Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56973 | Puigmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmajor | MONTAÑÀ, Daniel i PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, Cossetània. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII-XIX | Puigmajor es troba situada al nord-est del nucli urbà de Perafita, en un punt elevat, a la banda oest de la carretera BP-4653 i a l'est del turó anomenat Puigmajor. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa i dos pisos, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades, a la planta baixa i primer pis de pedra i a nivell de segon pis de maó. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la planta baixa un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada flanquejat per dues finestres emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. Tant al primer pis com al segon es segueix la mateixa disposició de les obertures, seguint la vertical de les de la planta baixa. Al primer pis hi ha un balcó central flanquejat per dues finestres i al segon pis s'hi obren tres finestres, totes elles emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. Als vèrtex de la façana s'hi adossen dues estructures agropecuàries que sobresurten perpendicularment, formant un pati al centre. La planta baixa de les estructures són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de pedra de majors dimensions, amb obertures de maó i reformes d'obra i formigó; les parts superiors estan construïdes, modernament, amb obra. La façana nord-est presenta una finestra a nivell de primer pis i dues finestres al segon pis, totes elles emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha dues finestres a la planta baixa, una finestra al centre al primer pis i una altra finestra seguin la vertical al segon pis. Totes elles també emmarcades amb maó. Finalment la façana sud-oest presenta una finestra al primer pis i una al segon pis, emmarcades amb maó. La part baixa queda dominada per estructures agropecuàries. També presenta una part de la façana arrebossada. | 08160-36 | Sector est del terme municipal | Tot i que podria tenir uns orígens anteriors, la masia de Puigmajor es troba documentada l'any 1855 en la demarcació parroquial de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0543900,2.1220300 | 427350 | 4656188 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56973-foto-08160-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56973-foto-08160-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pel costat de la casa hi passa el camí ramader que es dirigeix a l'Hostal del Vilar; prové del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n'Hug. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 57057 | Balma de coll Triador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-coll-triador | La balma de coll Triador està situada en la fondalada que separa les masies de la Serra i Coll Triador, a un extrem del terme municipal de Perafita a pocs metres del de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un balma de mitjanes dimensions, d'uns 15 metres de banda a banda amb una profunditat màxima de 8 metres. La balma no té un terra pla sinó que forma entrants, sortints i raconades a causa dels blocs de pedra que s'han anat desprenent. Es tracta d'un espai molt humit i ombrívol, tant per l'orientació de la balma (pràcticament al nord) com pel fet que hi passa un rec a tocar al voltant del qual hi ha crescut una densa massa de vegetació. A l'altre costat del rec hi ha l'antiga horta de la Serra, un espai conreable, assolellat i a la vegada proper al rec, dividit en nombroses feixes limitades per murs de maçoneria de pedra. | 08160-120 | Sector est del terme municipal | Segons fonts orals, en aquesta font hi havien dormit i viscut temporalment pobres i captaires, que aprofitaven els racons que forma la balma per arrecerar-se de les inclemències del temps. | 42.0562300,2.1334500 | 428297 | 4656383 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57057-foto-08160-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57057-foto-08160-120-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 56982 | Molí de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-terradelles | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | Edifici en runes amb l'interior cobert per la vegetació. | El molí de Terradelles està situat en una raconada de la riera Gavarresa al sud-oest de Terradelles i als peus de la costa de Terradelles, encaixat entre el límit d'una plataforma rocosa i el salt amb gorg que forma la riera Gavarresa. Es tracta d'un molí en runes que s'adossava a un cingle rocós de manera que dos dels murs de l'edifici són de roca natural. S'observa únicament un dels murs de càrrega fins a l'alçada de primer pis, bastit amb maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb pedra treballada. També s'observa, a la paret posterior de l'edifici, els forats a la roca natural que permetien sustentar l'embigat del primer pis. Es troben dos elements més conservats: el carcabà format per una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada i l'inici del canal, emmarcat també amb pedra treballada. | 08160-45 | Sector nord-oest del terme municipal | Segons fonts orals es podria haver tractat d'una molina. | 42.0702100,2.0849900 | 424304 | 4657977 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56982-foto-08160-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56982-foto-08160-45-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una part de les runes del molí estan delimitades amb baranes de fusta.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 57036 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-2 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | Fa uns 6 anys que ja no es celebren els focs de Sant Isidre a causa del risc d'incendis. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament a Perafita cada masia encenia una foguera i fins va pocs anys encara s'encenien algunes fogueres als verals del poble de Perafita, on els veïns es reunien per celebrar la revetlla. Recentment les fogueres s'havien encès en zones i espais oberts com a la zona del pavelló, allunyats de camps i boscos a causa del risc a provocar incendis. Alguns veïns del poble tenien costum de celebrar la diada de Sant Isidre anant al pedró de Sant Isidre de la Torre, en terme municipal d'Olost. | 08160-99 | Sector central del terme municipal | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Joan Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0415800,2.1070900 | 426099 | 4654778 | 08160 | Perafita | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 56940 | Santa Margarida de Vilaltella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-vilaltella | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XII-XIX | L'església va ser restaurada als anys 80 del segle XX. | L'església de Santa Margarida de Vilaltella es troba situada al sud-est del nucli urbà de Perafita, en un punt elevat, prop de la carretera BV-4601. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana oest hi ha un portal d'arc escarser emmarcat amb brancals i coronament de pedra bisellada. A la clau de l'arc hi ha una dovella amb a data inscrita de 1825. A l'esquerra del portal hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Sobre el portal, i situat sota el carener, s'obre un òcul emmarcat amb dovelles de pedra bisellada. La façana nord presenta dos contraforts adossats, un a cada extrem de la façana que serviren per reforçar la volta quan aquesta es va refer de nou. A la façana est hi ha l'absis semicircular, resseguit a la part inferior per una bancada i construït amb filades de carreus regulars de pedra petita fins a una altura d'uns 2 metres. En aquesta part de l'absis s'obre una finestra esqueixada. La part superior de l'absis fou bastit posteriorment amb carreus irregulars. A l'extrem sud de l'absis s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A la façana s'hi adossa un cos que sobresurt perpendicularment (la sagristia) on s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. | 08160-3 | Sector sud del terme municipal | Santa Margarida de Vilaltella pot ser considerada perfectament de finals del segle XI o principis del XII pel tipus de construcció de la part inferior dels murs. L'edifici ha patit moltes modificacions. Els murs són de factura romànica fins a dos metres d'alçada i la resta és refeta posteriorment. L'església es troba documentada fins l'any 1223 (segle XIII), en funcions de capella rural depenent de la parròquia de Sant Pere, i el 1227 surt esmentada al testament de Maria Vila-rasa. Hi ha qui creu que la capell estigué vinculada des del seu origen al mil·lenari mas de les Heures; d'altres consideren que fou construïda com a aglutinadora d'un conjunt de masos com Vilaltella, Borrell, Puig, Sanies, etc., terme que després passà a ser domini aloidal de la mitra de Vic. Tradicionalment en tenia cura l'hereu de Cruells, però l'any 1711 fou amenaçat amb l'excomunió si no retornava els ornaments a la parròquia. L'any 1724 es produïren altres incidents a Santa Margarida: el bisbe de Vic Marimon manà tancar la capella el dia 30 de juliol, degut a les actituds considerades irreverents en que degenerava la tradició de ballar pels voltants de l'edifici després de la missa en aquesta diada. En la primera meitat del segle XVIII la capella necessitava una reparació a fons: calien unes portes noves, emblanquinar les parets, refer el retaule, canviar l'ara i posar una creu a l'altar. Quant a la volta original, estava ja tan deteriorada que l'any 1729 el bisbe manà que s'arrangés, sota amenaça de no deixar-hi oficiar. En època barroca li fou afegit un petit cos a mode de sagristia, i vers 1825 s'obri a ponent una nova porta i un òcul. En la primera meitat del segle XX s'hi deien dues misses anuals, però segurament quedà desafectada amb la Guerra Civil espanyola i ja no reprengué el culte. La capella s'anà abandonant, s'ensorrà la volta i patí expoliacions. L'any 1988 es va restaurar la capella i es va recuperar l'aplec que es celebra el diumenge més proper a la diada de Santa Margarida que es el 20 de juliol. | 42.0347900,2.1243300 | 427518 | 4654010 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56940-foto-08160-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56940-foto-08160-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56940-foto-08160-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'esplanada oest, davant de l'accés de l'església, hi ha una taula amb dos suports monolítics i una gran llosa al damunt, semblant a la que hi ha al santuari de la Mare de Déu del Remei. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56962 | Rocatova de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocatova-de-dalt | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XIX | Rocatova de dalt és una masia situada en un punt elevat en l'anomenat pla de Rocatova, una esplanada delimitada per curioses formacions de roca des d'on es domina bona part del Lluçanès central i nord. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb cossos o estructures de menor alçada adossats a banda i banda donant un aspecte de planta basilical. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1872 inscrita a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana est conté una cantonada integrada que denota una ampliació i es troba dominada pel cobert adossat. A nivell de planta baixa, a l'interior del cobert, s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis, per sobre del nivell del cobert, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord es troba protegida per una elevació del terreny i no conté cap obertura. La façana oest conté un cos adossat ala meitat dreta bastit amb murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana hi ha una finestra reformada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada, tot i li manca una part dels brancals. | 08160-25 | Sector nord-est del terme municipal | Rocatova de Dalt es troba prop del camí ramader. Els habitants de les masies de de la Bauma, Rocatova de Baix i Rocatova de Dalt es dedicaven temporalment a esquilar el bestiar, acordant-ho amb els portadors dels ramats. | 42.0679000,2.1206900 | 427255 | 4657689 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56962-foto-08160-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56962-foto-08160-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia també és coneguda com a cal Pastor. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56963 | Rocatova de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocatova-de-baix | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Rocatova de Baix és una masia situada al límit sud de l'anomenat pla de Rocatova, o pla de la Llosa, una esplanada delimitada per formacions de roca natural, uns metres al nord del serrat de la Forca. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum allargat principal de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, mostra dos parts diferenciades. En la part central hi ha un portal i una porta emmarcats amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals amb la data de 1749 inscrita a la llinda. En l'ampliació de l'esquerra hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó a la planta baixa, i una eixida al primer pis, amb una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó. A la dreta de la façana hi ha adossats dos coberts. La façana sud-oest només compta amb obertures a nivell de primer pis, on s'observa una finestra emmarcada amb maó i la continuació de l'eixida que també dóna a la façana principal, formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. Just sota teulada hi ha un espai arrebossat amb forma de rombe on hi ha escrites les inicials R.M.S. i la data de 1944. La façana nord-oest forma un queixal a causa dels diferents cossos i estructures que hi ha adossats. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. La façana nord-est queda dominada pels coberts adossats, bastits amb pilars d'obra vista. A la part dreta s'observa una estructura d'un sol nivell bastida amb murs de maçoneria de pedra, reformada com a habitatge. | 08160-26 | Sector nord-est del terme municipal | Rocatova de Baix es troba prop del camí ramader. Els habitants de les masies de de la Bauma, Rocatova de Baix i Rocatova de Dalt es dedicaven temporalment a esquilar el bestiar, acordant-ho amb els portadors dels ramats. | 42.0636100,2.1220800 | 427365 | 4657212 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56963-foto-08160-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56963-foto-08160-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56965 | Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallars | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVII | S'observen esquerdes en alguns dels volums adossats. | Pallars està situada en un punt elevat al nord del nucli urbà de Perafita, al límit oest d'una petita serra delimitada pel rec del gorg Negre anomenada carena de Pallars. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes (un d'original i els altres ampliats cap al sud i a l'oest), bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb molt morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades, i diverses estructures adossades al voltant. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Les estructures que hi ha adossades al voltant de l'edifici formen dos patis o llices al davant de les façanes est i sud de l'edifici, essent la més gran l'orientada a l'est davant la façana principal de l'edifici. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i la llinda reformada amb arc rebaixat de maó, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha un balcó central emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció a la llinda 'IHS PERA VILA Y PAYAS ANY 1670'. A les golfes hi ha tres finestres, dues emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una amb monòlits de pedra bisellada. A l'esquerra de la façana s'observa un dels volums adossats, que conté un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A l'extrem dret sobresurt un cos adossat que forma un porxo amb sortida a aquesta façana i a l'oest, sustentat amb quatre pilars de pedra treballada. La façana oest mostra dues parts diferenciades, amb la part dreta dominada pel volum adossat a l'oest. En la meitat esquerra s'observa el porxo que també té sortida a la façana nord i una estructura de maçoneria de pedra que forma una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa i a la llinda del qual hi ha inscrita la data de 1754, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. En la meitat dreta, dominada pel volum que sobresurt, s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis. Encara més a al dreta hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra adossada. La façana sud, a la que hi ha adossades diverses estructures, forma també dues parts diferenciades. A l'esquerra s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La part dreta es troba completament oberta formant un porxo o eixida als tres nivells, sustentada per un robust pilar central de pedra treballada. A l'interior d'aquests espais coberts s'observen diverses obertures: una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i tres accessos emmarcats amb pedra bisellada al primer pis. Completen el conjunt les diverses estructures d'usos agropecuaris que hi ha al voltant de la masia, la majoria bastides amb murs de maçoneria de pedra i que s'ordenen formant un pati davant les façanes est i sud. No es conserva cap dels portals d'entrada a aquests patis o llices. | 08160-28 | Sector central del terme municipal | Pallars es troba documentada l'any 1238. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita | 42.0554300,2.1083300 | 426218 | 4656315 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56965-foto-08160-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56965-foto-08160-28-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, antigament el portal principal de la masia era adovellat. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56950 | Mascarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascarella | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVII | Mascarella està situada a l'extrem sud del terme municipal, prop del límit amb el terme d'Olost, al sud-oest de les Valls de Mascarella i al sud-est de Busquets. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de maó i dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, a més de dos petits contraforts adossats als dos extrems de la façana. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una té la data inscrita de 1762 a la llinda i una altra també té una inscripció, tot i que molt erosionada. La façana est compta amb un pis menys a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1680 inscrita a la llinda, actualment tapiada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada. La façana nord conté tres espitlleres i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. La façana oest conté tres finestres a la planta baixa, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una amb la data de 1667 inscrita i l'altra amb la data de 1840 amb una creu intercalada. Just sota teulada hi ha encara una altra finestra, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Completen el conjunt diverses estructures que hi ha al voltant de l'edifici, bona part de les quals en estat de ruïna. Entre aquestes estructures destaca el pou de planta semicircular bastit amb murs de maçoneria de pedra i ubicat a uns metres de la façana est. | 08160-13 | Sector sud del terme municipal | Mascarella es troba documentada l'any 1281 i era posseïda per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en època baix medieval. Des de principis del segle XIV tenia adscrits, en indivís amb l'hereu de la Riera els masos Valls superior i Valls inferior. | 42.0203300,2.1058000 | 425968 | 4652420 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56950-foto-08160-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56950-foto-08160-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56964 | Les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-heures | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVIII | Les Heures està situada en un punt elevat a l'oest del serrat de la Forca, dominant bona part del terme municipal de Perafita i del Lluçanès nord. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions (se n'observa una a l'extrem est del volum principal) bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té una petita lliça tancada al davant delimitada amb murs de maçoneria de pedra i amb un accés principal orientat al sud format amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, s'observa un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda monolítica d'arc rebaixat amb la data de 1766 inscrita, dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada, i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat amb pilar central de pedra bisellada amb motllures al capitell i a la base. A nivell de golfes hi ha cinc finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb pedra treballada, i una galeria de dues obertures d'arc rebaixat amb pilar central de pedra bisellada amb motllures a capitell i base, d'igual tipologia a la galeria del primer pis. La façana oest té diverses estructures d'usos agropecuaris ubicades just davant, a una distància que no supera els 2 metres. A nivell de planta baixa hi ha una porta i tres finestres reformades, al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A nivell de golfes hi ha únicament una petita finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord té adossada a la part esquerra la capella de la masia, dedicada a Sant Antoni Abat, i a la part dreta un cos que forma una terrassa a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra bisellada. També a nivell de primer pis hi ha una finestra reformada, i a nivell de golfes, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. A l'extrem esquerre hi ha adossat un cos estret que conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb maó i a les golfes una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana est forma un queixal a causa del cos adossat a l'extrem est del conjunt, en el que s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i quatre finestres a les golfes, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra amb maó i llinda de fusta. En la resta de la façana s'observa únicament una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de golfes, quedant la resta de la façana coberta d'heura. | 08160-27 | Sector nord-est del terme municipal | Les Heures es troba documentada l'any 1335. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0606500,2.1179900 | 427023 | 4656886 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56964-foto-08160-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56964-foto-08160-27-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56985 | Teuleria de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-riera | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX -XX | Algunes parts dels murs s'han erosionat i esfondrat. | La teuleria de la Riera es troba situada uns 350 metres al nord de la masia de la Riera, als peus del camí que condueix de la masia al nucli de Perafita, entre els recs de la Tria i de Santa Margarida. Es tracta d'una estructura de planta rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter i cantonades diferenciades delimitades amb maó. La façana sud-oest presenta una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó que dóna pas a una paret d'obra vista on hi ha la boca del forn que condueix a la zona de combustió de la teuleria. Davant la façana hi ha un petit mur de pedra que delimita l'entrada; també s'observen dos forats quadrats a cada extrem de la façana, a un nivell superior, que sostenien les bigues d'un antic cobert que avui en dia no es conserva. La façana sud-est presenta la seva part esquerra parcialment esfondrada, i a la part dreta una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó que servia d'accés per enfornar. A mig mur s'hi observen dos forats que sostenien les bigues d'un antic cobert, avui en dia no conservat. La façana nord-est presenta un terraplè que permet l'accés a la part superior de la teuleria on hi ha una obertura emmarcada amb maó; tapant aquest accés hi ha posat una gran llosa triangular al davant. La façana nord-oest presenta, sobre un desnivell d'uns 2 metres, una rampa lateral construïda amb maçoneria de pedra, que d'esquerra a dreta ocupa tot l'ample de la façana i permet l'accés a la part superior de la teuleria. | 08160-48 | Sector sud del terme municipal | La teuleria de la Riera ha estat la teuleria més important de Perafita i va funcionar a ple rendiment fins l'any 1975, quan es va deixar l'activitat. El 1997 es va treure la coberta i des d'aleshores el deteriorament ha estat progressiu. A la teuleria es produïen teules, maons, rajoles i cairons. Les peces que es feien a la teuleria es venien als veïns del poble i servien per arranjar teulades, murs i estructures agropeucàries així com també per a construir ampliacions als edificis. | 42.0354600,2.1064400 | 426038 | 4654100 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56985-foto-08160-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56985-foto-08160-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 57030 | Revetlla de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-pere | La revetlla de Sant Pere es celebra el dia 28 de juny al vespre a la plaça Sant Antoni de Perafita. Un cop es pon el sol s'encén una gran foguera a la plaça, es torra pa, es mengen arengades, s'ofereix coca i cava per tothom i s'acompanya de petards. Recentment s'organitza una partida de bitlles catalanes. | 08160-93 | Plaça Sant Antoni. Nucli urbà de Perafita. Perafita | La revetlla de Sant Pere és una de les revetlles més celebrades al poble de Perafita i antigament una de les més celebrades de l'any a Catalunya. Durant la vigília de la diada de Sant Pere, s'encenien fogueres i es menjava coca com encara es fa per sant Joan i la nit del 28 al 29 era tinguda per màgica. | 42.0415900,2.1068300 | 426078 | 4654780 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat cedida per Ramon Casals. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 57060 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-5 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVI | La rectoria es troba situada a la banda sud de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita. Es tracta d'un edifici format per diversos cossos adossats de teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a nord, presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment a la dreta de la façana. A nivell de planta baixa presenta dues petites espitlleres, una petita finestra quadrada i un mortal modern. El portal principal es troba a nivell de primer pis al qual s'accedeix a partir d'una escala de graons i barana de pedra. El portal està emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada; la llinda es troba decorada a mode d'arc fistonat convex. A la banda esquerra del portal hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una finestra de nova obertura, i a la banda dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una petit finestra emmarcada amb maó. A les golfes s'obren tres finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra, una de les quals es troba tapiada, i una finestra emmarcada amb fusta. La façana est presenta, a la planta baixa, un antic portal d'accés central, actualment reconvertit en finestra, emmarcat amb brancals de pedra bisellada i coronament d'arc deprimit còncau, flanquejat per dues finestres modernes. Al primer pis hi ha una finestra balconera central emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, flanquejada per dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana sud forma diverses terrasses i balcons i presenta forces obertures modernes o bé reformades. A nivell de planta baixa s'obre un portal i una finestra emmarcades amb maó. A nivell de primer pis destaca un pilar, de cantells bisellats, format per dos cossos monolítics de pedra. Presenta una base de pedra i capitell rectangular. | 08160-123 | Plaça de l'església, 1. Nucli urbà de Perafita | La rectoria es troba documentada en el fogatge de 1553, parròquia de Perafita, on apareix la casa de 'lo capellà'. Les dates (1579 i 1592) inscrites a dues llindes a l'interior de la rectoria confirmen l'existència d'aquest edifici al segle XVI. | 42.0419400,2.1065000 | 426051 | 4654819 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57060-foto-08160-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57060-foto-08160-123-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la rectoria, just a l'entrada, hi ha dos portals que presenten la llinda amb inscripció i data. A la llinda d'un portal hi ha la inscripció S.P S.R 1592 amb una creu intercalada; la llinda de l'altra portal hi ha la inscripció + S. SERINYDANELL. R. 1579. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56943 | La Immaculada Concepció de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-immaculada-concepcio-de-busquets | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. | XIX | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta i l'interior s'ha anat deteriorant al llarg del temps. | La capella de la Immaculada Concepció es troba adossada a la façana oest de la masia de Busquets. L'edifici és de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i els murs són de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i arc rebaixat de pedra motllurada. A l'arc hi ha una data inscrita dins un segell esculturat: 1816 amb un dibuix i una petita creu intercalats. Als extrems de l'arc hi ha un dibuix esculturat que presenta una roda dentada amb una flor de sis pètals a l'interior. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de maó parcialment tapiat per l'arrebossat escrostonat de la façana. Més amunt s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada, i sota el carener hi ha la data pintada de 1830 amb una creu intercalada. Corona la teulada una petita creu de ferro. La façana nord presenta un petit cos adossat construït amb maçoneria de pedra irregular i cantonades de carreus de majors dimensions amb teulada d'una sola vessant.. En ell s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la façana sud s'hi adossa un cos que correspon a la cisterna de la masia de Busquets. Aquesta està construïda amb un coronament format per dos pilars amb capitell motllurat i una teulada piramidal de 4 vents molt pronunciats, que es recolza sobre la teulada de la capella. | 08160-6 | Sector sud del terme municipal | La propietària explica que abans de la Guerra Civil espanyola hi havia hagut una imatge de la Sagrada Famíla dins la capella. L'església va ser saquejada durant la Guerra. Els antics masovers van ubicar a l'interior de l'església un molí fariner i també la van fer servir com a graner. | 42.0259100,2.0988500 | 425399 | 4653046 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56943-foto-08160-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56943-foto-08160-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament hi havia hagut una escala exterior que conduïa a la zona del terrat on es troba la cisterna. Alguns fonts apunten que la capella estava advocada a Sant Josep. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56938 | Sant Pere de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-perafita | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XVIII | L'església de Sant Pere es troba situada al nucli urbà de Perafita. Es tracta d'un edifici de grans dimensions de planta rectangular d'una sola nau de 40 x 25 metres, amb capelles laterals que es comuniquen entre si, capçada a llevant per un presbiteri i campanar octogonal situat a l'esquerra del presbiteri. L'edifici presenta teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Algunes façanes presenten restes d'arrebossat. La façana principal, orientada a l'oest, és d'estil barroc i presenta una forma curvilínia coronada amb pilones de pedra rematades amb una bola. Presenta un portal principal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada al qual s'accedeix a partir de tres graons de pedra. A un nivell superior i situades als extrems de la façana, s'obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i coronament d'arc rebaixat. Sobre el portal s'observa una gran arcada a mode d'arc de descàrrega i enmig hi ha un creu adossada on hi ha representat un Crismó, i la inscripció SANTA M----N 1943. Més amunt hi ha una obertura de rosetó, emmarcat amb pedra motllurada, que combina trams curvilinis i rectes. Encara més amunt, seguint la vertical, s'obre un òcul de dimensions més petites emmarcat amb pedra bisellada. La façana sud es troba parcialment arrebossada. Presenta un portal d'accés a l'extrem esquerra de la façana emmarcat amb brancals i arc rebaixat de pedra motllurada. A l'extrem dret de la façana hi ha dues finestres alineades verticalment. La inferior emmarcada amb brancals i llinda d'ample bisellat i la superior emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana est presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, alineades verticalment situades a l'extrem dret. La façana nord presenta, sobre el cos sobresortint de les capelles, quatre caps de contrafort entremig dels quals s'obren quatre obertures. Més amunt, sota teulada, s'obren quatre petits òculs. | 08160-1 | Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | La primera notícia que es té del lloc de Perafita data de l'any 909, quan es cita l'indret com a límit de la parròquia d'Olost. L'església de Sant Pere no apareix documentada, però, fins l'any 1074, en un testament dels senyors de Lluçà. L'any 1121 es documenta per primera vegada la parroquialitat de l'església de Sant Pere tot i que és probable que ja ho fos des de molt abans. El 1098 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, havia cedit al monestir de Sant Joan de les Abadesses la dominicatura que tenia a Perafita, amb la casa que havia bastit prop de Sant Pere. La població i el terme pertanyien a la demarcació del castell de Lluçà i la part de la parròquia no integrada municipalment era de la demarcació de Sant Boi de Lluçanès, possessió tradicional de la mitra de Vic. Malgrat tenir el terme dividit en dos dominis prou potents, la parròquia conservar la seva independència, sense formar part del col·lectiu d'esglésies vinculades al monestir de Lluçà, ni lligar-se a la parròquia de Sant Boi, que en aquest segles ja era una parròquia important. Aquest temple, que possiblement existia molt temps abans d'aparèixer documentat, fou refet en major o menor grau durant el segle XII; aquestes obres es dedueixen a partir de la presència en l'església parroquial actual d'un timpà romànic procedent de l'anterior església parroquial que sembla construït del segle XII. Ja en el segle XIII hi havia en la sagrera de la parroquial un petit nucli de cases, origen de l'actual poble de Perafita. Durant el segle XVI calgué construir un nou campanar, degut al deteriorament del campanar romànic, obra que fou encarregada a un mestre d'obres de Vic i en la qual col·laboraren econòmicament els pagesos del terme parroquial. En la segona meitat del segle XVIII un nou temple fou edificat per a substituir la vella església romànica, petita i segurament afectada pels anys. De l'església romànica sols en sobrevisqué l'esmentat timpà. El nou edifici, construït en estil barroc, no fou acabat fins a l'últim detall, quedant per polir la façana i el campanar. Un segle més tard, a 1863, es presentà un projecte -obra de l'arquitecte Elies Rogent- que pretenia acabar la façana, canviar el coronament del campanar, construir una capella del Santíssim Sagrament, i posar una pica baptismal nova. Aquest projecte, malgrat haver estat aprovat pel bisbat i pel govern estatal, i estar les obres adjudicades per subhasta pública, l'any 1864, no es portà a terme. L'any 1885 es començà a parlar de canviar la ubicació del cementiri, situat davant de l'església, ja que es trobava al mig del poble i no reunia massa bones condicions. L'any 1886 s'inhumà i se'n construí un de nou fora de la població; en el lloc de l'antic cementiri es construí la placeta i l'escalinata d'accés a la parroquial, i s'arranjaren els voltants. El tema de la façana es reprengué l'any 1889, durant una visita pastoral, però tampoc en aquesta ocasió es realitzaren les obres. Durant la Guerra Civil espanyola el temple fou saquejat; van desaparèixer nombroses imatges i ornaments, entre ells un magnífic retaule barroc que ocupava tot el fons del presbiteri. Acabada la guerra, la reparació no es feu esperar, i a 1941, amb l'església ja rehabilitada, el bisbe Joan Perelló beneí i consagrà l'ara de l'altar major, que fou de nou consagrat l'any 1965. Ens els anys noranta es varen realitzar obres importants en l'església parroquial; es va refer la teulada, es va pintar la nau, es posà calefacció, etc. Entre els anys 1991-1993 Joaquim Busquets va executar una notable decoració del presbiteri | 42.0421100,2.1064900 | 426050 | 4654838 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56938-foto-08160-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56938-foto-08160-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56938-foto-08160-1-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una gran escalinata formada amb graons de pedra dóna accés a la part davantera de l'església. Al capdamunt de l'escala hi ha dues pilones coronades amb una bola, una a cada costat. En cadascuna de les bases d'aquestes pilones hi ha una inscripció: la de l'esquerra hi posa AÑO i la de la dreta 1886. | 94|96 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56989 | Llinda del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-castell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVII | La llinda es troba ubicada en una finestra situada a l'esquerra de la porta principal del Castell, dins el recinte tancat. Es tracta d'una llinda de pedra treballada d'un metre de llargada i 40 centímetres d'amplada. Els seus motius són totalment geomètrics fent la combinació de rodones amb rectangles. Aquest tipus de treball era típic de picapedrers que feien llindes de pedra per a esglésies i sarcòfags. S'hi observen dos forats quadrats en els que s'hi assentaven les bigues. | 08160-52 | Castell de Perafita. Sector central del terme municipal. | La llinda devia ser part de l'antiga casa Puig, d'on procedia el patriota Jaume Puig de Perafita. La masia sembla que fou reemplaçada per l'actual Castell o Castellnou, edifici neogòtic, de final del segle XIX i principi del segle XX, que segueix els models francesos. | 42.0479600,2.1100900 | 426355 | 4655484 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56989-foto-08160-52-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56998 | Molí de cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-fuster | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | El molí de cal Fuster també anomenat molí de cal Borni o cal Moliner es troba situat al carrer Major de Perafita. Es tracta d'un molí fariner elèctric que es va construir a principis del segle XX, i que està format per les moles de 1'40 metres de diàmetre, la tremuja i la cabra. Al costat també hi ha una altra tremuja i un elevador que transportava el gra fins a sobre la tremuja de les moles. El molí funcionava amb un motor 'RITER' amb reostat i hi tenia instal·lat un quadre elèctric de control 'J. ATÍSEN E HIJOS. MANRESA. | 08160-61 | c. Major, 7. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | La instal·lació del molí es va fer els anys 1915-1920 quan va arribar la corrent elèctrica. Als anys 60 del segle XX es va instal·lar una segona tremuja i un elevador que transportava gra fins a la tremuja de sobre les moles. El molí va deixar de funcionar l'any 1975. | 42.0419500,2.1071200 | 426102 | 4654820 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 57056 | Font de l'hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhostal-nou | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | Els últims anàlisis realitzats a la font indiquen que les seves aigües superen els límits de toxicitat i per tant no és potable. | La font de l'hostal Nou està situada uns cinquanta metres al nord-est de la masia que li dóna nom, al peu de la pista que condueix a la fàbrica d'Embotits. S'accedeix a la font a través de la pista que condueix a la fàbrica d'Embotits passant per davant del Castell i l'hostal Nou. Un cop es passa per davant l'hostal, es gira a mà dreta vorejant la masia i un cobert. En el següent revolt, prop d'un roure que dóna ombra al camí, es troba la font. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra que conté el brollador i alhora actua com a marge del camp que hi ha a sobre. Es tracta d'un mur llarg que ressegueix tot el camp, però que sobresurt cap enfora al seu extrem inferior dret, just on es troba la font. De la part inferior del mur en sobresurt un brollador plàstic, tot i que bona part de l'aigua es filtra pel costat. Sota el brollador hi ha un petit bassal, delimitat amb blocs de pedra a partir del qual l'aigua descendeix per un desaigua passant per sota la pista forestal i creant el rec que més endavant passa a anomenar-se rec del gorg Negre. | 08160-119 | Sector central del terme municipal | La font també era coneguda com la font de la Cordera. | 42.0495400,2.1138000 | 426664 | 4655656 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57056-foto-08160-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57056-foto-08160-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004 i 2006 , la font de l'hostal Nou presentava un índex de nitrats de 93'30 i 90'30 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 57046 | Font de la Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-perera-0 | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | XX | La font de la Perera està situada enmig d'una extensa zona boscosa al sud de la balma de les Heures. S'accedeix a la font a través de la roca Llisa, una formació rocosa que hi ha entre Rocatova de Dalt i la balma de les Heures. Seguint aquesta roca es troba al final de la mateixa una pista forestal que descendeix entre un bosc de pins. Seguint uns metres aquesta pista s'arriba a un trencant on s'inicia un petit corriol que condueix a la font. La font està formada per un dipòsit adossat a un marge i cobert completament de molsa exceptuant una petita part arrebossada que dóna accés a l'interior del dipòsit. Sota aquesta part arrebossada sobresurt una formació de tosca coberta de molsa per on brolla l'aigua sobrant del dipòsit i a la dreta sobresurt una aixeta metàl·lica. Al capdamunt del mur hi ha la data inscrita de 1933. | 08160-109 | Sector nord-est del terme municipal | La font encara és utilitzada per veïns de la zona. | 42.0657600,2.1161900 | 426880 | 4657455 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2006 , la font de la Perera presentava un índex de nitrats de 14'30 mg/l per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 57013 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-1 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | Els últims analàlisis realitzats a la font indiquen que les seves aigües superen els límits de toxicitat i per tant no és potable. | La font Nova està situada a l'extrem oest del nucli urbà, sota un cobert situat en l'anomenat carrer de la Font, uns cent metres al nord de la font Vella. S'accedeix a la font des del carrer de la Font, concretament entre un cobert de grans dimensions i un petit camp de conreu que s'estén al sud d'aquest, ambdós al costat oest del carrer. Baixant uns metres des d'aquest punt per un corriol s'arriba a la font al cap de pocs metres, arribant a aquesta per sobre del dipòsit i passant per un tram d'escales de pedra. La font està formada per una gran estructura de planta rectangular bastida amb murs de maçoneria de pedra gran i treballada que conté el dipòsit i que es troba adossada a un marge. Davant del mur frontal del dipòsit s'obre un espai rectangular enllosat, delimitat a un costat per un mur de maçoneria de pedra i a l'altre per una filada de blocs de pedra treballada, acabant a ambdós costats amb un banc de pedra. Del mur frontal en sobresurt una aixeta metàl·lica en la part central inferior, just al costat d'una petita formació de tosca, a la que s'accedeix a través de dos graons de pedra laterals. La font queda envoltada per un petit prat delimitat per roures i freixes. | 08160-76 | Sector central del terme municipal | La font Nova era una de les fonts més utilitzades pels veïns de Perafita. | 42.0449100,2.1061200 | 426023 | 4655149 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57013-foto-08160-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57013-foto-08160-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny 2008), just després d'un període de pluges, l'espai que hi ha davant la font es trobava negat d'aigua. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 1999, 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font Nova presentava un índex de nitrats de 99'40, 83'50 i 86'10, 140'20, 126'40 i 133'30 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56946 | La Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tria-1 | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVII | La Tria està situada en un punt lleugerament elevat entre els recs de la Tria i el de Santa Margarida a l'est del nucli urbà de Perafita. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals (a l'oest de l'edifici) integrades al mur denotant un ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté una cantonada integrada al mur a la part esquerra. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, un imponent portal d'arc de mig punt adovellat, amb la data de 1694 inscrita a la clau, i un finestral reformat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, a més del pujador situat al costat del portal i bastit amb blocs de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, les centrals de les quals, unides a través d'un ampit comú i un brancal central compartit, bastit amb grans blocs de pedra. A la part superior d'aquest brancal central, entre les dues llindes, hi ha un carreu integrat al mur, amb forma de clau d'arc i amb un relleu esculpit parcialment erosionat. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A banda i banda de la façana hi ha estructures adossades. A l'esquerra un cobert que forma terrassa a nivell de primer pis, i a la dreta el mur de maçoneria de pedra que tanca la lliça que s'estén al sud-est de la masia, on hi ha un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud-est, que queda tancada dins la lliça, té adossada perpendicularment a l'extrem dret, una pallissa de tres nivells. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal i una finestra d'arc rebaixat emmarcats amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra reformada amb brancals de maó i llinda de fusta. A les golfes hi ha una finestra reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals reformada com a accés a la pallissa. Just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. Pel que fa a la pallissa, aquesta conté, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. El primer pis es troba completament reformat amb una galeria moderna i conserva el robust pilar central de pedra treballada, de secció octogonal i motllurat al capitell. El nivell superior de la pallissa queda completament obert amb la continuació del pilar central del primer pis, en aquest cas sense motllura al capitell. La façana nord-est té dos cossos adossats a la meitat esquerra, un dels quals forma una terrassa on hi ha la cisterna. En la part dreta de la façana hi ha una porta reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, un accés a la terrassa emmarcat amb pedra bisellada i tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i quatre finestres a les golfes, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem esquerra de la façana, més enllà dels cossos adossats, hi ha dues espitlleres a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada actualment tapiada al primer pis. Pel que fa als cossos adossats, el de la dreta està coronat amb una barana de pedra motllurada que delimita la terrassa on hi ha la cisterna, de la que es conserven dos pilars de pedra bisellada motllurats a capitell i base. | 08160-9 | Sector est del terme municipal | La Tria, antigament coneguda com Sunyera, es troba documentada l'any 1242 i era posseïda per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en època baix medieval. Als segle XIV era del monestir de Lluçà i tenia adscrits el mas Coll i la masoveria de Fontrenó. | 42.0407700,2.1194000 | 427117 | 4654678 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56946-foto-08160-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56946-foto-08160-9-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) El cos de l'esquerra, reformat modernament, conté una porta i dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i només compta amb el nivell de primer pis degut al desnivell.La façana nord-oest conté un cos adossat a la meitat dreta que forma una terrassa a nivell de primer pis. A la resta de la façana s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals reformada com a accés a la terrassa, i quatre finestres a les golfes, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra.Completen el conjunt diverses estructures que hi ha al voltant de la masia, especialment a l'est, on es troba una estructura de grans dimensions que tanca la lliça, bastida amb murs de maçoneria de pedra i obertures i cantonades delimitades amb maó. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56974 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | La Serra està situada en un punt elevat a l'extrem nord-est del terme municipal, prop del límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès i al sud-oest de Coll Triador, Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat, un finestral emmarcat amb pedra treballada, un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra bisellada i dos finestrals d'arc de mig punt amb l'emmarcament arrebossat. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, el de l'esquerra amb la data de 1806 i el central amb la de 1777, ambdues inscrites amb una creu intercalada. També al primer pis hi ha una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt i un carreu integrat al mur entre els balcons on hi ha inscrit 'R.M.S. RENOVAT 1951'. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues petites obertures geminades d'arc rebaixat i tres òculs apaïsats, ubicats sobre les tres obertures de la galeria del primer pis. La façana nord-oest conté tres finestres petites emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una tercera emmarcada amb pedra motllurada i amb una inscripció erosionada a la llinda on s'intueix el cognom Serra a més de la representació en relleu d'una serra de mà al primer pis, i quatre finestres a les golfes, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-est conté diverses estructures adossades, una de les quals amb un carreu integrat on hi ha la data de 1853, formant una terrassa a nivell de primer pis. Al primer pis hi ha quatre obertures, tres de les quals donen accés a la terrassa: una està emmarcada amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues de les quals amb l'emmarcament arrebossat. La façana sud-est conté un cos adossat al davant modernament, formant una eixida a nivell de primer pis, i un volum adossat a la dreta on hi ha un carreu amb la inscripció 'J.M.G. 1936'. Pròpiament a la façana només s'observa una obertura que dóna accés a l'eixida del primer pis. Completen el conjunt de la masia diverses estructures ubicades al voltant, a un costat la pallissa i al contrari diverses estructures d'usos agropecuaris com antigues corts i coberts. | 08160-37 | Sector est del terme municipal | La Serra es troba documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia i terme de Sant Boi. Modernament va passar a dependre de la família Canal de Gombrèn que la compraren per a fer-hi pastures i van ampliar la masia. | 42.0554500,2.1323600 | 428206 | 4656297 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56974-foto-08160-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56974-foto-08160-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia es conserven dues llindes amb inscripció, una amb el monograma IHS i l'altra amb la data de 1736. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56954 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-5 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. Manual 1340-1430. Fol. 51. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVIII | La Roca està situada en un punt lleugerament elevat al nord-oest del nucli urbà de Perafita, al sud de la Mare de Déu del Remei. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos cossos i estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria amb carreus treballats delimitant les cantonades i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra motllurada i coronat amb doble llinda monolítica, la superior amb la data de 1756 junt amb una creu intercalada inscrita, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i a les golfes dues finestres d'igual tipologia, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i un rellotge de sol integrat al mur fet l'any 2001 com indica una inscripció. La meitat esquerra de la façana queda dominada per un cos adossat que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida a nivell de primer pis. A la planta baixa, dins del porxo, i formant part del volum principal, s'observa una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Pròpiament al cos adossat hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, i tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada al primer pis. La façana oest conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i cinc finestres al primer pis, quatre de les quals emmarcades amb pedra bisellada i la restant amb pedra treballada. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i una petita galeria central formada per dues obertures d'arc rebaixat. Per sobre, encara hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, ubicada just sota teulada. La façana nord pràcticament no compta amb el nivell de planta baixa a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i només s'hi observa una espitllera emmarcada amb pedra treballada. A nivell de primer pis hi ha adossat un petit cos que forma un porxo on es troba la cisterna i al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. A l'interior del porxo hi ha una porta i una finestra emmarcades amb pedra bisellada i més a la dreta, encara a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana est conté un cos adossat a la dreta que correspon, en part, a la masoveria de la masia que també agafa una part del volum principal. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa s'observa dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta i dues finestres reformades amb emmarcament de pedra treballada. Al primer pis hi ha sis finestres, una de les quals balconera, emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes sis finestres més, dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada i quatre emmarcades amb pedra treballada, dos de les quals són de reduïdes dimensions. | 08160-17 | Sector central del terme municipal | La Roca es troba documentada l'any 1188 i era posseïda per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en indivís amb el monestir de Lluçà en època baix medieval. El 14 de setembre de 1381 Bernat de Rocha de la parròquia de Perafita firmava un manament de 5 sous amb poder del batlle del castell de Lluçà per la demanda feta per Pere de Clauso d'un deute de 50 sous. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix la Roca de Perafita dins la batllia de Sant Martí d'Albars. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0491200,2.1027200 | 425746 | 4655619 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56954-foto-08160-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56954-foto-08160-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56945 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-5 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVII-XIX | La Riera està situada en un punt lleugerament elevat al sud del nucli urbà de Perafita i al sud-est del pedró de Sant Agustí, prop de la unió del rec de la Tria amb el rec de Santa Margarida. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Els dos estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, mostra els dos volums diferenciats, l'original a l'esquerra i l'ampliat a la dreta. En el volum primitiu s'observa, a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb llinda monolítica d'arc rebaixat on hi ha inscrita la data de 1807 amb una creu intercalada, a més de dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals es situa en un nivell intermig al donar llum a l'escala interior. Al primer pis hi ha un balcó central amb llinda de pedra bisellada i tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la dreta s'observa el volum ampliat, amb els emmarcaments de les obertures preparats per a ser arrebossats a través d'un rebaixa que separa la part que ha d'anar vista de la pedra de la que ha de ser tapada per l'arrebossat. A nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes, tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est està dominada pel volum ampliat, que conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, de diferents dimensions, i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un balcó reformat, amb l'arrebossat de l'emmarcament imitant carreus. La façana nord-oest torna a mostrar els dos volums diferenciats. A l'esquerra s'observa el volum ampliat que conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra treballada al primer pis i dues finestres a les golfes emmarcades amb monòlits de pedra treballada. En el volum primitiu s'observa a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i dues obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana sud-oest es troba dominada completament pel volum original, que té adossada perpendicularment una estructura de maçoneria de pedra a la meitat dreta. En la resta s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres també emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra simplement amb pedra treballada. Al voltant de la masia es conserven diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra entre les que destaquen un cobert amb les cantonades i les obertures emmarcades amb maó i la pallissa de dos nivells, amb un accés lateral d'arc de mig punt emmarcat amb lloses a plec de llibre. | 08160-8 | Sector sud del terme municipal | La Riera es troba documentada l'any 1311, era posseïda pel monestir de Lluçà època baix medieval, i tenia adscrit el mas Trullàs, venut a principis del segle XIV a Berenguer del Prat de Sant Martí d'Albars. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix el mas la Riera dins la batllia de Perafita i es trona a trobar documentada en el fogatge de 1553 dins la parròquia de Perafita. El cognom Riera va desaparèixer l'any 1590 quan Franina Riera ven el mas a Valentí Noguera de Perafita. A finals del segle XVII passa a ser masoveria de Rocafiguera de Sora. | 42.0331900,2.1056600 | 425971 | 4653848 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56945-foto-08160-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56945-foto-08160-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56945-foto-08160-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56961 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-3 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Les estructures adossades estan enrunades. | La Bauma està situada en un punt elevat a l'extrem nord-est del terme municipal, sobre una plataforma rocosa orientada al sud-oest que acaba formant la balma de les Heures, a un centenar de metres de la masia. Es tracta d'una masia de dimensions reduïdes, formada per un únic volum de planta pràcticament quadrada i de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta també bisellada i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals reformada amb maó. Davant la façana hi ha restes dels murs que delimitaven diverses estructures d'usos agropecuaris, actualment enrunades. La façana est conté una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa; i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana nord conté únicament dues obertures, una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana oest conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada tant a la planta baixa com al primer pis, on també hi ha una accés reformat. | 08160-24 | Sector nord-est del terme municipal | La Bauma es troba prop del camí ramader. Els habitants de les masies de de la Bauma, Rocatova de Baix i Rocatova de Dalt es dedicaven temporalment a esquilar el bestiar, acordant-ho amb els portadors dels ramats. | 42.0687700,2.1171000 | 426959 | 4657789 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56961-foto-08160-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56961-foto-08160-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56997 | Balma de les Heures (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-heures-jaciment | VILASECA, S. (1943). 'La balma de ca N'Eures. Termino de Perafita. Provincia de Barcelona'. Ampurias, V. Barcelona, pp. 267-269. Inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. | -1200/-650 | El jaciment no està protegit i s'observaren forats indiscriminats en zona de potencial arqueològic. | La balma de les Heures es troba situada a uns centenars de metres al sud de la masia la Bauma, al nord del terme municipal. S'obre en el llit del torrent de Cogullers, excavada en roques calices amb els entorns recoberts d'un espès bosc. Té unes dimensions considerables: 60 metres de llarg, uns 15 metres de profunditat i 3 metres d'alçada i està orientada al sud-oest. El sòl de la cavitat presenta un sediment marró-vermellós amb la presència d'alguns blocs calcaris despresos del sostre. La potència estratigràfica establerta el 1943 era de 1'75 metres i es distingeix alternança d'estrats, alguns argilosos i altres amb poc gruix i consistència tova, interpretats segons concepció dinàmica. S. Vilaseca va observar una sèrie de gravats esquemàtics, no localitzats posteriorment. El material arqueològic està constituït per la part superior d'una urna (25 fragments) de forma bitroncocònica, amb una vora convexa. La decoració complexa: llavi imprès, la vora incisa amb motius de zig-zag; l'inici del cos té una combinació de meandres incisos amb impressions i acanalats. Es trobaren també fragments amb decoracions d'acanalats combinats amb impressions, o amb incisions amb motiu d'espina de peix. Del material publicat per S. Vilaseca se'n desconeix la posició estratigràfica. | 08160-60 | Sector nord-est del terme municipal | L'excavació del jaciment es va fer vers els anys 1940 per E. Fossas i S. Vilaseca. El material es va ubicar en el Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Barcelona, i actualment es troba dipositat al magatzem del Museu d'Arqueologia de Catalunya (C. Pedret, 95. Girona) sota el nom de Balma de Can Heures. | 42.0675200,2.1165500 | 426912 | 4657650 | 08160 | Perafita | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56997-foto-08160-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56997-foto-08160-60-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fitxa del jaciment a Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya, Perafita, va ser feta per M. Molist. 17 /7/84 i revisada per Walter Cruells 08/1990. | 79 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 57039 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-20 | XIX-XX | L'arxiu municipal de Perafita conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de 1851 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal Perafita ocupa 413 unitats d'instal·lació, amb un volum de 47,72 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau (1876-2000), Del. Local Falange (1955-1957), Germandat Sindical (1929-1971), J. Aigües la Tria (1913-1952). L'arxiu municipal està ubicat a la segona planta de l'ajuntament i la documentació es troba instal·lada en una sala amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses tancades de cartró. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 01 ADMINISTRACIÓ GENERAL (1879 - 2008) 1.1 TÍTOLS DEL MUNICIPI. TERME MUNICIPAL. SÍMBOLS LOCALS (1925 - 2002) 1.2 ÒRGANS COL·LECTIUS DE GOVERN (1879 - 2006) 1.3 ALCALDIA (1896 - 2008) 1.4 SECRETARIA (1921 - 2005) 1.5 SERVEIS JURÍDICS (1958 - 2004) 1.6 PERSONAL (1952 - 2003) 1.7 CORRESPONDÈNCIA (1879 - 2007) 1.8 MITJANS DE COMUNICACIÓ (1996 - 2003) 1.9 PARTICIPACIÓ CIUTADANA (2001 - 2001) 02 HISENDA (1851 - 2007) 2.1 PATRIMONI (1912 - 1992) 2.2 INTERVENCIÓ (1877 - 2006) 2.3 TRESORERIA (1891 - 2007) 2.4 FISCALITAT (1851 - 2003) 2.5 JUNTES I COMISSIONS (1902 - 1924) 03 PROVEÏMENTS (1918 - 2007) 3.1 PROVEÏMENT DE PRODUCTES PER A CONSUM DE LA POBLACIÓ (1941 - 1954) 3.2 AIGÜES, FONTS I SAFAREIG (1932 - 2007) 3.5 ESCORXADOR (1927 - 1952) 3.6 DELEGACIÓ LOCAL DE PROVEÏMENTS (1918 - 1970) 3.7 TRANSPORT PÚBLIC (1925 - 2005) 3.8 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1945 - 1945) 04 SERVEIS SOCIALS (1928 - 2005) 4.3 ATENCIÓ ALS REFUGIATS I VÍCTIMES DE GUERRA (1944 - 1954) 4.4 ASSISTÈNCIA SOCIAL (1928 - 2005) 4.5 ACTUACIONS CONTRA L'ATUR LABORAL. ORIENTACIÓ PROFES (2000 - 2002) 4.6 JUNTES I COMISSIONS, PATRONATS, JUNTA LOCAL DE REFORM (1962 - 1962) 05 SANITAT (1851 - 2005) 5.1 CEMENTIRI I SERVEIS FUNERARIS (1851 - 1996) 5.3 INSPECCIÓ SANITÀRIA. LABORATORI MUNICIPAL (1987 - 2005) 5.4 PERSONAL FACULTATIU, COS MÈDIC MUNICIPAL (1924 - 1931) 5.5 CENTRES SANITARIS MUNICIPALS (1987 - 2004) 5.8 SERVEIS VETERINARIS (1933 - 1996) 5.9 NETEJA VIÀRIA, RECOLLIDA I TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLID (1997 - 1997) 5.10 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1923 - 1953) 06 OBRES I URBANISME (1917 - 2006) 6.1 PLANEJAMENT (1979 - 2003) 6.2 GESTIÓ URBANÍSTICA I INFORMACIÓ (1917 - 2006) 6.3 OBRES D'INFRASTRUCTURA (1952 - 2005) 6.4 IMMOBLES MUNICIPALS: CONSTRUCCIÓ I MANTENIMENT (1933 - 2001) 6.7 OBRES DE PARTICULARS I SERVEIS (1948 - 2006) 6.8 ACTIVITATS CLASSIFICADES AMBIENTALS I OBERTURA D'ESTA (1959 - 2005) 6.9 PROMOCIÓ DE L'HABITATGE. HABITATGES DE PROMOCIÓ MUNI (1981 - 1986) 6.10 DISCIPLINA URBANÍSTICA (1957 - 1998) 6.11 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1946 - 1946) 07 SEGURETAT PÚBLICA (1941 - 1998) 7.1 COSSOS DE SEGURETAT (1944 - 1998) 7.4 ARMES (1975 - 1981) 7.5 GUARDES JURATS (1955 - 1985) 7.6 PROTECCIÓ CIVIL (1941 - 1973) 08 SERVEIS MILITARS (1889 - 2001) 8.2 QUINTES, ALLISTAMENTS, LLEVES FORÇOSES I PRESTACIÓ SU (1889 - 2001) 8.3 BÉNS SUBJECTES A REQUISA MILITAR (1924 - 1964) 09 POBLACIÓ (1854 - 2004) 9.1 ESTADÍSTIQUES GENERALS DE POBLACIÓ. CENSOS (1921 - 2001) 9.2 PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS (1854 - 2004) 9.6 JUNTA LOCAL DEL CENS DE POBLACIÓ (1920 - 1940) 10 ELECCIONS (1881 - 2006) 10.1 ELECCIONS MUNICIPALS (1881 - 2003) 10.2 ELECCIONS DE JUTGE DE PAU (1931 - 1931) 10.3 ELECCIONS DE DIPUTATS PROVINCIALS (1882 - 1974) 10.4 ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA (1932 - 2003) 10.5 ELECCIONS A CORTS GENERALS (1884 - 2004) 10.6 ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU (1987 - 2004) 10.7 REFERÈNDUMS I PLEBISCITS (1931 - 2006) 10.8 CENS ELECTORAL (1881 - 1999) 10.9 JUNTA MUNICIPAL DEL CENS ELECTORAL (1889 - 1976) | 08160-102 | Ajuntament de Perafita. C. Major, 19. Perafita | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el juliol de 2008. | 42.0413400,2.1070700 | 426097 | 4654752 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57039-foto-08160-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57039-foto-08160-102-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)11 ENSENYAMENT (1907 - 2006)11.1 ENSENYAMENT INFANTIL (2002 - 2004)11.2 ENSENYAMENT PRIMARI (1972 - 2006)11.7 AJUTS I BEQUES PER A L'ENSENYAMENT (1986 - 1996)11.9 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS D'ENSENYAMENT (1907 - 1972)12 CULTURA (1896 - 2008)12.1 FESTES POPULARS I FESTA MAJOR (1896 - 2008)12.2 ACTIVITATS I INICIATIVES CULTURALS (1930 - 2007)12.3 CENTRES CULTURALS MUNICIPALS (1997 - 2007)12.4 PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC I NATURAL (1982 - 1997)12.5 RELACIONS AMB ENTITATS CULTURALS (1979 - 1980)12.6 NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (1982 - 1988)12.7 ESPORTS (2003 - 2003)12.8 JOVENTUT (2003 - 2003)12.9 PROMOCIÓ TURÍSTICA (1967 - 1970)12.10 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS DE CULTURA (1946 - 1999)13 SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT (1919 - 2006)13.1 CENSOS I ESTADÍSTIQUES AGRÍCOLES I RAMADERES (1925 - 1989)13.3 FOMENT FORESTAL (1939 - 2004)13.5 MEDI AMBIENT (1939 - 2006)13.6 REPRESENTATIVITAT AGROPECUÀRIA (1919 - 2002)13.7 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1927 - 1971) | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 57032 | Aplec de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-0 | XX | L'aplec a Santa Margarida es celebra tercer diumenge de juliol, diumenge proper a la diada de la Santa, que és el 20 de juliol. L'aplec es celebra a l'entorn de l'ermita de Santa Margarida de Vilaltella i molta gent de Perafita hi arriba caminant des del poble. L'aplec s'inicia amb un esmorzar de pa amb tomàquet i embotits i a mig matí es celebra la missa que es fa a fora, sota el roure de Santa Margarida. Al migdia es fa un dinar popular, normalment una arrossada, i a la tarda hi ha música, els últims anys organitzat dins el cicle d'estiu Solc, música i tradició al Lluçanès. | 08160-95 | Santa Margarida de Vilaltella. Sector sud del terme municipal | L'aplec a l'ermita de Santa Margarida es va iniciar a partir de la restauració de l'ermita que es va dur a terme durant els anys 1987-1988 a partir de la iniciativa d'un grup de voluntaris, veïns de Perafita, encapçalats pel mossèn de l'època Jaume Carbonell. | 42.0347900,2.1243300 | 427518 | 4654010 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 57003 | Ball parlat de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-parlat-de-serrallonga | GARRICH, Montserrat, KOVÁCS, Lenke, MASSIP, Francesc, TORRES, Francesc (2004). Serrallonga, Déu vos Guard. Història, cultura i tradició del bandoler Jan sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII). Centre d'Estudis del Lluçanès i Ajuntament de Perafita. REIXACH, Roser i GARRICH, Montserrat (2005). 'El ball de Serrallonga de Perafita. Una proposta de recuperació a plaça'. Caramella. Revista de música i cultura popular. Núm. XII, gener-juny de 2005. Manuscrit: 'Còpia del Ball de Serrallonga per dir diumenge de Carnestoltes per tot lo món escarriat comp és asaniallat en la plasa de Perafita qu és de Llusanès, bisbat de Vigh i no de Sulsona'. | XVIII | El ball es troba ben documentat però no s'ha recuperat. | El ball parlat de Serrallonga de Perafita el més antic trobat fins ara i es troba datat abans de l'any 1750. L'encapçalament del primer foli del manuscrit en què es troba documentat és el següent: 'Còpia del Ball de Serrallonga per dir diumenge de Carnestoltes per tot lo món escarriat comp és asaniallat en la plasa de Perafita qu és de Llusanès, bisbat de Vigh i no de Sulsona'. D'aquest ball es van trobar manuscrits vuit folis, sis dels quals contenen un total de tres-cents setanta-sis versos. Segons els estudiosos, aquest ball de Perafita, té una gran semblança amb el ball de Campdevànol (documentat l'any 1806), excepte en la introducció i alguns parlaments dels diferents bandolers són gairebé literals. També hi ha semblances amb els de Tona (1760), Pardines, al Ripollès i Gràcia, a Barcelona (1870). A Perafita, com en la majoria de versions, el parlament introductori el fa el fill del Serrallonga i la Joana, que aquí rep el nom de Bordegàs, mentre que a Campdevànol s'anomena Bord. Aquest parlament inicial servia habitualment de presentació de la història i alhora reclamava l'atenció del públic. A part d'aquests personatges apareixen en aquesta versió altres bandolers que surten a moltes d'altres: Tallaferro, Xaco Panades, Petit Cornet o Rocamora. A la versió de Perafita hi ha força referències a la comarca on se situa l'acció, parlant concretament del Lluçanès ja en l'encapçalament, també al vers 110, d'Alpens i Sant Agustí (v.69), Santa Creu i Olost (v.314 i 315) a més de citar el bandoler oristanenc Rocaguinarda (v.54) (REIXACH i GARRICH : 2005). En aquesta versió però no hi ha cap referent a la música que acompanyava el ball. | 08160-66 | Nucli urbà de Perafita | L'any 1999, un membre del Centre d'Estudis del Lluçanès (CELL), Pere Mestre i Boix, va trobar un manuscrit d'un ball de Serrallonga a l'arxiu particular de la masia el Prat, de Sant Agustí de Lluçanès. Rellegint per damunt els fulls, va observar que parlava del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga, un dels personatges històrics més famosos, i protagonista, des de la seva mort, de nombrosos romanços, cançons i obres literàries diverses. El Centre d'Estudis del Lluçanès es va fer càrrec del manuscrit i es va posar en contacte amb una colla d'estudiosos per verificar-ne l'autenticitat i la importància del text. Al cap d'uns mesos es va confirmar que era, fins aleshores, el ball parlat més antic trobat a Catalunya, datat abans del 1750, i un dels que es situaven més al nord del país. Es va proposar fer un estudi exhaustiu del document des de diferents vessants i es va encarregar la feina a Xavier Torras, Francesc Massip, Lenke Kovács i Montserrat Garrich. Fruit d'aquesta investigació es va publicar un llibre que porta per nom 'Serrallonga, Déu vos Guard. Història, cultura i tradició del bandoler Jan sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII)'. El ball parlat de Serrallonga fou un dels balls més representats a les terres de parla catalana, i encara a inicis del segle XX era present en algunes poblacions. Massip i Kovács xifren en 83 les poblacions on consta que s'hi feia aquesta representació. L'estructura del ball consisteix en un diàleg que mantenen un grup de bandolers amb Serrallonga perquè els admeti a formar part de la seva quadrilla. Cadascun d'ells fa una representació i tot seguit, reben la resposta del seu cap. Depenent de les versions, hi ha escenes diverses en el seu desenvolupament i s'acaba també amb diverses possibilitats. És característic també que en algun moment de la representació es facin sonar trets a l'aire amb trabucs, pistolons o escopetes. La col·locació habitual sol ser en dues fileres o en rotllanes, enmig de les quals, a la part superior, hi trobem els personatges principals. Els protagonistes són en Serrallonga, la seva companya Joana, el seu fill i els bandolers més importants, que solen situar-se a prop seu. En el moment de parlar, aquests bandolers surten de la rotllana o filera i es situen davant dels protagonistes, discretament fent unes quantes passes cap al centre o fent una volta a tota la filera. Una vegada acabat el parlament tornen al seu lloc o al que han deixat els seus companys en produir-se un desplaçament de la filera cap a la presidència. Es situen a la filera contrària i a l'altre extrem (REIXACH i GARRICH : 2005). | 42.0421100,2.1061300 | 426020 | 4654838 | 08160 | Perafita | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Amb motiu de la troballa del manuscrit, des del Centre d'Estudis del Lluçanès es plantejà la possibilitat de recuperar-ne la representació i per això s'encarregà una proposta coreogràfica a la Montserrat Garrich; la proposta es troba en el llibre publicat en el capítol 'Cap a la restitució. El ball de Serrallonga de Perafita. Estudi coreogràfic'.La imatge s'ha extret del llibre 'Serrallonga, Déu vos Guard. Història, cultura i tradició del bandoler Jan sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII)'. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56994 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-7 | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XIX | El cementiri es troba situat a l'oest del nucli urbà de Perafita als peus de la pista forestal que comunica Perafita amb el nucli de la Blava (Sant Martí d'Albars). El cementiri té una estructura rectangular tancat per un mur de pedra d'uns 3 metres d'alçada. El portal principal, al qual s'accedeix a partir de 3 graons de pedra, està situat a la part sud i està emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, preparat per a arrebossar. A la llinda hi ha la data inscrita de 1853 emmarcada dins un medalló horitzontal. La llinda està coronada amb una estructura quadrada sobre la que hi ha un pinacle acabat amb una bola, element que es repeteix a banda i banda d'aquesta estructura donant una forma esglaonada al conjunt. Dins el cementiri, situada a la part nord, hi ha la capella del Sant Crist de Fossar. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. El portal d'accés, situat a la façana sud, està emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, preparat per arrebossar. Sobre el portal s'obre un òcul emmarcat amb maó. En el seu interior hi ha, des de que es va restaurar l'edifici, una pintura mural sobre el tema de l'Ascensió, obra del pintor Josep Maria Bragulat. | 08160-57 | Sector central del terme municipal | L'any 1885 es començà a parlar de canviar la ubicació del cementiri, situat davant de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, ja que es trobava al mig del poble i no reunia massa bones condicions. L'any 1886 s'inhumà i se'n construí un de nou fora de la població. | 42.0430800,2.1031400 | 425774 | 4654948 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56994-foto-08160-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56994-foto-08160-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 57035 | Ofrena floral a Jaume Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-floral-a-jaume-puig | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. pàgina web del Consorci del Lluçanès: www.consorci.llucanes.cat. http://www.11setembre1714.org | XX | El dia 10 de setembre de cada any es celebra una ofrena floral al monument a Jaume Puig situat davant de la plaça Sant Antoni de Perafita. L'acte el convoquen diversos ajuntaments i entitats del Lluçanès en motiu de la Diada Nacional de Catalunya i consisteix en diversos parlaments i ofrenes florals al monument a Jaume Puig (s. XVII, Perafita- 1714, Barcelona), del grup anomenat Vigatans, prohom i ciutadà de Perafita, que morí en combat a la barricada del Pla de Palau, durant la Batalla de l'11 de setembre de 1714. | 08160-98 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | Jaume Puig i Beuló (s.XVII, Perafita- 1714, Barcelona) participà activament en els fets de principis del segle XVIII que desembocaren en la Guerra de Successió. Fill de Francesc Puig i Perpètua Beuló i casat amb Eulàlia Sorribes, va lluitar contra França en la 'Guerra dels 9 Anys' (1688-1697), en la partida de miquelets del Veguer de Vic, Raimon de Sala i Sassala i del Feldmarschall alemany al servei de l'Imperi Georg von Hessen-Darmstadt (el Príncep Jordi). Fou en aquesta unitat militar on es forjà el nucli dur del grup que seria anomenat posteriorment els Vigatans. La proclamació del nou rei de la Monarquia Hispànica, Felip V, no agradà gens als Vigatans. Des del 1704, els Vigatans, en contacte amb el Feldmarschall alemany al servei de l'Imperi Georg von Hessen-Darmstadt (el Príncep Jordi) començaren a conspirar obertament per derrocar Felip V i instaurar com a nou Rei al jove Arxiduc d'Àustria, el futur Carles III de Catalunya. El 17 de maig de 1705, el Doctor Llorenç Tomàs i Costa, Vicari General de la Diòcesis de Vic, convocà els Vigatans per reunir-se a la Capella de Sant Sebastià de Sentfores, que pertanyia a la Parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) i de la qual era rector. L'objectiu era firmar el Pacte dels Vigatans, un document on s'assignaven Poders de Negociació al Doctor Antoni Peguera i d'Aimeric i al Doctor Domènec Parera, per tal d'arribar a un Tractat d'Aliança amb els anglesos. Jaume Puig, juntament amb els seus fills Francesc Puig i Antoni Puig i cinc personatges més, van signar el pacte que permetia la incorporació de Catalunya al bàndol aliat. A la darreria de juny, un cop firmat ja el Tractat de Gènova amb els anglesos (20 de juny, 1705), En Regàs entrà de nou a Manlleu amb una partida de miquelets. Hi féu morts i incendiar varies cases. Poc després, En Jaume Puig de Perafita concentrà les seves tropes de miqulets a la Plaça de Vic i arengà la població alertant de l'enviament de tropes del Virrei Velasco pels aldarulls dels molins de Manlleu. Amb aquest pretext, En Jaume Puig i Beuló pogué prendre mesures d'ordre militar sense que els botiflers de Vic s'hi poguesin oposar. S'ordenà el tancament dels portals i es prengueren mesures defensives. Acabava d'iniciar-se l'Aixecament Militar Austriacista. El Virrei nomenà el Comte de Centelles cap de les tropes borbònics i li ordenà de sofocar l'aixecament militar, però aquest fou derrotat al combat del Congost, on En Jaume Puig dirigí un dels escamots de miquelets. Finalment el mateix Comte de Centelles acabà per unir-se a les tropes revoltades dels Vigatans. L'any 1706 fou entronitzat a la noblesa per en Carles d'Àustria i passà a residir a Barcelona, on vivia quan es produí l'assetjament de Felip V. L'11 de setembre de 1714 en el setge de Barcelona acudí a la defensa de la barricada de la plaça de Palau, on morí combatent. | 42.0417200,2.1065700 | 426056 | 4654794 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57035-foto-08160-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les dues imatges s'han extret de la pàgina web del Consorci del Lluçanès: www.consorci.llucanes.cat. | 98 | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 57037 | Cap-grossos de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-grossos-de-perafita | XXI | Els cap-grossos de Perafita són quatre figures de caràcter festiu creades pel jovent del poble l'any 2005. El procés de construcció va tenir cinc parts: primer es van fer els esboços, aleshores es va donar forma al cap-gros amb cartró, paper i fang; el següent pas va ser cobrir les escultures amb guix per a obtenir un motlle i d'aquí es va passar la forma als motlles de cartró-pedra. L´´ultim pas va ser el de polir i pintar els cap-grossos definint d'aquesta manera els personatges. Un dels cap-grossos s'anomena el Murri, i és una versió d'un bust dedicat a aquest personatge que es conserva a la seu de l'Ajuntament. Va vestit amb barretina. Un altre dels cap-grossos és conegut com el Guarà, i simbolitza un burro català. Un tercer és conegut com el Flores, un personatge del poble que tenia molta relació amb el jovent. L'últim dels cap-grossos és el menys prototípic ja que compta amb tres cares, alguna de les quals no realista . És anomenat per la mateixa colla que els va crear com 'el cul de mona', no representa nigú en concret i és l'únic personatge femení entre els cap-grossos. | 08160-100 | Nuclli urbà de Perafita. Perafita | Els cap-grossos de Perafita van ser creats per una colla de jovent del poble a través d'un curs del programa Festcat, l'any 2005. Fins al moment han actuat cada any durant la festa Major i les festes de la Candelera de Perafita, i han sortit en comptades ocasions pels pobles del voltant (Santa Creu de Jutglar). | 42.0419800,2.1068800 | 426082 | 4654823 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57037-foto-08160-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57037-foto-08160-100-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56995 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-9 | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. | El camí ramader que passa pel terme municipal de Perafita procedeix del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n'Hug. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès (AADD: 2000). El camí segueix en direcció Alboquers, el Permanyer, Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora amb la ruta procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt i entra al terme municipal de Perafita a l'altura de la Casanova de la Tria. En aquesta zona el camí ramader segueix el traçat de la carretera BV-4601 en direcció a la casa cal Sant Ponç. En aquest punt travessa la carretera BP-4653 i es dirigeix cap a la casa de Puigmajor on enllaça amb el camí ral procedent que procedeix del nucli urbà de Perafita. Des de Puigmajor es continua, encara per la banda oest de la carretera, travessant el camí que condueix a les Heures i enfilant en direcció nord cap al serrat de la Forca. A la banda sud d'aquest serrat hi ha una remolta: la remolta de Rocatova on els ramats i pastors podien fer parada. Seguint en direcció nord es passa per la masia de Rocatova de Baix, i uns centenars de metres seguint amunt es passa per la masia de Rocatova de Dalt, prop de la masia de la Bauma i també de la balma de les Heures. El camí segueix vorejant el serrat de Rocatova, punt on deixa el terme municipal de Perafita i entra en el terme de Sant Agustí de Lluçanès, seguint cap a la masia de el Salt del Llop, cal Jaques i l'Hostal del Vilar. | 08160-58 | Sector est i nord-est del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0658800,2.1213100 | 427304 | 4657464 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56995-foto-08160-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56995-foto-08160-58-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Grup de Treball de Transhumància del SOLC ha identificat aquest camí amb el nom de ruta III. Aquest camí encara registre algun moviment transhumant durant l'any. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 57006 | Xup de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-busquets | XVIII | Només es conserva la base dels murs que delimitaven el xup. | El xup de Busquets es troba situat uns 200 metres al sud de Busquets i a l'oest del molí de Busquets, en un racó humit sota un gran camp delimitat a la part est amb un mur de maçoneria de pedra. Es tracta d'una estructura de planta rectangular picada a la roca. Té unes dimensions considerables de 540 centímetres de llarg per uns 337 d'ample, amb una profunditat aproximada de 1'5 metres. Resseguint aquest forat rectangular hi ha un mur de maçoneria de pedra d'una amplada aproximada de 70 centímetres del que actualment només se'n conserva la base i que es troba lleugerament inclinat cap endins ja que antigament estava cobert amb volta. En tres punts del mur perimetral hi ha petites obertures a la base del mur que permeten l'entrada de l'aigua cap a l'interior a través de tres petits recs que arriben al xup. | 08160-69 | Sector sud del terme municipal | El xup de Busquets s'utilitzava com a dipòsit d'aigua per a la masia, i antigament s'havia utilitzat per a emmagatzemar-hi glans per donar als porcs. Originalment estava format per una estructura amb volta amb una llinda datada l'any 1710 a l'accés principal. La volta es va enderrocar cap a l'interior omplint el xup de runa, tot i que bona part s'ha extret recentment. | 42.0235800,2.0996600 | 425463 | 4652786 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57006-foto-08160-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57006-foto-08160-69-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, a l'interior del xup hi ha una llinda datada l'any 1710. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 57058 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-4 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en alguns punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Gavarresa és una afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens a uns 875 metres d'altitud i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost, on rep les aigües de la riera Lluçanès, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 470 metres d'altitud entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Perafita, la riera Gavarresa separa els termes municipals de Perafita i Lluçà en la meitat nord i els de Perafita i Sant Martí d'Albars en la meitat sud, abandonant el terme de Perafita aproximadament a l'altura del Molinot. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passants i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de Terradelles, el molí de la Roca i el Molinot (aquest en la riba oest de la riera i per tant en terme municipal de Sant Martí d'Albars), tot i que de la majoria de rescloses d'aquests molins només en queden els forats circulars on s'hi estampia l'estructura de fusta. La riera és travessada per diversos passants, com el de la Franquesa, que estan formats de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas a peu per sobre l'aigua de la riera. A més dels passants que permetien creuar a peu la riera, també es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa per Perafita, com els petit ponts construïts modernament situats al costat del Molinot i al costat del molí de la Roca i que correspon a les pistes forestals que uneix els nuclis de la Blava i Santa Eulàlia de Puig-Oriol amb Perafita. | 08160-121 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 42.0552800,2.0866100 | 424420 | 4656317 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57058-foto-08160-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57058-foto-08160-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 57055 | Monòlit de Jaume Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-jaume-puig | XX | El monòlit dedicat a Jaume Puig es troba ubicat en una petita zona jardinada a tocar de la carretera BP-4653 o passeig de Sant Agustí, a l'oest de la plaça Sant Antoni i al sud de la rectoria i l'església parroquial. Es tracta d'un monòlit de forma rectangular clavat al terra i envoltat per arbustos. Conté una inscripció que pràcticament ocupa tota la seva cara principal, orientada a la carretera. Aquesta inscripció, picada a la roca i pintada de color terrós, està formada per l'escut de Perafita a la part superior i la llegenda 'AL / NOSTRE COMPATRICI / JAUME PUIG / + XI - IX - MDCCXIV / GUERRA DE SUCCESSIÓ' ocupant la part central. | 08160-118 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | El monòlit dedicat a Jaume Puig va ser erigit l'any 1983. | 42.0417200,2.1065700 | 426056 | 4654794 | 1983 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57055-foto-08160-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56981 | Molí de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-busquets | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | No conserva la teulada, l'interior està derruït i es troba cobert per vegetació. | El molí de Busquets es troba situat en una fondalada al sud-est de la masia de Busquets a tocar del rec de Rocallisa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, sense teulada, que conserva els murs exteriors, construïts amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Presenta tres nivells, un inferior que correspon a la zona del carcabà, una planta baixa, i un primer pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés a nivell de planta baixa, emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, i a l'esquerra d'aquest s'obre una petita finestra. A sobre el portal, a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una inscripció a la llinda: 1713 JAUMA MASCARELLA, amb una creu intercalada. La zona del carcabà, situat en un nivell inferior a la façana sud-est, està construït aprofitant la roca mare. Es conserva el canal que prové del pou de la bassa, taponat amb una gran pedra. Adossada a la banda nord hi ha la bassa del molí, delimitada amb murs de pedra. Conserva el pou construït amb grans carreus treballats disposats de forma regular. Seguint en direcció nord continua el canal que prové de la resclosa del molí situat uns centenars de metres riera amunt. | 08160-44 | Sector sud del terme municipal | El molí no funciona des d'abans de la Guerra Civil espanyola. Els propietaris fa uns anys li van treure la teulada. | 42.0234100,2.1010700 | 425580 | 4652766 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56981-foto-08160-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56981-foto-08160-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No es conserva la maquinària.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56983 | Molí de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-roca | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | Edifici en estat de ruïna i cobert per bardissa. | El molí de la Roca es troba situat a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, actualment en ruïna que no conserva la teulada i cobert per vegetació. Els murs, parcialment esfondrats, són de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb brancals de pedra i coronament d'arc deprimit convex. Sobre la llinda hi ha un arc rebaixat de maó a mode d'arc de descàrrega, i sobre el portal hi ha una finestra amb ampit de pedra, brancals i llinda de pedra bisellada. La façana sud-oest presenta una arcada emmarcada amb pedres a plec de llibre, tapiada, i a la façana nord-est s'observen estructures agropecuàries i d'habitatge també en estat de ruïna. A la façana nord-oest encara s'observen els murs de maçoneria de pedra que delimitaven la bassa del molí i el pou, que es troben adossats a la façana. A uns metres al nord-est del molí, i en un nivell superior, hi ha una de les antigues pallisses que es va restaurar fa uns anys. | 08160-46 | Sector oest del terme municipal | El molí de la Roca es troba documentat en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. L'any 1792, Joan Roca, va rebre la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica. Acabada la Guerra Civil espanyola, el molí de la Roca no va tornar a funcionar. | 42.0538300,2.0857300 | 424346 | 4656157 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56983-foto-08160-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56983-foto-08160-46-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'eix vertical del molí era de ferro amb una roda dentada perquè amb un sol rodet poguessin funcionar dues moles.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 57023 | Montjuïch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montjuich | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, algunes s'han conservat tal com van ser bastides, altres s'han reformat i algunes es troben en estat de ruïna. | Montjuïch és un carrer del nucli urbà de Perafita situat sobre un serrat lleugerament elevat a l'est del carrer Major de Perafita. Es tracta d'un carrer llarg i molt irregular degut a l'orografia del terreny i a la disposició irregular de les cases. Consta tant de parts amples com estretes i de rectes com de revirades. Les cases estan ubicades a banda i banda del carrer en la part inicial i d'una forma més aïllada en la part final. La majoria estan bastides amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i amb teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el carrer pel costat est es troba en el número 1 una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb maó i llinda de pedra. A la seva dreta en el número 3 es troba una casa que conserva, com a elements originals, els brancals de pedra bisellada del portal principal i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. Al seu costat, en el número 5, hi ha una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1710 inscrita i un portal emmarcat amb pedra treballada amb la llinda col·locada al revés on s'observa la inscripció 'SALVADOR VERDAGUER + 1690'. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la data de 1696 inscrita. Més a la dreta, en els números 7 i 9 hi ha dues cases aterrades, la de la dreta de les quals s'ha reformat com a cobert i conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada convertida en porta. Passant al costat oest del carrer es troba en el número 2 una casa que conserva obertures emmarcades amb pedra treballada i amb maó a les façanes nord i sud (la que dóna al carrer és la façana est). A la seva esquerra, en el número 4 es troba una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i amb una inscripció erosionada a la llinda, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat. Al seu costat, en el número 6, es troba una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. Uns metres més enllà, en el número 8, hi ha una casa que conserva una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A partir d'aquest punt el carrer queda delimitat en un tram per un mur de pedra fins arribar a un segon nucli de cases, on el carrer es torna molt estret i fa un angle de 90º. Al costat est, es troba en el número 11 una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'IAVMA CASADEMVNT + 1781' i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals balconera, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la seva dreta es troba la última casa amb la façana principal orientada a l'oest, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1759 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda, i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. Davant d'aquestes dues últimes cases, es troba en el número 10, una casa de planta quasi semicircular que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada. Tancant aquest petit nucli es troba una casa en el número 15 amb la façana orientada al nord, tancant d'aquesta manera el carrer, tot i que deixant un pas estret a l'oest. Conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, i diverses obertures emmarcades amb maó al primer pis. | 08160-86 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | El carrer, barri o veral de Montjuïch està format per cases bastides els segles XVII i XVIII, la majoria reformades, reconstruïdes o ampliades posteriorment. Antigament formava part del terme municipal de Sant Boi, tot i la proximitat amb el nucli urbà de Perafita. | 42.0414400,2.1087500 | 426236 | 4654761 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57023-foto-08160-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57023-foto-08160-86-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Seguint el carrer per aquest estret pas que s'obre entre les cases i que forma un doble angle de 90º s'arriba al cap d'uns metres a les últimes cases, dues de les quals unides i una tercera més allunyada, totes tres pràcticament al límit del serrat.En el número 12 es troben dues cases juntes que s'han reformat com una sola, tot i que tenen diferents nivells de teulada. En la seva façana principal, orientada al sud, i a nivell de planta baixa hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, ambdós amb creus inscrites a la llinda, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i amb una inscripció erosionada a la llinda on s'intueixen lletres, mitja data (- - 70) i motius vegetals, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals conté una inscripció molt erosionada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra amb pedra bisellada. A la resta de l'edifici es combinen les obertures reformades modernament amb algunes d'originals emmarcades amb pedra treballada.Ja al límit del serrat i del carrer es troba en el número 17 una casa a la que s'accedeix per un ramal del carrer que passa per un nivell inferior. Conserva en la seva façana principal, també orientada al sud, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes, quedant la resta de les façanes amb poques obertures i en la major part dels casos reformades. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 57065 | Camí empedrat de Puigmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-puigmajor | Només es conserva un petit tram dels murs de contenció del camí. | El camí empedrat de Puigmajor està situat a tocar de la carretera BP-4653, a mig camí entre les masies de Puigmajor i Sant Ponç i uns metres a l'est d'unes granges. Es tracta d'un tram de camí empedrat del que es conserven parcialment els murs de contenció laterals, bastits amb grans blocs de pedra i actualment molt erosionats. En aquest tram, el camí segueix una veta de roca que aflora a la superfície formant una rampa amb pendent suau que prové de la zona de Puigmajor i enllaça amb la de Sant Ponç. El tram conservat ocupa un ample que supera lleugerament els 2 metres i una llargada conservada d'uns 20 metres, tot i que tant al nord com al sud, es pot observar la continuació del camí amb alguns blocs de pedra despresos a banda i banda. Pel sud, la continuació del camí queda tallada pel pas de la carretera BP-4653. | 08160-128 | Sector est del terme municipal | El camí empedrat de Puigmajor correspon a un dels diversos camins rals i ramaders que confluïen a la zona, ja que es tracta d'una zona de creuament de camins on confluïen els camins que arribaven per la carena de Sant Bartomeu del Grau , els que ho feien des de la banda de Perafita i els que arribaven pel nord, de la zona de Sant Agustí del Lluçanès. | 42.0508100,2.1232100 | 427444 | 4655789 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57065-foto-08160-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57065-foto-08160-128-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56947 | El Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVII-XVIII | El Roure està situat en un punt elevat a l'extrem superior del serrat del Moro, a l'est de la Riera i al sud-est del nucli urbà de Perafita. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis fruit de múltiples ampliacions bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha cinc finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una amb maó i dues amb pedra bisellada. La façana sud conté tres espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals amb llinda de fusta. La façana oest conté l'antiga comuna, d'obra vista, adossada al centre. A nivell de planta baixa hi ha quatre obertures, dues de les quals espitlleres emmarcades amb pedra treballada. La façana nord conté un cobert adossat a la part dreta, a l'interior del qual s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una amb monòlits de pedra bisellada i una tercera emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A l'extrem esquerre hi ha adossada una cisterna de planta circular bastida amb murs de maçoneria de pedra. Just davant la façana principal de l'edifici i en un nivell lleugerament superior hi ha l'era de la masia, de forma semicircular i delimitada amb lloses, i uns metres més avall hi ha diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra. | 08160-10 | Sector sud del terme municipal | El Roure es troba documentat l'any 1326 i era posseït per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en època baix medieval. Pere Ferrer, possiblement hereu del mas Roure, va ser elegit el segon sots-veguer del Lluçanès. La masia es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia i terme de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0336500,2.1152300 | 426764 | 4653891 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56947-foto-08160-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56947-foto-08160-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 57031 | Processó de Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-agusti | La processó de Sant Agustí es celebra el dia 28 d'agost al vespre en honor a Sant Agustí. Es tracta d'un processó que va, amb gran silenci i respecte, des de la plaça Sant Antoni de Perafita fins al pedró de Sant Agustí, en un recorregut d'uns 500 metres. Cada persona que participa a la processó porta una espelma encesa i un cop s'arriba al pedró es dipositen en una repisa. Segons la tradició la persona que arriba amb l'espelma encesa i no se li apaga durant el recorregut, li serà un any propici per a trobar parella. A continuació es diu un pare nostre i una oració per demanar salut als veïns del poble, i es retorna a la plaça Sant Antoni, ara ja sense processó, on es tanca el dia amb coca i cava. | 08160-94 | Sector central del terme municipal | Durant els anys 80 del segle XX es va recuperar la tradició de la processó de Sant Agustí que s'havia perdut i que feia anys que s'havia celebrat al poble de Perafita. L'organització va a càrrec del grup CEREMONIAl PROCESSO OF ST AGUSTÍ. | 42.0370000,2.1033800 | 425787 | 4654273 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57031-foto-08160-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57031-foto-08160-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Ramon Casals. | 98 | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 56991 | Pintures del presbiteri de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-presbiteri-de-sant-pere | FONT, Dani (1996). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). Catàleg. Joaquim Busquets i Gruart. Pintures del presbiteri de l'església parroquial de Perafita. 1989-1993. Catàleg. Presbiteri i baptisteri de Sant Pere de Perafita. Pintures murals i retaules de Joaquim Busquets i Gruart. 1996. Fulletó. Invitació del a nova decoració del temple parroquial de Perafita. 7 de novembre de 1993. | XX | Les pintures del presbiteri de Sant Peres es troben situades a l'església de Sant Pere de Perafita; són unes pintures murals d'estil realista que es concentren en tres blocs relacionats entre ells, i en una socalada amb els 12 apòstols (que tenen una altura de 183 centímetres d'altura) que fa de base de tots tres. El bloc central ocupa la paret del fons del presbiteri i té les mesures següents: 620 centímetres d'amplada i 820 aproximadament d'alçada; amb la paret superior semicircular, es pot dividir en tres escenes, cadascuna d'elles formada per varis panells. L'escena principal, que ocupa la meitat inferior, és una al·legoria a la pau, amb el poble de Déu - homes, dones i nens - alliberant coloms; sobre seu una faixa horitzontal reflexa una visió panoràmica del paisatge de Perafita, amb el Pedraforca al fons. En la part superior hi ha les figures Fe, Esperança i Caritat. Està format per 21 petits plafons. Els blocs laterals de 380 centímetres d'amplada i 380 d'alçada estan formats per sis plafons cadascun i representen dos moments religiosos importants a la parròquia: la processó del Remei, a la paret esquerre del presbiteri, i l'aplec de l'ermita del Remei. A la base de les tres parets, com a base i nexe d'unió entre blocs, hi ha 12 petits retaules amb 11 apòstols i Sant Pau, amb el nom escrit al nimbe. | 08160-54 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | Durant el segle XVIII es va construir el temple actual, barroc. El presbiteri estava decorat amb un magnífic retaule, també barroc, desaparegut l'any 1936. L'any 1939 es va fer un nou presbiteri decorat a l'estil propi de l'època. Després del Concili Vaticà II, es va renovar per adequar-lo a la renovació litúrgica. Finalment l'any 1993 s'acabà la nova decoració. | 42.0421100,2.1066300 | 426062 | 4654838 | 1989-93 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56991-foto-08160-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56991-foto-08160-54-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joaquim Busquets Gruart | Hi ha les següents inscripcions:Joaquim Busquets i Gruart 1991-1993, en la base del bloc principal.Joaquim Busquets i Gruart 1992, en la base del bloc dret.J Busquets i Gruart 93, en la base del bloc esquerre. El número registre de la fitxa de les pintures del presbiteri a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1058. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 57019 | Mascarella (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascarella-jaciment | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | Només es conserva la base dels murs i l'interior es troba cobert de vegetació. | El jaciment de Mascarella està situat entre les masies de Mascarella i les Valls de Mascarella, en un punt lleugerament elevat sobre el rec de Mascarella, al peu de la pista forestal que condueix a les Valls de Mascarella. Es tracta d'un edifici completament enrunat del que es conserven els murs de càrrega, i els mitgers, fins a una alçada màxima d'1 metre, tot i que en la major part dels murs és menor. Les restes d'aquests murs, bastits amb maçoneria de pedra i carreus treballats delimitant les cantonades, deixen entreveure una construcció de mitjanes dimensions i de planta rectangular, amb nombroses particions interiors. | 08160-82 | Sector sud del terme municipal | Des de principis del segle XIV el mas Mascarella tenia adscrits, en indivís amb l'hereu de la Riera, els masos Valls superior i Valls inferior, algun dels quals, probablement l'inferior, podria correspondre amb aquest jaciment. | 42.0238200,2.1081500 | 426166 | 4652806 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57019-foto-08160-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57019-foto-08160-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57019-foto-08160-82-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56951 | Les Valls de Mascarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls-de-mascarella | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVIII | Les Valls de Mascarella està situada en un punt lleugerament elevat enmig d'una petita vall per on transcorre el rec de Mascarella, al nord-est de Mascarella i al sud-est de la Riera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, tot i que amb la llinda reformada amb formigó, i una finestra emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i un balcó a l'extrem dret que dóna sortida a un petit porxo. La façana oest conté una porta i una finestra a la planta baixa, i una finestra al primer pis, totes amb l'emmarcament arrebossat imitant carreus. La façana nord conté dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A l'esquerra de la façana hi ha una estructura adossada completament arrebossada. La façana est es troba dominada per un cos adossat modernament, amb totes les finestres de nova obertura. | 08160-14 | Sector sud del terme municipal | Des de principis del segle XIV el mas Mascarella tenia adscrits, en indivís amb l'hereu de la Riera, els masos Valls superior i Valls inferior, algun dels quals, probablement el superior, podria correspondre amb les Valls de Mascarella. | 42.0253100,2.1110800 | 426411 | 4652969 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56951-foto-08160-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56951-foto-08160-14-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56948 | Cruells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruells | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | Cruells està situada en un punt lleugerament elevat als peus d'un serrat a l'extrem sud-est del terme municipal, uns cinc-cents metres al nord de la Torre, masia del municipi d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions com ho demostren els diferents nivells de teulada. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur, i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, mostra els tres cossos que formen l'edifici. A la dreta hi ha el volum original, que conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra petita emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. El cos central, adossat al sud de l'original de manera que queda al mig de l'actual edificació, conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. El cos de l'extrem esquerre, adossat al sud del conjunt, compta amb un pis més ja que si bé té la teulada més baixa, compta amb un nivell de soterrani aprofitant el desnivell del terreny. En aquest nivell hi ha dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb brancals de pedra treballada i arc de maó, a la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord també conté una cantonada integrada que denota diferents etapes constructives. Conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana oest, com la principal, mostra tres parts diferenciades. A l'esquerra s'observa una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1794 inscrita a la llinda al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. En el cos central s'observa una porta i una finestra a la planta baixa emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dues emmarcades amb maó al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes. En el cos de l'extrem dret només hi ha una obertura d'arc rebaixat a nivell de primer pis. La façana sud conté a nivell de planta baixa, tres grans obertures d'arc de mig punt, actualment tapiades deixant dues petites espitlleres a la part inferior. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb pilar central i laterals de pedra bisellada, amb motllures al capitell i a la base. Uns metres a l'est de l'edifici, en una feixa delimitada amb murs de pedra, hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, actualment enrunades. | 08160-11 | Sector sud del terme municipal | Cruells es troba documentada l'any 1392, era posseïda pel monestir de Lluçà època baix medieval i tenia adscrit el mas Solanells. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix el mas Croells dins la batllia de Perafita. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0219300,2.1227200 | 427370 | 4652583 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56948-foto-08160-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56948-foto-08160-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'accés es troba restringit per una cadena. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56975 | Can Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbo | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVII-XVIII | Can Carbó és una masia integrada al nucli urbà de Perafita ubicada pocs metres a l'oest de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, al peu de la pista forestal que comunica els nuclis urbans de Perafita i de la Blava, a Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una masia de grans dimensions adossada al sud de ca les Monges i formada per diversos volums adossats, el principal dels quals de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, queda tancada dins una lliça delimitada per estructures i murs de maçoneria de pedra, amb l'accés principal orientat al sud i format per un portal amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta amb la inscripció 'AGVSTI CARBONELL Y MVNTANER + 1676'. Pròpiament a la façana s'observa un imponent portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, on també hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada, un balcó i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i una porta emmarcada també amb pedra bisellada que dóna accés a un volum adossat perpendicularment a l'extrem dret que forma un porxo i que té la major part de les obertures emmarcades amb pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A l'esquerra de la façana hi ha dues estructures adossades. En la primera hi ha dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, quedant el primer pis obert completament amb un pilar central de pedra bisellada bastit amb blocs de grans dimensions. A l'estructura de l'extrem oest s'observa una porta d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1817 inscrita a la llinda, a més de diverses obertures d'arc de mig punt emmarcades amb lloses a plec de llibre. Just davant d'aquestes dues estructures s'estén l'era enrajolada, ubicada dins la lliça i travessada per una creu de blocs de pedra treballada. La façana oest està dominada pels diversos cossos i estructures que hi ha adossats per aquest costat, i forma nombrosos queixals a causa de les diferents dimensions dels cossos adossats. En un dels queixals que forma la façana hi ha una petita terrassa amb una cisterna a la part superior bastida amb blocs de pedra treballada i coronada per una estructura de ferro forjat. La façana est consta de tres cossos separats per cantonades integrades al mur i diverses estructures adossades a l'extrem esquerre, on s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una espitllera horitzontal amb emmarcament monolític i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1699 junt amb una creu intercalada a la llinda. Al primer pis, i d'esquerra a dreta, s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció 'JOAN CARBONELL 1706 I MONTANER', una altra finestra emmarcada amb pedra bisellada, aquesta amb la inscripció 'SAGIMON CARBONELL I MUNTANE 1743', i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a una balconada, amb la inscripció 'IPOLIT PUIGMACIA 1704' a la llinda, i que correspon a un antic habitatge independent anomenat ca l'Agustina que actualment forma part de l'edifici. A nivell de golfes hi ha cinc finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra treballada i una amb monòlits de pedra treballada. | 08160-38 | C. de l'església, 4. Nucli urbà de Perafita. Perafita | Carbonell, coneguda actualment com can Carbó, es troba documentada el 1315 quan depenia del monestir de Lluçà i tenia adscrits els masos Ricoldana i Corn. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix el mas Carbonell dins la batllia de Perafita. Torna a trobar-se documentada en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0419600,2.1059300 | 426004 | 4654822 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56975-foto-08160-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56975-foto-08160-38-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 56972 | Cal Terri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terri | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVII | Cal Terri està situada en un punt elevat al nord-est del nucli urbà de Perafita, uns cent metres a l'oest de l'encreuament de les carreteres BP-4653 i BV-4601. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada, que originalment tenia la orientació contrària, és actualment de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altre amb pedra bisellada; al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra balconera central emmarcada amb pedra bisellada amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra a cada costat. A l'esquerra de la façana hi ha un cos adossat, l'antiga pallissa. La façana oest queda dominada completament pel cos adossat, reformat modernament. La façana nord conté un cos adossat que sobresurt de la part esquerra. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana est conté únicament dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una a nivell de planta baixa i l'altra al primer pis. | 08160-35 | Sector est del terme municipal | Cal Terri o Terricabres es troba documentada, sota el nom de Gabriell Terricabres, en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0482200,2.1218300 | 427327 | 4655503 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56972-foto-08160-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56972-foto-08160-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia apareix documentada com a Terricabres. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56944 | Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/busquets | Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. Manual 1340-1430. Fol. 45 Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVIII | Busquets està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall per on transcorre el rec de la Roca Llisa, a l'est de la carena per on transcorre la carretera BP-4653 i uns centenars de metres al sud de l'alzina bonica de Busquets. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions i nombroses estructures al voltant, entre les que es compta la pallissa, una petita masoveria, una capella i un hort tancat. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades, essent la dreta l'original i la de l'esquerra una ampliació. En la part original, a la dreta, s'observa a nivell de planta baixa un imponent portal d'arc de mig punt adovellat, amb la data de 1700 inscrita a la clau de l'arc, i quatre espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat; la central és de majors dimensions i amb la inscripció '1700 JAUME MASCARELLA I BOSQUETS / JESUS MARIA IOSEPH' junt amb una creu i el monograma IHS inscrits a la llinda. Entre aquestes finestres del primer pis hi ha un rellotge de sol format per un gran carreu integrat al mur on a més del rellotge hi ha inscrita la data de 1701. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra, una és de forma apaïsada. El volum ampliat a l'esquerra queda obert en els tres nivells. A la planta baixa hi ha dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, el primer pis queda totalment obert i està sustentat amb un pilar central de pedra bisellada, amb motllures al capitell i a la base i amb la inscripció '1750 FRANCISCO MASCARELLA' just sota el capitell. El nivell de golfes també queda obert i és sustentat per un pilar central de pedra treballada. Encara més a l'esquerra d'aquest volum hi ha un cos adossat de planta reduïda i altura notable fet amb murs de maçoneria de pedra que correspon a l'antiga comuna. La façana oest queda dominada per dos volums que sobresurten del centre de la façana, un és la capella i l'altra una terrassa on hi ha la cisterna des d'on s'accedeix al cor de la capella. A la dreta d'aquests volums, i a nivell de planta baixa, hi ha una porta d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat amb la inscripció '1747 JOSEPH MASCARELLA' a la llinda i una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a la terrassa. A nivell de golfes hi ha quatre finestres, dues emmarcades amb pedra treballada, una amb llinda de fusta i brancals de maó i una amb pedra bisellada. La façana nord té, a de planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i tres finestres apaïsades emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una amb pedra treballada i dues obertures emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra i una espitllera. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. La façana est conté un cobert adossat a la part dreta bastit amb murs de maçoneria de pedra, sustentat amb pilars de pedra treballada i amb diverses obertures d'arc rebaixat. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada que conté la data de 1805 junt amb una creu inscrita a la llinda. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. | 08160-7 | Sector sud del terme municipal | Busquets es troba documentada el 1391, quan Guillem de Torrents, procurador del noble Ramon de Peguera, senyor del castell de Lluçà fa inventari dels béns del mas Busquets de Perafita. | 42.0258500,2.0990300 | 425414 | 4653039 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56944-foto-08160-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56944-foto-08160-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Completen el conjunt de la masia diverses estructures que delimiten una àmplia lliça davant la façana principal i un pati tancat davant la façana est. Entre aquestes estructures destaquen la pallissa ubicada al sud-oest del conjunt, a un extrem de la lliça, la masoveria de reduïdes dimensions que conté una llinda amb data del segle XIX parcialment erosionada, la capella i l'hort tancat, ubicat a l'extrem sud-est del conjunt i delimitat amb alts murs de maçoneria de pedra. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 56952 | Bassès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVIII | Bassès està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall per on transcorre el rec de Bassès, delimitada al nord pel serrat del Molar i al sud per la baga de can Carbó, uns 200 metres al sud-oest d'un petit embassament. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals té la llinda decorada amb diverses motllures que acaben en un arc conopial amb un motiu circular a l'interior, i a les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A la dreta de la façana hi ha un cobert adossat de grans dimensions. La façana oest conté a nivell de planta baixa una espitllera i una finestra emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i a les golfes una finestra de majors dimensions també emmarcada amb maó. La façana nord conté a nivell de planta baixa quatre finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres més, dues de les quals emmarcada amb maó i una, emmarcada amb pedra bisellada, i amb la data de 1749 inscrita a la llinda. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra de la façana hi ha adossada una estructura de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. La façana est està dominada per l'estructura adossada, deixant una petita part de la façana del volum principal a la vista, tot i que no conté cap obertura. | 08160-15 | Sector oest del terme municipal | Bassès es troba documentada l'any 1292, tot i que l'edifici actual és una construcció d'època moderna | 42.0366200,2.0880400 | 424517 | 4654244 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56952-foto-08160-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56952-foto-08160-15-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml