Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56980 | Masoveria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-castell | XIX-XX | Una part del mur sud-oest de l'edifici està cobert de vegetació. | La masoveria del Castell està situada uns cinquanta metres al nord del Castell, als peus de la pista forestal que ressegueix el jardí tancat del Castell. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions format per un únic volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, té una disposició d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal central emmarcat amb maó, amb una finestra petita emmarcada amb maó a cada costat. Tant al primer pis com a les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó, tot i que una de les finestres de les golfes es troba actualment tapiada. La façana nord-est conté una cantonada integrada al mur que denota una ampliació. Únicament conté tres obertures, una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana nord-oest conté un cobert adossat a la part dreta. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals queda a l'interior del cobert, al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i a les golfes també hi ha tres finestres emmarcades amb maó. La façana sud-oest es troba coberta de vegetació i únicament s'hi intueix una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. Davant la façana principal de la masoveria s'obre un pati a mig camí del jardí del castell ocupat per nombroses estructures d'usos agropecuaris, la majoria de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra. | 08160-43 | Sector central del terme municipal | 42.0485500,2.1097500 | 426327 | 4655550 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56980-foto-08160-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56980-foto-08160-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||||
| 56960 | Cogullers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cogullers | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Una part de la teulada amenaça ruïna. | Cogullers està situada en un punt elevat dins la vall per on transcorre el rec de Cogullers, a l'est de l'anomenat pla de la Senyora. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diverses estructures ubicades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. A l'esquerra de la façana hi ha un cos adossat bastit parcialment amb obra vista i uns metres al davant hi ha un mur de pedra que delimita una lliça que s'estén al davant de la façana est i sud de l'edifici, amb l'accés principal orientat al nord del que només es conserva un brancal. La façana sud es troba dominada per un cos adossat que conté dos portals emmarcats amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb maó, totes quatre obertures amb llinda de fusta i forma una eixida a nivell de primer pis. Sobre aquest cos, a nivell de golfes, s'observen tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana oest no conté cap obertura a nivell de planta baixa; al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i diverses obertures tapiades i a les golfes s'observen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada. La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada actualment tapiada. Completen el conjunt la pallissa, ubicada uns metres al nord de l'edifici, bastida amb murs de maçoneria de pedra i sustentada amb tres pilars de pedra treballada, reformats amb obra vista en la part superior, a més de diverses estructures d'usos agropecuaris que, junt amb un mur de maçoneria de pedra, delimiten una àmplia lliça al sud del conjunt. | 08160-23 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0674200,2.0992300 | 425479 | 4657654 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56960-foto-08160-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56960-foto-08160-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||
| 57058 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-4 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en alguns punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Gavarresa és una afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens a uns 875 metres d'altitud i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost, on rep les aigües de la riera Lluçanès, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 470 metres d'altitud entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Perafita, la riera Gavarresa separa els termes municipals de Perafita i Lluçà en la meitat nord i els de Perafita i Sant Martí d'Albars en la meitat sud, abandonant el terme de Perafita aproximadament a l'altura del Molinot. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passants i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de Terradelles, el molí de la Roca i el Molinot (aquest en la riba oest de la riera i per tant en terme municipal de Sant Martí d'Albars), tot i que de la majoria de rescloses d'aquests molins només en queden els forats circulars on s'hi estampia l'estructura de fusta. La riera és travessada per diversos passants, com el de la Franquesa, que estan formats de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas a peu per sobre l'aigua de la riera. A més dels passants que permetien creuar a peu la riera, també es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa per Perafita, com els petit ponts construïts modernament situats al costat del Molinot i al costat del molí de la Roca i que correspon a les pistes forestals que uneix els nuclis de la Blava i Santa Eulàlia de Puig-Oriol amb Perafita. | 08160-121 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 42.0552800,2.0866100 | 424420 | 4656317 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57058-foto-08160-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57058-foto-08160-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||||
| 57012 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-3 | XVIII | Segons fonts orals és una font que mai s'asseca i encara hi ha veïns que l'utilitzen habitualment. | La font Vella està situada sota un conjunt de cases situades a l'extrem oest del nucli urbà en l'anomenat carrer de la Font, uns cent metres al sud de la font Nova. S'accedeix a la font des del carrer de la Font, al costat del petit nucli de cases que forma el carrer. Des de la última d'aquestes cases, la situada més a l'est, es troba unes escales de pedra, amb barana metàl·lica col·locada recentment, que condueixen a la font, situada pocs metres sota la casa. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat perpendicularment a un marge rocós, a l'interior del qual hi ha el dipòsit. Del mur en sobresurt una aixeta metàl·lica moderna a l'extrem inferior i un desaigua de pedra monolític que actua com a sobreeixidor del dipòsit i que es troba cobert de molsa. En un dels carreus que formen el mur hi ha la data inscrita de 1751. L'espai que hi ha davant la font està delimitat amb blocs de pedra treballada, formant una petita pica sota l'aixeta. | 08160-75 | Sector central del terme municipal | 42.0441500,2.1058200 | 425997 | 4655065 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57012-foto-08160-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57012-foto-08160-75-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||||
| 56965 | Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallars | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVII | S'observen esquerdes en alguns dels volums adossats. | Pallars està situada en un punt elevat al nord del nucli urbà de Perafita, al límit oest d'una petita serra delimitada pel rec del gorg Negre anomenada carena de Pallars. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per tres volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes (un d'original i els altres ampliats cap al sud i a l'oest), bastits amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb molt morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades, i diverses estructures adossades al voltant. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Les estructures que hi ha adossades al voltant de l'edifici formen dos patis o llices al davant de les façanes est i sud de l'edifici, essent la més gran l'orientada a l'est davant la façana principal de l'edifici. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i la llinda reformada amb arc rebaixat de maó, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha un balcó central emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció a la llinda 'IHS PERA VILA Y PAYAS ANY 1670'. A les golfes hi ha tres finestres, dues emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una amb monòlits de pedra bisellada. A l'esquerra de la façana s'observa un dels volums adossats, que conté un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A l'extrem dret sobresurt un cos adossat que forma un porxo amb sortida a aquesta façana i a l'oest, sustentat amb quatre pilars de pedra treballada. La façana oest mostra dues parts diferenciades, amb la part dreta dominada pel volum adossat a l'oest. En la meitat esquerra s'observa el porxo que també té sortida a la façana nord i una estructura de maçoneria de pedra que forma una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa i a la llinda del qual hi ha inscrita la data de 1754, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. En la meitat dreta, dominada pel volum que sobresurt, s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis. Encara més a al dreta hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra adossada. La façana sud, a la que hi ha adossades diverses estructures, forma també dues parts diferenciades. A l'esquerra s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La part dreta es troba completament oberta formant un porxo o eixida als tres nivells, sustentada per un robust pilar central de pedra treballada. A l'interior d'aquests espais coberts s'observen diverses obertures: una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa i tres accessos emmarcats amb pedra bisellada al primer pis. Completen el conjunt les diverses estructures d'usos agropecuaris que hi ha al voltant de la masia, la majoria bastides amb murs de maçoneria de pedra i que s'ordenen formant un pati davant les façanes est i sud. No es conserva cap dels portals d'entrada a aquests patis o llices. | 08160-28 | Sector central del terme municipal | Pallars es troba documentada l'any 1238. Es torna a trobar documentada en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita | 42.0554300,2.1083300 | 426218 | 4656315 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56965-foto-08160-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56965-foto-08160-28-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, antigament el portal principal de la masia era adovellat. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||
| 56990 | Timpà de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/timpa-de-sant-pere | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1996). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XII | Presenta profunda erosió. | El timpà es troba situat a l'església de Sant Pere de Perafita. És de pedra marga amb forma semicircular de 100 centímetres d'amplada, 50 centímetres d'alçada i 20 centímetres de gruix, envoltat per una corniseta a tall de marc. La composició esculpida en baix relleu és senzilla, formada en la part central per la imatge de Crist en majestat (figura que només s'aprecia en una part), assegut, amb el nimbe cruciforme, voltada dels símbols evangelistes. Actualment es reconeixen els dos símbols col·locats a meitat superior del timpà: l'àliga de Sant Joan i l'àngel de Mateu. Els dos cossos que s'endevinen a banda i banda de la meitat inferior es suposa que corresponen als altres dos símbols dels evangelistes: l'àliga de Sant Joan i el lleó de Sant Marc. | 08160-53 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | Aquest timpà és l'única resta de l'església romànica de Sant Pere de Perafita, substituïda al segle XVIII pel temple actual. Romangué fins a 1985 damunt d'una porta al costat de migjorn de l'església, a l'intempèrie. L'any 1987 fou col·locat en una fornícula a l'interior de l'església per tal d'evitar-ne la degradació total i es va recobrir de vernís. Es tracta d'un monument molt excepcional i rar a la regió, que va en la línia del timpà de la façana principal de la catedral de Vic (avui en dia desaparegut) o els timpans de les esglésies de Sant Joan i de Sant Pol, a Sant Joan de les Abadesses. | 42.0421000,2.1063700 | 426040 | 4654837 | 08160 | Perafita | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56990-foto-08160-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56990-foto-08160-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56990-foto-08160-53-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El número registre de la fitxa del timpà a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV: 1053. | 92|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||
| 57027 | Cal Xeco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xeco | XVIII | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | Cal Xeco està situada al capdamunt del carrer del Tint. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, i construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades de pedra de majors dimensions. A la banda sud s'hi adossa una pallissa formada per planta baixa i un pis, construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i amb cantonades i obertures emmarcades amb maó. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada; a la llinda hi ha la data de 1745 inscrita i una decoració geomètrica octogonal amb motius vegetals, enmig de la data, que presenta tres inicials a l'interior: Rt, FS, PS. A l'esquerra del portal s'obre una finestra quadrada emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis s'obre un gran finestral, situat sobre el portal, emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada i amb ampit motllurat. A l'esquerra d'aquest s'obre una finestra quadrada emmarcada amb monòlits de pedra. A nivell de golfes s'obren dues finestres de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra. A la part dreta hi ha la façana corresponent a la pallissa. Consta de dues finestres a planta baixa i dues finestres a primer pis emmarcades amb maó. La façana nord presenta estructures agropecuàries derruïdes a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres reformades; sota la finestra de la part esquerra sobresurt un desaigua de pedra. La façana est presenta un cobert d'obra adossat a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes s'obren dues finestres de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra. A la part esquerra hi ha el cos de la pallissa, on s'hi obren dues arcades d'arc rebaixat emmarcades amb maó. La façana sud queda dominada per la pallissa adossada i no presenta obertures. | 08160-90 | C. del Tint, 2. Nucli urbà de Perafita. | 42.0431600,2.1059400 | 426006 | 4654955 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57027-foto-08160-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57027-foto-08160-90-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||||
| 56943 | La Immaculada Concepció de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-immaculada-concepcio-de-busquets | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. | XIX | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta i l'interior s'ha anat deteriorant al llarg del temps. | La capella de la Immaculada Concepció es troba adossada a la façana oest de la masia de Busquets. L'edifici és de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i els murs són de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i arc rebaixat de pedra motllurada. A l'arc hi ha una data inscrita dins un segell esculturat: 1816 amb un dibuix i una petita creu intercalats. Als extrems de l'arc hi ha un dibuix esculturat que presenta una roda dentada amb una flor de sis pètals a l'interior. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de maó parcialment tapiat per l'arrebossat escrostonat de la façana. Més amunt s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada, i sota el carener hi ha la data pintada de 1830 amb una creu intercalada. Corona la teulada una petita creu de ferro. La façana nord presenta un petit cos adossat construït amb maçoneria de pedra irregular i cantonades de carreus de majors dimensions amb teulada d'una sola vessant.. En ell s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la façana sud s'hi adossa un cos que correspon a la cisterna de la masia de Busquets. Aquesta està construïda amb un coronament format per dos pilars amb capitell motllurat i una teulada piramidal de 4 vents molt pronunciats, que es recolza sobre la teulada de la capella. | 08160-6 | Sector sud del terme municipal | La propietària explica que abans de la Guerra Civil espanyola hi havia hagut una imatge de la Sagrada Famíla dins la capella. L'església va ser saquejada durant la Guerra. Els antics masovers van ubicar a l'interior de l'església un molí fariner i també la van fer servir com a graner. | 42.0259100,2.0988500 | 425399 | 4653046 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56943-foto-08160-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56943-foto-08160-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament hi havia hagut una escala exterior que conduïa a la zona del terrat on es troba la cisterna. Alguns fonts apunten que la capella estava advocada a Sant Josep. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||
| 56958 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-4 | Només es conserven trams dels murs de càrrega i la vegetació cobreix part de l'interior. | El Mas està situat en una carena al nord-est de Terradelles, al peu de la pista forestal que comunica les masies de Terradelles i Novelliques. Es tracta d'una masia en runes que únicament conserva part dels murs de càrrega deixant entreveure una planta pràcticament quadrada. Els murs que es conserven són de maçoneria de pedra i tàpia, amb carreus treballats a les cantonades i arriben a alçades màximes de 250 centímetres. En el mur oest es conserven dues petites finestres emmarcades amb pedra treballada. També s'intueixen alguns dels murs mitgers de l'edifici i algun dels murs que delimitaven les estructures que hi havia adossades a l'oest de l'edifici, tot i que molt malmesos. | 08160-21 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0722500,2.0884500 | 424593 | 4658200 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56958-foto-08160-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56958-foto-08160-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | També es coneix amb el nom del Mas de Novelliques. | 98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||||
| 57004 | Resclosa del molí de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-terradelles | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | Només es conserven els forats i la base dels posts de fusta que subjectaven la resclosa. | La resclosa del molí de Terradelles està situada uns metres al nord del molí de Terradelles, just sobre el salt que forma la riera Gavarresa i al que s'adossa el molí. Just sobre el salt de la riera s'observen diversos forats rodons de petites dimensions que creuen la plataforma rocosa. Pocs metres més amunt hi ha una segona línia de forats, aquesta vegada de forma quadrada i de majors dimensions. Es conserven quatre d'aquests forats, tots encara amb la base dels posts de fusta que hi anaven subjectats, amb una separació aproximada d'un metre. Pocs metres sobre aquesta línia encara hi ha una tercera línia de forats, d'igual tipologia a l'interior però amb cinc forats en lloc de quatre i amb diferent orientació, és a dir, desviant l'aigua cap al costat oest de la riera. | 08160-67 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0701800,2.0846600 | 424277 | 4657974 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57004-foto-08160-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57004-foto-08160-67-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||
| 57044 | Resclosa del molí de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-riera | Només es conserven els forats dels posts de fusta de la resclosa. | La resclosa del molí de la Riera està situada uns cent metres al nord de les runes del molí de la Riera, a tocar de l'anomenat gorg Fondo, en el curs del rec de la Roca Llisa. La resclosa està ubicada en la roca que forma el salt sota el que es forma el gorg Fondo. Se'n conserven diversos forats incisos a la roca formant dues línees pràcticament paral·leles a la part superior de la roca i una tercera línia en un punt inferior. A l'extrem superior de la roca, on el rec es fa més estret, hi ha dues línees de forats amb un rebaix picat a la roca tant per sobre com per sota d'aquestes incisions. La línia superior de forats està formada per tres forats circulars d'uns 14 centímetres diàmetre, tot i que és probable que hi hagin altres forats tapats per la vegetació. La que hi ha just a sota, està formada per quatre forats, un dels quals quadrat i d'uns 18 centímetres per banda i els altres tres circulars (dos de 14 centímetres de diàmetre i un de majors dimensions de pràcticament 20 centímetres de diàmetre). Uns cinc metres més avall, encara sobre la mateixa roca, hi ha una tercera línia de forats formada per quatre incisions circulars. | 08160-107 | Sector sud del terme municipal | 42.0298800,2.1029600 | 425744 | 4653483 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57044-foto-08160-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57044-foto-08160-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57044-foto-08160-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||||
| 57043 | Molí de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-0 | Només es conserven alguns trams del mur de càrrega. | El molí de la Riera està situat uns metres sobre el rec de la Roca Llisa, a mig camí entre les masies de la Riera (al nord) i Busquets (al sud) i uns cent metres al sud del gorg del Saltant o gorg Fondo, on es troben les restes de l'antiga resclosa del molí. Es tracta d'una edificació en runes de la que es conserven diversos trams de murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter, amb alçades màximes de poc més de 2 metres. Tot i que els murs conservats es troben situats de manera força inconnexa s'intueix la possible bassa del molí a l'extrem nord del conjunt i la sala de màquines i el possible habitatge al sud. El mur que es troba més ben conservat és el que uniria les dos parts delimitant la bassa pel seu extrem sud. Aquest mur, cobert parcialment de terra com la resta, conserva una obertura a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra treballada i llinda monolítica molt erosionada amb una important esquerda. Aquesta obertura deixa pas a un conducte estret al fons del qual s'observa un bloc de pedra treballada amb una forat circular al centre, darrera del qual hi ha un segon bloc tapant el forat. | 08160-106 | Sector sud del terme municipal | 42.0290800,2.1030700 | 425752 | 4653394 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57043-foto-08160-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57043-foto-08160-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57043-foto-08160-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||||
| 57065 | Camí empedrat de Puigmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-puigmajor | Només es conserva un petit tram dels murs de contenció del camí. | El camí empedrat de Puigmajor està situat a tocar de la carretera BP-4653, a mig camí entre les masies de Puigmajor i Sant Ponç i uns metres a l'est d'unes granges. Es tracta d'un tram de camí empedrat del que es conserven parcialment els murs de contenció laterals, bastits amb grans blocs de pedra i actualment molt erosionats. En aquest tram, el camí segueix una veta de roca que aflora a la superfície formant una rampa amb pendent suau que prové de la zona de Puigmajor i enllaça amb la de Sant Ponç. El tram conservat ocupa un ample que supera lleugerament els 2 metres i una llargada conservada d'uns 20 metres, tot i que tant al nord com al sud, es pot observar la continuació del camí amb alguns blocs de pedra despresos a banda i banda. Pel sud, la continuació del camí queda tallada pel pas de la carretera BP-4653. | 08160-128 | Sector est del terme municipal | El camí empedrat de Puigmajor correspon a un dels diversos camins rals i ramaders que confluïen a la zona, ja que es tracta d'una zona de creuament de camins on confluïen els camins que arribaven per la carena de Sant Bartomeu del Grau , els que ho feien des de la banda de Perafita i els que arribaven pel nord, de la zona de Sant Agustí del Lluçanès. | 42.0508100,2.1232100 | 427444 | 4655789 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57065-foto-08160-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57065-foto-08160-128-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||||
| 57005 | Resclosa del molí de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-busquets | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | Només es conserva la part inferior de la resclosa | La resclosa del molí de Busquets es troba situada al rec de la Rocallisa a l'est de la masia de Busquets i a 350 metres al nord del molí de Busquets. Es tracta d'un petita resclosa de poca altura que servia per desviar l'aigua cap el canal que conduïa a la bassa del molí. Està formada per un baix mur de pedra de 7 metres d'amplada transversal al rec i un mur, també de pedra, de 8 metres de llargada que a la part esquerra de la resclosa inicia el canal. Els murs estan bastits sobre una gran roca que forma un salt a la riera. | 08160-68 | Sector sud del terme municipal | 42.0261100,2.1016600 | 425632 | 4653066 | 08160 | Perafita | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57005-foto-08160-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57005-foto-08160-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||
| 57061 | Jaciment de Les Heures-cal Soci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-heures-cal-soci | Només es conserva la base dels murs. | El jaciment de Les Heures-cal Soci es troba situat en un punt elevat a mig camí entre les masies de cal Soci i les Heures, en una zona actualment emboscada que gaudeix d'excel·lents vistes. Es tracta d'una edificació en runes de la que es conserven els murs de càrrega fins a una alçada màxima de 20 centímetres. Es conserven la base dels murs de càrrega i també dels mitgers, formant una planta rectangular d'aproximadament 16 metres de llarg per 8 d'ample amb múltiples particions interiors. A l'exterior d'aquesta planta, concretament al sud i a l'est, s'observen altres murs que probablement formaven estructures adossades al voltant de l'edifici principal. Al sud de l'edifici hi ha diverses feixes de conreu, actualment cobertes de bosc, que originalment estaven delimitades amb murs de maçoneria de pedra formant múltiples terrasses en tota la vessant sud de la carena en la que s'assenta l'edificació. Tot el perímetre i l'interior de l'edifici està cobert per nombrosos roures de petites i mitjanes dimensions. | 08160-124 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0569900,2.1164400 | 426891 | 4656481 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57061-foto-08160-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57061-foto-08160-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||||
| 57006 | Xup de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-busquets | XVIII | Només es conserva la base dels murs que delimitaven el xup. | El xup de Busquets es troba situat uns 200 metres al sud de Busquets i a l'oest del molí de Busquets, en un racó humit sota un gran camp delimitat a la part est amb un mur de maçoneria de pedra. Es tracta d'una estructura de planta rectangular picada a la roca. Té unes dimensions considerables de 540 centímetres de llarg per uns 337 d'ample, amb una profunditat aproximada de 1'5 metres. Resseguint aquest forat rectangular hi ha un mur de maçoneria de pedra d'una amplada aproximada de 70 centímetres del que actualment només se'n conserva la base i que es troba lleugerament inclinat cap endins ja que antigament estava cobert amb volta. En tres punts del mur perimetral hi ha petites obertures a la base del mur que permeten l'entrada de l'aigua cap a l'interior a través de tres petits recs que arriben al xup. | 08160-69 | Sector sud del terme municipal | El xup de Busquets s'utilitzava com a dipòsit d'aigua per a la masia, i antigament s'havia utilitzat per a emmagatzemar-hi glans per donar als porcs. Originalment estava format per una estructura amb volta amb una llinda datada l'any 1710 a l'accés principal. La volta es va enderrocar cap a l'interior omplint el xup de runa, tot i que bona part s'ha extret recentment. | 42.0235800,2.0996600 | 425463 | 4652786 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57006-foto-08160-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57006-foto-08160-69-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, a l'interior del xup hi ha una llinda datada l'any 1710. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||
| 57019 | Mascarella (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascarella-jaciment | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | Només es conserva la base dels murs i l'interior es troba cobert de vegetació. | El jaciment de Mascarella està situat entre les masies de Mascarella i les Valls de Mascarella, en un punt lleugerament elevat sobre el rec de Mascarella, al peu de la pista forestal que condueix a les Valls de Mascarella. Es tracta d'un edifici completament enrunat del que es conserven els murs de càrrega, i els mitgers, fins a una alçada màxima d'1 metre, tot i que en la major part dels murs és menor. Les restes d'aquests murs, bastits amb maçoneria de pedra i carreus treballats delimitant les cantonades, deixen entreveure una construcció de mitjanes dimensions i de planta rectangular, amb nombroses particions interiors. | 08160-82 | Sector sud del terme municipal | Des de principis del segle XIV el mas Mascarella tenia adscrits, en indivís amb l'hereu de la Riera, els masos Valls superior i Valls inferior, algun dels quals, probablement l'inferior, podria correspondre amb aquest jaciment. | 42.0238200,2.1081500 | 426166 | 4652806 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57019-foto-08160-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57019-foto-08160-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57019-foto-08160-82-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||
| 56981 | Molí de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-busquets | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | No conserva la teulada, l'interior està derruït i es troba cobert per vegetació. | El molí de Busquets es troba situat en una fondalada al sud-est de la masia de Busquets a tocar del rec de Rocallisa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, sense teulada, que conserva els murs exteriors, construïts amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Presenta tres nivells, un inferior que correspon a la zona del carcabà, una planta baixa, i un primer pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés a nivell de planta baixa, emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, i a l'esquerra d'aquest s'obre una petita finestra. A sobre el portal, a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una inscripció a la llinda: 1713 JAUMA MASCARELLA, amb una creu intercalada. La zona del carcabà, situat en un nivell inferior a la façana sud-est, està construït aprofitant la roca mare. Es conserva el canal que prové del pou de la bassa, taponat amb una gran pedra. Adossada a la banda nord hi ha la bassa del molí, delimitada amb murs de pedra. Conserva el pou construït amb grans carreus treballats disposats de forma regular. Seguint en direcció nord continua el canal que prové de la resclosa del molí situat uns centenars de metres riera amunt. | 08160-44 | Sector sud del terme municipal | El molí no funciona des d'abans de la Guerra Civil espanyola. Els propietaris fa uns anys li van treure la teulada. | 42.0234100,2.1010700 | 425580 | 4652766 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56981-foto-08160-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56981-foto-08160-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No es conserva la maquinària.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||
| 57008 | Roure bonic de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-bonic-de-la-tria | No conserva la brancada completa ja que una part va caure. | El roure bonic de la Tria està situat al peu de la pista forestal que comunica la masia que li dóna nom amb la carretera BV-4601, uns 300 metres al nord-est de la Tria, i enmig d'una zona de grans camps. Es tracta d'un roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions, tot i que no conserva la capçada completa. Té un perímetre de tronc de 356 centímetres a 1 metre d'alçada i una capçada que pràcticament assoleix els 20 metres de banda a banda, tot i que la seva forma no és gens arrodonida, al mancar-li pràcticament la meitat del brancam. | 08160-71 | Sector est del terme municipal | 42.0419500,2.1232300 | 427435 | 4654806 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57008-foto-08160-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57008-foto-08160-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||||||
| 57018 | Barraca de cal Fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-fusta | XVIII-XIX | Manca una part de la coberta de lloses. | La barraca de cal Fusta està situada al sud de cal Fusta i al nord-est de l'Hostal Nou, enmig d'un bosc de pins i adossada a un marge rocós. Es tracta d'una barraca de dimensions reduïdes bastida amb murs de maçoneria de pedra sense morter que assoleixen amplades de 50-60 centímetres i una alçada aproximada de 80 centímetres. La planta és pràcticament quadrada, 2'60 per 2'20 metres, i té una única obertura orientada al sud. La coberta estava formada originalment per diverses lloses de grans dimensions col·locades a través, de les que només se'n conserva una. | 08160-81 | Sector central del terme municipal | 42.0506500,2.1161200 | 426857 | 4655778 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57018-foto-08160-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57018-foto-08160-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57018-foto-08160-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||||
| 57009 | Roure de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-serra | Li manca una part de la brancada. | El roure de la Serra està situat uns metres al nord-oest de la masia que li dóna nom, al límit d'una esplanada que s'estén al nord de la masia. Es tracta d'un roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions, tot i que no conserva la capçada completa. Té un perímetre de tronc de 335 centímetres a 1 metre d'alçada i una capçada que pràcticament assoleix els 20 metres de banda a banda, tot i que la seva forma no és gens arrodonida al mancar-li una part del brancam. | 08160-72 | Sector est del terme municipal | 42.0556000,2.1312400 | 428114 | 4656315 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57009-foto-08160-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57009-foto-08160-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||||||
| 56961 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-3 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII | Les estructures adossades estan enrunades. | La Bauma està situada en un punt elevat a l'extrem nord-est del terme municipal, sobre una plataforma rocosa orientada al sud-oest que acaba formant la balma de les Heures, a un centenar de metres de la masia. Es tracta d'una masia de dimensions reduïdes, formada per un únic volum de planta pràcticament quadrada i de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta també bisellada i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals reformada amb maó. Davant la façana hi ha restes dels murs que delimitaven diverses estructures d'usos agropecuaris, actualment enrunades. La façana est conté una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa; i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana nord conté únicament dues obertures, una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana oest conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada tant a la planta baixa com al primer pis, on també hi ha una accés reformat. | 08160-24 | Sector nord-est del terme municipal | La Bauma es troba prop del camí ramader. Els habitants de les masies de de la Bauma, Rocatova de Baix i Rocatova de Dalt es dedicaven temporalment a esquilar el bestiar, acordant-ho amb els portadors dels ramats. | 42.0687700,2.1171000 | 426959 | 4657789 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56961-foto-08160-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56961-foto-08160-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||
| 57068 | Antiga fàbrica de fideus (cal Prats) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-fideus-cal-prats | XX | La casa es conserva però de la maquinària de la fàbrica no en queda res. | L'antiga fàbrica de fideus es troba situada al carrer Major, fent cantonada, al sud de la plaça Sant Antoni, a la casa anomenada cal Prats. Es tractava d'una fàbrica familiar on elaboraven fideus per a comandes de particulars. A la planta baixa de la casa hi havia l'obrador dividit en dues parts. A la part del darrere de la casa s'elaborava la pasta (la farina la portava cada particular) i també s'amassava a partir d'un mecanisme que es feia funcionar a través de la força d'una mula que girava donant voltes en cercles. Un cop la pasta estava preparada es feien els fideus, ja a la part del davant de la casa que també feia de botiga, omplint una màquina que tenia uns motlles amb diferents formes: es podien fer fideus fins, fideus gruixuts, macarrons i tallarines, depenent del motlle i les preferències dels particulars. A mesura que anava sortint la pasta, es tallava i s'estenia sobre una taula horitzontalment. A continuació s'havia de transportar a les golfes de la casa on a través d'un sistema d'estenedors de corda a diferents nivells es deixava assecar durant alguns dies. Els fideus s'enrotllaven fent un niu i els macarrons només es tombaven fent una forma curvilínia. Els particulars, que provenien de diferents municipis del Lluçanès com la Torre d'Oristà, Olost, Sant Boi de Lluçanès, Santa Eulàlia de Puigoriol, Sant Martí d'Albars, l'Alou o Sant Martí de Sobremunt, venien a recollir la pasta que havien encarregat amb unes saques i les carregaven a les mules i ases que els servien de transport. | 08160-131 | C. Major, 10. Nucli urbà de Perafita. Perafita | Abans que la família Costa - Gonfaus es traslladés a l'actual cal Prats venien d'una casa situada pràcticament al davant, al número 27, també al carrer Major; aquesta, anomenada també cal Prats i actualment cal Carnisser, fou la primera casa on la família va elaborar fideus a partir, aproximadament, de l'any 1924, quan Mercè Costa i Josep Gonfaus es van casar. | 42.0412900,2.1067200 | 426068 | 4654747 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||||||
| 57025 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-10 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han conservat amb l'estructura i els elements originals de la seva construcció. | El carrer Major de Perafita és el carrer més llarg de la població, sense comptar la carretera BP-4653, anomenada passeig de Sant Agustí al seu pas pel nucli, recorrent el nucli des del seu extrem sud fins a la plaça Major. Es tracta d'un carrer llarg, pràcticament recte i amb una orientació de nord a sud. Té cases a banda i banda, la majoria bastides amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades i coronades amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principals, al carrer, i posteriors. Iniciant el carrer pel costat est, a tocar de la plaça Major es troba en el número 1, cal Carnisser, la casa conserva dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa, dos balcons emmarcats amb pedra bisellada al primer pis, un amb la data de 1814 i el monograma d'Ave Maria a la llinda, i dos balcons emmarcats amb maó a les golfes, a més d'una finestra molt treballada al primer pis descrita en una fitxa individual. A la seva dreta hi ha cal Quico Pensiró on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1800 amb una creu intercalada a la llinda. En el número 5, cal Pensiró, amb un portal emmarcat amb pedra i llinda de fusta a la planta baixa, tres balcons emmarcats amb pedra al primer pis, el central dels quals amb la inscripció 'AVE MARIA SIN PECADO CONSEBIDA' i tres finestres també amb pedra a les golfes, la de la dretaamb decoració d'arc conopial a la llinda, i totes amb els angles bisellats. Al primer pis, entre balcons, hi ha una capelleta de quart d'esfera. Al costat hi ha cal Fuster, on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial, i una finestra a la planta baixa i dos balcons al primer pis, tots emmarcats amb pedra bisellada. En el número 9 hi ha cal Cabalé que conserva a nivell de planta baixa, un porta i una finestra emmarcades amb pedra bisellada i dos portals amb el mateix acabat, un amb la data inscrita de 1833 i l'altre amb un relleu on s'intueix una creu i diverses eines. A nivell de primer pis hi ha dues finestres i un balcó emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes diverses obertures fetes amb pedra treballada. En el número 11, la casa conserva a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda, un portal també amb pedra bisellada amb una inscripció molt erosionada a la llinda, una porta emmarcada amb pedra treballada, i una altra porta i un portal amb la pedra bisellada, la llinda del portal conté una inscripció amb el nom 'PERA DESPLA' repetit, en majúscules a la part superior i en minúscules a l'inferior, i un petit relleu amb forma de pell d'animal estesa on hi ha el monograma IHS i la data de 1626. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, a la de l'esquerra a més amb una creu inscrita a la llinda. En el número 13 es conserven, a planta baixa, dos portals emmarcats amb pedra bisellada, el de la dreta amb el monograma IHS a la llinda, un balcó i una finestra emmarcats amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres fetes amb pedra treballada a les golfes. Al seu costat, en el número 15, hi ha una casa que conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. A la seva dreta hi ha diverses cases molt reformades, entre les que es troba la seu de l'Ajuntament. En el número 25 es conserven dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un amb llinda d'arc rebaixat de maó, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i diverses obertures emmarcades amb maó al primer pis. En el número 29, hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada reconvertit en finestra a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data inscrita de 1677 al primer pis. | 08160-88 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | (Continuació descripció) En el número 10 hi ha una casa amb un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i al costat, en el número 12, un portal emmarcat amb pedra bisellada i un balcó emmarcat amb pedra treballada al primer pis. En el número 14, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció 17 IHS 30 i una creu intercalada, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció 16 + 94 a la llinda a la planta baixa, i al primer pis, dues finestres fetes amb pedra bisellada. En el número 16, a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb la data de 1695 inscrita, i un portal també amb pedra bisellada amb la inscripció 'RAFEL + CORDIA / 16 IHS 89' a la llinda. Al primer pis, una finestra i dos balcons amb contorn de pedra bisellada, un dels quals amb la data de 1739 junt amb una creu i el monograma IHS a la llinda. A nivell de golfes, com al primer pis, hi ha dos balcons i una finestra també de pedra bisellada. En el número 18 s'observen tres portals emmarcats amb pedra bisellada, un amb la inscripció 17 + 78 a la llinda i un altre amb una llinda incompleta, probablement reaprofitada, on s'observa el nom JOSEPH T-, la data de 17--, el monograma IHS i una creu. A nivell de primer pis i golfes les obertures són de maó. En el número 20, s'observa un portal adovellat d'arc rebaixat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, tres balcons al primer pis amb contorn de pedra bisellada, i tres balcons a les golfes, dos també amb pedra bisellada i el restant amb pedra treballada. En el número 22 hi ha una casa que conserva dues finestres i un balcó emmarcats amb pedra bisellada. En el número 24, i a nivell de planta baixa, hi ha una obertura circular emmarcada amb pedra treballada i una porta i un portal amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció 'B. THOMAS + CENDRA / 16 76' amb el símbol del cor de Jesús intercalat a la data. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb una creu gravada a la llinda, i una espitllera emmarcada amb un únic monòlit, i a les golfes dues finestres amb contorn de pedra bisellada. Al seu costat, en el número 26, es troba una casa que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, a la llinda de la qual hi ha una inscripció erosionada i una mà col·locada horitzontalment en relleu, i una finestra emmarcada amb monòlits treballats a les golfes. En el número 28, hi ha una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, el portal amb la inscripció '16 IHS 88' a la llinda, dues finestres també amb pedra bisellada al primer pis, la de l'esquerra conté una inscripció molt erosionada, i dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats a les golfes. En el número 30, s'observa dos portals emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa i dues finestres també amb pedra bisellada tant al primer pis com a les golfes. Dels portals, un està tapiat i l'altre conté un relleu amb forma de pell animal estesa a l'interior del qual s'hi llegeix 'IHS JOAN MVNTANE 1684'. En el número 32 i a nivell de planta baixa hi ha una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada i amb la inscripció '1701 MAGIMON IHS IANE- Y CARBONELL' junt amb una creu intercalada al portal. Al primer pis hi ha dues finestres també de pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb la data inscrita de 1704, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats i ampit de pedra. Finalment, en el número 34 es troba l'última casa que conserva elements originals del costat oest del carrer. Conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1787 gravada a la llinda i una finestra també amb pedra bisellada a la planta baixa, al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una amb monòlits treballats, i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits treballats i ampit de pedra. | 42.0407800,2.1065900 | 426057 | 4654690 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57025-foto-08160-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57025-foto-08160-88-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) En el número 35 hi ha una casa que conserva a planta baixa una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció '17 + 66 MANVEL GRAV' . Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits treballats.A la seva dreta, en el número 37, es conserva un portal amb la inscripció parcialment erosionada 'SALVADOR + VERDA = / GUER VALE' a la planta baixa, una finestra amb ampit motullrat i un balcó, al primer pis i dues finestres a les golfes, totes les obertures emmarcades amb pedra bisellada.En el número 39 s'observa un portal i una porta emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la data de 1680 i una creu a la llinda, i al seu costat, en el número 41 un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada. En el número 45, una casa que conserva dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i amb inscripció al primer pis i dues finestres fetes amb monòlits treballats a les golfes. La inscripció del balcó de l'esquerra, incompleta, és '1703 CAÇA / JOAN ROMEU Y IAUMA LA' i la de la dreta '16 + 79 JOAN ROMEU'.En el número 47 hi ha ca l'Espanyol (té una fitxa individual), i en el número 49, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i un porta amb maó a la planta baixa, dues finestres també amb pedra bisellada al primer pis, una amb la data de 1738 junt amb una creu i el monograma IHS a la llinda, i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats i una amb maó a les golfes.En el número 51 hi ha una casa amb un portal amb llinda monolítica d'arc rebaixat on hi ha la data de 1768 i una finestra, a planta baixa, i un balcó i una finestra al primer pis, totes les obertures emmarcades amb pedra bisellada.En el número 53 s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'JOAN SVLER' a la llinda i una finestra feta amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres amb pedra bisellada al primer pis, una amb la inscripció 'JOAN SVLER' amb una creu molt decorada intercalada, i dues finestres emmarcades amb monòlits treballats a les golfes.En el número 55, s'observa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues finestres amb monòlits treballats i una finestra també amb pedra bisellada a les golfes.Tancant el carrer pel costat est es troba en el número 57 una casa que conserva un portal i diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada.Tornant a l'inici del carrer, al costat de la plaça Major, i iniciant el carrer pel costat oest es troba, en el número 2, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció 'RAFEL IHS IVANDO 1732' junt amb una creu intercalada a la llinda, i una finestra amb contorn de pedra motllurada al primer pis.En el número 4 hi ha l'antiga seu de l'Ajuntament, on s'observa a la planta baixa, una finestra i un portal d'arc rebaixat amb la data de 1831 inscrita, i al primer pis, tres balcons, totes les obertures emmarcades amb pedra bisellada.En el número 6, la casa conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1703 a la llinda i un portal fet amb pedra bisellada a la planta baixa, al primer pis, quatre balcons i una capelleta de quart d'esfera, dos balcons emmarcats amb maó i els altres dos amb pedra bisellada, i en ambdós casos, amb inscripcions, en un la data de 1782 i en l'altre 1780, en els dos casos una creu enmig. A nivell de golfes hi ha quatre finestres, dues fetes amb monòlits bisellats i dues amb maó.En el número 8, hi ha un portal i una porta emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, el portal amb una inscripció parcialment erosionada on s'observa la data incompleta de 169- , el nom incomplet de BARNAT R- i un relleu amb forma de pell animal estesa a l'interior del qual hi ha una creu. Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit motllurat i a les golfes dues finestres més, totes quatre emmarcades amb pedra bisellada. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||
| 57053 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-4 | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han conservat amb l'estructura i els elements originals de la seva construcció. | La plaça Major de Perafita està situada en un punt força central del nucli urbà, al capdamunt del carrer Major i a l'est de l'església parroquial. Es tracta d'una plaça de forma irregular, travessada per la carretera BP-4653 o passeig de Sant Agustí i en la que desemboquen la plaça de l'Església i el carrer Major. La majoria de cases que la delimiten estan bastides amb murs de maçoneria de pedra, consten de planta baixa, primer pis i golfes i estan coronades amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. En el número 1 de la plaça es troba una casa, actualment transformada en magatzem, que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra i una gran obertura emmarcades amb pedra treballada. En la façana de l'edifici que mira a la carretera es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda monolítica d'arc rebaixat. En el número 3 hi ha una casa que conserva un gran portal adovellat d'arc de mig punt a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra profusament motllurada convertida en balcó i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al seu costat es troba una casa reformada que no conserva obertures originals i a la seva dreta, en el número 6, una casa que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i la data de 1889 inscrita a la llinda i l'altra emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció 'IOSEPH SERRA DEL / CHIRURG ME FECIT 1721' junt amb una creu intercalada. A la seva dreta hi ha una casa reformada a partir de la qual s'inicia el carrer Major. Tancant la plaça pel sud hi ha una casa reformada que conserva, en la façana que mira a la carretera, un portal emmarcat amb pedra bisellada que conté la inscripció 'IAUMA ROCA 16 IHS 95'. Tancant la plaça pel costat oest hi ha un edifici de grans dimensions, l'hostal del forn. Compta amb nombroses obertures emmarcades amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, una de les quals és un portal amb llinda monolítica d'arc rebaixat on hi ha la inscripció '16 IHS 81 IOAN THOMAS'. A nivell de primer pis les obertures es troben emmarcades amb maó. | 08160-116 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0422500,2.1068000 | 426076 | 4654853 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57053-foto-08160-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57053-foto-08160-116-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||
| 57054 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-6 | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han conservat amb l'estructura i els elements originals de la seva construcció. | La plaça de l'Església està situada en un punt força central del nucli urbà de Perafita, a l'oest de la plaça Major. Es tracta d'una plaça petita i de forma irregular ja que ressegueix l'església parroquial de Sant Pere, en les seves façanes oest i nord, quedant un petit carreró a la banda sud i la plaça Major, separada pel pas de la carretera BP-4653, a l'est. Té dues parts diferenciades, una de més recollida davant la façana principal de l'església i un espai allargat al voltant de la façana nord de l'església. L'espai que s'obre davant la portalada principal de l'església és separat en dos nivells per un alt mur de pedra i unit a través d'unes amples escales de pedra. La part més elevada és la que hi ha davant l'església on hi ha diversos arbres que també ressegueixen el carreró que recorre la façana sud de l'església. La major part de les cases que envolten la plaça estan bastides amb murs de maçoneria de pedra, presenten els nivells de planta baixa, primer pis i golfes i tenen teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Al sud de l'església parroquial i ocupant els números 1 i 2 de la plaça, hi ha la rectoria de l'església. En el número 3 hi ha l'antiga fàbrica de cal Ballús. A la seva dreta, en el número 4, es troba una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada per planta. Una d'aquestes, al primer pis, conté la data de 1726 junt amb una creu i el monograma IHS a la llinda. Al seu costat, en el número 5 es troba una casa que també conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca un portal amb la inscripció '1721 GABRIEL SOLER', amb una creu i el monograma IHS intercalats, a la llinda. Travessant un petit carreró es troben can Carbó i ca les Monges, orientades a la façana principal de l'església. Travessant un altre carreró i a la cantonada amb l'inici del carrer del Tint es troba, en el número 8, una casa reformada que no conserva obertures originals. Travessant el carrer del Tint es troba, en el número 9, una casa que conserva dos portals emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa (un dels quals decorat amb una creu a la llinda), una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1754 junt amb una creu a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al primer pis i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra bisellada. A la seva dreta, en el número 10 hi ha cal Puig, una casa de grans dimensions amb tres obertures per planta. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc deprimit convex i una finestra a cada costat, tots emmarcats amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres balcons de grans dimensions; el central, lleugerament més gran, emmarcat amb pedra motllurada i els laterals amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat, ja pràcticament al costat de la plaça Major es troba, en el número 11, ca l'Estamenya relacionada tradicionalment amb el transport públic ja que era el punt de sortida dels autobusos que feien la ruta Perafita-Vic (l'Estamenya) i la ruta Perafita-Sant Quirze (el Quirze). És una casa que conserva al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada, convertida en balcó, i una llinda d'una finestra reformada on hi ha la inscripció parcialment erosionada 'Salvedor Borrell 172-' junt amb una creu intercalada. | 08160-117 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0421100,2.1062000 | 426026 | 4654838 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57054-foto-08160-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57054-foto-08160-117-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||||
| 57023 | Montjuïch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montjuich | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, algunes s'han conservat tal com van ser bastides, altres s'han reformat i algunes es troben en estat de ruïna. | Montjuïch és un carrer del nucli urbà de Perafita situat sobre un serrat lleugerament elevat a l'est del carrer Major de Perafita. Es tracta d'un carrer llarg i molt irregular degut a l'orografia del terreny i a la disposició irregular de les cases. Consta tant de parts amples com estretes i de rectes com de revirades. Les cases estan ubicades a banda i banda del carrer en la part inicial i d'una forma més aïllada en la part final. La majoria estan bastides amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i amb teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el carrer pel costat est es troba en el número 1 una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb maó i llinda de pedra. A la seva dreta en el número 3 es troba una casa que conserva, com a elements originals, els brancals de pedra bisellada del portal principal i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. Al seu costat, en el número 5, hi ha una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1710 inscrita i un portal emmarcat amb pedra treballada amb la llinda col·locada al revés on s'observa la inscripció 'SALVADOR VERDAGUER + 1690'. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la data de 1696 inscrita. Més a la dreta, en els números 7 i 9 hi ha dues cases aterrades, la de la dreta de les quals s'ha reformat com a cobert i conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada convertida en porta. Passant al costat oest del carrer es troba en el número 2 una casa que conserva obertures emmarcades amb pedra treballada i amb maó a les façanes nord i sud (la que dóna al carrer és la façana est). A la seva esquerra, en el número 4 es troba una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i amb una inscripció erosionada a la llinda, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat. Al seu costat, en el número 6, es troba una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. Uns metres més enllà, en el número 8, hi ha una casa que conserva una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A partir d'aquest punt el carrer queda delimitat en un tram per un mur de pedra fins arribar a un segon nucli de cases, on el carrer es torna molt estret i fa un angle de 90º. Al costat est, es troba en el número 11 una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'IAVMA CASADEMVNT + 1781' i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals balconera, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la seva dreta es troba la última casa amb la façana principal orientada a l'oest, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1759 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda, i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. Davant d'aquestes dues últimes cases, es troba en el número 10, una casa de planta quasi semicircular que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada. Tancant aquest petit nucli es troba una casa en el número 15 amb la façana orientada al nord, tancant d'aquesta manera el carrer, tot i que deixant un pas estret a l'oest. Conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, i diverses obertures emmarcades amb maó al primer pis. | 08160-86 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | El carrer, barri o veral de Montjuïch està format per cases bastides els segles XVII i XVIII, la majoria reformades, reconstruïdes o ampliades posteriorment. Antigament formava part del terme municipal de Sant Boi, tot i la proximitat amb el nucli urbà de Perafita. | 42.0414400,2.1087500 | 426236 | 4654761 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57023-foto-08160-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57023-foto-08160-86-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Seguint el carrer per aquest estret pas que s'obre entre les cases i que forma un doble angle de 90º s'arriba al cap d'uns metres a les últimes cases, dues de les quals unides i una tercera més allunyada, totes tres pràcticament al límit del serrat.En el número 12 es troben dues cases juntes que s'han reformat com una sola, tot i que tenen diferents nivells de teulada. En la seva façana principal, orientada al sud, i a nivell de planta baixa hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, ambdós amb creus inscrites a la llinda, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i amb una inscripció erosionada a la llinda on s'intueixen lletres, mitja data (- - 70) i motius vegetals, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals conté una inscripció molt erosionada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra amb pedra bisellada. A la resta de l'edifici es combinen les obertures reformades modernament amb algunes d'originals emmarcades amb pedra treballada.Ja al límit del serrat i del carrer es troba en el número 17 una casa a la que s'accedeix per un ramal del carrer que passa per un nivell inferior. Conserva en la seva façana principal, també orientada al sud, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes, quedant la resta de les façanes amb poques obertures i en la major part dels casos reformades. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||
| 57024 | Nucli urbà de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-perafita | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, algunes s'han conservat tal com van ser bastides, altres s'han reformat i algunes es troben en estat de ruïna. | El nucli urbà de Perafita està situat sobre una carena elevada entre l'extensa vall de la riera Gavarresa, a l'oest, i la vall del rec de la Roca Llisa, a l'est, en un punt força central del terme municipal. Es tracta d'un nucli allargat, seguint la direcció de la carena per on passa la carretera BP-4653, anomenada passeig Sant Agustí al seu pas per la població. La part més antiga del nucli es concentra a la meitat sud, amb el conjunt format pel carrer Major, la plaça Major, la plaça de l'Església i el carrer Nou, amb dos agrupacions de cases a banda i banda: el barri o veral de Montjuïch a l'est i els carrers del Tint i de la Font a l'oest. La meitat nord del nucli ha estat urbanitzada les últimes dècades, tot i que compta amb alguna casa de segles passats. Iniciant el nucli per l'extrem sud, un cop deixat enrera el pedró de Sant Agustí es troba l'inici del carrer Major, descrit en una fitxa individual, i una petita agrupació de cases construïdes modernament a la dreta, a sota de les quals hi ha la Roca del Mill. Des d'aquest punt, el carrer Major i la carretera segueixen pràcticament paral·lels fins arribar a la plaça Major, també descrita en una fitxa individual. Des d'aquest punt s'obre a l'esquerra un conjunt format per la plaça de l'Església i diverses cases, entre les quals hi ha diversos carrerons, alguns dels quals condueixen al cementiri i altres al carrer del Tint, un agrupament de cases col·locades de manera aïllada. Tornant a la plaça Major i seguint per la carretera en direcció nord s'obre a mà dreta el carrer Nou, que condueix a la zona de l'escola i al barri o veral de Montjuïch, descrit en una fitxa individual. Més al nord es troba el barri de cases noves, entre les quals n'hi ha algunes de segles passats, com és el cas del petit nucli a l'entorn can Torres o cal Ferrer Xic. El carrer de la Font està format per diverses cases del segle XVIII. En el número 2 es conserva un portal i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al número 4 es conserva un portal emmarcat amb pedra motllurada i la inscripció 'MIQUEL TOR 1782' junt amb una creu intercalada. Al número 6, anomenada cal Bardés, es conserven dos portals i dues finestres emmarcats amb pedra bisellada. En un dels portals hi ha la data de 1779 i en l'altre la de 1791, en ambdós casos amb una creu intercalada. El carrer del Tint està format per diverses cases disperses. A l'extrem es troba ca la Quima, on es conserva un portal d'arc deprimit còncau emmarcat amb pedra motllurada i amb la data gravada de 1755, a més de dos finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. A uns metres es troba cal Lluís on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1758 junt amb el monograma d'Ave Maria a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i treballada. Just davant de cal Lluís hi ha una antiga casa reformada per a usos agropecuaris que conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data de 1803 inscrita a la llinda i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1799 gravada. La següent casa que es troba és cal Callaqui, on es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les quals hi ha un portal amb uns inscripció on s'intueix una creu i la data de 1620. Més enllà es troba cal Pere Gros on es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que hi ha un portal amb la data de 1805 inscrita junt amb una creu intercalada. La següent casa és cal Bols on s'observa, a nivell de planta baixa, dues finestres i un portal emmarcats amb pedra motllurada, el portal d'arc rebaixat i amb la data de 1790 inscrita. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una amb pedra motllurada i decoració d'arc georgià a la llinda, a l'interior de la qual hi ha la inscripció 'ISIDRO'. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb la data de 18-9 gravada. | 08160-87 | Sector central del terme municipal | 42.0425100,2.1068000 | 426076 | 4654882 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57024-foto-08160-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57024-foto-08160-87-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al seu costat hi ha cal Dalles, on es conserva un portal i diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada i més enllà ja es troba cal Xeco, descrita en una fitxa individual. Arribant a la plaça de l'església es troben dues cases juntes en els números 1 i 3 del carrer. En la casa de la dreta es conserven dues obertures emmarcades amb pedra bisellada per planta exceptuant-ne una emmarcada amb pedra treballada a les golfes. Entre aquestes destaca el portal principal, amb la inscripció '16 IOSEPHGRAV 75' junt amb una creu decorada a la llinda, i una finestra del primer pis amb la inscripció 'IAVME GRAV 1722' , junt amb una creu i dos motius en relleu que podrien correspondre a eines. La casa de l'esquerra conserva també diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca una finestra al primer pis amb la data de 1801 inscrita a la llinda i una finestra a les golfes amb decoració d'arc conopial a la llinda.En un dels carrerons que surt de la plaça de l'església, i al davant de ca les Monges es troba cal Fruitós, una casa que conserva a nivell de planta baixa tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals cantonera i l'altra amb la inscripció '17 + 55 / FM IHS PS' a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra motllurada que presenta una rica decoració geomètrica a la part inferior dels brancals. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó.El carrer Nou es conserven alguns elements originals a diverses cases. Al número 2 hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1760 junt amb una creu intercalada a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Als números 1, 3 i 4 es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals, a la casa amb el número 1, amb la data de 1785 inscrita. Al número 5 s'observa a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb monòlits de pedra bisellada amb la data de 1760 inscrita a la llinda junt amb el monograma IHS i Ave Maria i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat i una emmarcada amb pedra motllurada al centre amb decoració d'arc georgià a la llinda a l'interior de la qual hi ha la data de 1765 gravada amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Just al nord de can Torres hi ha una casa que conserva una llinda datada l'any 1781 i al davant hi ha la seu del bar 9, a l'interior del qual es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada amb inscripcions del segle XVIII. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||
| 56940 | Santa Margarida de Vilaltella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-vilaltella | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XII-XIX | L'església va ser restaurada als anys 80 del segle XX. | L'església de Santa Margarida de Vilaltella es troba situada al sud-est del nucli urbà de Perafita, en un punt elevat, prop de la carretera BV-4601. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana oest hi ha un portal d'arc escarser emmarcat amb brancals i coronament de pedra bisellada. A la clau de l'arc hi ha una dovella amb a data inscrita de 1825. A l'esquerra del portal hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Sobre el portal, i situat sota el carener, s'obre un òcul emmarcat amb dovelles de pedra bisellada. La façana nord presenta dos contraforts adossats, un a cada extrem de la façana que serviren per reforçar la volta quan aquesta es va refer de nou. A la façana est hi ha l'absis semicircular, resseguit a la part inferior per una bancada i construït amb filades de carreus regulars de pedra petita fins a una altura d'uns 2 metres. En aquesta part de l'absis s'obre una finestra esqueixada. La part superior de l'absis fou bastit posteriorment amb carreus irregulars. A l'extrem sud de l'absis s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A la façana s'hi adossa un cos que sobresurt perpendicularment (la sagristia) on s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. | 08160-3 | Sector sud del terme municipal | Santa Margarida de Vilaltella pot ser considerada perfectament de finals del segle XI o principis del XII pel tipus de construcció de la part inferior dels murs. L'edifici ha patit moltes modificacions. Els murs són de factura romànica fins a dos metres d'alçada i la resta és refeta posteriorment. L'església es troba documentada fins l'any 1223 (segle XIII), en funcions de capella rural depenent de la parròquia de Sant Pere, i el 1227 surt esmentada al testament de Maria Vila-rasa. Hi ha qui creu que la capell estigué vinculada des del seu origen al mil·lenari mas de les Heures; d'altres consideren que fou construïda com a aglutinadora d'un conjunt de masos com Vilaltella, Borrell, Puig, Sanies, etc., terme que després passà a ser domini aloidal de la mitra de Vic. Tradicionalment en tenia cura l'hereu de Cruells, però l'any 1711 fou amenaçat amb l'excomunió si no retornava els ornaments a la parròquia. L'any 1724 es produïren altres incidents a Santa Margarida: el bisbe de Vic Marimon manà tancar la capella el dia 30 de juliol, degut a les actituds considerades irreverents en que degenerava la tradició de ballar pels voltants de l'edifici després de la missa en aquesta diada. En la primera meitat del segle XVIII la capella necessitava una reparació a fons: calien unes portes noves, emblanquinar les parets, refer el retaule, canviar l'ara i posar una creu a l'altar. Quant a la volta original, estava ja tan deteriorada que l'any 1729 el bisbe manà que s'arrangés, sota amenaça de no deixar-hi oficiar. En època barroca li fou afegit un petit cos a mode de sagristia, i vers 1825 s'obri a ponent una nova porta i un òcul. En la primera meitat del segle XX s'hi deien dues misses anuals, però segurament quedà desafectada amb la Guerra Civil espanyola i ja no reprengué el culte. La capella s'anà abandonant, s'ensorrà la volta i patí expoliacions. L'any 1988 es va restaurar la capella i es va recuperar l'aplec que es celebra el diumenge més proper a la diada de Santa Margarida que es el 20 de juliol. | 42.0347900,2.1243300 | 427518 | 4654010 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56940-foto-08160-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56940-foto-08160-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56940-foto-08160-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'esplanada oest, davant de l'accés de l'església, hi ha una taula amb dos suports monolítics i una gran llosa al damunt, semblant a la que hi ha al santuari de la Mare de Déu del Remei. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||
| 57014 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | L'accés incontrolat del bestiar a la font provoca que en períodes de pluja aquesta sigui inaccessible. | La font del Raig està situada a l'est del nucli urbà de Perafita, enmig d'una fondalada ubicada entre l'escola o CEIP Heurom i unes granges. S'accedeix a la font a través de diversos corriols que hi arriben tant per l'est com per l'oest, algun dels quals prové del nucli de cases que hi ha adossades a l'escola i altres del costat contrari. Tant si es baixa per un cantó com per l'altre, s'ha de baixar fins al punt més enclotat de la petita vall fins trobar la font, adossada a un marge i ubicada sota diversos grans plataners. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a un marge i a l'interior del qual hi ha el dipòsit. Del mur en sobresurt al centre un brollador metàl·lic totalment cobert de molsa. L'espai que hi ha al davant queda delimitat amb blocs de pedra treballada que serveixen com a bancs, tot i que actualment es troben coberts de vegetació. Uns metres més avall seguint la direcció del rec es troba l'antic safareig públic, un safareig de grans dimensions i de planta quadrada delimitat amb pedra treballada. L'espai que envolta la font i el safareig és un espai humit i ombrívol a causa dels grans arbres que hi creixen, especialment plataners. | 08160-77 | Sector central del terme municipal | Antigament era una font on la gent hi anava sovint a buscar aigua, a rentar i s'hi feia de tant en tant algun aplec o festa (per Pasqua o la tornaboda de la festa Major). | 42.0418600,2.1099500 | 426336 | 4654807 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57014-foto-08160-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57014-foto-08160-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005 i 2006 , la font del Raig presentava un índex de nitrats de 121'90, 111'40 i 196'50 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||
| 57050 | Font de la Parada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-parada | L'abundant vegetació no permet l'accés al brollador. | La font de la Parada està situada a tocar del rec de Bassès, també conegut com la Torrentera, al sud de les granges de can Carbó i al nord-est de Bassès. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica els nuclis urbans de Perafita i la Blava, a Sant Martí d'Albars. Seguint aquesta pista, i en un punt intermig entre la masia de Bassès i les granges de can Carbó, s'ha de deixar la pista i baixar fins al rec. Un cop al rec s'ha de remuntar uns metres vorejant el camp fins arribar a la font, situada en una raconada a l'extrem del camp i al límit d'una zona boscosa. La font queda ubicada en una raconada que forma el rec i que queda envoltada per petites balmes al sud i a l'est, formant un petit gorg sota la font. Just a l'inici de la raconada, sota tres grans plataners, hi ha una caseta d'obra. El brollador de la font queda ubicat sota la balma que tanca la raconada per l'est, tot i que actualment és inaccessible per la frondosa vegetació que hi ha crescut. | 08160-113 | Sector oest del terme municipal | 42.0396600,2.0942100 | 425031 | 4654576 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57050-foto-08160-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57050-foto-08160-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||||
| 57036 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-2 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | Fa uns 6 anys que ja no es celebren els focs de Sant Isidre a causa del risc d'incendis. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament a Perafita cada masia encenia una foguera i fins va pocs anys encara s'encenien algunes fogueres als verals del poble de Perafita, on els veïns es reunien per celebrar la revetlla. Recentment les fogueres s'havien encès en zones i espais oberts com a la zona del pavelló, allunyats de camps i boscos a causa del risc a provocar incendis. Alguns veïns del poble tenien costum de celebrar la diada de Sant Isidre anant al pedró de Sant Isidre de la Torre, en terme municipal d'Olost. | 08160-99 | Sector central del terme municipal | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Joan Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0415800,2.1070900 | 426099 | 4654778 | 08160 | Perafita | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||||
| 57040 | Campana petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita | XVII | Es troba parcialment coberta per excrements d'ocell. | <p>La campana petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, ubicada a la obertura oest del campanar. Es tracta d'una campana de 35 centímetres de diàmetre i 40 centímetres d'alçada subjectada per dues nanses a una biga de ferro a mode de jou. La campana presenta batall de ferro sense ús i és tocada amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per diverses motllures que delimiten feixes amb decoracions i inscripcions. A la part superior hi ha una inscripció que dona la volta al perímetre de la campana: + SANCTA * MARGARIDA * ORA * PRO * NOBIS i la data de 1663. Cada lletra de la inscripció està treballada en baix relleu en un requadre de metall. A la part central de la campana hi ha una franja de decoració perimetral i una creu de majors dimensions amb una peanya d'un graó formada per petites peces romboïdals de metall. A cada lateral hi ha una imatge, treballada en baix relleu sobre una planxa de ferro, una de les quals es troba molt erosionada. L'altra imatge presenta una verge amb el nen delimitada dins una forma d'ametlla.</p> | 08160-103 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421800,2.1066100 | 426060 | 4654845 | 1663 | 08160 | Perafita | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57040-foto-08160-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57040-foto-08160-103-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||
| 57041 | Campana gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran | XIX | Es troba parcialment coberta per excrements d'ocell. | <p>La campana gran es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, ubicada a la obertura sud del campanar. Es tracta d'una campana de 40 centímetres de diàmetre i 50 centímetres d'alçada subjectada per dues nanses i unes tires de ferro a un jou de fusta, força deteriorat. La campana presenta batall de ferro sense ús i martell mecanitzat. La decoració està formada per unes motllures perimetrals que delimiten feixes amb decoracions i inscripcions. A la part superior hi ha una inscripció que dóna la volta a la campana: ORETO * EULARIA * ORATE * PRO * NOBIS. A la part central de la campana hi ha un gran requadre decorat amb franges amb motius vegetals. Dins el requadre hi ha, decorat en baix relleu, una custòdia ricament ornamentada amb un xai al centre el qual presenta una inscripció: AGNUS. A sota aquesta decoració central de la campana hi ha requadre amb una inscripció: FETA PER ANTON RAURELL DE VICH 1816.</p> | 08160-104 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421800,2.1066100 | 426060 | 4654845 | 1816 | 08160 | Perafita | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57041-foto-08160-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57041-foto-08160-104-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||
| 57056 | Font de l'hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhostal-nou | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | Els últims anàlisis realitzats a la font indiquen que les seves aigües superen els límits de toxicitat i per tant no és potable. | La font de l'hostal Nou està situada uns cinquanta metres al nord-est de la masia que li dóna nom, al peu de la pista que condueix a la fàbrica d'Embotits. S'accedeix a la font a través de la pista que condueix a la fàbrica d'Embotits passant per davant del Castell i l'hostal Nou. Un cop es passa per davant l'hostal, es gira a mà dreta vorejant la masia i un cobert. En el següent revolt, prop d'un roure que dóna ombra al camí, es troba la font. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra que conté el brollador i alhora actua com a marge del camp que hi ha a sobre. Es tracta d'un mur llarg que ressegueix tot el camp, però que sobresurt cap enfora al seu extrem inferior dret, just on es troba la font. De la part inferior del mur en sobresurt un brollador plàstic, tot i que bona part de l'aigua es filtra pel costat. Sota el brollador hi ha un petit bassal, delimitat amb blocs de pedra a partir del qual l'aigua descendeix per un desaigua passant per sota la pista forestal i creant el rec que més endavant passa a anomenar-se rec del gorg Negre. | 08160-119 | Sector central del terme municipal | La font també era coneguda com la font de la Cordera. | 42.0495400,2.1138000 | 426664 | 4655656 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57056-foto-08160-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57056-foto-08160-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004 i 2006 , la font de l'hostal Nou presentava un índex de nitrats de 93'30 i 90'30 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||
| 57013 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-1 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | Els últims analàlisis realitzats a la font indiquen que les seves aigües superen els límits de toxicitat i per tant no és potable. | La font Nova està situada a l'extrem oest del nucli urbà, sota un cobert situat en l'anomenat carrer de la Font, uns cent metres al nord de la font Vella. S'accedeix a la font des del carrer de la Font, concretament entre un cobert de grans dimensions i un petit camp de conreu que s'estén al sud d'aquest, ambdós al costat oest del carrer. Baixant uns metres des d'aquest punt per un corriol s'arriba a la font al cap de pocs metres, arribant a aquesta per sobre del dipòsit i passant per un tram d'escales de pedra. La font està formada per una gran estructura de planta rectangular bastida amb murs de maçoneria de pedra gran i treballada que conté el dipòsit i que es troba adossada a un marge. Davant del mur frontal del dipòsit s'obre un espai rectangular enllosat, delimitat a un costat per un mur de maçoneria de pedra i a l'altre per una filada de blocs de pedra treballada, acabant a ambdós costats amb un banc de pedra. Del mur frontal en sobresurt una aixeta metàl·lica en la part central inferior, just al costat d'una petita formació de tosca, a la que s'accedeix a través de dos graons de pedra laterals. La font queda envoltada per un petit prat delimitat per roures i freixes. | 08160-76 | Sector central del terme municipal | La font Nova era una de les fonts més utilitzades pels veïns de Perafita. | 42.0449100,2.1061200 | 426023 | 4655149 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57013-foto-08160-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57013-foto-08160-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny 2008), just després d'un període de pluges, l'espai que hi ha davant la font es trobava negat d'aigua. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 1999, 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font Nova presentava un índex de nitrats de 99'40, 83'50 i 86'10, 140'20, 126'40 i 133'30 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||
| 56997 | Balma de les Heures (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-heures-jaciment | VILASECA, S. (1943). 'La balma de ca N'Eures. Termino de Perafita. Provincia de Barcelona'. Ampurias, V. Barcelona, pp. 267-269. Inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. | -1200/-650 | El jaciment no està protegit i s'observaren forats indiscriminats en zona de potencial arqueològic. | La balma de les Heures es troba situada a uns centenars de metres al sud de la masia la Bauma, al nord del terme municipal. S'obre en el llit del torrent de Cogullers, excavada en roques calices amb els entorns recoberts d'un espès bosc. Té unes dimensions considerables: 60 metres de llarg, uns 15 metres de profunditat i 3 metres d'alçada i està orientada al sud-oest. El sòl de la cavitat presenta un sediment marró-vermellós amb la presència d'alguns blocs calcaris despresos del sostre. La potència estratigràfica establerta el 1943 era de 1'75 metres i es distingeix alternança d'estrats, alguns argilosos i altres amb poc gruix i consistència tova, interpretats segons concepció dinàmica. S. Vilaseca va observar una sèrie de gravats esquemàtics, no localitzats posteriorment. El material arqueològic està constituït per la part superior d'una urna (25 fragments) de forma bitroncocònica, amb una vora convexa. La decoració complexa: llavi imprès, la vora incisa amb motius de zig-zag; l'inici del cos té una combinació de meandres incisos amb impressions i acanalats. Es trobaren també fragments amb decoracions d'acanalats combinats amb impressions, o amb incisions amb motiu d'espina de peix. Del material publicat per S. Vilaseca se'n desconeix la posició estratigràfica. | 08160-60 | Sector nord-est del terme municipal | L'excavació del jaciment es va fer vers els anys 1940 per E. Fossas i S. Vilaseca. El material es va ubicar en el Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Barcelona, i actualment es troba dipositat al magatzem del Museu d'Arqueologia de Catalunya (C. Pedret, 95. Girona) sota el nom de Balma de Can Heures. | 42.0675200,2.1165500 | 426912 | 4657650 | 08160 | Perafita | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56997-foto-08160-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56997-foto-08160-60-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fitxa del jaciment a Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya, Perafita, va ser feta per M. Molist. 17 /7/84 i revisada per Walter Cruells 08/1990. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||
| 57003 | Ball parlat de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-parlat-de-serrallonga | GARRICH, Montserrat, KOVÁCS, Lenke, MASSIP, Francesc, TORRES, Francesc (2004). Serrallonga, Déu vos Guard. Història, cultura i tradició del bandoler Jan sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII). Centre d'Estudis del Lluçanès i Ajuntament de Perafita. REIXACH, Roser i GARRICH, Montserrat (2005). 'El ball de Serrallonga de Perafita. Una proposta de recuperació a plaça'. Caramella. Revista de música i cultura popular. Núm. XII, gener-juny de 2005. Manuscrit: 'Còpia del Ball de Serrallonga per dir diumenge de Carnestoltes per tot lo món escarriat comp és asaniallat en la plasa de Perafita qu és de Llusanès, bisbat de Vigh i no de Sulsona'. | XVIII | El ball es troba ben documentat però no s'ha recuperat. | El ball parlat de Serrallonga de Perafita el més antic trobat fins ara i es troba datat abans de l'any 1750. L'encapçalament del primer foli del manuscrit en què es troba documentat és el següent: 'Còpia del Ball de Serrallonga per dir diumenge de Carnestoltes per tot lo món escarriat comp és asaniallat en la plasa de Perafita qu és de Llusanès, bisbat de Vigh i no de Sulsona'. D'aquest ball es van trobar manuscrits vuit folis, sis dels quals contenen un total de tres-cents setanta-sis versos. Segons els estudiosos, aquest ball de Perafita, té una gran semblança amb el ball de Campdevànol (documentat l'any 1806), excepte en la introducció i alguns parlaments dels diferents bandolers són gairebé literals. També hi ha semblances amb els de Tona (1760), Pardines, al Ripollès i Gràcia, a Barcelona (1870). A Perafita, com en la majoria de versions, el parlament introductori el fa el fill del Serrallonga i la Joana, que aquí rep el nom de Bordegàs, mentre que a Campdevànol s'anomena Bord. Aquest parlament inicial servia habitualment de presentació de la història i alhora reclamava l'atenció del públic. A part d'aquests personatges apareixen en aquesta versió altres bandolers que surten a moltes d'altres: Tallaferro, Xaco Panades, Petit Cornet o Rocamora. A la versió de Perafita hi ha força referències a la comarca on se situa l'acció, parlant concretament del Lluçanès ja en l'encapçalament, també al vers 110, d'Alpens i Sant Agustí (v.69), Santa Creu i Olost (v.314 i 315) a més de citar el bandoler oristanenc Rocaguinarda (v.54) (REIXACH i GARRICH : 2005). En aquesta versió però no hi ha cap referent a la música que acompanyava el ball. | 08160-66 | Nucli urbà de Perafita | L'any 1999, un membre del Centre d'Estudis del Lluçanès (CELL), Pere Mestre i Boix, va trobar un manuscrit d'un ball de Serrallonga a l'arxiu particular de la masia el Prat, de Sant Agustí de Lluçanès. Rellegint per damunt els fulls, va observar que parlava del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga, un dels personatges històrics més famosos, i protagonista, des de la seva mort, de nombrosos romanços, cançons i obres literàries diverses. El Centre d'Estudis del Lluçanès es va fer càrrec del manuscrit i es va posar en contacte amb una colla d'estudiosos per verificar-ne l'autenticitat i la importància del text. Al cap d'uns mesos es va confirmar que era, fins aleshores, el ball parlat més antic trobat a Catalunya, datat abans del 1750, i un dels que es situaven més al nord del país. Es va proposar fer un estudi exhaustiu del document des de diferents vessants i es va encarregar la feina a Xavier Torras, Francesc Massip, Lenke Kovács i Montserrat Garrich. Fruit d'aquesta investigació es va publicar un llibre que porta per nom 'Serrallonga, Déu vos Guard. Història, cultura i tradició del bandoler Jan sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII)'. El ball parlat de Serrallonga fou un dels balls més representats a les terres de parla catalana, i encara a inicis del segle XX era present en algunes poblacions. Massip i Kovács xifren en 83 les poblacions on consta que s'hi feia aquesta representació. L'estructura del ball consisteix en un diàleg que mantenen un grup de bandolers amb Serrallonga perquè els admeti a formar part de la seva quadrilla. Cadascun d'ells fa una representació i tot seguit, reben la resposta del seu cap. Depenent de les versions, hi ha escenes diverses en el seu desenvolupament i s'acaba també amb diverses possibilitats. És característic també que en algun moment de la representació es facin sonar trets a l'aire amb trabucs, pistolons o escopetes. La col·locació habitual sol ser en dues fileres o en rotllanes, enmig de les quals, a la part superior, hi trobem els personatges principals. Els protagonistes són en Serrallonga, la seva companya Joana, el seu fill i els bandolers més importants, que solen situar-se a prop seu. En el moment de parlar, aquests bandolers surten de la rotllana o filera i es situen davant dels protagonistes, discretament fent unes quantes passes cap al centre o fent una volta a tota la filera. Una vegada acabat el parlament tornen al seu lloc o al que han deixat els seus companys en produir-se un desplaçament de la filera cap a la presidència. Es situen a la filera contrària i a l'altre extrem (REIXACH i GARRICH : 2005). | 42.0421100,2.1061300 | 426020 | 4654838 | 08160 | Perafita | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Amb motiu de la troballa del manuscrit, des del Centre d'Estudis del Lluçanès es plantejà la possibilitat de recuperar-ne la representació i per això s'encarregà una proposta coreogràfica a la Montserrat Garrich; la proposta es troba en el llibre publicat en el capítol 'Cap a la restitució. El ball de Serrallonga de Perafita. Estudi coreogràfic'.La imatge s'ha extret del llibre 'Serrallonga, Déu vos Guard. Història, cultura i tradició del bandoler Jan sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII)'. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||||
| 56982 | Molí de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-terradelles | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | Edifici en runes amb l'interior cobert per la vegetació. | El molí de Terradelles està situat en una raconada de la riera Gavarresa al sud-oest de Terradelles i als peus de la costa de Terradelles, encaixat entre el límit d'una plataforma rocosa i el salt amb gorg que forma la riera Gavarresa. Es tracta d'un molí en runes que s'adossava a un cingle rocós de manera que dos dels murs de l'edifici són de roca natural. S'observa únicament un dels murs de càrrega fins a l'alçada de primer pis, bastit amb maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb pedra treballada. També s'observa, a la paret posterior de l'edifici, els forats a la roca natural que permetien sustentar l'embigat del primer pis. Es troben dos elements més conservats: el carcabà format per una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada i l'inici del canal, emmarcat també amb pedra treballada. | 08160-45 | Sector nord-oest del terme municipal | Segons fonts orals es podria haver tractat d'una molina. | 42.0702100,2.0849900 | 424304 | 4657977 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56982-foto-08160-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56982-foto-08160-45-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una part de les runes del molí estan delimitades amb baranes de fusta.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||
| 56983 | Molí de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-roca | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | Edifici en estat de ruïna i cobert per bardissa. | El molí de la Roca es troba situat a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, actualment en ruïna que no conserva la teulada i cobert per vegetació. Els murs, parcialment esfondrats, són de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb brancals de pedra i coronament d'arc deprimit convex. Sobre la llinda hi ha un arc rebaixat de maó a mode d'arc de descàrrega, i sobre el portal hi ha una finestra amb ampit de pedra, brancals i llinda de pedra bisellada. La façana sud-oest presenta una arcada emmarcada amb pedres a plec de llibre, tapiada, i a la façana nord-est s'observen estructures agropecuàries i d'habitatge també en estat de ruïna. A la façana nord-oest encara s'observen els murs de maçoneria de pedra que delimitaven la bassa del molí i el pou, que es troben adossats a la façana. A uns metres al nord-est del molí, i en un nivell superior, hi ha una de les antigues pallisses que es va restaurar fa uns anys. | 08160-46 | Sector oest del terme municipal | El molí de la Roca es troba documentat en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Perafita. L'any 1792, Joan Roca, va rebre la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica. Acabada la Guerra Civil espanyola, el molí de la Roca no va tornar a funcionar. | 42.0538300,2.0857300 | 424346 | 4656157 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56983-foto-08160-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56983-foto-08160-46-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'eix vertical del molí era de ferro amb una roda dentada perquè amb un sol rodet poguessin funcionar dues moles.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||
| 57059 | Cal Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballus | CORTADA, F. Xavier (1982). 'La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Olost de Lluçanès i Perafita)'. L'Estel, maig de 1982. | XVIII-XX | Conserva la teulada vells de bigues i llates de fusta. El desús de l'edifici provoca un deteriorament progressiu. | La fàbrica de cal Ballús es troba situada a la plaça de l'església, al costat de la rectoria. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats. La façana principal està orientada al nord. Presenta un portal d'arc rebaixat central emmarcat amb brancals i coronament de maó, flanquejat per dos grans finestrals emmarcats amb maó. Sobre el portal, a un nivell superior, s'obre una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda hi ha la data inscrita de 1782. | 08160-122 | Plaça de l'església, 3. Nucli urbà de Perafita. Perafita | A Perafita a principis de segle XX hi havia dues fàbriques tèxtils importants, una d'elles fou la fàbrica Ballús fundada pel senyor J. Ballús l'any 1948 i que l'any 1976 funcionava sota el nom de Teixits Maria Dolors Ballús. En aquest any treballaven a la fàbrica 3 treballadors (homes) que produïen teixits de cotó amb 6 telers Cerdans. | 42.0418800,2.1062700 | 426032 | 4654812 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57059-foto-08160-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57059-foto-08160-122-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals encara es conserven els telers de la fàbrica al seu interior. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||
| 57026 | Roca del Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-mill-0 | XVIII-XIX | Conserva la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | La Roca del Mill està situada a l'extrem sud-est del nucli urbà de Perafita, en un nivell lleugerament inferior respecte al nucli i als peus de la pista forestal que comunica amb la Riera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb força morter, quedant algunes parts arrebossades, altres amb tàpia i algunes reformades amb obra vista. Té les cantonades delimitades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diferents ampliacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra tres parts diferenciades, essent la central l'original i la dels laterals ampliacions posteriors. En el cos central hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda i una finestra balconera emmarcada amb maó. El cos adossat a la dreta conté un gran portal de maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. Al cos adossat a l'esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra al primer pis, ubicada en un pany de paret bastit amb obra vista. La façana est conté únicament dues finestres emmarcades amb maó, ambdues al primer pis. La façana nord, situada a pocs metres d'un marge rocós sobre el que s'assenten diverses cases conté tres finestres emmarcades amb maó i una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, i tres finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana oest forma un queixal que divideix la façana en dues parts. A la meitat esquerra s'observen dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals orientada al nord, i una antiga comuna d'obra vista adossada a nivell de primer pis. A la part dreta, hi ha únicament una finestra ubicada en la meitat superior on el parament és d'obra vista. Uns metres a l'est de la masia es conserva un pou de planta quadrada bastit amb obra vista. | 08160-89 | Sector central del terme municipal | 42.0383800,2.1054900 | 425963 | 4654425 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57026-foto-08160-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57026-foto-08160-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57026-foto-08160-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||||
| 56985 | Teuleria de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-riera | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX -XX | Algunes parts dels murs s'han erosionat i esfondrat. | La teuleria de la Riera es troba situada uns 350 metres al nord de la masia de la Riera, als peus del camí que condueix de la masia al nucli de Perafita, entre els recs de la Tria i de Santa Margarida. Es tracta d'una estructura de planta rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter i cantonades diferenciades delimitades amb maó. La façana sud-oest presenta una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó que dóna pas a una paret d'obra vista on hi ha la boca del forn que condueix a la zona de combustió de la teuleria. Davant la façana hi ha un petit mur de pedra que delimita l'entrada; també s'observen dos forats quadrats a cada extrem de la façana, a un nivell superior, que sostenien les bigues d'un antic cobert que avui en dia no es conserva. La façana sud-est presenta la seva part esquerra parcialment esfondrada, i a la part dreta una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó que servia d'accés per enfornar. A mig mur s'hi observen dos forats que sostenien les bigues d'un antic cobert, avui en dia no conservat. La façana nord-est presenta un terraplè que permet l'accés a la part superior de la teuleria on hi ha una obertura emmarcada amb maó; tapant aquest accés hi ha posat una gran llosa triangular al davant. La façana nord-oest presenta, sobre un desnivell d'uns 2 metres, una rampa lateral construïda amb maçoneria de pedra, que d'esquerra a dreta ocupa tot l'ample de la façana i permet l'accés a la part superior de la teuleria. | 08160-48 | Sector sud del terme municipal | La teuleria de la Riera ha estat la teuleria més important de Perafita i va funcionar a ple rendiment fins l'any 1975, quan es va deixar l'activitat. El 1997 es va treure la coberta i des d'aleshores el deteriorament ha estat progressiu. A la teuleria es produïen teules, maons, rajoles i cairons. Les peces que es feien a la teuleria es venien als veïns del poble i servien per arranjar teulades, murs i estructures agropeucàries així com també per a construir ampliacions als edificis. | 42.0354600,2.1064400 | 426038 | 4654100 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56985-foto-08160-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56985-foto-08160-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||
| 56938 | Sant Pere de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-perafita | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XVIII | L'església de Sant Pere es troba situada al nucli urbà de Perafita. Es tracta d'un edifici de grans dimensions de planta rectangular d'una sola nau de 40 x 25 metres, amb capelles laterals que es comuniquen entre si, capçada a llevant per un presbiteri i campanar octogonal situat a l'esquerra del presbiteri. L'edifici presenta teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Algunes façanes presenten restes d'arrebossat. La façana principal, orientada a l'oest, és d'estil barroc i presenta una forma curvilínia coronada amb pilones de pedra rematades amb una bola. Presenta un portal principal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada al qual s'accedeix a partir de tres graons de pedra. A un nivell superior i situades als extrems de la façana, s'obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i coronament d'arc rebaixat. Sobre el portal s'observa una gran arcada a mode d'arc de descàrrega i enmig hi ha un creu adossada on hi ha representat un Crismó, i la inscripció SANTA M----N 1943. Més amunt hi ha una obertura de rosetó, emmarcat amb pedra motllurada, que combina trams curvilinis i rectes. Encara més amunt, seguint la vertical, s'obre un òcul de dimensions més petites emmarcat amb pedra bisellada. La façana sud es troba parcialment arrebossada. Presenta un portal d'accés a l'extrem esquerra de la façana emmarcat amb brancals i arc rebaixat de pedra motllurada. A l'extrem dret de la façana hi ha dues finestres alineades verticalment. La inferior emmarcada amb brancals i llinda d'ample bisellat i la superior emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana est presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, alineades verticalment situades a l'extrem dret. La façana nord presenta, sobre el cos sobresortint de les capelles, quatre caps de contrafort entremig dels quals s'obren quatre obertures. Més amunt, sota teulada, s'obren quatre petits òculs. | 08160-1 | Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | La primera notícia que es té del lloc de Perafita data de l'any 909, quan es cita l'indret com a límit de la parròquia d'Olost. L'església de Sant Pere no apareix documentada, però, fins l'any 1074, en un testament dels senyors de Lluçà. L'any 1121 es documenta per primera vegada la parroquialitat de l'església de Sant Pere tot i que és probable que ja ho fos des de molt abans. El 1098 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, havia cedit al monestir de Sant Joan de les Abadesses la dominicatura que tenia a Perafita, amb la casa que havia bastit prop de Sant Pere. La població i el terme pertanyien a la demarcació del castell de Lluçà i la part de la parròquia no integrada municipalment era de la demarcació de Sant Boi de Lluçanès, possessió tradicional de la mitra de Vic. Malgrat tenir el terme dividit en dos dominis prou potents, la parròquia conservar la seva independència, sense formar part del col·lectiu d'esglésies vinculades al monestir de Lluçà, ni lligar-se a la parròquia de Sant Boi, que en aquest segles ja era una parròquia important. Aquest temple, que possiblement existia molt temps abans d'aparèixer documentat, fou refet en major o menor grau durant el segle XII; aquestes obres es dedueixen a partir de la presència en l'església parroquial actual d'un timpà romànic procedent de l'anterior església parroquial que sembla construït del segle XII. Ja en el segle XIII hi havia en la sagrera de la parroquial un petit nucli de cases, origen de l'actual poble de Perafita. Durant el segle XVI calgué construir un nou campanar, degut al deteriorament del campanar romànic, obra que fou encarregada a un mestre d'obres de Vic i en la qual col·laboraren econòmicament els pagesos del terme parroquial. En la segona meitat del segle XVIII un nou temple fou edificat per a substituir la vella església romànica, petita i segurament afectada pels anys. De l'església romànica sols en sobrevisqué l'esmentat timpà. El nou edifici, construït en estil barroc, no fou acabat fins a l'últim detall, quedant per polir la façana i el campanar. Un segle més tard, a 1863, es presentà un projecte -obra de l'arquitecte Elies Rogent- que pretenia acabar la façana, canviar el coronament del campanar, construir una capella del Santíssim Sagrament, i posar una pica baptismal nova. Aquest projecte, malgrat haver estat aprovat pel bisbat i pel govern estatal, i estar les obres adjudicades per subhasta pública, l'any 1864, no es portà a terme. L'any 1885 es començà a parlar de canviar la ubicació del cementiri, situat davant de l'església, ja que es trobava al mig del poble i no reunia massa bones condicions. L'any 1886 s'inhumà i se'n construí un de nou fora de la població; en el lloc de l'antic cementiri es construí la placeta i l'escalinata d'accés a la parroquial, i s'arranjaren els voltants. El tema de la façana es reprengué l'any 1889, durant una visita pastoral, però tampoc en aquesta ocasió es realitzaren les obres. Durant la Guerra Civil espanyola el temple fou saquejat; van desaparèixer nombroses imatges i ornaments, entre ells un magnífic retaule barroc que ocupava tot el fons del presbiteri. Acabada la guerra, la reparació no es feu esperar, i a 1941, amb l'església ja rehabilitada, el bisbe Joan Perelló beneí i consagrà l'ara de l'altar major, que fou de nou consagrat l'any 1965. Ens els anys noranta es varen realitzar obres importants en l'església parroquial; es va refer la teulada, es va pintar la nau, es posà calefacció, etc. Entre els anys 1991-1993 Joaquim Busquets va executar una notable decoració del presbiteri | 42.0421100,2.1064900 | 426050 | 4654838 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56938-foto-08160-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56938-foto-08160-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56938-foto-08160-1-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una gran escalinata formada amb graons de pedra dóna accés a la part davantera de l'església. Al capdamunt de l'escala hi ha dues pilones coronades amb una bola, una a cada costat. En cadascuna de les bases d'aquestes pilones hi ha una inscripció: la de l'esquerra hi posa AÑO i la de la dreta 1886. | 94|96 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||
| 56939 | Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-remei-1 | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVIII-XIX | El santuari de la Mare de Déu del Remei es troba situat al nord de la masia de la Roca, sobre un petit turó. Es tracta d'un senzill edifici de planta rectangular de 3'5 x 5 metres, d'una sola nau i volta d'aresta interior, bastit al segle XVIII que és objecte d'una gran devoció local. Està construït amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de color blanc deixant a la vista les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions; la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana sud presenta un portal amb emmarcaments sobresortits arrebossats al que s'accedeix a partir de dos graons. Sobre el portal s'hi obre un òcul també amb l'emmarcament sobresortit i arrebossat. | 08160-2 | Sector central del terme municipal | 42.0509100,2.1043500 | 425883 | 4655817 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56939-foto-08160-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56939-foto-08160-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56939-foto-08160-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Cada any el primer diumenge d'octubre s'hi celebra un aplec.A l'esplanada oest del santuari hi ha una taula amb dos suports monolítics i una gran llosa al damunt, semblant a la que hi ha davant de l'església de Santa Margarida de Vilaltella. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||
| 56941 | Sant Antoni Abat de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-abat-de-les-heures | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVII-XIX | L'església de Sant Antoni Abat de les Heures s'adossa a la façana nord de la masia de les Heures. L'església és de planta rectangular coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda hi ha inscrit el monograma de Crist IHS amb una creu, els tres claus de la crucifixió a sota i la data de 1646. Al costat de la data hi ha dos medallons on hi ha dues inscripcions. La inscripció del medalló de l'esquerra posa: CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT; i la inscripció del medalló de la dreta: RENOBADA LO AÑ 1860. Sobre el portal s'obre un òcul emmarcat amb pedra bisellada. La façana nord es troba coronada per un campanar d'espadanya on hi ha una campana; sota carener s'obre un petit òcul emmarcat amb pedra. La façana est presenta tres finestres: una emmarcada amb brancals i coronament de maó; una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una última que combina monòlits de pedra i maó en el seu emmarcament. | 08160-4 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0607400,2.1179900 | 427023 | 4656896 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56941-foto-08160-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56941-foto-08160-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56941-foto-08160-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||||
| 56942 | La Puríssima del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-purissima-del-castell | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. | XIX-XX | La capella de la Puríssima del Castell es troba adossada a l'extrem nord del Castell, dins el recinte tancat. La capella està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular. La part de la dreta de la capella presenta una secció octogonal i la part de l'esquerra és de forma rectangular. La façana principal, orientada al nord-est, presenta un portal central coronat amb un arcada de mig punt emmarcada amb maó i revestiment de guardapols de pedra. Aquesta arcada es troba sustentada per dues columnes de pedra que flanquegen el portal, i presenten capitells amb motius vegetals esculpits. A la part central de l'arcada, tapiada, hi ha el dibuix en vermell d'una creu grega. Sobre el portal s'obre una finestra coronada amb arc de mig punt, resseguida amb guardapols, sustentada amb dues columnes de pedra amb capitell de decoració vegetal. Corona la façana un campanar d'espadanya d'un sol ull construït amb maó que conserva una campana. A la part esquerra de la capella, a la secció rectangular, s'hi obre un òcul emmarcat amb maó. | 08160-5 | Sector central del terme municipal | 42.0481200,2.1099100 | 426340 | 4655502 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56942-foto-08160-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56942-foto-08160-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||||
| 56944 | Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/busquets | Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. Manual 1340-1430. Fol. 45 Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVIII | Busquets està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall per on transcorre el rec de la Roca Llisa, a l'est de la carena per on transcorre la carretera BP-4653 i uns centenars de metres al sud de l'alzina bonica de Busquets. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions i nombroses estructures al voltant, entre les que es compta la pallissa, una petita masoveria, una capella i un hort tancat. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades, essent la dreta l'original i la de l'esquerra una ampliació. En la part original, a la dreta, s'observa a nivell de planta baixa un imponent portal d'arc de mig punt adovellat, amb la data de 1700 inscrita a la clau de l'arc, i quatre espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat; la central és de majors dimensions i amb la inscripció '1700 JAUME MASCARELLA I BOSQUETS / JESUS MARIA IOSEPH' junt amb una creu i el monograma IHS inscrits a la llinda. Entre aquestes finestres del primer pis hi ha un rellotge de sol format per un gran carreu integrat al mur on a més del rellotge hi ha inscrita la data de 1701. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra, una és de forma apaïsada. El volum ampliat a l'esquerra queda obert en els tres nivells. A la planta baixa hi ha dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, el primer pis queda totalment obert i està sustentat amb un pilar central de pedra bisellada, amb motllures al capitell i a la base i amb la inscripció '1750 FRANCISCO MASCARELLA' just sota el capitell. El nivell de golfes també queda obert i és sustentat per un pilar central de pedra treballada. Encara més a l'esquerra d'aquest volum hi ha un cos adossat de planta reduïda i altura notable fet amb murs de maçoneria de pedra que correspon a l'antiga comuna. La façana oest queda dominada per dos volums que sobresurten del centre de la façana, un és la capella i l'altra una terrassa on hi ha la cisterna des d'on s'accedeix al cor de la capella. A la dreta d'aquests volums, i a nivell de planta baixa, hi ha una porta d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat amb la inscripció '1747 JOSEPH MASCARELLA' a la llinda i una porta emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a la terrassa. A nivell de golfes hi ha quatre finestres, dues emmarcades amb pedra treballada, una amb llinda de fusta i brancals de maó i una amb pedra bisellada. La façana nord té, a de planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i tres finestres apaïsades emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una amb pedra treballada i dues obertures emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra i una espitllera. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. La façana est conté un cobert adossat a la part dreta bastit amb murs de maçoneria de pedra, sustentat amb pilars de pedra treballada i amb diverses obertures d'arc rebaixat. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada que conté la data de 1805 junt amb una creu inscrita a la llinda. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. | 08160-7 | Sector sud del terme municipal | Busquets es troba documentada el 1391, quan Guillem de Torrents, procurador del noble Ramon de Peguera, senyor del castell de Lluçà fa inventari dels béns del mas Busquets de Perafita. | 42.0258500,2.0990300 | 425414 | 4653039 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56944-foto-08160-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56944-foto-08160-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Completen el conjunt de la masia diverses estructures que delimiten una àmplia lliça davant la façana principal i un pati tancat davant la façana est. Entre aquestes estructures destaquen la pallissa ubicada al sud-oest del conjunt, a un extrem de la lliça, la masoveria de reduïdes dimensions que conté una llinda amb data del segle XIX parcialment erosionada, la capella i l'hort tancat, ubicat a l'extrem sud-est del conjunt i delimitat amb alts murs de maçoneria de pedra. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | ||||||||
| 56945 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-5 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVII-XIX | La Riera està situada en un punt lleugerament elevat al sud del nucli urbà de Perafita i al sud-est del pedró de Sant Agustí, prop de la unió del rec de la Tria amb el rec de Santa Margarida. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Els dos estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, mostra els dos volums diferenciats, l'original a l'esquerra i l'ampliat a la dreta. En el volum primitiu s'observa, a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb llinda monolítica d'arc rebaixat on hi ha inscrita la data de 1807 amb una creu intercalada, a més de dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals es situa en un nivell intermig al donar llum a l'escala interior. Al primer pis hi ha un balcó central amb llinda de pedra bisellada i tres finestres, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la dreta s'observa el volum ampliat, amb els emmarcaments de les obertures preparats per a ser arrebossats a través d'un rebaixa que separa la part que ha d'anar vista de la pedra de la que ha de ser tapada per l'arrebossat. A nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes, tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-est està dominada pel volum ampliat, que conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, de diferents dimensions, i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un balcó reformat, amb l'arrebossat de l'emmarcament imitant carreus. La façana nord-oest torna a mostrar els dos volums diferenciats. A l'esquerra s'observa el volum ampliat que conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra treballada al primer pis i dues finestres a les golfes emmarcades amb monòlits de pedra treballada. En el volum primitiu s'observa a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i dues obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana sud-oest es troba dominada completament pel volum original, que té adossada perpendicularment una estructura de maçoneria de pedra a la meitat dreta. En la resta s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres també emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra simplement amb pedra treballada. Al voltant de la masia es conserven diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra entre les que destaquen un cobert amb les cantonades i les obertures emmarcades amb maó i la pallissa de dos nivells, amb un accés lateral d'arc de mig punt emmarcat amb lloses a plec de llibre. | 08160-8 | Sector sud del terme municipal | La Riera es troba documentada l'any 1311, era posseïda pel monestir de Lluçà època baix medieval, i tenia adscrit el mas Trullàs, venut a principis del segle XIV a Berenguer del Prat de Sant Martí d'Albars. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix el mas la Riera dins la batllia de Perafita i es trona a trobar documentada en el fogatge de 1553 dins la parròquia de Perafita. El cognom Riera va desaparèixer l'any 1590 quan Franina Riera ven el mas a Valentí Noguera de Perafita. A finals del segle XVII passa a ser masoveria de Rocafiguera de Sora. | 42.0331900,2.1056600 | 425971 | 4653848 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56945-foto-08160-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56945-foto-08160-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56945-foto-08160-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 | |||||||||
| 56946 | La Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tria-1 | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVII | La Tria està situada en un punt lleugerament elevat entre els recs de la Tria i el de Santa Margarida a l'est del nucli urbà de Perafita. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals (a l'oest de l'edifici) integrades al mur denotant un ampliació. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté una cantonada integrada al mur a la part esquerra. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, un imponent portal d'arc de mig punt adovellat, amb la data de 1694 inscrita a la clau, i un finestral reformat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, a més del pujador situat al costat del portal i bastit amb blocs de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, les centrals de les quals, unides a través d'un ampit comú i un brancal central compartit, bastit amb grans blocs de pedra. A la part superior d'aquest brancal central, entre les dues llindes, hi ha un carreu integrat al mur, amb forma de clau d'arc i amb un relleu esculpit parcialment erosionat. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A banda i banda de la façana hi ha estructures adossades. A l'esquerra un cobert que forma terrassa a nivell de primer pis, i a la dreta el mur de maçoneria de pedra que tanca la lliça que s'estén al sud-est de la masia, on hi ha un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud-est, que queda tancada dins la lliça, té adossada perpendicularment a l'extrem dret, una pallissa de tres nivells. Pròpiament a la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal i una finestra d'arc rebaixat emmarcats amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra reformada amb brancals de maó i llinda de fusta. A les golfes hi ha una finestra reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals reformada com a accés a la pallissa. Just sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. Pel que fa a la pallissa, aquesta conté, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. El primer pis es troba completament reformat amb una galeria moderna i conserva el robust pilar central de pedra treballada, de secció octogonal i motllurat al capitell. El nivell superior de la pallissa queda completament obert amb la continuació del pilar central del primer pis, en aquest cas sense motllura al capitell. La façana nord-est té dos cossos adossats a la meitat esquerra, un dels quals forma una terrassa on hi ha la cisterna. En la part dreta de la façana hi ha una porta reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, un accés a la terrassa emmarcat amb pedra bisellada i tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i quatre finestres a les golfes, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem esquerra de la façana, més enllà dels cossos adossats, hi ha dues espitlleres a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada actualment tapiada al primer pis. Pel que fa als cossos adossats, el de la dreta està coronat amb una barana de pedra motllurada que delimita la terrassa on hi ha la cisterna, de la que es conserven dos pilars de pedra bisellada motllurats a capitell i base. | 08160-9 | Sector est del terme municipal | La Tria, antigament coneguda com Sunyera, es troba documentada l'any 1242 i era posseïda per la Pabordia de Desembre de la Catedral de Vic en època baix medieval. Als segle XIV era del monestir de Lluçà i tenia adscrits el mas Coll i la masoveria de Fontrenó. | 42.0407700,2.1194000 | 427117 | 4654678 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56946-foto-08160-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56946-foto-08160-9-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) El cos de l'esquerra, reformat modernament, conté una porta i dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i només compta amb el nivell de primer pis degut al desnivell.La façana nord-oest conté un cos adossat a la meitat dreta que forma una terrassa a nivell de primer pis. A la resta de la façana s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals reformada com a accés a la terrassa, i quatre finestres a les golfes, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra.Completen el conjunt diverses estructures que hi ha al voltant de la masia, especialment a l'est, on es troba una estructura de grans dimensions que tanca la lliça, bastida amb murs de maçoneria de pedra i obertures i cantonades delimitades amb maó. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml