí de la Pedrera. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4167442,1.9897111 | 415570 | 4585513 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93674-69barraca1401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93674-69barraca1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93674-69barraca1403.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93676 | Barraca de vinya 15 - 15913 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-15-15913 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Enderroc important de la coberta i de part del mur. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada de planta circular i gairebé 2 m de diàmetre, orientada a l'est amb la porta acabada amb llinda plana. Ha perdut tota la coberta.</p> | 08157-70 | Extrem sud de la via dels Ametllers de Fontpineda. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4172992,1.9762269 | 414444 | 4585589 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93676-70barraca1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93676-70barraca1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93676-70barraca1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93676-70barraca1504.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93677 | Barraca de vinya 16 - 19689 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-16-19689 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XIX-XX | Enderroc important i sense sostre. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular, orientada a l'est i amb una porta d'alçat rectangular acabat amb llinda plana. La porta presenta una refacció.</p> | 08157-71 | Camí de la Costa Pelada. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4106368,1.9960884 | 416095 | 4584830 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93677-barraca1619689f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93677-barraca1619689f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93677-barraca1619689f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93678 | Barraca de vinya 17 - 17481 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-17-17481 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Gairebé completament enderrocada. | <p>Barraca del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular i diàmetre interior de prop d'1 m, amb orientació a sud on només resta la part interior del brancal d'una porta d'alçat rectangular. Està completament enderrocada.</p> | 08157-72 | Al costat sud del camí que voreja la Costa Pelada. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4101296,1.9985508 | 416300 | 4584771 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93678-barraca1717481f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93678-barraca1717481f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93678-barraca1717481f3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93678-barraca1717481f4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93679 | Barraca de vinya 18 - 16072 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-18-16072 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca del tipus aèria adossada a un marge, de planta rectangular de prop de 3 x 2 m, amb parets de gruix de prop de 50 cm.</p> | 08157-73 | Camí de la Costa Pelada, en el punt més proper a la línia de ferrocarril Manresa-Barcelona-Igualada. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4118399,1.9994140 | 416374 | 4584960 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93679-barraca1816072f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93679-barraca1816072f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93679-barraca1816072f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
94024 | Barraca de vinya 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-19-0 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010) <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XIX | Només se'n conserven entre 60 i 80 cm d'alçada, que s'intueix entre la pedra del seu enderroc. | <p>Barraca aèria aïllada orientada al sud, de planta circular de prop de 2,5 m de diàmetre, amb la falsa cúpula enderrocada a l'interior. De la porta només en resta l'amplada, de prop de 60 cm i els murs en aquest punt fan 60 cm. Es troba envoltada del seu propi enderroc en una zona molt boscosa.</p> <p> </p> | 08157-114 | Pista de terra entre el camí de les Rovires i els Tres Turons. | <p>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</p> | 41.4332828,1.9822180 | 414966 | 4587357 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94024-115barraca1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94024-115barraca1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94024-115barraca1903.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93658 | Barraca de vinya 2 - 9917 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2-9917 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em> (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Ha estat restaurada. | <p><span><span lang='CA'>Barraca aèria aïllada orientada al sud / sud-est, de planta circular de 2,2 m de diàmetre, amb porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. El sostre és pla a l'exterior, tot i que a dins fa volta i té una alçada de 180 cm. La porta fa 60 cm d'amplada per 122 cm d'alçada, i els murs en aquest punt fan 65 cm. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Tot i que sembla original, per dins es pot veure una mica de ciment al tocar el sostre. Té un petit mur adossat al lateral dret. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Es troba a uns 100 metres de la Font de la Teula. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>(Mides extretes de la fitxa de la Wikipedra, redactada per Miquel Mateo).</span></span></p> | 08157-57 | Camí de darrera del cementiri. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4333079,1.9891879 | 415548 | 4587353 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93658-57barraca204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93659 | Barraca de vinya 3 - 26189 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-3-26189 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii. (</em>2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Ensulsiada. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada, de planta circular, orientada a sud, amb porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. Només resta dempeus la meitat de la barraca.</p> | 08157-58 | Camí de darrera del cementiri. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4333324,1.9905787 | 415664 | 4587354 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93659-58barraca301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93659-26189f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93659-26189f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93660 | Barraca de vinya 4 - 26006 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-4-26006 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Enderroc del sostre. | <p>Barraca de tipus aèria aïllada, de planta circular, orientada al sud amb una porta acabada amb llinda plana i una falsa cúpula. Com a tret característic, just per sobre de la llinda de la porta presenta una petita fornícula. El sostre es troba enderrocat.</p> | 08157-59 | Camí de darrera del cementiri nou. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4327533,1.9880046 | 415448 | 4587292 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93660-59barraca404.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93661 | Barraca de vinya 5 - 7254 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-5-7254 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em> (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Restaurada. | <p>Barraca del tipus aèria aïllada de planta circular, orientada al sud amb la porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. Es troba en bon estat pel fet d'haver estat restaurada. En algun moment se n'ha volgut impedir el pas a l'interior, ja que s'han colocat grans blocs de pedra mirant de tapiar la porta, alguns dels quals s'han apartat.</p> | 08157-60 | Camí de darrera del cementiri, abans d'agafar el trencall que mena a la Roca d'Adroc. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4339033,1.9870375 | 415369 | 4587421 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93661-60barraca504.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93663 | Barraca de vinya 6 - 23227 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-6-23227 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Petit enderroc. | <p>Construcció del tipus aèria adosada a un marge, de planta circular de 2,5 m de diàmetre i una alçada d'1,5 m a la part central. Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana. El mur perimetral fa entre <span lang='CA'>70 i 80 cm de gruix. Construïda amb pedra vermella de sauló abundant a la zona. La porta fa 70 cm d'amplada a la part externa per 50 cm a la interna. Està envoltada per densa vegetació (arítjol, esbarzers, garrigues, aladern, llentiscle...), la qual cosa en dificulta l'accés. Part frontal presidida per dos pins blancs.</span></p> <p><span lang='CA'>Està situada a la zona coneguda dels Tres Turons entre dues línies elèctriques. Tot i que hi ha una pista forestal a prop és de difícil accés, la part posterior orientada a nord està totalment integrada al marge i al terra del bosc, la qual cosa fa difícil la seva localització.</span></p> <p><span lang='CA'>(Extret d'Emili Santiago, autor de la fitxa de la Wikipedra)</span></p> | 08157-61 | Els Tres Turons. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4337185,1.9844216 | 415150 | 4587404 | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93663-61barraca601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93663-61barraca602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93663-61barraca603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93664 | Barraca de vinya 7 - 15980 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-7-15980 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular de poc més d'un metre de diàmetre, orientada al sud, tot i que no se'n pot identificar la porta bé, pel fet de trobar-se en un estat d'enderroc complet.</p> | 08157-62 | Camí de les Rovires, passats uns 450 m des del seu inici, davant del cementiri nou. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4303317,1.9876778 | 415418 | 4587024 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93664-barraca715980f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93664-barraca715980f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93664-barraca715980f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93665 | Barraca de vinya 8 - 16070 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-8-16070 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p><span><span lang='CA'>Barraca de pedra del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb una alçada de 2 m i diàmetre de 2 m. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Es pot accedir al seu Interior sense dificultat. Al lateral esquerra presenta un contrafort de 0,5 m d'alçada, de 0,40 m d'ample, i 1 m de llarg. Està orientada a sud, amb una porta acabada amb llinda plana.</span></span></p> | 08157-63 | A tocar del camí de les Rovires, al marge de migdia i a uns 250 metres de la font. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4316248,1.9844840 | 415152 | 4587170 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93665-barraca816070f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93665-barraca816070f2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93666 | Barraca de vinya 9 - 23507 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-9-23507 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca del tipus aèria aïllada de petites dimensions, planta circular de prop d'1 m de diàmetre i falsa cúpula. Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana tan petita que cal ajupir-se força per poder entrar-hi. Es troba en molt bon estat de conservació.</p> | 08157-64 | Encreuament entre el camí de les Rovires i el de can Coll. | <p><span><span lang='CA'><span>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</span></span></span></p> | 41.4316189,1.9816508 | 414916 | 4587173 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507f3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93666-barraca923507c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
94019 | Barraques de camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-camp | XX | Totes són o han estat objecte de manteniment. | <p>Tipus de barraca aïllada de planta rectangular i diferents mides, característiques per disposar d'una teulada corba. Aquest fet fa pensar que es tractés de l'obra d'un mateix paleta. Se'n coneixen quatre, de les quals, la més gran i més coneguda és la que es troba al pati de l'escola la Garalda, que li han posat el nom de la Garaldeta. Tanmateix, molt a prop, també es coneix la barraca del camp del Mallorquinet, nom amb el qual es coneixia el seu propietari, que venia de Mallorca. Una tercera es troba en el conegut camp d'Anton Duran i una quarta propera a la del camp del Mallorquinet.</p> <p>Amb el temps han anat variant la fesomia, ja que en algun cas s'hi han adossat altres estructures o bé s'han pintat o encalcinat.</p> <p>(Informació proporcionada per Jordi Boladeras).</p> | 08157-109 | Carrer Riera Boter, 12 (l'adreça correspon a la barraca més coneguda, la que es troba al pati de l'escola La Garalda) | <p>A finals del segle XIX i principis del XX una sèrie de nous propietaris que amb el temps i el treball van anar adquirint poder adquisitiu, van comprar terres o petites parcel·les. És en aquest context que cal situar aquestes barraques.</p> | 41.4271805,1.9970460 | 416197 | 4586665 | 1910-1920 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94019-109barraquescamp01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94019-109barraquescamp02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93990 | Barri de les Masies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-les-masies | <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana, butlletí del museu municipal de Pallejà</em> (2019), núm. 20, setembre de 2019, pp. 10-11.</span></span></p> | XVII-XX | <p><span lang='CA'><span>Zona on es concentren gran part de les masies històriques del municipi, a ponent del nucli urbà, a la falda de les Planes.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Si bé les Masies de les Planes es trobaven escampades arreu del terme, el barri de les Masies es va formar separat del nucli urbà. Amb una vintena de masies aproximadament en origen, el barri es considera que començava a l’altura de l’església parroquial. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>La gran majoria, llevat de la Torroja, no eren de grans dimensions i es corresponien a masies per a una unitat familiar que podria subsistir de la feina de les seves terres. Totes haurien disposat, doncs, de les estructures necessàries: Celler, coberts, graner, cup i terres.</span></span></p> | 08157-100 | Passeig de les Masies | <p><span lang='CA'><span>Es té notícia documental de masies a Pallejà d’ençà del segle XII.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Al capbreu dels anys 1600-1601 es comptabilitzen fins a 19 masies o cases de pagès aïllades, 17 dins de la jurisdicció del senyor del castell i dues de la Torroja. Aquest nombre contrasta amb les nou cases del nucli de Pallejà, llavors concentrat al voltant de la Plaça de Jacint Verdaguer.</span></span></p> | 41.4219932,1.9936437 | 415905 | 4586092 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93990-100masies01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93990-100masies02.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93521 | Ca la Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llucia-0 | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un edifici que es troba a la cantonada entre la plaça Major i el carrer de Torres i Bages, amb tres façanes, de les quals la lateral de llevant i la posterior han estat molt modificades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Disposa de planta baixa, pis i golfes i actualment la coberta és resolta amb terrat. A la façana principal, que dóna a la plaça Major, es troba un portal acabat amb llinda monolítica i brancals de pedra rogenca. En la llinda es pot llegir la data de 1749 gravada a l’interior d’una cartel·la ovalada amb bordó on també es llegeix el nom de Salvadó Vinyals. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per sobre del portal hi ha una finestra de tipologia contemporània i, a l’alçada de les golfes, una galeria de tres arcs de punt rodó fets amb rajol.</span></span></span></p> | 08157-14 | Plaça Major, 13 | <p><span lang='CA'><span><span>Molt a prop del castell hi ha la plaça Major, on hi havia hagut la taverna del poble. Una de les primeres cases construïdes, juntament amb les de Manuel i Josep Monner i Francesc Bosch, de les quals no ens en resta cap vestigi, va ser Ca la Llúcia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>També se la va conèixer amb els noms de Cal Ferro o Cal Xambau. L'edifici actual, molt modificat, va ser fet construir per Salvador Vinyals l'any 1749. El nom del propietari i la data es poden veure gravades a la llinda de la porta, que és la part més antiga que es conserva. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 1974 és la seu de l’Associació dels Amics dels Ocells.</span></span></span></p> | 41.4215752,1.9965084 | 416144 | 4586044 | 1749 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia02_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia03_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia04_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93521-14-calallucia05.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93519 | Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lavi-2 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa de petites dimensions, composada per dos cossos i façana orientada a migdia. El cos principal és de planta rectangular amb planta baixa pis i golfes i coberta a un sol vessant. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca, a l’esquerra del qual hi ha una finestra d’alçat simple. Per sobre el portal hi ha un balcó de tipologia contemporània i a l’altura de les golfes tres finestres, fruit d'una obra relativament recent. A llevant, s’hi adossa un cos amb portal acabat de mig punt fet amb totxo per sobre del qual s’obre un balcó. Aquest cos sembla originàriament haver estat destinat a celler.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al sud-est, l’edifici disposa d’un pati tancat amb muret baix amb accés per ponent a través d’un nou portal acabat amb un arc rebaixat al costat del qual es pot observar una petita fornícula que hauria correspost a una estació del <em>Via Crucis</em>.</span></span></span></p> | 08157-12 | Carrer de Pi i Margall, 44 | <p><span lang='CA'><span><span>Havia estat propietat d’un Albareda. Els actuals propietaris hi tenen la residència des de fa almenys tres generacions, són els únics pagesos al poble que encara conreen terres a la plana del riu. Hi planten i comercialitzen hortalisses i, sobretot, calçots.</span></span></span></p> | 41.4213640,1.9937085 | 415910 | 4586022 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi04.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93545 | Ca l'Esperanceta de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta-de-la-placa | XX | És residència habitual i objecte de manteniment continuat. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa residencial de grans dimensions que presenta elements modernistes. Amb una superfície de prop de 420m2, té una planta trapezoïdal que ocupa una parcel·la situada entre la plaça de mossèn Jacint Verdaguer, on dóna la façana principal, el carrer de Martí i Julià, a ponent, i el carrer de Miquel Ricart, a llevant. Disposa de planta baixa, pis i golfes, amb la part central de la coberta sobrealçada amb terrassa i la resta amb coberta de teula àrab. Està orientada a sud, on hi ha un pati tancat amb muret baix i reixa i amb un portal d’accés amb teuladeta a doble vessant. És en aquesta façana on s’observen la major part dels detalls de regust modernista. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'accés principal és cobert amb pèrgola per sobre de la qual s’obre un balcó amb acabat curvilini i porticons de fusta. La porta central està flanquejada per dues obertures més. A l’esquerra, hi ha una porta acabada amb arc rebaixat, porticó de fusta exterior i porta de fusta amb reixa a l’interior, emmarcada a la part superior externa amb una franja en relleu pintada de blanc on hi ha una rajola amb un petit rellotge de sol pintat. A la part superior esquerra es llegeix, en una placa, el nom de <em>Villa Esperanza</em>, l’altra nom amb què es coneix la casa. A la dreta de la porta central, hi ha una finestra ovalada amb reixa pintada de color blanc per sota de la qual s’observa un banc decorat amb trencadís. A la planta noble, el balcó és flanquejat per dues finestres de pedra rogenca amb ampit lleugerament volat i motllurat, probablement aprofitades d’edificis anteriors. A la llinda de la finestra de llevant es llegeix la data de 1712. Per sobre, hi ha un rellotge de sol fet amb rajola vidriada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa al pati, a mà dreta s’observa una petita capelleta decorada amb trencadís, amb un plafó ceràmic amb representació del sagrat cor, envoltada també amb trencadís i una sanefa floral feta amb rajola ceràmica.</span></span></span></p> | 08157-16 | Plaça de mossèn Jacint Verdaguer, 8 | <p><span lang='CA'><span><span>L'antiga església de Pallejà es va esfondrar l'any 1918. Poc després, en el mateix indret s'hi va construir aquesta casa, una gran torre amb jardí que té la coberta ondulada, encara amb regust modernista. D'aquesta casa sorprenen les finestres antigues, una de les quals duu la data de 1712. Segons els Amics del Museu de Pallejà, poden ser aprofitades de la casa que la família Albareda tenia adossada a les parets de l’església enderrocada. Va ser reformada l’any 1964.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A les fotografies antigues podem veure com era l'antiga església l'any 1913 i, ja enderrocada, l'any 1921.</span></span></span></p> | 41.4218326,1.9963199 | 416129 | 4586072 | 1918 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta07_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta08_1.jpg | Física | Modernisme|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
94484 | Ca l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespluga | XX | Vidres trencats i deixalles a l'interior de la parcel·la. | <p>Situada al sud del nucli urbà, enmig d'una parcel·la protegida amb tanques que dóna, al carrer del Mestre Falla per tramuntana; al carrer d'Àngel Guimerà a llevant i el camí de la Magina per migdia.</p> <p>L'accés principal es fa pel nord. L'edifici respon a una tipologia de torre d'estiueig d'abans del modernisme. Té elements típics com ara la galeria o la torre annexa que sobresurt. A la façana del darrere hi ha una escala amb volta. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, avui amb tonalitats blaves. A un costat de la casa hi ha un pou. Tot el jardí que l'envolta respon a unes solucions constructives i organitzatives de l'època. Els murs de pedra dels aterrassaments de la cara nord tenen cert interès.</p> | 08157-130 | Carrer del Mestre Falla, 9 | 41.4158066,1.9970080 | 416179 | 4585403 | 08157 | Pallejà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94484-130-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94484-130-02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
93495 | Ca l'Esquerrà de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-de-la-via | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 14.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Gran masia que antigament es trobava a les afores del poble i que actualment està integrada en el nucli urbà. A les fotografies que se'n conserven del segle passat, sembla que es tractava d'una gran casa de planta basilical, de planta baixa i noble amb la façana principal a migdia i coberta de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. El cos central, sobreelevat, disposa d'una galeria amb finestres de mig punt. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui, la casa resta embeguda per altres habitatges que s'hi adossen, tant a llevant com a ponent de tal manera que s'observa una casa entre mitgeres. La façana, però, manté la fesomia original, amb tres eixos d'obertures amb un balcó corregut a les de la planta noble i coronament corbat.</span></span></span></p> | 08157-9 | Carrer de Pau Claris, 64 | <p><span lang='CA'><span><span>Deu el seu nom al fet que la va heretar i s’hi va establir un familiar de ca l’Esquerrà de cognom Grau. Amb el temps, es va dividir l’herència entre diversos hereus i la casa s’ha anat fragmentant en almenys quatre habitatges. Actualment, un dels propietaris encara conserva el cognom Grau.</span></span></span></p> | 41.4250362,1.9950100 | 416024 | 4586430 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93469 | Ca l'Esquerrà o mas Gem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-o-mas-gem | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 67-72.</span></span></span></p> | XIX | Rehabilitada fa pocs anys. | <p><span lang='CA'><span><span>Mas d’origen medieval, de tres cossos o crugies, orientat a migdia i amb dos cossos afegits, l’un a ponent i l’altre a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana es troba distribuïda en tres eixos d’obertures presidides per un portal acabat amb arc de mig punt adovellat al qual s’accedeix per una graonada. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici actual és fruit de diverses rehabilitacions, la més recent de les quals és ja d’aquest segle. </span></span></span></p> | 08157-4 | Camí de les Masies | <p><span lang='CA'><span><span>Pertanyia al gran mas de la Torroja o Torre Roja. Entre la documentació que es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa referent a l'heretat de la Torre Roja hi ha un pergamí de 1473 d'establiment del mas Gem, de Pallejà, que hauria estat el nom original de la casa. També es va anomenar Mas Duran (darrer quart del segle XVI) i Mas Ramoneda (darrer quart del segle XVII).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1736, Maria Hugo, vídua de Pere Ramoneda i el seu fill es van vendre el mas i les seves terres als senyors de la Torroja, tornant així a la propietat original. L’any 1818, però, Jaume Grau el va adquirir, deshabitat des de feia molts anys, en emfiteusi. El nom, de fet, prové del seu fill, Llorenç Grau, que era esquerrà. Actualment és propietat dels seus descendents.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Ha tingut una història molt convulsa, amb molts anys d'abandonament i destrucció. Sembla que al segle XVIII era poc més que un graner i que durant la Primera Guerra Carlina en què els Grau van prendre partit pel pretendent carlí a la corona, la casa va ser utilitzada com a amagatall, acabant mig ensorrada. Des de mitjan segle XIX pertany a la família Millàs, que en aquell moment la va refer. Actualment és la seva residència habitual però des de la dècada de 1970 ja no es dediquen a l’activitat agrícola.</span></span></span></p> <p>(Massegur, 2003)</p> | 41.4203724,1.9936637 | 415905 | 4585912 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-018731101.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93467 | Ca n'Albareda de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalbareda-de-la-placa | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, p. 45-52.</span></span></span></p> | XVII-XVIII | Va ser objecte de rehabilitació com a seu del Museu de Pallejà, inaugurat l'any 2008. | <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici és de planta rectangular, de tres cossos o crugies, amb planta baixa, noble i golfes i teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Aquesta, presenta tres eixos d’obertures, de les quals, però, les de l’eix de ponent s’han vist alterades. Com a conseqüencia de l’afegitó, al segle XVIII, d’un cos allargassat perpendicular a la façana pel costat de ponent, les obertures d’aquesta crugia van quedar parcialment a l’interior d’aquell edifici. Actualment destaca el portal acabat amb un arc de mig punt adovellat, de pedra rogenca, a banda i banda del qual s’obren dues finestres en planta baixa. Per sobre del portal es troba la finestra principal de la planta noble, també de pedra rogenca amb motllures simples als brancals ampit lleugerament sortit i motllurat i llinda monolítica amb la data de 1615 a l’interior d’un cercle amb dues xifres a banda i banda del que seia un àlber, el motiu representatiu de la família Albareda. A cada costat d’aquesta finestra hi hauria hagut dues finestres balconeres, de les quals només n’és visible la de llevant. Presenta també llinda monolítica i brancals motllurats.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per sobre, hi ha una renglera de cinc finestrons acabats amb arc de mig punt a manera de galeria. D’acord amb la simetria que haurien seguit les obertures de la façana, probablement hi hauria hagut dos finestrons, avui amagats pel cos afegit en el segle XVIII.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El cos afegit perpendicularment a la façana principal, que avui acull el Centre d’Atenció primària “Ca n’Albareda”, va ser afegit concretament l’any 1774, segons el què es pot llegit entre els dos arcs rebaixats de la façana de llevant. L’hauria fet construir Vicenç Albareda, d’acord amb la mateixa inscripció, per tal de dotar la casa de cellers i cups.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La construcció d'un altre cos a la part posterior ha desfigurat en part la planta baixa original, amb l'eliminació de l'antic celler, els cups circulars, dues escales d'accés a la planta de dalt i tota la caixa del forn de pa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la l'entrada, recolzant en la façana, es troba una llosa trencada en dos que prové de l'antic cementiri de Pallejà, que es trobava, fins a finals del segle XIX, al voltant de la primitiva església, a la plaça Verdaguer prop del castell. S'hi llegeix: </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>'...AS DE IVAN ALBAREDA</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PAJES D S EVLARIA DE</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PALLEIA I DELS SEVS ANT...</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>1651'</span></span></span></p> | 08157-2 | Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>L’actual edifici va ser construït durant els primers anys del segle XVII substituint-ne un d’anterior, que hauria estat una de les cases més antigues de Pallejà. Se sap que el 1600 pertanyia a Anton Albareda, aleshores batlle del poble. L’any 1686 era a mans de Pere Albareda de Dalt i, el 1716, era propietat de Josep Albareda, però hi habitava un masover, de nom Vicenç Piquer. De fet, hi van viure masovers fins a la dècada de 1970.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons cadastre de l’any 1716 la casa tenia sis estances a la planta baixa, cinc estances a la planta noble i disposava de golfes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser reformada en ple segle XVIII, quan s’hi van afegir els cups i el celler amb data de 1774, quan, probablement, s’hi construiria un cou cos d’escala. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'any 1888, Joaquim Albareda va convertir aquest espai en un nou habitatge de caràcter senyorial.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Des de l’any 2008 és la seu del Museu de Pallejà.</span></span></span></p> | 41.4218602,1.9959009 | 416094 | 4586076 | 1615 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda06_0.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-02-11 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
93551 | Ca n'Obianc o can Daunis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nobianc-o-can-daunis | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Habitatge unifamiliar d'estil modernista, construït en cantonada, amb planta baixa, pis i terrassa. Es caracteritza pel coronament amb merlets formant semicercles tancats amb baranetes de ferro, i gerros al damunt. Les finestres del pis presenten ornamentació ceràmica de trencadís en tonalitats verdes i blanques i la planta baixa té un ampli finestral en forma ovalada, també amb trencadís verd i reixa de ferro. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Part dels rajols de la solera del balcó corregut i les parts de totxo de l’entrada adossada pel costat de llevant està pintada de color taronja, de manera que es tracta d’una edificació principalment acabada amb pintura blanca, amb els trencadissos, porticons de les finestres, i també els gerros i una xemeneia que corona el terrat en verd i les parts de totxo de color taronja. </span></span></span></p> | 08157-22 | Passeig Pi i Margall, 36 | <p><span lang='CA'><span><span>Construïda l’any 1914.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Originàriament coneguda com ca n’Obianc el nom de Daunis prové de Quimet Daunis i Muntada, que n'havia estat propietari. </span></span></span></p> | 41.4212691,1.9939716 | 415932 | 4586012 | 1914 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93551-22canobianc10.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93550 | Ca n'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolivella-0 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Col·lecció la Creu de Terme. Valls, p. 84.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XIX | La façana que s'observa des del carrer ofereix diversos escrostonats. | <p><span lang='CA'><span><span>Gran edifici de planta rectangular, amb dues façanes i tres plantes amb grans arcades a tall de galeria en les dues superiors i coberta a doble vessant. Accés porxat en un cos afegit. Orientada a migdia, disposa d’un gran jardí per aquest mateix costat i també pel costat de ponent tancant amb reixa que fa xamfrà entre el carrer de Joan Maragall i l’avinguda de Prat de la Riba. La superfície de la parcel·la depassa el 4.600 m2.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una estança hi ha una interessant decoració ceràmica d'estil modernista. Segons es diu, s'hi havia allotjat el rei Alfons XIII. A l’interior hi ha elements decoratius d'interès.</span></span></span></p> | 08157-21 | Carrer de Joan Maragall, 1 | <p><span lang='CA'><span><span>Construïda l’any 1889, sembla que sobre una masia anterior que havia estat a mans de la família Mitjans. L’any 1894 els germans Olivella, que tenien una botiga d’art i antiguitats al carrer Ferran de Barcelona, hi van fer reformes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1928 Josep Olivella Montaner hi va afegir el pis superior, amb decoració modernista i, l’any següent, en urbanitzar-se l’entorn, es va elevar la paret del pati i s’hi va posar una reixa que, poc després es va treure. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A final de la dècada de 1970 va ser rehabilitat com a restaurant “Pallejà Paradís”, que va restar obert fins l’any 2019. Avui és tancat.</span></span></span></p> | 41.4194412,1.9987456 | 416329 | 4585804 | 1889 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-21canolivella04ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93550-canolivellainvarquit.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
93496 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca-1 | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 53-56.</p> <p>- MASSEGUR, Albert (2014). Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, 2014, p. 73.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Guarda moltes similituds amb cal Frare. Presenta un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca amb una obertura a banda i banda en planta baixa i dues obertures més al primer pis, que no segueixen simetria respecte les del pis de baix. Es conserven les bigues originals, elements de la cuina antiga i un cup de vi.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Davant de la casa es troba un hort arranjat a mitjan del segle passat, on encara hi ha el pou de la casa. </span></span></span></p> | 08157-10 | Carrer de J. Fuló Falguera, 1 | <p>L'edificació forma part de l'origen de l'estructura urbana del municipi (barri de les Masies). Aquesta casa antigament la posseïa un Albareda, qui el 1887 va fer testament instituint hereu universal al seu fill Joan Albareda i Puigventós i deixant a les quatre filles, Isabel, Mercè, Teresa i Maria, altres objectes. Joan Albareda estava casat amb Paula Llopart i Rabella. L’any 1900 la casa la tenia en usdefruit la seva mare Maria Puigventós. Joan Albareda i Paula Llopart tingueren cinc fills: Joan, Vicenç, Carme, Maria i Florinda. El gran heretà la casa el 1928 per la mort del seu pare però seguia en usdefruit de la seva mare, morta el 1934. El 1954 la van comprar com a segona residència els esposos Tomàs González i Aurèlia Roig, de Barcelona. Fins llavors, es va<span lang='CA'><span><span> dedicar a l’activitat agrícola. Actualment ha estat rehabilitada i és residència habitual dels seus propietaris.</span></span></span></p> | 41.4215732,1.9932149 | 415869 | 4586046 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca04.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93497 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-4 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVIII | Rehabilitada l'any 1988. | <p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos, amb planta baixa pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta moltes similituds amb cal Coca. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat fet amb pedra rogenca obert en una façana de maçoneria de calç i pedra. La maçoneria és visible ja que no presenta actualment cap arrebossat, tot i que són vestigis visibles del que hi havia hagut. A banda i banda del portal, s’obren sengles finestres en planta baixa, la reixa d’una de les quals mostra la data de 1988. A la part superior esquerra del portal s’obre en façana una fornícula que hauria correspost a una estació del Via Crucis. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la part lateral de la casa, la que dóna al carrer de Lluís Vives s’hi pot veure una bala de canó de la Guerra del Francès.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A llevant, el mas encara conserva un jardí i hort, a l’entrada del qual destaca una gran olivera. </span></span></span></p> | 08157-11 | Carrer de Lluís Vives, 2 | <p><span lang='CA'><span><span>Fa més de 50 anys que no té activitat agrícola. Està rehabilitada i és residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4216315,1.9934988 | 415893 | 4586052 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare07.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93520 | Cal Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarda-1 | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 73-76.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> | XVII | La parcel.la on es troba en desús i a l'entorn s'hi observen deixalles. Es desconeix, però, l'estat de l'edifici. | <p>Antiga masia de dos cossos situada a l'extrem nord del terme, a la zona de les Rovires. De planta gairebé quadrada, fa prop de 10 m de costat i està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Aquestes darreres sembla que van ser guanyades amb un recreixement posterior de la casa original. La teulada és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta, s'observen dos eixos d'obertures, amb un portal acabat amb arc rebaixat, format per grans dovelles de pedra rogenca, a mà esquerra.</p> | 08157-13 | Disseminats ca n'Amigonet | <p>En el decurs del temps ha tingut diversos propietaris. Es té notícia que, el 1601, la família Marcet tenia una casa i terres en aquest lloc i estava habitada. La casa apareix esmentada com a mas de la Riera dels Horts. El 1686 era a mans d'en Joan Figueras, i encara era anomenada 'mas Marcet'. El 1740, va passar a mans de Josep Amigó, nom amb què consta actualment la casa. A la clau del portal d'accés es llegeix la data de 1768. L'any 1944, va canviar de mans.</p> | 41.4304604,1.9937294 | 415924 | 4587033 | 08157 | Pallejà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93520-13calguarda-01a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93520-13calguarda-02.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El nom de cal Guarda sembla que es deu al fet que hi havia viscut un guarda camps de Pallejà. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
94322 | Cal Parrosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parroses | <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà.</p> | XX | Va ser objecte de reforma a finals del segle XX. | <p>Edifici a quatre vents de planta rectangular de prop de 15 x 10 m amb la façana principal orientada a migdia, situada a l'extrem sud d'una parcel·la enjardinada de prop de 2.500 m2.</p> <p>Disposa de planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant, amb pendents diferents, el carener paral·lel la façana principal i rematada a migdia per una balustrada de tres trams. La façana principal està distribuïda en tres eixos d'obertures. Les de la planta inferior són acabades amb un arc rebaixat; les de la planta noble són rectangulars i disposen de balcó i les del segon pis són obertures rectangulars simples, totes amb un marc en relleu de color blanc que ressalta sobre el rosat de la resta de la façana.</p> <p>Pel que fa a la resta de façanes, les obertures, de dimensions menors, no segueixen cap simetria.</p> | 08157-123 | Carrer Vallès i Ribot, 7 | <p>Casa dels Duran, que després van ser Parrosés i encara més tard, Ribot. L'any 1830 s'hi documenta un Joan Duran, dit el Parrosés. (Massegur, 2014: 88)</p> | 41.4212476,1.9987312 | 416330 | 4586005 | Primeres dècades del segle | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94322-123calparroses01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94322-123calparroses02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94322-123calparroses03.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
94326 | Cal Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribot | XX | Rehabilitada a finals del segle passat o principis del XXI. | <p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, estreta i allargassada, orientada est-oest, amb la façana principal a ponent, a l'avinguda Prat de la Riba. Esta format per un cos original, de prop d'11 x 4,5 m, al qual n'hi ha un altre d'afegit pel costat de llevant.</p> <p>L'original disposa de planta baixa i primer pis. A la planta baixa s'obre, centrada, una finestra i, al costat dret, la porta d'accés. Al primer pis, centrat respecte de la finestra, s'obre un porta que dóna a un petit balcó. La façana és pintada de color blau clar i les obertures centrades es troben emmarcades amb una franja en relleu de color gris, coronada amb línies corbes.</p> <p>L'edifici és coronat amb una balustrada amb decoració vegetal a banda i banda d'un merlet corvart amb motiu central circular amb decoració vegetal calada. Rere la balustrada, la teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> | 08157-127 | Avinguda Prat de la Riba, 37 | <p>No s'ha localitzat cap notícia històrica publicada.</p> | 41.4210642,1.9975676 | 416232 | 4585985 | 1910-1920 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94326-127calribot01.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
94325 | Cal senyor Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-pasqual | XX | Sembla haver estat objecte de rehabilitació a finals del segle XX o principis del XXI. | <p>Edifici a quatre vents, de planta rectangular de prop de 14 x 8 m, amb orientació nord-sud i façana principal a l'Avinguda de Prat de la Riba. Dóna també, pel costat nord, al carrer d'Enric Borràs. Les altres dues façanes donen a la parcel·la, enjardinada, de la pròpia casa. Disposa, únicament, de planta baixa amb teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana està coronada amb un mur d'alçat curvilini, que és el tret més característic de l'edifici, amb tres respiradors amb decoració de garlanda i motiu decoratiu central de tipus similar.</p> <p>Presenta cinc obertures en planta baixa: una porta centrada al costat de la qual hi ha dues finestres d'alçat quadrangular i, als extrems, dues finestres més coronades amb arc de mig punt. Les quatre finestres disposen de porticons de persiana de fusta.</p> | 08157-126 | Avinguda Prat de la Riba, 78 | <p>No es té constància de cap dada publicada sobre la seva construcció i evolució.</p> | 41.4197692,1.9976218 | 416235 | 4585842 | 1924 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual04.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93522 | Cal Tendre o Mas Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tendre-o-mas-piquer | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 129-134.</span></span></span></p> <p>- <em>Revista Pal·laliana</em> (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVIII | Rehabilitada recentment. | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta rectangular i tres cossos o crugies amb la façana principal a llevant, amb modificacions notables en alçat i pati tancat a la façana posterior. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana principal presenta tres eixos d’obertures presidides per un portal de mig punt adovellat amb pedra rogenca, com la resta de les obertures més antigues de la casa. A banda i banda del portal, es troben dues finestres d’alçat simple mentre que a la planta noble es troben tres finestres més, seguint la simetria respecte de la planta baixa. La finestra principal de la planta noble presenta l’ampit lleugerament volat i motllurat i llinda monolítica amb la data de 1779 incisa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El segon pis en els tres cossos presenta diverses modificacions posteriors. Destaca la remunta del cos central, amb una galeria de tres arcs acabats amb arc de mig punt i ampit volat corregut. La coberta d’aquest cos, més alt respecte dels laterals, és a un sol vessant. El cos de migdia presenta unes golfes obertes.</span></span></span></p> | 08157-15 | Passatge de Sant Martí, 3. | <p><span lang='CA'><span><span>L'origen de la casa ara per ara es remunta al segle XVI, quan és esmentada per primer cop amb motiu de l’establiment de la casa i el pati que va fer Joan Piquer a Anton Casapera. Així, els primers propietaris documentats van ser els Piquer. Llavors, la casa estava voltada de terres de conreu. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1686 apareix a mans de Josep Bassons i el 1706 a les de la seva vídua, Eulàlia Bassons, qui la va acabar venent a Joan Monner. El 1779 va ser profundament reformada, per encàrrec de Bartomeu Monner, data que es troba inscrita en la llinda de la finestra principal de la façana. Aquesta família en va retenir la propietat fins a final del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1873 era de Pau Monner i el 1893 d’Antònia, Rosa i Josepa Monner. La va heratar el fill gran de l’Antonia Monner, Francesc Figueres Monner, conegut com “el Tendre”, nom amb què avui es coneix la casa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1942 la va comprar la família Riera i la va destinar a segona residència. L'any 2020 va canviar de mans i avui es troba recentment rehabilitada com a residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4220800,1.9959352 | 416097 | 4586100 | 1779 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre03b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre08.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
94319 | Cal Tieso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tieso | <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà, Pallejà, p. 95.</p> | XX | Acabada de rehabilitar (2023). | <p>Edifici a quatre vents, situat a l'extrem de llevant d'una parcel·la delimitada pel carrer Roger de Llúria al sud, un torrent a l'oest, el carrer de Casanovas Ferrer a l'est i el de la Fontcoberta al nord.</p> <p>De planta rectangular de prop de 10 x 9 m i façana principal a llevant, encabeix planta baixa i primer pis, amb teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana, en un moment posterior al de la seva construcció, es va afegir a la part superior un acabat semicircular a la part central i amb merlets ceràmics a la resta de la façana, que va ser arrebossada i acabada a la part central amb un escut de guix on hi hauria hagut algun tipus de lletra o la data de la refacció.</p> <p>Amb la rehabilitació de la casa, acabada l'any 2023, es van repicar totes les parets deixant la fàbrica, de maçoneria de pedra rogenca i morter de calç a la vista, i va desaparèixer l'escut esmentat. Les obertures no segueixen avui cap simetria. La parcel·la va ser delimitada amb gabions.</p> | 08157-120 | Carrer Roger de Llúria núm. 9 (B) | <p>Segons l'Albert Massegur, el renom de Tiesso ve d'antic, ja que es documenta un tal Josep Tiesso l'any 1820.</p> | 41.4225446,1.9929484 | 415848 | 4586154 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94319-120caltieso01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94319-120caltieso02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94319-120caltieso03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94319-120caltieso04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93989 | Camí de les Violes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-violes | <p>- <em>Pal·laliana, butlletí del museu municipal de Pallejà </em>(2021)<em>, </em>núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, pp.19-21.</p> | XX | <p><span lang='CA'><span>Situat a ponent del terme, aquest camí o pista forestal ressegueix a mig vessant el llarg del cingle de les Planes. En l’actualitat, comença en la primera corba gran de la carretera a Fontpineda, davant de la Cova de la Guineu, tot i que originàriament partiria de la pedrera de can Coll, més cap al nord. En aquest punt està tancat al trànsit per una cadena. El seu traçat va des de can Salabert, que queda a pocs metres a llevant del camí, fins al camí del camp de tir o de les pedreres (camí del forn).</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>En els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya es pot reconèixer amb el nom de camí de Corbera. Aquest nom, a nivell popular, va passar a l’actual per la gran quantitat de violes boscanes que hi havia hagut. Malauradament, avui ja no se n’hi troben. Tanmateix, hi creix la típica vegetació mediterrània, plantes aromàtiques, i també garrofers, oliveres, ametllers.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Té una molt bona vista cap a la vall del Llobregat i les muntanyes i turons del voltant. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui el camí de les Violes ha esdevingut un camí ideal per fer passejades on encara es troben vestigis d’activitats agrícoles i de la indústria de la calç.</span></span></p> | 08157-99 | Camí de les Violes | <p><span lang='CA'><span>Es va construir cap a finals de la dècada dels 60 per tal de facilitar l’accés de la maquinària pesada amb la qual s’havien d’instal·lar les torres de la línia elèctrica de FECSA que portaria l’alta tensió al sector de les Fallulles, prop de la fàbrica de Ciments Molins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Actualment resta com un camí de servei per al manteniment de les torres esmentades.</span></span></p> | 41.4244232,1.9871390 | 415365 | 4586368 | 1960s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-04.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93988 | Camí del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-forn | <p><span lang='CA'><span>- CABANA <em>et alii</em>. (2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp.15-17.</span></span></p> | XIX-XX | El camí ha estat objecte d'arranjament de forma recent | <p><span lang='CA'><span>Es tracta del camí, amb un gran desnivell, que du als antics forns de calç, així com també a l’antiga pedrera que va explotar Joan Molins Ribot i la fàbrica que hi va construir l’any 1900 per produir calç. És un trajecte de poc més de quiilòmetre i mig des del barri de les Masies fins al camp de tir de les Pedreres, una passejada ben enriquidora tant a nivell natural com patrimonial. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A l’inici del camí es troba una esplanada adequada per al descans de la població: l’àrea d’estada de la Torroja, a escassos cinc minuts del nucli urbà. Està condicionada amb taules i bancs de fusta i disposa d’espai d’aparcament. En aquest indret hi ha un rètol explicatiu de les aus del terme (Aligot, Puput, Oreneta, Pit-roig, Pardal, Garsa, Cadernera, Gavina, Mussol i Tudó), avui molt malmès a causa de les pintades que s’hi ha realitzat.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El paisatge de la zona és forestal, format per una pineda de pi blanc amb sotabosc mediterrani. En molts punts són visibles els marges de pedra seca que recorden l’activitat agrícola que tenia lloc en aquest indret dècades enrere.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A nivell patrimonial l’itinerari permet recórrer la història dels forns de calç des dels inicis, amb petits forns com el de cal Xic Bonic, que es pot visitar agafant un trencall a l’inici del camí, fins al que queda de la fàbrica que Joan Molins va fer construir abans de la coneguda de Quatre Camins (Sant Vicenç dels Horts) i la pedrera que va explotar a principis del segle XX. També es pot observar al capdamunt del camí, la rampa per la qual es transportava el material a baix la fàbrica des de la cantera.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Es pot vorejar també el massís de les Planes fins a l’antena i el mirador, des del qual hi ha unes magnífiques vistes de la comarca.</span></span></p> | 08157-98 | Camí del Forn, també camí de les Padreres. | <p><span lang='CA'><span>Per tal d’entendre les estructures que es van veient en el trajecte del camí del forn, cal anar a cercar informació en la figura de Joaquim Molins i Figueres (1886-1976), segon fill de Joan Molins i Parera, fundador i primer president de ciments Molins. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Casat, l’any 1909, amb Anna Ribot Duran, el matrimoni va tenir tres fills, dels quals van sobreviure Joan i Casimir. El fill gran, que va ser alcalde de Pallejà entre 1906 i 1923, explotava una pedrera de roca calcària a Pallejà a la qual es va afegir posteriorment la de “Les pedreres”. La roca li servia per produir calç, que obtenia en un forn vertical de poca capacitat. L’any 1900 va construir una nova fàbrica de calç, amb un forn que ampliaria l’any 1908. Aquest és l’inici de Ciments Molins, amb una fàbrica les restes de la qual es poden observar avui en dia. Més endavant ampliaria el negoci amb una fàbrica a Vallirana i més tard amb la ja coneguda fàbrica de Quatre Camins.</span></span></p> <p> </p> | 41.4188761,1.9909957 | 415681 | 4585750 | 1900 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L’any 2021 es van dur a terme treballs de millora al camí. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||
93640 | Camp d'urnes de la Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-durnes-de-la-bobila-roca | <p>- BERGADÀ, Eloi (1981). <em>Materials del camp d'urnes de la Bòbila Roca de Pallejà. </em>Molins de Rei: Museu Municipal de Molins de Rei. (Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei; 2).</p> <p>- MALUQUER DE MOTES, Juan (1951). 'Un nuevo campo de urnas en Catalunya: la necrópolis de la Bóbila Roca de Pallejà (Barcelona)'. A: <em>Archivo Español de Arqueologia. </em>1951. XXV. pp. 204-207. fig. 16-18.</p> <p>- VILLALBA, Maria Josefa; BLASCO, Anna; EDO, Manuel (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels, 28-30 d'abril de 1989. Pre-actes, vol. II. Ponències. Castelldefels, pp. 3-37.</p> | Majoritàriament destruït. | <p>Les característiques generals d'aquesta necròpolis permeten parlar-ne com d'un <em>urnenfelder </em>o camp d'urnes, que apareixen, excavades en les argiles quaternàries i sense cap mena de protecció, d'una manera semblant a la típica necròpolis de Can Missert, de Terrassa. Es van trobar a una fondària de prop de 150 cm, cobertes amb llosetes de pedra i amb cendres i ossos cremats a l'interior. A més de quatre urnes senceres recollides, sembla, a partir dels fragments recuperats, que hi hauria pogut haver 12 o 14 urnes més.</p> <p>Les característiques del terreny feien suposar que la necròpolis s'hauria estès a l'altre costat de la carretera, però, per diverses raons, no es va poder excavar. Pell que fa a les urnes, són bicòniques, una llisa i les altres decorades amb acanalats a la primera meitat del vas. Es van adscriure al Bronze Final II.</p> <p>Els perfils de les urnes presenten estretes analogies amb aquesta necròpolis i amb les de la cova del Janet, de Tivissa. Es tracta d'un tipus molt antic, propi del Hallstatt A, en el centre d'Europa, i que aquí hi apareix molt evolucionat i degenerat. Per les dades adduïdes es pot situar aquest camp d'urnes com a pertanyent al grup més antic de Catalunya.</p> | 08157-43 | Carrer de Joan Torroella, entre Pau Claris i el passeig de J.M. Segarra, a llevant. | <p>La necròpolis va ser descoberta l’any 1947 per A. Panyella, llavors director del Museu Etnològic de Barcelona. El propi Panyella va extraure la primera urna, alertat pels propietaris de l'explotació. </p> <p>Posteriorment, Serra Ràfols va recuperar tres urnes més, que van ser dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona.</p> <p>Malgrat la importància del jaciment no s’hi va fer mai cap excavació arqueològica i el material trobats, fruit de les extraccions de terres, s’han dispersat i perdut. Algunes gerres han estat dipositades al Museu Municipal de Molins de Rei.</p> | 41.4100333,2.0015730 | 416552 | 4584757 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93640-43bobilaroca03.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Tres urnes es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona i la quarta al Museu Municipal de Molins de Rei (vegeu fotografia annexa). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93557 | Can Bort o Villa Mary | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bort-o-villa-mary | XX | En procés de degradació. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de concepció original per les nombroses terrasses que s’observen en façana, així com la seva decoració amb rajola combinant els blancs, blaus i grocs. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Concebut amb planta en U amb la façana a llevant, donant a can Frare. Els extrems de la U el conformen dos tribunes construïdes a banda i banda, sobresortint de la façana, que es troba més enretirada. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Entre aquests dos cossos, de dos pisos coronats per terrassa cadascun, es troba l’entrada principal, amb una entrada tancada amb reixa i tres bancs enrajolats amb plafons ceràmics, a manera de rebedor en terrassa o pati. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici disposa de planta baixa i dos pisos, amb una terrassa correguda en façana principal a l’altura del primer pis, que agafa l’espai existent entre els dos cossos avançats. És coronat per un terrat amb el nom de la casa, Villa Mary, escrit en rajoles blaves i blanques a la part central.</span></span></span></p> | 08157-28 | Carrer de Lluís Vives, 5 | <p><span lang='CA'><span><span>Bastida als anys 20 o 30 del segle passat on hi havia hagut la masia de can Bort, la qual havia estat de la família Figueras.</span></span></span></p> | 41.4215062,1.9933792 | 415883 | 4586039 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93557-28villamary08.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93559 | Can Coll o can Seix Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-o-can-seix-petit | XX | Ben cuidada i en manteniment constant. | <p><span lang='CA'><span><span>Conjunt de dues edificacions molt properes a can Seix, que inicialment haurien format part d’una mateixa propietat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La casa principal, al sud-est, és de planta rectangular amb façana principal a migdia. En realitat, està formada per tres cossos allargassats, de planta baixa i pis, de mides similars i coberta a quatre aigües. Un cos apaïsat, que és el principal i dos més a banda i banda del principal en sentit transversal, capçant-lo. Són característiques de l’edifici les finestres caputxines, així com també el gris corregut amb decoració esgrafiada i els porticons de persiana de color verd.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’espai davanter del cos central existent entre els dos travessers és ocupat per un accés amb tres arcades de mig punt coronat per una terrassa i l’espai posterior per un cos amb teulada a un sol vessant.</span></span></span></p> | 08157-30 | Camí de Can Seix | <p>Casa construïda per Francesc Seix l'any 1928, coetàniament amb la reforma de la casa principal, l'antiga masia de Can Coll, (avui can Seix), ambdues obres encarregades a l'arquitecte Antoni Fisas. </p> | 41.4270517,1.9896532 | 415578 | 4586658 | 1928 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93559-30cancoll04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Antoni Fisas | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||
93593 | Can Comenges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comenges | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de grans dimensions, de planta quadrangular, amb planta baixa pis i terrat amb el coronament de les façanes sud, la principal, i est emmerletades.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S’hi accedeix pel carrer d’Antoni Gaudí, que és esglaonat a través d’una porta amb reixa entre dos pilars acabats amb pinacles enrajolats de color verd. Aquesta porta condueix al jardí de la casa, de grans dimensions. També s’hi pot accedir des de la plaça Francesc Cerdà, per una escala que des de la plaça i de forma lateral porta a la plataforma elevada on es troba l’edifici. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les dues façanes visibles són caracteritzades, a banda de pels merlets esmentats, pel seu color rosat amb les obertures emmarcades amb una franja de color rogenc i també per la sanefa amb rombes que hi ha per sobre les obertures del primer pis.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa a aquestes obertures, en totes dues façanes obeeixen a una simetria de tres eixos. A la planta baixa hi ha una porta central flanquejada per sengles finestres i al primer pis per un balcó principal centrat i flanquejat per segles finestres més. També són característiques de l’edifici els finestrons estrets acabats amb arquets apuntats o bé trilobulats que es troben alternats amb les finestres de tipus convencional. </span></span></span></p> | 08157-33 | Carrer d'Antoni Gaudí | 41.4218944,1.9931534 | 415864 | 4586082 | 1930s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93593-33canfrancesc06.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-09 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
93549 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-4 | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003).<em> El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 63-66.</span></span></span></p> | XVI | Deixalles en l'entorn immediat | <p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta gairebé quadrada, de dos cossos, amb planta baixa, primer pis i golfes, façana principal a migdia i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment, presenta un cos adossat a llevant amb una sola planta i dos més a ponent. </span></span></span>Tant les golfes com el cossos laterals semblen ser fruit d'ampliacions posteriors. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Té una bassa, coberts, un pou i un gran hort. Sobre la teulada del cos perpendicular al camí d'accés s'han colocat dos dipòsits que no s'integren en la volumetria del conjunt. <span lang='CA'><span><span>Està envoltat per terres de conreu.</span></span></span></p> | 08157-20 | Camí de les Canteres | <p><span lang='CA'><span><span>Sembla que aquest mas ja és esmentat d’ençà de l’any 1590, quan Anton Duran va adquirir la peça de la Font, que es trobava al sector on ara hi ha el Noviciat i on hi havia una casa. Si més no, fins l’any 1921, era a mans dels Duran, concretament aquell any d’Antón Duran i Galés.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Fins a principis del segle XXI ha mantingut la seva activitat agrícola.</span></span></span></p> | 41.4200387,1.9924487 | 415803 | 4585877 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93549-20canduran01.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93552 | Can Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluis-1 | <p>- <em>Pal·laliana. Butlletí del Museu municipal de Pallejà</em> (2021), núm. 21. Pallejà, març de 2021, p.14.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a ponent, donant a l'Avinguda de la Generalitat.</p> <p>Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. A la part posterior té un pati de planta triangular, que dóna al carrer de la Mare de Déu de Loreto. La façana principal, de tonalitat crema amb els marcs en relleu de to salmó, està distribuïda en tres eixos, tot i que a la planta baixa només hi ha dues grans obertures, acabades totes dues amb arc rebaixat: un gran portal, a mà dreta i un finestral amb reixa a mà esquerra.</p> <p>Els dos pisos superiors disposen de tres obertures d'alçat rectangular. Les de la planta baixa, la central de les quals es troba tapiada, donen a un balcó corregut, mentre que les del segon pis disposen de balcó individual.</p> | 08157-23 | Avinguda de la Generalitat, 32 | <p>Coneguda com a Cal Lluís de la Barba, va ser una casa senyorial de pagesos de Pallejà, amb una gran quantitat de terres de conreu.</p> | 41.4231540,1.9970144 | 416188 | 4586218 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93552-23canlluis04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93554 | Can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-0 | <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres, molt remodelada, a ponent de l’actual Avinguda Prat de la Riba. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa i pis i dos eixos d’obertures en façana. Les dues del pis de baix, obrades modernament, són de grans dimensions. Una correspon a l’entrada de la casa i l’altra és un garatge. Al pis de dalt, les finestres són d’alçat rectangular sense motllures, emmarcades amb pedra rogenca. A la llinda d’una d’elles es pot llegir la data de 1783.</span></span></span></p> | 08157-25 | Avinguda Prat de la Riba, 32 | <p><span lang='CA'><span><span>Antigament era coneguda com a cal Bernat (1735). En un temps van ser les quadres on es canviaven els cavalls de la diligència de la línia Barcelona-Igualada. Més endavant es va convertir en hostal. Al celler hi havia cup i premsa. En finalitzar la guerra civil la família Massana la va adquirir.</span></span></span></p> | 41.4209838,1.9972450 | 416205 | 4585977 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93554-25calmassana02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
93494 | Can Montmany de Sobrerroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montmany-de-sobrerroca | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 85-92.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>És la masia més gran de Pallejà i té un origen molt antic, probablement anterior al segle XIV. Actualment l’edifici original, de planta rectangular, amb planta baixa, noble i golfes, resta envoltada per les nombroses construccions que s’hi ha anat afegint en el decurs del temps i que han anat envoltant l'edifici principal, donant lloc un conjunt arquitectònic de prop de 1.500m2 d’extensió i d’interès considerable.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una finestra hi ha la data de 1625 i en el portal del tancat la de 1676 i el nom de Jaume Montmany.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Havia tingut també una gran extensió de terres, de les quals en va acabar sorgint la urbanització de Fontpineda.</span></span></span></p> | 08157-8 | Via Maria | <p><span lang='CA'><span><span>Va ser propietat de la família Montmany entre els segles XVI i XIX. Així, la documentació més antiga que se’n troba correspon al fogatge de 1553, on la casa apareix com a propietat de Bartomeu Montmany de Sobrerroca. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La capella, dedicada a Sant Salvador, forma part de la parròquia de la Palma de Cervelló i es documenta des de l’any 1342, concretament en una visita pastoral que hi va fer el bisbe.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre de l’any 1716 la propietat era de Maria Montmany de Sobrerroca i la casa tenia quatre estances i un corral a baix, cinc estances a dalt i golfes. Disposava de sembrats, vinyes, bosc i erms, a més d’oliveres i alguns roures.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1879, Francisco de Zamora descriu els boscos de Pallejà com extensos i abundants, i que estaven en mans únicament de tres propietaris: el marquès de Sentmenat, Vicenç Albareda i Salvador Montmany de Sobrerroca.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1888 la propietat va passar dels Tobella-Montmany a Pere Bosc Albareda, veí de Terrassa i va passar novament de mans l’any 1941, quan la va comprar Victor Tarruella i Rius, fill del metge Josep M. Tarruella. </span></span></span></p> | 41.4243307,1.9741354 | 414279 | 4586371 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-01-montmanydesobrerroca-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93494-descarga.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | A mig camí de la casa es troben nombrosos rètols de prohibit el pas i advertències de la presència de gossos de guarda. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
93555 | Can Nubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nubiola | <p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània Edicions. Col·lecció la Creu de Terme. Valls, pp. 84-85.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Casa que fa cantonada entre l’Avinguda 11 de setembre i el carrer de Joan Maragall. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Llinda a ponent amb ca n’Olivella. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>És un edifici de planta rectangular orientada a migdia, on disposa de jardí i piscina. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un cos avançat a la façana principal amb planta baixa, pis amb galeria oberta i terrassa. Es conserven els cups de l’antiga masia, on hi consta la data de 1846. És caracteritzada pel seu color terrós.</span></span></span></p> | 08157-26 | Avinguda 11 de setembre, 10 | <p><span lang='CA'><span><span>Antiga casa de pagès, possiblement del segle XIX, molt reformada. Posseïa terres al Pla de l’Olivella, on actualment hi ha el polígon industrial. L’any 1903 els germans Nubiola eren un dels propietaris importants de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Vicenç Nubiola i Cunill, enginyer agrònom, va ser professor d’horticultura a l’escola superior de Bells Oficis. De les seves terres a Pallejà en va fer escola d’agricultura on els alumnes feien pràctiques. També va col·laborar a la fundació, l’any 1927, del sindicat de Pagesos de Pallejà. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1981 va canviar de mans. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Actualment la casa és residència habitual.</span></span></span></p> | 41.4195437,1.9989758 | 416348 | 4585815 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93555-26cannubiola01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93555-26cannubiola02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc