Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87285 | Cup de Cal Cai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-cai | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIX | Només es conserva una part de l'estructura dels cups | Al mur oest de la plaça dedicada a Serafí Pitarra, que limita per l'est el carrer de l'Abat-Escarré, i baixant pel passatge de Mossèn Martí Albanell, a ma esquerra, es troba la paret d'un cup quadrangular amb un mur recobert amb rajoles vidrades. Aquest cup està al costat de parets que semblaven formar part, com a mínim d'una altra estructura quadrangular dedicada a la transformació del raïm. | 08158-124 | Plaça d'en Serafí Pitarra | Aquest cup resulta un testimoni de caire urbà de la importància de la vinya en el municipi es reflecteix fins i tot en la tradició d'interpretar l'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l'olivera, dos dedicacions rellevants ai tradicionals a l'agricultura local, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. La importància de la vinya va ser gran fins arribar al moment en que la fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198). | 41.4386600,2.0104700 | 417333 | 4587927 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La casa a la que corresponien aquests cups era la de cal Cai, en la qual es venien tota classe de queviures. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 08:08 | |||||||
| 87210 | Font del Cosí/Font de Ca l'Amigonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cosifont-de-ca-lamigonet | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIX-XX | En un greu estat de deteriorament | A uns 15 minuts a l'E. del Papiol, en el fons del barranc de can Puig i equidistant de les dues cases, es troba aquesta font de la qual és ben visible la seva arqueta de captació, situada sota un espès alzinar. Al davant es troba, així mateix, un roure monumental. El corriol d'aigua que s' inicia amb les seves aigües, es suma a un altre que ve de dalt i mana directament a la Riera de Vallvidrera. Actualment ha perdut la pica i el broc, tot patint els efectes destructius de la caiguda d'una de les alzines que l'envolten. En un grafitti a sobre d'una planxa de ciment que cobreix la paret es pot llegir la següent llegenda de la seva darrera restauració (1979): 'Cuide la fuente como su hogar. La ijiene es mui grande. 1979' | 08158-49 | Barranc de can Puig | Era la font més coneguda i on anava més gent d'esbarjo o paseig. Es deia que les aigües feien venir ganes de menjar i, ja fos per aquest motiu o perquè era a prop del poble, hi anava gent, fins i tot, de fora del Papiol. Al costat s'hi va construir una sínia per a regar els horts del voltant. L'aigua continuava cap a la riera de can Rabella (Faura i Casanovas: 1999: 208). | 41.4337900,2.0230300 | 418376 | 4587374 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87210-foto-08158-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87210-foto-08158-49-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 08:08 | ||||||||||
| 87481 | Monument 'El Papiol al Dr. Barberà' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-papiol-al-dr-barbera | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XXI | A sobre la vorera del costat sudoest de la plaça del Dr. Barberà s'ha instal·lat una jardinera cúbica de grans dimensions (1,50x1,50x1,50 m) de formigó llis vist i tres bancs dobles del mateix material. A la jardinera es pot apreciar una inscripció feta en el moment d'encofrar-la i que diu 'EL PAPIOL AL DR. BARBERÀ'. Dins la jardinera s'hi ha plantat una olivera. | 08158-320 | Plaça del Doctor Barberà, s/n | El Dr. J. Frederic Barberà segons informació oral era un metge molt estimat al Papiol:, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d'aquella població, ubicada a l'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom. | 41.4379100,2.0163100 | 417820 | 4587838 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87481-foto-08158-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87481-foto-08158-320-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El monument al Doctor Barberà és molt senzill i allunyat de cap intenció de generar una obra d'art sinó un recordatori a una persona estimada pel poble. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 08:08 | ||||||||
| 87394 | Xemeneia de vapor de la fàbrica de teixits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-vapor-de-la-fabrica-de-teixits | XIX | Com la resta del conjunt, en clar estat de deteriorament | A la part nord del complex industrial de la fábrica de teixits i Molí de paper de Capdevila, hi ha un edifici de menors dimensions als de la resta del conjunt patrimonial, que era destinat a allotjar el vapor i la xemeneia. Aquest edifici estava destinat a moure la mula de la indústria que s'hi va instal·lar. La xemeneia és un dels elements més representatiu de les fàbriques. Aqueta és el conducte de sortida del fum provinent de les calderes de vapor. És de secció circular i està construïda amb maons sencerament. | 08158-233 | Can Capdevila, s/n | 41.4253000,2.0053900 | 416891 | 4586448 | 1850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87394-foto-08158-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87394-foto-08158-233-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La màquina de vapor era el cor de la fàbrica. Es coneixia popularment com 'la mula', ja que accionava tota la maquinària tèxtil de la nau industrial.Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d'aquest indret.La primera màquina de vapor es va instal·lar a la fàbrica tèxtil Bonaplata de Barcelona, el 1833. Malgrat tot, a causa de la inestabilitat política i social provocada per la revolució liberal i la Primera Guerra Carlina, la modernització tecnològica catalana no va experimentar una autèntica revolució fins a la dècada de 1840. Les màquines de filar tradicional, com ara la bergadana, van ser substituïdes per la mule-jenny (popularment conegudes com 'la mula', durant els anys trenta i quaranta, fet que va incrementar significativament la producció de fil. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 08:08 | ||||||||
| 87370 | Rellotge de sol 1 de Can Maimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-1-de-can-maimo | XIX-XX | A la façana principal, a l'alçada del primer pis, i a la dreta del balcó principal que s'alinea amb la porta d'accés, s'ubica aquest rellotje vertical en forma de rectangle en la mateixa disposició. Està esgrafiat, en to cremós. Un rectangle esgrafiat assenyala el marc per la part exterior. En aquest rectangle es situen les hores: 8/9 a esquerra, 10/11/12/1/2/3 a la base i 4/5/6 a la dreta. Dins l'espai del rectangle interior un sol remarcat per l'esgrafiat d'un cercle, conté al seu interior, a manera d'hòstia el monograma IHS, símbol que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim, amb la creu a sobre de l''H'. Del sol sorten les línes que, també esgrafiades, marquen les hores ubicades al marc exterior. A sobre i per sota del sol es repeteix la mateixa lleguenda: 'SOLO MARCO/LAS HORAS CLARAS'. | 08158-209 | Can Maimó | 41.4521200,2.0079800 | 417142 | 4589424 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87370-foto-08158-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87370-foto-08158-209-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les masies millor conservades del municipi. No s'ha realitzat cap estudi de la mateixa.Tenia era pel batre, encara visible al davant de la casa, barri i un enorme celler. També un molí d'aigua (avui desaparegut).De l'estructura de la masia, es deriva la importància que va tenir a la primera meitat del segle XX. La disposició i proliferació d'alcobes construides a finals del XIX,- principis del XX, potser ens estigui parlant de l'arribada de molta gent a la casa. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 08:08 | ||||||||||
| 87230 | Rellotge de Sol de l'Hostal/Cal Patxuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostalcal-patxuca | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans | XIX | Ha estat restaurat l'any 1981 | A la façana lateral de l'edifici, sense que es vegi des de l'exterior, hi ha un rellotge vertical de sol, esgrafiat i pintat en blanc. Te forma de rectangle vertical i està emmarcat. Per dins hi ha les línees que marquen les hores. El gnòmon és de grans dimensions i per sota, en una cartela, presenta la següent llegenda: JC1880 PS1981 | 08158-69 | Papiol de Baix,17 | Se sap que a la segona meitat del segle XIX, hi vivien a la casa el Vicenç Casanovas Roig o el Francesc Casanovas Roig (Ahicart et al., 2019). | 41.4280300,2.0048900 | 416853 | 4586752 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut accedir a l'element | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 08:08 | ||||||
| 87523 | Fons de l'arxiu Parroquial del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-del-papiol | LÓPEZ SILVA, H. (2014) Inventari d'Arxius Parroquials. Document intern. Revisió feta el 9/10/2014. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. XTEC (s.d.) Les fonts de la demografia històrica. Parroquials. http://www.xtec.cat/~xgual1/fonsdoc.htm | XVI a XX | En general la documentació en paper i lligada es troba en bon estat. Els pergamins estan deteriorats. | A l fons de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, es conserva la següent documentació: relativa a l'Arxiu Parroquial. Santa Eulàlia de Papiol: 1. Confirmacions (índex) a. 1867 2. Confirmacions a. 1867 3. Confirmacions a. 1771 4. Actes a. 1729-1743 5. Testaments a. 1825-1858 6. Novenari d'Ànimes a. 1800-1915 7. Fundacions (Misses) s. XIX 8. Fundacions (Misses) s. XIX 9. Misses, Confraria d'Ànimes, comptes... s. XVIII-XX 10. Confraria del Roser (administració) s. XX 11. Administració a. 1644-1693 12. Consuetes s. XVII-XVIII 13. Celebracions a. 1791-1799 14. Funerals s. XVIII-XIX 15. Funerals s. XVIII-XIX 16. Funerals a. 1820-1907 17. Baptismes a. 1564-1748 18. Baptismes 1749-1825 19. Baptismes 1825-1856 20. Baptismes 1857-1859 21. Baptismes 1859-1880 22. Baptismes 1880-1897 23. Matrimonis a. 1563-1705 24. Matrimonis 1706-1794 25. Matrimonis 1794-1858 26. Matrimonis 1859-1886 27. Matrimonis 1886-1920 28. Defuncions a. 1564-1706 29. Defuncions 1706-1780 30. Defuncions 1780-1842(1865) 31. Defuncions a. 1843-1858 (1865) 32. Defuncions a. 1859-1882 33. Defuncions a. 1883-1926 34. Testaments a. 1800-1960 35. Llibre de la renda de l'església a. 1728 36. Pergamins Papiol (Sta. Anna) a. 1622 37. Llibre del Batalló, 1641-1659. | 08158-362 | Arxiu episcopal de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5.- 08002 Barcelona. | Els sacramentaris, concretament els llibres de baptismes, els llibres de matrimonis, els llibres d'òbits i les llibretes de compliment pasqual, han estat tradicionalment la base documental fonamental dels estudis demogràfics antics. Deriven de la vint-i-quatrena sessió del Concili de Trento (l'11 de novembre de 1563), que estipulava, en referència als rectors, l'obligatorietat de dur a terme uns registres precisos quant als baptismes i als matrimonis. En relació als òbits, se sap que l'obligació de tenir al dia aquest registre no arribà fins l'any 1614, segons el 'Rituale Romanum', imposat per la constitució 'Apostolicae Sedi' de Pau V. Tanmateix, l'enregistrament de les defuncions i dels baptismes ja era una pràctica habitual en alguns bisbats i parròquies. Pel que fa al als sacramentaris també es conserva documentació, respecte a l'època moderna, en concret per als segles XVI, XVII i XVIII. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Fons de titularitat privada però d'accés públic. | 95|96|98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 08:08 | |||||||
| 87294 | Can Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-minguet-0 | <p>Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</p> | XVIII-XIX | Les obres de remodelació de la casa han modificat l'aspecte de la façana, amb la introducció de finestres de traça horitzontal. | <p>Habitatge de caire rural, que respon a una tipologia que recorda a les masies. Consta de planta baixa i pis, i està precedit d'un pati enjardinat amb un estany, molt reformat. Possiblement en aquest espai estigués ubicada l'antiga era. La façana principal és plana i està arrebossada. La seva composició original devia haver estat marcada per tres línies principals: 1, la del centre, marcada per la porta d'arc que és l'accés principal, que te a sobre un balcó que te per ambdós costats dues finestres posteriors a l'edificació original, lesquals presenten les llindes planes i una amplada de grans dimensions. 2 i 3: les que marquen, a ambdós costats de la línia anterior, unes finestres dobles. Aquestes són els elements més originals de la construcció: es tracta de finestres d'arc rodó, de traça vertical, aparellades i fetes de maó vist. Són de major dimensió les que es situen a la dreta, que les de l'esquerra, i totes estan tancades amb sengles reixes de ferro. A l'edifici principal, per darrera, se li adossen edificacions que no han estat reformades, així com un jardí tancat per un barri enreixat, tot això envoltat d'una vegetació i arbrat que genera un espai força ombrívol, degut a la seva situació a les proximitats del torrent de Batzacs.</p> | 08158-133 | Baixada de Can Minguet, 21 | <p>Antiga masia que avui pràcticament ha quedat incorporada al nucli urbà. Una anècdota explica que es trobaven els de Can Minguet collint raïms quan passaren per davant una colla de caçadors del poble que apostaren d'omplir un cove ple de conills. La sorpresa va ser per als pagesos en veure la destresa dels caçadors (Faura Arís, 1996: 153).</p> | 41.4419800,2.0090200 | 417216 | 4588297 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-04-04 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A prop hi havia ca n'Amigó de la Pahissa (Faura i Casanovas: 1999: 190). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 08:08 | |||||
| 87257 | Fons paleontològics del Papiol de l'ICP Miquel Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologics-del-papiol-de-licp-miquel-crusafont | <p>Alba, d. et al (2018) First record of a Miocene pangolin (Pholidota, Manoidea) from the Iberian Peninsula. Journal of Vertebrate Paleontology, 38,1. Galindo, J (2019) Llistat de vertebrats de les col·leccions del Papiol dins el fons de l'Institut Miquel Crusafont. Extracte de l'inventari general de les col·leccions. Document administratiu. Cap d'Àrea de Gestió de Col·leccions i Treballs de Camp de l'Institut Català de Paleontologia Universitat Autònoma de Barcelona</p> | <p>Formen part de les col·leccions del Museu fòssils provinents dels següents jaciments paleontològics del municipi del Papiol, bàsicament trobats a les excavacions de les pedreres que explotaven les diverses bòbiles del municipi: Les Escletxes. MAMÍFERS. Insectívors indeterminats. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Rosegadors: Cricètids: Cricètids indeterminats, Megacricetodon primitivus, Democricetodon hispanicus, Democricetodon cf. Decipiens, Eumyarion sp., Glírids: Pseudodryomys ibericus. Esciúrids: Heteroxerus sp. Proboscidis: Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Can Canals. RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Ptychogaster sp., Testudo sp. Cocodrílids indeterminats MAMÍFERS. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Proboscidis: Gomfotèrids indeterminats. Artiodàctils. Artiodàctils indeterminats, Suids: Conohyus giganteus, Aureliachoerus minus. Cèrvids indeterminats. Carnívors. Carnívors indeterminats. Fèlids: Pseudaelurus sp. Creodonts: Hienodòntids: Sivanasua antiqua. Can Cerdà. RÈPTILS. Rèptils indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Folidota: Mànids: Necromanis franconica. Can Mas: RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Paralochelys catalaunicus. Quelònids: Quelònids indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Proboscidis: Proboscidis indeterminats. Gomfotèrids: Gomfotèrids indeterminats, Gomphotherium angustidens, Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Perissodàctils: Rinoceròtids: Dicerorhinus? Sp. Artiodàctils: Cèrvids: Lagomeryx sp. De totes les restes trobades en jaciments del Papiol, i conservades en aquesta institució, destaca, per la seva importància, el primer fòssil de pangolí a la península ibèrica, un fèmur de fa 16 milions d'anys del jaciment de Can Cerdà, al Papiol ( Barcelona).</p> | 08158-96 | ICP Miquel Crusafont, Carrer Escola industrial, 23 · 08201- Sabadell, Vallès Occidental | <p>Les restes identificades d'aquest pangolí del Papiol, corresponen a un fèmur datat en uns 16 milions d'anys: és el primer exemplar conegut d'aquesta espècie a la península ibèrica.</p> | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-femurpangoli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-87257-87257-foto-08158-96-2.jpg | Legal i física | Neògen|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-03-16 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fotografia corresponent a la mandíbula d'un Gomphotherium, cortesia de l'Institut Crusafont. Els pangolins actualment viuen a Àsia i Àfrica, però en el miocè van estar presents a Europa, i l'espècimen representa el primer registre de pangolins fòssils a la península ibèrica. El fòssil, prové de l'antiga masia de Can Cerdà, avui desapareguda, en una pedrera d'argila. El jaciment va ser esmentat per primera vegada en un escrit de Miquel Crusafont el 1975, però el material no va ser dibuixat o escrit, per la qual cosa va caure a l'oblit fins que el van tornar a descobrir els paleontòleg David M. Alba, a partir dels textos de Crusafont. El fèmur s'assembla al de 'necromanis' i al d'altres pangolins extints per ser més primitius que el dels representants actuals del grup, i una mostra d'aquests caràcters primitius és una depressió en el cap d'aquest reste ossi. Va ser publicat a la revista 'Journal of Vertebrate Paleontology', fent resó del seu magnífic estat de conservació. Manté diferents característiques primitives en comparació amb els actuals i s'ha assignat al gènere extint 'necromanis'. Els pangolins o ossos formiguers escatosos estan representats per tres gèneres, que difereixen en la seva distribució geogràfica i adaptacions locomotores: els pangolins asiàtics s'inclouen en el gènere 'manis', mentre que els africans estan en 'smutsia' (de terra) i 'phataginus' (arboris). No obstant això, durant el eocè els pangolins es estendrien des d'Àsia fins a Amèrica del nord i, posteriorment, al miocè es troben exclusivament a Europa, on estan representats pel gènere extint 'necromanis', de relacions incertes amb les espècies actuals. | 125|121 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 08:08 | |||||||||
| 87445 | Safareig de la font del Vernet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-del-vernet | XIX-XX | <p>Construcció en pedra i totxo de planta rectangular, d'uns tres metres per sis, realitzada a la llera del torrent de la Salut, que formava conjunt amb la font del Vernet. Es tracta d'un safareig de grans dimensions i sembla estrany, ja que es trobava relativament allunyat del poble. Disposa de lloses de terrissa amb inclinació per tal de facilitar la feina de les bugaderes. De la part superior de la font del Vernet surt una canonada que alimenta aquest safareig situat a uns 10 metres.</p> | 08158-284 | Font del Vernet | 41.4448500,2.0246900 | 418528 | 4588601 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87445-foto-08158-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87445-foto-08158-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87445-foto-08158-284-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El dia 28 d'abril de 2018 i dins del programa 'Col·laborem amb el Parc' que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola; els voluntaris del Grup Excursionista del Papiol i els de l'Associació Fes Fonts Fent Fonting la van rehabilitar, netejant el camí d'accés, la vegetació que envaïa el safareig, l'interior de la caseta i també es va recuperar una paret de pedra seca en el camí d'accés. Durant el mes de març de 2019, per part de l'Ajuntament del Papiol, es fa una gran actuació en la qual es neteja la vegetació de tota la zona i es fa un bon camí d'accés a la font i al safareig. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 08:08 | ||||||||||
| 87212 | Font del Vernet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vernet | XIX-XX | Restaurada i neta l'any 2018 | <p>Construcció en forma de caseta de mesures reduïdes, a l'interior de la qual hi cap una persona ajupida. L'entrada està construïda amb totxo vist i arc de mig punt. A l'interior el sostre és de volta de canó, construït de ciment armat i pedres. De la part superior surt una canonada que alimenta un safareig situat a uns 10 metres.</p> | 08158-51 | Font del Vernet | 41.4448500,2.0246900 | 418528 | 4588601 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87212-foto-08158-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87212-foto-08158-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El dia 28 d'abril de 2018 i dins del programa 'Col·laborem amb el Parc' que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, els voluntaris del Grup Excursionista del Papiol i els de l'Associació Fes Fonts Fent Fonting la van rehabilitar, netejant el camí d'accés, la vegetació que envaïa el safareig, i l'interior de la caseta. També es va recuperar una paret de pedra seca en el camí d'accés. Durant el mes de març de 2019, per part de l'Ajuntament del Papiol, es fa una gran actuació en la qual es neteja la vegetació de tota la zona i es fa un bon camí d'accés a la font i al safareig. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 08:08 | |||||||||||
| 87209 | Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-2 | <p>Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.</p> | XVII | La masia esta en un bon estat de conservació | <p>Conjunt d'edificacions aïllades de les quals destaquen les següents: Un edifici de grans dimensions i aïllat. Aquest, presenta planta de disposició rectangular, i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab, a dues vessants. A la zona oest, hi ha un segon edifici amb coberta a una sola vessant (potser sigui la part més antiga del conjunt, crescuda verticalment amb posterioritat pel flanc nord, i la qual, avui representa la part més alçada de l'edificació). La composició es realitza de forma simètrica a partir dels buits de la façana. La porta d'accés està resolta en arc de mig punt, amb dovelles de pedra natural. Els buits balconers i la finestra de la planta baixa són ornamentats amb carreus de pedra de marès picada. S'obren grans balcons a l'alçada del primer pis, amb reixes de barrots decorats en general amb roleus, persianes de llibret i en un dels brancals està assenyalada la data d'una possible refacció o moment important en la construcció de la casa (1680). A l'edifici prinicipal, hi ha també un rellotge pintat sobre un lliscat marmori. Te l'orientació sud-est,si bé el gnòmon, de vareta simple, declina sud-oest. Les línies horàries són de 7 a 3, i les xifres romanes. El conjunt de la masia i les dependències annexes està tancat per una paret (barri) amb porta d'accés de ferro decorat. La casa dels masovers està adossada a la façana per l'esquerra. Per la part nord i oest de la construcció hi ha, a l'alçada del primer pis, una coberta plana aterrassada tancada per un catxapit d'obra de balustres intercalats, amb copes decoratives, força destacat.</p> | 08158-48 | Ctra. De Caldes, s/n | <p>La Guerra dels Trenta Anys va impulsar l'arribada d'alguns habitants procedents de l'altra banda dels Pirineus al Papiol. És el cas, per exemple, del Joan Faura, qui va venir com a mestre de cases, i sembla que va ser qui va construir aquesta casa en algun moment del segle XVII: en un carreu del brancal dret d'un balcó de la façana principal es pot veure la data de 1680, i en una biga dels cups es pot llegir l'any 1691 (Faura i Casanovas: 1999: 135). La masia era una de les més allunyades del nucli urbà, i disposava de cinc sínies per abastir d'aigua els seus camps de conreu.</p> | 41.4414400,1.9989800 | 416376 | 4588246 | 1680? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-17 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Joan Faura? | Per informació oral se sap de l'existència d'un interessant celler, així com de mobiliari propi dels segles XVIII i XIX, a les sales principals de la masia. No s'ha tingut accès a l'interior. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 08:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc