Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87478 | Vil·la del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-papiol | XII-XXI | La modificació de un bon nombre d'habitatges amb criteris poc curosos, ha provocat la pèrdua del caràcter d'alguns carrers | El nucli vell de la vila es va formar sobre un turó de 160 m d'altura al voltant del castell, i és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; vers el NE. es perllonga pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents. Concretant, i si es tracés una línia imaginària, estaria delimitat pels carrers Llibertat, gira per Plaça Gaudí, incorpora el carrer de la Salut, però abans gira avall pel carrer Diputació, incorpora el carrer Baixada de la Lluna, plaça dels Països Catalans, incorpora el passatge de Santa Eulàlia, carrer Montserrat, delimita per fora l'església, el Castelll, baixa per Mossèn Rull, gira per l'Abat Escarrè i continua pel carrer Major fins arribar a plaça Gaudí, i continuaria en part pel carrer del Carme. | 08158-317 | Nucli antic del Papiol | El nucli vell de la vila és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; ja al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents, mentre que la urbanització de la part més occidental, que dona al Llobregat, és posterior. Entre les cases antigues del poble podem esmentar Ca l'Adjutori i Can Pagès, al carrer Major. Cal Nina, al capdavall d'aquest carrer, coneguda també per l'Hotel, ja que durant un temps féu aquesta funció, fou construïda devers el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. D'aquest estil és Can Bou, coneguda també per la Casa de Pedra, just sota el castell, obra de Salvador Valeri i Pupurull, del 1914, que aleshores era l'arquitecte municipal i que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes | 41.4384000,2.0099000 | 417285 | 4587898 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87478-foto-08158-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87478-foto-08158-317-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Racionalisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 94|98|105|119|120|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87329 | Casa Anna Mayné Esquivias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-anna-mayne-esquivias | XX | En procès de restauració | Edifici de factura contemporània. Està construit amb formes lliures de formigó vist, sobretot a la configurició de les teulades, amb grans obertures de vidre que donen llum l'interior de la casa. | 08158-168 | Carrer Jaume I, 2 | Construït segons criteris post-racionalistes. | 41.4384100,2.0152800 | 417734 | 4587894 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És l'edifici de factura contemporània més destacable del Papiol. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87343 | Passatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-0 | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XX | Passatge estret, entre carrers, amb escales, ombrívol i amb una palmera que ombreja els primers trams del pas, i que comunica el carrer Llibertat amb el carrer Migdia. L'accès més interessant es produeix pel carrer Llibertat, en el qual està construït un mur de pedra tractada a la manera d'un paredat escocès, de carreuat de mida diferent. Aquest mur acull la placa de nom del carrer. Aquesta senyalització està feta amb 12 rajoles vidrades de color blanc i presenta la següent llegenda: dins d'un cercle de color ataronjat, hi ha representats una balança equilibrada i pel davant d'aquesta, una espasa i bastó creuats amb una poma al centre. Al costat: 'Passatge Bellreguard', (el nom de la via pública), i per sota, el dibuix acolorit al natural d'un grup de 8 taronges. A la cantonada inferior esquerra hi h a la signatura del ceramista: S. Mari....[està perduda]'. | 08158-182 | Passatge Bellreguard, s/n | L'any 1965 es dignificava aquest passatge, que constitueix un lloc molt emblemàtic per al Papiol. Segons informació oral, aquest passatge porta aquest nom pel fet de rendre homenatge a un metge molt estimat al Papiol: el doctor J. Frederic Barberà, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d'aquella població, ubicada a l'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom. | 41.4384400,2.0107200 | 417353 | 4587902 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87517 | Escola de Música Miquel Pongiluppi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica-miquel-pongiluppi | Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. | XX | Edifici exempt, amb orientació sud-nord, compost de dos cossos units longitudinalment, amb una lleugera desviació, la qual fa que un d'ells accentuï la seva personalitat volumètrica, la qual ve definida per les seves línies corbes. Tots dos són de planta rectangular: de línies corbes el primer, i rectes el que el situa al sud. La coberta és composta, de teula àrab, el cos davanter, amb el carener longitudinal paral·lel a la façana que dona al carrer Jaume I, i amb faldons als extrems est i oest. El segon edifici, és de formigó i coberta plana, amb un clar domini de la línia corba. El cos sud, que constitueix la façana principal, te les façanes planes, arrebossades i pintades amb una distribució general d'obertures de proporcions quadrada. Te com a element que el singularitza, la decoració de tres dibuixos esgrafiats que representen tres músics: un home (Pongiluppi?) i una dona toquen el violí, i a l'altra extrem Louis Armstrong, que toca una trompeta. | 08158-356 | Carrer de Jaume I, 5 | Miquel Pongiluppi, va nèixer a Barcelona el 1907. Va mantenir una estreta vinculació amb el Papiol, on tenia residència i va passar llargues temporades. També aquí va morir l'any 1990. La seva formació va ser a l'Escola Muncipal de Música de Barcelona. Pongiluppi fou deixeble d'Enric Morera i de Joaquim Serra. Sotsdirector de l'Orfeó de Sants entre els anys 1925 i 1927, és autor de sardanes que resultaren guardonades, entre les quals destaquen títols com Les Escaldes, Escalada a Montjuïc, i d'altres com Bell cim, Flors d'ametller i Visió. L'any 2002 la família Pongiluppi va donar al municipi del Papiol el llegat del compostor, format per milers de documents, composicions i papers diversos, pendents de ser ordenats i difosos. El 2012 l'Ajuntament va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, que va permetre que un grup d'estudiants de musicologia comencessin a fer el catàleg de l'obra. Aquest fou l'embrió del qual sorgí un equip de recerca estable, Suona Pongiluppi, que ha emprès una campanya de micromecenatge per recuperar l'obra inèdita del compositor. En record seu, l'Escola Municipal de Música del Papiol porta el nom de Miquel Pongiluppi | 41.4384700,2.0160400 | 417798 | 4587900 | 2007 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87517-foto-08158-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87517-foto-08158-356-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es la seu de l'escola municipal de música | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87465 | Cal Reiet/Cal Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-reietcal-figueres | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres de planta quadrangular. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona amb una terrassa practicable a la banda sud. La composició de la façana és molt tancada i desordenada. El més interessant consisteix en el retranqueig que s'observa a la banda sud i que genera una paret en perpendicular sobre el carrer. En aquesta hi ha una porta per a vehicles amb coberta d'arc rebaixat. | 08158-304 | Carrer de l' Abat Escarré, 26 | Segons l'amillarament de 1879, la finca estava a nom de Josep Figueras. Era descrita com una casa d'un pis de 24 pams de llargària i 44 de latitud. Limitava a l'est amb Joan Mestres, al sud amb Francesc Faura, a l'oest i al nord, amb el carrer del Ferrocarril. A finals del segle XIX els Figueras van marxar al barri de l'Estació, a cal Magre. Tot i així, la casa es va conèixer també com a Cal Figueras. L'Eulàlia Figueras Faura, filla de la família, hi va viure des del 1911 quan es va casar amb Joan Alujas Bou, cabaler de cal Rei del Puig. Van morir sense descendència (Ahicart et al., 2019). | 41.4385000,2.0103700 | 417324 | 4587909 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87465-foto-08158-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87465-foto-08158-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87465-foto-08158-304-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87490 | Cal Torras/Cal Bei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrascal-bei | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatges de caire popular, amb cobertes de teula àrab a una i dues vessants, que estan adossades, a una altra edificació de grans proporcions (Cal Barea). Les parets són d'arrebossat de calç vista, i estan sense pintar. Tenen un barri massís amb trencaaigües de teules àrabs. Consten de planta baixa i pis, i les obertures són de proporcions verticals. Ocupen un gran solar amb un pati de grans dimensions al davant. | 08158-329 | Carrer Baix Castell | La família Torras era de Castellbisbal. El 1828, hi vivia en Josep Abella, un cabaler de cal Malbeí. Estava casat amb l'Eulàlia Bou, de cal Peró, i vivia de lloguer. El seu fill, Llorenç no va tenir descendència. En Josep Abella era carlista i va participar en la Guerra dels Matiners, a la segona carlinada. Fou detingut a Martorelles el 1849 per anar indocumentat i en companyia d'una quadrilla. Al cap d'un temps va retornar al Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4385100,2.0079600 | 417123 | 4587913 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87490-foto-08158-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87490-foto-08158-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87490-foto-08158-329-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Hi ha un lledoner, fora del barri, que dona ombra a l'edificació. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87164 | Can Bou / La Casa de Pedra/Torre Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou-la-casa-de-pedratorre-bou | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XX | Edifici de pedra, de planta gairebé triangular i tres pisos d'alçada; té un cos central cobert a quatre aigües, en el pis superior del qual es troba l'encaix motllurat en reserva d'un antic escut o ornament avui desaparegut, del qual ha perviscut la petjada. A banda i banda d'aquest cos central hi ha dos cossos laterals que s'avancen a les façanes de tramuntana i migdia. Al primer pis es comuniquen tots tres cossos per una balconada, també de pedra. Els acabats es desenvolupen en formes ondulades que recorden la manera gaudiniana. A la part posterior de la casa hi ha un jardí, tancat per una porta també modernista amb reixes de ferro on hi consta el nom de l'edifici, i que resulten d'un interesssant treball de forja, en gran part fet per un ferrer del poble. | 08158-3 | Carrer de l'Abat Escarré, 18-20 | Construcció feta amb pedra extreta de les Escletxes, abans de que hi hagués una pedrera (1952-60) instal·lada per la indústria cimentera (Faura, 1996: 140). El 1918, els hereus de Miquel Bou presenten una instància a l'ajuntament, on es declaren propietaris de les finques denominades csa Peró, casa Figueres i Casa Bial, situades al carrer del Ferrocarris, i demanen permís per cercar-les i que els sigui donada la parcel·la sobrant d'unió pública del carreró sense sortida que duu a dues d'aqueste finques. A canvi cedeixen a l'ajuntament terreny de la façana per donar al carrer una amplada constant de 6 metres. L'ajuntament accepta les obres a canvi del pagament de ls tarifes establertes (Ahicart et al., 2019). El projectista de l'edifici va ser el Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 1873-1954), arquitecte que forma part de la segona generació d'arquitectes del modernisme català, amb obres rellevants com la Casa Comalat (Barcelona). Valeri i Pupurull és considerat l'autor més característic del terme municipal del Papiol, amb una important petjada al Baix Llobregat: Can Trian, Casa Gensana i Fàbrica Prats (Sant Vicenç dels Horts), el Casino de Sant Andreu de la Barca, cellers a Sant Esteve Sesrovires, etc. L'arquitecte Salvador Valeri Pupurull (Barcelona, 1873-1954) era fill de Joan Valeri i Anglà, mestre d'obres originari d'Oristà, a Osona. Es titula a l'escola d'arquitectura de Barcelona el 1899. Es de la segona generació d'arquitectes modernistes. Les seves obres es caracteritzen per l'ús de frontons ondulats, ornaments de derivació floral i modelat de materials en formes de composició lliure, així com per una gran exuberància. A principis de la dècada de 1920, el ferrer del Papiol va forjar les baranes, a excepció de la porta que es va encarregar a un ferrer de fora (Faura, 1996: 180). La casa de Pedra era una de les parades del trajecte de la processó que es feia pel Corpus (Faura: 1996, 266). | 41.4385100,2.0107200 | 417353 | 4587910 | 1914 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87164-foto-08158-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87164-foto-08158-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87164-foto-08158-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurull | Es tracta d'un dels edificis més singulars del municipi, que s'albira a la vessant sud del poble i que s'enlaira dominant la vall del Llobregat, mentre que l'accés principal de l'habitatge s'obre al carrer de l'Abat Escarré, evitant així el gran desnivell del solar en el qual es va construir l'edifici. Primitivisme de materials, formes orgàniques i ondulació en buits i altres elements ornamentals dominen la composició de l'edifici, que tracta de conjugar-se amb la geologia de la població, i que es troba en línia amb l'edifici del castell que es troba, dominant, per sobre d'aquesta casa. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
| 87438 | Cal Sacrataire/Cal Pepus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sacratairecal-pepus | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Es troba en molt mal estat de conservació. Tot i així conserva l'estructura original de l'habitatge. | Casa amb teulada a dues vessants i planta quadrangular, amb el carener paral·lel al carrer principal. Consta de planta baixa i pis, i la façana està arrebossada de calç, sorra i terra, quedant restes de pintura tradicional de blauet. El portal, al centre, és d'arc escarser i pel seu estat de deteriorament són visibles els maons que el formen. Els buits són petits, de dimensions tradicionals. Destaquen en la primera planta, el balcó, amb peanya motllurada de pedra i barana de forja amb barrots simples, sense cap tipus de decoració. A esquerra del balcó hi ha una finestra de proporcions verticals, amb un ampit de pedra i maons. El ràfec conserva l'estil tradicional: és, com tota la teulada, de teules àrabs que sobresurten i es recolzen a sobre de maons prims. Presenta el canaló de tortugada en bon estat de conservació. El barri exterior és una reixa de petites proporcions decorada amb roleus. | 08158-277 | Carrer de l'Abat Escarré, 21 | Francesc Pagès Barba hi vivia aquí ja al segle XIX. Era pagés i cabaler de ca l'Adjutori. A principis del segle XX la família va marxar del poble. El 1916 es coneixia com a Cal Pepus (pel Plàcido de cal Pepus). Josep Barba Ravella, hi vivia al començament del segle XX. Era cabaler dels Barba de cal Rull, i s'havia casat amb la Rosa Font Gener i s'instal·len en aquesta casa. El 1919, la seva filla, Antònia, es casa amb Vicenç Casanovas Jané, cabaler de ca l'Hostal. En Vicenç fou jutge municipal durant el Bienni Negre. El seu fill Plàcido va continuar la nissaga (Ahicart et al., 2019). | 41.4385200,2.0102400 | 417313 | 4587911 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un dels exemples més interessants que es conserven al municipi d'arquitectura tradicional. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87264 | Torrent de Batzacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-batzacs | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | Alguns paraments es troben deteriorats | Curs fluvial que neix a la serra de Collserola. Passa vorejant el terme del Papiol, i arriba fins a la zona agrícola: en aquest punt el seu curs està limitat per sengles murs de protecció que ajuden a canalitzar la força de les aïgues per tal de protegir les terres de cultiu. Poc abans de desembocar en el riu Llobregat, hi havia els Quatre Bagants, un dels punts de regulació del cabal de l'aigua del canal de la Infanta. | 08158-103 | A l'oest del terme municipal | L'any 1947 es van construir al marge dret del seu curs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al final del torrent en l'indret conegut com els Quatre Bagants, hi havia una roda de molí de grans dimensions, que agafava l'aigua del canal de la Infanta i la distribuïa pels recs. Aquesta roda va ser posteriorment substituïda per un motor. | 41.4385300,2.0027100 | 416684 | 4587920 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 87520 | Cal Sastre Xico/Ca la Cinteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-xicoca-la-cinteta | XIX | Habitatge entre mitgeres, amb coberta a una vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, i la seva façana és plana. Presenta dos eixos de simetria, marcats per les dues línies d'obertures en planta primera i segona. Tots els buits de la façana estan recercats amb pintura blanca. Les finestres, en el segon pis i en la planta baixa, són de proporcions horitzontals. A la planta prinera s'obre una balcona amb ampit de maçoneria. Les portes dels balcons estan tancades ab persianes de llibret pintades en color verd. La barana correguda, és de forja, de barrots llisos, però decorats als rxtrems superior al peu del repossamans, amb roleus, a l'igual que a la parti inferior, que hi ha una franja de rombs limitats per sengles roleus que li donen relleu decoratiu a aquest element. La porta és gairebé quadrada, recercada i de grans dimensions. La cornisa està oculta per un canaló que és continu amb l'habitatge amb el qual fa paret mitgera per l'est de l'edificació. | 08158-359 | Carrer de l'Abat Escarré, 28 | El 1844 la casa era coneguda con a Cal Sastre Xico, hi vivien en Joan Mestres Mallol i la Rosa Pujol Forns. El 1899 la Cinta Capdevila (Ca la Cinteta), d'iIgualada i el seu marit, en Josep Soler, que eren carnissers i venien d'Igualada, es van instal·lar aquí. El seu Fill Josep, també carnisser, va marxar a l'Argentina amb la seva muller Àngela. Al voltant de l'any 1920 van tornar al Papiol, amb dos fills deus nascut allà: l'Adela i el seu fill Jordi. Aquí va néixer la Ignàsia. Acabada la Guerra, en Josep i el seu fill Jordi van exiliar-se a França. En Josep va retornar al Papiol a mitjan anys 1940. L'Adela i la Ignàsia van marxar a l'Argentina. L'Adela vivia a Buenos Aires i allí va morir. La Ignàsia es va casar amb en Pere Urpí Costa, el Peret de cal Pallejà. | 41.4385300,2.0103900 | 417326 | 4587912 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87520-foto-08158-359-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | La morfologia d'aquesta façana és molt similar a la que fa paret mitgera, i que te l'accès al passatge Mossèn Albanell. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87263 | Monument als Morts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-guerra-civil-0 | XX | Es troba un xic deteriorat el parament | Monument en forma de paralelepíped molt allargat fet a base de rajoles de gres que cubreixen una ànima central. Es troba ubicat en un racó de l'Avinguda de la Generalitat, a sobre d'una base graonada i enjardinada darrera d'un mur de totxo que serveix de contenció a la part de jardí embardissat. Presenta la llegenda incisa i pintada en negre: 'PER TOTS/ELS MORTS/DEL POBLE/1936-1939' i per sota, també incisa i pintada en color negre, una creu llatina lleugerament patada. | 08158-102 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya (al davant del número 5) | Es va col·locar sota l'alcaldia de Casajuana. | 41.4385300,2.0111200 | 417387 | 4587912 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|102 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87289 | Cal Felip Botella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-botella | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | El nou parament de la façana a l'alçada de la planta baixa amb materials absolutament alients a l'edifici, ha trencat la seva fesomia. | Conjunt arquitectònic composat de dues cases, com si es tractès d'un sol cos. Estan entre mitgeres, i consten ambdues de planta baixa i dos pisos, i estan cobertes amb teula àrab en teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La primera d'elles destaca sobre la segona: és composada seguint tres eixos verticals, marcats pels tres balcons del primer pis, que estan emmarcats perimetralment per un guardapols. Les baranes són de foneria, amb brèndoles verticals i molt decorades. Les portes dels balcons tanquen amb persianes de llibret. Una línia d'imposta separa els dos pisos superiors. Les finestres de l'últim son aparellades, sencerament recercades i presenten les llindes amb un trencament decoratiu vertical. La teulada finalitza amb una línia d'imposta molt marcada a continuació de la qual hi ha una línia de pseudomerlets decorats amb rombs de rajola blava (la mateixa decoració hi ha a la façana posterior). En planta baixa destaca la finestra vertical, amb reixa de foneria. Un desafortunat sòcol que cobreix sencerament la façana en planta baixa, trenca l'harmonia compositiva de l'edifici. Com si es tractès d'una edificació subsidiària, completa l'edifici la casa número 8, que sembla haver estat una construcció auxiliar. | 08158-128 | Carrer del Migdia, 6-8 | Els propietaris, gent de cal Felip Botella, passada la meitat del segle XIX, van abandonar la casa pairal del carrer d'Abat Escarré per anar a viure al carrer Migdia, en una casa de nova construcció. L'antiga casa pairal fou ocupada per arrendataris (Ahicart et al., 2019) | 41.4385700,2.0108500 | 417364 | 4587916 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87289-foto-08158-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87289-foto-08158-128-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 106 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87162 | Castell del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-papiol | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | XI-XX | El castell va ser restaurat per Maria Teresa Almirall (neboda del polític Valentí Almirall, que fou baró d'El Papiol), aconsellada per Lluís Monreal i Martí de Riquer. Sembla que hi col·laboraren els Amics dels Castells. | Gran construcció fortificada de planta rectangular, construida a dalt d'un turó kàrstic que domina el poble i te una bona visibilitat sobre tota la vall del Llobregat. La construcció, actualment, continua dominant tota la població. Estructuralment, està formada per varis cossos juxtaposats corresponents a diverses èpoques d'edificació, tot i que amb una important presència d'obres d'època romànica. Les façanes són altes i llises i les finestres s'obren als pisos alts. Es conserven, parcialment, dues torres romàniques, una al nord, rodona, i una altra al mig dia, quadrada i més tardana. A diversos indrets hi ha restes de murs clarament romànics de diverses èpoques, que per la seva solidesa van ser aprofitats en la renovació fonamental del castell darrere el terratrèmol del 1448. Dels múltiples espais de l'edifici, destaquen els següents: - De les estructures medievals conservades, la sala és la més antiga, amb el seu eix longitudinal orientat de SE. a NO. i es pot datar dins del segle X, es troba a la planta baixa, tot just traspassada l'entrada: una escala excavada a la roca mena cap a aquesta sala, de forma estreta i allargada, amb les parets d'aparell d'espiga, més sortides que no pas la volta de mig punt que sostenen. Al costat hi ha una altra sala més àmplia, també coberta amb volta. Entre totes dues hi ha ubicada la que s'ha considerat antiga masmorra medieval. - Entre la sala i el corredor hi ha un espai quadrat inaccessible, que segurament deu contenir la cambra baixa o túnel del pou que hi ha a la terrassa del primer pis. Al costat de tramuntana d'aquest espai hi ha una petita estança romànica coberta amb volta que es considera la masmorra del castell, o bé un dipòsit de cereals. - Una de les estances ubicades a tramuntana, entre els segles XVI i XVII, devia ser utilitzada com a presó. Aquesta estança no te obertures,i conserva uns bonics grafits. De tots ells, destaquen la representació d'una gran galera armada amb canons. - Dels buits de façana, són remarcables dues finestres dobles, polilobulades i separades cadascuna en dos, per una petita columna molt esvelta, amb capitell corinti. Totes dues estan alineades al mateix eix, així com una altra finestra amb llinda treballada en forma d'arc mixtilini i que correspon a l'època de les anteriors: es troba a la mateixa paret, justament, a la part menys modificada de l'edifici. Els pisos superiors semblen haver estat reformats, tot i que no s'ha tingut accés. L'exterior també ha estat restaurat. | 08158-1 | Plaça del Castell, s/n | El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. El 1395, el rei Joan I va vendre a Berenguer de Cortilles el domini directe i alodial del terme i castell d'El Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal. El nou senyor va cedir aquell mateix any tot el domini i jurisdicció a Ramon Despapiol. El 1448 un terratrèmol va enderrocar parcialment el castell, i va produir la mort de tres homes, tal com consigna el dietari de la Generalitat. Tot i aquesta afirmació, només degueren enderrocar-se els pisos alts, perquè als baixos es conserva bona part de la construcció romànica (Pladevall i Font, 1992, XX: 396). El 1505 la baronia d'El Papiol passà a mans de la família Marimon, després als Guimerà, que el 1661 varen vendre-la al mercader Francesc Argemí. Després de passar per altres mans el castell ha estat en propietat dels Almirall, últim descendent dels quals és cognominat Bofarull. Durant les carlinades del castell del Papiol serví de refugi principal i de lloc estratègic per a la Milicia Nacional, al servei de la causa isabelina, segons Pla (s.d.: 66). L'any 1900 li va caure un llamp que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d'obra d'un metre d'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les botes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76). Amb motiu d'unes obres de restauració, es va descobrir un sostre fals del qual van sortir les armes del primer destacament de muntanya -Lleida- de la tercera guerra carlina. Varen trobar 35 fusells, uniformes de tropa, diaris, cartes dels soldats, gorres, sarrons i dos tipues d'armes: unes amb pistó i baqueta i altres amb beina metàl·lica. També unes cinc mil bales (Faura Arís, 1996: 76). | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Residència del barons del Papiol.Les restes d'estructures romàniques dels baixos es troben englobades dins de la fàbrica exteriorment poligonal de la fortalesa i es poden reconèixer fàcilment.Va patir el terratrèmol del 1448, després del qual va ser reconstruït, a l'igual que a la dècada de 1970.També a inicis del segle XXI, va ser objecte d'un important robatori de mobiliari.Tot i això, encara conserva armes i peces de vestuari militar de les guerres Carlines, ja que el castell serví d'alberg a la milícia, així com un sepulcre gòtic que abans del 1936 era a la parròquia: el de Galceran Despapiol, del 1324.Actualment el castell allotja una pinacoteca que comprén una al·legoria mitològica del pintor academicista Antoni Caba, un del pintor realista Ramón Martí i Alsina i diverses obres de paisatgistes catalans, sense relacionar en detall (Pla, s.d.)Es tractaria d'un servei feudal semblant a l'host senyorial, formada pel mateix senyor del lloc -proveït del seu cavall- i la seva mainada o agrupació de gent armada. Aquest servei fou assumit pels senyors del Papiol com a resultat d'un acord per mitjà del qual se'ls commutava el pagament d'una quarta part dels fruits de la terra a canvi d'una compensació militar.La mobilització que comportava en termes socials l'obligació del cavall armat va fer que acabés sent un símbol detestat per la població.El 1587 Felip II commutà a Gispert de Guimerà l'obligació del cavall armat, a canvi d'un cànon anual de 20 lliures. Aquest servei militar, per tant, perdurà 381 anys, en el decurs de quinze regnats, segons Pla (s.d.: 66).Conserva una interessant col·lecció documental. | 85|92|94|95|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87185 | Calvari/Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvarivia-crucis | Museu de Ceràmica de l'Alcora (s.d.). Museu de Ceràmica de l'Alcora. Guía de visita. Alcora: Ajuntament de l'Alcora. | XX | Manca la número 8, i també la llegenda de la número 10. Hi ha dues restaurades recentment. | Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi del Papiol. És l'expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d'estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari. S'ubiquen a les façanes d'alguns habitatges del centre i carrers principals del Papiol, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer. Tot i que les estacions del viacrucis són catorze,pel fet de referenciar en origen els moments de la passió de Jesucrist, només es conserven 13 a l'actualitat, ja que s'ha perdut la corresponent al número 8. Les estacions són les següents: 1- Ponç Pilat condemna a mort a Jesús. 2- Jesús és obligat a carregar la creu. 3- Jesús cau per primera vegada. 4- L'encontre de Jesús amb la seva mare. 5- Simó Cirineu ajuda a portar la creu. 6- La Verònica. 7- Jesús cau per segona vegada. 8- L'episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses. 9- Jesús cau per tercera vegada. 10- L'espoli i escarni de Jesús. 11- La crucifixió. 12- Les darreres paraules i mort de Jesús. 13- El davallament de la creu. 14- Sant enterrament. Està fet amb rajoles de ceràmica cuita i vidrada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a ma amb la tècnica de l'estergit. Els plafons del Via Crucis es desenvolupen en dos cossos de rajoles separades: el de l'escena de la passió es situa a la part superior i està format per quatre rajoles quadrades que conformen l'escena, tot constituint un plafó unitari quadrat, i per sota d'aquest plafó, hi ha un altre de rectangular, més petit, que inclou les llegendes que estan formades sempre pel número d'estació, i per sota, l'evocació del punt de la passió, que es plasma en una reflexió moral lligada a la descripció de l'escena superior. A tots ells es pot llegir el nom de l'artista, el qual, sembla va fer la decoració, però no sabem si la cuita: J. Cotanda. També, per sota, consta el nom del llloc de producció: Alcora. Els plafons devocionals del via crucis que es poden contemplar al municipi del Papiol són els següents: Estació 1, carrer de Mossèn Rull, número 3: 'I/Jesús, víctima escollida,/és condemnat a la mort,/per adornar-me eterna vida,/ell sofreix tan trista sort'. Estació 2, carrer de Mossèn Rull, número 41: 'II/ Jesucrist la creu pesada/porta al coll per amor meu: /jo mateix li he carregada/ al pecar contra mon Déu!' Estació 3, carrer de Doctor Fleming, número 24: 'III/Jesús, per volta primera, /cau de cansament rendit: /son creu tornaré lleugera/si a sos peus caie penedit' Estació 4, carrer de Barcelona, número 21: 'IV/Al carrer de l'Amargura/Mare i Fill s'han contemplat./Mira'ls bé, vil creatura: /quin martiri els has causat!' Estació 5, carrer de Barcelona, número 2: 'V/Jesús li dona ajuda/de mal grat el Cireneu:/per mes culpes merescuda,/no voldré portar ma creu?' Estació 6, carrer de l'Abat Escarré, número 19: VI/Verónica compassiva/eixuga aquell front sagrat/de la sang, pols i saliva/amb qué jo l'he profanat. Estació 7, carrer e l'Abat Escarré, número 35: VII/Com la creu és tan pesada/defallit cau novament/cau Jesús cada vegada/que jo trenco un manament. Estació 8 (s'ha perdut). Estació 9, carrer Carme, numero 6: IX/Jesús, tercera vegada,/sense forces ha caigut:/ai! que cara l'ha pagada/ma obstinada ingratitud. Estació 10, Plaça de Joan Fuster, número 3: anepígrafa (s'ha perdut) Estació 11, carrer Carme, número 9: XI/Amb furientes martellades/és Jesús clavat en creu;/jo sò qui les hi ha donades/amb nos ofenses a Déu. Estació 12, carrer de la Salut, número 1: 'XII/Després de llarga agonia/el Bon Jesús ha expirat:/davant seu, ¿no ploraria/el gran crim d'haver pecat? Estació 13, carrer de Montserrat, número 2: XIII/Rep Maria amb amargura/el cos de son Fill diví/amb ma vida tan impura/jo he sigut el seu botxí. (restaurada la llegenda) Estació 14, carrer Passatge de Santa Eulàlia (al lateral de Can Ros de Cal Monmany): XIV/Dins el sepulcre reposa/el Cos del meu Redemptor:/agraït, damunt la llosa/voldria morir d'amor. | 08158-24 | Nucli urbà antic | Després de la guerra civil es va instal·lar el Via Crucis a diversos llocs del nucli antic de la ciutat. L'artífex dels diversos plafons ceràmics podria ser José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l'ermita del Calvari. José Cotanda va fundar l'any 1944 'La Ceràmica Artística' i el 1976 serà l'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora, que tancarà les portes el 2008. | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 1945-69 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | José Cotanda Aguilella | Es desconeix l'autor dels textos. Les rajoles formen part de la memòria col·lectiva del Papiol i apareixen decorant les façanes d'algunes de les cases del poble. | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||
| 87238 | Jaciment arqueològic del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | X | Jaciment arqueològic al castell castell del Papiol. L'edifici s'alça sobre la roca i la població, al Puig del Papiol, amb un domini absolut sobre la vall del Llobregat i interconnectat amb altes torres de guaita. Aquesta construcció forma part de la xarxa castellera que vigilava el curs del Llobregat i el camí d'accés a Barcelona enfront de les ràtzies musulmanes procedents fonamentalment del Penedès. | 08158-77 | Plaça del Castell, s/n | És molt probable la seva existència com a fortaleça, com a mínim al segle XI, sin no abans. Una torre circular amb porxo, dencara visible, és esmentada en un document datat el 18 de gener de l'any 1115: els comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i esposa Dolça de Provença, infeudaren als seus vassalls, germans Arnau (o Artal) Pere i Bernat Pere el «castro quod vocant Papiol» (o castell de Papiol) i l'honor del castell perquè el tinguessin, el posseïssin i el defensessin. Els comtes se'n reservaren la potestat, la quarta part de les eixides i els plets. Els comtes també es reserven la torre on es farien una mansió sota la roca. En efecte, la seva situació dominant a sobre de la vall del Llobregat, podria induir a sospitar una ocupació anterior d'aquest indret, la qual cosa encara no ha pogut demostrar l'arqueologia. | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Mai s'ha documentat arqueològicament si existeix un substrat encara més antic al segle X, moment en que es tenen notícies documentals i estructurals vistes, a la base de l'edifici. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87298 | Nucli antic del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-del-papiol | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | XII-XX | El nucli vell de la vila es va formar sobre un turó de 160 m d'altura al voltant del castell. Es tracta d'un polígon delimitat pel passatge Bruc, Francesc Macià, plaça del Països Catalans, carrer de la Salut, plaça Gaudí, Avinguda de la Generalitat de Catalunya, carrer Migdia, carrer Llibertat, Carrer Barcelona, Mossen Rull, cardenal Casañas fins a l'alçada del passatge Bruc, | 08158-137 | Nucli antic del Papiol | El nucli antic del Papiol es crea al voltant del castell, el qual forma part de la xarxa de fortaleses que vigilava el curs del Llobregat i el camí d'accés a Barcelona. El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. Tampoc seria estrany la presència de poblament primitiu en aquest indret. El nucli més antic de la vila és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; ja al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents, mentre que la urbanització de la part més occidental, que dona al Llobregat, és posterior. Entre les cases antigues del poble podem esmentar Ca l'Adjutori i Can Pagès, al carrer Major. Cal Nina, al capdavall d'aquest carrer, coneguda també per l'Hotel, ja que durant un temps féu aquesta funció, fou construïda devers el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. D'aquest estil és Can Bou, coneguda també per la Casa de Pedra, just sota el castell, obra de Salvador Valeri i Pupurull, del 1914, que aleshores era l'arquitecte municipal i que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87298-foto-08158-137-1.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 85|92|93|94|95 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87308 | Cal Cambretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cambretes | XVIII-XIX | Edifici que fa mitgera pel cantó nord-est amb la plaça de Serafí Pitarra, i per l'extrem oposat, amb l'habitatge número 28 de l'Abat Escarrè. Te la coberta disposada a una vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Conserva l'antiga xemeneia amb el fumeral. Consta de planta baixa i dos pisos, tot ajustant la construcció a l'important desnivell del terreny, al costat d'una escala urbana. Presenta vistes a la façana principal, i a l'orientada al nord-est, s'obre una finestra quadrada emmarcada en blanc, com en el cas de la principal. Ambdues façanes són llises, i arrebossades, de morter i pintades de color blanc, sense cap decoració afegida, atès el seu caràcter d'arquitectura popular. Totes les obertures són d'esquema quadrangular, i estan emmarcades per un ressalt perimetral lleugerament gruixut i de línies rectes, que destaca del pla de façana. A la planta primera, hi ha un balcó d'una sola obertura, de barana de forja simple però sobredimensionada, que es recolza a sobre de sengles arcs escarsers de dues proporcions diferents que, estan sustentats per dues mènsules de pedra sorrenca vermella, a manera de permòdols. Un altre balcó, sense funció actual, es situa a l'altra façana lateral vista, a sobre de les escaleres del passatge. La planta baixa presenta una finestreta a l'esquerra, de traça quadrada, i a la seva dreta, hi ha la porta d'accés, de mòdul antic. El ràfec del coronament és simple i està ocult darrera del canaló que recull les aigües de pluja. | 08158-147 | Passatge Mossen Martí Albanell, 13 | El 1749 Pau Amigó Julià, casat amb la Madrona Amigó Estaper, vivien en aquesta casa. El cognom Amigó està lligat a aquesta casa durant tot el segle XIX. | 41.4385800,2.0104500 | 417331 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87308-foto-08158-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87308-foto-08158-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87308-foto-08158-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'un edifici molt interessant com exemple d'habitatge urbà de cases de veïns, que ajuda a entendre com era el carrer al segle XIX i als inicis del XX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87439 | Cal Carpintero/Cal Papiol/Cal Milet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carpinterocal-papiolcal-milet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Habitatge entre mitgeres, amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal que dona al carrer. Te planta baixa i dos pisos, i la seva façana és plana i està arrebossada i pintada. Presenta tres eixos de simetria. Les obertures són, en general, de proporcions verticals. En la planta baixa, hi ha dues entrades: la de la dreta és d'arc escarser, i la de l'esquerra, de llinda plana. Destaquen els balcons de la primera i segona planta, que marquen l'eix central, i que tenen baranes de ferro forjat amb barrots de secció quadrada, sense decoració en el del segon pis, de menor volada, i amb decoració simple en el segon, que es de major volada. Només presenta reganyol en els angles verticals que fan les cantonades i en el barrot central frontal. La cornisa és motllurada i s'alça a sobre d'un fris amb un cert relleu. | 08158-278 | Carrer de l'Abat Escarré, 25 | Diu la tradició oral que el motiu de Cal Milet ve del fet que la família que hi vivia era rica, que tenia molts 'milets'. L'agost de 1850 hi va haver una gran tempesta a la comarca que va ocasionar inundacions i la pèrdua de tota la collita El següent hivern fou un hivern de fam. Els Milet i altres prohoms del poble van alimentar gratuitament totes les famílies necessitades. L'Antoni Amigó Olivé fou alcalde del Papiol durant la Segona Guerra Carlina. Expliquen les cròniques que la matinada del 22 de juliol de 1872 va ordenar als voluntaris que repel·lissin un atac carlí contra la població. El 1885, els Milet van traslladar-se a la plaça de Gaudí. Quan els Milet van marxar al carrer del Carme, la finca fou comprada per Joan Vilar Pinyella, metge de Sant Joan d'Horta, i que va venir alguns anys al Papiol. Va llogar els baixos de la finca als Font de cal Papiol,, que fins aleshores havien viscut al carrer Major i abans al carrer del Carme. Eren espardenyers. L'Aureli Font de cal Papiol, va ser un dels directors de la Societat Coral La Perdiu del Papiol. Va arrenjar diverses composicions com La Passió de mossèn Cinto Verdaguer. Va marxar a Granollers on es va dedicar a l'ensenyament musical. A la seva mort, la ciutat li va dedicar un carrer. També el Papiol el va fer fill predilecte. Durant la dècada de 1930, en Francesc Jané Campderrós va decidir traslladar la família a aquesta casa (aleshores Cal Carpintero) (Ahicart et al., 2019) | 41.4386300,2.0103300 | 417321 | 4587924 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87439-foto-08158-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87439-foto-08158-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87439-foto-08158-278-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87479 | Habitatges al carrer Abat Escarré, números 27, 29, 31, 33, | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-abat-escarre-numeros-27-29-31-33 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | S'han introduït en la façana elements poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edifici. | Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta quadrada que es desenvolupen en planta baixa i dos pisos. Les cobertes són a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. Les composicions de les façanes presenten eixos verticals de composició. El fet de que tinguin una alçada similar ajuda a configurar-los com un conjunt que també presenta sortida per la part posterior, davant de la porta del Castell. | 08158-318 | Carrer Abat Escarré, 27, 29, 31, 33 | El número 31 és can Malla el 1840 (Ahicart, 2019). Després del 1885 era can Sassó, de Miquel Casajoana Calopa, que desprès van anar a viure al carrer Barcelona. El 1945 era can Blazquez (Ahicart, 2019). | 41.4386300,2.0103400 | 417322 | 4587924 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87479-foto-08158-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87479-foto-08158-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87479-foto-08158-318-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87290 | Cal Claret/Cal Civil/Cal Miquel Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claretcal-civilcal-miquel-bou | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Casa de cos, entre mitgeres, de planta baixa i pis. La és coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta és composada seguint un eix vertical, excèntric, marcat per la porta d'accés, d'arc escarser, i pel balcó, balustrat d'obra de fàbrica amb solera estreta i molt motllurada. L'obertura està recercada amb pintura i coberta amb un ràfec motllurat. La primera planta presenta falsos carreus lleugerament marcats a l'arrebossat. | 08158-129 | Carrer del Migdia, 10 | Joan Claret Guanyabens va donar el nom a la gent d'aquesta casa al 1773. Després es va conèixer com a Cal Civil, pel Joan Civil Fayol (1875), i finalment, com a Cal Miquel Bou (Ahicart et al., 2019). Miquel Bou Faura (1907), cabaler de cal Bolero, era de professió paleta. Es va casar amb la Cristina Moles Font, i van venir a viure a aquesta casa després de la guerra civil. | 41.4386300,2.0109300 | 417371 | 4587923 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87468 | Cal Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ricart | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Casa de planta rectangular anb coberta a dues vessants. En alçada, consta de planta baixa i pis. La façana principal te dos eixos de simetria marcats per les obertures, que estan recercades en blanc: a l'esquerra hi ha dues finestres de proporcions quadrades, i l'eix de la dreta, està marcat per la porta d'accès, i en planta primera, un balcó amb barana de forja decorada amb barrots en forma de pit de colom i decoració amb reganyol que està sustentat en un ampit de pedra motllurada. Presenta també la barana, elements decoratius propis del modernisme popular, com ara, caps d'ànec i gavarreres. La façana finalitza amb una cornisa motllurada i a sobre un fris massís. | 08158-307 | Carrer del Migdia, 1 | En aquesta casa havia viscut l'Emili Ricart Santacana (Cal Ricat) i la Mercé Font Bou (Ahicart et al., 2019). | 41.4386400,2.0107500 | 417356 | 4587924 | 1924 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87468-foto-08158-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87468-foto-08158-307-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87306 | Colònia Casajuana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-casajuana | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | La casa d'en Miquel Casajuana se ha restaurat modernament. | Conjunt d'edificacions de caire popular. Resten d'interès una nau industrial, al sudest del conjunt, la casa pairal de Josep Casajuana, i una nau destinada a magatzem, al davant d'aquesta casa. De tots els edificids, destaca la casa de Miquel Casajuana, amb tres cossos d'edificació, el central més alt que els laterals (es va annexionar modernament la caseta dels mossos de cal Manyà, que hi ha al costat esquerra). La coberta és a una vessant, i l'edifici central consta de planta baixa i pis. Presenta quatre eixos de simetria, amb obertures de proporcions verticals ornades per sobre de les seves llindes, de forma plana com a falsos guardapols pintats que fan una ona a imitació del remat del fris de la cornisa. L'edifici es massís i està conclòs per un joc d'ones que li donen un aspecte molt particular a l'edificació. Les finesrres de la planta baixa estan tancades per mitjans de reixes de forja a reganyol. El balcó central te una barana de barrots també decorats amb reganyol i forma de pit de colom que descansa a sobre d'un ampit de pedra motllurat. | 08158-145 | Colònia Casajuana, C./de Sant Jordi, 5 | Aquest conjunt d'edificacions constava a principis del segle XX de (Faura Arís, 1996: 17).: 1. la casa pairal de can Manyà, avui desapareguda, 2. a la seva esquerra, la casa on es traslladà aquesta familia (avui edificació número 8, molt modificada). 3. La casa pairal de Josep Casajuana, encara existent. Aquesta casa la va fer construir l'hereu, Miquel Casajuana Campderrós per al seu germà Josep, que hi va anar a viure amb la seva dona Lola. 4. La casa del mossos de Can Manyà, encara existent, annexionada a la casa pairal. 5. Cal Sassó, avui totalment modificada. 6. L'any 1932 es construeix, al sudest del conjunt, un nou edifici exempt de grans finestrals. 7. L'any 1926 es construeix també el magatzem amb teulada a dues vessants, exempt, a la dreta de la casa pairal. La colonia rep el nom precisament dels seus habitants: tots havien estat Casajuana. Entre 1920 i 1930, el Joan Casajuana Calopa de ca la tia Anita, s'encarregava de tenir cura de la cuneta de terra per on circulava l'aigua de pluja de la revolta de la carretera, que anava des de la font de can Tintoré, fins a l'estació (Faura Arís, 1996: 145). A la colònia, hi venien a fer estades estiuejants, recomanats per metges especialistes, per prendre l'aire pur i sec i, així, tal i com es pensava aleshores, prevenir els costipats de l'hivern. Els estiuejants organitzaven festes els caps de setmana i posaven al capdavall del carrer -on ara hi ha el bosc del Blanc-, penjat d'un plataner, un rètol que deia 'Barri de l'Alegria'. | 41.4386500,2.0063800 | 416991 | 4587930 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Al davant de la casa hi ha un jardí en el qual destaquen les moreres. | 119|98|105 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87285 | Cup de Cal Cai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-cai | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIX | Només es conserva una part de l'estructura dels cups | Al mur oest de la plaça dedicada a Serafí Pitarra, que limita per l'est el carrer de l'Abat-Escarré, i baixant pel passatge de Mossèn Martí Albanell, a ma esquerra, es troba la paret d'un cup quadrangular amb un mur recobert amb rajoles vidrades. Aquest cup està al costat de parets que semblaven formar part, com a mínim d'una altra estructura quadrangular dedicada a la transformació del raïm. | 08158-124 | Plaça d'en Serafí Pitarra | Aquest cup resulta un testimoni de caire urbà de la importància de la vinya en el municipi es reflecteix fins i tot en la tradició d'interpretar l'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l'olivera, dos dedicacions rellevants ai tradicionals a l'agricultura local, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. La importància de la vinya va ser gran fins arribar al moment en que la fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198). | 41.4386600,2.0104700 | 417333 | 4587927 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La casa a la que corresponien aquests cups era la de cal Cai, en la qual es venien tota classe de queviures. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87364 | Cup | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Cup quadrangular incomplet que es troba al mur oest de la plaça dedicada a Serafí Pitarra, en un punt limitat per l'est pel carrer de l'Abat Escarré, i baixant pel passatge de Mossèn Martí Albanell, a ma esquerra. Està definit per un mur recobert per rajoles vidrades. Aquest cup es localitza al costat de parets que semblen haver formar part, com a mínim d'una altra estructura quadrangular, totes dues dedicades a l'acció de follar el raïm en temps de verema. | 08158-203 | Plaça Serafí Pitarra, s/n | La plaça està dedicada a en Frederic Soler, dramaturg i poeta català conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra. Pitarra va tenir terrenys al poble, que els va vendre al Sr. Baró del Castell, Rafael Llotzer i, aquest darrer, els va cedir per a la construcció del convent de ls germanes de la Doctrina Cristiana (Faura Arís, 1996: 171). | 41.4386600,2.0105200 | 417337 | 4587927 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87364-foto-08158-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87364-foto-08158-203-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Està en una plaça dura, oberta i en realitat vial, la qual comunica els carrers de l'Abat Escarré i Llibertat. Passa inadvertit, i requeriria certa senyalització patrimonial. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87171 | Cal Bolero/Cal Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolerocal-daniel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Es tracta de dos edificis units en un sistema constructiu molt similar, i que semblen respondre a un projecte arquitectònic únic. Ambdós es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, i està feta de teula àrab. Tots els buits que s'obren a l'exterior estan dominats per la verticalitat. Destaquen els que s'obren a la façana principal a l'alçada del primer pis, que formen balcons: a l'habitatge número 9, el balcó és d'un sol i ampli buit, i el seu trespol, reposa a sobre de dues mènsules decorades amb denes, flors i motius geomètrics. A l'habitatge número 7, hi ha tres buits verticals que s'obren a la mateixa balcona, més llarga i estreta que l'anterior, i que també, descansen a sobre de 6 mènsules que presenten la mateixa decoració i volumetria que les anteriors. Totes aquestes obertures es protegeixen amb fusteria de llibret, i les baranes són de ferro i estan fetes en la mateixa decoració: roleus, motius geomètrics i creus florals que els enllacen. A la planta baixa, a la que s'obren tres portes, hi a, a la casa número 7, dues finestres a banda i banda de la porta d'accés, amb reixa de reganyol. Destaca la gran portalada de l'habitatge número 9, de fusta, que presenta al tancat cec de la part superior, un ull-respirall rodó, tancat mitjançant reixa també circular, a manera de rosassa de ferro, ornada per roleus segmentats. Tots dos edificis es coronen mitjançant una barana cega, de maçoneria, plana, que és introduïda per mitjà d'una cornisa amb dentells i que conclou verticalment les façanes. | 08158-10 | Carrer del Migdia, 7-9 | Al voltant de l'any 1770 en aquest lloc hi vivia Sebastià Font Mestres. El seu fill, Joan Font Brunet (1785-1832) era un cabaler de cal Papiol. Es va casar amb Maria Coll Faura, de cal Gola, i van tenir tres fills, dos nois i una noia. El gran, en Gabriel, no va tenir fills. El segón, en Sebastià, va marxar a Cervelló, i la petita, la Marianna es va casar amb en Jaume Bou Pagès, i va anar a viure al carrer d'Abat Escarré. A la mort dels seus germans, la noia va heretar les dues propietats i el motiu. El 1898 es coneixia com a Cal Daniel, per Daniel Bou Torras (1873-1942). La casa va ser confiscada durant la Guerra Civil. S'hi va instal·lar l'associació de caràcter social 'Dona a la Rereguarda' del Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4387000,2.0109500 | 417373 | 4587931 | 1890-99 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol anomena la casa com a 'Ca l'Andelet'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87253 | Carrer del Migdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-migdia | XIX-XX | S'han fet modificacions d'obertures de façana per tal de donar més claredat a l'interior dels habitatges, apart de l'incorporació de materials estranys, com és el cas de la número 5. | Vial que segueix una curva de nivell al pendent que baixa del castell, per la vessant meridional del turó, en el qual s'enlaira la població. El vial està flanquejat per tot un seguit d'habitatges, de planta baixa i pis, moltes de les quals han patit transformacions en moments recents, tot modificant l'estructura de façana amb l'ampliació de obertures i remodelació de portes. En ocasions aquestes transformacions han incorporat elements que trenquen l'estètica del conjunt, com ara el sócol de l'habitatge número 5. Urbanísticament parlant, aquest carrer arranca el seu traçat en la confluència del carrer Llibertat amb l'Avinguda de la Generalitat. | 08158-92 | Carrer del Migdia | Les cases han anat remodelant molt les seves façanes als darrer anys, però en general reflecteixen un moment constructiu a cavall entre el segle XIX i principis del XX. | 41.4387000,2.0109500 | 417373 | 4587931 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87253-foto-08158-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87253-foto-08158-92-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'urbanisme en aquest vessant meridional de la població va crèixer bigarradament, buscant una situació privilegiada en el substrat rocós dins el qual se situa la població. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87206 | Les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escletxes | Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf | Han estat malmeses històricament, primer per la seva explotació com a pedrera, i actualment per haver-se convertit en un punt de trobada de pràctiques d'escalada esportiva. | Formació geològica integrada dins la Serra de Collserola: es tracta d'un turó tabular fracturat per un seguit d'esquerdes obertes en un massís rocós mesozoic que s'assenta damunt un terreny argilós i estovat per filtracions d'aigua. Aquestes esquerdes, popularment dites, 'escletxes', donen nom al conjunt. Una bona part són escletxes a cel obert que travessen la massa calcària del puig en direcció N-S. En diferents trams s'uneixen entre elles gràcies a altres fractures menors disposades en sentit ortogonal. Altres fractures formen trams completament subterranis. Les fissures presenten dimensions variables. La més ampla és situada a ponent del conjunt. Com a resultat de les prospeccions liquèniques dutes a terme i publicades l'any 2010 (Gómez-Bolea, 2010: 354) a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona s'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola. Entre aquests, destaca la primera cita per a Catalunya de Porina byssophila. | 08158-45 | Camí de la Salut | La història geològica d'aquest enclavament te el seu origen durant el Miocè inferior, degut a l'acció de petits ventalls al·luvials i conques de drenatge que van donar lloc a la sedimentació de de conglomerats bretxoides, bretxes, gresos i argiles. Aquests conglomerats van ser afectats durant el Miocè mitjà per un important desplaçament de la línea costera, dit transgressió (Transgressió Languiana), el qual es reconeix a tot l'àmbit de la Mediterrània, els dipòsits de la qual són en aquesta zona els que es coneixen sota el geòtop de les Escletxes. | 41.4387200,2.0186400 | 418015 | 4587926 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Tot el conjunt reposa sobre materials argilosos continentals que daten també del miocè.En l'àmbit geològic i paleontològic, inclou l'únic registre representatiu al Baix Llobregat de les successions marines esculloses coral·lines i algals del miocè mitjà de la semifossa del Vallès-Penedès. Allotja també una comunitat de mamífers fòssils singular, tant per la seva datació (miocè), com per la diversitat de formes que la integren.És un paratge de renom internacional. La seva rellevància deriva del fet que és considerada una de les localitats de referència per a l'escala biocronològica de mamífers fòssils d'EuropaCom a conjunt, tindrien un recorregut total de 640 metres, comptant les fractures que van desaparèixer arran de l'activitat extractiva de la pedrera. A partir de les actuals dades topogràfiques, i darrera les diverses destruccions del lloc, s'ha fet un càlcul estimatiu de 300 metres conservats.Les Escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre una base argilosa.Aquests processos han donat lloc a la formació de passadissos i galeries que poden arribar a tenir uns 80 metres de longitud i una fondària d'entre sis i deu metres.El turó de les Escletxes és format per calcàries esculloses amb nombrosos fòssils d'ostrèids, gasteròpodes, eriçons marins, etc., que indiquen que el seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals. | 122 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87246 | Jaciment paleontològic de les Escletxes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-les-escletxes-i | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Atès que l'estat dels altres jaciments del Miocè inferior continental del Papiol estan en estat de conservació dolent (total o parcialment destruïts o coberts per un gran abocador de runes), el jaciment paleontològic de les Escletxes és l'únic aflorament que es conserva d'aquesta edat en aquest municipi amb capacitat d'aportar restes fòssils de vertebrats, per la qual cosa és molt important la seva preservació. | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra mitjà a fi, i que estan per sota dels nivells marins calcaris i de calcarenites que conformen Les Escletxes del Papiol (Miocè Mitjà). El jaciment de les Escletxes contè nombrosos restes de mamífers amb restes micropaleontològiques, es considera que té potencial per aportar restes de macrovertebrats, i ja va ser citat pel Dr. Crusafont (et al.) l'any 1955 encara que amb el nom de Papiol (vila). En la campanya de 2011 corresponent a la 'Intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes' de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont s'han mostrejat i rentar mostres de les argiles d'aquest jaciment sense cap resultat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Taucanamo lochartu, Cainotherium miocenicum, Amphitragulus sp., cf. Lagomeryx, Cervidae indet. Carnívors: Pseudaelurus tournauensis. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Rosegadors: Peridyromys murinus. | 08158-85 | Al costat de les Escletxes | 41.4387200,2.0186400 | 418015 | 4587926 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87246-foto-08158-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87246-foto-08158-85-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 87398 | Habitatge del Carrer de l'Abat Escarré, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-labat-escarre-30 | XX | Edifici ubicat entre mitgera i buit de carrer. Presenta la coberta plana. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis, amb una clara evolució excèntrica. El seu interès rau en els motius ornamentals que destaquen la construcció. En planta baixa la porta està recercada per diversos elements ceràmics de color marró i verd (punts vidriats en aquest cas). La porta sembla tenir ocult un element decoratiu, per sota d'una placa sobreposada que correspòn al rotllo de la persiana que cobreix l'accés. En el primer pis s'obre un balcó amb barana de barrots decorats sobre voladís decorat per elements ceràmics que alternan els colors marró i verd. El buit està recercat amb la mateixa alternància, reproduïnt motius molt similars, però menys variats que els que ornamenten la porta d'accès. L'edifici queda rematat per una mena de merlets corbats i protegits per rajoles vidriades. | 08158-237 | Carrer de l'Abat Escarré, 30 | 41.4387300,2.0105300 | 417338 | 4587935 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87398-foto-08158-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87398-foto-08158-237-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 87390 | Cal Travería/Cal Camilo/Cal Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-traveriacal-camilocal-serrador | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca del Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Només queda la façana de la seva factura original. | Edifici reformat que dona per l'est a la plaça de l'església, i fa mitgera per l'oest amb un altre edifici. Presenta coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la cornisa contínua amb motllures, i l'ampit massís amagant la canal. En alçada es desenvolupa en planta baixa (molt reformada i dedicada a local comercial), planta pis i segon pis. Conserva la façana de la primera dècada del segle XX, amb gran balcó de dues portes, tancades, amb els buits protegits per sengles persianes de llibret. El balcó te una barana de forja d'estil modernista popular, amb bréndoles recargolades i decorades amb motius florals. Aquest és l'element que li ofereix més singularitat a l'edifici. Tant les portes del balcó com les finestres que s'obren al segon pis, presenten recercats. | 08158-229 | Carrer de l'Abat Escarré, 34 | El 1760 ja existia aquesta casa, tot i que la seva factura ha estat enmascarada amb succesives reformes. Un Pere Traveria va ser batlle del Papiol el 1806 (Ahicart et al., 2019). | 41.4387400,2.0105800 | 417342 | 4587936 | 1925/30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87390-foto-08158-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87390-foto-08158-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87390-foto-08158-229-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87477 | Cal Fuster de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-de-la-placa | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Totalment reformada | Edifici de dos cossos entre mitgeres per la seva banda oest i amb façanes al carrer Abat Escarré, la plaça.de l'església i Mossen Rull. És de planta troncocònica. Es desenvolupa en tres alçades per tal d'aprofitar el desnivell. Les cobertes varien segons el cos encara que la major part són amb teula rodona, encara que també presenta una terrassa a la cantonada de la plaça. La composició de les façanes tendeix a l'horitzontalitat ja que les obertures són força amples. Totes les obertures són de llinda plana excepte un gran balcó ampitador que dona a la plaça i que està cobert amb arc rebaixat. El tancament d'aquesta és amb fusteria de llibret i frontó decorat. | 08158-316 | Carrer Abat Escarré, 35 | El 1791 era can Fuster de la Plaça i hi viva Francesc Bonàs Rabella. Una branca dels Bonàs del Papiol de Baix vivien a la finca que ara es coneix com can Ramon de la Tenda. Eren fusters i a mitjan segle XIX la casa es coneixia com a a can Fuster de la plaça (Ahicart, 2019). Cal Ramon de la Tando, el Ramon Grau, del Pla de Cabra va arribar al Papiol a mitjan segle XIX, primer va viure al carrer Major i després al del Ferrocarril (actual Abat Escarré) tocant a la plaça (Ahicart, 2019). El diumenge 3 d'agost de 1947 s'hi van inaugurar les instal·lacions per l'aigua corrent del Papiol. El primer dipòsit tenia una capacitat de 200.000 l., i tenia la funció d'emmagatzemar l'aigua i fer-la arribar a la xarxa distribuïdora de l'aigua per a totes les cases del poble. L'any 1944 es col·loca la primera pedra del dipòsit d'aigua a la plaça del castell, abans plaça dels màrtirs. Es va batejar amb el nom de Santacana, i un segon que es va fer 18 anys més tard, se'n va anomenar de Sant Antoni, i es va col·locar al seu costat. El dia de la inauguració van assistir Fernando Serrano, en representació del governador civil, Lluís Urpí, com a canonge pel Bisbat, i que abans havia estat vicari de la parròquia del Papiol, Mn. Magí, i autoritats locals i alcaldes dels pobles veïns. El Cor La Perdiu va oferir una cançó i els propietaris del castell, un banquet a les autoritats assistents. L'any 1965 es construeix un segon dipòsit a la plaça (Faura Arís, 1996). | 41.4388800,2.0105100 | 417336 | 4587951 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87477-foto-08158-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87477-foto-08158-316-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87256 | Pas cobert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-cobert | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIII | Pas cobert que actualment forma part d'un habitatge plurifamiliar. És un carreró adossat a l'edifici de la rectoria. L'entrada es fa per un arc de mig punt amb l'interior d'embigat de fusta i sortida també d'arc de mig punt. A un dels laterals veiem senyals d'un arc el·líptic, avui cegat amb pedruscall, precisament al mur que forma part de la paret límit de la rectoria, actualment molt transformada. | 08158-95 | Carrer Mossen Rull, s/n | Aquest pas, és molt probablement del moment de construcció de la Casa Rectoral, un dels edificis més antics de la població, que es va construir al voltant dels segles XIII-XIV. | 41.4389200,2.0103700 | 417325 | 4587956 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una construcció molt interessant dins el conjunt més antic de la població que s'ha mantingut en bon estat a pesar de les destruccions del moment de la guerra civil.Constitueix un espai integrat dins del conjunt medieval de la població, amb diverses afectacions importants en el decurs de la guerra civil (1936- 1939) | 92 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87424 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-1 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Habitatges entorn d'una plaça dura en la qual s'ajunten una sèrie d'elements d'arquitectura tradicional, als quals s'uneix la ubicació, tot i que es troba fora de lloc, d'un element simbòlic pel municipi, la fita del terme que està assenyalada dins l'itinerari urbà. | 08158-263 | Plaça Joan Fuster | Antigament era coneguda com a plaça de l'exèrcit (Faura Arís, 1996). | 41.4389500,2.0141700 | 417642 | 4587955 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba en un enclau en el que, tot i la transformació urbanística i arquitectònica de molts edificis del carrer del Carme, encara es respira el caràcter d'arquitectura tradicional i rural. Des d'ella es te un bon domini del paissatge que emmarca la vall del Llobregat. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87166 | Casa Rectoral/La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoralla-rectoria | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIV | A la planta baixa i primera s'han dut a terme diverses actuacions poc afortunades. | Casal compost per planta baixa i primer pis. La planta del conjunt és un rectangle força irregular. Està situat darrera l'església, i presenta a la façana principal, un arc de mig punt adovellat, de pedra picada local i precedit per dos graons d'accés que salven el desnivell. La porta d'accés està coronada per un escut recent. A la planta inferior presenta arcades molt àmplies de diafragma, de mig punt, tot i que la que dóna al carrer de volta de canó. Conserva en bon estat el portal adovellat de pedra vermella. | 08158-5 | Carrer Mossen Rull, 8 | La Casa Rectoral és un dels edificis més antics de la població, construït al peu del Castell. La volta de canó del pont que està per sota d'aquesta construcció data dels segles XIII-XIV. Existeix un document de l'any 1488 fet pel vicari del Papiol d'aquell moment que descriu amb detall els espais de la casa, que s'han conservat pràcticament igual. En temps del R. Dr. Josep Rull hi hagué de vicaris, Mn Frederic Martí Albanell, autor de les Notes Històriques, Mn. Piña i Mn Pere Soler, entre d'altres. El darrer, conjuntament amb el jovent de la parròquia, va reconvertir la part baixa de la rectoria en un escenari en el qual s'hi van fer obres de teatre, els pastorets, la passió i, també, ballets. Mossen Enric Aymerich va estar set anys com a rector i va habilitar la part baixa de la rectoria com a despatx i una habitació que servia de dormitori; la pimera planta va quedar com a sales de l'Esbarjo. Va ser l´últim que va viure a la casa (Faura Arís, 1996: 125). | 41.4389700,2.0102900 | 417318 | 4587961 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un casal gòtic força restaurat després de la Guerra Civil, que el va malmetre, igual que l'església antiga del poble. Al seu interior es conserven diversos objectes mobles d'interès. Conserva en bon estat un portal adovellat de pedra vermella. Al seu interior es configuren espais amplis i profitosos, adequats per a les funcions de la casa rectoral: a la planta baixa hi ha una sala amb tres arcs de diafragma i mig punt; al pis superior, un arc apuntat sosté l'embigat de fusta i la coberta a dues aigües. A la zona d'habitatge del rector, a la planta alta, es conserva la disposició antiga de les estances, fins i tot l'estructura d'alcobes i el mobiliari de principis del segle XX. El conjunt, format per la rectoria adjacent a l'antiga muralla que delimita el casc antic, es veu reforçat per la portalada de mig punt que dóna accés a una immillorable entrada al recinte del Castell. La primera planta de la rectoria va ser la vivenda del rector i despatx parroquial fins el 1970. A la planta baixa hi havia un celler, avui eliminat, i una quadra, en la qual el rector guardava el matxo que utilitzava com a transport per visitar les masies del poble. Actualment, la rectoria ja no és la vivenda del rector, sinó el despatx parroquial i l'Esbarjo.L'edifici ha patit en temps recents reparacions poc acurades. Tot i aixi, es conserven elements i ambients originals, especialment els corresponents al segle XIX i principis del XX, tot i que es troben en deficient estat de conservació. Resulten interessants els grafits de la guerra civil i anteriors que es poden contemplar en determinats murs que no han estat repintats.Amb les obres d'acondicionament dutes a terme a la plaça del Castell, des d'aquest punt s'ha fet malbé l'entrada a l'edifici per la part posterior, afectant a la zona de l'antic barri. | 93|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87389 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-24 | Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Cementiri que ocupa un recinte de planta rectangular dividit en tres àrees. La central dedicada als panteons i sepultures realitzades al terra, amb uns quants blocs de nínxols, de menor alçada que el perimetral, la segona, perimetral, que conforma els murs de tancament, dedicada als enterraments en nínxols, i, la tercera, en una cantonada un espai darrera d'una reixa, sense cap tipus d'ornament ni làpida, i simplement assenyalat per una reixa en la qual està la següent llegenda: Família Barba. Destaca, al centre, la sepultura de traça modernista que pertany a la família Munné. El recinte el tanca un mur de paredat arrebossat, i al seu interior, creixen cinc xiprers. El conjunt queda tancat amb dues fulles batents massisses de xapa de ferro. | 08158-228 | Carrer del Carme, 35 | Al llarg del temps, el cementiri ha anat canviant d'ubicació. En primer terme, es trobava al voltant de l'església (Faura Arís, 1996: 222), i a la plaça major, on s'enterrava el comú de la gent. D'altra banda, les famílies més riques es feien enterrar davant l'altar, com és el cas de la família de Joan Oliver i Mir. (Martí Albanell, 1926: 25). Arran del creixement del poble i d'algunes epidèmies que experimenta el Papiol, com la de 1809, es va haver de anar canviant la seva ubicació, anant als voltants de can Tintorer al 1808 (Faura i Casanovas: 1999: 65) i al Camp de les Figueres d'en Pagès al 1809. (Martí Albanell, 1926: 25) Finalment però, l'any 1836 es va construir l'actual, fora del poble, a les terres de Can Barba, en un lloc anomenat la Paisa de Casa Roger. La compra es va efectuar per la quantitat de 129 i 10 sous, una quantitat força alta per la època. (Faura i Casanovas: 1999: 65). La primera persona en ocupar una tomba va ser Francisca Camderrós, morta el 18 de juliol de 1836. Sis dies abans però, el cementiri va ser beneït per totes les autoritats municipals. (Martí Albanell, 1926: 25-26). Una anècdota curiosa relacionada amb la creació del nou cementiri es que el mossèn Massabeu, veient insuficient la retribució del campaner i l'enterrador, que era de només 2 pessetes per adult des del segle anterior, va demanar l'augment del nou fossar. La iniciativa però no va prosperar. Hi ha certa confusió envers el moment de la municipalització dels fossars del poble, a causa de que els arxius de les alcaldies prèvies al 1845 son escassos. Durant la República però, segons es constata a les sessions de l'Ajuntament i al setmanari DIC, la municipalització va ser motiu de molta tensió. (Faura i Casanovas: 1999: 66). Després de la Guerra Civil es va fer construir una creu de fusta en record als caiguts. N'hi ha també les tombes de Mn. Josep Rull (1874-1931) i Mn. Magí Vidal (1885-1970). A més, hi ha diverses persones enterrades que van morir ofegades al riu , entre elles un turista alemany. (Faura Arís, 1996: 222) Una altra curiositat és que, si bé actualment el cementiri te diversos xiprers, estranyament no tenia cap a inicis del segle XX. (Faura Arís, 1996: 104). | 41.4389700,2.0153800 | 417743 | 4587957 | 1836 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87440 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-2 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVI? | Ha patit una modificació molt important en la seva façana. | Habitatge de planta quadrangular i teulada a una vessant, amb teula àrab. Fa mitgera per l'est amb la casa del costat, i per l'oest a unes escales que salven la diferència de cota i que uneixen el carrer Major amb la zona més antiga del municipi (església, casa rectoral i castell). La façana ha estat totalment modificada amb elements alients, com un aplacat que no te res a veure amb la tipologia de materials constructius originals. Està construïda seguint l'adaptació del terreny natural, al costat de les escales que pugen a la plaça que es forma al davant de l'església. La cornisa és de teula imbricada. Presenta planta baixa i pis. imbricada en el ràfec. | 08158-279 | Carrer Major, 1 | Els propietaris d'inicis del segle XX, tenien carnisseria i ramats de bens i cabres. També venien llet (Faura Arís, 1996: 71). | 41.4389900,2.0107700 | 417358 | 4587963 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87440-foto-08158-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87440-foto-08158-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87440-foto-08158-279-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87203 | Ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals/ca l'Albareda/La Rajoleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-joan-canalsbobila-canalsca-lalbaredala-rajoleta | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | La xemeneia està força recta i no presenta fisures verticals en tota la seva alçada. | Conjunt industrial corresponent a una antiga bóvila. Del conjunt d'edificis que es troben al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. La resta de naus han estat partides en diferents tallers i espais que han fet perdre el sentit unitari de l'edificació original. La xemeneia és de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal. | 08158-42 | Paratge Bòbila Canals | Aquest tipus d'indústria ha estat molt lligada històricament al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica constructiva fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. L'any 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288). | 41.4390300,2.0162300 | 417814 | 4587962 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | De la bòbila d'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l'església de Santa Eulàlia. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
| 87483 | Xemeneia de les ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-les-ceramiques-joan-canalsbobila-canals | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Del conjunt d'edificis corresponents a l'antiga bòbila, que es troba al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. És de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal. | 08158-322 | Carrer Carme, 41-43 | Aquest tipus d'indústria ha estat molt lligat al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. El 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288). De la bòbila d'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l'església de Santa Eulàlia. | 41.4390300,2.0162300 | 417814 | 4587962 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87483-foto-08158-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87483-foto-08158-322-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d'aquest indret. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87311 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-25 | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XV-XX | Tot i que, al tractar-se del centre del municipi, ha patit importants reformes en molts dels seus habitatges, encara conserva edificis d'alt interès patrimonial | Carrer que actualment s'inicia a la plaça de Gaudí i continua endinsant-se cap a la zona més antiga del poble, per sota de l'església de Santa Eulàlia, fins a arribar al carrer de l'Abat Escarré. Es tracta d'un dels carrers més antics del municipi, i en el seu traçat es troben llocs i edificacions d'alta vàlua patrimonial, com poden ser l'edifici antigament destinat a ajuntament i escoles, que ocupava l'espai de l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, o l'antic hostal. | 08158-150 | Carrer Major | A principis del segle XX es va iniciar al Papiol una forta afluència de barcelonins que van descobrir-hi unes condicions ideals per passar l'estiu. Amb la vinguda d'aquests estiuejants, la vila es va convertir en un dels pobles pioners del turisme i l'estiueig, i durant els mesos calorosos doblava el nombre d'habitants (Faura i Casanovas: 1999: 197). Les dues fondes del carrer eren molt populars i de molta concurrència, fins al punt que a l'any 1915 es va construir un hotel de tres plantes i soterrani. Però els preus no van poder competir amb els de les fondes i no va aconseguir l'èxit esperat (Faura i Casanovas: 1999: 198). Es conserva la memòria de les següents cases: Cal Rosendo de Cal Pi (núm. 3), Cal Nina (num. 4) que era la fonda amb cinc o sis habitacions. L'Ajuntament vell (núm. 5), que era al primer pis, i a la planta baixa hi havia el Col·legi Nacional. | 41.4390400,2.0112700 | 417400 | 4587968 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87311-foto-08158-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87311-foto-08158-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87311-foto-08158-150-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Alguns dels edificis del carrer estan protegits dins del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol. | 94|95|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87391 | Cal Calopa/Cal Vicenç del Tita/Cal Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calopacal-vicenc-del-titacal-santacana | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Reyes, C. (2005) Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic i arqueològic del Papiol. | XIX | Edifici entre parets mitgeres. Presenta coberta plana i consta de planta baixa i pis. La façana principal es presenta amb dos marcs que la delimiten i fan de separació entre la planta baixa i el pis. En planta baixa hi ha, a esquerra, una finestra de proporcions horitzontals, i a la seva dreta una porta estreta, d'acord amb el mòdul tradicional. En la planta primera s'obre un balcó amb ampit suportat per sengles mènsules d'inspiració clàssica. La barana del balcó es de ferro colat i barrots decorats amb motius també clàssics, com ara palmetes i fulles. L'obertura del balcó es tanca amb persiana de llibret. | 08158-230 | Carrer Major, 9 | El nom més antic conegut d'aquesta casa és el de Cal Calopa, circa del 1846, després, el 1873, com a Cal Vicenç del Tita, i el 1908 Cal Santacana, Cal Trencaurnes, Cal Matxo i Cal Prat. Frederic Santacana Amigó, un candidat a les eleccions de 9 de novembre de 1913, pel fet de no estar d'acord en com es desenvolupava la jornada electoral, va trencar una urna, tot amenaçant l'alcalde Antoni Llobet Vidal, de can Mas, pegant també l'agutzil. Fou finalment detingut i la votació es va haver de suspendre. A partir d'aleshores, li va quedar el malnom de Trencaurnes (Ahicart et al., 2019). A l'altra banda del carrer, al costat de la parcela on hi ha la casa, es referencia a la primera meitat del segle XIX, can Canyelles, darrera de Can Font, on hi havia un trull d'oli (Ahicart et al., 2019) | 41.4390500,2.0111100 | 417387 | 4587969 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87391-foto-08158-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87391-foto-08158-230-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87176 | Antic Ajuntament/Ajuntament Vell/Cal Cirera/Convent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntamentajuntament-vellcal-cireraconvent | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Madoz, P. (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid : Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de “Rigol i Cia”. | XIX | Només es conserva la façana. Recentment s'ha enderrocat tota la part estructural de l'edifici, i retirar, per tant la coberta. | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Les obertures són allindades, amb motllures que recorren les llindes i, en alguns casos, es perllonguen fins agafar tota l'amplada de la façana. Al primer pis hi ha dues obertures que donen a una balcona, el voladís de la qual està suportat per quatre mènsules. Tanca la peanya una barana de ferro forjat força simple, la qual ocupa pràcticament tota la façana. A sobre s'obren dues obertures més, de forma rectangular i de petites dimensions. Totes les obertures estan ornades per suaus guardapols, amb més decoració a la planta pis, la qual està representada per sengles motius florals inscrits dintre d'arcs centrals decoratius. L'edifici és rematat per una cornisa amb diverses motllures planes, una sanefa d'escaquejat, etc. La coberta ha desaparegut. Destaca el ferro forjat de la finestra de la planta baixa, tancada per una reixa amb motius geomètrics, potser l'element més interessant de l'edifici. També es conserva la porta original d'accès a l'edificació. | 08158-15 | Carrer Major, 11 | L'edifici, que va ser construït per a servir de Casa Consistorial, ocupa el solar de l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Una vegada extingit el culte, l'edificació es converteix en escola i Casa Consistorial (Martí Albanell, 1926:34). L'escola ja s'hi trobava instal·lada l'any 1839 i l'any 1877 es va fer el trespol i l'edifici es dividí, de manera que en la part baixa quedà l'escola de nois i en la part alta, la Secretaria del Municipi i la sala de sessions de la Casa Consistorial, que fins llavors anava a lloguer (Martí Albanell, 1926: 36). L'Ajuntament pagà al mestre de nens 213 rals i 12 maraedís velló i en 1844 pagà 1.100 rals de velló. Els primers mestres de nois foren Jaume Bartran, natural de Sant Martí de Sobremunt, que feia a la vegada de Secretari municipal, Salbador Campmany i Joan Xauccó. L'ensenyança de noies anava a càrrec particular (Martí Albanell, 1926:34). Madoz fa referència també a aquesta casa i a l'escola d'instrucció primària dotada amb 1.100 reals de velló, i comptava amb 30 alumnes (MADOZ, 1849: XII, 677). L'any 1767 la casa es deia Cal Cirera, i també s'havia conegut com a Cal Marsal. Durant les primeres dècades del segle XX, la casa fou seu d'un convent de monges franciscanes que es van dedicar a l'ensenyament (Ahicart et al., 2019). | 41.4390700,2.0111900 | 417393 | 4587972 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'ajuntament era al primer pis. S'hi accedia per una porteta que hi havia al costat i, a la planta baixa hi havia el col·legi nacional (Faura Arís, 1996: 71). | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87172 | Església parroquial de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. https://www.enciclopedia.cat https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-santa-eulalia-del-papiol/video/5019431/ | XX | Edifici de tres naus, les laterals són molt estretes i capçades per absidioles poligonals, mentre que la central té l'absis de planta semicircular. Al campanar hi ha dues campanes que són accionades mecànicament, una d'elles es diu Teresa, en honor a una de les germanes propietàries del castell. A l'interior, els pilars de comunicació tenen capitells ornamentals amb fullatges i fauna selvàtica. A l'exterior, destaca la façana principal, que està coberta amb teulada a dues vessants, interrompuda per la banda esquerra per la torre de planta quadrada i gran esveltesa, en la qual sembla recolçar-se. Els buits, es resolen en finestres d'arcs de mig punt dobles, tant a la façana principal com als orientats cap a migdia. Destaquen els óculs amb vitralls al lateral de migdia i un de major dimensions a la façana princial, orientada a est, a manera de rosassa. Les finestres d'arc de mig punt presenten a l'intradós, arquacions de maons, i estan aparellades, llevat de les del campanar, que són simples i disposades unitàriament, obertes als quatre vents. Per sota del campanar, a la torre, hi ha dos rellotges, a les façanes de sud i est. La portalada, a la qual s'accedeix mitjançant un tram de graons, està formada per columnes que sustenten sengles capitells, els quals presenten decoració floral, i aguanten arcs trilobulats, amb arquivolta exterior també de decoració floral i elements selvàtics. La façana es remata per un timpà llis, al qual s'obre l'anteriorment dit, ócul amb vitralls, que està inscrit en diverses arquacions: al vèrtex hi ha una creu que remata el conjunt. | 08158-11 | Carrer de Mossèn Rull, 8 | L'església parroquial de Santa Eulàlia del Papiol fou reconstruïda a la segona meitat del segle XVI. Encara existeix una part del tresor parroquial que es relaciona en una altra fitxa. D'aquesta església, que fou destruïda en la guerra civil de 1936-1939, es conserven dos contractes entre els obrers de la parròquia i el mestre d'obres Bernat Bosc de Vilafranca, el qual el 1565 havia d'aixecar les parets laterals i construir la volta de l'altar major de cinc claus, com dues arcades més d'una clau cadascuna; el 1568 havia de construir el cor. Així, se sap que l'església aleshores, era encara de tradició gòtica. El 1751, el temple fou ampliat per la banda de ponent, alhora que hom en capgirava l'orientació i obria una porta al lloc on hi havia hagut l'altar major. El campanar, quadrat, duia la data del 1752. L'església tenia vuit retaules, dels quals els de més mèrit eren segons Martí Albanell, el del Remei, que era gòtic, i el del Sagrat Cor, del 1586, que antigament devia ser dedicata a la patrona, ja que s'hi representaven escenes de la vida de santa Eulàlia. Tots van ser cremats el 1936. Els objectes litúrgics de la parròquia es van perdre també en aquella guerra. L'església parroquial actual fou inaugurada el 1950. A la plaça, al davant de l'església, hi havia el primitiu cementiri parroquial, documentat ja com a fossar el 1564, fins a l'any 1808 que es trasllada al carrer de la Salut, 2 (Faura i Casanovas: 1999: 64). | 41.4390800,2.0104900 | 417335 | 4587973 | 1950 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos. Intervingué en els plans Josep Maria Pericas | L'escultura d'alabastre de Santa Eulàlia de Mèrida que precideix l'altar central, és obra de M. Vilorbina, i va ser donada pel Dr. Joaquim Roig i Campderrós (Faura i Casanovas: 1999: 161).Pel que fa a l'arquitectura dels grans edificis del Papiol, es produeix un tàndem interessant entre l'arquitecte municipal Salvador Valeri i Pupurull i l'arquitecte que sembla que més treballava en El Papiol en la dècada de 1920 (José Ros i Ros). | 116|119|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
| 87325 | Tresor Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-6 | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XV-XIX | De totes les peces que constituïen el tresor parroquial abans de la guerra de 1936 només queden les següents: una creu processional de plata de 94 cm de llarg, que s'ha tallat per tal de incloure-la dins un mànec per a donar-li més relleu a les sortides processionals (segle XVII); una safata de plata de 36 cm de diàmetre, que porta gravada la imatge de la Mare de Déu i la inscripció: 'Catarina Costa, Aldonça Pagesa, 1616'; una altra safata de la Verge del Remei, de plata, que servia per captar al pobre, amb la següent llegenda: 'Feta De Charistas Del Poble de Papiol. Any 1754'; la safata que servia per captar pel pla i per les masies: 'Sota copa Feta de Caritas Dels Pagesos De les Masies del Papiol. 1754'; un fragment del que sembla l'antiga custòdia gòtica, per ostentar el Santíssim Sagrament (segle XV); dos canelobres daurats; una altra creu daurada; així com altres objectes, com ara un salpasser, una palmatòria, un encenser i una naveta, i l'estendard de seda de l'Adoració Nocturna. Algunes peces de plata porten la marca d'argenters barcelonins. Hi ha d'altres elements de menor entitat que també formen part d'aquest conjunt. Es conserven dins d'una vitrina a ma esquerra de l'altar major, així com a l'interior de la sagristia. | 08158-164 | Església de Santa Eulàlia. Carrer de Mn. Rull, 8 | Durant la guerra civil de 1936, es va enderrocar l'església i van desaparèixer algunes peces. Unes altres van amagar-se en cases particulars. | 41.4390800,2.0104900 | 417335 | 4587973 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-3.jpg | Física | Renaixement|Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Bens de propietat privada però d'accés públic | 95|94|93 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87338 | Imatge de la Mare de Déu de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-salut | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-santa-eulalia-del-papiol/video/5019431/ | XX | Es conserva la corona dintre d'un armariet protegit on es guarda el tresor parroquial. | Imatge de terracota sense policromia, de 65 centímetres d'alçada i 40 quilos de pes que representa a la mare de Déu de la Salut amb el nen a sobre dels genolls. | 08158-177 | Esglesia de Santa Eulalia del Papiol. Carrer de Mossèn Rull, 8 | La primera imatge de la Mare de Déu de la Salut que es coneix, amb molta probabilitat del segle XIII, fou robada l'any 1877, en ocasió de ser exposada a Barcelona. La imatge que la va substituir també fou robada, als volts de l'any 1915, en el moment en que es van fer reformes en el temple. En aquesta avinentesa, una família va regalar una nova imatge (Jordà, 1998: 81), feta per Sebastià M. Plaja de Rubí. Aquesta última imatge es va destruir durant la guerra civil. L'any 1939, Enric Albareda, propietari d'un dels forns de terrissa del municipi, va fer la imatge que aquí es descriu, amb fang cuit, i la va donar a l'ermita. Per tal d'entronitzar-la, es va dur a terme una solemne processó des de l'església parroquial fins a l'ermita de la Salut. L'any 1977, coincidint amb l'aplec del mes de setembre, la imatge de terracota va ser substituïda per una de talla, que és la que actualment es venera, obra de l'escultor Antoni Agraz i Buil, de Sant Cugat del Vallès, i que va ser pagada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pel preu de 30.000 pesetes. L'antiga imatge de terracota fou trasllada a la sagristia de la parròquia, on actualment es conserva al cantó esquerre de l'altar major (Jordà, 1998: 82). | 41.4390800,2.0104900 | 417335 | 4587973 | 1939 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-3.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Enric Alvareda | (Be de propietat privada però d'accés públic) | 103|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||
| 87397 | Antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-sant-antoni-i-santa-barbara | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XIV | Es desconeix el seu estat, ja que mai s'ha fet un seguiment arqueològic d'aquest solar | En els diversos solars del carrer Major avui ocupats pels números 11, 13, 15, 17 i 19, hi havia l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Presumiblement, en el subsól, es podrien trobar restes d'interès arqueològic relacionats amb aquest antic edifici de culte. La zona d'interès arqueològic traspassaria al carrer Montserrat. | 08158-236 | Carrer Major, 11, 13, 15, 17, 19 | Se sap que Berenguer de Papiol, arxidiaca penitencier i canonge de Barcelona, el qual morí el 2 de setembre de 1363, dotà la capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, la qual va estar amb posterioritat ocupada per la Casa Consistorial i l'antiga escola de nois. A l'antiga capella es trobava erigit un benefici amb l'administració de l'hospital, hospital que ocupava la casa del costat (Cal Pagès). Tenien el patronat amb alternativa, el rector del Papiol i el senyor alodial del Castell. Entre els beneficiats que posseïren aquest benefici, hi havia Bernard Rius, 1376, que fou el primer; Pere de Benagues, 1395; Bernard Roca, 1403; Bernard Rovira, 1413; Agustí Comar, rector del Papiol, 1421; Francesc Santacana, 1474; Giralt de Marimón, 1497. En la visita del 1726 es posà l'obligació de resar dues misses l'any a l'altar del benefici en els dies de la festa de Sant Antoni Abat i santa Bàrbara, a més de resar dos oficis pels difunts fundadors. L'any 1823 morí l'últim obtentor del benefici, Bartomeu Ràfols, rector d'Alella. | 41.4390800,2.0113900 | 417410 | 4587973 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87207 | Cal Poch/Cal Diotallevi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pochcal-diotallevi | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XX | S'ha modificat molt l'edifici original | Edifici de façana plana, i acabat cromàtic a la cúpula. Com a element singular, i ubicada a la façana del carrer del Carme, presenta una torre que li dona un caràcter propi, i que està coronada per una cúpula de trencadís. Al llarg de la seva alçada, presentava en origen obertures-finestres de forma el·líptica, de les quals només es conserva una. Un barri genera el cercat de la construcció, i al seu interior hi ha una altra construcció, probablement en origen dedicada a cotxera, a manera d'edificació auxiliar, situada al mig del jardí. Aquesta construcció presenta planta quadrangular, i com a element característic, un coronament ondulat de les façanes. Es conserven també reixes de ferro a les tanques i portes que fan el cercat i tancament d'aquesta construcció, les quals molt probablement siguin del moment de l'edificació original. | 08158-46 | Carrer del Carme, 3 | Al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents. A inicis del segle XX, Cayetano Diotallevi i la seva esposa, Manuela Dulon, encarreguen a l'arquitecte municipal del Papiol, Salvador Valeri i Pupurull, en terrenys de la seva propietat, llindants amb el cementiri municipal, una 'casa cochera', que és projectada l'any 1914. La família Diotallevi-Dulon, va portar el llum elèctric al municipi l'any 1916. Es va crear una societat, la qual va fer-ne la infraestructura i, desprès, va tenir cura de l'explotació del consum de l'electricitat. Finalment, l'empresa va fer fallida i van haver de vendre-la a una societat més gran. El cobrador dels rebuts de la llum, que anava casa per casa, era en Ramon Calopa. Després, la casa va passar a ser habitada per Robert Poch Sarrià i Carme Vila Jaume, estiuejants de Barcelona, els quals li donen el nom actual. La finca fou expropiada durant la Guerra Civil i utilitzada com a escola. La mestra titular va ser la Montserrat Miarnau Roca (Ahicart, 2019). | 41.4390800,2.0150200 | 417713 | 4587969 | 1914 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurul | De l'edifici primigeni destinat a habitatge, només resta la torre amb la cúpula de trencadís.Es conserven els plànols de l'edifici a l'arxiu Municipal de l'Ajuntament del Papiol.La construcció ha patit diverses transformacions que desvirtuen el seu aspecte original, així, les finestres ovals s'han convertit en quadrangulars (excepte una), i la resta de l'edifici ha estat clarament modificat.Pel que fa a l'edifició visible a l'interior,la qual probablement en origen s'hagués projectat com a cotxera, es conserva en la seva fesomia original, però en regular estat de conservació. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||
| 87216 | Murs del jardí de cal Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-del-jardi-de-cal-brunet | XX | Edificació que constitueix la tanca d'un espai enjardinat, i que es desenvolupa seguint el perfil del terreny natural. Es tracta d'un mur de línies ondulades, fet de pedra irregular provinent de les pedreres del municipi. Està vorejat en alguns punts per una motllura de traça corba, de manera especial a la zona de la porta i en altres localitzacions, amb la intenció de subratllar el caràcter orgànic de la construcció. Domina la pedra escasament trabada que s'erigeix com a element dominant, marcant una mola ben visible, tot emergent a la zona del barranc que domina. Està remarcat el seu perímetre per cinc garites decoratives que donen certa singularitat i alhora, verticalitat a la construcció. | 08158-55 | Carrer Carme, 8 | 41.4391000,2.0139000 | 417620 | 4587972 | 1914-18? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurul? | Construcció pròpia de l'estil modernista, agermanada amb el tipus d'edificació de la casa de pedra (Can Bou) del mateix municipi i amb altres tanques de menor entitat que, a manera de barri, tanquen els solars d'algunes edificacions. | 98|105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 87416 | Cal Sastre del Racó/Cal Federico de ca la Maseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-del-racocal-federico-de-ca-la-maseta | XVIII-XX | Habitatge de planta rectangular, amb terrat pla. La façana és plana i només te un eix de simetria, format per la porta d'accès en planta baixa, que ocupa gairabé tota l'amplada de l'edifici, i un balco de traça corba amb brèndoles en reganyol, ova central i rolleus, que es coloca a sobre d'un ampit també corbat i que forma un fris continu de separació entre la planta baixa i el primer pis. Un fris-cornisa continu amb motllures, serveix de base a l'ampit que fa el remat de l'edificació, i que està flanquejat per dues boles decoratives. | 08158-255 | Carrer Montserrat, 27 | Josep Pujades va ser soldat d'infanteria de l'exèrcit a Cuba. El 6 de setembre de 1843, l'exèrcit comunicava a la premsa la seva mort i que estava a disposició dels seus legítims hereus la quantitat de 44 pesetes, 5 reals i 25 cèntims. L'any 1916, la casa és deia Cal Federico de ca la Maseta. | 41.4391100,2.0107200 | 417354 | 4587977 | 1793 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87416-foto-08158-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87416-foto-08158-255-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 87396 | Call Miquel Ravella/Cal Coscó/Cal Claret/Cal Comerma/Cal Forner Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/call-miquel-ravellacal-coscocal-claretcal-comermacal-forner-vell | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Presenta un sócol de rajoles vidrades vermelles aliè a la factura original. | Edifici entre mitgeres, de façanes planes i teulada a dues vessants, amb un ampit massis que amaga la canal. Consta en alçada de planta baixa, planta pis i golfes. Tres línees verticals composen la façana. En planta baixa, hi ha la porta d'accés a l'edifici, amb arc de punt rodó. A ambdós costats d'aquesta s'obren sengles finestres de barrots de ferro sense cap tipus de decoració. Al primer pis, s'obren tres balcons amb baranes de ferro amb decoració de roleus. Els tres balcons presenten un recercat, i les persianes que els protegeixen són de llibret. El tercer pis, que correspon a les golfes, hi ha, remarcant les tres línees verticals, sengles finestres aparellades que presenten les llindes planes graonades fetes amb una senzilla aproximació de filades de maons. | 08158-235 | Carrer Major, 27 | Hi ha referències d'aquesta casa al segle XIX. Havia estat una casa de lloguer. El 1875 pertanyia a Josep Claret Bofill i Marianna Monner Nicolau. Després es va conèixer com Cal Comerma o Cal Forner Vell, l'any 1885. Els Comerma vivien al carrer de les Parres. A principis de la dècada de 1880, es van traslladar al carrer Major, tot i que conservaren la casa de les Parres que van posar en lloguer. Eren forners. Acabada la Guerra Civil era habitual que les patrulles de la Guàrdia Civil passessin per les botigues i s'emportessin sense pagar tota mena d'aliments. Després ho portaven al forn de cal Comerma i allà la mestressa havia de cuinar-los-hi. (Ahicart et al., 2019) | 41.4391400,2.0118200 | 417446 | 4587979 | 1875 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87396-foto-08158-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87396-foto-08158-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87396-foto-08158-235-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 87193 | Cal Pagès - Antic Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-antic-hospital | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIV | L'edici sembla haver patit diverses modificaciones en època contemporània. La clau esculpida en l'arc s'ha amagat en unes obres recents. | Edifici entre mitgeres de grans proporcions i parets de gran gruixària. Te la coberta a dues vessants, i està feta amb peces de teula àrab. La façana és plana, acabada amb morter grosser, en el qual es dibuixen lleugerament falsos carreus. Presenta una dinàmica de buits excèntrica i es desenvolupa en dues alçades. La porta d'accès és d'arc de mig punt, i també presenta arcuació l'obertura de la seva esquerra, tot i que aquesta està resolta en arc escarser. El buit està protegit per una persiana de llibret amb marc decorat per la part superior mitjançant treball de marqueteria, en el qual es reprodueixen elements florals. A l'alçada del primer pis destaquen,a sobre de la porta principal, dos balcons amb baranes de bréndoles de ferro forjat, les quals estàn senzillament decorades amb motius geomètrics i roleus simples. A l'interior hi ha restes de volta però les reformes fetes en els últims anys han enmascarat els elements que resultaven més interessants. D'aquests elements es te notícies per documentació escrita, describint-se una clau d'arc de pedra, decorada amb figures que agafen una mena d'escut anepígraf, la persistència de la qual per sota de l'arrebossat la confirma el propietari de la casa. | 08158-32 | Carrer Major 29 | Es tracta de l'antic hospital. Se sap que Berenguer de Papiol, arxidiaca penitencier i canonge de Barcelona, el qual morí el 2 de setembre de 1363, dotà la capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, la qual ocupava la Casa Consistorial i l'antiga escola de nois, i la va dotar no només la capella, sinò també amb el benefici d'un hospital adjunt, justament aquest edifici. Tenien el patronat amb alternativa el rector del Papiol i el senyor alodial del Castell. Entre els que posseïren aquest benefici, hi havia Bernard Rius, 1376, que fou el primer; Pere de Benagues, 1395; Bernard Roca, 1403; Bernard Rovira, 1413; Agustí Comar, rector del Papiol, 1421; Francesc Santacana, 1474; Giralt de Marimón, 1497. En la visita del 1726 es posà l'obligació de resar dues misses l'any a l'altar del benefici en els dies de la festa de Sant Antoni Abat i santa Bàrbara, a més de resar dos oficis pels difunts fundadors. L'any 1823 morí l'últim obtentor del benefici, Bartomeu Ràfols, rector d'Alella. El nom de Cal Pagès te el seu origen l'any 1664, ja que aleshores el propietari de la casa era Jaume Pagès Maimó i aquest cognom va continuar fins el segle actual (Ahicart., 2019). Havia estat al segle XX, i probablement abans, lloc de venda de vi. Al segle XX, els hi feia el transport amb bots, la gent de Cal Camilo, els quals vivien a la plaça de l'església, i feien de transportistes, primer amb carro i després amb camió. | 41.4391400,2.0119900 | 417460 | 4587979 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A pesar de les modificacions que s'han fet a l'interior de l'edifici en els darrers anys, en general la major part dels espais interiors han mantingut la traça antiga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.