API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
93646	Jaciment arqueològic del castell de Pallejà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-palleja		XVI-XX		<p><span lang='CA'><span><span>1-. Edifici anterior al 1590: D'aquest edifici només en resta part de la base dels seus murs i tres cantoneres. Aquestes defineixen un espai que coincideix amb els cossos 1 i 2 de l'actual edifici.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>2-. Edifici de 1590: Moment en què s'acaben les obres d'ampliació i remodelació del castell, adquirint l'aspecte que manté actualment. L'antic edifici s'afegeix dos cossos nous.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>3-. Modificacions del segle XVII: Només s'hi fan modificacions de tipus d'ornamental o decoratiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>4-. Modificacions dels segles XVIII i XIX: S'afegeix l'arc corresponent a la tercera planta o golfes actuals juntament amb les garites i el matacà. A principis del segle XIX es construïren diversos murs de compartimentació per tal d'utilitzar les golfes com a zona residencial o magatzem. En la segona meitat del segle XVIII l'edifici s'utilitzava com a hostal, i durant la Guerra de la Independència (1808-1814) com a caserna militar.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>5-. Modificacions del segle XX. Destaca la construcció del teatre durant els anys 50 i l'habilitació de diverses dependències pel museu municipal als anys 70 i per altres entitats de tipus cultural als anys 80.</span></span></span></p>	08157-47	Avinguda Prat de la Riba, 24	<p><span lang='CA'><span><span>L’any 1995 va ser objecte d’intervenció arqueològica.</span></span></span></p>	41.4216195,1.9968432	416172	4586048		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell03.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública		BCIN	2023-06-12 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			94\|98\|85	1754	1.4	1760	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93685	Roure de la Blanqueria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-blanqueria				<p>Roure de grans dimensions amb un tronc que des del sol es ramifica en dos i una copa baixa molt frondosa. Dóna accés a una zona de bosc amb altres alzines de menors dimensions i pins que ha estat condicionada per al passeig.</p>	08157-79	Carrer de les Moreres amb el Passeig de les Masies.		41.4197811,1.9935910	415898	4585847		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93685-79roure02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93685-79roure03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93685-79roure04.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada		Inexistent	2023-06-13 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó				2151	5.2	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
95041	Xemeneia de la Bòbila Roca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-roca-0	<p>- DÍAZ, César; GUMÀ, Ramon (2008). 'Patologia, diagnòstic i recuperació de xemeneies industrials de fàbrica de maó'. <em>Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Assaig i recerca</em>. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Recursos Culturals. Diputació de Barcelona. Barcelona, pp. 23-48.</p>	XX		<p>Xemeneia industrial de maó ceràmic i de tub cilíndric, una de les dues úniques que queden a Pallejà. Aquesta mena de construccions coincideixen generalment amb l'adopció de la caldera de vapor com a nova tècnica en els processos de producció, i amb l'ús del carbó com a recurs energètic natural.</p> <p>Comencen a proliferar cap a la segona meitat del segle XIX i la seva construcció perdura al llarg de tota la primera meitat del segle XX, fins ben entrats els anys cinquanta, quan pren el relleu l'energia elèctrica.</p>	08157-137	Avinguda Prat de la Riba, 184		41.4100494,2.0015181	416548	4584759		08157	Pallejà	Restringit	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada			2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó		Avui es poden llegir les lletres de la fàbrica a la qual pertany al llarg de la xemeneia		47	1.3		11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93546	Casa Tarruella o cal Pablo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tarruella-o-cal-pablo		XIX	Rehabilitada l'any 2004.	<p><span lang='CA'><span><span>Gran casal de tipus eclèctic, amb entrada principal pel costat de ponent, donant a l’avinguda de Prat de la Riba, amb sengles columnes estriades, extretes del repertori clàssic, amb capitells de volutes imitant l’estil jònic i relleus abarrocats. Per sobre d’aquesta porta s’observa una tribuna, també amb un fris decorat, coronat per un terrat amb baraba de forja. A la façana de tramuntana hi ha un altre accés. En els dos costats -septentrional i meridional- s’observen sengles terrasses amb balustrada. La de ponent es troba sobre un cos adossat a la torratxa que presideix el conjunt, i la de tramuntana sobre dos pilars. Les baranes que coronen el cos central són florejades en ferro forjat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'edifici, amb planta baixa i pis, consta de diversos cossos, d'entre els quals destaca la torratxa amb coberta troncocònica, feta d'escates de pissarra. Està envoltat per un gran jardí, modernament convertit en parc públic, on encara subsisteixen alguns dels arbres originals.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a l'interior, tot i que es troba rehabilitada i ha perdut gran part dels detalls originals, conserva, en una de les sales que dona a llevant, el paviment hidràulic, un arrimador i la llar de foc d'origen.</p>	08157-17	Avinguda Prat de la Riba, 27	<p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser feta construir pel doctor Josep Tarruella Monner a finals del segle XIX. S’atribueix al mateix arquitecte que va fer l’edifici de l’actual ajuntament de Pallejà. Al costat de la casa, al sector ara ocupat pel parc, hi havia els <em>Horts de Baix</em>, que es regaven amb l'aigua procedent d'un molí, documentat des del segle XVI, situat a la part alta del poble. Aquest sistema de rec es coneixia com <em>la Molinada, </em>nom que ara rep el parc que envolta l'edifici.</span></span></span><br /> <br /> <span lang='CA'><span><span>Actualment la casa i el parc són de titularitat municipal. El parc es va inaugurar l'any 1998 i la remodelació de la casa es va fer l'any 2004 per a allotjar-hi dependències municipals.</span></span></span></p>	41.4217703,1.9975631	416232	4586064		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella06.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella07.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella08.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella09.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93546-17tarruella11_1.jpg	Física	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			102\|98	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93547	Casa de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-15	<p><span lang='CA'><span><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà </em>(1993), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1993.</span></span></span></p>	XIX	Objecte de manteniment continuat.	<p><span lang='CA'><span><span>Edifici amb façana a tramuntana, flanquejada per dues torres amb coronament tronco piramidal amb teulada ceràmica de franges blanques i verdes. Per sota, s’observa en totes dues torres, un fris de pedra amb garlandes en relleu. Presenta un cos avançat amb terrassa sobre planta baixa, envoltat amb balustrada. L’ornamentació de la façana és amb elements de tipus clàssic: frontons, columnes amb capitells, garlandes, palmetes, baranes de balustres, etc. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Ha estat ampliat per la part de migdia. En postals antigues s’observa com darrera d’una de les torres hi havia un molí de vent.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l’interior, encara destaquen les baranes i làmpades de ferro forjat, però les darreres rehabilitacions efectuades per tal de donar-li l’ús actual en van desfigurar l’estil original, tret de les golfes, una vidriera i un finestral de la planta baixa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els seus antics jardins han estat convertits en parc públic.</span></span></span></p>	08157-18	Carrer del Sol, 1	<p><span lang='CA'><span><span>Casa d’estiueig feta construir per Isidre Tarruella i Munné cap al 1890. Després va ser propietat de la família Solanes i, des dels inicis dels anys setanta és la seu de l'Ajuntament. </span></span></span></p>	41.4226092,1.9967936	416169	4586158	1890	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93547-18casavila05.jpg	Física	Eclecticisme\|Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			102\|105\|98	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93680	Fons documental de l'Arxiu Municipal de Pallejà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-palleja		XIX - XX		<p>L'Arxiu Municipal de Pallejà es troba en una habitació al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, en un espai adequat per a aquesta finalitat, amb armaris compactes en un costat i prestatgeries metàl·liques amb arxivadors de cartró, en l'altre. També hi ha una taula de treball.</p> <p>S'hi troben uns 4.000 documents (prop de 40 m lineals), generats per l'administració municipal. La documentació més antiga que s'hi troba és un llibre d'actes del Comú, de l'any 1820. Cal destacar també el volum i l'interès del fons conservat sobre la Guerra Civil.</p> <p> </p>	08157-74	Carrer del Sol, 1		41.4224923,1.9967966	416170	4586145	1820-2000	08157	Pallejà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93680-074arxiumunicipal-02.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Administratiu	Inexistent	2023-06-13 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			98	56	3.2	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
94019	Barraques de camp	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-camp		XX	Totes són o han estat objecte de manteniment.	<p>Tipus de barraca aïllada de planta rectangular i diferents mides, característiques per disposar d'una teulada corba. Aquest fet fa pensar que es tractés de l'obra d'un mateix paleta. Se'n coneixen quatre, de les quals, la més gran i més coneguda és la que es troba al pati de l'escola la Garalda, que li han posat el nom de la Garaldeta. Tanmateix, molt a prop, també es coneix la barraca del camp del Mallorquinet, nom amb el qual es coneixia el seu propietari, que venia de Mallorca. Una tercera es troba en el conegut camp d'Anton Duran i una quarta propera a la del camp del Mallorquinet.</p> <p>Amb el temps han anat variant la fesomia, ja que en algun cas s'hi han adossat altres estructures o bé s'han pintat o encalcinat.</p> <p>(Informació proporcionada per Jordi Boladeras).</p>	08157-109	Carrer Riera Boter, 12 (l'adreça correspon a la barraca més coneguda, la que es troba al pati de l'escola La Garalda)	<p>A finals del segle XIX i principis del XX una sèrie de nous propietaris que amb el temps i el treball van anar adquirint poder adquisitiu, van comprar terres o petites parcel·les. És en aquest context que cal situar aquestes barraques.</p>	41.4271805,1.9970460	416197	4586665	1910-1920	08157	Pallejà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94019-109barraquescamp01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94019-109barraquescamp02.jpg	Física	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119\|98	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93681	Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-5				<p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els documents més antics referits a Pallejà i conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó daten del segle XIII. Es tracta d’un capbreu de la casa de Pallejà del 25 de setembre de 1257 (ACA, Cancelleria, Pergamins, Jaume I, Sèrie general). </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La gran majoria del fons documental correspon però, als segles XVII i XVIII. Destaquen les causes i plets civils continguts en la sèrie CANCELLERIA, Plets Civils, REIAL PATRIMONI, i altres processos continguts en la sèrie REIAL PATRIMONI, BGRP, Processos.</span></span></span></span></span></p>	08157-75	Carrer Almogàvers, 77	<p><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Al segle XIX l'arxiu es va traslladar al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 es va inaugurar la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l'Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El document més antic que custodien data de l'any 844, mentre que el pergamí més antic és de l'any 1178. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></span></p>	41.4225708,1.9967605	416167	4586154		08157	Pallejà	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic		2023-06-13 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó		Es poden consultar els fons disponibles al Portal de Archivos Españoles (PARES).		56	3.2		11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93682	Fons documental de la Biblioteca de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya-1		X-XX		<p>En aquest arxiu es troben dos fons cabdals per al coneixement de la història de Pallejà, tots dos dipositats per donació.</p> <p>D'una banda, el fons documental Clariana, Torelles i Sentmenat, fons patrimonial que consta de 568 documents, 229 en paper i 244 en pergamí, relatius al senyorio d'aquestes tres branques familiars sobre el territori de Pallejà, la Roca del Vallès, la batllia de Bellver i la sotsvegueria del Baridà. Abracen el període comprès entre els segles X i XVIII i és un donatiu de la família Sentmenat (1944).</p> <p><span><span><span lang='CA'><span>D'altra banda, el fons fotogràfic Salvany conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d'elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d'altres membres del Centre Excursionista de Catalunya. P</span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ermeten un recorregut per la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span lang='CA'><span>En relació a pallejà, s’hi localitzen un conjunt de deu fotografies, totes fetes pel mateix Salvany:</span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span lang='CA'><span>El Castell de pallejà, 1912 (<span>Fons Salvany SaP_046_07</span>)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Porta del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_09</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Creu processional de l’església de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_11</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Dins la pedrera de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_523_06</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Pedrera de Pallejà a contrallum, 1919 (Fons Salvany SaP_523_07</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Escala del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_10</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Església Vella de pallejà, 1913 (Fons Salvany SaP_134_08</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Façana d’una masia de Pallejà (Fons Salvany SaP_580_10</span></span></span>) – Cal Frare</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Ruïnes de l’església vella de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_579_05</span></span></span>)</span></span></li> <li><span><span><span lang='CA'><span><span>Vista del Papiol des de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_581_02</span></span></span>)</span></span></li> </ol>	08157-76	Carrer de l'Hospital, 56	<p>La Biblioteca de Catalunya es va fundar l'any 1907 com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, ubicada al Palau de la Generalitat. Set anys més tard, la Mancomunitat de Catalunya li va atorgar el caràcter de servei cultural públic. Més endavant, l'any 1931, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu com a seu de la Biblioteca de Catalunya.</p> <p>Es tracta d'un dels conjunts del gòtic civil més important de Catalunya. Construït entre els segles XV i XVIII, fou l’hospital més gran de Catalunya durant molts segles. La primera pedra de l’Hospital de la Santa Creu es va posar el 1401 en presència del rei Martí l’Humà. El 1414 van finalitzar la major part d’aquestes obres, que es van tornar a reprendre un segle després, amb la utilització d’una tècnica constructiva més depurada.</p> <p>Aquesta nova seu va ser oberta al públic l'any 1940 i el 1981 va esdevenir Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya, que li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.</p>	41.4217985,1.9967796	416167	4586068		08157	Pallejà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-biblioteca-de-catalunya.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-salvany-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93682-salvany-2.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic	BCIN	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó	Diversos	La informació ha estat extreta de la web de la Biblioteca de Catalunya.	94\|98\|85	56	3.2	1760	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93689	Rellotge de sol de can Seix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-seix	<p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 57-62.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> <p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p> <p> </p>	XX		<p>Rellotge de sol esgrafiat sobre pintura blanca en un semicercle que ocupa l'espai superior de la façana principal, entre els dos vessants del carener, que és arrodonit. Amb xifres romanes.</p>	08157-83	Camí de les Rovires.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Can Seix va ser encarregada per Francisco Seix Zaya a Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 1933) a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4260880,1.9895057	415565	4586552	1928	08157	Pallejà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93689-83rellotgeseix01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93689-83rellotgeseix02.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Científic	Inexistent	2023-06-26 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			105\|98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93691	Rellotge de sol del castell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-castell	<p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p>	XX		<p>Rellotge en arrebossat sobre pedra, rectangular, declinació: 17.64° sud-est, amb marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana, la línia de les 12 és vertical, no incorpora línies de declinació ni inscripcions, gnòmon de vareta.</p> <p>Rellotge d'autor, ben conservat.</p>	08157-84	Carrer Major	<p>Correspon a una de les darreres restauracions del castell de Pallejà, de l'any 1996.</p>	41.4216973,1.9968336	416171	4586057	1996	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93691-84rellotgecastell01_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93691-84rellotgecastell02_1.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Científic	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó	Josep i Jordi Nogués (In-Temperie)		98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93694	Rellotge de sol del carrer del Mestre Falla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-del-mestre-falla	<p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p>	XX		<p><span lang='CA'><span><span>Plafó ceràmic rectangular de 6 x 5 rajoles amb sanefa vegetal lateral i rellotge de sol central, presidit pel dibuix d'un sol de la part inferior del qual arranca el gnòmon, orientat al sud-est. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>És del tipus vertical declinant. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Línies horàries de 6 a 6. Amb xifres romanes.</span></span></span></p>	08157-85	Carrer del Mestre Falla		41.4160046,1.9967410	416156	4585424		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93694-85rellotgefalla01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93694-85rellotgefalla02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93694-85rellotgefalla03.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Científic	Inexistent	2023-06-26 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119\|98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93976	Rellotge de sol de ca l'Esperanceta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesperanceta	<p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p>	XX		<p>Rellotge de sol semicircular treballat en l'arrebossat de la façana principal de la casa, centrat, i emmarcat amb una sanefa de trencadís de colors blanc, groc i blau.</p> <p>Orientació sud amb línies horàries de sis a sis i xifres romanes. Sol amb ulls i somrient al pol i gnòmon de vareta mal col·locat o torçat. Per sobre el sol es llegeix el lema '<em>SIAN TAMBÉ SERENES LES TEVES HORES</em>'.</p>	08157-86	Plaça de mossèn Cinto Verdaguer.	<p>Sembla coetani de la casa.</p>	41.4218145,1.9963118	416128	4586070	1920-30	08157	Pallejà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93976-86rellotgeesperanceta01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93976-86rellotgeesperanceta02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93976-86rellotgeesperanceta03.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Científic	Inexistent	2023-06-26 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119\|98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93977	Rellotge de Sol de Pere Juárez	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-pere-juarez	<p>- SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Editorial Efadós.</p>	XXI		<p>Rellotge equatorial de ferro amb arc perimetral a un metre, i nombres buidats amb tècnica làser i acabats antioxidants. Les hores s'indiquen per la llum que passa per la cinta de nombres perforats. D'aquesta manera, les hores es poden anar llegint sobre la placa de ferro inferior.</p>	08157-87	Via Cardenal Vidal i Barraquer, 23		41.4175585,1.9624309	413291	4585631	2014	08157	Pallejà	Restringit	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Científic		2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó	Pere Juárez	Es tracta d'un homenatge de l'autor al seu pare.		47	1.3		11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93648	Fons de material arqueològic del Museu de Molins de Rei	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-del-museu-de-molins-de-rei				<p>Algunes de les peces, tant exposades en el primer pis del museu a la zona d'arqueologia, com al propi fons del museu no exposat, procedeixen de jaciments arqueològics del municipi de Pallejà.</p> <p>Cal destacar, exposat en vitrina:</p> <p>- Alguns fragments de vasos ceràmics, fets a mà, del bronze final (1.200-900 aC) i procedents del jaciment de can Montmany (CM 2319.17, 2319.13, 2319.20, 2318.21, 2319.9, 2319.15).</p> <p>- La urna funerària amb tapa, també feta a mà i del bronze final, procedent del jaciment del camp d'urnes de la Bòbila Roca (BR2323.3, 2323.5). D'aquest jaciment també s'exposa un fragment de vas fet a mà de l'edat del Ferro (BR 2323.2).</p>	08157-49	Carrer de Jacint Verdaguer, 95bis	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El Museu de Molins de Rei va ser creat l'any 1953 en el si de la Fàbrica Tèxtil Can Samaranch com a iniciativa d'Enric Madorell i Claramunt (1897-1990), director d'aquesta indústria i una de les figures més vinculades a la història de la vila. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inicialment, el fons del museu va partir d'uns teixits coptes del segles II i III, obsequi que havia fet el senyor Francesc Samaranch al seu director. Més endavant, es van anar incorporant amb altres elements de la història i la cultura molinenca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'espai aviat va resultar insuficient i es va decidir cercar un altre emplaçament, passant a fer-se'n càrrec l'Ajuntament. L'any 1968, el Museu va passar a ser municipal i finalment es va traslladar a l'emplaçament actual, a ca n’Ametller. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Des de l'any 2005 el Museu va passar a ser gestionat entre l'Ajuntament i l'Associació d'Amics del Museu.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.4218145,1.9967809	416167	4586069		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93648-49museumolins03.jpg	Legal i física	Edats dels Metalls\|Neolític	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural	BCIL	2023-06-12 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			79\|78	53	2.3	1761	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
94030	Pintures murals de la capella del castell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-la-capella-del-castell	<p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- SARRI, Agnès (1995). <em>Castell de Pallejà. Memòria Històrica.</em> Memòria inèdita dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Consultable en línia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII	Restaurades l'any 2002.	<p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Pintures murals a la calç sobre morter de calç i sorra, de pintor desconegut, corresponents a l’antiga capella del Castell de Pallejà. Localitzats en els murs est i nord de l’antiga capella, els colors utilitzats van ser obtinguts a base de pigments d’origen mineral: negre, ocre, groc, siena torrat, ombra natural i blanc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta de les restes de decoració mural de l’antiga capella del castell, que estava situada sobre l’espai dels cups. Aquest espai ara a la vista, ja que, en el decurs de les obres de rehabilitació efectuades entorn a l’any 2000, es va extreure el sostre que separava els dos nivells per tal de construir una escala d’accés a totes les plantes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mostra interessant de l’art popular de l’època, tipus pictòric que, per ser popular, sovint era substituït sense miraments per altres decoracions posteriors, de manera que cal celebrar que es conservessin en el castell de Pallejà.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el mur est trobem el fragment més gran en el qual es pot veure, a la part central de la composició, una estructura arquitectònica simple, de significació desconeguda, que emmarca una forma heràldica. S’identifiquen també fragments d’inscripcions difícils d’interpretar i una creu amb base arrodonida que podria correspondre a un element identificador del Viacrucis. A la part baixa de la paret es troba una sanefa ampla a mode d’arrimador, a base de triangles alternats negres i blancs.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el mur nord es trobem motius similars als descrits en l’est, com ara la creu i la sanefa, així com també s’identifiquen els carreus d’un brancal i la llinda possiblement d’una porta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la resta de paraments es van trobar altres restes disperses de decoració que van ser tractades per a la seva preservació.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08157-118	Avinguda Prat de la Riba, 10	<p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Datades de finals del segle XVII, amb possibles modificacions en el segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Quan es va dur a terme l’estudi històric del castell, l’any 1995, les pintures es van documentar en molt mal estat de conservació.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’any 2002 se’n van dur a terme tasques de neteja, estudi, conservació i protecció, en el context de les obres de rehabilitació del castell. Els treballs van ser duts a terme pel Taller – estudi de Conservació i Restauració de Pintures ARCOR. Van ser promogudes per l’Ajuntament de Pallejà amb la col·laboració de la Caixa del Penedès. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4217763,1.9967769	416167	4586066		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio04.jpg	Legal i física	Barroc\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	BCIN	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó	Desconegut	Per a la seva restauració es va analitzar el revestiment i es va poder detectar que estava compost per un total de vuit capes de diferents característiques i corresponents a diferents etapes decoratives de l’estança, anteriors a la descrita.Avui es poden observar protegides rere un vidre i al costat es troben plafons explicatius sobre el que s'hi representa i la seva cronologia.	96\|119\|94	47	1.3	1760	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93467	Ca n'Albareda de la plaça	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalbareda-de-la-placa	<p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, p. 45-52.</span></span></span></p>	XVII-XVIII	Va ser objecte de rehabilitació com a seu del Museu de Pallejà, inaugurat l'any 2008.	<p><span lang='CA'><span><span>L’edifici és de planta rectangular, de tres cossos o crugies, amb planta baixa, noble i golfes i teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Aquesta, presenta tres eixos d’obertures, de les quals, però, les de l’eix de ponent s’han vist alterades. Com a conseqüencia de l’afegitó, al segle XVIII, d’un cos allargassat perpendicular a la façana pel costat de ponent, les obertures d’aquesta crugia van quedar parcialment a l’interior d’aquell edifici. Actualment destaca el portal acabat amb un arc de mig punt adovellat, de pedra rogenca, a banda i banda del qual s’obren dues finestres en planta baixa. Per sobre del portal es troba la finestra principal de la planta noble, també de pedra rogenca amb motllures simples als brancals ampit lleugerament sortit i motllurat i llinda monolítica amb la data de 1615 a l’interior d’un cercle amb dues xifres a banda i banda del que seia un àlber, el motiu representatiu de la família Albareda. A cada costat d’aquesta finestra hi hauria hagut dues finestres balconeres, de les quals només n’és visible la de llevant. Presenta també llinda monolítica i brancals motllurats.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per sobre, hi ha una renglera de cinc finestrons acabats amb arc de mig punt a manera de galeria. D’acord amb la simetria que haurien seguit les obertures de la façana, probablement hi hauria hagut dos finestrons, avui amagats pel cos afegit en el segle XVIII.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El cos afegit perpendicularment a la façana principal, que avui acull el Centre d’Atenció primària “Ca n’Albareda”, va ser afegit concretament l’any 1774, segons el què es pot llegit entre els dos arcs rebaixats de la façana de llevant. L’hauria fet construir Vicenç Albareda, d’acord amb la mateixa inscripció, per tal de dotar la casa de cellers i cups.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La construcció d'un altre cos a la part posterior ha desfigurat en part la planta baixa original, amb l'eliminació de l'antic celler, els cups circulars, dues escales d'accés a la planta de dalt i tota la caixa del forn de pa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la l'entrada, recolzant en la façana, es troba una llosa trencada en dos que prové de l'antic cementiri de Pallejà, que es trobava, fins a finals del segle XIX, al voltant de la primitiva església, a la plaça Verdaguer prop del castell. S'hi llegeix: </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>'...AS DE IVAN ALBAREDA</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PAJES D S EVLARIA DE</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PALLEIA I DELS SEVS ANT...</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>1651'</span></span></span></p>	08157-2	Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, 5	<p><span lang='CA'><span><span>L’actual edifici va ser construït durant els primers anys del segle XVII substituint-ne un d’anterior, que hauria estat una de les cases més antigues de Pallejà. Se sap que el 1600 pertanyia a Anton Albareda, aleshores batlle del poble. L’any 1686 era a mans de Pere Albareda de Dalt i, el 1716, era propietat de Josep Albareda, però hi habitava un masover, de nom Vicenç Piquer. De fet, hi van viure masovers fins a la dècada de 1970.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons cadastre de l’any 1716 la casa tenia sis estances a la planta baixa, cinc estances a la planta noble i disposava de golfes.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser reformada en ple segle XVIII, quan s’hi van afegir els cups i el celler amb data de 1774, quan, probablement, s’hi construiria un cou cos d’escala. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'any 1888, Joaquim Albareda va convertir aquest espai en un nou habitatge de caràcter senyorial.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Des de l’any 2008 és la seu del Museu de Pallejà.</span></span></span></p>	41.4218602,1.9959009	416094	4586076	1615	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda07.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda08.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93467-02canalbareda06_0.jpg	Legal i física	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	Inexistent	2024-02-11 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119\|94	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93622	Museu de Pallejà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-palleja	<p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà</em> (<em>2006),</em> núm. 12, p.10.</p>	XX		<p>El Museu de Pallejà es troba a l'interior de can Albareda, aprofitant en part la distribució de l'antiga masia per tal de poder ensenyar els espais típics d'aquests edificis essent una barreja de museu de la masia i de les eines del camp, però destinant altres espais a explicar la història del municipi i dels seus jaciments arqueològics a partir d'algunes peces ceràmiques que es guarden en una vitrina del vestíbul. A la planta noble també es destinen algunes estances a explicar la història del museu i altres trets identitaris de Pallejà a través dels objectes, tan recuperats com cedits.</p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la planta baixa, l’entrada del museu disposa d’unes vitrines amb exposició de material ceràmic recollit dels jaciments del municipi, amb rètols explicatius dels jaciments i de les èpoques a què correspon el material. A la part posterior, es troba un ce</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ller, que no és l'original sinó és una adaptació moderna, on hi ha elements agrícoles destacats, com ara una premsa de raïm, la bàscula de l'antic sindicat agrícola de Pallejà i dues bótes de capacitat mitjana. Hi ha també objectes representatius dels tres conreus històrics del poble: els cereals, la vinya i la fruita i verdura de regadius, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La cuina s'hi reflecteixen diverses èpoques. Cal destacar la gran campana de la llar de foc, on es conserva la biga original en la qual es llegeix la la inscripció 'JOSEPH ALBAREDA ALS 18 DE IANE DE 1727'. També es conserven en part el forn de pa, unes rajoles antigues, armaris encastats i atuells de cuina. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al menjador es troben l’armari i l’escriptori encastats originals, i també la capelleta (la imatge no és l’original) i un rentamans de ceràmica vidrada. A més de la recreació del que va ser el menjador de la masia, la sala presenta objectes diversos del fons del museu: una vitrina amb objectes decoratius i de sobre taula, i una altra amb publicacions comarcals, diplomes, llibres, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta superior és típica d'una masia de certa importància: sala gran al centre i cambres laterals. El Museu ha conservat aquesta distribució, encara que ha canviat la utilitat d'algunes sales, per exemple, una es dedica a exposicions temporals i el petit oratori a exposició d'objectes religiosos; al dormitori s’hi exposen mobles de diverses èpoques i estils, a més d’una part del fons de teixits del museu; hi ha també la sala de cosir, per exposar l'artesania del fil i l’agulla (brodats, puntes de coixí i similars), de tanta activitat antigament als pobles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha un espai per a exposicions temporals i, a les golfes, una gran sala de treball on els Amics del Museu estudien la documentació i les peces que s’hi troben. Entre alguns dels documents que s'hi guarden, cal destacar el Cadastre de 1716, en el qual es comptabilitzen 25 cases habitades i 92 peces de terra. Des de fa un temps s'hi troba el fons documental de Carles Millàs Buxadé, pagès i estudiós local que en jubilar-se va començar a documentar en llibretes el coneixement oral, així com totes les dades recopilades durant les seves recerques sobre la història i la pagesia de Pallejà. Es tracta de més de 600 pàgines manuscrites que la seva família, complint la voluntat de Millàs, va cedir al Museu.</span></span></span></span></span></p>	08157-36	Plaça Verdaguer, 5	<p><span lang='CA'><span><span>El museu va ser fundat l’any 1974 pel Grup de Recerques Històriques de Pallejà, format per Albert Massegur, cronista municipal, i un grup de joves del poble. L’origen rau en l’exposició, en una vitrina d les golfes de l’Ajuntament, d’un recull de peces diverses, fonamentalment eines destinades al treball del camp i </span></span></span><span lang='CA'><span>altres objectes procedents de cases antigues (1974-1978). </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’any 1978 Amics del Castell se’n va fer càrrec, exposant la col·lecció al mateix castell (1978-1995). L’any 1995 “Amics del Castell” es va dissoldre i es constituïa l’associació “Amics del Museu de Pallejà”. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Després d’uns anys sense seu, l’any 2000 es va instal·lar provisionalment en un local municipal al carrer de Sant Francesc. Des de l'any 2007 està ubicat a la masia de Can Albareda de Dalt, del segle XVII. És un museu de caràcter etnològic on es poden veure tota mena d'objectes antics procedents de diverses cases del poble, vinculades principalment a la pagesia: cal Pusseta, ca la Francisqueta del Pa, cal Vergés, cal Lluís Coll, ca la Madrona, cal Cabra, ca l’Aregall, cal Mèdia, cal Llop, ca la Florinda</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui és el museu municipal, gestionat per l’entitat Amics del Museu per mitjà d'un conveni amb l'ajuntament, i s'ocupen de la<span> conservació i millora del patrimoni que custodia i de l'organització d’activitats culturals d’àmbit museístic i divulgació del patrimoni de Pallejà.</span></span></span></p>	41.4218567,1.9959020	416094	4586076		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93622-36museu06_0.jpg	Física	Popular	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Cultural	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119	53	2.3	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
94961	Escultura en homenatge a la sardana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-a-la-sardana		XXI		<p>Escultura formada per dues figures esquemàtiques planes tallades en acer corten i representant un home i una dona l'un davant de l'altra amb els braços estesos cap endavant i agafats de la mà. L'escultura es troba sobre una base de formigó sense cap inscripció.</p>	08157-132	Avinguda Prat de la Riba, 24		41.4216777,1.9969778	416184	4586055	2003-2007	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94961-132dansaires2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94961-132dansaires3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Cultural	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			98	51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93978	Font de la Teula	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-18		XX		<p>Font que havia brollat d'un marge que té forma semicircular, construït al peu d'un roure, a la part baixa del qual s'hi ubica la sortida de l'aigua a través d'un broc de ferro.</p> <p>L'aigua cau en un bassal rectangular arran del terra. Es troba en una àrea habilitada per al descans, en una esplanada molt propera a una barraca de vinya, amb un banc a la seva dreta construït també amb pedra. Es troba indicada tant per un rètol, fet amb fusta ubicat, a la part superior de la font, com per un altre rètol metàl·lic ubicat per l'Ajuntament a mà esquerra.</p> <p>A la part frontal s'hi observa un rejuntat del marge amb abundant ciment sobre el qual es llegeix, incisa, la data de 1994. En visitar-la, no brollava aigua.</p>	08157-88	Camí que des del cementiri nou porta a la Roca d'Adroc.		41.4343095,1.9902234	415635	4587463		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93978-88fontteula05.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural	Inexistent	2024-02-11 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119\|98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93979	Font de les Rovires	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-rovires		XX	En manteniment constant.	<p>La Font de les Rovires es localitza en l'espai natural de les Rovires, ben adequat i arranjat per a l'esbarjo de pallejanencs i pallejanenques. Es troba al costat d'un salt d'aigua que queda al seu damunt, un pont de fusta que salva la riera de les Rovires i una taula de fusta amb bancs, tot perfectament endreçat i arranjat amb escales i baranes de fusta.<br /> <br /> La font queda arrambada al marge, per sota dels graons que pugen al salt. Es tracta d'un petit mur de pedra lligada per on raja l'aigua mitjançant un broc de ferro i cau a una pica quadrada d'obra arrebossada que descansa directament al terra. Al costat esquerre hi trobem un rètol de l'Ajuntament en acer inoxidable amb el nom de la font gravat en lletres negres i l'advertència de que l'aigua no té les garanties sanitàries suficients per beure-la.<br /> <br /> Per arribar-hi, cal seguir escassos 100 m pel camí cimentat passat can Coll, fins que aquest s'acaba. En aquest punt cal continuar a mà dreta per la pista forestal de terra. Al cap de només 40 m es troba la font del Carinyo que cal deixar enrere i continuar per l'ampla i planera pista de terra rogenca en direcció nord-oest durant mig quilòmetre més. Un cop aquí, hi ha indicadors que ens assenyalen la font, cal trencar a mà dreta i baixar per un corriol d'acusada pendent i molt erosionat pel pas de les aigües que mena, 75 m més avall, a l'indret de la Font de les Rovires.</p>	08157-89	Camí de les Rovires, passat cal Coll.		41.4299742,1.9824963	414985	4586989		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires05.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Lúdic	Inexistent	2023-06-13 00:00:00				119\|98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93980	Font del Carinyo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carinyo	<p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà, p. 21.</p>	XX	La pica i plafó ceràmic es troben trencats. Disposa, però, d'un plafó explicatiu.	<p><span lang='CA'><span>Es tracta d’una part de l’antic jardí de regust romàntic de can Seix, amb una gran bassa de 10 m de diàmetre i 1,5 m de profunditat que s’alimenta d’un brollador que vessa a través d’una construcció d’obra vista. No és doncs una font natural, ja que l'aigua raja dels dipòsits que va fer construir la família Seix per recollir l'aigua que brolla de la Presa de l'Aigua, al capdamunt del torrent dels Toscos, al sector de les Rovires.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A la bassa encara avui s’hi troben nenúfars, lliris grocs i asprelles, que contribueixen en la reproducció d’un gran nombre d’espècies, com ara la reineta, la granota verda, el tòtil o la salamandra. També s’hi deixen veure fàcilment les libèl·lules i altres invertebrats aquàtics.</span></span></p> <p>En un raconet de la terrassa queda la font, a recer d'un mur arrodonit amb un banc que el ressegueix. La font és part de la bassa, emergeix del seu contorn. El mur frontal és d'obra vista, arrodonit per la part de dalt. Al mig hi un plafó de rajoles de ceràmica, molt desgastat i malmès pel pas del anys, on, a més del nom de la font, s'hi podia llegir aquesta frase: 'La Sra. Mercedes Bonastre que prodigaba bondad como la fuente da el agua que fluye mansamente'. A sota, hi ha una pica de pedra de forma semicircular que recollia l'aigua, Avui en manca una part. El broc per on rajava l'aigua ha desaparegut i només en resta el forat.</p> <p><span lang='CA'><span>L’entorn és plantat de plataners i és un espai on s’hi troben encara diverses especies d’aus, com ara el papamosques gris, el verdum, la merla, el raspinell, el picot verd, la mallerenga carbonera o el pardal xarrec. </span></span></p> <p>Actualment la font resta eixuta, però la bassa es segueix alimentant d'aigua mitjançant una canonada que es repenja al capdamunt de la font, de forma poc elegant i deslluint el conjunt.</p>	08157-90	Camí de can Coll, passat can Seix.	<p><span lang='CA'><span>La font del Carinyo data del primer terç de segle XX, quan es va dur a terme l’enjardinament, seguint l’estil romàntic de l’època, de la finca de can Seix i la rehabilitació de la casa en una torre modernista.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Durant les dècades dels anys 30 i 40 la font i l’entorn es van convertir en un punt de trobada dels pallejanencs. Actualment l’indret és d’ús públic.</span></span></p> <p> </p>	41.4268878,1.9878460	415428	4586642		08157	Pallejà	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo08.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo06.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93980-90fontcarinyo07_1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Lúdic	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó		Sembla ser que l'antic propietari de la casa, el Sr. Seix, patia de veure com s'apagava la salut de la seva esposa Mercè. Llavors, se li va acudir fer-li un regal, la Font del Carinyo. La dona es va recuperar gràcies als molt passeigs pels voltants de la finca.	119\|98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93982	Festa Major d'estiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-21		XX		<p>La Festa Major d'Estiu de Pallejà s'escau el segon cap de setmana de juliol. Durant quatre dies es combinen activitats i espectacles amb balls, concerts, activitats esportives i culturals, i d'animació per als vilatans del poble tenint en compte els diferents segments de població.</p> <p>Dies abans des de l'Ajuntament es convida la població a engalanar els balcons i finestres amb domassos. El tret de sortida de la festa es dóna el divendres amb l'encesa de tres trons, una vallada amb els quarantins d'aquell any i una cercavila d'animació fins a l'edifici de l'Ajuntament, on es fa el pregó institucional. Aquella mateixa nit la població pot gaudir del correfoc amb Cabrits i Dimonis, un espectacle programat per l'ocasió i un concert.</p> <p>El dissabte se celebra un partit de futbol, una passejada amb bicicleta, una festa d'aigua al parc de la Molinada i, des de fa ja més de deu edicions, una ronda de tapes (Tapatour). Posteriorment hi ha una plantada de gegants i una cercavila amb colles geganteres convidades. Al vespre, ball popular amb orquestra i concert.</p> <p>Les activitats continuen diumenge, amb un concurs de pintura ràpida, que ja du més de 20 edicions, tobogan d'aigua, trobada puntaire i trobada castellera, concert de cant coral i sardanes. Al vespre hi ha una cantada d'havaneres i un concert.</p> <p>La festa es tanca el dilluns, amb festa infantil d'escuma, actuacions musicals i, finalment, el tradicional castell de focs.</p>	08157-92	Nucli antic de Pallejà.	<p><span lang='CA'><span>Antigament, la festa major havia estat organitzada pel Centre Pallejanenc o “Cal Cabra” i el Casino. S’instal·lava l’envelat a l’hort del castell i es feia ball de gala, ball de tarda i ball de nit. Els balls eren el del Ram, el de Casats, el de la Toia o el del Fanalet.</span></span></p>	41.4225788,1.9968008	416170	4586155		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93982-palleja-fm-22-web-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93982-fm-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93982-fm-estiu-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93982-fm-estiu-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2023-06-13 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119\|98	2116	4.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93983	Els gegants Martí i Laieta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-marti-i-laieta		XX		<p>Els gegants de Pallejà són en Martí Teula de Sobrerroca i la Laieta Canduro i Rovires, noms en honor a la patrona i copatró del poble. Representen uns pagesos ficticis del poble. Estan fets amb fibra de vidre sobre fusta i vestits de roba.</p> <p>La Laieta pesa 44 kg i fa 3,75 m d'alçada. Vesteix una camisa de color blau clar i una faldilla de flors amb davantal negre. Du a la mà dreta un cistell de maduixes i un pom de flors boscanes a l'esquerra.</p> <p>El Martí pesa 46 kg i fa 3,8 m d'alçada. Du una camisa llisa de color clar i una faldilla llisa de color marró soc i una faixa negra. Al cap, hi du una gorra. A la mà dreta porta un arpiot, que recolza sobre l'espatlla, i a la mà esquerra du una bota de vi.</p>	08157-93	Avinguda Prat de la Riba, 10	<p><span><span><span><span><span>Els gegants, en Martí i la Laieta, van nèixer a l’any 1994 al Taller Sarandaca de Granollers. El seu creador va ser el Ramon Aumedes i el seu batejament es va produir el 12 de febrer de 1995. </span></span></span></span></span>Els padrins van ser en Manel i la Vicenta de Castellbisbal i en Bernat i la Candelera de Molins de Rei.</p> <p>Fins a la construcció dels gegants nous, inaugurats l'any 2015, sortien el febrer per la Festa Major de Santa Eulàlia, el juliol per la Festa Major d'Estiu i en totes les trobades de geganters on eren convidats.</p> <p>Actualment surten també tant com poden i solen ser sol·licitats per les festes de Castellbisbal i Molins de Rei, ja que els seus gegants en foren els padrins. Tanmateix, en algunes ocasions són rellevats pels gegants nous, l'Oleguer i la Clara, que pesen menys i són més lleugers de portar.</p>	41.4217523,1.9967404	416164	4586063	1994	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93983-93gegantspalleja01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93983-93gegantspalleja02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93983-93gegantspalleja03.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Lúdic	Inexistent	2024-02-20 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó	Taller Sarandaca		119\|98	52	2.2	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93984	Els gegants nous Oleguer i Clara	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-nous-oleguer-i-clara		XXI		<p><span lang='CA'><span>Ell és Oleguer Sauló i Castell, pesa 30 kg i fa 3 m d’alçada. Representa el mestre d’obres del castell de Pallejà i cal situar-lo a finals del segle XVI. Porta, en una mà, un pergamí amb un plànol del castell i, en l’altra, una maqueta de l’edifici.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Ella, la Clara Aiguadé i Molinada, pesa 28 kg i també fa 3 m d’alçada. Representa una de les noies del poble que anava a buscar aigua a la font de la Molinada, en el context de creixement de Pallejà a partir de la construcció de les torres d’estiuejants de finals del segle XIX. Porta una gran gerra per omplir d’aigua.</span></span></p>	08157-94	Avinguda Prat de la Riba, 10	<p><span lang='CA'><span>Aquesta nova parella de gegants, construïts per Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers, va ser inaugurada el dia 6 de febrer de 2015, amb motiu de la celebració dels 20 anys dels gegants del municipi.</span></span></p>	41.4217261,1.9967851	416168	4586060	2015	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93984-clip2.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Lúdic	Inexistent	2023-06-13 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó	Taller Sarandaca de Granollers		119	52	2.2	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93986	Festa Major de Santa Eulàlia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-eulalia-0		XX		<p><span lang='CA'><span>La Festa Major d’Hivern és en honor de la patrona de Pallejà, Santa Eulàlia, i se celebra el dia 12 de febrer.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Entre els actes que es van celebrar l’any de la realització d'aquest mapa hi ha un campionat de Botifarra, una passejada popular, concert, espectacle de foc, concurs de pesca, plantada de gegants i capgrossos, trobada de col·leccionistes de plaques de cava, eucaristia en honor de Santa Eulàlia i cercavila de gegants.</span></span></p>	08157-96	Plaça Major	<p><span lang='CA'><span>És una festivitat relativament moderna, que data dels anys 40.</span></span></p>	41.4214585,1.9965373	416147	4586031	1940s	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93986-96fmhivern01jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93986-96fmhivern02jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93986-96fmhivern03jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93986-96fmhivern04jpg.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2023-06-13 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119\|98	2116	4.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93989	Camí de les Violes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-violes	<p>- <em>Pal·laliana, butlletí del museu municipal de Pallejà </em>(2021)<em>, </em>núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, pp.19-21.</p>	XX		<p><span lang='CA'><span>Situat a ponent del terme, aquest camí o pista forestal ressegueix a mig vessant el llarg del cingle de les Planes. En l’actualitat, comença en la primera corba gran de la carretera a Fontpineda, davant de la Cova de la Guineu, tot i que originàriament partiria de la pedrera de can Coll, més cap al nord. En aquest punt està tancat al trànsit per una cadena. El seu traçat va des de can Salabert, que queda a pocs metres a llevant del camí, fins al camí del camp de tir o de les pedreres (camí del forn).</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>En els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya es pot reconèixer amb el nom de camí de Corbera. Aquest nom, a nivell popular, va passar a l’actual per la gran quantitat de violes boscanes que hi havia hagut. Malauradament, avui ja no se n’hi troben. Tanmateix, hi creix la típica vegetació mediterrània, plantes aromàtiques, i també garrofers, oliveres, ametllers.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Té una molt bona vista cap a la vall del Llobregat i les muntanyes i turons del voltant. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui el camí de les Violes ha esdevingut un camí ideal per fer passejades on encara es troben vestigis d’activitats agrícoles i de la indústria de la calç.</span></span></p>	08157-99	Camí de les Violes	<p><span lang='CA'><span>Es va construir cap a finals de la dècada dels 60 per tal de facilitar l’accés de la maquinària pesada amb la qual s’havien d’instal·lar les torres de la línia elèctrica de FECSA que portaria l’alta tensió al sector de les Fallulles, prop de la fàbrica de Ciments Molins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Actualment resta com un camí de servei per al manteniment de les torres esmentades.</span></span></p>	41.4244232,1.9871390	415365	4586368	1960s	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-01_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-02_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-03_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93989-99violes-04.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Lúdic	Inexistent	2023-06-13 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119\|98	49	1.5	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93460	Castell de Pallejà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palleja	<p><em>- Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès El Baix Llobregat El Maresme </em>(1992). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 299. </p> <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 19-44.</p>	XVI-XVII	Rehabilitat durant la segona meitat de la dècada de 1990.	<p><span lang='CA'><span><span>Edifici de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos i teulada a quatre aigües amb claraboia central. El pis superior, amb garites als angles, és d'època posterior. L'obra és en part de pedra i en part de tàpia, amb estuc simulant pedra, deixant a la vista les cantonades de pedra ben escairada. La façana principal, a migdia, es troba organitzada en quadra eixos d'obertures. Un cinquè eix, centrat, és presidit pel portal principal, acabat amb un arc adovellat de mig punt amb dovelles de pedra blanca, i coronat per l'escut dels Torrelles. Per sobre, a l'altura de la planta noble, hi ha un rellotge de sol i, per sobre (segon pis), s'observa un matacà.</span></span></span></p> <p>A l'interior, entrant pel portal principal, es troben dues grans arcades de mig punt de pedra rogenca que articulen l'actual vestíbul, a banda i banda del qual es troben sengles portals amb arcs conopials. A l'esquerra, s'accedia a la cuina, articulada en dos espais per un arc de mig punt de pedra rogenca. Actualment s'utilitza com a sala d'exposicions. Al mur nord encara s'hi observa la boca d'un forn de pa i al de ponent l'entrada cap a un pas soterrat.</p> <p>Des del vestíbul s'accedeix, a tramuntana, a l'espai que hauria estat el celler, articulat per tres arcades apuntades o ogivals, dues de pedra i una de maó, amb dos sostres de volta de mocador amb maó pla.</p> <p><span lang='CA'><span><span>Al pis semisoterrat encara es conserven sengles cups de vi de planta circular.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S'accedeix a la planta noble per una escala de dos trams de pedra vermella emmarcada per un arc rebaixat. Al capdamunt del primer tram, a mà dreta, s'hauria accedit a l'estudi mentre que al capdamunt del segon tram s'accedia a la planta noble a través d'un portal de pedra d'estil renaixentista. En aquesta estança tres altres portes menen a d'altres habitacions i a una capella interior. D'aquesta capella encara se'n conserven restes de la decoració mural, de finals del segle XVII, que foren netejades, conservades i protegides amb un vidre en el decurs dels treballs de rehabilitació del castell, l'any 2002.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Com es pot observar a les fotografies antigues, el castell tenia adossades diverses construccions, que van ser demolides els anys seixanta del segle XX.</span></span></span></p>	08157-1	Avinguda Prat de la Riba, 10	<p><span lang='CA'><span><span>L’actual edifici va ser bastit, al segle XVI, sobre el castell medieval del qual només se'n conserva part de la base dels seus murs. Documentat des de l'any 1179, Ramon Martí de Torrelles i Fiveller de Palau, senyor de Pallejà, hi va edificar el castell, l'any 1590. Després va passar al marquesat dels Sentmenat. Cap a la segona meitat del segle XVIII l'edifici va ser convertit en hostal i, al segle següent, durant la Guerra del Francès, del 1809 al 1814, va fer les funcions de caserna militar. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la segona meitat del segle XX els propietaris van cedir-ne una part per a activitats culturals. A partir dels anys setanta es va començar a reivindicar l’ús del castell per al poble i, el mes de novembre de 1983, va ser objecte d’obres de consolidació subvencionades per la Generalitat de Catalunya. Finalment, va ser adquirit per l’Ajuntament l’any 1992, i el 1995 hi van començar les obres de rehabilitació.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment és la seu de la regidoria de Cultura, del servei de català del Centre de Normalització Lingüística i de la Biblioteca Municipal.</span></span></span></p>	41.4217482,1.9967307	416163	4586063		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell06.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell07.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell08.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell09.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93460-01castell15.jpg	Legal i física	Renaixement	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic/Cultural	BCIN	2024-02-09 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			95	45	1.1	1760	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93624	Sala Pal·làdius	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-palladius	<p><em>- L'Adroc. Butlletí d'Informació Municipal de Pallejà </em>(2006)<em>,</em> núm. 12, pp. 8-9.</p>	XXI		<p><span lang='CA'><span><span>Edifici polivalent que inclou una biblioteca, un teatre-auditori i un aparcament. Està configurat com un recinte de planta quadrada desenvolupat entorn d'un pati central, també quadrat, amb una volumetria d'alçades variables. Les cobertes reben un tractament vegetal, visible només des dels edificis del voltant. Un extrem del solar es va urbanitzar com a plaça pública. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té una estructura de pilars de formigó i armadures metàl·liques a la planta baixa, i una façana ventilada amb revestiments exteriors de tauler de ciment i fibres naturals. Compta amb una galeria perimetral en sentit longitudinal, amb tancaments de vidre, que suavitza la façana abocada a la plaça. </span></span></span></p>	08157-38	Nostra Senyora de Loreto, 20	<p><span lang='CA'><span><span>Es va construir entre 2006 i 2007 concebuda de bon principi com a equipament cultural.</span></span></span></p>	41.4232224,1.9981323	416282	4586225	2007	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93624-38salapaladius04.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó	Carlos Llinàs Carmona	A l'interior s'hi troba una pintura mural feta pels alumnes del taller d'Antonio Asensio en una pintada col·lectiva de Festa Major, així com també una pintura del mateix Antoni Asensio, pintor i escultor nascut a Granada l'any 1957, professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i veí de Pallejà.	98	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93683	Espai Natural de les Rovires	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-rovires			Es reconeix un manteniment continuat.	<p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Pallejà té un alt potencial de recursos hídrics, tant per l’aqüífer del riu Llobregat com per les fonts i les rieres que baixen al llarg del pendent que connecta la part alta del municipi amb el Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entre aquestes rieres destaca la riera de les Rovires, l’única del terme municipal que gairebé sempre porta aigua i que no està canalitzada en cap dels seus trams. Neix més amunt d’on hi ha la font del mateix nom, recull les aigües dels torrents Toscos, Bufadors i Fondo, i desemboca al riu Llobregat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L'espai forestal que envolta la riera de les Rovires i que ocupa la seva conca, es coneix també com a Bosc de les Rovires. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La presència d’aquest curs d’aigua, permet la coexistència de vàries comunitats vegetals i afavoreix l’existència d’una biodiversitat de fauna important.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La Font de les Rovires és un espai visitat i estimat pels pallejanencs i pallejanenques. La seva cascada i el bosc d’alzines que l’envolta, el converteixen en un espai singular i d’alt valor natural per al municipi.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En una superfície relativament reduïda hi conviuen espècies vegetals de ribera, tals com pollancres, falgueres, artítjols o cua de cavall, amb alzines i roures. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Fora </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>de l’entorn immediat de la riera, les zones forestals estan dominades per les pinedes de pi blanc, conformant les típiques comunitats vegetals mediterrànies.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08157-77	Entorn a la font de les Rovires.		41.4301871,1.9827652	415007	4587013		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93683-74les-rovires02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93683-74lesrovires03.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			98	2153	5.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93684	Espai Natural de les Planes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-planes				<p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’espai natural de Les Planes està situat a l’esplanada superior del massís calcari que s'eleva just sobre el nucli urbà i és un dels indrets més emblemàtics del municipi. És visible des de molts punts de dins i de fora de Pallejà. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La seva alçada i situació estratègica, aporten unes vistes immillorables de tota la plana al·luvial baixa del riu Llobregat, fins a la seva desembocadura, així com de les muntanyes d’Ordal, Montserrat i Collserola.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La zona de les Planes és una àrea rocosa caracteritzada per la presència de poca terra. Aquests sòls retenen poca aigua, que s'evapora i s’infiltra ràpidament. Ens trobem, doncs, davant d'un terreny pobre en sòl i aigua, fet que dificulta l'establiment d'un bosc pròpiament dit i on tan sols hi pot créixer una vegetació poc exigent.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els principals arbustos que apareixen en aquestes zones són el garric, el romaní, el llentiscle, el bruc d'hivern, les estepes, el càdec, la farigola, el roldor, o la gatosa. D'entre les lianes destaquen l'arítjol, l'esbarzer o l'esparreguera. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Cal fer especial esment a la presència de margalló (<em>Chamaerops humilis</em>) a la zona de les Planes. El margalló és l’única palmera autòctona d’Europa que prospera a les regions litorals seques de l’oest de la Mediterrània.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08157-78	Les Planes.		41.4184173,1.9857580	415242	4585704		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93684-lesplanes02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93684-lesplanes03.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó				2153	5.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93985	Els Quarantins	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quarantins		XX		<p>Els quarentins és una tradició que va néixer l'any 1993 amb la generació dels nascuts l'any 1954 per tal de reunir-se i celebrar plegats els quaranta anys. D'ençà d'aquell moment, un cop l'any se celebra el sopar de quarantins i un acte de celebració a l'ajuntament. En el decurs de l'any en què en fan 40 col·laboren en les festes i tradicions populars pallejanenques.</p>	08157-95	Avinguda Prat de la Riba	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els quarantins és una tradició que neix, l’any 1993, de la idea de tres joves de reunir-se reunir amb tots els pallejanencs nascuts l’any 1954, amb l’objectiu de celebrar plegats el 40è aniversari. Aquella primera reunió es va dur a terme el mes de gener de 1994 a la Sala de Cultura de l’Ajuntament i hi van assistir 25 persones. Durant la resta de l’any </span></span><span lang='CA'>es van fer reunions per programar i realitzar activitats diverses com: excursions, dinars, sopars, visites a museus, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mes de desembre de 1994 es van tornar a demanar dades</span><span lang='CA'> al Padró dels nascuts l’any 195</span><span lang='CA'>5 per a convocar-los a una reunió i fer el que seria el primer traspàs de grups de quarantins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aviat es van implicar també en la festa de Carnestoltes, la comissió organitzadora de la qual es va nodrint any rere any dels diferents grups de quarantins del municipi. També s’han anat implicant en la vida cultural de Pallejà, amb l’organització de diversos actes per la Fira del Maig, les festes de la Primavera, per la Festa major d’Estiu, etc.</span></span></span></span></p>	41.4217282,1.9967141	416161	4586060	1993	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93985-quarantins-2.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-06-13 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119	2116	4.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93988	Camí del Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-forn	<p><span lang='CA'><span>- CABANA <em>et alii</em>. (2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp.15-17.</span></span></p>	XIX-XX	El camí ha estat objecte d'arranjament de forma recent	<p><span lang='CA'><span>Es tracta del camí, amb un gran desnivell, que du als antics forns de calç, així com també a l’antiga pedrera que va explotar Joan Molins Ribot i la fàbrica que hi va construir l’any 1900 per produir calç. És un trajecte de poc més de quiilòmetre i mig des del barri de les Masies fins al camp de tir de les Pedreres, una passejada ben enriquidora tant a nivell natural com patrimonial. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A l’inici del camí es troba una esplanada adequada per al descans de la població: l’àrea d’estada de la Torroja, a escassos cinc minuts del nucli urbà. Està condicionada amb taules i bancs de fusta i disposa d’espai d’aparcament. En aquest indret hi ha un rètol explicatiu de les aus del terme (Aligot, Puput, Oreneta, Pit-roig, Pardal, Garsa, Cadernera, Gavina, Mussol i Tudó), avui molt malmès a causa de les pintades que s’hi ha realitzat.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El paisatge de la zona és forestal, format per una pineda de pi blanc amb sotabosc mediterrani. En molts punts són visibles els marges de pedra seca que recorden l’activitat agrícola que tenia lloc en aquest indret dècades enrere.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A nivell patrimonial l’itinerari permet recórrer la història dels forns de calç des dels inicis, amb petits forns com el de cal Xic Bonic, que es pot visitar agafant un trencall a l’inici del camí, fins al que queda de la fàbrica que Joan Molins va fer construir abans de la coneguda de Quatre Camins (Sant Vicenç dels Horts) i la pedrera que va explotar a principis del segle XX. També es pot observar al capdamunt del camí, la rampa per la qual es transportava el material a baix la fàbrica des de la cantera.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Es pot vorejar també el massís de les Planes fins a l’antena i el mirador, des del qual hi ha unes magnífiques vistes de la comarca.</span></span></p>	08157-98	Camí del Forn, també camí de les Padreres.	<p><span lang='CA'><span>Per tal d’entendre les estructures que es van veient en el trajecte del camí del forn, cal anar a cercar informació en la figura de Joaquim Molins i Figueres (1886-1976), segon fill de Joan Molins i Parera, fundador i primer president de ciments Molins. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Casat, l’any 1909, amb Anna Ribot Duran, el matrimoni va tenir tres fills, dels quals van sobreviure Joan i Casimir. El fill gran, que va ser alcalde de Pallejà entre 1906 i 1923, explotava una pedrera de roca calcària a Pallejà a la qual es va afegir posteriorment la de “Les pedreres”. La roca li servia per produir calç, que obtenia en un forn vertical de poca capacitat. L’any 1900 va construir una nova fàbrica de calç, amb un forn que ampliaria l’any 1908. Aquest és l’inici de Ciments Molins, amb una fàbrica les restes de la qual es poden observar avui en dia. Més endavant ampliaria el negoci amb una fàbrica a Vallirana i més tard amb la ja coneguda fàbrica de Quatre Camins.</span></span></p> <p> </p>	41.4188761,1.9909957	415681	4585750	1900	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-06.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-07.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-09.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93988-98-camiforn-10.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó		L’any 2021 es van dur a terme treballs de millora al camí.	98	49	1.5	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
95038	Escultura en homenatge als 25 anys de la coral Pau Casals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-als-25-anys-de-la-coral-pau-casals		XXI		<p>Representació de la imatge de Pau Casals tocant el violoncel en làmines de acer corten pintat i tallat en diversos plans, col·locada al mur de formigó que tanca el parc de la molinada per la part de llevant. Al darrera, a tocar del mur, es troba la cadira, pintada de color gris fosc; al mig i de color gris clar, el personatge; i, al davant, de nou de color gris fosc, el violoncel.</p>	08157-134	Carrer de Nostra Senyora de Loreto, a llevant del parc de la Molinada	<p>Encàrrec de l'Ajuntament per tal de commemorar els 25 anys de la coral Pau Casals.</p>	41.4217582,1.9979896	416268	4586063	2002	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95038-02134resize.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95038-03133resize.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó	Joan Torras Jareño	Al costat hi ha la placa commemorativa.	98	51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
95040	Escultura en homenatge a Santa Eulàlia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-a-santa-eulalia		XXI		<p>Es tracta d'una gran placa de acer corten amb la part superior representant les quatre barres a diferents nivells i la inferior amb representació calada de la creu de santa Eulàlia.</p>	08157-136	Rotonda de l'Avinguda de Prat de la Riba amb ronda de Santa Eulàlia.		41.4151407,1.9998644	416416	4585326	2011-2015	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95040-02santa-eulaliaresize.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó	Joan Torras Jareño	Escultura encarregada a l'arquitecte municipal per l'Ajuntament en homenatge a la patrona del municipi.	98	51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
94960	Escultura 'Torres de les cultures'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-torres-de-les-cultures		XXI		<p>Escultura que presideix la rotonda, ubicada cap a migdia, no centrada. Es composa de dues estructures metàl·liques a manera de torres piramidals que es composen cadascuna de tres formes trapezoïdals lligades a les subjectades pels quatre eixos que conformen la piràmide. A la base, les dues estructures es troben unides per mitjà d'una corda anusada.</p>	08157-131	Rotonda situada a la Ronda de Santa Eulàlua amb carrer de Cervantes		41.4170055,2.0003514	416459	4585533	2007-2011	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94960-131tasensio2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94960-131tasensio3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó	José Antonio Asensio Fernández		98	51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93647	Pedrera del Turó Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-turo-roig	<p>- CASANOVAS-CLADELLAS, M.L., SANTAFE-LLOPIS, J.V. & GÓMEZ-ALBA, J. (1979) 'Presencia de Chirotherium en el Triásico Catalán.'. <em>Butlletí informatiu - Institut de Paleontologia de Sabadell. núm. </em>9, pp.34-42.</p> <p>- FORTUNY, J (2011). <em>Permian and triassic tetrapods of Catalonia (SE Europe) : Advances of virtual paleontology applied to the systematics, paleobiology and paleoecology of temnospondyls. Tesi doctoral.. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències Geològiques. Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, p.242.</p> <p>- FORTUNY, Josep [et al.] (2009). 'Els amfibis més antics de Catalunya: recerca, divulgació, protecció i reconstrucció digital dels fòssils del jaciment paleontològic de la Móra (Tagamanent, Vallès Oriental)'. <em>Tribuna d'Arqueologia. </em>pp.11-28.</p> <p>- FORTUNY, J., BOLET, A., SELLÉS, A.G., CARTANYÀ, J. GALOBART, A. (2011) 'New insights on the Permian and Triassic vertebrates from the Iberian Peninsula with emphasis on the Pyrenean and Catalonian basins.'. <em>Journal of Iberian Geology. </em>37 (1), pp.65-86.</p> <p>FORTUNY, J. (2010). 'Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic.'. <em>Història Natural dels Països Catalans. </em>16. Suplem, pp.430-432.</p> <p>VALDISERRI, D., FORTUNY, J. & GALOBART, A. (2009). 'New insight on old material: Triassic tetrapods footprints in Catalonia (NE Iberian Peninsula)' a <em>TENTH INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON MESOZOIC TERRESTRIAL ECOSYSTEMS AND BIOTA</em>. Teruel, Vol Abstract book<em>. </em>p.163.</p>		Explotada per Cementos Molins.	<p>En la Pedrera del Turó Roig, propietat d'una empresa del Grup Cementos Molins Industrial, s'exploten els gresos i lutites vermells de la fàcies <em>Buntsandstein</em> des de fa més de 70 anys per a la fabricació de ciment alumínic. L'explotació es du a terme mitjançant la perforació de la pedra i la voladura amb explosius pel sistema de bancs amb talús forçat. Un cop realitzada la voladura, el material es recull amb pala carregadora, que aboca el material en dúmpers que el traslladen a la fàbrica.</p> <p>El dia 5 de juny de 2008 membres de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van realitzar una exploració superficial en aquesta zona intentant localitzar els nivells d'origen de l'exemplar de la icnita trobada per Casanovas-Cladellas <em>et al</em>. (1979). En el curs d'aquesta exploració van trobar en la zona de la Pedrera del Turó Roig una vintena de fragments de roca amb restes fòssils evidents de vertebrats provinents de l'explotació, per tant fora de context, cosa que va motivar l'obertura d'una fitxa de jaciment paleontològic, que reproduïm aquí. Segons Fortuny <em>et al.</em> (2011), aquestes restes òssies pertanyen a amfibis temnospòndils. Les mostres paleontològiques recollides es troben avui siglades i custodiades en el mateix Institut.</p>	08157-48	Pedrera del Turó Roig.	<p>En la fàcies <em>Buntsandstein</em> del Triàsic inferior-mitjà d'aquesta zona del Baix Llobregat es tenien notícies d'una resta fòssil indirecta de vertebrat: Casanovas-Cladellas et al. (1979) descriuen la icno-espècie<em> Chirotherium catalaunicum</em>, basada en una única petjada tetradàctila de 16 cm de llargada per 12 cm d'amplada. Aquesta icno-espècie es considera actualment '<em>nomen dubium</em>', donat que la peça esta perduda segons cita Fortuny et al. 2011. Va ser trobada en la zona de Can Paulet del terme municipal de Cervelló, que es troba a uns 1.700m a l'oest - sud-oest de la Pedrera del Turó Roig.</p>	41.4123994,1.9856446	415224	4585035		08157	Pallejà	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93647-48turoroig04.jpg	Física	Mesozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Productiu	Inexistent	2023-06-12 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			122	1792	5.3	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
94016	Parc Fluvial del Llobregat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-fluvial-del-llobregat			Zona adequada per al lleure i el gaudi de la natura.	<p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El riu Llobregat, al pas per Pallejà, es troba en el seu tram baix, abans de la desembocadura. Al voltant d’aquest tram s’estén la principal plana al·luvial de Catalunya, el Delta del Llobregat, uns 98 km<span>2</span> d’elevat interès per la diversitat d’ocells aquàtics, ja que el delta es troba enmig de la via migratòria de la Mediterrània Occidental.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest espai natural es troba sotmès a una gran pressió antròpica, amb una elevada densitat de població, una important activitat industrial i nombroses infraestructures que el travessen.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XX, el riu Llobregat va patir un deteriorament molt important en la seva qualitat ecològica. Actualment, tot i que la qualitat no és apte i no s’ha recuperat completament l’espai de ribera, sí que es pot observar una lleugera millora. Els paràmetres físico-químics de l’aigua del riu tenen uns valors força acceptables, i el que cal millorar de forma significativa és la qualitat biològica de l’aigua (presència de microorganismes). D'altra banda, també es veu necessari la recuperació progressiva de l’ecosistema de ribera.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La visita d’aquest espai natural, tan proper al nucli urbà, permet poder gaudir d’un passeig, fer esport o poder observar nombroses espècies d’aus a la llera del riu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08157-106	Riba del riu Llobregat	<p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La presència del riu Llobregat ha condicionat històricament el desenvolupament urbà de Pallejà i de les activitats que s’hi han dut a terme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins mitjans del segle XX, Pallejà era un poble eminentment agrícola. Els camps de conreu, d’horta i de fruiters, s’estenien des del carrer Nostra Senyora de Loreto, fins al mateix riu Llobregat, on les terres eren fèrtils i fàcils de treballar. Progressivament, els camps van deixar pas al creixement urbà i l’assentament de polígons industrials, la qual cosa va fer que es reduïssin molt significativament.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la dècada dels anys 90 del segle passat es va construir l’autovia, fet que va significar un canvi definitiu, ja que es va bastir una autèntica barrera entre la població i el riu, tot i l’existència de passos. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Actualment l’activitat agrícola es concentra a la zona més propera a la llera del riu, i es tracta d’explotacions relacionades amb el lleure, sense professionalització.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.4270258,2.0014926	416568	4586644		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat06.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu	Inexistent	2024-02-12 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó		La població sempre ha tingut un vincle important amb el riu. Dècades enrere, era habitual veure famílies senceres que passaven les tardes al riu, i hi feien els àpats en contacte amb la natura. Posteriorment, aquesta relació va anar minvant a causa de l’augment de la contaminació de les aigües i la construcció d’infraestructures.Actualment ens trobem en un procés de recuperació progressiva del vincle entre els habitants de Pallejà i el riu. L’espai fluvial constitueix ara un àmbit de lleure, de pràctica de l’esport, i és també un marc immillorable per al coneixement d’una part important de l’entorn natural del nostre municipi.		2153	5.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
94021	Font de la Tartaneta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tartaneta	<p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà, p. 48.</p>	XX	Ja no conserva la teuladeta que li donava nom.	<p>Construcció rectangular d'obra ceràmica amb arrebossat de morter de calç. Presenta una porta d'accés a migdia, bancs correguts d'obra a banda i banda i el broc al mur frontal. Avui ha perdut la teulada que li donava nom, però conserva el mur posterior curvilini que n'inidica la forma que hauria tingut. La mateixa aigua que forneix la font també omple una bassa existent a uns tres metres a migdia, a partir de la qual es reguen els horts adjacents.</p>	08157-111	Camí de can Pocoll, darrere del mas homònim i en terres del mas Salabert.		41.4249400,1.9893526	415550	4586424		08157	Pallejà	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94021-111-tartaneta01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94021-111-tartaneta02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94021-111tartaneta03.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	Inexistent	2024-02-12 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó		Al costat esquerra de la porta es pot llegir el nom de la font en una placa metàl·lica.	119\|98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93556	Noviciat de les germanes Caputxines	https://patrimonicultural.diba.cat/element/noviciat-de-les-germanes-caputxines		XX	En visitar l'edifici a finals de l'any 2022, el conjunt es trobava en obres de manteniment i rehabilitació.	<p><span lang='CA'>Edificació bastida al capdamunt d’un turó a ponent del barri de les Masies, de planta quadrangular i format per quatre pavellons allargassats amb un petit pati central i una torre de planta quadrada a l’angle nord-est que presideix el conjunt i que és visible des de tot el vesant de migdia del nucli urbà. </span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici és pintat amb una tonalitat verda que contrasta amb el color terrós dels marcs de les finestres de totxo de la torre esmentada i de les teulades. El conjunt de la finca és molt més ampli, amb horts als vessants de llevant i tramuntana, una pista de bàsquet a ponent i una gran esplanada central pavimentada davant l’edifici principal a ponent, en la qual es troba un segon edifici de planta baixa i de la mateixa època, a manera de recepció.</span></p>	08157-27	Camí del Noviciat	<p><span lang='CA'>Edifici inaugurat l’any 1964, sota la direcció de l'arquitecte Ramon Bayó i Samsó.</span></p> <p><span lang='CA'><span>Inicialment es va concebre com una casa religiosa on seguir els ensenyaments del frare caputxí Josep Tous. Anys més tard, a petició de la Diòcesi i mantenint el seu primer objectiu, va obrir també les seves portes a grups cristians, parròquies, i col·legis per a convivències i recessos.</span></span></p>	41.4207828,1.9916696	415739	4585960	1964	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93556-27noviciat041971.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó	Ramon Bayó i Samsó		98	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93650	Església de Santa Eulàlia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-0	<p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Cossetània edicions. Valls, pp. 78-81.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>- <em>Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà </em>(1991), núm. 3, 2a època. Pallejà, juliol de 1991.</span></span></p>	XIX		<p><span lang='CA'><span>Temple de nau rectangular, amb transsepte i cúpula sobre el creuer. Mentre que la nau és coberta amb voltes de lluneta, les capelles laterals són cobertes amb volta de quatre punts. La façana presenta dos campanars, un a cada cantonada i és ornada amb esgrafiats (hi ha una representació de Sant Sebastià, copatró de la parròquia) i altres elements de tipus clàssic, com el frontó triangular o les pilastres, amb capitells jònics, que flanquegen la porta. Va ser inaugurada el 13 de juliol de 1862.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El Sant Crist és obra de Josep Ricart, de l'any 1975, tallat en bedoll. A la capella del Santíssim hi ha una tela pintada per Vicenç Nubiola l'any 1924.</span></span></p>	08157-50	Passeig de Jaume Balmes, 2	<p><span lang='CA'><span>Edifici construït a partir de 1832, en substitució de l'antiga església, situada a la plaça de Dalt. Per al nou temple es va escollir un lloc elevat, propietat de la finca de la Torroja. Les obres van durar prop de 30 anys, ja que diversos contratemps van anar paralitzant-les: l’esclat de la primera Guerra Carlina, males collites, revoltes, malalties, riuades o la llei de desamortització, entre d'altres. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>El temple va ser finalment inaugurat el diumenge 13 de juliol de 1862.</span></span></p>	41.4211106,1.9950524	416022	4585993	1862	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia06.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93650-50esglesia07.jpg	Física	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó		El projecte inicial no era edificar una església nova sinó ampliar l’antiga. El fet que hi hagués el cementiri a tocar i que l’antic temple presentés ruïna, feia augmentar massa el pressupost, fet que va dur a descartar el projecte, que s’havia encarregat a Bonaventura Terri, mestre d’obres de Castellví de Rosanes. Després d’haver-se inaugurat el nou temple, el vell encara va restar dempeus uns anys més, fent les funcions d’escola, celler, magatzem i corral, fins que va ser enderrocat l’any 1918. La pedra va ser utilitzada en la construcció de les escoles del carrer de Ramon Llull.	99\|98	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93468	La Torroja o Torre Roja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torroja-o-torre-roja	<p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp.135-153.</span></span></span></p>	XV-XVII	En bon estat, habitada.	<p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta basilical, de planta baixa, pis i golfes, aquestes darreres ubicades al cos central, més elevat. Conserva elements medievals a l'interior, entre els quals un arc ogival. Els porxos laterals són un afegit posterior La façana, orientada al sud-est presenta cinc eixos d’obertures, tres de corresponents a la façana de l’edifici original i un més per banda, corresponents als cossos amb galeria afegits posteriorment a banda i banda. A ponent encara s’observa una darrer afegitó en planta baixa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Tota la finca, que es troba al capdamunt d’un turó, es troba protegida per un mur de contenció amb contraforts i tanques opaques. La casa s’ubica al vessant de migdia del turó mentre que a tramuntana disposa encara d’una gran extensió de terres.</span></span></span></p>	08157-3	Camí de les Pedreres, 20	<p><span lang='CA'><span><span>D’origen medieval, aquesta casa formava part d’una quadra amb jurisdicció separada de la del castell, que comprenia, encara en el segle XVII, gairebé un terç del terme de Pallejà. La documentació escrita permet saber que la casa antigament rebia el nom d’”Esplugues”, que apareix ja documentat al segle XIV. La casa apareix després documentada a mans dels Junyent.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, dins l'apartat de col·leccions, es conserven 90 escriptures originals i còpies datades entre 1377 i 1772 sobre la compra o heretat dita la Torre Roja. <em>(Referència: AHCT, Col·leccions, 14-8-1, 'Actes de Joseph March Ibern de la compra de la quadra o heretat dita la Torre Roja' - Informació subministrada per Josep Lluís Llorca-).</em></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es coneix que l’any 1716 la casa era a a mans d’Antònia de Pallarès i era la segona més gran del poble, amb sis estances i corral a la planta baixa, set estances al primer pis i golfes i ja havia vist reduïda l’extensió de la seva propietat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La propietat va seguir canviant de mans: Josep Ros, Josep March, Jaume Andarió i Joan Volart.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Aquest darrer, l’any 1832 facilitaria els terrenys per construir el temple parroquial de Santa Eulàlia i, més endavant, la rectoria. L’any 1864 la compraven el matrimoni format per Frederic de Gispert i Maria Assumpció Gibert. En morir aquesta darrera l’any 1883 ja vídua, la finca, que encara tenia unes 38 hectàrees, va passar en usdefruit a les nebodes d’un primer marit, Francesca i Josepa Roldán i, més tard als Villavecchia – Ricart, que la van posseir fins l’any 1980.</span></span></span></p>	41.4193607,1.9955042	416057	4585799		08157	Pallejà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93468-03torroja04.jpg	Física	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-02-12 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119\|94	46	1.2	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93469	Ca l'Esquerrà o mas Gem	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-o-mas-gem	<p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 67-72.</span></span></span></p>	XIX	Rehabilitada fa pocs anys.	<p><span lang='CA'><span><span>Mas d’origen medieval, de tres cossos o crugies, orientat a migdia i amb dos cossos afegits, l’un a ponent i l’altre a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana es troba distribuïda en tres eixos d’obertures presidides per un portal acabat amb arc de mig punt adovellat al qual s’accedeix per una graonada. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’edifici actual és fruit de diverses rehabilitacions, la més recent de les quals és ja d’aquest segle. </span></span></span></p>	08157-4	Camí de les Masies	<p><span lang='CA'><span><span>Pertanyia al gran mas de la Torroja o Torre Roja. Entre la documentació que es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa referent a l'heretat de la Torre Roja hi ha un pergamí de 1473 d'establiment del mas Gem, de Pallejà, que hauria estat el nom original de la casa. També es va anomenar Mas Duran (darrer quart del segle XVI) i Mas Ramoneda (darrer quart del segle XVII).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1736, Maria Hugo, vídua de Pere Ramoneda i el seu fill es van vendre el mas i les seves terres als senyors de la Torroja, tornant així a la propietat original. L’any 1818, però, Jaume Grau el va adquirir, deshabitat des de feia molts anys, en emfiteusi. El nom, de fet, prové del seu fill, Llorenç Grau, que era esquerrà. Actualment és propietat dels seus descendents.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Ha tingut una història molt convulsa, amb molts anys d'abandonament i destrucció. Sembla que al segle XVIII era poc més que un graner i que durant la Primera Guerra Carlina en què els Grau van prendre partit pel pretendent carlí a la corona, la casa va ser utilitzada com a amagatall, acabant mig ensorrada. Des de mitjan segle XIX pertany a la família Millàs, que en aquell moment la va refer. Actualment és la seva residència habitual però des de la dècada de 1970 ja no es dediquen a l’activitat agrícola.</span></span></span></p> <p>(Massegur, 2003)</p>	41.4203724,1.9936637	415905	4585912		08157	Pallejà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-04gem04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93469-018731101.jpg	Física	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-02-12 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119\|94	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93492	Can Seix (abans can Coll)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-seix-abans-can-coll	<p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 57-62.</span></span></span></p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p> <p> </p>	XVII, XX	Deteriorada. S'estan perdent algun dels elements que la defineixen com a casa d'interès notable.	<p><span lang='CA'><span><span>Casa de grans dimensions, envoltada per un jardí particular, amb planta baixa, planta noble i galeria sota teulada, amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, que és a migdia. Cal destacar el coronament de línies sinuoses de la façana principal, acabat amb un rellotge de sol; la galeria de solana, que consta de tres arcs trigeminats; i també la fusteria dels porticons. Aquests darrers, però, es troben en mal estat i alguns han desaparegut. El portal principal és coronat amb un arc de mig punt de pedra roja. El vestíbul és cobert amb volta catalana. Són nombrosos els detalls i acabats artístics de la casa: talles de fusta, ferro forjat i rajoles decorades. Al jardí hi ha un banc amb decoració de trencadís. Al primer pis hi ha una llar de foc de forja amb escons de fusta decorada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Conserva el celler de l’antiga masia, articulat per arcs ogivals amb coberta de cassetons de guix decorat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En una reforma posterior, de l'any 1928, projectada per Antoni Fisas i Planas, es va instal·lar una gran claraboia de vitralls que es coneix amb el nom de “el caçador d’ocells”, obra de Xavier Nogués, una de les figures més destacades del Noucentisme. La claraboia va ser declarada Bé d’Interès Nacional l’any 2014 (data de la declaració BCIN).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Actualment la casa, malgrat que hi viuen uns masovers, no es troba en bon estat.</span></span></span></p>	08157-7	Camí de la font de les Rovires.	<p><span lang='CA'><span><span>Antiga masia de can Coll, probablement d’origen medieval, documentada a partir de 1600, quan la documentació escrita ens permet saber que antigament era el mas d’en Clariana i que en aquell moment era a mans de Miquel Coll, pagès de Santa Eulàlia de Pallejà. La casa disposava d’una gran extensió de terra, que incloïa la zona de les Rovires, amb presència d’altres masos. Amb el temps, part d’aquestes terres es van anar parcel·lant i venent. Malgrat tot, la propietat va romandre a mans dels Coll fins que l’any 1870, va passar a mans de Francesc Bonastre i Xiol.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El 1911, la va heretar Maria Mercè Bonastre i Giralt, que era casada amb Francisco Seix i Faja. Aquest darrer va encarregar-ne una rehabilitació integral a Modest Feu, que la va transformar completament en una torre d’estil modernista rural, i va conservar de l’antiga masia el celler, una premsa de raïm datada de 1776 i una nau amb arcs diafragmàtics de pedra que sostenen un artesanat barroc. L’interior es va acabar amb una sèrie de treballs artístics entre els quals cal destacar talles de fusta, acabats en ferro forjat, rajoles de ceràmica, vitralls emplomats i mobiliari de l’època. També es va arranjar el jardí al gust de l’època.</span></span></span></p>	41.4261477,1.9894634	415561	4586558		08157	Pallejà	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93492-07can-seix06.jpg	Legal	Noucentisme\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIN	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó	Modest Feu Estrada (reforma)		106\|119\|94	45	1.1	1760	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93495	Ca l'Esquerrà de la Via	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-de-la-via	<p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 14.</p>	XVIII		<p><span lang='CA'><span><span>Gran masia que antigament es trobava a les afores del poble i que actualment està integrada en el nucli urbà. A les fotografies que se'n conserven del segle passat, sembla que es tractava d'una gran casa de planta basilical, de planta baixa i noble amb la façana principal a migdia i coberta de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. El cos central, sobreelevat, disposa d'una galeria amb finestres de mig punt. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Avui, la casa resta embeguda per altres habitatges que s'hi adossen, tant a llevant com a ponent de tal manera que s'observa una casa entre mitgeres. La façana, però, manté la fesomia original, amb tres eixos d'obertures amb un balcó corregut a les de la planta noble i coronament corbat.</span></span></span></p>	08157-9	Carrer de Pau Claris, 64	<p><span lang='CA'><span><span>Deu el seu nom al fet que la va heretar i s’hi va establir un familiar de ca l’Esquerrà de cognom Grau. Amb el temps, es va dividir l’herència entre diversos hereus i la casa s’ha anat fragmentant en almenys quatre habitatges. Actualment, un dels propietaris encara conserva el cognom Grau.</span></span></span></p>	41.4250362,1.9950100	416024	4586430		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93495-09esquerravia-04.jpg	Física	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-02-12 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			119\|94	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93496	Cal Coca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca-1	<p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 53-56.</p> <p>- MASSEGUR, Albert (2014). Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, 2014, p. 73.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p>	XVIII		<p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Guarda moltes similituds amb cal Frare. Presenta un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca amb una obertura a banda i banda en planta baixa i dues obertures més al primer pis, que no segueixen simetria respecte les del pis de baix. Es conserven les bigues originals, elements de la cuina antiga i un cup de vi.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Davant de la casa es troba un hort arranjat a mitjan del segle passat, on encara hi ha el pou de la casa. </span></span></span></p>	08157-10	Carrer de J. Fuló Falguera, 1	<p>L'edificació forma part de l'origen de l'estructura urbana del municipi (barri de les Masies). Aquesta casa antigament la posseïa un Albareda, qui el 1887 va fer testament instituint hereu universal al seu fill Joan Albareda i Puigventós i deixant a les quatre filles, Isabel, Mercè, Teresa i Maria, altres objectes. Joan Albareda estava casat amb Paula Llopart i Rabella. L’any 1900 la casa la tenia en usdefruit la seva mare Maria Puigventós. Joan Albareda i Paula Llopart tingueren cinc fills: Joan, Vicenç, Carme, Maria i Florinda. El gran heretà la casa el 1928 per la mort del seu pare però seguia en usdefruit de la seva mare, morta el 1934. El 1954 la van comprar com a segona residència els esposos Tomàs González i Aurèlia Roig, de Barcelona. Fins llavors, es va<span lang='CA'><span><span> dedicar a l’activitat agrícola. Actualment ha estat rehabilitada i és residència habitual dels seus propietaris.</span></span></span></p>	41.4215732,1.9932149	415869	4586046		08157	Pallejà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93496-10calcoca04.jpg	Física	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			98\|119\|94	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93497	Cal Frare	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-4	<p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p>	XVIII	Rehabilitada l'any 1988.	<p><span lang='CA'><span><span>Mas de planta rectangular probablement de dos cossos, amb planta baixa pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta moltes similituds amb cal Coca. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat fet amb pedra rogenca obert en una façana de maçoneria de calç i pedra. La maçoneria és visible ja que no presenta actualment cap arrebossat, tot i que són vestigis visibles del que hi havia hagut. A banda i banda del portal, s’obren sengles finestres en planta baixa, la reixa d’una de les quals mostra la data de 1988. A la part superior esquerra del portal s’obre en façana una fornícula que hauria correspost a una estació del Via Crucis. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la part lateral de la casa, la que dóna al carrer de Lluís Vives s’hi pot veure una bala de canó de la Guerra del Francès.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A llevant, el mas encara conserva un jardí i hort, a l’entrada del qual destaca una gran olivera. </span></span></span></p>	08157-11	Carrer de Lluís Vives, 2	<p><span lang='CA'><span><span>Fa més de 50 anys que no té activitat agrícola. Està rehabilitada i és residència habitual.</span></span></span></p>	41.4216315,1.9934988	415893	4586052		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare06.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93497-11calfrare07.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			98\|119\|94	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93519	Ca l'Avi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lavi-2	<p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 10.</p>	XVIII		<p><span lang='CA'><span><span>Casa de petites dimensions, composada per dos cossos i façana orientada a migdia. El cos principal és de planta rectangular amb planta baixa pis i golfes i coberta a un sol vessant. S’hi accedeix per un portal acabat amb arc rebaixat de pedra rogenca, a l’esquerra del qual hi ha una finestra d’alçat simple. Per sobre el portal hi ha un balcó de tipologia contemporània i a l’altura de les golfes tres finestres, fruit d'una obra relativament recent. A llevant, s’hi adossa un cos amb portal acabat de mig punt fet amb totxo per sobre del qual s’obre un balcó. Aquest cos sembla originàriament haver estat destinat a celler.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al sud-est, l’edifici disposa d’un pati tancat amb muret baix amb accés per ponent a través d’un nou portal acabat amb un arc rebaixat al costat del qual es pot observar una petita fornícula que hauria correspost a una estació del <em>Via Crucis</em>.</span></span></span></p>	08157-12	Carrer de Pi i Margall, 44	<p><span lang='CA'><span><span>Havia estat propietat d’un Albareda. Els actuals propietaris hi tenen la residència des de fa almenys tres generacions, són els únics pagesos al poble que encara conreen terres a la plana del riu. Hi planten i comercialitzen hortalisses i, sobretot, calçots.</span></span></span></p>	41.4213640,1.9937085	415910	4586022		08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93519-12calavi04.jpg	Física	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			98\|119\|94	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93520	Cal Guarda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarda-1	<p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres Masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, pp. 73-76.</p> <p>- <em>Pal·laliana, </em>Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.</p>	XVII	La parcel.la on es troba en desús i a l'entorn s'hi observen deixalles. Es desconeix, però, l'estat de l'edifici.	<p>Antiga masia de dos cossos situada a l'extrem nord del terme, a la zona de les Rovires. De planta gairebé quadrada, fa prop de 10 m de costat i està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Aquestes darreres sembla que van ser guanyades amb un recreixement posterior de la casa original. La teulada és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta, s'observen dos eixos d'obertures, amb un portal acabat amb arc rebaixat, format per grans dovelles de pedra rogenca, a mà esquerra.</p>	08157-13	Disseminats ca n'Amigonet	<p>En el decurs del temps ha tingut diversos propietaris. Es té notícia que, el 1601, la família Marcet tenia una casa i terres en aquest lloc i estava habitada. La casa apareix esmentada com a mas de la Riera dels Horts. El 1686 era a mans d'en Joan Figueras, i encara era anomenada 'mas Marcet'. El 1740, va passar a mans de Josep Amigó, nom amb què consta actualment la casa. A la clau del portal d'accés es llegeix la data de 1768. L'any 1944, va canviar de mans.</p>	41.4304604,1.9937294	415924	4587033		08157	Pallejà	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93520-13calguarda-01a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93520-13calguarda-02.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-02-12 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó		El nom de cal Guarda sembla que es deu al fet que hi havia viscut un guarda camps de Pallejà.	98\|119\|94	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47
93522	Cal Tendre o Mas Piquer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tendre-o-mas-piquer	<p><span lang='CA'><span><span>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Ajuntament de Pallejà, pp. 129-134.</span></span></span></p> <p>- <em>Revista Pal·laliana</em> (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.</p>	XVIII	Rehabilitada recentment.	<p><span lang='CA'><span><span>Masia de planta rectangular i tres cossos o crugies amb la façana principal a llevant, amb modificacions notables en alçat i pati tancat a la façana posterior. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana principal presenta tres eixos d’obertures presidides per un portal de mig punt adovellat amb pedra rogenca, com la resta de les obertures més antigues de la casa. A banda i banda del portal, es troben dues finestres d’alçat simple mentre que a la planta noble es troben tres finestres més, seguint la simetria respecte de la planta baixa. La finestra principal de la planta noble presenta l’ampit lleugerament volat i motllurat i llinda monolítica amb la data de 1779 incisa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El segon pis en els tres cossos presenta diverses modificacions posteriors. Destaca la remunta del cos central, amb una galeria de tres arcs acabats amb arc de mig punt i ampit volat corregut. La coberta d’aquest cos, més alt respecte dels laterals, és a un sol vessant. El cos de migdia presenta unes golfes obertes.</span></span></span></p>	08157-15	Passatge de Sant Martí, 3.	<p><span lang='CA'><span><span>L'origen de la casa ara per ara es remunta al segle XVI, quan és esmentada per primer cop amb motiu de l’establiment de la casa i el pati que va fer Joan Piquer a Anton Casapera. Així, els primers propietaris documentats van ser els Piquer. Llavors, la casa estava voltada de terres de conreu. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1686 apareix a mans de Josep Bassons i el 1706 a les de la seva vídua, Eulàlia Bassons, qui la va acabar venent a Joan Monner. El 1779 va ser profundament reformada, per encàrrec de Bartomeu Monner, data que es troba inscrita en la llinda de la finestra principal de la façana. Aquesta família en va retenir la propietat fins a final del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1873 era de Pau Monner i el 1893 d’Antònia, Rosa i Josepa Monner. La va heratar el fill gran de l’Antonia Monner, Francesc Figueres Monner, conegut com “el Tendre”, nom amb què avui es coneix la casa.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1942 la va comprar la família Riera i la va destinar a segona residència. L'any 2020 va canviar de mans i avui es troba recentment rehabilitada com a residència habitual.</span></span></span></p>	41.4220800,1.9959352	416097	4586100	1779	08157	Pallejà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre03b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre01_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre02_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre07.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93522-15-caltendre08.jpg	Física	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-10-02 00:00:00	Ainhoa Pancorbo Picó			98\|119\|94	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2024-12-25 03:47

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús