Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
87326 | Cal Díez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diez | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Habitatge de cos, de planta rectangular que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis; es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, i te l'accés per la façana est que dona a un pati interior al que s'accedeix a través de una reixa que protegeix la porta del barri, que és de maçoneria. La façana orientada a sud dona al carrer Rambla de Catalunya, i te el carener de la teulada paral·lel a aquesta. Presenta, en aquesta banda, i en l'est, les obertures a l'alçada del primer pis: tres línies compositives, amb el centre marcat per un balcó de brèndoles en reganyol i en forma de pit de colom. La decoració de les brèndoles és molt senzilla, amb pic d'ànec a l'extrem que toca al passamans i flors de gavarrera a la panxa del pit de colom, a la part inferior. Tots els buits (balcó i finestres), que s'obren a l'exterior a la mateixa façana, que actua de principal, estan emmarcats en el terç superior per un ressalt i un ràfec de rajola vidrada en blanc i blau formant escacs. La part superior de la façana es corona amb una mena de merlets amb aiguavessos de rajoles vidrades en escacs blancs i blaus, que s'aboquen cap al carrer. Al centre, sota el gran merlet central s'endevina la traça d'una decoració esgrafiada que devia emmarcar un element decoratiu en marc d'escut, avui desaparegut. | 08158-165 | Rambla de Catalunya, 5 | Gabriel Díez, el propietari, estava casat amb l'Adoració Giner Ràfoles, i va construir aquesta casa a finals de la dècada de 1930. Va venir de Nonasp, Matarranya, i era de profesió ferroviari (Ahicart et al., 2019). | 41.4365600,2.0054500 | 416911 | 4587698 | 1934-45 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87326-foto-08158-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87326-foto-08158-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87326-foto-08158-165-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87327 | Villa Maria Cristina/Cal Clau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maria-cristinacal-clau | XX | Edificació aïllada, de planta allargada i composta, al tractar-se de dos edificis adossats. Es cobreix amb una teulada composta, de teula àrab, acabada amb ràfec recolzat en bigues volades. El ràfec és continu i està recolçat en ménsules de fusta. Només disposa de planta baixa, i conserva, a la façana lateral que dona al carrer, la rajola original que amb el nom, Villa Maria Cristina. En aquesta mateixa façana, les finestres estan protegides per reixes de fonería i sengles ràfecs de teula àrab. L'accés a la casa es fa per una porta oberta a un barri de maçoneria amb una decoració geomètrica realitzada amb peces de construcció rodones i maons plans. | 08158-166 | Carrer Baixada de Can Minguet, 32 | 41.4420200,2.0093600 | 417244 | 4588301 | 1920-30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87327-foto-08158-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87327-foto-08158-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87327-foto-08158-166-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El nom de Cal Clau li ve donat al Catàleg Patrimoni Arquitectònic del Papiol.Aquesta és una de les edificacions aïllades que caracteritzen les construccions d'estiueig al Papiol durant la primera meitat del segle XX. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
87328 | Cal Francisco Mallorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisco-mallorca | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Es troba en molt bon estat de conservació | Edifici de planta quadrangular, amb teulada àrab disposada a dues vessants, paral·lela al carrer. Consta de planta baixa i dos pisos i presenta una façana disposada amb un ordre escrupulós pel que fa a les seves obertures. Totes es presenten amb llindes i brancals de pedra vista, la major part són de llinda recta, exceptuant la de la porta d'accès, que és d'arc carpanell. En planta baixa es mantenen, a les finestres, les persianes de llibret, i a la porta, una interessant fusteria que simula uns arcs mixtilinis en gola i que reforcen el vidre que protegeix el forat. Els balcons, que s'obren al centre de la primera i segona planta, tot marcant l'eix central de simetria de la façana, presenten sengles baranes de barrots amb dibuixos geomètrics i pseudo magolles. El del primer pis te, a la llinda i en relleu, l'anagrama del calvari amb la creu central i els pins a banda i banda. | 08158-167 | Carrer Barcelona, 19 | Francesc Amigó Faura (Francisco) era un cabaler de cal Pensit. Es va casar el 1860 amb la Caterina Casanovas Barba, dels Casanovas botiguers. Durant uns anys foren masovers de can Canals. A mitjans anys 1880 van anar a viure al carrer de Barcelona. Francisco Mallorca fou jutge municipal el 1892 i era un dels principals propietaris de finques rústiques del poble. El seu fill, Antoni Amigó Casanovas fou representant i distribuidor de la revista Patufet de periodicitat setmanal (Ahicart et al., 2019). | 41.4370100,2.0099600 | 417288 | 4587744 | 1875? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87328-foto-08158-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87328-foto-08158-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87328-foto-08158-167-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les façanes que més caràcter donen al carrer Barcelona. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
87329 | Casa Anna Mayné Esquivias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-anna-mayne-esquivias | XX | En procès de restauració | Edifici de factura contemporània. Està construit amb formes lliures de formigó vist, sobretot a la configurició de les teulades, amb grans obertures de vidre que donen llum l'interior de la casa. | 08158-168 | Carrer Jaume I, 2 | Construït segons criteris post-racionalistes. | 41.4384100,2.0152800 | 417734 | 4587894 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És l'edifici de factura contemporània més destacable del Papiol. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87330 | Torrent de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font | El torrent de la Font és un petit curs d'aigua que ha generat una vall relativament important en amplitud i profunditat, ja que la base del terreny està formada per uns potents estrats d'argila. De tota manera, és força curta. El torrent apareix darrera de la masia de can Tintorer i després discorre a l'oest de la masia fent de partió entre els terrenys de can Maimó i de can Tintorer. Acaba el seu recorregut a la riera de Rubí. | 08158-169 | Darrera la masia de Can Tintorer | 41.4558600,2.0050900 | 416905 | 4589842 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87330-foto-08158-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87330-foto-08158-169-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||||
87331 | Torrent de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-salut | El torrent de la Salut apareix a la part alta de la muntanya del Puig Madrona recollint les aigües pluvials i les surgències naturals, com les de les fonts del Lleó i del Vernet. La part alta és molt profonda però molt emboscada i no es pot seguir el seu curs. A partir de la font del Vernet, que es va netejar fa pocs anys, la vall s'obre i el torrent desemboca per la dreta al torrent de ca n'Esteve de la Font. | 08158-170 | Muntanya del Puig Madrona | 41.4470800,2.0234300 | 418426 | 4588849 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87331-foto-08158-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87331-foto-08158-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||||
87332 | Torrent de la Font de Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-de-ca-lesteve | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | Es un curs intermitent d'aigua que es forma a les vessants del Puig Madrona, sota la Salut i que forma una vall que per la seva banda esquerra es troba amb la part posterior de ca n'Esteve de la Font (masia de la que pren el nom) i per la part posterior de la vila del Papiol. A la banda dreta trobem les cases del Puigmadrona. Poc després de passar les cases del Puigmadrona desemboca al torrent de Batzacs. Com totsd els torrents del Papiol, a la banda alta és molt estret i emboscat de vegetació. Al costat del torrent hi ha diverses fonts i la primera captació d'aigües per a la vila. A partir de ca n'Esteve, la vall s'obre molt i s'utilitza en agricultura. | 08158-171 | Ca n'Esteve de la Font/Cases del Puig Madrona | L'any 1880 es feren treballs per portar l'aigua potable al Papiol des del torrent de Ca n'Esteve, que foren dirigits per l'enginyer F. Aymansó. En l'any 1904 s'hi treballà també en la mateixa font i es construiren els rentadors públics. Dirigia les obres l'enginyer Teodor Aguiló. El 1926, sota la direcció tècnica del Dr. Faura i Sans, en el pou i mina de Ca n'Esteve, es va fer la troballa d'un major doll d'aigua (Martí Albanell, 1926:35). | 41.4437000,2.0154400 | 417754 | 4588482 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87332-foto-08158-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87332-foto-08158-171-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
87333 | Torrent del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-gavatx | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Amb una gran degradació en el seu pas pel nucli urbà | El torrent del Gavatx és un curs intermitent d'aigua que recull les aigües pluvials i de fonts de la zona del sud de les Escletxes, i es forma sota el camp de les Forques. Passa per la zona del peu de la Costa i acaba ajuntant-se amb el torrent de les Argiles. | 08158-172 | Al costat del polígon industrial sud | Sota el camp de les Forques, lloc de captació d'aigües i inici del torrent, hi ha l'ermot del Gajo, a llevant del qual passa el camí que duia del Papiol a la Rierada. El torrent ha estat canalitzat al llarg de la història. Antigament desembocava les aigües molt a prop del molí de l'Argemí. El seu cabal era format per l'aiguabarreig dels seus dos principals afluents, el torrent del Gavatx (que passa tocant les parets del carrer del Peu de la Costa), i el de les Torrenteres (que es trobava llavors més a prop del riu que de la masia del Colomer). La primera reforma d'aquest torrent fou necessària quan es van enllaçar dos recs: el que ve de la Casa de l'Aigua amb el rec vell, o sigui, el que comença a les fàbriques. Aquest enllaç s'efectuà a principis del segle XIX; en allargar-lo per mor e conduir les seves aigües al rec anteriorment esmentat, que ja era construït feia molts anys. Aquest torrent calgué desviar-lo en direcció esquerra, i així l'aigua podria travessar-lo per sota. La segona reforma va ésser el 1856. En construir-se el ferrocarril, fou necessari construir dos ponts per tal de travessar els dos afluents anteriorment esmentats. Un d'ells, el del torrent del Gavatx, feia de camí principal per accedir al Papiol, en el tros conegut per la Rasa. Sis anys més tard, el 1862, Rubí i Castellbisbal sol·licitaren la construcció d'una carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei i, majorment amb l'estació de ferrocarril. El 14 de juliol de 1862, es va acordar construir la carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei. El diputat Prats i Soler va comunicar que la Diputació aportaria els dos terços del seu pressupost, mentre que la part restant havia d'ésser sufraga pels municipis de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei, el Papiol i la companyia Ferrocarriles del Centro, que també era part interessada. El Papiol no va donar mostres d'interessar-se pel projecte, ja que el propietari del Castell, advocava per transformar en carretera el ramal antic del camí reial, que a partir del 1764 només servia per la comunicació amb el Vallès. Per construir la carretera, el problema radicava a travessar la via fèrria i passar per l'estació. Va ésser aprofitat el pas de l'aigua del torrent del Gavatx i s'amplià d'acord amb les necessitats dels vehicles d'aquell temps. El pas va ser cobert amb bigues de ferro, que li van donar el nom amb què es va conèixer des d'aleshores: el pont de Ferro (Faura i Casanovas: 1999: 98-102) Les aigües d'aquest torrent es van desviar amb una variant d'uns 90º, per la qual cosa aquell pont havia d'absorbir l'aigua de l'altre torrent. Aquest fet va ocasionar la canalització dels dos afluents del torrent del Colomer, amb gruixudes parets reforçades amb esperons. Amb la construcció de l'autopista, es va desplaçar de nou la confluència d'aquests dos torrents: la construcció del pont de l'autopista ha fet que s'uneixen noves aigües, tot augmentat el seu cabal: les que pertanyen a la vessant del torrent de Batzac. D'aquesta manera prop d'aquest pont s'uneixen actualment les aigües dels torrents Gavatx, Magre i Torrenteres amb el seu afluent, anomenat de les Argiles. | 41.4342000,2.0137700 | 417603 | 4587429 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87333-foto-08158-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87333-foto-08158-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
87334 | Habitatge del Carrer de la Salut, 3-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-la-salut-3-5 | XIX-XX | Modificada en part la seva estructura original | Habitatge entre mitgeres, amb la cobertura composta, amb els careners perpendiculars a la façana principal i cal traçat de carrer de la Salut. La façana és pana i no està pintada. Les obertures originals que s'obren són petites: dues finestres i una porta moderna sobredimensionada, i la mes interessant de totes és una antiga porta d'accés, d'arc de mig punt, amb les dovelles de maons vistes fins a l'alçada de l'imposta de l'arc. Te marxapeu de pedra i està cegada. A sobre d'aquesta porta, hi ha una finestra de mòdul vertical. | 08158-173 | Carrer de la Salut, 3-5 | 41.4393700,2.0120400 | 417465 | 4588004 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87334-foto-08158-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87334-foto-08158-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87334-foto-08158-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquesta casa i la majoria de les que es troben al carrer de la Salut, estan vinculades a l'inici del nucli de població actual. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
87335 | Bosc del Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-blanc | Bosc que embelleix l'entrada al Papiol i que allotja un petit parc infantil de propietat del municipi, i una font. Pel que fa a l'arbrat, hi ha una barreja d'espècies autòctones que es poden trobar als boscos del voltant, com el pi pinyer, amb d'altres pròpies de jardí. El parc genera una interessant zona ombrícola periurbana tot dominant el Torrent de Batzacs. | 08158-174 | Carrer de Sant Jordi, 5 | L'any 1965 l'ajuntament del Papiol comença a negociar amb el propietari dels terrenys (havien estat de la casa de Cal Blanc), per a la cessió dels terrenys per tal de fer un lloc d'oci per a la ciutat. Aquest parc es va finalitzar l'any 1969. La intenció en el moment de la seva creació va ser oferir un lloc d'oci per infants i persones adultes, ja que a l'estiu es destinava a espectacles musicals. | 41.4373900,2.0060500 | 416962 | 4587790 | 1967 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87335-foto-08158-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | S'hi accedeix per la BV-1466, hi ha, pujant a l'esquerra, en arribar a la població, un trencall que mena cap a la Colònia Casajuana, seguint el carrer de Sant Jordi. que travessa lateralment el parc. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
87336 | Alzina de les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escletxes | Alzina (Quercus ilex L) de grans dimensions que està acompanyada d'altres exemplars de la mateixa espècie, de menor mida, i que formen una interessant i reduïda comunitat de bosc espés de difícil accès a la zona de les Escletxes, dominant el camí que mena cap a Can Puig. | 08158-175 | Les Escletxes | 41.4382000,2.0174800 | 417918 | 4587869 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'alzina és la vegetació forestal clímax i típica del territori.. Es tracta d'un bosc perennifoli que ha estat tradicionalment eliminat per les tales i la proliferació de forns d'argila.L'alzina, s'acompanya d'un sotabosc amb dos estrats arbustius, un parell d'estrats herbacis, sovint poc diferenciats, i abundants plantes enfiladisses a més d'un estrat muscinal i liquènic.També hi ha estepes, brucs, bardissa i alguns pins introduïts. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||||
87337 | Ca l'Arís/Cal Sassó/Cal Brillant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lariscal-sassocal-brillant | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Casa de veïns, entre mitgeres, de planta rectangular, amb façana plana i un balcó amb galeria a l'alçada del primer pis. La coberta de teula corba, i està feta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta dues portes d'accés en planta baixa, l'esquerra de menors dimensions que la dreta i totes dues rematades amb un arc escarser. Presenta una composició simètrica de les obertures de la façana, amb l'eix central de la façana marcant la porta de major dimensions, el balcó del primer pis, protegit amb galeria de vidre amb fusteria, i el balcó del segon pis, aquest amb lleixa motllurada de pedra (tots dos presenten cartel·les o mènsules), com passa a la resta de finestres i obertures del primer i segon pis. La barana d'aquest balcó és de forja, amb brèndoles simples.Tres finestres quadrades de proporcions verticals s'obren per donar llum a l'altell, sobre la línia d'imposta. A continuació hi ha una cornisa continua motllurada, la qual antecedeix a l'ampit massís que amaga la canal i corona l'edifici. Conserva el ferro d'aguantar la politja en el moment de la seva construcció. | 08158-176 | Carrer Barcelona, 17 | El carrer Barcelona creix d'una manera important a partir de finals del segle XIX. Ca l'Arís era la casa pairal del segle XVIII dels Arís procedents de Matadepera. Va iniciar la nissaga l'Antoni Arís Escallola (1724-1806), casat amb la Rosa Ventura. El darrer Arís de l'estirp fou en Mateu Arís Llunell (1829), que va anar a viure a Abrera amb tota la família. Cal Sassó ja era coneguda l'any 1885. Era la branca lateral de cal Sassó. Els fundadors d'aquesta estirp foren el filador Francesc Casajoana Calopa (1856-1936) i Joaquima Amigó Casanoves. Cap dels seus tres fills va continuar a la casa. El gran, Pere, va marxar a Cuba durant la dècada del 1910. L'altre noi, en Miquel, va marxar del Papiol durant la Guerra Civil. La noia, la Josepa, es va casar amb Carles Font Julià de cal Sebastià Font i va anar a viure al carrer de les Parres. Després de la Guerra, la seva mare va anar a viure amb ella. L'any 1950, la casa era coneguda com a Cal Brillant. Alfons Pagès Masdeu i Roser Font Casajuana van venir a viure a la finca a mitjan de la dècada de 1940-1950. Ella era neta de cal Sassó, que fins aleshores havien viscut a aquesta finca. L'Alfons era barber.(Ahicart et al., 2019) | 41.4371600,2.0097400 | 417270 | 4587761 | 1900-25 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 102|106|98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87339 | Cal Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pares-0 | XX | Ha tingut una molt bona restauració, conservant íntegrament el seu disseny original. | Edifici aïllat, de planta quadrangular i terrat pla, excepte a la torre mirador que és a quatre vessants. Les façanes són planes, amb forats de llinda plana recercats. Destaca la barana de brèndola de fàbrica. Està envoltada d'un barri. La composició volumétrica resulta molt interessant de manera expressiva, fent un ús de singularització de la torre mirador, decorada amb ceràmica vidrada de color blau en la coberta. | 08158-178 | Carrer Almirall, 2 | La casa es va construir l'any 1940, en una zona del Papiol caracteritzada per la proliferació de cases-torre, moltes d'elles d'estiueig. | 41.4368000,2.0051000 | 416882 | 4587725 | 1940 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87340 | Col·leccions de la Coral La Perdiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-de-la-coral-la-perdiu | Vila García, J.A. (2001). El Papiol: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Ajuntament del Papiol-Coral 'La Perdiu'. | XIX-XX | Col·lecció d'estendarts de la Coral i altres objectes relacionats amb els cants de Caramelles i la història de l'entitat, com ara: Un piano donatiu del Sr. Voltas, compositor i director de la coral. Cistelles de cantar Caramelles. Una col·lecció de còpies de partitures d'obres del músic, compositor i director del cor, Sr. Voltes. Col·lecció de medalles commemoratives d'activitats musicals des del segle XIX. Cinc estendards, amb la vitrina original del més antic de tots. | 08158-179 | Societat Coral La Perdiu | 41.4359300,2.0076100 | 417090 | 4587626 | 1899 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87340-foto-08158-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87340-foto-08158-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87340-foto-08158-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada d'accés públic. Dels cinc estendards que es conserven dins dels locals de la Coral, dos van ser fets per l'artista local Ramon Faura durant els anys 1967 i 1970 (Vila García, 2001:141): el nou de la Coral i el dels Rossinyols Novells. El més antic de tots és del moment de creació de la Coral: l'any 1899, i és d'estil modernista.El més antic de tots es va realitzar l'any 1899, i porta brodada la data de constitució (Vila García, 2001:37). | 119|98|105 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87341 | Turó de Pongrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-pongrau | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Barri d'habitatges en aquest turó que correspon a un polígon urbà definit pel revolt de l'avinguda de la Generalitat de Catalunya, carrer Joan Santacana, carrer Pi i Margall, carrer Pare Remigi i fins a l'avinguda de la Generalitat de Catalunya. En aquest turó es concentren la major part de les cases d'estiuejants de principis del segle XX, com a can Pongrau, una de les primeres que s'hi van bastir. | 08158-180 | Avgda. Generalitat de Catalunya/Carrer Joan Santacana/carrer Pi i Margall/carrer Parre Remigi | El nom del turó fa referència a Cal Pongrau una antiga casa avui desapareguda. Els primers documents de cal Pongrau daten de l'any 1702. L'any 1910, es construeix dins la mateixa finca Villa Pongrau, al carrer de baixada que hi ha entre cal Pongrau i Villa Mercedes (Faura i Casanovas: 1999: 207). | 41.4370100,2.0042100 | 416808 | 4587750 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87341-foto-08158-180-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
87342 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer | XIX-XX | Carrer que surt de l'avinguda de la Generalitat de Catalunya i continua fins a l'oest fins a enllaçar amb el carrer d'Aribau. En aquesta trama urbana, hi ha edificacions aïllades de màxim interès. El fet de que sigui un carrer de poca densitat fa que aquestes quedin perfectament integrades i tinguin bona visibilitat com elements patrimonials. | 08158-181 | Carrer Àngel Guimerà | 41.4359200,2.0093400 | 417235 | 4587624 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87342-foto-08158-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87342-foto-08158-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un carrer que es va anar generant en una zona urbana a la primera meitat del segle XIX, en un indret fins aleshores periurbà, que havia estat dedicat a cultius. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
87343 | Passatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-0 | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XX | Passatge estret, entre carrers, amb escales, ombrívol i amb una palmera que ombreja els primers trams del pas, i que comunica el carrer Llibertat amb el carrer Migdia. L'accès més interessant es produeix pel carrer Llibertat, en el qual està construït un mur de pedra tractada a la manera d'un paredat escocès, de carreuat de mida diferent. Aquest mur acull la placa de nom del carrer. Aquesta senyalització està feta amb 12 rajoles vidrades de color blanc i presenta la següent llegenda: dins d'un cercle de color ataronjat, hi ha representats una balança equilibrada i pel davant d'aquesta, una espasa i bastó creuats amb una poma al centre. Al costat: 'Passatge Bellreguard', (el nom de la via pública), i per sota, el dibuix acolorit al natural d'un grup de 8 taronges. A la cantonada inferior esquerra hi h a la signatura del ceramista: S. Mari....[està perduda]'. | 08158-182 | Passatge Bellreguard, s/n | L'any 1965 es dignificava aquest passatge, que constitueix un lloc molt emblemàtic per al Papiol. Segons informació oral, aquest passatge porta aquest nom pel fet de rendre homenatge a un metge molt estimat al Papiol: el doctor J. Frederic Barberà, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d'aquella població, ubicada a l'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom. | 41.4384400,2.0107200 | 417353 | 4587902 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
87344 | Llegenda del pacte del diable i el senyor del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pacte-del-diable-i-el-senyor-del-castell | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | El pacte del diable i el senyor del castell. Segons una llegenda popular, amb motiu del terratrèmol del s.XV, el senyor del castell va fer un pacte amb el diable perquè li aixequés ràpidament un nou castell al territori que el rei li havia atorgat. Es va convenir que els treballs es farien en set nits, però que ningú més no ho veuria. A la nit que en feia set, un sastre, vassall del senyor del Papiol, va descobrir de matinada, i per casualitat, qui era el constructor del castell. En veure's sorprès, el diable, en un atac de ràbia, va rebotir a terra la pedra que duia, que era precisament la darrera. I renegant com un condemnat, es va fer fonedís, i se'n tornà cap a l'infern. D'aquí ve que a causa d'aquella maledicció, cauen cada any set pedres del castell del Papiol i no se sap d'on cauen. | 08158-183 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87344-foto-08158-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87344-foto-08158-183-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
87345 | Goigs i cobles de la Mare de Déu de la Salut de la casa rectoral de l'església de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-i-cobles-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-la-casa-rectoral-de-lesglesia-de-santa | Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia, Pons, A (1998) Exposició: Quin goig de goigs! Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. Http://bid.ub.edu/14pons.htm | XVIII-XIX | Es segueixen cantant a l'ermita | Composicions poètiques de caràcter popular dedicades a la Mare de Déu de la Salut del Papiol. Es canten col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos de cert relleu, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes tenen vuit versos. Pel que fa a l'edició impresa dels goigs, tot seguit es descriuen les dos que es conserven a la rectoria de la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol: 1. L'edició més antiga que es conserva, ha de correspondre als anys compresos entre 1750-1790, i en ella es fa esment al bisbe Diego de Astorga. 2. La segona edició, més moderna, és de la segona meitat del segle XIX (c. 1870-1890). Es transcriu el text recollit el 1926 pel Mossèn Frederic Martí Albanell (Martí Albanell, 1926:38-40): 'Goigs de Ntra. Sra. De la Salut.Puig ab titol conegut/sou dignament venerada:/siau la nostra advocada/Verge y Mare de Salut.Sou aquell velló sagrat,/figurat a Gedeón,/dels Sants Pares celebrat/per donar salut al món.Quan tot estava perdut/en lo cel fou decretat,/fos vostre titol honrat,/Verge y Mare de Salut Lo arcàngel Sant Gabriel/ab prestesa singular,/promtament baixà del Cel/venint per anunciar: Déu tenia previngut/per nosaltres la alegría,/tenint a Vós nit i dia/Verge i Mare de Salut. Foreu Vós per titular/nou cents anys ha, venerada/en esta iglesia sagrada/per tradició singular: Sentim molt lo haver perdut7tant temps vostra companyía,/puix sou Vós la nostra guia/Verge i Mare de Salut. Los miracles que Vós feu/ab títol tant singular,/nos fan a Vós dedicar,/a la Salut com veheu:/Títol ja no conegut,/ara tots lo comprenem,/que sempre de Vós serem/Verge i Mare de Salut. Lo doble reconegut/de aqueix temps tant dilatat,/penedintse del perdut,/devant Vós està postrat: A Vós humilment acut,/perque li siau la guia/contra tota malaltia/Verge i Mare de Salut. De tercianas i quartanas,/de febres i de tot mal,/sou Vós remey cordial: Sempre vostre zel acut,/ab prestesa singular,/a la que parir voldrà/Verge i Mare de Salut. Altres miracles Vós feu/si vostre favor demanam;/als lladres feu tenir peu;/deslliurau als qui su reclaman: En lo mar haveu volgut/al qui en Vós ha confiat,/lliurantlo de tempestat,/Verge i Mare de Salut. Permés de Déu es estat/bisbe de Astorga en Barcelona,/donantli la enhorabona,/obehïnt lo que ha manat: que entre tots fos convingut/ser en lo altar col·locada/vostra imatge intitulada/Verge i Mare de Salut. Puig de tots sou advocada/tenint per tots mals virtut;/ampareu al qui us reclama/Verge i Mare de Salut. V. Ora pro nobis, Sta. Dei Genitrix. R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Domine/Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere,/et gloriosae beatae Mariae sempre virginis interces-/sione a presenti liberari tristitia, et aeterna perfrui/laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. | 08158-184 | Carrer Mossen Rull, 8 | S'ignora l'origen d'aquestes composicions a la Mare de Déu de la Salut, tot i que pressuposant el seu culte com a mínim des del segle XIII en aquest indret, podria ser que ja existís des d'aquell moment. En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d'aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998). Ni dels goigs ni les cobles se sap l'autor ni la data de les composicions. Pel que fa a les cobles probablement eren recitades amb entonació de cançoneta pels ermitans aun sortien a recaptar pels pobles de la rodalia. L'any 1926 mossèn Frederica Martí Albanell deia que s'havien fet divuit edicions dels Goigs, i vuit edicions de les cobles. Amb posterioritat se n'han fet algunes altres. De qualsevol manera les edicions dels goigs que es conserven a la casa rectoral són del segle XVIII i XIX., i la de les cobles, pels volts de 1760-1770. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 1986 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87345-foto-08158-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87345-foto-08158-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87345-foto-08158-184-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A la casa parroquial es conserven copies de dues edicions d'aquest goigs (la primera amb una variant posterior), així com un facsímil fet amb motiu de l'aplec de la Mare de Déu de la Salut de l'any 2000.Són d'autor desconegut. En relació a la música, existeix una versió musicada de Josep M. Queralt l'any 1986.Pel que fa a la primera edició, els motius ornamentals són la imatge central de la Mare de Déu dempeus, vestida a la manera de finals del segle XVIII. La imatge porta el nen agafat de la mà esquerra i vara florida a la dreta. Tota aquesta escena està ubicada a l'interior d'una vinyeta rectangular, inserta dins d'un escenari amb cortines recollides a ambdós costats de la Mare de Déu, i al terra, rajoles rectangulars a dos colors. Flanquejant la vinyeta que hi ha a la capçalera del document, hi ha dos tabacs de vímet fi farcits de flors que generen la simetria de la capçalera de la composició. Un marc de xilografia, probablement de boix, decorat amb palmetes delimita tot el conjunt. La darrera línia fa referència al lloc d'impressió dels goigs: Barcelona: Per Bernat Pla Estamper, al carrer dels Cotoners.Pel que fa a a segona edició,els motius ornamentals són la imatge central de la Mare de Déu dempeus, amb barret d'ales, vestida a la manera del segle XIX. La figura es recolza sobre núvols, i presenta al nen per davant seu (la ma que ho agafa és imperceptible). Tots dos porten sengles vares a les mans dretes: la de la Mare de Déu, amb ornaments florals. A sobre del cap de la Mare de Déu, hi ha el colom de l'esperit sant del qual es generen els raigs que cauen a sobre de les imatges. Tota aquesta escena està ubicada a l'interior d'una vinyeta rectangular, inserta en un escenari amb columnes de capitells decorats. Aquestes columnes que suporten un arc rebaixat, amb l'abillament de cortines recollides a ambdós costats de la Mare de Déu, i al terra, rajoles rectangulars a dos colors. Flanquejant la vinyeta que hi ha a la capçalera del document, hi ha sengles motius florals de grans dimensions, els quals generen la simetria de la capçalera de la composició. Un marc de xilografia, probablement de boix , amb motius florals, delimita tot el conjunt. Una franja vertical central, amb motius diferents al marc, però també florals, divideix en dos la composició poètica. Fora de les línies del marc, i per sota, s'obre la darrera línia en la que es fa referència al lloc d'impressió dels goigs: San Gervasi. Imp. De Torras, carrer de S. Eusebi, núm. 6. | 96|98|119|94 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
87346 | L'Hostal/Cal Patxuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalcal-patxuca | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Els buits de les façanes estan molt modificats.Recentment ha patit els destralls de les inundacions de la tardor de 2018. | Edifici de planta rectangular, amb teulada a dues vessants. Presenta molt modificats els seus buits, fins i tot l'antiga porta lateral d'accès, que tot i ser original, està tancada amb fusteria d'alumini. Se sap, per informació oral, de l'existència al seu interior d'una premsa de vi del segle XIX. També a la façana posterior, hi ha un rellotge de sol. | 08158-185 | Papiol de Baix,17 | El 1807 hi vivia Francesc Roig Vilagut, cabaler de cal Roig, aleshores coneguda com a cal Patxuca. El seu fill, Vicenç Roig Margarit es va casar el 1820 amb l'Eulàlia Vilar Basses, de Molins de Rei. Tots dos van morir despres de casar-se deixant una nena que hauria de cuidar el seu avi. La Vicenta Roig Vilar va casar-se el 1844 amb en Vicenç Casanovas Font, cabaler de cal Pongrau i que va entrar a la casa de pubill. Van tenir 18 fills, tot i que alguns van morir de petits. És per això que la casa se la coneix com Hostal. El gran, en Vicenç, va casar-se el 1889 amb la Maria Canals Bargalló, de Gelida. La parella no va tenir fills i, a la seva mort, la finca fou heretada per la Concepció Casanovas Feliu, nascuda a Barcelona i casada amb Pere Sorias Valls. La Concepció era filla del segon fill de ca l'Hostal, en Francesc (Ahicart et al., 2019). | 41.4280300,2.0048900 | 416853 | 4586752 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87346-foto-08158-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87346-foto-08158-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87346-foto-08158-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El nom de l'Hostal li ve del moment en que hi vivia molta gent, tots fills de la mateixa parella | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
87347 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-0 | XX | S'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen la Rambla de Catalunya. És un carrer ample que s'obre a l'anomenat Turó de Pongrau i que va ser el nucli de les construccions dels estiuejants que van començar a freqüentar el Papiol des de finals del segle XIX i fins a finals de la dècada de 1950. Aquest vial comunicava l'antiga carretera de pujada al nucli antic i la carretera provincial i el tren, els quals discorrien per la part baixa del municipi. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950. | 08158-186 | Rambla de Catalunya | La Baronia de Papiol fou una jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol. Per un document de 1115 se sap del domini del castell, que aleshores pertanyia al comte de Barcelona i que aquest l'infeudà als germans Arnau, Bernat i Ramon Pere i que aquests prengueren el cognom Despapiol. El gener de 1395 el rei Joan I vengué, per 6.000 lliures a carta de gràcia, a Berenguer de Cortilles, els dominis del castell, així com la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi. Cinc mesos després consta que l'anomenat nou senyor superior del castell i en cedia el domini a Ramon Despapiol. El 1505 la baronia passà per enllaç familiar als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac. La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià.[1] El 1610 també per enllaç passà als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemí, que en fou investit el 1661. També per successió passà posteriorment als Almirall. Tota aquesta història es veu reflectida en un bon nombre de documents que es conserven dins el castell del Papiol. | 41.4364400,2.0057800 | 416938 | 4587685 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87347-foto-08158-186-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
87348 | Papiol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/papiol-de-baix | XIX-XX | Caseriu del municipi del Papiol situada al S. del terme, prop del Llobregat, entre la carretera i la línia del ferrocarril i l'autopista de Barcelona a Tarragona. Inclou habitatges majoritàriament de dues plantes, molts d'ells d'arquitectura popular de finals del segle XIX i inicis del XX, llevat de l'edifici més interessant: la sala Gran, que destaca pel seu volum, així com l'edifici corresponent a les 'bicicletes Amat' a la C-1413a. S'inclou també el jaciment del pou de gel, i un pou d'aigua. Les construccions del conjunt es desenvolupen a banda i banda de l'antic Camí Ral, i unes poques a tocar la carretera. | 08158-187 | Sud del terme | 41.4280700,2.0048800 | 416852 | 4586756 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
87349 | Cal Francesc Rius / Cal Bruno / Cal Salort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc-rius-cal-bruno-cal-salort | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Casa de planta baixa i pis entre mitgeres que té façana al carrer de Bonavenura Carles Aribau. Encara que sigui un edifici entre mitgeres el fet de tenir al davant un barri li confereix un aspecte més senyorivol. El barri es configura com un jardí que permet que la casa es presenti més elevada. L'obertura a l'exterior presenta dos brancals d'obra amb sengles remats piramidals de totxo vist que emmarquen una porta de ferro forjat amb barrots decorats a reganyol. La diferència d'alçada amb la casa es salva mitjançant una escala de sis graons. Presenta coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a façana. La façana presenta una porta al costat dret de la mateixa, mentre que a la part esquerra presenta en planta baixa una finestra allargada en sentit horitzontal, segurament fruit d'una reforma. A la primera planta, a sobre d'aquesta finestra es disposa un balcó amb brendolat recte. | 08158-188 | Carrer de B.C. Aribau, 6 | Es coneixia com Cal Francesc Rius el 1830. Com a cal Bruno l'any 1874, pel Bru Urpí i Julià. Com a cal Salort a partir de 1911 (Ahicart, 2019). Els Salort eren ferroviaris procedents del Catllar. Van arribar al Papiol a finals del segle XIX i després van pujar fins aquesta casa (Ahicart, 2019). | 41.4360000,2.0061800 | 416971 | 4587636 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87349-foto-08158-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87349-foto-08158-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
87350 | Col·leccions del Papiol al Museu de Molins de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-papiol-al-museu-de-molins-de-rei | Inventari en base de dades Museumplus de les col·leccions del Museu Municipal de Molins de Rei. Bergadà Múria, E. (1981) Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol. Barcelona. Museu Municipal de Molins de Rei, 6 | II aC-XXdC | Entre les col·leccions del Museu de Molins de Rei, hi ha els següents objectes provinents del Papiol: 1. tres caixes corresponents a diversos materials ceràmics provinents del jaciment arqueològic de les Argiles. 2. una col·lecció de bitllets de la República d'emissió local i 3. quatres peces romanes del Jaciment de Can Tintorer: CT2327.43 Àmfora romana s.III. CT2327.34 Llàntia d'oli s.I-II. CT2327.35 Ganivet s.I-II. CT2327.16 Pondus s.I-II. | 08158-189 | Carrer Pintor Fortuny, 55.- 08750 Molins de Rei, Barcelona | Totes aquestes col·leccions es van anar arreplegant en el Museu de Molins de Rei, el més antic d'aquesta part de la comarca. Les peces arqueològiques van ser recollides en periòdiques prospeccions del Grup de col·laboradors del Museu. Les col·leccions abasten cronològicament des d'època iberoromana, ceràmica baix medieval i renaixement fins a la segona República. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-3.jpg | Física | Romà|Contemporani|Popular|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La visita a les col·leccions és gratuïta. Les imatges han estat proporcionades per l'equip tècnic del museu de Molins de Rei. | 83|98|119|76 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87351 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-360 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XX | Molt deteriorada la coberta, ha començat un procès de deteriorament molt accelerat. | Construcció de pedra seca i planta circular, de 1'7 metres de diàmetre. La cúpula havia estat protegida per vegetació que feia d'aillant. A la porta hi ha un fragment d'arrebosat on figura la data de construcció i d'arranjament. La barraca, que està encastada al terreny, està tancada, sota la llinda plana, amb una porta que fa 1'15 m d'alçada i el gruix de la paret fa 70 cm. Te un bonic voladís que gira tota la cabana i uns petits murets laterals a l'entrada. | 08158-190 | Carrer Alzina, s/n | A sobre de la porta, dins d'un frontó de morter allisat, te grafitejada la inscripció 'Papiol a 23 de junio de 1912'. Sembla ser que va patir una remodelació per posar la porta, que és datada amb un altre inscripció del 1925. | 41.4307800,2.0182300 | 417971 | 4587045 | 1912-25 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87351-foto-08158-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87351-foto-08158-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87351-foto-08158-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
87352 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-361 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Ha caigut la pedra central de la cúpula. | Cabana que trobarem al marge del camí, amb les parets molt ben conservades i que només té un forat just al centre del sostre. És de planta circular de 210 cm diàmetre interior i 230cm d'alçada. La porta fa 60cm d'amplada per 115cm d'alçada. En aquest punt els murs fan uns 65cm. | 08158-191 | Camí de les Cases del Puig, s/n | 41.4324700,2.0213300 | 418232 | 4587229 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87352-foto-08158-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87352-foto-08158-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87352-foto-08158-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87353 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-362 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | La barraca ha estat totalment restaurada a finals del 2013, ja que només en quedaven unes poques pedres. | Construcció de pedra seca i planta circular. Té tapiada la porta per que no s'hii pugui entrar. La porta fa 65cm d'amplada per 155 cm d'alçada. En aquest punt els murs fan uns 85cm. | 08158-192 | Camí de Ca n'Amigonet, s/n | 41.4372500,2.0271500 | 418724 | 4587754 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87353-foto-08158-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87353-foto-08158-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87353-foto-08158-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Cabana que trobarem al marge del camí de passeig que va de les Escletxes de Papiol fins a Ca n'Amigonet, Aquest camí ha estat arranjat com la cabana, Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87354 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-363 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Virtualment desapareguda | Restes d'una cabana de pedra seca de planta cicrcular, gairebé desapareguda. La llargada de la construcció és d'1,60 m i l'amplada màxima és d'1,40 m. La porta té una amplada de 45 cm i una altura d'1,05 m. El gruix de les parets és de 50 cm. | 08158-193 | Camí de Can Puig | 41.4380100,2.0223600 | 418325 | 4587843 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87355 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-364 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | En molt mal estat. | Construcció de pedra seca i planta circular. El diàmetre de la barraca és d'1,70 m i l'altura interior és de 2,30 m, la qual cosa li dóna un aspecte molt característic. El gruix de les parets és de 70 cm. La porta té una alçada d'1,20 m. L'amplada interior de la porta és de 38 cm i l'exterior és de 48 cm. Hi ha un armari al damunt de la porta. | 08158-194 | Camí de Ca n'Esteve de la Font, s/n | 41.4423300,2.0233600 | 418414 | 4588322 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87355-foto-08158-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87355-foto-08158-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87355-foto-08158-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Ha començat a caure tot un costat de la barraca i la clau de la cúpula, Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87356 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-365 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Ha caigut la pedra de la cúpula. | Construcció de pedra seca i planta circular excavada en una feixa de conreu abandonada. És una mica irregular d'1,55 m de diàmetre. L'altura interior és d'1,85 m. El gruix de les parets és de 60 cm. La porta té una amplada de 35 cm (interior) i 47 cm (exterior) i l'altura és d'1,20 m. El sostre de la barraca surt uns 80 cm per damunt del marge. Hi ha una pedra que fa d'esglaó per entrar a la barraca. | 08158-195 | Camí del Torrent de Ca n'Esteve de la Font, s/n | 41.4430500,2.0188500 | 418038 | 4588406 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87356-foto-08158-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87356-foto-08158-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87356-foto-08158-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/) | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87357 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-366 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | S'està començant a caure per un dels laterals | Construcció de pedra seca totalment exempta i planta circular d'1,20 m de diàmetre, amb una altura interior de 2 m. La paret fa 80 cm de gruix. L'altura de la porta és de 90 cm. L'amplada de la porta és de 45 cm (interior) i 70 cm (exterior), La llinda té una obertura al damunt. Havia tingut porta. La roca és pissarra de petites dimensions. Al costat hi ha una petita cavitat per a fer caldo bordolés. | 08158-196 | Camí de Can Domènec, s/n | 41.4503300,2.0157100 | 417785 | 4589217 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87357-foto-08158-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87357-foto-08158-196-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/) | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87358 | Barraca de tartana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-tartana | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XX | Està en avançat procès de deteriorament | Construcció de planta rectangular (4,40 x 3 m), feta amb pedra lligada amb morter, i maons, especialment en els recercats dels buits dels murs i enla coberta, que fa volta de canó. La paret davantera s'aixeca per sobre el sostre que devia ser de volta. A la paret oposada a l'entrada hi ha una finestra doble. La porta té una amplada de 90 cm i una altura de 2,20 m. El gruix de les parets és de 35 cm. A l'interior hi ha una menjadora feta de maons, suport de ferro per un extrem, i tancada per una fusta plana. Conserva l'argolla d'agafar l'animal de càrrega. | 08158-197 | Cami de la Solella, s/n | 41.4504700,2.0090500 | 417229 | 4589239 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És l'unica barraca de tartana que es conserva al poble.La construcció d'aquest tipus de barraca suposava un major habitácul que la barraca de pedra seca tradicional, al mateix temps que permitia donar aixopluc a l'animal de càrrega que feia servei al pagès. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87359 | Aixopluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Les parets, per la part externa, són més aviat una acumulació de pedres. La vegetació se l'està menjant. | Construcció feta en pedra seca. Te 3 m de llargària i una alçada d'1,10 m en la paret longitudinal. Les parets laterals fan 1,85 m, i tenen un alçada màxima d'1,30. | 08158-198 | Cementiri Comarcal Roques Blanques, Crta. C-1413a, km 4.5 | 41.4523800,2.0169300 | 417890 | 4589444 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87359-foto-08158-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87359-foto-08158-198-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba al mig d'un camp que podria haver estat cultivat de vinya. Probablement aquesta construcció hagués servit per a aixopluc del propietari o treballador dels camps que hi ha al voltant. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87360 | Can Milans/La Tendeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milansla-tendeta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Recentment restaurada | Edificació complexa, que consta de diversos cossos envoltats per una tanca que, d'una banda està feta de pedra vista, i d'altra de maons. Aquesta tanca finalitza en un filet que imita una línia motllurada amb gotes, tot fet a partir de maons massissos. Totes les edificacions presenten coberta a dues vessants. L'edifici principal, que ocupa el flanc oest del conjunt, consta de planta baixa i un i dos pisos: les obertures en general són de llinda plana amb excepció de dues finestres obertes al carrer de l'Avinguda de la Generalitat, que són d'arc de mig punt. El coronament d'aquest edifici és de frontó lobulat a sobre d'una línia contínua de cornisa motllurada. Les cantonades del frontó, d'inspiració clàssica, recorden acroteris simplificats. La resta d'edificacions són de caire auxiliar. | 08158-199 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 51 | La Tendeta va ser i és la botiga de queviures al Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4391600,2.0073500 | 417073 | 4587985 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87360-foto-08158-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87360-foto-08158-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87360-foto-08158-199-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87361 | Escoles Velles i cases dels mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-i-cases-dels-mestres | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Conjunt d'edificacions que formen part d'un antic recinte educatiu i que envolten un pati central amb arbrat. Els edificis es reparteixen en tres flancs: al nord, un edifici per aules amb grans finestrals, amb coberta a una vessant, al sud dos edificis també amb finestres que formen una 'L', ja que estan disposats en angle i, per fi, a l'oest, 5 cases aparellades que constituïen els habitatges destinats als mestres. Totes les construccions estan cobertes amb teules corbes i la base del seu material constructiu és el maó, amb una alternança de maó vist o arrebossat. | 08158-200 | Carrer Doctor Trueta, 5, cantonada carrer Pare Remigi del Papiol | L'any 1961, essent alcalde Pere Figueres, s'inauguraren les tres primeres aules de tot el grup escolar. Van ser edificades en el lloc conegut com l'era del Pagès, actual rambla de Catalunya, al lloc que va des del xamfrà del carrer del Dr. Trueta fins al carrer del pare Remigi. Era de vital importància la seva construcció, ja que aquells anys van ser uns dels més deficients escolarment parlant. Sols hi havia al Papiol un mestre i una mestra, i tampoc hi havia cap escola religiosa o parrroquial o particular, com en anys anteriors havia hagut. Per poder construir ràpidament aquestes aules, els papiolencs van haver de sacrificar una gran plaça que hi havia en projecte a la mencionada era (Faura i Casanovas: 1999: 170). | 41.4362000,2.0069900 | 417039 | 4587657 | 1969 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87361-foto-08158-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87361-foto-08158-200-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Una part del conjunt està ocupat pel Museu del Papiol, i una altra es destina a ús social, com el de l'esplai Pa amb Tomàquet. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
87362 | Ca l'Amigó/Ca la Pelegrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamigoca-la-pelegrina | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Edifici de planta triangular, amb coberta a dues vessants de teula àrab i carener paral·lel al carrer principal. Presenta planta baixa i pis i se li ha afegit un sòcol d'aplacat de pedra aliè a l'edificació original. Les obertures en façana són de llindar pla (les dues finestres) i d'arc escarser la porta d'accés a l'edifici. El ràfec és de teula vista, parcialment ocult per un canaló. | 08158-201 | Carrer de l'actor teatral Joan Santacana, 2 | El 1823 Andreu Campderrós Casanovas vivia en aquesta casa amb la Peregrina Llopart , per aixó aquesta casa es va dir també Ca la Peregrina. El seu fill, Sadurní Campderrós Llopart, es va casar amb l'Arcàngela Amigó Roig, i a partir d'aquest momentm la casa es va conèixer por aquest nom (Ahicart et al., 2019). | 41.4356300,2.0067400 | 417017 | 4587594 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87362-foto-08158-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87362-foto-08158-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87362-foto-08158-201-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
87363 | Almorratxes aspergidores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/almorratxes-aspergidores | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVII-XIX | Coneguda per pocs habitants del Papiol. Recollida en bibliografia local. | Al segle XVII, els administradors de les capelles de l'església del Papiol eren posseïdors d'almorratxes. De la seva utilització com aspergidor dels altars i d'un episodi punible per l'església en fer mal ús del ruixador, hi ha notícies en un document de l'any 1701: el visitador del bisbe manà en aquell any, que en cas de tornar-se a produïr aquesta 'gran indecència', el que tornes a fer tal acció fós castigat amb la pena d'excomunió major. Era rector aleshores Sebastià Rotxotxo, que feia 31 anys que regia la parròquia, i l'any següent va ser substituït per l'ecònom Pere Masarnau. El 1703 va venir el rector definitiu, Francesc Vadell. Tots els sacerdots van ésser advertits pel visitador que, en cas de desobeir la prohibició d'ús de les almorratxes,se'ls imposaria una pena de 10 lliures (Faura i Casanovas: 1999: 199-200). | 08158-202 | Carrer de Mossèn Rull, 8 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
87364 | Cup | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Cup quadrangular incomplet que es troba al mur oest de la plaça dedicada a Serafí Pitarra, en un punt limitat per l'est pel carrer de l'Abat Escarré, i baixant pel passatge de Mossèn Martí Albanell, a ma esquerra. Està definit per un mur recobert per rajoles vidrades. Aquest cup es localitza al costat de parets que semblen haver formar part, com a mínim d'una altra estructura quadrangular, totes dues dedicades a l'acció de follar el raïm en temps de verema. | 08158-203 | Plaça Serafí Pitarra, s/n | La plaça està dedicada a en Frederic Soler, dramaturg i poeta català conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra. Pitarra va tenir terrenys al poble, que els va vendre al Sr. Baró del Castell, Rafael Llotzer i, aquest darrer, els va cedir per a la construcció del convent de ls germanes de la Doctrina Cristiana (Faura Arís, 1996: 171). | 41.4386600,2.0105200 | 417337 | 4587927 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87364-foto-08158-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87364-foto-08158-203-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Està en una plaça dura, oberta i en realitat vial, la qual comunica els carrers de l'Abat Escarré i Llibertat. Passa inadvertit, i requeriria certa senyalització patrimonial. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87366 | Torrent de Ca l'Amigonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-lamigonet | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de 'Rigol i Cia'. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Curs intermitent d'aigua que recull les escorrenties superficials de la vall que es desenvolupa entre la casa de ca n'Amigonet i les cases del Puig. El torrent porta les aigües al de can Rabella i aquest desemboca a la riera de Vallvidrera. | 08158-205 | Camí de ca n'Amigonet, s/n | Diu en Frederic Martí Albanell que 'l'any 1792, fra Climent de St Martí sas Corts, caputxí i arquitecte hidràulic, feu uns estudis i plans per a la conducció de l'aigua en el torrent de Ca n'Amigonet, els quals no es feren efectius' (Martí Albanell, 1926:35) | 41.4360500,2.0231100 | 418385 | 4587625 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87366-foto-08158-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87366-foto-08158-205-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
87367 | Font del Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-jacint-verdaguer | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Un xic descuidada | Font que es troba a la cantonada dels dos carrers, a sota d'una morera i en la mateixa vorera. Pertany a la xarxa d'aigües corrents. Està formada per un frontó trencat en un extrem, de manera que serveix de banc per a poder seure. La seva cara frontal està tractada a la manera d'un paredat escocès, amb carreuat de mida diferent. La pica surt d'aquest paredat, recolzada a sobre d'una mènsula de fàbrica, decorada geomètricament. Per sobre hi ha l'aixeta de bronze amb polsador. | 08158-206 | Carrer Jacint Verdaguer/Cantonada Carrer Pi i Margall | L'any 1947 es va construir al marge dret del torrent de Batzacs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al poc temps es van anar construïnt fonts com aquesta que donaven servei al poble. | 41.4354300,2.0070200 | 417040 | 4587572 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Durant anys, les fonts van ser elements molt importants per a una població a la qual li va suposar un gran esforç l'accés a l'aigua corrent.La major | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
87368 | Cal Cai / Cal Cai Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cai-cal-cai-vell | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edifici destinat a habitatge unifamiliar, que fa mitgera per l'oest, amb la casa número 18 del mateix carrer. Està orientada cap a l'orient, de manera que la façana principal dona a un pati interior i és perpendicular al carrer en el qual actualment està inclosa. L'edificació és de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants, de teula àrab, i presenta el carener disposat en perpendicular a la façana principal, dins del barri i parcialment vista des del carrer. En alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis, amb golfes. La façana és plana, llisa, arrebossada i pintada de color blanc, sense decoració afegida, atès el seu caràcter d'arquitectura popular. Presenta una distribució irregular d'obertures, com si es tractés d'una ampliació, pel cantó nord, d'una edificació anterior de menors dimensions. Destaca, en la primera planta, el balcó, que te una barana de reixa, feta a forja, amb forma de pit de colom i decoració pròpia del modernisme. A la planta baixa s'obren la porta d'accés i, a banda i banda, finestres de mòdul vertical. Al timpà de la façana, i previ a la seva culminació, s'obren un òcul central i, a banda i banda, per sota d'ell, uns respiralls decoratius, també rodons, que airegen les golfes. La façana finalitza en una mena de dents fets de maons i ubicats per sota del lateral de les teules que cobreixen la teulada. | 08158-207 | Carrer Jacint Verdaguer, 20 | També coneguda com a Ca l'Adjutori del Puig (1900 c.).Eren propietaris de la casa, aleshores, en Josep Font Vilardell i Carme Reig Amigó i després, al 1955, va ser propietat d'uns estiuejants (Cal Morlans) (Ahicart et al., 2019). | 41.4357700,2.0081600 | 417136 | 4587608 | 1811 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87368-foto-08158-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87368-foto-08158-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87368-foto-08158-207-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87369 | Rellotge de sol de Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-domenec | https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Dom%C3%A8nec_(el_Papiol). https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX | S'està esborrant la pintura, especialment dins el camp del camp interior blanc. | Rellotge pintat de blanc i blau i esgrafiat. Està situat a la façana principal de l'edifici central, a la banda dreta de la porta principal d'accés, i a prop del balcó. Conserva el gnòmon. Presenta un marc rectangular en el que s'inscriu la data al registre inferior (1868) i els números. El fons està pintat de blanc (casi gairebé perduda la pintura). En la llegenda, les lletres són de color blau. En els altres tres costats hi ha una sentència: 'Les hores fugen - de pressa fugen - i no tornen més'. | 08158-208 | Can Domènec | La inscripció del rellotge de sol (1868) assenyala la data en què varen tenir lloc les reformes de l'edifici, quedant tal com el veiem ara. L'estucat i l'ornamentació de la façana són d'aquesta època. Al segle XIX van ser moltes les reformes i ampliacions que es van fer a l'edifici, relacionades probablement amb el floreig de l'aprofitament de la vinya i la seva transformació en vi, activitat econòmica molt important en aquesta època. Prova d'allò és la grandària del celler que es troba a la planta baixa de l'edifici central de la masia. L'edificació original va ser construïda a finals del s. XV o principis del s. XVI i l'interior conserva restes de l'època. El 1909 es va envoltar el recinte amb una gran tanca, però fins al moment passava el camí per davant de la casa. | 41.4581500,2.0195400 | 418115 | 4590082 | 1868 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 1058 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
87370 | Rellotge de sol 1 de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-1-de-can-maimo | XIX-XX | A la façana principal, a l'alçada del primer pis, i a la dreta del balcó principal que s'alinea amb la porta d'accés, s'ubica aquest rellotje vertical en forma de rectangle en la mateixa disposició. Està esgrafiat, en to cremós. Un rectangle esgrafiat assenyala el marc per la part exterior. En aquest rectangle es situen les hores: 8/9 a esquerra, 10/11/12/1/2/3 a la base i 4/5/6 a la dreta. Dins l'espai del rectangle interior un sol remarcat per l'esgrafiat d'un cercle, conté al seu interior, a manera d'hòstia el monograma IHS, símbol que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim, amb la creu a sobre de l''H'. Del sol sorten les línes que, també esgrafiades, marquen les hores ubicades al marc exterior. A sobre i per sota del sol es repeteix la mateixa lleguenda: 'SOLO MARCO/LAS HORAS CLARAS'. | 08158-209 | Can Maimó | 41.4521200,2.0079800 | 417142 | 4589424 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87370-foto-08158-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87370-foto-08158-209-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les masies millor conservades del municipi. No s'ha realitzat cap estudi de la mateixa.Tenia era pel batre, encara visible al davant de la casa, barri i un enorme celler. També un molí d'aigua (avui desaparegut).De l'estructura de la masia, es deriva la importància que va tenir a la primera meitat del segle XX. La disposició i proliferació d'alcobes construides a finals del XIX,- principis del XX, potser ens estigui parlant de l'arribada de molta gent a la casa. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
87371 | Rellotge de sol 2 de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2-de-can-maimo | Arxiu Fotogràfic del Club Excursionista de Catalunya (AFCEC-EMC-X-2104).- Blog Patrimoni i Muntanyes d'en Joan M. Vives i Teixidó. https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX | Pràcticament desdibuixat | Ubicat en la façana d'un edifici secundari que queda a ma esquerra de la façana de l'edifici principal de la masia. Està orientat sud-est. És un rellotge pla, i de forma rectangular disposada verticalment. Presenta un marc fosc, en el qual estan lleugerament marcades les línies horàries. El gnòmon és de vareta simple. | 08158-210 | Can Maimó | 41.4521200,2.0079800 | 417142 | 4589424 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87371-foto-08158-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87371-foto-08158-210-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El seu estat de deteriorament impideix la seva lectura. Referència: 5724 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87372 | Capella de la Mare de Déu del Carme de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-de-can-maimo | XVII | Capella que es troba a la cantonada sud-est i unida a l'edifici principal de Can Maimó per una pèrgola. Justament darrera del barri que envolta a la masia, i formant part del seu mur. Està dedicada a la Mare de Déu del Carme. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb dues dependències: la dedicada al culte, a l'entrada, i una petita sagristia. Un campanar d'espadanya corona l'angle del carener de la teulada. Al seu interior es conserva la imatge de la Mare de Déu del Carme, una pintura en un estat de conservació molt dolent, i diversos objectes dedicats al servei del culte, com ara canelobres, cadires reclinatoris, etc. | 08158-211 | Can Maimó | 41.4519100,2.0079700 | 417141 | 4589400 | 1689 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87372-foto-08158-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87372-foto-08158-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87372-foto-08158-211-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Conserva pintures de tema religiós i diversos objectes propis del culte, així com reclinatoris i altres mobles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
87373 | Cal Malbei/Cal Federico de ca la Maseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malbeical-federico-de-ca-la-maseta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Habitatges, mitjaners, units en construcció aïllada: el primer presenta coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana. El segon, al nord-oest del primer, te la teulada plana. Tots dos s'adapten al fort desnivell del terreny, i en alçada es desenvolupen en planta baixa i pis Les obertures són de mòdul quadrangular i les façanes estan arrebosades. | 08158-212 | Carrer d'Anselm Clavé, 26/Cantonada Carrer Baix Castell, 10 | Josep Abella Andorra i Gràcia Romagosa, ja estan documentats aquí a finals del segle XVIII. La casa va patir un important incendi l'agost de 1908. Hi vivia aleshores Gavino Abella Casanovas, que va morir com a conseqüència d'aquest incendi (Ahicart et al., 2019). El nom de Cal Federico de la Maseta li ve del Frederic Julià Casanovas que vivia amb l'Emília Ros Grau, cap a l'any 1904 (Ahicart et al., 2019). | 41.4381300,2.0077800 | 417107 | 4587871 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87373-foto-08158-212-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 83 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
87374 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa | XX | Edificacions que caracteritzen la Plaça de Catalunya. Es tracta d'un espai urbà de planta lleugerament triangular, que es troba al punt més alt de l'anomenat Turó de Pongrau. Aquesta plaça lliga els tres carrers E.-O. d'aquest barri d'estiuejants (Balmes, Catalunya i B.C. Aribau) i dona pas als carrers de Valentí Almirall i can Pongrau que acaben de configurar l'espai. L'edifici principal de la plaça és la casa de la família Bofarull, de reminiscències historicistes. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-213 | Plaça de Catalunya | 41.4364200,2.0048000 | 416856 | 4587684 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87374-foto-08158-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
87375 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-0 | XIX-XX | S'han introduït en la plaça modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen la Plaça de Rafael Casanova. És una plaça urbana que constitueix un espai pla. Aquest espai rep el costerut carrer de Barcelona, del qual forma el seu extrem inferior. La plaça serveix com a connector entre l'esmentat carrer Barcelona i el carrer de Ponent, que permet la circulació pels darreres dels edificis de numeració parell del carrer de Barcelona. Des d'aquest punt també es connecta amb la carretera de pujada a la part superior del poble, actualment carrer de la Generalitat. L'espai resulta prou monumental amb les cases que el tanquen i es va aprofitar per a instal·lar-hi un monument dedicat a Rafael Casanova. Els elements d'importància patrimonial de l'espai s'han fitxat individualment i es pot consultar la relació amb les fitxes associades. | 08158-214 | Plaça de Rafael Casanova | 41.4368100,2.0100400 | 417294 | 4587722 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
87376 | El vi espés per a les dones parides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vi-espes-per-a-les-dones-parides | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XIX | Es fa esment a la bibliografia local. Pocs habitants del Papiol coneixen aquesta antiga beguda. | Es desconeix la fórmula, però se sap de l'existència d'un vi espés (al celler del castell del Papiol) que enfortia de manera especial a les dones parides. | 08158-215 | Plaça del Castell, s/n | L'any 1900 va caure un llamp al castell que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d'obra d'un metre d'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les bótes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
87377 | Aplec de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut-1 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVII-XXI | L'aplec de la Salut es celebra el segon diumenge de setembre, en honor de la Mare de Déu de la Salut. Anteriorment, s'hi celebraven tres festes més: la de Sant Pere, la de Santa Madrona i la de la Santa Creu (Faura Arís, 1996: 114). Les celebracions pròpies del dia eren un Solemne Ofici religió al matí, i el Sant Rosari a la tarda. | 08158-216 | Paratge de la Salut | Des de l'any 1717 la gent d'El Papiol i de Canals, actualment Valldoreix, pujava, el segon diumenge de setembre, a l'ermita de la Salut. Demanaven a la Mare de Déu de la Salut, protecció i remei a totes les malalties i dolors, i les dones embarassades una bona gestació i un bon part. L'ermità venia unes cintes de seda de colors de la mateixa mida que la imatge de la Mare de Déu, que es lligaven a la cintura de les embarassades. La tradició de pujar a l'ermita el segon diumenge de setembre durà fins l'any 1935. Tot i que les famílies de Can Monmany i Can Domènech han continuat pujant amb la gent d'El Papiol. Durant la Guerra Civil, l'ermita es convertí en un corral. Els senyors Campi, Miralles i Mercader, prometeren l'any 1938 que si sortien amb vida de la guerra promourien pujar-hi cada any a fer una visita. Els veïns de La Rierada (Molins de Rei) pugen, des de l'any 1988, el darrer diumenge de juliol com a inici dels actes de la seva festa major. L'aplec de 1915 va tenir un caire especial, ja que en ell es van inaugurar les obres de restauració de la capella, que la població va costejar després de recollir 799,55 pessetes. Formaven part de la comissió gestora encarregada de la recollida de fons: Josep Rabassa, Torcuat Pagès i Josep Pagès. Per altra banda, una família devota va costejar una nova imatge de la verge (Faura Arís, 1996: 114). | 41.4492800,2.0253000 | 418585 | 4589092 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87377-foto-08158-216-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fotografia de l'any 1915 (Faura Arís, 1996: 115). | 98|94 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.