Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87226 | Cal Peret de ca la Marcelina/Cal Valencià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-de-ca-la-marcelinacal-valencia | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge ubicat entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. A la part baixa, a sobre del sócol, hi ha uns motius decoratius a un costat i altre de la finestra enreixada: és un mosaic d'aproximadament un metre d'alçada, fet de trencadís en colors blau i en menor mida groc i verd. Destaquem les obertures com a element distintiu de l'immoble. A la planta baixa, al costat de l'entrada, hi ha una obertura, en origen un arc escarser, avui allindat amb formigó, que té una reixa de ferro forjat amb motius ondulants i que ha estat pintada de verd. A sobre seu, al primer pis,es troben dues finestres ampitadores, allindades amb ampit de pedra, i una petita reixa fins a mitja alçada. Sobre les llindes hi ha dos buits simètrics que dibuixen un arc el·líptic que corona un triangle graonat i que donen molta animació a l'obertura. | 08158-65 | Carrer de la Llibertat, 4 | Pere Mayol Pagès va viure en aquesta casa acb la Magdalena Alòs Solana. L'any 1926 es coneixia com a Cal Peret de ca la Marcelina. Cap a l'any 1950, hi vivien Miquel Company Garcia i la Josepa Fuster Llorens. Ell era picapedrer de la Núcia, a la Marina Baixa (Ahicart et al., 2019). | 41.4376000,2.0100800 | 417299 | 4587810 | 1889 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Els buits de la façana a l'alçada del primer pis són un motiu típic de les cases de pagès del segle XIX, força comú en l'indret: una obertura amb d'altre al damunt, de reduïdes dimensions que constituien la ventilació dels galliners. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||
| 87184 | Cal Fitó/Cal Pollina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fitocal-pollina | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Edifici situat entre mitjeres, de planta rectangular, el qual presenta una curiosa façana elevada en cinc nivells: el més alt dels quals és una torratxa capçada amb un teulat a quatre aigües. Aquest teulat presenta els ràfecs ben sobresortits. La construcció es desenvolupa en alçada, en planta baixa, dos / tres pisos. La façana principal és asimètrica, amb la porta principal d'accés a l'extrem més baix, ja que l'edifici està construït adaptant-se al terreny, en un carrer força empinat, a la vessant del cim dominat pel castell de la població. A la planta noble s'obre un ampli balcó i a la part de dalt hi ha una galeria de quatre arquets de mig punt. Les obertures principals tenen les llindes ressaltades amb arquets de maó vist que contrasten amb l'arrebossat blanc del mur. La façana sud, també presenta una composició a diferents nivells. Les obertures són allindades, d'arc carpanell rebaixat i d'arc de mig punt, algunes d'elles amb ornament d'obra vista i d'altres amb trencaaigües. La barbacana és de fusta ornamentada, coberta amb teula àrab a quatre vessants en tres cossos i a dues vessants en dos cossos. Destaca cromàticament el color del maó sobre el blanc intens de les façanes. | 08158-23 | Carrer Barcelona, 4/ Carrer del Doctor Fleming, 2. | Al Papiol des de finals del segle XIX, i sobre tot les primeres dècades del segle XX, l'estiueig prolifera, atraït per la proximitat a la ciutat de Barcelona i en concordància amb el pensament de que el seu clima era més benigne i sobretot l'aire, que es considerava més sa que el de la gran ciutat. D'aquesta manera, les classes mitjanes i burgeses es van anant fent la seva torre o el seu xalet en aquest poble. | 41.4376400,2.0097800 | 417274 | 4587814 | 1911 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87184-foto-08158-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87184-foto-08158-23-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Amb la moda que s'imposa a finals del segle XIX i principis del XX pel que fa a les construccions de cases d'estiueig, l'arquitectura urbana imita també aquestes noves maneres de fer en cases del casc urbà, no aïllades, en les quals es fa una recuperació d'elements significatius de les arquitectures del Renaixement. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||
| 87432 | Ca la Senyora Vima/Cal Solano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-vimacal-solano | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge de planta rectangular, amb coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer Llibertat. Te planta baixa i dos pisos, potser el segon s'hagués dedicat a galliner. La seva façana principal està orientada al nord-est, està arrebossada i pintada de rossa fosc. Presenta dos eixos de simetria. Les obertures són en planta baixa i pis, de finestres quadrades, i la porta és estreta i es situa a la dreta. La porta i la finestra que hi a a la seva esquerra, estan recercades en color groc. Recentment ha incorporat un sòcol de materials aliens a l'estructura original de l'edificació. Un tret distintiu de la façana es troba en les finestres del segon pis, que són petites i en ogiva. La cornisa està motllurada. | 08158-271 | Carrer de la Llibertat, 6 | El Rossend Muñoz i la Concepció Ferrers hi vivien cap a l'any 1945. Eren carnissers de Sant Andreu de la Barce. Després, la casa es va conèixrer com a Cal Solano, el 1955. Josep Solano Colet, era secretari de l'ajuntament en temps de l'alcalde Frederic Santacana. (Ahicart et al., 2019). | 41.4376400,2.0101200 | 417302 | 4587814 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87432-foto-08158-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87432-foto-08158-271-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87515 | Ca la Marcelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcelina-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge de planta rectangular, construït entre parets mitgeres, i amb coberta a dues vessants, de teula àrab. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. La façana, que és plana, està arrebossada i pintada. Presenta dos eixos de simetria, i en la seva composició d'obertures, tots els buits estan emmarcats en color blanc. En la planta baixa, a l'esquerra, hi ha una porta estreta, a la que s'accedeix per un marxapeu. A la seva dreta, hi ha una finestra de proporcions verticals, protegida per una reixes de forja. Al primer pis s'obren, d'esquerra a dreta, un balcó amb ampit motllurat i barana de forja sense cap tipus de decoració. A la seva dreta, s'obre una finestra de proporcions verticals, més petita que la de la planta baixa. Un filet continu en color més fosc, sobresurt en finalitzar el segon pis, a sobre de les obertures, a manera de motllura i com a trencaaigües. La cornisa és dentellada, i presenta un lleu voladís. | 08158-354 | Carrer Llibertat, 8 | Ca la Marcelina li ve de Marcel·lina Pagès Julià, la dona d'en Gaspar Mayor Tintoré, que era filador. Van tenir un fill, el Pere Mayol Pagès: tots dos van viure a la casa a finals del segle XIX. Pel seu home, Pere, també la casa es va dir Cal Peret de ca la Marcelina. La família era una branca lateral de cal Llorenç del Pere Pau. Gaspar Mayol Tintoré (1849) era filador. Va casar-se dos cops, primer amb la Filomena Amigó Roig i després amb la Marcel·lina. Despres de la Guerra van marxar del poble (Ahicart et al., 2019). Després,la casa va passar a la família Puigdomènech. Joan Puicdomènech, havia estat jardiner a Barcelona, i la seva muller havien viscut després d'acabada la guerra civil. Abans havien viscut al carrer d'Anselm Clavé. | 41.4376700,2.0101800 | 417307 | 4587817 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87488 | Habitatge al carrer d'Anselm Clavé, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-danselm-clave-17 | XX | Habitatge que fa mitgera amb el número 19. És de planta rectangular, i de tipologia ciutat jardí. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana que dona al carrer, que està arrebossada i pintada d'un color rosat. Presenta un sòcol de maó vist i un recercat a banda i banda i limitant la cornisa. Les obertures marquen tres eixos de simetria, el central està definit per una finestreta que hi ha a l'alçada del primer pis, i els altres dos, es troben assenyalats per sengles finestres a banda i banda en planta baixa. Totes les obertures presenten guardapols blanc, molt simple, que ocupa el terç superior, i que les emmarquen en ressalt, a manera de trencaaigües. El remat és una cornisa motllurada, de color més clar, gairrebé terrós, que marca les dues vessants de l'edifici i està decorada per un petit frontó massís en forma curvilínia, per sota del qual, i a manera de trencaaïgues, hi ha una filada de rajoles decorades en policromia, pràcticament invisibles. | 08158-327 | Carrer d'Anselm Clavé, 17 | 41.4376800,2.0078300 | 417111 | 4587821 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87488-foto-08158-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87488-foto-08158-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87488-foto-08158-327-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||
| 87446 | Cal Bielet de la Botifarra / Cal Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bielet-de-la-botifarra-cal-llorenc | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Edifici entre mitgeres per la seva banda oest i fent cantonada per l'est. de planta rectangular, amb dues crugies, de planta baixa, pis i golfes (recrescudes). La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de façana presenta dos eixos verticals de composició a la planta baixa i pis, mentre que les golfes tenen un eix horitzontal generat per dues finestres quadrangulars.. El més important dels dos es troba a l'esquerra i està generat per una finestra quadrangular, la porta d'accès i un balcó a sobre de la mateixa. El balcó presenta les brèndoles en forma de pit i decorades per torsió helicoidal de la brèndola. L'altre eix correspon a la porta, de llinda plana i finestra rectangular allargada verticalment. | 08158-285 | Carrer Llibertat, 10 | El 1890 la finca es denominava cal Llorenç. A partir de 1905 era de Gabriel Amigó Bou, branca lateral dels Amigó de cal Xic, d'aquí cal Bielet (Ahicart, 2019). | 41.4377100,2.0102200 | 417311 | 4587822 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87446-foto-08158-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87446-foto-08158-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87446-foto-08158-285-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87200 | Racó de les Màscares/Cal Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-les-mascarescal-faura | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Es tracta d'un conjunt : edifici (Cal Faura) decorat amb un gran conjunt d'obres d'art fetes en terracota que formen part integral de la construcció, conegudes com màscares. Tot plegat resulta una mena de conjunt expositiu, amb una ornamentació molt peculiar. La majoria d'aquestes obres estan sense acolorir. Una gran part del conjunt estan penjades i allotjades als murs i façanes de la casa, propietat del seu autor, l'artista local Joan Faura. Son majoritàriament representacions de cares fetes amb la tècnica de la terracota, tot i que també hi ha elements emblemàtics, i moltes estan concebudes com el suport escriptori, en argila, d'aforismes o llegendes breus que enuncien en general normes morals o filosòfiques, moltes d'elles agafades d'autors clàsics. Les representacions figuratives són molt expressives, amb faccions ben marcades, que van sorgir de la imaginació de l'autor, les quals són fruit d'una acurada tècnica. També s'hi troben escuts heràldics, rajoles i diversos i variats personatges. | 08158-39 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | L'autor pertany a la família Faura. Els més antics membres documentats d'aquesta família van ser masovers de can Mas des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. A mitjan segle XIX van comprar uns terrenys al Baix Castell on hi van construir unes cases que van posar a lloguer i que foren conegudes com a Cases d'en Faura. Quan van deixar la masoveria van reconvertir les cases en una de sola i hi van anar a viure. Durant la dècada de 1920, cal Faura va ser la seu de l'Associació de Barraloners de Catalunya. Els barraloners eren els venedors de vi a granel, i els del Papiol el venien majoritàriament a Sabadell i a Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4377300,2.0092700 | 417231 | 4587825 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Expressionisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un conjunt molt singular, tant per la seva ubicació com per la seva densitat, la qual cosa ha fet que la casa es conegués més que pel nom del seu propietari, per la imatge que dóna als veïns, de manera que popularment s'anomena com 'El racó de les màscares'.També s'han trobat algunes obres del mateix autor escampades pel municipi, com ara, en algún habitatge particular: així succeeix a la façana principal de Ca l'Estevet, o als vivers que són propietat de la família de l'autor,els quals estan ubicats al costat de l'estació de la Renfe. | 119|98|2138 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||
| 87476 | Cal Pilé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pile | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Els aplacats del guardapols desmereixen la qualitat de l'edificació. | Edifici amb façana al carrer Barcelona i al carrer Doctor Fleming de planta romboidal amb un jardí posterior. Es desenvolupa en planta baixa i pis, La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana del carrer Barcelona. La composició d'aquesta façana presenta tres eixos verticals amb la porta d'accès a l'esquerra, al costat de la qual hi ha una altra finestra quadrangular..La resta d'obertures són rectangulars en sentit allargat vertical. Totes les obertures són de llinda plana i es troben emmarcades amb un recercat de d'aplacat de pedra, que també continua en un marxapeu corregut per les dues façanes. L'altre façana presenta tan sols un eix vertical de finestres rectangulars allargassades i una altra fora d'alineació. | 08158-315 | Carrer Barcelona, 2 | Jaume Bou Prat va viure el 1742. Els de cal Pilé van anar a viure a Gràcia a mitjan segle XIX. Eren la branca principal dels Bou, naturals de la Pobla de Claramunt i que van arribar al Papiol després de la Guerra de Successió. A la casa pairal hi va viure de lloguer durant uns anys el Francesc Bou Casanoves (1823) germà d'en Jaume, que era l'hereu (Ahicart, 2019). | 41.4377800,2.0097600 | 417272 | 4587830 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87476-foto-08158-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87476-foto-08158-315-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||
| 87282 | Cal Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-faura | XIX-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, la casa necesita algunes feines de remoció i rehabilitació | Conjunt de diverses construccions de caire rural, de les quals destaquen dues de majors proporcions, unides perpendicularment: la de de ponent presenta teulada a una vessant i tres alçades, mentre que la que es troba a orient, te la teulada a dues vessants i conserva la tortugada en el ràfec. Les façanes són planes i presenten les obertures de llinda plana, més estretes en el cas de l'edifici de l'est, la façana del qual s'ha modificat menys que en el cas del de ponent. La construcció de la façana a dues vessants, a la qual s'accedeix a través de la porta d'un barri flanquejada per sengles pilars amb pinacles, fets de maçoneria, pel carrer del Doctor Fleming, 9, te un interès especial, ja que per un costat acull una bona part de les obres de l'artista local Faura i al pilar de la porta, una rajola (la número 3 del calvari). | 08158-121 | Carrer Doctor Fleming, 9 /Francesc Macià, 37 | 41.4378000,2.0092400 | 417229 | 4587833 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A l'edifici del Doctor Fleming se'l coneix pel Racó de les Màscares, ja que allotja una bona part de la feina de l'artista local Faura. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87215 | Cal Joanet de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-de-lhostal | Bohigas, O. (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona: Lumen. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. Vila García, J.A. (2001). El Papiol: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Ajuntament del Papiol-Coral 'La Perdiu'. | XX | Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i coberta a dues aigües. Presenta, a més, un cos lateral afegit a l'est, d'una sola planta. Les obertures estan realitzades en arcs carpanells i emmarcades per un cos a manera de frontó calat per respiralls. Les peanyes dels balcons simulen sanefes. Corona i remata la façana un frontó ondulat amb motllures. L'edifici va ser construït entre mitjeres i al quedar aïllat, s'hi van fer reformes i es van obrir les finestres laterals. | 08158-54 | Avinguda de la Generalitat 15 | El carrer on es troba enclavat formava part de la carretera que el 1889 es va concloure i que pujava a dalt del poble, passant pel bosc del Blanc (Faura i Casanovas: 1999: 187). A la seva era es feia tradicionalment l'envelat d'ençà la dècada de 1940 (Vila García, 2001:74) | 41.4378000,2.0108900 | 417367 | 4587831 | 1929 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87215-foto-08158-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87215-foto-08158-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87215-foto-08158-54-3.jpg | Legal | Impressionisme|Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquest edifici presenta els trets diferencials de les arquitectures presents a l'avinguda de la Generalitat: responent a construccions de línies marcades que van des de l'eclecticisme vuitcentista fins el corrent noucentista de caràcter més racional que es desenvolupà a Catalunya en contraposició al decorativisme del modernisme que l'havia precedit.Així són típics els coronaments dels edificis en capcers de línia mixtilínia trencada. D'entre els habitatges que configuren aquest vial, destaquen tambe les cases del número 7 del carrer. | 104|119|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||
| 87462 | Cal Traït | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trait | XX | Edificis entre mitgeres de planta quadrangular amb jardi posterior. Es desenvolupa en planta baixa i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener perpendicular a la façana principal. En aquest punt, el número 19 presenta decoració de cresteria. La composició de la façana presenta un eix horitzontal a tota la planta baixa, amb finestres allargades verticalment amb guardapols. Entre aquestes, sota el carener trobem un finestró, també amb guardapols. | 08158-301 | Carrer d'Anselm Clavé, 19-21 | 41.4378100,2.0077800 | 417107 | 4587835 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87462-foto-08158-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87462-foto-08158-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87462-foto-08158-301-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El nom de la casa ve donat en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||||
| 87224 | El Peu de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peu-de-la-costa | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/4352 | XVIII-XIX | Algunes cases presenten elements remodelats al segle XX | Conjunt d'habitatges alineats al carrer. Tot i que els habitatges que el composen estan força remodelats, especialment pel que fa a les dimensions dels buits de les façanes, encara el vial, conserva el seu traçat i ambient de carrer antic. Destaquen per mantenir en major o menor part l'estructura original del moment de construcció les cases que corresponen als número 5, Cal Figueras Gros (queda sense remodelació la portada d'accès, amb arc escarser), o Cal Pallejà, el número 13, en la qual encara és visible la tortugada del ràfec. | 08158-63 | Carrer del Peu de la Costa | Destaquen com hem dit les cases número 5, Cal Figueras Gros, o Cal Pallejà, el número 13, ja documentada al segle XVIII (1793), essent propietat d'en Pau Urpi Gener, casat amb la Maria Blanc Amigó. Un descendent, el Miquel Urpi Costa (el 1909), fou detingut l'agost de 1939 acusat d'haver comés nombrosos delictes durant la Guerra. Després d'un judici sumaríssim, fou posat en llibertat (Ahicart et al., 2019). Cal Figueras Gros ja està documentada el 1827, propietat de Francesc Figueras Amigó, casat amb l'Eulàlia Abella Campmany. Al número 8 del carrer, hi ha Cal Julià, ja construïda el 1930, hi vivia Ramon Julià Calabús, un ferroviari procedent de Pera, al Baix Empordà, que va venir al Papiol abans de la Guerra Civil i s'hi va quedar. Aquesta zona era coneguda popularment com 'els gripaus' perquè els mé vells expliquen que una nit el metge va baixar a atendre un malalt i va aixafar pel camí un gripau (Faura Arís, 1996: 142). Es conserva un dibuix a color realitzat el 9 de març de 1926 pel Joaquim Renart. | 41.4378300,2.0096600 | 417264 | 4587835 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87224-foto-08158-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87224-foto-08158-63-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Carrer que segueix un antic camí en pendent, que connectava al poble amb la vall i el nucli del Papiol de Baix, a tocar el torrent de les Argiles, tot passant, ja a la part alta, pels carrers de Jacint Verdaguer i Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||
| 87436 | Habitatge del Carrer de l'Abat Escarré, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-labat-escarre-4 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Edifici de planta rectangular que es desenvolupa en alçada en planta baixa, i dos pisos més. Presenta una composició simple, amb la gradació vertical de les obertures: portal en planta baixa, acompanyat a esquerra per una porta estreta. Te un balcó simple en la primera planta, amb la barana de barrots de forja sense cap tipus de decoració, que es recolzen a sobre d'un ampit de pedra molt senzill. La major part de les obertures estan emmarcades, i pintades de groc, excepte la petita finestra del segon pis, que és molt senzilla i de petites dimensions, i la gran porta d'accés que presenta un marc de carreus de pedra, amb la data de construcció esculpida en relleu a l'arc: 1880. L'edifici està coronat per una cornisa contínua amb motllures i fris massís i sense cap tipus de decoració. | 08158-275 | Carrer de l'Abat Escarré, 4 | L'edifici és visible en una fotografia de 1929 (Faura Arís, 1996: 14). | 41.4378500,2.0099700 | 417290 | 4587837 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87436-foto-08158-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87436-foto-08158-275-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||
| 87219 | Cal Barrios | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barrios | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Restaurat recentment | Edifici-torre de grans proporcions, aïllat i desenvolupat en diversos nivells, ja que es troba condicionat per la geologia del terreny en el qual està construit. Consta de planta baixa i dos pisos, i està aixecat en un gran pendent per la part nord, aterrassada al sud, tot ocupant un gran solar en el que hi ha una bona zona de jardí. Les façanes són planes, i de buits amb un predomini dels de traça recta, en les finestres i balcons de planta baixa i pis, amb recercat, en el cas dels més grans, i molts d'ells acabats en punt rodó, també recercat. Aquests buits d'arc es troben a la torrassa i a la façana posterior de l'edifici, sempre al'últim pis. Destaca el gran voladís del ràfec, que és suportat per grans ménsules. La façana posterior presenta, sobre la porta d'accés, un singular pòrtic cobert amb voladís que està sustentat per mènsules, així com per dues columnes de fust acanalat i capitells jònics. Le teulada és composta, Destaquen la torrassa de base quadrada i coberta piramidal a quatre vessants que sobresurt de tota l'estructura de la casa. | 08158-58 | Carrer del Doctor Fleming, 2-Mossen Rull, 50 | A principis del segle XX es va iniciar al Papiol una forta afluència de barcelonins que van descobrir-hi unes condicions ideals per passar l'estiu. Amb la vinguda d'aquests estiuejants, la vila es va convertir en un dels pobles pioners del turisme i l'estiueig, i durant els mesos calorosos doblava el nombre d'habitants (Faura i Casanovas: 1999: 197) | 41.4378600,2.0096800 | 417266 | 4587839 | 1900-25 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una composició volumètrica molt expressiva amb l'ús de la torre-mirador. És una edificació-torre que destaca al seu lloc d'mplaçament, molt a prop del castell, inserida dins d'un estil de segon modernisme de caire popular. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||
| 87194 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-9 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Amb motiu d'un canvi de propietat, l'any 2018 ha estat restaurada. No conserva cap element del taller del ferrer al seu interior. | Habitatge entre mitgeres força estret, de planta baixa i pis amb terrat. La façana és arrebossada i pintada de blanc, i les obertures, una a cada pis, allindades. Destaca el balcó del primer pis, fet de pedra. Aquesta pedra conforma una motllura que es perllonga a tota l'amplada de la façana, marcant la separació entre plantes. Aquest balcó està suportat per dues motllures de grans dimensions. La barana és de ferro forjat amb motius geometritzants. La llinda de l'obertura està motllurada, i els muntants, imiten falses pilastres, la qual cosa ennobleix la factura de la construcció. | 08158-33 | Carrer de l'Abat Escarré, 6 | A principis de la dècada de 1920, el ferrer del Papiol va forjar les baranes, a excepció de la porta que es va encarregar a un ferrer de fora (Faura, 1996: 180). | 41.4378900,2.0100100 | 417293 | 4587842 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87194-foto-08158-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87194-foto-08158-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'edifici està erroniament identificat dins l'inventari de la Generalitat, ja que dues de les imatges que el representen corresponen a altre edifici. | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||
| 87192 | Carrer Llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-llibertat-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XX | Carrer que sembla seguir una corba de nivell, la qual marca un perímetre de creixement important del poble vell,tot dominant l'actual Avinguda de la Generalitat. En aquest carrer destaquen l'imponent casa de Can Bou, així com els darreres de le antigues cases que s'alçan entre el carrer de l'Abat Escarré i aquest carrer de la Llibertat. Urbanísticament parlant, aquest cvial inicia el seu traçat en la confluència del carrer Migdia amb l'Avinguda de la Generalitat, i continua fins a fer cantonada amb el carrer de Barcelona, en el qual te el seu fi. | 08158-31 | Carrer Llibertat | En fotografies datades entre 1915-1920 es poden veure algunes de les cases que ja estaven habitades, com ara Cal Peret de la Marcelina (núm. 4), la número 6, avui transformada, Cal Gabino Vilaseca, Cal Ferrer, Cal Florencio, etc. (Faura Arís, 1996). | 41.4379000,2.0104300 | 417328 | 4587842 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87295 | Font de les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escletxes | XX | Font que es trova a la vora del camí de Can Puig. És de traça moderna feta amb llambordes. Està formada per un frontal ample i alt (d'uns tres metres d'amplada, i dos d'alçada màxima), de forma lleugerament sinuosa, que sobresut al mig en dues filades de llambordes més. El costat dret del mur continua amb un banc per seure, també fet de llambordes. L'aigua raja regulada per una aixeta de bronze amb polsador i cau a una pica semicircular integrada al mur. Està connectada a la xarxa municipal d'aigües. | 08158-134 | Carrer de les Escletxes | 41.4379000,2.0205800 | 418176 | 4587833 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87295-foto-08158-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87295-foto-08158-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És el punt de partida per la visita d'altres fonts i indrets d'interès patrimonial, i parada de moltes rutes de ciclisme. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||||
| 87481 | Monument 'El Papiol al Dr. Barberà' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-papiol-al-dr-barbera | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XXI | A sobre la vorera del costat sudoest de la plaça del Dr. Barberà s'ha instal·lat una jardinera cúbica de grans dimensions (1,50x1,50x1,50 m) de formigó llis vist i tres bancs dobles del mateix material. A la jardinera es pot apreciar una inscripció feta en el moment d'encofrar-la i que diu 'EL PAPIOL AL DR. BARBERÀ'. Dins la jardinera s'hi ha plantat una olivera. | 08158-320 | Plaça del Doctor Barberà, s/n | El Dr. J. Frederic Barberà segons informació oral era un metge molt estimat al Papiol:, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d'aquella població, ubicada a l'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom. | 41.4379100,2.0163100 | 417820 | 4587838 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87481-foto-08158-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87481-foto-08158-320-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El monument al Doctor Barberà és molt senzill i allunyat de cap intenció de generar una obra d'art sinó un recordatori a una persona estimada pel poble. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||
| 87437 | Cal Pau Mas/Cal Carril/Cal Garrofa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-mascal-carrilcal-garrofa | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVI?-XIX | Edifici de grans dimensions, de planta rectangular, delimitat pel sud pel carrer de l'Abat Escarré, per l'oest per l'edificació número 5 del mateix carrer, amb la qual fa mitgera i, pel nord, pel fossat del castell. És una construcció popular, amb teulada disposada a dues vessants i el carener paral·lel al carrer de l'Abat Escarré. Presenta l'orientació nord sud, essent la meridional, la façana principal. Davant d'aquesta façana, i delimitada per un mur, hi ha una mena de pati exterior que l'antecedeix, amb unes escales laterals a banda i banda, per tal de salvar l'acusat desnivell del terreny. La façana posterior, que dona al fossat del castell, presenta obertures de dimensions molt petites, mentre que les de la façana principal són de majors dimensions. Es desenvolupen actualment com a habitatges diferents i independents, el de l'esquerra, pintat de vermell, presenta les obertures recercades, mentre que el número 5, que està pintat en blanc, no ho estan. | 08158-276 | Carrer de l'Abat Escarré, 1-3-5 | Sembla tractar-se d'un dels edificis més antics construït al peu del castell. Pau Amigó Mas ja està documentat al segle XVII. El motiu de Cal Carril ve d'en Pere Carulla Soler, qui va arribar al Papiol a principis del segle XX. Era de Sant Ramon de la Manresana (la Segarra), i es va casar amb la Maria Solias Magrans, que vivia a les cases de lloguer de cal Quim del carrer de la Salut. El matrimoni, després d'estar uns anys al carrer de la Salut, van passar a viure al barri del Ferro del carrer de Montserrat abans d'anar a residir també de lloguer en aquesta finca. Van tenir dos fills, en Joan i la Joaquima. En Joan va ser ferroviari. De tendències esquerranes, durant la República es va afiliar al grup anarquista 'Sin Amo' de la FAI i després de la Guerra va haver d'exilar-se a França. A finals de la dècada de 1940 van translladar-se al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4379700,2.0098600 | 417281 | 4587851 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87437-foto-08158-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87437-foto-08158-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87437-foto-08158-276-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87221 | Fanal de l'escala d'accès a l'església de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-de-lescala-dacces-a-lesglesia-de-santa-eulalia-de-merida | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Desubicat. No s'ha pogut accedir a la seva observació | Fanal de ferro de factura modernista. | 08158-60 | Escala de plaça de l'església | La Senyora Manuela Dulon, qui va venir a estiuejar a Papiol, sembla ser la persona que va pagar la realització d'aquest fanal. Aquesta senyora va continuar estieujant al Papiol després de la mort del seu marit, Cayetano Diotallevi. Tots dos havien encarregat a l'arquitecte municipal del Papiol, Salvador Valeri i Pupurull, una casa a tocar els terrenys del cementiri del Papiol l'any 1914. La família Diotallevi-Dulon, va portar el llum elèctric al municipi l'any 1916. Es va crear una societat, la qual va fer-ne la infraestructura i, desprès, va tenir cura de l'explotació del consum de l'electricitat. Finalment, l'empresa va fer fallida i van haver de vendre-la a una societat més gran. Fins a la dècada de 1920, el desnivell entre la zona inferior i la superior de la plaça de l'església era molt acentuat i es salvava amb un pendent. La senyora Manuela, qui frecuentava el temple, un dia va ensopegar i va decidir pagar unes escales per fer l'ascensió més fàcil. Aquestes escales es van inaugurar l'agost de 1926, durant la Festa Major del poble. Al peu de les escales es va ubicar aquest fanal (Ahicart, 2019). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 1926 | 08158 | El Papiol | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87221-foto-08158-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87221-foto-08158-60-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es conserva dins d'un magatzem municipal, però no s'ha tingut accès. És un element que ha acompanyat la gent del Papiol al llarg dels temps i es troba a la memòria col·lectiva.La fotografia de la peça en el seu lloc original està presa del portal 'Todocolección' | 98|105 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||
| 87229 | Goigs de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-de-merida-0 | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Pons, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. http://bid.ub.edu/14pons.htm | XVII-XX | Es segueixen cantant a l'església | Composicions poètiques de caràcter popular dedicades a la Mare de Déu de la Salut del Papiol. Es canten col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos de cert relleu, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes tenen vuit versos. Mossèn Frederic Martí Albanell (Martí Albanell, 1926:41-44) transcriu l'any 1926 el següent text: 'Esposa del Salvador la devota Espanya os canta: socorreu, o verge santa, aquest poble del Senyor. Filla del noble Tiberi, Mérida la cuna os dona, ilustrant vostra persona lo catòlich emisferi; confundint lo vil imperi de ña ceguera i rencor, etc. Mostrareu gran compostura en vostra primera edat; gran prudencia i gravetat, i en vostre rostro mesura: essent tot proba segura de vostre pur interior, etc. Quant Dacià en son deliri, a los cristians persegueix; vostre esperit se enardeix, suspirant lo sant martiri, per esser matizat lliri en los camps del Redemptor, etc. Vostre Pare os retirà temerós en la heretat: i alli vostra pietatmes i molt mes se inflamà; esperant que lo tirà vomités tot son furor, etc. En la moral pura i sana os instruí un Sacerdot; i a Deu os donau del tot ab vostra amiga Juliana: puix vostra vida cristiana fou a la edat superior, etc. Manan per fi los tirans fer a sos deus sacrificis, per preparar nous suplicis a los ocults cristians; sos intents sortiren vans a vostra virtut i ardor, etc. Fou tant gran vostre esperit per correr tras lo martiri que en un celestial deliri de casa eixireu de nit; animosa alzau lo crit devant del jutge traidor, etc. Reprenéu ab energía, al jutge la crueltat, de sos deus la falsetat, del Prefet la tiranía; i la lley infame e impia del furiós Emperador, etc. Manà lo jutge irritat azotarvos cruelment, i tirar oli bullent sobre vostre cos llagat; mostrareu serenitat en mitg de tant gran rigor, etc. Vostras carns adolorides obran ab cruels instruments; i tranquila en los torments, contemplau vostras feridas; ‘Sian en mi repetidas las llagas del Redemptor'. etc. En la garrutxa os alzaren verdugos encarnizats, i los membres delicats un per un desconjuntaren; foch als costats aplicaren plens de un infernal ardor, etc. Obriu la boca piadosa mentres que lo poble clama i luego la voraz flama os entra en ella furiosa; aixi entregàreu ditxosa lo esperit al criador, etc. Cual acendrat serafí, volaren devant de Déu; i luego ab manto de neu lo cel vostre cos cubrí; conservant hasta la fi vostra innocencia i candor, etc. Gloria del regne espanyol, que vostras virtuts pregona, Eularia, digna patrona del poble del Papiol; siau lo nostre consol en esta vall de dolor, etc. TORNADA Puix contrit lo nostre cor aqui vostres glorias canta; socorren, oh verge santa aquest poble del Senyor. V. Specie tua el pulchritudine tua. R. Intende, próspere, procede et regna. OREMUS Omnipotens sempiterne Deus, qui infirma mundi eligis fortia quaeque confundas; da nobis in festivi- tate sanctae virginis et martiris tuae Eulaliae con- grua devotione gaudere; et ut potentiam tuam in ejus passione laudemus et ut promissiam nobis per- cipiamus auxilium. Per Christum Dominum nostrum. Amen.' | 08158-68 | S'ignora l'origen i l'autor d'aquestes composicions. En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d'aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87229-foto-08158-68-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87257 | Fons paleontològics del Papiol de l'ICP Miquel Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologics-del-papiol-de-licp-miquel-crusafont | <p>Alba, d. et al (2018) First record of a Miocene pangolin (Pholidota, Manoidea) from the Iberian Peninsula. Journal of Vertebrate Paleontology, 38,1. Galindo, J (2019) Llistat de vertebrats de les col·leccions del Papiol dins el fons de l'Institut Miquel Crusafont. Extracte de l'inventari general de les col·leccions. Document administratiu. Cap d'Àrea de Gestió de Col·leccions i Treballs de Camp de l'Institut Català de Paleontologia Universitat Autònoma de Barcelona</p> | <p>Formen part de les col·leccions del Museu fòssils provinents dels següents jaciments paleontològics del municipi del Papiol, bàsicament trobats a les excavacions de les pedreres que explotaven les diverses bòbiles del municipi: Les Escletxes. MAMÍFERS. Insectívors indeterminats. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Rosegadors: Cricètids: Cricètids indeterminats, Megacricetodon primitivus, Democricetodon hispanicus, Democricetodon cf. Decipiens, Eumyarion sp., Glírids: Pseudodryomys ibericus. Esciúrids: Heteroxerus sp. Proboscidis: Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Can Canals. RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Ptychogaster sp., Testudo sp. Cocodrílids indeterminats MAMÍFERS. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Proboscidis: Gomfotèrids indeterminats. Artiodàctils. Artiodàctils indeterminats, Suids: Conohyus giganteus, Aureliachoerus minus. Cèrvids indeterminats. Carnívors. Carnívors indeterminats. Fèlids: Pseudaelurus sp. Creodonts: Hienodòntids: Sivanasua antiqua. Can Cerdà. RÈPTILS. Rèptils indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Folidota: Mànids: Necromanis franconica. Can Mas: RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Paralochelys catalaunicus. Quelònids: Quelònids indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Proboscidis: Proboscidis indeterminats. Gomfotèrids: Gomfotèrids indeterminats, Gomphotherium angustidens, Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Perissodàctils: Rinoceròtids: Dicerorhinus? Sp. Artiodàctils: Cèrvids: Lagomeryx sp. De totes les restes trobades en jaciments del Papiol, i conservades en aquesta institució, destaca, per la seva importància, el primer fòssil de pangolí a la península ibèrica, un fèmur de fa 16 milions d'anys del jaciment de Can Cerdà, al Papiol ( Barcelona).</p> | 08158-96 | ICP Miquel Crusafont, Carrer Escola industrial, 23 · 08201- Sabadell, Vallès Occidental | <p>Les restes identificades d'aquest pangolí del Papiol, corresponen a un fèmur datat en uns 16 milions d'anys: és el primer exemplar conegut d'aquesta espècie a la península ibèrica.</p> | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-femurpangoli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-87257-87257-foto-08158-96-2.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-03-16 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fotografia corresponent a la mandíbula d'un Gomphotherium, cortesia de l'Institut Crusafont. Els pangolins actualment viuen a Àsia i Àfrica, però en el miocè van estar presents a Europa, i l'espècimen representa el primer registre de pangolins fòssils a la península ibèrica. El fòssil, prové de l'antiga masia de Can Cerdà, avui desapareguda, en una pedrera d'argila. El jaciment va ser esmentat per primera vegada en un escrit de Miquel Crusafont el 1975, però el material no va ser dibuixat o escrit, per la qual cosa va caure a l'oblit fins que el van tornar a descobrir els paleontòleg David M. Alba, a partir dels textos de Crusafont. El fèmur s'assembla al de 'necromanis' i al d'altres pangolins extints per ser més primitius que el dels representants actuals del grup, i una mostra d'aquests caràcters primitius és una depressió en el cap d'aquest reste ossi. Va ser publicat a la revista 'Journal of Vertebrate Paleontology', fent resó del seu magnífic estat de conservació. Manté diferents característiques primitives en comparació amb els actuals i s'ha assignat al gènere extint 'necromanis'. Els pangolins o ossos formiguers escatosos estan representats per tres gèneres, que difereixen en la seva distribució geogràfica i adaptacions locomotores: els pangolins asiàtics s'inclouen en el gènere 'manis', mentre que els africans estan en 'smutsia' (de terra) i 'phataginus' (arboris). No obstant això, durant el eocè els pangolins es estendrien des d'Àsia fins a Amèrica del nord i, posteriorment, al miocè es troben exclusivament a Europa, on estan representats pel gènere extint 'necromanis', de relacions incertes amb les espècies actuals. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87262 | Fons Paleontològic del Papiol del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-del-papiol-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | Garcia, M.J.; Brito Martín, R.. (2016). Breu recull de la Geologia i la Paleontologia de la ciutat de Barcelona. Revista Comunicats 2016. Institut Català de Gemmologia, Mineralogia i Paleontologia (ICGMP). Revista Comunicats. Inventari del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Document d'ús intern. Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. | Dins els fons paleontològics del Museu hi ha enregistrats 2.176 fòsils procedents del Papiol, amb el nom del donant i el lloc de recollida. Destaca el Brissopsis papiolensis del miocè (Echinodermata /Echinozoa /Equinoderms), trobat a LesTorrenteres, i que porta el nom del municipi. | 08158-101 | Carrer de la Diputació, 231 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-3.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada però d'accès públic. Des de finals del segle XIX, es vas despertar un gran interès entre la comunitat científica per la geologia del Papiol, de manera que els grans estudiosos van realitzar directament troballes en els diversos jaciments del municipi, o van acollir els fóssils que altres anaven recollint en les seves excursions, moltes d'elles de caire científic en aquell territori. Almera o Lambert, són noms dels grans científics vinculats a la geologia d'aquest municipi. El resultat va ser una gran i magnífica col·lecció de fóssils que avui formen part del fons del Museu. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||||
| 87286 | Fons del Papiol a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-papiol-a-la-memoria-digital-de-catalunya | http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/1 http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/2 | XIII-XX | Fons de 21 elements conservats a diversos arxius i presentats en el repositori cooperatiu del Fons de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), el qual inclou col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Dins d'aquest repositori, es troben els següents elements documentals sobre el Papiol: - 1251. Establiment. Document escrit. El Papiol 1251. Establiment. El Papiol Arnau Bussart, de Papiol, estableix a Pere Llunes una casa situada a la parròquia de Santa Eulàlia de Madrona, dins la vila de Papiol Pergamins (BC) - 1292, agost 2. Donació. 1292, agost 2. Donació. Document escrit. Arnau de Colomer dona a Guerau de Clariana la part del delme de les olives del seu mas que té per l'altar de Sant Nicolau de l'església de Santa Eulàlia de Madrona (el Papiol). Pergamins (BC) - 1429, juliol 13.. El Papiol. 1429, juliol 13. El Papiol. Documents escrits. Dues àpoques per les quals Francesc Peçoles ('Pessoles'), carnisser oriünd de Barcelona, habitant de Santa Eulàlia del Papiol, reconeix a la seva futura muller Caterina -abans casada amb Joan Baster, de Sant Andreu d'Aigües-toses- que n'ha rebut... Pergamins (BC) - 1716. Document escrit. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l'abonen sota els noms de: les... 1716. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l'abonen sota els noms de: les Gunyoles; Avinyonet [del Penedès]; Sant Sebastià [dels Gorgs]; Pacs, Riba i el pla de la Bleda; Puigdàlber i Santa Fe [del Penedès]; Cubelles, Cunit i... Cadastres -- Catalunya -- Història -- S. XVIII -- Fonts ; Guerra de Successió, 1702-1714 -- Història -- Fonts ; Catalunya -- Història --1700-1746, Felip V - Fonts Cadastre d'Aparici (BC) Carrer i campanar a El Papiol Carrer i campanar a El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). El Papiol. Cards amb especial detall de les flors i les punxes i, a més, altres flors a Santa Maria de la Salut. Dr. Sabater Pi - Naturalista (UB). El Papiol amb una carretera en primer terme. El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol des del riu Llobregat. El Papiol des del riu Llobregat. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). Façana d'una masia d'El Papiol. Façana d'una masia d'El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). Façana d'una masia d'El Papiol amb gent. Façana d'una masia d'El Papiol amb gent. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC) Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant... Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant Martí Sarroca, Castellet, Santa Margarida, Vilanova i la Geltrú, La Bisbal del Penedès, Mont-roig, Vilanova d'Escornalbou, La Serra, La Trilla, l'Anou,... -Aparici, Josep, 1653-1731 -- Activitat professional -- Administració militar. Fons Josep Aparici (BC). L'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. L'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. | 08158-125 | Carrer del Paradís, 10.- 08002 Barcelona | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada. Acces públic. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87322 | Llegenda de la dona de Cal Faci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-dona-de-cal-faci | XIX | Una dona de Cal Faci (després Can Bou), va tenir un atac de catalèpsia, i la família, pensant que era morta, va decidir deixar el cadàver a l'església durant la nit i fer l'enterrament al dia següent. Algú va voler robar les arracades de la difunta i, en treure'ls-hi, la difunta es va despertar. El lladre va fugir. Es diu que la dona era de cal Faci del carrer del Ferrocarril, casa que 'fou derruïda quan es va construir la de can Bou' (Martí Albanell, 1926). | 08158-161 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||||
| 87344 | Llegenda del pacte del diable i el senyor del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pacte-del-diable-i-el-senyor-del-castell | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | El pacte del diable i el senyor del castell. Segons una llegenda popular, amb motiu del terratrèmol del s.XV, el senyor del castell va fer un pacte amb el diable perquè li aixequés ràpidament un nou castell al territori que el rei li havia atorgat. Es va convenir que els treballs es farien en set nits, però que ningú més no ho veuria. A la nit que en feia set, un sastre, vassall del senyor del Papiol, va descobrir de matinada, i per casualitat, qui era el constructor del castell. En veure's sorprès, el diable, en un atac de ràbia, va rebotir a terra la pedra que duia, que era precisament la darrera. I renegant com un condemnat, es va fer fonedís, i se'n tornà cap a l'infern. D'aquí ve que a causa d'aquella maledicció, cauen cada any set pedres del castell del Papiol i no se sap d'on cauen. | 08158-183 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87344-foto-08158-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87344-foto-08158-183-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||||||
| 87345 | Goigs i cobles de la Mare de Déu de la Salut de la casa rectoral de l'església de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-i-cobles-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-la-casa-rectoral-de-lesglesia-de-santa | Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia, Pons, A (1998) Exposició: Quin goig de goigs! Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. Http://bid.ub.edu/14pons.htm | XVIII-XIX | Es segueixen cantant a l'ermita | Composicions poètiques de caràcter popular dedicades a la Mare de Déu de la Salut del Papiol. Es canten col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos de cert relleu, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes tenen vuit versos. Pel que fa a l'edició impresa dels goigs, tot seguit es descriuen les dos que es conserven a la rectoria de la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol: 1. L'edició més antiga que es conserva, ha de correspondre als anys compresos entre 1750-1790, i en ella es fa esment al bisbe Diego de Astorga. 2. La segona edició, més moderna, és de la segona meitat del segle XIX (c. 1870-1890). Es transcriu el text recollit el 1926 pel Mossèn Frederic Martí Albanell (Martí Albanell, 1926:38-40): 'Goigs de Ntra. Sra. De la Salut.Puig ab titol conegut/sou dignament venerada:/siau la nostra advocada/Verge y Mare de Salut.Sou aquell velló sagrat,/figurat a Gedeón,/dels Sants Pares celebrat/per donar salut al món.Quan tot estava perdut/en lo cel fou decretat,/fos vostre titol honrat,/Verge y Mare de Salut Lo arcàngel Sant Gabriel/ab prestesa singular,/promtament baixà del Cel/venint per anunciar: Déu tenia previngut/per nosaltres la alegría,/tenint a Vós nit i dia/Verge i Mare de Salut. Foreu Vós per titular/nou cents anys ha, venerada/en esta iglesia sagrada/per tradició singular: Sentim molt lo haver perdut7tant temps vostra companyía,/puix sou Vós la nostra guia/Verge i Mare de Salut. Los miracles que Vós feu/ab títol tant singular,/nos fan a Vós dedicar,/a la Salut com veheu:/Títol ja no conegut,/ara tots lo comprenem,/que sempre de Vós serem/Verge i Mare de Salut. Lo doble reconegut/de aqueix temps tant dilatat,/penedintse del perdut,/devant Vós està postrat: A Vós humilment acut,/perque li siau la guia/contra tota malaltia/Verge i Mare de Salut. De tercianas i quartanas,/de febres i de tot mal,/sou Vós remey cordial: Sempre vostre zel acut,/ab prestesa singular,/a la que parir voldrà/Verge i Mare de Salut. Altres miracles Vós feu/si vostre favor demanam;/als lladres feu tenir peu;/deslliurau als qui su reclaman: En lo mar haveu volgut/al qui en Vós ha confiat,/lliurantlo de tempestat,/Verge i Mare de Salut. Permés de Déu es estat/bisbe de Astorga en Barcelona,/donantli la enhorabona,/obehïnt lo que ha manat: que entre tots fos convingut/ser en lo altar col·locada/vostra imatge intitulada/Verge i Mare de Salut. Puig de tots sou advocada/tenint per tots mals virtut;/ampareu al qui us reclama/Verge i Mare de Salut. V. Ora pro nobis, Sta. Dei Genitrix. R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Domine/Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere,/et gloriosae beatae Mariae sempre virginis interces-/sione a presenti liberari tristitia, et aeterna perfrui/laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. | 08158-184 | Carrer Mossen Rull, 8 | S'ignora l'origen d'aquestes composicions a la Mare de Déu de la Salut, tot i que pressuposant el seu culte com a mínim des del segle XIII en aquest indret, podria ser que ja existís des d'aquell moment. En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d'aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998). Ni dels goigs ni les cobles se sap l'autor ni la data de les composicions. Pel que fa a les cobles probablement eren recitades amb entonació de cançoneta pels ermitans aun sortien a recaptar pels pobles de la rodalia. L'any 1926 mossèn Frederica Martí Albanell deia que s'havien fet divuit edicions dels Goigs, i vuit edicions de les cobles. Amb posterioritat se n'han fet algunes altres. De qualsevol manera les edicions dels goigs que es conserven a la casa rectoral són del segle XVIII i XIX., i la de les cobles, pels volts de 1760-1770. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 1986 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87345-foto-08158-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87345-foto-08158-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87345-foto-08158-184-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A la casa parroquial es conserven copies de dues edicions d'aquest goigs (la primera amb una variant posterior), així com un facsímil fet amb motiu de l'aplec de la Mare de Déu de la Salut de l'any 2000.Són d'autor desconegut. En relació a la música, existeix una versió musicada de Josep M. Queralt l'any 1986.Pel que fa a la primera edició, els motius ornamentals són la imatge central de la Mare de Déu dempeus, vestida a la manera de finals del segle XVIII. La imatge porta el nen agafat de la mà esquerra i vara florida a la dreta. Tota aquesta escena està ubicada a l'interior d'una vinyeta rectangular, inserta dins d'un escenari amb cortines recollides a ambdós costats de la Mare de Déu, i al terra, rajoles rectangulars a dos colors. Flanquejant la vinyeta que hi ha a la capçalera del document, hi ha dos tabacs de vímet fi farcits de flors que generen la simetria de la capçalera de la composició. Un marc de xilografia, probablement de boix, decorat amb palmetes delimita tot el conjunt. La darrera línia fa referència al lloc d'impressió dels goigs: Barcelona: Per Bernat Pla Estamper, al carrer dels Cotoners.Pel que fa a a segona edició,els motius ornamentals són la imatge central de la Mare de Déu dempeus, amb barret d'ales, vestida a la manera del segle XIX. La figura es recolza sobre núvols, i presenta al nen per davant seu (la ma que ho agafa és imperceptible). Tots dos porten sengles vares a les mans dretes: la de la Mare de Déu, amb ornaments florals. A sobre del cap de la Mare de Déu, hi ha el colom de l'esperit sant del qual es generen els raigs que cauen a sobre de les imatges. Tota aquesta escena està ubicada a l'interior d'una vinyeta rectangular, inserta en un escenari amb columnes de capitells decorats. Aquestes columnes que suporten un arc rebaixat, amb l'abillament de cortines recollides a ambdós costats de la Mare de Déu, i al terra, rajoles rectangulars a dos colors. Flanquejant la vinyeta que hi ha a la capçalera del document, hi ha sengles motius florals de grans dimensions, els quals generen la simetria de la capçalera de la composició. Un marc de xilografia, probablement de boix , amb motius florals, delimita tot el conjunt. Una franja vertical central, amb motius diferents al marc, però també florals, divideix en dos la composició poètica. Fora de les línies del marc, i per sota, s'obre la darrera línia en la que es fa referència al lloc d'impressió dels goigs: San Gervasi. Imp. De Torras, carrer de S. Eusebi, núm. 6. | 96|98|119|94 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||
| 87350 | Col·leccions del Papiol al Museu de Molins de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-papiol-al-museu-de-molins-de-rei | Inventari en base de dades Museumplus de les col·leccions del Museu Municipal de Molins de Rei. Bergadà Múria, E. (1981) Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol. Barcelona. Museu Municipal de Molins de Rei, 6 | II aC-XXdC | Entre les col·leccions del Museu de Molins de Rei, hi ha els següents objectes provinents del Papiol: 1. tres caixes corresponents a diversos materials ceràmics provinents del jaciment arqueològic de les Argiles. 2. una col·lecció de bitllets de la República d'emissió local i 3. quatres peces romanes del Jaciment de Can Tintorer: CT2327.43 Àmfora romana s.III. CT2327.34 Llàntia d'oli s.I-II. CT2327.35 Ganivet s.I-II. CT2327.16 Pondus s.I-II. | 08158-189 | Carrer Pintor Fortuny, 55.- 08750 Molins de Rei, Barcelona | Totes aquestes col·leccions es van anar arreplegant en el Museu de Molins de Rei, el més antic d'aquesta part de la comarca. Les peces arqueològiques van ser recollides en periòdiques prospeccions del Grup de col·laboradors del Museu. Les col·leccions abasten cronològicament des d'època iberoromana, ceràmica baix medieval i renaixement fins a la segona República. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-3.jpg | Física | Romà|Contemporani|Popular|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La visita a les col·leccions és gratuïta. Les imatges han estat proporcionades per l'equip tècnic del museu de Molins de Rei. | 83|98|119|76 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||
| 87363 | Almorratxes aspergidores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/almorratxes-aspergidores | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVII-XIX | Coneguda per pocs habitants del Papiol. Recollida en bibliografia local. | Al segle XVII, els administradors de les capelles de l'església del Papiol eren posseïdors d'almorratxes. De la seva utilització com aspergidor dels altars i d'un episodi punible per l'església en fer mal ús del ruixador, hi ha notícies en un document de l'any 1701: el visitador del bisbe manà en aquell any, que en cas de tornar-se a produïr aquesta 'gran indecència', el que tornes a fer tal acció fós castigat amb la pena d'excomunió major. Era rector aleshores Sebastià Rotxotxo, que feia 31 anys que regia la parròquia, i l'any següent va ser substituït per l'ecònom Pere Masarnau. El 1703 va venir el rector definitiu, Francesc Vadell. Tots els sacerdots van ésser advertits pel visitador que, en cas de desobeir la prohibició d'ús de les almorratxes,se'ls imposaria una pena de 10 lliures (Faura i Casanovas: 1999: 199-200). | 08158-202 | Carrer de Mossèn Rull, 8 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||||
| 87376 | El vi espés per a les dones parides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vi-espes-per-a-les-dones-parides | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XIX | Es fa esment a la bibliografia local. Pocs habitants del Papiol coneixen aquesta antiga beguda. | Es desconeix la fórmula, però se sap de l'existència d'un vi espés (al celler del castell del Papiol) que enfortia de manera especial a les dones parides. | 08158-215 | Plaça del Castell, s/n | L'any 1900 va caure un llamp al castell que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d'obra d'un metre d'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les bótes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||
| 87378 | Costum de lligar cintes de seda de colors a la cintura de les embarassades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-lligar-cintes-de-seda-de-colors-a-la-cintura-de-les-embarassades | XIX-XX | Es un costum pràcticament en desús | L'ermità de La Salut venia unes cintes de seda de colors de la mateixa mida que la imatge de la Mare de Déu, que es lligaven a la cintura de les embarassades. | 08158-217 | Avinguda de Can Monmany, 89 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87378-foto-08158-217-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||||
| 87385 | Carbasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbasser | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIX-XXI | Es un mot només conegut per una part de la població, probablement com a conseqüència de l'abandonament de l'agricultura com a element important en el teixit productiu del municipi | La paraula 'carbasser', pròpia del Papiol, es refereix a les continues riuades que ha patit al llarg de la història el poble, i fa referència a les carbasses que arrossegava l'aigua. | 08158-224 | Es perd en la tradició l'origen de la paraula, que fa referència a la quantitat d'aquestes hortalisses que quedaven a les vores del riu després del pas d'una riuada, ja que aquestes acostumaven a produïr-se amb les pluges de tardor, just en el moment en que encara no s'havien collit les carbasses i estaven madurant a les hortes (Faura i Casanovas: 1999: 98-99). Les carbasses sembla que baixaven dels horts del terme de Martorell i del curs del riu Anoia. Quan hi havia un episodi d'inhundació, com que el riu Anoia te menys recorregut que el riu Llobregat, les carbasses anunciaven l'arrivada de la gran riuada, i això ho savien be els pagesos (informació oral Joaquim Solias Puig). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87385-foto-08158-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87385-foto-08158-224-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87386 | Salsa de la tia Remei Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salsa-de-la-tia-remei-faura | Covarrubias Horozco, S. (1611) Tesoro de la lengua espanyola. Madrid: ed. Ignacio Arellano y Rafael Zafra. Iberoamericana – Frankfurt am Main: Vervuert, 2006. | XVIII-XX | Poc coneguda | Recepta de salsa. Per a la seva preparació es necesita un bon grapat d'ametlles torrades, un tomàquet petit força madur (dels de penjar va be), un ou cru, sencer, un gra d'all cru, sal, oli i una mica de vinagre, si es vol. Procediment: es comença triturant dins el morter l'all, amb una mica de sal, després les ametlles, el tomàquet sense pell, i poc a poc es va amalgamant amb l'oli i si es vol unes gotes d'aigua que permetin donar-li certa densitat a la preparació (no tindrà mai la consistència d'una salsa all i oli, perquè el seu objectiu és el d'amanir les verdures). També se li pot afegir una mica de vinagre, si es vol. No és una salsa espessida, sinò cremosa tipus romesco i es fa servir per condimentar amanides, sobre tot. | 08158-225 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | És una salsa que es feia servir en la família Faura. Aquesta salsa, que era elaborada per les dones d'aquella família del Papiol, la va traspasar a la dècada de 1950 la Remei Faura a la Mercedes Arís i es va fer servir per la seva germana Adela i la seva filla. Informació oral: Teresa Solias Arís. Es tracta d'una evolució de l'antic almadroc, salsa típicament medieval, herència d'un plat romà: el moretum. L'afegit del tomàquet com a element acidulant és propi a les salses de la península ibèrica a partir del segle XVI. El nom d'almadroc i morter ve de la utilització en la seva elaboració del morter de cuina. Les paraules que designen aquesta preparació culinària tant en època romana com medieval (moretum-almadroc) es relacionen amb el fet de produïrse en la seva elaboració una força de trituració que imprimeix la ma del morter sobre el contingut culinari que allotja el vas. Pel cas del Papiol no es té cap registre documental. L'any 1611 Sebastián de Covarrubias, en la seva obra: 'Tesoro de la Lengua Castellana', ho defineix «Cierta salsa que se haze de azeite, ajos, queso y otras cosas [...] Díxose moretum del verbo griego moreon [...] porque para majar el Almodrote bien, y mezclar todo lo que lleva, se va despegando y rayendo de las paredes del mortero, y juntándose en el hondo para poderse machacar o majar. En fin el nombre aunque los arábigos le ayan disfraçado con su artículo, es corrompido del dicho nombre latino moretum, interponiendo la letra D, moretum, y de allí modrote, y con el artículo al-modrote». (Covarrubias, 1611). La salsa de la tieta Remei és una preparació senzilla, energética, que no incorpora el formatge i que serveix per amanir i donar personalitat als productes de l'horta i la muntanya del Papiol: amanides, tomàquets i ametlles. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una salsa que va passar de generacions en generacions. | 98|119 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||
| 87409 | Esblimar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esblimar | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVIII-XXI | Paraula pràcticament desconeguda pels habitants del Papiol, ja que tampoc l'activitat agrària relacionada amb el raïm es troba en actiu | Esblimar: expresió tradicional de la parla del Papiol. Es deia que a les terres del Papiol les collites eren més abundants perquè els raïms no s'esblimaven tant (Faura i Casanovas: 1999: 167). | 08158-248 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87409-foto-08158-248-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||||
| 87472 | Fons històric de l'Arxiu Municipal del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-de-larxiu-municipal-del-papiol | XVIII a XX | Fons documental de l'Arxiu Municipal del Papiol. D'entre els diversos documents que conserva l'arxiu destaquen les actes i padrons així com els informes de concessió de llicències i projectes, especialment els de Salvador Valeri i Pupurull. A més de ser documents molt atractiu visualment (quartilles escrites amb una bona cal·ligrafia), resulten molt detallistes, definit l'impost a pagar per la llicència d'obra segons les diferents parts del projecte. Es conserva també un projecte per a un escorxador de Salvador Valeri i Pupurull. Una altra sèrie documental d'interès és la relativa al fons provinent de l'antiga documentació de Falange que, a l'espera de la seva clasificació i per tal de facilitar la investigació documental, s'ha cedit temporalment per tal de facilitar el seu accès, a la Biblioteca Valentí Almirall, que actualment el custodia. | 08158-311 | Avinguda de la Generalitat, 7-9- / Passatge Parellada, 1 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87472-foto-08158-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87472-foto-08158-311-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'arxiu del Papiol es va anar formant aplegant la documentació resultant de l'activitat pròpia del municipi Destaquen, d'entre els seus documents els relatius als padrons, ja des del segle XVIII. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||||
| 87497 | Holotip de Brissopsis papiolensis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/holotip-de-brissopsis-papiolensis | Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. Saavedra, J.L. (1979). Les fácies catalanas y su ámbito paleogeográfico. Madrid: Servicio de Publicaciones del Minsiterio de Industria y Energía. | Holotip d''un organisme marí: el Brissopsis papiolensis, identificat per primera vegada per Lambert. Es tracta de l'espècimen utilitzat en la primera descripció d'aquest espècimen en particular: l'holotip Brissopsis, el qual va ser anomenat, descrit i publicat per Lambert i, finalment, conservat dins de la col·lecció del museu de Geologia del Seminari de Barcelona per a que altres científics poguessin referir-se en cas de necessitat. L'exemplar es data en el Plasencià, perìode geològic que forma part del Pliocè. Es va trobar a 'Les Torrenteres'. | 08158-336 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Carrer de la Diputació, 231.- 08007 Barcelona | El 'Brissopsis papiolensis' va ser identificat a inicis del segle XX per Lambert, a partir de troballes efectuades per Almeda en excursions realitzades a Castellbisbal i Papiol. El Miocè és la primera època del Neogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final de l'Oligocè (fa 23,0 ± 0,1 milions d'anys) i el principi del Pliocè (fa 5,3 ± 0,1 milions d'anys). Aquest holotip correspon exactament al Miocè superior en fàcies litoral regressiva: a sobre de les marges miocenes de fàcies de plataforma hi ha una seqüència regressiva final de sorres i argiles sorrenques amb intercalacions de margues blaves que contenen equínids d'aquest tipus. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-3.jpg | Física | Mesozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada. Accés públic. En taxonomia, el tipus nomenclatural o tipus és un espècimen particular o un grups d'espècimens d'un organisme del qual s'ha fet una descripció científica que justifica el nom científic d'una espècie. El tipus és un exemple que serveix per centralitzar el trets que defineixen un tàxon en particular. Abans del segle XX, en botànica, un tipus era un tàxon i no una espècie. | 122 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87518 | Col·lecció arqueològica de Can Tintorer a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-can-tintorer-a-la-fundacio-museu-biblioteca-de-rubi | BERGUEDÀ i MÚRIA, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 JULIÀ, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 PASCUAL,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 SOLÍAS, J.M. / El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. | II aC - I | Els materials es van recollir sense gaire criteri i es troben emmagatzemats encara a les mateixes caixes en que es van posar en el camp. | Es tracta de materials recollits en una intervenció d'emergència realitzada pel Sr. Margenat, en representació del Museu de Rubí, el qual va recollir els materials que va poder localitzar, però no es va realitzar una excavació amb metodologia arqueològica i ni tan sols se sap la planta ni l'estratigrafia del lloc d'intervenció. Entre els materials destaquen diverses àmfores amb marca de terrissàire que coincideixen amb les ja estudiades d'aquest jaciment. Destaquen però altres materials que, a pesar de la forma en que van ser recuperats, de ben segur permetran datar les fases principals de l'assentament. | 08158-357 | Plaça Doctor Guardiet, 9.- 08191Rubí | L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica , i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament. L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solías i Marta Vilalta, l'any 1985. L'any 1986 excavació dirigida per Carme Miró i Marta Vilalta. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-3.jpg | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fons de tituralitat privada però d'accés públic. Una de les peces més interessants de la col·lecció va ser una gemma tallada que, guardada en la caixa forta de la parròquia, va ser objecte de robatori fa uns anys. | 83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||
| 87523 | Fons de l'arxiu Parroquial del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-del-papiol | LÓPEZ SILVA, H. (2014) Inventari d'Arxius Parroquials. Document intern. Revisió feta el 9/10/2014. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. XTEC (s.d.) Les fonts de la demografia històrica. Parroquials. http://www.xtec.cat/~xgual1/fonsdoc.htm | XVI a XX | En general la documentació en paper i lligada es troba en bon estat. Els pergamins estan deteriorats. | A l fons de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, es conserva la següent documentació: relativa a l'Arxiu Parroquial. Santa Eulàlia de Papiol: 1. Confirmacions (índex) a. 1867 2. Confirmacions a. 1867 3. Confirmacions a. 1771 4. Actes a. 1729-1743 5. Testaments a. 1825-1858 6. Novenari d'Ànimes a. 1800-1915 7. Fundacions (Misses) s. XIX 8. Fundacions (Misses) s. XIX 9. Misses, Confraria d'Ànimes, comptes... s. XVIII-XX 10. Confraria del Roser (administració) s. XX 11. Administració a. 1644-1693 12. Consuetes s. XVII-XVIII 13. Celebracions a. 1791-1799 14. Funerals s. XVIII-XIX 15. Funerals s. XVIII-XIX 16. Funerals a. 1820-1907 17. Baptismes a. 1564-1748 18. Baptismes 1749-1825 19. Baptismes 1825-1856 20. Baptismes 1857-1859 21. Baptismes 1859-1880 22. Baptismes 1880-1897 23. Matrimonis a. 1563-1705 24. Matrimonis 1706-1794 25. Matrimonis 1794-1858 26. Matrimonis 1859-1886 27. Matrimonis 1886-1920 28. Defuncions a. 1564-1706 29. Defuncions 1706-1780 30. Defuncions 1780-1842(1865) 31. Defuncions a. 1843-1858 (1865) 32. Defuncions a. 1859-1882 33. Defuncions a. 1883-1926 34. Testaments a. 1800-1960 35. Llibre de la renda de l'església a. 1728 36. Pergamins Papiol (Sta. Anna) a. 1622 37. Llibre del Batalló, 1641-1659. | 08158-362 | Arxiu episcopal de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5.- 08002 Barcelona. | Els sacramentaris, concretament els llibres de baptismes, els llibres de matrimonis, els llibres d'òbits i les llibretes de compliment pasqual, han estat tradicionalment la base documental fonamental dels estudis demogràfics antics. Deriven de la vint-i-quatrena sessió del Concili de Trento (l'11 de novembre de 1563), que estipulava, en referència als rectors, l'obligatorietat de dur a terme uns registres precisos quant als baptismes i als matrimonis. En relació als òbits, se sap que l'obligació de tenir al dia aquest registre no arribà fins l'any 1614, segons el 'Rituale Romanum', imposat per la constitució 'Apostolicae Sedi' de Pau V. Tanmateix, l'enregistrament de les defuncions i dels baptismes ja era una pràctica habitual en alguns bisbats i parròquies. Pel que fa al als sacramentaris també es conserva documentació, respecte a l'època moderna, en concret per als segles XVI, XVII i XVIII. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Fons de titularitat privada però d'accés públic. | 95|96|98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||
| 87493 | Cal Batllevell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batllevell | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edifici que forma el final d'una agrupació que va des del número 1 fins aquest a l'inici del carrer Abat Escarré. Aquests edificis es troben a un nivell superior al carrer i s'hi accedeix mitjançant unes escales suaus per la banda d'aquest edifici i més costerudes per l'altre costat. Al davant d'aquest grup d'edificis es genera una petita placeta que es troba a uns tres metres per sobre del nivell de la calçada. L'edifici te forma de trapezi i fa mitjera per la seva banda oest i queda amb façanes a la resta de bandes. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a una sola aigua a la part davantera, mentre que a la part posterior hi ha dues teulades que verteixen l'aigua cap a una terrassa interior transitable. Els buits de la façana són quadrangulars i estan alineats horitzontalment en planta pis. La porta es troba a l'extrem dret de la façana. | 08158-332 | Carrer Abat Escarré, 7 | Segons la tradició el nom li ve d'una persona que va ser batlle a una edat avançada (Ahicart et al., 2019). | 41.4380000,2.0100300 | 417295 | 4587854 | 1780 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87493-foto-08158-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87493-foto-08158-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87493-foto-08158-332-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana maría Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||
| 87354 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-363 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Virtualment desapareguda | Restes d'una cabana de pedra seca de planta cicrcular, gairebé desapareguda. La llargada de la construcció és d'1,60 m i l'amplada màxima és d'1,40 m. La porta té una amplada de 45 cm i una altura d'1,05 m. El gruix de les parets és de 50 cm. | 08158-193 | Camí de Can Puig | 41.4380100,2.0223600 | 418325 | 4587843 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||
| 87379 | Monument al Vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-vi | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX-XXI | En transformació | En un racó del carrer de l'Abat Escarré, davant del número 10 del carrer, i a tocar l'accès de vehicles al castell, hi ha una estructura de fusta que aguanta un cep emparrat que commemora la importància històrica del cultiu del raïm al municipi. Per sota hi ha una premsa de gàbia a sobre d'una base de ciment. | 08158-218 | Carrer de l'Abat Escarré, entre els números 7 i 9 | En 1972 es va inaugurar aquest monument, amb motiu de la festivitat de Santa Eulàlia de Mérida, patrona de la població. Es va fer en memòria del seu important passat vitivinicola. S'ubica al mateix lloc en que es trobava des d'almenys l'any 1870 Cal Gaju (després Cal Pota Xena o Cal Jofré). Josep Gaju Pi del Papiol de Baix era el seu propietari. El Sr. Baró del castell i l'amo de Can Mas, eren alguns dels terratinents de la població. L'arrendatari pagava en espècies, a la cinquena -quatre portadores per a ell i una per a l'arrendador- o a quarts o terços, segons el tracte. Era habitual que en temps de verema vinguessin collidors d'altres indrets, de l'Aragó o de Flix. S'hi estaven uns quinze dies, 3 o 4 dies a cada mas. La fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198). | 41.4380300,2.0101000 | 417301 | 4587857 | 1972 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | És tradició interpretar l'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l'olivera, dos dedicacions rellevants al Papiol abans que la cirera, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. El seu valor patrimonial rau en el simbolisme.Podar, treballar la terra, ensofrar el cep quan brotava, ensofrar-lo per combatre el míldiu, esporgar i escabellar, eren feines laborioses que el pagès duia a terme. Al migdia, les dones els duien el dinar amb un cistell. Hi havia el costum de construir una barraca de pedram per aixoplugar-se de la pluja.Al setembre era el temps de verema. Els més joves collien els raïms amb tisores petites, o amb falçó, i les posaven en coves de vímet. Els més petits traginaven els coves de raïm cap a les portadores, i els més grans omplien les portadores: les feien curulles i hi posaven el taparot que era un barret d'espart que cobrien el raïm per tal de que no caiguessin els brots de raïm.Tot seguit, les portadores es carregaven al carro que era tirat per rucs, matxos o cavalls fins al celler.Arribats al cup, es tirava el raïm dins, a sobre d'una post de fusta, situada en un nivell més baix que el terra del celler, per tal de trepitjar-lo a peu nu, i agafats d'una corda que penjava del sostre per tal de no relliscar. Seguidament, s'obria una post i es tirava la verema trepitjada dins el cup.En una cantonada del cup s'hi posava el xup que era un angle de fusta de baix a dalt, amb uns queixals a la part inferior, per on passava el vi a traves d'un filtre de gatosa per tal de no deixar-hi passar la pellofa i la rapa.Es treia el vi del cup a galledes -posteriorment amb bombes manuals- i es posava a les botes destapades perquè fermentés. Passat més i mig, es transvasava de les botes perquè quedés més clar i les mares de vi es venien al sindicat agrícola per fer-ne esperit de vi a les fassines. Aleshores ('Per Sant Martí tapa tot vi') es tapaven les botes. Hi havia cases de pagès que arribaven a omplir fins a 35-40 bótes.La brisa (pellofa i rapa) es ventilava amb un llenól de sac perquè s'airegés el gas de la fermentació. Es baixava al cup per una escala amb una espelma i, si no s'apagava amb 'la guilla', es podia treure la brisa i premsar-la.Aquest vi premssat era de menys qualitat i se'l bevien els de la casa com a vi de taula. L'altre, el bo, el venien majoritariamen t a Barcelona. Era un vi d'entre 11º o 12º (Faura Arís, 1996: 123). | 98|119 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||
| 87373 | Cal Malbei/Cal Federico de ca la Maseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malbeical-federico-de-ca-la-maseta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Habitatges, mitjaners, units en construcció aïllada: el primer presenta coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana. El segon, al nord-oest del primer, te la teulada plana. Tots dos s'adapten al fort desnivell del terreny, i en alçada es desenvolupen en planta baixa i pis Les obertures són de mòdul quadrangular i les façanes estan arrebosades. | 08158-212 | Carrer d'Anselm Clavé, 26/Cantonada Carrer Baix Castell, 10 | Josep Abella Andorra i Gràcia Romagosa, ja estan documentats aquí a finals del segle XVIII. La casa va patir un important incendi l'agost de 1908. Hi vivia aleshores Gavino Abella Casanovas, que va morir com a conseqüència d'aquest incendi (Ahicart et al., 2019). El nom de Cal Federico de la Maseta li ve del Frederic Julià Casanovas que vivia amb l'Emília Ros Grau, cap a l'any 1904 (Ahicart et al., 2019). | 41.4381300,2.0077800 | 417107 | 4587871 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87373-foto-08158-212-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 83 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87260 | Molí d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-roig | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | En estat d'oxidació | Molí eòlic aiguader, de ferro, que està muntat a sobre d'una edificació quadrangular de maons que li fa de base i que es troba a sobre de la vertical del pou de captació de l'aigua. De la part estructural metàlica, conserva la torre, la roda multipala, el penell i el rotor. Es tracta d'un giny d'eix horitzontal, orientat al vent dominant. Aquesta orientació es realitza automàticament mitjançant el penell que encara la roda cap al vent que bufa més fort en cada moment. L'energia eòlica és transmessa per aquest moviment, mitjançant una biela, a la barra de la bomba de pistó que impulsa l'aigua des de l'interior del pou fins a la bassa que es trobava a prop i que actualment ha desaparegut. | 08158-99 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 7-9 | La primera documentació que es posseeix d'aquest molí és d'inicis del segle XX. | 41.4381300,2.0109700 | 417374 | 4587867 | 1900-10 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87260-foto-08158-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87260-foto-08158-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87260-foto-08158-99-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El molí no únicament bombejava aigua del pou natural que hi havia als terrenys del Roig, per tal d'omplir la bassa per a d'aquest amanera regar els horts del propietari, sinó que també oferia el servei d'aigua a les cases de la zona. | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||
| 87491 | Habitatge del Carrer Baix Castell, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-baix-castell-5 | XX | Habitatge aïllat, de tipologia ciutat jardí. Consta de planta baixa i golfes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana que dona a un pati tancat per un barri. Les façanes estan revestides d'arrebossat pintat de color blanc. Els buits són verticals, tancats amb persianes enrotllables i amb reixes de forja en reganyol. Totes les obertures presenten guardapols blanc, molt simple, que les emmarquen en ressalt, a manera de trencaaigües. Hi ha una línia d'imposta de color vermell que dona bicromia a la façana, la qual queda rematada per una cornisa definida per un ràfec perimetral recolzat en bigues volades. Hi ha un barri que separa la casa del carrer,amb un enreixat. | 08158-330 | Carrer Baix Castell, 5 | És aquest ún dels exemples de la incorporació de les edificacions del tipus ciutat jardí a la meitat del segle XX, i que van anar proliferant al Papiol, ocupant tot aquest vessant sud del puig dominat pel castell. | 41.4381400,2.0080800 | 417132 | 4587871 | 1950-59 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||
| 87336 | Alzina de les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escletxes | Alzina (Quercus ilex L) de grans dimensions que està acompanyada d'altres exemplars de la mateixa espècie, de menor mida, i que formen una interessant i reduïda comunitat de bosc espés de difícil accès a la zona de les Escletxes, dominant el camí que mena cap a Can Puig. | 08158-175 | Les Escletxes | 41.4382000,2.0174800 | 417918 | 4587869 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'alzina és la vegetació forestal clímax i típica del territori.. Es tracta d'un bosc perennifoli que ha estat tradicionalment eliminat per les tales i la proliferació de forns d'argila.L'alzina, s'acompanya d'un sotabosc amb dos estrats arbustius, un parell d'estrats herbacis, sovint poc diferenciats, i abundants plantes enfiladisses a més d'un estrat muscinal i liquènic.També hi ha estepes, brucs, bardissa i alguns pins introduïts. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 87214 | Cal Roig/Cal Ceguet de Cal Roig/Can Barberà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roigcal-ceguet-de-cal-roigcan-barbera | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Bohigas, O. (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona: Lumen. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Edifici exempt, de planta rectangular, construït sobre un gran desnivell. Te la coberta a dues aigües i un cos lateral afegit a l'est, de una sola planta. Les façanes anterior i posterior són simètriques. A la principal, que dóna a l'Avinguda Generalitat, hi han dues portes, cadascuna limitada per dues finestres a banda i banda. Tant les finestres, com la capçalera, estan decorades amb unes arquacions cegues curvilínies que segueixen el ritme de la guirnalda, la qual decora la façana i es troba per sota d'una decoració en forma d'escut. La cornisa, esgrafiada, es perllonga com en degradació escalonada des del centre, als extrems. Corona la façana un objecte daurat de forma esfèrica amb base de peanya. L'edifici, actualment habitatge particular, està envoltat d'una tanca de maó i reixa de ferro. | 08158-53 | Avinguda de la Generalitat, 7 | Aquesta casa la va fer en Joanet de l'Hostal per a habitatge propi (Faura Arís, 1996: 145). Josep Roig Bernet era l'hereu de cal Roig. Va marxar del Papiol per anar a Madrid, on es va casar amb Maria Bastarrica Odriozola, d'Azcoitia (Guipúscoa). Allí van tenir un fill, en Joaquim. A principis de la década de 1930 va retornar amb la família al Papiol i van anar a viure a l'avinguda de la Generalitat. En Josep i el seu fill es van implicar en política. El 1934 en Josep fou nomenat regidor per l'autoritat militar. Era el representant del Partit Radical (lerrouxista). Un any després va dimitir per discrepàncies amb l'alcalde (Carles Jutglar Pagès). El 1939, durant la Causa general, fou acusat d'haver participat en la revolta del juliol del 1936 i fou ondemnat a 6 anys de presó major. Quan va retornar al Papiol la seva dona ja havia mort. En Joaquim, el seu fill, havia marxat a l'exili el 1939. Va participar en la resistència francesa i fou apressat i conduït l camp de concentració de Dashau, on fou alliberat el 1945. No va tornar al Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4382100,2.0111300 | 417387 | 4587876 | 1900-22 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87214-foto-08158-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87214-foto-08158-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87214-foto-08158-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per l'extrem sud, i a tocar la tanca, hi ha un molí de vent per a l'extracció d'aigua del freàtic, que donava servei a la casa. Inicialment l'edifici es va construir entre mitgeres, però posteriorment, al quedar aïllat, s'hi van fer reformes en les quals es van obrir obertures a les façanes laterals. Oriol Bohigas (Bohigas, 1983) la menciona al costat de la casa Gomis de Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal), masia sempre amb molta relació amb El Papiol, obra d'Antoni Gallissà i Soquè. Es va fer un molí per tal d'abastir d'aigua la seva propietat. Al seu costat hi havia l'era de batre, lloc a on anys més tard es van fer els envelats de la festa major d'estiu.Aquesta casa presenta els trets diferencials de les arquitectures aixecades a l'avinguda de la Generalitat: responen a construccions de línies marcades que van des de l'eclecticisme vuitcentista fins el corrent noucentista de caràcter més racional que es desenvolupà a Catalunya en contraposició al decorativisme del modernisme que l'havia precedit.Així són típics els coronaments dels edificis en capcers de línia mixtilínia trencada.D'entre els habitatges que configuren aquest vial, destaquen aquest, al costat de l'edifici de Cal Blanc i Cal Joanet de l'Hostal.Aquí va estar ubicada l'escola durant els anys 1940-1949. | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||
| 87225 | Cal Peró/Cal Peró de la Figuera/Cal Peronet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perocal-pero-de-la-figueracal-peronet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Habitatge entre mitgeres de planta quadrangular que consta de dos cossos amb dos nivells d'alçada: el de la banda sud presenta un pis més que el que ocupa el flanc més al nord. La façana est dona al carrer Llibertat, i l'edificació està casi gairebé a tocar la casa de pedra de Can Bou. La coberta és a una vessant, i el ràfec està resolt fent tortugada. La façana respon a una tipología constructiva de caire popular, i és de grans dimensions, acabada en maçoneria irregular, protegida amb morter de calç viu. Per si mateixa sembla constituir un mur que segueix una de les corves de nivell sobre les que es van situant els diversos carrers, els quals històricament s'han anat formant a la vessant est del cim, en el qual va crèixer el nucli antic, als peus del castell. A l'igual que l'edificació del castell, aquestes construccions dominen, en avançada, la vall del riu Llobregat. Els buits de façana en general estan emmarcats per recercats de maons, i alguns han patit una modificació, doncs s'han engrandit els seus mòduls originals que procuraven la tradicional eficiència energètica a la construcció. En general són de llinda recta, llevat de les portes d'accès, originals, que presenten sengles arcs escarsers. També d'arc escarser i recercat sencerament de maons, és una de les finestres de la banda nord est que a més, està protegida per una reixa simple de ferrro forjat. La fusteria de les portes és tradicional. | 08158-64 | Carrer Llibertat, 19 | Gaspar Pagès Casanovas, cabaler de cal Pagès (1685-1756), va casar-se durant la Guerra de Successió amb la Maria Ravella Campmany, donzella de cal Ravella i van iniciar la saga de cal Peró. A finals d'aquell segle, en Francesc Bou Mitjans, cabaler de cal Piler, va entrar de pubill a la casa en casar-se amb Teresa Pagès Gener el 1790. La família va viure en aquesta finca fins a finals de la dècada del 1910. Després de la mort del patriarca Gaspar Bou Torras, la família va anar a viure primer a la Baixada de la Lluna i després al carrer Migdia. Cal Peró havia estat comprada anys abans per un cabaler de la família, en Miquel Bou Oliveras, fuster i paleta establert a Barcelona (Ahicart et al., 2019) | 41.4382600,2.0105200 | 417336 | 4587882 | 1712 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un dels exemples d'arquitectura popular del Papiol que ha patit poques transformacions formals i resulta una mostra excel·lent d'arquitetura tradicional al municipi. També, per volumetria, conjuntament amb cal Bou, caracteritza aquest espai del nucli urbà en el qual està aixecat, essent una de les perspectives més atratives del Papiol, paisatgísticament parlant, amb el castell al fons. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||
| 87189 | Cal Francesc Faura/Cal Titó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc-fauracal-tito | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol- Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. | XVIII-XX | Algo deteriorada la façana orientada a sud | Edifici que fa mitgera amb un altre pel nord, mentre que pel sud és exempte. Posseeix planta quadrangular i presenta teulada a dues vessants. És un tipus de construcció popular, amb façanes de maçoneria, planes i arrebossades. Un jardí li ofereix el frescor de la natura per la part sud-est de la construcció. Portes i finestres es resolen en mòduls verticals. La cornisa es simple i s'ubica per sota del ràfec. | 08158-28 | Carrer de l' Abat Escarré, 22-24 | Francec Faula Sala (1799-1891) era un conegut partidari dels carlins. La tradició oral diu que quan es formaven les partides carlistes per a fer ràtzies per la comarca, li deia a la seva muller: 'Marianna, marxo!' Marianna, que era nascuda a Sant Andreu de Palomar, tenia una escola a la mateixa casa de cal Titó. El primer aixecament de la Primera Guerra Carlina fou protagonitzat pel guerriller Josep Tabescà, de renom Tei, oriünd de Molins de Rei i resident a Sant Vicenç dels Horts. Fracassada la temptativa inicial, Tabescà fugí a Rubí, on s'alçà de nou en armes a favor del pretendent Carles M. Isidre. En aquest segon intent, se li uniren els papiolencs Francesc Faura i Josep Julià -coneguts respectivament amb els renoms de Titó i Lena-, a més d'Anton Cluet -àlies Damali-, nascut a la Donzell però resident al Papiol. Un altre dels que s'uniren a la revolta fou Josep Barba, que probablement procedia de la masia de Can Barba de Madrona, actualment al terme de Sant Cugat del Vallès-, que fins al 1867 va pertànyer a la parròquia del Papiol. La casa la va heretar el seu fill Joaquim que es va casar amb la Mercè Amigó Pagès. La parella va tenir quatre fills, Francesc, Concepció, Tomàs i Carme. La petita es va casar el 1919 amb en Sebastià Rodó Androzzini, de Sant Cugat del Vallés, però el matrimoni no va funcionar i ella es divorciaria el 1935, gràcies a la Llei del divorci de la República. L'hereu de cal Titó, en Francesc, es va casar amb la seva cosina María Faura Badía, de cal Faura. El setembre de 1922, en Francesc i el seu fill Joaquim estaven treballant a la vinya quan un cable elèctric va caure a sobre el fill de 13 anys que va morir per les cremades. La seva filla, coneguda con la Mercedes de cal Titó, va morir sense descendència i va deixar la casa a l'Ajuntament i a la parròquia. El nom actual del carrer, Abat Escarré, abans era el de carrer del Ferrocarril (Faura, 1996: 143). | 41.4382700,2.0101800 | 417308 | 4587884 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||
| 87494 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-3 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edificacions que caracteritzen el carrer de l'Abat Escarré, que neix a la plaça generada per sota de l'església i que segueix una curva de nivell, a la vessant meridional del puig en el qual s'ubica el nucli antic, tot continuant la seva trama fins arribar al carrer Barcelona. Segueix el traçat d'un camí antic que anava cap a Barcelona. En aquest carrer, a banda i banda, es troben un bon nombre d'edificis d'interès, com ara la Torre Bou, i tot un seguit d'edificis de tradició arquitectònica rural, i cases de veïns construïdes moltes al segle XIX. És un carrer estret i baixa en pendent fins a arribar al carrer de Barcelona. S'obre a l'ombra del castell. | 08158-333 | Carrer de l'Abat Escarré | Es un camí antic que perllonga el carrer Major i va cap a Barcelona. Abans de dir-se carrer Abat Escarré es deia carrer del Ferrocarril, ja que ra el de pujada, abans de fer la carretera (Ahicart, 2019). | 41.4382700,2.0102200 | 417311 | 4587884 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87494-foto-08158-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87494-foto-08158-333-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 87400 | Placa del Passatge Bellreguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-passatge-bellreguard | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XX | Trencada la cantonada inferior dreta del conjunt, de manera que resulta difícil la lectura de l'autor. | Placa de carrer ubicada en un mur de pedra vista que dona accés al passatge del mateix nom. Està feta amb 12 rajoles vidrades de color blanc i presenta la següent decoració: dins d'un cercle de color ataronjat, hi ha representats una balança equilibrada i pel davant d'aquesta, una espasa i bastó creuats amb una poma al centre. Al costat hi diu: 'Passatge Bellreguard', (el nom de la via pública), i per sota, el dibuix acolorit al natural d'un grup de 8 taronges. A la cantonada inferior esquerra hi h a la signatura del ceramista: S. Mari....[està perduda]'. | 08158-239 | Passatge Bellreguard | La placa està feta en homenatge al doctor J. Frederic Barberà, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. Va ser un metge molt estimat al municipi, que va viure a Cal Roig, i que també te dedicat un carrer en El Papiol. | 41.4383900,2.0107800 | 417358 | 4587897 | 1965 c. | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87400-foto-08158-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87400-foto-08158-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc