Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87471 | Cal Senyor Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-morera | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Recentment restaurada, ha estat substituida la porta original d'accès a l'habitatge. | Habitatge que fa mitgera amb el número 5 del mateix carrer. Presenta la coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. Presenta tres eixos de simetria, marcats sobretot per les obertures de la planta primera, que són d'arc escarser, ampitadores i que presenten les baranes amb brèndoles de ceràmica de fàbrica amb decoració geomètrica i vegetal. Estan protegides per persianes de llibret de fusta. La planta baixa te renovada la porta d'accès, que es situa a l'esquerra, i a la seva dreta hi ha dues finestres de proporcions horitzontals i de traça rectangular amb barrots simples de ferro colat. | 08158-310 | Carrer Joan Maragall, 3 | Al 1882 la casa es coneixia com a Cal Tic, i era propietat d'en Felip Presas Pedret i l'Antònia Julià Bolet (Ahicart et al., 2019). En Gabriel Barba Carcereny (1836) i n'Antònia Ravella Urpí van ser els seus habitants al voltant del 1900: aleshores es deia Cal Pepus. Pere Pagès Campderrós i Esperança Vidal Blanch, hi vivien al voltant de 1905 (Cal Cai), i el 1950 la casa es coneixia con a Cal Senyor Morera, estiuejants. | 41.4364700,2.0095400 | 417252 | 4587685 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87471-foto-08158-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87471-foto-08158-310-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87184 | Cal Fitó/Cal Pollina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fitocal-pollina | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Edifici situat entre mitjeres, de planta rectangular, el qual presenta una curiosa façana elevada en cinc nivells: el més alt dels quals és una torratxa capçada amb un teulat a quatre aigües. Aquest teulat presenta els ràfecs ben sobresortits. La construcció es desenvolupa en alçada, en planta baixa, dos / tres pisos. La façana principal és asimètrica, amb la porta principal d'accés a l'extrem més baix, ja que l'edifici està construït adaptant-se al terreny, en un carrer força empinat, a la vessant del cim dominat pel castell de la població. A la planta noble s'obre un ampli balcó i a la part de dalt hi ha una galeria de quatre arquets de mig punt. Les obertures principals tenen les llindes ressaltades amb arquets de maó vist que contrasten amb l'arrebossat blanc del mur. La façana sud, també presenta una composició a diferents nivells. Les obertures són allindades, d'arc carpanell rebaixat i d'arc de mig punt, algunes d'elles amb ornament d'obra vista i d'altres amb trencaaigües. La barbacana és de fusta ornamentada, coberta amb teula àrab a quatre vessants en tres cossos i a dues vessants en dos cossos. Destaca cromàticament el color del maó sobre el blanc intens de les façanes. | 08158-23 | Carrer Barcelona, 4/ Carrer del Doctor Fleming, 2. | Al Papiol des de finals del segle XIX, i sobre tot les primeres dècades del segle XX, l'estiueig prolifera, atraït per la proximitat a la ciutat de Barcelona i en concordància amb el pensament de que el seu clima era més benigne i sobretot l'aire, que es considerava més sa que el de la gran ciutat. D'aquesta manera, les classes mitjanes i burgeses es van anant fent la seva torre o el seu xalet en aquest poble. | 41.4376400,2.0097800 | 417274 | 4587814 | 1911 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87184-foto-08158-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87184-foto-08158-23-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Amb la moda que s'imposa a finals del segle XIX i principis del XX pel que fa a les construccions de cases d'estiueig, l'arquitectura urbana imita també aquestes noves maneres de fer en cases del casc urbà, no aïllades, en les quals es fa una recuperació d'elements significatius de les arquitectures del Renaixement. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87389 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-24 | Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Cementiri que ocupa un recinte de planta rectangular dividit en tres àrees. La central dedicada als panteons i sepultures realitzades al terra, amb uns quants blocs de nínxols, de menor alçada que el perimetral, la segona, perimetral, que conforma els murs de tancament, dedicada als enterraments en nínxols, i, la tercera, en una cantonada un espai darrera d'una reixa, sense cap tipus d'ornament ni làpida, i simplement assenyalat per una reixa en la qual està la següent llegenda: Família Barba. Destaca, al centre, la sepultura de traça modernista que pertany a la família Munné. El recinte el tanca un mur de paredat arrebossat, i al seu interior, creixen cinc xiprers. El conjunt queda tancat amb dues fulles batents massisses de xapa de ferro. | 08158-228 | Carrer del Carme, 35 | Al llarg del temps, el cementiri ha anat canviant d'ubicació. En primer terme, es trobava al voltant de l'església (Faura Arís, 1996: 222), i a la plaça major, on s'enterrava el comú de la gent. D'altra banda, les famílies més riques es feien enterrar davant l'altar, com és el cas de la família de Joan Oliver i Mir. (Martí Albanell, 1926: 25). Arran del creixement del poble i d'algunes epidèmies que experimenta el Papiol, com la de 1809, es va haver de anar canviant la seva ubicació, anant als voltants de can Tintorer al 1808 (Faura i Casanovas: 1999: 65) i al Camp de les Figueres d'en Pagès al 1809. (Martí Albanell, 1926: 25) Finalment però, l'any 1836 es va construir l'actual, fora del poble, a les terres de Can Barba, en un lloc anomenat la Paisa de Casa Roger. La compra es va efectuar per la quantitat de 129 i 10 sous, una quantitat força alta per la època. (Faura i Casanovas: 1999: 65). La primera persona en ocupar una tomba va ser Francisca Camderrós, morta el 18 de juliol de 1836. Sis dies abans però, el cementiri va ser beneït per totes les autoritats municipals. (Martí Albanell, 1926: 25-26). Una anècdota curiosa relacionada amb la creació del nou cementiri es que el mossèn Massabeu, veient insuficient la retribució del campaner i l'enterrador, que era de només 2 pessetes per adult des del segle anterior, va demanar l'augment del nou fossar. La iniciativa però no va prosperar. Hi ha certa confusió envers el moment de la municipalització dels fossars del poble, a causa de que els arxius de les alcaldies prèvies al 1845 son escassos. Durant la República però, segons es constata a les sessions de l'Ajuntament i al setmanari DIC, la municipalització va ser motiu de molta tensió. (Faura i Casanovas: 1999: 66). Després de la Guerra Civil es va fer construir una creu de fusta en record als caiguts. N'hi ha també les tombes de Mn. Josep Rull (1874-1931) i Mn. Magí Vidal (1885-1970). A més, hi ha diverses persones enterrades que van morir ofegades al riu , entre elles un turista alemany. (Faura Arís, 1996: 222) Una altra curiositat és que, si bé actualment el cementiri te diversos xiprers, estranyament no tenia cap a inicis del segle XX. (Faura Arís, 1996: 104). | 41.4389700,2.0153800 | 417743 | 4587957 | 1836 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87207 | Cal Poch/Cal Diotallevi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pochcal-diotallevi | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XX | S'ha modificat molt l'edifici original | Edifici de façana plana, i acabat cromàtic a la cúpula. Com a element singular, i ubicada a la façana del carrer del Carme, presenta una torre que li dona un caràcter propi, i que està coronada per una cúpula de trencadís. Al llarg de la seva alçada, presentava en origen obertures-finestres de forma el·líptica, de les quals només es conserva una. Un barri genera el cercat de la construcció, i al seu interior hi ha una altra construcció, probablement en origen dedicada a cotxera, a manera d'edificació auxiliar, situada al mig del jardí. Aquesta construcció presenta planta quadrangular, i com a element característic, un coronament ondulat de les façanes. Es conserven també reixes de ferro a les tanques i portes que fan el cercat i tancament d'aquesta construcció, les quals molt probablement siguin del moment de l'edificació original. | 08158-46 | Carrer del Carme, 3 | Al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents. A inicis del segle XX, Cayetano Diotallevi i la seva esposa, Manuela Dulon, encarreguen a l'arquitecte municipal del Papiol, Salvador Valeri i Pupurull, en terrenys de la seva propietat, llindants amb el cementiri municipal, una 'casa cochera', que és projectada l'any 1914. La família Diotallevi-Dulon, va portar el llum elèctric al municipi l'any 1916. Es va crear una societat, la qual va fer-ne la infraestructura i, desprès, va tenir cura de l'explotació del consum de l'electricitat. Finalment, l'empresa va fer fallida i van haver de vendre-la a una societat més gran. El cobrador dels rebuts de la llum, que anava casa per casa, era en Ramon Calopa. Després, la casa va passar a ser habitada per Robert Poch Sarrià i Carme Vila Jaume, estiuejants de Barcelona, els quals li donen el nom actual. La finca fou expropiada durant la Guerra Civil i utilitzada com a escola. La mestra titular va ser la Montserrat Miarnau Roca (Ahicart, 2019). | 41.4390800,2.0150200 | 417713 | 4587969 | 1914 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurul | De l'edifici primigeni destinat a habitatge, només resta la torre amb la cúpula de trencadís.Es conserven els plànols de l'edifici a l'arxiu Municipal de l'Ajuntament del Papiol.La construcció ha patit diverses transformacions que desvirtuen el seu aspecte original, així, les finestres ovals s'han convertit en quadrangulars (excepte una), i la resta de l'edifici ha estat clarament modificat.Pel que fa a l'edifició visible a l'interior,la qual probablement en origen s'hagués projectat com a cotxera, es conserva en la seva fesomia original, però en regular estat de conservació. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||
| 87171 | Cal Bolero/Cal Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolerocal-daniel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Es tracta de dos edificis units en un sistema constructiu molt similar, i que semblen respondre a un projecte arquitectònic únic. Ambdós es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, i està feta de teula àrab. Tots els buits que s'obren a l'exterior estan dominats per la verticalitat. Destaquen els que s'obren a la façana principal a l'alçada del primer pis, que formen balcons: a l'habitatge número 9, el balcó és d'un sol i ampli buit, i el seu trespol, reposa a sobre de dues mènsules decorades amb denes, flors i motius geomètrics. A l'habitatge número 7, hi ha tres buits verticals que s'obren a la mateixa balcona, més llarga i estreta que l'anterior, i que també, descansen a sobre de 6 mènsules que presenten la mateixa decoració i volumetria que les anteriors. Totes aquestes obertures es protegeixen amb fusteria de llibret, i les baranes són de ferro i estan fetes en la mateixa decoració: roleus, motius geomètrics i creus florals que els enllacen. A la planta baixa, a la que s'obren tres portes, hi a, a la casa número 7, dues finestres a banda i banda de la porta d'accés, amb reixa de reganyol. Destaca la gran portalada de l'habitatge número 9, de fusta, que presenta al tancat cec de la part superior, un ull-respirall rodó, tancat mitjançant reixa també circular, a manera de rosassa de ferro, ornada per roleus segmentats. Tots dos edificis es coronen mitjançant una barana cega, de maçoneria, plana, que és introduïda per mitjà d'una cornisa amb dentells i que conclou verticalment les façanes. | 08158-10 | Carrer del Migdia, 7-9 | Al voltant de l'any 1770 en aquest lloc hi vivia Sebastià Font Mestres. El seu fill, Joan Font Brunet (1785-1832) era un cabaler de cal Papiol. Es va casar amb Maria Coll Faura, de cal Gola, i van tenir tres fills, dos nois i una noia. El gran, en Gabriel, no va tenir fills. El segón, en Sebastià, va marxar a Cervelló, i la petita, la Marianna es va casar amb en Jaume Bou Pagès, i va anar a viure al carrer d'Abat Escarré. A la mort dels seus germans, la noia va heretar les dues propietats i el motiu. El 1898 es coneixia com a Cal Daniel, per Daniel Bou Torras (1873-1942). La casa va ser confiscada durant la Guerra Civil. S'hi va instal·lar l'associació de caràcter social 'Dona a la Rereguarda' del Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4387000,2.0109500 | 417373 | 4587931 | 1890-99 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol anomena la casa com a 'Ca l'Andelet'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87188 | Torre de can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-colomer | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVII | Torre de planta quadrada i tres pisos d'alçada, amb teulada a quatre aiguavessos, que s'alça a un costat de l'antic Camí Ral, al davant de l'actual masia de Can Colomer. Presenta la porta d'accés pel flanc sud, i pocs buits a les façanes, tots quadrats i amb marcs de carreus de pedra buixardada. L'escassedat de buits correspon a la seva funció, molt probablement de guaita i defensa. Destaca, d'entre tots els buits, el de la paret orientada a nord: a la planta baixa i a tocar del sostre d'aquesta hi ha una pedra foradada que probablement correspongui a l'antiga sortida de la xemeneia que escalfaria l'estança. Està feta de maçoneria, amb carreus en algunes cantonades, i ràfecs plans entre el segon i tercer pis. A dalt, al fris previ a la teulada, es conserva, a la façana sud, una cartel·la amb roleus laterals, pintada a la mangra, amb la data de la construcció: 1663. | 08158-27 | Ctra de Caldes, s/n | Amb molta probabilitat es tracta d'una torre de vigilància al costat del camí Ral, que podria haver protegit un mas anterior a l'actual. Al seu costat es van fer diverses edificacions que constituexen l'origen de l'actual nucli del Papiol de Baix. Tot i que la torre presenta la data de 1663, per l'aparell (la part inferior de carreus petits i la resta de maçoneria) i l'estructura constructiva podria indicar una edificació anterior (podria ser del segle XV). La coberta piramidal, segurament en posició més baixa que el nivell original, és més tardana. | 41.4303500,2.0042400 | 416802 | 4587010 | 1663 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87424 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-1 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Habitatges entorn d'una plaça dura en la qual s'ajunten una sèrie d'elements d'arquitectura tradicional, als quals s'uneix la ubicació, tot i que es troba fora de lloc, d'un element simbòlic pel municipi, la fita del terme que està assenyalada dins l'itinerari urbà. | 08158-263 | Plaça Joan Fuster | Antigament era coneguda com a plaça de l'exèrcit (Faura Arís, 1996). | 41.4389500,2.0141700 | 417642 | 4587955 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba en un enclau en el que, tot i la transformació urbanística i arquitectònica de molts edificis del carrer del Carme, encara es respira el caràcter d'arquitectura tradicional i rural. Des d'ella es te un bon domini del paissatge que emmarca la vall del Llobregat. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87500 | Cal Salas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salas | XVIII-XX | Habitatge entre mitgeres, de planta quadrangular, amb coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer de la Salut. Consta de planta baixa i pis. Els baixos han estat remodelats amb finalitat comercial, i en planta pis s'obre una balcó ampitador amb barana de forja decorada amb barrots decorats amb reganyol, intercalats amb altres llisos. A la part baixa, en contacte amb l'ampit, hi ha sengles roleus, igual que a la part del reposabrassos. Com a detall decoratiu, hi ha al fris que decora a manera de filet l'arrancament de les mènsules que suporten el ràfec, unes rajoles en posició romboidal, de color blanc, amb decoració polícroma de gerros amb flors. Manté la textura tradicional d'arrebossat de façana. | 08158-339 | Carrer de la Salut, 6 | Antonio Sala Mates (Cal Salas, 1791), havia viscut en aquest habitatge amb l'Eulàlia Font Roig, la seva esposa. D'aquí li ve el nom a la casa. El 1916, vivia de lloguer en aquesta casa el Francesc Martí Mestre, que era un carreter d'Igualada, amb la seva esposa, Anna Mayol Sala, de cal Mansió. L'any 1920 es es van traslladar al barri de l'Estació, | 41.4394100,2.0121600 | 417475 | 4588008 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87500-foto-08158-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87500-foto-08158-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87500-foto-08158-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||||
| 87300 | Carrer de l'actor teatral Joan Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lactor-teatral-joan-santacana | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XX | Carrer d'interès des d'un punt de vista de l'evolució de l'arquitectura popular al municipi. D'una manera especial destaquen la masia que finalitza pel sud el vial (Cal Xullo) i la major part dels edificis que corresponen al flanc de números parells. En general es tracta d'habitatges mitganers d'un i dos pisos. | 08158-139 | Carrer de l'actor teatral Joan Santacana | Aquest carrer correspon a la part de les edificacions del poble que estaven relacionades amb l'explotació pagesa de la vessant del municipi que domina la vall del Llobregat. Estan situades en una curva de nivell topogràfic que permet la construcció en replà. Pels volts de 1900 el carrer es deia de la Creu, després es va anomenar de Salvador Seguí, dirigent obrer conegut com el 'noi del sucre' i posteriorment, de l'actor teatral Joan Santacana (Faura Arís, 1996: 161). | 41.4356000,2.0065300 | 417000 | 4587591 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87249 | Carrer del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-carme-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XVIII-XX | En part s'ha modificat el seu valor arquitectònic com a conjunt | Vial urbà que s'inicia per l'est, a la plaça Gaudí, donant així continuïtat al carrer Major continuant en direcció oest fins a perllongar-se cap al barri de Can Puig, tot incloent la zona esportiva del municipi, i donant continuïtat a la part antiga del nucli urbà. En el seu traçat, resulten interessants un bon nombre d'edificacions i elements que dibuixen l'urbanisme d'aquest sector del Papiol: alguns de caire tradicional agrari, com pot ser ca l'Adjutori, una de les cases més antigues del Papiol, la qual conserva la seva disposició de pairalia, amb portal adovellat i finestral reixat, i d'altres corresponents al període d'estiueig de finals dels segle XIX i inicis del segle XX, com poden ser Cal Girona, edifici que destaca de manera singular, la Casa Brunet, també coneguda com a Cal Carrabina/Torre del Pi/Cal Senyor Domènec/Vil·la Maria, Cal Poch, amb la singular cúpula de trencadís, la casa unifamiliar de la Senyora Manuela, els murs del jardí del Senyor Brunet, que li donen un caire molt singular a aquest espai o alguns interessants edificis de veïns entre mitgeres. També dona a aquest carrer el cementiri municipal, i una pèrgola contemporània, que genera un esplèndid mirador a la vall del Llobregat, i una interessant zona d'ombra en aquest sector urbà. | 08158-88 | Carrer del Carme | Aquest carrer es va crear urbanísticament parlant l'any 1968. Abans, formava part d'un camí antic al costat del qual s'anaven alineant les cases ja a finals del segle XIX. Com que és un carrer que menava, a manera de camí, cap al terme del nucli urbà, l'any 1836 es va construir al seu costat, en una zona fora del nucli habitat, el cementiri municipal. Aquest ocuparia les antigues terres de Can Barba, exactament el paratge conegut com 'la Païssa de Casa Roger'. | 41.4392900,2.0132500 | 417566 | 4587994 | 1968 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87249-foto-08158-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87249-foto-08158-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La vila es prolongà vers el NE. a la llera d'aquest vial, suposant la continuació de l'antic carrer Major i carrerons adjacents. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||
| 87190 | Carrer Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Carrer de traçat molt costerut a la part del nucli urbà que es desenvolupa entre la vessant del castell i la plaça de Rafael Casanova. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriment d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura modernista. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950. Destaquen els habitatges següents: Número 2, Cal Pilé/Cal Fuster. Fa cantonada amb Doctor Fleming. A la façana hi ha una rajola del Calvari. / Núm. 4, Cal Fitó/Cal Pollina / Núm. 5, Cal Biel/Cal Ramon Faura / Núm. 7, Cal Roig / Núm. 8, Cal Patró / Núm. 9, Cal Carpintero, Cal Joan Ferro/Cal Luciano / Núm. 11, Cal Julià/Cal Cargola (remodelada, però conserva decoració esgrafiada en fris del coronament, i entre les obertures del balcó en la primera planta) / Núm. 13. / Núm. 14, Cal Carril / Núm. 15, Cal Valeta / Núm. 17, Ca l'Arís / Núm. 19, Cal Francisco Mallorca / Núm. 21, a la cantonada amb la plaça Casanovas, tot i que està remodelada, conserva la rajola. / Núm. 22, Cal Garrell/Cal Garriga / Núm. 24, Cal Costa / Núm. 26, Cal Mariano | 08158-29 | Carrer Barcelona | Aquest carrer molt probablement es va anar formant des del segle XVIII, en un moment en que comença una revifalla econòmica al Papiol, a partir d'edificacions tradicionals que es van anar sumant i que, finalment, al segle XIX, van configurar l'actual vial urbanístic que segueix el pendent abrupte de la muntanya, en la qual es va iniciar el poblament urbà de l'actual municipi. D'altra banda, l'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del Papiol. En aquella època ja estava canalitzat el torrent Batzac. Aquest carrer enllaçaria, tot enfilant-se cap avall, fins a aquest vial. No se sap la data d'inauguració de la carretera, però es va obrir tota nova, des del pont de ferro. De fet solament es va eixamplar, ja que aquest camí ja existia: era el vial que conduïa al Papiol, passant per la rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona. El nom del carrer precisament li ve del fet de dir: 'el carrer d'anar a Barcelona'. Amb aquesta carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader. | 41.4372300,2.0099400 | 417287 | 4587769 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87306 | Colònia Casajuana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-casajuana | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | La casa d'en Miquel Casajuana se ha restaurat modernament. | Conjunt d'edificacions de caire popular. Resten d'interès una nau industrial, al sudest del conjunt, la casa pairal de Josep Casajuana, i una nau destinada a magatzem, al davant d'aquesta casa. De tots els edificids, destaca la casa de Miquel Casajuana, amb tres cossos d'edificació, el central més alt que els laterals (es va annexionar modernament la caseta dels mossos de cal Manyà, que hi ha al costat esquerra). La coberta és a una vessant, i l'edifici central consta de planta baixa i pis. Presenta quatre eixos de simetria, amb obertures de proporcions verticals ornades per sobre de les seves llindes, de forma plana com a falsos guardapols pintats que fan una ona a imitació del remat del fris de la cornisa. L'edifici es massís i està conclòs per un joc d'ones que li donen un aspecte molt particular a l'edificació. Les finesrres de la planta baixa estan tancades per mitjans de reixes de forja a reganyol. El balcó central te una barana de barrots també decorats amb reganyol i forma de pit de colom que descansa a sobre d'un ampit de pedra motllurat. | 08158-145 | Colònia Casajuana, C./de Sant Jordi, 5 | Aquest conjunt d'edificacions constava a principis del segle XX de (Faura Arís, 1996: 17).: 1. la casa pairal de can Manyà, avui desapareguda, 2. a la seva esquerra, la casa on es traslladà aquesta familia (avui edificació número 8, molt modificada). 3. La casa pairal de Josep Casajuana, encara existent. Aquesta casa la va fer construir l'hereu, Miquel Casajuana Campderrós per al seu germà Josep, que hi va anar a viure amb la seva dona Lola. 4. La casa del mossos de Can Manyà, encara existent, annexionada a la casa pairal. 5. Cal Sassó, avui totalment modificada. 6. L'any 1932 es construeix, al sudest del conjunt, un nou edifici exempt de grans finestrals. 7. L'any 1926 es construeix també el magatzem amb teulada a dues vessants, exempt, a la dreta de la casa pairal. La colonia rep el nom precisament dels seus habitants: tots havien estat Casajuana. Entre 1920 i 1930, el Joan Casajuana Calopa de ca la tia Anita, s'encarregava de tenir cura de la cuneta de terra per on circulava l'aigua de pluja de la revolta de la carretera, que anava des de la font de can Tintoré, fins a l'estació (Faura Arís, 1996: 145). A la colònia, hi venien a fer estades estiuejants, recomanats per metges especialistes, per prendre l'aire pur i sec i, així, tal i com es pensava aleshores, prevenir els costipats de l'hivern. Els estiuejants organitzaven festes els caps de setmana i posaven al capdavall del carrer -on ara hi ha el bosc del Blanc-, penjat d'un plataner, un rètol que deia 'Barri de l'Alegria'. | 41.4386500,2.0063800 | 416991 | 4587930 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Al davant de la casa hi ha un jardí en el qual destaquen les moreres. | 119|98|105 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87285 | Cup de Cal Cai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-cai | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIX | Només es conserva una part de l'estructura dels cups | Al mur oest de la plaça dedicada a Serafí Pitarra, que limita per l'est el carrer de l'Abat-Escarré, i baixant pel passatge de Mossèn Martí Albanell, a ma esquerra, es troba la paret d'un cup quadrangular amb un mur recobert amb rajoles vidrades. Aquest cup està al costat de parets que semblaven formar part, com a mínim d'una altra estructura quadrangular dedicada a la transformació del raïm. | 08158-124 | Plaça d'en Serafí Pitarra | Aquest cup resulta un testimoni de caire urbà de la importància de la vinya en el municipi es reflecteix fins i tot en la tradició d'interpretar l'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l'olivera, dos dedicacions rellevants ai tradicionals a l'agricultura local, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. La importància de la vinya va ser gran fins arribar al moment en que la fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198). | 41.4386600,2.0104700 | 417333 | 4587927 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La casa a la que corresponien aquests cups era la de cal Cai, en la qual es venien tota classe de queviures. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87168 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-3 | Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. Vilalta, J. (2017) La 'plaça del Domènech', un espai molt estimat pels rubinencs/ques. el blog de la història i el patrimoni de Rubí - GCMR- 12 de febrer de 2017. http://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2017/02/la-placa-del-domenech-un-espai-molt.html | XV-XX | Bo | Conjunt d'edificacions situades al voltant de l'era i un barri tancat per alts murs. Te una portalada d'accés que està datada el 1909. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula àrab a dues vessants paral·lela a la façana principal. Al seu interior destaquen diverses dependències que es troben en el seu estat original, amb terres de terracota i mosaic hidràulic, celler, cuina del segle XIX, llar de foc, alcobes, etc. L'accés principal està resolt en arc de carpanell rebaixat. Totes les obertures estan adintellades. Trobem diversitats decoratives: filigrana en picat, una greca de petits motius florals i un rellotge de sol. El rellotge de sol té un emmarcament quadrat en el que s'inscriu la data al registre inferior (1868) i en als altres tres costats hi ha una frase: 'Les hores fugen - de pressa fugen - i no tornen més.' Te un tancament perimetral, que forma el barri de l'edifici, fora del qual hi ha l'era enrajolada. Conserva diverses col·leccions mobles a l'interior, tot destacant un relleu de temàtica religiosa esculpit en pedra de gres, rescatat d'un antic habitatge de Barcelona, i que en origen devia estar encastat en un mur, ara esempte. | 08158-7 | Camí de can Domènec, s/n | Aquest edifici va ser construït a finals del s. XV, principis del s. XVI i l'interior conserva restes de l'època. Dins la casa hi ha una placa en la que es diu: 'El pueblo de Rubí a D. Jaime Doménech y Cañomeras, por su desprendimiento y buen gusto en la construcción de su teatro. 29 de junio de 1886'. Aquest teatre fou construït a instàncies del Sr. Jaume Domènech, a l'antic pla de Can Cabanyes, pertanyent a la masia d'aquest nom, i que era propietat de la família de la seva mare. La plaça va a començar a urbanitzar-se a la dècada de 1880. Allà, a la part nord de l'espai, Jaume Domènech, va edificar el 1886 el teatre i cafè del seu nom i d'aquí el popular nom de la plaça. L'any 1973 el Teatre-Cinema fou enderrocat i el 1974, la masia de Can Cabanyes (Vilalta, 2017). La inscripció del rellotge de sol (1868) assenyala la data en què varen tenir lloc les reformes de l'edifici, quedant tal i com el veiem ara. L'estucat i l'ornamentació de la façana són d'aquesta època. Els anys 1829 i 1896 es va construir i fer reformes a l'era enrajolada que hi ha al lateral de la masia. El 1909 es va envoltar el recinte amb una gran tanca, però fins el moment passava el camí per davant de la casa. Una nota confusa provinent de l'historial de la família de Can Doménech i feta a principi del segle XIX, parla d'un ritual particular: 'els avis havien sentit dir dels seus avis com anaven a missa a Sant Pere de Madrona i que si no hi podien anar la seguien per focs que feien a dalt del Puig'. (Jordà, 1998: 64). | 41.4581500,2.0195400 | 418115 | 4590082 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No es va tenir accés al celler, tot i que se sap per altres persones del seu gran interès patrimonial. Dins del barri conserva un relleu de bona factura, no original de la casa, sinò traslladat des d'un edifici de la ciutat de Barcelona, que havía estat propietat de la família, al carrer Carassa. Resulten també de gran interès les col·leccions d'objectes, grabats, cafeteres i teteres, pintures, rosaris... Que es conserven a totes les habitacions de l'edifici principal.Cal destacar fora l'edifici dedicat antigament a paller, ara quadres pels caballs. El seu tancament de ferro treballat de l'exterior no és original: el propietari el va agafar d'un abocador d'escombreries. Resulta de gran interès també, a l'exterior un molí de vent, situat a 100 metres del mas, format per una estructura metàl·lica muntada sobre un petit edifici de planta quadrada rematat per una cornisa i terrat de terracota. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87411 | Fons documental de la Falange Española | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-falange-espanola | XX | Fons que forma part del fons documental de l'Arxiu Municipal del Papiol. Está composat per documents provinents de l'antic fons de Falange, pendents de classificació, ubicats en quatre unitats d'instal·lació. Una ullada superficial ha permès comprovar que la major part de la documentació (recordem que està pendent de classificació) consisteix en elements relacionats amb els comptes de l'organització. També hi ha algunes fotografies i escassa documentació d'Auxilio Social, També hi ha un llibre d'actes. | 08158-250 | Biblioteca Martí Almirall. Passatge Parellada, 1 | Aquest fons documental, que en part es va eliminar, com va succeir en altres municipis, va ser conservat per l'antic alcalde Sr. Casajuana, qui després d'uns anys el va lliurar a l'ajuntament. Finalment l'ajuntament del Papiol va determinar que es conservés i custodiés per al seu estudi en la Biblioteca Pública del Municipi, amb la qual cosa es consideró seria possible facilitar el seu accès als estudiosos. | 41.4404400,2.0123700 | 417494 | 4588123 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87411-foto-08158-250-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Sembla que es va fer una Avaluació i Tria de la documentació en el moment en que va deixar d'estar activa la Falange i, per tant, es devia eliminar la documentació més compromesa.Falange Espanyola (FE) va ser fundada per Jose Antonio Primo de Rivera el 1933. El 1934 es va fusionar amb les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) per formar FE de les JONS. Molt aviat es produiran acostaments amb la Comunió tradicionalista (moviment carlista) fins que el 19 d'abril de 1937 Franco promulgués el decret d'unificació, naixent així Falange Espanyola Tradicionalista de les JONS (FET i de les JONS) de la qual es va erigir com a cap suprem.La Falange, també anomenada 'el Moviment' es va convertir i va articular en un conjunt de principis i institucions del règim franquista que va actuar com a partit únic de l'Estat creant una important estructura polític administrativa.La seva decadència va començar a mitjans dels anys 60. L'1 d'abril de 1977 el govern d'Adolfo Suarez va suprimir el moviment, extingint els organismes polítics i incorporant els de caràcter social i assistencial a l'administració.L'escassa separació 'conceptual' entre el moviment i el municipi, en fer coincidir el càrrec de cap local del Moviment amb el d'Alcalde, el sistema d'elecció per terços de representació, els nomenaments de compromissaris. etc.... provoquen que no hi hagi una separació real entre uns i altres comeses. Per això, no és aquest l'únic Ajuntament que compta amb aquest tipus de documentació. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87419 | Habitatge de la Plaça Gaudí, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-gaudi-5 | XIX | Habitatge entre mitgeres, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer i peces de teules àrabs. En alçada es desenvolupa en tres plantes: baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha l'accès a l'habitatge per mitjà d'una porta estreta de traça vertical i fusteria amb decoració de marcs. A esquerra s'obre una gran porta per tal de donar accés a un local comerial, que substitueix l'únic accès a les dependències auxiliars i una finestra, a l'esquerra, avui desapareguda. Dues obertures s'obren en planta primera i segona: són sengles balcons, recercats, de majors dimensions el de la planta primera que el de la segona. Unes interessants reixes de foneria constitueixen les baranes que es recolcen a sobre d'ampits motllurats. Aquestes baranes presenten, com a detalls decoratius més significatius que no es troben en cap lloc a la resta del municipi, una decoració de barrots amb papallones inscrites dins de cercles a la part baixa. Les alçades dels pisos queden remarcades mitjançant línies esgrafiades, i un ampit massís a sobre de la cornisa motllurada, remata l'obra, amagant el canaló. Conserva el suport de la corriola del moment de la primera construcció. | 08158-258 | Plaça Gaudí, 5 | Aquest habitatge es va construir a finals del segle XIX, en la zona de creixement de l'antic nucli urbà del Papiol, que al costat d'altres edificacions de traça urbana, constitueixen l'actual plaça Gaudí. | 41.4393600,2.0126500 | 417516 | 4588002 | 1890? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87419-foto-08158-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87419-foto-08158-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87419-foto-08158-258-3.jpg | Legal | Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Resulten molt interessants les reixes dels balcons, inscrites dins l'estil modernista. | 98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87256 | Pas cobert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-cobert | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIII | Pas cobert que actualment forma part d'un habitatge plurifamiliar. És un carreró adossat a l'edifici de la rectoria. L'entrada es fa per un arc de mig punt amb l'interior d'embigat de fusta i sortida també d'arc de mig punt. A un dels laterals veiem senyals d'un arc el·líptic, avui cegat amb pedruscall, precisament al mur que forma part de la paret límit de la rectoria, actualment molt transformada. | 08158-95 | Carrer Mossen Rull, s/n | Aquest pas, és molt probablement del moment de construcció de la Casa Rectoral, un dels edificis més antics de la població, que es va construir al voltant dels segles XIII-XIV. | 41.4389200,2.0103700 | 417325 | 4587956 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una construcció molt interessant dins el conjunt més antic de la població que s'ha mantingut en bon estat a pesar de les destruccions del moment de la guerra civil.Constitueix un espai integrat dins del conjunt medieval de la població, amb diverses afectacions importants en el decurs de la guerra civil (1936- 1939) | 92 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87203 | Ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals/ca l'Albareda/La Rajoleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-joan-canalsbobila-canalsca-lalbaredala-rajoleta | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | La xemeneia està força recta i no presenta fisures verticals en tota la seva alçada. | Conjunt industrial corresponent a una antiga bóvila. Del conjunt d'edificis que es troben al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. La resta de naus han estat partides en diferents tallers i espais que han fet perdre el sentit unitari de l'edificació original. La xemeneia és de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal. | 08158-42 | Paratge Bòbila Canals | Aquest tipus d'indústria ha estat molt lligada històricament al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica constructiva fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. L'any 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288). | 41.4390300,2.0162300 | 417814 | 4587962 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | De la bòbila d'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l'església de Santa Eulàlia. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||
| 87483 | Xemeneia de les ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-les-ceramiques-joan-canalsbobila-canals | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Del conjunt d'edificis corresponents a l'antiga bòbila, que es troba al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. És de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal. | 08158-322 | Carrer Carme, 41-43 | Aquest tipus d'indústria ha estat molt lligat al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. El 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288). De la bòbila d'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l'església de Santa Eulàlia. | 41.4390300,2.0162300 | 417814 | 4587962 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87483-foto-08158-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87483-foto-08158-322-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d'aquest indret. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87392 | Aixopluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-0 | XIX | S'ha ensorrat en part i s'està colmatant el terre de la construcció. | Construcció rupestre excavada en una paret al costat del camí. Les seves dimensions (2 m aproximadament d'amplada i 1,90 d'alçada) impideixen alçar-se d'empeus dins d'ella. Presenta el rastre de l'acció del pic en el moment de la seva excavació. | 08158-231 | Torrent de Batzacs | Aquest tipus de barraques o recers excavats en la roca natural al costat del camp de cultiu, servien per aixopluc en cas de pluja o, a l'estiu, per a fer un petit descans o guardar a recer el menjar. La proximitat de feixes així ho sembla testificar. | 41.4510200,2.0158600 | 417799 | 4589294 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87227 | Cal Tita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tita | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVII | Molt reformat i amb remuntes actuals | Casa entre mitgeres, de planta rectangular i teulada a una vessant. De tot l'edifici, el més interessant és la façana a ponent, que dona al carreró estret en que es converteix el carrer de Montserrat en el lateral nordest de l'església de Santa Eulàlia, ja que la façana que dona a l'espai obert com una mena de plaça que s'obre al davant de la porta principal de l'església, s'ha transformat absolutament en època molt recent, de manera que ha perdut la seva fesomia original. A la façana lateral antedita, que en origen devia ser la principal, presenta un arc de punt rodó delimitat per carreus treballats amb buixarda fina, mentre que la resta dels buits han estat transformats. | 08158-66 | Carrer de Montserrat, 25 | Aquesta casa ja és coneguda l'any 1686. Els seus primers propietàris van ser el Macià Pugès Romagosa i la Paula Barba. El motiu del nom sembla be del fet de que una de les mestresses que hi vivia, quan donava de menjar a les gallines anava dient:..'tites, tites...'. Amb motiu de la guerrra del Francès, va haver una epidèmia de tifus en la qual van morir molts membres d'aquesta casa. | 41.4391600,2.0106500 | 417348 | 4587982 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87227-foto-08158-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87227-foto-08158-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87227-foto-08158-66-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Dins del catàleg arquitectònic només està inclós l'arc de pedra de la portalada d'accès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87214 | Cal Roig/Cal Ceguet de Cal Roig/Can Barberà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roigcal-ceguet-de-cal-roigcan-barbera | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Bohigas, O. (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona: Lumen. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Edifici exempt, de planta rectangular, construït sobre un gran desnivell. Te la coberta a dues aigües i un cos lateral afegit a l'est, de una sola planta. Les façanes anterior i posterior són simètriques. A la principal, que dóna a l'Avinguda Generalitat, hi han dues portes, cadascuna limitada per dues finestres a banda i banda. Tant les finestres, com la capçalera, estan decorades amb unes arquacions cegues curvilínies que segueixen el ritme de la guirnalda, la qual decora la façana i es troba per sota d'una decoració en forma d'escut. La cornisa, esgrafiada, es perllonga com en degradació escalonada des del centre, als extrems. Corona la façana un objecte daurat de forma esfèrica amb base de peanya. L'edifici, actualment habitatge particular, està envoltat d'una tanca de maó i reixa de ferro. | 08158-53 | Avinguda de la Generalitat, 7 | Aquesta casa la va fer en Joanet de l'Hostal per a habitatge propi (Faura Arís, 1996: 145). Josep Roig Bernet era l'hereu de cal Roig. Va marxar del Papiol per anar a Madrid, on es va casar amb Maria Bastarrica Odriozola, d'Azcoitia (Guipúscoa). Allí van tenir un fill, en Joaquim. A principis de la década de 1930 va retornar amb la família al Papiol i van anar a viure a l'avinguda de la Generalitat. En Josep i el seu fill es van implicar en política. El 1934 en Josep fou nomenat regidor per l'autoritat militar. Era el representant del Partit Radical (lerrouxista). Un any després va dimitir per discrepàncies amb l'alcalde (Carles Jutglar Pagès). El 1939, durant la Causa general, fou acusat d'haver participat en la revolta del juliol del 1936 i fou ondemnat a 6 anys de presó major. Quan va retornar al Papiol la seva dona ja havia mort. En Joaquim, el seu fill, havia marxat a l'exili el 1939. Va participar en la resistència francesa i fou apressat i conduït l camp de concentració de Dashau, on fou alliberat el 1945. No va tornar al Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4382100,2.0111300 | 417387 | 4587876 | 1900-22 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87214-foto-08158-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87214-foto-08158-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87214-foto-08158-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per l'extrem sud, i a tocar la tanca, hi ha un molí de vent per a l'extracció d'aigua del freàtic, que donava servei a la casa. Inicialment l'edifici es va construir entre mitgeres, però posteriorment, al quedar aïllat, s'hi van fer reformes en les quals es van obrir obertures a les façanes laterals. Oriol Bohigas (Bohigas, 1983) la menciona al costat de la casa Gomis de Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal), masia sempre amb molta relació amb El Papiol, obra d'Antoni Gallissà i Soquè. Es va fer un molí per tal d'abastir d'aigua la seva propietat. Al seu costat hi havia l'era de batre, lloc a on anys més tard es van fer els envelats de la festa major d'estiu.Aquesta casa presenta els trets diferencials de les arquitectures aixecades a l'avinguda de la Generalitat: responen a construccions de línies marcades que van des de l'eclecticisme vuitcentista fins el corrent noucentista de caràcter més racional que es desenvolupà a Catalunya en contraposició al decorativisme del modernisme que l'havia precedit.Així són típics els coronaments dels edificis en capcers de línia mixtilínia trencada.D'entre els habitatges que configuren aquest vial, destaquen aquest, al costat de l'edifici de Cal Blanc i Cal Joanet de l'Hostal.Aquí va estar ubicada l'escola durant els anys 1940-1949. | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87179 | Cal Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-girona-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XIX | Recentment ha sofert una desafortunada intervenció amb l'instal·lació d'una galeria d'alumini blanc al darrer pis, la qual que trenca la fesomia i harmonia de l'edifici. | Edifici en cantonada, de planta rectangular, estructurat en dos cossos: un d'ells més alt que fa cantonada amb el carrer del Carme, dissenyat com a torre-mirador. Aquesta torre acentúa la façana de l'edifici ubicada entre ambdós carrers (Carme i de les Parres). Te planta baixa i dos pisos, i totes les obertures de les façanes presenten una variada ornamentació: columnes i pilastres embegudes, capitells, pinacles, animals, flora i fulles, filigranes amb inicials, medalló coronat i personatges: tots aquests elements donen un aire ecléctic i molta personalitat al conjunt. En destaquen la tribuna i la galeria del pis superior, amb finestrals d'arquets de mig punt entre columnes. Està compost per planta baixa i dos pisos. La torre està coronada per una sanefa d'arqueria cega i una coberta en forma de piràmide, amb molta pendent i a quatre vessants, feta de teula ceràmica vidrada que combina els colors vermell i verd. Les obertures presenten diferents ornamentacions: columnes i pilastres embegudes, capitells, pinacles, decoració vegetal, animal i antropomòrfica, filigranes amb inicials i fins i tot un medalló decorat sostingut per dos personatges. Tot plegat contribueix a donar un sentit eclèctic a l'edifici. A l'interior es conserven disposicions espacials i mobiliari de la època, així com ferros, i decoracions dels sostres. A la planta alta, hi ha l'antiga sala de billar, i està presidida per un esplèndid llum de sostre de vidres de colors i interessant decoració. Igualment resulten d'interès diverses figuretes de bronze. A la façana posterior, i des de la cuina hi ha un accés a un petit pati enjardinat que dona al carrer de les Parres. | 08158-18 | Carrer del Carme, 19 | Aquesta construcció era d'un comerciant de Barcelona que vivia al passeig de Gràcia, Josep Girona Anguera. L'any 1926 va venir a viure en aquesta casa del carrer del Carme (Ahicart 2019). La esposa del senyor Girona, era la Maria Dulon, cunyada del Sr. Diotallevi (Faura Arís, 1996: 240). Gaietà Diotallevi va ser l'empresari que va portar l'electricitat al poble del Papiol l'any 1916 (Martí Albanell, 1926:36). | 41.4392600,2.0136700 | 417601 | 4587990 | 1888 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87179-foto-08158-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87179-foto-08158-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87179-foto-08158-18-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Durant molts anys, aquesta edificació tan singular va caracteritzar el poble del Papiol: la seva torre-mirador, amb coberta piramidal allargada de teules verdes, sobresortia de la resta d'edificacions del carrer del Carme i, avui dia, segueix sent un referent paisatgístic del Papiol.És un dels edificis més íntegrament conservats del Papiol dins de l'arquitectura del canvi de segle, mostrant totes les seves envolvents (façanes i cobertes) i elements compositius d'aquell tipus d'arquitrctura pre-modernista en la qual es feien servir elements ornamentals que es referien a diferents estils de la història de l'arquitectura. | 116|98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||
| 87170 | Estació de tren del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-del-papiol | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XIX | L'edifici està restaurat | Estació de ferrocarril, actualment propietat d'Adif, situada a la part baixa del municipi del Papiol. De les instal·lacions d'origen, a més de l'entramat de vies, es conserva l'edificació central, de planta rectangular, amb teulada a dues vessants, la qual presenta l'estructura original, tot i que l'antic rellotge no hi és. Alguns dels buits de les façanes estan cegats, i tots es trobren recercats amb guardapols de guix. Al costat de la porta d'accès al vestíbul hi ha la placa de la 'Direcció General del Instituto Geográfico y Estadístico' , que marca 37,3 m. d'altura sobre el 'nivel medio del Mediterráneo en Alicante'. A tocar l'edifici principal, es conserva el destinat als lavabos. L'estació es troba a la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona per on circulen trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, servei que uneix el Bages, el Vallès Occidental i Barcelona amb Sant Vicenç de Calders a través de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès i Baix Penedès. L'estació del Papiol és actualment, un baixador (núm. 72.211), situat en el punt quilomètric 82,0 de la línia 240 d'Adif de Sant Vicenç de Calders a l'Hospitalet de Llobregat, entre l'estació de Castellbisbal i l'estació de Molins de Rei. De l'estació del Papiol part un dels ramals de la línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet. | 08158-9 | Carretera de Caldes, s/n | Aquesta estació de la línia de Vilafranca va entrar en servei l'any 1856 quan es va obrir el tram entre Molins de Rei-Coromines, l'estació provisional de Martorell, fins que la línia va creuar el Llobregat, amb un recorregut de 10 km, i es va obrir la definitiva el 1859. El tram va ser construit pels veïns del poble en prestació personal (Faura Arís, 1996: 159). La via de mercaderies deixà de funcionar el 25 de novembre de 1982, quan es va inaugurar un nou tram: El Papiol-Mollet del Vallès, per al tràfic de mercaderies. Durant un quart de segle, Castellbisbal va dur a facturar a l'estació del Papiol les seves mercaderies, que feien arribar amb carros perquè el tren, malgrat passar per davant, no va tenir parada fins el 1906 (Faura Arís, 1996: 150). El 26 de setembre de 1982 es va inaugurar la doble via entre estacions del tram Sant Vicenç de Calders-Molins de Rei amb la finalitat de ser una alternativa a la línia de la costa. Les obres es van fer en diferents trams i van durar dotze anys (Faura Arís, 1996: 151). Al seu voltant va anar creixent un barri que portava el seu nom: el barri de l'estació. Aquest barri es va derruir a final de la dècada de 1960, en el moment en que es va construir l'autopista. Darrere l'estació hi havia la Taverneta, on s'aplegaven els viatgers del ferrocarril, i que també era coneguda per ca l'Agneta. La carretera de pujada al poble començava a cal Castellón. Molt a prop hi discorria una mina d'aigua que venia de Castellbisbal (Faura Arís, 1996: 324). El 5 de maig de 1935, era aturat a l'estació del Papiol un tren de mercaderies en direcció Martorell. De sobte, una locomotora sola va aparèixer per la mateixa via i direcció, va superar el guardaagulles que era a l'alçada del pont de ferro i va xocar amb l'últim vagó del tren de mercaderies. Sortodament, no hi va haver danys personals. Les investigacions posteriors van arribar a la conclusió que l'accident es va deure a una errada humana. El comboi i la locomotora eren de la companyia MZA-Madrid Saragossa-Alacant (Faura Arís, 1996: 78). El 2007 s'hi va realitzar un pas inferior per creuar les vies | 41.4353900,2.0025900 | 416670 | 4587571 | 1856 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87170-foto-08158-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87170-foto-08158-9-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El nucli urbà està allunyat de l'estació, a la qual s'hi pot arribar amb autobús.La línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet o ramal del Vallès es va construir l'any 1982 com a ferrocarril orbital per evitar que els trens de mercaderies passessin per Barcelona, especialment l'anomenat tren nuclear. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||
| 87213 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-1 | XX | Monument que està format per una base de formigó, en forma de paral·lelepípede, dins la qual es troben, en plànol vertical, i de manera visible, a mitja alçada del formigó, quatre feixos de barres de ferro corrugat, els quals estructuralment consoliden la forma de la base per les cantonades. En una de les cares de superfície de la base, hi ha una llegenda grafitejada: 'EL PAPIOL A RAFAEL CASANOVA' | 08158-52 | Plaça de Rafael Casanova, s/n | Aquesta obra va ser realitzada per l'artista local Eduard Serra, impulsor del Museu del municipi. | 41.4367900,2.0101200 | 417301 | 4587720 | 1990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Eduard Serra | Es troba al costat d'un conjunt de pedres sense desvastar que formen els sustrat geològic del poble, així com a la placeta que hi ha al davant de Ca l'Estrada.Un petit enjardinament format per una adelfa i una bardissa de cirerers xinesos, complementen el conjunt i donen singularitat a la visualització de l'escultura. | 98|111 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87516 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-2 | XVIII-XX | Edificacions que caracteritzen la Plaça dels Països Catalans, que s'obre a la confluència dels carrers de Francesc Macià, el Passatge Santa Eulàlia, el Carrer de la Salut, i la baixada a Can Minguet. Destaquen en aquesta plaça, les següents edificacions: número 3, recentment restaurada, amb dos pisos d'alçada, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, i ràfec amb imbricacions. Com a característica singular, quatre balcons ampitadors en parelles de dos, a esquerra i dreta en la planta pis; Número 4 (abans 38): Cal Jaume Presas/Can Josep Banyes: planta baixa i pis, d'obertures reformades, 5 (abans, 40), de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En planta baixa finestra amb reixa de barrots i porta d'accès a la seva dreta. En planta pis, dos balcons de baranes de ferro forjat, decorats amb reganyols. Orles als respiralls de les golfes. Número 5, (abans 15), edificació aïllada amb teulada imbricada i barri al davant. Es tracta d'un espai obert característic, amb una visual interessant. | 08158-355 | Plaça dels Països Catalans | Aquesta plaça s'obre en la confluència des carrers que marquen el barri antic de la població. | 41.4399000,2.0109300 | 417373 | 4588064 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87516-foto-08158-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87516-foto-08158-355-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||||
| 87314 | Cal Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-3 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Casa de cos, que fa mitgera amb una altra edificació pel cantó est. Es tracta d'un habitatge de veïns. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta es plana i es composa seguint tres eixos verticals. Destaquen, en aquesta, els balcons de la primera i segona planta que marquen el centre dels eixos: els llindars de les obertures són plans, i les reixes de les baranes són de fundició, presentant els barrots magolles decoratives a la part baixa, i un engruixat a la part de contacte amb el passamans. Ambdós elements decoratius són daurats, mentre que la resta de la barana és de color negre. La resta d'obertures són de llinda plana. Del conjunt, destaca el ràfec motllurat i d'una manera especial el joc orgànic que les vores de les vessants formen amb les vores de les teules. La construcció està envoltada d'un jardí i d'un barri de maons i reixes de forja a reganyol. Dona a dos carrers, tot i que l'accés a la Rambla de Catalunya es fa travessant el jardí. | 08158-153 | Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 16 / Rambla de Catalunya, 4 | Aquesta és una de les més antigues cases de veïns de gran alçada que hi ha al Papiol. | 41.4361100,2.0056200 | 416924 | 4587648 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87314-foto-08158-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87314-foto-08158-153-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87487 | Ca l'Orive | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lorive | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada, orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. Es cobreix amb una teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana al carrer. Les persianes de les finestres són de llibret. Un reixat de forja de ferro, amb decoració de reganyol i puntes de llança, antecedeix l'edificació, i està fet a sobre d'un barri d'una banda, de maó vist, i d'altra, arrebossat. | 08158-326 | Carrer d'Anselm Clavé, 13 | Aquesta és una de les múltiples edificacions de planta baixa i pis que es troben el carrer d'Àngel Guimerà. | 41.4374700,2.0079500 | 417121 | 4587797 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87507 | Cal Trabuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trabuc | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Habitatge que fa cantonada entre el final del carrer de la Salut, i la Baixada de la Lluna, i que s'adapta al gran desnivell del solar en el qual està construït. Presenta la coberta composta: plana i a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer de la Salut, de teula àrab. La façana és plana, arrebossada i pintada de color rosat, i està ornamentada al ràfec, a les golfes per un fris decoratiu fet amb joc de teules disposades en joc oblic, dins d'una retícula quadrada. Les finestres són de mòdul vertical: s'obre una a la planta primera, i, en planta baixa, a esquerra la porta i a dreta una de més petita que a la planta. La façana lateral, que dona a la Baixada de la Lluna, te una porta d'arc escarser, parcialment cegada a l'esquerra, amb les restes de la pintura original de blauet. A sobre, hi ha un espai pla amb la barana decorada de la mateixa manera que el ràfec de la façana principal, però més simple. | 08158-346 | Carrer de la Salut, 32 | Aquí havia viscut la Laieta Rabasa, que ensenyava a cosir a les noies del Papiol (Ca la Laieta Rabassa-Ca la Francina Rabasa) (Ahicart et al., 2019). | 41.4398900,2.0112000 | 417395 | 4588063 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87507-foto-08158-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87507-foto-08158-346-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87473 | Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases | Carreras i Martí, J. et al. (1981) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Edit. Enciclopèdia Catalana. | XX | Conjunt arquitectònic que constitueix una antiga barriada del Papiol. En origen es van crear en mig de camps de conreu i al costat d'un camí. Està compost per caixes baixes de pedra i maó. | 08158-312 | Cases del Puig Madrona | Barriada formada durant la dècada de 1960 i, per tant, corresponent a l'època d'inmigració i de creixement demogràfic. Es troba situada prop d'una zona de bòviles i per tant es pot pensar que part de la població d'aquest barri es devia dedicar a aquesta activitat (Carreras i Martí, 1981,V: 427). | 41.4466000,2.0128000 | 417537 | 4588806 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87473-foto-08158-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87473-foto-08158-312-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87515 | Ca la Marcelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcelina-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge de planta rectangular, construït entre parets mitgeres, i amb coberta a dues vessants, de teula àrab. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. La façana, que és plana, està arrebossada i pintada. Presenta dos eixos de simetria, i en la seva composició d'obertures, tots els buits estan emmarcats en color blanc. En la planta baixa, a l'esquerra, hi ha una porta estreta, a la que s'accedeix per un marxapeu. A la seva dreta, hi ha una finestra de proporcions verticals, protegida per una reixes de forja. Al primer pis s'obren, d'esquerra a dreta, un balcó amb ampit motllurat i barana de forja sense cap tipus de decoració. A la seva dreta, s'obre una finestra de proporcions verticals, més petita que la de la planta baixa. Un filet continu en color més fosc, sobresurt en finalitzar el segon pis, a sobre de les obertures, a manera de motllura i com a trencaaigües. La cornisa és dentellada, i presenta un lleu voladís. | 08158-354 | Carrer Llibertat, 8 | Ca la Marcelina li ve de Marcel·lina Pagès Julià, la dona d'en Gaspar Mayor Tintoré, que era filador. Van tenir un fill, el Pere Mayol Pagès: tots dos van viure a la casa a finals del segle XIX. Pel seu home, Pere, també la casa es va dir Cal Peret de ca la Marcelina. La família era una branca lateral de cal Llorenç del Pere Pau. Gaspar Mayol Tintoré (1849) era filador. Va casar-se dos cops, primer amb la Filomena Amigó Roig i després amb la Marcel·lina. Despres de la Guerra van marxar del poble (Ahicart et al., 2019). Després,la casa va passar a la família Puigdomènech. Joan Puicdomènech, havia estat jardiner a Barcelona, i la seva muller havien viscut després d'acabada la guerra civil. Abans havien viscut al carrer d'Anselm Clavé. | 41.4376700,2.0101800 | 417307 | 4587817 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87278 | Bicicletes i recanvis Amat/Cal Carol/Cal Pau de les Unces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bicicletes-i-recanvis-amatcal-carolcal-pau-de-les-unces | XIX-XX | Edificació de gran volum, de planta baixa, dos pisos i dos més en la part de la torreta. Presenta coberta a quatre vessants, del tipus compost, pel fet d'incloure dos nivells en la seva construcció. Als careners hi ha remats de boles ceràmiques. Les façanes són planes, i presenten obertures rectilínees, remarcades per sengles arcs escarsers molt rebaixats, amb ampits de ceràmica. Només hi ha un ócul al quart pis de la torre. Destaca del conjunt la torrassa, que s'eleva gairebé dos nivells més en alçada en relació a la resta de l'edifici, i una pèrgola que hi ha al jardí, al davant de la façana principal, feta de maó vist en un interessant joc de dentells a les columnes que sustenten la coberta i d'arcs d'aproximació i creus buides en la barana que envolta la construcció, i que generen l'artifici decoratiu. Al voltant hi ha jardineres exemptes, de traça modernista popular, recreant elements vegetals i branques d'arbre. L'interior conserva mobiliari modernista, així com una barana del mateix estil a l'escala que accedeix a la zona de tallers. | 08158-117 | C./ Papiol de Baix, 15/Carretera de Caldes, 12 | Cal Carol ja el trobem documentat al 1747 (Josep Querol Perelló, casat amb la Teresa Boladeras Castellví). Després es va conèixer com a Cal Pau de les Unces (1873) (pel Pau Pagès Faura, casat amb la Marianna Casanovas), i per últim, des de l'any 1940, com a Ca l'Amat, per l'Artur Amat Comas. L'any 1912, al carrer Muntaner de Barcelona, Antoni Amat Pons va muntar una petita fàbrica de bicicletes que es comercialitzaven al carrer Balmes, 82. El 1940 el seu fill, Artur Amat Comas, es va traslladar al Papiol i va ocupar aquesta casa. L'any 1955 la família conserva el document pel qual la finca passa a la propietat d'Artur Amat, que abans estava inscrita en el registre de propietat a nom de Joan Santacana Alsina. En l'actualitat segueixen muntant bicicletes de totes les mides i models, així com també distribueixen recanvis i complements. | 41.4275900,2.0049500 | 416857 | 4586703 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87278-foto-08158-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87278-foto-08158-117-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||||
| 87485 | Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge que fa mitgera amb el número 24 del mateix carrer. Te planta quadrangular, i presenta un cos afegit pel sud. La coberta és a dues vessants i de teula àrab. Consta de planta baixa i pis. La façana és plana, i presenta dos eixos de simetria: el de l'esquerra te dues finestres de traça vertical, la de la planta baixa protegida per una reixa molt simple. L'eix de la dreta, està marcat per la porta d'accés, remodelada, i a la planta primera, per un balcó d'ampit simple, i barana de forja de barrots llisos, excepte tres que marquen el centre i les cantonades, que estan reforçats i decorats amb un reganyol gruixut. El ràfec està dominat per teules en tortugada que oculten el canaló. | 08158-324 | Carrer Barcelona, 26 | Cal Mariano, també coneguda com a Ca l'Isidre del Tita, pel seu propietari, Isidre Pagès Barga (1834). La família era una branca lateral dels Pagès de cal Tita: l'isidre Pagès i la seva esposa, Teresa Julià Badía, van iniciar la nissaga. El seu fill, Joan es va casar el 1901 amb Madrona Amigó Pagès, de cal Carlets, que va morir poc temps després del naixement de la seva filla Teresa (Ahicart et al., 2019). | 41.4369300,2.0099400 | 417286 | 4587735 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87485-foto-08158-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87485-foto-08158-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87485-foto-08158-324-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Figura dins el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic junt amb els habitatges números 22 i 24 del mateix carrer. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87496 | Rellotge de sol a Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-cal-mariano | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Rellotge de sol circulat ubicat a l'alçada de la primera planta de Cal Mariano, orientat a sud. Es troba encerclat per un marc que fa d'esfera pintada en to vermellós, amb quatre marques horàries molt simples. Conserva el gnómon. | 08158-335 | Carrer Barcelona, 26 | Cal Mariano, també coneguda com a Ca l'Isidre del Tita, pel seu propietari, Isidre Pagès Barga (1834). La família era una branca lateral dels Pagès de cal Tita: l'isidre Pagès i la seva esposa, Teresa Julià Badía, van iniciar la nissaga. El seu fill, Joan es va casar el 1901 amb Madrona Amigó Pagès, de cal Carlets, que va morir poc temps després del naixement de la seva filla Teresa (Ahicart et al., 2019). | 41.4369200,2.0099600 | 417288 | 4587734 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87496-foto-08158-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87496-foto-08158-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87496-foto-08158-335-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87447 | Cal Patró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patro | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | La façana és de gran sobrietat, i conserva, a pesar de les remodelacions de les obertures, i la introducció d'elements aliens, com ara el redimensionat de buits o la introducció de fusteria d'alumini, l'aire primitiu del moment de la seva construcció. | Habitatge de considerable volum, de planta quadrangular, amb teulada originària a dues vessants, però que actualment ha estat modificada, de manera que resulta composada, amb un espai pla a dues alçades a la part meridional de l'edifici. Destaca de la façana la finestra que hi ha en línia amb la porta d'accès, que és d'ampit de pedra motllurat, i les obertures que es situen al nord-oest (la primera un balcó ampitador) i les de sota, dues de proporcions verticals, amb baranes d'alternança de barrots llisos i decorats amb reganyol. | 08158-286 | Carrer Barcelona, 8 | Cal Patró havia estat la residència de la nissaga d'una branca lateral dels Amigó de la Vila, masovers del Castell. La nissaga va començar el segle XVIII (1734) amb el Jaume Amigó Ravella que es va maridar amb Esperança Vilagut Pedró. El darrer Patró, en Miquel Amigó Pagès (1820), va marxar amb la família a Rubí, d'on era originària la seva dona, l'Eulàlia Pujol Xercavins. Joan Surià Oller, el mosso de la casa, hi va continuar vivint de lloguer. Uns anys després, ell, la seva família i el motiu van traslladar-se al carrer de Ponent. El 1905 hi vivia Ramon Perarnau, oriund de Saldes (Berguedà), qui va establir-se al Papiol als voltants del 1910. Regentava l'estanc del poble, situat al carrer de Barcelona. El 1945 hi vivia Álvaro Julià Mestres, serraller, i Dolors Cervelló Estaper, que van entrar a viure al carrer de Barcelona a mitjan segle XX, després del seu casament (Ahicart et al., 2019).. | 41.4374600,2.0098000 | 417275 | 4587794 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87447-foto-08158-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87447-foto-08158-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87447-foto-08158-286-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87463 | Cal Pepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb façana posterior a la baixada de la Lluna. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana està molt desordenada amb obertures quadrangulars en planta baixa i pis i l'entrada pel centre de la façana. | 08158-302 | Passatge de la Pau, 15 | Cal Pepet tenia un magatzem pels porcs i la seva casa, un pou al davant i un petit corral amb gallines o Cal Tic. Al final del carrer s'inicia el carrer de la Diputació, i en la cruïlla hi havia una vaqueria. | 41.4402300,2.0115200 | 417422 | 4588100 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87463-foto-08158-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87463-foto-08158-302-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87228 | Cal Pere Pau/Cal Secretari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-paucal-secretari | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i dos pisos. La façana és arrebossada i pintada de groc. El més destacable de la construcció són les seves obertures: A la planta baixa hi ha una finestra de grans dimensions amb reixa de ferro i al costat, la porta, totes dues obertures d'arc lobulat amb la línia d'imposta lleugerament deprimida. A la primera planta hi ha una única obertura. Es tracta d'un balcó de ferro forjat d'arc deprimit. El marc està realçat per una motllura que dibuixa un arc de mig punt emmarcat per un de conopial. A l'últim pis destaca una galeria d'arcs de mig punt. L'edifici es remata per petits elements sobresortints que sobrevolen un fris amb motius decoratius vegetals esgrafiats als laterals, i una mena d'escut heràldic que conté la data de construcció, i que està coronat per sobre amb una simplificada flor de lis. | 08158-67 | Carrer Pi i Margall, 6 | Cal Pere Pau ja està documentada al 1767 (Pere Pau Mallol Badia, qui es va casar amb la Margarida Arís Gordí) (Ahicart et al., 2019). Per la data de construcció i el propietari del moment (1913), es pot deduir que la seva fesomia actual se la van atorgar els seus propietaris d'aquell moment, és a dir, el Pere Mallol Bou i la Montserrat Amigó Puig. | 41.4354900,2.0068500 | 417026 | 4587578 | 1913 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 105|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87444 | Cal MaredeDéu / Cal Pons / Cal Tit / Cal Tut / Cal Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marededeu-cal-pons-cal-tit-cal-tut-cal-cervello | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres i amb barri posterior, de planta rectangular, amb dues crugies, de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de façana presenta tres eixos verticals de composició. El més important es troba a la dreta i està generat per la porta d'accès i una finestra amb una motllura a l'ampit. La porta està solucionada amb un arc de punt rodó mentre que la finestre és de llinda plana. El segon eix està format per dues finestres en planta baixa i pis, les dues amb llinda plana i la de la planta baixa més gran que la del pis superior. El tercer eix, més a l'esquerra, presenta una porta per a vehicles tancada per una persiana metàl·lica, mentre que a la planta pis es pot observar una obertura trífora amb tres arcs de punt rodó. A la façana destaca, molt especialment, un arrebossat que imita carreus abuixardats i ornamentació de grans carreus llisos ornant les obertures. | 08158-283 | Carrer Salut, 16 | Cal Pons és el nom que tenia el 1810. Cal Tit a partir de 1874. Cal Tut el 1900 i cal Cervelló a paratir de 1930. Aquí vivia el Pepito de la Fai, Josep Cervelló Soler, Va ser un membre important del Comitè Revolucionari local i tenia despatx a cal Tintorer. Es va casar civilment durant la Guerra, amb Concepció Amigó Pagès. Després de la Guerra no va fugir immediatament però quan les autoritats franquistes el van venir a detenir va fugir per l'eixida. Poc després la seva dona es va reunir amb ell (Ahicart, 2019). A partir de 1950 es coneixia com a cal MaredeDéu. Explica la tradició oral a que un habitant de la casa anava dient aquesta expressió, però en realitat el sobrenom era degut a que el propietari era un escultor que feia també talles de la Mare de Déu (Ahicart, 2019). | 41.4395300,2.0117800 | 417443 | 4588022 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87444-foto-08158-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87444-foto-08158-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87444-foto-08158-283-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87418 | Habitatge del Carrer Papiol de Baix, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-papiol-de-baix-6 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge de planta rectangular amb un cos afegit pel lateral nord, en aquest cas amb coberta a una vessant. Consta de planta baixa i dos pisos. Presenta l'entrada principal al sud, i una porta de més gran al lateral nord. Al pis de dalt hi ha un balcó corrregut al qual s'obren dos buits de forma molt allargada que subratllen la verticalitat de l'edifici. Es remata amb un fris de maó vist amb una barana de tub d'extrem a extrem. | 08158-257 | Carrer Papiol de Baix, 6 | Cal Roca La casa es coneixia al segle XIX com a Cal Gaju, i ja al segle XX, en concret l'any 1910 era propietat de l'Antoni Ferré Cabestany. Posteriorment, la va posseir en Joan Roca Ollé (Ahicart et al., 2019). | 41.4281500,2.0048400 | 416849 | 4586765 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87418-foto-08158-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87418-foto-08158-257-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87247 | Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig-1 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Ha estat recentment restaurada, perdent elements originals d'acabat de façana. | Edifici de planta rectangular, entre mitgeres, que segueix el desnivell del terreny i que presenta la façana plana, sense cap decoració. La teulada és a dues vessants, i el carener paral·lel al carrer. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos. Tots els buits de la façana estan remarcats amb marcs. A la planta baixa hi ha, a la porta d'accès, un arc escarser molt rebaixat. A la seva dreta, s'obre una finestra de traça vertical protegida per una reixa de forja. A la planta primera, hi ha una balcona amb dues obertures verticals, protegida d'una barana amb barrots del tipus pit de colom, decorada amb reganyols, flors de gavarrera i rolleus molt simples. A la segona planta, les obertures, també verticals i emmarcades, presentan un ampit estret tancat per reixes similars a les de la balcona de la planta principal, però amb una decoració més simple. Es desenvolupa en planta baixa i dos pisos. La finestra de la planta baixa presenta reixa modernista força interessant, així com la balconada de la primera planta, de grans dimensions. Al pis segon s'obren dos balcons estrets, també amb reixes de la mateixa factura i decoració que a la resta de l'edifici. Les llindes de tots els buits de la façana són plans. | 08158-86 | Carrer Barcelona, 7 | Cal Roig ja existia l'any 1708, en que Geroni Pagè Casanovas i Maria Carbonell Barfull eran propietaris. Geroni era un cabaler de cal Pagès, i es va casar el 1708 amb Maria Carbonell Barfull, nascuda a Cornellà de Llobregat i filla de l'hostaler del Papiol. Els Pagès Carbonell només van casar a la seva filla Teresa, la pubilla, amb Francesc Roig Ferrer, de Corbera de Llobregat. Amb el temps, els Roig van anar ampliant el patrimoni urbà i, a finals del segle XIX, tenien a més de la casa on residien, quatre cases més. El darrer Roig de la casa fou en Joan Roig Bernet (1883), qui va casar-se ja gran amb la Carme Barba Vilà, vidua de Josep Pagès Bohigas, de cal Marc. Els germans Pagès Barba van heretar la casa del marit de la seva mare (Ahicart et al., 2019). | 41.4374000,2.0099500 | 417288 | 4587787 | 1910-20 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87247-foto-08158-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87247-foto-08158-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87247-foto-08158-86-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Presenta, a les reixes, elements decoratius del segon modernisme: flors de gavarrera, barrots en reganyol, perfil de pit de colom als balcons, circells penjants dins de cercles (a la finetra de la planta baixa). | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||
| 87501 | Cal Sord / Cal Masdeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-cal-masdeu | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | S'han introduït en la façana elements i fet modificacions poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edifici | Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana presenta dos eixos verticals amb la porta d'accès a la dreta, mentre que a l'esquerra hi ha la porta d'un establiment comercial. A sobre de la porta d'accès trobem una finestra i a l'altre banda un balcó ampitador amb brèndoles llises de secció circular i la central amb decoració a reganyol. A les golfes trobem dues obertures amb llinda d'arc rebaixat i balcó ampitador amb brèndoles llises. | 08158-340 | Carrer de la Salut, 12 | Cal Sord (1844) Salvador Amigó Casanovas. Cal Masdeu, 1871. El Francesc Masdeu Masdeu havia nascut a l'Albiol, al Baix Camp. Va arribar al Papiol a la dècada de 1860. Era carnisser. Va viure primer al carrer Major de lloguer i després va comprar aquesta casa a Josep Font, veí de Barcelona. A principis del segle XX la familia va vendre's la casa (Ahicart, 2019). | 41.4034600,2.0124700 | 417455 | 4584017 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87501-foto-08158-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87501-foto-08158-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87501-foto-08158-340-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87387 | Can Pagès del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-del-mas | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVI | L'antropització del territori en el qual s'enclava aquest jaciment ha produït aquest estat de conservació | Restes de parets de l'antiga masia que estava situada en un altiplà a mig camí de l'ermita de la Salut, orientada a migdia. Entre bardisses queden restes de parets. | 08158-226 | Camí Antic de la Salut, s/n | Can Pagès del Mas era una pròspera masia que al segle XVII estava situada en un altiplà a mig camí de l'ermita de la Salut, envoltada de terres de cultiu, amb una entrada que estava orientada a migdia i al Papiol. Se sap que un dels seus propietaris, Miquel Pagès del Mas, l'any 1607, va llegar a la parròquia uns valuosos canelobres de planta de 60 cm d'alçada que sempre han presidit els actes solmennes de la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol. La tradició oral diu que la major part dels membres de la família, van morir en un moment d'epidèmies, i que només es va salvar un fillet. Un dia, aquest noiet va ésser trobat mort, al torrent, prop d'un bassal d'aigua. Al seu costat hi havia una font que s'ha perdut (Faura i Casanovas: 1999: 192). | 41.4458400,2.0186500 | 418025 | 4588716 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87387-foto-08158-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87387-foto-08158-226-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87167 | Masia de Can Tintorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-tintorer | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qmem377_web.pdf.pdf https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/165054/242562 | XVII-XVIII | La masia ha estat totalment reformada per adaptar-la als usos actuals | Antiga masia avui transformada i adaptada com a seu d'oficines. De la seva estructura original, només es conserva la galeria d'arcs del tercer pis que servia com assecador dels productes que es conreaven a les terres de la casa. | 08158-6 | Cementiri Comarcal Roques Blanques Crta. C-1413a, km 4.5 | Can Tintorer és un dels indrets en que es pot constatar l'existència de poblament ja des d'època romana. Prova d'allò són les diverses restes procedents d'excavacions furtives i d'urgències que es van dur a terme al seu voltant, i que demostren la temprana ocupació humana d'aquest indret. La masia deu ser anterior al segle XVIII. En aquest segle es fan reconstruccions importants, tal i com proba una data que es conserva a l'interior de l'edifici. | 41.4561700,2.0077500 | 417128 | 4589873 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La masia no ha estat estudiada. Se sap de l'existència, en els seus terrenys, d'un antic pou de glaç, enderrocat i desaparegut en el moment de la construcció de l'autopista B-30. Aquesta era una gran construcció circular d'uns 10 ms de diàmetre, ubicada en un dels torrents més obacs i rics d'aigües del terme.L'hort de Can Tintorer es trobava a sota de la casa, a la plana coneguda per les Basses, és a dir, el lloc on s'acumulava l'aigua relacionada amb el pou de gel (Faura i Casanovas: 1999: 91).Actualment s'ha convertit en edifici d'oficines i de representació del Cementiri comarcal de Roques Blanques. La remodelació de l'any 1983 va estar feta per Enric Batlle i Durany i Joan Roig i Durán, arquitectes. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87297 | Carrer d'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-daribau | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | S'ha perdut en alguna part de la façana la seva morfologia original | Carrer en pendent que puja cap a la plaça de Catalunya, amb un predomini dels habitatges de planta baixa i pis, l'arquitectura dels quals presenta un marcat caràcter popular en alguns casos, amb les antigues eixides al darrere, moltes d'elles reformades. Aquests habitatges es barregen amb cases isolades, que responen al tipus d'habitatge d'estiueig, i que tenen el jardí al darrera, als quals s'accedeix pel carrer de la Rambla de Catalunya. | 08158-136 | Carrer de Bonaventura Carles Aribau | Carrer que s'obre a la part baixa del Papiol, i que junt als habitatges de caire més rural, ja existents alguns al segle XIX, es van asnar construint altres que van anar conformant la trama urbana actual. Abans d'Aribau, el carrer era conegut com a carrer de Pongrau (Faura Arís, 1996: 215). Després de la Guerra Ciil va rebre el nom de José Antonio, | 41.4359000,2.0059100 | 416948 | 4587625 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87182 | Cal Canals/Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canalscal-biel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Restaurada | Edifici entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos, terrat i coberta de teula àrab. És de grans dimensions i presideix la plaça de Rafael Casanova. Se li adossa un altre, que és el número 1 de la mateixa plaça. El cos oest és força interessant: conserva les reixes de ferro forjat originals i una cornisa amb imbricacions de teula àrab. La composició és simètrica, a partir dels buits de façana. A nivell compositiu i decoratiu destaca la part central, avançada lleugerament, la qual cosa li confereix una major monumentalitat al conjunt. Com a elements singulars hi ha arcs carpanells, una obertura balconera amb un frontó doble, i pilastres embegudes, així com a buits geminats i aplacat ceràmic. El llenguatge de la composició de la façana es complementa i singularitza amb les columnetes geomètriques i les cornises de tipus clàssic, amb motllures, que es troben coronades per un frontó auster, i que emmarquen el balcó principal. | 08158-21 | Plaça de Rafael Casanova, 2. | Casa de principis del segle XX, que és un referent d'interès arquitectònic tradicional local. Presenta una composició simètrica i clàssica, formant part d'un moviment modernista més sobri i estructurat. Símbol del creixent poder econòmic de la comarca. | 41.4368200,2.0101500 | 417304 | 4587723 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87182-foto-08158-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87182-foto-08158-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87182-foto-08158-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una de les façanes més atractives del municipi, composada a partir d'elements de la tradició arquitectònica, i que ha arribat als nostres dies íntegrament, essent una perfecta mostra d'arquitectura culta dins de la construcció tradicional. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87502 | Cal Magrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magrans | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | S'han introduït en la façana elements i fet modificacions poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edifici. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal, però té un petit terrat pla, just al darrer de la façana. La composició d'aquesta presenta dos eixos verticals amb la porta d'accès a la dreta, mentre que a l'esquerra hi ha la porta d'un aparcament. A la primera planta hi ha dos balcons ampitadors amb brèndoles llises de secció circular. Aquests balcons estan emmarcats amb guardapols llisos que continuen fins arribar al ràfec. | 08158-341 | Carrer de la Salut, 14 | Casa pairal dels Magrans, nissaga procedent de Cedanyola del Vallès des d'on van arribar al poble a mitjan segle XVIII. Els darres membres dels Magrans del Papiol van anar a viure a Barcelona a partir del 1880 i van conservar la propietat que van posar a lloguer. La casa,a des del 1894 es deia cal Joan Ferro, ja que hi van anar a viure uns Ferro del carrer de les Parres. Joan Amigó Font (1872) casat amb Carolina Masdeu Arús van viure en aquesta finca des d'inicis del segle XX fins el 1921 (Ahicart, 2019). Dersprés, la casa es coneixia com Ca la Pasquala (1930). L'Esteve Font Vernet viva aquí i li deien el Llarg de ca l'Ermitanet, ja que era el més alt dels germans. Treballava per en Jaume Ros, masover de can Canals (Ahicart, 2019). | 41.4395100,2.0118600 | 417450 | 4588020 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87502-foto-08158-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87502-foto-08158-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87502-foto-08158-341-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87267 | Casa de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-aigues | XIX | En un avançat estat de degradació | Edificació aillada, de planta quadrangular i teulada a dues vessants. Les façanes són planes i estan fetes de maçoneria irregular. En dos d'elles s'obren escasses finestres de petites dimensions i recercat de maons. Conserva la tortugada en els ràfecs. L'antecedeix un barri, en el qual s'obre la porta d'entrada al pati interior. Aquesta porta és d'arc escarser i marc de maons. Conserva la fusteria d'origen. A la part dreta hi ha un pou amb coberta de volta que sobresurt cap en fora. | 08158-106 | Horts del pla del Llobregat | Construcció del segle XIX. | 41.4351400,1.9972100 | 416220 | 4587549 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87267-foto-08158-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87267-foto-08158-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87267-foto-08158-106-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Prop de l'aiguabarreig del Llobregat, la riera de Rubí i la Casa de les aigües, hi ha, actualment, una estació de control de les aigües residuals per a mesurar els nivells de crom, cianurs, sals, etc., que poden portar aquestes aigües.En aquest punt s'iniciava el canal del Rec, agafant l'aigua de la resclosa del riu Llobregat, i derivant l'aigua cap a aquest indret. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87164 | Can Bou / La Casa de Pedra/Torre Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou-la-casa-de-pedratorre-bou | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XX | Edifici de pedra, de planta gairebé triangular i tres pisos d'alçada; té un cos central cobert a quatre aigües, en el pis superior del qual es troba l'encaix motllurat en reserva d'un antic escut o ornament avui desaparegut, del qual ha perviscut la petjada. A banda i banda d'aquest cos central hi ha dos cossos laterals que s'avancen a les façanes de tramuntana i migdia. Al primer pis es comuniquen tots tres cossos per una balconada, també de pedra. Els acabats es desenvolupen en formes ondulades que recorden la manera gaudiniana. A la part posterior de la casa hi ha un jardí, tancat per una porta també modernista amb reixes de ferro on hi consta el nom de l'edifici, i que resulten d'un interesssant treball de forja, en gran part fet per un ferrer del poble. | 08158-3 | Carrer de l'Abat Escarré, 18-20 | Construcció feta amb pedra extreta de les Escletxes, abans de que hi hagués una pedrera (1952-60) instal·lada per la indústria cimentera (Faura, 1996: 140). El 1918, els hereus de Miquel Bou presenten una instància a l'ajuntament, on es declaren propietaris de les finques denominades csa Peró, casa Figueres i Casa Bial, situades al carrer del Ferrocarris, i demanen permís per cercar-les i que els sigui donada la parcel·la sobrant d'unió pública del carreró sense sortida que duu a dues d'aqueste finques. A canvi cedeixen a l'ajuntament terreny de la façana per donar al carrer una amplada constant de 6 metres. L'ajuntament accepta les obres a canvi del pagament de ls tarifes establertes (Ahicart et al., 2019). El projectista de l'edifici va ser el Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 1873-1954), arquitecte que forma part de la segona generació d'arquitectes del modernisme català, amb obres rellevants com la Casa Comalat (Barcelona). Valeri i Pupurull és considerat l'autor més característic del terme municipal del Papiol, amb una important petjada al Baix Llobregat: Can Trian, Casa Gensana i Fàbrica Prats (Sant Vicenç dels Horts), el Casino de Sant Andreu de la Barca, cellers a Sant Esteve Sesrovires, etc. L'arquitecte Salvador Valeri Pupurull (Barcelona, 1873-1954) era fill de Joan Valeri i Anglà, mestre d'obres originari d'Oristà, a Osona. Es titula a l'escola d'arquitectura de Barcelona el 1899. Es de la segona generació d'arquitectes modernistes. Les seves obres es caracteritzen per l'ús de frontons ondulats, ornaments de derivació floral i modelat de materials en formes de composició lliure, així com per una gran exuberància. A principis de la dècada de 1920, el ferrer del Papiol va forjar les baranes, a excepció de la porta que es va encarregar a un ferrer de fora (Faura, 1996: 180). La casa de Pedra era una de les parades del trajecte de la processó que es feia pel Corpus (Faura: 1996, 266). | 41.4385100,2.0107200 | 417353 | 4587910 | 1914 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87164-foto-08158-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87164-foto-08158-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87164-foto-08158-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurull | Es tracta d'un dels edificis més singulars del municipi, que s'albira a la vessant sud del poble i que s'enlaira dominant la vall del Llobregat, mentre que l'accés principal de l'habitatge s'obre al carrer de l'Abat Escarré, evitant així el gran desnivell del solar en el qual es va construir l'edifici. Primitivisme de materials, formes orgàniques i ondulació en buits i altres elements ornamentals dominen la composició de l'edifici, que tracta de conjugar-se amb la geologia de la població, i que es troba en línia amb l'edifici del castell que es troba, dominant, per sobre d'aquesta casa. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||
| 87329 | Casa Anna Mayné Esquivias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-anna-mayne-esquivias | XX | En procès de restauració | Edifici de factura contemporània. Està construit amb formes lliures de formigó vist, sobretot a la configurició de les teulades, amb grans obertures de vidre que donen llum l'interior de la casa. | 08158-168 | Carrer Jaume I, 2 | Construït segons criteris post-racionalistes. | 41.4384100,2.0152800 | 417734 | 4587894 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És l'edifici de factura contemporània més destacable del Papiol. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87250 | Carrer de les Parres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-parres | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Alguns edificis refets en època actual han mermat l'esperit original del conjunt arquitectònic | Espai urbà de la ciutat en el qual s'ajunten tot un seguit d'edificis de vàlua patrimonial: d'una banda en els números senars, hi han les façanes posteriors dels edificis més interessants que obren les seves façanes principals al carrer del Carme i per la vorera de numeració parell, es contemplen les façanes meridionals de cases de caire tradicional, que es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis, com la número 16, Cal Segismon o d'altres que van remodelar la seva aparença en un segon modernisme de caire popular, com la número 2, Cal Gola/Cal Morelló. El carrer es completa amb la font de la Mare de Déu de Montserrat que genera un racó de regust tradicional i encara amb un emparrat que recorda l'origen de la denominació del vial. | 08158-89 | Carrer de les Parres | D'acord amb la tipologia constructiva, les edificacions del carrer semblen haver-se iniciat a finals del segle XVIII i sobre tot al segle XIX. Les primeres d'elles responen a una tipologia d'ús agrícola. | 41.4394900,2.0138100 | 417613 | 4588016 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87250-foto-08158-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87250-foto-08158-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Moltes façanes han estat modificades, però el carrer manté l'aire de traçat urbà de finals del XIX i començament del XX.Aquest carrer correspon als habitatges, primer de caire rural, després periurbans que es van anar aglutinant, en paral·lel al carrer del Carme, formant un urbanisme lineal que encara conserva un ambient tradicional. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc