Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87373 | Cal Malbei/Cal Federico de ca la Maseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malbeical-federico-de-ca-la-maseta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Habitatges, mitjaners, units en construcció aïllada: el primer presenta coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana. El segon, al nord-oest del primer, te la teulada plana. Tots dos s'adapten al fort desnivell del terreny, i en alçada es desenvolupen en planta baixa i pis Les obertures són de mòdul quadrangular i les façanes estan arrebosades. | 08158-212 | Carrer d'Anselm Clavé, 26/Cantonada Carrer Baix Castell, 10 | Josep Abella Andorra i Gràcia Romagosa, ja estan documentats aquí a finals del segle XVIII. La casa va patir un important incendi l'agost de 1908. Hi vivia aleshores Gavino Abella Casanovas, que va morir com a conseqüència d'aquest incendi (Ahicart et al., 2019). El nom de Cal Federico de la Maseta li ve del Frederic Julià Casanovas que vivia amb l'Emília Ros Grau, cap a l'any 1904 (Ahicart et al., 2019). | 41.4381300,2.0077800 | 417107 | 4587871 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87373-foto-08158-212-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 83 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 87374 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa | XX | Edificacions que caracteritzen la Plaça de Catalunya. Es tracta d'un espai urbà de planta lleugerament triangular, que es troba al punt més alt de l'anomenat Turó de Pongrau. Aquesta plaça lliga els tres carrers E.-O. d'aquest barri d'estiuejants (Balmes, Catalunya i B.C. Aribau) i dona pas als carrers de Valentí Almirall i can Pongrau que acaben de configurar l'espai. L'edifici principal de la plaça és la casa de la família Bofarull, de reminiscències historicistes. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriament d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura d'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l'apartat de fitxes associades. | 08158-213 | Plaça de Catalunya | 41.4364200,2.0048000 | 416856 | 4587684 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87374-foto-08158-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||||
| 87375 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-0 | XIX-XX | S'han introduït en la plaça modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l'esperit original d'aquest conjunt urbà. | Edificacions que caracteritzen la Plaça de Rafael Casanova. És una plaça urbana que constitueix un espai pla. Aquest espai rep el costerut carrer de Barcelona, del qual forma el seu extrem inferior. La plaça serveix com a connector entre l'esmentat carrer Barcelona i el carrer de Ponent, que permet la circulació pels darreres dels edificis de numeració parell del carrer de Barcelona. Des d'aquest punt també es connecta amb la carretera de pujada a la part superior del poble, actualment carrer de la Generalitat. L'espai resulta prou monumental amb les cases que el tanquen i es va aprofitar per a instal·lar-hi un monument dedicat a Rafael Casanova. Els elements d'importància patrimonial de l'espai s'han fitxat individualment i es pot consultar la relació amb les fitxes associades. | 08158-214 | Plaça de Rafael Casanova | 41.4368100,2.0100400 | 417294 | 4587722 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||||
| 87377 | Aplec de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut-1 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVII-XXI | L'aplec de la Salut es celebra el segon diumenge de setembre, en honor de la Mare de Déu de la Salut. Anteriorment, s'hi celebraven tres festes més: la de Sant Pere, la de Santa Madrona i la de la Santa Creu (Faura Arís, 1996: 114). Les celebracions pròpies del dia eren un Solemne Ofici religió al matí, i el Sant Rosari a la tarda. | 08158-216 | Paratge de la Salut | Des de l'any 1717 la gent d'El Papiol i de Canals, actualment Valldoreix, pujava, el segon diumenge de setembre, a l'ermita de la Salut. Demanaven a la Mare de Déu de la Salut, protecció i remei a totes les malalties i dolors, i les dones embarassades una bona gestació i un bon part. L'ermità venia unes cintes de seda de colors de la mateixa mida que la imatge de la Mare de Déu, que es lligaven a la cintura de les embarassades. La tradició de pujar a l'ermita el segon diumenge de setembre durà fins l'any 1935. Tot i que les famílies de Can Monmany i Can Domènech han continuat pujant amb la gent d'El Papiol. Durant la Guerra Civil, l'ermita es convertí en un corral. Els senyors Campi, Miralles i Mercader, prometeren l'any 1938 que si sortien amb vida de la guerra promourien pujar-hi cada any a fer una visita. Els veïns de La Rierada (Molins de Rei) pugen, des de l'any 1988, el darrer diumenge de juliol com a inici dels actes de la seva festa major. L'aplec de 1915 va tenir un caire especial, ja que en ell es van inaugurar les obres de restauració de la capella, que la població va costejar després de recollir 799,55 pessetes. Formaven part de la comissió gestora encarregada de la recollida de fons: Josep Rabassa, Torcuat Pagès i Josep Pagès. Per altra banda, una família devota va costejar una nova imatge de la verge (Faura Arís, 1996: 114). | 41.4492800,2.0253000 | 418585 | 4589092 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87377-foto-08158-216-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Fotografia de l'any 1915 (Faura Arís, 1996: 115). | 98|94 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87379 | Monument al Vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-vi | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX-XXI | En transformació | En un racó del carrer de l'Abat Escarré, davant del número 10 del carrer, i a tocar l'accès de vehicles al castell, hi ha una estructura de fusta que aguanta un cep emparrat que commemora la importància històrica del cultiu del raïm al municipi. Per sota hi ha una premsa de gàbia a sobre d'una base de ciment. | 08158-218 | Carrer de l'Abat Escarré, entre els números 7 i 9 | En 1972 es va inaugurar aquest monument, amb motiu de la festivitat de Santa Eulàlia de Mérida, patrona de la població. Es va fer en memòria del seu important passat vitivinicola. S'ubica al mateix lloc en que es trobava des d'almenys l'any 1870 Cal Gaju (després Cal Pota Xena o Cal Jofré). Josep Gaju Pi del Papiol de Baix era el seu propietari. El Sr. Baró del castell i l'amo de Can Mas, eren alguns dels terratinents de la població. L'arrendatari pagava en espècies, a la cinquena -quatre portadores per a ell i una per a l'arrendador- o a quarts o terços, segons el tracte. Era habitual que en temps de verema vinguessin collidors d'altres indrets, de l'Aragó o de Flix. S'hi estaven uns quinze dies, 3 o 4 dies a cada mas. La fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198). | 41.4380300,2.0101000 | 417301 | 4587857 | 1972 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | És tradició interpretar l'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l'olivera, dos dedicacions rellevants al Papiol abans que la cirera, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. El seu valor patrimonial rau en el simbolisme.Podar, treballar la terra, ensofrar el cep quan brotava, ensofrar-lo per combatre el míldiu, esporgar i escabellar, eren feines laborioses que el pagès duia a terme. Al migdia, les dones els duien el dinar amb un cistell. Hi havia el costum de construir una barraca de pedram per aixoplugar-se de la pluja.Al setembre era el temps de verema. Els més joves collien els raïms amb tisores petites, o amb falçó, i les posaven en coves de vímet. Els més petits traginaven els coves de raïm cap a les portadores, i els més grans omplien les portadores: les feien curulles i hi posaven el taparot que era un barret d'espart que cobrien el raïm per tal de que no caiguessin els brots de raïm.Tot seguit, les portadores es carregaven al carro que era tirat per rucs, matxos o cavalls fins al celler.Arribats al cup, es tirava el raïm dins, a sobre d'una post de fusta, situada en un nivell més baix que el terra del celler, per tal de trepitjar-lo a peu nu, i agafats d'una corda que penjava del sostre per tal de no relliscar. Seguidament, s'obria una post i es tirava la verema trepitjada dins el cup.En una cantonada del cup s'hi posava el xup que era un angle de fusta de baix a dalt, amb uns queixals a la part inferior, per on passava el vi a traves d'un filtre de gatosa per tal de no deixar-hi passar la pellofa i la rapa.Es treia el vi del cup a galledes -posteriorment amb bombes manuals- i es posava a les botes destapades perquè fermentés. Passat més i mig, es transvasava de les botes perquè quedés més clar i les mares de vi es venien al sindicat agrícola per fer-ne esperit de vi a les fassines. Aleshores ('Per Sant Martí tapa tot vi') es tapaven les botes. Hi havia cases de pagès que arribaven a omplir fins a 35-40 bótes.La brisa (pellofa i rapa) es ventilava amb un llenól de sac perquè s'airegés el gas de la fermentació. Es baixava al cup per una escala amb una espelma i, si no s'apagava amb 'la guilla', es podia treure la brisa i premsar-la.Aquest vi premssat era de menys qualitat i se'l bevien els de la casa com a vi de taula. L'altre, el bo, el venien majoritariamen t a Barcelona. Era un vi d'entre 11º o 12º (Faura Arís, 1996: 123). | 98|119 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||
| 87381 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-11 | XX | Casa aïllada. És de planta quadrangular, i presenta una teulada de peces àrabs, amb el carener perpendicular al carrer, i inflexions. Una bola remata l'edifici. La façana principal te tres eixos de simetria, formats per la porta central i les finestres, una a banda i banda. Totes les obertures estan protegides per persianes de llibret. La porta i les finestres estan protegides respectivament per sengles guardapols trencats en relleu, que presenten un ornament central en forma de medalló. Una marquesina surt de la façana per sobre de les obertures i per sota dels tres respiralls ornamentals. Aquesta estructura està coberta per teules i reposa en quatre columnes de ferro colat. Completa la façana un ràfec volat corregut que reposa sobre mènsules de fusta. La casa te al davant una reixa cega amb porta marcada per dos pilars rematats per sengles boles ornamentades. Al pilar esquerre, i escrit en unes rajoles vidrades, hi ha el nom de la casa: La Roca. | 08158-220 | Ángel Guimerà, 18 | 41.4358200,2.0095700 | 417254 | 4587612 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87381-foto-08158-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87381-foto-08158-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||||
| 87382 | Casa Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bach | XX | Edifici aïllat, de coberta plana i planta quadrangular. La façana principal, que dóna al carrer d'Àngel Guimerà, és plana i presenta tres eixos de simetria: en planta baixa la porta principal preseenta la seva llinda d'arc carpanell, mentres que la resta dobertures són de dintell pla, ampitadores i de proporció vertical. Totes les obertures estan protegides per persianes de llibret de color verd i llevat de la porta d'accès, la resta presenten baranes de forja en reganyol, amb decoració molt simple, i sustentades per ampits d'escàs vol. La porta del barri, també metàl·lica amb decoració de roleus i flors de lis, està flanquejada per sengles pilars de maçoneria i secció quadrada, coronats per gerros decoratius. Al pilar esquerre hi ha el nom de la casa. | 08158-221 | Angel Guimerà, 16 | 41.4357700,2.0093300 | 417234 | 4587607 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87382-foto-08158-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87382-foto-08158-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87382-foto-08158-221-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un dels habitatges cases-torre d'estiueig que es van construir des del començament del segle XX al Papiol. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||||
| 87383 | Casa de Joan Bou/Cal Ramon Miarnau/Can Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-joan-boucal-ramon-miarnaucan-franquesa | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Es conserva en bon estat, tot i que amb posterioritat a la seva construcció inicial, se li va adosar un altre habitatge per la façana posterior. | Edifici destinat a habitatge, de cos, unifamiliar, de planta quadrangular, que en alçada es desenvolupa en planta baixa i pis (amb golfa); es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants i composta, amb faldó davanter i el carener perpendicular al carrer. Un ràfec perimetral corona tot l'edifici, hi està recolzat en bigues volades. La façana principal, que està orientada a oest, està arrebossada, com la resta de l'edifici, i pintada en bicromia: blancs cantonades i recercat d'obertures i crema els murs. Presenta dos eixos verticals de simetria, que marquen les finestres de dalt, emmarcades amb ampit motllurat i guardapols decoratiu del que pengen sengles decoracions florals La mateixa decoració presenten les obertures de baix que estan fetes amb arcs, de punt rodó la porta, a l'esquerra i gran arc escarser la finestra de la dreta, tancada aquesta amb persiana de llibret. Dos òculs recercats completen la fesomia de la façana, un a l'esquerra de la porta, i un altre que dona llum a les golfes. Un arc cec, motllurat, creix a sobre d'una línia d'imposta incrustada al parament, i ornamenta la transició entre la planta baixa i el pis, tot servint d'allotjament d'un fanal. Les façanes laterals presenten un guardapols decoratiu graonat, en color crema que contrasta amb la coloració rossada dels murs. | 08158-222 | Carrer d'Anselm Clavé, 12 | La casa va ser construida per Joan Bou, i hi visqué Ramon Miarnau, mestre d'escola i que feia clases de repàs a la dècada de 1930 a 1940 (Faura Arís, 1996: 215). | 41.4373500,2.0082900 | 417149 | 4587783 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87383-foto-08158-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87383-foto-08158-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87383-foto-08158-222-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | En el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol s'anomena també a aquesta casa com a 'Can Franquesa' i 'Casa de les Moreres'. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 87384 | Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami | Necessitaria alguna senyalització més acurada | Camí que travessa el terme municipal del Papiol. És una variant del Camí de Sant Jaume que parteix de Barcelona i discorre per l'Eix del Llobregat o per Sant Cugat del Vallès i conflueix a Montserrat. Exactament, al Papiol arriba el kilòmetre 22 del se traçat. Des de Sant Joan Despí, la ruta segueix per la vora esquerra del Llobregat i discorre pels termes de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol, des d'on s'endinsa al Vallès Occidental a l'altura de l'estació de Renfe de Castellbisbal. En bona part dels trams d'aquest recorregut s'hi ha consolidat la pràctica del senderisme i BTT. | 08158-223 | Camí de Sant Jaume, km 22 | 41.4302000,2.0041000 | 416790 | 4586994 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87384-foto-08158-223-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'any 2004 la Ruta Jacobea va rebre la categoria de Gran Itinerari Cultural Europeu. El 1993 els trams espanyols de l'anomenat Camí Francès van ser inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.A Catalunya, a partir del segle XI, va ser freqüent la realització dels romiatges compostel·lans i també va ser un nombre relativament crescut de pelegrins que en anar a Galícia o en tornar-ne visitaven els santuaris catalans, sobretot Montserrat.El camí es va anomenar així durant l'edat mitjana: era l'itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.Està documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l'iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major (1000-32) i Sanç Ramírez (1063-94), a Navarra i Aragó, i amb el d'Alfons VI (1065-1109) a Castella.Va ser fomentat pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostel·lans. La iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local (Diego Gelmírez), clergues, nobles i sants (Domingo de la Calzada, Juan de Ortega), i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l'acolliment i a l'assistència dels pelegrins.La descripció més antiga de l'itinerari és la continguda en el Codex calixtinus(primera meitat del segle XII), atribuït a Aimeric de Picaud, i en el Kitāb al-Ruǧarī del geògraf àrab al-Idrisī (mort vers el 1166). Les tres grans rutes europees que travessaven França de N. A S. Partien de París, Vézelay i Lo Puèg, es reunien a Ostabat i penetraven a la península Ibèrica per Roncesvalls, en el Pirineu navarrès, mentre que la que provenia d'Arles i Tolosa de Llenguadoc ho feia per Somport i Canfranc, en el Pirineu aragonès. Ambdues vies s'ajuntaven a Puente la Reina i en formaven, a partir d'allí, una de sola, que per Nájera, Burgos, Sahagún-Lleó, Astorga, Ponferrada, O Cebreiro i Portomartín conduïa fins a Santiago de Compostel·la. Al costat d'aquesta, la ruta anomenada de la costa, que entrava al País Basc per Baiona i seguint el litoral cantàbric incloïa la visita a Oviedo, tingué una importància secundària.El camí de Sant Jaume tingué també, d'altra banda, una influència considerable en l'expansió de certes formes d'espiritualitat característiques (pràctiques litúrgiques, devocions, culte dels sants), i donà peu a la formació de tradicions folklòriques, algunes encara vivents, com el nom de camí de Sant Jaume, amb el qual és designada popularment la via làctia. | 98|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||||
| 87388 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-30 | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | Hauria de disposar d'una certa senyalització i marcat del seu recorregut en certes zones del seu traçat, la qual cosa ajudaria a la seva valoració com un element patrimonial d'interès | Antic camí que va ser la principal via de comunicació des de Barcelona fins a Martorell. Sortia en inici del final de la riera, seguint per la vorera dreta i transcorria per sota de la desapareguda masia de can Botella i també de can Canals. | 08158-227 | El Papiol de Baix | Va ser la principal via de comunicació des de Barcelona, fins l'any 1764, en construir-se el pont sobre el Llobregat que enllaçava Molins de Rei. L'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del terme del Papiol. El primer projecte va ser molt discutit, ja que els pagesos estaven molt preocupats, sobretot per la forma com la nova carretera traspassaria el torrent de Batzacs, que en aquella època ja estava canalitzat. Transcurria des del pont de Ferro i can Mas. A les proximitats de l'Hostal, enllaçava amb el camí reial, fins al pont de Ferro. El vial conduïa al Papiol, passant per la Rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona, que d'aquí li ve el nom 'el carrer d'anar a Barcelona'. Construïda la carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader amb la finalitat d'assegurar la seva conservació i la fluïdesa del trànsit (Faura i Casanovas: 1999: 184-185). | 41.4302000,2.0041000 | 416790 | 4586994 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87388-foto-08158-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87388-foto-08158-227-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|94|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 87389 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-24 | Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Cementiri que ocupa un recinte de planta rectangular dividit en tres àrees. La central dedicada als panteons i sepultures realitzades al terra, amb uns quants blocs de nínxols, de menor alçada que el perimetral, la segona, perimetral, que conforma els murs de tancament, dedicada als enterraments en nínxols, i, la tercera, en una cantonada un espai darrera d'una reixa, sense cap tipus d'ornament ni làpida, i simplement assenyalat per una reixa en la qual està la següent llegenda: Família Barba. Destaca, al centre, la sepultura de traça modernista que pertany a la família Munné. El recinte el tanca un mur de paredat arrebossat, i al seu interior, creixen cinc xiprers. El conjunt queda tancat amb dues fulles batents massisses de xapa de ferro. | 08158-228 | Carrer del Carme, 35 | Al llarg del temps, el cementiri ha anat canviant d'ubicació. En primer terme, es trobava al voltant de l'església (Faura Arís, 1996: 222), i a la plaça major, on s'enterrava el comú de la gent. D'altra banda, les famílies més riques es feien enterrar davant l'altar, com és el cas de la família de Joan Oliver i Mir. (Martí Albanell, 1926: 25). Arran del creixement del poble i d'algunes epidèmies que experimenta el Papiol, com la de 1809, es va haver de anar canviant la seva ubicació, anant als voltants de can Tintorer al 1808 (Faura i Casanovas: 1999: 65) i al Camp de les Figueres d'en Pagès al 1809. (Martí Albanell, 1926: 25) Finalment però, l'any 1836 es va construir l'actual, fora del poble, a les terres de Can Barba, en un lloc anomenat la Paisa de Casa Roger. La compra es va efectuar per la quantitat de 129 i 10 sous, una quantitat força alta per la època. (Faura i Casanovas: 1999: 65). La primera persona en ocupar una tomba va ser Francisca Camderrós, morta el 18 de juliol de 1836. Sis dies abans però, el cementiri va ser beneït per totes les autoritats municipals. (Martí Albanell, 1926: 25-26). Una anècdota curiosa relacionada amb la creació del nou cementiri es que el mossèn Massabeu, veient insuficient la retribució del campaner i l'enterrador, que era de només 2 pessetes per adult des del segle anterior, va demanar l'augment del nou fossar. La iniciativa però no va prosperar. Hi ha certa confusió envers el moment de la municipalització dels fossars del poble, a causa de que els arxius de les alcaldies prèvies al 1845 son escassos. Durant la República però, segons es constata a les sessions de l'Ajuntament i al setmanari DIC, la municipalització va ser motiu de molta tensió. (Faura i Casanovas: 1999: 66). Després de la Guerra Civil es va fer construir una creu de fusta en record als caiguts. N'hi ha també les tombes de Mn. Josep Rull (1874-1931) i Mn. Magí Vidal (1885-1970). A més, hi ha diverses persones enterrades que van morir ofegades al riu , entre elles un turista alemany. (Faura Arís, 1996: 222) Una altra curiositat és que, si bé actualment el cementiri te diversos xiprers, estranyament no tenia cap a inicis del segle XX. (Faura Arís, 1996: 104). | 41.4389700,2.0153800 | 417743 | 4587957 | 1836 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87390 | Cal Travería/Cal Camilo/Cal Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-traveriacal-camilocal-serrador | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca del Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Només queda la façana de la seva factura original. | Edifici reformat que dona per l'est a la plaça de l'església, i fa mitgera per l'oest amb un altre edifici. Presenta coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la cornisa contínua amb motllures, i l'ampit massís amagant la canal. En alçada es desenvolupa en planta baixa (molt reformada i dedicada a local comercial), planta pis i segon pis. Conserva la façana de la primera dècada del segle XX, amb gran balcó de dues portes, tancades, amb els buits protegits per sengles persianes de llibret. El balcó te una barana de forja d'estil modernista popular, amb bréndoles recargolades i decorades amb motius florals. Aquest és l'element que li ofereix més singularitat a l'edifici. Tant les portes del balcó com les finestres que s'obren al segon pis, presenten recercats. | 08158-229 | Carrer de l'Abat Escarré, 34 | El 1760 ja existia aquesta casa, tot i que la seva factura ha estat enmascarada amb succesives reformes. Un Pere Traveria va ser batlle del Papiol el 1806 (Ahicart et al., 2019). | 41.4387400,2.0105800 | 417342 | 4587936 | 1925/30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87390-foto-08158-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87390-foto-08158-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87390-foto-08158-229-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 87391 | Cal Calopa/Cal Vicenç del Tita/Cal Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calopacal-vicenc-del-titacal-santacana | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Reyes, C. (2005) Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic i arqueològic del Papiol. | XIX | Edifici entre parets mitgeres. Presenta coberta plana i consta de planta baixa i pis. La façana principal es presenta amb dos marcs que la delimiten i fan de separació entre la planta baixa i el pis. En planta baixa hi ha, a esquerra, una finestra de proporcions horitzontals, i a la seva dreta una porta estreta, d'acord amb el mòdul tradicional. En la planta primera s'obre un balcó amb ampit suportat per sengles mènsules d'inspiració clàssica. La barana del balcó es de ferro colat i barrots decorats amb motius també clàssics, com ara palmetes i fulles. L'obertura del balcó es tanca amb persiana de llibret. | 08158-230 | Carrer Major, 9 | El nom més antic conegut d'aquesta casa és el de Cal Calopa, circa del 1846, després, el 1873, com a Cal Vicenç del Tita, i el 1908 Cal Santacana, Cal Trencaurnes, Cal Matxo i Cal Prat. Frederic Santacana Amigó, un candidat a les eleccions de 9 de novembre de 1913, pel fet de no estar d'acord en com es desenvolupava la jornada electoral, va trencar una urna, tot amenaçant l'alcalde Antoni Llobet Vidal, de can Mas, pegant també l'agutzil. Fou finalment detingut i la votació es va haver de suspendre. A partir d'aleshores, li va quedar el malnom de Trencaurnes (Ahicart et al., 2019). A l'altra banda del carrer, al costat de la parcela on hi ha la casa, es referencia a la primera meitat del segle XIX, can Canyelles, darrera de Can Font, on hi havia un trull d'oli (Ahicart et al., 2019) | 41.4390500,2.0111100 | 417387 | 4587969 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87391-foto-08158-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87391-foto-08158-230-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 87392 | Aixopluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-0 | XIX | S'ha ensorrat en part i s'està colmatant el terre de la construcció. | Construcció rupestre excavada en una paret al costat del camí. Les seves dimensions (2 m aproximadament d'amplada i 1,90 d'alçada) impideixen alçar-se d'empeus dins d'ella. Presenta el rastre de l'acció del pic en el moment de la seva excavació. | 08158-231 | Torrent de Batzacs | Aquest tipus de barraques o recers excavats en la roca natural al costat del camp de cultiu, servien per aixopluc en cas de pluja o, a l'estiu, per a fer un petit descans o guardar a recer el menjar. La proximitat de feixes així ho sembla testificar. | 41.4510200,2.0158600 | 417799 | 4589294 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 87393 | Dipòsit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-0 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Brou_bordel%C3%A8s | XX | El dipòsit d'aigua es conserva en molt bo estat de conservació, no així la pica que està pràcticament desapareguda, quedant només rastres de la solera. | Dipòsit pel brou bordolés, de forma rectangular fet de morter, ciment i maons d'una amplada aproximada de 80x60 cm, i una profunditat d'1,20 m aproximadament. Al costat, en uns maons es veuen rastres del tenyit de la preparació del caldo bordolés. Està protegit per unes teules de fibrociment i una rajola hidràulica trencada. | 08158-232 | Costat esquerre del Torrent de Batzacs | El brou bordelès calia preparar-lo a peu de vinya i així poder-lo aplicar tot seguit, perquè no convenia guardar-lo d'un dia per a l'altre. Era necessari disposar d'aigua a prop i d'uns dipòsits per preparar les dissolucions de sulfat de coure i d'hidròxid de cal per separat. A mesura que s'anava generalitzant l'ús del brou bordelès en les vinyes, es van anar construint petits dipòsits acompanyats de petits aljubs d'aigua. Normalment n'hi havia dos, un per a la solució del sulfat de coure i l'altre per apagar la calç viva. De vegades era una portadora on es feia la mescla de les dues solucions (sulfat de coure i hidròxid de calci). S'identifiquen per les restes blavoses del sulfat de coure i les blanquinoses de la calç apagada, a la superfície de l'obra de fàbrica la qual ha conformat aquestes construccions. | 41.4521100,2.0162800 | 417835 | 4589414 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El brou bordelès o brou de Bordeus (en francès bouillie bordelaise) és un plaguicida (algicida i fungicida) fabricat mitjançant la neutralització d'una solució de sulfat de coure (II) per la calç apagada. Conté un 20% de coure (expressat com coure metall). Per garantir un millor efecte mullant s'hi afegeix un surfactant (de sabó negre natural en general). Sovint es ven en formulació de pols micronitzada mullable de color blau. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 87394 | Xemeneia de vapor de la fàbrica de teixits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-vapor-de-la-fabrica-de-teixits | XIX | Com la resta del conjunt, en clar estat de deteriorament | A la part nord del complex industrial de la fábrica de teixits i Molí de paper de Capdevila, hi ha un edifici de menors dimensions als de la resta del conjunt patrimonial, que era destinat a allotjar el vapor i la xemeneia. Aquest edifici estava destinat a moure la mula de la indústria que s'hi va instal·lar. La xemeneia és un dels elements més representatiu de les fàbriques. Aqueta és el conducte de sortida del fum provinent de les calderes de vapor. És de secció circular i està construïda amb maons sencerament. | 08158-233 | Can Capdevila, s/n | 41.4253000,2.0053900 | 416891 | 4586448 | 1850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87394-foto-08158-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87394-foto-08158-233-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La màquina de vapor era el cor de la fàbrica. Es coneixia popularment com 'la mula', ja que accionava tota la maquinària tèxtil de la nau industrial.Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d'aquest indret.La primera màquina de vapor es va instal·lar a la fàbrica tèxtil Bonaplata de Barcelona, el 1833. Malgrat tot, a causa de la inestabilitat política i social provocada per la revolució liberal i la Primera Guerra Carlina, la modernització tecnològica catalana no va experimentar una autèntica revolució fins a la dècada de 1840. Les màquines de filar tradicional, com ara la bergadana, van ser substituïdes per la mule-jenny (popularment conegudes com 'la mula', durant els anys trenta i quaranta, fet que va incrementar significativament la producció de fil. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87396 | Call Miquel Ravella/Cal Coscó/Cal Claret/Cal Comerma/Cal Forner Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/call-miquel-ravellacal-coscocal-claretcal-comermacal-forner-vell | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Presenta un sócol de rajoles vidrades vermelles aliè a la factura original. | Edifici entre mitgeres, de façanes planes i teulada a dues vessants, amb un ampit massis que amaga la canal. Consta en alçada de planta baixa, planta pis i golfes. Tres línees verticals composen la façana. En planta baixa, hi ha la porta d'accés a l'edifici, amb arc de punt rodó. A ambdós costats d'aquesta s'obren sengles finestres de barrots de ferro sense cap tipus de decoració. Al primer pis, s'obren tres balcons amb baranes de ferro amb decoració de roleus. Els tres balcons presenten un recercat, i les persianes que els protegeixen són de llibret. El tercer pis, que correspon a les golfes, hi ha, remarcant les tres línees verticals, sengles finestres aparellades que presenten les llindes planes graonades fetes amb una senzilla aproximació de filades de maons. | 08158-235 | Carrer Major, 27 | Hi ha referències d'aquesta casa al segle XIX. Havia estat una casa de lloguer. El 1875 pertanyia a Josep Claret Bofill i Marianna Monner Nicolau. Després es va conèixer com Cal Comerma o Cal Forner Vell, l'any 1885. Els Comerma vivien al carrer de les Parres. A principis de la dècada de 1880, es van traslladar al carrer Major, tot i que conservaren la casa de les Parres que van posar en lloguer. Eren forners. Acabada la Guerra Civil era habitual que les patrulles de la Guàrdia Civil passessin per les botigues i s'emportessin sense pagar tota mena d'aliments. Després ho portaven al forn de cal Comerma i allà la mestressa havia de cuinar-los-hi. (Ahicart et al., 2019) | 41.4391400,2.0118200 | 417446 | 4587979 | 1875 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87396-foto-08158-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87396-foto-08158-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87396-foto-08158-235-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 87397 | Antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-sant-antoni-i-santa-barbara | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XIV | Es desconeix el seu estat, ja que mai s'ha fet un seguiment arqueològic d'aquest solar | En els diversos solars del carrer Major avui ocupats pels números 11, 13, 15, 17 i 19, hi havia l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Presumiblement, en el subsól, es podrien trobar restes d'interès arqueològic relacionats amb aquest antic edifici de culte. La zona d'interès arqueològic traspassaria al carrer Montserrat. | 08158-236 | Carrer Major, 11, 13, 15, 17, 19 | Se sap que Berenguer de Papiol, arxidiaca penitencier i canonge de Barcelona, el qual morí el 2 de setembre de 1363, dotà la capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, la qual va estar amb posterioritat ocupada per la Casa Consistorial i l'antiga escola de nois. A l'antiga capella es trobava erigit un benefici amb l'administració de l'hospital, hospital que ocupava la casa del costat (Cal Pagès). Tenien el patronat amb alternativa, el rector del Papiol i el senyor alodial del Castell. Entre els beneficiats que posseïren aquest benefici, hi havia Bernard Rius, 1376, que fou el primer; Pere de Benagues, 1395; Bernard Roca, 1403; Bernard Rovira, 1413; Agustí Comar, rector del Papiol, 1421; Francesc Santacana, 1474; Giralt de Marimón, 1497. En la visita del 1726 es posà l'obligació de resar dues misses l'any a l'altar del benefici en els dies de la festa de Sant Antoni Abat i santa Bàrbara, a més de resar dos oficis pels difunts fundadors. L'any 1823 morí l'últim obtentor del benefici, Bartomeu Ràfols, rector d'Alella. | 41.4390800,2.0113900 | 417410 | 4587973 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87398 | Habitatge del Carrer de l'Abat Escarré, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-labat-escarre-30 | XX | Edifici ubicat entre mitgera i buit de carrer. Presenta la coberta plana. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis, amb una clara evolució excèntrica. El seu interès rau en els motius ornamentals que destaquen la construcció. En planta baixa la porta està recercada per diversos elements ceràmics de color marró i verd (punts vidriats en aquest cas). La porta sembla tenir ocult un element decoratiu, per sota d'una placa sobreposada que correspòn al rotllo de la persiana que cobreix l'accés. En el primer pis s'obre un balcó amb barana de barrots decorats sobre voladís decorat per elements ceràmics que alternan els colors marró i verd. El buit està recercat amb la mateixa alternància, reproduïnt motius molt similars, però menys variats que els que ornamenten la porta d'accès. L'edifici queda rematat per una mena de merlets corbats i protegits per rajoles vidriades. | 08158-237 | Carrer de l'Abat Escarré, 30 | 41.4387300,2.0105300 | 417338 | 4587935 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87398-foto-08158-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87398-foto-08158-237-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||||
| 87399 | Cal Milet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-milet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Edifici de veïns, de planta quadrada i coberta de dos aiguavessos. Tant a la façana principal com a la lateral que no fa mitgenera, s'aprecia amb claretat que l'edifici va patir una transformació en alçada (es va pujar un pis) en un moment posterior a la seva construcció. Actualment consta de planta baixa i dos pisos. De tots, el més interessant és el primer, que respon a la traça original, ja que tant els baixos (destinats a locals comercials), com el segón pis, estan totalment transformats d'acord al projecte original de la seva construcció. Ell pis central (primera planta) presenta tres buits verticals, tots amb recercat i de llindes d'arcs escarzers. Els voladissos són lleument moltllurats, les baranes tenen les brèndoles de ferro sense cap tipus d'ornamentació. | 08158-238 | Plaça Gaudí, 4 | La casa havia estat habitada cap el 1885 per Antoni Amigó Oliver i Teresa Arús Claret. El seu fill, Pere Amigó Arús (1868-1934) va ser el que va introduir al Papiol els ceps americans i va formar part de la directiva de l'Associació de Vinaters de la comarca. També va implicar-se en la política. Estava afiliat a Solidaritat Catalana i fou alcalde del Papiol a finals de la dècada del 1910. Mentre fou alcalde va prohibir que es deixessin els carros al carrer, i va ordenar guardar-los a l'eixida de cada casa. Un matí va trobar el seu carro a l'estació. La nit anterior l'havia deixat al carrer oblidant-se d'entrar-lo a l'eixida. El jovent del poble li va fer pagar la idea. El darrer Milet, Pere Amigó Pagès (1908-1938) va morir al front durant la Guerra Civil. La seva vídua i el seu fill van anar venent-se les propietats i van marxar a Barcelona, durant la dècada del 1950. (Ahicart et al., 2019) | 41.4393500,2.0125900 | 417511 | 4588001 | 1885 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87399-foto-08158-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87399-foto-08158-238-2.jpg | Legal | Alfonsí|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2194|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87400 | Placa del Passatge Bellreguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-passatge-bellreguard | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XX | Trencada la cantonada inferior dreta del conjunt, de manera que resulta difícil la lectura de l'autor. | Placa de carrer ubicada en un mur de pedra vista que dona accés al passatge del mateix nom. Està feta amb 12 rajoles vidrades de color blanc i presenta la següent decoració: dins d'un cercle de color ataronjat, hi ha representats una balança equilibrada i pel davant d'aquesta, una espasa i bastó creuats amb una poma al centre. Al costat hi diu: 'Passatge Bellreguard', (el nom de la via pública), i per sota, el dibuix acolorit al natural d'un grup de 8 taronges. A la cantonada inferior esquerra hi h a la signatura del ceramista: S. Mari....[està perduda]'. | 08158-239 | Passatge Bellreguard | La placa està feta en homenatge al doctor J. Frederic Barberà, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. Va ser un metge molt estimat al municipi, que va viure a Cal Roig, i que també te dedicat un carrer en El Papiol. | 41.4383900,2.0107800 | 417358 | 4587897 | 1965 c. | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87400-foto-08158-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87400-foto-08158-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 87401 | Rellotge de sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2 | XX | Rellotge de sol vertical, declinant. Està pintat en tons rosats i ubicat a la façana lateral de la casa de Ca l'Estrada. Es tracta d'un rectangle esgrafiat que presenta les XII hores. La busca surt d'un sol somrient, a l'estrem superior, esgrafiant dins d'un camp que es presenta a manera d'escut. Porta la correcció per longitud. Al costat de cada línia horària apareix una línia més curta: les primeres indiquen l'hora del meridià 0º i les segones, l'hora solar del Papiol. Per sobre i per sota, sengles cartel·les en forma de bandes recullen les següents llegendes: 1, A LA SUPERIOR: 'pentagrama amb clau de sol i tres notes musicals: Si-fa-sol. SOC UN REI'. 2, A LA INFERIOR: 'SI ESTA NUVOL-1956-SOC UN NINGÚ'. Conserva el gnomon, que es troba recolçat per un suport metàl·lic, en un molt bon estat. | 08158-240 | Ca l'Estrada, Plaça de Rafael Casanova, 1/Cantonada Avinguda de la Generalitat | 41.4367400,2.0101600 | 417304 | 4587714 | 1940/56 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87401-foto-08158-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87401-foto-08158-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87401-foto-08158-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||||
| 87402 | Placa de carrer del Papiol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-carrer-del-papiol-de-baix | XIX | Placa de carrer escrita sobre quatre rajoles vidrades blanques, i a sobre les llegendes amb color blau: 'PAPIOL DE ABAJO'. | 08158-241 | Carrer Papiol de Baix, 7 | Es tracta de la placa de carrer més antiga que es conserva al municipi. | 41.4282500,2.0049700 | 416860 | 4586776 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87402-foto-08158-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87402-foto-08158-241-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||||
| 87403 | Ca l'Escaleta / Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaleta-cal-prat | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Recentment ha estat restaurada. Els baixos molt modificats per al seu ús com a locals. Lleugerament malmesa la cornisa. | Casa amb paret mitgera pel costat sud i pati amb barri pel nord. Te teulat a dues vessants,de teula àrab. Consta de planta baixa i pis. Els accessos de planta baixa estan molt modificats per al seu ús com a restaurant. Presenta quatre línies verticals a l'alçada del pis,marcades amb l'alternància de balcons de senzilles brèndoles de ferro sustentades per un voladís moltllurat, i finestres amb ampit de brèndoles ceràmiques: rodones i sencilles en la del nord, i de secció quadrangular i lleugerament més ornamentades en la del sud. Tots els buits són de grans dimensions, i estan recercats amb guardapols. Sengles motllures corregudes marquen el canvi al primer pis (dos filets) i a les golfes (moltllura senzilla). A sobre d'aquesta darrera, en lo que representa un senzill fris, s'obren els respiralls quadrats i tancats mitjançant aspa. Per fi, la cornisa moltullarada acaba la façana i dona pas a la teulada. | 08158-242 | Carretera de Caldes, 26. Papiol de Baix | Es coneix el propietari de la casa cap a l'any 1900: era Joan Prat Roig, i vivia amb la Rosa Olivé Arús (Ahicart et al., 2019). | 41.4284600,2.0045700 | 416827 | 4586800 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||||
| 87404 | Cal Maimó del carrer de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maimo-del-carrer-de-la-salut | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Actualment inicia una restauració | Habitatge entre mitgeres, amb coberta de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal i el ràfec presenta els caps de teula àrab. Consta de dos pisos, i quatre obertures a la façana: dues finestres al primer pis i en planta baixa, una finestra a esquerra i porta d'accès amb llinda d'arc escarser, a la seva dreta. Els buits estan recercats en blanc. | 08158-243 | Carrer de La Salut, 8 | La casa havia esta propietat de la família Pagès de can Maimó, que habien estat masovers d'aquella masia fins a mitjan segle XIX. Quan van deixar la masoveria van venir a viure a aquesta finca del carrer de la Salut (Ahicart et al., 2019) | 41.4394300,2.0120900 | 417469 | 4588011 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87404-foto-08158-243-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Entre les diverses col·leccions de mobiliari i estris que es troben a l'interior de la casa, destaca un conjunt de ceràmiques romanes. Són ceràmiques trobades pels camps de la propietat. Resulten especialment abundants els fragments d'àmfora tarraconense entre els que destaquen àmfores de forma Pascual 1 i Dressel 2-4. Entre els fragments més destacables s'aprecia un pivot amb dues marques de terrissaire CELSVS + ESCVRRAE?. Aquesta marca s'ha localitzat al proper jaciment de can Tintorer, a l'altra banda del profund torrent de la Font. Endemés dels fragments d'àmfora també s'han localitzat fragments de ceràmica de construcció i, sobre tot, fragments de ceràmica comuna entre els quals destaca una nansa trenada. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 87406 | Habitatge de la Plaça Gaudí, 6 de la Plaça Gaudí, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-gaudi-6-de-la-placa-gaudi-6 | XX | En bon estat de conservació, excepte alguns desperfectes a les motllures que constitueixen un breu ràfec. | Habitatge entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. Te la teulada, de teula àrab, disposada a dues vessants. La façana principal presenta una composició de tres línees verticals, marcades pels buits, tots verticals i de llinda plana, amb lleu corbament a les cantonades. Tancaments de fusta originals del moment de la construcció. Barana de ferro de forja, petita a l'ampit de les finestres inferiors que flanquegen la porta central d'accès a l'edifici. Al primer pis, en línia vertical amb la porta, s'obre un balcó de voladís simple, amb reixa de motius ornamentals vegetals i geomètrics. Tres respiralls d'obra de fàbrica amb una decoració floral simple, finalitzen la façana que es tanca amb un motllurat fi. | 08158-245 | Plaça Gaudí, 6 de la Plaça Gaudí, 6 | 41.4393400,2.0127500 | 417524 | 4588000 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87406-foto-08158-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87406-foto-08158-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87406-foto-08158-245-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Manté l'estructura original. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 87407 | Tanca de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-pedra | XX | Tanca de pedra irregular vista i factura orgànica. Presenta una senzilla decoració recargolada en els pilars de la porta que fa la funció d'accès a la part trasera de l'habitatge que te l'entrada principal pel carrer d'Aribau, 21, i que es situa a la part alta del solar que fa un pendent molt abrupte. La tanca forma part del barri que dona accés al solar per la part del carrer de l'actor teatral Joan Santacana. | 08158-246 | Carrer de l'actor teatral Joan Santacana, s/n/Carrer de B. C. Aribau, 21 | La seva traça és similar a l'arquitectura modernista de pedra que hi ha en diversos edificis del Papiol, així com a la de l'habitatge amb el qual llinda el solar: Cal Xancó. | 41.4360700,2.0051100 | 416882 | 4587644 | 1920/30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurull? | La traça és similar a la del jardí de Cal Brunet. | 119|98|105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 87408 | Cal Pongiluppi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pongiluppi | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | S'ha fet recentment una reforma, tot substituïnt les persianes de llibret de fusta per alumini en les obertures. | Habitatge de cos, de planta quadrada, que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis; es cobreix amb coberta de teula àrab a quatre aigües. La façana és molt simple i sòbria, amb obertures de llindes planes. La única decoració està a la reixa del balcó, de forja, amb barrot en reganyol. Les persianes són de llibret d'alumini. L'accés a l'edifici es fa a través d'una porta de reixa simple que s'obre a un barri de maçoneria i reixa senzilla. | 08158-247 | C./ Rambla de Catalunya, 7 | Miquel Pongiluppi Mercader (1907-1990) era pianista i compositor de sardanes. La seva esposa era la Carme Pagès Ferreny. Formaven part de les famílies que havien estat estiuejants al Papiol. El seu arxiu musical i personal, forma part del fons municipal (Faura Arís, 1996: 216), (Ahicart et al., 2019). | 41.4365500,2.0056100 | 416924 | 4587697 | 1940 c. | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||||
| 87409 | Esblimar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esblimar | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVIII-XXI | Paraula pràcticament desconeguda pels habitants del Papiol, ja que tampoc l'activitat agrària relacionada amb el raïm es troba en actiu | Esblimar: expresió tradicional de la parla del Papiol. Es deia que a les terres del Papiol les collites eren més abundants perquè els raïms no s'esblimaven tant (Faura i Casanovas: 1999: 167). | 08158-248 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87409-foto-08158-248-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||||
| 87412 | Cal Bonich / La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonich-la-caseta | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | S'han introduït en la façana elements poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edifici | Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana presenta tres eixos de composició vertical en la que destaca, a la segona planta l'existència d'una antiga arqueria doble amb coberta d'arc rebaixat que, avui dia, ha estat cegada i en la que s'ha obert una finestra. | 08158-251 | Carrer Papiol de Baix,7 | Es coneixia com Cal Bonich el 1840 i com La Caseta l'any 1921 (Ahicart, 2019). | 41.4282500,2.0049800 | 416861 | 4586776 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87412-foto-08158-251-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87413 | Habitatge del Carrer Papiol de Baix, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-papiol-de-baix-9 | XIX-XX | S'han introduït en la façana elements poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edificiüat | Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana presenta dos eixos de composició vertical. A l'eix de l'esquerra tan sols hi ha la porta, de llinda plana, mentre que a l'eix de la dreta hi ha sengles finestres: allargades en sentit vertical a la primera i segona planta i quadrangular a la planta baixa. | 08158-252 | Carrer Papiol de Baix, 9 | 41.4281900,2.0049800 | 416861 | 4586770 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87413-foto-08158-252-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||||
| 87414 | Habitatge del Carrer Papiol de Baix, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-papiol-de-baix-11 | XX | Edifici entre mitgeres, de planta quadrada amb la façana plana i teulada a dos aiguavessos. Es desenvolupa en alçada en dos pisos. Presenta, en planta baixa una porta per accès de les persones i dues portes a banda i banda destinades a locals. D'aquestes, la de l'esquerra conserva la fusteria original. Al primer pis s'obren dos balcons d'amples voladissos amb baranes de brèndoles senzilles decorades en la part baixa per roleus, i a banda i banda finestres de disseny vertical. Finalitza la façana amb un fris-barana de teules superposades de manera intercalada que formen la decoració del remat de l'edifici. A la dreta se li adossa una petita construcció auxiliar que envaeix el carrer. | 08158-253 | Carrer Papiol de Baix, 11 | 41.4281300,2.0050000 | 416862 | 4586763 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87414-foto-08158-253-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||||
| 87415 | Pou i font del Carrer Papiol de Baix, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-font-del-carrer-papiol-de-baix-5 | XX | Cobert amb sostre d'uralita que protegeix un pou. Es troba al carrer del Papiol de Baix, adossat a l'edifici del número 5. Presenta un arrebossat de color crema i no presenta cap obertura a l'exterior llevat d'un respirall i l'entrada. Se li adossa una font amb una aixeta de llautó i una pica amb un aplacat de pedra de pissarra. | 08158-254 | Carrer Papiol de Baix, 5 | 41.4283200,2.0049800 | 416861 | 4586784 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87415-foto-08158-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87415-foto-08158-254-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||||
| 87416 | Cal Sastre del Racó/Cal Federico de ca la Maseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-del-racocal-federico-de-ca-la-maseta | XVIII-XX | Habitatge de planta rectangular, amb terrat pla. La façana és plana i només te un eix de simetria, format per la porta d'accès en planta baixa, que ocupa gairabé tota l'amplada de l'edifici, i un balco de traça corba amb brèndoles en reganyol, ova central i rolleus, que es coloca a sobre d'un ampit també corbat i que forma un fris continu de separació entre la planta baixa i el primer pis. Un fris-cornisa continu amb motllures, serveix de base a l'ampit que fa el remat de l'edificació, i que està flanquejat per dues boles decoratives. | 08158-255 | Carrer Montserrat, 27 | Josep Pujades va ser soldat d'infanteria de l'exèrcit a Cuba. El 6 de setembre de 1843, l'exèrcit comunicava a la premsa la seva mort i que estava a disposició dels seus legítims hereus la quantitat de 44 pesetes, 5 reals i 25 cèntims. L'any 1916, la casa és deia Cal Federico de ca la Maseta. | 41.4391100,2.0107200 | 417354 | 4587977 | 1793 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87416-foto-08158-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87416-foto-08158-255-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 87418 | Habitatge del Carrer Papiol de Baix, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-papiol-de-baix-6 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge de planta rectangular amb un cos afegit pel lateral nord, en aquest cas amb coberta a una vessant. Consta de planta baixa i dos pisos. Presenta l'entrada principal al sud, i una porta de més gran al lateral nord. Al pis de dalt hi ha un balcó corrregut al qual s'obren dos buits de forma molt allargada que subratllen la verticalitat de l'edifici. Es remata amb un fris de maó vist amb una barana de tub d'extrem a extrem. | 08158-257 | Carrer Papiol de Baix, 6 | Cal Roca La casa es coneixia al segle XIX com a Cal Gaju, i ja al segle XX, en concret l'any 1910 era propietat de l'Antoni Ferré Cabestany. Posteriorment, la va posseir en Joan Roca Ollé (Ahicart et al., 2019). | 41.4281500,2.0048400 | 416849 | 4586765 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87418-foto-08158-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87418-foto-08158-257-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 87419 | Habitatge de la Plaça Gaudí, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-gaudi-5 | XIX | Habitatge entre mitgeres, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer i peces de teules àrabs. En alçada es desenvolupa en tres plantes: baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha l'accès a l'habitatge per mitjà d'una porta estreta de traça vertical i fusteria amb decoració de marcs. A esquerra s'obre una gran porta per tal de donar accés a un local comerial, que substitueix l'únic accès a les dependències auxiliars i una finestra, a l'esquerra, avui desapareguda. Dues obertures s'obren en planta primera i segona: són sengles balcons, recercats, de majors dimensions el de la planta primera que el de la segona. Unes interessants reixes de foneria constitueixen les baranes que es recolcen a sobre d'ampits motllurats. Aquestes baranes presenten, com a detalls decoratius més significatius que no es troben en cap lloc a la resta del municipi, una decoració de barrots amb papallones inscrites dins de cercles a la part baixa. Les alçades dels pisos queden remarcades mitjançant línies esgrafiades, i un ampit massís a sobre de la cornisa motllurada, remata l'obra, amagant el canaló. Conserva el suport de la corriola del moment de la primera construcció. | 08158-258 | Plaça Gaudí, 5 | Aquest habitatge es va construir a finals del segle XIX, en la zona de creixement de l'antic nucli urbà del Papiol, que al costat d'altres edificacions de traça urbana, constitueixen l'actual plaça Gaudí. | 41.4393600,2.0126500 | 417516 | 4588002 | 1890? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87419-foto-08158-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87419-foto-08158-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87419-foto-08158-258-3.jpg | Legal | Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Resulten molt interessants les reixes dels balcons, inscrites dins l'estil modernista. | 98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87420 | Cal Carril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carril | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Està una mica deteriorat el cobriment de façana amb taques importants d'humitat | Habitatge entre mitgeres, de planta quadrangular i dues alçades, més un afegit per la part nord que dona a un pati interior elevat. Te teulada plana i s'amplia, pel nord amb un pati obert a alçada del primer pis. Tota la construcció segueix l'acusat desnivell del terreny que presenta el carrer. La façana és plana, i te molt modificada la porta d'accés. Els buits són de característiques diverses, recercats amb ornament geomètric a la primera planta, i sense recercat en planta baixa. Dos balcons ampitadors de baranes en reganyol s'obren al sud de la porta principal d'accés, tot conservant la seva fusteria original. En el primer pis, marca el centre de la construcció i li dona personalitat, el balcó central, amb ampit de pedra que es recolza a sobre de cinc mènsules de fàbrica, similars a les que ornamenten el coronament de l'edifici, per sota del ràfec. Falsos carreus delimiten verticalment l'edifici i la part central, donant personalitat a la façana. | 08158-259 | Carrer Barcelona, 14 | En Ramon Mora Ramos, que era manobre i paleta, va viure en aquesta casa: era de Masssalió (Matarranya). Es va casar amb la Joaquima Carulla Solias de Cal Carril. Primer van viure al carrer Migdia. En Ramon va anar al front i allí el van ferir i li van haver d'amputar una cama. Després de la Guerra, el seu cunyat va marxar amb tota la seva família a l'exili i en Ramon i la Joaquima van anar a viure amb els pares d'ella, primer al carrer de l'Abat Escarré i després al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4372200,2.0098600 | 417280 | 4587768 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87420-foto-08158-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87420-foto-08158-259-2.jpg | Legal | Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87421 | Rellotge de sol de Cal Presas/Cal Colomé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-presascal-colome | XX | Entre el balcó i la finestra, hi ha un rellotge de sol vertical amb decoració d'un sol sense raigs, de la boca del qual surt el gnòmon. Numeració àrab a l'interior del tercer cercle groc concèntric esgrafiat, que forma la decoració. | 08158-260 | Plaça Joan Fuster, 3 | 41.4392700,2.0142200 | 417647 | 4587991 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87421-foto-08158-260-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||||
| 87422 | Cal Miquel de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-de-lera | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular. La teulada és a dues vessants, i conserva la tortugada original al ràfec. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Presenta modificats tots els buits originals. La façana és plana, amb porta d'accés i finestra a l'est en la planta baixa i finestra sobredimensionada a la planta pis. | 08158-261 | Plaça Joan Fuster, 5 | Miquel Jané Casajuana (1834) figura com a propietari al 1868. L'any 1909, hi vivien Miquel Jané Bargalló i Maria Parera Costa (Ahicart et al., 2019). | 41.4392600,2.0143300 | 417656 | 4587990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87422-foto-08158-261-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El seu interès rau en formar part de tot un conjunt d'edificis que donan aire d'arquitectura popular tradicional a la plaça. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87423 | Habitatge de la Plaça Joan Fuster, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-joan-fuster-2 | XIX | Edifici entre mitgeres, de planta rectangular molt allargada. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i ipis. La coberta és plana. La façana és plana, i en la planta baixa s'obren dos buits, al nord el de la porta i a la seva dreta un gran finestral. Tots dos estan resolts amb arc de mig punt i recercats. En la planta pis, els buits són de traça vertical, estan recercats i es protegeixen per persianes de llibret. La balcona, correguda, es a sobre d'un voladís de color vermell, motllurat, que es continua en forma de gran filet motllurat marcant la separació dels dos pisos, i com a element decoratiu en relleu. La barana de la balcona, de ferro forjat, presenta les brèndoles en reganyol intercalant-se amb altres mig llises, en un joc ornamental que es completa amb roleus per sota del passamans i la part en contacte amb l'amb el voladís, i flors de gavarrera a l'angle ornamental inferior. La façana està rematada per un fris amb timpà coronat per un migpunt (anepígraf actualment) a sobre del qual s'alça una bola i als costats cistells amb fruites. Per sota, el fris està esgrafiat amb elements vetetals i un predomini de les palmetes, i amb dos respiralls decorats amb elements tipicament modernistes. | 08158-262 | Plaça Joan Fuster, 2 | 41.4393100,2.0141100 | 417638 | 4587996 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87423-foto-08158-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87423-foto-08158-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87423-foto-08158-262-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||||
| 87424 | Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-1 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Habitatges entorn d'una plaça dura en la qual s'ajunten una sèrie d'elements d'arquitectura tradicional, als quals s'uneix la ubicació, tot i que es troba fora de lloc, d'un element simbòlic pel municipi, la fita del terme que està assenyalada dins l'itinerari urbà. | 08158-263 | Plaça Joan Fuster | Antigament era coneguda com a plaça de l'exèrcit (Faura Arís, 1996). | 41.4389500,2.0141700 | 417642 | 4587955 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba en un enclau en el que, tot i la transformació urbanística i arquitectònica de molts edificis del carrer del Carme, encara es respira el caràcter d'arquitectura tradicional i rural. Des d'ella es te un bon domini del paissatge que emmarca la vall del Llobregat. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87427 | Rellotge de sol de Ca l'Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-ladjutori | https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX-XXI | Repintat. Es troba en bon estat, tot i que força tapat per la vegetació que cobreix la façana. | Rellotge pintat a la façana principal de Ca l'Adjutori, que dona al carrer del Carme, 1. Esgrafiat i pintat: en blanc el fons i les línies i dibuixos de color vermell. Presenta forma de vieira, i te una orientació sud-oest. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, de 8 a 5, assenyalades per xifres aràbigues. | 08158-266 | C./ Carme, 1 | 41.4393100,2.0129500 | 417541 | 4587997 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 1358 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87432 | Ca la Senyora Vima/Cal Solano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-vimacal-solano | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge de planta rectangular, amb coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer Llibertat. Te planta baixa i dos pisos, potser el segon s'hagués dedicat a galliner. La seva façana principal està orientada al nord-est, està arrebossada i pintada de rossa fosc. Presenta dos eixos de simetria. Les obertures són en planta baixa i pis, de finestres quadrades, i la porta és estreta i es situa a la dreta. La porta i la finestra que hi a a la seva esquerra, estan recercades en color groc. Recentment ha incorporat un sòcol de materials aliens a l'estructura original de l'edificació. Un tret distintiu de la façana es troba en les finestres del segon pis, que són petites i en ogiva. La cornisa està motllurada. | 08158-271 | Carrer de la Llibertat, 6 | El Rossend Muñoz i la Concepció Ferrers hi vivien cap a l'any 1945. Eren carnissers de Sant Andreu de la Barce. Després, la casa es va conèixrer com a Cal Solano, el 1955. Josep Solano Colet, era secretari de l'ajuntament en temps de l'alcalde Frederic Santacana. (Ahicart et al., 2019). | 41.4376400,2.0101200 | 417302 | 4587814 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87432-foto-08158-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87432-foto-08158-271-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 87433 | Cal Ginetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gineto | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Te absolutament transormada la planta baixa. | Edifici de planta quadrangular, entre mitgeres. Presenta la teulada de peces àrabs, disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer al que dona la façana principal. De la façana, que actualment està pintada en color rosa, destaca el primer pis, ja que la planta baixa ha estat molt reformada. D'aquesta primera planta destaquen les obertures: dos balcons amb baranes de forja de barrots rectes amb decoració de circells i elements geomètrics al mig. Els buits presenten guardapols en el trencaaigües amb motius decoratius en relleu d'inspiració clàssica. El ràfec està fet amb motllures ornamentades per una línia de gotes. El fris, que és massís, es corona per un arc de mig punt que allotja una orla feta amb vegetals, dins la qual hi ha les inicials del propietari: PB. Hi ha quatre pilastres que s'intercalen al mateix fris, i que també presenten orles vegetals com a elements decoratius. | 08158-272 | Carrer de Jacint Verdaguer, 18 | Porta les inicials PB (molt probablement corresponents a Pere Bernet, el seu propietari des de finals del segle XIX. Aquesta nissaga està documentada al Papiol ja des del segle XVIII (Joan Bernet Pagès, 1780-1855). El renom que es conserva actualment a la casa és el de Cal Ginetó (1950). Els seus propietaris d'aleshores van comprar el primer tractor del Papiol, de marca Porsche-Algayar de dos temps Va causar molt enrenou i comentaris com el que deia que faria malbé la vinya i destrossaria els ceps (Ahicart et al., 2019). | 41.4357400,2.0080500 | 417127 | 4587605 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87433-foto-08158-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87433-foto-08158-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87433-foto-08158-272-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87434 | Ca l'Estevet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestevet-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge que fa mitgera amb el número 2B del mateix carrer, i per la façana lateral est, amb el carrer del Pare Remigi del Papiol. Te planta quadrangular i presenta la coberta disposada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel al carrer. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. La façana és plana, i en la seva composició presenta tres eixos verticals, marcat el central per un balcó amb barana de brèndoles de forja decorades amb roleus i altres motius geomètrics. Les finestres són de proporcions verticals, i les del pis baix tenen reixes de fundició, simples, lleugerament esquenudes per la part inferior. Un barri amb reixa pintada de blanc envolta el pati que precedeix l'edifici, i la porta està flanquejada per dos pilars rematats amb arcs cecs dins dels quals hi ha la següent llegenda en pintada: 'Any 1931'. Entre la porta i la finestra dreta, penjada a la paret, hi ha una obra en terracota de l'artista local Faura. | 08158-273 | Carrer de Bonaventura Carles. Aribau, 2 | El renom de Ca l'Estevet, li ve de l'Esteve Faura Casanovas. El primer que va viure va ser en Josep Busquet Bausà (1882), natural de Santa María de Miralles. Josep va arribar al Papiol a principis del segle XX. Es va casar amb Maria Campderrós Escala, de ca la Casimira, del passatge de Bellreguard. Era conegut amb el malnom de Vermell, pel seu nas. La casa també era coneguda com a ca la Marieta, que era on la gent del poble anava a comprar verdures. El Josep i la Maria van tenir tres fills, dos nois i una noia. El gran, l'Antoni, va fer-se capellà. Va morir el 1934 al Papiol, quan era vicari de l'església de Santa María de Mataró. El segon, que va seguir la professió del pare, fou assasinat per les patrulles durant la Guerra Civil. Les propietats dels Busquet les a heretar la filla, la Pilar, que va casar-se anb l'Esteve Faura Casanovas, cabaler de cal Faura. L'Esteve fou pagès i hortolà de professió i dedicava el seu temps lliure a fer d'historiador local (Ahicart et al., 2019). | 41.4359400,2.0063400 | 416984 | 4587629 | 1931 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87434-foto-08158-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87434-foto-08158-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87434-foto-08158-273-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87435 | Cal Batallé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batalle | XX | Recentment ha estat restaurada amb molta correcció i respecte cap a la seva integritat patrimonial. | Edifici entre mitgeres, que consta de dos cossos aproximadament quadrangulars: el principal presenta coberta a una vessant, que s'aboca cap al carrer principal. Per darrera se li adossa un segon cos, amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular al carrer principal. Destaca la façana principal, elegant, de línies dins del modernisme popular. Te dos pisos d'alçada, en planta baixa hi ha la porta d'accés, d'arc carpanell rebaixat. A dreta i esquerra hi ha sengles finestres, amb les llindes també en arc, com la porta principal, i en aquest cas amb reixes en reganyol, decorades a la part superior per pic d'ànec. Al primer pis, sobre una balcona de dues obertures, amb peanya de motllura simple a sobre de set mènsules. La barana és de forja, amb barrots en forma de pit de colom, i decoració de gavarreres i pic d'ànec a dalt i a baix. La fusteria de tancament de les portes del gran balcó és de llibret, com a la porta d'accés. Dos respiralls en forma d'orla s'obren per sota del ràfec, que presenta un gran voladís i està sustentat per mènsules de fusta. A l'esquerra del balcó hi ha, emmarcada per rajoles vidrades de menors dimensions, un mural de sis rajoles decorades en policromia que representa a la Mare de Déu de Montserrat acompanyada dels escolans. Les cantonades de l'edifici estan marcades amb falsos carreus que fan un trencat en relleu. Una tanca de llança de ferro i maçoneria envolta l'edifici. En una zona aquesta tanca està feta de pedra vista del municipi i fa roleus decoratius. | 08158-274 | Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 22 | Per algunes de les seves característiques morfològiques es pot pensar en la possibilitat de que pugui ser obra de l'arquitecte municipal Salvador Valeri i Pupurull. | 41.4361800,2.0051900 | 416888 | 4587657 | 1906-12 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87435-foto-08158-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87435-foto-08158-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87435-foto-08158-274-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurull? | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 87436 | Habitatge del Carrer de l'Abat Escarré, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-labat-escarre-4 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Edifici de planta rectangular que es desenvolupa en alçada en planta baixa, i dos pisos més. Presenta una composició simple, amb la gradació vertical de les obertures: portal en planta baixa, acompanyat a esquerra per una porta estreta. Te un balcó simple en la primera planta, amb la barana de barrots de forja sense cap tipus de decoració, que es recolzen a sobre d'un ampit de pedra molt senzill. La major part de les obertures estan emmarcades, i pintades de groc, excepte la petita finestra del segon pis, que és molt senzilla i de petites dimensions, i la gran porta d'accés que presenta un marc de carreus de pedra, amb la data de construcció esculpida en relleu a l'arc: 1880. L'edifici està coronat per una cornisa contínua amb motllures i fris massís i sense cap tipus de decoració. | 08158-275 | Carrer de l'Abat Escarré, 4 | L'edifici és visible en una fotografia de 1929 (Faura Arís, 1996: 14). | 41.4378500,2.0099700 | 417290 | 4587837 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87436-foto-08158-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87436-foto-08158-275-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 87437 | Cal Pau Mas/Cal Carril/Cal Garrofa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-mascal-carrilcal-garrofa | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVI?-XIX | Edifici de grans dimensions, de planta rectangular, delimitat pel sud pel carrer de l'Abat Escarré, per l'oest per l'edificació número 5 del mateix carrer, amb la qual fa mitgera i, pel nord, pel fossat del castell. És una construcció popular, amb teulada disposada a dues vessants i el carener paral·lel al carrer de l'Abat Escarré. Presenta l'orientació nord sud, essent la meridional, la façana principal. Davant d'aquesta façana, i delimitada per un mur, hi ha una mena de pati exterior que l'antecedeix, amb unes escales laterals a banda i banda, per tal de salvar l'acusat desnivell del terreny. La façana posterior, que dona al fossat del castell, presenta obertures de dimensions molt petites, mentre que les de la façana principal són de majors dimensions. Es desenvolupen actualment com a habitatges diferents i independents, el de l'esquerra, pintat de vermell, presenta les obertures recercades, mentre que el número 5, que està pintat en blanc, no ho estan. | 08158-276 | Carrer de l'Abat Escarré, 1-3-5 | Sembla tractar-se d'un dels edificis més antics construït al peu del castell. Pau Amigó Mas ja està documentat al segle XVII. El motiu de Cal Carril ve d'en Pere Carulla Soler, qui va arribar al Papiol a principis del segle XX. Era de Sant Ramon de la Manresana (la Segarra), i es va casar amb la Maria Solias Magrans, que vivia a les cases de lloguer de cal Quim del carrer de la Salut. El matrimoni, després d'estar uns anys al carrer de la Salut, van passar a viure al barri del Ferro del carrer de Montserrat abans d'anar a residir també de lloguer en aquesta finca. Van tenir dos fills, en Joan i la Joaquima. En Joan va ser ferroviari. De tendències esquerranes, durant la República es va afiliar al grup anarquista 'Sin Amo' de la FAI i després de la Guerra va haver d'exilar-se a França. A finals de la dècada de 1940 van translladar-se al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4379700,2.0098600 | 417281 | 4587851 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87437-foto-08158-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87437-foto-08158-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87437-foto-08158-276-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 87438 | Cal Sacrataire/Cal Pepus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sacratairecal-pepus | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Es troba en molt mal estat de conservació. Tot i així conserva l'estructura original de l'habitatge. | Casa amb teulada a dues vessants i planta quadrangular, amb el carener paral·lel al carrer principal. Consta de planta baixa i pis, i la façana està arrebossada de calç, sorra i terra, quedant restes de pintura tradicional de blauet. El portal, al centre, és d'arc escarser i pel seu estat de deteriorament són visibles els maons que el formen. Els buits són petits, de dimensions tradicionals. Destaquen en la primera planta, el balcó, amb peanya motllurada de pedra i barana de forja amb barrots simples, sense cap tipus de decoració. A esquerra del balcó hi ha una finestra de proporcions verticals, amb un ampit de pedra i maons. El ràfec conserva l'estil tradicional: és, com tota la teulada, de teules àrabs que sobresurten i es recolzen a sobre de maons prims. Presenta el canaló de tortugada en bon estat de conservació. El barri exterior és una reixa de petites proporcions decorada amb roleus. | 08158-277 | Carrer de l'Abat Escarré, 21 | Francesc Pagès Barba hi vivia aquí ja al segle XIX. Era pagés i cabaler de ca l'Adjutori. A principis del segle XX la família va marxar del poble. El 1916 es coneixia com a Cal Pepus (pel Plàcido de cal Pepus). Josep Barba Ravella, hi vivia al començament del segle XX. Era cabaler dels Barba de cal Rull, i s'havia casat amb la Rosa Font Gener i s'instal·len en aquesta casa. El 1919, la seva filla, Antònia, es casa amb Vicenç Casanovas Jané, cabaler de ca l'Hostal. En Vicenç fou jutge municipal durant el Bienni Negre. El seu fill Plàcido va continuar la nissaga (Ahicart et al., 2019). | 41.4385200,2.0102400 | 417313 | 4587911 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un dels exemples més interessants que es conserven al municipi d'arquitectura tradicional. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 87439 | Cal Carpintero/Cal Papiol/Cal Milet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carpinterocal-papiolcal-milet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Habitatge entre mitgeres, amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal que dona al carrer. Te planta baixa i dos pisos, i la seva façana és plana i està arrebossada i pintada. Presenta tres eixos de simetria. Les obertures són, en general, de proporcions verticals. En la planta baixa, hi ha dues entrades: la de la dreta és d'arc escarser, i la de l'esquerra, de llinda plana. Destaquen els balcons de la primera i segona planta, que marquen l'eix central, i que tenen baranes de ferro forjat amb barrots de secció quadrada, sense decoració en el del segon pis, de menor volada, i amb decoració simple en el segon, que es de major volada. Només presenta reganyol en els angles verticals que fan les cantonades i en el barrot central frontal. La cornisa és motllurada i s'alça a sobre d'un fris amb un cert relleu. | 08158-278 | Carrer de l'Abat Escarré, 25 | Diu la tradició oral que el motiu de Cal Milet ve del fet que la família que hi vivia era rica, que tenia molts 'milets'. L'agost de 1850 hi va haver una gran tempesta a la comarca que va ocasionar inundacions i la pèrdua de tota la collita El següent hivern fou un hivern de fam. Els Milet i altres prohoms del poble van alimentar gratuitament totes les famílies necessitades. L'Antoni Amigó Olivé fou alcalde del Papiol durant la Segona Guerra Carlina. Expliquen les cròniques que la matinada del 22 de juliol de 1872 va ordenar als voluntaris que repel·lissin un atac carlí contra la població. El 1885, els Milet van traslladar-se a la plaça de Gaudí. Quan els Milet van marxar al carrer del Carme, la finca fou comprada per Joan Vilar Pinyella, metge de Sant Joan d'Horta, i que va venir alguns anys al Papiol. Va llogar els baixos de la finca als Font de cal Papiol,, que fins aleshores havien viscut al carrer Major i abans al carrer del Carme. Eren espardenyers. L'Aureli Font de cal Papiol, va ser un dels directors de la Societat Coral La Perdiu del Papiol. Va arrenjar diverses composicions com La Passió de mossèn Cinto Verdaguer. Va marxar a Granollers on es va dedicar a l'ensenyament musical. A la seva mort, la ciutat li va dedicar un carrer. També el Papiol el va fer fill predilecte. Durant la dècada de 1930, en Francesc Jané Campderrós va decidir traslladar la família a aquesta casa (aleshores Cal Carpintero) (Ahicart et al., 2019) | 41.4386300,2.0103300 | 417321 | 4587924 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87439-foto-08158-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87439-foto-08158-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87439-foto-08158-278-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml