Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87504 | Habitatge del Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-bonaventura-carles-aribau-8 | XIX | Habitatge entre parets mitgeres, amb eixida al davant tancada per un barri de maçoneria i reixat de forja, amb brèndoles llises. Les cobertes són a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, i te les obertures de traça quadrangular. | 08158-343 | Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 8 | Es tracta de dos exemples de cases populars de caràcter agrari i tipologia tradicional, amb eixida al davant. | 41.4360100,2.0060900 | 416963 | 4587637 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87504-foto-08158-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87504-foto-08158-343-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Cal Gutsems? | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87482 | Habitatge del Carrer de La Salut, 24/cantonada Passatge de La Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-la-salut-24cantonada-passatge-de-la-pau | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX-XX | Habitatge, amb orientació nord-sud, que fa mitgera, per l'oest amb el carrer de la Pau, i per l'est amb el número 22 del mateix carrer. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, i la façana també (ha estat modificada). Les obertures estan totes remodelades, però el seu interès rau en el fet de que forma el tancament del carrer Salut amb la cantonada del Passatge de la Pau, formant un continu urbanístic d'interès patrimonial. | 08158-321 | Carrer de La Salut, 24/cantonada Passatge de La Pau | El carrer de la Salut antigament es deia el carrer de Darrere (Faura Arís, 1996: 60). Era un carrer popular: aquí hi havia hagut el cinema 'La Flor', que abans era una sala de ball i teatre, després punt de trobada del jovent del poble. També s'hi trobava el cafè de darrere, ambdós regentats per la família Claret (Faura Arís, 1996: 60). | 41.4396900,2.0114000 | 417412 | 4588040 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87482-foto-08158-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87482-foto-08158-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87482-foto-08158-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87398 | Habitatge del Carrer de l'Abat Escarré, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-labat-escarre-30 | XX | Edifici ubicat entre mitgera i buit de carrer. Presenta la coberta plana. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis, amb una clara evolució excèntrica. El seu interès rau en els motius ornamentals que destaquen la construcció. En planta baixa la porta està recercada per diversos elements ceràmics de color marró i verd (punts vidriats en aquest cas). La porta sembla tenir ocult un element decoratiu, per sota d'una placa sobreposada que correspòn al rotllo de la persiana que cobreix l'accés. En el primer pis s'obre un balcó amb barana de barrots decorats sobre voladís decorat per elements ceràmics que alternan els colors marró i verd. El buit està recercat amb la mateixa alternància, reproduïnt motius molt similars, però menys variats que els que ornamenten la porta d'accès. L'edifici queda rematat per una mena de merlets corbats i protegits per rajoles vidriades. | 08158-237 | Carrer de l'Abat Escarré, 30 | 41.4387300,2.0105300 | 417338 | 4587935 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87398-foto-08158-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87398-foto-08158-237-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||||
| 87436 | Habitatge del Carrer de l'Abat Escarré, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-labat-escarre-4 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIX | Edifici de planta rectangular que es desenvolupa en alçada en planta baixa, i dos pisos més. Presenta una composició simple, amb la gradació vertical de les obertures: portal en planta baixa, acompanyat a esquerra per una porta estreta. Te un balcó simple en la primera planta, amb la barana de barrots de forja sense cap tipus de decoració, que es recolzen a sobre d'un ampit de pedra molt senzill. La major part de les obertures estan emmarcades, i pintades de groc, excepte la petita finestra del segon pis, que és molt senzilla i de petites dimensions, i la gran porta d'accés que presenta un marc de carreus de pedra, amb la data de construcció esculpida en relleu a l'arc: 1880. L'edifici està coronat per una cornisa contínua amb motllures i fris massís i sense cap tipus de decoració. | 08158-275 | Carrer de l'Abat Escarré, 4 | L'edifici és visible en una fotografia de 1929 (Faura Arís, 1996: 14). | 41.4378500,2.0099700 | 417290 | 4587837 | 1880 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87436-foto-08158-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87436-foto-08158-275-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87334 | Habitatge del Carrer de la Salut, 3-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-la-salut-3-5 | XIX-XX | Modificada en part la seva estructura original | Habitatge entre mitgeres, amb la cobertura composta, amb els careners perpendiculars a la façana principal i cal traçat de carrer de la Salut. La façana és pana i no està pintada. Les obertures originals que s'obren són petites: dues finestres i una porta moderna sobredimensionada, i la mes interessant de totes és una antiga porta d'accés, d'arc de mig punt, amb les dovelles de maons vistes fins a l'alçada de l'imposta de l'arc. Te marxapeu de pedra i està cegada. A sobre d'aquesta porta, hi ha una finestra de mòdul vertical. | 08158-173 | Carrer de la Salut, 3-5 | 41.4393700,2.0120400 | 417465 | 4588004 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87334-foto-08158-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87334-foto-08158-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87334-foto-08158-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquesta casa i la majoria de les que es troben al carrer de la Salut, estan vinculades a l'inici del nucli de població actual. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87460 | Habitatge del Passatge Progrès, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-passatge-progres-2 | XX | Edifici aïllat que consta de planta baixa i pis al bell mig d'un jardí. Es desenvolupa en planta baixa i pis, en dos cossos. La coberta del cos principal és a dues vessants amb teula rodona i carener perpendicular a la façana principal, mentre que l'altre cos, que es troba a la façana presenta una coberta plana transitable que genera una terrassa. La composició de la façana presenta tres eixos verticals amb la porta d'accès al centre. A sobre d'aquesta trobem un balcó amb brèndoles rectes i fusteria de llibret. Els eixos laterals estan formats per sengles finestres amb llinda plana amb guardapols, igual que el balcó. | 08158-299 | Passatge Progrès, 2 | 41.4361100,2.0092800 | 417230 | 4587645 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87460-foto-08158-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87460-foto-08158-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87460-foto-08158-299-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 106|98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||||
| 87479 | Habitatges al carrer Abat Escarré, números 27, 29, 31, 33, | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-abat-escarre-numeros-27-29-31-33 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | S'han introduït en la façana elements poc adequats amb l'esperit morfològic original de l'edifici. | Conjunt d'edificis entre mitgeres de planta quadrada que es desenvolupen en planta baixa i dos pisos. Les cobertes són a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. Les composicions de les façanes presenten eixos verticals de composició. El fet de que tinguin una alçada similar ajuda a configurar-los com un conjunt que també presenta sortida per la part posterior, davant de la porta del Castell. | 08158-318 | Carrer Abat Escarré, 27, 29, 31, 33 | El número 31 és can Malla el 1840 (Ahicart, 2019). Després del 1885 era can Sassó, de Miquel Casajoana Calopa, que desprès van anar a viure al carrer Barcelona. El 1945 era can Blazquez (Ahicart, 2019). | 41.4386300,2.0103400 | 417322 | 4587924 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87479-foto-08158-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87479-foto-08158-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87479-foto-08158-318-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87312 | Habitatges al carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-jacint-verdaguer | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Conjunt de quatre habitatges entre mitgeres, amb coberta a dues vessants de teula àrab, amb els careners paral·lels a la façana principal. Tots consten de planta baixa i pis, amb obertures de proporcions horitzontals i verticals. La més interessant de totes és la número 8, que segueix el mòdul tradicional d'obertures en la façana: petites dimensions i amb finestres verticals de mòdul petit a la planta primera, amb ampit a trencaaigües. En aquesta la cornisa presenta un ràfec en voladís a bocateula. | 08158-151 | Carrer de Jacint Verdaguer, 8-10-12-14 | Jacint Verdaguer 8 es Cal Canet, ja documentada l'any 1832. El primer propietari conegut va ser Llorenç Jané Pagès (1789-1870), qui es va casar amb la Magdalena Amigó Santacana. Una descendent, la Mercè Jané Calopa, es va maridar amb l'Isidre Canet Soler. Un dels propietaris, en Jaume Jané (Pare Jaume) era un cabaler de cal Jané del carrer del Carme. La seva filla Mercè, pubilla, es va casar amb l'Isidre Canet, jornaler d'Òdena. Després de la Guerra, el fill de l'Isidre i la Mercè venien bicicletes i benzina (Ahicart et al., 2019). | 41.4356300,2.0077000 | 417097 | 4587593 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Tan sols tenen protecció legal les cases números 8 i 10. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87497 | Holotip de Brissopsis papiolensis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/holotip-de-brissopsis-papiolensis | Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. Saavedra, J.L. (1979). Les fácies catalanas y su ámbito paleogeográfico. Madrid: Servicio de Publicaciones del Minsiterio de Industria y Energía. | Holotip d''un organisme marí: el Brissopsis papiolensis, identificat per primera vegada per Lambert. Es tracta de l'espècimen utilitzat en la primera descripció d'aquest espècimen en particular: l'holotip Brissopsis, el qual va ser anomenat, descrit i publicat per Lambert i, finalment, conservat dins de la col·lecció del museu de Geologia del Seminari de Barcelona per a que altres científics poguessin referir-se en cas de necessitat. L'exemplar es data en el Plasencià, perìode geològic que forma part del Pliocè. Es va trobar a 'Les Torrenteres'. | 08158-336 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Carrer de la Diputació, 231.- 08007 Barcelona | El 'Brissopsis papiolensis' va ser identificat a inicis del segle XX per Lambert, a partir de troballes efectuades per Almeda en excursions realitzades a Castellbisbal i Papiol. El Miocè és la primera època del Neogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final de l'Oligocè (fa 23,0 ± 0,1 milions d'anys) i el principi del Pliocè (fa 5,3 ± 0,1 milions d'anys). Aquest holotip correspon exactament al Miocè superior en fàcies litoral regressiva: a sobre de les marges miocenes de fàcies de plataforma hi ha una seqüència regressiva final de sorres i argiles sorrenques amb intercalacions de margues blaves que contenen equínids d'aquest tipus. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-3.jpg | Física | Mesozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Propietat privada. Accés públic. En taxonomia, el tipus nomenclatural o tipus és un espècimen particular o un grups d'espècimens d'un organisme del qual s'ha fet una descripció científica que justifica el nom científic d'una espècie. El tipus és un exemple que serveix per centralitzar el trets que defineixen un tàxon en particular. Abans del segle XX, en botànica, un tipus era un tàxon i no una espècie. | 122 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87270 | Horts del Pla del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-pla-del-llobregat | Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol. | La seva conservació varia en funció del propietari: hi ha espais en cultiu actiu i altres abandonats | Zona de cultius d'horta que s'estèn per tota la plana fèrtil de la vall del Llobregat. Està travessada pel rec i les seves derivacions, i abans era regada per sínies de les que avui només queda un exemplar amb un relatiu bon estat de conservació. Actualment els cultius principals són fruiters i hortalisses. | 08158-109 | Horts del pla del Llobregat | 41.4314500,2.0011000 | 416541 | 4587135 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87270-foto-08158-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87270-foto-08158-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El parc fluvial del qual formen part aquests horts, té més de trenta quilòmetres de longitud, des del Pont del Diable, a Martorell, fins a la seva desembocadura al mar al Prat de Llobregat.L'agricultura va ser molt important pel Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 197). Les hortes proporcionaven les fruites i verdures a la població i encara més enllà.L'agricultura es va complementar amb el treball en altres oficis o a les fàbriques, que proporcionaven per a molt dels veïns del Papiol el gruix del jornal que portaven a casa. De manera que molt sovint s'alternava en el mateix dia el 'torn de la fàbrica' amb el treball al seu petit trosset. Les fàbriques que havia en el terme -les filatures, la paperera les bòbiles, ho permetien. Es produïa, doncs una simbiosi entre agricultura i indústria que va permetre la coexistència dels dos sectors durant molt de temps.Es te memòria de la plantació de mongetes del ganxet, patates, enciams, faves, pésols, tomàquets, pebrots, maduixes, que sobretot es produïen pel consum de la casa. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87307 | Hotel Palacios/ Hotel La Salut/Cal Nina/L'Hotel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-palacios-hotel-la-salutcal-ninalhotel | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX | Edifici que compta amb interessants elements modernistes. La façana es conserva pràcticament igual a l'original. Els elements més destacables a nivell decoratiu són, sens dubte, les finestres geminades amb pilarets centrals detallats i el trencadís de ceràmica de la rosassa central. Com altres edificis de la mateixa època, presenta una cornisa motllurada amb ondulacions simètriques. | 08158-146 | Plaça Gaudí, 2; Carrer Major, 37 cantonada Carrer Salut | L'edifici es va construir a l'antiga casa de Cal Cuera, documentada l'any 1733. Els Cuera estaven emparentats amb la família de cal Pagès del carrer Major. El darrer Cuera va morir sense fills i la propietat fou heretada pel seu nebot, en Valentí Pagès que era fuster i vivia a Terrassa (Ahicart et al., 2019) A principis del segle XX es va iniciar al Papiol una forta afluència de barcelonins que van descobrir-hi unes condicions ideals per passar l'estiu. Amb la vinguda d'aquests estiuejants, la vila es va convertir en un dels pobles pioners del turisme i l'estiueig, i durant els mesos calorosos doblava el nombre d'habitants (Faura i Casanovas: 1999: 197). Les dues fondes del carrer eren molt populars i de molta concurrència, fins al punt que a l'any 1915 es va construir un hotel de tres plantes i soterrani. Però els preus no van poder competir amb els de les fondes i no va aconseguir l'èxit esperat (Faura i Casanovas: 1999: 198). La mestressa de l'hotel tenia també la pensió Palacios davant de l'Hotel Ritz de Barcelona (Faura Arís, 1996: 42). Destinat a un turisme d'estiueig, l'Hotel Palacios, abans Cal Nina, fou construït el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. Era considerat l'eix del turisme de la vila, oferint allotjament de proximitat dins un marc immillorable a la serra de Collserola. Fou construït durant l'expansió turística del Papiol, quan nombroses famílies de la capital aprofitaven les vacances per escapar-se al poble. Una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola, l'Hotel Palacios es va reconvertir en 'El Cafè del Cor', tot i que continuava exercint les funcions de fonda. | 41.4392700,2.0122200 | 417480 | 4587993 | 1915 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87307-foto-08158-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87307-foto-08158-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87307-foto-08158-146-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'edifici està considerat una icona dins el paisatge urbà del Papiol, essent l'únic edifici d'ús públic construït amb elements modernistes al Papiol. A inicis del segle XX, alguns metges de Barcelona recomanaven passar estades a Papiol, ja que la població era coneguda pel seu aire pur i sec, molt adient per a les malalties de pulmó (Faura Arís, 1996: 71). | 98|106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 87338 | Imatge de la Mare de Déu de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-salut | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-santa-eulalia-del-papiol/video/5019431/ | XX | Es conserva la corona dintre d'un armariet protegit on es guarda el tresor parroquial. | Imatge de terracota sense policromia, de 65 centímetres d'alçada i 40 quilos de pes que representa a la mare de Déu de la Salut amb el nen a sobre dels genolls. | 08158-177 | Esglesia de Santa Eulalia del Papiol. Carrer de Mossèn Rull, 8 | La primera imatge de la Mare de Déu de la Salut que es coneix, amb molta probabilitat del segle XIII, fou robada l'any 1877, en ocasió de ser exposada a Barcelona. La imatge que la va substituir també fou robada, als volts de l'any 1915, en el moment en que es van fer reformes en el temple. En aquesta avinentesa, una família va regalar una nova imatge (Jordà, 1998: 81), feta per Sebastià M. Plaja de Rubí. Aquesta última imatge es va destruir durant la guerra civil. L'any 1939, Enric Albareda, propietari d'un dels forns de terrissa del municipi, va fer la imatge que aquí es descriu, amb fang cuit, i la va donar a l'ermita. Per tal d'entronitzar-la, es va dur a terme una solemne processó des de l'església parroquial fins a l'ermita de la Salut. L'any 1977, coincidint amb l'aplec del mes de setembre, la imatge de terracota va ser substituïda per una de talla, que és la que actualment es venera, obra de l'escultor Antoni Agraz i Buil, de Sant Cugat del Vallès, i que va ser pagada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pel preu de 30.000 pesetes. L'antiga imatge de terracota fou trasllada a la sagristia de la parròquia, on actualment es conserva al cantó esquerre de l'altar major (Jordà, 1998: 82). | 41.4390800,2.0104900 | 417335 | 4587973 | 1939 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-3.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Enric Alvareda | (Be de propietat privada però d'accés públic) | 103|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||
| 87275 | Jaciment Paleontològic del Terral Sílvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-terral-silvia | Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Es troba amenaçada la seva conservació per l'impacte de l'activitat minera i de remoció i trasllat de terres | Terral d'argiles vermelles en el qual es pot trobar una mostra important del període Burdigalià. De fet, es pot considerar la continuació del jaciment paleontològic de can Cerdà., que es troba a continuació. Es tracta d'un jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè Inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers (micro i macro). Crusafont et al. citen en l'any 1955 quatre jaciments paleontològics del Miocè Inferior en el terme del Papiol: Can Cerdà, Can Canals, Can Mas (IPAC 12898) i el Papiol (Vila), aquest darrer equivalent al de Les Escletxes (IPAC 13128). A la fitxa de can Cerdà s'agrupen els antics jaciments paleontològics de Can Cerdà i Can Canals, que es troben en l'interior de l'actual explotació d'argiles Sílvia (Suministros de Arcillas, SA - SASA), i per sota del Dipòsit Controlat de Runes del Papiol amb què es rebleix una part exhaurida d'aquesta explotació, per la qual cosa es considera l'estat d'aquest jaciment destruït. L'entrada a la pedrera Sílvia, pel seu costat nordoest, es troba junt al mas de Can Canals, mentre que el de Can Cerdà, que estava dins i a prop del seu costat nordest, està destruït i desaparegut amb motiu de l'explotació d'argiles. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta en un talús a l'entrada de l'argilera Sílvia donant com a resultat una resta fòssil òssia consistent en una epífisi distal de tíbia d'un mamífer indeterminat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Listriodon lockharti, Cainotherium miocenicum. Liptoterns: Lanthanotherium piveteaui. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Perissodàctils: Aceratherium sp. | 08158-114 | La Soleia | El període Burdigalià és un estatge faunístic del Miocè. Comprèn el períod'entre fa 20,43 ± 0,005 milions d'anys i fa 15,97 ± 0,005 milions d'anys. El seu nom va ser establert pel paleontòleg rossellonès Charles Depéret. | 41.4472400,2.0074800 | 417094 | 4588882 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87275-foto-08158-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87275-foto-08158-114-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Tota la runa de la Nova Icària de Barcelona omple el forat del costat, ja explotat. A l'oficina de l'empresa que fa l'explotació del terral hi ha una important col·lecció de fòssils d'aquest terral.Seria molt important conservar una part del jaciment per a futures investigacions | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87239 | Jaciment arqueològic de Puig Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-puig-madrona | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | VIIaC-IaC | Afectat per remocions de terres | Jaciment d'èpòca ibèrica en superfície, situat a la carena que separa els termes del Papiol i Valldoreix, hi ha el Puig Madrona, turó pissarrós a sobre del qual apareixen restes de ceràmica en superfície. Al cim mateix es veuen habitacions excavades a la roca. Les restes ceràmiques en superfície són típicament ibèriques. Durant la darrera actualització de la carta arqueològica no es va poder constatar la presència d'habitacions del possible poblat ibèric, però sí hem observat la presència de material ceràmic d'època ibèrica, no al cim sinó en la vessant que desemboca a l'ermita. | 08158-78 | Muntanya del Puig Madrona | Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructures conservades datat en el moment ibèric ( -650 / -50). | 41.4511500,2.0237600 | 418459 | 4589301 | -650/-50 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87239-foto-08158-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87239-foto-08158-78-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per accedir al jaciment des de Sant Cugat del Vallès, s'ha d'anar a la urbanització Valldoreix. Un cop aquí s'ha d'agafar el Passeig de la Guineu, en direcció oest per la pista forestal coneguda com Camí de la Salut. Des de final de la urbanització fins a l'ermita de la Salut hi ha 1 km aproximadament. Des de l'ermita hi ha un petit corriol, en direcció nord, fins a la muntanya Puig Madrona. L'accés es pot realitzar des d' El Papiol, on situat en el nucli urbà d' El Papiol cal agafar el carrer de Ca n'Esteve, que es converteix en el Camí de Ca n'Esteve, on es circula per una pista forestal. En cada intersecció es marca l'accés al Puig Madrona o l'ermita de la Salut. Un cop s'ha accedit des de Sant Cugat del Vallés o des d' El Papiol a l'ermita de la Salut, cal deixar el cotxe, i en direcció al nord per un corriol, s'aixeca una muntanya ocupada per una torre de vigilància del Parc de Collserola, és on se situa el jaciment. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 87240 | Jaciment arqueològic de can Maimò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-maimo | Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | I aC - IdC | Afectat per moviments importants de terres | El jaciment es troba sobre la serra d'en Maimó, a una certa distància de la casa del mateix nom. En aquest lloc es va localitzar ceràmica romana. Això es va produir en prospecció superficial quan es realitzava una tesi doctoral (Solias, 1990). Es tracta d'un terreny que fa pendent cap al nucli urbà del Papiol, però a molt poca distància de la carena que marca l'inici de la vall de la riera de Rubí, prop ja de la seva desembocadura al Llobregat. De fet, el jaciment domina perfectament l'aiguabareig de la riera i el riu. El jaciment es troba a sobre d'un substrat geològic format per profunds capes d'argiles quaternàries i miocèniques explotades industrialment, pel mig de pedreres a cel obert. El material localitzat és el que a continuació es descriu: INVENTARI 1748Fragment de vora de TSAA. Forma Lamb. 2 B. Cronologia: mitjan segle II- inicis del segle III. Pasta taronja. Desgreixant de quars. 1749Fragment de paret de TSH. Forma Drag. 37. Decoració d'escates. Pasta taronja fort. Vernís marró fosc. 1750 Fragment de vora de TSAD. Forma Hayes 58 B. Datació: finals del segle III - inicis del segle IV. 1751Fragment de nansa d'àmfora. Pasta taronja clara. Restes d'engalba. Tros de paret de forn. Ens trobem davant d'un jaciment, que presenta una llarga perduració de la seva vida. Els materials més antics es poden situar a partir de mitjan segle I, fins a inicis del segle IV. No es te cap rastre que pugui indicar el tipus de jaciment al qual aniria associat aquest material. L'única estructura correspon a un fragment de forn. | 08158-79 | Pedreres de can Maimò | 41.4405400,2.0017200 | 416604 | 4588144 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87240-foto-08158-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87240-foto-08158-79-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Reduït a la mínima expressió per les explotacions d'argila. No s'ha determinat el tipus d'asentament, tot i que es va trobar una resta de forn. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87238 | Jaciment arqueològic del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell | Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398 | X | Jaciment arqueològic al castell castell del Papiol. L'edifici s'alça sobre la roca i la població, al Puig del Papiol, amb un domini absolut sobre la vall del Llobregat i interconnectat amb altes torres de guaita. Aquesta construcció forma part de la xarxa castellera que vigilava el curs del Llobregat i el camí d'accés a Barcelona enfront de les ràtzies musulmanes procedents fonamentalment del Penedès. | 08158-77 | Plaça del Castell, s/n | És molt probable la seva existència com a fortaleça, com a mínim al segle XI, sin no abans. Una torre circular amb porxo, dencara visible, és esmentada en un document datat el 18 de gener de l'any 1115: els comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i esposa Dolça de Provença, infeudaren als seus vassalls, germans Arnau (o Artal) Pere i Bernat Pere el «castro quod vocant Papiol» (o castell de Papiol) i l'honor del castell perquè el tinguessin, el posseïssin i el defensessin. Els comtes se'n reservaren la potestat, la quarta part de les eixides i els plets. Els comtes també es reserven la torre on es farien una mansió sota la roca. En efecte, la seva situació dominant a sobre de la vall del Llobregat, podria induir a sospitar una ocupació anterior d'aquest indret, la qual cosa encara no ha pogut demostrar l'arqueologia. | 41.4385800,2.0101600 | 417307 | 4587918 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Mai s'ha documentat arqueològicament si existeix un substrat encara més antic al segle X, moment en que es tenen notícies documentals i estructurals vistes, a la base de l'edifici. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87241 | Jaciment paleontològic de can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cerda | Casanovas, I et al. (2011) 'Informe sobre la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, campanya 2011'. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Crusafont, M. Et al. (1955) Mem. y Com. Ins. Geol. y Min. Dip. Barcelona Golpe, J. M. (1971) Suiformes del Terciario español y sus yacimientos. Acta Geológica Hispánica, t. VII (1972), n.º 1, págs. 18-21. CSIC - Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (ICTJA). Memòria (2011) Memòria de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, núm. 10798: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. PINTER 7013. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni palontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Dobre Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Pràcticament exhaurit | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè Inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers (micro i macro). Crusafont et al. citen en l'any 1955 quatre jaciments paleontològics del Miocè Inferior en el terme del Papiol: Can Cerdà, Can Canals, Can Mas (IPAC 12898) i El Papiol (Vila), aquest darrer equivalent al de Les Escletxes (IPAC 13128). En aquesta fitxa s'agrupen els antics jaciments paleontològics de Can Cerdà i Can Canals, que es troben en l'interior de l'actual explotació d'argiles Sílvia (Suministros de Arcillas, SA - SASA), i per sota del Dipòsit Controlat de Runes del Papiol amb què es rebleix una part exhaurida d'aquesta explotació, per la qual cosa es considera l'estat d'aquest jaciment destruït. L'entrada a la pedrera Sílvia, pel seu costat nordoest, es troba junt al mas de Can Canals, mentre que el de Can Cerdà, que estava dins i a prop del seu costat nordest, està destruït i desaparegut amb motiu de l'explotació d'argiles. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta en un talús a l'entrada de l'argilera Sílvia donant com a resultat una resta fòssil òssia consistent en una epífisi distal de tíbia d'un mamífer indeterminat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Listriodon lockharti, Cainotherium miocenicum. Liptoterns: Lanthanotherium piveteaui. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Perissodàctils: Aceratherium sp. | 08158-80 | Paratge de can Cerdà, Can Maimò | 41.4426000,2.0017200 | 416607 | 4588373 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87241-foto-08158-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87241-foto-08158-80-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Es troba a continuació del terral Silvia, encara que el can Cerdà caldria considerar-lo exhaurit. | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87242 | Jaciment paleontològic de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-mas | CASANOVAS, I.& DE MIGUEL, D.(2011)'Informe sobre la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, campanya 2011'. Memòries i informes Memòria 10798: Memòria de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, 2011, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Crusafont, M. Et al. (1955) Mem. Y Com. Ins. Geol. Y Min. Dip. Barcelona. Santafé Llopis, J.V (1978) Rinoceróntidos fósiles de España. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Afectat per la remoció de terres | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers, micro i macro. Associació fossilífera: Artiodàctils: Cainotherium miocenicum, Euprox minumus, Procervulus dichotomus. Carnívors: cf. Semigenette cadeoti, Felis vireti, Pseudaelurus turnauensis, Ictiocyon dehmi. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Proboscids: Gomphoterium angustidens, Dinotherium cuvieri, Dinotherium bavaricum. Perisodàctils: Anchiterium aurelianense, Aceratherium platyodon, Dicerorhinus sp. | 08158-81 | Paratge de can Mas | 41.4417900,1.9990800 | 416385 | 4588285 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87242-foto-08158-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87242-foto-08158-81-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Els fòssils del Burdigalià trobats al Papiol són nombrosos i alguns internacionalment famosos, per la seva qualitat i interès científic. És el cas de la mandíbula complerta d'un proboscidi, exactament un mastodont anomenat Gomphoterium angustidens, trobat al terral de Can Mas, l'any 1955, dins les argiles de color vi. Avui dia aquest ffòssil està dipositat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.En la campanya 2011 de l'intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecten els voltants de Can Mas amb resultats negatius, i es constata l'estat cobert del seu jaciment per la urbanització de la zona. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta. | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87243 | Jaciment paleontològic de can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-puig | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | És necessària la protecció de la zona per tal d'evitar-ne la degradació que va en augment | Jaciment constituït per pissarres purpúries del període Paleozoic (Carbonífer: Viseà), en el que son visibles totes les unitats del Carbonífer. Correspon a dipòsits marins amb restes de artròpodes (trilobits) i equinoderms, d'un gran interès a causa de la seva raresa en el territori català. A la base del jaciment hi ha calcosquistos del Devonià mitjà, mentre que la seqüència del Carbonífer està constituïda per 15 m de lidites i pissarres silícies molt replegades, 7 m de calcàries dolomítiques grises i calco-esquists, 12 m de pissarres purpúries i 10-15 m de pissarres amb sorra gris i grauwackas. Associació fossilífera: Bivalves: Posidonia membranacea, Posidonia beecheri. Crinoïdeus: Encrinus sp. Braquiòpodes: Productus longispinus. Trilòbits: Phillipsia derviensis, Drevermania (Drevermania) pruvosti. | 08158-82 | Paratge de can Puig | 41.4364300,2.0211100 | 418219 | 4587669 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87243-foto-08158-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87243-foto-08158-82-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El registre fòssil del Carbonífer és molt escàs a Catalunya. Aquest jaciment és un dels punt en els que afloren totes les unitats estratigràfiques del Carbonífer. | 121 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87246 | Jaciment paleontològic de les Escletxes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-les-escletxes-i | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Atès que l'estat dels altres jaciments del Miocè inferior continental del Papiol estan en estat de conservació dolent (total o parcialment destruïts o coberts per un gran abocador de runes), el jaciment paleontològic de les Escletxes és l'únic aflorament que es conserva d'aquesta edat en aquest municipi amb capacitat d'aportar restes fòssils de vertebrats, per la qual cosa és molt important la seva preservació. | Jaciment constituït per argiles vermelles d'origen continental fluvial (Miocè inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra mitjà a fi, i que estan per sota dels nivells marins calcaris i de calcarenites que conformen Les Escletxes del Papiol (Miocè Mitjà). El jaciment de les Escletxes contè nombrosos restes de mamífers amb restes micropaleontològiques, es considera que té potencial per aportar restes de macrovertebrats, i ja va ser citat pel Dr. Crusafont (et al.) l'any 1955 encara que amb el nom de Papiol (vila). En la campanya de 2011 corresponent a la 'Intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes' de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont s'han mostrejat i rentar mostres de les argiles d'aquest jaciment sense cap resultat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Taucanamo lochartu, Cainotherium miocenicum, Amphitragulus sp., cf. Lagomeryx, Cervidae indet. Carnívors: Pseudaelurus tournauensis. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Rosegadors: Peridyromys murinus. | 08158-85 | Al costat de les Escletxes | 41.4387200,2.0186400 | 418015 | 4587926 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87246-foto-08158-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87246-foto-08158-85-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||
| 87244 | Jaciment paleontològic del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-papiol | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Mapa Geològic 1:50.000, fulla 420, dipòsits HAp12. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | Parcialment destruït | Jaciment constituït per pissarres purpúries del període Paleozoic (Carbonífer: Viseà), en el que son visibles totes les unitats del Carbonífer. Correspon a dipòsits marins amb restes de artròpodes (trilobits) i equinoderms, d'un gran interès a causa de la seva raresa en el territori català. A la base del jaciment hi ha calcosquistos del Devonià mitjà, mentre que la seqüència del Carbonífer està constituïda per 15 m de lidites i pissarres silícies molt replegades, 7 m de calcàries dolomítiques grises i calco-esquists, 12 m de pissarres purpúries i 10-15 m de pissarres amb sorra gris i grauwackas. Associació fossilífera: Bivalves: Posidonia membranacea, Posidonia beecheri. Crinoïdeus: Encrinus sp. Braquiòpodes: Productus longispinus. Trilobits: Phillipsia derviensis, Drevermania (Drevermania) pruvosti. | 08158-83 | Nucli antic del Papiol | 41.4272000,2.0079700 | 417109 | 4586657 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87244-foto-08158-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87244-foto-08158-83-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquest jaciment és el resultat de la fusió de diversos jaciments inventariats per la Generalitat de Catalunya (12.862, 12.866 i 13.817 de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya). Està considerat com el jaciment 'clàssic' del Pliocè marí del Llobregat.Correspon als periodes geològics: Plistoè d'origen marí: Zanclià i Plasencià. | 121 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87245 | Jaciment paleontològic del polígon industrial sud - Les Torrenteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-poligon-industrial-sud-les-torrenteres | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Informació oral Eugeni Navas. Riu i Coll, X.(1998). Memòria paleontològica. El Papiol. Polígon sud, Mem.núm. 3123. Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | A conseqüència de l'activitat antròpica, el jaciment es troba en continua degradació | Durant la intervenció paleontològica de l'any 1998 s'ha arribat a la conclusió que algunes espècies, encara existents a la Mediterrània indiquen unes temperatures relativament fredes (com per exemple bivalbs amúsids). Les fàcies de badia oberta contenen una variada fauna de mol·lusc: 25 tipus de gasteròpodes i 11 de bivalbs. Aquesta fauna, malgrat que en part ha sigut transportada, conté una fracció in situ. Això ho reflexen els delicats fragments ossis de peixos teleostis que indicaria poc transport i probablement una bona connexió amb el mar obert. Les fàcies restringides, tant la del cicle transgressiu com la del regressiu estan representades per sengles dipòsits aflorants a banda i banda de la zona estudiada (polígon sud). Les seves característiques d'unes condicions de poca connexió amb el mar obert.,Jaciment corresponent al Miocè, en el qual es va trobar l'holotip 'Brissopsis papiolensis'. Es troba a tocar el polígon sud del Papiol. | 08158-84 | Al costat del polígon industrial sud | 41.4283600,2.0125700 | 417495 | 4586781 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87245-foto-08158-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87245-foto-08158-84-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||
| 87346 | L'Hostal/Cal Patxuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalcal-patxuca | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XIX-XX | Els buits de les façanes estan molt modificats.Recentment ha patit els destralls de les inundacions de la tardor de 2018. | Edifici de planta rectangular, amb teulada a dues vessants. Presenta molt modificats els seus buits, fins i tot l'antiga porta lateral d'accès, que tot i ser original, està tancada amb fusteria d'alumini. Se sap, per informació oral, de l'existència al seu interior d'una premsa de vi del segle XIX. També a la façana posterior, hi ha un rellotge de sol. | 08158-185 | Papiol de Baix,17 | El 1807 hi vivia Francesc Roig Vilagut, cabaler de cal Roig, aleshores coneguda com a cal Patxuca. El seu fill, Vicenç Roig Margarit es va casar el 1820 amb l'Eulàlia Vilar Basses, de Molins de Rei. Tots dos van morir despres de casar-se deixant una nena que hauria de cuidar el seu avi. La Vicenta Roig Vilar va casar-se el 1844 amb en Vicenç Casanovas Font, cabaler de cal Pongrau i que va entrar a la casa de pubill. Van tenir 18 fills, tot i que alguns van morir de petits. És per això que la casa se la coneix com Hostal. El gran, en Vicenç, va casar-se el 1889 amb la Maria Canals Bargalló, de Gelida. La parella no va tenir fills i, a la seva mort, la finca fou heretada per la Concepció Casanovas Feliu, nascuda a Barcelona i casada amb Pere Sorias Valls. La Concepció era filla del segon fill de ca l'Hostal, en Francesc (Ahicart et al., 2019). | 41.4280300,2.0048900 | 416853 | 4586752 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87346-foto-08158-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87346-foto-08158-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87346-foto-08158-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El nom de l'Hostal li ve del moment en que hi vivia molta gent, tots fills de la mateixa parella | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 87381 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-11 | XX | Casa aïllada. És de planta quadrangular, i presenta una teulada de peces àrabs, amb el carener perpendicular al carrer, i inflexions. Una bola remata l'edifici. La façana principal te tres eixos de simetria, formats per la porta central i les finestres, una a banda i banda. Totes les obertures estan protegides per persianes de llibret. La porta i les finestres estan protegides respectivament per sengles guardapols trencats en relleu, que presenten un ornament central en forma de medalló. Una marquesina surt de la façana per sobre de les obertures i per sota dels tres respiralls ornamentals. Aquesta estructura està coberta per teules i reposa en quatre columnes de ferro colat. Completa la façana un ràfec volat corregut que reposa sobre mènsules de fusta. La casa te al davant una reixa cega amb porta marcada per dos pilars rematats per sengles boles ornamentades. Al pilar esquerre, i escrit en unes rajoles vidrades, hi ha el nom de la casa: La Roca. | 08158-220 | Ángel Guimerà, 18 | 41.4358200,2.0095700 | 417254 | 4587612 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87381-foto-08158-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87381-foto-08158-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||||
| 87165 | La Sala Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-gran | Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XVII | Les naus s'aguanten per grapes. | Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Està situat al nucli del Papiol de Baix,. Els murs són de maçoneria i arrebosats amb morter de calç. La façana principal presenta, però, un acabat amb fals carreuat en relleu. Els buits de les finestres són rectes, i emmarcats amb carreus abuixardats, tanmateix les portes són d'arc de mig punt. A la façana principal, conserva, en bon estat, tres portes adovellades, A la clau de l'arc de la central i principal, hi ha la data: 1665. També a la façana principal hi ha nou finestres amb llinda motllurada, de les quals, la que s'obre en vertical a sobre de la porta central, és de majors dimensions, conservant un ampit que demostra que en el seu origen debia ser un balcó. A una de les façanes laterals, s'obre una antiga porta adovellada, actualmente reformada com a finestra. Al costat lateral hi ha diferents finestres disposades a diversos nivells. A la façana posterior, s'obren el mateix número de finestres que a la façana principal, i també una porta elevada al mig. Aquesta porta, d'arc de mig punt, presenta un recercat de carreus de pedra picada, i està situada a l'alçada del primer pis. En dues finestres de la façana posterior, s'endevina el sistema constructiu de triangles de descàrrega amb maons, a sobre dels llindars de pedra. | 08158-4 | Carrer del Papiol de Baix, 1 | Edificada l'any 1665, pertanyia al castell del Papiol. Es va conèxier com l'Hostal o la Sala Gran, i era un dels masos més antics del terme, situat a prop del camí ral. Amb tota seguretat, l'hostal fou un lloc de pas per als vianants de l'antic camí, que el feren servir com a fonda per al relleu o descans dels cavalls en trajectes de llarga distància. Els darrers hostalers de què hom té constància daten de 1860. L'any 1898, amb motiu de la riuada de Sant Antoni, les aigües inundaren el pla de can Mas i del Colomer i arribaren fins a l'Hostal i l'escaleta (Alety i Puig, s.d.). Aquesta construcció va tenir diversos usos, com ara, magatzem agrícola (de blat, ordi i civada), i després es va fer servir per a estendre el paper elaborat i manipulat al molí paperer (Faura Arís, 1996: 263). Al segle XIX, va ser tan gran el volum de paper estès que es va haver de reforçar l'estructura amb uns tensors o tirants per por que cedissin les parets. Actualment s'usa com a nau industrial. | 41.4285000,2.0049100 | 416855 | 4586804 | 1665 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87165-foto-08158-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87165-foto-08158-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87165-foto-08158-4-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | En un moment determinat de la historia contemporània de l'edifici, molt probablement a finals del segle XIX, les seves naus es van reforçar amb grapes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 87236 | La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salut-1 | Barral i Altet, X. (1981) L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. | IX | Les restes estan practicament desdibuixades | Jaciment que es troba delimitat per la terrassa en la qual s'enclava l'ermita de La Salut. Tot i que no s'ha realitzat una prospecció en aquest indret que determini l'abast cronològic d'aquest, com a mínim, i d'acord amb la documentació escrita i les restes edificades, es pot considerar que es podrien trobar restes d'ocupació de a partir del segle IX. Al voltant de l'església actual hi ha restes visibles d'altres construccions. | 08158-75 | Paratge de la Salut | La seva existència com a parròquia està documentada des de finals del segle IX (1060). | 41.4492800,2.0253000 | 418585 | 4589092 | 08158 | El Papiol | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87236-foto-08158-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87236-foto-08158-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87236-foto-08158-75-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Mai s'ha fet en aquest indret una excavació arqueològica. | 91|94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 87237 | Les Argiles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-argiles | Cercador del patrimoni arqueològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ García, D. et al. (1988) Apunts per a la realització de la Carta Arquelògica de Molins de Rei / Lèspai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat / Molins de Rei. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | VIIaC-IaC | Jaciment arqueològic corresponent a un lloc probablement d'habitació i conreus, considerat majoritàriament d'èpòca ibèrica, amb troballes ceràmiques en superfície. Està situat a la zona coneguda com Les Argiles entre els termes municipals de Molins de Rei i el Papiol, en terrenys en part conreats i en part erms s'han recollit en prospeccions superficials trossos de ceràmica ibèrica. Aquests són bàsicament, ceràmica comuna a torn oxidada i reduïda, ceràmica feta a mà i àmfora. Segons l'arqueòleg territorial Magí Miret a la vessant oest del pujol hi ha escampats alguns fragments ceràmics de tipologia ibèrica, força escadussers i sense forma. De moment, no es pot concretar més la cronologia ni les característiques del jaciment, però cal apuntar que la vessant del turó, en aquest punt, està força erosionada. Al sud s'aixeca la part més alta del turó, coberta de bosc, on no s'observen materials arqueològics ni restes constructives. A l'extrem sud hi ha uns murs de pedra que semblen correspondre a una funcionalitat agrícola (terrasses de conreu). | 08158-76 | Paratge de les Argiles | És un lloc poblat que s'ha situat cronològicament entre l' Edat del Ferro i l l'Època ibèrica ( -650 / -50 ) | 41.4295000,2.0137600 | 417596 | 4586907 | -650/-50 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per accedir al jaciment cal situar-se al polígon industrial de la Riera del Molí de Molins de Rei i agafar el carrer de les Aiguaderes, en direcció nord. Un cop s'acaba l'asfaltat del carrer i seguint el camí, a 350 m, hi ha un petit pujol a mà dreta. Al final d'aquest cim, tocant a l'explotació d'àrids, és on se situa el jaciment. Es tracta d'un jaciment que es troba a cavall entre els termes municipals del Papiol i Molins de Rei. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 87206 | Les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escletxes | Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf | Han estat malmeses històricament, primer per la seva explotació com a pedrera, i actualment per haver-se convertit en un punt de trobada de pràctiques d'escalada esportiva. | Formació geològica integrada dins la Serra de Collserola: es tracta d'un turó tabular fracturat per un seguit d'esquerdes obertes en un massís rocós mesozoic que s'assenta damunt un terreny argilós i estovat per filtracions d'aigua. Aquestes esquerdes, popularment dites, 'escletxes', donen nom al conjunt. Una bona part són escletxes a cel obert que travessen la massa calcària del puig en direcció N-S. En diferents trams s'uneixen entre elles gràcies a altres fractures menors disposades en sentit ortogonal. Altres fractures formen trams completament subterranis. Les fissures presenten dimensions variables. La més ampla és situada a ponent del conjunt. Com a resultat de les prospeccions liquèniques dutes a terme i publicades l'any 2010 (Gómez-Bolea, 2010: 354) a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona s'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola. Entre aquests, destaca la primera cita per a Catalunya de Porina byssophila. | 08158-45 | Camí de la Salut | La història geològica d'aquest enclavament te el seu origen durant el Miocè inferior, degut a l'acció de petits ventalls al·luvials i conques de drenatge que van donar lloc a la sedimentació de de conglomerats bretxoides, bretxes, gresos i argiles. Aquests conglomerats van ser afectats durant el Miocè mitjà per un important desplaçament de la línea costera, dit transgressió (Transgressió Languiana), el qual es reconeix a tot l'àmbit de la Mediterrània, els dipòsits de la qual són en aquesta zona els que es coneixen sota el geòtop de les Escletxes. | 41.4387200,2.0186400 | 418015 | 4587926 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Tot el conjunt reposa sobre materials argilosos continentals que daten també del miocè.En l'àmbit geològic i paleontològic, inclou l'únic registre representatiu al Baix Llobregat de les successions marines esculloses coral·lines i algals del miocè mitjà de la semifossa del Vallès-Penedès. Allotja també una comunitat de mamífers fòssils singular, tant per la seva datació (miocè), com per la diversitat de formes que la integren.És un paratge de renom internacional. La seva rellevància deriva del fet que és considerada una de les localitats de referència per a l'escala biocronològica de mamífers fòssils d'EuropaCom a conjunt, tindrien un recorregut total de 640 metres, comptant les fractures que van desaparèixer arran de l'activitat extractiva de la pedrera. A partir de les actuals dades topogràfiques, i darrera les diverses destruccions del lloc, s'ha fet un càlcul estimatiu de 300 metres conservats.Les Escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre una base argilosa.Aquests processos han donat lloc a la formació de passadissos i galeries que poden arribar a tenir uns 80 metres de longitud i una fondària d'entre sis i deu metres.El turó de les Escletxes és format per calcàries esculloses amb nombrosos fòssils d'ostrèids, gasteròpodes, eriçons marins, etc., que indiquen que el seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals. | 122 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87524 | Lledoner de ca n'Esteve de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-nesteve-de-la-font | https://ca.wikipedia.org/wiki/Lledoner | XVIII-XIX | Exemplar de lledoner de bones dimensions, superant els 15 metres d'alçada. El lledoner, Celtis australis, és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. El seu us com a arbre ornamental, el principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny. | 08158-363 | Camí de ca n'Esteve, s/n | A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc., aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó. | 41.4420900,2.0158600 | 417787 | 4588302 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87524-foto-08158-363-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Aquest exemplar de lledoner es troba just al darrera de la masia de ca n'Esteve de la Font, donant ombra a la part posterior de la casa.És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura. La forma de la capçada és esfèrica i pot arribar a fer-se molt gran. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor. Es troba habitualment en terra baixa buscant indrets temperats i no forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||
| 87322 | Llegenda de la dona de Cal Faci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-dona-de-cal-faci | XIX | Una dona de Cal Faci (després Can Bou), va tenir un atac de catalèpsia, i la família, pensant que era morta, va decidir deixar el cadàver a l'església durant la nit i fer l'enterrament al dia següent. Algú va voler robar les arracades de la difunta i, en treure'ls-hi, la difunta es va despertar. El lladre va fugir. Es diu que la dona era de cal Faci del carrer del Ferrocarril, casa que 'fou derruïda quan es va construir la de can Bou' (Martí Albanell, 1926). | 08158-161 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||||||||
| 87344 | Llegenda del pacte del diable i el senyor del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pacte-del-diable-i-el-senyor-del-castell | Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | El pacte del diable i el senyor del castell. Segons una llegenda popular, amb motiu del terratrèmol del s.XV, el senyor del castell va fer un pacte amb el diable perquè li aixequés ràpidament un nou castell al territori que el rei li havia atorgat. Es va convenir que els treballs es farien en set nits, però que ningú més no ho veuria. A la nit que en feia set, un sastre, vassall del senyor del Papiol, va descobrir de matinada, i per casualitat, qui era el constructor del castell. En veure's sorprès, el diable, en un atac de ràbia, va rebotir a terra la pedra que duia, que era precisament la darrera. I renegant com un condemnat, es va fer fonedís, i se'n tornà cap a l'infern. D'aquí ve que a causa d'aquella maledicció, cauen cada any set pedres del castell del Papiol i no se sap d'on cauen. | 08158-183 | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87344-foto-08158-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87344-foto-08158-183-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||||
| 87167 | Masia de Can Tintorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-tintorer | Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qmem377_web.pdf.pdf https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/165054/242562 | XVII-XVIII | La masia ha estat totalment reformada per adaptar-la als usos actuals | Antiga masia avui transformada i adaptada com a seu d'oficines. De la seva estructura original, només es conserva la galeria d'arcs del tercer pis que servia com assecador dels productes que es conreaven a les terres de la casa. | 08158-6 | Cementiri Comarcal Roques Blanques Crta. C-1413a, km 4.5 | Can Tintorer és un dels indrets en que es pot constatar l'existència de poblament ja des d'època romana. Prova d'allò són les diverses restes procedents d'excavacions furtives i d'urgències que es van dur a terme al seu voltant, i que demostren la temprana ocupació humana d'aquest indret. La masia deu ser anterior al segle XVIII. En aquest segle es fan reconstruccions importants, tal i com proba una data que es conserva a l'interior de l'edifici. | 41.4561700,2.0077500 | 417128 | 4589873 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La masia no ha estat estudiada. Se sap de l'existència, en els seus terrenys, d'un antic pou de glaç, enderrocat i desaparegut en el moment de la construcció de l'autopista B-30. Aquesta era una gran construcció circular d'uns 10 ms de diàmetre, ubicada en un dels torrents més obacs i rics d'aigües del terme.L'hort de Can Tintorer es trobava a sota de la casa, a la plana coneguda per les Basses, és a dir, el lloc on s'acumulava l'aigua relacionada amb el pou de gel (Faura i Casanovas: 1999: 91).Actualment s'ha convertit en edifici d'oficines i de representació del Cementiri comarcal de Roques Blanques. La remodelació de l'any 1983 va estar feta per Enric Batlle i Durany i Joan Roig i Durán, arquitectes. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 87258 | Mina d'aigua del Canyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-del-canyet | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XVIII-XIX | Tallada en alguns indrets | Es tracta d'un sistema de captació d'aigües subterrànies, format per un túnel hipogeu que recollia aigües de la riera de Rubí per tal de regar els camps de la part superior de l'estació i els del Peu de la Costa. La construcció està feta de maons i te una alçada aproximada d'un metre i mig; es pot passar per l'interior amb el cap cot (Faura Arís, 1996: 152). Una part de la mina surt a la superfície formant un aqueducte. Continua a cel obert per a regar els camps del pla del Colomé. La boca de la mina està situada al pont del Canyet, en el qual hi havia un filtre per a no deixar passar la brossa que arroseguen les aigües. Travessa les vies del tren per sota, a tocar l'estació del ferrocarril, i desemboca als camps de l'Esteve Faura i del Jaume Reig. Continua a cel obert per tal de regar els camps del pla del Colomé. | 08158-97 | Carretera Molins de Rei a Rubí, Km 2.6 | 41.4351300,2.0024500 | 416658 | 4587543 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87258-foto-08158-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87258-foto-08158-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87258-foto-08158-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | La mina finalitzava en els camps de l'Esteve Faura, i recollia les aigües de la riera de Rubí per regar els camps de la part superior de l'estació i els del Peu de la Costa. | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87301 | Mina d'aigua sobre la font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-sobre-la-font-de-lavellaner | XX | En estat de deteriorament | Construcció relacionada amb l'aigua que es troba en una clariana del bosc envoltada de bardisses que impedeixen la seva completa descripció. Consta d'una paret de morter amb un forat quadrat dins del qual hi ha un tub de fibrociment. | 08158-140 | Ca n'Esteve | Es troba dins del bosc de la masia de Ca n'Esteve, en un lloc relacionat tradicionalment amb l'aprofitament de l'aqüífer. | 41.4418200,2.0180100 | 417967 | 4588270 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87260 | Molí d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-roig | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | En estat d'oxidació | Molí eòlic aiguader, de ferro, que està muntat a sobre d'una edificació quadrangular de maons que li fa de base i que es troba a sobre de la vertical del pou de captació de l'aigua. De la part estructural metàlica, conserva la torre, la roda multipala, el penell i el rotor. Es tracta d'un giny d'eix horitzontal, orientat al vent dominant. Aquesta orientació es realitza automàticament mitjançant el penell que encara la roda cap al vent que bufa més fort en cada moment. L'energia eòlica és transmessa per aquest moviment, mitjançant una biela, a la barra de la bomba de pistó que impulsa l'aigua des de l'interior del pou fins a la bassa que es trobava a prop i que actualment ha desaparegut. | 08158-99 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 7-9 | La primera documentació que es posseeix d'aquest molí és d'inicis del segle XX. | 41.4381300,2.0109700 | 417374 | 4587867 | 1900-10 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87260-foto-08158-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87260-foto-08158-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87260-foto-08158-99-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El molí no únicament bombejava aigua del pou natural que hi havia als terrenys del Roig, per tal d'omplir la bassa per a d'aquest amanera regar els horts del propietari, sinó que també oferia el servei d'aigua a les cases de la zona. | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 87310 | Molí de Can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-domenech | XIX-XX | Tot i que es conserva sencer, l'estat d'abandó comença a fer-se notar. | Molí de vent, situat a 100 metres del mas, format per una estructura metàl·lica muntada sobre un petit edifici de planta quadrada rematat per una cornisa i terrat de terracota. Conserva l'estructura metàl·lica en bon estat i sencera. A les parets, que són de maçoneria, s'obren finestres verticals d'aproximació de filades. Conserva el pou protegit per una petita construcció annexa. | 08158-149 | Can Domènech | 41.4573100,2.0185100 | 418028 | 4589990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un interessant exemple d'aquest tipus de giny al municipi. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87259 | Molí de l'Argemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-largemi | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Inventari d'edificació tradicional: https://parcs.diba.cat/documents/170508/5156227/p09d003.pdf Orive Ortega, A. (2011) Galceran de Papiol. Estudis, 6. B de biografia. Edicions del Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Ajuntament del Papiol. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | XIV | Actualment en restauració per la família propietària. | Edifici d'aspecte molt irregular, degut a les diferents ampliacions que es feren durant els temps en que fou ocupat. Inicialment fou una construcció de planta rectangular amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la part de darrera hi estava el molí, del qual resta alguna roda i l'espai que ocupa tota l'alçada de l'edifici. Un cos afegit que es troba a la part davantera, és d'una construcció més acurada. Les cantoneres estan fetes de pedra molt ben treballada. Aquest cos queda a l'alçada del primer pis i el camí hi circula per sota d'ell. D'entre els elements mòvils conservats, destaca una mola tallada: el fet de que aparegui trencada just per la meitat, impedeix determinar amb seguretat si es tracta de la mola jussana (fixa) o bé la sobirana (mòbil), tot i que el seu ratllat de línies rectes sembla indicar que es tracti d'aquesta darrera. Les dimensions d'aquesta mola s'ajusten a la mida típica de les moles de la baixa edat mitjana, que tenien entre 1,10 i 1,40 m de diàmetre, i feien entre 700 i 1.100 kg, i el ratllat tenia entre 3 i 5 mm. de profunditat. Aquesta mola té unes mesures semblants, amb un diàmetre d'1,14 i un ratllat de 5 mm. També conserva a una de les façanes, tot i que en un estat molt dolent, un rellotge de sol. Davant de l'edifici hi ha un pont i restes d'antics rentadors. | 08158-98 | Horts del pla del Llobregat | És molt probable que es tracti de l'antic molí que ja surt a la documentació l'any 1328, d'acord a documents conservats a l'arxiu del castell de Papiol: allà es diu taxativament que el molí d'Argemir era el molí antic del senyor del castell. Si és així, es pot assimilar al molí que s'esmenta en un asentència arbitral de l'any 1327, en el qual es detallen els problemes que hi havia entre els pagesos del Papiol per les reparacions que estaven obligats a fer al molí del senyor del castell, Raimon de Papiol, fill de Galceran (Orive, 2011: 108). El molí es esmentat al segle XIX, com a molí fariner i al Nomenclàtor de la Província de Barcelona. El descriu com 'molí situat a 1 km de la capital de l'ajuntament, edifici de dues plantes habitat constantment'. Va ser també habitatge dels treballadors del molí paperer, i hi van viure fins a quatre famílies. Aquestes famílies tenien la responsabilitat de regular el pas d'aigua del canal de qualsevol pujada de cabal (Faura Arís, 1996: 218). Dins l'edifici hi ha senyals de diferents riuades, la darrera l'any 1962, que provocà l'abandó definitiu de l'habitatge, tot i que s'ha reformat recentment. | 41.4295800,2.0013600 | 416560 | 4586927 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87259-foto-08158-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87259-foto-08158-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87259-foto-08158-98-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Està situat molt a prop del Llobregat: el rec que el feia treballar encara discorre al seu costat.La zona propera al Molí de l'Argemí era un dels indrets on es feien les millors captures de pesca al Llobregat, al seu pas pel Papiol. | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 87316 | Molí de paper de Capdevila i fàbrica de teixits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-paper-de-capdevila-i-fabrica-de-teixits | Casanelles Rahola, E. (2018) Inicis de la industrialització al Baix Llobregat: La fàbrica Ferrer i Mora de Molins de Rei i la Fàbrica Nova d'El Papiol Eusebi Casanelles Rahola Manresa Fàbrica dels Panyos. https://parcdelasequia.cat/wp-content/uploads/2018/10/PP-FM-i-fabrica-papiol.pdf Gayoso Carreira, G. (1974) Apuntes para la historia papelera de Barcelona y su provincia. S.LL. Publicación de la Asociación Hispánica de Historiadores del Papel, núm., 39 enero, pp.39-86 Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. | XIX-XX | El seu abandonament l'ha fet víctima d'accions vandàliques continuades. | Conjunt de construccions de caire industrial fetes amb pedra i maons, que presenten successives readaptacions constructives i arranjaments, i que es composa de diferents naus seguides que s'aixequen al costat de la llera del riu Llobregat, al peu de la muntanya del Pi del Balç, i a l'altre banda de les vies de comunicació E 90 i B 23. Al costat d'aquestes construccions, i travessant-les en paral·lel per sota de la més gran de totes, circula un canal d'aigua que abastia d'energia a aquesta fàbrica des del segle XIX, com a mínim. Aquest canal, que ve de la confluència del Llobregat amb la riera de Rubí amb més de 1.700 metres de llargada i que servia en aquest cas per a donar-li la força motriu, alhora es feia servir també per a regar els camps a la riba esquerra del riu. Es l'aportació inicial d'aigua al Canal de la Infanta. El conjunt industrial, es desenvolupa bàsicament en quatre grans grups de construcció: dos grans edificis allargats, destinats a la producció industrial, amb un mur lateral que els uneix per la part del camí d'accés, pel costat de l'actual carretera, i que no presenta solució de continuïtat, i diverses construccions a l'exterior, per la part sud i sud-est (que donen serveis auxiliars a les indústries: aquestes darreres inclouen l'edifici destinat a allotjar el vapor i la xemeneia). Els més interessants patrimonialment, són els de major dimensions: dos edificis de planta allargada, ubicats a nord i sud del conjunt, i que s'acompanyen de la resta de construccions auxiliars, de les que destaca un petit edifici destinat a moure la mula de la indústria que es va instal·lar en un moment determinat. 1. El més meridional de tots, construït com a molí paperer, d'acord al seu aspecte estructural, és un edifici que presenta planta rectangular, molt allargada, i es desenvolupa en tres pisos d'alçada, apart de la zona per la qual discorre el canal i les instal·lacions que, en aquesta zona sota el terra, aprofiten i canalitzen l'aigua que s'escola per sota, després d'haver estat aprofitada per la instal·lació industrial. Està fet en pedra vermella, totxo i te quatre plantes d´alçada: a la meitat del mur que dona al camí interior, te enganxada una xemeneia de maons que és de secció quadrada. Manté alguns elements metàl·lics a la façana, que formarien part dels processos de tracció, energia i abastament de materials i matèries primeres. Les finestres estan destinades no només a il·luminació, sinó especialment a assecador de la producció: paper o cartró, i s'obren als diversos murs de les façanes, generant una bella i harmoniosa sistemàtica de buits al llarg de tota la construcció. La coberta, a dues vessants, és de fibrociment. 2. L'edifici rectangular del nord havia estat molí hidràulic primer, i posteriorment, fàbrica de teixits. Actualment està unit a l'altre gran edifici per una tanca que genera un espai obert a l'interior, sembla el més antic del conjunt. També de planta rectangular, presenta diverses modificacions, especialment pel que fa als buits de les façanes: es conjuguen finestres destinades a assecadors de producció paperera, i d'altres pròpies d'indústria tèxtil. Un arc ogival s'obre a la zona que el canal d'aigua travessa l'edifici, generant l'energia motriu necessària en la producció. La coberta és de teula àrab, disposada a dues aigües. 3. Més al nord, i tocant a aquest edifici, per la part de l'est, d'entre altres, s'ubica una petita construcció que allotjaria la màquina de vapor destinada a donar energia a la fàbrica. Conserva la porta original d'accés, i la xemeneia de maons, de planta i fust circular. A banda dels edificis aquí existeixen diverses derivacions del canal usades com a força motriu o com a part dels processos industrials, apart dels agrícoles. | 08158-155 | Can Capdevila, s/n | Del conjunt es tenen diverses dades que són importants en la seva cronología: El rei Alfons I, l'any 1188, va prestar ajuda perquè es construïssin uns molins i un canal dins el territori de l'actual municipi de Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 211). Li confia la construcció d'una resclosa per portar les aigües del Llobregat a Barcelona a un tal Joan, qui la fa efectiva en el lloc conegut actualment com el pla del Colomer (en aquella època les Matoses), sota la terra laborable, en una zona de llicorella i sílex. Es determina construir un canal per moure dotze moles, i un casal, així com un rec per portar l'aigua a Barcelona. Això ho va signar en acta notarial l'any de 1188 (Faura i Casanovas: 1999: 209). Potser aquest sigui un moment important pel naixement de l'actual nucli del Papiol de Baix. Sembla que l'antic molí paperer, edificat pel paperaire Felip Cebrià, al costat d'un vell molí fariner, comptava amb quatre tines i cinc rodes. Miñano, el 1826 i Madoz, el 1849, diuen que Papiol contava amb una fàbrica de paper, i a l'Exposición Nacional de la Industria Papelera, el 1850, Antonio Romaní i Miró, que aleshores devia ser el propietari, va presentar mostres de paper d'escriure procedents de la seva fàbrica del Papiol que van rebre una menció honorífica. L'any 1829 Pau Ferrer i el seu fill Antoni Ferrer i Sagristà arrenden una part del Molí Paperer de Capdevila. El 1831 Joaquim Cervià construeix una fàbrica de filats de cotó i una nova resclosa, no molt lluny del Molí de l'Argemí. El mateix any 1831 Ignasi Herp, fill de seders de Manresa lloga l'edifici de la fàbrica del Papiol i compra maquinaria francesa de les més avançades del moment , una 'mule-jennies' de les més grans a Catalunya, una de 336 fusos, una de 240 fusos i 10 més sense precisar. També comptava amb màquines de filar, màquines de cardar i de preparar el cotó (comprades a Koechlin) i 10 telers mecànics de De Berge construïts a París. Dins la publicació: l''Indicador' de 1864, figura una fàbrica de paper de Sebastià Comas, fabricant que apareix en els 'Bailly Bailliere' de 1884 i següents. Madoz parla també d'un molí fariner i dues fàbriques de filats de cotó, fàbriques que, segons Botet i Sisó, encara eren en funcionament devers els anys vint del segle XX, quan, a més a més, hi funcionaven una fàbrica de cartó i una de cartolines. L' 'Estadística' de 1934, assenyala una fàbrica de paper de fil o barba de Joan Capdevila i Soler, amb una capacitat de producció anual de 300 tones. L'any 1858, la Fàbrica Ferrer i Mora de Molins de Rei va iniciar la mecanització tèxtil al Baix Llobregat, i la fàbrica de filats de cotó del Papiol en va ser un antecedent d'ella: les dues exemplifiquen el pas dels molis de paper a fàbriques tèxtils. A les primeres dècades del segle XX 'tenia una producció de 1.000 kilogrames diaris de paper, i eren empleats un centenar d'obrers d'ambdós sexes, per l'important troballa d'aigua abundant, per la facilitat de comunicacions i per la proximitat de la capital' (Martí Albanell, 1926:75). Va estar en funcionament fins les acaballes del segle XX, produint finalment cartró. La coneguda com a 'riuada de Sant Miquel', e 29 de setembre de 1913, va destruir la reslosa del molí paperer (Faura i Casanovas: 1999: 100). | 41.4242600,2.0058900 | 416932 | 4586333 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87316-foto-08158-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87316-foto-08158-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Aquest lloc va ser l'embrió dels primers usos preindustrials al Baix Llobregat des d'època medieval, ja que s'hi construïren dotze molins.La conservació patrimonial del conjunt és objecte de defensa per col·lectius com l'Associació d´Estudis Històrics Paperers o l'Associació del Museu de Ciència i Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 87481 | Monument 'El Papiol al Dr. Barberà' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-papiol-al-dr-barbera | Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019. | XXI | A sobre la vorera del costat sudoest de la plaça del Dr. Barberà s'ha instal·lat una jardinera cúbica de grans dimensions (1,50x1,50x1,50 m) de formigó llis vist i tres bancs dobles del mateix material. A la jardinera es pot apreciar una inscripció feta en el moment d'encofrar-la i que diu 'EL PAPIOL AL DR. BARBERÀ'. Dins la jardinera s'hi ha plantat una olivera. | 08158-320 | Plaça del Doctor Barberà, s/n | El Dr. J. Frederic Barberà segons informació oral era un metge molt estimat al Papiol:, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d'aquella població, ubicada a l'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom. | 41.4379100,2.0163100 | 417820 | 4587838 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87481-foto-08158-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87481-foto-08158-320-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El monument al Doctor Barberà és molt senzill i allunyat de cap intenció de generar una obra d'art sinó un recordatori a una persona estimada pel poble. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87467 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-4 | XX | Monument al compositor Ansem Clavé. Es tracta d'un paral·lelepípede de pedra calcària que presenta per una cara el bust del compositor Anselm Clavé, en baix relleu, per sota, en plaques esculpides, es representen notacions musicals tot al voltant del cos del monument. Encara per sota d'aquestes plaques, i en la mateixa cara en la qual es representa al compositor, hi ha esculpits el lloc i la data de la seva execució: Papiol/1969. Un filet de fulles i fruits esgrafiats ornen les verticals del monument. A esquerra, una nova cartel·la pètria allotja els símbols al·legòrics a altres notacions musicals. Tot al voltant hi ha una zona enjardinada. | 08158-306 | Carrer Angel Guimerà cantonada Jacint Verdaguer | 41.4359200,2.0076400 | 417093 | 4587625 | 1969 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87467-foto-08158-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87467-foto-08158-306-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) havia estat un republicà federal, possiblement maçó i educador dels obrers als qual portà a les societats corals que creà. A la seva composició La Maquinista exalta els valors del treball dels obrers. De jove havia estat socialista cabetià. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87213 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-1 | XX | Monument que està format per una base de formigó, en forma de paral·lelepípede, dins la qual es troben, en plànol vertical, i de manera visible, a mitja alçada del formigó, quatre feixos de barres de ferro corrugat, els quals estructuralment consoliden la forma de la base per les cantonades. En una de les cares de superfície de la base, hi ha una llegenda grafitejada: 'EL PAPIOL A RAFAEL CASANOVA' | 08158-52 | Plaça de Rafael Casanova, s/n | Aquesta obra va ser realitzada per l'artista local Eduard Serra, impulsor del Museu del municipi. | 41.4367900,2.0101200 | 417301 | 4587720 | 1990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Eduard Serra | Es troba al costat d'un conjunt de pedres sense desvastar que formen els sustrat geològic del poble, així com a la placeta que hi ha al davant de Ca l'Estrada.Un petit enjardinament format per una adelfa i una bardissa de cirerers xinesos, complementen el conjunt i donen singularitat a la visualització de l'escultura. | 98|111 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 87254 | Monument a la Coral 'La Perdiu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-coral-la-perdiu | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XXI | Monument commemoratiu urbà, que està ubicat en un racó, dins del jardí de la Castanyera. Es tracta d'una placa d'acer corten que tanca una terrassa on creix una heura que li fa de marc vegetal. El monument es presenta de la següent manera: en un filet d'acer, sobreposats hi ha tres elements, 1. figura d'una perdiu en relleu i dues cartel·les amb els següents textos que es presenten de manera independent: 2. Llegenda: 'Societat Coral 'La Perdiu'. 1899/1999/...// més de cent anys omplint el cel de cançons...' 3. Llegenda: 'El Papiol en agraïment al mestre Joaquim Voltas// 1 de març de 2001'. | 08158-93 | Parc de La Castanyera, carrer d'Anselm Clavé, 14 | La Societat Coral la Perdiu, afiliada a l'Associació dels Cors d'en Clavé, es va fundar l'any 1899. El primer reglament intern que es conserva data de l'any 1900 (Faura Arís, 1996: 316-322). En els inicis de la dècada dre 1920 es va dissoldre, i l'estendard es va quedar a casa del aleshores president, l'amo de cal Muray. L'any 1923, en Pep de cal Pepus i altres van redactar uns nous estatuts i la coral va tenir una important revifalla fins a arribar al moment actual. | 41.4376000,2.0084800 | 417165 | 4587811 | 2001 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87254-foto-08158-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87254-foto-08158-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87379 | Monument al Vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-vi | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. | XX-XXI | En transformació | En un racó del carrer de l'Abat Escarré, davant del número 10 del carrer, i a tocar l'accès de vehicles al castell, hi ha una estructura de fusta que aguanta un cep emparrat que commemora la importància històrica del cultiu del raïm al municipi. Per sota hi ha una premsa de gàbia a sobre d'una base de ciment. | 08158-218 | Carrer de l'Abat Escarré, entre els números 7 i 9 | En 1972 es va inaugurar aquest monument, amb motiu de la festivitat de Santa Eulàlia de Mérida, patrona de la població. Es va fer en memòria del seu important passat vitivinicola. S'ubica al mateix lloc en que es trobava des d'almenys l'any 1870 Cal Gaju (després Cal Pota Xena o Cal Jofré). Josep Gaju Pi del Papiol de Baix era el seu propietari. El Sr. Baró del castell i l'amo de Can Mas, eren alguns dels terratinents de la població. L'arrendatari pagava en espècies, a la cinquena -quatre portadores per a ell i una per a l'arrendador- o a quarts o terços, segons el tracte. Era habitual que en temps de verema vinguessin collidors d'altres indrets, de l'Aragó o de Flix. S'hi estaven uns quinze dies, 3 o 4 dies a cada mas. La fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198). | 41.4380300,2.0101000 | 417301 | 4587857 | 1972 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | És tradició interpretar l'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l'olivera, dos dedicacions rellevants al Papiol abans que la cirera, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. El seu valor patrimonial rau en el simbolisme.Podar, treballar la terra, ensofrar el cep quan brotava, ensofrar-lo per combatre el míldiu, esporgar i escabellar, eren feines laborioses que el pagès duia a terme. Al migdia, les dones els duien el dinar amb un cistell. Hi havia el costum de construir una barraca de pedram per aixoplugar-se de la pluja.Al setembre era el temps de verema. Els més joves collien els raïms amb tisores petites, o amb falçó, i les posaven en coves de vímet. Els més petits traginaven els coves de raïm cap a les portadores, i els més grans omplien les portadores: les feien curulles i hi posaven el taparot que era un barret d'espart que cobrien el raïm per tal de que no caiguessin els brots de raïm.Tot seguit, les portadores es carregaven al carro que era tirat per rucs, matxos o cavalls fins al celler.Arribats al cup, es tirava el raïm dins, a sobre d'una post de fusta, situada en un nivell més baix que el terra del celler, per tal de trepitjar-lo a peu nu, i agafats d'una corda que penjava del sostre per tal de no relliscar. Seguidament, s'obria una post i es tirava la verema trepitjada dins el cup.En una cantonada del cup s'hi posava el xup que era un angle de fusta de baix a dalt, amb uns queixals a la part inferior, per on passava el vi a traves d'un filtre de gatosa per tal de no deixar-hi passar la pellofa i la rapa.Es treia el vi del cup a galledes -posteriorment amb bombes manuals- i es posava a les botes destapades perquè fermentés. Passat més i mig, es transvasava de les botes perquè quedés més clar i les mares de vi es venien al sindicat agrícola per fer-ne esperit de vi a les fassines. Aleshores ('Per Sant Martí tapa tot vi') es tapaven les botes. Hi havia cases de pagès que arribaven a omplir fins a 35-40 bótes.La brisa (pellofa i rapa) es ventilava amb un llenól de sac perquè s'airegés el gas de la fermentació. Es baixava al cup per una escala amb una espelma i, si no s'apagava amb 'la guilla', es podia treure la brisa i premsar-la.Aquest vi premssat era de menys qualitat i se'l bevien els de la casa com a vi de taula. L'altre, el bo, el venien majoritariamen t a Barcelona. Era un vi d'entre 11º o 12º (Faura Arís, 1996: 123). | 98|119 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 87263 | Monument als Morts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-guerra-civil-0 | XX | Es troba un xic deteriorat el parament | Monument en forma de paralelepíped molt allargat fet a base de rajoles de gres que cubreixen una ànima central. Es troba ubicat en un racó de l'Avinguda de la Generalitat, a sobre d'una base graonada i enjardinada darrera d'un mur de totxo que serveix de contenció a la part de jardí embardissat. Presenta la llegenda incisa i pintada en negre: 'PER TOTS/ELS MORTS/DEL POBLE/1936-1939' i per sota, també incisa i pintada en color negre, una creu llatina lleugerament patada. | 08158-102 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya (al davant del número 5) | Es va col·locar sota l'alcaldia de Casajuana. | 41.4385300,2.0111200 | 417387 | 4587912 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|102 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87261 | Monument als morts de la riuada de 1962 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-riuada-de-1962 | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XX | Monòlit de pedra calcària, d'1,5 m d'alçada x 0,80 cm de gruix. Està desbastat i picat per la part frontal (la posterior no està desbastada), amb un espai que sobresurt en relleu, repicat amb buixarda fina, disposat per a incloure la llegenda. L'espai reservat en relleu, està precedit per una mena d'escut amb coloms en relleu que s'uneixen pels caps en una mena de flor central. A continuació, per sota, es desenvolupa la llegenda epigràfica que commemora els luctuosos successos de la riuada del Vallès de 1962. La inscripció està gravada a la pedra escrita en lletra capital majúscula, a excepció del lloc i la data, que no corresponen a aquest tipus de lletra monumental, i que es situa al peu, a la dreta, també en majúscules. Diu el següent: 'A LA MEMORIA DE CUANTOS PERECIERON EN LAS TRAGICAS INUNDACIONES DEL VALLES EL DIA 25 DE SEPTIEMBRE DE 1962, Y DE LOS CUALES 157 CADAVERES FUERON RECOGIDOS EN ESTOS CAMPOS QUE FUERON ARRASADOS Y DEVASTADOS POR LA FURIA DE LAS AGUAS Y EN PRUEBA DE GRATITUD A CUANTOS CON SUS ESFUERZOS CONTRIBUYERON A SU RESCATE: Y RECUPERACION DE LOS DAÑOS CAUSADOS. PAPIOL 25-9-1965'. | 08158-100 | Horts del pla del Llobregat | A la nit del 25 de setembre de 1962 es va produir la tragèdia més gran de la història recent del Papiol. Les pluges torrencials van fer estralls a tot Catalunya, sobretot la zona dels Vallès i Baix Llobregat. Terrassa, Sabadell, Ripollet, Rubí, Papiol, Molins de Rei i altres poblacions van viure una nit de tragèdia i de por. Es van produir aproximadament uns 600 morts i desapareguts -al terme del Papiol, però, no hi van haver desgràcies personals. Al Papiol es van recollir 157 cadàvers que la riera va arrossegar. Darrera de la tragèdia es van succeïr moviments de solidaritat i ajut: Mica en mica van arribar les indemnitzacions i després, en honor de tots els damnificats i en memòria de les víctimes, s'aixecà el 25 de setembre de 1969, un petit monòlit al costat de la casa d'aigües, i a tocar el torrent de Batzacs (Faura Arís, 1996: 102). La memòria d'avingudes i aiguats que, de manera important, van afectar al Papiol són les corresponents a les dates següents: -2-6 de gener de 1826: riuada (documentada per Bartomeu Massaveu , rector de Santa Eulàlia). -24 d'agost de 1842: riuada de Sant Bartomeu. 23 de setembre de 1845: temporal de Santa Tecla (segons testimoni d'Antoni Canals fou 'causant d'infinitat de maleses'). -16 de gener de 1898: riuada de Sant Antoni (destrucció del convent de monges). -21 de setembre de 1901: riuada. -13 d'octubre de 1901: riuada. -16 d'octubre de 1901: riuada. -22 d'octubre de 1901: riuada. -7 de novembre de 1901: riuada. -29 de setembre de 1913: riuada de Sant Miquel (destrucció de la resclosa del desaparegut Molí Paperer). -1940: pluges intenses. -1942: pluges intenses. -1943: pluges intenses. -1944: pluges intenses. -25 de setembre de 1962: destrucció del pla de can Mas i el del Colomer, amb un resultat de 157 morts. -Setembre de 1971: riuada. -6 de desembre de 1971: riuada. -8 de novembre de 1982: caiguda del pont de pedra de la N-II de Molins de Rei. | 41.4356900,2.0006300 | 416507 | 4587607 | 1967 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | En la parla tradicional papiolenca les crescudes del Llobregat es coneixen amb el nom de carbassers, per la quantitat d'aquests fruits que s'acumulaven a les vores del riu després del pas d'una riuada. | 98|102 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 87303 | Mural de les Escoles velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-les-escoles-velles | XXI | Els artistes plàstics del col·lectiu Street art Barcelona: l'Elisa Capdevila Galiot, del Papiol i l'Ivan Floro de Mataró, han reproduït un cartell del 1969, en un mur d'una de les antigues cases dels mestres, al carrer del Pare Remigi, tocant a la Rambla de Catalunya. L'original és una fotografia del festival hippy del 1969: Woodstook, un dels festivals de música i art de rock més famosos de la història. El treball es va realitzar en una façana de 6x5 metres, cedida per l'Ajuntament del Papiol als dos artistes. L'original de la imatge reproduïda es va fer de nit durant una interpretació teatral. | 08158-142 | Carrer Rambla de Catalunya cantonada carrer del Pare Remigi del Papiol | 41.4361600,2.0067900 | 417022 | 4587653 | 2016 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87303-foto-08158-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87303-foto-08158-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87303-foto-08158-142-3.jpg | Inexistent | Hiperrealisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Elisa Capdevila Galiot i Ivan Floro | L'objectiu dels muralistes va ser treure les obres pictòriques tradicionals del seu context natural i exposar-les al carrer per tal d'acostar l'art a tothom. | 115|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87216 | Murs del jardí de cal Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-del-jardi-de-cal-brunet | XX | Edificació que constitueix la tanca d'un espai enjardinat, i que es desenvolupa seguint el perfil del terreny natural. Es tracta d'un mur de línies ondulades, fet de pedra irregular provinent de les pedreres del municipi. Està vorejat en alguns punts per una motllura de traça corba, de manera especial a la zona de la porta i en altres localitzacions, amb la intenció de subratllar el caràcter orgànic de la construcció. Domina la pedra escasament trabada que s'erigeix com a element dominant, marcant una mola ben visible, tot emergent a la zona del barranc que domina. Està remarcat el seu perímetre per cinc garites decoratives que donen certa singularitat i alhora, verticalitat a la construcció. | 08158-55 | Carrer Carme, 8 | 41.4391000,2.0139000 | 417620 | 4587972 | 1914-18? | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Salvador Valeri i Pupurul? | Construcció pròpia de l'estil modernista, agermanada amb el tipus d'edificació de la casa de pedra (Can Bou) del mateix municipi i amb altres tanques de menor entitat que, a manera de barri, tanquen els solars d'algunes edificacions. | 98|105 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 87220 | Museu Municipal del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-del-papiol | Museu que acull peces de la vida qüotidiana del Papiol i donacions de particulars de diversa procedència. Tot el fons conservat està inventariat en un document informàtic en format excel. El número de registres es de 1.600, però no correspon al dels objectes, ja que hi ha col·leccions que només es consignen globalment. Està gestionat per membres de l'associació Museu del Papiol, una entitat local que té com a finalitat investigar, preservar, promoure i difondre el patrimoni material i immaterial del municipi. El recinte del Museu compta amb una exposició permanent, i organitza diverses exposicions temàtiques produïnt en moltes ocasions catàlegs de les mateixes. | 08158-59 | Carrer Doctor Trueta, 6 | El museu te el seu origen en l'Associació Museu del Papiol, impulsada per l'escultor Eduard Serra, és qui fa tasques de dinamització i conservació del Museu. Es va formar l'any 2012 amb un grup de voluntaris i voluntàries compromesos amb el patrimoni municipal i la recuperació de la memòria històrica del poble. El fons és el resultat de diferents donacions de particulars. Inclou sobretot objectes de valor històric i testimonial, amb una especial rellevància per aquells que corresponen a l'etapa de la postguerra, la vida qüotidina, la pagesia i els oficis menestrals. | 41.4360100,2.0071900 | 417055 | 4587636 | 2012 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El Museu, ubicat dins l'antic menjador de les antigues escoles públiques de la població, obre l'últim diumenge de cada mes, d'11.30 a 13.30 h. La seva col·lecció, que es de propietat privada i accés públic, aplega el material recollit pels membres de l'entitat amb el propòsit de recuperar el patrimoni local.També es poden fer visites concertades prèvia petició als seus encarregats.Els membres de l'associació s'encarreguen de la neteja i mateniment dels objectes. | 94|98|83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 87269 | Màquina excavadora Menck | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-excavadora-menck | XX | Recentment restaurada | Excavadora de cables MENCK (MENCK & HANBROCK GmbH, Hamburg-Altona, Deutschland) M110 instal·lada en memòria de l'activitat extractiva d'argiles, a la rotonda que dona accès al polígon industrial sud del Papiol i que és visible a l'entrada al municipi. Vehicle metàl·lic dotat d'un braç articulat i una pala amb la funció d'excavar i moure grans quantitats de terra. Està pintat de color blau. Presenta en el lateral la marca, inscrita en relleu en una cartela groga: 'Menck¬Hambrock. Hamburg Altona', i en la part posterior el model: 'Menck. M110. La màquina, de tracció mecànica, era activada per motor dièsel. El moviment de la pala es duia a terme enrotllant o desenrotllant els cables d'acer. | 08158-108 | Rotonda d'accès al polígon industrial sud | L'excavadora Menck va ser importada d'Hamburg, Alemanya, l'any 1962. És un símbol del procés d'industrialització en l'extracció de l'argila a El Papiol. L'explotació dels terrals, juntament amb la creació de bòbiles ( avui desaparegudes) va donar un gir a l'activitat econòmica del poble. L'explotació dels jaciments d'argiles fins a finals dels anys cinquanta es duia a terme amb estris força rudimentaris, com eren, el pic, la pala i pel transport, el carro de tracció animal. Quan l'argila estava molt compacte s'utilitzaven explosius. Posteriorment es va evolucionar cap a les màquines hidràuliques: des d'aleshores, el mecanisme ha sofert innovacions però sempre dins el mateix sistema. Menck & Hambrock (sovint abreujat a Menck) va ser una empresa d'enginyeria alemanya amb seu a Hamburg-Altona, que va produir especialment excavadores. L'empresa va ser fundada l'any 1868 per Johannes Menck i Diedrich Hambrock a l'antic poble Ottensen. Fins i tot abans de la primera guerra mundial, Menck va ser un dels principals fabricants mundials d'excavadores. El 1901, per exemple, la fàbrica va presentar la seva primera retrocarregadora d'elevació alta al món. A partir de 1923, es van produir les primeres excavadores de cadenes a Europa | 41.4331500,2.0059500 | 416948 | 4587319 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87269-foto-08158-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87269-foto-08158-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Empresa MENCK & HANBROCK | El Museu del Papiol ha gestionat la donació de l'excavadora que ha fet l'empresa 'Suministros de Arcilla, S.A', duent a terme la restauració i proposant l'actual ubicació de la màquina. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 87526 | Nau industrial del Carrer de la Plana, 2-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-del-carrer-de-la-plana-2-6 | XX | Edifici industrial exempt, de planta troncocònica amb la seva part més ample dirigida cap el carrer de la Plana. Els laterals de la parcel·la on s'ubica estan delimitats pels carrers de Newton i del Cirerer, La construcció és de panot de formigó vist amb aplacat per sobre de la línia de finestres de material plàstic ondulat. La planta baixa s'obre exclusivamednt cap el carrer de la Plana on hi ha grans portons per a ser practicats per camions, trailers i maquinària pesada. Per sobre d'aquesta planta n'hi ha una altra que es defineix per un gran finestral corregut continu en façana, per sobre dels portons abans descrits. Aquest finestral corregut segueix per les parets laterals però tan sols en els metres més propers a la façana principal. La coberta de la nau és plana, feta amb xapa ondulada i inclinada elevant-se paulatinament en àngle de 33 graus des de la part posterior fins a la façana principal. En aquesta la coberta es converteix en una discreta marquesina. | 08158-365 | Carrer de la Plana, 2-6 | 41.4320700,2.0122500 | 417473 | 4587193 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87526-foto-08158-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87526-foto-08158-365-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-03-15 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc