Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93991 | Sistema de cable aeri de Ciments Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-cable-aeri-de-ciments-molins | <p>- POLO, Carme (2004). '<em>Records. Ciments Molins. 75 anys d'Història</em>'. Laia Libros, pp. 22-23.</p> | XX | Es tracta d'estructures en desús, majoritàriament fetes amb ciment i ferro en desús que s'han anat degradant. | <p><span lang='CA'><span>Pilones que queden del cable aeri que Ciments Molins feia servir pel transport de la pedra des de la pedrera del cim de les Planes, a Pallejà, fins a la nova fàbrica de Quatre Camins.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Així, prop de la pedrera de les Planes encara s’observa l’edifici on es feia el cribratge i la separació per mides, amb dues grans tremuges que anaven a parar a l’estació de càrrega de les vagonetes. A la part inferior d’aquest edifici es troba la galeria des d’on es carregaven les vagonetes i on s’iniciava el recorregut del cable aeri. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Avui no en queda res de la maquinària ni del cable a l’interior de la galeria. Sí que resten en canvi gairebé totes les pilones, llevat d’aquelles que hi havia per on avui passa la variant de Vallirana o a la zona més immediata a la fàbrica.</span></span></p> | 08157-101 | La Pedrera - Ciments Molins | <p><span lang='CA'><span>Al voltant de 1928 Ciments Molins va ampliar els seus terrenys de la fàbrica de Quatre Camins amb la incorporació de 70.000 m2 on havia funcionat anys enrere una fàbrica de totxos que havia fracassat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Allà es va fer un edifici d’oficines, un magatzem de recanvis, una nau sense tancament per hidratar la calç produïda pels antics forns i un habitatge on hi havia de viure l’encarregat. També es construeix una gran nau de matèries primeres on s’instal·la un pont grua i quatre sitges sobre les quals es col·loca l’estació receptora d’un telefèric, que comunicaria la fàbrica amb la pedrera de Pallejà.</span></span></p> | 41.4128254,1.9879674 | 415419 | 4585081 | 1930s | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93991-101-pilones-07_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins | Avui l'edifici es troba abandonat i les pilones mimetitzades amb el bosc. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||
| 93993 | Casa dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-molins | XX | Actualment es troba en procés de rehabilitació com a seu del Fundació Ana Ribot. | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a l'Avinguda Prat de la Riba, una de les principals artèries de Pallejà, i façana posterior amb jardí que dóna a l'Avinguda de l'11 de Setembre.</p> <p>Sembla fruir d'una ampliació, ja que consta de l'edifici que dona a l'avinguda de prat de la Riba, de planta baixa noble i teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la part posterior s'observa un altre cos de planta quadrangular i petit pati central, amb els quatre costat amb teulada a un sol vessant desaiguant al pati. A la posterior, hi ha un cos de tribuna que dóna al jardí posterior.</p> <p>La façana principal esta distribuïda en dos eixos amb un gran portal, un ampli finestral amb reixa de forja a la planta baixa i i un balcó corregut, també amb barana de forja i dues sortides. La façana es troba esgrafiada i presenta un amplia voladís amb biguetes de fusta.</p> | 08157-102 | Avinguda Prat de la Riba, 55 | <p>Es tracta de la casa on va viure Joan Molins Parera (1855-1933), fundador i primer president de Ciment Molins.</p> <p>La va fer construir Josep Munné, empresari de la calç, conegut com el Xic Bonic Cunya de Molins Parera (informació proporcionada per Albert Massegur)</p> | 41.4206444,1.9977452 | 416247 | 4585938 | 1920s | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93993-103casamolins02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93993-103casamolins03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93993-103casamolins04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment s'està rehabilitant com a seu de la Fundació Ana Ribot. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||
| 93996 | Rec de la Molinada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-molinada | <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (1999) “El Rec de la molinada”.<em> </em><em>Pal·laliana, butlletí del museu municipal de Pallejà</em>, núm. 5. Pallejà: maig de 1999, p. 25.</span></span></p> | XIX-XX | Se'n conserven únicament alguns trams. | <p><span lang='CA'><span>Sistema de rec procedent del molí de can Salabert que arriba fins a la Molinada. Gairebé s’ha perdut completament, de manera que se’n coneixen només alguns trams.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Un cop l’aigua ja havia fet la seva funció al molí, era dirigida cap al poble per mitjà d’una canalització construïda amb aquesta finalitat, de tal manera que permetia anar regant els horts de moltes de les cases del terme. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Les primeres eren les dels carrers Roger de Llúria i Casanovas ferrer, on es bifurcava. D’una banda, en direcció al carrer Lluís Vives, cap a cal capell, cal Frare, ca l’Avi....De l’altra, pel torrent de la Fontcuberta fins arribar a les cases del carrer de Sant Francesc. En la plaça homònima es tornava a forcar, continuant, d’una banda, recte en direcció a la carretera i fins els horts de baix (actual parc de la Molinada); i de l’altra, cap a la plaça Verdaguer, en direcció a la riera de la Creueta o de la Torroja, regant els horts de les cases de l’avinguda de Prat de la Riba.</span></span></p> | 08157-103 | Des de can Salabert fins al parc de la Molinada. | 41.4229629,1.9922214 | 415788 | 4586201 | 08157 | Pallejà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93996-103rec01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93996-103rec02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ja fa molts anys que no està en ús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 94001 | Les Torres de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-de-sant-roc | XX | <p>Dues cases unifamiliars de planta gairebé quadrada d'entre 100 i 150 m2 en una parcel·la de planta trapezoïdal de prop de 1.480 m2. Totes dues tenen façana principal a migdia i posterior donant al passatge Josep Maria de Segarra. L'accés, però, es fa per la façana posterior, on comparteixen un sol portal amb reixa i petita teulada a doble vessant.</p> <p>La de ponent disposa de planta baixa, pis, golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana, en planta baixa s'obren dos finestrals que flanquegen la porta principal per sobre de la qual hi ha un balcó corregut, centrat respecte de la porta.</p> <p>La de llevant disposa de planta baixa, noble i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que té les obertures simètriques distribuïdes en tres eixos amb un balcó sobre la porta principal.</p> <p>Les dues cases compten amb un cos afegit a ponent i una terrassa a tramuntana a l'altura de la planta noble, que està construïda sobre quatre pilars que creen una porxada d'accés.</p> | 08157-104 | Passatge de Josep Maria de Segarra, 25 | <p><span lang='CA'><span>Es tracta de dues cases que havia fet construir Roc Grau Riera, mestre i autor de diversos llibres per als seus alumnes. Les cases van ser heretades per les seves filles, Rosina i Conxita, també mestres. Elles, però, van viure a Barcelona, on hi tenien l’escola. Van llegar en vida les cases a uns cosins, parents de l'arquitecte modernista Manuel Sayrach.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>En aquest indret es diu que s’hi va col·locar el primer pal d’electricitat de Pallejà.</span></span></p> | 41.4231912,1.9924921 | 415811 | 4586227 | 1920s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94001-104masiesroc05.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 94003 | Goigs de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-1 | XIX | No ha tingut continuïtat ja que no és massa conegut. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Com en gran part dels goigs, d'aquest se'n desconeix l'origen, el creador de la lletra i la música, però com quasi bé tots va ser editat per impremta durant les primeres dècades del segle XX. En aquest cas, l'any 1820, en la impremta de Manuel Tegero, a la plaça de l'Oli de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Diu així:</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GOIGS EN ALABANSA DEL MISTERI DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SALVADOR EN LA MONTAÑA DEL TABOR, QUE SE VENERA EN LA CAPELLA DE ANTIQUISIMA CASA DE MOMMANY DE SOBREROCA LO DIA 6. DE AGOST. Any 1820.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>O bon Deu, ò bon Senyor,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ò Deu de suma bondat:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>siau sempre veneràt</span></span></span></em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>dels homens per Salvador</span></span></span></em><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pera reparar al mon</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>bayxareu del mes alt cel,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>y los enganys de Luzbel</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>desterrats ja del tot son:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>vos sou la arca que á Dagon</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>infernal causa horror.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Vos sou la forta defensa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>de la casa de Mommany,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>preservaula de tot dany,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>com tambe de tota ofensa:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>puix vostre zel no comensa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>esser de ella defensor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es obra de vostre amor</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>aver al mon rescatát:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>siau sempre venerát</span></span></span></em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span><span><span>dels homens per Salvador</span></span></span></em><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-105 | Via Maria s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els goigs són cançons populars o versos de caire religiós, adreçats als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre Vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan se'n dota a totes les esglésies i capelles. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4241784,1.9742802 | 414290 | 4586354 | 1820 | 08157 | Pallejà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94003-transfiguracio-sobreroca0_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-06-13 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 94016 | Parc Fluvial del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-fluvial-del-llobregat | Zona adequada per al lleure i el gaudi de la natura. | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El riu Llobregat, al pas per Pallejà, es troba en el seu tram baix, abans de la desembocadura. Al voltant d’aquest tram s’estén la principal plana al·luvial de Catalunya, el Delta del Llobregat, uns 98 km<span>2</span> d’elevat interès per la diversitat d’ocells aquàtics, ja que el delta es troba enmig de la via migratòria de la Mediterrània Occidental.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest espai natural es troba sotmès a una gran pressió antròpica, amb una elevada densitat de població, una important activitat industrial i nombroses infraestructures que el travessen.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XX, el riu Llobregat va patir un deteriorament molt important en la seva qualitat ecològica. Actualment, tot i que la qualitat no és apte i no s’ha recuperat completament l’espai de ribera, sí que es pot observar una lleugera millora. Els paràmetres físico-químics de l’aigua del riu tenen uns valors força acceptables, i el que cal millorar de forma significativa és la qualitat biològica de l’aigua (presència de microorganismes). D'altra banda, també es veu necessari la recuperació progressiva de l’ecosistema de ribera.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La visita d’aquest espai natural, tan proper al nucli urbà, permet poder gaudir d’un passeig, fer esport o poder observar nombroses espècies d’aus a la llera del riu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-106 | Riba del riu Llobregat | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La presència del riu Llobregat ha condicionat històricament el desenvolupament urbà de Pallejà i de les activitats que s’hi han dut a terme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins mitjans del segle XX, Pallejà era un poble eminentment agrícola. Els camps de conreu, d’horta i de fruiters, s’estenien des del carrer Nostra Senyora de Loreto, fins al mateix riu Llobregat, on les terres eren fèrtils i fàcils de treballar. Progressivament, els camps van deixar pas al creixement urbà i l’assentament de polígons industrials, la qual cosa va fer que es reduïssin molt significativament.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la dècada dels anys 90 del segle passat es va construir l’autovia, fet que va significar un canvi definitiu, ja que es va bastir una autèntica barrera entre la població i el riu, tot i l’existència de passos. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Actualment l’activitat agrícola es concentra a la zona més propera a la llera del riu, i es tracta d’explotacions relacionades amb el lleure, sense professionalització.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4270258,2.0014926 | 416568 | 4586644 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94016-106llobregat06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La població sempre ha tingut un vincle important amb el riu. Dècades enrere, era habitual veure famílies senceres que passaven les tardes al riu, i hi feien els àpats en contacte amb la natura. Posteriorment, aquesta relació va anar minvant a causa de l’augment de la contaminació de les aigües i la construcció d’infraestructures.Actualment ens trobem en un procés de recuperació progressiva del vincle entre els habitants de Pallejà i el riu. L’espai fluvial constitueix ara un àmbit de lleure, de pràctica de l’esport, i és també un marc immillorable per al coneixement d’una part important de l’entorn natural del nostre municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 94017 | La Blanqueria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-blanqueria | <p>- MASSEGUR, Albert (2003). <em>El castell de Pallejà i altres masies del terme</em>. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Pallejà, p. 150.</p> <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà, p. 19.</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Només en queden tres dels seus murs, amb una alçada de prop de 3 m. | <p>Edifici de planta rectangular de prop de 6 x 4 m orientat est-oest i fet amb murs de maçoneria de pedra rogenca, fragments de maons i morter de calç que han perdut completament l'arrebossat exteriors. Avui hi manca el tancament de migdia i la resta de murs es conserven amb una alçada de prop de 3 m. En l'extrem sud del mur de llevant s'hi observa una reparació d'urgència amb totxos a la part baixa per tal d'evitar el col·lapse d'aquell mur. Pel que fa a l'interior de l'edifici, s'observa un finestró al mur de septentrional, així com també diversos encaixos. En aquest indret encara s'observen alguns arrebossats i enlluïts.</p> | 08157-107 | Can Duran, en la confluència entre el carrer de les Moreres i el passeig de les Masies. | <p>La Blanqueria era una casa situada a la fondalada del vessant sud-oest de la Torroja, no massa lluny de can Duran.</p> <p>L'any 1757, Antònia Morenes de Pallarès la va establir en emfiteusi a Joan Ribas, pagès de Pallejà. D'aquí que la casa i les terres van ser coneguts amb el topònim 'el Clot d'en Ribas'.</p> <p>L'any 1880, la casa, ja mig enrunada, era de Tomàs Ribas, un home de 67 anys, fill de Josep Ribas i natural de Corbera, qui la va vendre a Maria Assumpció Gibert pel preu de 160 pessetes.</p> <p>Les terres ja feia anys que les posseïen els Vidal. L'any 1880, Jaume Vidal Casas va adquirir una peça de terra adjunta a la seva propietat situada al Clot d'en Ribas. Aquell mateix any la revenia a la Torroja pels drets senyorials que aquesta conservava sobre la Blanqueria.</p> <p>(Extret de Massegur, 2003: 150)</p> | 41.4198255,1.9933027 | 415874 | 4585853 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94017-107lablanqueria01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94017-107lablanqueria02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94017-107lablanqueria03.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El topònim indica que possiblement es tractés d'una estructura vinculada al tractament de la pell d'animal, una adoberia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||
| 94018 | Tram del Camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ral | <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà. Pallejà, p. 20.</p> | Avui no resta cap marge ni altre indici del camí. | <p>En arribar a Pallejà, el camí ral es bifurcava en dos ramals a l'altura de l'actual carrer Vallès i Ribot. Un ramal pujava cap al nucli urbà, mentre que l'altre seguia en direcció nord, aproximadament paral·lel al traçat de l'actual ronda de Santa Eulàlia. A l'interior del poble passava per l'actual passatge de Sant Martí (si més no, al segle XVI).</p> | 08157-108 | Carrer de les Canteres | <p>Apareix esmentat en el cadastre de 1716 com a 'camí reial de Martorell'. Venia de Sant Boi i passava per Sant Vicenç dels Horts en direcció cap a Martorell.</p> | 41.4202739,1.9951219 | 416027 | 4585900 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94018-01tramcamiral01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94018-01tramcamiral02.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 94019 | Barraques de camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-camp | XX | Totes són o han estat objecte de manteniment. | <p>Tipus de barraca aïllada de planta rectangular i diferents mides, característiques per disposar d'una teulada corba. Aquest fet fa pensar que es tractés de l'obra d'un mateix paleta. Se'n coneixen quatre, de les quals, la més gran i més coneguda és la que es troba al pati de l'escola la Garalda, que li han posat el nom de la Garaldeta. Tanmateix, molt a prop, també es coneix la barraca del camp del Mallorquinet, nom amb el qual es coneixia el seu propietari, que venia de Mallorca. Una tercera es troba en el conegut camp d'Anton Duran i una quarta propera a la del camp del Mallorquinet.</p> <p>Amb el temps han anat variant la fesomia, ja que en algun cas s'hi han adossat altres estructures o bé s'han pintat o encalcinat.</p> <p>(Informació proporcionada per Jordi Boladeras).</p> | 08157-109 | Carrer Riera Boter, 12 (l'adreça correspon a la barraca més coneguda, la que es troba al pati de l'escola La Garalda) | <p>A finals del segle XIX i principis del XX una sèrie de nous propietaris que amb el temps i el treball van anar adquirint poder adquisitiu, van comprar terres o petites parcel·les. És en aquest context que cal situar aquestes barraques.</p> | 41.4271805,1.9970460 | 416197 | 4586665 | 1910-1920 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94019-109barraquescamp01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94019-109barraquescamp02.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 94021 | Font de la Tartaneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tartaneta | <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà, p. 48.</p> | XX | Ja no conserva la teuladeta que li donava nom. | <p>Construcció rectangular d'obra ceràmica amb arrebossat de morter de calç. Presenta una porta d'accés a migdia, bancs correguts d'obra a banda i banda i el broc al mur frontal. Avui ha perdut la teulada que li donava nom, però conserva el mur posterior curvilini que n'inidica la forma que hauria tingut. La mateixa aigua que forneix la font també omple una bassa existent a uns tres metres a migdia, a partir de la qual es reguen els horts adjacents.</p> | 08157-111 | Camí de can Pocoll, darrere del mas homònim i en terres del mas Salabert. | 41.4249400,1.9893526 | 415550 | 4586424 | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94021-111-tartaneta01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94021-111-tartaneta02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94021-111tartaneta03.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Al costat esquerra de la porta es pot llegir el nom de la font en una placa metàl·lica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 94022 | Forn del Media | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-media | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017)<em>, </em>núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | La zona ha estat desbrossada recentment (2023). | <p>Forn de calç industrial de producció discontínua les restes del qual encara es conserven en prou bon estat, amb el túnel de descàrrega complet.</p> <p>L'edifici és de planta rectangular i semisoterrat, aprofitant el pendent natural del terreny. Està fet amb maçoneria de calç i pedra de mida petita i mitjana, orientat est-oest, amb la boca a llevant. Aquesta entrada fa 220 cm d'amplada, està acabada amb un arc rebaixat fet amb rajol ceràmic disposat al sardinell. Dóna a un espai allargassat, de 5,7 m, cobert amb volta de canó rebaixada feta completament amb material ceràmic, i articulat per arcs fets amb el mateix material. L'alçada d'aquesta cambra és de 2,2 m.</p> <p>La façana principal del forn fa més de 8 m d'alçada i presenta dos murets perpendiculars que haurien servit per constituir un petit espai, amb una entrada de 3,2 m i una planta gairebé quadrada (5,3 x 5,1 m). Es tractaria d'un espai cobert per fer la descàrrega més còmodament i a recer. Les empremtes de la teulada d'aquest cos s'observen encara tant en la façana principal com en els encaixos del mur perpendicular de la dreta.</p> <p>A la part superior, tot i que no es pot observar per la vegetació que hi és present, hi ha l'espai on es carregava la calç. No es poden observar altres estructures del forn degut a la vegetació.</p> <p>Al seu voltant hi ha la vegetació que correspon a la zona; a sobre mateix del vertical al sostre hi ha pins de 20-30 anys.</p> | 08157-112 | Carretera de Fontpineda, a la primera corba després de can Salabert. | <p>Segons les notes de Carles Millàs, el forn i la pedrera de la qual s'abastia van ser propietat de Josep Badia Torns (1887) i posteriorment de Francesc Badia Roig (1882-1892). Després va ser arrendat per Joan Molins Parera cap a finals del segle XIX (1893 o 1894). </p> | 41.4252929,1.9875814 | 415403 | 4586465 | Anterior a 1887 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94022-112forndelmedia04.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Forn documentat pels Amics del Museu de Pallejà d'acord amb les notes de l'estudiós local Carles Millàs. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||
| 94023 | Forn de can Seix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-seix | <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017)<em>, </em>núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | Sembla que en resta només la part inferior de l'olla. | <p>Es tracta d'un forn que es trobava a la parcel·la de can Seix (abans can Coll) i que acolliria el material procedent de la cantera de can Coll, al nord del penya-segat de Les Planes.</p> <p>Avui només és visible el perímetre de l'olla, de 5 m de diàmetre, probablement en el punt on s'eixamplava, ja que sembla que el forn va ser reblert per evitar perill i podria tenir la boca uns 2 m més avall.</p> | 08157-113 | Carretera de Fontpineda, al nord de la primera corba després de can Salabert. | <p>D'acord amb les notes de Carles Millàs, bon coneixedor i estudiós de l'activitat dels calciners, aquest forn va ser construït junt amb la pedrera l'any 1870 per Francesc Bonastre i va funcionar fins el 1889.</p> | 41.4264966,1.9876355 | 415410 | 4586599 | 1870 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94023-113fornseix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94023-113fornseix02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquest forn va ser localitzat pels Amics del Museu de Pallejà a través dels estudis realitzats per Carles Millàs. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||
| 94024 | Barraca de vinya 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-19-0 | <p>- CONGOST, Rosa <em>et alii</em>. (2010) <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Edicions Brau.</p> | XIX | Només se'n conserven entre 60 i 80 cm d'alçada, que s'intueix entre la pedra del seu enderroc. | <p>Barraca aèria aïllada orientada al sud, de planta circular de prop de 2,5 m de diàmetre, amb la falsa cúpula enderrocada a l'interior. De la porta només en resta l'amplada, de prop de 60 cm i els murs en aquest punt fan 60 cm. Es troba envoltada del seu propi enderroc en una zona molt boscosa.</p> <p> </p> | 08157-114 | Pista de terra entre el camí de les Rovires i els Tres Turons. | <p>Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.</p> | 41.4332828,1.9822180 | 414966 | 4587357 | 08157 | Pallejà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94024-115barraca1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94024-115barraca1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94024-115barraca1903.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 94025 | Forn Albareda 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-albareda-2 | <p>- CABANA <em>et alii</em>. (2004). <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</p> <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà (2017), </em>núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | Parcialment enderrocat i malmès. | <p>Es conserva tot el perímetre de l'olla o cubella amb una alçada de prop de 2 m i un diàmetre de 4,6 m en el punt d'amplada màxima, amb part encara a la vista de la primera filada de la corona de pedra, de mida mitjana. Pels voltants s'observen encara fragments de guix. S'observen diferents orificis que han donat peu a petites ensulsiades.</p> | 08157-115 | Camí de les Rovires cap als Tres Turons, a l'altura del Puig de l'Àliga, prop de la barraca 19. | <p>Existeix documentació que ja des del s. XVII parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci), eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei.</p> <p>A les darreries del s. XIX, ja construït el ferrocarril, eren transportades a Barcelona. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.</p> | 41.4329622,1.9809786 | 414862 | 4587323 | 1890s? | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94025-115albareda201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94025-115albareda202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94025-115albareda203.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts, normalment, propers a una pedrera o jaciment de pedra calcària, d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç.Aquesta, barrejada amb aigua i sorra és converteix en el morter de calç, emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis fins als anys cinquanta, quan el ciment i el formigó van prendre el relleu. També es va utilitzar per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar safarejos i cisternes, ensulfatar plantes... Els forns estan constituïts per l'olla, la corona, la boca del forn o de la fogaina, la porta del forn i, de vegades, una banqueta interior. L’olla és l’obertura circular o retall en el marge que baixa verticalment des de la zona de càrrega fins al forn o fogaina. Aquesta mena de pou, pot ser de mides petites però n’hi ha de sis a set metres de diàmetre per sis a vuit metres d’alçada. A la base de l’olla hi ha una banqueta perimetral, una mena de banc corregut adossat a la paret. És l’indret on s’inicia l’amuntegament de roca calcària de manera a formar una falsa volta. En el cas de que no hi hagi aquesta estructura, els calciners la creen amb la mateixa pedra quan preparen la fornada, deixant sempre un espai buit per poder afegir les gavelles o fagots de branques, des de la boca o porta de la fogaina.La boca del forn o de la fogaina és l’indret per on s’introduïa la pedra i els fagots de brancatge, i per on un cop la cuita finida, s’extrauria la calç viva.La corona queda situada a la part superior de l’olla. Es tracta d’un reforç al nivell superior de l’olla, realitzat amb un parell o tres de fileres de pedra, coincidint amb la zona de càrrega.El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquesta tasca s'efectuava normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres, però en el cas de gran part dels forns de Pallejà, funcionaven tot l'any. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites.A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||
| 94026 | Forn de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-les-rovires | <p>- CABANA <em>et alii</em>. (2004) <em>Ciments Molins, 75 anys d’història</em>. Barcelona, pp. 15-17.</p> <p>- MASSEGUR, Albert (2007). <em>Pallejà</em>. Edicions Cossetània. Valls, p. 68.</p> <p><em>- Pal·laliana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà </em>(2017) núm. 18, segona època, Pallejà, desembre de 2017, pp. 10-11.</p> | XIX | Es troba gairebé completament emmascarat entre llentiscle, restant parcialment visible part de l'olla. | 08157-116 | Corriol que des del camí de les Rovires mena als Tres Turons, a mig camí i al costat de ponent. | <p>Existeix documentació que ja des del s. XVII ens parla de l'existència de forns de guix i calç al municipi. De fet, encara avui se'n conserven, disseminats pel municipi, una vintena, possiblement dats del segle XIX. Llavors, aquesta indústria va prendre una forta embranzida. D'acord amb la documentació de Carles Millàs, el primer forn que es va construir a Pallejà va ser al torrent dels Ases. El van seguir els forns de cal Xic Bonic (1868-73), el de Francisco Bonastre, en funcionament entre 1870 i 1889), el del 'Media' (1877-1894), el de cal Duro (1878-1881?) i el de la propietat Ricart, construït per Joan Molins Parera, el 1894. </p> <p>Segons es diu, les pedres de calç viva (òxid de calci), eren portades directament amb carros des dels forns a Molins de Rei, ja construït el ferrocarril, per transportar-les a Barcelona. Hi treballaven en aquella època una quarantena de carros.</p> <p>L’any 1821 Josep Juncosa posseïa les pedreres del sector de Montmany de Sobreroca. L’any 1868 Joaquim Molins i Josep Monner tenien arrendades dues peces de terra i roques, una d’elles de la Torroja. L’any 1873 J. Monner, <em>àlies</em> el Xic Bonic, i Jaume Baqué hi van construir un nou forn, el que avui coneixem con el forn de cal Xic Bonic.</p> <p>La producció de calç es va generalitzar fins al punt que l’any 1883 hi havia diverses companyies d’explotació on treballaven entre 30 i 40 carros diàriament. La més important va ser la de Montmany i Cia.</p> <p>Aquests forns sumaven una producció de 7.900 tones anuals. La majoria d’aquest material era transportat a Barcelona. La indústria era creixent, fins al punt que, l’any 1912, sembla que es comptava amb un transport anual de 13.200 tones de calç viva.</p> <p>Entre els anys 1960 i 1965 aquests forns van anar quedant obsolets. A Pallejà, els darrers que van quedar actius, fins l'any 1966, van ser els de Joan Molins Parera. D’aquest sector industrial n’acabaria sorgint l’empresa Ciments Molins.</p> | 41.4330547,1.9808073 | 414847 | 4587333 | 1890s | 08157 | Pallejà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94026-116fornsn01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94026-116fornsn02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94026-116fornsn03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94026-116fornsn04.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Inicialment, els forns de calç es construïen amb la mateixa pedra que es desitjava coure i per això s’aixecava una volta que aguantava el material sota la qual s’amuntegava la llenya. En funció de la capacitat del forn, la llenya podia estar cremant uns vuit dies, durant els quals s’introduïa el material per la boca del forn. Quan es consumia el material, es tancava el tir, s’apagava el foc i, des de la part inferior, es feia caure el material i s’anava buidant. Depenent de la seva producció, els forns podien ser discontinus o efímers, construïts per a obres puntuals, o bé continus o industrials, per a produccions a més gran escala. Aquest forn va ser localitzat pels Amics del Museu de Pallejà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||
| 94027 | Avinguda Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-prat-de-la-riba-0 | <p><span lang='CA'><span>- MASSEGUR, Albert (2011) “Evolució d’un carrer, El carrer Nou”. <em>Palal·liana. Butlletí del Museu Municipal de Pallejà</em>, núm.13, Pallejà, p. 8.</span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span lang='CA'><span>L’avinguda de Prat de la Riba, així com la seva prolongació pel nord, l’Avinguda de la Generalitat, amb una longitud de 2 km, constitueixen l’eix central vertebrador del nucli urbà, així com també del polígon que es troba a migdia seu. Orientat de sud a nord, es tracta, de fet, de la N-II al seu pas per Pallejà.</span></span> </p> <p>Fa un lleuger pendent amb cotes més altes a tramuntana que a migdia. En les seves façanes encara es poden anar identificant diverses edificis d'interès arquitectònic que en general, a banda del castell, es poden situar entre el darrer quart del segle XIX i els nostres dies, constituint un mostrari ben divers de tots els estils arquitectònics.</p> <p><span lang='CA'><span>Se sap que fins l’any 1928 va ser un camí de terra. Llavors, es va pavimentar.</span></span></p> | 08157-117 | Avinguda de Prat de la Riba | <p><span lang='CA'><span>Format a partir de l’any 1767, en temps del rei Carles III, quan es va obrir una nova carretera general de Madrid a França. A final d’aquell mateix segle es van començar a bastir cases a la banda de muntanya. En el decurs del segle XIX s’hi van construir cases més sumptuoses, com ca l’Olivella. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Hi havia dues societats recreatives i un hostal. Ha tingut diversos noms al llarg dels seus 200 anys de vida: carretera nova, carretera Reial, Carretera Nacional, avinguda Prat de la Riba, Via 14 d’Abril, Avenida José Antonio. Finalment, l’any 1979 va recuperar el nom de Prat de la Riba, president de la Mancomunitat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Pel que fa a l’avinguda de la Generalitat (del Caudillo, després de 1929), tradicionalment s’havia conegut com a carrer de cal Lluís.</span></span></p> | 41.4205739,1.9975758 | 416233 | 4585931 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94027-117pratriba06.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 102|105|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 94030 | Pintures murals de la capella del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-la-capella-del-castell | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- SARRI, Agnès (1995). <em>Castell de Pallejà. Memòria Històrica.</em> Memòria inèdita dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Consultable en línia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Restaurades l'any 2002. | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Pintures murals a la calç sobre morter de calç i sorra, de pintor desconegut, corresponents a l’antiga capella del Castell de Pallejà. Localitzats en els murs est i nord de l’antiga capella, els colors utilitzats van ser obtinguts a base de pigments d’origen mineral: negre, ocre, groc, siena torrat, ombra natural i blanc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta de les restes de decoració mural de l’antiga capella del castell, que estava situada sobre l’espai dels cups. Aquest espai ara a la vista, ja que, en el decurs de les obres de rehabilitació efectuades entorn a l’any 2000, es va extreure el sostre que separava els dos nivells per tal de construir una escala d’accés a totes les plantes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mostra interessant de l’art popular de l’època, tipus pictòric que, per ser popular, sovint era substituït sense miraments per altres decoracions posteriors, de manera que cal celebrar que es conservessin en el castell de Pallejà.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el mur est trobem el fragment més gran en el qual es pot veure, a la part central de la composició, una estructura arquitectònica simple, de significació desconeguda, que emmarca una forma heràldica. S’identifiquen també fragments d’inscripcions difícils d’interpretar i una creu amb base arrodonida que podria correspondre a un element identificador del Viacrucis. A la part baixa de la paret es troba una sanefa ampla a mode d’arrimador, a base de triangles alternats negres i blancs.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el mur nord es trobem motius similars als descrits en l’est, com ara la creu i la sanefa, així com també s’identifiquen els carreus d’un brancal i la llinda possiblement d’una porta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la resta de paraments es van trobar altres restes disperses de decoració que van ser tractades per a la seva preservació.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08157-118 | Avinguda Prat de la Riba, 10 | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Datades de finals del segle XVII, amb possibles modificacions en el segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Quan es va dur a terme l’estudi històric del castell, l’any 1995, les pintures es van documentar en molt mal estat de conservació.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’any 2002 se’n van dur a terme tasques de neteja, estudi, conservació i protecció, en el context de les obres de rehabilitació del castell. Els treballs van ser duts a terme pel Taller – estudi de Conservació i Restauració de Pintures ARCOR. Van ser promogudes per l’Ajuntament de Pallejà amb la col·laboració de la Caixa del Penedès. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4217763,1.9967769 | 416167 | 4586066 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94030-119-decoracio04.jpg | Legal i física | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Desconegut | Per a la seva restauració es va analitzar el revestiment i es va poder detectar que estava compost per un total de vuit capes de diferents característiques i corresponents a diferents etapes decoratives de l’estança, anteriors a la descrita.Avui es poden observar protegides rere un vidre i al costat es troben plafons explicatius sobre el que s'hi representa i la seva cronologia. | 96|119|94 | 47 | 1.3 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||
| 94031 | Font de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-magina | XX | Presència de deixalles i pintades. | <p>Espai on ja no hi queda la font original, tot i que, per tal de recordar-la, s'hi ha instal·lat una aixeta amb polsador. L'àrea està condicionada per al lleure, amb vuit graons que permeten accedir, de baixada, des del pont que creua la riera Fonda fins a l'esplanada on es troba la font. També s'hi troben dos bancs de fusta en el pla i un banc corregut de pedra.</p> | 08157-119 | Carrer de Santa Magina amb la riera Fonda. | 41.4133153,1.9928979 | 415832 | 4585130 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94031-119magina01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94031-119magina02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94031-119magina03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94031-119magina04.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Antiga font i àrea de lleure que va ser força coneguda. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 94319 | Cal Tieso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tieso | <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà, Pallejà, p. 95.</p> | XX | Acabada de rehabilitar (2023). | <p>Edifici a quatre vents, situat a l'extrem de llevant d'una parcel·la delimitada pel carrer Roger de Llúria al sud, un torrent a l'oest, el carrer de Casanovas Ferrer a l'est i el de la Fontcoberta al nord.</p> <p>De planta rectangular de prop de 10 x 9 m i façana principal a llevant, encabeix planta baixa i primer pis, amb teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana, en un moment posterior al de la seva construcció, es va afegir a la part superior un acabat semicircular a la part central i amb merlets ceràmics a la resta de la façana, que va ser arrebossada i acabada a la part central amb un escut de guix on hi hauria hagut algun tipus de lletra o la data de la refacció.</p> <p>Amb la rehabilitació de la casa, acabada l'any 2023, es van repicar totes les parets deixant la fàbrica, de maçoneria de pedra rogenca i morter de calç a la vista, i va desaparèixer l'escut esmentat. Les obertures no segueixen avui cap simetria. La parcel·la va ser delimitada amb gabions.</p> | 08157-120 | Carrer Roger de Llúria núm. 9 (B) | <p>Segons l'Albert Massegur, el renom de Tiesso ve d'antic, ja que es documenta un tal Josep Tiesso l'any 1820.</p> | 41.4225446,1.9929484 | 415848 | 4586154 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94319-120caltieso01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94319-120caltieso02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94319-120caltieso03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94319-120caltieso04.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 94320 | Escut dels Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-torrelles | XVI-XVII | <p>Llosa de pedra de prop de 80 x 72 x 12 cm perfectament allisada i l'escut dels Torrelles esculpit en baix relleu. Consisteix en tres torres, dues juntes l'una al costat de l'altra i a la part inferior una tercera entre les dues de dalt. Les tres es troben a l'interior d'una línia incisa dibuixant la forma d'escut.</p> | 08157-121 | Avinguda de Prat de la Riba, 10 | <p>Sembla que aquest element va ser trobat a la dècada de 1980 en el decurs d'uns rebaixaments de terres efectuats a la plaça del castell.</p> | 41.4217321,1.9967820 | 416167 | 4586060 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94320-121escuttorrelles02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94320-121escuttorrelles03.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 94321 | Pedrera Muschelkalk | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-muschelkalk | <p>- ESPÍNOLA CAZORLA, Roberto (2020). <em>Itineraris del patrimoni geològic i miner del Baix Llobregat.</em> Edicions del Llobregat, p. 115.</p> | <p>Es tracta d'una pedrera abandonada de la qual s'extreia roca calcària per triturar-la i fer-la servir com a material de construcció, la calç, per part de la fàbrica Molins. Actualment, encara s'hi pot trobar maquinària i construccions que posen de manifest el record d'aquella època, com el sistema de cable aeri de Ciments Molins. Des de la pedrera, el material era traslladat a dita fàbrica, situada ja al terme de Sant Vicenç dels Horts, per mitjà d'un cable aeri.</p> <p>Ara és també l'hàbitat de diverses espècies d'animal, d'entre els quals destaca la Merla blava (<em>Monticola solitarius</em>), que es pot observar (amb relativa facilitat) durant tot l'any.</p> | 08157-122 | Camí del Forn o de les Pedreres, a prop d'1,2 km del seu inici, al barri de les Masies. | <p>El seu origen va ser el subministrament de matèries primeres a la fàbrica propera de Cementos Molins. Al voltant de 1928, Ciments Molins va ampliar els seus terrenys de la fàbrica de Quatre Camins amb la incorporació de 70.000 m2 on havia funcionat anys enrere una fàbrica de totxos que havia fracassat.</p> <p>Allà es va fer un edifici d’oficines, un magatzem de recanvis, una nau sense tancament per hidratar la calç produïda pels antics forns i un habitatge on hi havia de viure l’encarregat. També es va construir una gran nau de matèries primeres on s’instal·là un pont grua i quatre sitges sobre les quals es va col·loca l’estació receptora d’un telefèric, que comunicaria la fàbrica amb la pedrera de Pallejà.</p> | 41.4146689,1.9818369 | 414910 | 4585291 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94321-123pedrera02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94321-124pedrera03.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 94322 | Cal Parrosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parroses | <p>- MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms</em>. Ajuntament de Pallejà.</p> | XX | Va ser objecte de reforma a finals del segle XX. | <p>Edifici a quatre vents de planta rectangular de prop de 15 x 10 m amb la façana principal orientada a migdia, situada a l'extrem sud d'una parcel·la enjardinada de prop de 2.500 m2.</p> <p>Disposa de planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant, amb pendents diferents, el carener paral·lel la façana principal i rematada a migdia per una balustrada de tres trams. La façana principal està distribuïda en tres eixos d'obertures. Les de la planta inferior són acabades amb un arc rebaixat; les de la planta noble són rectangulars i disposen de balcó i les del segon pis són obertures rectangulars simples, totes amb un marc en relleu de color blanc que ressalta sobre el rosat de la resta de la façana.</p> <p>Pel que fa a la resta de façanes, les obertures, de dimensions menors, no segueixen cap simetria.</p> | 08157-123 | Carrer Vallès i Ribot, 7 | <p>Casa dels Duran, que després van ser Parrosés i encara més tard, Ribot. L'any 1830 s'hi documenta un Joan Duran, dit el Parrosés. (Massegur, 2014: 88)</p> | 41.4212476,1.9987312 | 416330 | 4586005 | Primeres dècades del segle | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94322-123calparroses01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94322-123calparroses02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94322-123calparroses03.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||
| 94323 | Villa Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-ramona | XX | <p>Edifici entre mitgeres amb façana principal a llevant, a l'avinguda de Prat de la Riba. A migdia la parcel·la dóna a un solar, i a ponent a un pati interior enjardinat de planta triangular, de tal manera que la parcel·la disposa d'uns 330 m2.</p> <p>Es tracta d'una construcció de planta rectangular allargassada de prop de 10 x 5 m de costat que encabeix planta baixa i primer pis, amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, coronat, en aquest costat, per una balustrada decorada amb roleus vegetals.</p> <p>Presenta dos eixos d'obertures, amb la porta d'alçat simple a mà esquerra i finestra enreixada a mà dreta en planta baixa. A la planta noble es troben dues obertures simètriques a les inferiors, amb porticons de persiana pintats de color grana, que donen a un balcó corregut. Aquestes darreres obertures es troben emmarcades amb una franja en relleu que, a la part superior, a manera de coronament, presenten decoració floral en baix relleu, de regust modernista. Per sobre seu hi ha un fris decorat amb respiradors també decorats. Entre el fris i els balcons, hi ha sis rajoles disposades l'una al costat de l'altre centrades, en les quals es pot llegir el nom de 'Villa Ramona'.</p> | 08157-124 | Avinguda Prat de la Riba, 50 | <p>No n'hi ha referències publicades.</p> | 41.4205001,1.9974170 | 416219 | 4585923 | 1920-30 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94323-124calaramona01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94323-124calaramona02.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 94324 | Villa Gloria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-gloria | XX | <p>Edifici exempt de planta rectangular allargassada de prop de 15 x 6 m, amb orientació est-oest, façana principal a llevant i en una parcel·la de prop de 800 m2. Pel costat de migdia, la casa dóna al carrer del Mestre Falla, mentre que a llevant dóna al carrer d'Àngel Guimerà.</p> <p>Disposa de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a quatre aigües. Es caracteritza per ser pintada tota de color blanc llevat dels motius decoratius, de garlandes coronant les obertures, frisos entre plantes, respiradors i motiu decoratiu central amb el nom de la casa, que es troben pintats de color grana. Presenta un afegitó posterior als costats nord i oest.</p> <p>Les obertures segueixen una certa simetria, disposades en dos eixos a la façana principal i cinc a la lateral que dóna al carrer Mestre Falla. Disposa també d'un cos avançat amb balustrada a la façana principal que en planta baixa dóna accés a la casa i a la part superior crea una terrassa.</p> | 08157-125 | Carrer Àngel Guimerà, 1 | <p>No hi ha referències publicades d'aquesta casa.</p> | 41.4161494,1.9972110 | 416196 | 4585441 | 1920s | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94324-125villagloria03.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 94325 | Cal senyor Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-pasqual | XX | Sembla haver estat objecte de rehabilitació a finals del segle XX o principis del XXI. | <p>Edifici a quatre vents, de planta rectangular de prop de 14 x 8 m, amb orientació nord-sud i façana principal a l'Avinguda de Prat de la Riba. Dóna també, pel costat nord, al carrer d'Enric Borràs. Les altres dues façanes donen a la parcel·la, enjardinada, de la pròpia casa. Disposa, únicament, de planta baixa amb teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana està coronada amb un mur d'alçat curvilini, que és el tret més característic de l'edifici, amb tres respiradors amb decoració de garlanda i motiu decoratiu central de tipus similar.</p> <p>Presenta cinc obertures en planta baixa: una porta centrada al costat de la qual hi ha dues finestres d'alçat quadrangular i, als extrems, dues finestres més coronades amb arc de mig punt. Les quatre finestres disposen de porticons de persiana de fusta.</p> | 08157-126 | Avinguda Prat de la Riba, 78 | <p>No es té constància de cap dada publicada sobre la seva construcció i evolució.</p> | 41.4197692,1.9976218 | 416235 | 4585842 | 1924 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94325-126calsenyorpasqual04.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 94326 | Cal Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribot | XX | Rehabilitada a finals del segle passat o principis del XXI. | <p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, estreta i allargassada, orientada est-oest, amb la façana principal a ponent, a l'avinguda Prat de la Riba. Esta format per un cos original, de prop d'11 x 4,5 m, al qual n'hi ha un altre d'afegit pel costat de llevant.</p> <p>L'original disposa de planta baixa i primer pis. A la planta baixa s'obre, centrada, una finestra i, al costat dret, la porta d'accés. Al primer pis, centrat respecte de la finestra, s'obre un porta que dóna a un petit balcó. La façana és pintada de color blau clar i les obertures centrades es troben emmarcades amb una franja en relleu de color gris, coronada amb línies corbes.</p> <p>L'edifici és coronat amb una balustrada amb decoració vegetal a banda i banda d'un merlet corvart amb motiu central circular amb decoració vegetal calada. Rere la balustrada, la teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> | 08157-127 | Avinguda Prat de la Riba, 37 | <p>No s'ha localitzat cap notícia històrica publicada.</p> | 41.4210642,1.9975676 | 416232 | 4585985 | 1910-1920 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94326-127calribot01.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-14 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 94327 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-10 | <p>MASSEGUR, Albert (2014). <em>Onomàstica de Pallejà. Noms de lloc, de persona, de família i renoms. Ajuntament de Pallejà</em>, p. 91.</p> | XIX | En procés - aturat- de rehabilitació. | <p>Masia de planta basilical de prop de 14 x 10 m i façana principal a migdia i lateral a l'Avinguda de la Generalitat. Encabeix planta baixa, primer pis i golfes al cos central. L'accés principal es fa per la planta baixa de la façana de migdia, a la qual s'accedeix des d'un jardí i passant per una porxada afegida amb balustrada que dota al primer pis d'una terrassa.</p> <p>També s'hi pot accedir per l'Avinguda de la Generalitat, per un portal situat al costat dret de la façana. En aquest costat, al nivell de la planta noble s'observen dues obertures que dónen a un balcó corregut en tota la façana, amb detalls de forja. Per sobre de les dues obertures s'observen quatre respiradors circulars decorats amb motiu d'estrella de 8 puntes. Tanmateix, a primer cop d'ull, gran part de les obertures semblen haver estat modificades respecte de la construcció original.</p> <p>Pel que fa al cos central, a nivell de golfes, presenta a migdia quatre finestres acabades amb arc de mig punt que potser, avui, i juntament amb el balcó corregut de ponent, són els trets visibles més característics de l'edifici.</p> <p>A la façana de ponent, en planta baixa i entre la porta i els dos finestrals que hi ha, s'observa una rajola triangular on s'hi llegeix, incisa, la data de 1879, per sota de les inicials J.R.</p> | 08157-128 | Avinguda de la Generalitat, 174 | <p>Casa pairal dels Roca de la Bòbila. Joan Roca Salas i Teresa Monné Casanovas, originaris d'Esplugues de Llobregat, s'hi van establir el darrer quart del segle XIX.</p> | 41.4272122,1.9960604 | 416114 | 4586669 | 1879 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94327-128calroca06.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||
| 94328 | Xemeneia de la fàbrica tèxtil Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-textil-matas | <p>- DÍAZ, César; GUMÀ, Ramon (2008). 'Patologia, diagnòstic i recuperació de xemeneies industrials de fàbrica de maó'. <em>Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Assaig i recerca</em>. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Recursos Culturals. Diputació de Barcelona. Barcelona, pp. 23-48.</p> | XX | <p>Xemeneia industrial de maó ceràmic i de tub cilíndric, una de les dues úniques que queden a Pallejà. Aquesta mena de construccions coincideixen generalment amb l'adopció de la caldera de vapor com a nova tècnica en els processos de producció, i amb l'ús del carbó com a recurs energètic natural.</p> <p>Comencen a proliferar cap a la segona meitat del segle XIX i la seva construcció perdura al llarg de tota la primera meitat del segle XX, fins ben entrats els anys cinquanta, quan pren el relleu l'energia elèctrica. De la industria a la qual pertanyia encara en resten també algunes naus.</p> | 08157-129 | Carrer del Pla de l'Olivella, 4 | <p>La construcció de la fàbrica tèxtil de l'empresa Matas, S.A. es va iniciar entre els anys 1947-48 i la fàbrica es va posar en funcionament l'any 1951.</p> | 41.4160881,2.0009174 | 416506 | 4585430 | 1948-51 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-129-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-129-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94328-12904.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 94484 | Ca l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespluga | XX | Vidres trencats i deixalles a l'interior de la parcel·la. | <p>Situada al sud del nucli urbà, enmig d'una parcel·la protegida amb tanques que dóna, al carrer del Mestre Falla per tramuntana; al carrer d'Àngel Guimerà a llevant i el camí de la Magina per migdia.</p> <p>L'accés principal es fa pel nord. L'edifici respon a una tipologia de torre d'estiueig d'abans del modernisme. Té elements típics com ara la galeria o la torre annexa que sobresurt. A la façana del darrere hi ha una escala amb volta. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, avui amb tonalitats blaves. A un costat de la casa hi ha un pou. Tot el jardí que l'envolta respon a unes solucions constructives i organitzatives de l'època. Els murs de pedra dels aterrassaments de la cara nord tenen cert interès.</p> | 08157-130 | Carrer del Mestre Falla, 9 | 41.4158066,1.9970080 | 416179 | 4585403 | 08157 | Pallejà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94484-130-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94484-130-02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 94960 | Escultura 'Torres de les cultures' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-torres-de-les-cultures | XXI | <p>Escultura que presideix la rotonda, ubicada cap a migdia, no centrada. Es composa de dues estructures metàl·liques a manera de torres piramidals que es composen cadascuna de tres formes trapezoïdals lligades a les subjectades pels quatre eixos que conformen la piràmide. A la base, les dues estructures es troben unides per mitjà d'una corda anusada.</p> | 08157-131 | Rotonda situada a la Ronda de Santa Eulàlua amb carrer de Cervantes | 41.4170055,2.0003514 | 416459 | 4585533 | 2007-2011 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94960-131tasensio2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94960-131tasensio3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | José Antonio Asensio Fernández | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 94961 | Escultura en homenatge a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-a-la-sardana | XXI | <p>Escultura formada per dues figures esquemàtiques planes tallades en acer corten i representant un home i una dona l'un davant de l'altra amb els braços estesos cap endavant i agafats de la mà. L'escultura es troba sobre una base de formigó sense cap inscripció.</p> | 08157-132 | Avinguda Prat de la Riba, 24 | 41.4216777,1.9969778 | 416184 | 4586055 | 2003-2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94961-132dansaires2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94961-132dansaires3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 94962 | Escultura 'l'abraçada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-labracada | XXI | <p>Estructura de ferro sobre base de formigó sense cap inscripció.</p> | 08157-133 | Carrer de Sant Isidre | 41.4219614,1.9999481 | 416432 | 4586083 | 2003-2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94962-02-133resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/94962-03-133resize.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Escultura realitzada com a culminació de les obres d’urbanització del Sector Est. Té com a significat l’abraçada a través del gest de posar el braç per darrera de l’espatlla d’una altra persona | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 95038 | Escultura en homenatge als 25 anys de la coral Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-als-25-anys-de-la-coral-pau-casals | XXI | <p>Representació de la imatge de Pau Casals tocant el violoncel en làmines de acer corten pintat i tallat en diversos plans, col·locada al mur de formigó que tanca el parc de la molinada per la part de llevant. Al darrera, a tocar del mur, es troba la cadira, pintada de color gris fosc; al mig i de color gris clar, el personatge; i, al davant, de nou de color gris fosc, el violoncel.</p> | 08157-134 | Carrer de Nostra Senyora de Loreto, a llevant del parc de la Molinada | <p>Encàrrec de l'Ajuntament per tal de commemorar els 25 anys de la coral Pau Casals.</p> | 41.4217582,1.9979896 | 416268 | 4586063 | 2002 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95038-02134resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95038-03133resize.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Joan Torras Jareño | Al costat hi ha la placa commemorativa. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||
| 95039 | Escultura de la vela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-vela | XXI | <p>Escultura de dues peces que juga amb les formes triangular, en ferro, i rectangular, en pedra, que representa la vela d'un vaixell. Es troba sobre una base quadrada de formigó.</p> | 08157-135 | Carrer de la Riera Boter amb la Ronda de Santa Eulàlia. | 41.4266451,1.9982162 | 416294 | 4586605 | 2003-2007 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95039-02135resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95039-03135resize.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Jordi Torras Jareño | Escultura cedida a l'Ajuntament pel seu autor després d'haver estat presentada en un concurs. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 95040 | Escultura en homenatge a Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-homenatge-a-santa-eulalia | XXI | <p>Es tracta d'una gran placa de acer corten amb la part superior representant les quatre barres a diferents nivells i la inferior amb representació calada de la creu de santa Eulàlia.</p> | 08157-136 | Rotonda de l'Avinguda de Prat de la Riba amb ronda de Santa Eulàlia. | 41.4151407,1.9998644 | 416416 | 4585326 | 2011-2015 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/95040-02santa-eulaliaresize.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Joan Torras Jareño | Escultura encarregada a l'arquitecte municipal per l'Ajuntament en homenatge a la patrona del municipi. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 95041 | Xemeneia de la Bòbila Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-roca-0 | <p>- DÍAZ, César; GUMÀ, Ramon (2008). 'Patologia, diagnòstic i recuperació de xemeneies industrials de fàbrica de maó'. <em>Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Assaig i recerca</em>. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Recursos Culturals. Diputació de Barcelona. Barcelona, pp. 23-48.</p> | XX | <p>Xemeneia industrial de maó ceràmic i de tub cilíndric, una de les dues úniques que queden a Pallejà. Aquesta mena de construccions coincideixen generalment amb l'adopció de la caldera de vapor com a nova tècnica en els processos de producció, i amb l'ús del carbó com a recurs energètic natural.</p> <p>Comencen a proliferar cap a la segona meitat del segle XIX i la seva construcció perdura al llarg de tota la primera meitat del segle XX, fins ben entrats els anys cinquanta, quan pren el relleu l'energia elèctrica.</p> | 08157-137 | Avinguda Prat de la Riba, 184 | 41.4100494,2.0015181 | 416548 | 4584759 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui es poden llegir les lletres de la fàbrica a la qual pertany al llarg de la xemeneia | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 320,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc