Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87417 | Bòbila de cal Maseta/Ceràmiques Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-cal-masetaceramiques-papiol | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%B2bila | XX | En estat de degradació | Conjunt d'edificis i instal·lacions per a la fabricació de totxos i per a l'explotació de les graves i argiles de la riera de Rubí. La construcció principal està constituïda per una gran construcció de maó vist, amb quatre naus paral·leles cobertes amb teulada a doble vessant feta amb teula rodona. El segon element el constitueix una gran màquina de triatge d'argiles, graves i sorres que es troba a uns 50 metres al nordest de les naus. Es tracta d'una gran estructura industrial sense parets on es veu clarament el procés de triatge i selecció d'àrids des de l'exterior. El tercer element el constitueix un edifici de dues plantes que es troba situat al sudoest de l'edifici de les naus i que sembla correspondre a oficines i vivenda. | 08158-256 | Ctra, C-1413a, s/n | Ja existia a finals del segle XIX, en terrenys de la masia de Can Mas, un forn de ceràmica. El 1900 es podia contar un forn de ceràmica a Can Domènec i un altre a Can Mas. | 41.4410700,1.9978900 | 416285 | 4588206 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87417-foto-08158-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87417-foto-08158-256-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Una bòbila, bòvila o mòbila en algunes comarques, és un forn destinat a la fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial que, en aquest lloc, és remuntaria a època romana. La majoria de les bòbiles es troben a prop de les mines d'argila, que pot ser de caràcter al·luvial o mineral. L'argila se sol explotar a cel obert. Antigament, l'argila es premsava manualment amb motlles i només es feien productes massisos. El funcionament de les bòbiles modernes parteix dels següents tres punts: preparació de la terra, extrusió (productes balmats) o formació (productes massissos) i cocció. A la primera fase, el fabricant rep les argiles i les mescla segons les seues pròpies fórmules; és una tasca clarament personalitzada en funció de l'origen i la composició de les terres i dels processos que després les materialitzaran. A la segona fase, les argiles reben un grau d'humitat adient i un procés de mesclat que les prepararà per passar a través de les màquines que amb una tecnologia d'extrusió els donarà la forma desitjada (totxo, maó, teula) A la tercera i darrera fase, les peces passen per un forn on s'endureixen i queden llestes per a llur utilització. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87312 | Habitatges al carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-jacint-verdaguer | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Conjunt de quatre habitatges entre mitgeres, amb coberta a dues vessants de teula àrab, amb els careners paral·lels a la façana principal. Tots consten de planta baixa i pis, amb obertures de proporcions horitzontals i verticals. La més interessant de totes és la número 8, que segueix el mòdul tradicional d'obertures en la façana: petites dimensions i amb finestres verticals de mòdul petit a la planta primera, amb ampit a trencaaigües. En aquesta la cornisa presenta un ràfec en voladís a bocateula. | 08158-151 | Carrer de Jacint Verdaguer, 8-10-12-14 | Jacint Verdaguer 8 es Cal Canet, ja documentada l'any 1832. El primer propietari conegut va ser Llorenç Jané Pagès (1789-1870), qui es va casar amb la Magdalena Amigó Santacana. Una descendent, la Mercè Jané Calopa, es va maridar amb l'Isidre Canet Soler. Un dels propietaris, en Jaume Jané (Pare Jaume) era un cabaler de cal Jané del carrer del Carme. La seva filla Mercè, pubilla, es va casar amb l'Isidre Canet, jornaler d'Òdena. Després de la Guerra, el fill de l'Isidre i la Mercè venien bicicletes i benzina (Ahicart et al., 2019). | 41.4356300,2.0077000 | 417097 | 4587593 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Tan sols tenen protecció legal les cases números 8 i 10. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87476 | Cal Pilé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pile | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Els aplacats del guardapols desmereixen la qualitat de l'edificació. | Edifici amb façana al carrer Barcelona i al carrer Doctor Fleming de planta romboidal amb un jardí posterior. Es desenvolupa en planta baixa i pis, La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana del carrer Barcelona. La composició d'aquesta façana presenta tres eixos verticals amb la porta d'accès a l'esquerra, al costat de la qual hi ha una altra finestra quadrangular..La resta d'obertures són rectangulars en sentit allargat vertical. Totes les obertures són de llinda plana i es troben emmarcades amb un recercat de d'aplacat de pedra, que també continua en un marxapeu corregut per les dues façanes. L'altre façana presenta tan sols un eix vertical de finestres rectangulars allargassades i una altra fora d'alineació. | 08158-315 | Carrer Barcelona, 2 | Jaume Bou Prat va viure el 1742. Els de cal Pilé van anar a viure a Gràcia a mitjan segle XIX. Eren la branca principal dels Bou, naturals de la Pobla de Claramunt i que van arribar al Papiol després de la Guerra de Successió. A la casa pairal hi va viure de lloguer durant uns anys el Francesc Bou Casanoves (1823) germà d'en Jaume, que era l'hereu (Ahicart, 2019). | 41.4377800,2.0097600 | 417272 | 4587830 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87476-foto-08158-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87476-foto-08158-315-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87290 | Cal Claret/Cal Civil/Cal Miquel Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claretcal-civilcal-miquel-bou | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Casa de cos, entre mitgeres, de planta baixa i pis. La és coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta és composada seguint un eix vertical, excèntric, marcat per la porta d'accés, d'arc escarser, i pel balcó, balustrat d'obra de fàbrica amb solera estreta i molt motllurada. L'obertura està recercada amb pintura i coberta amb un ràfec motllurat. La primera planta presenta falsos carreus lleugerament marcats a l'arrebossat. | 08158-129 | Carrer del Migdia, 10 | Joan Claret Guanyabens va donar el nom a la gent d'aquesta casa al 1773. Després es va conèixer com a Cal Civil, pel Joan Civil Fayol (1875), i finalment, com a Cal Miquel Bou (Ahicart et al., 2019). Miquel Bou Faura (1907), cabaler de cal Bolero, era de professió paleta. Es va casar amb la Cristina Moles Font, i van venir a viure a aquesta casa després de la guerra civil. | 41.4386300,2.0109300 | 417371 | 4587923 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87441 | Casa dels balcons/Cal Quim/Can Solias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-balconscal-quimcan-solias | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XIX | Casa de veïns, de planta aproximadament rectangular, i paral·lela al carrer de la Salut. Te la coberta a una vessant, de teules àrabs. Fa mitgera per l'est amb l'edifici del costat, en el mateix carrer, i per l'altre cantó amb un passadís mitjaner, entre edificis. La façana està arrebossada i destaca, en relació als edificis de la resta del carrer, per les seves obertures volades: balcons amb baranes simples, escassament decorats, com a molt, alguns barrots aïllats en reganyol. La resta d'obertures són finestres aproximadament quadrades, amb excepció d'una que és de proporcions verticals. Te dues portes d'accés. | 08158-280 | Carrer de la Salut, 13-15 | Joaquim Casanovas Faura (1724), cabaler de cal Casanovas, del carrer de Montserrat, es va casar a mitjan segle XVIII amb Gertrudis Pi Vilardesana, de Matadepera, i van iniciar una nissaga que finalitzaria a finals del segle XIX amb el casament de la pubilla, Eulàlia Casanovas Roig amb en Josep Gorina Gener de Terrassa. Els seus pares, des de mitjan segle XIX ja vivien a Terrassa i havien posat la casa pairal i una finca del davant a lloguer. Josep Solias Montserrat (Cal Solias), era un jornaler de Masquefa. El 1838 va casar-se amb Josepa Tintorer Arús, de cal Curt. Vivien als pisos de lloguer de cal Quim. Una filla d'aquests va casar-se amb en Pere Comerma, forner del poble. El seu fill Miquel ho va fer amb la Felipa Magrans Calopa, de cal Magrans. La major part dels fills del Miquel i la Felipa van marxar del poble entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El 1887 (Cal Pau Mallorca) hi vivien Pau Amigó Oliver i Eulàlia Puig Casanovas. | 41.4215000,2.0119000 | 417430 | 4586020 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87441-foto-08158-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87441-foto-08158-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87441-foto-08158-280-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87442 | Cal Pagés / Casa dels balcons/Cal Quim/Can Solias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-casa-dels-balconscal-quimcan-solias | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Edifci entre mitgeres que te la seva entrada per un barri que dona al carrer. La seva part posterior és la que genera la paret que marca el carrer, cosa que fa que no tingui obertures importants a l'exterior. Pel que fa a l'edifici interior, es pot observar que té un recreixement en totxo. | 08158-281 | Carrer de la Salut, 11 | Joaquim Casanovas Faura (1724), cabaler de cal Casanovas, del carrer de Montserrat, es va casar a mitjan segle XVIII amb Gertrudis Pi Vilardesana, de Matadepera, i van iniciar una nissaga que finalitzaria a finals del segle XIX amb el casament de la pubilla, Eulàlia Casanovas Roig amb en Josep Gorina Gener de Terrassa. Els seus pares, des de mitjan segle XIX ja vivien a Terrassa i havien posat la casa pairal i una finca del davant a lloguer. Josep Solias Montserrat (Cal Solias), era un jornaler de Masquefa. El 1838 va casar-se amb Josepa Tintorer Arús, de cal Curt. Vivien als pisos de lloguer de cal Quim. Una filla d'aquests va casar-se amb en Pere Comerma, forner del poble. El seu fill Miquel ho va fer amb la Felipa Magrans Calopa, de cal Magrans. La major part dels fills del Miquel i la Felipa van marxar del poble entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El 1887 (Cal Pau Mallorca) hi vivien Pau Amigó Oliver i Eulàlia Puig Casanovas. | 41.4394700,2.0116900 | 417436 | 4588016 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87442-foto-08158-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87442-foto-08158-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87442-foto-08158-281-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'un habitatge ubicat en el nucli antic de la vila, en el que probablement tingui interès realitzar una intervenció arqueològica quan es reformi. Edifici al que no s'ha pogut accedir. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87373 | Cal Malbei/Cal Federico de ca la Maseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malbeical-federico-de-ca-la-maseta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Habitatges, mitjaners, units en construcció aïllada: el primer presenta coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana. El segon, al nord-oest del primer, te la teulada plana. Tots dos s'adapten al fort desnivell del terreny, i en alçada es desenvolupen en planta baixa i pis Les obertures són de mòdul quadrangular i les façanes estan arrebosades. | 08158-212 | Carrer d'Anselm Clavé, 26/Cantonada Carrer Baix Castell, 10 | Josep Abella Andorra i Gràcia Romagosa, ja estan documentats aquí a finals del segle XVIII. La casa va patir un important incendi l'agost de 1908. Hi vivia aleshores Gavino Abella Casanovas, que va morir com a conseqüència d'aquest incendi (Ahicart et al., 2019). El nom de Cal Federico de la Maseta li ve del Frederic Julià Casanovas que vivia amb l'Emília Ros Grau, cap a l'any 1904 (Ahicart et al., 2019). | 41.4381300,2.0077800 | 417107 | 4587871 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87373-foto-08158-212-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 83 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87255 | Cal Presas/Cal Colomé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-presascal-colome | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Molt modificada la planta baixa i la finestra de l'est a la planta superior. | Edifici entre mitgeres, amb coberta a dues vessants de teula àrab. La façana és llisa. En alçada es desenvolupa en dues plantes: la baixa, està molt modificada, com també ho està la finestra del cantó est, en la planta primera, que es van modificar en mòduls no tradicionals. El balcó, amb barana de ferro de barrots simples recargolats, i la finestra de traça vertical amb ampit, que s'obre en vertical a la porta d'accés a l'habitatge, són originals. Entre el balcó i la finestra, hi ha un rellotge de sol vertical amb decoració d'un sol sense raigs, de la boca del qual surt el gnòmon. Presenta numeració àrab a l'interior del tercer cercle groc concèntric esgrafiat, que forma la decoració. A l'est, per sobre de la placa del carrer, hi ha les rajoles de l'estació 24 (?) del calvari. | 08158-94 | Plaça Joan Fuster, 3 | Josep Presas Ferrer va ser el primer propietari documentat al 1683, casat amb la Maria Pagès Prats. El nom de Colomer, li ve del matrimoni de Jacinta Presas Font, amb el Ramon Colomer Massaats, l'any 1903 (Ahicart et al., 2019). | 41.4392700,2.0142100 | 417646 | 4587991 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87255-foto-08158-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87255-foto-08158-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87255-foto-08158-94-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una edificació rural tradicional aïllada que es va incorporar al nucli urbà de la població. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87416 | Cal Sastre del Racó/Cal Federico de ca la Maseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-del-racocal-federico-de-ca-la-maseta | XVIII-XX | Habitatge de planta rectangular, amb terrat pla. La façana és plana i només te un eix de simetria, format per la porta d'accès en planta baixa, que ocupa gairabé tota l'amplada de l'edifici, i un balco de traça corba amb brèndoles en reganyol, ova central i rolleus, que es coloca a sobre d'un ampit també corbat i que forma un fris continu de separació entre la planta baixa i el primer pis. Un fris-cornisa continu amb motllures, serveix de base a l'ampit que fa el remat de l'edificació, i que està flanquejat per dues boles decoratives. | 08158-255 | Carrer Montserrat, 27 | Josep Pujades va ser soldat d'infanteria de l'exèrcit a Cuba. El 6 de setembre de 1843, l'exèrcit comunicava a la premsa la seva mort i que estava a disposició dels seus legítims hereus la quantitat de 44 pesetes, 5 reals i 25 cèntims. L'any 1916, la casa és deia Cal Federico de ca la Maseta. | 41.4391100,2.0107200 | 417354 | 4587977 | 1793 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87416-foto-08158-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87416-foto-08158-255-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87199 | Cal Ros de can Montmany/Cal Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-can-montmanycal-rabassa | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | En un moment indeterminat, abans de la dècada de 1980, l'habitatge fou restaurat. | Habitatge situat en una cantonada que presenta cert desnivell. Està desenvolupat en una sola planta. La façana té un sòcol d'aplacat de pedra,i la resta és d'obra arrebossada, estant rematada per un petit ràfec suportat per mènsules. Destaquen en la seva decoració les cartel·les amb dibuix de traç continu, la cornisa i la barana a manera de frontó que intercala corbes i rectes. Les obertures són grans, amb les llindes i els muntants ressaltats d'un color més clar. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i és de teula romana. A la paret exterior lateral, la qual dóna al passatge de Santa Eulàlia, l'edifici te enganxada una estació del Calvari: la número 14. | 08158-38 | Carrer Montserrat, 18/cantonada Passatge de Santa Eulàlia | Josep Rabassa Pagès ja era propietari cap a l'any 1900. El nom de Cal Ros de Can Montmany, circa de l'any 1930, ve del Lluís Casanovas Roig. Aquests darrers propietaris representen la branca lateral dels Casanovas de l'Hostal del Papiol de Baix. Poc abans de la Guerra Civil, en Lluís Casanovas Roig i la seva muller Eulàlia Pujadas Serra, van anar a viure al carrer de Montserrat. Com que havien estat masovers de can Montmany, la casa seria coneguda des d'aleshores com a cal Ros de can Montmany (Ahicart., 2019). | 41.4394000,2.0106300 | 417347 | 4588009 | 1900-30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 102|98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87233 | Cal Mansió - Club Inferno - Club El Paraíso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mansio-club-inferno-club-el-paraiso | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIX | La casa que es situa a ponent, ha incorporat posteriorment a la seva construcció original, un aplacat de façana de pedra vista. | Conjunt de dues cases aïllades. La de majors dimensions i més antiga s'alça per la banda de llevant. Les plantes són quadrangulars, i totes dues presenten coberta a dues vessants amb peces de teula àrab. La de llevant conserva els elements originals, i està completament arrebossada i pintada en blanc amb els elements de fusteria i grans dentellons decoratius, a manera de bigues sobresortides, que estan subratllats en color vermell. El coronament es fa mitjançant un timpà simple amb capcer motllurat d'ona trencada. Els elements de fusteria són originals i les finestres i la porta en la planta baixa presenten guardapols recte en relleu (una d'elles està cegada). El sòcol és de morter bastardat. Els buits de façana en totes dues estan recercats en relleu, a manera de guardapols, formant arcs mixtilinis simples. Ambdues es desenvolupen en alça en planta baixa i pis. La de llevant, presenta en la planta pis una balcona protegida amb reixa de baranes decorades amb reganyol, amb roleus simples a dalt, i fris a la part de baix en la que s'intercalen roleus dobles en disposició vertical amb figures oblongues simples. | 08158-72 | Carretera de Caldes | L'any 1856 es va obrir el tram entre Molins de Rei-Coromines, l'estació provisional de Martorell, fins que la línia va creuar el Llobregat, amb un recorregut de 10 km, i es va obrir la definitiva el 1859. Comença així la història del ferrocarril al Papiol. El tram va ser construit pels veïns del poble en prestació personal (Faura Arís, 1996: 159). Dos fets històrics són importants en aquesta zona: el ferrocarril i l'existència de l'antiga carretera de Caldes. Ambdós suposen una revifalla d'aquest indret, amb la qual cosa es van anar construir habitatges, com aquest ubicat a peu de carretera i a prop de l'estació. | 41.4369800,2.0015600 | 416586 | 4587749 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Des de la construcció de la carretra B-23, aquesta zona ha patit un cert deteriorament. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87332 | Torrent de la Font de Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-de-ca-lesteve | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | Es un curs intermitent d'aigua que es forma a les vessants del Puig Madrona, sota la Salut i que forma una vall que per la seva banda esquerra es troba amb la part posterior de ca n'Esteve de la Font (masia de la que pren el nom) i per la part posterior de la vila del Papiol. A la banda dreta trobem les cases del Puigmadrona. Poc després de passar les cases del Puigmadrona desemboca al torrent de Batzacs. Com totsd els torrents del Papiol, a la banda alta és molt estret i emboscat de vegetació. Al costat del torrent hi ha diverses fonts i la primera captació d'aigües per a la vila. A partir de ca n'Esteve, la vall s'obre molt i s'utilitza en agricultura. | 08158-171 | Ca n'Esteve de la Font/Cases del Puig Madrona | L'any 1880 es feren treballs per portar l'aigua potable al Papiol des del torrent de Ca n'Esteve, que foren dirigits per l'enginyer F. Aymansó. En l'any 1904 s'hi treballà també en la mateixa font i es construiren els rentadors públics. Dirigia les obres l'enginyer Teodor Aguiló. El 1926, sota la direcció tècnica del Dr. Faura i Sans, en el pou i mina de Ca n'Esteve, es va fer la troballa d'un major doll d'aigua (Martí Albanell, 1926:35). | 41.4437000,2.0154400 | 417754 | 4588482 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87332-foto-08158-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87332-foto-08158-171-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||||||
| 87173 | Ca n'Esteve de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve-de-la-font | https://www.enciclopedia.cat | XVIII-XIX | Edificació aïllada que, tipològicament, recorda les masies, datades a principis del s.XX. Per referències, se sap que el conjunt conserva una arcada gòtica que devia sostener un sostre d'embigat. Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. Al davant de la porta hi ha una base de premsa de pedra.Tot i que no s'ha tingut accès a l'interior, es coneix l'existència d'una arcada gòtica de mig punt; d'ull molt ample, aquesta arcada devia sostenir un sostre d'embigat. | 08158-12 | Camí de ca n'Esteve, s/n | L'any 1880 s'inaugurà un conducte d'aigües del vessant de ca n'Esteve fins a les cases i fonts del poble, fet que més endavant donà com a resultat la font de ca n'Esteve -substituïda posterioment per la dels Avellaners- i la construcció de safareigs públics i un pou per a l'abastament del poble. | 41.4418500,2.0160300 | 417801 | 4588276 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut accedir a aquest element.Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87315 | Font del Revolt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-revolt | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XX | En restauració | Font que genera al seu voltant, un espai de descans i lliure en un revolt de la pujada al poble des de l'estació del ferrocarril. La font, que s'alimenta d'aigua de la xarxa municipal d'aigua potable, és una construcció de forma piramidal, que es troba al peu del mur de contenció del terrassament superior. El mur que allotja la font, és de pedres sense desbastar. La pica està feta dels mateixos materials i disposició, i al centre en un espai de maçoneria en forma d'arc de mig punt, s'obre l'aixeta de bronze (actualment no raja). Al voltant hi ha un jardí amb de pins, olivera, plàtans, iuques, baladres, romaní, espígol, etc. I bancs i taules per a pícnic. Una pedra escassament desbastada serveix de senyalització: 'Font del Revolt'. | 08158-154 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 126 | L'any 1889 s'inaugurà el camí veinal d'un kilómetre i 600 metres que porta des de l'estació al lloc més alt del poble, vorejant el turò de Pontgrau en la seva part occidental (Martí Albanell, 1926:36). Aquesta font, quan no hi havia tans vehicles, era lloc d'aturada quan es pujava al poble des de l'estació, sobretot els dies calurosos d'estiu. Abans de 1936, el lloc on està enclavada la font, es coneixia com el revolt de l'olivera. | 41.4369200,2.0034000 | 416740 | 4587740 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87315-foto-08158-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87315-foto-08158-154-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Actualment és un espai molt poc cuidat, al costat del qual transita la gent que puja a peu al poble des de l'estació del ferrocarril. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87376 | El vi espés per a les dones parides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vi-espes-per-a-les-dones-parides | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XIX | Es fa esment a la bibliografia local. Pocs habitants del Papiol coneixen aquesta antiga beguda. | Es desconeix la fórmula, però se sap de l'existència d'un vi espés (al celler del castell del Papiol) que enfortia de manera especial a les dones parides. | 08158-215 | Plaça del Castell, s/n | L'any 1900 va caure un llamp al castell que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d'obra d'un metre d'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les bótes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87506 | Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret-2 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Antic habitatge amb coberta a dues vessants, amb el carener disposat de manera paral·lela a la façana principal que dona al carrer. Actualment està destinat a bar-restaurant. Fa mitgeres amb el número 6 del mateix carrer, i amb anterioritat, tenia un altre edifici construït a l'altra paret mitgera, que es va enderrocar. A hores d'ara constitueix l'inici del carrer Salut per la numeració de parells, i s'obre, lateralment a la plaça Gaudí. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. Les obertures han estat molt reformades a fi de destinar l'edificació al seu ús actual. La cornisa es resol en un ràfec imbricat. | 08158-345 | Carrer de la Salut, 4 | L'any 1924 aproximadament, ja es coneixia com a Cal Fusteret. Aqui vivia el Paulio Puyo Castillo, un ferroviari que havia nascut a Berdún, Osca. Va arribar al Papiol a principis de la dècada de 1920, amb la seva família que estava composada de la dona, l'Andrea Sánchez Botoya i tres filles (Ahicart et al., 2019). | 41.4394100,2.0122000 | 417478 | 4588008 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87506-foto-08158-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87506-foto-08158-345-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87464 | Dipòsit d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-0 | XX | Dipòsit circular de formigó per a emmagatzemar l'aigua que abasteix al municipi. L'obra, de formigó vist, és un gran cilindre amb coberta en forma de cúpula rebaixada. Es troba en un terreny tancat i rodejat d'algunes edificacions auxiliars per a controlar la qualitat i el fluxe del líquid. | 08158-303 | Passatge Parellada | L'any 1947 es va construir al marge dret del torrent de Batzacs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al final del torrent en l'indret conegut com els Quatre Bagants, hi havia una roda de molí de grans dimensions, que agafava l'aigua del canal de la Infanta i la distribuïa pels recs. Aquesta roda va ser posteriorment substituïda per un motor. | 41.4392000,2.0082200 | 417145 | 4587989 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87464-foto-08158-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87464-foto-08158-303-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||||
| 87367 | Font del Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-jacint-verdaguer | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Un xic descuidada | Font que es troba a la cantonada dels dos carrers, a sota d'una morera i en la mateixa vorera. Pertany a la xarxa d'aigües corrents. Està formada per un frontó trencat en un extrem, de manera que serveix de banc per a poder seure. La seva cara frontal està tractada a la manera d'un paredat escocès, amb carreuat de mida diferent. La pica surt d'aquest paredat, recolzada a sobre d'una mènsula de fàbrica, decorada geomètricament. Per sobre hi ha l'aixeta de bronze amb polsador. | 08158-206 | Carrer Jacint Verdaguer/Cantonada Carrer Pi i Margall | L'any 1947 es va construir al marge dret del torrent de Batzacs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al poc temps es van anar construïnt fonts com aquesta que donaven servei al poble. | 41.4354300,2.0070200 | 417040 | 4587572 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Durant anys, les fonts van ser elements molt importants per a una població a la qual li va suposar un gran esforç l'accés a l'aigua corrent.La major | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87264 | Torrent de Batzacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-batzacs | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | Alguns paraments es troben deteriorats | Curs fluvial que neix a la serra de Collserola. Passa vorejant el terme del Papiol, i arriba fins a la zona agrícola: en aquest punt el seu curs està limitat per sengles murs de protecció que ajuden a canalitzar la força de les aïgues per tal de protegir les terres de cultiu. Poc abans de desembocar en el riu Llobregat, hi havia els Quatre Bagants, un dels punts de regulació del cabal de l'aigua del canal de la Infanta. | 08158-103 | A l'oest del terme municipal | L'any 1947 es van construir al marge dret del seu curs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al final del torrent en l'indret conegut com els Quatre Bagants, hi havia una roda de molí de grans dimensions, que agafava l'aigua del canal de la Infanta i la distribuïa pels recs. Aquesta roda va ser posteriorment substituïda per un motor. | 41.4385300,2.0027100 | 416684 | 4587920 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||||
| 87361 | Escoles Velles i cases dels mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-i-cases-dels-mestres | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Conjunt d'edificacions que formen part d'un antic recinte educatiu i que envolten un pati central amb arbrat. Els edificis es reparteixen en tres flancs: al nord, un edifici per aules amb grans finestrals, amb coberta a una vessant, al sud dos edificis també amb finestres que formen una 'L', ja que estan disposats en angle i, per fi, a l'oest, 5 cases aparellades que constituïen els habitatges destinats als mestres. Totes les construccions estan cobertes amb teules corbes i la base del seu material constructiu és el maó, amb una alternança de maó vist o arrebossat. | 08158-200 | Carrer Doctor Trueta, 5, cantonada carrer Pare Remigi del Papiol | L'any 1961, essent alcalde Pere Figueres, s'inauguraren les tres primeres aules de tot el grup escolar. Van ser edificades en el lloc conegut com l'era del Pagès, actual rambla de Catalunya, al lloc que va des del xamfrà del carrer del Dr. Trueta fins al carrer del pare Remigi. Era de vital importància la seva construcció, ja que aquells anys van ser uns dels més deficients escolarment parlant. Sols hi havia al Papiol un mestre i una mestra, i tampoc hi havia cap escola religiosa o parrroquial o particular, com en anys anteriors havia hagut. Per poder construir ràpidament aquestes aules, els papiolencs van haver de sacrificar una gran plaça que hi havia en projecte a la mencionada era (Faura i Casanovas: 1999: 170). | 41.4362000,2.0069900 | 417039 | 4587657 | 1969 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87361-foto-08158-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87361-foto-08158-200-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Una part del conjunt està ocupat pel Museu del Papiol, i una altra es destina a ús social, com el de l'esplai Pa amb Tomàquet. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87343 | Passatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-0 | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XX | Passatge estret, entre carrers, amb escales, ombrívol i amb una palmera que ombreja els primers trams del pas, i que comunica el carrer Llibertat amb el carrer Migdia. L'accès més interessant es produeix pel carrer Llibertat, en el qual està construït un mur de pedra tractada a la manera d'un paredat escocès, de carreuat de mida diferent. Aquest mur acull la placa de nom del carrer. Aquesta senyalització està feta amb 12 rajoles vidrades de color blanc i presenta la següent llegenda: dins d'un cercle de color ataronjat, hi ha representats una balança equilibrada i pel davant d'aquesta, una espasa i bastó creuats amb una poma al centre. Al costat: 'Passatge Bellreguard', (el nom de la via pública), i per sota, el dibuix acolorit al natural d'un grup de 8 taronges. A la cantonada inferior esquerra hi h a la signatura del ceramista: S. Mari....[està perduda]'. | 08158-182 | Passatge Bellreguard, s/n | L'any 1965 es dignificava aquest passatge, que constitueix un lloc molt emblemàtic per al Papiol. Segons informació oral, aquest passatge porta aquest nom pel fet de rendre homenatge a un metge molt estimat al Papiol: el doctor J. Frederic Barberà, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d'aquella població, ubicada a l'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom. | 41.4384400,2.0107200 | 417353 | 4587902 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87335 | Bosc del Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-blanc | Bosc que embelleix l'entrada al Papiol i que allotja un petit parc infantil de propietat del municipi, i una font. Pel que fa a l'arbrat, hi ha una barreja d'espècies autòctones que es poden trobar als boscos del voltant, com el pi pinyer, amb d'altres pròpies de jardí. El parc genera una interessant zona ombrícola periurbana tot dominant el Torrent de Batzacs. | 08158-174 | Carrer de Sant Jordi, 5 | L'any 1965 l'ajuntament del Papiol comença a negociar amb el propietari dels terrenys (havien estat de la casa de Cal Blanc), per a la cessió dels terrenys per tal de fer un lloc d'oci per a la ciutat. Aquest parc es va finalitzar l'any 1969. La intenció en el moment de la seva creació va ser oferir un lloc d'oci per infants i persones adultes, ja que a l'estiu es destinava a espectacles musicals. | 41.4373900,2.0060500 | 416962 | 4587790 | 1967 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87335-foto-08158-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | S'hi accedeix per la BV-1466, hi ha, pujant a l'esquerra, en arribar a la població, un trencall que mena cap a la Colònia Casajuana, seguint el carrer de Sant Jordi. que travessa lateralment el parc. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87518 | Col·lecció arqueològica de Can Tintorer a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-can-tintorer-a-la-fundacio-museu-biblioteca-de-rubi | BERGUEDÀ i MÚRIA, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 JULIÀ, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 PASCUAL,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 SOLÍAS, J.M. / El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. | II aC - I | Els materials es van recollir sense gaire criteri i es troben emmagatzemats encara a les mateixes caixes en que es van posar en el camp. | Es tracta de materials recollits en una intervenció d'emergència realitzada pel Sr. Margenat, en representació del Museu de Rubí, el qual va recollir els materials que va poder localitzar, però no es va realitzar una excavació amb metodologia arqueològica i ni tan sols se sap la planta ni l'estratigrafia del lloc d'intervenció. Entre els materials destaquen diverses àmfores amb marca de terrissàire que coincideixen amb les ja estudiades d'aquest jaciment. Destaquen però altres materials que, a pesar de la forma en que van ser recuperats, de ben segur permetran datar les fases principals de l'assentament. | 08158-357 | Plaça Doctor Guardiet, 9.- 08191Rubí | L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica , i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament. L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solías i Marta Vilalta, l'any 1985. L'any 1986 excavació dirigida per Carme Miró i Marta Vilalta. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-3.jpg | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fons de tituralitat privada però d'accés públic. Una de les peces més interessants de la col·lecció va ser una gemma tallada que, guardada en la caixa forta de la parròquia, va ser objecte de robatori fa uns anys. | 83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87410 | Fons personal del compositor Miquel Pongiluppi Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-personal-del-compositor-miquel-pongiluppi-mercader | XX | Arxiu documental de la obra musical i documentació personal relacionada amb aquesta obra, del compositor Miquel Pongiluppi Mercader. Es tracta del llegat de l'autor a l'arxiu del municipi: caixes plenes de milers de documents, composicions i papers diversos, donació que en origen es va fer per tal de que s'ordenessin i difonguessin. Miquel Ponguilupi, que va néixer a Barcelona, va morir al Papiol, on tenia una casa en què va passar molt de temps i en la qual va compondre part de la seva obra musical. | 08158-249 | Biblioteca Martí Almirall. Passatge Parellada, 1 | L'any 2002 la família del mestre va donar el llegat de l'autor a l'arxiu del municipi. El 2012, l'Ajuntament del Papiol va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona i uns estudiants de musicologia perquè comencessin pel primer pas: fer el catàleg de l'obra. Els estudiants de musicologia van crear un equip de recerca, recuperació i conservació del patrimoni amb altres experts d'altres disciplines artístiques amb la finalitat de publicar i difondre els treballs de Pongiluppi. Com a primer resultat d'aquest treball es va produir una col·lecció de documentals divulgatius en format DVD, a partir d'una selecció de la producció del músic. El primer volum d'aquesta col·lecció batejada amb el nom de 'Suona Pongiluppi' es diu 'Espurnes'. L'equip d'investigadors que impulsen el projecte (Pau Vázquez Pongiluppi, Violeta Tello Grau, Alícia Daufí, Paula Cornet Sardà i Cordelia Alegre Pradilla) defineixen aquest primer volum com 'un recull d'obres curtes per a piano, vitalistes i serenes, que el mestre Pongiluppi va compondre en la seva maduresa vital, intel·lectual i creativa, en un àmbit íntim, sense grans pretensions, d'inspiració natural i despreocupada'. A través de la col·lecció 'Suona Pongiluppi' es pot conèixer millor aquest personatge, el nom del qual, segons els directors del projecte, hauria d'estar entre els dels compositors catalans coneguts del segle XX, ja que consideren que 'a banda de prolífera, la qualitat musical de la seva obra és molt bona'. La de Miquel Pongiluppi Mercader, com expliquen els seus estudiosos, és una història representativa de molts artistes catalans del segle passat, que a causa de les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials van haver de desenvolupar la seva carrera en un àmbit més privat que públic. | 41.4404400,2.0123700 | 417494 | 4588123 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87410-foto-08158-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87410-foto-08158-249-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El llegat es va fer a l'arxiu del municipi, però per tal de facilitar l'accès a la documentació per a la seva recerca, poc després es va traslladar a la Biblioteca de la població que te una franja horària més amplia per als investigadors.L'escola municipal de música d'aquest municipi duu el seu nom i alguns dels seus familiars són veïns del poble i alumnes del centre. Al vestíbul de 'Can Pongi' (com popularment es coneix l'escola), hi ha exposat el seu piano. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87200 | Racó de les Màscares/Cal Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-les-mascarescal-faura | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Es tracta d'un conjunt : edifici (Cal Faura) decorat amb un gran conjunt d'obres d'art fetes en terracota que formen part integral de la construcció, conegudes com màscares. Tot plegat resulta una mena de conjunt expositiu, amb una ornamentació molt peculiar. La majoria d'aquestes obres estan sense acolorir. Una gran part del conjunt estan penjades i allotjades als murs i façanes de la casa, propietat del seu autor, l'artista local Joan Faura. Son majoritàriament representacions de cares fetes amb la tècnica de la terracota, tot i que també hi ha elements emblemàtics, i moltes estan concebudes com el suport escriptori, en argila, d'aforismes o llegendes breus que enuncien en general normes morals o filosòfiques, moltes d'elles agafades d'autors clàsics. Les representacions figuratives són molt expressives, amb faccions ben marcades, que van sorgir de la imaginació de l'autor, les quals són fruit d'una acurada tècnica. També s'hi troben escuts heràldics, rajoles i diversos i variats personatges. | 08158-39 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | L'autor pertany a la família Faura. Els més antics membres documentats d'aquesta família van ser masovers de can Mas des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. A mitjan segle XIX van comprar uns terrenys al Baix Castell on hi van construir unes cases que van posar a lloguer i que foren conegudes com a Cases d'en Faura. Quan van deixar la masoveria van reconvertir les cases en una de sola i hi van anar a viure. Durant la dècada de 1920, cal Faura va ser la seu de l'Associació de Barraloners de Catalunya. Els barraloners eren els venedors de vi a granel, i els del Papiol el venien majoritàriament a Sabadell i a Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4377300,2.0092700 | 417231 | 4587825 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Expressionisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un conjunt molt singular, tant per la seva ubicació com per la seva densitat, la qual cosa ha fet que la casa es conegués més que pel nom del seu propietari, per la imatge que dóna als veïns, de manera que popularment s'anomena com 'El racó de les màscares'.També s'han trobat algunes obres del mateix autor escampades pel municipi, com ara, en algún habitatge particular: així succeeix a la façana principal de Ca l'Estevet, o als vivers que són propietat de la família de l'autor,els quals estan ubicats al costat de l'estació de la Renfe. | 119|98|2138 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87307 | Hotel Palacios/ Hotel La Salut/Cal Nina/L'Hotel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-palacios-hotel-la-salutcal-ninalhotel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Edifici que compta amb interessants elements modernistes. La façana es conserva pràcticament igual a l'original. Els elements més destacables a nivell decoratiu són, sens dubte, les finestres geminades amb pilarets centrals detallats i el trencadís de ceràmica de la rosassa central. Com altres edificis de la mateixa època, presenta una cornisa motllurada amb ondulacions simètriques. | 08158-146 | Plaça Gaudí, 2; Carrer Major, 37 cantonada Carrer Salut | L'edifici es va construir a l'antiga casa de Cal Cuera, documentada l'any 1733. Els Cuera estaven emparentats amb la família de cal Pagès del carrer Major. El darrer Cuera va morir sense fills i la propietat fou heretada pel seu nebot, en Valentí Pagès que era fuster i vivia a Terrassa (Ahicart et al., 2019) A principis del segle XX es va iniciar al Papiol una forta afluència de barcelonins que van descobrir-hi unes condicions ideals per passar l'estiu. Amb la vinguda d'aquests estiuejants, la vila es va convertir en un dels pobles pioners del turisme i l'estiueig, i durant els mesos calorosos doblava el nombre d'habitants (Faura i Casanovas: 1999: 197). Les dues fondes del carrer eren molt populars i de molta concurrència, fins al punt que a l'any 1915 es va construir un hotel de tres plantes i soterrani. Però els preus no van poder competir amb els de les fondes i no va aconseguir l'èxit esperat (Faura i Casanovas: 1999: 198). La mestressa de l'hotel tenia també la pensió Palacios davant de l'Hotel Ritz de Barcelona (Faura Arís, 1996: 42). Destinat a un turisme d'estiueig, l'Hotel Palacios, abans Cal Nina, fou construït el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. Era considerat l'eix del turisme de la vila, oferint allotjament de proximitat dins un marc immillorable a la serra de Collserola. Fou construït durant l'expansió turística del Papiol, quan nombroses famílies de la capital aprofitaven les vacances per escapar-se al poble. Una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola, l'Hotel Palacios es va reconvertir en 'El Cafè del Cor', tot i que continuava exercint les funcions de fonda. | 41.4392700,2.0122200 | 417480 | 4587993 | 1915 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87307-foto-08158-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87307-foto-08158-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87307-foto-08158-146-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'edifici està considerat una icona dins el paisatge urbà del Papiol, essent l'únic edifici d'ús públic construït amb elements modernistes al Papiol. A inicis del segle XX, alguns metges de Barcelona recomanaven passar estades a Papiol, ja que la població era coneguda pel seu aire pur i sec, molt adient per a les malalties de pulmó (Faura Arís, 1996: 71). | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87430 | Habitatge al Camí de Can Puig, s/n | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-cami-de-can-puig-sn | XIX/XX | Ha tingut transformacions, com ara l'obertura d'una finestra adintellada de mòdul superior a les anteriors, en una de les parets laterals. | Darrere de Cal Rei, i adossada a les edificacions del nivell superior de Cal Rius, hi ha una construcció de teulada a dues vessants i porta d'arc escarser i maó sólid. Consta només de planta baixa i te dues finestres verticals, també d'arc escarser i maó del mateix tipus, que es troben a banda i banda de la porta d'accès. A l'esquerra de la porta, hi ha un banc de pedra adossat a la paret. | 08158-269 | Can Puig, Camí de Can Puig, s/n | L'edifici forma part de la caseria de Can Puig, i es troba al costat d'altres edificacions qeu es van anar construint des de finals del segle XVIII. | 41.4348500,2.0213000 | 418233 | 4587494 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87430-foto-08158-269-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87436 | Habitatge del Carrer de l'Abat Escarré, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-labat-escarre-4 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Edifici de planta rectangular que es desenvolupa en alçada en planta baixa, i dos pisos més. Presenta una composició simple, amb la gradació vertical de les obertures: portal en planta baixa, acompanyat a esquerra per una porta estreta. Te un balcó simple en la primera planta, amb la barana de barrots de forja sense cap tipus de decoració, que es recolzen a sobre d'un ampit de pedra molt senzill. La major part de les obertures estan emmarcades, i pintades de groc, excepte la petita finestra del segon pis, que és molt senzilla i de petites dimensions, i la gran porta d'accés que presenta un marc de carreus de pedra, amb la data de construcció esculpida en relleu a l'arc: 1880. L'edifici està coronat per una cornisa contínua amb motllures i fris massís i sense cap tipus de decoració. | 08158-275 | Carrer de l'Abat Escarré, 4 | L'edifici és visible en una fotografia de 1929 (Faura Arís, 1996: 14). | 41.4378500,2.0099700 | 417290 | 4587837 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87436-foto-08158-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87436-foto-08158-275-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87176 | Antic Ajuntament/Ajuntament Vell/Cal Cirera/Convent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntamentajuntament-vellcal-cireraconvent | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Madoz, P. (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid : Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de “Rigol i Cia”. | XIX | Només es conserva la façana. Recentment s'ha enderrocat tota la part estructural de l'edifici, i retirar, per tant la coberta. | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Les obertures són allindades, amb motllures que recorren les llindes i, en alguns casos, es perllonguen fins agafar tota l'amplada de la façana. Al primer pis hi ha dues obertures que donen a una balcona, el voladís de la qual està suportat per quatre mènsules. Tanca la peanya una barana de ferro forjat força simple, la qual ocupa pràcticament tota la façana. A sobre s'obren dues obertures més, de forma rectangular i de petites dimensions. Totes les obertures estan ornades per suaus guardapols, amb més decoració a la planta pis, la qual està representada per sengles motius florals inscrits dintre d'arcs centrals decoratius. L'edifici és rematat per una cornisa amb diverses motllures planes, una sanefa d'escaquejat, etc. La coberta ha desaparegut. Destaca el ferro forjat de la finestra de la planta baixa, tancada per una reixa amb motius geomètrics, potser l'element més interessant de l'edifici. També es conserva la porta original d'accès a l'edificació. | 08158-15 | Carrer Major, 11 | L'edifici, que va ser construït per a servir de Casa Consistorial, ocupa el solar de l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Una vegada extingit el culte, l'edificació es converteix en escola i Casa Consistorial (Martí Albanell, 1926:34). L'escola ja s'hi trobava instal·lada l'any 1839 i l'any 1877 es va fer el trespol i l'edifici es dividí, de manera que en la part baixa quedà l'escola de nois i en la part alta, la Secretaria del Municipi i la sala de sessions de la Casa Consistorial, que fins llavors anava a lloguer (Martí Albanell, 1926: 36). L'Ajuntament pagà al mestre de nens 213 rals i 12 maraedís velló i en 1844 pagà 1.100 rals de velló. Els primers mestres de nois foren Jaume Bartran, natural de Sant Martí de Sobremunt, que feia a la vegada de Secretari municipal, Salbador Campmany i Joan Xauccó. L'ensenyança de noies anava a càrrec particular (Martí Albanell, 1926:34). Madoz fa referència també a aquesta casa i a l'escola d'instrucció primària dotada amb 1.100 reals de velló, i comptava amb 30 alumnes (MADOZ, 1849: XII, 677). L'any 1767 la casa es deia Cal Cirera, i també s'havia conegut com a Cal Marsal. Durant les primeres dècades del segle XX, la casa fou seu d'un convent de monges franciscanes que es van dedicar a l'ensenyament (Ahicart et al., 2019). | 41.4390700,2.0111900 | 417393 | 4587972 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'ajuntament era al primer pis. S'hi accedia per una porteta que hi havia al costat i, a la planta baixa hi havia el col·legi nacional (Faura Arís, 1996: 71). | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87172 | Església parroquial de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. https://www.enciclopedia.cat https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-santa-eulalia-del-papiol/video/5019431/ | XX | Edifici de tres naus, les laterals són molt estretes i capçades per absidioles poligonals, mentre que la central té l'absis de planta semicircular. Al campanar hi ha dues campanes que són accionades mecànicament, una d'elles es diu Teresa, en honor a una de les germanes propietàries del castell. A l'interior, els pilars de comunicació tenen capitells ornamentals amb fullatges i fauna selvàtica. A l'exterior, destaca la façana principal, que està coberta amb teulada a dues vessants, interrompuda per la banda esquerra per la torre de planta quadrada i gran esveltesa, en la qual sembla recolçar-se. Els buits, es resolen en finestres d'arcs de mig punt dobles, tant a la façana principal com als orientats cap a migdia. Destaquen els óculs amb vitralls al lateral de migdia i un de major dimensions a la façana princial, orientada a est, a manera de rosassa. Les finestres d'arc de mig punt presenten a l'intradós, arquacions de maons, i estan aparellades, llevat de les del campanar, que són simples i disposades unitàriament, obertes als quatre vents. Per sota del campanar, a la torre, hi ha dos rellotges, a les façanes de sud i est. La portalada, a la qual s'accedeix mitjançant un tram de graons, està formada per columnes que sustenten sengles capitells, els quals presenten decoració floral, i aguanten arcs trilobulats, amb arquivolta exterior també de decoració floral i elements selvàtics. La façana es remata per un timpà llis, al qual s'obre l'anteriorment dit, ócul amb vitralls, que està inscrit en diverses arquacions: al vèrtex hi ha una creu que remata el conjunt. | 08158-11 | Carrer de Mossèn Rull, 8 | L'església parroquial de Santa Eulàlia del Papiol fou reconstruïda a la segona meitat del segle XVI. Encara existeix una part del tresor parroquial que es relaciona en una altra fitxa. D'aquesta església, que fou destruïda en la guerra civil de 1936-1939, es conserven dos contractes entre els obrers de la parròquia i el mestre d'obres Bernat Bosc de Vilafranca, el qual el 1565 havia d'aixecar les parets laterals i construir la volta de l'altar major de cinc claus, com dues arcades més d'una clau cadascuna; el 1568 havia de construir el cor. Així, se sap que l'església aleshores, era encara de tradició gòtica. El 1751, el temple fou ampliat per la banda de ponent, alhora que hom en capgirava l'orientació i obria una porta al lloc on hi havia hagut l'altar major. El campanar, quadrat, duia la data del 1752. L'església tenia vuit retaules, dels quals els de més mèrit eren segons Martí Albanell, el del Remei, que era gòtic, i el del Sagrat Cor, del 1586, que antigament devia ser dedicata a la patrona, ja que s'hi representaven escenes de la vida de santa Eulàlia. Tots van ser cremats el 1936. Els objectes litúrgics de la parròquia es van perdre també en aquella guerra. L'església parroquial actual fou inaugurada el 1950. A la plaça, al davant de l'església, hi havia el primitiu cementiri parroquial, documentat ja com a fossar el 1564, fins a l'any 1808 que es trasllada al carrer de la Salut, 2 (Faura i Casanovas: 1999: 64). | 41.4390800,2.0104900 | 417335 | 4587973 | 1950 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos. Intervingué en els plans Josep Maria Pericas | L'escultura d'alabastre de Santa Eulàlia de Mèrida que precideix l'altar central, és obra de M. Vilorbina, i va ser donada pel Dr. Joaquim Roig i Campderrós (Faura i Casanovas: 1999: 161).Pel que fa a l'arquitectura dels grans edificis del Papiol, es produeix un tàndem interessant entre l'arquitecte municipal Salvador Valeri i Pupurull i l'arquitecte que sembla que més treballava en El Papiol en la dècada de 1920 (José Ros i Ros). | 116|119|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||
| 87269 | Màquina excavadora Menck | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-excavadora-menck | XX | Recentment restaurada | Excavadora de cables MENCK (MENCK & HANBROCK GmbH, Hamburg-Altona, Deutschland) M110 instal·lada en memòria de l'activitat extractiva d'argiles, a la rotonda que dona accès al polígon industrial sud del Papiol i que és visible a l'entrada al municipi. Vehicle metàl·lic dotat d'un braç articulat i una pala amb la funció d'excavar i moure grans quantitats de terra. Està pintat de color blau. Presenta en el lateral la marca, inscrita en relleu en una cartela groga: 'Menck¬Hambrock. Hamburg Altona', i en la part posterior el model: 'Menck. M110. La màquina, de tracció mecànica, era activada per motor dièsel. El moviment de la pala es duia a terme enrotllant o desenrotllant els cables d'acer. | 08158-108 | Rotonda d'accès al polígon industrial sud | L'excavadora Menck va ser importada d'Hamburg, Alemanya, l'any 1962. És un símbol del procés d'industrialització en l'extracció de l'argila a El Papiol. L'explotació dels terrals, juntament amb la creació de bòbiles ( avui desaparegudes) va donar un gir a l'activitat econòmica del poble. L'explotació dels jaciments d'argiles fins a finals dels anys cinquanta es duia a terme amb estris força rudimentaris, com eren, el pic, la pala i pel transport, el carro de tracció animal. Quan l'argila estava molt compacte s'utilitzaven explosius. Posteriorment es va evolucionar cap a les màquines hidràuliques: des d'aleshores, el mecanisme ha sofert innovacions però sempre dins el mateix sistema. Menck & Hambrock (sovint abreujat a Menck) va ser una empresa d'enginyeria alemanya amb seu a Hamburg-Altona, que va produir especialment excavadores. L'empresa va ser fundada l'any 1868 per Johannes Menck i Diedrich Hambrock a l'antic poble Ottensen. Fins i tot abans de la primera guerra mundial, Menck va ser un dels principals fabricants mundials d'excavadores. El 1901, per exemple, la fàbrica va presentar la seva primera retrocarregadora d'elevació alta al món. A partir de 1923, es van produir les primeres excavadores de cadenes a Europa | 41.4331500,2.0059500 | 416948 | 4587319 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87269-foto-08158-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87269-foto-08158-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Empresa MENCK & HANBROCK | El Museu del Papiol ha gestionat la donació de l'excavadora que ha fet l'empresa 'Suministros de Arcilla, S.A', duent a terme la restauració i proposant l'actual ubicació de la màquina. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87347 | Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-0 | XX | S'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen la Rambla de Catalunya. És un carrer ample que s'obre a l'anomenat Turó de Pongrau i que va ser el nucli de les construccions dels estiuejants que van començar a freqüentar el Papiol des de finals del segle XIX i fins a finals de la dècada de 1950. Aquest vial comunicava l'antiga carretera de pujada al nucli antic i la carretera provincial i el tren, els quals discorrien per la part baixa del municipi. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950. | 08158-186 | Rambla de Catalunya | La Baronia de Papiol fou una jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol. Per un document de 1115 se sap del domini del castell, que aleshores pertanyia al comte de Barcelona i que aquest l'infeudà als germans Arnau, Bernat i Ramon Pere i que aquests prengueren el cognom Despapiol. El gener de 1395 el rei Joan I vengué, per 6.000 lliures a carta de gràcia, a Berenguer de Cortilles, els dominis del castell, així com la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi. Cinc mesos després consta que l'anomenat nou senyor superior del castell i en cedia el domini a Ramon Despapiol. El 1505 la baronia passà per enllaç familiar als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac. La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià.[1] El 1610 també per enllaç passà als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemí, que en fou investit el 1661. També per successió passà posteriorment als Almirall. Tota aquesta història es veu reflectida en un bon nombre de documents que es conserven dins el castell del Papiol. | 41.4364400,2.0057800 | 416938 | 4587685 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87347-foto-08158-186-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87166 | Casa Rectoral/La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoralla-rectoria | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIV | A la planta baixa i primera s'han dut a terme diverses actuacions poc afortunades. | Casal compost per planta baixa i primer pis. La planta del conjunt és un rectangle força irregular. Està situat darrera l'església, i presenta a la façana principal, un arc de mig punt adovellat, de pedra picada local i precedit per dos graons d'accés que salven el desnivell. La porta d'accés està coronada per un escut recent. A la planta inferior presenta arcades molt àmplies de diafragma, de mig punt, tot i que la que dóna al carrer de volta de canó. Conserva en bon estat el portal adovellat de pedra vermella. | 08158-5 | Carrer Mossen Rull, 8 | La Casa Rectoral és un dels edificis més antics de la població, construït al peu del Castell. La volta de canó del pont que està per sota d'aquesta construcció data dels segles XIII-XIV. Existeix un document de l'any 1488 fet pel vicari del Papiol d'aquell moment que descriu amb detall els espais de la casa, que s'han conservat pràcticament igual. En temps del R. Dr. Josep Rull hi hagué de vicaris, Mn Frederic Martí Albanell, autor de les Notes Històriques, Mn. Piña i Mn Pere Soler, entre d'altres. El darrer, conjuntament amb el jovent de la parròquia, va reconvertir la part baixa de la rectoria en un escenari en el qual s'hi van fer obres de teatre, els pastorets, la passió i, també, ballets. Mossen Enric Aymerich va estar set anys com a rector i va habilitar la part baixa de la rectoria com a despatx i una habitació que servia de dormitori; la pimera planta va quedar com a sales de l'Esbarjo. Va ser l´últim que va viure a la casa (Faura Arís, 1996: 125). | 41.4389700,2.0102900 | 417318 | 4587961 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un casal gòtic força restaurat després de la Guerra Civil, que el va malmetre, igual que l'església antiga del poble. Al seu interior es conserven diversos objectes mobles d'interès. Conserva en bon estat un portal adovellat de pedra vermella. Al seu interior es configuren espais amplis i profitosos, adequats per a les funcions de la casa rectoral: a la planta baixa hi ha una sala amb tres arcs de diafragma i mig punt; al pis superior, un arc apuntat sosté l'embigat de fusta i la coberta a dues aigües. A la zona d'habitatge del rector, a la planta alta, es conserva la disposició antiga de les estances, fins i tot l'estructura d'alcobes i el mobiliari de principis del segle XX. El conjunt, format per la rectoria adjacent a l'antiga muralla que delimita el casc antic, es veu reforçat per la portalada de mig punt que dóna accés a una immillorable entrada al recinte del Castell. La primera planta de la rectoria va ser la vivenda del rector i despatx parroquial fins el 1970. A la planta baixa hi havia un celler, avui eliminat, i una quadra, en la qual el rector guardava el matxo que utilitzava com a transport per visitar les masies del poble. Actualment, la rectoria ja no és la vivenda del rector, sinó el despatx parroquial i l'Esbarjo.L'edifici ha patit en temps recents reparacions poc acurades. Tot i aixi, es conserven elements i ambients originals, especialment els corresponents al segle XIX i principis del XX, tot i que es troben en deficient estat de conservació. Resulten interessants els grafits de la guerra civil i anteriors que es poden contemplar en determinats murs que no han estat repintats.Amb les obres d'acondicionament dutes a terme a la plaça del Castell, des d'aquest punt s'ha fet malbé l'entrada a l'edifici per la part posterior, afectant a la zona de l'antic barri. | 93|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87296 | Pedrera Berta-Galeria de Quars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-berta-galeria-de-quars | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. Fitxa del Geòtop. García Borràs, F.(s.d.) Geòtop 337 pedrera Berta (Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/337_descrip.pdf Pérez de Pedro, P. (2014). 'El complex Mina Berta'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Rubí Centre d'studis Rubinencs., nú. 63, any 33. | XVIII-XX | La mina avui està abandonada. | Pedrera que es troba al vessant nord-oest de la Serra de Roques Blanques, entre els cims de Puig Madrona i de Puig Pedrós de l'Obac, al sud de la Riera de Rubí, entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i El Papiol. Des del punt de vista mineralògic, la Pedrera Berta constitueix un punt de referència important degut a l'excel·lent qualitat dels exemplars de fluorita octaèdrica de color verd que hi apareixen. Explota actualment una granodiorita biotítica d'edat tardi-hercianiana en la qual hi ha encaixats dos filons de direcció NE-SO. constituïts fonamentalment per fluorita en galena, la esfalerita. Aquests filons foren objecte d'explotació pel sistema de galeries a principis del segle XX. És el 'Geòtop 337 pedrera Berta (Vallès Occidental)' de la Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. La fluorita, el seu principal mineral, s'utilitza com a fundent en la fabricació d'acer, en la indústria del vidre i l'esmalt. En els últims anys, la seva pedra ha servit de base per a carreteres, autopistes, vies de tren i altres i nombroses obres. | 08158-135 | Camí de la Pedrera Berta, s/n | La Pedrera Berta és considerada en alguns cercles mineralògics com el bressol de la mineralogia catalana. La seva accessibilitat i sobretot el seu extens registre mineralògic va facilitar el coneixement i popularitat d'aquest indret. En l'actualitat és probablement el jaciment de minerals més visitat de Catalunya, tot i tractar-se d'una explotació privada en actiu. La mina Berta, ara pedrera Berta, es troba en els terrenys que foren comprats el 1908 per Damián Cardoner (per això la mina va prendre el nom de la dona d'en Cardoner, el propietari (Faura Arís, 1996: 279). El primer document que es coneix sobre els terrenys de la mina correspon a l'any 1784. A finals del segle XIX, van ser adquirits pel Jaume Abat i Trabal. Una part passà als propietaris de Can Calopa i l'altra, als descendents del baró d'Esponellà. El 1900, Jaume Abat i Trabal, era el propietari de la mina que aleshores es deia Elisenda, amb patent de plom, que finalment es va obtenir dos anys després. La mina passa per compra de Josep Calopa al baró d'Esponellà, que era aleshores el propietari dels terrenys. El 1908 la mina era de Damián Cardoner. Entre els anys 1908 i 1913 s'arribaren a fer fins a 8 concessions d'ampliació del territori de la mina, entre els termes de Sant Cugat, Rubí i El Papiol, a excepció de la mina Matilde, que quedava exclusivament dins el terme del Papiol. En un principi se n'extreia ferro i una mica de plata. A mitjan de la segona dècada del segle XX, es troba un important aqüífer que cap a la dècada de 1970 ja subministrava aigua a les poblacions veïnes (Pérez, 2014). La seva explotació va comportar l'arribada d'un important contingent d'inmigració peninsular. | 41.4585300,2.0152800 | 417760 | 4590128 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87296-foto-08158-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87296-foto-08158-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La pedrera Berta és considerada el bressol de la mineralogia catalana i el jaciment de minerals més visitat de Catalunya.Ha estat el lloc de pràctiques dels futurs geòlegs de diverses universitats, sobretot per l'extens registre mineralògic que en ella es troba.En un inici la mina es declarà per a l'explotació de ferro, però la intenció dels propietaris era extrere'n galena argentífera. La proporció de plata resultava massa baixa, i finalment, el principal aprofitament seria la fluorita.Aquest mineral ha donat fama mundial al jaciment i, en concret, la seva flourita és coneguda en el món dels col·leccionistes com 'la fluorita del Papiol', essent molt apreciada, sobretot la de color verd intens.Des de fa molt temps, però sobretot des de les darreres dues dècades, nombrosos col·leccionistes i mineralogistes han cercat amb insistència aquest mineral tant per objectius de recerca científica com comercial, fet que ha dut a l'espoliació sistemàtica del jaciment. Tant pel seu color verd intens com per la singularitat dels seus cristalls (cares octaèdriques amb arestes truncades, a més de moltes combinacions cúbiques diferents), la 'fluorita del Papiol' ha esdevingut un dels minerals més emblemàtics de la mineralogia catalana i és coneguda per col·leccionistes d'arreu del món. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87221 | Fanal de l'escala d'accès a l'església de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-de-lescala-dacces-a-lesglesia-de-santa-eulalia-de-merida | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Desubicat. No s'ha pogut accedir a la seva observació | Fanal de ferro de factura modernista. | 08158-60 | Escala de plaça de l'església | La Senyora Manuela Dulon, qui va venir a estiuejar a Papiol, sembla ser la persona que va pagar la realització d'aquest fanal. Aquesta senyora va continuar estieujant al Papiol després de la mort del seu marit, Cayetano Diotallevi. Tots dos havien encarregat a l'arquitecte municipal del Papiol, Salvador Valeri i Pupurull, una casa a tocar els terrenys del cementiri del Papiol l'any 1914. La família Diotallevi-Dulon, va portar el llum elèctric al municipi l'any 1916. Es va crear una societat, la qual va fer-ne la infraestructura i, desprès, va tenir cura de l'explotació del consum de l'electricitat. Finalment, l'empresa va fer fallida i van haver de vendre-la a una societat més gran. Fins a la dècada de 1920, el desnivell entre la zona inferior i la superior de la plaça de l'església era molt acentuat i es salvava amb un pendent. La senyora Manuela, qui frecuentava el temple, un dia va ensopegar i va decidir pagar unes escales per fer l'ascensió més fàcil. Aquestes escales es van inaugurar l'agost de 1926, durant la Festa Major del poble. Al peu de les escales es va ubicar aquest fanal (Ahicart, 2019). | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 1926 | 08158 | El Papiol | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87221-foto-08158-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87221-foto-08158-60-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es conserva dins d'un magatzem municipal, però no s'ha tingut accès. És un element que ha acompanyat la gent del Papiol al llarg dels temps i es troba a la memòria col·lectiva.La fotografia de la peça en el seu lloc original està presa del portal 'Todocolección' | 98|105 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||
| 87254 | Monument a la Coral 'La Perdiu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-coral-la-perdiu | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XXI | Monument commemoratiu urbà, que està ubicat en un racó, dins del jardí de la Castanyera. Es tracta d'una placa d'acer corten que tanca una terrassa on creix una heura que li fa de marc vegetal. El monument es presenta de la següent manera: en un filet d'acer, sobreposats hi ha tres elements, 1. figura d'una perdiu en relleu i dues cartel·les amb els següents textos que es presenten de manera independent: 2. Llegenda: 'Societat Coral 'La Perdiu'. 1899/1999/...// més de cent anys omplint el cel de cançons...' 3. Llegenda: 'El Papiol en agraïment al mestre Joaquim Voltas// 1 de març de 2001'. | 08158-93 | Parc de La Castanyera, carrer d'Anselm Clavé, 14 | La Societat Coral la Perdiu, afiliada a l'Associació dels Cors d'en Clavé, es va fundar l'any 1899. El primer reglament intern que es conserva data de l'any 1900 (Faura Arís, 1996: 316-322). En els inicis de la dècada dre 1920 es va dissoldre, i l'estendard es va quedar a casa del aleshores president, l'amo de cal Muray. L'any 1923, en Pep de cal Pepus i altres van redactar uns nous estatuts i la coral va tenir una important revifalla fins a arribar al moment actual. | 41.4376000,2.0084800 | 417165 | 4587811 | 2001 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87254-foto-08158-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87254-foto-08158-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87360 | Can Milans/La Tendeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milansla-tendeta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Recentment restaurada | Edificació complexa, que consta de diversos cossos envoltats per una tanca que, d'una banda està feta de pedra vista, i d'altra de maons. Aquesta tanca finalitza en un filet que imita una línia motllurada amb gotes, tot fet a partir de maons massissos. Totes les edificacions presenten coberta a dues vessants. L'edifici principal, que ocupa el flanc oest del conjunt, consta de planta baixa i un i dos pisos: les obertures en general són de llinda plana amb excepció de dues finestres obertes al carrer de l'Avinguda de la Generalitat, que són d'arc de mig punt. El coronament d'aquest edifici és de frontó lobulat a sobre d'una línia contínua de cornisa motllurada. Les cantonades del frontó, d'inspiració clàssica, recorden acroteris simplificats. La resta d'edificacions són de caire auxiliar. | 08158-199 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 51 | La Tendeta va ser i és la botiga de queviures al Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4391600,2.0073500 | 417073 | 4587985 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87360-foto-08158-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87360-foto-08158-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87360-foto-08158-199-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87428 | Rellotge de sol de Cal Senyoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-senyoret | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XX | Ha estat restaurat recentment, com tota la masia | Rellotge de sol vertical ubicat al costat all costat esquerra de la porta d'accés a la masia. Està emmarcat per filets de terrissa per l'exterior, i a l'interior, marc pintat de blanc que conté una línia corba gruixuda que és el marc en el qual està disposat un gnòmon simple. Dins el marc blanc es desenvolupa la numeració de les hores en números aràbics que segueixen el següent esquema de distribució: a esquerra 6,7,8, 9; per sota 10, 11, 12, 1, 2; i pel lateral dret, 5, 4, 3 (expressats de dalt a baix i d'esquerra a dreta). | 08158-267 | Cal Senyoret, Camí de Can Puig, 7 | La casa es coneix al 1764 com a Cal Senyoret, però també s'havia dit Cal Font del Puig. L'any 1738 l'habitava Josep Font Mestres i l'Eulàlia Trilla Alujas, i durant vàries generacions havien estat els Font els habitants, per això en principi s'havia dit Cal Font del Puig (Ahicart et al., 2019). | 41.4347400,2.0210200 | 418209 | 4587482 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87428-foto-08158-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87428-foto-08158-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87428-foto-08158-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 1355 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87292 | Cal Senyoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret-1 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Conjunt d'edificacions que formen part d'una mansió rural. Destaca l'edifici principal, al qual se li adossen diverses edificacions per la bandes sud i est. Te planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i el ràfec en tortugada. La façana és plana, i en ella s'obra la porta, d'arc escarser i marc de dovelles de maó vist. Al costat esquerre conserva la rajola amb la numeració antiga. Més a l'esquerra s'obre una finestra de traça vertical, amb reixa de fundació simple i persiana enrotllada. La resta de finestres d'aquest cos estan sobredimensionades en mòdul quadrat. Tot seguit, i a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol. Més a l'esquerra hi ha un cos de l'edifici a una alçada inferior, i en aquest cos s'obre una finestra fornicular, d'arc de punt rodó, amb marc de maó vist, similar al de la porta principal d'accés. Al davant d'aquesta façana es genera un pati obert en el qual hi ha un pou d'aigua amb brocal de maó vist. | 08158-131 | Cami de Can Puig, 7 | La casa es coneix al 1764 com a Cal Senyoret, però també s'havia dit Cal Font del Puig. L'any 1738 l'habitava Josep Font Mestres i l'Eulàlia Trilla Alujas, i durant vàries generacions havien estat els Font els habitants. Per això en principi s'havia dit Cal Font del Puig (Ahicart et al., 2019). | 41.4347400,2.0210200 | 418209 | 4587482 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El rellotge de sol és vertical. Està emmarcat per filets de terrissa per l'exterior, i a l'interior, marc pintat de blanc que conté una línia corba gruixuda que és el marc en el qual està disposat un gnòmon simple. Dins el marc blanc es desenvolupa la numeració de les hores en números aràbics que segueixen el següent esquema de distribució: a esquerra 6,7,8, 9; per sota 10, 11, 12, 1, 2; i pel lateral dret, 5, 4, 3 (expressats de dalt a baix i d'esquerra a dreta). | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87202 | Casa Brunet/Cal Carrabina/Torre del Pi/Cal Senyor Domènec/Vil·la Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-brunetcal-carrabinatorre-del-pical-senyor-domenecvilla-maria | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Edificació entre mitgeres, amb teulada a dues vessants. La precedeix un pati enjardinat, que s'extén entre el reixat del barri i la façana principal. Les reixes que tanquen els buits de la façana, són de barrots recargolats, i la porta, també de ferro, s'ornamenta amb fulles de trèbol i flors de gavarrera sobreposades. En el jardí, pel cantó est, hi ha una font de trencadís presidida per una rajola amb la figura de Sant Jordi derrotant al drac, amb l'emblema de l'escut del Sant als peus, i marcant aquest, per la part superior, el broc de la font, que és de bronze i representa el cap d'una au rapinyaire. La façana és plana, i presenta 4 línies verticals que estan marcades, en la planta baixa, quatre finestres amb reixes de barrots recargolats, i a la planta pis,quatre balcons, els quals estàn precedits de baranes de ferros cargolats i decorats per la part superior e inferior per roleus. Les baranes es recolzen en voladissos. El tancament dels buits dels balcons es resol amb persianes de llibret. | 08158-41 | Carrer del Carme, 23 | La casa es coneixia com a Cal Carrabina al segle XVIII, tot i que l'edifici actual no és d'aquesta època. Es tractava d'una branca lateral de cal Barba del carrer Major. Va iniciar aquesta nissaga Barba, en Joan Barba Pi (1721-1793), el qual es va maridar amb la Maria Mitjans Trabal. A finals del segle XIX, els seus descendents van marxar del poble. Va ser a finals de la dècada de 1920, quan es va refer la casa i es va construir l'actual, convertint-se des d'aleshores, en una torre per estiuejants. A partir d'aquell moment va ser coneguda com a 'Torre del Pi-Cal Senyor Domènec-Vil·la Maria', succesicament (Ahicart, 2019). | 41.4392600,2.0139400 | 417623 | 4587990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87202-foto-08158-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87202-foto-08158-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87202-foto-08158-41-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La casa surt fotografiada en una postal de Roisin, probablement d'entre 1925-1935 | 119|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87339 | Cal Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pares-0 | XX | Ha tingut una molt bona restauració, conservant íntegrament el seu disseny original. | Edifici aïllat, de planta quadrangular i terrat pla, excepte a la torre mirador que és a quatre vessants. Les façanes són planes, amb forats de llinda plana recercats. Destaca la barana de brèndola de fàbrica. Està envoltada d'un barri. La composició volumétrica resulta molt interessant de manera expressiva, fent un ús de singularització de la torre mirador, decorada amb ceràmica vidrada de color blau en la coberta. | 08158-178 | Carrer Almirall, 2 | La casa es va construir l'any 1940, en una zona del Papiol caracteritzada per la proliferació de cases-torre, moltes d'elles d'estiueig. | 41.4368000,2.0051000 | 416882 | 4587725 | 1940 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87195 | Casa de Pedro Camacho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pedro-camacho | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge situat en una cantonada del carrer en el qual s'ubica. Es desenvolupa en alçada, en planta baixa i dos pisos superiors. Es troba precedit per un barri construït per una tanca de maçoneria i reixa de ferro simple, excepte en el cas de la porta que està decorada amb senzills elements geomètrics inscrits dins d'un oval. La part davantera del barri, i a nivell del sòcol, presenta, un trencadís de color blau marí sobre fons blanc, amb alguna decoració de rajoles pintades en verd, i allí està representada la data de construcció de l'edifici: 'Any 1920'. La porta enreixada constitueix l'accés a la transició al nivell superior, en el qual està construïda la torre, de planta rectangular. Destaca la façana principal, que està arrebossada amb colors pàl·lids: actualment la pintura color crema cobreix els falsos carreus que conformen l'acabat, i que es troben lleugerament marcats en relleu. Com a motius decoratius a les zones superiors, hi ha garlandes, motllures i elements verticals rectes, i horitzontals curvilinis, tots en relleu i de color vermell, així com un escut heràldic ornamental. Del conjunt d'aquesta façana, en destaca una tribuna a l'alçada del primer pis, amb obertures allindades i teulada llisa de color vermell. | 08158-34 | Carrer de B. C. Aribau, 3 | La casa ha conservat el nom del que podria ser el seu propietari, Pedro Camacho. | 41.4357500,2.0066300 | 417008 | 4587607 | 1926 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 106|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87404 | Cal Maimó del carrer de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maimo-del-carrer-de-la-salut | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Actualment inicia una restauració | Habitatge entre mitgeres, amb coberta de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal i el ràfec presenta els caps de teula àrab. Consta de dos pisos, i quatre obertures a la façana: dues finestres al primer pis i en planta baixa, una finestra a esquerra i porta d'accès amb llinda d'arc escarser, a la seva dreta. Els buits estan recercats en blanc. | 08158-243 | Carrer de La Salut, 8 | La casa havia esta propietat de la família Pagès de can Maimó, que habien estat masovers d'aquella masia fins a mitjan segle XIX. Quan van deixar la masoveria van venir a viure a aquesta finca del carrer de la Salut (Ahicart et al., 2019) | 41.4394300,2.0120900 | 417469 | 4588011 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87404-foto-08158-243-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Entre les diverses col·leccions de mobiliari i estris que es troben a l'interior de la casa, destaca un conjunt de ceràmiques romanes. Són ceràmiques trobades pels camps de la propietat. Resulten especialment abundants els fragments d'àmfora tarraconense entre els que destaquen àmfores de forma Pascual 1 i Dressel 2-4. Entre els fragments més destacables s'aprecia un pivot amb dues marques de terrissaire CELSVS + ESCVRRAE?. Aquesta marca s'ha localitzat al proper jaciment de can Tintorer, a l'altra banda del profund torrent de la Font. Endemés dels fragments d'àmfora també s'han localitzat fragments de ceràmica de construcció i, sobre tot, fragments de ceràmica comuna entre els quals destaca una nansa trenada. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||
| 87448 | Cal Carpintero/Cal Joan Ferro/Cal Luciano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carpinterocal-joan-ferrocal-luciano | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge entre mitgeres, amb teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Te una planta aproximadament quadrangular i està construït seguint el desnivell natural del terreny, en un carrer molt empinat. L'edifici es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Presenta una distribució irregular de les obertures de la façana. En planta baixa, a l'esquerra s'obre, emmarcada, la porta d'accès a l'edifici, i a la seva dreta hi ha una finestra de traça vertical, estreta, protegida mitjançant una reixa de barrots de fosa i travessers de forja, molt senzilla. En la planta primera es desenvolupen les obertures de tipus tradicional: a l'esquerra un balcó de llosana motllurada, a sobre del qual hi ha la barana de barrots simples. A la dreta, i en el cantó meridional, s'obre una finestra petita amb ampit motllurat, de petites dimensiions, d'acord al mòdul tradicional de construcció popular. L'edificació es remata per una cornisa motllurada a sobre de la qual hi ha una línia de teules en tortugada. | 08158-287 | Carrer Barcelona, 9 | La casa havia estat habitada al segle XVIII pel Jaume Jané Pagès, fuster i conegut com 'el Met'. No va poder fer front als deutes que tenia i el 1834 la seva casa sortia a subhasta. El darrer fuster de la casa fou Francesc Jané Campderrós. Estava casat amb Maria Tries Dachs, natural de Roda de Ter (Osona). A mitjan 1920 el matrimoni va decidir anar a viure amb els pares d'ella al carrer de l'Abat Escarré. Joan Amigó Font, la va habitar circa 1936, amb la seva esposa, Carolina Masdeu Arús. Aleshores la casa seria Cal Joan Ferro. Luciano Campodarve (Cal Luciano), va arribar al Papiol durant la dècada de 1920. Procedia de Peralta, Osca. En Luciano va estar treballant a can Mas. Un parell d'anys després es va casar amb Antònia Font Rius, filla gran dels masovers de la finca. La parella va anar a viure a can Tintorer i després de la Guerra es van instal·lar al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4373300,2.0099300 | 417286 | 4587780 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87448-foto-08158-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87448-foto-08158-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87448-foto-08158-287-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87399 | Cal Milet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-milet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Edifici de veïns, de planta quadrada i coberta de dos aiguavessos. Tant a la façana principal com a la lateral que no fa mitgenera, s'aprecia amb claretat que l'edifici va patir una transformació en alçada (es va pujar un pis) en un moment posterior a la seva construcció. Actualment consta de planta baixa i dos pisos. De tots, el més interessant és el primer, que respon a la traça original, ja que tant els baixos (destinats a locals comercials), com el segón pis, estan totalment transformats d'acord al projecte original de la seva construcció. Ell pis central (primera planta) presenta tres buits verticals, tots amb recercat i de llindes d'arcs escarzers. Els voladissos són lleument moltllurats, les baranes tenen les brèndoles de ferro sense cap tipus d'ornamentació. | 08158-238 | Plaça Gaudí, 4 | La casa havia estat habitada cap el 1885 per Antoni Amigó Oliver i Teresa Arús Claret. El seu fill, Pere Amigó Arús (1868-1934) va ser el que va introduir al Papiol els ceps americans i va formar part de la directiva de l'Associació de Vinaters de la comarca. També va implicar-se en la política. Estava afiliat a Solidaritat Catalana i fou alcalde del Papiol a finals de la dècada del 1910. Mentre fou alcalde va prohibir que es deixessin els carros al carrer, i va ordenar guardar-los a l'eixida de cada casa. Un matí va trobar el seu carro a l'estació. La nit anterior l'havia deixat al carrer oblidant-se d'entrar-lo a l'eixida. El jovent del poble li va fer pagar la idea. El darrer Milet, Pere Amigó Pagès (1908-1938) va morir al front durant la Guerra Civil. La seva vídua i el seu fill van anar venent-se les propietats i van marxar a Barcelona, durant la dècada del 1950. (Ahicart et al., 2019) | 41.4393500,2.0125900 | 417511 | 4588001 | 1885 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87399-foto-08158-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87399-foto-08158-238-2.jpg | Legal | Alfonsí|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2194|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87218 | Barri de cal Ferro/El Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-cal-ferroel-barri | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Habitatge exempt, precedit d'un barri de maçoneria i pilars de maons rematats per sengles petites teulades a dues vessants, de rajola vidrada. Aquest barri dona pas a un camí empinat que mena cap a l'edificació. La porta exterior que tanca el barri és una reixa baixa de ferro amb decoració de roleus, flors de lis i motius vegetals, simples. L'edifici és un habitatge familiar que consta de planta baixa i pis. Tres portes s'obren a la planta baixa: la que ocupa el centre de la consstrucció està coberta amb un ràfec de teula àrab. Els buits del primer pis són balcons, amb voladís motllurat. Les baranes són de ferro sense cap decoració. Un ràfec de tortugada finalitza la façana per la part superior. | 08158-57 | Carrer de Montserrat 3-7 | La casa havia estat possesió de Francesc Amigó Alujas ja des de l'any 1722. Carles Amigó Mallol, un descendent seu, va morir el 1870 sense fer testament. Tenía dos fills, noi i noia. La noia, Josepa, havia marxat al barri de Sants de Barcelona, on s'havia casat amb Jaume Pagès Major, cabaler de cal Cuera. El noi, en Salvador, que vivia en la casa familiar, també s'havia casat alguns anys abans amb la Madrona Font Julià, filla d'un cabaler de cal Senyoret. Amb el repartiment de l'herència, la Josepa es va quedar la finca que va posar a lloguer. En Salvador va anar a viure de lloguer al carrer del Carme i cap als anys 1880 va comprar la finca del carrer de les Parres que, a partir d'aleshores, seria coneguda com a cal Ferro (Ahicart et al., 2019). El nomb amb molta probabilitat li vingui donat pel fet de l'existència d'aquesta protecció de l'exterior, en un espai ja netament urbà. | 41.4394800,2.0114500 | 417416 | 4588017 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una edificació antiga, que per ubicació i restes adjacents, es podria considerar ja documentada des d'època medieval. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87183 | Cal Biel/Cal Ramon Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bielcal-ramon-faura | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Casa entre mitgeres i planta rectangular. En alçada, consta de planta baixa i pis. Presenta teulada de peces àraba, disposada a dues vessants. Destaca la façana, que és plana. En planta baixa està ornamentada per falsos carreus abuixardats, a l'igual que el marc de les dues obertures que corresponen a la balcona de la planta primera. La planta pis, a banda del marc abuixardat, està decorada per esgrafiats, amb plafons en reserva a banda i banda de la balcona doble, i fris i cornisa decorats amb la mateixa tècnica ornamental. A la cornisa, amb decoració denticular, hi ha, al centre, el nom de la casa 'Casa Biel', i als costats d'aquest nom, a banda i banda, la data de primera edificació: 1781, i per fi, a la dreta, la de la restauració, la qual configura la fesomia actual de l'edifici: 1934. | 08158-22 | Carrer Barcelona, 5. | La casa ja es coneix com a Cal Biel l'any 1778, per Gabriel Casanovas Riera, cabaler de cal Pongrau, maridat amb la Mariàngela Plademunt Quatrecases, de Vic. Tots dos van iniciar la nissaga. El darrer Biel que va viure en aquesta casa fou Esteve Casanovas Pagès (1848-1933). El seu fill Josep Maria Casanovas Torras, quan es va casar el 1910, va anar a viure a la plaça de Rafel Casanova (l'altra Can Biel). L'Esteve va deixar la casa a la seva filla Mercè, casada amb l'hereu de cal Faura. En Ramon Faura Casanovas, nét de l'Esteve, hi va anar a viure quan es va casar amb la Montserrat Miarnau. El 1950 la casa també era coneguda com a Cal Ramon Faura. Aquest Ramon, regentava una tenda de queviures al carrer de l'Abat Escarré. Estava casat amb Montserrat Miarnau Roca, la qual era filla del mestre que el poble havia tingut durant la Guerra Civil (Ahicart, 2019). | 41.4374900,2.0098800 | 417282 | 4587797 | 1934 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 87451 | Cal Valeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valeta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Habitatge entre mitgeres, amb teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Te una planta aproximadament rectangular i està construït seguint el desnivell natural del terreny, en un carrer molt empinat. L'edifici es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Presenta una distribució de les obertures de la façana, seguint tres eixos de simetria: el central està marcat en planta baixa per una porta d'accés, que és de mòdul estret. A l'esquerra d'aquesta porta s'obre una altra i a la dreta, una finestra amb trencaaigües de ceràmica a l'ampit, protegida per una reixa simple. Al primer pis, s'obren dos balcons, de llosana motllurada, amb baranes de forja, decorades amb circells i reganyols. El remat de la façana es resol amb una cornisa motllurada i un frontó massís, al mig del qual hi ha un rectangle en reserva anepígraf i sense cap tipus de decoració. | 08158-290 | Carrer Barcelona, 15 | La casa ja estava havitada al segle XVIII per Josep Julià Pagès i la Gertrudis Castellví Campmany, i alshores es deia Cal Valeta (1727) (Ahicart et al., 2019). | 41.4371400,2.0099800 | 417290 | 4587759 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87451-foto-08158-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87451-foto-08158-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87451-foto-08158-290-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 87486 | Ca l'Hugo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhugo | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Presenta un excel·lent estat de conservació que possa de relleu la qualitat de la casa. | Habitatge unifamiliar aïllat, de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada, orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. Es cobreix amb una teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana al carrer, acabada amb ràfec perimetral recolzat en bigues volades. Les façanes estan revestides d'arrebossat pintat. Els buits són verticals, tancats amb persianes de llibret. Les reixes són de forja, tant les que tanquen les obertures, que estan fetes en reganyol. Hi ha un balcó al centre del primer pis. Les obertures estan protegides per un trencaaigües decoratiu fet de maons vistos. Està precedit d'un barri amb tancat de reixa de forja d'acabament en espiral i remat altern, de llança i reganyol fi. El reixat es recolza en obra de maçoneria de color rosat, amb sengles pilars de secció quadrada que flanquegen la porta d'accés al pati i estan coronats per trencaaigües de rajoles vidrades grogues, com passa també als ampits de les obertures de les façanes, i a les bases d'aquest reixat. Ornamenten aquests pilars, uns filets de rajoles de ceràmica policromes, decorades amb rombes variades entre petit trencadís, que els decoren. Hi ha un petit espai de jardí tot al voltant. | 08158-325 | Carrer d'Anselm Clavé, 15 | La casa porta el nom del seu primer propietari, l'Hugo Neuman. Neuman fou un jueu alemany que va arribar al Papiol fugint del seu pais. Va arribar a Catalunya abans de la Guerra Civil i durant un temps va viure a Barcelona, al carrer de Saragossa. La seva dona, que es deia Frida, va voler reunir-se amb ell just quan va esclatar el cop d'estat a Espanya. El vaixell amb el que anava va haver de retornar a Itàlia. El matrimoni es va reunir finalment i, com que l'Hugo havia fet amistat amb el Ramon Gené, el matrimoni va venir a viure al Papiol. L'Hugo i el Gené van decidir muntar una granja d'aviram, la Granja Gené. L'Hugo, que havia regentat una fabriqueta de botons, es va convertir en avicultor (Ahicart et al., 2019). | 41.4375600,2.0078800 | 417115 | 4587807 | 1950-55 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87486-foto-08158-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87486-foto-08158-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87486-foto-08158-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'obra és de llenguatge noucentista. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||
| 87383 | Casa de Joan Bou/Cal Ramon Miarnau/Can Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-joan-boucal-ramon-miarnaucan-franquesa | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Es conserva en bon estat, tot i que amb posterioritat a la seva construcció inicial, se li va adosar un altre habitatge per la façana posterior. | Edifici destinat a habitatge, de cos, unifamiliar, de planta quadrangular, que en alçada es desenvolupa en planta baixa i pis (amb golfa); es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants i composta, amb faldó davanter i el carener perpendicular al carrer. Un ràfec perimetral corona tot l'edifici, hi està recolzat en bigues volades. La façana principal, que està orientada a oest, està arrebossada, com la resta de l'edifici, i pintada en bicromia: blancs cantonades i recercat d'obertures i crema els murs. Presenta dos eixos verticals de simetria, que marquen les finestres de dalt, emmarcades amb ampit motllurat i guardapols decoratiu del que pengen sengles decoracions florals La mateixa decoració presenten les obertures de baix que estan fetes amb arcs, de punt rodó la porta, a l'esquerra i gran arc escarser la finestra de la dreta, tancada aquesta amb persiana de llibret. Dos òculs recercats completen la fesomia de la façana, un a l'esquerra de la porta, i un altre que dona llum a les golfes. Un arc cec, motllurat, creix a sobre d'una línia d'imposta incrustada al parament, i ornamenta la transició entre la planta baixa i el pis, tot servint d'allotjament d'un fanal. Les façanes laterals presenten un guardapols decoratiu graonat, en color crema que contrasta amb la coloració rossada dels murs. | 08158-222 | Carrer d'Anselm Clavé, 12 | La casa va ser construida per Joan Bou, i hi visqué Ramon Miarnau, mestre d'escola i que feia clases de repàs a la dècada de 1930 a 1940 (Faura Arís, 1996: 215). | 41.4373500,2.0082900 | 417149 | 4587783 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87383-foto-08158-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87383-foto-08158-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87383-foto-08158-222-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | En el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol s'anomena també a aquesta casa com a 'Can Franquesa' i 'Casa de les Moreres'. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.