Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87302 | Pi del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-balc | La part de l'espai urbà es troba molt degradada | És una muntanya de 114 metres, que no només te interès paisajístic, sinó també geomorfològic. A la seva vessant es desenvolupa una urbanització de barraques molt degradades. | 08158-141 | Pi del Balç | 41.4277200,2.0085900 | 417162 | 4586714 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||||||
| 87459 | Pèrgola-mirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergola-mirador | XXI | És tracta d'una obra d'enginyeria actual que hi ha a l'inici del carrer del Carme, a la banda dels números parells, la qual dona sobre del carrer de Lluis Companys. Es tracta d'una estructura de ferro que s'ha muntat sobre un mur de formigó vist, que fa la contenció del carrer del Carme. Les estructures de ferro van volades respecte del mur de contenció, tot fent una barana amb brèndoles llises. Per la part de circulació del carrer del Carme, el terra és de llistons de fusta sobre l'estrucutra metàl·lica abans descrita i, per sobre, aquesta estructura metàl·lica fa una pergola amb arbres. També hi ha un seguit de bancs de fusta que permeten contemplar el paisatge des d'un punt enlairat de la vila. | 08158-298 | Carrer Carme | 41.4391700,2.0135200 | 417588 | 4587981 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87459-foto-08158-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87459-foto-08158-298-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||||
| 87270 | Horts del Pla del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-pla-del-llobregat | Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol. | La seva conservació varia en funció del propietari: hi ha espais en cultiu actiu i altres abandonats | Zona de cultius d'horta que s'estèn per tota la plana fèrtil de la vall del Llobregat. Està travessada pel rec i les seves derivacions, i abans era regada per sínies de les que avui només queda un exemplar amb un relatiu bon estat de conservació. Actualment els cultius principals són fruiters i hortalisses. | 08158-109 | Horts del pla del Llobregat | 41.4314500,2.0011000 | 416541 | 4587135 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87270-foto-08158-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87270-foto-08158-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El parc fluvial del qual formen part aquests horts, té més de trenta quilòmetres de longitud, des del Pont del Diable, a Martorell, fins a la seva desembocadura al mar al Prat de Llobregat.L'agricultura va ser molt important pel Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 197). Les hortes proporcionaven les fruites i verdures a la població i encara més enllà.L'agricultura es va complementar amb el treball en altres oficis o a les fàbriques, que proporcionaven per a molt dels veïns del Papiol el gruix del jornal que portaven a casa. De manera que molt sovint s'alternava en el mateix dia el 'torn de la fàbrica' amb el treball al seu petit trosset. Les fàbriques que havia en el terme -les filatures, la paperera les bòbiles, ho permetien. Es produïa, doncs una simbiosi entre agricultura i indústria que va permetre la coexistència dels dos sectors durant molt de temps.Es te memòria de la plantació de mongetes del ganxet, patates, enciams, faves, pésols, tomàquets, pebrots, maduixes, que sobretot es produïen pel consum de la casa. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87293 | Can Calopeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calopeta | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | Zona d'interès paisatgístic que es troba a ponent del terme municipal. Es tracta d'un paisatge d'antics conreus, amb fruiters, restes de terrenys dedicats a vinya i unes magnífiques vistes cap al municipi, i les elevacions i valls suaus que es generen al voltant. | 08158-132 | Camí de can Calopeta, s/n | El nom li ve de la masia de Can Calopeta, avui desapareguda. Aquesta masia tenia era de batre. Se sap d'una colla de joves que a la sortida de l'escola tenia l'afició d'arribar-se fins a can Calopeta, a empipar la mestressa que filava a la qual cantaven una cançoneta: 'Serra vella, la vella Calopeta, que quan fila sempre es peta' (Faura Arís, 1996: 172). | 41.4485600,2.0148700 | 417713 | 4589022 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87293-foto-08158-132-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||||
| 87480 | Torre SGAB | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sgab | XX | Xemeneia metàl·lica que és utilitzada en el procès d'aireació d'aigües. Te secció circular i està envoltada d'una estructura metàl·lica. | 08158-319 | Llera del riu Llobregat | 41.4353800,1.9966400 | 416173 | 4587576 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87480-foto-08158-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87480-foto-08158-319-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||||
| 87324 | Torre Montserrat/Villa Rosita/Xalet Els Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-montserratvilla-rositaxalet-els-pins | XX | Es va modificar substituint elements ornamentals originals, com ara un escut que representaria la Mare de Déu de Montserrat i unes ceràmiques rodones a manera de grans botons que ornaven el perfil exterior de l'onda generada per la mansarda a la façana oest. També va desaparèixer el barri modernista sinuós que l'envoltava. | Xalet a quatre vents de planta quadrangular, amb teulada en mansarda de teula plana de pissarra. Te lucernaris a banda i banda de la teulada, de posició horitzontal (orientats a nord-sud), i a les façanes est i oest s'obren grans finestrals de brancal recte i traça vertical de grans dimensions. Consta de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa, en la seva façana orientada a l'oest, es genera una galeria interior, oberta cap a un pati enjardinat, i precedida de dues arcades enllaçades en arcs carpanells de gran llum. Hi ha un predomini de les obertures verticals a tot l'edifici, i la major part d'aquestes es tanquen mitjançant persiana de llibret. | 08158-163 | Carrer de Cal Pongrau, 8 | En una fotografia de Lucienne Roisin de la dècada 1910-1920 s'esmenta com 'Xalet Els Pins'. És un dels múltiples xalets que la gent de Barcelona va construir al poble, en un moment en que es considerava el clima del Papiol com a extraordinari per a la salut, i el poble va ser un punt d'atracció per a molts burgesos de Barcelona. | 41.4366300,2.0040100 | 416790 | 4587708 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87324-foto-08158-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87324-foto-08158-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87324-foto-08158-163-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les torres de major interès tant per volum com per la seva original fesomia. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87249 | Carrer del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-carme-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XVIII-XX | En part s'ha modificat el seu valor arquitectònic com a conjunt | Vial urbà que s'inicia per l'est, a la plaça Gaudí, donant així continuïtat al carrer Major continuant en direcció oest fins a perllongar-se cap al barri de Can Puig, tot incloent la zona esportiva del municipi, i donant continuïtat a la part antiga del nucli urbà. En el seu traçat, resulten interessants un bon nombre d'edificacions i elements que dibuixen l'urbanisme d'aquest sector del Papiol: alguns de caire tradicional agrari, com pot ser ca l'Adjutori, una de les cases més antigues del Papiol, la qual conserva la seva disposició de pairalia, amb portal adovellat i finestral reixat, i d'altres corresponents al període d'estiueig de finals dels segle XIX i inicis del segle XX, com poden ser Cal Girona, edifici que destaca de manera singular, la Casa Brunet, també coneguda com a Cal Carrabina/Torre del Pi/Cal Senyor Domènec/Vil·la Maria, Cal Poch, amb la singular cúpula de trencadís, la casa unifamiliar de la Senyora Manuela, els murs del jardí del Senyor Brunet, que li donen un caire molt singular a aquest espai o alguns interessants edificis de veïns entre mitgeres. També dona a aquest carrer el cementiri municipal, i una pèrgola contemporània, que genera un esplèndid mirador a la vall del Llobregat, i una interessant zona d'ombra en aquest sector urbà. | 08158-88 | Carrer del Carme | Aquest carrer es va crear urbanísticament parlant l'any 1968. Abans, formava part d'un camí antic al costat del qual s'anaven alineant les cases ja a finals del segle XIX. Com que és un carrer que menava, a manera de camí, cap al terme del nucli urbà, l'any 1836 es va construir al seu costat, en una zona fora del nucli habitat, el cementiri municipal. Aquest ocuparia les antigues terres de Can Barba, exactament el paratge conegut com 'la Païssa de Casa Roger'. | 41.4392900,2.0132500 | 417566 | 4587994 | 1968 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87249-foto-08158-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87249-foto-08158-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La vila es prolongà vers el NE. a la llera d'aquest vial, suposant la continuació de l'antic carrer Major i carrerons adjacents. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||
| 87253 | Carrer del Migdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-migdia | XIX-XX | S'han fet modificacions d'obertures de façana per tal de donar més claredat a l'interior dels habitatges, apart de l'incorporació de materials estranys, com és el cas de la número 5. | Vial que segueix una curva de nivell al pendent que baixa del castell, per la vessant meridional del turó, en el qual s'enlaira la població. El vial està flanquejat per tot un seguit d'habitatges, de planta baixa i pis, moltes de les quals han patit transformacions en moments recents, tot modificant l'estructura de façana amb l'ampliació de obertures i remodelació de portes. En ocasions aquestes transformacions han incorporat elements que trenquen l'estètica del conjunt, com ara el sócol de l'habitatge número 5. Urbanísticament parlant, aquest carrer arranca el seu traçat en la confluència del carrer Llibertat amb l'Avinguda de la Generalitat. | 08158-92 | Carrer del Migdia | Les cases han anat remodelant molt les seves façanes als darrer anys, però en general reflecteixen un moment constructiu a cavall entre el segle XIX i principis del XX. | 41.4387000,2.0109500 | 417373 | 4587931 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87253-foto-08158-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87253-foto-08158-92-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'urbanisme en aquest vessant meridional de la població va crèixer bigarradament, buscant una situació privilegiada en el substrat rocós dins el qual se situa la població. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87185 | Calvari/Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvarivia-crucis | Museu de Ceràmica de l'Alcora (s.d.). Museu de Ceràmica de l'Alcora. Guía de visita. Alcora: Ajuntament de l'Alcora. | XX | Manca la número 8, i també la llegenda de la número 10. Hi ha dues restaurades recentment. | Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi del Papiol. És l'expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d'estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari. S'ubiquen a les façanes d'alguns habitatges del centre i carrers principals del Papiol, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer. Tot i que les estacions del viacrucis són catorze,pel fet de referenciar en origen els moments de la passió de Jesucrist, només es conserven 13 a l'actualitat, ja que s'ha perdut la corresponent al número 8. Les estacions són les següents: 1- Ponç Pilat condemna a mort a Jesús. 2- Jesús és obligat a carregar la creu. 3- Jesús cau per primera vegada. 4- L'encontre de Jesús amb la seva mare. 5- Simó Cirineu ajuda a portar la creu. 6- La Verònica. 7- Jesús cau per segona vegada. 8- L'episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses. 9- Jesús cau per tercera vegada. 10- L'espoli i escarni de Jesús. 11- La crucifixió. 12- Les darreres paraules i mort de Jesús. 13- El davallament de la creu. 14- Sant enterrament. Està fet amb rajoles de ceràmica cuita i vidrada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a ma amb la tècnica de l'estergit. Els plafons del Via Crucis es desenvolupen en dos cossos de rajoles separades: el de l'escena de la passió es situa a la part superior i està format per quatre rajoles quadrades que conformen l'escena, tot constituint un plafó unitari quadrat, i per sota d'aquest plafó, hi ha un altre de rectangular, més petit, que inclou les llegendes que estan formades sempre pel número d'estació, i per sota, l'evocació del punt de la passió, que es plasma en una reflexió moral lligada a la descripció de l'escena superior. A tots ells es pot llegir el nom de l'artista, el qual, sembla va fer la decoració, però no sabem si la cuita: J. Cotanda. També, per sota, consta el nom del llloc de producció: Alcora. Els plafons devocionals del via crucis que es poden contemplar al municipi del Papiol són els següents: Estació 1, carrer de Mossèn Rull, número 3: 'I/Jesús, víctima escollida,/és condemnat a la mort,/per adornar-me eterna vida,/ell sofreix tan trista sort'. Estació 2, carrer de Mossèn Rull, número 41: 'II/ Jesucrist la creu pesada/porta al coll per amor meu: /jo mateix li he carregada/ al pecar contra mon Déu!' Estació 3, carrer de Doctor Fleming, número 24: 'III/Jesús, per volta primera, /cau de cansament rendit: /son creu tornaré lleugera/si a sos peus caie penedit' Estació 4, carrer de Barcelona, número 21: 'IV/Al carrer de l'Amargura/Mare i Fill s'han contemplat./Mira'ls bé, vil creatura: /quin martiri els has causat!' Estació 5, carrer de Barcelona, número 2: 'V/Jesús li dona ajuda/de mal grat el Cireneu:/per mes culpes merescuda,/no voldré portar ma creu?' Estació 6, carrer de l'Abat Escarré, número 19: VI/Verónica compassiva/eixuga aquell front sagrat/de la sang, pols i saliva/amb qué jo l'he profanat. Estació 7, carrer e l'Abat Escarré, número 35: VII/Com la creu és tan pesada/defallit cau novament/cau Jesús cada vegada/que jo trenco un manament. Estació 8 (s'ha perdut). Estació 9, carrer Carme, numero 6: IX/Jesús, tercera vegada,/sense forces ha caigut:/ai! que cara l'ha pagada/ma obstinada ingratitud. Estació 10, Plaça de Joan Fuster, número 3: anepígrafa (s'ha perdut) Estació 11, carrer Carme, número 9: XI/Amb furientes martellades/és Jesús clavat en creu;/jo sò qui les hi ha donades/amb nos ofenses a Déu. Estació 12, carrer de la Salut, número 1: 'XII/Després de llarga agonia/el Bon Jesús ha expirat:/davant seu, ¿no ploraria/el gran crim d'haver pecat? Estació 13, carrer de Montserrat, número 2: XIII/Rep Maria amb amargura/el cos de son Fill diví/amb ma vida tan impura/jo he sigut el seu botxí. (restaurada la llegenda) Estació 14, carrer Passatge de Santa Eulàlia (al lateral de Can Ros de Cal Monmany): XIV/Dins el sepulcre reposa/el Cos del meu Redemptor:/agraït, damunt la llosa/voldria morir d'amor. | 08158-24 | Nucli urbà antic | Després de la guerra civil es va instal·lar el Via Crucis a diversos llocs del nucli antic de la ciutat. L'artífex dels diversos plafons ceràmics podria ser José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l'ermita del Calvari. José Cotanda va fundar l'any 1944 'La Ceràmica Artística' i el 1976 serà l'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora, que tancarà les portes el 2008. | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 1945-69 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | José Cotanda Aguilella | Es desconeix l'autor dels textos. Les rajoles formen part de la memòria col·lectiva del Papiol i apareixen decorant les façanes d'algunes de les cases del poble. | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||
| 87322 | Llegenda de la dona de Cal Faci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-dona-de-cal-faci | XIX | Una dona de Cal Faci (després Can Bou), va tenir un atac de catalèpsia, i la família, pensant que era morta, va decidir deixar el cadàver a l'església durant la nit i fer l'enterrament al dia següent. Algú va voler robar les arracades de la difunta i, en treure'ls-hi, la difunta es va despertar. El lladre va fugir. Es diu que la dona era de cal Faci del carrer del Ferrocarril, casa que 'fou derruïda quan es va construir la de can Bou' (Martí Albanell, 1926). | 08158-161 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||||||||
| 87371 | Rellotge de sol 2 de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2-de-can-maimo | Arxiu Fotogràfic del Club Excursionista de Catalunya (AFCEC-EMC-X-2104).- Blog Patrimoni i Muntanyes d'en Joan M. Vives i Teixidó. https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX | Pràcticament desdibuixat | Ubicat en la façana d'un edifici secundari que queda a ma esquerra de la façana de l'edifici principal de la masia. Està orientat sud-est. És un rellotge pla, i de forma rectangular disposada verticalment. Presenta un marc fosc, en el qual estan lleugerament marcades les línies horàries. El gnòmon és de vareta simple. | 08158-210 | Can Maimó | 41.4521200,2.0079800 | 417142 | 4589424 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87371-foto-08158-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87371-foto-08158-210-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El seu estat de deteriorament impideix la seva lectura. Referència: 5724 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87188 | Torre de can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-colomer | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVII | Torre de planta quadrada i tres pisos d'alçada, amb teulada a quatre aiguavessos, que s'alça a un costat de l'antic Camí Ral, al davant de l'actual masia de Can Colomer. Presenta la porta d'accés pel flanc sud, i pocs buits a les façanes, tots quadrats i amb marcs de carreus de pedra buixardada. L'escassedat de buits correspon a la seva funció, molt probablement de guaita i defensa. Destaca, d'entre tots els buits, el de la paret orientada a nord: a la planta baixa i a tocar del sostre d'aquesta hi ha una pedra foradada que probablement correspongui a l'antiga sortida de la xemeneia que escalfaria l'estança. Està feta de maçoneria, amb carreus en algunes cantonades, i ràfecs plans entre el segon i tercer pis. A dalt, al fris previ a la teulada, es conserva, a la façana sud, una cartel·la amb roleus laterals, pintada a la mangra, amb la data de la construcció: 1663. | 08158-27 | Ctra de Caldes, s/n | Amb molta probabilitat es tracta d'una torre de vigilància al costat del camí Ral, que podria haver protegit un mas anterior a l'actual. Al seu costat es van fer diverses edificacions que constituexen l'origen de l'actual nucli del Papiol de Baix. Tot i que la torre presenta la data de 1663, per l'aparell (la part inferior de carreus petits i la resta de maçoneria) i l'estructura constructiva podria indicar una edificació anterior (podria ser del segle XV). La coberta piramidal, segurament en posició més baixa que el nivell original, és més tardana. | 41.4303500,2.0042400 | 416802 | 4587010 | 1663 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87275 | Jaciment Paleontològic del Terral Sílvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-terral-silvia | Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Es troba amenaçada la seva conservació per l'impacte de l'activitat minera i de remoció i trasllat de terres | Terral d'argiles vermelles en el qual es pot trobar una mostra important del període Burdigalià. De fet, es pot considerar la continuació del jaciment paleontològic de can Cerdà., que es troba a continuació. Es tracta d'un jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè Inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers (micro i macro). Crusafont et al. citen en l'any 1955 quatre jaciments paleontològics del Miocè Inferior en el terme del Papiol: Can Cerdà, Can Canals, Can Mas (IPAC 12898) i el Papiol (Vila), aquest darrer equivalent al de Les Escletxes (IPAC 13128). A la fitxa de can Cerdà s'agrupen els antics jaciments paleontològics de Can Cerdà i Can Canals, que es troben en l'interior de l'actual explotació d'argiles Sílvia (Suministros de Arcillas, SA - SASA), i per sota del Dipòsit Controlat de Runes del Papiol amb què es rebleix una part exhaurida d'aquesta explotació, per la qual cosa es considera l'estat d'aquest jaciment destruït. L'entrada a la pedrera Sílvia, pel seu costat nordoest, es troba junt al mas de Can Canals, mentre que el de Can Cerdà, que estava dins i a prop del seu costat nordest, està destruït i desaparegut amb motiu de l'explotació d'argiles. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta en un talús a l'entrada de l'argilera Sílvia donant com a resultat una resta fòssil òssia consistent en una epífisi distal de tíbia d'un mamífer indeterminat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Listriodon lockharti, Cainotherium miocenicum. Liptoterns: Lanthanotherium piveteaui. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Perissodàctils: Aceratherium sp. | 08158-114 | La Soleia | El període Burdigalià és un estatge faunístic del Miocè. Comprèn el períod'entre fa 20,43 ± 0,005 milions d'anys i fa 15,97 ± 0,005 milions d'anys. El seu nom va ser establert pel paleontòleg rossellonès Charles Depéret. | 41.4472400,2.0074800 | 417094 | 4588882 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87275-foto-08158-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87275-foto-08158-114-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Tota la runa de la Nova Icària de Barcelona omple el forat del costat, ja explotat. A l'oficina de l'empresa que fa l'explotació del terral hi ha una important col·lecció de fòssils d'aquest terral.Seria molt important conservar una part del jaciment per a futures investigacions | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87407 | Tanca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-pedra | XX | Tanca de pedra irregular vista i factura orgànica. Presenta una senzilla decoració recargolada en els pilars de la porta que fa la funció d'accès a la part trasera de l'habitatge que te l'entrada principal pel carrer d'Aribau, 21, i que es situa a la part alta del solar que fa un pendent molt abrupte. La tanca forma part del barri que dona accés al solar per la part del carrer de l'actor teatral Joan Santacana. | 08158-246 | Carrer de l'actor teatral Joan Santacana, s/n/Carrer de B. C. Aribau, 21 | La seva traça és similar a l'arquitectura modernista de pedra que hi ha en diversos edificis del Papiol, així com a la de l'habitatge amb el qual llinda el solar: Cal Xancó. | 41.4360700,2.0051100 | 416882 | 4587644 | 1920/30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurull? | La traça és similar a la del jardí de Cal Brunet. | 119|98|105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87387 | Can Pagès del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-del-mas | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVI | L'antropització del territori en el qual s'enclava aquest jaciment ha produït aquest estat de conservació | Restes de parets de l'antiga masia que estava situada en un altiplà a mig camí de l'ermita de la Salut, orientada a migdia. Entre bardisses queden restes de parets. | 08158-226 | Camí Antic de la Salut, s/n | Can Pagès del Mas era una pròspera masia que al segle XVII estava situada en un altiplà a mig camí de l'ermita de la Salut, envoltada de terres de cultiu, amb una entrada que estava orientada a migdia i al Papiol. Se sap que un dels seus propietaris, Miquel Pagès del Mas, l'any 1607, va llegar a la parròquia uns valuosos canelobres de planta de 60 cm d'alçada que sempre han presidit els actes solmennes de la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol. La tradició oral diu que la major part dels membres de la família, van morir en un moment d'epidèmies, i que només es va salvar un fillet. Un dia, aquest noiet va ésser trobat mort, al torrent, prop d'un bassal d'aigua. Al seu costat hi havia una font que s'ha perdut (Faura i Casanovas: 1999: 192). | 41.4458400,2.0186500 | 418025 | 4588716 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87387-foto-08158-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87387-foto-08158-226-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87354 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-363 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Virtualment desapareguda | Restes d'una cabana de pedra seca de planta cicrcular, gairebé desapareguda. La llargada de la construcció és d'1,60 m i l'amplada màxima és d'1,40 m. La porta té una amplada de 45 cm i una altura d'1,05 m. El gruix de les parets és de 50 cm. | 08158-193 | Camí de Can Puig | 41.4380100,2.0223600 | 418325 | 4587843 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87425 | Rellotge de sol de Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mas | https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX | Rellotge pintat sobre un lliscat marmori. Te l'orientació sud-est,si bé el gnòmon, de vareta simple, declina sud-oest. Les línies horàries són de 7 a 3, xifres romanes. | 08158-264 | Can Mas | 41.4414400,1.9989800 | 416376 | 4588246 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87425-foto-08158-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87425-foto-08158-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87425-foto-08158-264-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha tingut accès a l'interior del barri de la masia. Referència: 5723 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87369 | Rellotge de sol de Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-domenec | https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Dom%C3%A8nec_(el_Papiol). https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX | S'està esborrant la pintura, especialment dins el camp del camp interior blanc. | Rellotge pintat de blanc i blau i esgrafiat. Està situat a la façana principal de l'edifici central, a la banda dreta de la porta principal d'accés, i a prop del balcó. Conserva el gnòmon. Presenta un marc rectangular en el que s'inscriu la data al registre inferior (1868) i els números. El fons està pintat de blanc (casi gairebé perduda la pintura). En la llegenda, les lletres són de color blau. En els altres tres costats hi ha una sentència: 'Les hores fugen - de pressa fugen - i no tornen més'. | 08158-208 | Can Domènec | La inscripció del rellotge de sol (1868) assenyala la data en què varen tenir lloc les reformes de l'edifici, quedant tal com el veiem ara. L'estucat i l'ornamentació de la façana són d'aquesta època. Al segle XIX van ser moltes les reformes i ampliacions que es van fer a l'edifici, relacionades probablement amb el floreig de l'aprofitament de la vinya i la seva transformació en vi, activitat econòmica molt important en aquesta època. Prova d'allò és la grandària del celler que es troba a la planta baixa de l'edifici central de la masia. L'edificació original va ser construïda a finals del s. XV o principis del s. XVI i l'interior conserva restes de l'època. El 1909 es va envoltar el recinte amb una gran tanca, però fins al moment passava el camí per davant de la casa. | 41.4581500,2.0195400 | 418115 | 4590082 | 1868 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 1058 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||
| 87427 | Rellotge de sol de Ca l'Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-ladjutori | https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX-XXI | Repintat. Es troba en bon estat, tot i que força tapat per la vegetació que cobreix la façana. | Rellotge pintat a la façana principal de Ca l'Adjutori, que dona al carrer del Carme, 1. Esgrafiat i pintat: en blanc el fons i les línies i dibuixos de color vermell. Presenta forma de vieira, i te una orientació sud-oest. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, de 8 a 5, assenyalades per xifres aràbigues. | 08158-266 | C./ Carme, 1 | 41.4393100,2.0129500 | 417541 | 4587997 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 1358 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87426 | Rellotge de sol del Molí de l'Argemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-largemi | https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XVIII | Es troba pràcticament desdibuixat i molt alterada la base de la pintura que li dona forma al rellotge. | Rellotge ovalat, envoltat d'ornaments de color vermell casi gairabé desdibuixat. Està ubicat a l'alçada del primer d'un dels cossosde l'edifici del molí construit majoritàriament de maons sólids. Declina a llevant. Ha perdut el gnòmon, i les línies horàries estan molt esborrades. | 08158-265 | Molí de n'Argemí | Per la seva tipologia, sembla haver estat fet a finals del segle XIX. L'edifici on es troba és molt probable que es tracti de l'antic molí que ja surt a la documentació l'any 1328, d'acord a documents conservats a l'arxiu del castell de Papiol: allà es diu taxativament que el molí d'Argemir era el molí antic del senyor del castell. Si és així, es pot assimilar al molí que s'esmenta en un asentència arbitral de l'any 1327, en el qual es detallen els problemes que hi havia entre els pagesos del Papiol per les reparacions que estaven obligats a fer al molí del senyor del castell: Raimon de papiol, fill de Galceran (Orive, 2011: 108). El molí es esmentat al segle XIX, com a molí fariner i el Nomenclàtor de la Província de Barcelona. El descriu com 'molí situat a 1 km de la capital de l'ajuntament, edifici de dues plantes habitat constantment'. Va ser també habitatge dels treballadors del molí paperer, i hi van viure fins a quatre famílies. Aquestes famílies tenien la responsabilitat de regular el pas d'aigua del canal de qualsevol pujada de cabal (Faura Arís, 1996: 218). Dins l'edifici hi ha senyals de diferents riuades, la darrera l'any 1962, que provocà l'abandó definitiu de l'habitatge. | 41.4295800,2.0013600 | 416560 | 4586927 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87426-foto-08158-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87426-foto-08158-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87426-foto-08158-265-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 4821 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87401 | Rellotge de sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2 | XX | Rellotge de sol vertical, declinant. Està pintat en tons rosats i ubicat a la façana lateral de la casa de Ca l'Estrada. Es tracta d'un rectangle esgrafiat que presenta les XII hores. La busca surt d'un sol somrient, a l'estrem superior, esgrafiant dins d'un camp que es presenta a manera d'escut. Porta la correcció per longitud. Al costat de cada línia horària apareix una línia més curta: les primeres indiquen l'hora del meridià 0º i les segones, l'hora solar del Papiol. Per sobre i per sota, sengles cartel·les en forma de bandes recullen les següents llegendes: 1, A LA SUPERIOR: 'pentagrama amb clau de sol i tres notes musicals: Si-fa-sol. SOC UN REI'. 2, A LA INFERIOR: 'SI ESTA NUVOL-1956-SOC UN NINGÚ'. Conserva el gnomon, que es troba recolçat per un suport metàl·lic, en un molt bon estat. | 08158-240 | Ca l'Estrada, Plaça de Rafael Casanova, 1/Cantonada Avinguda de la Generalitat | 41.4367400,2.0101600 | 417304 | 4587714 | 1940/56 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87401-foto-08158-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87401-foto-08158-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87401-foto-08158-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||||
| 87429 | Rellotge de sol de Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-rei | XIX | Només queden visible el cercle-marc de l'esfera i el gnomon. La resta del dibuix i decoració pràcticament estan perduts | Rellotge de sol vertical, de marc oval, que es situa a la façana principal, a l'esquerra de la porta principal de la masia. Es troba absolutament desdibuixat (només s'endevina el marc d'un color més fosc que el camp dedicat al marcat de les hores), Conserva en bon estat el gnòmon. que és simple. | 08158-268 | Cal Rei, Camí de Can Puig, 8 | Probablement aquest rellotge correspongui a un moment posteior a la data original de la porta adovellada: 1814, ja que l'encalat de la façana sembla haver-se efecdtuat a sobre d'aquesta data. | 41.4348300,2.0212800 | 418231 | 4587491 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87429-foto-08158-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87429-foto-08158-268-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87428 | Rellotge de sol de Cal Senyoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-senyoret | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XX | Ha estat restaurat recentment, com tota la masia | Rellotge de sol vertical ubicat al costat all costat esquerra de la porta d'accés a la masia. Està emmarcat per filets de terrissa per l'exterior, i a l'interior, marc pintat de blanc que conté una línia corba gruixuda que és el marc en el qual està disposat un gnòmon simple. Dins el marc blanc es desenvolupa la numeració de les hores en números aràbics que segueixen el següent esquema de distribució: a esquerra 6,7,8, 9; per sota 10, 11, 12, 1, 2; i pel lateral dret, 5, 4, 3 (expressats de dalt a baix i d'esquerra a dreta). | 08158-267 | Cal Senyoret, Camí de Can Puig, 7 | La casa es coneix al 1764 com a Cal Senyoret, però també s'havia dit Cal Font del Puig. L'any 1738 l'habitava Josep Font Mestres i l'Eulàlia Trilla Alujas, i durant vàries generacions havien estat els Font els habitants, per això en principi s'havia dit Cal Font del Puig (Ahicart et al., 2019). | 41.4347400,2.0210200 | 418209 | 4587482 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87428-foto-08158-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87428-foto-08158-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87428-foto-08158-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 1355 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87496 | Rellotge de sol a Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-cal-mariano | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Rellotge de sol circulat ubicat a l'alçada de la primera planta de Cal Mariano, orientat a sud. Es troba encerclat per un marc que fa d'esfera pintada en to vermellós, amb quatre marques horàries molt simples. Conserva el gnómon. | 08158-335 | Carrer Barcelona, 26 | Cal Mariano, també coneguda com a Ca l'Isidre del Tita, pel seu propietari, Isidre Pagès Barga (1834). La família era una branca lateral dels Pagès de cal Tita: l'isidre Pagès i la seva esposa, Teresa Julià Badía, van iniciar la nissaga. El seu fill, Joan es va casar el 1901 amb Madrona Amigó Pagès, de cal Carlets, que va morir poc temps després del naixement de la seva filla Teresa (Ahicart et al., 2019). | 41.4369200,2.0099600 | 417288 | 4587734 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87496-foto-08158-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87496-foto-08158-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87496-foto-08158-335-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87386 | Salsa de la tia Remei Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salsa-de-la-tia-remei-faura | Covarrubias Horozco, S. (1611) Tesoro de la lengua espanyola. Madrid: ed. Ignacio Arellano y Rafael Zafra. Iberoamericana – Frankfurt am Main: Vervuert, 2006. | XVIII-XX | Poc coneguda | Recepta de salsa. Per a la seva preparació es necesita un bon grapat d'ametlles torrades, un tomàquet petit força madur (dels de penjar va be), un ou cru, sencer, un gra d'all cru, sal, oli i una mica de vinagre, si es vol. Procediment: es comença triturant dins el morter l'all, amb una mica de sal, després les ametlles, el tomàquet sense pell, i poc a poc es va amalgamant amb l'oli i si es vol unes gotes d'aigua que permetin donar-li certa densitat a la preparació (no tindrà mai la consistència d'una salsa all i oli, perquè el seu objectiu és el d'amanir les verdures). També se li pot afegir una mica de vinagre, si es vol. No és una salsa espessida, sinò cremosa tipus romesco i es fa servir per condimentar amanides, sobre tot. | 08158-225 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | És una salsa que es feia servir en la família Faura. Aquesta salsa, que era elaborada per les dones d'aquella família del Papiol, la va traspasar a la dècada de 1950 la Remei Faura a la Mercedes Arís i es va fer servir per la seva germana Adela i la seva filla. Informació oral: Teresa Solias Arís. Es tracta d'una evolució de l'antic almadroc, salsa típicament medieval, herència d'un plat romà: el moretum. L'afegit del tomàquet com a element acidulant és propi a les salses de la península ibèrica a partir del segle XVI. El nom d'almadroc i morter ve de la utilització en la seva elaboració del morter de cuina. Les paraules que designen aquesta preparació culinària tant en època romana com medieval (moretum-almadroc) es relacionen amb el fet de produïrse en la seva elaboració una força de trituració que imprimeix la ma del morter sobre el contingut culinari que allotja el vas. Pel cas del Papiol no es té cap registre documental. L'any 1611 Sebastián de Covarrubias, en la seva obra: 'Tesoro de la Lengua Castellana', ho defineix «Cierta salsa que se haze de azeite, ajos, queso y otras cosas [...] Díxose moretum del verbo griego moreon [...] porque para majar el Almodrote bien, y mezclar todo lo que lleva, se va despegando y rayendo de las paredes del mortero, y juntándose en el hondo para poderse machacar o majar. En fin el nombre aunque los arábigos le ayan disfraçado con su artículo, es corrompido del dicho nombre latino moretum, interponiendo la letra D, moretum, y de allí modrote, y con el artículo al-modrote». (Covarrubias, 1611). La salsa de la tieta Remei és una preparació senzilla, energética, que no incorpora el formatge i que serveix per amanir i donar personalitat als productes de l'horta i la muntanya del Papiol: amanides, tomàquets i ametlles. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una salsa que va passar de generacions en generacions. | 98|119 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87498 | Pedrera a la Serra de Collserola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-a-la-serra-de-collserola | XIX-XX | Abandonada i totalment envaida per la vegetació. | Poc després de passar per la construcció de can Calopeta, seguint el camí que porta des de les cases del Puigmadrona fins a la masia de can Domènec apareix una pista que puja, a la dreta del camí, en direcció cap el Puig Madrona. A uns 500 metres del camí es poden veure , a banda i banda, rastres de que en aquell lloc hi havia hagut una explotació minera a cel obert. La geologia del paratge està formada per licorelles o pissarres. Per sota d'aquesta apareix el batòlit granític de la Serra de Collserola. Sembla que quan arribaven a aquest estrat l'explotació parava. Aquest aprofitament, per les restes que es poden observar, sembla que es realitzava mitjançant la col·locació de tascons metàl·lics que anaven obrint la roca. Els buits que queden a la muntanya demostren que s'anava explotant la pedra formant replans al pendent de la muntanya. | 08158-337 | Serra de Collserola | 41.4499600,2.0172100 | 417910 | 4589175 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87498-foto-08158-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87498-foto-08158-337-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Caldria una senyalització | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87400 | Placa del Passatge Bellreguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-passatge-bellreguard | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XX | Trencada la cantonada inferior dreta del conjunt, de manera que resulta difícil la lectura de l'autor. | Placa de carrer ubicada en un mur de pedra vista que dona accés al passatge del mateix nom. Està feta amb 12 rajoles vidrades de color blanc i presenta la següent decoració: dins d'un cercle de color ataronjat, hi ha representats una balança equilibrada i pel davant d'aquesta, una espasa i bastó creuats amb una poma al centre. Al costat hi diu: 'Passatge Bellreguard', (el nom de la via pública), i per sota, el dibuix acolorit al natural d'un grup de 8 taronges. A la cantonada inferior esquerra hi h a la signatura del ceramista: S. Mari....[està perduda]'. | 08158-239 | Passatge Bellreguard | La placa està feta en homenatge al doctor J. Frederic Barberà, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. Va ser un metge molt estimat al municipi, que va viure a Cal Roig, i que també te dedicat un carrer en El Papiol. | 41.4383900,2.0107800 | 417358 | 4587897 | 1965 c. | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87400-foto-08158-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87400-foto-08158-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87402 | Placa de carrer del Papiol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-carrer-del-papiol-de-baix | XIX | Placa de carrer escrita sobre quatre rajoles vidrades blanques, i a sobre les llegendes amb color blau: 'PAPIOL DE ABAJO'. | 08158-241 | Carrer Papiol de Baix, 7 | Es tracta de la placa de carrer més antiga que es conserva al municipi. | 41.4282500,2.0049700 | 416860 | 4586776 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87402-foto-08158-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87402-foto-08158-241-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||||
| 87525 | Pi pinyer de la Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-la-font-del-lleo | https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_pinyer | XIX | Pi pinyer (Pinus pinea) d'uns 25 metres d'alçada amb una copa circular ben formada que es troba just a sobre de la Font del Lleó. Es tracta d'un exemplar molt gran però no es pot apreciar perquè es troba totalment rodejat d'altres arbres en un bosc prou tancat i humit, a pesar de que es troba molt amut a la muntanya prop ja de la plana on es troba l'ermita de la Salut. | 08158-364 | Corriol sota la Salut | 41.4482100,2.0237000 | 418450 | 4588975 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87525-foto-08158-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87525-foto-08158-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | El pi pinyer, pi pinyoner o pi de pinyons rep el nom científic de Pinus pinea. És una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d'altres espècies europees de pi també es poden menjar, són molt més petits. És originari de la regió mediterrània.És una espècie heliòfila que resisteix molt bé la sequera estival i suporta gelades no gaire extremes.Creix en garrigues, erms i dunes fixades, com al delta del Llobregat. Prefereix terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, generalment prop del litoral.Es troba a tots els Països Catalans fins als 1.000 metres d'altitud. A Catalunya és la novena espècie pel que fa a hectàrees (36.000) i l'onzena pel nombre de peus (19 milions). És abundant a la Selva (8.200 ha), al Maresme (6.600 ha) i al Vallès Oriental (6.000 ha) i és l'espècie dominant a la Serralada Litoral. | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87296 | Pedrera Berta-Galeria de Quars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-berta-galeria-de-quars | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. Fitxa del Geòtop. García Borràs, F.(s.d.) Geòtop 337 pedrera Berta (Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/337_descrip.pdf Pérez de Pedro, P. (2014). 'El complex Mina Berta'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Rubí Centre d'studis Rubinencs., nú. 63, any 33. | XVIII-XX | La mina avui està abandonada. | Pedrera que es troba al vessant nord-oest de la Serra de Roques Blanques, entre els cims de Puig Madrona i de Puig Pedrós de l'Obac, al sud de la Riera de Rubí, entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i El Papiol. Des del punt de vista mineralògic, la Pedrera Berta constitueix un punt de referència important degut a l'excel·lent qualitat dels exemplars de fluorita octaèdrica de color verd que hi apareixen. Explota actualment una granodiorita biotítica d'edat tardi-hercianiana en la qual hi ha encaixats dos filons de direcció NE-SO. constituïts fonamentalment per fluorita en galena, la esfalerita. Aquests filons foren objecte d'explotació pel sistema de galeries a principis del segle XX. És el 'Geòtop 337 pedrera Berta (Vallès Occidental)' de la Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. La fluorita, el seu principal mineral, s'utilitza com a fundent en la fabricació d'acer, en la indústria del vidre i l'esmalt. En els últims anys, la seva pedra ha servit de base per a carreteres, autopistes, vies de tren i altres i nombroses obres. | 08158-135 | Camí de la Pedrera Berta, s/n | La Pedrera Berta és considerada en alguns cercles mineralògics com el bressol de la mineralogia catalana. La seva accessibilitat i sobretot el seu extens registre mineralògic va facilitar el coneixement i popularitat d'aquest indret. En l'actualitat és probablement el jaciment de minerals més visitat de Catalunya, tot i tractar-se d'una explotació privada en actiu. La mina Berta, ara pedrera Berta, es troba en els terrenys que foren comprats el 1908 per Damián Cardoner (per això la mina va prendre el nom de la dona d'en Cardoner, el propietari (Faura Arís, 1996: 279). El primer document que es coneix sobre els terrenys de la mina correspon a l'any 1784. A finals del segle XIX, van ser adquirits pel Jaume Abat i Trabal. Una part passà als propietaris de Can Calopa i l'altra, als descendents del baró d'Esponellà. El 1900, Jaume Abat i Trabal, era el propietari de la mina que aleshores es deia Elisenda, amb patent de plom, que finalment es va obtenir dos anys després. La mina passa per compra de Josep Calopa al baró d'Esponellà, que era aleshores el propietari dels terrenys. El 1908 la mina era de Damián Cardoner. Entre els anys 1908 i 1913 s'arribaren a fer fins a 8 concessions d'ampliació del territori de la mina, entre els termes de Sant Cugat, Rubí i El Papiol, a excepció de la mina Matilde, que quedava exclusivament dins el terme del Papiol. En un principi se n'extreia ferro i una mica de plata. A mitjan de la segona dècada del segle XX, es troba un important aqüífer que cap a la dècada de 1970 ja subministrava aigua a les poblacions veïnes (Pérez, 2014). La seva explotació va comportar l'arribada d'un important contingent d'inmigració peninsular. | 41.4585300,2.0152800 | 417760 | 4590128 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87296-foto-08158-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87296-foto-08158-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La pedrera Berta és considerada el bressol de la mineralogia catalana i el jaciment de minerals més visitat de Catalunya.Ha estat el lloc de pràctiques dels futurs geòlegs de diverses universitats, sobretot per l'extens registre mineralògic que en ella es troba.En un inici la mina es declarà per a l'explotació de ferro, però la intenció dels propietaris era extrere'n galena argentífera. La proporció de plata resultava massa baixa, i finalment, el principal aprofitament seria la fluorita.Aquest mineral ha donat fama mundial al jaciment i, en concret, la seva flourita és coneguda en el món dels col·leccionistes com 'la fluorita del Papiol', essent molt apreciada, sobretot la de color verd intens.Des de fa molt temps, però sobretot des de les darreres dues dècades, nombrosos col·leccionistes i mineralogistes han cercat amb insistència aquest mineral tant per objectius de recerca científica com comercial, fet que ha dut a l'espoliació sistemàtica del jaciment. Tant pel seu color verd intens com per la singularitat dels seus cristalls (cares octaèdriques amb arestes truncades, a més de moltes combinacions cúbiques diferents), la 'fluorita del Papiol' ha esdevingut un dels minerals més emblemàtics de la mineralogia catalana i és coneguda per col·leccionistes d'arreu del món. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87343 | Passatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-0 | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XX | Passatge estret, entre carrers, amb escales, ombrívol i amb una palmera que ombreja els primers trams del pas, i que comunica el carrer Llibertat amb el carrer Migdia. L'accès més interessant es produeix pel carrer Llibertat, en el qual està construït un mur de pedra tractada a la manera d'un paredat escocès, de carreuat de mida diferent. Aquest mur acull la placa de nom del carrer. Aquesta senyalització està feta amb 12 rajoles vidrades de color blanc i presenta la següent llegenda: dins d'un cercle de color ataronjat, hi ha representats una balança equilibrada i pel davant d'aquesta, una espasa i bastó creuats amb una poma al centre. Al costat: 'Passatge Bellreguard', (el nom de la via pública), i per sota, el dibuix acolorit al natural d'un grup de 8 taronges. A la cantonada inferior esquerra hi h a la signatura del ceramista: S. Mari....[està perduda]'. | 08158-182 | Passatge Bellreguard, s/n | L'any 1965 es dignificava aquest passatge, que constitueix un lloc molt emblemàtic per al Papiol. Segons informació oral, aquest passatge porta aquest nom pel fet de rendre homenatge a un metge molt estimat al Papiol: el doctor J. Frederic Barberà, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d'aquella població, ubicada a l'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom. | 41.4384400,2.0107200 | 417353 | 4587902 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87256 | Pas cobert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-cobert | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIII | Pas cobert que actualment forma part d'un habitatge plurifamiliar. És un carreró adossat a l'edifici de la rectoria. L'entrada es fa per un arc de mig punt amb l'interior d'embigat de fusta i sortida també d'arc de mig punt. A un dels laterals veiem senyals d'un arc el·líptic, avui cegat amb pedruscall, precisament al mur que forma part de la paret límit de la rectoria, actualment molt transformada. | 08158-95 | Carrer Mossen Rull, s/n | Aquest pas, és molt probablement del moment de construcció de la Casa Rectoral, un dels edificis més antics de la població, que es va construir al voltant dels segles XIII-XIV. | 41.4389200,2.0103700 | 417325 | 4587956 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una construcció molt interessant dins el conjunt més antic de la població que s'ha mantingut en bon estat a pesar de les destruccions del moment de la guerra civil.Constitueix un espai integrat dins del conjunt medieval de la població, amb diverses afectacions importants en el decurs de la guerra civil (1936- 1939) | 92 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87208 | Font dels Avellaners/Font de Ca n'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellanersfont-de-ca-nesteve | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XX | Es troba bruta i en clar estat d'abandonament | Paret llarga de pedra que segueix el marge. Té una aixeta de bronze amb polsador, la qual actualment no està connectada a la xarxa d'aigües. | 08158-47 | Camí sota ca n'Esteve, s/n | El pou que hi ha al costat de la font es va construir per tal de subministrar aigua al poble,arribant-se a un acord entre l'Ajuntament i del propietari de ca n'Esteve, Celestí Pinya, el qual va cedir, a més, els terrenys en els quals es van construir els safareigs públics (avui enterrats). A canvi, l'Ajuntament li havia de cedir vuit plomes d'aigua pel seu ús. Per tal que el subministrament arribés a tot el poble, es va construir un contrapou a la Plana i un altre contrapou i dipòsit a Les Escletxes (el punt més alt). D'aquesta manera, arribava l'aigua als veïns per decantació, fins al nivell de la rectoria. El dipòsit tenia capacitat per a 40.000 litres d'aigua. La caseta on hi havia la bomba d'aigua arribava a 40 m. de fondària i 2 m. d'amplada (Faura Arís, 1996: 304). | 41.4425500,2.0177300 | 417944 | 4588352 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87208-foto-08158-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87208-foto-08158-47-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A pocs metres de la font i a sota d'uns grans plàtans hi ha les restes de l'antiga font.Al costat de la font es va obrir un pou i es va fer un dipòsit d'aigua, tot això, a la mateixa propietat de ca n'Esteve.Per tal que el subministrament arribés a tot el poble, es va construir un contrapou a la Plana i un altre contrapou i dipòsit a Les Escletxes (el punt més alt). D'aquesta manera, arribava l'aigua al poble per decantació fins a nivell de la rectoria.El dipòsit tenia capacitat per a 40.000 litres d'aigua. La caseta on hi havia la bomba d'aigua arribava a 40 m. De fondària i 2 m. D'amplada (Faura Arís, 1996: 304). | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87211 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-5 | http://fontscollserola.com/?p=300 | XIX-XX | Restaurada recentment per grups de voluntaris | Paret de totxo arrebossada d'on surten 2 canonades, de les quals només raja la que es troba a un nivell superior. Hi ha una dèbil filtració per sota que continua metres avall. La paret frontal està trencada i es veu la cova interior on es recull l'aigua. Encara que està situada a una cota relativament alta, quasi sempre te aigua. El dia 17 de novembre de 2016, els Voluntaris del Parc van fer la seva rehabilitació netejant el camí d'accés i l'entorn de la font. | 08158-50 | Corriol sota la Salut | És una de les surgències naturals més afamades del municipi. El fet de que es trobi per sota de l'ermita de la Salut, la feia un lloc d'importància tradicional. | 41.4481500,2.0237000 | 418450 | 4588968 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87211-foto-08158-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87211-foto-08158-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El dia 30 de juny de 2018 i dins del programa 'Col·laborem amb el Parc' que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, l'Associació 'Fes Fonts Fent Fonting' va col·laborar amb el Grup Excursionista del Papiol en la rehabilitació d'aquesta font, netejant el camí d'accés, la vegetació que envaïa els voltants, l'interior de la petita galeria i construint una bassa per a amfibis. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87317 | Parc Agrari del Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-agrari-del-riu-llobregat | Parc generat a la llera del riu Llobregat, com a un camí continu, d'uns 36 quilòmetres, que uneix Collserola amb el litoral i travessa 16 municipis metropolitans i connecta espais de gran valor ecològic, i que també disposa de passos transversals, accessos des de tots els municipis de la ribera i connexió amb transport públic. Al sector que es troba al Papiol hi ha elements interessants des d'un punt de vista patrimonial, com antics camins, el rec, el molí de Capdevila, el molí de l'Argemí, el torrent de Batzacs, etc. Així mateix, es tracta d'un espai que posa a disposició dels ciutadans una zona pública de qualitat que ofereix un entorn adequat per a tot tipus d'activitats de lleure, esportives, de relació social i de foment de l'educació ambiental, a més de crear noves connexions amb els municipis limítrofs, dins d'un horitzó de reducció de les emissions CO2. El parc, format per la llera i els marges del riu Llobregat, es troba en un espai compartit amb infraestructures viàries i ferroviàries que donen accessibilitat al territori metropolità, però que, alhora, representen una font de contaminació acústica i de l'aire, així com una barrera a la connectivitat ecològica i a la mobilitat a peu o amb bicicleta. | 08158-156 | Parc del Riu Llobregat | 41.4323200,1.9991500 | 416379 | 4587234 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87317-foto-08158-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87317-foto-08158-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87317-foto-08158-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El riu Llobregat ha generat un espai de vida no només natural sinó també humana, que es pot recuperar en aquest espai de lliure, natura i patrimoni. És un espai públic de connexió de la infraestructura verda metropolitana i dels espais verds potencials, que millora la connectivitat dels ciutadans i que, mercès a l'aigua, vertebra un territori en el qual el riu Llobregat te un paper clau en el desenvolupament econòmic, industrial i de les infraestructures de tota la zona | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||||
| 87280 | Resclosa del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-llobregat | XX | en un estat de continua degradació per l'acció de les aigües del riu | Obra de formigó vist, feta transversalment en el curs del riu Llobregat, a prop de la desembocadura de la riera de les Arenes, amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i derivar el corrent cap al Rec. | 08158-119 | A la confluència dels cursos fluvials del riu Llobregat i la riera de Rubí | La resclosa del Llobregat que acumula les aïgues fluvials ja dins del terme del Papiol, va promoure l'aprofitament intensiu de l'aigua a partir del Rec que aquí s'inicia. El 1188 es va construir l'anomenat Rec Vell, que partint del Papiol va servir per abastir diversos molins fariners de la banda esquerra del Llobregat, fet que donà origen a la vila de Molins de Rei. Aquest mateix any es construí un casal amb dotze molins a l'indret conegut actualment com a Molí Paperer. Per a la seva construcció es demanà al rei Alfons el Cast la quantitat de 200 sous i 50 maravedisos. El Rec Vell serà el proveïdor d'aigua al Canal de la Infanta. Una altra resclosa que captava les aigües del riu era situada prop de la Roca de Droc. Abans una de les preses situades en aquest punt anava esbiaixada fins al paratge dels Quatre Bagants. Arran de la construcció del Canal de la Infanta (1819), gràcies a dues rescloses ubicades al Papiol, es van convertir en regadiu diferents parcel·les del municipi. La unió de les aigües del Rec Nou i del Rec Vell permeté augmentar el cabal d'aigua canalitzada i intensificar el procés industrial i agrícola. El riu ha actuat al llarg de la història com a eix dinamitzador del territori circumdant. | 41.4351000,1.9958700 | 416108 | 4587546 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87280-foto-08158-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87280-foto-08158-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87191 | Sínia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia | Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol. Calpe, R. et al. (2006) Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Avui està en desús, i es troba amagada entre la vegetació. La base de l'estructura metàlica està deteriorada.La riuada del 1962 va fer desaparèixer bona part de les sínies del municipi (Faura Arís, 1996: 308). | Màquina senzilla de fosa de ferro, que es feia servir per tal d'elevar aigua de l'aqüífer del Llobregat. Consisteix en dues rodes,la primera horitzontal, a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal mogut per un animal, i la segona, vertical, la qual engrana amb la primera i mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d'una cadena. Les dues rodes estan realitzades amb ferro colat. Era moguda per un ruc o un mul, el qual li proporcionava l'energia suficient per tal de pujar l'aigua subterrània per així regar el horts del voltant, tot conduint aquesta a través de diverses canalitzacions. Funcionava amb una roda de ferro amb calaixos que recollia l'aigua del pou i la deixava caure en un dipòsit. D'aquest dipòsit, l'aigua anava a les dues regadores de terra que travessava el pla del mig. A la base del travesser de fusta que es fa servir per imprimir el moviment hi ha la data de la seva construcció i el nom del manyà: 'José Salvatella. 1880' | 08158-30 | Horts del pla del Llobregat | Els Salvatella eren ferrers a Sant Vicenç dels Horts. Tenien la seva casa al carrer de Barcelona números 114-116, fent cantonada amb el carrer d'Angel Guimerà, on hi havia Cal Manyà o Cal Salvatella (Calpe, 2006). La família Salvatella, va establir al carrer de Barcelona un primer negoci de manyeria. Entre els anys 1872-1886, Pau Salvatella Rodó tributava a la matrícula industrial com a manyà i paral·lelament, els anys 1877 i 1878, Pau Salvatella començava la construcció de maquinària de cavalleries. Uns anys més tard, José Salvatella Pañella tributava com a ferrer. Els Salvatella es van dedicar especialment a les sínies, perfeccionant-ne el disseny, i posteriorment van fer motors de bomba. Durant la Guerra Civil s'hi establiren al taller de la Cooperativa de Mecànics. La família Salvatella, va mantenir la indústria fins a les primeries de la dècada de 1980. Es podria dir que la major part de les sínies de la comarca, com aquesta, van sortir del seu taller. | 41.4323200,1.9991500 | 416379 | 4587234 | 1880 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87191-foto-08158-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87191-foto-08158-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87191-foto-08158-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | José Salvatella | Les sínies van ser una eina de treball important per als pagesos de la comarca. Al Papiol cinc sínies regaven el pla de can Mas, a la dreta del Canal de la Infanta.Una manera de conservar els catúfols era pintar-los amb quitrà per tal de que no es fessin malbé (Faura Arís, 1996: 308). | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||
| 87220 | Museu Municipal del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-del-papiol | Museu que acull peces de la vida qüotidiana del Papiol i donacions de particulars de diversa procedència. Tot el fons conservat està inventariat en un document informàtic en format excel. El número de registres es de 1.600, però no correspon al dels objectes, ja que hi ha col·leccions que només es consignen globalment. Està gestionat per membres de l'associació Museu del Papiol, una entitat local que té com a finalitat investigar, preservar, promoure i difondre el patrimoni material i immaterial del municipi. El recinte del Museu compta amb una exposició permanent, i organitza diverses exposicions temàtiques produïnt en moltes ocasions catàlegs de les mateixes. | 08158-59 | Carrer Doctor Trueta, 6 | El museu te el seu origen en l'Associació Museu del Papiol, impulsada per l'escultor Eduard Serra, és qui fa tasques de dinamització i conservació del Museu. Es va formar l'any 2012 amb un grup de voluntaris i voluntàries compromesos amb el patrimoni municipal i la recuperació de la memòria històrica del poble. El fons és el resultat de diferents donacions de particulars. Inclou sobretot objectes de valor històric i testimonial, amb una especial rellevància per aquells que corresponen a l'etapa de la postguerra, la vida qüotidina, la pagesia i els oficis menestrals. | 41.4360100,2.0071900 | 417055 | 4587636 | 2012 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El Museu, ubicat dins l'antic menjador de les antigues escoles públiques de la població, obre l'últim diumenge de cada mes, d'11.30 a 13.30 h. La seva col·lecció, que es de propietat privada i accés públic, aplega el material recollit pels membres de l'entitat amb el propòsit de recuperar el patrimoni local.També es poden fer visites concertades prèvia petició als seus encarregats.Els membres de l'associació s'encarreguen de la neteja i mateniment dels objectes. | 94|98|83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87380 | Els Esperons/murs de contenció del torrent de Batzacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esperonsmurs-de-contencio-del-torrent-de-batzacs | Huélamo, JM., et al. (2014) El mur del Rierot, un element del patrimoni cultural de Viladecans. http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2015/06/Poster-Viladecans-5-final.pdf | XVIII-XIX | En algunes zones del seu traçat es troben en estat de deteriorament | Murs fets majoritàriament de pedra vermella, que serveixen de canalització i alhora, de contenció de terres dels efectes erosius del torrent. Aquests murs servien i serveixen, en la seva part superior, de camí per anar als horts. Es tracta d'un pas molt estret que conduïa des dels horts cap al poble i a l'inrevès, arribant just davant el pont de ferro. | 08158-219 | Torrent de Batzacs, a la zona d'horta | 41.4328800,1.9987600 | 416347 | 4587296 | a. 1840 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Resulten un element singular dins del paisatge del municipi, a la zona més propera del riu Llobregat. Són una bona mostra de construcció tradicional amb la pedra vermella de la zona.El poder del torrent de Batzacs, com el de la majoria dels cursos d'aigua irregulars que dibuixen el municipi, i el mateix riu Llobregat, sempre ha estat absolut. Anys rere anys, la gent de la comarca va anar construint terraplens, murs de contenció, rescloses, dics, tanques, reparos i estacades o alarts, o fins i tot van ocupar-se de la plantació d'arbres com els salzes, àlbers o els tamarius, a fi que la turbulència de les aigües no fes malbé la seva font principal de riquesa: l'agricultura.El mur i els seus esperons haurien servit de protecció en el cas d'avingudes d'aigua, i també com a contenció de la terra que era aprofitada per la seva fertilitat. Amb molta probabilitat, es va aixecar per a defensar les hortes davant el desbordament del torrent i la seva força, alhora que es feia servir com a camí que comunicava la zona d'horta amb la part baixa del poble. | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87261 | Monument als morts de la riuada de 1962 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-riuada-de-1962 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Monòlit de pedra calcària, d'1,5 m d'alçada x 0,80 cm de gruix. Està desbastat i picat per la part frontal (la posterior no està desbastada), amb un espai que sobresurt en relleu, repicat amb buixarda fina, disposat per a incloure la llegenda. L'espai reservat en relleu, està precedit per una mena d'escut amb coloms en relleu que s'uneixen pels caps en una mena de flor central. A continuació, per sota, es desenvolupa la llegenda epigràfica que commemora els luctuosos successos de la riuada del Vallès de 1962. La inscripció està gravada a la pedra escrita en lletra capital majúscula, a excepció del lloc i la data, que no corresponen a aquest tipus de lletra monumental, i que es situa al peu, a la dreta, també en majúscules. Diu el següent: 'A LA MEMORIA DE CUANTOS PERECIERON EN LAS TRAGICAS INUNDACIONES DEL VALLES EL DIA 25 DE SEPTIEMBRE DE 1962, Y DE LOS CUALES 157 CADAVERES FUERON RECOGIDOS EN ESTOS CAMPOS QUE FUERON ARRASADOS Y DEVASTADOS POR LA FURIA DE LAS AGUAS Y EN PRUEBA DE GRATITUD A CUANTOS CON SUS ESFUERZOS CONTRIBUYERON A SU RESCATE: Y RECUPERACION DE LOS DAÑOS CAUSADOS. PAPIOL 25-9-1965'. | 08158-100 | Horts del pla del Llobregat | A la nit del 25 de setembre de 1962 es va produir la tragèdia més gran de la història recent del Papiol. Les pluges torrencials van fer estralls a tot Catalunya, sobretot la zona dels Vallès i Baix Llobregat. Terrassa, Sabadell, Ripollet, Rubí, Papiol, Molins de Rei i altres poblacions van viure una nit de tragèdia i de por. Es van produir aproximadament uns 600 morts i desapareguts -al terme del Papiol, però, no hi van haver desgràcies personals. Al Papiol es van recollir 157 cadàvers que la riera va arrossegar. Darrera de la tragèdia es van succeïr moviments de solidaritat i ajut: Mica en mica van arribar les indemnitzacions i després, en honor de tots els damnificats i en memòria de les víctimes, s'aixecà el 25 de setembre de 1969, un petit monòlit al costat de la casa d'aigües, i a tocar el torrent de Batzacs (Faura Arís, 1996: 102). La memòria d'avingudes i aiguats que, de manera important, van afectar al Papiol són les corresponents a les dates següents: -2-6 de gener de 1826: riuada (documentada per Bartomeu Massaveu , rector de Santa Eulàlia). -24 d'agost de 1842: riuada de Sant Bartomeu. 23 de setembre de 1845: temporal de Santa Tecla (segons testimoni d'Antoni Canals fou 'causant d'infinitat de maleses'). -16 de gener de 1898: riuada de Sant Antoni (destrucció del convent de monges). -21 de setembre de 1901: riuada. -13 d'octubre de 1901: riuada. -16 d'octubre de 1901: riuada. -22 d'octubre de 1901: riuada. -7 de novembre de 1901: riuada. -29 de setembre de 1913: riuada de Sant Miquel (destrucció de la resclosa del desaparegut Molí Paperer). -1940: pluges intenses. -1942: pluges intenses. -1943: pluges intenses. -1944: pluges intenses. -25 de setembre de 1962: destrucció del pla de can Mas i el del Colomer, amb un resultat de 157 morts. -Setembre de 1971: riuada. -6 de desembre de 1971: riuada. -8 de novembre de 1982: caiguda del pont de pedra de la N-II de Molins de Rei. | 41.4356900,2.0006300 | 416507 | 4587607 | 1967 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | En la parla tradicional papiolenca les crescudes del Llobregat es coneixen amb el nom de carbassers, per la quantitat d'aquests fruits que s'acumulaven a les vores del riu després del pas d'una riuada. | 98|102 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87213 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-1 | XX | Monument que està format per una base de formigó, en forma de paral·lelepípede, dins la qual es troben, en plànol vertical, i de manera visible, a mitja alçada del formigó, quatre feixos de barres de ferro corrugat, els quals estructuralment consoliden la forma de la base per les cantonades. En una de les cares de superfície de la base, hi ha una llegenda grafitejada: 'EL PAPIOL A RAFAEL CASANOVA' | 08158-52 | Plaça de Rafael Casanova, s/n | Aquesta obra va ser realitzada per l'artista local Eduard Serra, impulsor del Museu del municipi. | 41.4367900,2.0101200 | 417301 | 4587720 | 1990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Eduard Serra | Es troba al costat d'un conjunt de pedres sense desvastar que formen els sustrat geològic del poble, així com a la placeta que hi ha al davant de Ca l'Estrada.Un petit enjardinament format per una adelfa i una bardissa de cirerers xinesos, complementen el conjunt i donen singularitat a la visualització de l'escultura. | 98|111 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87263 | Monument als Morts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-guerra-civil-0 | XX | Es troba un xic deteriorat el parament | Monument en forma de paralelepíped molt allargat fet a base de rajoles de gres que cubreixen una ànima central. Es troba ubicat en un racó de l'Avinguda de la Generalitat, a sobre d'una base graonada i enjardinada darrera d'un mur de totxo que serveix de contenció a la part de jardí embardissat. Presenta la llegenda incisa i pintada en negre: 'PER TOTS/ELS MORTS/DEL POBLE/1936-1939' i per sota, també incisa i pintada en color negre, una creu llatina lleugerament patada. | 08158-102 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya (al davant del número 5) | Es va col·locar sota l'alcaldia de Casajuana. | 41.4385300,2.0111200 | 417387 | 4587912 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|102 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87254 | Monument a la Coral 'La Perdiu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-coral-la-perdiu | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XXI | Monument commemoratiu urbà, que està ubicat en un racó, dins del jardí de la Castanyera. Es tracta d'una placa d'acer corten que tanca una terrassa on creix una heura que li fa de marc vegetal. El monument es presenta de la següent manera: en un filet d'acer, sobreposats hi ha tres elements, 1. figura d'una perdiu en relleu i dues cartel·les amb els següents textos que es presenten de manera independent: 2. Llegenda: 'Societat Coral 'La Perdiu'. 1899/1999/...// més de cent anys omplint el cel de cançons...' 3. Llegenda: 'El Papiol en agraïment al mestre Joaquim Voltas// 1 de març de 2001'. | 08158-93 | Parc de La Castanyera, carrer d'Anselm Clavé, 14 | La Societat Coral la Perdiu, afiliada a l'Associació dels Cors d'en Clavé, es va fundar l'any 1899. El primer reglament intern que es conserva data de l'any 1900 (Faura Arís, 1996: 316-322). En els inicis de la dècada dre 1920 es va dissoldre, i l'estendard es va quedar a casa del aleshores president, l'amo de cal Muray. L'any 1923, en Pep de cal Pepus i altres van redactar uns nous estatuts i la coral va tenir una important revifalla fins a arribar al moment actual. | 41.4376000,2.0084800 | 417165 | 4587811 | 2001 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87254-foto-08158-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87254-foto-08158-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87467 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-4 | XX | Monument al compositor Ansem Clavé. Es tracta d'un paral·lelepípede de pedra calcària que presenta per una cara el bust del compositor Anselm Clavé, en baix relleu, per sota, en plaques esculpides, es representen notacions musicals tot al voltant del cos del monument. Encara per sota d'aquestes plaques, i en la mateixa cara en la qual es representa al compositor, hi ha esculpits el lloc i la data de la seva execució: Papiol/1969. Un filet de fulles i fruits esgrafiats ornen les verticals del monument. A esquerra, una nova cartel·la pètria allotja els símbols al·legòrics a altres notacions musicals. Tot al voltant hi ha una zona enjardinada. | 08158-306 | Carrer Angel Guimerà cantonada Jacint Verdaguer | 41.4359200,2.0076400 | 417093 | 4587625 | 1969 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87467-foto-08158-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87467-foto-08158-306-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) havia estat un republicà federal, possiblement maçó i educador dels obrers als qual portà a les societats corals que creà. A la seva composició La Maquinista exalta els valors del treball dels obrers. De jove havia estat socialista cabetià. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87260 | Molí d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-roig | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | En estat d'oxidació | Molí eòlic aiguader, de ferro, que està muntat a sobre d'una edificació quadrangular de maons que li fa de base i que es troba a sobre de la vertical del pou de captació de l'aigua. De la part estructural metàlica, conserva la torre, la roda multipala, el penell i el rotor. Es tracta d'un giny d'eix horitzontal, orientat al vent dominant. Aquesta orientació es realitza automàticament mitjançant el penell que encara la roda cap al vent que bufa més fort en cada moment. L'energia eòlica és transmessa per aquest moviment, mitjançant una biela, a la barra de la bomba de pistó que impulsa l'aigua des de l'interior del pou fins a la bassa que es trobava a prop i que actualment ha desaparegut. | 08158-99 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 7-9 | La primera documentació que es posseeix d'aquest molí és d'inicis del segle XX. | 41.4381300,2.0109700 | 417374 | 4587867 | 1900-10 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87260-foto-08158-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87260-foto-08158-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87260-foto-08158-99-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El molí no únicament bombejava aigua del pou natural que hi havia als terrenys del Roig, per tal d'omplir la bassa per a d'aquest amanera regar els horts del propietari, sinó que també oferia el servei d'aigua a les cases de la zona. | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||
| 87310 | Molí de Can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-domenech | XIX-XX | Tot i que es conserva sencer, l'estat d'abandó comença a fer-se notar. | Molí de vent, situat a 100 metres del mas, format per una estructura metàl·lica muntada sobre un petit edifici de planta quadrada rematat per una cornisa i terrat de terracota. Conserva l'estructura metàl·lica en bon estat i sencera. A les parets, que són de maçoneria, s'obren finestres verticals d'aproximació de filades. Conserva el pou protegit per una petita construcció annexa. | 08158-149 | Can Domènech | 41.4573100,2.0185100 | 418028 | 4589990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un interessant exemple d'aquest tipus de giny al municipi. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||||
| 87180 | Ca l'Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladjutori | PLA ESPECIAL (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | XVIII | Tot i haver estat reformada recentment, la casa, ha preservat l'aspecte exterior de masia, fet que fa queresulti volumètricament interessant. | Masia tradicional catalana inclosa dins del nucli urbà. Edifici que presenta moltes de les característiques típiques de la construcció tradicional. Consta de planta baixa i pis. Presenta una façana asimètrica amb coberta a dues vessants. En planta baixa destaca la porta d'arc de mig punt amb un recercat no original de falsos carreus. Al primer pis, hi ha dos balcons amb baranes de barrots en els quals s'alternen els recargolats amb els llisos. Acaben en sengles boles per les cantonades exteriors. Hi ha finestres petites amb reixa llangardaix de forja. Un rellotge de sol completa la façana al primer pis, a l'esquerra dels balcons. | 08158-19 | Carrer del Carme, 1 | Està datada com a masia de principis del s.XVIII, i és una de les cases més antigues del municipi, avui ubicada al nucli urbà. | 41.4393100,2.0129500 | 417541 | 4587997 | 1711 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87180-foto-08158-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87180-foto-08158-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87180-foto-08158-19-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per informació oral de la família Bofarull, la casa conserva una càmara hipogea (fresquera). La fesomia i volumetria de la construcció,la situa en sintonia arquitectònica amb tot un seguit de cases d'arquitectura d'origen rural tradicional, lgunes de les quals (poques), encara es conserven en aquest carrer. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||
| 87187 | Can Colomer - Mas Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-mas-rossell | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVII-XVIII | Masia de tipus basilical, de tres crugies, la central més elevada, i amb coberta a doble vessant. La façana s'obre amb portal adovellat i tres finestrals al pis principal, dos dels quals conserven la llinda, els brancals i l'ampit de pedra. Les golfes són obertes amb una galeria de tres arcs de punt rodó. Davant de la casa hi ha una torre quadrada de caire defensiu, coberta amb teulada piramidal i amb una cartela que inclou la data: 1668(?). | 08158-26 | Carretera de Caldes, s/n | Per la seva estructura, hom creu que l'actual mas data del s.XVIII o de principis del XIX. No obstant, en bibliografía es parla de l'existència de parets de tàpia antigues (Faura i Casanovas: 1999: 185). Faura diu que, segons referències orals, els seus últims hostalers ho van ser pels volts del 1860. Es suposa que aquest Hostal va servir més per als vianants de l'antic camí que no pas per als de la carretera nova. És molt probable que servís com a fonda per al relleu o descans dels cavalls en els llargs trajectes (Faura i Casanovas: 1999: 185). La seva ubicació al costat del camí ral va propiciar les funcions d'hostal, que deuria combinar amb les rendes agrícoles. Podria haver estat la continuació d'un mas anterior al qual serviria de defensa la torre que hi ha al seu costat. Aquesta torre seria anterior a la resta de l'edificació, i dataria del segle XV-XVI. Molt probablement actuaria com a element de protecció d'un mas anterior a l'actual. | 41.4303100,2.0043400 | 416810 | 4587006 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Actualment el conjunt allotja un restaurant. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | ||||||||
| 87235 | Can Tintorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tintorer | Bergadà i Múria, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 Julià, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 Julià, M.; Puig, F.; Solias, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 Pascual,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 Solias, J.M. / El poblamentdel curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. Julià, M. et. Al. (inèdit, 1989) La villa romana de can Tintorer (El Papiol). Pre-actes de les I Jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat. Castelldefels. Julià, M. et al. (1980) Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat. XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. El Prat de Llobregat. Pascual, R. (1977) Las ánforas de la Laietània. Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | IIIaCIIIdC | Afectat pel cementiri | Lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la romana en una zona afectada pel pas de l'autopista B-30, i per l'accés al Cementiri Comarcal de les Roques Blanques, construït per la Corporació Metropolitana de Barcelona. Les restes arquitectòniques, de les que avui no en resta pràcticament res, consisteixen en una gran habitació de 15x6m, amb murs d'opus caementicium i recobriment de morter de calç, amb paviment d'opus signinum i una gran escalinata en un dels seus costats més petits. Podria tractar-se d'una gran piscina, ja que la funció d'aquest estructura permetia la contenció d'aigua en el seu interior. A l'extrem superior d'aquesta escalinata s'hi unia una altra habitació, de dimensions més petites, i a uns 100 metres d'aquesta apareix un altre dipòsit, aquest aïllat, que està pavimentat amb tègules col·locades en sentit invers. A les immediacions d'aquest nucli hi apareix una claveguera feta amb parets de pedra i enllosat de tègules. | 08158-74 | Camí al cementiri de Roques Blanques | Ell lloc, correspon probablement a una vil·la, la datació de la qual s'estèn des d'època Romà Republicana (segle II aC), fins al segle III dC. | 41.4569000,2.0062200 | 417001 | 4589956 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87235-foto-08158-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87235-foto-08158-74-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Cal destacar la troballa d'un cap de terracota, força malmès, que probablement deu ser d'època romana, així com diversos objectes mobles, com ara agulles de cap i una gemma que, conservada al Museu de Rubí, va ser objecte de robatori.L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica, i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament.L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solias i Marta Vilalta. L'any 1985 es va dur a terme una excavació d'urgència dirigida per Marta Vilalta i Carme Miró, en la qual es va descobrir un forn d'àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4. A la campanya de l'any 1986 , sota la direcció de Josep Mª Solias i Marta Vilalta, es va demostrar que la zona afectada resultava ser fora de la zona arqueològica, o així almenys ho semblava. De fet, actualment encara resta una bona part del jaciment per excavar, concretament en un àrea situada al cantó nord de l'autopista, que abans era una vinya i avui es troba abandonada.Durant la campanya de l'any 2001 es va poder delimitar l'extensió del dipòsit de líquids i tot seguit es va procedir al seu cobriment, per eixamplament de l'autopista A-7.A l'abril del 2005 es va dur a terme una prospecció arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de l'enllaç entre l'autovia del Baix Llobregat i l'autopista AP-7 tram Castellbisbal. Aquest traçat al seu pas pel terme municipal del Papiol afecta al jaciment romà de can Tintorer. En el reconeixement de la zona, concretament al talús de terra situat entre l'autopista i la carretera d'accés al cementiri, s'ha localitzat en superfície restes de ceràmica romana, de tègula, i d'un possible mur, en el que s'observen diferents blocs de pedra alineats. Els treballs de control arqueològic encara es duen a terme en qualsevol possible afectació de les restes.Part dels objetes trobats es conserven als dipòsits de materials arqueològics de la Generalitat de Catalunya i als museus de Molins de Rei i Rubí. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 | |||||||
| 87186 | Cal Xancó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xanco | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Presenta un cert estat d'abandó. | La torre de Cal Xancó, és un edifici isolat de planta allargada. Consta de dos cossos en disposició perpendicular. Destaca, pel sudest, la torre que mira a la vall del Llobregat. Els diversos buits que s'obren a la façana són de traça orgànica: en general estan recercats amb guardapols de color rosa, i es tanquen mitjançant persianes de llibret de color blau, el mateix color que es fa servir a les rajoles vidredes que es troben als ampits de les finestres. En destaca, sobretot, la teulada a dues aigües de peces de color negre, les quals posseeixen amb una forma que li ofereix una gran personalitat. La casa, construida en un vessant pronunciat, està envoltada d'un jardí actualment molt abandonat. | 08158-25 | Carrer de B. C. Aribau, 23 | La torre de Cal Xancó, obra de l'arquitecte modernista Josep Ros Ros, es construeix en un moment en el qual les cases residencials i els habitatges d'estiueig proliferen al Papiol. Josep Ros Ros (Martorell, 1885 -1951 va ser arquitecte municipal del Papiol entre els anys 1913 i 1951. En la seva trajectòria professional, fou considerat un dels arquitectes municipals més prolífics del moment. Pertanyé a la considerada 'segona generació d'arquitectes modernistes', titulats entre els anys 1906 i 1911. Juntament amb Salvador Valeri i Pupurull va portar a terme projectes de remodelació urbanística i d'obra nova, tots dins del marc del modernisme popular català. Cal Xancó rep aquest nom pel fet d'haver estat construïda per encàrrec de la família Xancó, pares d'Ernest Xancó, violoncel·lista i director d'orquestra, deixeble de Pau Casals, i impulsor del Festival de Música del Papiol. Els Xancó habian estat camisers de Barcelona (Josep Xancó Farreras: 1880-1940). Tenien botiga davant el Liceu, que encara conserven (Ahicart, 2019). | 41.4361900,2.0043900 | 416822 | 4587658 | 1921 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87186-foto-08158-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87186-foto-08158-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87186-foto-08158-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Josep Ros Ros | És una torre d'estiueig. Està enquadrada dins l'estil del modernisme popular. Representa un dels edificis més característics del paisatge visible del Papiol a l'entrada al municipi per la carretera que rodeja el turó de Pongrau. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc