Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87173 | Ca n'Esteve de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve-de-la-font | https://www.enciclopedia.cat | XVIII-XIX | Edificació aïllada que, tipològicament, recorda les masies, datades a principis del s.XX. Per referències, se sap que el conjunt conserva una arcada gòtica que devia sostener un sostre d'embigat. Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. Al davant de la porta hi ha una base de premsa de pedra.Tot i que no s'ha tingut accès a l'interior, es coneix l'existència d'una arcada gòtica de mig punt; d'ull molt ample, aquesta arcada devia sostenir un sostre d'embigat. | 08158-12 | Camí de ca n'Esteve, s/n | L'any 1880 s'inaugurà un conducte d'aigües del vessant de ca n'Esteve fins a les cases i fonts del poble, fet que més endavant donà com a resultat la font de ca n'Esteve -substituïda posterioment per la dels Avellaners- i la construcció de safareigs públics i un pou per a l'abastament del poble. | 41.4418500,2.0160300 | 417801 | 4588276 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut accedir a aquest element.Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87321 | Paller de Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-domenec | XX | La reixa de la porta d'accès no és original de l'edifici. El propietari assenyala que la va recollir en un abocador. | Edificació aïllada de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues vessants i un cos afegit a la façana nord. Presenta una obertura allindada, tarja cega amb relleus i la data de 1909, frontó, ull de bou i barbacana de fusta. Hi ha mènsules, pilastres embegudes als muntants de la porta, arestes i façanes laterals. Abans de l'ampliació, la façana nord era idèntica a la sud. A l'interior es conserva l'embigat original. | 08158-160 | Can Domènech | El paller es va edificar a l'inici del segle XX per tal d'acollir els cavalls que es criaven a la finca. La porta actual no és original, sinó que el seu propietari la va posar a la dècada de 1970. | 41.4578900,2.0203400 | 418181 | 4590052 | 1909 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87321-foto-08158-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87321-foto-08158-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87321-foto-08158-160-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87267 | Casa de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-aigues | XIX | En un avançat estat de degradació | Edificació aillada, de planta quadrangular i teulada a dues vessants. Les façanes són planes i estan fetes de maçoneria irregular. En dos d'elles s'obren escasses finestres de petites dimensions i recercat de maons. Conserva la tortugada en els ràfecs. L'antecedeix un barri, en el qual s'obre la porta d'entrada al pati interior. Aquesta porta és d'arc escarser i marc de maons. Conserva la fusteria d'origen. A la part dreta hi ha un pou amb coberta de volta que sobresurt cap en fora. | 08158-106 | Horts del pla del Llobregat | Construcció del segle XIX. | 41.4351400,1.9972100 | 416220 | 4587549 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87267-foto-08158-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87267-foto-08158-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87267-foto-08158-106-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Prop de l'aiguabarreig del Llobregat, la riera de Rubí i la Casa de les aigües, hi ha, actualment, una estació de control de les aigües residuals per a mesurar els nivells de crom, cianurs, sals, etc., que poden portar aquestes aigües.En aquest punt s'iniciava el canal del Rec, agafant l'aigua de la resclosa del riu Llobregat, i derivant l'aigua cap a aquest indret. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87347 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-0 | XX | S'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen la Rambla de Catalunya. És un carrer ample que s'obre a l'anomenat Turó de Pongrau i que va ser el nucli de les construccions dels estiuejants que van començar a freqüentar el Papiol des de finals del segle XIX i fins a finals de la dècada de 1950. Aquest vial comunicava l'antiga carretera de pujada al nucli antic i la carretera provincial i el tren, els quals discorrien per la part baixa del municipi. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950. | 08158-186 | Rambla de Catalunya | La Baronia de Papiol fou una jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol. Per un document de 1115 se sap del domini del castell, que aleshores pertanyia al comte de Barcelona i que aquest l'infeudà als germans Arnau, Bernat i Ramon Pere i que aquests prengueren el cognom Despapiol. El gener de 1395 el rei Joan I vengué, per 6.000 lliures a carta de gràcia, a Berenguer de Cortilles, els dominis del castell, així com la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi. Cinc mesos després consta que l'anomenat nou senyor superior del castell i en cedia el domini a Ramon Despapiol. El 1505 la baronia passà per enllaç familiar als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac. La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià.[1] El 1610 també per enllaç passà als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemí, que en fou investit el 1661. També per successió passà posteriorment als Almirall. Tota aquesta història es veu reflectida en un bon nombre de documents que es conserven dins el castell del Papiol. | 41.4364400,2.0057800 | 416938 | 4587685 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87347-foto-08158-186-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87516 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-2 | XVIII-XX | Edificacions que caracteritzen la Plaça dels Països Catalans, que s'obre a la confluència dels carrers de Francesc Macià, el Passatge Santa Eulàlia, el Carrer de la Salut, i la baixada a Can Minguet. Destaquen en aquesta plaça, les següents edificacions: número 3, recentment restaurada, amb dos pisos d'alçada, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, i ràfec amb imbricacions. Com a característica singular, quatre balcons ampitadors en parelles de dos, a esquerra i dreta en la planta pis; Número 4 (abans 38): Cal Jaume Presas/Can Josep Banyes: planta baixa i pis, d'obertures reformades, 5 (abans, 40), de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En planta baixa finestra amb reixa de barrots i porta d'accès a la seva dreta. En planta pis, dos balcons de baranes de ferro forjat, decorats amb reganyols. Orles als respiralls de les golfes. Número 5, (abans 15), edificació aïllada amb teulada imbricada i barri al davant. Es tracta d'un espai obert característic, amb una visual interessant. | 08158-355 | Plaça dels Països Catalans | Aquesta plaça s'obre en la confluència des carrers que marquen el barri antic de la població. | 41.4399000,2.0109300 | 417373 | 4588064 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87516-foto-08158-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87516-foto-08158-355-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87375 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-0 | XIX-XX | S'han introduït en la plaça modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen la Plaça de Rafael Casanova. És una plaça urbana que constitueix un espai pla. Aquest espai rep el costerut carrer de Barcelona, del qual forma el seu extrem inferior. La plaça serveix com a connector entre l'esmentat carrer Barcelona i el carrer de Ponent, que permet la circulació pels darreres dels edificis de numeració parell del carrer de Barcelona. Des d'aquest punt també es connecta amb la carretera de pujada a la part superior del poble, actualment carrer de la Generalitat. L'espai resulta prou monumental amb les cases que el tanquen i es va aprofitar per a instal·lar-hi un monument dedicat a Rafael Casanova. Els elements d'importància patrimonial de l'espai s'han fitxat individualment i es pot consultar la relació amb les fitxes associades. | 08158-214 | Plaça de Rafael Casanova | 41.4368100,2.0100400 | 417294 | 4587722 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87374 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa | XX | Edificacions que caracteritzen la Plaça de Catalunya. Es tracta d'un espai urbà de planta lleugerament triangular, que es troba al punt més alt de l'anomenat Turó de Pongrau. Aquesta plaça lliga els tres carrers E.-O. d'aquest barri d'estiuejants (Balmes, Catalunya i B.C. Aribau) i dona pas als carrers de Valentí Almirall i can Pongrau que acaben de configurar l'espai. L'edifici principal de la plaça és la casa de la família Bofarull, de reminiscències historicistes. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-213 | Plaça de Catalunya | 41.4364200,2.0048000 | 416856 | 4587684 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87374-foto-08158-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||||
| 87522 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-5 | XIX-XX | S'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original de conjunt d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen elt vial urbà de Jacint Verdaguer. El carrer discorre en direcció oest - est des del carrer de Pi i Margall, on es converteix en el carrer de Sant Antoni fins a arribar al carrer d'en Joan Maragall, Doctor Trueta i Ángel Guimerà. En aquest punt es genera un encreuament de carrers que dibuixa un estel amb sis puntes. A diferència dels carrers del Turó de Pongrau, que podriem considerar que acaben aquí, el carrer Jacint Verdaguer presenta encara, edificacions de carácter menestral. Està flanquejat per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades, les quals es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-361 | Carrer Jacint Verdaguer | 41.4355300,2.0073100 | 417065 | 4587582 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87522-foto-08158-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87522-foto-08158-361-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87494 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-3 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edificacions que caracteritzen el carrer de l'Abat Escarré, que neix a la plaça generada per sota de l'església i que segueix una curva de nivell, a la vessant meridional del puig en el qual s'ubica el nucli antic, tot continuant la seva trama fins arribar al carrer Barcelona. Segueix el traçat d'un camí antic que anava cap a Barcelona. En aquest carrer, a banda i banda, es troben un bon nombre d'edificis d'interès, com ara la Torre Bou, i tot un seguit d'edificis de tradició arquitectònica rural, i cases de veïns construïdes moltes al segle XIX. És un carrer estret i baixa en pendent fins a arribar al carrer de Barcelona. S'obre a l'ombra del castell. | 08158-333 | Carrer de l'Abat Escarré | Es un camí antic que perllonga el carrer Major i va cap a Barcelona. Abans de dir-se carrer Abat Escarré es deia carrer del Ferrocarril, ja que ra el de pujada, abans de fer la carretera (Ahicart, 2019). | 41.4382700,2.0102200 | 417311 | 4587884 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87494-foto-08158-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87494-foto-08158-333-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87492 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-2 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Edificacions que caracteritzen el carrer d'Anselm Clavé, que comunica el carrer de l'Avinguda de la Generalitat amb la Baixada de Can Minguet, a la vessant del turó que configura el nucli antic del Papiol. Tot i que ha estat molt remodelat en època actual, s'havia caracteritzat per acollir habitatges de planta baixa, o de planta baixa i pis, molts d'ells de tipologia ciutat jardí. Actualment queden molts pocs exemples. De les seves construccions, destaquen les següents: 1. Cantonada amb l'Avinguda de la Generalitat, 72, hi ha la part lateral i posterior del voluminós edifici de Cal Blanc 2. Núm. 12. Casa de Joan Bou/Cal Ramon Miarnau 3. Núm. 19-21. 4. Núm. 13, Ca l'Orive. 5. Núm. 15, Ca l'Hugo 6. Núm. 17. | 08158-331 | Carrer d'Anselm Clavé | El carrer d'Anselm Clavé es coneixia popularment com de les moreres. Es va obrir a la part baixa del Papiol i en ell es van anar construïnt des dels primers anys del segle XX, casetes de planta baixa o algunes, les menys, de planta baixa i pis. Es va convertir en un carrer del tipus ciutat jardí, que dominava la vessant cultivada del puig on hi ha la vila vella, i els camps que van cap a la zona meridional del municipi. | 41.4371700,2.0082600 | 417146 | 4587764 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87492-foto-08158-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87492-foto-08158-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87492-foto-08158-331-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A prop, a l'alçada del número 14, al Parc de La Castanyera, hi ha el Monument a la Coral 'La Perdiu'. Algunes de les edificacions estan protregides dins del catàleg del Patrimoni Arquitectònic. | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87512 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-4 | XIX-XX | S'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen el carrer Montserrat. El carrer de Montserrat és un dels que presenta un traçat que podria considerar-se antic dins del nucli de la vila del Papiol. El carrer s'inicia davant de l'església parròquial de Santa Eulàlia, en el que constitueix el punt més alt del mateix. Des d'allà continua cap el nord fins el número 18 i a partir d'aquest punt gira en direcció est per tal d'anar fent una baixada relativament suau fins a desembocar al carrer de la Salut. Al costat del número 18 surten direcció nord el passatge de Santa Eulàlia, que baixa de forma abrupta cap a l'actual plaça dels Països Catalans. Al carrer es localitzen diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'algun exemple d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-351 | Carrer Montserrat | 41.4393300,2.0106600 | 417349 | 4588001 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87512-foto-08158-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87512-foto-08158-351-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87442 | Cal Pagés / Casa dels balcons/Cal Quim/Can Solias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-casa-dels-balconscal-quimcan-solias | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Edifci entre mitgeres que te la seva entrada per un barri que dona al carrer. La seva part posterior és la que genera la paret que marca el carrer, cosa que fa que no tingui obertures importants a l'exterior. Pel que fa a l'edifici interior, es pot observar que té un recreixement en totxo. | 08158-281 | Carrer de la Salut, 11 | Joaquim Casanovas Faura (1724), cabaler de cal Casanovas, del carrer de Montserrat, es va casar a mitjan segle XVIII amb Gertrudis Pi Vilardesana, de Matadepera, i van iniciar una nissaga que finalitzaria a finals del segle XIX amb el casament de la pubilla, Eulàlia Casanovas Roig amb en Josep Gorina Gener de Terrassa. Els seus pares, des de mitjan segle XIX ja vivien a Terrassa i havien posat la casa pairal i una finca del davant a lloguer. Josep Solias Montserrat (Cal Solias), era un jornaler de Masquefa. El 1838 va casar-se amb Josepa Tintorer Arús, de cal Curt. Vivien als pisos de lloguer de cal Quim. Una filla d'aquests va casar-se amb en Pere Comerma, forner del poble. El seu fill Miquel ho va fer amb la Felipa Magrans Calopa, de cal Magrans. La major part dels fills del Miquel i la Felipa van marxar del poble entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El 1887 (Cal Pau Mallorca) hi vivien Pau Amigó Oliver i Eulàlia Puig Casanovas. | 41.4394700,2.0116900 | 417436 | 4588016 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87442-foto-08158-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87442-foto-08158-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87442-foto-08158-281-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'un habitatge ubicat en el nucli antic de la vila, en el que probablement tingui interès realitzar una intervenció arqueològica quan es reformi. Edifici al que no s'ha pogut accedir. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87245 | Jaciment paleontològic del polígon industrial sud - Les Torrenteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-poligon-industrial-sud-les-torrenteres | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Informació oral Eugeni Navas. Riu i Coll, X.(1998). Memòria paleontològica. El Papiol. Polígon sud, Mem.núm. 3123. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | A conseqüència de l'activitat antròpica, el jaciment es troba en continua degradació | Durant la intervenció paleontològica de l'any 1998 s'ha arribat a la conclusió que algunes espècies, encara existents a la Mediterrània indiquen unes temperatures relativament fredes (com per exemple bivalbs amúsids). Les fàcies de badia oberta contenen una variada fauna de mol·lusc: 25 tipus de gasteròpodes i 11 de bivalbs. Aquesta fauna, malgrat que en part ha sigut transportada, conté una fracció in situ. Això ho reflexen els delicats fragments ossis de peixos teleostis que indicaria poc transport i probablement una bona connexió amb el mar obert. Les fàcies restringides, tant la del cicle transgressiu com la del regressiu estan representades per sengles dipòsits aflorants a banda i banda de la zona estudiada (polígon sud). Les seves característiques d'unes condicions de poca connexió amb el mar obert.,Jaciment corresponent al Miocè, en el qual es va trobar l'holotip 'Brissopsis papiolensis'. Es troba a tocar el polígon sud del Papiol. | 08158-84 | Al costat del polígon industrial sud | 41.4283600,2.0125700 | 417495 | 4586781 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87245-foto-08158-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87245-foto-08158-84-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87393 | Dipòsit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-0 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Brou_bordel%C3%A8s | XX | El dipòsit d'aigua es conserva en molt bo estat de conservació, no així la pica que està pràcticament desapareguda, quedant només rastres de la solera. | Dipòsit pel brou bordolés, de forma rectangular fet de morter, ciment i maons d'una amplada aproximada de 80x60 cm, i una profunditat d'1,20 m aproximadament. Al costat, en uns maons es veuen rastres del tenyit de la preparació del caldo bordolés. Està protegit per unes teules de fibrociment i una rajola hidràulica trencada. | 08158-232 | Costat esquerre del Torrent de Batzacs | El brou bordelès calia preparar-lo a peu de vinya i així poder-lo aplicar tot seguit, perquè no convenia guardar-lo d'un dia per a l'altre. Era necessari disposar d'aigua a prop i d'uns dipòsits per preparar les dissolucions de sulfat de coure i d'hidròxid de cal per separat. A mesura que s'anava generalitzant l'ús del brou bordelès en les vinyes, es van anar construint petits dipòsits acompanyats de petits aljubs d'aigua. Normalment n'hi havia dos, un per a la solució del sulfat de coure i l'altre per apagar la calç viva. De vegades era una portadora on es feia la mescla de les dues solucions (sulfat de coure i hidròxid de calci). S'identifiquen per les restes blavoses del sulfat de coure i les blanquinoses de la calç apagada, a la superfície de l'obra de fàbrica la qual ha conformat aquestes construccions. | 41.4521100,2.0162800 | 417835 | 4589414 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El brou bordelès o brou de Bordeus (en francès bouillie bordelaise) és un plaguicida (algicida i fungicida) fabricat mitjançant la neutralització d'una solució de sulfat de coure (II) per la calç apagada. Conté un 20% de coure (expressat com coure metall). Per garantir un millor efecte mullant s'hi afegeix un surfactant (de sabó negre natural en general). Sovint es ven en formulació de pols micronitzada mullable de color blau. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87464 | Dipòsit d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-0 | XX | Dipòsit circular de formigó per a emmagatzemar l'aigua que abasteix al municipi. L'obra, de formigó vist, és un gran cilindre amb coberta en forma de cúpula rebaixada. Es troba en un terreny tancat i rodejat d'algunes edificacions auxiliars per a controlar la qualitat i el fluxe del líquid. | 08158-303 | Passatge Parellada | L'any 1947 es va construir al marge dret del torrent de Batzacs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al final del torrent en l'indret conegut com els Quatre Bagants, hi havia una roda de molí de grans dimensions, que agafava l'aigua del canal de la Infanta i la distribuïa pels recs. Aquesta roda va ser posteriorment substituïda per un motor. | 41.4392000,2.0082200 | 417145 | 4587989 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87464-foto-08158-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87464-foto-08158-303-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87262 | Fons Paleontològic del Papiol del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-del-papiol-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | Garcia, M.J.; Brito Martín, R.. (2016). Breu recull de la Geologia i la Paleontologia de la ciutat de Barcelona. Revista Comunicats 2016. Institut Català de Gemmologia, Mineralogia i Paleontologia (ICGMP). Revista Comunicats. Inventari del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Document d'ús intern. Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. | Dins els fons paleontològics del Museu hi ha enregistrats 2.176 fòsils procedents del Papiol, amb el nom del donant i el lloc de recollida. Destaca el Brissopsis papiolensis del miocè (Echinodermata /Echinozoa /Equinoderms), trobat a LesTorrenteres, i que porta el nom del municipi. | 08158-101 | Carrer de la Diputació, 231 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-3.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada però d'accès públic. Des de finals del segle XIX, es vas despertar un gran interès entre la comunitat científica per la geologia del Papiol, de manera que els grans estudiosos van realitzar directament troballes en els diversos jaciments del municipi, o van acollir els fóssils que altres anaven recollint en les seves excursions, moltes d'elles de caire científic en aquell territori. Almera o Lambert, són noms dels grans científics vinculats a la geologia d'aquest municipi. El resultat va ser una gran i magnífica col·lecció de fóssils que avui formen part del fons del Museu. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87483 | Xemeneia de les ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-les-ceramiques-joan-canalsbobila-canals | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Del conjunt d'edificis corresponents a l'antiga bòbila, que es troba al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. És de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal. | 08158-322 | Carrer Carme, 41-43 | Aquest tipus d'indústria ha estat molt lligat al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. El 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288). De la bòbila d'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l'església de Santa Eulàlia. | 41.4390300,2.0162300 | 417814 | 4587962 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87483-foto-08158-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87483-foto-08158-322-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d'aquest indret. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87325 | Tresor Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-6 | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XV-XIX | De totes les peces que constituïen el tresor parroquial abans de la guerra de 1936 només queden les següents: una creu processional de plata de 94 cm de llarg, que s'ha tallat per tal de incloure-la dins un mànec per a donar-li més relleu a les sortides processionals (segle XVII); una safata de plata de 36 cm de diàmetre, que porta gravada la imatge de la Mare de Déu i la inscripció: 'Catarina Costa, Aldonça Pagesa, 1616'; una altra safata de la Verge del Remei, de plata, que servia per captar al pobre, amb la següent llegenda: 'Feta De Charistas Del Poble de Papiol. Any 1754'; la safata que servia per captar pel pla i per les masies: 'Sota copa Feta de Caritas Dels Pagesos De les Masies del Papiol. 1754'; un fragment del que sembla l'antiga custòdia gòtica, per ostentar el Santíssim Sagrament (segle XV); dos canelobres daurats; una altra creu daurada; així com altres objectes, com ara un salpasser, una palmatòria, un encenser i una naveta, i l'estendard de seda de l'Adoració Nocturna. Algunes peces de plata porten la marca d'argenters barcelonins. Hi ha d'altres elements de menor entitat que també formen part d'aquest conjunt. Es conserven dins d'una vitrina a ma esquerra de l'altar major, així com a l'interior de la sagristia. | 08158-164 | Església de Santa Eulàlia. Carrer de Mn. Rull, 8 | Durant la guerra civil de 1936, es va enderrocar l'església i van desaparèixer algunes peces. Unes altres van amagar-se en cases particulars. | 41.4390800,2.0104900 | 417335 | 4587973 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-3.jpg | Física | Renaixement|Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Bens de propietat privada però d'accés públic | 95|94|93 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87430 | Habitatge al Camí de Can Puig, s/n | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-cami-de-can-puig-sn | XIX/XX | Ha tingut transformacions, com ara l'obertura d'una finestra adintellada de mòdul superior a les anteriors, en una de les parets laterals. | Darrere de Cal Rei, i adossada a les edificacions del nivell superior de Cal Rius, hi ha una construcció de teulada a dues vessants i porta d'arc escarser i maó sólid. Consta només de planta baixa i te dues finestres verticals, també d'arc escarser i maó del mateix tipus, que es troben a banda i banda de la porta d'accès. A l'esquerra de la porta, hi ha un banc de pedra adossat a la paret. | 08158-269 | Can Puig, Camí de Can Puig, s/n | L'edifici forma part de la caseria de Can Puig, i es troba al costat d'altres edificacions qeu es van anar construint des de finals del segle XVIII. | 41.4348500,2.0213000 | 418233 | 4587494 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87430-foto-08158-269-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87366 | Torrent de Ca l'Amigonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-lamigonet | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de 'Rigol i Cia'. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Curs intermitent d'aigua que recull les escorrenties superficials de la vall que es desenvolupa entre la casa de ca n'Amigonet i les cases del Puig. El torrent porta les aigües al de can Rabella i aquest desemboca a la riera de Vallvidrera. | 08158-205 | Camí de ca n'Amigonet, s/n | Diu en Frederic Martí Albanell que 'l'any 1792, fra Climent de St Martí sas Corts, caputxí i arquitecte hidràulic, feu uns estudis i plans per a la conducció de l'aigua en el torrent de Ca n'Amigonet, els quals no es feren efectius' (Martí Albanell, 1926:35) | 41.4360500,2.0231100 | 418385 | 4587625 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87366-foto-08158-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87366-foto-08158-205-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||||
| 87264 | Torrent de Batzacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-batzacs | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | Alguns paraments es troben deteriorats | Curs fluvial que neix a la serra de Collserola. Passa vorejant el terme del Papiol, i arriba fins a la zona agrícola: en aquest punt el seu curs està limitat per sengles murs de protecció que ajuden a canalitzar la força de les aïgues per tal de protegir les terres de cultiu. Poc abans de desembocar en el riu Llobregat, hi havia els Quatre Bagants, un dels punts de regulació del cabal de l'aigua del canal de la Infanta. | 08158-103 | A l'oest del terme municipal | L'any 1947 es van construir al marge dret del seu curs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al final del torrent en l'indret conegut com els Quatre Bagants, hi havia una roda de molí de grans dimensions, que agafava l'aigua del canal de la Infanta i la distribuïa pels recs. Aquesta roda va ser posteriorment substituïda per un motor. | 41.4385300,2.0027100 | 416684 | 4587920 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||||
| 87265 | Torrent de les Argiles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-argiles | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Curs d'aigua que comença a les terres argiloses a la part baixa del nucli urbà i que desemboca en el riu Llobregat, en el pla de les hortes. Conflueix amb les Torrenteres, i passa vorejant el Peu de la Costa. | 08158-104 | Polígon industrial Sud i al costat de les cases del Peu de la Costa | 41.4334800,2.0070500 | 417040 | 4587355 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87265-foto-08158-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87265-foto-08158-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Actualment, en part, està soterrat, essent utilitzat, a tocar el Peu de la Costa, com a camí per vianants.Sembla un curs que tradicionalment es feia servir com a camí,el qual devia comunicar les cases del Peu de la Costa amb la part alta del nucli del Papiol.El torrent ha estat canalitzat al llarg de la història. Antigament tenia la seva desembocadura aigües molt a prop del molí e l'Argemí. El seu cabal era format per l'aiguabarreig dels seus dos principals afluents, el torrent Gavatx (que passa tocant les parets del carrer del Peu de la Costa), i el de les Torrenteres (que es trobava llavors més a prop del riu que de la masia del Colomer).La primera reforma del curs d'aquest torrent fou necessària quan es van enllaçar dos recs: el que ve de la Casa de l'Aigua amb el rec vell, o sigui, el que comença a les fàbriques. Aquest enllaç s'efectuà a principis del segle XIX; en allargar-lo per mor e conduir les seves aigües al rec anteriorment esmentat, que ja era construït feia molts anys. Aquest torrent calgué desviar-lo en direcció esquerra, i així l'aigua podria travessar-lo per sota.La segona reforma va ésser el 1856. En construir-se el ferrocarril, fou necessari construir dos ponts per tal de travessar els dos afluents anteriorment esmentats. Un d'ells, el del torrent Gavatx, feia de camí principal per accedir al Papiol, en el tros conegut per la Rasa. Sis anys més tard, el 1862, Rubí i Castellbisbal sol·licitaren la construcció d'una carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei i, majorment amb l'estació de ferrocarril.El 14 de juliol de 1862, es va acordar construir la carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei. El Diputat Prats i Soler va comunicar que la Diputació aportaria els dos terços del seu pressupost, mentre que la part restant havia d'ésser sufraga pels municipis de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei, el Papiol i la companyia Ferrocarriles del Centro, que també era part interessada. Papiol no va donar mostres d'interessar-se pel projecte, ja que el propietari del Castell, advocava per transformar en carretera el ramal antic del camí reial, que a partir del 1764, només servia per la comunicació amb el Vallès.Per construir la carretera, el problema radicava a travessar la via fèrria i passar per l'estació. Va ésser aprofitat el pas de l'aigua del torrent Gavatx i s'amplià d'acord amb les necessitats dels vehicles d'aquell temps. El pas va ser cobert amb bigues de ferro, que li van donar el nom amb què es va conèixer des d'aleshores: el pont de Ferro (Faura i Casanovas: 1999: 98-102)Les aigües d'aquest torrent es van desviar amb una variant d'uns 90º, per la qual cosa aquell pont havia d'absorbir l'aigua de l'altre torrent. Aquest fet va ocasionar la canalització dels dos afluents del torrent del Colomer, amb gruixudes parets reforçades amb esperons.Amb la construcció de l'autopista, es va desplaçar de nou la confluència d'aquests dos torrents: la construcció del pont de l'autopista ha fet que s'uneixen noves aigües, tot augmentat el seu cabal: les que pertanyen a la vessant del torrent de Batzacs. D'aquesta manera prop d'aquest pont s'uneixen actualment les aigües dels torrents Gavatx, Magre i Torrenteres amb el seu afluent, anomenat de les Argiles. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||||
| 87364 | Cup | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Cup quadrangular incomplet que es troba al mur oest de la plaça dedicada a Serafí Pitarra, en un punt limitat per l'est pel carrer de l'Abat Escarré, i baixant pel passatge de Mossèn Martí Albanell, a ma esquerra. Està definit per un mur recobert per rajoles vidrades. Aquest cup es localitza al costat de parets que semblen haver formar part, com a mínim d'una altra estructura quadrangular, totes dues dedicades a l'acció de follar el raïm en temps de verema. | 08158-203 | Plaça Serafí Pitarra, s/n | La plaça està dedicada a en Frederic Soler, dramaturg i poeta català conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra. Pitarra va tenir terrenys al poble, que els va vendre al Sr. Baró del Castell, Rafael Llotzer i, aquest darrer, els va cedir per a la construcció del convent de ls germanes de la Doctrina Cristiana (Faura Arís, 1996: 171). | 41.4386600,2.0105200 | 417337 | 4587927 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87364-foto-08158-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87364-foto-08158-203-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Està en una plaça dura, oberta i en realitat vial, la qual comunica els carrers de l'Abat Escarré i Llibertat. Passa inadvertit, i requeriria certa senyalització patrimonial. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87513 | Corriol de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corriol-de-la-salut | Està virtualment perdut | Corriol, gairebé desaparegut, que es pot resseguir intermitentment. Es troba per sobre del camí antic de la Salut i fa de partió entre propietats, les quals deixen l'espai de pas però no hi ha forma de transitar-hi degut a que no té cap manteniment i les males herbes se n'han apoderat. Està abandonat i totalment perdut per a fer-lo servir amb efectes pràctics. | 08158-352 | Corriol de la Salut | 41.4461700,1.9947600 | 416030 | 4588776 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87513-foto-08158-352-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Els camins de carro o carreters són els camins que permeten el pas d'un carro i en general de qualsevol vehicle amb eixos. Aquests generalment connecten entre ells els masos, cases aïllades, camps de conreu i els pobles petits de les zones rurals, i es consideren camins terciaris. Els camins de ferradura, també dits camins de muntanya, d'animal, de tres peus o morralers, són aquells relativament estrets, pels quals poden transitar bèsties però no carros. Solen ser estrets, amb corbes tancades, amb els pendents més pronunciats que els altres camins. | 119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||||
| 87392 | Aixopluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-0 | XIX | S'ha ensorrat en part i s'està colmatant el terre de la construcció. | Construcció rupestre excavada en una paret al costat del camí. Les seves dimensions (2 m aproximadament d'amplada i 1,90 d'alçada) impideixen alçar-se d'empeus dins d'ella. Presenta el rastre de l'acció del pic en el moment de la seva excavació. | 08158-231 | Torrent de Batzacs | Aquest tipus de barraques o recers excavats en la roca natural al costat del camp de cultiu, servien per aixopluc en cas de pluja o, a l'estiu, per a fer un petit descans o guardar a recer el menjar. La proximitat de feixes així ho sembla testificar. | 41.4510200,2.0158600 | 417799 | 4589294 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87301 | Mina d'aigua sobre la font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-sobre-la-font-de-lavellaner | XX | En estat de deteriorament | Construcció relacionada amb l'aigua que es troba en una clariana del bosc envoltada de bardisses que impedeixen la seva completa descripció. Consta d'una paret de morter amb un forat quadrat dins del qual hi ha un tub de fibrociment. | 08158-140 | Ca n'Esteve | Es troba dins del bosc de la masia de Ca n'Esteve, en un lloc relacionat tradicionalment amb l'aprofitament de l'aqüífer. | 41.4418200,2.0180100 | 417967 | 4588270 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87359 | Aixopluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Les parets, per la part externa, són més aviat una acumulació de pedres. La vegetació se l'està menjant. | Construcció feta en pedra seca. Te 3 m de llargària i una alçada d'1,10 m en la paret longitudinal. Les parets laterals fan 1,85 m, i tenen un alçada màxima d'1,30. | 08158-198 | Cementiri Comarcal Roques Blanques, Crta. C-1413a, km 4.5 | 41.4523800,2.0169300 | 417890 | 4589444 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87359-foto-08158-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87359-foto-08158-198-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba al mig d'un camp que podria haver estat cultivat de vinya. Probablement aquesta construcció hagués servit per a aixopluc del propietari o treballador dels camps que hi ha al voltant. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87358 | Barraca de tartana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-tartana | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XX | Està en avançat procès de deteriorament | Construcció de planta rectangular (4,40 x 3 m), feta amb pedra lligada amb morter, i maons, especialment en els recercats dels buits dels murs i enla coberta, que fa volta de canó. La paret davantera s'aixeca per sobre el sostre que devia ser de volta. A la paret oposada a l'entrada hi ha una finestra doble. La porta té una amplada de 90 cm i una altura de 2,20 m. El gruix de les parets és de 35 cm. A l'interior hi ha una menjadora feta de maons, suport de ferro per un extrem, i tancada per una fusta plana. Conserva l'argolla d'agafar l'animal de càrrega. | 08158-197 | Cami de la Solella, s/n | 41.4504700,2.0090500 | 417229 | 4589239 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És l'unica barraca de tartana que es conserva al poble.La construcció d'aquest tipus de barraca suposava un major habitácul que la barraca de pedra seca tradicional, al mateix temps que permitia donar aixopluc a l'animal de càrrega que feia servei al pagès. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87357 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-366 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | S'està començant a caure per un dels laterals | Construcció de pedra seca totalment exempta i planta circular d'1,20 m de diàmetre, amb una altura interior de 2 m. La paret fa 80 cm de gruix. L'altura de la porta és de 90 cm. L'amplada de la porta és de 45 cm (interior) i 70 cm (exterior), La llinda té una obertura al damunt. Havia tingut porta. La roca és pissarra de petites dimensions. Al costat hi ha una petita cavitat per a fer caldo bordolés. | 08158-196 | Camí de Can Domènec, s/n | 41.4503300,2.0157100 | 417785 | 4589217 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87357-foto-08158-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87357-foto-08158-196-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/) | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87353 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-362 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | La barraca ha estat totalment restaurada a finals del 2013, ja que només en quedaven unes poques pedres. | Construcció de pedra seca i planta circular. Té tapiada la porta per que no s'hii pugui entrar. La porta fa 65cm d'amplada per 155 cm d'alçada. En aquest punt els murs fan uns 85cm. | 08158-192 | Camí de Ca n'Amigonet, s/n | 41.4372500,2.0271500 | 418724 | 4587754 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87353-foto-08158-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87353-foto-08158-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87353-foto-08158-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Cabana que trobarem al marge del camí de passeig que va de les Escletxes de Papiol fins a Ca n'Amigonet, Aquest camí ha estat arranjat com la cabana, Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87355 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-364 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | En molt mal estat. | Construcció de pedra seca i planta circular. El diàmetre de la barraca és d'1,70 m i l'altura interior és de 2,30 m, la qual cosa li dóna un aspecte molt característic. El gruix de les parets és de 70 cm. La porta té una alçada d'1,20 m. L'amplada interior de la porta és de 38 cm i l'exterior és de 48 cm. Hi ha un armari al damunt de la porta. | 08158-194 | Camí de Ca n'Esteve de la Font, s/n | 41.4423300,2.0233600 | 418414 | 4588322 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87355-foto-08158-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87355-foto-08158-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87355-foto-08158-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Ha començat a caure tot un costat de la barraca i la clau de la cúpula, Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87351 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-360 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XX | Molt deteriorada la coberta, ha començat un procès de deteriorament molt accelerat. | Construcció de pedra seca i planta circular, de 1'7 metres de diàmetre. La cúpula havia estat protegida per vegetació que feia d'aillant. A la porta hi ha un fragment d'arrebosat on figura la data de construcció i d'arranjament. La barraca, que està encastada al terreny, està tancada, sota la llinda plana, amb una porta que fa 1'15 m d'alçada i el gruix de la paret fa 70 cm. Te un bonic voladís que gira tota la cabana i uns petits murets laterals a l'entrada. | 08158-190 | Carrer Alzina, s/n | A sobre de la porta, dins d'un frontó de morter allisat, te grafitejada la inscripció 'Papiol a 23 de junio de 1912'. Sembla ser que va patir una remodelació per posar la porta, que és datada amb un altre inscripció del 1925. | 41.4307800,2.0182300 | 417971 | 4587045 | 1912-25 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87351-foto-08158-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87351-foto-08158-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87351-foto-08158-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||
| 87356 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-365 | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XIX-XX | Ha caigut la pedra de la cúpula. | Construcció de pedra seca i planta circular excavada en una feixa de conreu abandonada. És una mica irregular d'1,55 m de diàmetre. L'altura interior és d'1,85 m. El gruix de les parets és de 60 cm. La porta té una amplada de 35 cm (interior) i 47 cm (exterior) i l'altura és d'1,20 m. El sostre de la barraca surt uns 80 cm per damunt del marge. Hi ha una pedra que fa d'esglaó per entrar a la barraca. | 08158-195 | Camí del Torrent de Ca n'Esteve de la Font, s/n | 41.4430500,2.0188500 | 418038 | 4588406 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87356-foto-08158-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87356-foto-08158-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87356-foto-08158-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/) | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87203 | Ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals/ca l'Albareda/La Rajoleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-joan-canalsbobila-canalsca-lalbaredala-rajoleta | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | La xemeneia està força recta i no presenta fisures verticals en tota la seva alçada. | Conjunt industrial corresponent a una antiga bóvila. Del conjunt d'edificis que es troben al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. La resta de naus han estat partides en diferents tallers i espais que han fet perdre el sentit unitari de l'edificació original. La xemeneia és de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal. | 08158-42 | Paratge Bòbila Canals | Aquest tipus d'indústria ha estat molt lligada històricament al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica constructiva fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. L'any 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288). | 41.4390300,2.0162300 | 417814 | 4587962 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | De la bòbila d'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l'església de Santa Eulàlia. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||
| 87299 | Ceràmiques Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-papiol | XX | Les estructures originals de la construcció s'estan modificant en funció dels nous usos d'aquest conjunt industrial | Conjunt de varies naus amb disposició de dent de serra, i coberta amb fibrociment. Es tracta d'antics edificis de caire industrial que actualment es dediquen a magatzems i oficines. | 08158-138 | Carrer de la Plana, 24, Polígon Industrial sud | És una de les diverses indústries del municipi que havien estat dedicades a la producció de material ceràmic, en aquest cas sota el nom comercial Ceràmiques Papiol. Aquestes indústries es van situar en una zona ubicada al costat de l'escorrentia i llera de diversos torrents, dels quals encara queda la seva denominació: Torrent de les Argiles, i les Torrenteres. | 41.4339400,2.0122600 | 417476 | 4587401 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87312 | Habitatges al carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-jacint-verdaguer | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Conjunt de quatre habitatges entre mitgeres, amb coberta a dues vessants de teula àrab, amb els careners paral·lels a la façana principal. Tots consten de planta baixa i pis, amb obertures de proporcions horitzontals i verticals. La més interessant de totes és la número 8, que segueix el mòdul tradicional d'obertures en la façana: petites dimensions i amb finestres verticals de mòdul petit a la planta primera, amb ampit a trencaaigües. En aquesta la cornisa presenta un ràfec en voladís a bocateula. | 08158-151 | Carrer de Jacint Verdaguer, 8-10-12-14 | Jacint Verdaguer 8 es Cal Canet, ja documentada l'any 1832. El primer propietari conegut va ser Llorenç Jané Pagès (1789-1870), qui es va casar amb la Magdalena Amigó Santacana. Una descendent, la Mercè Jané Calopa, es va maridar amb l'Isidre Canet Soler. Un dels propietaris, en Jaume Jané (Pare Jaume) era un cabaler de cal Jané del carrer del Carme. La seva filla Mercè, pubilla, es va casar amb l'Isidre Canet, jornaler d'Òdena. Després de la Guerra, el fill de l'Isidre i la Mercè venien bicicletes i benzina (Ahicart et al., 2019). | 41.4356300,2.0077000 | 417097 | 4587593 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Tan sols tenen protecció legal les cases números 8 i 10. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87287 | Bòbila de can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-domenec | XX | Es troba en estat d'un cert deteriorament | Conjunt de naus de caire industrial construïdes a partir de maons vistos, amb cobertes d'estructures metàl·liques i fibrociment que es troba al costat d'un terral dins la propietat de la masia de Can Domènech. | 08158-126 | Can Domènec | 41.4563100,2.0199200 | 418144 | 4589877 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87287-foto-08158-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87287-foto-08158-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Actualment està en desús, i es fa servir com a magatzem.Les bòbiles destinades a la fabricació de material ceràmic han estat un dels motors industrials del Papiol, per la proximitat a la matèria primera: l'argila. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87233 | Cal Mansió - Club Inferno - Club El Paraíso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mansio-club-inferno-club-el-paraiso | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIX | La casa que es situa a ponent, ha incorporat posteriorment a la seva construcció original, un aplacat de façana de pedra vista. | Conjunt de dues cases aïllades. La de majors dimensions i més antiga s'alça per la banda de llevant. Les plantes són quadrangulars, i totes dues presenten coberta a dues vessants amb peces de teula àrab. La de llevant conserva els elements originals, i està completament arrebossada i pintada en blanc amb els elements de fusteria i grans dentellons decoratius, a manera de bigues sobresortides, que estan subratllats en color vermell. El coronament es fa mitjançant un timpà simple amb capcer motllurat d'ona trencada. Els elements de fusteria són originals i les finestres i la porta en la planta baixa presenten guardapols recte en relleu (una d'elles està cegada). El sòcol és de morter bastardat. Els buits de façana en totes dues estan recercats en relleu, a manera de guardapols, formant arcs mixtilinis simples. Ambdues es desenvolupen en alça en planta baixa i pis. La de llevant, presenta en la planta pis una balcona protegida amb reixa de baranes decorades amb reganyol, amb roleus simples a dalt, i fris a la part de baix en la que s'intercalen roleus dobles en disposició vertical amb figures oblongues simples. | 08158-72 | Carretera de Caldes | L'any 1856 es va obrir el tram entre Molins de Rei-Coromines, l'estació provisional de Martorell, fins que la línia va creuar el Llobregat, amb un recorregut de 10 km, i es va obrir la definitiva el 1859. Comença així la història del ferrocarril al Papiol. El tram va ser construit pels veïns del poble en prestació personal (Faura Arís, 1996: 159). Dos fets històrics són importants en aquesta zona: el ferrocarril i l'existència de l'antiga carretera de Caldes. Ambdós suposen una revifalla d'aquest indret, amb la qual cosa es van anar construir habitatges, com aquest ubicat a peu de carretera i a prop de l'estació. | 41.4369800,2.0015600 | 416586 | 4587749 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Des de la construcció de la carretra B-23, aquesta zona ha patit un cert deteriorament. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87282 | Cal Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-faura | XIX-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, la casa necesita algunes feines de remoció i rehabilitació | Conjunt de diverses construccions de caire rural, de les quals destaquen dues de majors proporcions, unides perpendicularment: la de de ponent presenta teulada a una vessant i tres alçades, mentre que la que es troba a orient, te la teulada a dues vessants i conserva la tortugada en el ràfec. Les façanes són planes i presenten les obertures de llinda plana, més estretes en el cas de l'edifici de l'est, la façana del qual s'ha modificat menys que en el cas del de ponent. La construcció de la façana a dues vessants, a la qual s'accedeix a través de la porta d'un barri flanquejada per sengles pilars amb pinacles, fets de maçoneria, pel carrer del Doctor Fleming, 9, te un interès especial, ja que per un costat acull una bona part de les obres de l'artista local Faura i al pilar de la porta, una rajola (la número 3 del calvari). | 08158-121 | Carrer Doctor Fleming, 9 /Francesc Macià, 37 | 41.4378000,2.0092400 | 417229 | 4587833 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A l'edifici del Doctor Fleming se'l coneix pel Racó de les Màscares, ja que allotja una bona part de la feina de l'artista local Faura. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87316 | Molí de paper de Capdevila i fàbrica de teixits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-paper-de-capdevila-i-fabrica-de-teixits | Casanelles Rahola, E. (2018) Inicis de la industrialització al Baix Llobregat: La fàbrica Ferrer i Mora de Molins de Rei i la Fàbrica Nova d'El Papiol Eusebi Casanelles Rahola Manresa Fàbrica dels Panyos. https://parcdelasequia.cat/wp-content/uploads/2018/10/PP-FM-i-fabrica-papiol.pdf Gayoso Carreira, G. (1974) Apuntes para la historia papelera de Barcelona y su provincia. S.LL. Publicación de la Asociación Hispánica de Historiadores del Papel, núm., 39 enero, pp.39-86 Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XIX-XX | El seu abandonament l'ha fet víctima d'accions vandàliques continuades. | Conjunt de construccions de caire industrial fetes amb pedra i maons, que presenten successives readaptacions constructives i arranjaments, i que es composa de diferents naus seguides que s'aixequen al costat de la llera del riu Llobregat, al peu de la muntanya del Pi del Balç, i a l'altre banda de les vies de comunicació E 90 i B 23. Al costat d'aquestes construccions, i travessant-les en paral·lel per sota de la més gran de totes, circula un canal d'aigua que abastia d'energia a aquesta fàbrica des del segle XIX, com a mínim. Aquest canal, que ve de la confluència del Llobregat amb la riera de Rubí amb més de 1.700 metres de llargada i que servia en aquest cas per a donar-li la força motriu, alhora es feia servir també per a regar els camps a la riba esquerra del riu. Es l'aportació inicial d'aigua al Canal de la Infanta. El conjunt industrial, es desenvolupa bàsicament en quatre grans grups de construcció: dos grans edificis allargats, destinats a la producció industrial, amb un mur lateral que els uneix per la part del camí d'accés, pel costat de l'actual carretera, i que no presenta solució de continuïtat, i diverses construccions a l'exterior, per la part sud i sud-est (que donen serveis auxiliars a les indústries: aquestes darreres inclouen l'edifici destinat a allotjar el vapor i la xemeneia). Els més interessants patrimonialment, són els de major dimensions: dos edificis de planta allargada, ubicats a nord i sud del conjunt, i que s'acompanyen de la resta de construccions auxiliars, de les que destaca un petit edifici destinat a moure la mula de la indústria que es va instal·lar en un moment determinat. 1. El més meridional de tots, construït com a molí paperer, d'acord al seu aspecte estructural, és un edifici que presenta planta rectangular, molt allargada, i es desenvolupa en tres pisos d'alçada, apart de la zona per la qual discorre el canal i les instal·lacions que, en aquesta zona sota el terra, aprofiten i canalitzen l'aigua que s'escola per sota, després d'haver estat aprofitada per la instal·lació industrial. Està fet en pedra vermella, totxo i te quatre plantes d´alçada: a la meitat del mur que dona al camí interior, te enganxada una xemeneia de maons que és de secció quadrada. Manté alguns elements metàl·lics a la façana, que formarien part dels processos de tracció, energia i abastament de materials i matèries primeres. Les finestres estan destinades no només a il·luminació, sinó especialment a assecador de la producció: paper o cartró, i s'obren als diversos murs de les façanes, generant una bella i harmoniosa sistemàtica de buits al llarg de tota la construcció. La coberta, a dues vessants, és de fibrociment. 2. L'edifici rectangular del nord havia estat molí hidràulic primer, i posteriorment, fàbrica de teixits. Actualment està unit a l'altre gran edifici per una tanca que genera un espai obert a l'interior, sembla el més antic del conjunt. També de planta rectangular, presenta diverses modificacions, especialment pel que fa als buits de les façanes: es conjuguen finestres destinades a assecadors de producció paperera, i d'altres pròpies d'indústria tèxtil. Un arc ogival s'obre a la zona que el canal d'aigua travessa l'edifici, generant l'energia motriu necessària en la producció. La coberta és de teula àrab, disposada a dues aigües. 3. Més al nord, i tocant a aquest edifici, per la part de l'est, d'entre altres, s'ubica una petita construcció que allotjaria la màquina de vapor destinada a donar energia a la fàbrica. Conserva la porta original d'accés, i la xemeneia de maons, de planta i fust circular. A banda dels edificis aquí existeixen diverses derivacions del canal usades com a força motriu o com a part dels processos industrials, apart dels agrícoles. | 08158-155 | Can Capdevila, s/n | Del conjunt es tenen diverses dades que són importants en la seva cronología: El rei Alfons I, l'any 1188, va prestar ajuda perquè es construïssin uns molins i un canal dins el territori de l'actual municipi de Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 211). Li confia la construcció d'una resclosa per portar les aigües del Llobregat a Barcelona a un tal Joan, qui la fa efectiva en el lloc conegut actualment com el pla del Colomer (en aquella època les Matoses), sota la terra laborable, en una zona de llicorella i sílex. Es determina construir un canal per moure dotze moles, i un casal, així com un rec per portar l'aigua a Barcelona. Això ho va signar en acta notarial l'any de 1188 (Faura i Casanovas: 1999: 209). Potser aquest sigui un moment important pel naixement de l'actual nucli del Papiol de Baix. Sembla que l'antic molí paperer, edificat pel paperaire Felip Cebrià, al costat d'un vell molí fariner, comptava amb quatre tines i cinc rodes. Miñano, el 1826 i Madoz, el 1849, diuen que Papiol contava amb una fàbrica de paper, i a l'Exposición Nacional de la Industria Papelera, el 1850, Antonio Romaní i Miró, que aleshores devia ser el propietari, va presentar mostres de paper d'escriure procedents de la seva fàbrica del Papiol que van rebre una menció honorífica. L'any 1829 Pau Ferrer i el seu fill Antoni Ferrer i Sagristà arrenden una part del Molí Paperer de Capdevila. El 1831 Joaquim Cervià construeix una fàbrica de filats de cotó i una nova resclosa, no molt lluny del Molí de l'Argemí. El mateix any 1831 Ignasi Herp, fill de seders de Manresa lloga l'edifici de la fàbrica del Papiol i compra maquinaria francesa de les més avançades del moment , una 'mule-jennies' de les més grans a Catalunya, una de 336 fusos, una de 240 fusos i 10 més sense precisar. També comptava amb màquines de filar, màquines de cardar i de preparar el cotó (comprades a Koechlin) i 10 telers mecànics de De Berge construïts a París. Dins la publicació: l''Indicador' de 1864, figura una fàbrica de paper de Sebastià Comas, fabricant que apareix en els 'Bailly Bailliere' de 1884 i següents. Madoz parla també d'un molí fariner i dues fàbriques de filats de cotó, fàbriques que, segons Botet i Sisó, encara eren en funcionament devers els anys vint del segle XX, quan, a més a més, hi funcionaven una fàbrica de cartó i una de cartolines. L' 'Estadística' de 1934, assenyala una fàbrica de paper de fil o barba de Joan Capdevila i Soler, amb una capacitat de producció anual de 300 tones. L'any 1858, la Fàbrica Ferrer i Mora de Molins de Rei va iniciar la mecanització tèxtil al Baix Llobregat, i la fàbrica de filats de cotó del Papiol en va ser un antecedent d'ella: les dues exemplifiquen el pas dels molis de paper a fàbriques tèxtils. A les primeres dècades del segle XX 'tenia una producció de 1.000 kilogrames diaris de paper, i eren empleats un centenar d'obrers d'ambdós sexes, per l'important troballa d'aigua abundant, per la facilitat de comunicacions i per la proximitat de la capital' (Martí Albanell, 1926:75). Va estar en funcionament fins les acaballes del segle XX, produint finalment cartró. La coneguda com a 'riuada de Sant Miquel', e 29 de setembre de 1913, va destruir la reslosa del molí paperer (Faura i Casanovas: 1999: 100). | 41.4242600,2.0058900 | 416932 | 4586333 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87316-foto-08158-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87316-foto-08158-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquest lloc va ser l'embrió dels primers usos preindustrials al Baix Llobregat des d'època medieval, ja que s'hi construïren dotze molins.La conservació patrimonial del conjunt és objecte de defensa per col·lectius com l'Associació d´Estudis Històrics Paperers o l'Associació del Museu de Ciència i Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87470 | Carrer Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-joan-maragall | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Conjunt de cases en ambient urbà. Destaquen les números 3, 7 i 9 que conserven en part la morfologia original. | 08158-309 | Carrer Joan Maragall, 5,7,9 | El nucli antic del Papiol va anar creixent cap a la vessant de la muntanya que dona a la vall del riu Llobregat, primer amb cases d'arquitectura rural, després incorporant la seva morfologia a la trama urbana que s'anava creant. En aquest carrer es van construir cases d'interès patrimonial, la major part desaparegudes, com a Villa Rosa, o Cal Castellet, Cal Huete/cal Josep Albert, Villa Clara, Cal Senyor Morera, encara existent, i cal Jaimito (Faura Arís, 1996). | 41.4361500,2.0088000 | 417190 | 4587650 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87470-foto-08158-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87470-foto-08158-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87470-foto-08158-309-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87521 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-12 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XX | En estat de remodelació | Conjunt d'habitatges, enclavat a la serra de Collserola a sobre del torrent de l'Amigonet. El conjunt, es desenvolupa al redós de les cases més antigues de la caseria que porta el mateix nom. Es tracta d'habitatges de caire rural, la majoria amb cobertes de teula corba, a dues vessants, que utilitzen la pedra com a material general de construcció, i que en origen tenien també la majoria les parets arrebossades, tot i que en un cas, una recent rehabilitació les ha deixat vistes. Algunes cases tenen elements destacables, com ara forn de pa, pou (Cal Senyoret), portes dovellades, rellotges de sol (Cal Rei i Cal Senyoret), un interessant arc de mig punt amb un grafit a la clau de l'arc que du la data de construcció (a Cal Rei), etc. | 08158-360 | Camí de Can Puig | Diu la tradició oral que el motiu de cal Rei prové d'amagar un descendent dels reis francesos durant la Revolució francesa, tot i que l'edificació visible actualment és de característiques morfològiques pròpies del segle XIX. Durant la Guerra Civil s'hi havien amagat families del Papiol a la part inferior dels edificis, entre elles la familia Arís Arús (informació oral de Josep Maria Solias i Arís). | 41.4348800,2.0212700 | 418230 | 4587497 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Arranjat l'any 2014, el camí de ca n'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87224 | El Peu de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peu-de-la-costa | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/4352 | XVIII-XIX | Algunes cases presenten elements remodelats al segle XX | Conjunt d'habitatges alineats al carrer. Tot i que els habitatges que el composen estan força remodelats, especialment pel que fa a les dimensions dels buits de les façanes, encara el vial, conserva el seu traçat i ambient de carrer antic. Destaquen per mantenir en major o menor part l'estructura original del moment de construcció les cases que corresponen als número 5, Cal Figueras Gros (queda sense remodelació la portada d'accès, amb arc escarser), o Cal Pallejà, el número 13, en la qual encara és visible la tortugada del ràfec. | 08158-63 | Carrer del Peu de la Costa | Destaquen com hem dit les cases número 5, Cal Figueras Gros, o Cal Pallejà, el número 13, ja documentada al segle XVIII (1793), essent propietat d'en Pau Urpi Gener, casat amb la Maria Blanc Amigó. Un descendent, el Miquel Urpi Costa (el 1909), fou detingut l'agost de 1939 acusat d'haver comés nombrosos delictes durant la Guerra. Després d'un judici sumaríssim, fou posat en llibertat (Ahicart et al., 2019). Cal Figueras Gros ja està documentada el 1827, propietat de Francesc Figueras Amigó, casat amb l'Eulàlia Abella Campmany. Al número 8 del carrer, hi ha Cal Julià, ja construïda el 1930, hi vivia Ramon Julià Calabús, un ferroviari procedent de Pera, al Baix Empordà, que va venir al Papiol abans de la Guerra Civil i s'hi va quedar. Aquesta zona era coneguda popularment com 'els gripaus' perquè els mé vells expliquen que una nit el metge va baixar a atendre un malalt i va aixafar pel camí un gripau (Faura Arís, 1996: 142). Es conserva un dibuix a color realitzat el 9 de març de 1926 pel Joaquim Renart. | 41.4378300,2.0096600 | 417264 | 4587835 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87224-foto-08158-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87224-foto-08158-63-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Carrer que segueix un antic camí en pendent, que connectava al poble amb la vall i el nucli del Papiol de Baix, a tocar el torrent de les Argiles, tot passant, ja a la part alta, pels carrers de Jacint Verdaguer i Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87474 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-1 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XX | Conjunt d'habitatges alineats al carrer de la Salut, que discorre en direcció oest - est des de la baixada de can Minguet fins a la plaça Gaudí. Aquest vial presenta encara, edificacions de carácter menestral. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular. També són destacables les façanes posteriors dels edificis de la part baixa del carrer Major.Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades, les quals es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-313 | Carrer de la Salut | El carrer de la Salut antigament es deia el carrer de Darrere (Faura Arís, 1996: 60). Era un carrer popular: aquí hi havia hagut el cinema 'La Flor', que abans era una sala de ball i teatre, després punt de trobada del jovent del poble. També s'hi trobava el cafè de darrere, ambdós regentats per la família Claret (Faura Arís, 1996: 60). | 41.4395700,2.0114800 | 417418 | 4588027 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87474-foto-08158-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87474-foto-08158-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87474-foto-08158-313-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||||
| 87417 | Bòbila de cal Maseta/Ceràmiques Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-cal-masetaceramiques-papiol | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%B2bila | XX | En estat de degradació | Conjunt d'edificis i instal·lacions per a la fabricació de totxos i per a l'explotació de les graves i argiles de la riera de Rubí. La construcció principal està constituïda per una gran construcció de maó vist, amb quatre naus paral·leles cobertes amb teulada a doble vessant feta amb teula rodona. El segon element el constitueix una gran màquina de triatge d'argiles, graves i sorres que es troba a uns 50 metres al nordest de les naus. Es tracta d'una gran estructura industrial sense parets on es veu clarament el procés de triatge i selecció d'àrids des de l'exterior. El tercer element el constitueix un edifici de dues plantes que es troba situat al sudoest de l'edifici de les naus i que sembla correspondre a oficines i vivenda. | 08158-256 | Ctra, C-1413a, s/n | Ja existia a finals del segle XIX, en terrenys de la masia de Can Mas, un forn de ceràmica. El 1900 es podia contar un forn de ceràmica a Can Domènec i un altre a Can Mas. | 41.4410700,1.9978900 | 416285 | 4588206 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87417-foto-08158-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87417-foto-08158-256-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Una bòbila, bòvila o mòbila en algunes comarques, és un forn destinat a la fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial que, en aquest lloc, és remuntaria a època romana. La majoria de les bòbiles es troben a prop de les mines d'argila, que pot ser de caràcter al·luvial o mineral. L'argila se sol explotar a cel obert. Antigament, l'argila es premsava manualment amb motlles i només es feien productes massisos. El funcionament de les bòbiles modernes parteix dels següents tres punts: preparació de la terra, extrusió (productes balmats) o formació (productes massissos) i cocció. A la primera fase, el fabricant rep les argiles i les mescla segons les seues pròpies fórmules; és una tasca clarament personalitzada en funció de l'origen i la composició de les terres i dels processos que després les materialitzaran. A la segona fase, les argiles reben un grau d'humitat adient i un procés de mesclat que les prepararà per passar a través de les màquines que amb una tecnologia d'extrusió els donarà la forma desitjada (totxo, maó, teula) A la tercera i darrera fase, les peces passen per un forn on s'endureixen i queden llestes per a llur utilització. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87479 | Habitatges al carrer Abat Escarré, números 27, 29, 31, 33, | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-abat-escarre-numeros-27-29-31-33 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | S'han introduït en la façana elements poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edifici. | Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta quadrada que es desenvolupen en planta baixa i dos pisos. Les cobertes són a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. Les composicions de les façanes presenten eixos verticals de composició. El fet de que tinguin una alçada similar ajuda a configurar-los com un conjunt que també presenta sortida per la part posterior, davant de la porta del Castell. | 08158-318 | Carrer Abat Escarré, 27, 29, 31, 33 | El número 31 és can Malla el 1840 (Ahicart, 2019). Després del 1885 era can Sassó, de Miquel Casajoana Calopa, que desprès van anar a viure al carrer Barcelona. El 1945 era can Blazquez (Ahicart, 2019). | 41.4386300,2.0103400 | 417322 | 4587924 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87479-foto-08158-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87479-foto-08158-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87479-foto-08158-318-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87168 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-3 | Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. Vilalta, J. (2017) La 'plaça del Domènech', un espai molt estimat pels rubinencs/ques. el blog de la història i el patrimoni de Rubí - GCMR- 12 de febrer de 2017. http://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2017/02/la-placa-del-domenech-un-espai-molt.html | XV-XX | Bo | Conjunt d'edificacions situades al voltant de l'era i un barri tancat per alts murs. Te una portalada d'accés que està datada el 1909. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula àrab a dues vessants paral·lela a la façana principal. Al seu interior destaquen diverses dependències que es troben en el seu estat original, amb terres de terracota i mosaic hidràulic, celler, cuina del segle XIX, llar de foc, alcobes, etc. L'accés principal està resolt en arc de carpanell rebaixat. Totes les obertures estan adintellades. Trobem diversitats decoratives: filigrana en picat, una greca de petits motius florals i un rellotge de sol. El rellotge de sol té un emmarcament quadrat en el que s'inscriu la data al registre inferior (1868) i en als altres tres costats hi ha una frase: 'Les hores fugen - de pressa fugen - i no tornen més.' Te un tancament perimetral, que forma el barri de l'edifici, fora del qual hi ha l'era enrajolada. Conserva diverses col·leccions mobles a l'interior, tot destacant un relleu de temàtica religiosa esculpit en pedra de gres, rescatat d'un antic habitatge de Barcelona, i que en origen devia estar encastat en un mur, ara esempte. | 08158-7 | Camí de can Domènec, s/n | Aquest edifici va ser construït a finals del s. XV, principis del s. XVI i l'interior conserva restes de l'època. Dins la casa hi ha una placa en la que es diu: 'El pueblo de Rubí a D. Jaime Doménech y Cañomeras, por su desprendimiento y buen gusto en la construcción de su teatro. 29 de junio de 1886'. Aquest teatre fou construït a instàncies del Sr. Jaume Domènech, a l'antic pla de Can Cabanyes, pertanyent a la masia d'aquest nom, i que era propietat de la família de la seva mare. La plaça va a començar a urbanitzar-se a la dècada de 1880. Allà, a la part nord de l'espai, Jaume Domènech, va edificar el 1886 el teatre i cafè del seu nom i d'aquí el popular nom de la plaça. L'any 1973 el Teatre-Cinema fou enderrocat i el 1974, la masia de Can Cabanyes (Vilalta, 2017). La inscripció del rellotge de sol (1868) assenyala la data en què varen tenir lloc les reformes de l'edifici, quedant tal i com el veiem ara. L'estucat i l'ornamentació de la façana són d'aquesta època. Els anys 1829 i 1896 es va construir i fer reformes a l'era enrajolada que hi ha al lateral de la masia. El 1909 es va envoltar el recinte amb una gran tanca, però fins el moment passava el camí per davant de la casa. Una nota confusa provinent de l'historial de la família de Can Doménech i feta a principi del segle XIX, parla d'un ritual particular: 'els avis havien sentit dir dels seus avis com anaven a missa a Sant Pere de Madrona i que si no hi podien anar la seguien per focs que feien a dalt del Puig'. (Jordà, 1998: 64). | 41.4581500,2.0195400 | 418115 | 4590082 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No es va tenir accés al celler, tot i que se sap per altres persones del seu gran interès patrimonial. Dins del barri conserva un relleu de bona factura, no original de la casa, sinò traslladat des d'un edifici de la ciutat de Barcelona, que havía estat propietat de la família, al carrer Carassa. Resulten també de gran interès les col·leccions d'objectes, grabats, cafeteres i teteres, pintures, rosaris... Que es conserven a totes les habitacions de l'edifici principal.Cal destacar fora l'edifici dedicat antigament a paller, ara quadres pels caballs. El seu tancament de ferro treballat de l'exterior no és original: el propietari el va agafar d'un abocador d'escombreries. Resulta de gran interès també, a l'exterior un molí de vent, situat a 100 metres del mas, format per una estructura metàl·lica muntada sobre un petit edifici de planta quadrada rematat per una cornisa i terrat de terracota. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | |||||||
| 87169 | Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maimo-0 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XVI-XVII | La part dedicada a l'agricultura està en pitjor estat de conservació | Conjunt d'edificacions que tanquen un barri o pati d'accés amb una gran portalada en arc carpanell. L'edifici principal es de planta rectangular, amb tres crugies, pis i golfes. La composició manté una forma simètrica creada a partir dels buits de la façana. La porta d'accés està solucionada en arc de mig punt, adovellat, i la resta d'obertures són en general, de llindars plans, i ornades amb pedra picada, exceptuant les del pis més alt, que són cinc finestres d'arc de mig punt, de gran verticalitat, obertes a sobre d'una motllura única que fa d'ampit continu, i acompanyades a banda i banda, per sengles finestres d'època posterior a la resta, sense cap decoració, però amb migs festejadors per dintre. Del conjunt de la façana, destaca el balcó central que més alt que la resta (la llinda te la data de 1688 i l'anagrama de JMS sota creu al mig). A la dreta d'aquest balcó, hi ha una finestra també de llindars plans, que presenta la data de 1602 i, al mig, entre el balcó i aquesta darrera finestra, hi ha un rellotge de sol de perímetre rectangular emmarcat amb la llegenda doble inscrita a la part de dalt i de baix: 'Sólo marco las hores clares', i al naixement del gnòmon, l'anagrama JHS emmarcat per un sol. A la part esquerra de la façana, una finestra de menors dimensions, refeta, presenta en la llinda, un arc carpanell inscrit. Es troben imbricacions, cornisa i campanar d'espadanya, marcant la verticalitat de l'edifici, amb campana. Un segon rellotge de sol, desdibuixat, es troba a l'edifici annex lateral. A l'oest de la masia hi ha la casa dels masovers i d'altres dependències envoltades per una tanca o barri, que té l'accés a manera de portal d'arc carpanell, adovellat. A la cantonada hi ha una capella, dedicada a la Mare de Déu del Carme. Un campanar d'espadanya corona l'angle del carener de la teulada. | 08158-8 | Prop del Cementiri de Roques Blanques | De l'estructura de la masia, es deriva la importància que va tenir a la primera metiat del segle XX. La disposició i proliferació d'alcobes construides a finals del XIX,- principis del XX,, potser ens estigui parlant de l'arribada de molta gent a la casa. Un altre fet destacable és la importància de la vinya, fet que es fa palès en les enormes estructures dedicades a celler que hi ha a la planta baixa del conjunt arquitectònic. | 41.4521200,2.0079800 | 417142 | 4589424 | 1602-66 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les masies millor conservades del municipi. És també un dels pocs exemples que queden al Papiol d'una masia tradicional amb tots els estris i el mobiliari que reflecteixen la seqüència històrica de la seva ocupació.No s'ha realitzat cap estudi de la mateixa. Hi tenia era pel batre, encara visible al davant de la casa, barri i un enorme celler. També hi havia un molí d'aigua (avui desaparegut), del qual resten diverses canalitzacions per a conduïr les aïgues corrents dins el conjunt edificat.A la casa es conserven diverses i variades mostres del mobiliari propi dels darrers anys de la seva ocupació, amb una presència important de mobles de principis deL segle XX. Resulten rellevants: un arca de núvia del segle XVIII, diversos mobles alfonsins, pintures a l'oli, gravats, portes decorades i mobiliari modernista, antics documents de caire administratiu emmarcats...Resulta interessant també la cuina del darrer pis, d'inicis del segle XX, la qual conserva els estris del moment de la seva construcció, i un ascensor que es feia servir per a traslladar el menjar als altres pisos de l'habitatge. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||
| 87292 | Cal Senyoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret-1 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Conjunt d'edificacions que formen part d'una mansió rural. Destaca l'edifici principal, al qual se li adossen diverses edificacions per la bandes sud i est. Te planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i el ràfec en tortugada. La façana és plana, i en ella s'obra la porta, d'arc escarser i marc de dovelles de maó vist. Al costat esquerre conserva la rajola amb la numeració antiga. Més a l'esquerra s'obre una finestra de traça vertical, amb reixa de fundació simple i persiana enrotllada. La resta de finestres d'aquest cos estan sobredimensionades en mòdul quadrat. Tot seguit, i a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol. Més a l'esquerra hi ha un cos de l'edifici a una alçada inferior, i en aquest cos s'obre una finestra fornicular, d'arc de punt rodó, amb marc de maó vist, similar al de la porta principal d'accés. Al davant d'aquesta façana es genera un pati obert en el qual hi ha un pou d'aigua amb brocal de maó vist. | 08158-131 | Cami de Can Puig, 7 | La casa es coneix al 1764 com a Cal Senyoret, però també s'havia dit Cal Font del Puig. L'any 1738 l'habitava Josep Font Mestres i l'Eulàlia Trilla Alujas, i durant vàries generacions havien estat els Font els habitants. Per això en principi s'havia dit Cal Font del Puig (Ahicart et al., 2019). | 41.4347400,2.0210200 | 418209 | 4587482 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El rellotge de sol és vertical. Està emmarcat per filets de terrissa per l'exterior, i a l'interior, marc pintat de blanc que conté una línia corba gruixuda que és el marc en el qual està disposat un gnòmon simple. Dins el marc blanc es desenvolupa la numeració de les hores en números aràbics que segueixen el següent esquema de distribució: a esquerra 6,7,8, 9; per sota 10, 11, 12, 1, 2; i pel lateral dret, 5, 4, 3 (expressats de dalt a baix i d'esquerra a dreta). | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 | ||||||||
| 87361 | Escoles Velles i cases dels mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-i-cases-dels-mestres | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Conjunt d'edificacions que formen part d'un antic recinte educatiu i que envolten un pati central amb arbrat. Els edificis es reparteixen en tres flancs: al nord, un edifici per aules amb grans finestrals, amb coberta a una vessant, al sud dos edificis també amb finestres que formen una 'L', ja que estan disposats en angle i, per fi, a l'oest, 5 cases aparellades que constituïen els habitatges destinats als mestres. Totes les construccions estan cobertes amb teules corbes i la base del seu material constructiu és el maó, amb una alternança de maó vist o arrebossat. | 08158-200 | Carrer Doctor Trueta, 5, cantonada carrer Pare Remigi del Papiol | L'any 1961, essent alcalde Pere Figueres, s'inauguraren les tres primeres aules de tot el grup escolar. Van ser edificades en el lloc conegut com l'era del Pagès, actual rambla de Catalunya, al lloc que va des del xamfrà del carrer del Dr. Trueta fins al carrer del pare Remigi. Era de vital importància la seva construcció, ja que aquells anys van ser uns dels més deficients escolarment parlant. Sols hi havia al Papiol un mestre i una mestra, i tampoc hi havia cap escola religiosa o parrroquial o particular, com en anys anteriors havia hagut. Per poder construir ràpidament aquestes aules, els papiolencs van haver de sacrificar una gran plaça que hi havia en projecte a la mencionada era (Faura i Casanovas: 1999: 170). | 41.4362000,2.0069900 | 417039 | 4587657 | 1969 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87361-foto-08158-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87361-foto-08158-200-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Una part del conjunt està ocupat pel Museu del Papiol, i una altra es destina a ús social, com el de l'esplai Pa amb Tomàquet. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:33 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml