Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87482 | Habitatge del Carrer de La Salut, 24/cantonada Passatge de La Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-la-salut-24cantonada-passatge-de-la-pau | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Habitatge, amb orientació nord-sud, que fa mitgera, per l'oest amb el carrer de la Pau, i per l'est amb el número 22 del mateix carrer. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, i la façana també (ha estat modificada). Les obertures estan totes remodelades, però el seu interès rau en el fet de que forma el tancament del carrer Salut amb la cantonada del Passatge de la Pau, formant un continu urbanístic d'interès patrimonial. | 08158-321 | Carrer de La Salut, 24/cantonada Passatge de La Pau | El carrer de la Salut antigament es deia el carrer de Darrere (Faura Arís, 1996: 60). Era un carrer popular: aquí hi havia hagut el cinema 'La Flor', que abans era una sala de ball i teatre, després punt de trobada del jovent del poble. També s'hi trobava el cafè de darrere, ambdós regentats per la família Claret (Faura Arís, 1996: 60). | 41.4396900,2.0114000 | 417412 | 4588040 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87482-foto-08158-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87482-foto-08158-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87482-foto-08158-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87483 | Xemeneia de les ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-les-ceramiques-joan-canalsbobila-canals | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Del conjunt d'edificis corresponents a l'antiga bòbila, que es troba al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. És de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal. | 08158-322 | Carrer Carme, 41-43 | Aquest tipus d'indústria ha estat molt lligat al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. El 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288). De la bòbila d'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l'església de Santa Eulàlia. | 41.4390300,2.0162300 | 417814 | 4587962 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87483-foto-08158-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87483-foto-08158-322-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d'aquest indret. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87484 | Cal Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-5 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge entre mitgeres. Te planta rectangular i coberta, de teula àrab, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, i presenta en la façana principal dos eixos de simetria, marcats al cantó sud per dues finestres: la del primer pis de traça vertical, i la de planta baixa gairebé rectangular, amb una reixa ampitadora, de forja, decorada amb rolleus i reganyols. L'eix del cantó nord, està marcat, en planta baixa, per una porta d'arc escarser i recercat de maons vistos. A sobre, hi ha un balcó de barana de forma amb barrots decorats amb reganyols. El ràfec és de teula vista, amb canaló en tortugada. | 08158-323 | Carrer Barcelona, 24 | El 1873 la casa es deia Cal Costa. Era propietat duna familia, branca lateral de cal Valeta. Aleix Julià Calopa, carreter i la seva dona, Felipa Pagès Faura, van viure en un pis de lloguer propietat del seu germà i cunyat. L'Aleix va morir poc temps després de nèixer en Gaspar, el seu segón fill. A principis del segle XX, en Gaspar, taverner casat amb Francesca Costa Mayol, va anar a viure a Barcelona, al passeig de Sant Joan (Ahicart et al., 2019). | 41.4369800,2.0098900 | 417282 | 4587741 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87484-foto-08158-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87484-foto-08158-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87484-foto-08158-323-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Figura dins del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic junt amb els habitatges números 22 i 26 del mateix carrer. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87485 | Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge que fa mitgera amb el número 24 del mateix carrer. Te planta quadrangular, i presenta un cos afegit pel sud. La coberta és a dues vessants i de teula àrab. Consta de planta baixa i pis. La façana és plana, i presenta dos eixos de simetria: el de l'esquerra te dues finestres de traça vertical, la de la planta baixa protegida per una reixa molt simple. L'eix de la dreta, està marcat per la porta d'accés, remodelada, i a la planta primera, per un balcó d'ampit simple, i barana de forja de barrots llisos, excepte tres que marquen el centre i les cantonades, que estan reforçats i decorats amb un reganyol gruixut. El ràfec està dominat per teules en tortugada que oculten el canaló. | 08158-324 | Carrer Barcelona, 26 | Cal Mariano, també coneguda com a Ca l'Isidre del Tita, pel seu propietari, Isidre Pagès Barga (1834). La família era una branca lateral dels Pagès de cal Tita: l'isidre Pagès i la seva esposa, Teresa Julià Badía, van iniciar la nissaga. El seu fill, Joan es va casar el 1901 amb Madrona Amigó Pagès, de cal Carlets, que va morir poc temps després del naixement de la seva filla Teresa (Ahicart et al., 2019). | 41.4369300,2.0099400 | 417286 | 4587735 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87485-foto-08158-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87485-foto-08158-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87485-foto-08158-324-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Figura dins el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic junt amb els habitatges números 22 i 24 del mateix carrer. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87487 | Ca l'Orive | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lorive | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada, orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. Es cobreix amb una teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana al carrer. Les persianes de les finestres són de llibret. Un reixat de forja de ferro, amb decoració de reganyol i puntes de llança, antecedeix l'edificació, i està fet a sobre d'un barri d'una banda, de maó vist, i d'altra, arrebossat. | 08158-326 | Carrer d'Anselm Clavé, 13 | Aquesta és una de les múltiples edificacions de planta baixa i pis que es troben el carrer d'Àngel Guimerà. | 41.4374700,2.0079500 | 417121 | 4587797 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87488 | Habitatge al carrer d'Anselm Clavé, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-danselm-clave-17 | XX | Habitatge que fa mitgera amb el número 19. És de planta rectangular, i de tipologia ciutat jardí. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana que dona al carrer, que està arrebossada i pintada d'un color rosat. Presenta un sòcol de maó vist i un recercat a banda i banda i limitant la cornisa. Les obertures marquen tres eixos de simetria, el central està definit per una finestreta que hi ha a l'alçada del primer pis, i els altres dos, es troben assenyalats per sengles finestres a banda i banda en planta baixa. Totes les obertures presenten guardapols blanc, molt simple, que ocupa el terç superior, i que les emmarquen en ressalt, a manera de trencaaigües. El remat és una cornisa motllurada, de color més clar, gairrebé terrós, que marca les dues vessants de l'edifici i està decorada per un petit frontó massís en forma curvilínia, per sota del qual, i a manera de trencaaïgues, hi ha una filada de rajoles decorades en policromia, pràcticament invisibles. | 08158-327 | Carrer d'Anselm Clavé, 17 | 41.4376800,2.0078300 | 417111 | 4587821 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87488-foto-08158-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87488-foto-08158-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87488-foto-08158-327-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 87489 | Habitatge a l'Avinguda Generalitat, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-generalitat-45 | XX | Edifici exempt al que se li adosen per la seva part posterior volums laterals (números 43 i 47). La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La façana està totalment ocupada per una porta amb llinda d'arc rebaixat protegida per un ràfec a trencaaigues. Presenta porta de fusta amb dos batents no simètrics i un picaporta. | 08158-328 | Carrer Avinguda de la Generalitat, 45 | 41.4364300,2.0082700 | 417146 | 4587681 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87489-foto-08158-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87489-foto-08158-328-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 87490 | Cal Torras/Cal Bei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrascal-bei | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatges de caire popular, amb cobertes de teula àrab a una i dues vessants, que estan adossades, a una altra edificació de grans proporcions (Cal Barea). Les parets són d'arrebossat de calç vista, i estan sense pintar. Tenen un barri massís amb trencaaigües de teules àrabs. Consten de planta baixa i pis, i les obertures són de proporcions verticals. Ocupen un gran solar amb un pati de grans dimensions al davant. | 08158-329 | Carrer Baix Castell | La família Torras era de Castellbisbal. El 1828, hi vivia en Josep Abella, un cabaler de cal Malbeí. Estava casat amb l'Eulàlia Bou, de cal Peró, i vivia de lloguer. El seu fill, Llorenç no va tenir descendència. En Josep Abella era carlista i va participar en la Guerra dels Matiners, a la segona carlinada. Fou detingut a Martorelles el 1849 per anar indocumentat i en companyia d'una quadrilla. Al cap d'un temps va retornar al Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4385100,2.0079600 | 417123 | 4587913 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87490-foto-08158-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87490-foto-08158-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87490-foto-08158-329-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Hi ha un lledoner, fora del barri, que dona ombra a l'edificació. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87492 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-2 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Edificacions que caracteritzen el carrer d'Anselm Clavé, que comunica el carrer de l'Avinguda de la Generalitat amb la Baixada de Can Minguet, a la vessant del turó que configura el nucli antic del Papiol. Tot i que ha estat molt remodelat en època actual, s'havia caracteritzat per acollir habitatges de planta baixa, o de planta baixa i pis, molts d'ells de tipologia ciutat jardí. Actualment queden molts pocs exemples. De les seves construccions, destaquen les següents: 1. Cantonada amb l'Avinguda de la Generalitat, 72, hi ha la part lateral i posterior del voluminós edifici de Cal Blanc 2. Núm. 12. Casa de Joan Bou/Cal Ramon Miarnau 3. Núm. 19-21. 4. Núm. 13, Ca l'Orive. 5. Núm. 15, Ca l'Hugo 6. Núm. 17. | 08158-331 | Carrer d'Anselm Clavé | El carrer d'Anselm Clavé es coneixia popularment com de les moreres. Es va obrir a la part baixa del Papiol i en ell es van anar construïnt des dels primers anys del segle XX, casetes de planta baixa o algunes, les menys, de planta baixa i pis. Es va convertir en un carrer del tipus ciutat jardí, que dominava la vessant cultivada del puig on hi ha la vila vella, i els camps que van cap a la zona meridional del municipi. | 41.4371700,2.0082600 | 417146 | 4587764 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87492-foto-08158-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87492-foto-08158-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87492-foto-08158-331-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A prop, a l'alçada del número 14, al Parc de La Castanyera, hi ha el Monument a la Coral 'La Perdiu'. Algunes de les edificacions estan protregides dins del catàleg del Patrimoni Arquitectònic. | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87493 | Cal Batllevell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batllevell | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edifici que forma el final d'una agrupació que va des del número 1 fins aquest a l'inici del carrer Abat Escarré. Aquests edificis es troben a un nivell superior al carrer i s'hi accedeix mitjançant unes escales suaus per la banda d'aquest edifici i més costerudes per l'altre costat. Al davant d'aquest grup d'edificis es genera una petita placeta que es troba a uns tres metres per sobre del nivell de la calçada. L'edifici te forma de trapezi i fa mitjera per la seva banda oest i queda amb façanes a la resta de bandes. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a una sola aigua a la part davantera, mentre que a la part posterior hi ha dues teulades que verteixen l'aigua cap a una terrassa interior transitable. Els buits de la façana són quadrangulars i estan alineats horitzontalment en planta pis. La porta es troba a l'extrem dret de la façana. | 08158-332 | Carrer Abat Escarré, 7 | Segons la tradició el nom li ve d'una persona que va ser batlle a una edat avançada (Ahicart et al., 2019). | 41.4380000,2.0100300 | 417295 | 4587854 | 1780 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87493-foto-08158-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87493-foto-08158-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87493-foto-08158-332-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana maría Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87494 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-3 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edificacions que caracteritzen el carrer de l'Abat Escarré, que neix a la plaça generada per sota de l'església i que segueix una curva de nivell, a la vessant meridional del puig en el qual s'ubica el nucli antic, tot continuant la seva trama fins arribar al carrer Barcelona. Segueix el traçat d'un camí antic que anava cap a Barcelona. En aquest carrer, a banda i banda, es troben un bon nombre d'edificis d'interès, com ara la Torre Bou, i tot un seguit d'edificis de tradició arquitectònica rural, i cases de veïns construïdes moltes al segle XIX. És un carrer estret i baixa en pendent fins a arribar al carrer de Barcelona. S'obre a l'ombra del castell. | 08158-333 | Carrer de l'Abat Escarré | Es un camí antic que perllonga el carrer Major i va cap a Barcelona. Abans de dir-se carrer Abat Escarré es deia carrer del Ferrocarril, ja que ra el de pujada, abans de fer la carretera (Ahicart, 2019). | 41.4382700,2.0102200 | 417311 | 4587884 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87494-foto-08158-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87494-foto-08158-333-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87495 | Fonda Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-casanovas | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | S'ha modificat la façana | Edifici que fa mitgera amb l'església de Santa Eulália, pel sud. La coberta és a dues vessants i de teula corba, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer Montserrat. Domina la part nord del municipi i te unes magnífiques vistes. Ha estat intensament restaurat, amb una gran modificació dels materials constructius originals i les obertures de seves façanes, que s'han redimensionat. | 08158-334 | Carrer Montserrat, 24 | La fonda va començar fent menjars l'any 1925 i, posteriorment, es van condicionar set habitacions per als hostes. Durant uns anys hi va haver al Papiol dues fondes, cal Nina i cal Casanovas. Tradicionalment, s'hi hostajaven estiuejants que hi passaven temporades atrets pel clima i les vistes També, per la festa major, s'hi desaven els embalums de l'envelat. Els plats estrelles eren l'escudella i carn d'olla, plat que tenia molta anomenada (Faura Arís, 1996: 163). | 41.4391800,2.0105500 | 417340 | 4587984 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87495-foto-08158-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87495-foto-08158-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87495-foto-08158-334-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un edifici emblemàtic pel municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87496 | Rellotge de sol a Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-cal-mariano | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Rellotge de sol circulat ubicat a l'alçada de la primera planta de Cal Mariano, orientat a sud. Es troba encerclat per un marc que fa d'esfera pintada en to vermellós, amb quatre marques horàries molt simples. Conserva el gnómon. | 08158-335 | Carrer Barcelona, 26 | Cal Mariano, també coneguda com a Ca l'Isidre del Tita, pel seu propietari, Isidre Pagès Barga (1834). La família era una branca lateral dels Pagès de cal Tita: l'isidre Pagès i la seva esposa, Teresa Julià Badía, van iniciar la nissaga. El seu fill, Joan es va casar el 1901 amb Madrona Amigó Pagès, de cal Carlets, que va morir poc temps després del naixement de la seva filla Teresa (Ahicart et al., 2019). | 41.4369200,2.0099600 | 417288 | 4587734 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87496-foto-08158-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87496-foto-08158-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87496-foto-08158-335-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87497 | Holotip de Brissopsis papiolensis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/holotip-de-brissopsis-papiolensis | Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. Saavedra, J.L. (1979). Les fácies catalanas y su ámbito paleogeográfico. Madrid: Servicio de Publicaciones del Minsiterio de Industria y Energía. | Holotip d''un organisme marí: el Brissopsis papiolensis, identificat per primera vegada per Lambert. Es tracta de l'espècimen utilitzat en la primera descripció d'aquest espècimen en particular: l'holotip Brissopsis, el qual va ser anomenat, descrit i publicat per Lambert i, finalment, conservat dins de la col·lecció del museu de Geologia del Seminari de Barcelona per a que altres científics poguessin referir-se en cas de necessitat. L'exemplar es data en el Plasencià, perìode geològic que forma part del Pliocè. Es va trobar a 'Les Torrenteres'. | 08158-336 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Carrer de la Diputació, 231.- 08007 Barcelona | El 'Brissopsis papiolensis' va ser identificat a inicis del segle XX per Lambert, a partir de troballes efectuades per Almeda en excursions realitzades a Castellbisbal i Papiol. El Miocè és la primera època del Neogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final de l'Oligocè (fa 23,0 ± 0,1 milions d'anys) i el principi del Pliocè (fa 5,3 ± 0,1 milions d'anys). Aquest holotip correspon exactament al Miocè superior en fàcies litoral regressiva: a sobre de les marges miocenes de fàcies de plataforma hi ha una seqüència regressiva final de sorres i argiles sorrenques amb intercalacions de margues blaves que contenen equínids d'aquest tipus. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-3.jpg | Física | Mesozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada. Accés públic. En taxonomia, el tipus nomenclatural o tipus és un espècimen particular o un grups d'espècimens d'un organisme del qual s'ha fet una descripció científica que justifica el nom científic d'una espècie. El tipus és un exemple que serveix per centralitzar el trets que defineixen un tàxon en particular. Abans del segle XX, en botànica, un tipus era un tàxon i no una espècie. | 122 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87498 | Pedrera a la Serra de Collserola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-a-la-serra-de-collserola | XIX-XX | Abandonada i totalment envaida per la vegetació. | Poc després de passar per la construcció de can Calopeta, seguint el camí que porta des de les cases del Puigmadrona fins a la masia de can Domènec apareix una pista que puja, a la dreta del camí, en direcció cap el Puig Madrona. A uns 500 metres del camí es poden veure , a banda i banda, rastres de que en aquell lloc hi havia hagut una explotació minera a cel obert. La geologia del paratge està formada per licorelles o pissarres. Per sota d'aquesta apareix el batòlit granític de la Serra de Collserola. Sembla que quan arribaven a aquest estrat l'explotació parava. Aquest aprofitament, per les restes que es poden observar, sembla que es realitzava mitjançant la col·locació de tascons metàl·lics que anaven obrint la roca. Els buits que queden a la muntanya demostren que s'anava explotant la pedra formant replans al pendent de la muntanya. | 08158-337 | Serra de Collserola | 41.4499600,2.0172100 | 417910 | 4589175 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87498-foto-08158-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87498-foto-08158-337-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Caldria una senyalització | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87499 | Cal Llorenç Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llorenc-pi | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII?-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana presenta eixos horitzontals a cada planta. Les obertures de la planta baixa i primera són quadrangulars mentre que les de les golfes presenten unes obertures amb dues sèries de tres arcs de punt rodó que li confereixen un aspecte molt característic. | 08158-338 | Carrer de la Salut, 22 | La propietat de la casa l'any 1779 corresponia a Llorenç Pi Pagès. L'any1808 era de Mariàngela Margarit, el 1835 de Josepa Cardona Domènech, el 1875 de Margarida Margarit Nicolau i Gregori Pi Margarit. El 1906 era la casa de Francesca Bofill Reventós i el 1910 de Margarida Pi Bofill i Joan Presas Juncosa. | 41.4396500,2.0114400 | 417415 | 4588036 | 08158 | El Papiol | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87499-foto-08158-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87499-foto-08158-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87499-foto-08158-338-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 87500 | Cal Salas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salas | XVIII-XX | Habitatge entre mitgeres, de planta quadrangular, amb coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer de la Salut. Consta de planta baixa i pis. Els baixos han estat remodelats amb finalitat comercial, i en planta pis s'obre una balcó ampitador amb barana de forja decorada amb barrots decorats amb reganyol, intercalats amb altres llisos. A la part baixa, en contacte amb l'ampit, hi ha sengles roleus, igual que a la part del reposabrassos. Com a detall decoratiu, hi ha al fris que decora a manera de filet l'arrancament de les mènsules que suporten el ràfec, unes rajoles en posició romboidal, de color blanc, amb decoració polícroma de gerros amb flors. Manté la textura tradicional d'arrebossat de façana. | 08158-339 | Carrer de la Salut, 6 | Antonio Sala Mates (Cal Salas, 1791), havia viscut en aquest habitatge amb l'Eulàlia Font Roig, la seva esposa. D'aquí li ve el nom a la casa. El 1916, vivia de lloguer en aquesta casa el Francesc Martí Mestre, que era un carreter d'Igualada, amb la seva esposa, Anna Mayol Sala, de cal Mansió. L'any 1920 es es van traslladar al barri de l'Estació, | 41.4394100,2.0121600 | 417475 | 4588008 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87500-foto-08158-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87500-foto-08158-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87500-foto-08158-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 87501 | Cal Sord / Cal Masdeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-cal-masdeu | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | S'han introduït en la façana elements i fet modificacions poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edifici | Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana presenta dos eixos verticals amb la porta d'accès a la dreta, mentre que a l'esquerra hi ha la porta d'un establiment comercial. A sobre de la porta d'accès trobem una finestra i a l'altre banda un balcó ampitador amb brèndoles llises de secció circular i la central amb decoració a reganyol. A les golfes trobem dues obertures amb llinda d'arc rebaixat i balcó ampitador amb brèndoles llises. | 08158-340 | Carrer de la Salut, 12 | Cal Sord (1844) Salvador Amigó Casanovas. Cal Masdeu, 1871. El Francesc Masdeu Masdeu havia nascut a l'Albiol, al Baix Camp. Va arribar al Papiol a la dècada de 1860. Era carnisser. Va viure primer al carrer Major de lloguer i després va comprar aquesta casa a Josep Font, veí de Barcelona. A principis del segle XX la familia va vendre's la casa (Ahicart, 2019). | 41.4034600,2.0124700 | 417455 | 4584017 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87501-foto-08158-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87501-foto-08158-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87501-foto-08158-340-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87502 | Cal Magrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magrans | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | S'han introduït en la façana elements i fet modificacions poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edifici. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal, però té un petit terrat pla, just al darrer de la façana. La composició d'aquesta presenta dos eixos verticals amb la porta d'accès a la dreta, mentre que a l'esquerra hi ha la porta d'un aparcament. A la primera planta hi ha dos balcons ampitadors amb brèndoles llises de secció circular. Aquests balcons estan emmarcats amb guardapols llisos que continuen fins arribar al ràfec. | 08158-341 | Carrer de la Salut, 14 | Casa pairal dels Magrans, nissaga procedent de Cedanyola del Vallès des d'on van arribar al poble a mitjan segle XVIII. Els darres membres dels Magrans del Papiol van anar a viure a Barcelona a partir del 1880 i van conservar la propietat que van posar a lloguer. La casa,a des del 1894 es deia cal Joan Ferro, ja que hi van anar a viure uns Ferro del carrer de les Parres. Joan Amigó Font (1872) casat amb Carolina Masdeu Arús van viure en aquesta finca des d'inicis del segle XX fins el 1921 (Ahicart, 2019). Dersprés, la casa es coneixia com Ca la Pasquala (1930). L'Esteve Font Vernet viva aquí i li deien el Llarg de ca l'Ermitanet, ja que era el més alt dels germans. Treballava per en Jaume Ros, masover de can Canals (Ahicart, 2019). | 41.4395100,2.0118600 | 417450 | 4588020 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87502-foto-08158-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87502-foto-08158-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87502-foto-08158-341-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87503 | Cal Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quim-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana està molt desdibuixada amb dos eixos horitzontals (un per planta) marcats per les obertures que tendeixen a ser quadrangulars. | 08158-342 | Carrer de la Salut, 20 | Propietat de cal Quim que tenien arrendada. El 1857 era can Blanc. Els Olivé hi van viure i eren barraloners des de finals del segle XIX. Cap el 1900 es deia cal Tamuet i hi vivien Joan Amigó i Jacinta Muray Jansana. A partir de 1923 es deien cal Ceguet de ca l'Ermitanet, ja que eren una branca lateral de ca l'Ermitanet (Pere Font Vernet) (Ahicart, 2019). | 41.4396000,2.0115800 | 417427 | 4588030 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
| 87504 | Habitatge del Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-bonaventura-carles-aribau-8 | XIX | Habitatge entre parets mitgeres, amb eixida al davant tancada per un barri de maçoneria i reixat de forja, amb brèndoles llises. Les cobertes són a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, i te les obertures de traça quadrangular. | 08158-343 | Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 8 | Es tracta de dos exemples de cases populars de caràcter agrari i tipologia tradicional, amb eixida al davant. | 41.4360100,2.0060900 | 416963 | 4587637 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87504-foto-08158-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87504-foto-08158-343-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Cal Gutsems? | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87505 | Cal Tamuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tamuet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge amb coberta a dues vessants, amb el carener disposat de manera paral·lela a la façana principal que dona al carrer. Consrva la xemeneia amb el fumeral. Fa mitgeres amb el número 6 del mateix carrer, i amb el numero 32 del mateix carrer. La façana és plana, i està arrebossada i pintada, amb un sòcol, també pintat de color groc. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis i conserva en bona mida la seva disposició original de les obertures: en planta baixa la porta i a la seva dreta una finestra. La finestra de la planta primera, de traça vertical, es recolza a sobre d'un ampit amb trencaaigües. La cornisa es resol en un fris amb respiralls. | 08158-344 | Carrer de la Salut, 30 | En aquesta casa hi vivia la família Amigó Estaper (Bartomeu, 1732-1796), casat amb Gertrudis Castellví. A mitjan segle XIX va entrar de pubill en Francesc Amigó Oliver, cabaler de cal Milet, quan es va casar amb Eulàlia Amigó Casanovas (1839). El 1914, Miquel Amigó Amigó fou declarat fiscal suplet del Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4218400,2.0115100 | 417398 | 4586058 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87505-foto-08158-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87505-foto-08158-344-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87506 | Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Antic habitatge amb coberta a dues vessants, amb el carener disposat de manera paral·lela a la façana principal que dona al carrer. Actualment està destinat a bar-restaurant. Fa mitgeres amb el número 6 del mateix carrer, i amb anterioritat, tenia un altre edifici construït a l'altra paret mitgera, que es va enderrocar. A hores d'ara constitueix l'inici del carrer Salut per la numeració de parells, i s'obre, lateralment a la plaça Gaudí. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. Les obertures han estat molt reformades a fi de destinar l'edificació al seu ús actual. La cornisa es resol en un ràfec imbricat. | 08158-345 | Carrer de la Salut, 4 | L'any 1924 aproximadament, ja es coneixia com a Cal Fusteret. Aqui vivia el Paulio Puyo Castillo, un ferroviari que havia nascut a Berdún, Osca. Va arribar al Papiol a principis de la dècada de 1920, amb la seva família que estava composada de la dona, l'Andrea Sánchez Botoya i tres filles (Ahicart et al., 2019). | 41.4394100,2.0122000 | 417478 | 4588008 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87506-foto-08158-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87506-foto-08158-345-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87507 | Cal Trabuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trabuc | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Habitatge que fa cantonada entre el final del carrer de la Salut, i la Baixada de la Lluna, i que s'adapta al gran desnivell del solar en el qual està construït. Presenta la coberta composta: plana i a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer de la Salut, de teula àrab. La façana és plana, arrebossada i pintada de color rosat, i està ornamentada al ràfec, a les golfes per un fris decoratiu fet amb joc de teules disposades en joc oblic, dins d'una retícula quadrada. Les finestres són de mòdul vertical: s'obre una a la planta primera, i, en planta baixa, a esquerra la porta i a dreta una de més petita que a la planta. La façana lateral, que dona a la Baixada de la Lluna, te una porta d'arc escarser, parcialment cegada a l'esquerra, amb les restes de la pintura original de blauet. A sobre, hi ha un espai pla amb la barana decorada de la mateixa manera que el ràfec de la façana principal, però més simple. | 08158-346 | Carrer de la Salut, 32 | Aquí havia viscut la Laieta Rabasa, que ensenyava a cosir a les noies del Papiol (Ca la Laieta Rabassa-Ca la Francina Rabasa) (Ahicart et al., 2019). | 41.4398900,2.0112000 | 417395 | 4588063 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87507-foto-08158-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87507-foto-08158-346-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87508 | Cal Mas/Cal Peró de la Figuera/Cal Clarasó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mascal-pero-de-la-figueracal-claraso | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edifici de planta quadrangular, amb coberta de teula àrab, disposada a dues vessants. Te el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer. La façana és plana, arrebossada i pintada en tres seccions: en sòcol rosat fosc, planta baixa color blanc, i planta primera color rosat. Presenta tres eixos de simetria marcats per les obertures, que són de mòdul quadrangular. Les de la primera planta estan recercades en color blanc. A la cornisa, el ràfec està motllurat i el canaló oculta les teules. | 08158-347 | Baixada de la Lluna, 5 | El 1796, en Pere Amigó Pagès es casa amb la Margarida Juliá. El seu fill, Bartomeu Amigó Julià es casa amb la Rosa Pagés Arís (aleshores es deia de Cal Mas). Cap a la dècada de 1920, la mateixa casa es coneix com a Cal Peró de la Figuera. Anys després hi vivia Ramon Clarassó Andreu i després el seu fill, Josep Clarasó Marimon: Cal Clarasó (1936 c.) (Ahicart et al., 2019). | 41.4400900,2.0112400 | 417399 | 4588085 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87508-foto-08158-347-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87509 | Baixada de la Lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixada-de-la-lluna | XIX-XX | La baixada de la Lluna, amb els edificis que el defineixen, presenta un recorregut força recte en direcció sud - nord. La part més elevada es troba al sud i la més baixa al nord. El vial s'inicia a la canonada entre el carrer de la Salut i la plaça dels Països Catalans i acaba, al nord, al passatge Parellada. Pel seu costat est rep, aproximadament cap un terç del recorregut el carrer de la Diputació. Al carrer es localitzen diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'algun exemple d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-348 | Carrer Baixada de la Lluna | 41.4402100,2.0113700 | 417410 | 4588098 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87509-foto-08158-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87509-foto-08158-348-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 87510 | Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-0 | La riera de Rubí o de les Arenes és un curs d'aigua del Vallès Occidental que passa per Rubí. És un afluent, per l'esquerra, del Llobregat, riu al qual desguassa prop del nucli urbà del Papiol. Constitueix el límit nord i noroccidental del municipi. S'origina quan la riera de les Arenes rep per la dreta la riera del Palau una mica més amunt de les Fonts, al terme municipal de Terrassa, i en el terme de Rubí li arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el límit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pi de la Serra, Sant Muç, Can Ramoneda i Can Solà. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traçat la frontera entre Sant Cugat del Vallès i Rubí. Al terme del Papiol presenta una llera molt ampla amb una superficie composta per còdols de diferents mides i sorres (d'on també li vindria el nom de riera de les Arenes). Aquestes sorres i graves han estat explotats, així mateix a la bòbila de can Maseta. | 08158-349 | Riera de Rubí / Riera de les Arenes | El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües provinents de la riera de les Arenes a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics al seu pas pel Vallès, amb més de 900 morts. La canalització posterior ha evitat els danys materials i humans que provocaven de tant en tant els aiguats. | 41.4432100,1.9962200 | 416148 | 4588446 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87510-foto-08158-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87510-foto-08158-349-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||||
| 87511 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-5 | XX | Habitatge de teulada composada, amb la major part dels careners, paral·lels a la façana principal que dona a l'avinguda de la Generalitat i que està precedida d'un barri. És de planta rectangular i limita en part amb la construcció que fa el número 45 del carrer, i que li fa de mitgera. Correspon al tipus d'arquitectura de ciutat jardí. Es desenvolupa només en planta baixa i les seves obertures són de mòdul vertical i estretes. La reixes de la porta, de la finestra i el reixat del barri estan pintats de blanc. Per accedir a l'edificació hi ha una petita escala, a esquerra i es genera una fornícula ornamental que està ocupada per una escultura. Les obertures de la façana, porticada, son quatre, verticals, a excepció d'una petita porta-fornícula tapiada que hi ha a la dreta. | 08158-350 | Avinguda de la Generalitat, 47 | 41.4363300,2.0082200 | 417142 | 4587670 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87511-foto-08158-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87511-foto-08158-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 87512 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-4 | XIX-XX | S'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen el carrer Montserrat. El carrer de Montserrat és un dels que presenta un traçat que podria considerar-se antic dins del nucli de la vila del Papiol. El carrer s'inicia davant de l'església parròquial de Santa Eulàlia, en el que constitueix el punt més alt del mateix. Des d'allà continua cap el nord fins el número 18 i a partir d'aquest punt gira en direcció est per tal d'anar fent una baixada relativament suau fins a desembocar al carrer de la Salut. Al costat del número 18 surten direcció nord el passatge de Santa Eulàlia, que baixa de forma abrupta cap a l'actual plaça dels Països Catalans. Al carrer es localitzen diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'algun exemple d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-351 | Carrer Montserrat | 41.4393300,2.0106600 | 417349 | 4588001 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87512-foto-08158-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87512-foto-08158-351-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 87513 | Corriol de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corriol-de-la-salut | Està virtualment perdut | Corriol, gairebé desaparegut, que es pot resseguir intermitentment. Es troba per sobre del camí antic de la Salut i fa de partió entre propietats, les quals deixen l'espai de pas però no hi ha forma de transitar-hi degut a que no té cap manteniment i les males herbes se n'han apoderat. Està abandonat i totalment perdut per a fer-lo servir amb efectes pràctics. | 08158-352 | Corriol de la Salut | 41.4461700,1.9947600 | 416030 | 4588776 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87513-foto-08158-352-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Els camins de carro o carreters són els camins que permeten el pas d'un carro i en general de qualsevol vehicle amb eixos. Aquests generalment connecten entre ells els masos, cases aïllades, camps de conreu i els pobles petits de les zones rurals, i es consideren camins terciaris. Els camins de ferradura, també dits camins de muntanya, d'animal, de tres peus o morralers, són aquells relativament estrets, pels quals poden transitar bèsties però no carros. Solen ser estrets, amb corbes tancades, amb els pendents més pronunciats que els altres camins. | 119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 87514 | Camí vell a la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-la-salut | Erosionat i modificat en part per actuacions de modificació recents | El camí vell de la Salut és una pista apta per al pas de vehicles i però que es troba tallat a la circulació amb una cadena just en el moment en que comença a endinsar-se al Parc de Collserola. Parteix des de la carretera asfaltada que va des de la vila del Papiol a les cases del Puigmadrona, després de que aquesta travessi el torrent de ca n'Esteve de la Font, en arribar a una part relativament plana. El camí surt per la dreta de la carretera i va vorejant els camps fins travessar el torrent de la Salut. Una vegada ha travesat el torrent, per primer cop, inicia una forta ascensió travessant diverses vegades el torrent de la Salut fins arribar sota els prats de l'ermita de la Salut. A partir d'aquest moment, segueix de forma relativament suau fins a empalmar amb les pistes actuals que també hi arriben des de les Escletxes i des de Valldoreix. | 08158-353 | Camí vell a la Salut | És tracta del camí tradicional per a pujar des del nucli de la vila medieval i moderna del Papiol fins a l'ermita de la Salut. Era especialment important per a anar a l'aplec de la Salut quan tot el poble s'hi desplaçava. Actualment la gent prefereix anar a l'ermita pel camí nou, ja que no es tan costerut. | 41.4451400,1.9962100 | 416150 | 4588660 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El principal impacte ambiental directe que s'associa amb els camins rurals, és l'erosió. En efecte, en zones costerudes i amb moltes precipitacions és freqüent que el mal manteniment del sistema de drenatge provoqui inundacions locals i erosió a les vores i al mig del camí. El manteniment adequat dels camins és essencial per evitar els problemes ambientals i socioeconòmics. | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87515 | Ca la Marcelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcelina-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge de planta rectangular, construït entre parets mitgeres, i amb coberta a dues vessants, de teula àrab. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. La façana, que és plana, està arrebossada i pintada. Presenta dos eixos de simetria, i en la seva composició d'obertures, tots els buits estan emmarcats en color blanc. En la planta baixa, a l'esquerra, hi ha una porta estreta, a la que s'accedeix per un marxapeu. A la seva dreta, hi ha una finestra de proporcions verticals, protegida per una reixes de forja. Al primer pis s'obren, d'esquerra a dreta, un balcó amb ampit motllurat i barana de forja sense cap tipus de decoració. A la seva dreta, s'obre una finestra de proporcions verticals, més petita que la de la planta baixa. Un filet continu en color més fosc, sobresurt en finalitzar el segon pis, a sobre de les obertures, a manera de motllura i com a trencaaigües. La cornisa és dentellada, i presenta un lleu voladís. | 08158-354 | Carrer Llibertat, 8 | Ca la Marcelina li ve de Marcel·lina Pagès Julià, la dona d'en Gaspar Mayor Tintoré, que era filador. Van tenir un fill, el Pere Mayol Pagès: tots dos van viure a la casa a finals del segle XIX. Pel seu home, Pere, també la casa es va dir Cal Peret de ca la Marcelina. La família era una branca lateral de cal Llorenç del Pere Pau. Gaspar Mayol Tintoré (1849) era filador. Va casar-se dos cops, primer amb la Filomena Amigó Roig i després amb la Marcel·lina. Despres de la Guerra van marxar del poble (Ahicart et al., 2019). Després,la casa va passar a la família Puigdomènech. Joan Puicdomènech, havia estat jardiner a Barcelona, i la seva muller havien viscut després d'acabada la guerra civil. Abans havien viscut al carrer d'Anselm Clavé. | 41.4376700,2.0101800 | 417307 | 4587817 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87516 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-2 | XVIII-XX | Edificacions que caracteritzen la Plaça dels Països Catalans, que s'obre a la confluència dels carrers de Francesc Macià, el Passatge Santa Eulàlia, el Carrer de la Salut, i la baixada a Can Minguet. Destaquen en aquesta plaça, les següents edificacions: número 3, recentment restaurada, amb dos pisos d'alçada, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, i ràfec amb imbricacions. Com a característica singular, quatre balcons ampitadors en parelles de dos, a esquerra i dreta en la planta pis; Número 4 (abans 38): Cal Jaume Presas/Can Josep Banyes: planta baixa i pis, d'obertures reformades, 5 (abans, 40), de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En planta baixa finestra amb reixa de barrots i porta d'accès a la seva dreta. En planta pis, dos balcons de baranes de ferro forjat, decorats amb reganyols. Orles als respiralls de les golfes. Número 5, (abans 15), edificació aïllada amb teulada imbricada i barri al davant. Es tracta d'un espai obert característic, amb una visual interessant. | 08158-355 | Plaça dels Països Catalans | Aquesta plaça s'obre en la confluència des carrers que marquen el barri antic de la població. | 41.4399000,2.0109300 | 417373 | 4588064 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87516-foto-08158-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87516-foto-08158-355-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 87517 | Escola de Música Miquel Pongiluppi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica-miquel-pongiluppi | Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. | XX | Edifici exempt, amb orientació sud-nord, compost de dos cossos units longitudinalment, amb una lleugera desviació, la qual fa que un d'ells accentuï la seva personalitat volumètrica, la qual ve definida per les seves línies corbes. Tots dos són de planta rectangular: de línies corbes el primer, i rectes el que el situa al sud. La coberta és composta, de teula àrab, el cos davanter, amb el carener longitudinal paral·lel a la façana que dona al carrer Jaume I, i amb faldons als extrems est i oest. El segon edifici, és de formigó i coberta plana, amb un clar domini de la línia corba. El cos sud, que constitueix la façana principal, te les façanes planes, arrebossades i pintades amb una distribució general d'obertures de proporcions quadrada. Te com a element que el singularitza, la decoració de tres dibuixos esgrafiats que representen tres músics: un home (Pongiluppi?) i una dona toquen el violí, i a l'altra extrem Louis Armstrong, que toca una trompeta. | 08158-356 | Carrer de Jaume I, 5 | Miquel Pongiluppi, va nèixer a Barcelona el 1907. Va mantenir una estreta vinculació amb el Papiol, on tenia residència i va passar llargues temporades. També aquí va morir l'any 1990. La seva formació va ser a l'Escola Muncipal de Música de Barcelona. Pongiluppi fou deixeble d'Enric Morera i de Joaquim Serra. Sotsdirector de l'Orfeó de Sants entre els anys 1925 i 1927, és autor de sardanes que resultaren guardonades, entre les quals destaquen títols com Les Escaldes, Escalada a Montjuïc, i d'altres com Bell cim, Flors d'ametller i Visió. L'any 2002 la família Pongiluppi va donar al municipi del Papiol el llegat del compostor, format per milers de documents, composicions i papers diversos, pendents de ser ordenats i difosos. El 2012 l'Ajuntament va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, que va permetre que un grup d'estudiants de musicologia comencessin a fer el catàleg de l'obra. Aquest fou l'embrió del qual sorgí un equip de recerca estable, Suona Pongiluppi, que ha emprès una campanya de micromecenatge per recuperar l'obra inèdita del compositor. En record seu, l'Escola Municipal de Música del Papiol porta el nom de Miquel Pongiluppi | 41.4384700,2.0160400 | 417798 | 4587900 | 2007 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87517-foto-08158-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87517-foto-08158-356-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es la seu de l'escola municipal de música | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87518 | Col·lecció arqueològica de Can Tintorer a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-can-tintorer-a-la-fundacio-museu-biblioteca-de-rubi | BERGUEDÀ i MÚRIA, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 JULIÀ, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 PASCUAL,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 SOLÍAS, J.M. / El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. | II aC - I | Els materials es van recollir sense gaire criteri i es troben emmagatzemats encara a les mateixes caixes en que es van posar en el camp. | Es tracta de materials recollits en una intervenció d'emergència realitzada pel Sr. Margenat, en representació del Museu de Rubí, el qual va recollir els materials que va poder localitzar, però no es va realitzar una excavació amb metodologia arqueològica i ni tan sols se sap la planta ni l'estratigrafia del lloc d'intervenció. Entre els materials destaquen diverses àmfores amb marca de terrissàire que coincideixen amb les ja estudiades d'aquest jaciment. Destaquen però altres materials que, a pesar de la forma en que van ser recuperats, de ben segur permetran datar les fases principals de l'assentament. | 08158-357 | Plaça Doctor Guardiet, 9.- 08191Rubí | L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica , i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament. L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solías i Marta Vilalta, l'any 1985. L'any 1986 excavació dirigida per Carme Miró i Marta Vilalta. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-3.jpg | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fons de tituralitat privada però d'accés públic. Una de les peces més interessants de la col·lecció va ser una gemma tallada que, guardada en la caixa forta de la parròquia, va ser objecte de robatori fa uns anys. | 83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87519 | Habitatge del Carrer d'Àngel Guimerà, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-dangel-guimera-4 | XX | Habitatge aïllat, de planta quadrangular i tipologia de ciutat jardí, amb coberta a dues vessants de teula àrab. El carener és perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, amb respiralls decoratius en el timpà que marca la golfa. Les obertures són verticals i les persianes de llibret. Te tres eixos de simetria: la porta en el central, i les finestres a banda i banda. Les façanes estan arrebossades. Un barri de maons i reixat de forja tanca el perímetre que acull un petit jardí. | 08158-358 | Carrer d'Àngel Guimerà, 4 | 41.4357500,2.0072500 | 417060 | 4587607 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | En arribar el segle XX, la vila de Papiol es va posar de moda entre les clases mitges de Barcelona i es va estendre la idea de que els seus aires eren ideals per sanar malalties respiratòries.El poble va anar creixent cap a la dècada de 1950 en un urbanisme tipus 'ciutat jardí'. Aquest és un exemple de la interpretació d'aquest tipus d'arquitectura. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 87520 | Cal Sastre Xico/Ca la Cinteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-xicoca-la-cinteta | XIX | Habitatge entre mitgeres, amb coberta a una vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, i la seva façana és plana. Presenta dos eixos de simetria, marcats per les dues línies d'obertures en planta primera i segona. Tots els buits de la façana estan recercats amb pintura blanca. Les finestres, en el segon pis i en la planta baixa, són de proporcions horitzontals. A la planta prinera s'obre una balcona amb ampit de maçoneria. Les portes dels balcons estan tancades ab persianes de llibret pintades en color verd. La barana correguda, és de forja, de barrots llisos, però decorats als rxtrems superior al peu del repossamans, amb roleus, a l'igual que a la parti inferior, que hi ha una franja de rombs limitats per sengles roleus que li donen relleu decoratiu a aquest element. La porta és gairebé quadrada, recercada i de grans dimensions. La cornisa està oculta per un canaló que és continu amb l'habitatge amb el qual fa paret mitgera per l'est de l'edificació. | 08158-359 | Carrer de l'Abat Escarré, 28 | El 1844 la casa era coneguda con a Cal Sastre Xico, hi vivien en Joan Mestres Mallol i la Rosa Pujol Forns. El 1899 la Cinta Capdevila (Ca la Cinteta), d'iIgualada i el seu marit, en Josep Soler, que eren carnissers i venien d'Igualada, es van instal·lar aquí. El seu Fill Josep, també carnisser, va marxar a l'Argentina amb la seva muller Àngela. Al voltant de l'any 1920 van tornar al Papiol, amb dos fills deus nascut allà: l'Adela i el seu fill Jordi. Aquí va néixer la Ignàsia. Acabada la Guerra, en Josep i el seu fill Jordi van exiliar-se a França. En Josep va retornar al Papiol a mitjan anys 1940. L'Adela i la Ignàsia van marxar a l'Argentina. L'Adela vivia a Buenos Aires i allí va morir. La Ignàsia es va casar amb en Pere Urpí Costa, el Peret de cal Pallejà. | 41.4385300,2.0103900 | 417326 | 4587912 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87520-foto-08158-359-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | La morfologia d'aquesta façana és molt similar a la que fa paret mitgera, i que te l'accès al passatge Mossèn Albanell. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87521 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-12 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XX | En estat de remodelació | Conjunt d'habitatges, enclavat a la serra de Collserola a sobre del torrent de l'Amigonet. El conjunt, es desenvolupa al redós de les cases més antigues de la caseria que porta el mateix nom. Es tracta d'habitatges de caire rural, la majoria amb cobertes de teula corba, a dues vessants, que utilitzen la pedra com a material general de construcció, i que en origen tenien també la majoria les parets arrebossades, tot i que en un cas, una recent rehabilitació les ha deixat vistes. Algunes cases tenen elements destacables, com ara forn de pa, pou (Cal Senyoret), portes dovellades, rellotges de sol (Cal Rei i Cal Senyoret), un interessant arc de mig punt amb un grafit a la clau de l'arc que du la data de construcció (a Cal Rei), etc. | 08158-360 | Camí de Can Puig | Diu la tradició oral que el motiu de cal Rei prové d'amagar un descendent dels reis francesos durant la Revolució francesa, tot i que l'edificació visible actualment és de característiques morfològiques pròpies del segle XIX. Durant la Guerra Civil s'hi havien amagat families del Papiol a la part inferior dels edificis, entre elles la familia Arís Arús (informació oral de Josep Maria Solias i Arís). | 41.4348800,2.0212700 | 418230 | 4587497 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Arranjat l'any 2014, el camí de ca n'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87522 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-5 | XIX-XX | S'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original de conjunt d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen elt vial urbà de Jacint Verdaguer. El carrer discorre en direcció oest - est des del carrer de Pi i Margall, on es converteix en el carrer de Sant Antoni fins a arribar al carrer d'en Joan Maragall, Doctor Trueta i Ángel Guimerà. En aquest punt es genera un encreuament de carrers que dibuixa un estel amb sis puntes. A diferència dels carrers del Turó de Pongrau, que podriem considerar que acaben aquí, el carrer Jacint Verdaguer presenta encara, edificacions de carácter menestral. Està flanquejat per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades, les quals es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-361 | Carrer Jacint Verdaguer | 41.4355300,2.0073100 | 417065 | 4587582 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87522-foto-08158-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87522-foto-08158-361-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 87523 | Fons de l'arxiu Parroquial del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-del-papiol | LÓPEZ SILVA, H. (2014) Inventari d'Arxius Parroquials. Document intern. Revisió feta el 9/10/2014. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. XTEC (s.d.) Les fonts de la demografia històrica. Parroquials. http://www.xtec.cat/~xgual1/fonsdoc.htm | XVI a XX | En general la documentació en paper i lligada es troba en bon estat. Els pergamins estan deteriorats. | A l fons de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, es conserva la següent documentació: relativa a l'Arxiu Parroquial. Santa Eulàlia de Papiol: 1. Confirmacions (índex) a. 1867 2. Confirmacions a. 1867 3. Confirmacions a. 1771 4. Actes a. 1729-1743 5. Testaments a. 1825-1858 6. Novenari d'Ànimes a. 1800-1915 7. Fundacions (Misses) s. XIX 8. Fundacions (Misses) s. XIX 9. Misses, Confraria d'Ànimes, comptes... s. XVIII-XX 10. Confraria del Roser (administració) s. XX 11. Administració a. 1644-1693 12. Consuetes s. XVII-XVIII 13. Celebracions a. 1791-1799 14. Funerals s. XVIII-XIX 15. Funerals s. XVIII-XIX 16. Funerals a. 1820-1907 17. Baptismes a. 1564-1748 18. Baptismes 1749-1825 19. Baptismes 1825-1856 20. Baptismes 1857-1859 21. Baptismes 1859-1880 22. Baptismes 1880-1897 23. Matrimonis a. 1563-1705 24. Matrimonis 1706-1794 25. Matrimonis 1794-1858 26. Matrimonis 1859-1886 27. Matrimonis 1886-1920 28. Defuncions a. 1564-1706 29. Defuncions 1706-1780 30. Defuncions 1780-1842(1865) 31. Defuncions a. 1843-1858 (1865) 32. Defuncions a. 1859-1882 33. Defuncions a. 1883-1926 34. Testaments a. 1800-1960 35. Llibre de la renda de l'església a. 1728 36. Pergamins Papiol (Sta. Anna) a. 1622 37. Llibre del Batalló, 1641-1659. | 08158-362 | Arxiu episcopal de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5.- 08002 Barcelona. | Els sacramentaris, concretament els llibres de baptismes, els llibres de matrimonis, els llibres d'òbits i les llibretes de compliment pasqual, han estat tradicionalment la base documental fonamental dels estudis demogràfics antics. Deriven de la vint-i-quatrena sessió del Concili de Trento (l'11 de novembre de 1563), que estipulava, en referència als rectors, l'obligatorietat de dur a terme uns registres precisos quant als baptismes i als matrimonis. En relació als òbits, se sap que l'obligació de tenir al dia aquest registre no arribà fins l'any 1614, segons el 'Rituale Romanum', imposat per la constitució 'Apostolicae Sedi' de Pau V. Tanmateix, l'enregistrament de les defuncions i dels baptismes ja era una pràctica habitual en alguns bisbats i parròquies. Pel que fa al als sacramentaris també es conserva documentació, respecte a l'època moderna, en concret per als segles XVI, XVII i XVIII. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Fons de titularitat privada però d'accés públic. | 95|96|98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87524 | Lledoner de ca n'Esteve de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-nesteve-de-la-font | https://ca.wikipedia.org/wiki/Lledoner | XVIII-XIX | Exemplar de lledoner de bones dimensions, superant els 15 metres d'alçada. El lledoner, Celtis australis, és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. El seu us com a arbre ornamental, el principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny. | 08158-363 | Camí de ca n'Esteve, s/n | A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc., aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó. | 41.4420900,2.0158600 | 417787 | 4588302 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87524-foto-08158-363-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Aquest exemplar de lledoner es troba just al darrera de la masia de ca n'Esteve de la Font, donant ombra a la part posterior de la casa.És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura. La forma de la capçada és esfèrica i pot arribar a fer-se molt gran. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor. Es troba habitualment en terra baixa buscant indrets temperats i no forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 87525 | Pi pinyer de la Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-la-font-del-lleo | https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_pinyer | XIX | Pi pinyer (Pinus pinea) d'uns 25 metres d'alçada amb una copa circular ben formada que es troba just a sobre de la Font del Lleó. Es tracta d'un exemplar molt gran però no es pot apreciar perquè es troba totalment rodejat d'altres arbres en un bosc prou tancat i humit, a pesar de que es troba molt amut a la muntanya prop ja de la plana on es troba l'ermita de la Salut. | 08158-364 | Corriol sota la Salut | 41.4482100,2.0237000 | 418450 | 4588975 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87525-foto-08158-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87525-foto-08158-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | El pi pinyer, pi pinyoner o pi de pinyons rep el nom científic de Pinus pinea. És una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d'altres espècies europees de pi també es poden menjar, són molt més petits. És originari de la regió mediterrània.És una espècie heliòfila que resisteix molt bé la sequera estival i suporta gelades no gaire extremes.Creix en garrigues, erms i dunes fixades, com al delta del Llobregat. Prefereix terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, generalment prop del litoral.Es troba a tots els Països Catalans fins als 1.000 metres d'altitud. A Catalunya és la novena espècie pel que fa a hectàrees (36.000) i l'onzena pel nombre de peus (19 milions). És abundant a la Selva (8.200 ha), al Maresme (6.600 ha) i al Vallès Oriental (6.000 ha) i és l'espècie dominant a la Serralada Litoral. | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87526 | Nau industrial del Carrer de la Plana, 2-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-del-carrer-de-la-plana-2-6 | XX | Edifici industrial exempt, de planta troncocònica amb la seva part més ample dirigida cap el carrer de la Plana. Els laterals de la parcel·la on s'ubica estan delimitats pels carrers de Newton i del Cirerer, La construcció és de panot de formigó vist amb aplacat per sobre de la línia de finestres de material plàstic ondulat. La planta baixa s'obre exclusivamednt cap el carrer de la Plana on hi ha grans portons per a ser practicats per camions, trailers i maquinària pesada. Per sobre d'aquesta planta n'hi ha una altra que es defineix per un gran finestral corregut continu en façana, per sobre dels portons abans descrits. Aquest finestral corregut segueix per les parets laterals però tan sols en els metres més propers a la façana principal. La coberta de la nau és plana, feta amb xapa ondulada i inclinada elevant-se paulatinament en àngle de 33 graus des de la part posterior fins a la façana principal. En aquesta la coberta es converteix en una discreta marquesina. | 08158-365 | Carrer de la Plana, 2-6 | 41.4320700,2.0122500 | 417473 | 4587193 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87526-foto-08158-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87526-foto-08158-365-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-03-15 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 87527 | Cal Florencio/Casa dels Joguets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-florenciocasa-dels-joguets | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Habitatge entre parets mitgeres, amb eixida al davant tancada per un barri de maçoneria i reixat de forja amb decoració a reganyol acabat en la part superior en tirabuixons. Les cobertes són a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes amb les obertures de traça quadrangular força actuals. | 08158-366 | Carrer B. C. Aribau, 10 | En Mariano Jané Pagès (1784-1832) era un cabaler de cal Jané. Es va casar amb una noia d'Horta, la Marianna Guillemí Grau El seu nét, Agustí Gener Calopa (1852-1927) i la seva muller Teresa Santacana Arís, hi van viure fins a finals de la dècada del 1880 en aquesta casa. El 1950, s'hi estableixen Roc Molas Font, i la Carme Vilar Pineda. Roc era un industrial de Barcelona, possiblement emparentat amb els de cal Molas. Tenia una fàbrica de joguines i, per això, la casa era popularment coneguda con la Casa dels Joguets. | 41.4358100,2.0061400 | 416967 | 4587615 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
| 87365 | Cementiri Metropolità Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-metropolita-roques-blanques | XX | Cementiri comarcal que ocupa els terrenys de l'antiga masia de Can Tintorer, i que s'adapta a la topografia de l'entorn alhora que realitza una integració mediambiental en l'entorn boscós en què es troba immers. La integració paisatgística es va aconseguir mitjançant l'ús del llenguatge agrícola tradicional: talussos, murs de contenció i bancals que organitzen els diferents espais de reflexió. També mitjançant l'ús de la vegetació endèmica de la zona combinada amb la vegetació pròpia del jardí mediterrani. Un dels seus elements singulars és el Bosc de la Calma, on s'han plantat diveres espècies mediterrànies: alzina surera, pi pinyer, roure, olivera i xiprer. Aquest llenguatge vegetal és un dels pilars del caràcter mediambiental del cementiri, d'acord als principis del projecte dels arquitectes que van dissenyar tot aquest espai d'antic caire rural. D'acord amb les dades de l'any 2016, la superfície de la finca Can Tintorer, on hi ha el cementiri, és de 50 hectàrees, de les quals ha estat ocupat aproximadament el 30%. S'han construït 6.130 nínxols, 3.011 tombes, 163 panteons, uns 7.424 osseres i columbaris cineraris, 969 Bosc de la Calma, 344 Arbres Familiars, Jardí i Font del Repòs. També compta amb un Jardí de les Papallones que promou un hàbitat òptim per al desenvolupament de la biodiversitat i, darrerament disposa de la primera estació permanent d'escolta d'ultrasons de quiròpters que permetrà informació constant de l'activitat d'aquests mamífers, amenaçats a tot el món. A més, acull l'edifici d'oficines dins l'edifici de l'antiga masia de Can Tintorer, molt modificada a tal efecte. La posada en valor i el respecte per l'espai natural són el fil conductor de l'activitat de l'equipament: iniciatives com el 'Bosc de la Calma' l'Arbre familiar, el Columbari de Terra, el Jardí i la Font del Repòs són clars exemples de la seva aposta mediambiental, utilitzant maneres més respectuoses d'integrar aquesta activitat en el Medi Ambient. | 08158-204 | Crta, C-1413a, km 4.5 | Va ser inaugurat el 1984 i és un dels cementiris més moderns d'Espanya. Roques Blanques és el primer cementiri d'importància, per superfície i per capacitat, que te titularitat pública i dona servei a l'àrea metropolitana de Barcelona. Actualment, Roques Blanques está gestionat des de l'any 1990 en règim de concessió administrativa. | 41.4561700,2.0077500 | 417128 | 4589873 | 1984 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87365-foto-08158-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87365-foto-08158-204-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Batlle i Roig, arquitectes | Tot i que la fesomia de l'antiga masia no s'ha respectat en la integració del paissatge, si s'ha realitzat una important integració paisagística dins el conjunt. Destaquen per la seva singularitat la creació d'arbredes vinculades a les inhumacions, així com una aposta pel medi ambient vinculat al fet de les inhumacions: 'Bosc de la Calma' 'l'Arbre familiar', el 'Columbari de Terra', el 'Jardí i la Font del Repòs'. El projecte, dels arquitectes Batlle i Roig, va ser finalista dels premis FAD d'arquitectura i és l'únic d'aquestes característiques a Espanya. També va rebre el Premi Catalunya Construcció 2018 a la Innovació en la Construcció, premi EMAS 2018 a la 'Millora del Comportament Ambiental'. Actualment acull la primera estació permanent d'escolta d'ultrasons de quiròpters que permetrà informació constant de l'activitat d'aquests mamífers, amenaçats a tot el món. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87213 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-1 | XX | Monument que està format per una base de formigó, en forma de paral·lelepípede, dins la qual es troben, en plànol vertical, i de manera visible, a mitja alçada del formigó, quatre feixos de barres de ferro corrugat, els quals estructuralment consoliden la forma de la base per les cantonades. En una de les cares de superfície de la base, hi ha una llegenda grafitejada: 'EL PAPIOL A RAFAEL CASANOVA' | 08158-52 | Plaça de Rafael Casanova, s/n | Aquesta obra va ser realitzada per l'artista local Eduard Serra, impulsor del Museu del municipi. | 41.4367900,2.0101200 | 417301 | 4587720 | 1990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Eduard Serra | Es troba al costat d'un conjunt de pedres sense desvastar que formen els sustrat geològic del poble, així com a la placeta que hi ha al davant de Ca l'Estrada.Un petit enjardinament format per una adelfa i una bardissa de cirerers xinesos, complementen el conjunt i donen singularitat a la visualització de l'escultura. | 98|111 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87303 | Mural de les Escoles velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-les-escoles-velles | XXI | Els artistes plàstics del col·lectiu Street art Barcelona: l'Elisa Capdevila Galiot, del Papiol i l'Ivan Floro de Mataró, han reproduït un cartell del 1969, en un mur d'una de les antigues cases dels mestres, al carrer del Pare Remigi, tocant a la Rambla de Catalunya. L'original és una fotografia del festival hippy del 1969: Woodstook, un dels festivals de música i art de rock més famosos de la història. El treball es va realitzar en una façana de 6x5 metres, cedida per l'Ajuntament del Papiol als dos artistes. L'original de la imatge reproduïda es va fer de nit durant una interpretació teatral. | 08158-142 | Carrer Rambla de Catalunya cantonada carrer del Pare Remigi del Papiol | 41.4361600,2.0067900 | 417022 | 4587653 | 2016 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87303-foto-08158-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87303-foto-08158-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87303-foto-08158-142-3.jpg | Inexistent | Hiperrealisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Elisa Capdevila Galiot i Ivan Floro | L'objectiu dels muralistes va ser treure les obres pictòriques tradicionals del seu context natural i exposar-les al carrer per tal d'acostar l'art a tothom. | 115|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87269 | Màquina excavadora Menck | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-excavadora-menck | XX | Recentment restaurada | Excavadora de cables MENCK (MENCK & HANBROCK GmbH, Hamburg-Altona, Deutschland) M110 instal·lada en memòria de l'activitat extractiva d'argiles, a la rotonda que dona accès al polígon industrial sud del Papiol i que és visible a l'entrada al municipi. Vehicle metàl·lic dotat d'un braç articulat i una pala amb la funció d'excavar i moure grans quantitats de terra. Està pintat de color blau. Presenta en el lateral la marca, inscrita en relleu en una cartela groga: 'Menck¬Hambrock. Hamburg Altona', i en la part posterior el model: 'Menck. M110. La màquina, de tracció mecànica, era activada per motor dièsel. El moviment de la pala es duia a terme enrotllant o desenrotllant els cables d'acer. | 08158-108 | Rotonda d'accès al polígon industrial sud | L'excavadora Menck va ser importada d'Hamburg, Alemanya, l'any 1962. És un símbol del procés d'industrialització en l'extracció de l'argila a El Papiol. L'explotació dels terrals, juntament amb la creació de bòbiles ( avui desaparegudes) va donar un gir a l'activitat econòmica del poble. L'explotació dels jaciments d'argiles fins a finals dels anys cinquanta es duia a terme amb estris força rudimentaris, com eren, el pic, la pala i pel transport, el carro de tracció animal. Quan l'argila estava molt compacte s'utilitzaven explosius. Posteriorment es va evolucionar cap a les màquines hidràuliques: des d'aleshores, el mecanisme ha sofert innovacions però sempre dins el mateix sistema. Menck & Hambrock (sovint abreujat a Menck) va ser una empresa d'enginyeria alemanya amb seu a Hamburg-Altona, que va produir especialment excavadores. L'empresa va ser fundada l'any 1868 per Johannes Menck i Diedrich Hambrock a l'antic poble Ottensen. Fins i tot abans de la primera guerra mundial, Menck va ser un dels principals fabricants mundials d'excavadores. El 1901, per exemple, la fàbrica va presentar la seva primera retrocarregadora d'elevació alta al món. A partir de 1923, es van produir les primeres excavadores de cadenes a Europa | 41.4331500,2.0059500 | 416948 | 4587319 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87269-foto-08158-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87269-foto-08158-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Empresa MENCK & HANBROCK | El Museu del Papiol ha gestionat la donació de l'excavadora que ha fet l'empresa 'Suministros de Arcilla, S.A', duent a terme la restauració i proposant l'actual ubicació de la màquina. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87338 | Imatge de la Mare de Déu de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-salut | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-santa-eulalia-del-papiol/video/5019431/ | XX | Es conserva la corona dintre d'un armariet protegit on es guarda el tresor parroquial. | Imatge de terracota sense policromia, de 65 centímetres d'alçada i 40 quilos de pes que representa a la mare de Déu de la Salut amb el nen a sobre dels genolls. | 08158-177 | Esglesia de Santa Eulalia del Papiol. Carrer de Mossèn Rull, 8 | La primera imatge de la Mare de Déu de la Salut que es coneix, amb molta probabilitat del segle XIII, fou robada l'any 1877, en ocasió de ser exposada a Barcelona. La imatge que la va substituir també fou robada, als volts de l'any 1915, en el moment en que es van fer reformes en el temple. En aquesta avinentesa, una família va regalar una nova imatge (Jordà, 1998: 81), feta per Sebastià M. Plaja de Rubí. Aquesta última imatge es va destruir durant la guerra civil. L'any 1939, Enric Albareda, propietari d'un dels forns de terrissa del municipi, va fer la imatge que aquí es descriu, amb fang cuit, i la va donar a l'ermita. Per tal d'entronitzar-la, es va dur a terme una solemne processó des de l'església parroquial fins a l'ermita de la Salut. L'any 1977, coincidint amb l'aplec del mes de setembre, la imatge de terracota va ser substituïda per una de talla, que és la que actualment es venera, obra de l'escultor Antoni Agraz i Buil, de Sant Cugat del Vallès, i que va ser pagada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pel preu de 30.000 pesetes. L'antiga imatge de terracota fou trasllada a la sagristia de la parròquia, on actualment es conserva al cantó esquerre de l'altar major (Jordà, 1998: 82). | 41.4390800,2.0104900 | 417335 | 4587973 | 1939 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-3.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Enric Alvareda | (Be de propietat privada però d'accés públic) | 103|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||
| 87209 | Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-2 | <p>Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.</p> | XVII | La masia esta en un bon estat de conservació | <p>Conjunt d'edificacions aïllades de les quals destaquen les següents: Un edifici de grans dimensions i aïllat. Aquest, presenta planta de disposició rectangular, i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab, a dues vessants. A la zona oest, hi ha un segon edifici amb coberta a una sola vessant (potser sigui la part més antiga del conjunt, crescuda verticalment amb posterioritat pel flanc nord, i la qual, avui representa la part més alçada de l'edificació). La composició es realitza de forma simètrica a partir dels buits de la façana. La porta d'accés està resolta en arc de mig punt, amb dovelles de pedra natural. Els buits balconers i la finestra de la planta baixa són ornamentats amb carreus de pedra de marès picada. S'obren grans balcons a l'alçada del primer pis, amb reixes de barrots decorats en general amb roleus, persianes de llibret i en un dels brancals està assenyalada la data d'una possible refacció o moment important en la construcció de la casa (1680). A l'edifici prinicipal, hi ha també un rellotge pintat sobre un lliscat marmori. Te l'orientació sud-est,si bé el gnòmon, de vareta simple, declina sud-oest. Les línies horàries són de 7 a 3, i les xifres romanes. El conjunt de la masia i les dependències annexes està tancat per una paret (barri) amb porta d'accés de ferro decorat. La casa dels masovers està adossada a la façana per l'esquerra. Per la part nord i oest de la construcció hi ha, a l'alçada del primer pis, una coberta plana aterrassada tancada per un catxapit d'obra de balustres intercalats, amb copes decoratives, força destacat.</p> | 08158-48 | Ctra. De Caldes, s/n | <p>La Guerra dels Trenta Anys va impulsar l'arribada d'alguns habitants procedents de l'altra banda dels Pirineus al Papiol. És el cas, per exemple, del Joan Faura, qui va venir com a mestre de cases, i sembla que va ser qui va construir aquesta casa en algun moment del segle XVII: en un carreu del brancal dret d'un balcó de la façana principal es pot veure la data de 1680, i en una biga dels cups es pot llegir l'any 1691 (Faura i Casanovas: 1999: 135). La masia era una de les més allunyades del nucli urbà, i disposava de cinc sínies per abastir d'aigua els seus camps de conreu.</p> | 41.4414400,1.9989800 | 416376 | 4588246 | 1680? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-17 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Joan Faura? | Per informació oral se sap de l'existència d'un interessant celler, així com de mobiliari propi dels segles XVIII i XIX, a les sales principals de la masia. No s'ha tingut accès a l'interior. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml