Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87231 | Ca l'Estrada/Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestradacal-biel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | A la dècada de 1950 es feren tota una sèrie de reformes, moment en que es fa el rellotge de sol de la façana sud, que dona a l'Avinguda de la Generalitat | Habitatge de grans dimensions situat en una cantonada, entre la plaça de Rafael Casanova i l'Avinguda de la Generalitat. La composició estructural de les façanes és ben ordenada, amb elements propis de la construcció tradicional, que combinen perfectament amb altres de propis del modernisme popular. S'adossa al número 2 de la mateixa plaça de Rafael Casanova, formant un conjunt imponent. Està estructurat en planta baixa i quatre pisos superiors i presenta una planta força complexa. A les façanes hi ha un gran nombre d'obertures, allindades, ben distribuïdes geomètricament i amb elements propis de la construcción tradicional, que combinen perfectamente amb altres del modernisme popular. La façana que dona a l'avinguda de la Generalitat, resulta imponent: s'alça en planta baixa, planta pis i segon pis. En aquesta, destaca una galeria d'arcs de mig punt al quart pis, així com l'esgrafiat d'un rellotge de sol. La façana nord, que dona a un pati interior, presenta una mena de tribuna, en galería, adintellada, per la part posterior. Aquesta, está suportada per arcs de mig punt. Hi ha un joc de blanc i vermell entre les façanes i els recercats, que li dona singularitat a l'edifici. A nivell expressiu, destaquen dins de la composición estructural les torres-mirador, les teulades de quatre vessants de teula àrab i els grans ràfecs, així com l'ús de l'esgrafiat a les decoracions d'estuc de les façanes, que es combina amb dos colors (blanc i vermell). Destaca el rellotge de sol, ubicat a la façana est. És vertical, declinant. Està pintat en tons rosats. Es tracta d'un rectangle esgrafiat que presenta les XII hores. La busca surt d'un sol somrient, a l'estrem superior, esgrafiant dins d'un camp que es presenta a manera d'escut. Porta la correcció per longitud. Al costat de cada línia horària apareix una línia més curta: les primeres indiquen l'hora del meridià 0º i les segones, l'hora solar del Papiol. Per sobre i per sota, sengles cartel·les en forma de bandes recullen les següents llegendes: 1, EN LA SUPERIOR: 'pentagrama amb clau de sol i tres notes musicals: Si-fa-sol. SOC UN REI'. 2, EN LA INFERIOR: 'SI ESTA NUVOL-1956-SOC UN NINGÚ'. Conserva el gnomon, que es troba recolçat per un suport metàl·lic, en un molt bon estat. | 08158-70 | Plaça Rafael Casanova, 1 /Avinguda de la Generalitat, 54 | Tot i que es tracta d'un edifici antic, va ser reconstruit a la primera meitat del segle XX. Va patir algunes reformes durant la década de 1950 (entre d'altres s'afegeix el rellotge de sol). | 41.4367500,2.0101700 | 417305 | 4587715 | 1781 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les seves grans dimensions ofereixen gran presència en la composició paisatgística a l'entrada de la població. Presenta elements propis de la construcció tradicional i d'altres propis del modernisme popular, com ara la composició volumétrica expressiva, les teulades a quatre vessants amb inflexions i grans ràfecs i l'ús dels esgrafiats.Destaca el rellotge de sol | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||
| 87440 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-2 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVI? | Ha patit una modificació molt important en la seva façana. | Habitatge de planta quadrangular i teulada a una vessant, amb teula àrab. Fa mitgera per l'est amb la casa del costat, i per l'oest a unes escales que salven la diferència de cota i que uneixen el carrer Major amb la zona més antiga del municipi (església, casa rectoral i castell). La façana ha estat totalment modificada amb elements alients, com un aplacat que no te res a veure amb la tipologia de materials constructius originals. Està construïda seguint l'adaptació del terreny natural, al costat de les escales que pugen a la plaça que es forma al davant de l'església. La cornisa és de teula imbricada. Presenta planta baixa i pis. imbricada en el ràfec. | 08158-279 | Carrer Major, 1 | Els propietaris d'inicis del segle XX, tenien carnisseria i ramats de bens i cabres. També venien llet (Faura Arís, 1996: 71). | 41.4389900,2.0107700 | 417358 | 4587963 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87440-foto-08158-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87440-foto-08158-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87440-foto-08158-279-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87449 | Cal Julià/Cal Cargola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-juliacal-cargola | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Habitatge de planta quadrangular, amb teulada plana. Consta de planta baixa i pis i, en la façana principal, presenta remodelades les obertures de la planta baixa. Destaca la balcona del primer pis, de dues obertures (la de la dreta convertida en finestra). L'estructura del voladís, descansa sobre una peanya motllurada que es sustentada per quatre mènsules profusament decorades. La barana és de dibuix, formant un fris corregut a la part inferior, i els barrots són senzills, només decorats en la zona d'unió amb els ferros horitzontals amb pseudomagolles. L'edificació està rematada per una cornisa motllurada, de fris sòlid, que reposa a sobre de permòdols decoratius. | 08158-288 | Carrer Barcelona, 11 | El Blai Julià Boladeras, el 1779 va venir a viure en aquesta casa amb la seva dona, la Teresa Pagès Blanch. El darrer d'aquesta nissaga va ser en Josep Julià Casanovas (1858), que era masover a ca n'Esteve. Va morir sense descendència (Ahicart et al., 2019). Se sap, que el 1909 la casa es deia Cal Cargola. Hi vivien en Josep Font Puig i la Maria Penas Soler, neboda de Teresa Penas Martí, la penútima mestressa de cal Julià (Ahicart et al., 2019). Aquest Josep va donar peu a una dita tradicional entre la gent del Papiol: 'no farem res, massa gent'. Resulta que en Josep era caçador. Expliquen d'ell que anava a caçar conills amb una fura, fet que no era permès i que requeria fer-ho quan no hi havia ningú al bosc. Un dia, el Sometent feu una batuda al bosc proper al poble (al lloc ocupat per l'actual camp de futbol) per enxampar uns lladres. En Josep, que sordejava, no els va veure arribar i, de cop, es va adonar que no estava sol. Va marxar del bosc dient: 'no farem res, massa gent!' (Ahicart et al., 2019). | 41.4372700,2.0099700 | 417289 | 4587773 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87449-foto-08158-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87449-foto-08158-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87449-foto-08158-288-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87418 | Habitatge del Carrer Papiol de Baix, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-papiol-de-baix-6 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge de planta rectangular amb un cos afegit pel lateral nord, en aquest cas amb coberta a una vessant. Consta de planta baixa i dos pisos. Presenta l'entrada principal al sud, i una porta de més gran al lateral nord. Al pis de dalt hi ha un balcó corrregut al qual s'obren dos buits de forma molt allargada que subratllen la verticalitat de l'edifici. Es remata amb un fris de maó vist amb una barana de tub d'extrem a extrem. | 08158-257 | Carrer Papiol de Baix, 6 | Cal Roca La casa es coneixia al segle XIX com a Cal Gaju, i ja al segle XX, en concret l'any 1910 era propietat de l'Antoni Ferré Cabestany. Posteriorment, la va posseir en Joan Roca Ollé (Ahicart et al., 2019). | 41.4281500,2.0048400 | 416849 | 4586765 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87418-foto-08158-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87418-foto-08158-257-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87432 | Ca la Senyora Vima/Cal Solano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-vimacal-solano | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge de planta rectangular, amb coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer Llibertat. Te planta baixa i dos pisos, potser el segon s'hagués dedicat a galliner. La seva façana principal està orientada al nord-est, està arrebossada i pintada de rossa fosc. Presenta dos eixos de simetria. Les obertures són en planta baixa i pis, de finestres quadrades, i la porta és estreta i es situa a la dreta. La porta i la finestra que hi a a la seva esquerra, estan recercades en color groc. Recentment ha incorporat un sòcol de materials aliens a l'estructura original de l'edificació. Un tret distintiu de la façana es troba en les finestres del segon pis, que són petites i en ogiva. La cornisa està motllurada. | 08158-271 | Carrer de la Llibertat, 6 | El Rossend Muñoz i la Concepció Ferrers hi vivien cap a l'any 1945. Eren carnissers de Sant Andreu de la Barce. Després, la casa es va conèixrer com a Cal Solano, el 1955. Josep Solano Colet, era secretari de l'ajuntament en temps de l'alcalde Frederic Santacana. (Ahicart et al., 2019). | 41.4376400,2.0101200 | 417302 | 4587814 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87432-foto-08158-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87432-foto-08158-271-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87416 | Cal Sastre del Racó/Cal Federico de ca la Maseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-del-racocal-federico-de-ca-la-maseta | XVIII-XX | Habitatge de planta rectangular, amb terrat pla. La façana és plana i només te un eix de simetria, format per la porta d'accès en planta baixa, que ocupa gairabé tota l'amplada de l'edifici, i un balco de traça corba amb brèndoles en reganyol, ova central i rolleus, que es coloca a sobre d'un ampit també corbat i que forma un fris continu de separació entre la planta baixa i el primer pis. Un fris-cornisa continu amb motllures, serveix de base a l'ampit que fa el remat de l'edificació, i que està flanquejat per dues boles decoratives. | 08158-255 | Carrer Montserrat, 27 | Josep Pujades va ser soldat d'infanteria de l'exèrcit a Cuba. El 6 de setembre de 1843, l'exèrcit comunicava a la premsa la seva mort i que estava a disposició dels seus legítims hereus la quantitat de 44 pesetes, 5 reals i 25 cèntims. L'any 1916, la casa és deia Cal Federico de ca la Maseta. | 41.4391100,2.0107200 | 417354 | 4587977 | 1793 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87416-foto-08158-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87416-foto-08158-255-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87515 | Ca la Marcelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcelina-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge de planta rectangular, construït entre parets mitgeres, i amb coberta a dues vessants, de teula àrab. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. La façana, que és plana, està arrebossada i pintada. Presenta dos eixos de simetria, i en la seva composició d'obertures, tots els buits estan emmarcats en color blanc. En la planta baixa, a l'esquerra, hi ha una porta estreta, a la que s'accedeix per un marxapeu. A la seva dreta, hi ha una finestra de proporcions verticals, protegida per una reixes de forja. Al primer pis s'obren, d'esquerra a dreta, un balcó amb ampit motllurat i barana de forja sense cap tipus de decoració. A la seva dreta, s'obre una finestra de proporcions verticals, més petita que la de la planta baixa. Un filet continu en color més fosc, sobresurt en finalitzar el segon pis, a sobre de les obertures, a manera de motllura i com a trencaaigües. La cornisa és dentellada, i presenta un lleu voladís. | 08158-354 | Carrer Llibertat, 8 | Ca la Marcelina li ve de Marcel·lina Pagès Julià, la dona d'en Gaspar Mayor Tintoré, que era filador. Van tenir un fill, el Pere Mayol Pagès: tots dos van viure a la casa a finals del segle XIX. Pel seu home, Pere, també la casa es va dir Cal Peret de ca la Marcelina. La família era una branca lateral de cal Llorenç del Pere Pau. Gaspar Mayol Tintoré (1849) era filador. Va casar-se dos cops, primer amb la Filomena Amigó Roig i després amb la Marcel·lina. Despres de la Guerra van marxar del poble (Ahicart et al., 2019). Després,la casa va passar a la família Puigdomènech. Joan Puicdomènech, havia estat jardiner a Barcelona, i la seva muller havien viscut després d'acabada la guerra civil. Abans havien viscut al carrer d'Anselm Clavé. | 41.4376700,2.0101800 | 417307 | 4587817 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87511 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-5 | XX | Habitatge de teulada composada, amb la major part dels careners, paral·lels a la façana principal que dona a l'avinguda de la Generalitat i que està precedida d'un barri. És de planta rectangular i limita en part amb la construcció que fa el número 45 del carrer, i que li fa de mitgera. Correspon al tipus d'arquitectura de ciutat jardí. Es desenvolupa només en planta baixa i les seves obertures són de mòdul vertical i estretes. La reixes de la porta, de la finestra i el reixat del barri estan pintats de blanc. Per accedir a l'edificació hi ha una petita escala, a esquerra i es genera una fornícula ornamental que està ocupada per una escultura. Les obertures de la façana, porticada, son quatre, verticals, a excepció d'una petita porta-fornícula tapiada que hi ha a la dreta. | 08158-350 | Avinguda de la Generalitat, 47 | 41.4363300,2.0082200 | 417142 | 4587670 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87511-foto-08158-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87511-foto-08158-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||||
| 87248 | Ca la Senyora Manuela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-manuela | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XIX | Habitatge entre mitgeres d'una sola planta força senzill, essent els elements decoratius sobreposats els únics elements destacables en la seva fesomia arquitectònica. La façana està arrebossada imitant el carreuat de la pedra, i pintada en color rosa. Les obertures són allindades amb els marcs ressaltats amb motllures geometritzants, exceptuant les de la façana lateral exempta, que presenta dues finestres geminades d'arc de mig punt dominades per la seva verticalitat. La porta està emmarcada per un guardapols, amb una decoració força singular, i està suportat per unes mènsules, avui malmeses. Són uns elements punxeguts d'inspiració vegetal de poca alçada. Els brancals són falses pilastres acanalades molt poc sobresortints. A sobre dels buits, hi ha una franja, a la manera de frontó, amb respiralls decoratius, i rematant l'edifici, un element decoratiu amb flor i fullatge. Remata l'edifici un element sobresortint a la zona central amb motius naturals. | 08158-87 | Carrer del Carme, 7 | El nom li ve d'una de les seves propietàries, la Senyora Manuela Dulon, qui va venir a estiuejar al Papiol a aquesta casa després de la mort del seu marit l'any 1923. En aquell temps el desnivell entre la zona inferior i la superior de la plaça de l'Església es salvava amb un pendent. Un dia la senyora Manuela hi va ensopegar i va decidir pagar unes escales per fer l'ascensió més fàcil. Aquestes escales es van inaugurar l'agost de 1926, durant la Festa Major del poble (Ahicart et al., 2019). En aquesta casa va viure Mn. Magí durant la dècada de 1940, fins que es va dur a terme la reconstrucció de l'església parroquial (Faura Arís, 1996: 240). També la casa va ser coneguda com a Cal Gau (1950 c.), doncs el senyor Sadurní Gau Pons, mestre nacional hi vivia en aquest lloc. Posteriorment es va traslladar al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4392900,2.0132500 | 417566 | 4587994 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una de les façanes més atractives del Papiol, composada a partir d'elements de la tradició arquitectònica, i que ha arribat íntegrament fins als nostres dies. És la perfecta mostra al municipi, fins i tot amb valor pedagògic, d'una arquitectura culta dins de la construcció tradicional. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87225 | Cal Peró/Cal Peró de la Figuera/Cal Peronet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perocal-pero-de-la-figueracal-peronet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Habitatge entre mitgeres de planta quadrangular que consta de dos cossos amb dos nivells d'alçada: el de la banda sud presenta un pis més que el que ocupa el flanc més al nord. La façana est dona al carrer Llibertat, i l'edificació està casi gairebé a tocar la casa de pedra de Can Bou. La coberta és a una vessant, i el ràfec està resolt fent tortugada. La façana respon a una tipología constructiva de caire popular, i és de grans dimensions, acabada en maçoneria irregular, protegida amb morter de calç viu. Per si mateixa sembla constituir un mur que segueix una de les corves de nivell sobre les que es van situant els diversos carrers, els quals històricament s'han anat formant a la vessant est del cim, en el qual va crèixer el nucli antic, als peus del castell. A l'igual que l'edificació del castell, aquestes construccions dominen, en avançada, la vall del riu Llobregat. Els buits de façana en general estan emmarcats per recercats de maons, i alguns han patit una modificació, doncs s'han engrandit els seus mòduls originals que procuraven la tradicional eficiència energètica a la construcció. En general són de llinda recta, llevat de les portes d'accès, originals, que presenten sengles arcs escarsers. També d'arc escarser i recercat sencerament de maons, és una de les finestres de la banda nord est que a més, està protegida per una reixa simple de ferrro forjat. La fusteria de les portes és tradicional. | 08158-64 | Carrer Llibertat, 19 | Gaspar Pagès Casanovas, cabaler de cal Pagès (1685-1756), va casar-se durant la Guerra de Successió amb la Maria Ravella Campmany, donzella de cal Ravella i van iniciar la saga de cal Peró. A finals d'aquell segle, en Francesc Bou Mitjans, cabaler de cal Piler, va entrar de pubill a la casa en casar-se amb Teresa Pagès Gener el 1790. La família va viure en aquesta finca fins a finals de la dècada del 1910. Després de la mort del patriarca Gaspar Bou Torras, la família va anar a viure primer a la Baixada de la Lluna i després al carrer Migdia. Cal Peró havia estat comprada anys abans per un cabaler de la família, en Miquel Bou Oliveras, fuster i paleta establert a Barcelona (Ahicart et al., 2019) | 41.4382600,2.0105200 | 417336 | 4587882 | 1712 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un dels exemples d'arquitectura popular del Papiol que ha patit poques transformacions formals i resulta una mostra excel·lent d'arquitetura tradicional al municipi. També, per volumetria, conjuntament amb cal Bou, caracteritza aquest espai del nucli urbà en el qual està aixecat, essent una de les perspectives més atratives del Papiol, paisatgísticament parlant, amb el castell al fons. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87228 | Cal Pere Pau/Cal Secretari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-paucal-secretari | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i dos pisos. La façana és arrebossada i pintada de groc. El més destacable de la construcció són les seves obertures: A la planta baixa hi ha una finestra de grans dimensions amb reixa de ferro i al costat, la porta, totes dues obertures d'arc lobulat amb la línia d'imposta lleugerament deprimida. A la primera planta hi ha una única obertura. Es tracta d'un balcó de ferro forjat d'arc deprimit. El marc està realçat per una motllura que dibuixa un arc de mig punt emmarcat per un de conopial. A l'últim pis destaca una galeria d'arcs de mig punt. L'edifici es remata per petits elements sobresortints que sobrevolen un fris amb motius decoratius vegetals esgrafiats als laterals, i una mena d'escut heràldic que conté la data de construcció, i que està coronat per sobre amb una simplificada flor de lis. | 08158-67 | Carrer Pi i Margall, 6 | Cal Pere Pau ja està documentada al 1767 (Pere Pau Mallol Badia, qui es va casar amb la Margarida Arís Gordí) (Ahicart et al., 2019). Per la data de construcció i el propietari del moment (1913), es pot deduir que la seva fesomia actual se la van atorgar els seus propietaris d'aquell moment, és a dir, el Pere Mallol Bou i la Montserrat Amigó Puig. | 41.4354900,2.0068500 | 417026 | 4587578 | 1913 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 105|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87176 | Antic Ajuntament/Ajuntament Vell/Cal Cirera/Convent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntamentajuntament-vellcal-cireraconvent | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Madoz, P. (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid : Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de “Rigol i Cia”. | XIX | Només es conserva la façana. Recentment s'ha enderrocat tota la part estructural de l'edifici, i retirar, per tant la coberta. | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Les obertures són allindades, amb motllures que recorren les llindes i, en alguns casos, es perllonguen fins agafar tota l'amplada de la façana. Al primer pis hi ha dues obertures que donen a una balcona, el voladís de la qual està suportat per quatre mènsules. Tanca la peanya una barana de ferro forjat força simple, la qual ocupa pràcticament tota la façana. A sobre s'obren dues obertures més, de forma rectangular i de petites dimensions. Totes les obertures estan ornades per suaus guardapols, amb més decoració a la planta pis, la qual està representada per sengles motius florals inscrits dintre d'arcs centrals decoratius. L'edifici és rematat per una cornisa amb diverses motllures planes, una sanefa d'escaquejat, etc. La coberta ha desaparegut. Destaca el ferro forjat de la finestra de la planta baixa, tancada per una reixa amb motius geomètrics, potser l'element més interessant de l'edifici. També es conserva la porta original d'accès a l'edificació. | 08158-15 | Carrer Major, 11 | L'edifici, que va ser construït per a servir de Casa Consistorial, ocupa el solar de l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Una vegada extingit el culte, l'edificació es converteix en escola i Casa Consistorial (Martí Albanell, 1926:34). L'escola ja s'hi trobava instal·lada l'any 1839 i l'any 1877 es va fer el trespol i l'edifici es dividí, de manera que en la part baixa quedà l'escola de nois i en la part alta, la Secretaria del Municipi i la sala de sessions de la Casa Consistorial, que fins llavors anava a lloguer (Martí Albanell, 1926: 36). L'Ajuntament pagà al mestre de nens 213 rals i 12 maraedís velló i en 1844 pagà 1.100 rals de velló. Els primers mestres de nois foren Jaume Bartran, natural de Sant Martí de Sobremunt, que feia a la vegada de Secretari municipal, Salbador Campmany i Joan Xauccó. L'ensenyança de noies anava a càrrec particular (Martí Albanell, 1926:34). Madoz fa referència també a aquesta casa i a l'escola d'instrucció primària dotada amb 1.100 reals de velló, i comptava amb 30 alumnes (MADOZ, 1849: XII, 677). L'any 1767 la casa es deia Cal Cirera, i també s'havia conegut com a Cal Marsal. Durant les primeres dècades del segle XX, la casa fou seu d'un convent de monges franciscanes que es van dedicar a l'ensenyament (Ahicart et al., 2019). | 41.4390700,2.0111900 | 417393 | 4587972 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'ajuntament era al primer pis. S'hi accedia per una porteta que hi havia al costat i, a la planta baixa hi havia el col·legi nacional (Faura Arís, 1996: 71). | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87194 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-9 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Amb motiu d'un canvi de propietat, l'any 2018 ha estat restaurada. No conserva cap element del taller del ferrer al seu interior. | Habitatge entre mitgeres força estret, de planta baixa i pis amb terrat. La façana és arrebossada i pintada de blanc, i les obertures, una a cada pis, allindades. Destaca el balcó del primer pis, fet de pedra. Aquesta pedra conforma una motllura que es perllonga a tota l'amplada de la façana, marcant la separació entre plantes. Aquest balcó està suportat per dues motllures de grans dimensions. La barana és de ferro forjat amb motius geometritzants. La llinda de l'obertura està motllurada, i els muntants, imiten falses pilastres, la qual cosa ennobleix la factura de la construcció. | 08158-33 | Carrer de l'Abat Escarré, 6 | A principis de la dècada de 1920, el ferrer del Papiol va forjar les baranes, a excepció de la porta que es va encarregar a un ferrer de fora (Faura, 1996: 180). | 41.4378900,2.0100100 | 417293 | 4587842 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87194-foto-08158-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87194-foto-08158-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'edifici està erroniament identificat dins l'inventari de la Generalitat, ja que dues de les imatges que el representen corresponen a altre edifici. | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87439 | Cal Carpintero/Cal Papiol/Cal Milet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carpinterocal-papiolcal-milet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Habitatge entre mitgeres, amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal que dona al carrer. Te planta baixa i dos pisos, i la seva façana és plana i està arrebossada i pintada. Presenta tres eixos de simetria. Les obertures són, en general, de proporcions verticals. En la planta baixa, hi ha dues entrades: la de la dreta és d'arc escarser, i la de l'esquerra, de llinda plana. Destaquen els balcons de la primera i segona planta, que marquen l'eix central, i que tenen baranes de ferro forjat amb barrots de secció quadrada, sense decoració en el del segon pis, de menor volada, i amb decoració simple en el segon, que es de major volada. Només presenta reganyol en els angles verticals que fan les cantonades i en el barrot central frontal. La cornisa és motllurada i s'alça a sobre d'un fris amb un cert relleu. | 08158-278 | Carrer de l'Abat Escarré, 25 | Diu la tradició oral que el motiu de Cal Milet ve del fet que la família que hi vivia era rica, que tenia molts 'milets'. L'agost de 1850 hi va haver una gran tempesta a la comarca que va ocasionar inundacions i la pèrdua de tota la collita El següent hivern fou un hivern de fam. Els Milet i altres prohoms del poble van alimentar gratuitament totes les famílies necessitades. L'Antoni Amigó Olivé fou alcalde del Papiol durant la Segona Guerra Carlina. Expliquen les cròniques que la matinada del 22 de juliol de 1872 va ordenar als voluntaris que repel·lissin un atac carlí contra la població. El 1885, els Milet van traslladar-se a la plaça de Gaudí. Quan els Milet van marxar al carrer del Carme, la finca fou comprada per Joan Vilar Pinyella, metge de Sant Joan d'Horta, i que va venir alguns anys al Papiol. Va llogar els baixos de la finca als Font de cal Papiol,, que fins aleshores havien viscut al carrer Major i abans al carrer del Carme. Eren espardenyers. L'Aureli Font de cal Papiol, va ser un dels directors de la Societat Coral La Perdiu del Papiol. Va arrenjar diverses composicions com La Passió de mossèn Cinto Verdaguer. Va marxar a Granollers on es va dedicar a l'ensenyament musical. A la seva mort, la ciutat li va dedicar un carrer. També el Papiol el va fer fill predilecte. Durant la dècada de 1930, en Francesc Jané Campderrós va decidir traslladar la família a aquesta casa (aleshores Cal Carpintero) (Ahicart et al., 2019) | 41.4386300,2.0103300 | 417321 | 4587924 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87439-foto-08158-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87439-foto-08158-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87439-foto-08158-278-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87520 | Cal Sastre Xico/Ca la Cinteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-xicoca-la-cinteta | XIX | Habitatge entre mitgeres, amb coberta a una vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, i la seva façana és plana. Presenta dos eixos de simetria, marcats per les dues línies d'obertures en planta primera i segona. Tots els buits de la façana estan recercats amb pintura blanca. Les finestres, en el segon pis i en la planta baixa, són de proporcions horitzontals. A la planta prinera s'obre una balcona amb ampit de maçoneria. Les portes dels balcons estan tancades ab persianes de llibret pintades en color verd. La barana correguda, és de forja, de barrots llisos, però decorats als rxtrems superior al peu del repossamans, amb roleus, a l'igual que a la parti inferior, que hi ha una franja de rombs limitats per sengles roleus que li donen relleu decoratiu a aquest element. La porta és gairebé quadrada, recercada i de grans dimensions. La cornisa està oculta per un canaló que és continu amb l'habitatge amb el qual fa paret mitgera per l'est de l'edificació. | 08158-359 | Carrer de l'Abat Escarré, 28 | El 1844 la casa era coneguda con a Cal Sastre Xico, hi vivien en Joan Mestres Mallol i la Rosa Pujol Forns. El 1899 la Cinta Capdevila (Ca la Cinteta), d'iIgualada i el seu marit, en Josep Soler, que eren carnissers i venien d'Igualada, es van instal·lar aquí. El seu Fill Josep, també carnisser, va marxar a l'Argentina amb la seva muller Àngela. Al voltant de l'any 1920 van tornar al Papiol, amb dos fills deus nascut allà: l'Adela i el seu fill Jordi. Aquí va néixer la Ignàsia. Acabada la Guerra, en Josep i el seu fill Jordi van exiliar-se a França. En Josep va retornar al Papiol a mitjan anys 1940. L'Adela i la Ignàsia van marxar a l'Argentina. L'Adela vivia a Buenos Aires i allí va morir. La Ignàsia es va casar amb en Pere Urpí Costa, el Peret de cal Pallejà. | 41.4385300,2.0103900 | 417326 | 4587912 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87520-foto-08158-359-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | La morfologia d'aquesta façana és molt similar a la que fa paret mitgera, i que te l'accès al passatge Mossèn Albanell. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87404 | Cal Maimó del carrer de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maimo-del-carrer-de-la-salut | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Actualment inicia una restauració | Habitatge entre mitgeres, amb coberta de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal i el ràfec presenta els caps de teula àrab. Consta de dos pisos, i quatre obertures a la façana: dues finestres al primer pis i en planta baixa, una finestra a esquerra i porta d'accès amb llinda d'arc escarser, a la seva dreta. Els buits estan recercats en blanc. | 08158-243 | Carrer de La Salut, 8 | La casa havia esta propietat de la família Pagès de can Maimó, que habien estat masovers d'aquella masia fins a mitjan segle XIX. Quan van deixar la masoveria van venir a viure a aquesta finca del carrer de la Salut (Ahicart et al., 2019) | 41.4394300,2.0120900 | 417469 | 4588011 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87404-foto-08158-243-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Entre les diverses col·leccions de mobiliari i estris que es troben a l'interior de la casa, destaca un conjunt de ceràmiques romanes. Són ceràmiques trobades pels camps de la propietat. Resulten especialment abundants els fragments d'àmfora tarraconense entre els que destaquen àmfores de forma Pascual 1 i Dressel 2-4. Entre els fragments més destacables s'aprecia un pivot amb dues marques de terrissaire CELSVS + ESCVRRAE?. Aquesta marca s'ha localitzat al proper jaciment de can Tintorer, a l'altra banda del profund torrent de la Font. Endemés dels fragments d'àmfora també s'han localitzat fragments de ceràmica de construcció i, sobre tot, fragments de ceràmica comuna entre els quals destaca una nansa trenada. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87334 | Habitatge del Carrer de la Salut, 3-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-la-salut-3-5 | XIX-XX | Modificada en part la seva estructura original | Habitatge entre mitgeres, amb la cobertura composta, amb els careners perpendiculars a la façana principal i cal traçat de carrer de la Salut. La façana és pana i no està pintada. Les obertures originals que s'obren són petites: dues finestres i una porta moderna sobredimensionada, i la mes interessant de totes és una antiga porta d'accés, d'arc de mig punt, amb les dovelles de maons vistes fins a l'alçada de l'imposta de l'arc. Te marxapeu de pedra i està cegada. A sobre d'aquesta porta, hi ha una finestra de mòdul vertical. | 08158-173 | Carrer de la Salut, 3-5 | 41.4393700,2.0120400 | 417465 | 4588004 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87334-foto-08158-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87334-foto-08158-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87334-foto-08158-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquesta casa i la majoria de les que es troben al carrer de la Salut, estan vinculades a l'inici del nucli de població actual. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87448 | Cal Carpintero/Cal Joan Ferro/Cal Luciano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carpinterocal-joan-ferrocal-luciano | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge entre mitgeres, amb teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Te una planta aproximadament quadrangular i està construït seguint el desnivell natural del terreny, en un carrer molt empinat. L'edifici es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Presenta una distribució irregular de les obertures de la façana. En planta baixa, a l'esquerra s'obre, emmarcada, la porta d'accès a l'edifici, i a la seva dreta hi ha una finestra de traça vertical, estreta, protegida mitjançant una reixa de barrots de fosa i travessers de forja, molt senzilla. En la planta primera es desenvolupen les obertures de tipus tradicional: a l'esquerra un balcó de llosana motllurada, a sobre del qual hi ha la barana de barrots simples. A la dreta, i en el cantó meridional, s'obre una finestra petita amb ampit motllurat, de petites dimensiions, d'acord al mòdul tradicional de construcció popular. L'edificació es remata per una cornisa motllurada a sobre de la qual hi ha una línia de teules en tortugada. | 08158-287 | Carrer Barcelona, 9 | La casa havia estat habitada al segle XVIII pel Jaume Jané Pagès, fuster i conegut com 'el Met'. No va poder fer front als deutes que tenia i el 1834 la seva casa sortia a subhasta. El darrer fuster de la casa fou Francesc Jané Campderrós. Estava casat amb Maria Tries Dachs, natural de Roda de Ter (Osona). A mitjan 1920 el matrimoni va decidir anar a viure amb els pares d'ella al carrer de l'Abat Escarré. Joan Amigó Font, la va habitar circa 1936, amb la seva esposa, Carolina Masdeu Arús. Aleshores la casa seria Cal Joan Ferro. Luciano Campodarve (Cal Luciano), va arribar al Papiol durant la dècada de 1920. Procedia de Peralta, Osca. En Luciano va estar treballant a can Mas. Un parell d'anys després es va casar amb Antònia Font Rius, filla gran dels masovers de la finca. La parella va anar a viure a can Tintorer i després de la Guerra es van instal·lar al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4373300,2.0099300 | 417286 | 4587780 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87448-foto-08158-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87448-foto-08158-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87448-foto-08158-287-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87450 | Ca l'Adjutori del carrer Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladjutori-del-carrer-barcelona | XIX-XX | Habitatge entre mitgeres, amb teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Te una planta aproximadament quadrangular i està construït seguint el desnivell natural del terreny, en un carrer molt empinat. L'edifici es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Tot i que ha remodelat l'acabat de façana, amb materials aliens a l'arquitectura tradicional (ha incorporat un aplacat que res te a veure amb la fesomia de l'arquitectura del carrer), presenta encara, d'interès patrimonial, la decoració esgrafiada amb motius geomètrics en el ràfec, que és massís i tallat, i que s'aixeca a sobre d'un perfil motllurat doble. El mateix motiu decoratiu es repeteix al centre del balcó que s'obre al primer pis, i que ha substituït la barana tradicional per una de vidre. | 08158-289 | Carrer Barcelona, 13 | 41.4372000,2.0099700 | 417289 | 4587765 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87450-foto-08158-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87450-foto-08158-289-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||||
| 87451 | Cal Valeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valeta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Habitatge entre mitgeres, amb teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Te una planta aproximadament rectangular i està construït seguint el desnivell natural del terreny, en un carrer molt empinat. L'edifici es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Presenta una distribució de les obertures de la façana, seguint tres eixos de simetria: el central està marcat en planta baixa per una porta d'accés, que és de mòdul estret. A l'esquerra d'aquesta porta s'obre una altra i a la dreta, una finestra amb trencaaigües de ceràmica a l'ampit, protegida per una reixa simple. Al primer pis, s'obren dos balcons, de llosana motllurada, amb baranes de forja, decorades amb circells i reganyols. El remat de la façana es resol amb una cornisa motllurada i un frontó massís, al mig del qual hi ha un rectangle en reserva anepígraf i sense cap tipus de decoració. | 08158-290 | Carrer Barcelona, 15 | La casa ja estava havitada al segle XVIII per Josep Julià Pagès i la Gertrudis Castellví Campmany, i alshores es deia Cal Valeta (1727) (Ahicart et al., 2019). | 41.4371400,2.0099800 | 417290 | 4587759 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87451-foto-08158-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87451-foto-08158-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87451-foto-08158-290-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87420 | Cal Carril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carril | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Està una mica deteriorat el cobriment de façana amb taques importants d'humitat | Habitatge entre mitgeres, de planta quadrangular i dues alçades, més un afegit per la part nord que dona a un pati interior elevat. Te teulada plana i s'amplia, pel nord amb un pati obert a alçada del primer pis. Tota la construcció segueix l'acusat desnivell del terreny que presenta el carrer. La façana és plana, i te molt modificada la porta d'accés. Els buits són de característiques diverses, recercats amb ornament geomètric a la primera planta, i sense recercat en planta baixa. Dos balcons ampitadors de baranes en reganyol s'obren al sud de la porta principal d'accés, tot conservant la seva fusteria original. En el primer pis, marca el centre de la construcció i li dona personalitat, el balcó central, amb ampit de pedra que es recolza a sobre de cinc mènsules de fàbrica, similars a les que ornamenten el coronament de l'edifici, per sota del ràfec. Falsos carreus delimiten verticalment l'edifici i la part central, donant personalitat a la façana. | 08158-259 | Carrer Barcelona, 14 | En Ramon Mora Ramos, que era manobre i paleta, va viure en aquesta casa: era de Masssalió (Matarranya). Es va casar amb la Joaquima Carulla Solias de Cal Carril. Primer van viure al carrer Migdia. En Ramon va anar al front i allí el van ferir i li van haver d'amputar una cama. Després de la Guerra, el seu cunyat va marxar amb tota la seva família a l'exili i en Ramon i la Joaquima van anar a viure amb els pares d'ella, primer al carrer de l'Abat Escarré i després al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4372200,2.0098600 | 417280 | 4587768 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87420-foto-08158-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87420-foto-08158-259-2.jpg | Legal | Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87500 | Cal Salas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salas | XVIII-XX | Habitatge entre mitgeres, de planta quadrangular, amb coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer de la Salut. Consta de planta baixa i pis. Els baixos han estat remodelats amb finalitat comercial, i en planta pis s'obre una balcó ampitador amb barana de forja decorada amb barrots decorats amb reganyol, intercalats amb altres llisos. A la part baixa, en contacte amb l'ampit, hi ha sengles roleus, igual que a la part del reposabrassos. Com a detall decoratiu, hi ha al fris que decora a manera de filet l'arrancament de les mènsules que suporten el ràfec, unes rajoles en posició romboidal, de color blanc, amb decoració polícroma de gerros amb flors. Manté la textura tradicional d'arrebossat de façana. | 08158-339 | Carrer de la Salut, 6 | Antonio Sala Mates (Cal Salas, 1791), havia viscut en aquest habitatge amb l'Eulàlia Font Roig, la seva esposa. D'aquí li ve el nom a la casa. El 1916, vivia de lloguer en aquesta casa el Francesc Martí Mestre, que era un carreter d'Igualada, amb la seva esposa, Anna Mayol Sala, de cal Mansió. L'any 1920 es es van traslladar al barri de l'Estació, | 41.4394100,2.0121600 | 417475 | 4588008 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87500-foto-08158-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87500-foto-08158-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87500-foto-08158-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||||
| 87419 | Habitatge de la Plaça Gaudí, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-gaudi-5 | XIX | Habitatge entre mitgeres, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer i peces de teules àrabs. En alçada es desenvolupa en tres plantes: baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha l'accès a l'habitatge per mitjà d'una porta estreta de traça vertical i fusteria amb decoració de marcs. A esquerra s'obre una gran porta per tal de donar accés a un local comerial, que substitueix l'únic accès a les dependències auxiliars i una finestra, a l'esquerra, avui desapareguda. Dues obertures s'obren en planta primera i segona: són sengles balcons, recercats, de majors dimensions el de la planta primera que el de la segona. Unes interessants reixes de foneria constitueixen les baranes que es recolcen a sobre d'ampits motllurats. Aquestes baranes presenten, com a detalls decoratius més significatius que no es troben en cap lloc a la resta del municipi, una decoració de barrots amb papallones inscrites dins de cercles a la part baixa. Les alçades dels pisos queden remarcades mitjançant línies esgrafiades, i un ampit massís a sobre de la cornisa motllurada, remata l'obra, amagant el canaló. Conserva el suport de la corriola del moment de la primera construcció. | 08158-258 | Plaça Gaudí, 5 | Aquest habitatge es va construir a finals del segle XIX, en la zona de creixement de l'antic nucli urbà del Papiol, que al costat d'altres edificacions de traça urbana, constitueixen l'actual plaça Gaudí. | 41.4393600,2.0126500 | 417516 | 4588002 | 1890? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87419-foto-08158-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87419-foto-08158-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87419-foto-08158-258-3.jpg | Legal | Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Resulten molt interessants les reixes dels balcons, inscrites dins l'estil modernista. | 98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87406 | Habitatge de la Plaça Gaudí, 6 de la Plaça Gaudí, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-gaudi-6-de-la-placa-gaudi-6 | XX | En bon estat de conservació, excepte alguns desperfectes a les motllures que constitueixen un breu ràfec. | Habitatge entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. Te la teulada, de teula àrab, disposada a dues vessants. La façana principal presenta una composició de tres línees verticals, marcades pels buits, tots verticals i de llinda plana, amb lleu corbament a les cantonades. Tancaments de fusta originals del moment de la construcció. Barana de ferro de forja, petita a l'ampit de les finestres inferiors que flanquegen la porta central d'accès a l'edifici. Al primer pis, en línia vertical amb la porta, s'obre un balcó de voladís simple, amb reixa de motius ornamentals vegetals i geomètrics. Tres respiralls d'obra de fàbrica amb una decoració floral simple, finalitzen la façana que es tanca amb un motllurat fi. | 08158-245 | Plaça Gaudí, 6 de la Plaça Gaudí, 6 | 41.4393400,2.0127500 | 417524 | 4588000 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87406-foto-08158-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87406-foto-08158-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87406-foto-08158-245-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Manté l'estructura original. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87484 | Cal Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-5 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge entre mitgeres. Te planta rectangular i coberta, de teula àrab, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, i presenta en la façana principal dos eixos de simetria, marcats al cantó sud per dues finestres: la del primer pis de traça vertical, i la de planta baixa gairebé rectangular, amb una reixa ampitadora, de forja, decorada amb rolleus i reganyols. L'eix del cantó nord, està marcat, en planta baixa, per una porta d'arc escarser i recercat de maons vistos. A sobre, hi ha un balcó de barana de forma amb barrots decorats amb reganyols. El ràfec és de teula vista, amb canaló en tortugada. | 08158-323 | Carrer Barcelona, 24 | El 1873 la casa es deia Cal Costa. Era propietat duna familia, branca lateral de cal Valeta. Aleix Julià Calopa, carreter i la seva dona, Felipa Pagès Faura, van viure en un pis de lloguer propietat del seu germà i cunyat. L'Aleix va morir poc temps després de nèixer en Gaspar, el seu segón fill. A principis del segle XX, en Gaspar, taverner casat amb Francesca Costa Mayol, va anar a viure a Barcelona, al passeig de Sant Joan (Ahicart et al., 2019). | 41.4369800,2.0098900 | 417282 | 4587741 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87484-foto-08158-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87484-foto-08158-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87484-foto-08158-323-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Figura dins del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic junt amb els habitatges números 22 i 26 del mateix carrer. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87461 | Cal Pau Xic/Cal Fisas/Cal Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-xiccal-fisascal-minguet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Tot i que habitada actualment, l'edificació està molt degradada. | Habitatge entre parets mitgeres, amb coberta de teula àrab. Està disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. S'accedeix al pis mitjançant una escala amb protecció de barana de ferro que continua tancant el primer pis. La planta baixa està degradada, i presenta una marquesina de fibrociment. La planta primera te la porta a dreta, i a esquerra una finestra de proporcions verticals. El fris és massís, i està rematat amb una línia ondulada, al centre de la qual hi ha un medalló molt simple, fet amb pedres incrustades en el qual hi ha, en números romans, la data de l'edificació: 'MCMXXXIII'. Un reixat molt simple tanca el conjunt a l'exterior. | 08158-300 | Carrer de B. C. Aribau, 4 | Domènec Campderrós Amat (1758-1809) és el patriarca conegut de la nisaga de Domènecs que van donar el primer nom a aquesta casa Al segle XIX (1875 c.) era coneguda com a Cal Fisas, per Josep Fisas Julià, i cap a l'any 1915 com a Cal Pau Xic. Hi vivia aleshores en Pere Alàs Almirall, que era natural de Vilafranca del Penedès. La seva família fou masovera de can Tintorer. Quan es va casar amb la Teresa Molas, la parella va anar a viure a la casa de la noia. Durant la Causa general, en Pere fou acusat d'haver saquejat algunes masies de Vilafranca i fou condemnat alguns anys a presó. El matrimoni no va tenir descendència, però van adoptar la seva neboda Rosa Alàs Arís, filla del seu germà Emili i que durant la Guerra havia anat a viure al Canyet (Ahicart et al., 2019). | 41.4359700,2.0062400 | 416976 | 4587632 | 1933 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87461-foto-08158-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87461-foto-08158-300-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87527 | Cal Florencio/Casa dels Joguets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-florenciocasa-dels-joguets | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Habitatge entre parets mitgeres, amb eixida al davant tancada per un barri de maçoneria i reixat de forja amb decoració a reganyol acabat en la part superior en tirabuixons. Les cobertes són a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes amb les obertures de traça quadrangular força actuals. | 08158-366 | Carrer B. C. Aribau, 10 | En Mariano Jané Pagès (1784-1832) era un cabaler de cal Jané. Es va casar amb una noia d'Horta, la Marianna Guillemí Grau El seu nét, Agustí Gener Calopa (1852-1927) i la seva muller Teresa Santacana Arís, hi van viure fins a finals de la dècada del 1880 en aquesta casa. El 1950, s'hi estableixen Roc Molas Font, i la Carme Vilar Pineda. Roc era un industrial de Barcelona, possiblement emparentat amb els de cal Molas. Tenia una fàbrica de joguines i, per això, la casa era popularment coneguda con la Casa dels Joguets. | 41.4358100,2.0061400 | 416967 | 4587615 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||||||
| 87504 | Habitatge del Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-bonaventura-carles-aribau-8 | XIX | Habitatge entre parets mitgeres, amb eixida al davant tancada per un barri de maçoneria i reixat de forja, amb brèndoles llises. Les cobertes són a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, i te les obertures de traça quadrangular. | 08158-343 | Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 8 | Es tracta de dos exemples de cases populars de caràcter agrari i tipologia tradicional, amb eixida al davant. | 41.4360100,2.0060900 | 416963 | 4587637 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87504-foto-08158-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87504-foto-08158-343-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Cal Gutsems? | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87218 | Barri de cal Ferro/El Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-cal-ferroel-barri | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Habitatge exempt, precedit d'un barri de maçoneria i pilars de maons rematats per sengles petites teulades a dues vessants, de rajola vidrada. Aquest barri dona pas a un camí empinat que mena cap a l'edificació. La porta exterior que tanca el barri és una reixa baixa de ferro amb decoració de roleus, flors de lis i motius vegetals, simples. L'edifici és un habitatge familiar que consta de planta baixa i pis. Tres portes s'obren a la planta baixa: la que ocupa el centre de la consstrucció està coberta amb un ràfec de teula àrab. Els buits del primer pis són balcons, amb voladís motllurat. Les baranes són de ferro sense cap decoració. Un ràfec de tortugada finalitza la façana per la part superior. | 08158-57 | Carrer de Montserrat 3-7 | La casa havia estat possesió de Francesc Amigó Alujas ja des de l'any 1722. Carles Amigó Mallol, un descendent seu, va morir el 1870 sense fer testament. Tenía dos fills, noi i noia. La noia, Josepa, havia marxat al barri de Sants de Barcelona, on s'havia casat amb Jaume Pagès Major, cabaler de cal Cuera. El noi, en Salvador, que vivia en la casa familiar, també s'havia casat alguns anys abans amb la Madrona Font Julià, filla d'un cabaler de cal Senyoret. Amb el repartiment de l'herència, la Josepa es va quedar la finca que va posar a lloguer. En Salvador va anar a viure de lloguer al carrer del Carme i cap als anys 1880 va comprar la finca del carrer de les Parres que, a partir d'aleshores, seria coneguda com a cal Ferro (Ahicart et al., 2019). El nomb amb molta probabilitat li vingui donat pel fet de l'existència d'aquesta protecció de l'exterior, en un espai ja netament urbà. | 41.4394800,2.0114500 | 417416 | 4588017 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una edificació antiga, que per ubicació i restes adjacents, es podria considerar ja documentada des d'època medieval. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87507 | Cal Trabuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trabuc | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Habitatge que fa cantonada entre el final del carrer de la Salut, i la Baixada de la Lluna, i que s'adapta al gran desnivell del solar en el qual està construït. Presenta la coberta composta: plana i a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer de la Salut, de teula àrab. La façana és plana, arrebossada i pintada de color rosat, i està ornamentada al ràfec, a les golfes per un fris decoratiu fet amb joc de teules disposades en joc oblic, dins d'una retícula quadrada. Les finestres són de mòdul vertical: s'obre una a la planta primera, i, en planta baixa, a esquerra la porta i a dreta una de més petita que a la planta. La façana lateral, que dona a la Baixada de la Lluna, te una porta d'arc escarser, parcialment cegada a l'esquerra, amb les restes de la pintura original de blauet. A sobre, hi ha un espai pla amb la barana decorada de la mateixa manera que el ràfec de la façana principal, però més simple. | 08158-346 | Carrer de la Salut, 32 | Aquí havia viscut la Laieta Rabasa, que ensenyava a cosir a les noies del Papiol (Ca la Laieta Rabassa-Ca la Francina Rabasa) (Ahicart et al., 2019). | 41.4398900,2.0112000 | 417395 | 4588063 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87507-foto-08158-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87507-foto-08158-346-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87488 | Habitatge al carrer d'Anselm Clavé, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-danselm-clave-17 | XX | Habitatge que fa mitgera amb el número 19. És de planta rectangular, i de tipologia ciutat jardí. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana que dona al carrer, que està arrebossada i pintada d'un color rosat. Presenta un sòcol de maó vist i un recercat a banda i banda i limitant la cornisa. Les obertures marquen tres eixos de simetria, el central està definit per una finestreta que hi ha a l'alçada del primer pis, i els altres dos, es troben assenyalats per sengles finestres a banda i banda en planta baixa. Totes les obertures presenten guardapols blanc, molt simple, que ocupa el terç superior, i que les emmarquen en ressalt, a manera de trencaaigües. El remat és una cornisa motllurada, de color més clar, gairrebé terrós, que marca les dues vessants de l'edifici i està decorada per un petit frontó massís en forma curvilínia, per sota del qual, i a manera de trencaaïgues, hi ha una filada de rajoles decorades en policromia, pràcticament invisibles. | 08158-327 | Carrer d'Anselm Clavé, 17 | 41.4376800,2.0078300 | 417111 | 4587821 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87488-foto-08158-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87488-foto-08158-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87488-foto-08158-327-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||||
| 87485 | Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge que fa mitgera amb el número 24 del mateix carrer. Te planta quadrangular, i presenta un cos afegit pel sud. La coberta és a dues vessants i de teula àrab. Consta de planta baixa i pis. La façana és plana, i presenta dos eixos de simetria: el de l'esquerra te dues finestres de traça vertical, la de la planta baixa protegida per una reixa molt simple. L'eix de la dreta, està marcat per la porta d'accés, remodelada, i a la planta primera, per un balcó d'ampit simple, i barana de forja de barrots llisos, excepte tres que marquen el centre i les cantonades, que estan reforçats i decorats amb un reganyol gruixut. El ràfec està dominat per teules en tortugada que oculten el canaló. | 08158-324 | Carrer Barcelona, 26 | Cal Mariano, també coneguda com a Ca l'Isidre del Tita, pel seu propietari, Isidre Pagès Barga (1834). La família era una branca lateral dels Pagès de cal Tita: l'isidre Pagès i la seva esposa, Teresa Julià Badía, van iniciar la nissaga. El seu fill, Joan es va casar el 1901 amb Madrona Amigó Pagès, de cal Carlets, que va morir poc temps després del naixement de la seva filla Teresa (Ahicart et al., 2019). | 41.4369300,2.0099400 | 417286 | 4587735 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87485-foto-08158-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87485-foto-08158-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87485-foto-08158-324-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Figura dins el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic junt amb els habitatges números 22 i 24 del mateix carrer. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87434 | Ca l'Estevet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestevet-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge que fa mitgera amb el número 2B del mateix carrer, i per la façana lateral est, amb el carrer del Pare Remigi del Papiol. Te planta quadrangular i presenta la coberta disposada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel al carrer. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. La façana és plana, i en la seva composició presenta tres eixos verticals, marcat el central per un balcó amb barana de brèndoles de forja decorades amb roleus i altres motius geomètrics. Les finestres són de proporcions verticals, i les del pis baix tenen reixes de fundició, simples, lleugerament esquenudes per la part inferior. Un barri amb reixa pintada de blanc envolta el pati que precedeix l'edifici, i la porta està flanquejada per dos pilars rematats amb arcs cecs dins dels quals hi ha la següent llegenda en pintada: 'Any 1931'. Entre la porta i la finestra dreta, penjada a la paret, hi ha una obra en terracota de l'artista local Faura. | 08158-273 | Carrer de Bonaventura Carles. Aribau, 2 | El renom de Ca l'Estevet, li ve de l'Esteve Faura Casanovas. El primer que va viure va ser en Josep Busquet Bausà (1882), natural de Santa María de Miralles. Josep va arribar al Papiol a principis del segle XX. Es va casar amb Maria Campderrós Escala, de ca la Casimira, del passatge de Bellreguard. Era conegut amb el malnom de Vermell, pel seu nas. La casa també era coneguda com a ca la Marieta, que era on la gent del poble anava a comprar verdures. El Josep i la Maria van tenir tres fills, dos nois i una noia. El gran, l'Antoni, va fer-se capellà. Va morir el 1934 al Papiol, quan era vicari de l'església de Santa María de Mataró. El segon, que va seguir la professió del pare, fou assasinat per les patrulles durant la Guerra Civil. Les propietats dels Busquet les a heretar la filla, la Pilar, que va casar-se anb l'Esteve Faura Casanovas, cabaler de cal Faura. L'Esteve fou pagès i hortolà de professió i dedicava el seu temps lliure a fer d'historiador local (Ahicart et al., 2019). | 41.4359400,2.0063400 | 416984 | 4587629 | 1931 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87434-foto-08158-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87434-foto-08158-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87434-foto-08158-273-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87471 | Cal Senyor Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-morera | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Recentment restaurada, ha estat substituida la porta original d'accès a l'habitatge. | Habitatge que fa mitgera amb el número 5 del mateix carrer. Presenta la coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. Presenta tres eixos de simetria, marcats sobretot per les obertures de la planta primera, que són d'arc escarser, ampitadores i que presenten les baranes amb brèndoles de ceràmica de fàbrica amb decoració geomètrica i vegetal. Estan protegides per persianes de llibret de fusta. La planta baixa te renovada la porta d'accès, que es situa a l'esquerra, i a la seva dreta hi ha dues finestres de proporcions horitzontals i de traça rectangular amb barrots simples de ferro colat. | 08158-310 | Carrer Joan Maragall, 3 | Al 1882 la casa es coneixia com a Cal Tic, i era propietat d'en Felip Presas Pedret i l'Antònia Julià Bolet (Ahicart et al., 2019). En Gabriel Barba Carcereny (1836) i n'Antònia Ravella Urpí van ser els seus habitants al voltant del 1900: aleshores es deia Cal Pepus. Pere Pagès Campderrós i Esperança Vidal Blanch, hi vivien al voltant de 1905 (Cal Cai), i el 1950 la casa es coneixia con a Cal Senyor Morera, estiuejants. | 41.4364700,2.0095400 | 417252 | 4587685 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87471-foto-08158-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87471-foto-08158-310-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87195 | Casa de Pedro Camacho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pedro-camacho | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge situat en una cantonada del carrer en el qual s'ubica. Es desenvolupa en alçada, en planta baixa i dos pisos superiors. Es troba precedit per un barri construït per una tanca de maçoneria i reixa de ferro simple, excepte en el cas de la porta que està decorada amb senzills elements geomètrics inscrits dins d'un oval. La part davantera del barri, i a nivell del sòcol, presenta, un trencadís de color blau marí sobre fons blanc, amb alguna decoració de rajoles pintades en verd, i allí està representada la data de construcció de l'edifici: 'Any 1920'. La porta enreixada constitueix l'accés a la transició al nivell superior, en el qual està construïda la torre, de planta rectangular. Destaca la façana principal, que està arrebossada amb colors pàl·lids: actualment la pintura color crema cobreix els falsos carreus que conformen l'acabat, i que es troben lleugerament marcats en relleu. Com a motius decoratius a les zones superiors, hi ha garlandes, motllures i elements verticals rectes, i horitzontals curvilinis, tots en relleu i de color vermell, així com un escut heràldic ornamental. Del conjunt d'aquesta façana, en destaca una tribuna a l'alçada del primer pis, amb obertures allindades i teulada llisa de color vermell. | 08158-34 | Carrer de B. C. Aribau, 3 | La casa ha conservat el nom del que podria ser el seu propietari, Pedro Camacho. | 41.4357500,2.0066300 | 417008 | 4587607 | 1926 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 106|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87199 | Cal Ros de can Montmany/Cal Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-can-montmanycal-rabassa | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | En un moment indeterminat, abans de la dècada de 1980, l'habitatge fou restaurat. | Habitatge situat en una cantonada que presenta cert desnivell. Està desenvolupat en una sola planta. La façana té un sòcol d'aplacat de pedra,i la resta és d'obra arrebossada, estant rematada per un petit ràfec suportat per mènsules. Destaquen en la seva decoració les cartel·les amb dibuix de traç continu, la cornisa i la barana a manera de frontó que intercala corbes i rectes. Les obertures són grans, amb les llindes i els muntants ressaltats d'un color més clar. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i és de teula romana. A la paret exterior lateral, la qual dóna al passatge de Santa Eulàlia, l'edifici te enganxada una estació del Calvari: la número 14. | 08158-38 | Carrer Montserrat, 18/cantonada Passatge de Santa Eulàlia | Josep Rabassa Pagès ja era propietari cap a l'any 1900. El nom de Cal Ros de Can Montmany, circa de l'any 1930, ve del Lluís Casanovas Roig. Aquests darrers propietaris representen la branca lateral dels Casanovas de l'Hostal del Papiol de Baix. Poc abans de la Guerra Civil, en Lluís Casanovas Roig i la seva muller Eulàlia Pujadas Serra, van anar a viure al carrer de Montserrat. Com que havien estat masovers de can Montmany, la casa seria coneguda des d'aleshores com a cal Ros de can Montmany (Ahicart., 2019). | 41.4394000,2.0106300 | 417347 | 4588009 | 1900-30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 102|98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87226 | Cal Peret de ca la Marcelina/Cal Valencià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-de-ca-la-marcelinacal-valencia | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge ubicat entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. A la part baixa, a sobre del sócol, hi ha uns motius decoratius a un costat i altre de la finestra enreixada: és un mosaic d'aproximadament un metre d'alçada, fet de trencadís en colors blau i en menor mida groc i verd. Destaquem les obertures com a element distintiu de l'immoble. A la planta baixa, al costat de l'entrada, hi ha una obertura, en origen un arc escarser, avui allindat amb formigó, que té una reixa de ferro forjat amb motius ondulants i que ha estat pintada de verd. A sobre seu, al primer pis,es troben dues finestres ampitadores, allindades amb ampit de pedra, i una petita reixa fins a mitja alçada. Sobre les llindes hi ha dos buits simètrics que dibuixen un arc el·líptic que corona un triangle graonat i que donen molta animació a l'obertura. | 08158-65 | Carrer de la Llibertat, 4 | Pere Mayol Pagès va viure en aquesta casa acb la Magdalena Alòs Solana. L'any 1926 es coneixia com a Cal Peret de ca la Marcelina. Cap a l'any 1950, hi vivien Miquel Company Garcia i la Josepa Fuster Llorens. Ell era picapedrer de la Núcia, a la Marina Baixa (Ahicart et al., 2019). | 41.4376000,2.0100800 | 417299 | 4587810 | 1889 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Els buits de la façana a l'alçada del primer pis són un motiu típic de les cases de pagès del segle XIX, força comú en l'indret: una obertura amb d'altre al damunt, de reduïdes dimensions que constituien la ventilació dels galliners. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87323 | Torre del Senyor Massana/Torre Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-senyor-massanatorre-massana | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'T'. La part principal de l'edifici consta de planta baixa i dos pisos. Es cobreix amb una teulada a dues vessants, de fibrociment, i és composta, acabada en ràfec perimetral amb dues motllures. Els buits de les finestres són de traça vertical, alguns de llinda plana, i altres amb el llindar acabat en arc de mig punt amb les impostes marcades. La majoria presenten ampit de rajoles vidrades en groc i altres estan precedides de jardinera feta de rajoles també vidrades i decorades amb motius vegetals.La façana principal i la posterior s'acaben en sengles frontals acabats en timpans, la base dels quals són impostes coronades amb boles decoratives. Els timpans estan marcats per una imposta trencada (la façana principal) i continua (a la façana posterior), al mig dels quals s'obren sengles finestres d'arcs peraltats. L'accés a la casa es fa a través d'una porta de ferro forjat decorada amb reganyol, roleus i flors de lis que es continua amb tot un reixat que forma la tanca del barri de l'edificació. | 08158-162 | Carrer de l'Ignasi Iglesias, 18 | Es tracta d'una de les diverses torres d'estiueig que es van anar construïnt al Papiol. | 41.4374200,2.0038700 | 416780 | 4587795 | 1947 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87323-foto-08158-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87323-foto-08158-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87323-foto-08158-162-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les torres de major interès de l'edifici, tant per volum com per la seva original fesomia, amb una clara adaptació arquitectònica al desnivell del terreny. | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87486 | Ca l'Hugo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhugo | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Presenta un excel·lent estat de conservació que possa de relleu la qualitat de la casa. | Habitatge unifamiliar aïllat, de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada, orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. Es cobreix amb una teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana al carrer, acabada amb ràfec perimetral recolzat en bigues volades. Les façanes estan revestides d'arrebossat pintat. Els buits són verticals, tancats amb persianes de llibret. Les reixes són de forja, tant les que tanquen les obertures, que estan fetes en reganyol. Hi ha un balcó al centre del primer pis. Les obertures estan protegides per un trencaaigües decoratiu fet de maons vistos. Està precedit d'un barri amb tancat de reixa de forja d'acabament en espiral i remat altern, de llança i reganyol fi. El reixat es recolza en obra de maçoneria de color rosat, amb sengles pilars de secció quadrada que flanquegen la porta d'accés al pati i estan coronats per trencaaigües de rajoles vidrades grogues, com passa també als ampits de les obertures de les façanes, i a les bases d'aquest reixat. Ornamenten aquests pilars, uns filets de rajoles de ceràmica policromes, decorades amb rombes variades entre petit trencadís, que els decoren. Hi ha un petit espai de jardí tot al voltant. | 08158-325 | Carrer d'Anselm Clavé, 15 | La casa porta el nom del seu primer propietari, l'Hugo Neuman. Neuman fou un jueu alemany que va arribar al Papiol fugint del seu pais. Va arribar a Catalunya abans de la Guerra Civil i durant un temps va viure a Barcelona, al carrer de Saragossa. La seva dona, que es deia Frida, va voler reunir-se amb ell just quan va esclatar el cop d'estat a Espanya. El vaixell amb el que anava va haver de retornar a Itàlia. El matrimoni es va reunir finalment i, com que l'Hugo havia fet amistat amb el Ramon Gené, el matrimoni va venir a viure al Papiol. L'Hugo i el Gené van decidir muntar una granja d'aviram, la Granja Gené. L'Hugo, que havia regentat una fabriqueta de botons, es va convertir en avicultor (Ahicart et al., 2019). | 41.4375600,2.0078800 | 417115 | 4587807 | 1950-55 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87486-foto-08158-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87486-foto-08158-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87486-foto-08158-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'obra és de llenguatge noucentista. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||
| 87487 | Ca l'Orive | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lorive | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada, orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. Es cobreix amb una teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana al carrer. Les persianes de les finestres són de llibret. Un reixat de forja de ferro, amb decoració de reganyol i puntes de llança, antecedeix l'edificació, i està fet a sobre d'un barri d'una banda, de maó vist, i d'altra, arrebossat. | 08158-326 | Carrer d'Anselm Clavé, 13 | Aquesta és una de les múltiples edificacions de planta baixa i pis que es troben el carrer d'Àngel Guimerà. | 41.4374700,2.0079500 | 417121 | 4587797 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87482 | Habitatge del Carrer de La Salut, 24/cantonada Passatge de La Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-la-salut-24cantonada-passatge-de-la-pau | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Habitatge, amb orientació nord-sud, que fa mitgera, per l'oest amb el carrer de la Pau, i per l'est amb el número 22 del mateix carrer. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, i la façana també (ha estat modificada). Les obertures estan totes remodelades, però el seu interès rau en el fet de que forma el tancament del carrer Salut amb la cantonada del Passatge de la Pau, formant un continu urbanístic d'interès patrimonial. | 08158-321 | Carrer de La Salut, 24/cantonada Passatge de La Pau | El carrer de la Salut antigament es deia el carrer de Darrere (Faura Arís, 1996: 60). Era un carrer popular: aquí hi havia hagut el cinema 'La Flor', que abans era una sala de ball i teatre, després punt de trobada del jovent del poble. També s'hi trobava el cafè de darrere, ambdós regentats per la família Claret (Faura Arís, 1996: 60). | 41.4396900,2.0114000 | 417412 | 4588040 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87482-foto-08158-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87482-foto-08158-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87482-foto-08158-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87490 | Cal Torras/Cal Bei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrascal-bei | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatges de caire popular, amb cobertes de teula àrab a una i dues vessants, que estan adossades, a una altra edificació de grans proporcions (Cal Barea). Les parets són d'arrebossat de calç vista, i estan sense pintar. Tenen un barri massís amb trencaaigües de teules àrabs. Consten de planta baixa i pis, i les obertures són de proporcions verticals. Ocupen un gran solar amb un pati de grans dimensions al davant. | 08158-329 | Carrer Baix Castell | La família Torras era de Castellbisbal. El 1828, hi vivia en Josep Abella, un cabaler de cal Malbeí. Estava casat amb l'Eulàlia Bou, de cal Peró, i vivia de lloguer. El seu fill, Llorenç no va tenir descendència. En Josep Abella era carlista i va participar en la Guerra dels Matiners, a la segona carlinada. Fou detingut a Martorelles el 1849 per anar indocumentat i en companyia d'una quadrilla. Al cap d'un temps va retornar al Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4385100,2.0079600 | 417123 | 4587913 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87490-foto-08158-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87490-foto-08158-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87490-foto-08158-329-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Hi ha un lledoner, fora del barri, que dona ombra a l'edificació. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87424 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-1 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Habitatges entorn d'una plaça dura en la qual s'ajunten una sèrie d'elements d'arquitectura tradicional, als quals s'uneix la ubicació, tot i que es troba fora de lloc, d'un element simbòlic pel municipi, la fita del terme que està assenyalada dins l'itinerari urbà. | 08158-263 | Plaça Joan Fuster | Antigament era coneguda com a plaça de l'exèrcit (Faura Arís, 1996). | 41.4389500,2.0141700 | 417642 | 4587955 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba en un enclau en el que, tot i la transformació urbanística i arquitectònica de molts edificis del carrer del Carme, encara es respira el caràcter d'arquitectura tradicional i rural. Des d'ella es te un bon domini del paissatge que emmarca la vall del Llobregat. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87373 | Cal Malbei/Cal Federico de ca la Maseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malbeical-federico-de-ca-la-maseta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Habitatges, mitjaners, units en construcció aïllada: el primer presenta coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana. El segon, al nord-oest del primer, te la teulada plana. Tots dos s'adapten al fort desnivell del terreny, i en alçada es desenvolupen en planta baixa i pis Les obertures són de mòdul quadrangular i les façanes estan arrebosades. | 08158-212 | Carrer d'Anselm Clavé, 26/Cantonada Carrer Baix Castell, 10 | Josep Abella Andorra i Gràcia Romagosa, ja estan documentats aquí a finals del segle XVIII. La casa va patir un important incendi l'agost de 1908. Hi vivia aleshores Gavino Abella Casanovas, que va morir com a conseqüència d'aquest incendi (Ahicart et al., 2019). El nom de Cal Federico de la Maseta li ve del Frederic Julià Casanovas que vivia amb l'Emília Ros Grau, cap a l'any 1904 (Ahicart et al., 2019). | 41.4381300,2.0077800 | 417107 | 4587871 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87373-foto-08158-212-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 83 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87497 | Holotip de Brissopsis papiolensis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/holotip-de-brissopsis-papiolensis | Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. Saavedra, J.L. (1979). Les fácies catalanas y su ámbito paleogeográfico. Madrid: Servicio de Publicaciones del Minsiterio de Industria y Energía. | Holotip d''un organisme marí: el Brissopsis papiolensis, identificat per primera vegada per Lambert. Es tracta de l'espècimen utilitzat en la primera descripció d'aquest espècimen en particular: l'holotip Brissopsis, el qual va ser anomenat, descrit i publicat per Lambert i, finalment, conservat dins de la col·lecció del museu de Geologia del Seminari de Barcelona per a que altres científics poguessin referir-se en cas de necessitat. L'exemplar es data en el Plasencià, perìode geològic que forma part del Pliocè. Es va trobar a 'Les Torrenteres'. | 08158-336 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Carrer de la Diputació, 231.- 08007 Barcelona | El 'Brissopsis papiolensis' va ser identificat a inicis del segle XX per Lambert, a partir de troballes efectuades per Almeda en excursions realitzades a Castellbisbal i Papiol. El Miocè és la primera època del Neogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final de l'Oligocè (fa 23,0 ± 0,1 milions d'anys) i el principi del Pliocè (fa 5,3 ± 0,1 milions d'anys). Aquest holotip correspon exactament al Miocè superior en fàcies litoral regressiva: a sobre de les marges miocenes de fàcies de plataforma hi ha una seqüència regressiva final de sorres i argiles sorrenques amb intercalacions de margues blaves que contenen equínids d'aquest tipus. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-3.jpg | Física | Mesozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada. Accés públic. En taxonomia, el tipus nomenclatural o tipus és un espècimen particular o un grups d'espècimens d'un organisme del qual s'ha fet una descripció científica que justifica el nom científic d'una espècie. El tipus és un exemple que serveix per centralitzar el trets que defineixen un tàxon en particular. Abans del segle XX, en botànica, un tipus era un tàxon i no una espècie. | 122 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87338 | Imatge de la Mare de Déu de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-salut | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-santa-eulalia-del-papiol/video/5019431/ | XX | Es conserva la corona dintre d'un armariet protegit on es guarda el tresor parroquial. | Imatge de terracota sense policromia, de 65 centímetres d'alçada i 40 quilos de pes que representa a la mare de Déu de la Salut amb el nen a sobre dels genolls. | 08158-177 | Esglesia de Santa Eulalia del Papiol. Carrer de Mossèn Rull, 8 | La primera imatge de la Mare de Déu de la Salut que es coneix, amb molta probabilitat del segle XIII, fou robada l'any 1877, en ocasió de ser exposada a Barcelona. La imatge que la va substituir també fou robada, als volts de l'any 1915, en el moment en que es van fer reformes en el temple. En aquesta avinentesa, una família va regalar una nova imatge (Jordà, 1998: 81), feta per Sebastià M. Plaja de Rubí. Aquesta última imatge es va destruir durant la guerra civil. L'any 1939, Enric Albareda, propietari d'un dels forns de terrissa del municipi, va fer la imatge que aquí es descriu, amb fang cuit, i la va donar a l'ermita. Per tal d'entronitzar-la, es va dur a terme una solemne processó des de l'església parroquial fins a l'ermita de la Salut. L'any 1977, coincidint amb l'aplec del mes de setembre, la imatge de terracota va ser substituïda per una de talla, que és la que actualment es venera, obra de l'escultor Antoni Agraz i Buil, de Sant Cugat del Vallès, i que va ser pagada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pel preu de 30.000 pesetes. L'antiga imatge de terracota fou trasllada a la sagristia de la parròquia, on actualment es conserva al cantó esquerre de l'altar major (Jordà, 1998: 82). | 41.4390800,2.0104900 | 417335 | 4587973 | 1939 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-3.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Enric Alvareda | (Be de propietat privada però d'accés públic) | 103|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||
| 87238 | Jaciment arqueològic del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | X | Jaciment arqueològic al castell castell del Papiol. L'edifici s'alça sobre la roca i la població, al Puig del Papiol, amb un domini absolut sobre la vall del Llobregat i interconnectat amb altes torres de guaita. Aquesta construcció forma part de la xarxa castellera que vigilava el curs del Llobregat i el camí d'accés a Barcelona enfront de les ràtzies musulmanes procedents fonamentalment del Penedès. | 08158-77 | Plaça del Castell, s/n | És molt probable la seva existència com a fortaleça, com a mínim al segle XI, sin no abans. Una torre circular amb porxo, dencara visible, és esmentada en un document datat el 18 de gener de l'any 1115: els comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i esposa Dolça de Provença, infeudaren als seus vassalls, germans Arnau (o Artal) Pere i Bernat Pere el «castro quod vocant Papiol» (o castell de Papiol) i l'honor del castell perquè el tinguessin, el posseïssin i el defensessin. Els comtes se'n reservaren la potestat, la quarta part de les eixides i els plets. Els comtes també es reserven la torre on es farien una mansió sota la roca. En efecte, la seva situació dominant a sobre de la vall del Llobregat, podria induir a sospitar una ocupació anterior d'aquest indret, la qual cosa encara no ha pogut demostrar l'arqueologia. | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Mai s'ha documentat arqueològicament si existeix un substrat encara més antic al segle X, moment en que es tenen notícies documentals i estructurals vistes, a la base de l'edifici. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87237 | Les Argiles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-argiles | Cercador del patrimoni arqueològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ García, D. et al. (1988) Apunts per a la realització de la Carta Arquelògica de Molins de Rei / Lèspai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat / Molins de Rei. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | VIIaC-IaC | Jaciment arqueològic corresponent a un lloc probablement d'habitació i conreus, considerat majoritàriament d'èpòca ibèrica, amb troballes ceràmiques en superfície. Està situat a la zona coneguda com Les Argiles entre els termes municipals de Molins de Rei i el Papiol, en terrenys en part conreats i en part erms s'han recollit en prospeccions superficials trossos de ceràmica ibèrica. Aquests són bàsicament, ceràmica comuna a torn oxidada i reduïda, ceràmica feta a mà i àmfora. Segons l'arqueòleg territorial Magí Miret a la vessant oest del pujol hi ha escampats alguns fragments ceràmics de tipologia ibèrica, força escadussers i sense forma. De moment, no es pot concretar més la cronologia ni les característiques del jaciment, però cal apuntar que la vessant del turó, en aquest punt, està força erosionada. Al sud s'aixeca la part més alta del turó, coberta de bosc, on no s'observen materials arqueològics ni restes constructives. A l'extrem sud hi ha uns murs de pedra que semblen correspondre a una funcionalitat agrícola (terrasses de conreu). | 08158-76 | Paratge de les Argiles | És un lloc poblat que s'ha situat cronològicament entre l' Edat del Ferro i l l'Època ibèrica ( -650 / -50 ) | 41.4295000,2.0137600 | 417596 | 4586907 | -650/-50 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per accedir al jaciment cal situar-se al polígon industrial de la Riera del Molí de Molins de Rei i agafar el carrer de les Aiguaderes, en direcció nord. Un cop s'acaba l'asfaltat del carrer i seguint el camí, a 350 m, hi ha un petit pujol a mà dreta. Al final d'aquest cim, tocant a l'explotació d'àrids, és on se situa el jaciment. Es tracta d'un jaciment que es troba a cavall entre els termes municipals del Papiol i Molins de Rei. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87241 | Jaciment paleontològic de can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cerda | Casanovas, I et al. (2011) 'Informe sobre la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, campanya 2011'. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Crusafont, M. Et al. (1955) Mem. y Com. Ins. Geol. y Min. Dip. Barcelona Golpe, J. M. (1971) Suiformes del Terciario español y sus yacimientos. Acta Geológica Hispánica, t. VII (1972), n.º 1, págs. 18-21. CSIC - Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (ICTJA). Memòria (2011) Memòria de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, núm. 10798: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. PINTER 7013. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni palontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Dobre Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Pràcticament exhaurit | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè Inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers (micro i macro). Crusafont et al. citen en l'any 1955 quatre jaciments paleontològics del Miocè Inferior en el terme del Papiol: Can Cerdà, Can Canals, Can Mas (IPAC 12898) i El Papiol (Vila), aquest darrer equivalent al de Les Escletxes (IPAC 13128). En aquesta fitxa s'agrupen els antics jaciments paleontològics de Can Cerdà i Can Canals, que es troben en l'interior de l'actual explotació d'argiles Sílvia (Suministros de Arcillas, SA - SASA), i per sota del Dipòsit Controlat de Runes del Papiol amb què es rebleix una part exhaurida d'aquesta explotació, per la qual cosa es considera l'estat d'aquest jaciment destruït. L'entrada a la pedrera Sílvia, pel seu costat nordoest, es troba junt al mas de Can Canals, mentre que el de Can Cerdà, que estava dins i a prop del seu costat nordest, està destruït i desaparegut amb motiu de l'explotació d'argiles. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta en un talús a l'entrada de l'argilera Sílvia donant com a resultat una resta fòssil òssia consistent en una epífisi distal de tíbia d'un mamífer indeterminat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Listriodon lockharti, Cainotherium miocenicum. Liptoterns: Lanthanotherium piveteaui. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Perissodàctils: Aceratherium sp. | 08158-80 | Paratge de can Cerdà, Can Maimò | 41.4426000,2.0017200 | 416607 | 4588373 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87241-foto-08158-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87241-foto-08158-80-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba a continuació del terral Silvia, encara que el can Cerdà caldria considerar-lo exhaurit. | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87242 | Jaciment paleontològic de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-mas | CASANOVAS, I.& DE MIGUEL, D.(2011)'Informe sobre la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, campanya 2011'. Memòries i informes Memòria 10798: Memòria de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, 2011, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Crusafont, M. Et al. (1955) Mem. Y Com. Ins. Geol. Y Min. Dip. Barcelona. Santafé Llopis, J.V (1978) Rinoceróntidos fósiles de España. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Afectat per la remoció de terres | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers, micro i macro. Associació fossilífera: Artiodàctils: Cainotherium miocenicum, Euprox minumus, Procervulus dichotomus. Carnívors: cf. Semigenette cadeoti, Felis vireti, Pseudaelurus turnauensis, Ictiocyon dehmi. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Proboscids: Gomphoterium angustidens, Dinotherium cuvieri, Dinotherium bavaricum. Perisodàctils: Anchiterium aurelianense, Aceratherium platyodon, Dicerorhinus sp. | 08158-81 | Paratge de can Mas | 41.4417900,1.9990800 | 416385 | 4588285 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87242-foto-08158-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87242-foto-08158-81-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Els fòssils del Burdigalià trobats al Papiol són nombrosos i alguns internacionalment famosos, per la seva qualitat i interès científic. És el cas de la mandíbula complerta d'un proboscidi, exactament un mastodont anomenat Gomphoterium angustidens, trobat al terral de Can Mas, l'any 1955, dins les argiles de color vi. Avui dia aquest ffòssil està dipositat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.En la campanya 2011 de l'intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecten els voltants de Can Mas amb resultats negatius, i es constata l'estat cobert del seu jaciment per la urbanització de la zona. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta. | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.