Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87182 | Cal Canals/Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canalscal-biel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Restaurada | Edifici entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos, terrat i coberta de teula àrab. És de grans dimensions i presideix la plaça de Rafael Casanova. Se li adossa un altre, que és el número 1 de la mateixa plaça. El cos oest és força interessant: conserva les reixes de ferro forjat originals i una cornisa amb imbricacions de teula àrab. La composició és simètrica, a partir dels buits de façana. A nivell compositiu i decoratiu destaca la part central, avançada lleugerament, la qual cosa li confereix una major monumentalitat al conjunt. Com a elements singulars hi ha arcs carpanells, una obertura balconera amb un frontó doble, i pilastres embegudes, així com a buits geminats i aplacat ceràmic. El llenguatge de la composició de la façana es complementa i singularitza amb les columnetes geomètriques i les cornises de tipus clàssic, amb motllures, que es troben coronades per un frontó auster, i que emmarquen el balcó principal. | 08158-21 | Plaça de Rafael Casanova, 2. | Casa de principis del segle XX, que és un referent d'interès arquitectònic tradicional local. Presenta una composició simètrica i clàssica, formant part d'un moviment modernista més sobri i estructurat. Símbol del creixent poder econòmic de la comarca. | 41.4368200,2.0101500 | 417304 | 4587723 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87182-foto-08158-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87182-foto-08158-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87182-foto-08158-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una de les façanes més atractives del municipi, composada a partir d'elements de la tradició arquitectònica, i que ha arribat als nostres dies íntegrament, essent una perfecta mostra d'arquitectura culta dins de la construcció tradicional. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87183 | Cal Biel/Cal Ramon Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bielcal-ramon-faura | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | Casa entre mitgeres i planta rectangular. En alçada, consta de planta baixa i pis. Presenta teulada de peces àraba, disposada a dues vessants. Destaca la façana, que és plana. En planta baixa està ornamentada per falsos carreus abuixardats, a l'igual que el marc de les dues obertures que corresponen a la balcona de la planta primera. La planta pis, a banda del marc abuixardat, està decorada per esgrafiats, amb plafons en reserva a banda i banda de la balcona doble, i fris i cornisa decorats amb la mateixa tècnica ornamental. A la cornisa, amb decoració denticular, hi ha, al centre, el nom de la casa 'Casa Biel', i als costats d'aquest nom, a banda i banda, la data de primera edificació: 1781, i per fi, a la dreta, la de la restauració, la qual configura la fesomia actual de l'edifici: 1934. | 08158-22 | Carrer Barcelona, 5. | La casa ja es coneix com a Cal Biel l'any 1778, per Gabriel Casanovas Riera, cabaler de cal Pongrau, maridat amb la Mariàngela Plademunt Quatrecases, de Vic. Tots dos van iniciar la nissaga. El darrer Biel que va viure en aquesta casa fou Esteve Casanovas Pagès (1848-1933). El seu fill Josep Maria Casanovas Torras, quan es va casar el 1910, va anar a viure a la plaça de Rafel Casanova (l'altra Can Biel). L'Esteve va deixar la casa a la seva filla Mercè, casada amb l'hereu de cal Faura. En Ramon Faura Casanovas, nét de l'Esteve, hi va anar a viure quan es va casar amb la Montserrat Miarnau. El 1950 la casa també era coneguda com a Cal Ramon Faura. Aquest Ramon, regentava una tenda de queviures al carrer de l'Abat Escarré. Estava casat amb Montserrat Miarnau Roca, la qual era filla del mestre que el poble havia tingut durant la Guerra Civil (Ahicart, 2019). | 41.4374900,2.0098800 | 417282 | 4587797 | 1934 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87184 | Cal Fitó/Cal Pollina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fitocal-pollina | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Edifici situat entre mitjeres, de planta rectangular, el qual presenta una curiosa façana elevada en cinc nivells: el més alt dels quals és una torratxa capçada amb un teulat a quatre aigües. Aquest teulat presenta els ràfecs ben sobresortits. La construcció es desenvolupa en alçada, en planta baixa, dos / tres pisos. La façana principal és asimètrica, amb la porta principal d'accés a l'extrem més baix, ja que l'edifici està construït adaptant-se al terreny, en un carrer força empinat, a la vessant del cim dominat pel castell de la població. A la planta noble s'obre un ampli balcó i a la part de dalt hi ha una galeria de quatre arquets de mig punt. Les obertures principals tenen les llindes ressaltades amb arquets de maó vist que contrasten amb l'arrebossat blanc del mur. La façana sud, també presenta una composició a diferents nivells. Les obertures són allindades, d'arc carpanell rebaixat i d'arc de mig punt, algunes d'elles amb ornament d'obra vista i d'altres amb trencaaigües. La barbacana és de fusta ornamentada, coberta amb teula àrab a quatre vessants en tres cossos i a dues vessants en dos cossos. Destaca cromàticament el color del maó sobre el blanc intens de les façanes. | 08158-23 | Carrer Barcelona, 4/ Carrer del Doctor Fleming, 2. | Al Papiol des de finals del segle XIX, i sobre tot les primeres dècades del segle XX, l'estiueig prolifera, atraït per la proximitat a la ciutat de Barcelona i en concordància amb el pensament de que el seu clima era més benigne i sobretot l'aire, que es considerava més sa que el de la gran ciutat. D'aquesta manera, les classes mitjanes i burgeses es van anant fent la seva torre o el seu xalet en aquest poble. | 41.4376400,2.0097800 | 417274 | 4587814 | 1911 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87184-foto-08158-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87184-foto-08158-23-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Amb la moda que s'imposa a finals del segle XIX i principis del XX pel que fa a les construccions de cases d'estiueig, l'arquitectura urbana imita també aquestes noves maneres de fer en cases del casc urbà, no aïllades, en les quals es fa una recuperació d'elements significatius de les arquitectures del Renaixement. | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87185 | Calvari/Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvarivia-crucis | Museu de Ceràmica de l'Alcora (s.d.). Museu de Ceràmica de l'Alcora. Guía de visita. Alcora: Ajuntament de l'Alcora. | XX | Manca la número 8, i també la llegenda de la número 10. Hi ha dues restaurades recentment. | Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi del Papiol. És l'expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d'estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari. S'ubiquen a les façanes d'alguns habitatges del centre i carrers principals del Papiol, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer. Tot i que les estacions del viacrucis són catorze,pel fet de referenciar en origen els moments de la passió de Jesucrist, només es conserven 13 a l'actualitat, ja que s'ha perdut la corresponent al número 8. Les estacions són les següents: 1- Ponç Pilat condemna a mort a Jesús. 2- Jesús és obligat a carregar la creu. 3- Jesús cau per primera vegada. 4- L'encontre de Jesús amb la seva mare. 5- Simó Cirineu ajuda a portar la creu. 6- La Verònica. 7- Jesús cau per segona vegada. 8- L'episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses. 9- Jesús cau per tercera vegada. 10- L'espoli i escarni de Jesús. 11- La crucifixió. 12- Les darreres paraules i mort de Jesús. 13- El davallament de la creu. 14- Sant enterrament. Està fet amb rajoles de ceràmica cuita i vidrada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a ma amb la tècnica de l'estergit. Els plafons del Via Crucis es desenvolupen en dos cossos de rajoles separades: el de l'escena de la passió es situa a la part superior i està format per quatre rajoles quadrades que conformen l'escena, tot constituint un plafó unitari quadrat, i per sota d'aquest plafó, hi ha un altre de rectangular, més petit, que inclou les llegendes que estan formades sempre pel número d'estació, i per sota, l'evocació del punt de la passió, que es plasma en una reflexió moral lligada a la descripció de l'escena superior. A tots ells es pot llegir el nom de l'artista, el qual, sembla va fer la decoració, però no sabem si la cuita: J. Cotanda. També, per sota, consta el nom del llloc de producció: Alcora. Els plafons devocionals del via crucis que es poden contemplar al municipi del Papiol són els següents: Estació 1, carrer de Mossèn Rull, número 3: 'I/Jesús, víctima escollida,/és condemnat a la mort,/per adornar-me eterna vida,/ell sofreix tan trista sort'. Estació 2, carrer de Mossèn Rull, número 41: 'II/ Jesucrist la creu pesada/porta al coll per amor meu: /jo mateix li he carregada/ al pecar contra mon Déu!' Estació 3, carrer de Doctor Fleming, número 24: 'III/Jesús, per volta primera, /cau de cansament rendit: /son creu tornaré lleugera/si a sos peus caie penedit' Estació 4, carrer de Barcelona, número 21: 'IV/Al carrer de l'Amargura/Mare i Fill s'han contemplat./Mira'ls bé, vil creatura: /quin martiri els has causat!' Estació 5, carrer de Barcelona, número 2: 'V/Jesús li dona ajuda/de mal grat el Cireneu:/per mes culpes merescuda,/no voldré portar ma creu?' Estació 6, carrer de l'Abat Escarré, número 19: VI/Verónica compassiva/eixuga aquell front sagrat/de la sang, pols i saliva/amb qué jo l'he profanat. Estació 7, carrer e l'Abat Escarré, número 35: VII/Com la creu és tan pesada/defallit cau novament/cau Jesús cada vegada/que jo trenco un manament. Estació 8 (s'ha perdut). Estació 9, carrer Carme, numero 6: IX/Jesús, tercera vegada,/sense forces ha caigut:/ai! que cara l'ha pagada/ma obstinada ingratitud. Estació 10, Plaça de Joan Fuster, número 3: anepígrafa (s'ha perdut) Estació 11, carrer Carme, número 9: XI/Amb furientes martellades/és Jesús clavat en creu;/jo sò qui les hi ha donades/amb nos ofenses a Déu. Estació 12, carrer de la Salut, número 1: 'XII/Després de llarga agonia/el Bon Jesús ha expirat:/davant seu, ¿no ploraria/el gran crim d'haver pecat? Estació 13, carrer de Montserrat, número 2: XIII/Rep Maria amb amargura/el cos de son Fill diví/amb ma vida tan impura/jo he sigut el seu botxí. (restaurada la llegenda) Estació 14, carrer Passatge de Santa Eulàlia (al lateral de Can Ros de Cal Monmany): XIV/Dins el sepulcre reposa/el Cos del meu Redemptor:/agraït, damunt la llosa/voldria morir d'amor. | 08158-24 | Nucli urbà antic | Després de la guerra civil es va instal·lar el Via Crucis a diversos llocs del nucli antic de la ciutat. L'artífex dels diversos plafons ceràmics podria ser José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l'ermita del Calvari. José Cotanda va fundar l'any 1944 'La Ceràmica Artística' i el 1976 serà l'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora, que tancarà les portes el 2008. | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 1945-69 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | José Cotanda Aguilella | Es desconeix l'autor dels textos. Les rajoles formen part de la memòria col·lectiva del Papiol i apareixen decorant les façanes d'algunes de les cases del poble. | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 87187 | Can Colomer - Mas Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-mas-rossell | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XVII-XVIII | Masia de tipus basilical, de tres crugies, la central més elevada, i amb coberta a doble vessant. La façana s'obre amb portal adovellat i tres finestrals al pis principal, dos dels quals conserven la llinda, els brancals i l'ampit de pedra. Les golfes són obertes amb una galeria de tres arcs de punt rodó. Davant de la casa hi ha una torre quadrada de caire defensiu, coberta amb teulada piramidal i amb una cartela que inclou la data: 1668(?). | 08158-26 | Carretera de Caldes, s/n | Per la seva estructura, hom creu que l'actual mas data del s.XVIII o de principis del XIX. No obstant, en bibliografía es parla de l'existència de parets de tàpia antigues (Faura i Casanovas: 1999: 185). Faura diu que, segons referències orals, els seus últims hostalers ho van ser pels volts del 1860. Es suposa que aquest Hostal va servir més per als vianants de l'antic camí que no pas per als de la carretera nova. És molt probable que servís com a fonda per al relleu o descans dels cavalls en els llargs trajectes (Faura i Casanovas: 1999: 185). La seva ubicació al costat del camí ral va propiciar les funcions d'hostal, que deuria combinar amb les rendes agrícoles. Podria haver estat la continuació d'un mas anterior al qual serviria de defensa la torre que hi ha al seu costat. Aquesta torre seria anterior a la resta de l'edificació, i dataria del segle XV-XVI. Molt probablement actuaria com a element de protecció d'un mas anterior a l'actual. | 41.4303100,2.0043400 | 416810 | 4587006 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Actualment el conjunt allotja un restaurant. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87189 | Cal Francesc Faura/Cal Titó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc-fauracal-tito | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol- Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. | XVIII-XX | Algo deteriorada la façana orientada a sud | Edifici que fa mitgera amb un altre pel nord, mentre que pel sud és exempte. Posseeix planta quadrangular i presenta teulada a dues vessants. És un tipus de construcció popular, amb façanes de maçoneria, planes i arrebossades. Un jardí li ofereix el frescor de la natura per la part sud-est de la construcció. Portes i finestres es resolen en mòduls verticals. La cornisa es simple i s'ubica per sota del ràfec. | 08158-28 | Carrer de l' Abat Escarré, 22-24 | Francec Faula Sala (1799-1891) era un conegut partidari dels carlins. La tradició oral diu que quan es formaven les partides carlistes per a fer ràtzies per la comarca, li deia a la seva muller: 'Marianna, marxo!' Marianna, que era nascuda a Sant Andreu de Palomar, tenia una escola a la mateixa casa de cal Titó. El primer aixecament de la Primera Guerra Carlina fou protagonitzat pel guerriller Josep Tabescà, de renom Tei, oriünd de Molins de Rei i resident a Sant Vicenç dels Horts. Fracassada la temptativa inicial, Tabescà fugí a Rubí, on s'alçà de nou en armes a favor del pretendent Carles M. Isidre. En aquest segon intent, se li uniren els papiolencs Francesc Faura i Josep Julià -coneguts respectivament amb els renoms de Titó i Lena-, a més d'Anton Cluet -àlies Damali-, nascut a la Donzell però resident al Papiol. Un altre dels que s'uniren a la revolta fou Josep Barba, que probablement procedia de la masia de Can Barba de Madrona, actualment al terme de Sant Cugat del Vallès-, que fins al 1867 va pertànyer a la parròquia del Papiol. La casa la va heretar el seu fill Joaquim que es va casar amb la Mercè Amigó Pagès. La parella va tenir quatre fills, Francesc, Concepció, Tomàs i Carme. La petita es va casar el 1919 amb en Sebastià Rodó Androzzini, de Sant Cugat del Vallés, però el matrimoni no va funcionar i ella es divorciaria el 1935, gràcies a la Llei del divorci de la República. L'hereu de cal Titó, en Francesc, es va casar amb la seva cosina María Faura Badía, de cal Faura. El setembre de 1922, en Francesc i el seu fill Joaquim estaven treballant a la vinya quan un cable elèctric va caure a sobre el fill de 13 anys que va morir per les cremades. La seva filla, coneguda con la Mercedes de cal Titó, va morir sense descendència i va deixar la casa a l'Ajuntament i a la parròquia. El nom actual del carrer, Abat Escarré, abans era el de carrer del Ferrocarril (Faura, 1996: 143). | 41.4382700,2.0101800 | 417308 | 4587884 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87190 | Carrer Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Carrer de traçat molt costerut a la part del nucli urbà que es desenvolupa entre la vessant del castell i la plaça de Rafael Casanova. Està format per diversos edificis d'interès arquitectònic, majoritàriment d'arquitectura popular, llevat d'alguns exemples d'arquitectura modernista. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950. Destaquen els habitatges següents: Número 2, Cal Pilé/Cal Fuster. Fa cantonada amb Doctor Fleming. A la façana hi ha una rajola del Calvari. / Núm. 4, Cal Fitó/Cal Pollina / Núm. 5, Cal Biel/Cal Ramon Faura / Núm. 7, Cal Roig / Núm. 8, Cal Patró / Núm. 9, Cal Carpintero, Cal Joan Ferro/Cal Luciano / Núm. 11, Cal Julià/Cal Cargola (remodelada, però conserva decoració esgrafiada en fris del coronament, i entre les obertures del balcó en la primera planta) / Núm. 13. / Núm. 14, Cal Carril / Núm. 15, Cal Valeta / Núm. 17, Ca l'Arís / Núm. 19, Cal Francisco Mallorca / Núm. 21, a la cantonada amb la plaça Casanovas, tot i que està remodelada, conserva la rajola. / Núm. 22, Cal Garrell/Cal Garriga / Núm. 24, Cal Costa / Núm. 26, Cal Mariano | 08158-29 | Carrer Barcelona | Aquest carrer molt probablement es va anar formant des del segle XVIII, en un moment en que comença una revifalla econòmica al Papiol, a partir d'edificacions tradicionals que es van anar sumant i que, finalment, al segle XIX, van configurar l'actual vial urbanístic que segueix el pendent abrupte de la muntanya, en la qual es va iniciar el poblament urbà de l'actual municipi. D'altra banda, l'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del Papiol. En aquella època ja estava canalitzat el torrent Batzac. Aquest carrer enllaçaria, tot enfilant-se cap avall, fins a aquest vial. No se sap la data d'inauguració de la carretera, però es va obrir tota nova, des del pont de ferro. De fet solament es va eixamplar, ja que aquest camí ja existia: era el vial que conduïa al Papiol, passant per la rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona. El nom del carrer precisament li ve del fet de dir: 'el carrer d'anar a Barcelona'. Amb aquesta carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader. | 41.4372300,2.0099400 | 417287 | 4587769 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 87192 | Carrer Llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-llibertat-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XX | Carrer que sembla seguir una corba de nivell, la qual marca un perímetre de creixement important del poble vell,tot dominant l'actual Avinguda de la Generalitat. En aquest carrer destaquen l'imponent casa de Can Bou, així com els darreres de le antigues cases que s'alçan entre el carrer de l'Abat Escarré i aquest carrer de la Llibertat. Urbanísticament parlant, aquest cvial inicia el seu traçat en la confluència del carrer Migdia amb l'Avinguda de la Generalitat, i continua fins a fer cantonada amb el carrer de Barcelona, en el qual te el seu fi. | 08158-31 | Carrer Llibertat | En fotografies datades entre 1915-1920 es poden veure algunes de les cases que ja estaven habitades, com ara Cal Peret de la Marcelina (núm. 4), la número 6, avui transformada, Cal Gabino Vilaseca, Cal Ferrer, Cal Florencio, etc. (Faura Arís, 1996). | 41.4379000,2.0104300 | 417328 | 4587842 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 87193 | Cal Pagès - Antic Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-antic-hospital | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIV | L'edici sembla haver patit diverses modificaciones en època contemporània. La clau esculpida en l'arc s'ha amagat en unes obres recents. | Edifici entre mitgeres de grans proporcions i parets de gran gruixària. Te la coberta a dues vessants, i està feta amb peces de teula àrab. La façana és plana, acabada amb morter grosser, en el qual es dibuixen lleugerament falsos carreus. Presenta una dinàmica de buits excèntrica i es desenvolupa en dues alçades. La porta d'accès és d'arc de mig punt, i també presenta arcuació l'obertura de la seva esquerra, tot i que aquesta està resolta en arc escarser. El buit està protegit per una persiana de llibret amb marc decorat per la part superior mitjançant treball de marqueteria, en el qual es reprodueixen elements florals. A l'alçada del primer pis destaquen,a sobre de la porta principal, dos balcons amb baranes de bréndoles de ferro forjat, les quals estàn senzillament decorades amb motius geomètrics i roleus simples. A l'interior hi ha restes de volta però les reformes fetes en els últims anys han enmascarat els elements que resultaven més interessants. D'aquests elements es te notícies per documentació escrita, describint-se una clau d'arc de pedra, decorada amb figures que agafen una mena d'escut anepígraf, la persistència de la qual per sota de l'arrebossat la confirma el propietari de la casa. | 08158-32 | Carrer Major 29 | Es tracta de l'antic hospital. Se sap que Berenguer de Papiol, arxidiaca penitencier i canonge de Barcelona, el qual morí el 2 de setembre de 1363, dotà la capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, la qual ocupava la Casa Consistorial i l'antiga escola de nois, i la va dotar no només la capella, sinò també amb el benefici d'un hospital adjunt, justament aquest edifici. Tenien el patronat amb alternativa el rector del Papiol i el senyor alodial del Castell. Entre els que posseïren aquest benefici, hi havia Bernard Rius, 1376, que fou el primer; Pere de Benagues, 1395; Bernard Roca, 1403; Bernard Rovira, 1413; Agustí Comar, rector del Papiol, 1421; Francesc Santacana, 1474; Giralt de Marimón, 1497. En la visita del 1726 es posà l'obligació de resar dues misses l'any a l'altar del benefici en els dies de la festa de Sant Antoni Abat i santa Bàrbara, a més de resar dos oficis pels difunts fundadors. L'any 1823 morí l'últim obtentor del benefici, Bartomeu Ràfols, rector d'Alella. El nom de Cal Pagès te el seu origen l'any 1664, ja que aleshores el propietari de la casa era Jaume Pagès Maimó i aquest cognom va continuar fins el segle actual (Ahicart., 2019). Havia estat al segle XX, i probablement abans, lloc de venda de vi. Al segle XX, els hi feia el transport amb bots, la gent de Cal Camilo, els quals vivien a la plaça de l'església, i feien de transportistes, primer amb carro i després amb camió. | 41.4391400,2.0119900 | 417460 | 4587979 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A pesar de les modificacions que s'han fet a l'interior de l'edifici en els darrers anys, en general la major part dels espais interiors han mantingut la traça antiga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87194 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-9 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Amb motiu d'un canvi de propietat, l'any 2018 ha estat restaurada. No conserva cap element del taller del ferrer al seu interior. | Habitatge entre mitgeres força estret, de planta baixa i pis amb terrat. La façana és arrebossada i pintada de blanc, i les obertures, una a cada pis, allindades. Destaca el balcó del primer pis, fet de pedra. Aquesta pedra conforma una motllura que es perllonga a tota l'amplada de la façana, marcant la separació entre plantes. Aquest balcó està suportat per dues motllures de grans dimensions. La barana és de ferro forjat amb motius geometritzants. La llinda de l'obertura està motllurada, i els muntants, imiten falses pilastres, la qual cosa ennobleix la factura de la construcció. | 08158-33 | Carrer de l'Abat Escarré, 6 | A principis de la dècada de 1920, el ferrer del Papiol va forjar les baranes, a excepció de la porta que es va encarregar a un ferrer de fora (Faura, 1996: 180). | 41.4378900,2.0100100 | 417293 | 4587842 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87194-foto-08158-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87194-foto-08158-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'edifici està erroniament identificat dins l'inventari de la Generalitat, ja que dues de les imatges que el representen corresponen a altre edifici. | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87195 | Casa de Pedro Camacho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pedro-camacho | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge situat en una cantonada del carrer en el qual s'ubica. Es desenvolupa en alçada, en planta baixa i dos pisos superiors. Es troba precedit per un barri construït per una tanca de maçoneria i reixa de ferro simple, excepte en el cas de la porta que està decorada amb senzills elements geomètrics inscrits dins d'un oval. La part davantera del barri, i a nivell del sòcol, presenta, un trencadís de color blau marí sobre fons blanc, amb alguna decoració de rajoles pintades en verd, i allí està representada la data de construcció de l'edifici: 'Any 1920'. La porta enreixada constitueix l'accés a la transició al nivell superior, en el qual està construïda la torre, de planta rectangular. Destaca la façana principal, que està arrebossada amb colors pàl·lids: actualment la pintura color crema cobreix els falsos carreus que conformen l'acabat, i que es troben lleugerament marcats en relleu. Com a motius decoratius a les zones superiors, hi ha garlandes, motllures i elements verticals rectes, i horitzontals curvilinis, tots en relleu i de color vermell, així com un escut heràldic ornamental. Del conjunt d'aquesta façana, en destaca una tribuna a l'alçada del primer pis, amb obertures allindades i teulada llisa de color vermell. | 08158-34 | Carrer de B. C. Aribau, 3 | La casa ha conservat el nom del que podria ser el seu propietari, Pedro Camacho. | 41.4357500,2.0066300 | 417008 | 4587607 | 1926 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 106|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87196 | Can Bofarull / Villa Mercedes/Cal Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bofarull-villa-mercedescal-bernades | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Edifici (torre) d'estètica historicista, de planta rectangular, construit en desnivell. Presenta una volumetria autònoma en relació als volums dels actuals carrers. Està arrebossat de calç, sorra i terra, amb paredat comú. La seva façana principal es desenvolupa en planta baixa i dos pisos, amb una estructura de façana molt simètrica, en la qual s'obre una balconada comuna a tres portes (primer pis). Aquesta balconada descansa la seva llosana, a sobre de motllures de pedra. Tres balcons independents constitueixen les obertures al segon pis i planta baixa, que presenten les portes centralitzades per dues finestres amb reixa molt simple i lleixes motllurades de pedra. Els quatre angles de la cornisa i la terrassa apareixen flanquejats per quatre garites-torrasses, les quals configuren l'única decoració de la façana, que, en conjunt, és força sobria. L'edifici es complementa amb un barri tancat. Exempt, i al sud de l'edifici principal, hi ha un altre edifici auxiliar, de petites dimensions i planta quadrada, amb una decoració modernista en el remat, simulant els merlets d'un castell. | 08158-35 | Plaça Catalunya, 1 | La construcció que es pot contemplar ara, es pot datar al primer quart del s. XX (pels volts de 1915). És un dels edificis més fotografiats als inicis del segle XX, i figura a les postals i diverses fotografies com a 'Villa Mercedes'. El Sr. Bernadas va comprar una construcció que hi havia pels volts de 1915, i la va fer reconstruir amb quatre torrasses cilíndriques en els vèrtexs de la teulada com si es tractés d'un petit palau. L'any 1920 fou reconstruïda amb les quatre garites- torrasses cilíndriques als vèrtexs de la teulada. Després, el senyor Bofarull la va comprar el 1934, amb la intenció de treure'n les torrasses, però va descobrir que eran d'una peça i només en va treure la part posterior, amb la qual cosa van quedar tal i com es poden contemplar en l'actualitat. Com a nota curiosa d'aquesta edificació cal dir que durant la Guerra Civil, l'exèrcit republicà confiscà l'edifici als propietaris i durant quatre dies va residir-hi Enrique Líster -militar republicà d'alta graduació- mentre el seu exèrcit es retirava (Faura i Casanovas: 1999: 207). | 41.4364500,2.0046500 | 416844 | 4587687 | 1915 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 106|119|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87198 | Casa de V. Gavarra i habitatges números 5 i 7 del Carrer Bonaventura Carles Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-v-gavarra-i-habitatges-numeros-5-i-7-del-carrer-bonaventura-carles-aribau | XX | Grup de tres edificis entre mitgeres de planta rectangular que presenten façana al carrer de l'actor teatral Joan Santacana i al carrer Bonaventura Carles Aribau. A la banda del carrer Aribau al davant de la façana hi ha sengles barris o petits patis d'esbarjo. Les cases per aquest costat són d'una sola planta però aprofiten el desnivell del terreny i per l'altre carrer són de dues plantes. Les façanes són molt simples totes elles amb tres eixos de composició vertical. Destaca el número 9 per les reixes del barri, les quals són de brèndoles llises però estan suportades en pilars d'obra rematats en airoses piràmides còncaves recobertes per trencadís que li donen un aspecte molt original. | 08158-37 | Carrer Bonaventura Carles Aribau, 5-9 | A la porta del barri del número 9 hi ha gravat el nom d'un dels propietaris 'V. GAVARRA'. | 41.4357100,2.0063500 | 416985 | 4587603 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 87199 | Cal Ros de can Montmany/Cal Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-can-montmanycal-rabassa | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | En un moment indeterminat, abans de la dècada de 1980, l'habitatge fou restaurat. | Habitatge situat en una cantonada que presenta cert desnivell. Està desenvolupat en una sola planta. La façana té un sòcol d'aplacat de pedra,i la resta és d'obra arrebossada, estant rematada per un petit ràfec suportat per mènsules. Destaquen en la seva decoració les cartel·les amb dibuix de traç continu, la cornisa i la barana a manera de frontó que intercala corbes i rectes. Les obertures són grans, amb les llindes i els muntants ressaltats d'un color més clar. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i és de teula romana. A la paret exterior lateral, la qual dóna al passatge de Santa Eulàlia, l'edifici te enganxada una estació del Calvari: la número 14. | 08158-38 | Carrer Montserrat, 18/cantonada Passatge de Santa Eulàlia | Josep Rabassa Pagès ja era propietari cap a l'any 1900. El nom de Cal Ros de Can Montmany, circa de l'any 1930, ve del Lluís Casanovas Roig. Aquests darrers propietaris representen la branca lateral dels Casanovas de l'Hostal del Papiol de Baix. Poc abans de la Guerra Civil, en Lluís Casanovas Roig i la seva muller Eulàlia Pujadas Serra, van anar a viure al carrer de Montserrat. Com que havien estat masovers de can Montmany, la casa seria coneguda des d'aleshores com a cal Ros de can Montmany (Ahicart., 2019). | 41.4394000,2.0106300 | 417347 | 4588009 | 1900-30 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 102|98|2194 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87200 | Racó de les Màscares/Cal Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-les-mascarescal-faura | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Es tracta d'un conjunt : edifici (Cal Faura) decorat amb un gran conjunt d'obres d'art fetes en terracota que formen part integral de la construcció, conegudes com màscares. Tot plegat resulta una mena de conjunt expositiu, amb una ornamentació molt peculiar. La majoria d'aquestes obres estan sense acolorir. Una gran part del conjunt estan penjades i allotjades als murs i façanes de la casa, propietat del seu autor, l'artista local Joan Faura. Son majoritàriament representacions de cares fetes amb la tècnica de la terracota, tot i que també hi ha elements emblemàtics, i moltes estan concebudes com el suport escriptori, en argila, d'aforismes o llegendes breus que enuncien en general normes morals o filosòfiques, moltes d'elles agafades d'autors clàsics. Les representacions figuratives són molt expressives, amb faccions ben marcades, que van sorgir de la imaginació de l'autor, les quals són fruit d'una acurada tècnica. També s'hi troben escuts heràldics, rajoles i diversos i variats personatges. | 08158-39 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | L'autor pertany a la família Faura. Els més antics membres documentats d'aquesta família van ser masovers de can Mas des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. A mitjan segle XIX van comprar uns terrenys al Baix Castell on hi van construir unes cases que van posar a lloguer i que foren conegudes com a Cases d'en Faura. Quan van deixar la masoveria van reconvertir les cases en una de sola i hi van anar a viure. Durant la dècada de 1920, cal Faura va ser la seu de l'Associació de Barraloners de Catalunya. Els barraloners eren els venedors de vi a granel, i els del Papiol el venien majoritàriament a Sabadell i a Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4377300,2.0092700 | 417231 | 4587825 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Expressionisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un conjunt molt singular, tant per la seva ubicació com per la seva densitat, la qual cosa ha fet que la casa es conegués més que pel nom del seu propietari, per la imatge que dóna als veïns, de manera que popularment s'anomena com 'El racó de les màscares'.També s'han trobat algunes obres del mateix autor escampades pel municipi, com ara, en algún habitatge particular: així succeeix a la façana principal de Ca l'Estevet, o als vivers que són propietat de la família de l'autor,els quals estan ubicats al costat de l'estació de la Renfe. | 119|98|2138 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87201 | Casa a la baixada de can Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-baixada-de-can-minguet | XX | Es troba en estat d'abandó, i les façanes tenen un cert deteriorament. | Edificació aïllada, de planta rectangular, acompanyada al davant d'una de més petita dedicada a garatge, i per la façana sud, de dues construccions que semblen torretes i que estan flanquejant l'entrada posterior a l'edifici, per la part del jardí, amb horts que acompanyen la construcció. Presenta una façana plana, i en alçada, la construcció només disposa d'una planta baixa i golfes amb respiralls. Els buits són de llinda i llindar rectes i de mòdul vertical. La teulada és a dues vessants amb peto per la part de la façana principal. Presenta un barri amb dos pilars centrals que flanquegen l'accès a l'edifici des de l'actual carrer. Aquests pilars tenen decoració de rajoles tipus Cuenca, les quals estan disposades formant sengles frissos emmarcats per les corresponents bores de maons. Finalment, els pilars queden rematats per maons corbs, i per sota d'ells, en cadascun, hi ha flors de ceràmica vidrada en verd. | 08158-40 | Plaça dels Països Catalans, 5 | Es tracta d'un cas més d'edificació aïllada del tipus 'ciutat jardí', de llenguatge noucentista, que hi ha al municipi, i que es van anar desenvolupant a la meitat del segle XX. | 41.4408200,2.0098500 | 417284 | 4588167 | 1954 c. | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87201-foto-08158-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87201-foto-08158-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87201-foto-08158-40-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119|98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87202 | Casa Brunet/Cal Carrabina/Torre del Pi/Cal Senyor Domènec/Vil·la Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-brunetcal-carrabinatorre-del-pical-senyor-domenecvilla-maria | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Edificació entre mitgeres, amb teulada a dues vessants. La precedeix un pati enjardinat, que s'extén entre el reixat del barri i la façana principal. Les reixes que tanquen els buits de la façana, són de barrots recargolats, i la porta, també de ferro, s'ornamenta amb fulles de trèbol i flors de gavarrera sobreposades. En el jardí, pel cantó est, hi ha una font de trencadís presidida per una rajola amb la figura de Sant Jordi derrotant al drac, amb l'emblema de l'escut del Sant als peus, i marcant aquest, per la part superior, el broc de la font, que és de bronze i representa el cap d'una au rapinyaire. La façana és plana, i presenta 4 línies verticals que estan marcades, en la planta baixa, quatre finestres amb reixes de barrots recargolats, i a la planta pis,quatre balcons, els quals estàn precedits de baranes de ferros cargolats i decorats per la part superior e inferior per roleus. Les baranes es recolzen en voladissos. El tancament dels buits dels balcons es resol amb persianes de llibret. | 08158-41 | Carrer del Carme, 23 | La casa es coneixia com a Cal Carrabina al segle XVIII, tot i que l'edifici actual no és d'aquesta època. Es tractava d'una branca lateral de cal Barba del carrer Major. Va iniciar aquesta nissaga Barba, en Joan Barba Pi (1721-1793), el qual es va maridar amb la Maria Mitjans Trabal. A finals del segle XIX, els seus descendents van marxar del poble. Va ser a finals de la dècada de 1920, quan es va refer la casa i es va construir l'actual, convertint-se des d'aleshores, en una torre per estiuejants. A partir d'aquell moment va ser coneguda com a 'Torre del Pi-Cal Senyor Domènec-Vil·la Maria', succesicament (Ahicart, 2019). | 41.4392600,2.0139400 | 417623 | 4587990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87202-foto-08158-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87202-foto-08158-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87202-foto-08158-41-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La casa surt fotografiada en una postal de Roisin, probablement d'entre 1925-1935 | 119|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87203 | Ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals/ca l'Albareda/La Rajoleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-joan-canalsbobila-canalsca-lalbaredala-rajoleta | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | La xemeneia està força recta i no presenta fisures verticals en tota la seva alçada. | Conjunt industrial corresponent a una antiga bóvila. Del conjunt d'edificis que es troben al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. La resta de naus han estat partides en diferents tallers i espais que han fet perdre el sentit unitari de l'edificació original. La xemeneia és de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal. | 08158-42 | Paratge Bòbila Canals | Aquest tipus d'indústria ha estat molt lligada històricament al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica constructiva fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. L'any 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288). | 41.4390300,2.0162300 | 417814 | 4587962 | 1920-40 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | De la bòbila d'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l'església de Santa Eulàlia. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 87204 | Cal Nina/Cal Batallé/Cal Castellón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ninacal-batallecal-castellon | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Una part de l'edificació s'ha remodelat introduïnt elements que transformen morfològicament l'aspecte original de la façana | Edifici que fa mitgera per l'oest, mentre que per l'est hi ha un carreró que el separa de la següent edificació. Presenta la coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal que dona a l'eixida, i amb teules àrabs. Actualment ha esta reformat en una part.. Tot i així conserva l'aspecte original en l'altra, per l'oest. Es desenvolupa en alçada en planta baixa ii pis. En el de l'esquerra, que presenta la traça original, les obertures estan recercades per un guardapols en relleu, a trencaaigües. El ràfec està ocult per el canaló que acull l'aigua de pluja. | 08158-43 | Carrer Bonaventura Carles Aribau, 18-20 | Salvador Casas Escala (1763), de Cervelló, es va casar a finals del segle XVIII amb la Magdalena Major Casas, de cal Jan Majó. Van anar a viure al carrer d'Aribau en una casa senzilla. A finals del segle XIX, el seu fill Francesc Casas Alujas i la seva muller Eulàlia Costa, es van traslladar al carrer Major, primer a can Cueva i després a can Janés, que a partir d'aleshores seria coneguda com a cal Nina. Després, a la dècada de 1930, van venir a viure en aquesta casa, estiuejants de Gràcia (Cal Batallé, per Pere Batallé). El 1947, va morir Julio Castellón (Cal Castellón), un ferroviari nascut a Santiago de Cuba el 1878, i que vivia al Papiol des de principis de la dècada del 1920. La seva muller va deixar el barri de l'Estació i va anar a viure amb la seva filla Luciana Castellón Rodríguez al carrer d'Aribau. | 41.4361600,2.0053400 | 416901 | 4587654 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87204-foto-08158-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87204-foto-08158-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87204-foto-08158-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87205 | Font de can Tintorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tintorer | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Va ser totalment restaurada i reformada. | Eixida d'aigua de xarxa hidràulica d'abastiment del municipi, que es localitza a la cantonada de l'Avinguda de la Generalitat amb la plaça Gaudí i el carrer Major. Consta d'una pica de pedra a la qual s'aboca ll'aigua que raja d'una aixeta de bronze. Al seu costat te un indicador amb el nom i la data del moment en que es va instal·lar la primera font. L'aigua que surt actualment és de la xarxa d'aigües potables del municipi. Un plataner de bon port, li genera una zona ombrívola a la font. | 08158-44 | Plaça Gaudí, s/n | La font original la van manar construir els propietaris de la masia de Can Tintorer. Era lloc de trobada i, amb motiu de la festivitat del Corpus, al seu costat s'hi feia un altar (Faura Arís, 1996). La primera font tenia una petita construcció que l'arrreceraba. | 41.4391800,2.0123800 | 417493 | 4587983 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87205-foto-08158-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87205-foto-08158-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87205-foto-08158-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un element que forma part de l'imaginari del poble i presenta un important valor simbòlic.Figura dins el Catàleg de Patrimoni Arquitrectònic, però s'ha remodelat i no s'ha col·locat la placa senyalitzadora original, la qual, molt probablement s'hagi perdut. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 87207 | Cal Poch/Cal Diotallevi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pochcal-diotallevi | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XX | S'ha modificat molt l'edifici original | Edifici de façana plana, i acabat cromàtic a la cúpula. Com a element singular, i ubicada a la façana del carrer del Carme, presenta una torre que li dona un caràcter propi, i que està coronada per una cúpula de trencadís. Al llarg de la seva alçada, presentava en origen obertures-finestres de forma el·líptica, de les quals només es conserva una. Un barri genera el cercat de la construcció, i al seu interior hi ha una altra construcció, probablement en origen dedicada a cotxera, a manera d'edificació auxiliar, situada al mig del jardí. Aquesta construcció presenta planta quadrangular, i com a element característic, un coronament ondulat de les façanes. Es conserven també reixes de ferro a les tanques i portes que fan el cercat i tancament d'aquesta construcció, les quals molt probablement siguin del moment de l'edificació original. | 08158-46 | Carrer del Carme, 3 | Al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents. A inicis del segle XX, Cayetano Diotallevi i la seva esposa, Manuela Dulon, encarreguen a l'arquitecte municipal del Papiol, Salvador Valeri i Pupurull, en terrenys de la seva propietat, llindants amb el cementiri municipal, una 'casa cochera', que és projectada l'any 1914. La família Diotallevi-Dulon, va portar el llum elèctric al municipi l'any 1916. Es va crear una societat, la qual va fer-ne la infraestructura i, desprès, va tenir cura de l'explotació del consum de l'electricitat. Finalment, l'empresa va fer fallida i van haver de vendre-la a una societat més gran. El cobrador dels rebuts de la llum, que anava casa per casa, era en Ramon Calopa. Després, la casa va passar a ser habitada per Robert Poch Sarrià i Carme Vila Jaume, estiuejants de Barcelona, els quals li donen el nom actual. La finca fou expropiada durant la Guerra Civil i utilitzada com a escola. La mestra titular va ser la Montserrat Miarnau Roca (Ahicart, 2019). | 41.4390800,2.0150200 | 417713 | 4587969 | 1914 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurul | De l'edifici primigeni destinat a habitatge, només resta la torre amb la cúpula de trencadís.Es conserven els plànols de l'edifici a l'arxiu Municipal de l'Ajuntament del Papiol.La construcció ha patit diverses transformacions que desvirtuen el seu aspecte original, així, les finestres ovals s'han convertit en quadrangulars (excepte una), i la resta de l'edifici ha estat clarament modificat.Pel que fa a l'edifició visible a l'interior,la qual probablement en origen s'hagués projectat com a cotxera, es conserva en la seva fesomia original, però en regular estat de conservació. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 87208 | Font dels Avellaners/Font de Ca n'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellanersfont-de-ca-nesteve | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XX | Es troba bruta i en clar estat d'abandonament | Paret llarga de pedra que segueix el marge. Té una aixeta de bronze amb polsador, la qual actualment no està connectada a la xarxa d'aigües. | 08158-47 | Camí sota ca n'Esteve, s/n | El pou que hi ha al costat de la font es va construir per tal de subministrar aigua al poble,arribant-se a un acord entre l'Ajuntament i del propietari de ca n'Esteve, Celestí Pinya, el qual va cedir, a més, els terrenys en els quals es van construir els safareigs públics (avui enterrats). A canvi, l'Ajuntament li havia de cedir vuit plomes d'aigua pel seu ús. Per tal que el subministrament arribés a tot el poble, es va construir un contrapou a la Plana i un altre contrapou i dipòsit a Les Escletxes (el punt més alt). D'aquesta manera, arribava l'aigua als veïns per decantació, fins al nivell de la rectoria. El dipòsit tenia capacitat per a 40.000 litres d'aigua. La caseta on hi havia la bomba d'aigua arribava a 40 m. de fondària i 2 m. d'amplada (Faura Arís, 1996: 304). | 41.4425500,2.0177300 | 417944 | 4588352 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87208-foto-08158-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87208-foto-08158-47-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | A pocs metres de la font i a sota d'uns grans plàtans hi ha les restes de l'antiga font.Al costat de la font es va obrir un pou i es va fer un dipòsit d'aigua, tot això, a la mateixa propietat de ca n'Esteve.Per tal que el subministrament arribés a tot el poble, es va construir un contrapou a la Plana i un altre contrapou i dipòsit a Les Escletxes (el punt més alt). D'aquesta manera, arribava l'aigua al poble per decantació fins a nivell de la rectoria.El dipòsit tenia capacitat per a 40.000 litres d'aigua. La caseta on hi havia la bomba d'aigua arribava a 40 m. De fondària i 2 m. D'amplada (Faura Arís, 1996: 304). | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 87209 | Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-2 | <p>Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.</p> | XVII | La masia esta en un bon estat de conservació | <p>Conjunt d'edificacions aïllades de les quals destaquen les següents: Un edifici de grans dimensions i aïllat. Aquest, presenta planta de disposició rectangular, i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab, a dues vessants. A la zona oest, hi ha un segon edifici amb coberta a una sola vessant (potser sigui la part més antiga del conjunt, crescuda verticalment amb posterioritat pel flanc nord, i la qual, avui representa la part més alçada de l'edificació). La composició es realitza de forma simètrica a partir dels buits de la façana. La porta d'accés està resolta en arc de mig punt, amb dovelles de pedra natural. Els buits balconers i la finestra de la planta baixa són ornamentats amb carreus de pedra de marès picada. S'obren grans balcons a l'alçada del primer pis, amb reixes de barrots decorats en general amb roleus, persianes de llibret i en un dels brancals està assenyalada la data d'una possible refacció o moment important en la construcció de la casa (1680). A l'edifici prinicipal, hi ha també un rellotge pintat sobre un lliscat marmori. Te l'orientació sud-est,si bé el gnòmon, de vareta simple, declina sud-oest. Les línies horàries són de 7 a 3, i les xifres romanes. El conjunt de la masia i les dependències annexes està tancat per una paret (barri) amb porta d'accés de ferro decorat. La casa dels masovers està adossada a la façana per l'esquerra. Per la part nord i oest de la construcció hi ha, a l'alçada del primer pis, una coberta plana aterrassada tancada per un catxapit d'obra de balustres intercalats, amb copes decoratives, força destacat.</p> | 08158-48 | Ctra. De Caldes, s/n | <p>La Guerra dels Trenta Anys va impulsar l'arribada d'alguns habitants procedents de l'altra banda dels Pirineus al Papiol. És el cas, per exemple, del Joan Faura, qui va venir com a mestre de cases, i sembla que va ser qui va construir aquesta casa en algun moment del segle XVII: en un carreu del brancal dret d'un balcó de la façana principal es pot veure la data de 1680, i en una biga dels cups es pot llegir l'any 1691 (Faura i Casanovas: 1999: 135). La masia era una de les més allunyades del nucli urbà, i disposava de cinc sínies per abastir d'aigua els seus camps de conreu.</p> | 41.4414400,1.9989800 | 416376 | 4588246 | 1680? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-17 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Joan Faura? | Per informació oral se sap de l'existència d'un interessant celler, així com de mobiliari propi dels segles XVIII i XIX, a les sales principals de la masia. No s'ha tingut accès a l'interior. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 87213 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-1 | XX | Monument que està format per una base de formigó, en forma de paral·lelepípede, dins la qual es troben, en plànol vertical, i de manera visible, a mitja alçada del formigó, quatre feixos de barres de ferro corrugat, els quals estructuralment consoliden la forma de la base per les cantonades. En una de les cares de superfície de la base, hi ha una llegenda grafitejada: 'EL PAPIOL A RAFAEL CASANOVA' | 08158-52 | Plaça de Rafael Casanova, s/n | Aquesta obra va ser realitzada per l'artista local Eduard Serra, impulsor del Museu del municipi. | 41.4367900,2.0101200 | 417301 | 4587720 | 1990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Eduard Serra | Es troba al costat d'un conjunt de pedres sense desvastar que formen els sustrat geològic del poble, així com a la placeta que hi ha al davant de Ca l'Estrada.Un petit enjardinament format per una adelfa i una bardissa de cirerers xinesos, complementen el conjunt i donen singularitat a la visualització de l'escultura. | 98|111 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87214 | Cal Roig/Cal Ceguet de Cal Roig/Can Barberà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roigcal-ceguet-de-cal-roigcan-barbera | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Bohigas, O. (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona: Lumen. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Edifici exempt, de planta rectangular, construït sobre un gran desnivell. Te la coberta a dues aigües i un cos lateral afegit a l'est, de una sola planta. Les façanes anterior i posterior són simètriques. A la principal, que dóna a l'Avinguda Generalitat, hi han dues portes, cadascuna limitada per dues finestres a banda i banda. Tant les finestres, com la capçalera, estan decorades amb unes arquacions cegues curvilínies que segueixen el ritme de la guirnalda, la qual decora la façana i es troba per sota d'una decoració en forma d'escut. La cornisa, esgrafiada, es perllonga com en degradació escalonada des del centre, als extrems. Corona la façana un objecte daurat de forma esfèrica amb base de peanya. L'edifici, actualment habitatge particular, està envoltat d'una tanca de maó i reixa de ferro. | 08158-53 | Avinguda de la Generalitat, 7 | Aquesta casa la va fer en Joanet de l'Hostal per a habitatge propi (Faura Arís, 1996: 145). Josep Roig Bernet era l'hereu de cal Roig. Va marxar del Papiol per anar a Madrid, on es va casar amb Maria Bastarrica Odriozola, d'Azcoitia (Guipúscoa). Allí van tenir un fill, en Joaquim. A principis de la década de 1930 va retornar amb la família al Papiol i van anar a viure a l'avinguda de la Generalitat. En Josep i el seu fill es van implicar en política. El 1934 en Josep fou nomenat regidor per l'autoritat militar. Era el representant del Partit Radical (lerrouxista). Un any després va dimitir per discrepàncies amb l'alcalde (Carles Jutglar Pagès). El 1939, durant la Causa general, fou acusat d'haver participat en la revolta del juliol del 1936 i fou ondemnat a 6 anys de presó major. Quan va retornar al Papiol la seva dona ja havia mort. En Joaquim, el seu fill, havia marxat a l'exili el 1939. Va participar en la resistència francesa i fou apressat i conduït l camp de concentració de Dashau, on fou alliberat el 1945. No va tornar al Papiol (Ahicart et al., 2019). | 41.4382100,2.0111300 | 417387 | 4587876 | 1900-22 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87214-foto-08158-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87214-foto-08158-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87214-foto-08158-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per l'extrem sud, i a tocar la tanca, hi ha un molí de vent per a l'extracció d'aigua del freàtic, que donava servei a la casa. Inicialment l'edifici es va construir entre mitgeres, però posteriorment, al quedar aïllat, s'hi van fer reformes en les quals es van obrir obertures a les façanes laterals. Oriol Bohigas (Bohigas, 1983) la menciona al costat de la casa Gomis de Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal), masia sempre amb molta relació amb El Papiol, obra d'Antoni Gallissà i Soquè. Es va fer un molí per tal d'abastir d'aigua la seva propietat. Al seu costat hi havia l'era de batre, lloc a on anys més tard es van fer els envelats de la festa major d'estiu.Aquesta casa presenta els trets diferencials de les arquitectures aixecades a l'avinguda de la Generalitat: responen a construccions de línies marcades que van des de l'eclecticisme vuitcentista fins el corrent noucentista de caràcter més racional que es desenvolupà a Catalunya en contraposició al decorativisme del modernisme que l'havia precedit.Així són típics els coronaments dels edificis en capcers de línia mixtilínia trencada.D'entre els habitatges que configuren aquest vial, destaquen aquest, al costat de l'edifici de Cal Blanc i Cal Joanet de l'Hostal.Aquí va estar ubicada l'escola durant els anys 1940-1949. | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87215 | Cal Joanet de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-de-lhostal | Bohigas, O. (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona: Lumen. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. Vila García, J.A. (2001). El Papiol: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Ajuntament del Papiol-Coral 'La Perdiu'. | XX | Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i coberta a dues aigües. Presenta, a més, un cos lateral afegit a l'est, d'una sola planta. Les obertures estan realitzades en arcs carpanells i emmarcades per un cos a manera de frontó calat per respiralls. Les peanyes dels balcons simulen sanefes. Corona i remata la façana un frontó ondulat amb motllures. L'edifici va ser construït entre mitjeres i al quedar aïllat, s'hi van fer reformes i es van obrir les finestres laterals. | 08158-54 | Avinguda de la Generalitat 15 | El carrer on es troba enclavat formava part de la carretera que el 1889 es va concloure i que pujava a dalt del poble, passant pel bosc del Blanc (Faura i Casanovas: 1999: 187). A la seva era es feia tradicionalment l'envelat d'ençà la dècada de 1940 (Vila García, 2001:74) | 41.4378000,2.0108900 | 417367 | 4587831 | 1929 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87215-foto-08158-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87215-foto-08158-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87215-foto-08158-54-3.jpg | Legal | Impressionisme|Popular|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquest edifici presenta els trets diferencials de les arquitectures presents a l'avinguda de la Generalitat: responent a construccions de línies marcades que van des de l'eclecticisme vuitcentista fins el corrent noucentista de caràcter més racional que es desenvolupà a Catalunya en contraposició al decorativisme del modernisme que l'havia precedit.Així són típics els coronaments dels edificis en capcers de línia mixtilínia trencada. D'entre els habitatges que configuren aquest vial, destaquen tambe les cases del número 7 del carrer. | 104|119|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87216 | Murs del jardí de cal Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-del-jardi-de-cal-brunet | XX | Edificació que constitueix la tanca d'un espai enjardinat, i que es desenvolupa seguint el perfil del terreny natural. Es tracta d'un mur de línies ondulades, fet de pedra irregular provinent de les pedreres del municipi. Està vorejat en alguns punts per una motllura de traça corba, de manera especial a la zona de la porta i en altres localitzacions, amb la intenció de subratllar el caràcter orgànic de la construcció. Domina la pedra escasament trabada que s'erigeix com a element dominant, marcant una mola ben visible, tot emergent a la zona del barranc que domina. Està remarcat el seu perímetre per cinc garites decoratives que donen certa singularitat i alhora, verticalitat a la construcció. | 08158-55 | Carrer Carme, 8 | 41.4391000,2.0139000 | 417620 | 4587972 | 1914-18? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurul? | Construcció pròpia de l'estil modernista, agermanada amb el tipus d'edificació de la casa de pedra (Can Bou) del mateix municipi i amb altres tanques de menor entitat que, a manera de barri, tanquen els solars d'algunes edificacions. | 98|105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87217 | Cal Parrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parrot | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Edifici quadrangular, amb teulada a dues vessants. Es desenvolupa en una sola planta i altell. La façana és recta, i acaba i està rematada per la part superior per un ampit que forma un mena de fris en l'acabament fet de maons vistos, disposats verticalment. En la seva composició presenta tres eixos de simetria: marca el central una porta coronada amb arc carpanell, i els altres dos, a banda i banda, es composen de sengles finestres amb ampit, i amb mòdul vertical: més curta la del flanc est darrera la seva última remodelació. Tres respiralls florals de ceràmica airegen l'altell. | 08158-56 | Avinguda de la Generalitat 74 | Els propietaris eren gent de Cal Milans: l'Antoni Parrot Bosc es va maridar amb l'Emília Rovira Armengol. Pere Parrot Rovira, el seu fill, es casa amb la Carme Font Julià i van ser els propietaris d'aquesta casa (Ahicart et al., 2019). | 41.4365700,2.0084200 | 417159 | 4587697 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87217-foto-08158-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87217-foto-08158-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87217-foto-08158-56-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquesta casa es troba al costat de Cal Blanch. | 105|106|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87218 | Barri de cal Ferro/El Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-cal-ferroel-barri | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Habitatge exempt, precedit d'un barri de maçoneria i pilars de maons rematats per sengles petites teulades a dues vessants, de rajola vidrada. Aquest barri dona pas a un camí empinat que mena cap a l'edificació. La porta exterior que tanca el barri és una reixa baixa de ferro amb decoració de roleus, flors de lis i motius vegetals, simples. L'edifici és un habitatge familiar que consta de planta baixa i pis. Tres portes s'obren a la planta baixa: la que ocupa el centre de la consstrucció està coberta amb un ràfec de teula àrab. Els buits del primer pis són balcons, amb voladís motllurat. Les baranes són de ferro sense cap decoració. Un ràfec de tortugada finalitza la façana per la part superior. | 08158-57 | Carrer de Montserrat 3-7 | La casa havia estat possesió de Francesc Amigó Alujas ja des de l'any 1722. Carles Amigó Mallol, un descendent seu, va morir el 1870 sense fer testament. Tenía dos fills, noi i noia. La noia, Josepa, havia marxat al barri de Sants de Barcelona, on s'havia casat amb Jaume Pagès Major, cabaler de cal Cuera. El noi, en Salvador, que vivia en la casa familiar, també s'havia casat alguns anys abans amb la Madrona Font Julià, filla d'un cabaler de cal Senyoret. Amb el repartiment de l'herència, la Josepa es va quedar la finca que va posar a lloguer. En Salvador va anar a viure de lloguer al carrer del Carme i cap als anys 1880 va comprar la finca del carrer de les Parres que, a partir d'aleshores, seria coneguda com a cal Ferro (Ahicart et al., 2019). El nomb amb molta probabilitat li vingui donat pel fet de l'existència d'aquesta protecció de l'exterior, en un espai ja netament urbà. | 41.4394800,2.0114500 | 417416 | 4588017 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una edificació antiga, que per ubicació i restes adjacents, es podria considerar ja documentada des d'època medieval. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87219 | Cal Barrios | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barrios | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Restaurat recentment | Edifici-torre de grans proporcions, aïllat i desenvolupat en diversos nivells, ja que es troba condicionat per la geologia del terreny en el qual està construit. Consta de planta baixa i dos pisos, i està aixecat en un gran pendent per la part nord, aterrassada al sud, tot ocupant un gran solar en el que hi ha una bona zona de jardí. Les façanes són planes, i de buits amb un predomini dels de traça recta, en les finestres i balcons de planta baixa i pis, amb recercat, en el cas dels més grans, i molts d'ells acabats en punt rodó, també recercat. Aquests buits d'arc es troben a la torrassa i a la façana posterior de l'edifici, sempre al'últim pis. Destaca el gran voladís del ràfec, que és suportat per grans ménsules. La façana posterior presenta, sobre la porta d'accés, un singular pòrtic cobert amb voladís que està sustentat per mènsules, així com per dues columnes de fust acanalat i capitells jònics. Le teulada és composta, Destaquen la torrassa de base quadrada i coberta piramidal a quatre vessants que sobresurt de tota l'estructura de la casa. | 08158-58 | Carrer del Doctor Fleming, 2-Mossen Rull, 50 | A principis del segle XX es va iniciar al Papiol una forta afluència de barcelonins que van descobrir-hi unes condicions ideals per passar l'estiu. Amb la vinguda d'aquests estiuejants, la vila es va convertir en un dels pobles pioners del turisme i l'estiueig, i durant els mesos calorosos doblava el nombre d'habitants (Faura i Casanovas: 1999: 197) | 41.4378600,2.0096800 | 417266 | 4587839 | 1900-25 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una composició volumètrica molt expressiva amb l'ús de la torre-mirador. És una edificació-torre que destaca al seu lloc d'mplaçament, molt a prop del castell, inserida dins d'un estil de segon modernisme de caire popular. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 87220 | Museu Municipal del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-del-papiol | Museu que acull peces de la vida qüotidiana del Papiol i donacions de particulars de diversa procedència. Tot el fons conservat està inventariat en un document informàtic en format excel. El número de registres es de 1.600, però no correspon al dels objectes, ja que hi ha col·leccions que només es consignen globalment. Està gestionat per membres de l'associació Museu del Papiol, una entitat local que té com a finalitat investigar, preservar, promoure i difondre el patrimoni material i immaterial del municipi. El recinte del Museu compta amb una exposició permanent, i organitza diverses exposicions temàtiques produïnt en moltes ocasions catàlegs de les mateixes. | 08158-59 | Carrer Doctor Trueta, 6 | El museu te el seu origen en l'Associació Museu del Papiol, impulsada per l'escultor Eduard Serra, és qui fa tasques de dinamització i conservació del Museu. Es va formar l'any 2012 amb un grup de voluntaris i voluntàries compromesos amb el patrimoni municipal i la recuperació de la memòria històrica del poble. El fons és el resultat de diferents donacions de particulars. Inclou sobretot objectes de valor històric i testimonial, amb una especial rellevància per aquells que corresponen a l'etapa de la postguerra, la vida qüotidina, la pagesia i els oficis menestrals. | 41.4360100,2.0071900 | 417055 | 4587636 | 2012 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El Museu, ubicat dins l'antic menjador de les antigues escoles públiques de la població, obre l'últim diumenge de cada mes, d'11.30 a 13.30 h. La seva col·lecció, que es de propietat privada i accés públic, aplega el material recollit pels membres de l'entitat amb el propòsit de recuperar el patrimoni local.També es poden fer visites concertades prèvia petició als seus encarregats.Els membres de l'associació s'encarreguen de la neteja i mateniment dels objectes. | 94|98|83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 87222 | Pou de glaç del Papiol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-papiol-de-baix | Ros Bofarull, T. (inèdit) Les Masies del Papiol. El Papiol. Treball de síntesi de batxillerat. | XVIII-XIX | En superfície no hi ha cap reste d'aquest element, molt probablement amagat per sota del paviment actual | Antic pou de glaç del Papiol de Baix. Es tracta d'una antiga estructura no apreciable en superfìcie, pero de la qual podrien quedar restes al subsòl, d'acord amb un plànol conservat al castell, molt probablement datat el segle XIX (Ros Bofarull, inèdit). | 08158-61 | C/ El Papiol de Baix | Es tracta del segón pou de glaç conegut al terme del Papiol: l'altre estava situat al costat de l'antiga masia de Can Tintoré, i va desaparèixer amb les obres de construcció dels vials i del cementiri. Aquest pou devia donar servei a la ciutat de Barcelona i pobles del voltant. Estava localitzat al costat de la Sala Gran i de l'antic Camí Ral de Barcelona. | 41.4286700,2.0045800 | 416828 | 4586823 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87222-foto-08158-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87222-foto-08158-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87222-foto-08158-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es coneix la seva existència a través d'un plànol del XIX conservat a l'Arxiu del Castell. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87223 | Cal Barea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barea | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Edifici unifamiliar que fa mitgera per la façana del darrera. És de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada. Consta de planta baixa, pis i golfes. Es cobreix amb una teulada composta, a dues vessants, amb imbricació davantera, de teula corba, i te el carener perpendicular a la façana que dona a un jardí interior, però que fa de façana principal, visible des del carrer. Totes les façanes estan revestides d'un color rosat. Els buits son gairebé verticals (les persianes són modernes). L'entrada al barri és pel lateral i te una tanca amb reixa també moderna. | 08158-62 | Carrer Baix Castell, 2 | 41.4338500,2.0149800 | 417703 | 4587389 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87223-foto-08158-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87223-foto-08158-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87223-foto-08158-62-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una de les diverses edificaciones corresponents al tipus 'ciutat jardí' , evolució del model de Hosard, que es van construir en el municipi cap a la meitat del segle XX. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 87224 | El Peu de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peu-de-la-costa | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/4352 | XVIII-XIX | Algunes cases presenten elements remodelats al segle XX | Conjunt d'habitatges alineats al carrer. Tot i que els habitatges que el composen estan força remodelats, especialment pel que fa a les dimensions dels buits de les façanes, encara el vial, conserva el seu traçat i ambient de carrer antic. Destaquen per mantenir en major o menor part l'estructura original del moment de construcció les cases que corresponen als número 5, Cal Figueras Gros (queda sense remodelació la portada d'accès, amb arc escarser), o Cal Pallejà, el número 13, en la qual encara és visible la tortugada del ràfec. | 08158-63 | Carrer del Peu de la Costa | Destaquen com hem dit les cases número 5, Cal Figueras Gros, o Cal Pallejà, el número 13, ja documentada al segle XVIII (1793), essent propietat d'en Pau Urpi Gener, casat amb la Maria Blanc Amigó. Un descendent, el Miquel Urpi Costa (el 1909), fou detingut l'agost de 1939 acusat d'haver comés nombrosos delictes durant la Guerra. Després d'un judici sumaríssim, fou posat en llibertat (Ahicart et al., 2019). Cal Figueras Gros ja està documentada el 1827, propietat de Francesc Figueras Amigó, casat amb l'Eulàlia Abella Campmany. Al número 8 del carrer, hi ha Cal Julià, ja construïda el 1930, hi vivia Ramon Julià Calabús, un ferroviari procedent de Pera, al Baix Empordà, que va venir al Papiol abans de la Guerra Civil i s'hi va quedar. Aquesta zona era coneguda popularment com 'els gripaus' perquè els mé vells expliquen que una nit el metge va baixar a atendre un malalt i va aixafar pel camí un gripau (Faura Arís, 1996: 142). Es conserva un dibuix a color realitzat el 9 de març de 1926 pel Joaquim Renart. | 41.4378300,2.0096600 | 417264 | 4587835 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87224-foto-08158-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87224-foto-08158-63-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Carrer que segueix un antic camí en pendent, que connectava al poble amb la vall i el nucli del Papiol de Baix, a tocar el torrent de les Argiles, tot passant, ja a la part alta, pels carrers de Jacint Verdaguer i Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87225 | Cal Peró/Cal Peró de la Figuera/Cal Peronet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perocal-pero-de-la-figueracal-peronet | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XIX | Habitatge entre mitgeres de planta quadrangular que consta de dos cossos amb dos nivells d'alçada: el de la banda sud presenta un pis més que el que ocupa el flanc més al nord. La façana est dona al carrer Llibertat, i l'edificació està casi gairebé a tocar la casa de pedra de Can Bou. La coberta és a una vessant, i el ràfec està resolt fent tortugada. La façana respon a una tipología constructiva de caire popular, i és de grans dimensions, acabada en maçoneria irregular, protegida amb morter de calç viu. Per si mateixa sembla constituir un mur que segueix una de les corves de nivell sobre les que es van situant els diversos carrers, els quals històricament s'han anat formant a la vessant est del cim, en el qual va crèixer el nucli antic, als peus del castell. A l'igual que l'edificació del castell, aquestes construccions dominen, en avançada, la vall del riu Llobregat. Els buits de façana en general estan emmarcats per recercats de maons, i alguns han patit una modificació, doncs s'han engrandit els seus mòduls originals que procuraven la tradicional eficiència energètica a la construcció. En general són de llinda recta, llevat de les portes d'accès, originals, que presenten sengles arcs escarsers. També d'arc escarser i recercat sencerament de maons, és una de les finestres de la banda nord est que a més, està protegida per una reixa simple de ferrro forjat. La fusteria de les portes és tradicional. | 08158-64 | Carrer Llibertat, 19 | Gaspar Pagès Casanovas, cabaler de cal Pagès (1685-1756), va casar-se durant la Guerra de Successió amb la Maria Ravella Campmany, donzella de cal Ravella i van iniciar la saga de cal Peró. A finals d'aquell segle, en Francesc Bou Mitjans, cabaler de cal Piler, va entrar de pubill a la casa en casar-se amb Teresa Pagès Gener el 1790. La família va viure en aquesta finca fins a finals de la dècada del 1910. Després de la mort del patriarca Gaspar Bou Torras, la família va anar a viure primer a la Baixada de la Lluna i després al carrer Migdia. Cal Peró havia estat comprada anys abans per un cabaler de la família, en Miquel Bou Oliveras, fuster i paleta establert a Barcelona (Ahicart et al., 2019) | 41.4382600,2.0105200 | 417336 | 4587882 | 1712 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un dels exemples d'arquitectura popular del Papiol que ha patit poques transformacions formals i resulta una mostra excel·lent d'arquitetura tradicional al municipi. També, per volumetria, conjuntament amb cal Bou, caracteritza aquest espai del nucli urbà en el qual està aixecat, essent una de les perspectives més atratives del Papiol, paisatgísticament parlant, amb el castell al fons. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87226 | Cal Peret de ca la Marcelina/Cal Valencià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-de-ca-la-marcelinacal-valencia | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX | Habitatge ubicat entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. A la part baixa, a sobre del sócol, hi ha uns motius decoratius a un costat i altre de la finestra enreixada: és un mosaic d'aproximadament un metre d'alçada, fet de trencadís en colors blau i en menor mida groc i verd. Destaquem les obertures com a element distintiu de l'immoble. A la planta baixa, al costat de l'entrada, hi ha una obertura, en origen un arc escarser, avui allindat amb formigó, que té una reixa de ferro forjat amb motius ondulants i que ha estat pintada de verd. A sobre seu, al primer pis,es troben dues finestres ampitadores, allindades amb ampit de pedra, i una petita reixa fins a mitja alçada. Sobre les llindes hi ha dos buits simètrics que dibuixen un arc el·líptic que corona un triangle graonat i que donen molta animació a l'obertura. | 08158-65 | Carrer de la Llibertat, 4 | Pere Mayol Pagès va viure en aquesta casa acb la Magdalena Alòs Solana. L'any 1926 es coneixia com a Cal Peret de ca la Marcelina. Cap a l'any 1950, hi vivien Miquel Company Garcia i la Josepa Fuster Llorens. Ell era picapedrer de la Núcia, a la Marina Baixa (Ahicart et al., 2019). | 41.4376000,2.0100800 | 417299 | 4587810 | 1889 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Els buits de la façana a l'alçada del primer pis són un motiu típic de les cases de pagès del segle XIX, força comú en l'indret: una obertura amb d'altre al damunt, de reduïdes dimensions que constituien la ventilació dels galliners. | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87227 | Cal Tita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tita | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVII | Molt reformat i amb remuntes actuals | Casa entre mitgeres, de planta rectangular i teulada a una vessant. De tot l'edifici, el més interessant és la façana a ponent, que dona al carreró estret en que es converteix el carrer de Montserrat en el lateral nordest de l'església de Santa Eulàlia, ja que la façana que dona a l'espai obert com una mena de plaça que s'obre al davant de la porta principal de l'església, s'ha transformat absolutament en època molt recent, de manera que ha perdut la seva fesomia original. A la façana lateral antedita, que en origen devia ser la principal, presenta un arc de punt rodó delimitat per carreus treballats amb buixarda fina, mentre que la resta dels buits han estat transformats. | 08158-66 | Carrer de Montserrat, 25 | Aquesta casa ja és coneguda l'any 1686. Els seus primers propietàris van ser el Macià Pugès Romagosa i la Paula Barba. El motiu del nom sembla be del fet de que una de les mestresses que hi vivia, quan donava de menjar a les gallines anava dient:..'tites, tites...'. Amb motiu de la guerrra del Francès, va haver una epidèmia de tifus en la qual van morir molts membres d'aquesta casa. | 41.4391600,2.0106500 | 417348 | 4587982 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87227-foto-08158-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87227-foto-08158-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87227-foto-08158-66-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Dins del catàleg arquitectònic només està inclós l'arc de pedra de la portalada d'accès. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87228 | Cal Pere Pau/Cal Secretari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-paucal-secretari | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i dos pisos. La façana és arrebossada i pintada de groc. El més destacable de la construcció són les seves obertures: A la planta baixa hi ha una finestra de grans dimensions amb reixa de ferro i al costat, la porta, totes dues obertures d'arc lobulat amb la línia d'imposta lleugerament deprimida. A la primera planta hi ha una única obertura. Es tracta d'un balcó de ferro forjat d'arc deprimit. El marc està realçat per una motllura que dibuixa un arc de mig punt emmarcat per un de conopial. A l'últim pis destaca una galeria d'arcs de mig punt. L'edifici es remata per petits elements sobresortints que sobrevolen un fris amb motius decoratius vegetals esgrafiats als laterals, i una mena d'escut heràldic que conté la data de construcció, i que està coronat per sobre amb una simplificada flor de lis. | 08158-67 | Carrer Pi i Margall, 6 | Cal Pere Pau ja està documentada al 1767 (Pere Pau Mallol Badia, qui es va casar amb la Margarida Arís Gordí) (Ahicart et al., 2019). Per la data de construcció i el propietari del moment (1913), es pot deduir que la seva fesomia actual se la van atorgar els seus propietaris d'aquell moment, és a dir, el Pere Mallol Bou i la Montserrat Amigó Puig. | 41.4354900,2.0068500 | 417026 | 4587578 | 1913 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 105|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87230 | Rellotge de Sol de l'Hostal/Cal Patxuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostalcal-patxuca | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans | XIX | Ha estat restaurat l'any 1981 | A la façana lateral de l'edifici, sense que es vegi des de l'exterior, hi ha un rellotge vertical de sol, esgrafiat i pintat en blanc. Te forma de rectangle vertical i està emmarcat. Per dins hi ha les línees que marquen les hores. El gnòmon és de grans dimensions i per sota, en una cartela, presenta la següent llegenda: JC1880 PS1981 | 08158-69 | Papiol de Baix,17 | Se sap que a la segona meitat del segle XIX, hi vivien a la casa el Vicenç Casanovas Roig o el Francesc Casanovas Roig (Ahicart et al., 2019). | 41.4280300,2.0048900 | 416853 | 4586752 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut accedir a l'element | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 87231 | Ca l'Estrada/Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestradacal-biel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XVIII-XX | A la dècada de 1950 es feren tota una sèrie de reformes, moment en que es fa el rellotge de sol de la façana sud, que dona a l'Avinguda de la Generalitat | Habitatge de grans dimensions situat en una cantonada, entre la plaça de Rafael Casanova i l'Avinguda de la Generalitat. La composició estructural de les façanes és ben ordenada, amb elements propis de la construcció tradicional, que combinen perfectament amb altres de propis del modernisme popular. S'adossa al número 2 de la mateixa plaça de Rafael Casanova, formant un conjunt imponent. Està estructurat en planta baixa i quatre pisos superiors i presenta una planta força complexa. A les façanes hi ha un gran nombre d'obertures, allindades, ben distribuïdes geomètricament i amb elements propis de la construcción tradicional, que combinen perfectamente amb altres del modernisme popular. La façana que dona a l'avinguda de la Generalitat, resulta imponent: s'alça en planta baixa, planta pis i segon pis. En aquesta, destaca una galeria d'arcs de mig punt al quart pis, així com l'esgrafiat d'un rellotge de sol. La façana nord, que dona a un pati interior, presenta una mena de tribuna, en galería, adintellada, per la part posterior. Aquesta, está suportada per arcs de mig punt. Hi ha un joc de blanc i vermell entre les façanes i els recercats, que li dona singularitat a l'edifici. A nivell expressiu, destaquen dins de la composición estructural les torres-mirador, les teulades de quatre vessants de teula àrab i els grans ràfecs, així com l'ús de l'esgrafiat a les decoracions d'estuc de les façanes, que es combina amb dos colors (blanc i vermell). Destaca el rellotge de sol, ubicat a la façana est. És vertical, declinant. Està pintat en tons rosats. Es tracta d'un rectangle esgrafiat que presenta les XII hores. La busca surt d'un sol somrient, a l'estrem superior, esgrafiant dins d'un camp que es presenta a manera d'escut. Porta la correcció per longitud. Al costat de cada línia horària apareix una línia més curta: les primeres indiquen l'hora del meridià 0º i les segones, l'hora solar del Papiol. Per sobre i per sota, sengles cartel·les en forma de bandes recullen les següents llegendes: 1, EN LA SUPERIOR: 'pentagrama amb clau de sol i tres notes musicals: Si-fa-sol. SOC UN REI'. 2, EN LA INFERIOR: 'SI ESTA NUVOL-1956-SOC UN NINGÚ'. Conserva el gnomon, que es troba recolçat per un suport metàl·lic, en un molt bon estat. | 08158-70 | Plaça Rafael Casanova, 1 /Avinguda de la Generalitat, 54 | Tot i que es tracta d'un edifici antic, va ser reconstruit a la primera meitat del segle XX. Va patir algunes reformes durant la década de 1950 (entre d'altres s'afegeix el rellotge de sol). | 41.4367500,2.0101700 | 417305 | 4587715 | 1781 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Les seves grans dimensions ofereixen gran presència en la composició paisatgística a l'entrada de la població. Presenta elements propis de la construcció tradicional i d'altres propis del modernisme popular, com ara la composició volumétrica expressiva, les teulades a quatre vessants amb inflexions i grans ràfecs i l'ús dels esgrafiats.Destaca el rellotge de sol | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 87232 | Cal Rocabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rocabert | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Edifici exempte, de planta rectangular, i que es desenvolupa en alçada, en planta baixa i un pis. La façana principal està dividida amb una estructura típica: a la planta baixa una porta centralitzada entre dues finestres, totes tres obertures, rematades a la part superior per elements decoratius en maó, que en ressalten la forma. Al primer pis s'obre un balcó flanquejat per dues finestres (que repeteix així l'estructura inferior de la façana). Aquestes finestres estan rematades amb rajoles que presenten una decoració floral, i que al seu torn, estan rematades per garlandes que flanquegen una tercera garlanda ubicada a la part central i més alta de la façana, rematada a banda i banda per la balustrada en maó. La balustrada procura una estructura terrassada al sostre | 08158-71 | Rambla de Catalunya, 11 | Havia estat propietat d'en Miquel Rocabert Sagristà i Mercè Daltell Florentí, tots dos fusters de Barcelona (cap a l'any 1924) (Ahicart et al., 2019). | 41.4365000,2.0061400 | 416968 | 4587691 | 1924 c. | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87232-foto-08158-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87232-foto-08158-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87232-foto-08158-71-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 87233 | Cal Mansió - Club Inferno - Club El Paraíso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mansio-club-inferno-club-el-paraiso | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XIX | La casa que es situa a ponent, ha incorporat posteriorment a la seva construcció original, un aplacat de façana de pedra vista. | Conjunt de dues cases aïllades. La de majors dimensions i més antiga s'alça per la banda de llevant. Les plantes són quadrangulars, i totes dues presenten coberta a dues vessants amb peces de teula àrab. La de llevant conserva els elements originals, i està completament arrebossada i pintada en blanc amb els elements de fusteria i grans dentellons decoratius, a manera de bigues sobresortides, que estan subratllats en color vermell. El coronament es fa mitjançant un timpà simple amb capcer motllurat d'ona trencada. Els elements de fusteria són originals i les finestres i la porta en la planta baixa presenten guardapols recte en relleu (una d'elles està cegada). El sòcol és de morter bastardat. Els buits de façana en totes dues estan recercats en relleu, a manera de guardapols, formant arcs mixtilinis simples. Ambdues es desenvolupen en alça en planta baixa i pis. La de llevant, presenta en la planta pis una balcona protegida amb reixa de baranes decorades amb reganyol, amb roleus simples a dalt, i fris a la part de baix en la que s'intercalen roleus dobles en disposició vertical amb figures oblongues simples. | 08158-72 | Carretera de Caldes | L'any 1856 es va obrir el tram entre Molins de Rei-Coromines, l'estació provisional de Martorell, fins que la línia va creuar el Llobregat, amb un recorregut de 10 km, i es va obrir la definitiva el 1859. Comença així la història del ferrocarril al Papiol. El tram va ser construit pels veïns del poble en prestació personal (Faura Arís, 1996: 159). Dos fets històrics són importants en aquesta zona: el ferrocarril i l'existència de l'antiga carretera de Caldes. Ambdós suposen una revifalla d'aquest indret, amb la qual cosa es van anar construir habitatges, com aquest ubicat a peu de carretera i a prop de l'estació. | 41.4369800,2.0015600 | 416586 | 4587749 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Des de la construcció de la carretra B-23, aquesta zona ha patit un cert deteriorament. | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87234 | Can Rabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabella-0 | García, D. et al. (1988) Apunts per a la realització de la Carta Arquelògica de Molins de Rei / L'espai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat / Molins de Rei. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | VII aC-IdC | Espai molt degradat | Jaciment d'èpòca ibèrica en superfície. Actualment és una explotació agropequària, situada en una plana de suaus ondulacions a la vessant d'un petit turó, prop de la riera de Vallvidrera. L'any 1982 es va detectar aquest possible lloc d'habitació, en un ambient de pissarres paleozoïques i argiles pliocèniques. Ve determinat per l'existència de material ibèric en superfície. | 08158-73 | Camps de can Rabella | El jaciment es va determinar pels treballs d'en Josep Maria Solias, qui en les seves prospeccions l'any 1982, va recollir material ceràmic d'època ibèrica típica , àmfora de boca plana i ceràmica de cocció reduïda. Durant la revisió de la carta arquelògica l'any 1998, es va constatar la presència de material ceràmic d'època ibèrica en superfície. Encara avui és visible en superfície, i en una senzilla exploració visual, ceràmica ibèrica molt rodada. | 41.4286700,2.0169600 | 417862 | 4586812 | -650/-50 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87234-foto-08158-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87234-foto-08158-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87234-foto-08158-73-3.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per accedir al jaciment cal situar-se al polígon industrial La Riera del Molí de Molins de Rei. Des d'aquí cal agafar el carrer de can Rabella i anar cap a la carretera en direcció Parets-Molins. Cal seguir la riera de can Vidriera uns 700m, fins a al masia de can Rabella. Un cop aquí, s'ha de seguir la ruta marcada que tira cap al nord uns 400m, fins arribar a una caseta situada a mà esquerra del camí, davant d'un petit turó. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 87235 | Can Tintorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tintorer | Bergadà i Múria, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 Julià, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 Julià, M.; Puig, F.; Solias, J.M. / introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 Pascual,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 Solias, J.M. / El poblamentdel curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. Julià, M. et. Al. (inèdit, 1989) La villa romana de can Tintorer (El Papiol). Pre-actes de les I Jornades d'Arqueològia del Baix Llobregat. Castelldefels. Julià, M. et al. (1980) Introducció a l'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat. XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. El Prat de Llobregat. Pascual, R. (1977) Las ánforas de la Laietània. Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | IIIaCIIIdC | Afectat pel cementiri | Lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la romana en una zona afectada pel pas de l'autopista B-30, i per l'accés al Cementiri Comarcal de les Roques Blanques, construït per la Corporació Metropolitana de Barcelona. Les restes arquitectòniques, de les que avui no en resta pràcticament res, consisteixen en una gran habitació de 15x6m, amb murs d'opus caementicium i recobriment de morter de calç, amb paviment d'opus signinum i una gran escalinata en un dels seus costats més petits. Podria tractar-se d'una gran piscina, ja que la funció d'aquest estructura permetia la contenció d'aigua en el seu interior. A l'extrem superior d'aquesta escalinata s'hi unia una altra habitació, de dimensions més petites, i a uns 100 metres d'aquesta apareix un altre dipòsit, aquest aïllat, que està pavimentat amb tègules col·locades en sentit invers. A les immediacions d'aquest nucli hi apareix una claveguera feta amb parets de pedra i enllosat de tègules. | 08158-74 | Camí al cementiri de Roques Blanques | Ell lloc, correspon probablement a una vil·la, la datació de la qual s'estèn des d'època Romà Republicana (segle II aC), fins al segle III dC. | 41.4569000,2.0062200 | 417001 | 4589956 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87235-foto-08158-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87235-foto-08158-74-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Cal destacar la troballa d'un cap de terracota, força malmès, que probablement deu ser d'època romana, així com diversos objectes mobles, com ara agulles de cap i una gemma que, conservada al Museu de Rubí, va ser objecte de robatori.L'any 1975, quan es va construir l'autopista B-30, es va destruir bona part de l'àrea arqueològica, i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament.L'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d'excavació a Josep Mª Solias i Marta Vilalta. L'any 1985 es va dur a terme una excavació d'urgència dirigida per Marta Vilalta i Carme Miró, en la qual es va descobrir un forn d'àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4. A la campanya de l'any 1986 , sota la direcció de Josep Mª Solias i Marta Vilalta, es va demostrar que la zona afectada resultava ser fora de la zona arqueològica, o així almenys ho semblava. De fet, actualment encara resta una bona part del jaciment per excavar, concretament en un àrea situada al cantó nord de l'autopista, que abans era una vinya i avui es troba abandonada.Durant la campanya de l'any 2001 es va poder delimitar l'extensió del dipòsit de líquids i tot seguit es va procedir al seu cobriment, per eixamplament de l'autopista A-7.A l'abril del 2005 es va dur a terme una prospecció arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de l'enllaç entre l'autovia del Baix Llobregat i l'autopista AP-7 tram Castellbisbal. Aquest traçat al seu pas pel terme municipal del Papiol afecta al jaciment romà de can Tintorer. En el reconeixement de la zona, concretament al talús de terra situat entre l'autopista i la carretera d'accés al cementiri, s'ha localitzat en superfície restes de ceràmica romana, de tègula, i d'un possible mur, en el que s'observen diferents blocs de pedra alineats. Els treballs de control arqueològic encara es duen a terme en qualsevol possible afectació de les restes.Part dels objetes trobats es conserven als dipòsits de materials arqueològics de la Generalitat de Catalunya i als museus de Molins de Rei i Rubí. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87237 | Les Argiles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-argiles | Cercador del patrimoni arqueològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ García, D. et al. (1988) Apunts per a la realització de la Carta Arquelògica de Molins de Rei / Lèspai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat / Molins de Rei. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | VIIaC-IaC | Jaciment arqueològic corresponent a un lloc probablement d'habitació i conreus, considerat majoritàriament d'èpòca ibèrica, amb troballes ceràmiques en superfície. Està situat a la zona coneguda com Les Argiles entre els termes municipals de Molins de Rei i el Papiol, en terrenys en part conreats i en part erms s'han recollit en prospeccions superficials trossos de ceràmica ibèrica. Aquests són bàsicament, ceràmica comuna a torn oxidada i reduïda, ceràmica feta a mà i àmfora. Segons l'arqueòleg territorial Magí Miret a la vessant oest del pujol hi ha escampats alguns fragments ceràmics de tipologia ibèrica, força escadussers i sense forma. De moment, no es pot concretar més la cronologia ni les característiques del jaciment, però cal apuntar que la vessant del turó, en aquest punt, està força erosionada. Al sud s'aixeca la part més alta del turó, coberta de bosc, on no s'observen materials arqueològics ni restes constructives. A l'extrem sud hi ha uns murs de pedra que semblen correspondre a una funcionalitat agrícola (terrasses de conreu). | 08158-76 | Paratge de les Argiles | És un lloc poblat que s'ha situat cronològicament entre l' Edat del Ferro i l l'Època ibèrica ( -650 / -50 ) | 41.4295000,2.0137600 | 417596 | 4586907 | -650/-50 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per accedir al jaciment cal situar-se al polígon industrial de la Riera del Molí de Molins de Rei i agafar el carrer de les Aiguaderes, en direcció nord. Un cop s'acaba l'asfaltat del carrer i seguint el camí, a 350 m, hi ha un petit pujol a mà dreta. Al final d'aquest cim, tocant a l'explotació d'àrids, és on se situa el jaciment. Es tracta d'un jaciment que es troba a cavall entre els termes municipals del Papiol i Molins de Rei. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 87241 | Jaciment paleontològic de can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cerda | Casanovas, I et al. (2011) 'Informe sobre la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, campanya 2011'. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Crusafont, M. Et al. (1955) Mem. y Com. Ins. Geol. y Min. Dip. Barcelona Golpe, J. M. (1971) Suiformes del Terciario español y sus yacimientos. Acta Geológica Hispánica, t. VII (1972), n.º 1, págs. 18-21. CSIC - Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (ICTJA). Memòria (2011) Memòria de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, núm. 10798: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. PINTER 7013. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni palontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Dobre Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Pràcticament exhaurit | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè Inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers (micro i macro). Crusafont et al. citen en l'any 1955 quatre jaciments paleontològics del Miocè Inferior en el terme del Papiol: Can Cerdà, Can Canals, Can Mas (IPAC 12898) i El Papiol (Vila), aquest darrer equivalent al de Les Escletxes (IPAC 13128). En aquesta fitxa s'agrupen els antics jaciments paleontològics de Can Cerdà i Can Canals, que es troben en l'interior de l'actual explotació d'argiles Sílvia (Suministros de Arcillas, SA - SASA), i per sota del Dipòsit Controlat de Runes del Papiol amb què es rebleix una part exhaurida d'aquesta explotació, per la qual cosa es considera l'estat d'aquest jaciment destruït. L'entrada a la pedrera Sílvia, pel seu costat nordoest, es troba junt al mas de Can Canals, mentre que el de Can Cerdà, que estava dins i a prop del seu costat nordest, està destruït i desaparegut amb motiu de l'explotació d'argiles. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta en un talús a l'entrada de l'argilera Sílvia donant com a resultat una resta fòssil òssia consistent en una epífisi distal de tíbia d'un mamífer indeterminat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Listriodon lockharti, Cainotherium miocenicum. Liptoterns: Lanthanotherium piveteaui. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Perissodàctils: Aceratherium sp. | 08158-80 | Paratge de can Cerdà, Can Maimò | 41.4426000,2.0017200 | 416607 | 4588373 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87241-foto-08158-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87241-foto-08158-80-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba a continuació del terral Silvia, encara que el can Cerdà caldria considerar-lo exhaurit. | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 87244 | Jaciment paleontològic del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-papiol | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Mapa Geològic 1:50.000, fulla 420, dipòsits HAp12. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Parcialment destruït | Jaciment constituït per pissarres purpúries del període Paleozoic (Carbonífer: Viseà), en el que son visibles totes les unitats del Carbonífer. Correspon a dipòsits marins amb restes de artròpodes (trilobits) i equinoderms, d'un gran interès a causa de la seva raresa en el territori català. A la base del jaciment hi ha calcosquistos del Devonià mitjà, mentre que la seqüència del Carbonífer està constituïda per 15 m de lidites i pissarres silícies molt replegades, 7 m de calcàries dolomítiques grises i calco-esquists, 12 m de pissarres purpúries i 10-15 m de pissarres amb sorra gris i grauwackas. Associació fossilífera: Bivalves: Posidonia membranacea, Posidonia beecheri. Crinoïdeus: Encrinus sp. Braquiòpodes: Productus longispinus. Trilobits: Phillipsia derviensis, Drevermania (Drevermania) pruvosti. | 08158-83 | Nucli antic del Papiol | 41.4272000,2.0079700 | 417109 | 4586657 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87244-foto-08158-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87244-foto-08158-83-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquest jaciment és el resultat de la fusió de diversos jaciments inventariats per la Generalitat de Catalunya (12.862, 12.866 i 13.817 de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya). Està considerat com el jaciment 'clàssic' del Pliocè marí del Llobregat.Correspon als periodes geològics: Plistoè d'origen marí: Zanclià i Plasencià. | 121 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 87245 | Jaciment paleontològic del polígon industrial sud - Les Torrenteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-poligon-industrial-sud-les-torrenteres | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Informació oral Eugeni Navas. Riu i Coll, X.(1998). Memòria paleontològica. El Papiol. Polígon sud, Mem.núm. 3123. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | A conseqüència de l'activitat antròpica, el jaciment es troba en continua degradació | Durant la intervenció paleontològica de l'any 1998 s'ha arribat a la conclusió que algunes espècies, encara existents a la Mediterrània indiquen unes temperatures relativament fredes (com per exemple bivalbs amúsids). Les fàcies de badia oberta contenen una variada fauna de mol·lusc: 25 tipus de gasteròpodes i 11 de bivalbs. Aquesta fauna, malgrat que en part ha sigut transportada, conté una fracció in situ. Això ho reflexen els delicats fragments ossis de peixos teleostis que indicaria poc transport i probablement una bona connexió amb el mar obert. Les fàcies restringides, tant la del cicle transgressiu com la del regressiu estan representades per sengles dipòsits aflorants a banda i banda de la zona estudiada (polígon sud). Les seves característiques d'unes condicions de poca connexió amb el mar obert.,Jaciment corresponent al Miocè, en el qual es va trobar l'holotip 'Brissopsis papiolensis'. Es troba a tocar el polígon sud del Papiol. | 08158-84 | Al costat del polígon industrial sud | 41.4283600,2.0125700 | 417495 | 4586781 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87245-foto-08158-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87245-foto-08158-84-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 87247 | Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig-1 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Ha estat recentment restaurada, perdent elements originals d'acabat de façana. | Edifici de planta rectangular, entre mitgeres, que segueix el desnivell del terreny i que presenta la façana plana, sense cap decoració. La teulada és a dues vessants, i el carener paral·lel al carrer. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos. Tots els buits de la façana estan remarcats amb marcs. A la planta baixa hi ha, a la porta d'accès, un arc escarser molt rebaixat. A la seva dreta, s'obre una finestra de traça vertical protegida per una reixa de forja. A la planta primera, hi ha una balcona amb dues obertures verticals, protegida d'una barana amb barrots del tipus pit de colom, decorada amb reganyols, flors de gavarrera i rolleus molt simples. A la segona planta, les obertures, també verticals i emmarcades, presentan un ampit estret tancat per reixes similars a les de la balcona de la planta principal, però amb una decoració més simple. Es desenvolupa en planta baixa i dos pisos. La finestra de la planta baixa presenta reixa modernista força interessant, així com la balconada de la primera planta, de grans dimensions. Al pis segon s'obren dos balcons estrets, també amb reixes de la mateixa factura i decoració que a la resta de l'edifici. Les llindes de tots els buits de la façana són plans. | 08158-86 | Carrer Barcelona, 7 | Cal Roig ja existia l'any 1708, en que Geroni Pagè Casanovas i Maria Carbonell Barfull eran propietaris. Geroni era un cabaler de cal Pagès, i es va casar el 1708 amb Maria Carbonell Barfull, nascuda a Cornellà de Llobregat i filla de l'hostaler del Papiol. Els Pagès Carbonell només van casar a la seva filla Teresa, la pubilla, amb Francesc Roig Ferrer, de Corbera de Llobregat. Amb el temps, els Roig van anar ampliant el patrimoni urbà i, a finals del segle XIX, tenien a més de la casa on residien, quatre cases més. El darrer Roig de la casa fou en Joan Roig Bernet (1883), qui va casar-se ja gran amb la Carme Barba Vilà, vidua de Josep Pagès Bohigas, de cal Marc. Els germans Pagès Barba van heretar la casa del marit de la seva mare (Ahicart et al., 2019). | 41.4374000,2.0099500 | 417288 | 4587787 | 1910-20 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87247-foto-08158-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87247-foto-08158-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87247-foto-08158-86-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Presenta, a les reixes, elements decoratius del segon modernisme: flors de gavarrera, barrots en reganyol, perfil de pit de colom als balcons, circells penjants dins de cercles (a la finetra de la planta baixa). | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 87248 | Ca la Senyora Manuela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-manuela | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XIX | Habitatge entre mitgeres d'una sola planta força senzill, essent els elements decoratius sobreposats els únics elements destacables en la seva fesomia arquitectònica. La façana està arrebossada imitant el carreuat de la pedra, i pintada en color rosa. Les obertures són allindades amb els marcs ressaltats amb motllures geometritzants, exceptuant les de la façana lateral exempta, que presenta dues finestres geminades d'arc de mig punt dominades per la seva verticalitat. La porta està emmarcada per un guardapols, amb una decoració força singular, i està suportat per unes mènsules, avui malmeses. Són uns elements punxeguts d'inspiració vegetal de poca alçada. Els brancals són falses pilastres acanalades molt poc sobresortints. A sobre dels buits, hi ha una franja, a la manera de frontó, amb respiralls decoratius, i rematant l'edifici, un element decoratiu amb flor i fullatge. Remata l'edifici un element sobresortint a la zona central amb motius naturals. | 08158-87 | Carrer del Carme, 7 | El nom li ve d'una de les seves propietàries, la Senyora Manuela Dulon, qui va venir a estiuejar al Papiol a aquesta casa després de la mort del seu marit l'any 1923. En aquell temps el desnivell entre la zona inferior i la superior de la plaça de l'Església es salvava amb un pendent. Un dia la senyora Manuela hi va ensopegar i va decidir pagar unes escales per fer l'ascensió més fàcil. Aquestes escales es van inaugurar l'agost de 1926, durant la Festa Major del poble (Ahicart et al., 2019). En aquesta casa va viure Mn. Magí durant la dècada de 1940, fins que es va dur a terme la reconstrucció de l'església parroquial (Faura Arís, 1996: 240). També la casa va ser coneguda com a Cal Gau (1950 c.), doncs el senyor Sadurní Gau Pons, mestre nacional hi vivia en aquest lloc. Posteriorment es va traslladar al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019). | 41.4392900,2.0132500 | 417566 | 4587994 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es tracta d'una de les façanes més atractives del Papiol, composada a partir d'elements de la tradició arquitectònica, i que ha arribat íntegrament fins als nostres dies. És la perfecta mostra al municipi, fins i tot amb valor pedagògic, d'una arquitectura culta dins de la construcció tradicional. | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml