Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56938 | Sant Pere de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-perafita | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XVIII | L'església de Sant Pere es troba situada al nucli urbà de Perafita. Es tracta d'un edifici de grans dimensions de planta rectangular d'una sola nau de 40 x 25 metres, amb capelles laterals que es comuniquen entre si, capçada a llevant per un presbiteri i campanar octogonal situat a l'esquerra del presbiteri. L'edifici presenta teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Algunes façanes presenten restes d'arrebossat. La façana principal, orientada a l'oest, és d'estil barroc i presenta una forma curvilínia coronada amb pilones de pedra rematades amb una bola. Presenta un portal principal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada al qual s'accedeix a partir de tres graons de pedra. A un nivell superior i situades als extrems de la façana, s'obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i coronament d'arc rebaixat. Sobre el portal s'observa una gran arcada a mode d'arc de descàrrega i enmig hi ha un creu adossada on hi ha representat un Crismó, i la inscripció SANTA M----N 1943. Més amunt hi ha una obertura de rosetó, emmarcat amb pedra motllurada, que combina trams curvilinis i rectes. Encara més amunt, seguint la vertical, s'obre un òcul de dimensions més petites emmarcat amb pedra bisellada. La façana sud es troba parcialment arrebossada. Presenta un portal d'accés a l'extrem esquerra de la façana emmarcat amb brancals i arc rebaixat de pedra motllurada. A l'extrem dret de la façana hi ha dues finestres alineades verticalment. La inferior emmarcada amb brancals i llinda d'ample bisellat i la superior emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana est presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, alineades verticalment situades a l'extrem dret. La façana nord presenta, sobre el cos sobresortint de les capelles, quatre caps de contrafort entremig dels quals s'obren quatre obertures. Més amunt, sota teulada, s'obren quatre petits òculs. | 08160-1 | Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | La primera notícia que es té del lloc de Perafita data de l'any 909, quan es cita l'indret com a límit de la parròquia d'Olost. L'església de Sant Pere no apareix documentada, però, fins l'any 1074, en un testament dels senyors de Lluçà. L'any 1121 es documenta per primera vegada la parroquialitat de l'església de Sant Pere tot i que és probable que ja ho fos des de molt abans. El 1098 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, havia cedit al monestir de Sant Joan de les Abadesses la dominicatura que tenia a Perafita, amb la casa que havia bastit prop de Sant Pere. La població i el terme pertanyien a la demarcació del castell de Lluçà i la part de la parròquia no integrada municipalment era de la demarcació de Sant Boi de Lluçanès, possessió tradicional de la mitra de Vic. Malgrat tenir el terme dividit en dos dominis prou potents, la parròquia conservar la seva independència, sense formar part del col·lectiu d'esglésies vinculades al monestir de Lluçà, ni lligar-se a la parròquia de Sant Boi, que en aquest segles ja era una parròquia important. Aquest temple, que possiblement existia molt temps abans d'aparèixer documentat, fou refet en major o menor grau durant el segle XII; aquestes obres es dedueixen a partir de la presència en l'església parroquial actual d'un timpà romànic procedent de l'anterior església parroquial que sembla construït del segle XII. Ja en el segle XIII hi havia en la sagrera de la parroquial un petit nucli de cases, origen de l'actual poble de Perafita. Durant el segle XVI calgué construir un nou campanar, degut al deteriorament del campanar romànic, obra que fou encarregada a un mestre d'obres de Vic i en la qual col·laboraren econòmicament els pagesos del terme parroquial. En la segona meitat del segle XVIII un nou temple fou edificat per a substituir la vella església romànica, petita i segurament afectada pels anys. De l'església romànica sols en sobrevisqué l'esmentat timpà. El nou edifici, construït en estil barroc, no fou acabat fins a l'últim detall, quedant per polir la façana i el campanar. Un segle més tard, a 1863, es presentà un projecte -obra de l'arquitecte Elies Rogent- que pretenia acabar la façana, canviar el coronament del campanar, construir una capella del Santíssim Sagrament, i posar una pica baptismal nova. Aquest projecte, malgrat haver estat aprovat pel bisbat i pel govern estatal, i estar les obres adjudicades per subhasta pública, l'any 1864, no es portà a terme. L'any 1885 es començà a parlar de canviar la ubicació del cementiri, situat davant de l'església, ja que es trobava al mig del poble i no reunia massa bones condicions. L'any 1886 s'inhumà i se'n construí un de nou fora de la població; en el lloc de l'antic cementiri es construí la placeta i l'escalinata d'accés a la parroquial, i s'arranjaren els voltants. El tema de la façana es reprengué l'any 1889, durant una visita pastoral, però tampoc en aquesta ocasió es realitzaren les obres. Durant la Guerra Civil espanyola el temple fou saquejat; van desaparèixer nombroses imatges i ornaments, entre ells un magnífic retaule barroc que ocupava tot el fons del presbiteri. Acabada la guerra, la reparació no es feu esperar, i a 1941, amb l'església ja rehabilitada, el bisbe Joan Perelló beneí i consagrà l'ara de l'altar major, que fou de nou consagrat l'any 1965. Ens els anys noranta es varen realitzar obres importants en l'església parroquial; es va refer la teulada, es va pintar la nau, es posà calefacció, etc. Entre els anys 1991-1993 Joaquim Busquets va executar una notable decoració del presbiteri | 42.0421100,2.1064900 | 426050 | 4654838 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56938-foto-08160-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56938-foto-08160-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56938-foto-08160-1-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una gran escalinata formada amb graons de pedra dóna accés a la part davantera de l'església. Al capdamunt de l'escala hi ha dues pilones coronades amb una bola, una a cada costat. En cadascuna de les bases d'aquestes pilones hi ha una inscripció: la de l'esquerra hi posa AÑO i la de la dreta 1886. | 94|96 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 56939 | Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-remei-1 | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII-XIX | El santuari de la Mare de Déu del Remei es troba situat al nord de la masia de la Roca, sobre un petit turó. Es tracta d'un senzill edifici de planta rectangular de 3'5 x 5 metres, d'una sola nau i volta d'aresta interior, bastit al segle XVIII que és objecte d'una gran devoció local. Està construït amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de color blanc deixant a la vista les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions; la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana sud presenta un portal amb emmarcaments sobresortits arrebossats al que s'accedeix a partir de dos graons. Sobre el portal s'hi obre un òcul també amb l'emmarcament sobresortit i arrebossat. | 08160-2 | Sector central del terme municipal | 42.0509100,2.1043500 | 425883 | 4655817 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56939-foto-08160-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56939-foto-08160-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56939-foto-08160-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Cada any el primer diumenge d'octubre s'hi celebra un aplec.A l'esplanada oest del santuari hi ha una taula amb dos suports monolítics i una gran llosa al damunt, semblant a la que hi ha davant de l'església de Santa Margarida de Vilaltella. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56941 | Sant Antoni Abat de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-abat-de-les-heures | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVII-XIX | L'església de Sant Antoni Abat de les Heures s'adossa a la façana nord de la masia de les Heures. L'església és de planta rectangular coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda hi ha inscrit el monograma de Crist IHS amb una creu, els tres claus de la crucifixió a sota i la data de 1646. Al costat de la data hi ha dos medallons on hi ha dues inscripcions. La inscripció del medalló de l'esquerra posa: CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT; i la inscripció del medalló de la dreta: RENOBADA LO AÑ 1860. Sobre el portal s'obre un òcul emmarcat amb pedra bisellada. La façana nord es troba coronada per un campanar d'espadanya on hi ha una campana; sota carener s'obre un petit òcul emmarcat amb pedra. La façana est presenta tres finestres: una emmarcada amb brancals i coronament de maó; una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una última que combina monòlits de pedra i maó en el seu emmarcament. | 08160-4 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0607400,2.1179900 | 427023 | 4656896 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56941-foto-08160-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56941-foto-08160-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56941-foto-08160-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 56942 | La Puríssima del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-purissima-del-castell | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. | XIX-XX | La capella de la Puríssima del Castell es troba adossada a l'extrem nord del Castell, dins el recinte tancat. La capella està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular. La part de la dreta de la capella presenta una secció octogonal i la part de l'esquerra és de forma rectangular. La façana principal, orientada al nord-est, presenta un portal central coronat amb un arcada de mig punt emmarcada amb maó i revestiment de guardapols de pedra. Aquesta arcada es troba sustentada per dues columnes de pedra que flanquegen el portal, i presenten capitells amb motius vegetals esculpits. A la part central de l'arcada, tapiada, hi ha el dibuix en vermell d'una creu grega. Sobre el portal s'obre una finestra coronada amb arc de mig punt, resseguida amb guardapols, sustentada amb dues columnes de pedra amb capitell de decoració vegetal. Corona la façana un campanar d'espadanya d'un sol ull construït amb maó que conserva una campana. A la part esquerra de la capella, a la secció rectangular, s'hi obre un òcul emmarcat amb maó. | 08160-5 | Sector central del terme municipal | 42.0481200,2.1099100 | 426340 | 4655502 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56942-foto-08160-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56942-foto-08160-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 56944 | Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/busquets | Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. Manual 1340-1430. Fol. 45 Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVIII | Busquets està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall per on transcorre el rec de la Roca Llisa, a l'est de la carena per on transcorre la carretera BP-4653 i uns centenars de metres al sud de l'alzina bonica de Busquets. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions i nombroses estructures al voltant, entre les que es compta la pallissa, una petita masoveria, una capella i un hort tancat. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades, essent la dreta l'original i la de l'esquerra una ampliació. En la part original, a la dreta, s'observa a nivell de planta baixa un imponent portal d'arc de mig punt adovellat, amb la data de 1700 inscrita a la clau de l'arc, i quatre espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat; la central és de majors dimensions i amb la inscripció '1700 JAUME MASCARELLA I BOSQUETS / JESUS MARIA IOSEPH' junt amb una creu i el monograma IHS inscrits a la llinda. Entre aquestes finestres del primer pis hi ha un rellotge de sol format per un gran carreu integrat al mur on a més del rellotge hi ha inscrita la data de 1701. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra, una és de forma apaïsada. El volum ampliat a l'esquerra queda obert en els tres nivells. A la planta baixa hi ha dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, el primer pis queda totalment obert i està sustentat amb un pilar central de pedra bisellada, amb motllures al capitell i a la base i amb la inscripció '1750 FRANCISCO MASCARELLA' just sota el capitell. El nivell de golfes també queda obert i és sustentat per un pilar central de pedra treballada. Encara més a l'esquerra d'aquest volum hi ha un cos adossat de planta reduïda i altura notable fet amb murs de maçoneria de pedra que correspon a l'antiga comuna. La façana oest queda dominada per dos volums que sobresurten del centre de la façana, un és la capella i l'altra una terrassa on hi ha la cisterna des d'on s'accedeix al cor de la capella. A la dreta d'aquests volums, i a nivell de planta baixa, hi ha una porta d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat amb la inscripció '1747 JOSEPH MASCARELLA' a la llinda i una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a la terrassa. A nivell de golfes hi ha quatre finestres, dues emmarcades amb pedra treballada, una amb llinda de fusta i brancals de maó i una amb pedra bisellada. La façana nord té, a de planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i tres finestres apaïsades emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una amb pedra treballada i dues obertures emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra i una espitllera. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. La façana est conté un cobert adossat a la part dreta bastit amb murs de maçoneria de pedra, sustentat amb pilars de pedra treballada i amb diverses obertures d'arc rebaixat. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada que conté la data de 1805 junt amb una creu inscrita a la llinda. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. | 08160-7 | Sector sud del terme municipal | Busquets es troba documentada el 1391, quan Guillem de Torrents, procurador del noble Ramon de Peguera, senyor del castell de Lluçà fa inventari dels béns del mas Busquets de Perafita. | 42.0258500,2.0990300 | 425414 | 4653039 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56944-foto-08160-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56944-foto-08160-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Completen el conjunt de la masia diverses estructures que delimiten una àmplia lliça davant la façana principal i un pati tancat davant la façana est. Entre aquestes estructures destaquen la pallissa ubicada al sud-oest del conjunt, a un extrem de la lliça, la masoveria de reduïdes dimensions que conté una llinda amb data del segle XIX parcialment erosionada, la capella i l'hort tancat, ubicat a l'extrem sud-est del conjunt i delimitat amb alts murs de maçoneria de pedra. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 56945 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-5 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVII-XIX | La Riera està situada en un punt lleugerament elevat al sud del nucli urbà de Perafita i al sud-est del pedró de Sant Agustí, prop de la unió del rec de la Tria amb el rec de Santa Margarida. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Els dos estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, mostra els dos volums diferenciats, l'original a l'esquerra i l'ampliat a la dreta. En el volum primitiu s'observa, a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb llinda monolítica d'arc rebaixat on hi ha inscrita la data de 1807 amb una creu intercalada, a més de dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals es situa en un nivell intermig al donar llum a l'escala interior. Al primer pis hi ha un balcó central amb llinda de pedra bisellada i tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la dreta s'observa el volum ampliat, amb els emmarcaments de les obertures preparats per a ser arrebossats a través d'un rebaixa que separa la part que ha d'anar vista de la pedra de la que ha de ser tapada per l'arrebossat. A nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes, tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est està dominada pel volum ampliat, que conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, de diferents dimensions, i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un balcó reformat, amb l'arrebossat de l'emmarcament imitant carreus. La façana nord-oest torna a mostrar els dos volums diferenciats. A l'esquerra s'observa el volum ampliat que conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra treballada al primer pis i dues finestres a les golfes emmarcades amb monòlits de pedra treballada. En el volum primitiu s'observa a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i dues obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana sud-oest es troba dominada completament pel volum original, que té adossada perpendicularment una estructura de maçoneria de pedra a la meitat dreta. En la resta s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres també emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra simplement amb pedra treballada. Al voltant de la masia es conserven diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra entre les que destaquen un cobert amb les cantonades i les obertures emmarcades amb maó i la pallissa de dos nivells, amb un accés lateral d'arc de mig punt emmarcat amb lloses a plec de llibre. | 08160-8 | Sector sud del terme municipal | La Riera es troba documentada l'any 1311, era posseïda pel monestir de Lluçà època baix medieval, i tenia adscrit el mas Trullàs, venut a principis del segle XIV a Berenguer del Prat de Sant Martí d'Albars. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix el mas la Riera dins la batllia de Perafita i es trona a trobar documentada en el fogatge de 1553 dins la parròquia de Perafita. El cognom Riera va desaparèixer l'any 1590 quan Franina Riera ven el mas a Valentí Noguera de Perafita. A finals del segle XVII passa a ser masoveria de Rocafiguera de Sora. | 42.0331900,2.1056600 | 425971 | 4653848 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56945-foto-08160-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56945-foto-08160-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56945-foto-08160-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56946 | La Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tria-1 | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVII | La Tria està situada en un punt lleugerament elevat entre els recs de la Tria i el de Santa Margarida a l'est del nucli urbà de Perafita. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals (a l'oest de l'edifici) integrades al mur denotant un ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté una cantonada integrada al mur a la part esquerra. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, un imponent portal d'arc de mig punt adovellat, amb la data de 1694 inscrita a la clau, i un finestral reformat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, a més del pujador situat al costat del portal i bastit amb blocs de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, les centrals de les quals, unides a través d'un ampit comú i un brancal central compartit, bastit amb grans blocs de pedra. A la part superior d'aquest brancal central, entre les dues llindes, hi ha un carreu integrat al mur, amb forma de clau d'arc i amb un relleu esculpit parcialment erosionat. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A banda i banda de la façana hi ha estructures adossades. A l'esquerra un cobert que forma terrassa a nivell de primer pis, i a la dreta el mur de maçoneria de pedra que tanca la lliça que s'estén al sud-est de la masia, on hi ha un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud-est, que queda tancada dins la lliça, té adossada perpendicularment a l'extrem dret, una pallissa de tres nivells. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal i una finestra d'arc rebaixat emmarcats amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra reformada amb brancals de maó i llinda de fusta. A les golfes hi ha una finestra reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals reformada com a accés a la pallissa. Just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. Pel que fa a la pallissa, aquesta conté, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. El primer pis es troba completament reformat amb una galeria moderna i conserva el robust pilar central de pedra treballada, de secció octogonal i motllurat al capitell. El nivell superior de la pallissa queda completament obert amb la continuació del pilar central del primer pis, en aquest cas sense motllura al capitell. La façana nord-est té dos cossos adossats a la meitat esquerra, un dels quals forma una terrassa on hi ha la cisterna. En la part dreta de la façana hi ha una porta reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, un accés a la terrassa emmarcat amb pedra bisellada i tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i quatre finestres a les golfes, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem esquerra de la façana, més enllà dels cossos adossats, hi ha dues espitlleres a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada actualment tapiada al primer pis. Pel que fa als cossos adossats, el de la dreta està coronat amb una barana de pedra motllurada que delimita la terrassa on hi ha la cisterna, de la que es conserven dos pilars de pedra bisellada motllurats a capitell i base. | 08160-9 | Sector est del terme municipal | La Tria, antigament coneguda com Sunyera, es troba documentada l'any 1242 i era posseïda per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en època baix medieval. Als segle XIV era del monestir de Lluçà i tenia adscrits el mas Coll i la masoveria de Fontrenó. | 42.0407700,2.1194000 | 427117 | 4654678 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56946-foto-08160-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56946-foto-08160-9-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) El cos de l'esquerra, reformat modernament, conté una porta i dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i només compta amb el nivell de primer pis degut al desnivell.La façana nord-oest conté un cos adossat a la meitat dreta que forma una terrassa a nivell de primer pis. A la resta de la façana s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals reformada com a accés a la terrassa, i quatre finestres a les golfes, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra.Completen el conjunt diverses estructures que hi ha al voltant de la masia, especialment a l'est, on es troba una estructura de grans dimensions que tanca la lliça, bastida amb murs de maçoneria de pedra i obertures i cantonades delimitades amb maó. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 56947 | El Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVII-XVIII | El Roure està situat en un punt elevat a l'extrem superior del serrat del Moro, a l'est de la Riera i al sud-est del nucli urbà de Perafita. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i un pis fruit de múltiples ampliacions bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha cinc finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una amb maó i dues amb pedra bisellada. La façana sud conté tres espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals amb llinda de fusta. La façana oest conté l'antiga comuna, d'obra vista, adossada al centre. A nivell de planta baixa hi ha quatre obertures, dues de les quals espitlleres emmarcades amb pedra treballada. La façana nord conté un cobert adossat a la part dreta, a l'interior del qual s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una amb monòlits de pedra bisellada i una tercera emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A l'extrem esquerre hi ha adossada una cisterna de planta circular bastida amb murs de maçoneria de pedra. Just davant la façana principal de l'edifici i en un nivell lleugerament superior hi ha l'era de la masia, de forma semicircular i delimitada amb lloses, i uns metres més avall hi ha diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra. | 08160-10 | Sector sud del terme municipal | El Roure es troba documentat l'any 1326 i era posseït per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en època baix medieval. Pere Ferrer, possiblement hereu del mas Roure, va ser elegit el segon sots-veguer del Lluçanès. La masia es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia i terme de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0336500,2.1152300 | 426764 | 4653891 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56947-foto-08160-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56947-foto-08160-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56948 | Cruells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruells | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | Cruells està situada en un punt lleugerament elevat als peus d'un serrat a l'extrem sud-est del terme municipal, uns cinc-cents metres al nord de la Torre, masia del municipi d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions com ho demostren els diferents nivells de teulada. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur, i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, mostra els tres cossos que formen l'edifici. A la dreta hi ha el volum original, que conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra petita emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. El cos central, adossat al sud de l'original de manera que queda al mig de l'actual edificació, conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. El cos de l'extrem esquerre, adossat al sud del conjunt, compta amb un pis més ja que si bé té la teulada més baixa, compta amb un nivell de soterrani aprofitant el desnivell del terreny. En aquest nivell hi ha dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb brancals de pedra treballada i arc de maó, a la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord també conté una cantonada integrada que denota diferents etapes constructives. Conté únicament dues obertures, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana oest, com la principal, mostra tres parts diferenciades. A l'esquerra s'observa una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1794 inscrita a la llinda al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. En el cos central s'observa una porta i una finestra a la planta baixa emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dues emmarcades amb maó al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes. En el cos de l'extrem dret només hi ha una obertura d'arc rebaixat a nivell de primer pis. La façana sud conté a nivell de planta baixa, tres grans obertures d'arc de mig punt, actualment tapiades deixant dues petites espitlleres a la part inferior. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb pilar central i laterals de pedra bisellada, amb motllures al capitell i a la base. Uns metres a l'est de l'edifici, en una feixa delimitada amb murs de pedra, hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, actualment enrunades. | 08160-11 | Sector sud del terme municipal | Cruells es troba documentada l'any 1392, era posseïda pel monestir de Lluçà època baix medieval i tenia adscrit el mas Solanells. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix el mas Croells dins la batllia de Perafita. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0219300,2.1227200 | 427370 | 4652583 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56948-foto-08160-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56948-foto-08160-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'accés es troba restringit per una cadena. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 56949 | El Cel de Cruells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cel-de-cruells | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVIII-XX | El Cel de Cruells està situada en un punt elevat al sud de Santa Margarida de Vilaltella i prop de la carretera BV-4601. Es tracta d'un petita casa de planta rectangular, formada per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs de la planta baixa estan construïts amb maçoneria de pedra i els del primer pis amb obra, fruit de l'ampliació de la casa a mitjans del segle XX. Tota ella està arrebossada, sense pintar, la qual cosa no permet veure les llindes de les obertures. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'accés a l'habitatge i un altre que condueix a les corts. A l'esquerra de la façana s'obre una finestra. Al primer pis hi ha tres finestres. La façana est presenta una finestra a nivell de primer pis i un cos adossat que domina la planta baixa, de teulada d'una vessant i amb diverses obertures modernes. A la façana nord hi ha dues finestres a nivell de planta baixa i una finestra la primer pis; i la façana oest presenta un portal i dues finestres a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Uns metres al davant d'aquesta façana hi ha estreta estructura agropecuària de planta baixa, construïda amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una sola vessant. | 08160-12 | Sector sud del terme municipal | 42.0290100,2.1256400 | 427620 | 4653367 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56949-foto-08160-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56949-foto-08160-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de la masia, uns metres al sud, hi ha un punt geodèsic. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56950 | Mascarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascarella | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVII | Mascarella està situada a l'extrem sud del terme municipal, prop del límit amb el terme d'Olost, al sud-oest de les Valls de Mascarella i al sud-est de Busquets. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de maó i dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, a més de dos petits contraforts adossats als dos extrems de la façana. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una té la data inscrita de 1762 a la llinda i una altra també té una inscripció, tot i que molt erosionada. La façana est compta amb un pis menys a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1680 inscrita a la llinda, actualment tapiada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada. La façana nord conté tres espitlleres i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. La façana oest conté tres finestres a la planta baixa, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una amb la data de 1667 inscrita i l'altra amb la data de 1840 amb una creu intercalada. Just sota teulada hi ha encara una altra finestra, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Completen el conjunt diverses estructures que hi ha al voltant de l'edifici, bona part de les quals en estat de ruïna. Entre aquestes estructures destaca el pou de planta semicircular bastit amb murs de maçoneria de pedra i ubicat a uns metres de la façana est. | 08160-13 | Sector sud del terme municipal | Mascarella es troba documentada l'any 1281 i era posseïda per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en època baix medieval. Des de principis del segle XIV tenia adscrits, en indivís amb l'hereu de la Riera els masos Valls superior i Valls inferior. | 42.0203300,2.1058000 | 425968 | 4652420 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56950-foto-08160-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56950-foto-08160-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56951 | Les Valls de Mascarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls-de-mascarella | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVIII | Les Valls de Mascarella està situada en un punt lleugerament elevat enmig d'una petita vall per on transcorre el rec de Mascarella, al nord-est de Mascarella i al sud-est de la Riera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, tot i que amb la llinda reformada amb formigó, i una finestra emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i un balcó a l'extrem dret que dóna sortida a un petit porxo. La façana oest conté una porta i una finestra a la planta baixa, i una finestra al primer pis, totes amb l'emmarcament arrebossat imitant carreus. La façana nord conté dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A l'esquerra de la façana hi ha una estructura adossada completament arrebossada. La façana est es troba dominada per un cos adossat modernament, amb totes les finestres de nova obertura. | 08160-14 | Sector sud del terme municipal | Des de principis del segle XIV el mas Mascarella tenia adscrits, en indivís amb l'hereu de la Riera, els masos Valls superior i Valls inferior, algun dels quals, probablement el superior, podria correspondre amb les Valls de Mascarella. | 42.0253100,2.1110800 | 426411 | 4652969 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56951-foto-08160-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56951-foto-08160-14-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56952 | Bassès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVIII | Bassès està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall per on transcorre el rec de Bassès, delimitada al nord pel serrat del Molar i al sud per la baga de can Carbó, uns 200 metres al sud-oest d'un petit embassament. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals té la llinda decorada amb diverses motllures que acaben en un arc conopial amb un motiu circular a l'interior, i a les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A la dreta de la façana hi ha un cobert adossat de grans dimensions. La façana oest conté a nivell de planta baixa una espitllera i una finestra emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i a les golfes una finestra de majors dimensions també emmarcada amb maó. La façana nord conté a nivell de planta baixa quatre finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres més, dues de les quals emmarcada amb maó i una, emmarcada amb pedra bisellada, i amb la data de 1749 inscrita a la llinda. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra de la façana hi ha adossada una estructura de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. La façana est està dominada per l'estructura adossada, deixant una petita part de la façana del volum principal a la vista, tot i que no conté cap obertura. | 08160-15 | Sector oest del terme municipal | Bassès es troba documentada l'any 1292, tot i que l'edifici actual és una construcció d'època moderna | 42.0366200,2.0880400 | 424517 | 4654244 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56952-foto-08160-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56952-foto-08160-15-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56953 | La Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-franquesa-1 | XVIII | La Franquesa està situada uns 400 metres a l'est de la riera Gavarresa, a mig camí entre el serrat del Molar i el serrat de cal Mirot i a tocar de l'embassament que hi ha en el rec de la font del Tió. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb diversos volums adossats, algun dels quals d'un nivell d'açada més. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant un ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa tres finestres i un portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la data de 1724 inscrita a la llinda, tot i que repicada modernament. Al primer pis hi ha quatre finestres, dues de les quals balconeres, emmarcades amb pedra bisellada. A l'esquerra del volum principal hi ha un altre volum adossat, l'antiga pallissa, que s'ha reformat com a part de l'habitatge amb obertures emmarcades amb pedra treballada. La façana est conté unícament tres obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues més al primer pies, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada i la data de 1724 inscrita junt amb el monograma IHS intercalat. La façana nord conté nombroses obertures, totes elles reformades. A nivell de planta baixa estan emmarcades amb pedra treballada i al primer pis amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha adossat el volum reformat que antigament era la pallissa de la masia. La façana oest es troba dominada completament pel volum adossat reformat. Conté diverses obertures emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i quatre grans obertures d'arc rebaixat també emmarcades amb pedra treballada, tres de les quals al primer pis i una a les golfes. | 08160-16 | Sector oest del terme municipal | 42.0450800,2.0893500 | 424635 | 4655183 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56953-foto-08160-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56953-foto-08160-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 56954 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-5 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. Manual 1340-1430. Fol. 51. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVIII | La Roca està situada en un punt lleugerament elevat al nord-oest del nucli urbà de Perafita, al sud de la Mare de Déu del Remei. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos cossos i estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria amb carreus treballats delimitant les cantonades i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra motllurada i coronat amb doble llinda monolítica, la superior amb la data de 1756 junt amb una creu intercalada inscrita, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i a les golfes dues finestres d'igual tipologia, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i un rellotge de sol integrat al mur fet l'any 2001 com indica una inscripció. La meitat esquerra de la façana queda dominada per un cos adossat que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida a nivell de primer pis. A la planta baixa, dins del porxo, i formant part del volum principal, s'observa una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Pròpiament al cos adossat hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, i tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada al primer pis. La façana oest conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i cinc finestres al primer pis, quatre de les quals emmarcades amb pedra bisellada i la restant amb pedra treballada. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i una petita galeria central formada per dues obertures d'arc rebaixat. Per sobre, encara hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, ubicada just sota teulada. La façana nord pràcticament no compta amb el nivell de planta baixa a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i només s'hi observa una espitllera emmarcada amb pedra treballada. A nivell de primer pis hi ha adossat un petit cos que forma un porxo on es troba la cisterna i al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. A l'interior del porxo hi ha una porta i una finestra emmarcades amb pedra bisellada i més a la dreta, encara a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana est conté un cos adossat a la dreta que correspon, en part, a la masoveria de la masia que també agafa una part del volum principal. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa s'observa dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta i dues finestres reformades amb emmarcament de pedra treballada. Al primer pis hi ha sis finestres, una de les quals balconera, emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes sis finestres més, dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada i quatre emmarcades amb pedra treballada, dos de les quals són de reduïdes dimensions. | 08160-17 | Sector central del terme municipal | La Roca es troba documentada l'any 1188 i era posseïda per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en indivís amb el monestir de Lluçà en època baix medieval. El 14 de setembre de 1381 Bernat de Rocha de la parròquia de Perafita firmava un manament de 5 sous amb poder del batlle del castell de Lluçà per la demanda feta per Pere de Clauso d'un deute de 50 sous. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix la Roca de Perafita dins la batllia de Sant Martí d'Albars. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0491200,2.1027200 | 425746 | 4655619 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56954-foto-08160-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56954-foto-08160-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56955 | Casanova de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-roca | XIX | La Casanova de la Roca està situada en una petita vall creuada pel rec del gorg Negre, al sud de la Casanova de Pallars i als peus de la pista forestal que comunica Perafita amb Santa Eulàlia de Puig-Oriol. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i diverses estructures de menor alçada adossades a banda i banda. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i amb llinda monolítica treballada amb la data de 1846 gravada amb una creu intercalada. A cada costat del portal hi ha una finestra emmarcada amb brancals de maó, ampit de pedra i llinda de fusta. Tant al primer pis com a les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A banda i banda de la façana hi ha estructures adossades de menor alçada, bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana sud-est conté un cobert adossat a la meitat esquerra i és coberta, en part, per heura. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb maó al nivell de planta baixa i al primer pis. La façana nord-est conté dues espitlleres a la planta baixa, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb maó i una finestra emmarcada amb maó actualment tapiada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i a les golfes, dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals amb llinda de fusta. La façana nord-oest conté un cobert adossat a la meitat dreta i una estructura d'obra vista, l'antiga comuna, que sobresurt a nivell de primer pis. A la resta hi ha dues finestres emmarcades amb maó, una a nivell de planta baixa i l'altra al primer pis. | 08160-18 | Sector oest del terme municipal | 42.0530700,2.0931000 | 424955 | 4656066 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56955-foto-08160-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56955-foto-08160-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 56956 | Bols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bols | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Bols és una masia ubicada en un coll lleugerament elevat entre la riera Gavarresa i el torrent de Bols, que neix de la unió dels torrents de Cogullers i de Novelliques al nord-est de la masia. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant, tancant una lliça davant la façana principal de l'edifici. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter, arrebossats en alguns trams, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, queda ubicada dins d'una lliça, delimitada per estructures d'usos agropecuaris i amb l'accés principal orientat a l'oest conservant la tipologia de portal de lliça, amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra emmarcada amb maó i llinda de fusta, i les golfes queden ocupades per una galeria de quatre obertures quadrades sustentades amb pilars de maó, la de la dreta de les quals es troba tapiada. A l'esquerra de la façana hi ha un cobert adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra i reformat amb obra vista. La façana est conté un cobert adossat a la dreta i diverses estructures adossades al davant ocupant el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada tapiada, una altra emmarcada amb maó i una tercera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana nord està dominada completament pel cobert adossat de dos nivells, que conté dues espitlleres emmarcades amb maó i dos portals, un emmarcat amb brancals monolítics de pedra treballada i llinda de fusta i un altre emmarcat amb maó i ubicat al nivell superior. La façana oest conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada, dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i actualment tapiada, i dues finestres a les golfes, emmarcades amb maó i llinda de fusta. Tot el conjunt d'edificacions de la masia queda tancat al sud per una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i amb obra vista en el superior. | 08160-19 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0625700,2.0918400 | 424862 | 4657122 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56956-foto-08160-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56956-foto-08160-19-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 56957 | Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-1 | XVIII | Terradelles està situada en un punt lleugerament elevat sobre la riera Gavarresa a mig camí entre les runes del molí de Terradelles i les del Mas. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions recentment restaurada, formada per un únic volum de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. A l'extrem esquerre hi ha un finestral emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una gran eixida cantonera a l'extrem esquerre, sustentada amb bigues i un pilar cantoner de fusta. La façana oest conté a nivell de planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i dos finestrals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i la gran eixida que també té sortida a la façana principal. La façana nord té un petit cos adossat a l'extrem dret de planta semicircular i bastit amb murs de maçoneria de pedra que podria correspondre a l'antic forn. També a la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana est conté tres finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i quatre finestres al primer pis emmarcades amb pedra treballada, tres de les quals amb llinda de fusta. | 08160-20 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0713000,2.0861800 | 424404 | 4658097 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56957-foto-08160-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56957-foto-08160-20-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 56959 | Novelliques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/novelliques | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Novelliques està situada en un coll entre els serrats de Novelliques i de la Rovireta, a l'est de Terradelles i al nord-oest de Cogullers. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté una cantonada integrada que delimita dues parts. En la part de l'esquerra, la més antiga, hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1793 junt amb una creu intercalada a la llinda. També a la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. En la meitat dreta de la façana hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A banda i banda de la façana hi ha petites estructures adossades. La façana oest conté a nivell de planta baixa una finestra reformada i un cobert adossat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra de la façana hi ha una estructura adossada. La façana nord conté dues estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb obra vista. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes, una de les quals amb llinda de fusta. La façana est conté un cobert adossat a nivell de planta baixa. Tant al primer pis com a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Davant la façana principal de la masia s'estén un pla delimitat en part per murs de maçoneria de pedra al final del qual hi ha la pallissa, descrita en una fitxa individual. A banda i banda de l'esplanada, a est i oest de la masia hi ha diversos roures de grans dimensions. | 08160-22 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0726900,2.0947100 | 425111 | 4658243 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56959-foto-08160-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56959-foto-08160-22-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 56962 | Rocatova de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocatova-de-dalt | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XIX | Rocatova de dalt és una masia situada en un punt elevat en l'anomenat pla de Rocatova, una esplanada delimitada per curioses formacions de roca des d'on es domina bona part del Lluçanès central i nord. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb cossos o estructures de menor alçada adossats a banda i banda donant un aspecte de planta basilical. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1872 inscrita a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana est conté una cantonada integrada que denota una ampliació i es troba dominada pel cobert adossat. A nivell de planta baixa, a l'interior del cobert, s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis, per sobre del nivell del cobert, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord es troba protegida per una elevació del terreny i no conté cap obertura. La façana oest conté un cos adossat ala meitat dreta bastit amb murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana hi ha una finestra reformada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada, tot i li manca una part dels brancals. | 08160-25 | Sector nord-est del terme municipal | Rocatova de Dalt es troba prop del camí ramader. Els habitants de les masies de de la Bauma, Rocatova de Baix i Rocatova de Dalt es dedicaven temporalment a esquilar el bestiar, acordant-ho amb els portadors dels ramats. | 42.0679000,2.1206900 | 427255 | 4657689 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56962-foto-08160-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56962-foto-08160-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia també és coneguda com a cal Pastor. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 56963 | Rocatova de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocatova-de-baix | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Rocatova de Baix és una masia situada al límit sud de l'anomenat pla de Rocatova, o pla de la Llosa, una esplanada delimitada per formacions de roca natural, uns metres al nord del serrat de la Forca. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum allargat principal de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter i amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, mostra dos parts diferenciades. En la part central hi ha un portal i una porta emmarcats amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals amb la data de 1749 inscrita a la llinda. En l'ampliació de l'esquerra hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó a la planta baixa, i una eixida al primer pis, amb una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó. A la dreta de la façana hi ha adossats dos coberts. La façana sud-oest només compta amb obertures a nivell de primer pis, on s'observa una finestra emmarcada amb maó i la continuació de l'eixida que també dóna a la façana principal, formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. Just sota teulada hi ha un espai arrebossat amb forma de rombe on hi ha escrites les inicials R.M.S. i la data de 1944. La façana nord-oest forma un queixal a causa dels diferents cossos i estructures que hi ha adossats. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. La façana nord-est queda dominada pels coberts adossats, bastits amb pilars d'obra vista. A la part dreta s'observa una estructura d'un sol nivell bastida amb murs de maçoneria de pedra, reformada com a habitatge. | 08160-26 | Sector nord-est del terme municipal | Rocatova de Baix es troba prop del camí ramader. Els habitants de les masies de de la Bauma, Rocatova de Baix i Rocatova de Dalt es dedicaven temporalment a esquilar el bestiar, acordant-ho amb els portadors dels ramats. | 42.0636100,2.1220800 | 427365 | 4657212 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56963-foto-08160-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56963-foto-08160-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56964 | Les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-heures | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVIII | Les Heures està situada en un punt elevat a l'oest del serrat de la Forca, dominant bona part del terme municipal de Perafita i del Lluçanès nord. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions (se n'observa una a l'extrem est del volum principal) bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té una petita lliça tancada al davant delimitada amb murs de maçoneria de pedra i amb un accés principal orientat al sud format amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, s'observa un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda monolítica d'arc rebaixat amb la data de 1766 inscrita, dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada, i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat amb pilar central de pedra bisellada amb motllures al capitell i a la base. A nivell de golfes hi ha cinc finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb pedra treballada, i una galeria de dues obertures d'arc rebaixat amb pilar central de pedra bisellada amb motllures a capitell i base, d'igual tipologia a la galeria del primer pis. La façana oest té diverses estructures d'usos agropecuaris ubicades just davant, a una distància que no supera els 2 metres. A nivell de planta baixa hi ha una porta i tres finestres reformades, al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A nivell de golfes hi ha únicament una petita finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord té adossada a la part esquerra la capella de la masia, dedicada a Sant Antoni Abat, i a la part dreta un cos que forma una terrassa a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra bisellada. També a nivell de primer pis hi ha una finestra reformada, i a nivell de golfes, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. A l'extrem esquerre hi ha adossat un cos estret que conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb maó i a les golfes una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana est forma un queixal a causa del cos adossat a l'extrem est del conjunt, en el que s'observen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i quatre finestres a les golfes, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra amb maó i llinda de fusta. En la resta de la façana s'observa únicament una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de golfes, quedant la resta de la façana coberta d'heura. | 08160-27 | Sector nord-est del terme municipal | Les Heures es troba documentada l'any 1335. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0606500,2.1179900 | 427023 | 4656886 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56964-foto-08160-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56964-foto-08160-27-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56966 | Casanova de Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-pallars | XVIII | La Casanova de Pallars està situada al límit sud d'un serrat elevat sobre el rec del gorg Negre, a l'oest de Pallars i al nord de la Casanova de la Roca. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant ampliacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, conté dues cantonades integrades denotant diverses etapes constructives i un cobert adossat a la part esquerra sustentat amb un pilar cantoner d'obra vista. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha dos portals emmarcats amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i dues finestres emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit de pedra, i una finestra balconera emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una estructura adossada a la part dreta, de forma semicircular, bastida amb murs de maçoneria de pedra i coberta amb lloses que correspon a l'antic forn. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana nord-est conté cinc finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues a la planta baixa i tres al primer pis. La façana sud-est mostra dues parts diferenciades, a l'esquerra hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, i una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada al primer pis; a la part dreta hi ha una gran obertura vertical emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i que abarca els dos nivells de l'edifici. Uns metres davant de la façana principal hi ha una estructura d'usos agropecuaris bastida amb murs de maçoneria de pedra. | 08160-29 | Sector oest del terme municipal | 42.0546400,2.0944300 | 425067 | 4656240 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56966-foto-08160-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56966-foto-08160-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 56967 | Cal Teulats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teulats | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Cal Teulats es troba situat al nord del nucli urbà de Perafita, en un punt enclotat prop del rec del Gorg Negre. Es tracta d'un edifici format per un volum d'habitatge i unes estructures agropecuàries restaurades i habilitades com habitatge modernament. El volum de l'habitatge està format per planta baixa i un pis, cobert amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una porta d'accés emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, amb la data inscrita a la llinda de 1783 i una creu intercalada. A la dreta del portal s'obre una finestra amb ampit de pedra, brancals i llinda de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres que segueixen la verticals de les obertures de la planta baixa; les dues estan emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. A la part esquerra de la façana s'adossen perpendicularment antigues estructures agropecuàries que presenten diferent alçada de teulada i que han estat restaurades modernament; presenten les obertures emmarcades amb fusta. A la façana nord-est hi ha una petita finestra a nivell de planta baixa emmarcada amb brancals de maó i coronament de maó pla. La façana nord-oest dues finestres, una a nivell de planta baixa i una a nivell de primer pis, desalineades, emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. La façana sud-oest queda dominada per diverses estructures i cossos adossats formant terrasses i balcons a la zona de les antigues estructures agropecuàries, reformades i restaurades amb obertures coronades amb llinda de fusta. | 08160-30 | Sector central del terme municipal | 42.0518900,2.1068300 | 426090 | 4655923 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56967-foto-08160-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56967-foto-08160-30-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 56968 | Cal Soci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soci | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Cal Soci està situat en una raconada al nord del nucli urbà de Perafita, a l'est de Pallars i al nord de cal Fusta. Es tracta d'una masia de dimensions reduïdes formada per un únic volum fruit de la unió de tres cossos, el central de majors dimensions i planta baixa, primer pis i golfes i els laterals de menor alçada i únicament de planta baixa i primer pis, donant forma a un tipus de planta basilical. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats, amb alguna part escrostonada, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i no es continua, sinó que forma tres parts diferenciades ja que les teulades dels cossos laterals es troben a menor alçada que la del cos central. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada amb una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, la central de les quals lleugerament més gran. A les golfes hi ha una única obertura central d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada, ubicada just sota teulada. La façana est està dominada per un cos adossat amb una part arrebossada i la resta d'obra vista. Totes les obertures que s'observen són reformades. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i es troba parcialment coberta d'heura. A nivell de primer pis hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, reformada modernament amb formigó. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada just sota teulada. La façana oest conté únicament dues obertures a nivell de primer pis, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra de reduïdes dimensions emmarcada amb maó. | 08160-31 | Sector central del terme municipal | 42.0554000,2.1152900 | 426794 | 4656306 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56968-foto-08160-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56968-foto-08160-31-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 56969 | Cal Fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusta | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XIX | Cal Fusta està situada al nord-est del nucli urbà de Perafita, a l'extrem sud-oest del gran complex de granges que porten el nom de la masia. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions, formada per un únic volum de planta baixa i primer pis bastit amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada amb una finestra a cada costat, ambdues amb l'emmarcament arrebossat. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una amb brancals de pedra treballada i llinda de pedra bisellada on hi ha la data de 1860 inscrita i una emmarcada amb pedra treballada. La façana oest es troba dominada per un cobert adossat a nivell de planta baixa, bastit amb murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. La façana nord està dominada per un cos ampliat al volum principal, que conté una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó. La façana est forma un petit queixal pel cos adossat a la façana nord i no conté cap obertura. | 08160-32 | Sector central del terme municipal | 42.0529200,2.1164800 | 426889 | 4656029 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56969-foto-08160-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56969-foto-08160-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 56970 | Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-nou-0 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | L'Hostal Nou està situat en una fondalada al nord-est del nucli urbà de Perafita, pocs metres a l'est del castell. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats, deixant al descobert els carreus treballats que delimiten les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i el carener es troba desplaçat del centre de l'edifici, probablement per les ampliacions d'aquest. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada i dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una galeria formada per dues obertures d'arc de mig punt i dos balcons, amb la llinda de pedra treballada vista. A les golfes hi ha dues finestres amb llinda de pedra treballada vista. A banda i banda de la façana hi ha adossades estructures que formen una terrassa a nivell de primer pis. La façana oest conté únicament dues finestres a nivell de primer pis. La façana nord conté cinc obertures, dues de les quals a la planta baixa, dues més al primer pis i una a les golfes. La façana est conté una porta i dues finestres al primer pis, i dues finestres a les golfes amb llinda de pedra treballada vista. | 08160-33 | Sector central del terme municipal | 42.0492000,2.1132800 | 426620 | 4655619 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56970-foto-08160-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56970-foto-08160-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 56971 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-2 | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982.</p> | XIX-XX | <p>El Castell de Perafita està situat al nord del nucli urbà de Perafita, a uns 150 metres de les cases situades a l'extrem nord del nucli. Es tracta d'un castell bastit en època contemporània amb nombrosos elements neogòtics donant un aspecte de chateau o castell centreuropeu. És un castell de planta quadrada format per nombrosos volums adossats. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que les torres ubicades als extrems tenen dos nivells més i està coronat amb diverses teulades, les dues principals de les quals són de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud-est mostra un volum central i dues torres adossades als costats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. En el volum central, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat emmarcat amb pedra motllurada i resseguit per un guardapols de pedra motllurada que acaba amb motius esculturats a banda i banda del portal, i una finestra emmarcada amb pedra profusament motllurada que conté nombrosos motius geomètrics esculpits a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres geminades d'arc trebolat emmarcades amb pedra motllurada, resseguides per un guardapols motllurat i sustentades per una esvelta columna amb decoracions vegetals al capitell, amb un escut d'armes integrat al mur entre les dues finestres. A nivell de segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Per sobre aquestes finestres s'observa el coronament de mur comú en la major part del castell, format per una doble cornisa, l'inferior de maó sustentada amb mènsules de pedra i la superior de pedra treballada, i un acabament amb merlets de pedra treballada. A la dreta hi ha adossada una de les torres del castell, que conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i llinda de maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó tant al primer com al segon i tercer pis. La torre està coronada per una teulada piramidal de pissarra de forta pendent que conté una finestra. A l'esquerra de la façana hi ha una altra torre adossada, que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada un dels nivells superiors, quedant a l'extrem superior una finestra emmarcada amb maó. La torre està coronada amb cornises i merlets com a la resta de l'edifici i conté una estreta torre circular adossada a l'extrem a mode de matacà, bastida amb obra vista i amb diverses espitlleres. La façana sud-oest mostra quatre parts diferenciades: la torre a l'extrem dret i el volum central dividit en tres cossos diferenciats. En la torre de l'extrem dret hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó tant a la planta baixa com al primer pis, quedant la resta de la torre sense obertures i amb el mateix coronament que a la façana principal. La part dreta del volum central conté dues obertures d'arc de mig punt, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra treballada, i una porta emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada i un vitrall a l'interior al primer pis, i dues finestres emmarcades amb maó a nivell de segon pis. La part central de la façana queda ocupada per una galeria que dóna llum a un pati interior. Aquesta galeria, ubicada a nivell de primer pis, està formada per tres obertures d'arc trebolat emmarcades amb pedra bisellada i resseguides per guardapols d'arc apuntat. Sobre aquestes tres obertures hi ha tres òculs decorats amb motius geomètrics. Finalment, a la part esquerra de la façana hi ha una estructura adossada que forma una petita terrassa a nivell de primer pis, a la que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb maó. A nivell de segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. Tota la façana està coronada amb merlets, com a la resta de l'edifici.</p> | 08160-34 | Sector central del terme municipal | <p>Es tracta d'un edifici romàntic bastit, probablement, a principis del segle XX. En el seu emplaçament hi havia hagut el mas Puig, documentat ampliament des del segle XIII. Aquest mas fou la casa de Jaume Puig.</p> | 42.0480100,2.1100100 | 426348 | 4655490 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56971-foto-08160-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56971-foto-08160-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa un gran portal i una finestra emmarcats amb maó, dos finestrals emmarcats amb maó al primer pis i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes quedant coronada amb merlets com a la resta. A l'extrem superior esquerra del volum hi ha adossat una estreta torre circular a mode de matacà, bastida amb obra vista, amb espitlleres i coronada amb una teulada cònica de pissarra. Encara més a l'esquerra hi ha adossada la capella del castell, en un queixal que forma l'edifici a l'extrem nord. La façana nord-est conté la capella adossada a l'extrem dret i una torre adossada a l'extrem esquerre. En la part central s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestrals emmarcats amb maó al primer pis, i quatre finestres emmarcades amb maó al segon pis, quedant coronada, com a la resta de l'edifici, amb merlets. La torre adossada conté una finestra emmarcada amb maó als nivells de segon i tercer pis. El castell queda envoltat per un jardí d'estil senyorial, amb grans arbres i diverses escultures repartides, quedant aquest delimitat per un mur de maçoneria de pedra que delimita una important extensió, quedant l'accés principal orientat al sud-est. | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||
| 56972 | Cal Terri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terri | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVII | Cal Terri està situada en un punt elevat al nord-est del nucli urbà de Perafita, uns cent metres a l'oest de l'encreuament de les carreteres BP-4653 i BV-4601. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada, que originalment tenia la orientació contrària, és actualment de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altre amb pedra bisellada; al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra balconera central emmarcada amb pedra bisellada amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra a cada costat. A l'esquerra de la façana hi ha un cos adossat, l'antiga pallissa. La façana oest queda dominada completament pel cos adossat, reformat modernament. La façana nord conté un cos adossat que sobresurt de la part esquerra. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana est conté únicament dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una a nivell de planta baixa i l'altra al primer pis. | 08160-35 | Sector est del terme municipal | Cal Terri o Terricabres es troba documentada, sota el nom de Gabriell Terricabres, en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0482200,2.1218300 | 427327 | 4655503 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56972-foto-08160-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56972-foto-08160-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia apareix documentada com a Terricabres. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 56973 | Puigmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmajor | MONTAÑÀ, Daniel i PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, Cossetània. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII-XIX | Puigmajor es troba situada al nord-est del nucli urbà de Perafita, en un punt elevat, a la banda oest de la carretera BP-4653 i a l'est del turó anomenat Puigmajor. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa i dos pisos, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades, a la planta baixa i primer pis de pedra i a nivell de segon pis de maó. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la planta baixa un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada flanquejat per dues finestres emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. Tant al primer pis com al segon es segueix la mateixa disposició de les obertures, seguint la vertical de les de la planta baixa. Al primer pis hi ha un balcó central flanquejat per dues finestres i al segon pis s'hi obren tres finestres, totes elles emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. Als vèrtex de la façana s'hi adossen dues estructures agropecuàries que sobresurten perpendicularment, formant un pati al centre. La planta baixa de les estructures són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de pedra de majors dimensions, amb obertures de maó i reformes d'obra i formigó; les parts superiors estan construïdes, modernament, amb obra. La façana nord-est presenta una finestra a nivell de primer pis i dues finestres al segon pis, totes elles emmarcades amb maó. A la façana nord-oest hi ha dues finestres a la planta baixa, una finestra al centre al primer pis i una altra finestra seguin la vertical al segon pis. Totes elles també emmarcades amb maó. Finalment la façana sud-oest presenta una finestra al primer pis i una al segon pis, emmarcades amb maó. La part baixa queda dominada per estructures agropecuàries. També presenta una part de la façana arrebossada. | 08160-36 | Sector est del terme municipal | Tot i que podria tenir uns orígens anteriors, la masia de Puigmajor es troba documentada l'any 1855 en la demarcació parroquial de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0543900,2.1220300 | 427350 | 4656188 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56973-foto-08160-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56973-foto-08160-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pel costat de la casa hi passa el camí ramader que es dirigeix a l'Hostal del Vilar; prové del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n'Hug. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 56974 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | La Serra està situada en un punt elevat a l'extrem nord-est del terme municipal, prop del límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès i al sud-oest de Coll Triador, Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat, un finestral emmarcat amb pedra treballada, un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra bisellada i dos finestrals d'arc de mig punt amb l'emmarcament arrebossat. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, el de l'esquerra amb la data de 1806 i el central amb la de 1777, ambdues inscrites amb una creu intercalada. També al primer pis hi ha una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt i un carreu integrat al mur entre els balcons on hi ha inscrit 'R.M.S. RENOVAT 1951'. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues petites obertures geminades d'arc rebaixat i tres òculs apaïsats, ubicats sobre les tres obertures de la galeria del primer pis. La façana nord-oest conté tres finestres petites emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una tercera emmarcada amb pedra motllurada i amb una inscripció erosionada a la llinda on s'intueix el cognom Serra a més de la representació en relleu d'una serra de mà al primer pis, i quatre finestres a les golfes, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-est conté diverses estructures adossades, una de les quals amb un carreu integrat on hi ha la data de 1853, formant una terrassa a nivell de primer pis. Al primer pis hi ha quatre obertures, tres de les quals donen accés a la terrassa: una està emmarcada amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues de les quals amb l'emmarcament arrebossat. La façana sud-est conté un cos adossat al davant modernament, formant una eixida a nivell de primer pis, i un volum adossat a la dreta on hi ha un carreu amb la inscripció 'J.M.G. 1936'. Pròpiament a la façana només s'observa una obertura que dóna accés a l'eixida del primer pis. Completen el conjunt de la masia diverses estructures ubicades al voltant, a un costat la pallissa i al contrari diverses estructures d'usos agropecuaris com antigues corts i coberts. | 08160-37 | Sector est del terme municipal | La Serra es troba documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia i terme de Sant Boi. Modernament va passar a dependre de la família Canal de Gombrèn que la compraren per a fer-hi pastures i van ampliar la masia. | 42.0554500,2.1323600 | 428206 | 4656297 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56974-foto-08160-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56974-foto-08160-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia es conserven dues llindes amb inscripció, una amb el monograma IHS i l'altra amb la data de 1736. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 56975 | Can Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbo | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVII-XVIII | Can Carbó és una masia integrada al nucli urbà de Perafita ubicada pocs metres a l'oest de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, al peu de la pista forestal que comunica els nuclis urbans de Perafita i de la Blava, a Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una masia de grans dimensions adossada al sud de ca les Monges i formada per diversos volums adossats, el principal dels quals de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, queda tancada dins una lliça delimitada per estructures i murs de maçoneria de pedra, amb l'accés principal orientat al sud i format per un portal amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta amb la inscripció 'AGVSTI CARBONELL Y MVNTANER + 1676'. Pròpiament a la façana s'observa un imponent portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, on també hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada, un balcó i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i una porta emmarcada també amb pedra bisellada que dóna accés a un volum adossat perpendicularment a l'extrem dret que forma un porxo i que té la major part de les obertures emmarcades amb pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A l'esquerra de la façana hi ha dues estructures adossades. En la primera hi ha dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, quedant el primer pis obert completament amb un pilar central de pedra bisellada bastit amb blocs de grans dimensions. A l'estructura de l'extrem oest s'observa una porta d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1817 inscrita a la llinda, a més de diverses obertures d'arc de mig punt emmarcades amb lloses a plec de llibre. Just davant d'aquestes dues estructures s'estén l'era enrajolada, ubicada dins la lliça i travessada per una creu de blocs de pedra treballada. La façana oest està dominada pels diversos cossos i estructures que hi ha adossats per aquest costat, i forma nombrosos queixals a causa de les diferents dimensions dels cossos adossats. En un dels queixals que forma la façana hi ha una petita terrassa amb una cisterna a la part superior bastida amb blocs de pedra treballada i coronada per una estructura de ferro forjat. La façana est consta de tres cossos separats per cantonades integrades al mur i diverses estructures adossades a l'extrem esquerre, on s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una espitllera horitzontal amb emmarcament monolític i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1699 junt amb una creu intercalada a la llinda. Al primer pis, i d'esquerra a dreta, s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció 'JOAN CARBONELL 1706 I MONTANER', una altra finestra emmarcada amb pedra bisellada, aquesta amb la inscripció 'SAGIMON CARBONELL I MUNTANE 1743', i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a una balconada, amb la inscripció 'IPOLIT PUIGMACIA 1704' a la llinda, i que correspon a un antic habitatge independent anomenat ca l'Agustina que actualment forma part de l'edifici. A nivell de golfes hi ha cinc finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra treballada i una amb monòlits de pedra treballada. | 08160-38 | C. de l'església, 4. Nucli urbà de Perafita. Perafita | Carbonell, coneguda actualment com can Carbó, es troba documentada el 1315 quan depenia del monestir de Lluçà i tenia adscrits els masos Ricoldana i Corn. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix el mas Carbonell dins la batllia de Perafita. Torna a trobar-se documentada en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia de Perafita. | 42.0419600,2.1059300 | 426004 | 4654822 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56975-foto-08160-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56975-foto-08160-38-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56976 | Les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roquetes-1 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Les Roquetes està situada a tocar de la carretera BV-4601, a mig camí entre el serrat de les Roquetes, al sud, i la masia de Sant Ponç al nord. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb dos cossos adossats al voltant, un a l'est i l'altra al sud-oest, originalment d'usos agroepcuaris i reformats com a habitatge. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra tres parts ben diferenciades: l'habitatge original al centre i els cossos reformats modernament als laterals. En el volum original, i a nivell de planta baixa, s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1781 inscrita a la llinda amb una creu intercalada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Tant el cos adossat a l'est, que antigament era la pallissa, com l'adossat al sud-oest tenen les obertures reformades emmarcades amb pedra i en alguns casos amb llinda de fusta. La façana est queda dominada completament pel cos adossat en aquesta banda. Conté quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1708, tot i que totes són reaprofitades de l'enderroc d'una casa de Sant Boi de Lluçanès. La façana nord conté dues finestres emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, una de les quals emmarcada amb monòlits, i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals emmarcada amb monòlits. La façana oest mostra una part del volum original, tot i que queda dominada pel cos adossat reformat que sobresurt. Conté una espitllera i una finestra emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, tres de les quals repicades modernament. | 08160-39 | Sector est del terme municipal | 42.0459700,2.1246700 | 427559 | 4655251 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56976-foto-08160-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56976-foto-08160-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 56977 | Cal Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-ponc | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVIII-XIX | Cal Sant Ponç es troba situada al nord-est del nucli urbà de Perafita, a tocar de l'encreuament de les carreteres BV-4601 i BP-4653. Es tracta d'una casa de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals formada per planta baixa i dos pisos. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Dos dels carreus (una llinda partida i reaprofitada) presenten inscripció: 17 PADROS / 83 MAFESIT. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó, flanquejat per dues finestres també emmarcades amb brancals de maó i coronament de maó pla. El primer i segon pis presenten la mateixa disposició de les obertures seguint la vertical de les de la planta baixa. Al primer pis hi ha un balcó central flanquejat per dues finestres i al segon pis hi ha tres finestres, la central de majors dimensions. La façana nord-est queda dominada per un cos modern adossat, amb els murs arrebossats, teulada d'una vessant i amb diverses obertures. A la façana nord-oest hi ha un cos adossat, amb murs de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, cantonades diferenciades i teulada de doble vessant, seguin la mateixa orientació que la principal però a una alçada inferior. En aquest cos també s'hi obren diverses obertures. Finalment la façana sud-oest, també queda dominada per un cos adossat de teulada d'una vessant que presenta a nivell inferior una finestra estreta emmarcada amb maó i tres arcades d'arc rebaixat emmarcades amb maó al nivell superior. | 08160-40 | Sector est del terme municipal | 42.0481700,2.1237700 | 427487 | 4655496 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56977-foto-08160-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56977-foto-08160-40-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de la casa hi passa el camí ramader que es dirigeix a l'Hostal del Vilar; prové del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n'Hug. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56978 | Cal Mirot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mirot | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Cal Mirot està situada a l'extrem oest d'una carena elevada sobre la vall del rec del gorg Negre, al sud de la Casanova de la Roca i al nord de la Casanova de la Franquesa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta allargada i fruit de diverses ampliacions, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. L'edifici, format per planta baixa i primer pis, està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, conté diverses cantonades integrades al mur denotant diverses ampliacions. A nivell de planta baixa hi ha un finestral emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal i una porta emmarcats amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una eixida reformada a l'extrem esquerre amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra de les quals amb ampit motllurat i una creu inscrita a la llinda. La façana nord-est compta amb un pis menys a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia i únicament conté una porta reformada amb formigó a la que s'accedeix a través d'una rampa i unes escales. La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de pedra bisellada reaprofitada i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, a més d'un petit contrafort que sobresurt a la part esquerre. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i l'altra amb maó i llinda de fusta. La façana sud-oest conté les cantonades emmarcades amb maó en el nivell superior, i quatre finestres emmarcades amb maó, dues a la planta baixa i dues al primer pis. Uns metres davant l'edifici s'obre una petita esplanada on hi ha un cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra. | 08160-41 | Sector oest del terme municipal | 42.0500000,2.0930600 | 424948 | 4655726 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56978-foto-08160-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56978-foto-08160-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 56979 | Masoveria de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-les-heures | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XIX | La masoveria de les Heures es troba situada a uns metres al nord-oest de la masia de les Heures. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per planta baixa, un pis i golfes, coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana sud presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda hi ha la data gravada de 1870, amb els dos primers números molt erosionats. Flanquegen el portal central dues obertures: a la dreta un portal emmarcat amb brancals de maó i coronament de ferro, a l'esquerra una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. Al primer pis es repeteix la disposició de les obertures. Al centre s'obre una finestra balconera emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada; aquesta es troba flanquejada per dues finestres emmarcades amb ampits de pedra, i brancals i llindes de pedra treballada. A la part dreta de les golfes s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra que segueix la vertical de les altres obertures de la façana. A la part central i esquerra de les golfes hi ha dues grans obertures sense tancament separades per un pilar de pedra. La façana oest presenta a nivell de planta baixa una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra i dues finestres reformades. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, dues finestres tapiades amb maó i una finestra reformada o moderna. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana nord presenta al centre tres petites finestres alineades verticalment, una per planta, totes elles emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la planta baixa hi ha adossat un petit cos amb teulada d'una vessant. La façana est presenta a nivell de primer pis una finestra emmarcada amb pedra treballada i a les golfes una altra finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08160-42 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0607200,2.1175800 | 426989 | 4656895 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56979-foto-08160-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56979-foto-08160-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres davant la masoveria hi ha una era enrajolada. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56984 | Pallissa de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-serra | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | La pallissa de la Serra està situada a uns metres del vèrtex sud-est de la masia de la Serra. Es tracta d'un edifici de grans dimensions de planta rectangular format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal de la pallissa està orientada al nord-oest i presenta 3 portals tapiats dels quals dos estan emmarcats amb brancals i llinda de pedra i un amb maó i llinda de fusta. El portal emmarcat amb pedra de l'esquerra té a la llinda la data inscrita de 1791 i el portal de la dreta hi ha una inscripció il·legible a causa de la forta erosió i el dibuix d'una serra. Al primer pis s'obren dues grans arcades emmarcades amb pedres a plec de llibre, sustentades per un pilar central de maçoneria de pedra. Interiorment hi ha tres pilars més construïts amb murs de maçoneria de pedra. A les façanes laterals de la pallissa hi ha coberts adossats. A la façana sud-oest hi ha un contrafort de pedra modern que reforça l'estructura de l'edifici. A la façana posterior, sud-est, hi ha una part construïda amb obra vista. Presenta dues petites obertures i un portal tapiat a nivell de planta baixa i un accés i una finestra al primer pis, emmarcats amb maó i llindes de fusta. | 08160-47 | Sector est del terme municipal | 42.0552300,2.1327000 | 428234 | 4656272 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56984-foto-08160-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56984-foto-08160-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 56986 | Pedró de Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-agusti | XVIII | El pedró de Sant Agustí es troba situat en un punt elevat al sud del poble de Perafita a tocar de la carretera BP-4653. Es tracta d'una estructura quadrada de 96 x 96 centímetres de costat i 2'70 metres d'altura, situat sobre una base de pedra quadrada i bastit amb grans carreus treballats. El pedró es troba coronat per una base quadrada que sobresurt lleugerament i una creu de ferro. A la banda nord hi ha la capelleta amb una obertura d'arc de mig punt bisellada. A l'interior hi ha la imatge de Sant Agustí que es troba protegida amb vidre i una reixa de ferro forjat. | 08160-49 | Sector central del terme municipal | 42.0370000,2.1033800 | 425787 | 4654273 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56986-foto-08160-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56986-foto-08160-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 56987 | Pont de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-tria | El pont de la Tria salva el pas del rec de la Tria en l'antic camí que condueix des del poble de Perafita a la masia de la Tria. És un petit pont d'un ull amb volta de canó construït amb murs de maçoneria de pedra mitjana col·locada de forma regular. El pont presenta uns 5 metres de pas i 2'20 metres d'amplada amb una altura de 2'50 metres. Els laterals del pont estan delimitats amb una filada de grans blocs de pedra. | 08160-50 | Sector est del terme municipal | 42.0407000,2.1141100 | 426679 | 4654675 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56987-foto-08160-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56987-foto-08160-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
| 56988 | Finestra del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-del-carrer-major | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVI | La finestra es troba situada a la façana de la casa núm. 1 (cal Carnisser) del carrer Major de Perafita. Es tracta d'una finestra de pedra treballada amb coronament motllurat a mode de guardapols i decorat, als seus extrems, amb quatre grans rostres esculturats, dos a cada un dels costats. Al costat esquerra hi ha un gran rostre masculí, amb barba, i un altre rostre més petit a la zona de l'interior del brancal, i al costat dret hi ha un gran rostre femení i un altre rostre més petit, també a l'interior del brancal. La finestra va ser tapiada i transformada en una capella de quart d'esfera dedicada al Sagrat Cor tot i que avui en dia no conserva cap imatge al seu interior. | 08160-51 | c. Major,1. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421500,2.1070100 | 426093 | 4654842 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||||
| 56989 | Llinda del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-castell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVII | La llinda es troba ubicada en una finestra situada a l'esquerra de la porta principal del Castell, dins el recinte tancat. Es tracta d'una llinda de pedra treballada d'un metre de llargada i 40 centímetres d'amplada. Els seus motius són totalment geomètrics fent la combinació de rodones amb rectangles. Aquest tipus de treball era típic de picapedrers que feien llindes de pedra per a esglésies i sarcòfags. S'hi observen dos forats quadrats en els que s'hi assentaven les bigues. | 08160-52 | Castell de Perafita. Sector central del terme municipal. | La llinda devia ser part de l'antiga casa Puig, d'on procedia el patriota Jaume Puig de Perafita. La masia sembla que fou reemplaçada per l'actual Castell o Castellnou, edifici neogòtic, de final del segle XIX i principi del segle XX, que segueix els models francesos. | 42.0479600,2.1100900 | 426355 | 4655484 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56989-foto-08160-52-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56991 | Pintures del presbiteri de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-presbiteri-de-sant-pere | FONT, Dani (1996). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). Catàleg. Joaquim Busquets i Gruart. Pintures del presbiteri de l'església parroquial de Perafita. 1989-1993. Catàleg. Presbiteri i baptisteri de Sant Pere de Perafita. Pintures murals i retaules de Joaquim Busquets i Gruart. 1996. Fulletó. Invitació del a nova decoració del temple parroquial de Perafita. 7 de novembre de 1993. | XX | Les pintures del presbiteri de Sant Peres es troben situades a l'església de Sant Pere de Perafita; són unes pintures murals d'estil realista que es concentren en tres blocs relacionats entre ells, i en una socalada amb els 12 apòstols (que tenen una altura de 183 centímetres d'altura) que fa de base de tots tres. El bloc central ocupa la paret del fons del presbiteri i té les mesures següents: 620 centímetres d'amplada i 820 aproximadament d'alçada; amb la paret superior semicircular, es pot dividir en tres escenes, cadascuna d'elles formada per varis panells. L'escena principal, que ocupa la meitat inferior, és una al·legoria a la pau, amb el poble de Déu - homes, dones i nens - alliberant coloms; sobre seu una faixa horitzontal reflexa una visió panoràmica del paisatge de Perafita, amb el Pedraforca al fons. En la part superior hi ha les figures Fe, Esperança i Caritat. Està format per 21 petits plafons. Els blocs laterals de 380 centímetres d'amplada i 380 d'alçada estan formats per sis plafons cadascun i representen dos moments religiosos importants a la parròquia: la processó del Remei, a la paret esquerre del presbiteri, i l'aplec de l'ermita del Remei. A la base de les tres parets, com a base i nexe d'unió entre blocs, hi ha 12 petits retaules amb 11 apòstols i Sant Pau, amb el nom escrit al nimbe. | 08160-54 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | Durant el segle XVIII es va construir el temple actual, barroc. El presbiteri estava decorat amb un magnífic retaule, també barroc, desaparegut l'any 1936. L'any 1939 es va fer un nou presbiteri decorat a l'estil propi de l'època. Després del Concili Vaticà II, es va renovar per adequar-lo a la renovació litúrgica. Finalment l'any 1993 s'acabà la nova decoració. | 42.0421100,2.1066300 | 426062 | 4654838 | 1989-93 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56991-foto-08160-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56991-foto-08160-54-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joaquim Busquets Gruart | Hi ha les següents inscripcions:Joaquim Busquets i Gruart 1991-1993, en la base del bloc principal.Joaquim Busquets i Gruart 1992, en la base del bloc dret.J Busquets i Gruart 93, en la base del bloc esquerre. El número registre de la fitxa de les pintures del presbiteri a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1058. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||
| 56992 | Pintures del baptisteri de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-baptisteri-de-sant-pere | Catàleg. Presbiteri i baptisteri de Sant Pere de Perafita. Pintures murals i retaules de Joaquim Busquets i Gruart. 1996. | XX | Les pintures del baptisteri de Sant Pere es troben situades a l'església de Sant Pere de Perafita i estan formades per 9 panells. Les pintures d'estil realista estan formades per la composició centrada de l'escena del baptisme de Jesús, i consta d'un doble nivell: el del cel, representat per dos àngels ingràvids, i el de la terra (situat als laterals de l'escena del baptisme), representat per figures molt sòlides d'homes, dones i infants del poble que miren el baptisme de Jesús. Curiosament, en contra del que és habitual, l'Esperit Sant no plana damunt Jesús, sinó damunt la pica baptismal; l'artista ha volgut significar-hi que és la seva acció la que dóna eficàcia al sagrament. Uns fullatges que surten de la mateixa pica volen recordar que la vida sobrenatural brolla del baptisme. | 08160-55 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421400,2.1063900 | 426042 | 4654841 | 1996 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56992-foto-08160-55-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joaquim Busquets i Gruart | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 56993 | Pou de Casa de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-casa-de-les-monges | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | El pou de Casa les Monges es troba adossat a la façana nord de la Casa de les Monges, en el carreró que comunica la plaça de l'església amb la pista que condueix al cementiri. Es tracta d'un dipòsit que serveix per emmagatzemar aigua, format per una estructura de planta rectangular, amb els angles exteriors arrodonits, que arriba fins al primer pis de la casa; està construïda amb murs de pedra irregular amb morter coronada amb una barana de blocs de pedra treballada, delimitant un petit espai on es troba la boca superior del pou-cisterna. A la part superior del pou, al costat d'un accés del primer pis de la casa, hi ha la coberta del pou adossada a la façana per una banda i per l'altra sustentada per un pilar amb capitell motllurat. Sota la coberta es conserva el torn de fusta formada per un cos cilíndric amb llistons a la part central, que permetia pujar els poals plens d'aigua. Al costat d'aquesta estructura hi ha un accés emmarcat amb pedra bisellada que conté la data de 1770 inscrita a la llinda. | 08160-56 | Casa de les Monges. Plaça de l'església, 7. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421500,2.1059800 | 426008 | 4654843 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56993-foto-08160-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56993-foto-08160-56-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fitxa corresponent a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya s'ha anomenat, erròniament, Tina de can Carbó. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56994 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-7 | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XIX | El cementiri es troba situat a l'oest del nucli urbà de Perafita als peus de la pista forestal que comunica Perafita amb el nucli de la Blava (Sant Martí d'Albars). El cementiri té una estructura rectangular tancat per un mur de pedra d'uns 3 metres d'alçada. El portal principal, al qual s'accedeix a partir de 3 graons de pedra, està situat a la part sud i està emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, preparat per a arrebossar. A la llinda hi ha la data inscrita de 1853 emmarcada dins un medalló horitzontal. La llinda està coronada amb una estructura quadrada sobre la que hi ha un pinacle acabat amb una bola, element que es repeteix a banda i banda d'aquesta estructura donant una forma esglaonada al conjunt. Dins el cementiri, situada a la part nord, hi ha la capella del Sant Crist de Fossar. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. El portal d'accés, situat a la façana sud, està emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, preparat per arrebossar. Sobre el portal s'obre un òcul emmarcat amb maó. En el seu interior hi ha, des de que es va restaurar l'edifici, una pintura mural sobre el tema de l'Ascensió, obra del pintor Josep Maria Bragulat. | 08160-57 | Sector central del terme municipal | L'any 1885 es començà a parlar de canviar la ubicació del cementiri, situat davant de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, ja que es trobava al mig del poble i no reunia massa bones condicions. L'any 1886 s'inhumà i se'n construí un de nou fora de la població. | 42.0430800,2.1031400 | 425774 | 4654948 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56994-foto-08160-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56994-foto-08160-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 56995 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-9 | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. | El camí ramader que passa pel terme municipal de Perafita procedeix del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n'Hug. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès (AADD: 2000). El camí segueix en direcció Alboquers, el Permanyer, Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora amb la ruta procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt i entra al terme municipal de Perafita a l'altura de la Casanova de la Tria. En aquesta zona el camí ramader segueix el traçat de la carretera BV-4601 en direcció a la casa cal Sant Ponç. En aquest punt travessa la carretera BP-4653 i es dirigeix cap a la casa de Puigmajor on enllaça amb el camí ral procedent que procedeix del nucli urbà de Perafita. Des de Puigmajor es continua, encara per la banda oest de la carretera, travessant el camí que condueix a les Heures i enfilant en direcció nord cap al serrat de la Forca. A la banda sud d'aquest serrat hi ha una remolta: la remolta de Rocatova on els ramats i pastors podien fer parada. Seguint en direcció nord es passa per la masia de Rocatova de Baix, i uns centenars de metres seguint amunt es passa per la masia de Rocatova de Dalt, prop de la masia de la Bauma i també de la balma de les Heures. El camí segueix vorejant el serrat de Rocatova, punt on deixa el terme municipal de Perafita i entra en el terme de Sant Agustí de Lluçanès, seguint cap a la masia de el Salt del Llop, cal Jaques i l'Hostal del Vilar. | 08160-58 | Sector est i nord-est del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0658800,2.1213100 | 427304 | 4657464 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56995-foto-08160-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56995-foto-08160-58-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Grup de Treball de Transhumància del SOLC ha identificat aquest camí amb el nom de ruta III. Aquest camí encara registre algun moviment transhumant durant l'any. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 56996 | Camí ral Perafita-Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-perafita-ripoll | El camí ral que conduïa des de Perafita en direcció a Ripoll surt del nucli urbà de Perafita en direcció nord cap al Castell, vorejant uns camps i passant per davant de la tanca d'entrada al recinte. D'aquí descendeix fent alguns revolts fins a l'hostal Nou i enfila costa amunt, en direcció nord, passant prop de cal Fusta fins enllaçar, a l'altura de la casa de Puigmajor, amb el camí ramader que condueix en direcció a l'Hostal del Vilar. | 08160-59 | Sector central i nord-est | 42.0490900,2.1131600 | 426610 | 4655607 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56996-foto-08160-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56996-foto-08160-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||||
| 56998 | Molí de cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-fuster | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | El molí de cal Fuster també anomenat molí de cal Borni o cal Moliner es troba situat al carrer Major de Perafita. Es tracta d'un molí fariner elèctric que es va construir a principis del segle XX, i que està format per les moles de 1'40 metres de diàmetre, la tremuja i la cabra. Al costat també hi ha una altra tremuja i un elevador que transportava el gra fins a sobre la tremuja de les moles. El molí funcionava amb un motor 'RITER' amb reostat i hi tenia instal·lat un quadre elèctric de control 'J. ATÍSEN E HIJOS. MANRESA. | 08160-61 | c. Major, 7. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | La instal·lació del molí es va fer els anys 1915-1920 quan va arribar la corrent elèctrica. Als anys 60 del segle XX es va instal·lar una segona tremuja i un elevador que transportava gra fins a la tremuja de sobre les moles. El molí va deixar de funcionar l'any 1975. | 42.0419500,2.1071200 | 426102 | 4654820 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 56999 | Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-1 | <p>FONT, Dani (1996). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). Fulletó. Invitació del a nova decoració del temple parroquial de Perafita. 7 de novembre de 1993.</p> | XX | <p>La talla de Sant Pere es troba situada a l'església de Sant Pere de Perafita. Es tracta d'una escultura exempta de fusta de cirerer envernissada que representa a Sant Pere assegut en un bloc de fusta, en posició reposada. Amb el front sense cabells i barbut, sosté amb les dues mans sobre la falda, dues claus gairebé exemptes. Un vestit molt simple, decorat a solcs de gúbia, és l'únic element que orna la figura, descalça.</p> | 08160-62 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | <p>Durant el segle XVIII es va construir el temple actual, barroc. El presbiteri estava decorat amb un magnífic retaule, també barroc, desaparegut l'any 1936. L'any 1939 es va fer un nou presbiteri decorat a l'estil propi de l'època. Després del Concili Vaticà II, es va renovar per adequar-lo a la renovació litúrgica. Finalment l'any 1993 s'acabà la nova decoració.</p> | 42.0421100,2.1066300 | 426062 | 4654838 | 1993 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pere Sala | Darrere el seti hi ha la inscripció: Pere Sala 1993. El número registre de la fitxa de la talla de Sant Pere a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1058. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 57000 | Arxiu parroquial de Sant Pere de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pere-de-perafita | <p>www.abev.net</p> | XIV-XIX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Pere de Perafita conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i es conserva en dues ubicacions diferents. Una part es conserva a la rectoria de l'església de Sant Pere de Perafita i una altra part es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral de Vic i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. El fons documental que es conserva a la rectoria no es troba classificada ni ordenada i consta de diverses unitats documentals de cronologia variada que va des del segle XVI al XIX, així com papers esparsos. Entre la documentació hi ha llibres de baptismes (segles XVII, XVIII i XIX), matrimonis (segle XVII), llibres d'administració de les confraries del Roser, Sta. Llúcia, Nostra Senyora dels Dolors, etc. (segles XVII, XVIII i XIX), llibres de visites pastorals, llibres de registre de testaments, administració de comptes, etc. Entre els papers esparsos titulats matrimonis, obits i manuals notarials es troba documentació que va de 1595 a 1623. Els fons documental conservat a l'arxiu Episcopal consta de 9 sèries amb 14 unitats documentals, en suport de paper i pergamí amb volum i lligall, i una cronologia que va del segle XIV al XIX. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Pere de Perafita són les següents: - Sèrie. 2.96.56. Aniversaris i celebracions. 1 UD. 1649-1676. - Sèrie. 2.96.61. Comptes i factures. 1 UD. 1701-1900. s. XVIII-XIX. - Sèrie. 2.96.64. Correspondència. 1 UD. 1701-1900. s. XVIII-XIX. - Sèrie. 2.96.66. Confraries. 2 UD. 1636-1660. Recull les confraries de les ànimes i la del Roser - Sèrie. 2.96.70. Testaments. 5 UD. 1535-1849. - Sèrie. 2.96.71. Actes notarials. 1 UD. 1501-1900. s. XVI-XIX. - Sèrie. 2.96.73. Processos. 1 UD. 1501-1600. Principi del s. XVI. - Sèrie. 2.96.75. Vària notarial. 1 UD. 1613-1809. - Sèrie. 2.96.76. Pergamins. 1 UD. 1301-1700. s. XIV-XVII.</p> | 08160-63 | Rectoria de l'església de Sant Pere. Plaça de l'església, 1.Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0419400,2.1065000 | 426051 | 4654819 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57000-foto-08160-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57000-foto-08160-63-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml