Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57038 | Escut del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-0 | XVII-XVIII | <p>L'escut es troba situat a la façana principal del Castell de Perafita. Es tracta d'un escut de pedra esculpit en baix relleu dins un marc quadrat motllurat. Al centre l'escut està envoltat per diferents elements: dues àligues de perfil que sobresurten d'un segon pla, al darrere de l'escut; les dues miren a dos costats diferents, l'àliga situada a la dreta mira a la dreta i l'àliga situada a l'esquerra mira a l'esquerra. A la part de baix de l'escut apareixen les cues de les àligues, també sobresortint del darrere de l'escut, sobre les quals hi ha una creu de l'ordre de Jerusalem. A la part superior hi ha la part del cap d'una armadura. L'escut en si es troba partit verticalment en dues parts. A la part de l'esquerra hi ha la representació d'una torre. A la part de la dreta hi ha set punts disposats en dues columnes de tres i un punt a la part inferior.</p> | 08160-101 | Castell de Perafita. Sector central del terme municipal. | 42.0479400,2.1101000 | 426356 | 4655482 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57038-foto-08160-101-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 57039 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-20 | XIX-XX | L'arxiu municipal de Perafita conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament, i presenta un abast cronològic que va des de 1851 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal Perafita ocupa 413 unitats d'instal·lació, amb un volum de 47,72 metres lineals. Entre les unitats d'instal·lació dels fons municipal, però, hi ha documentació relativa a altres institucions, especialment del Jutjat de Pau (1876-2000), Del. Local Falange (1955-1957), Germandat Sindical (1929-1971), J. Aigües la Tria (1913-1952). L'arxiu municipal està ubicat a la segona planta de l'ajuntament i la documentació es troba instal·lada en una sala amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses tancades de cartró. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 01 ADMINISTRACIÓ GENERAL (1879 - 2008) 1.1 TÍTOLS DEL MUNICIPI. TERME MUNICIPAL. SÍMBOLS LOCALS (1925 - 2002) 1.2 ÒRGANS COL·LECTIUS DE GOVERN (1879 - 2006) 1.3 ALCALDIA (1896 - 2008) 1.4 SECRETARIA (1921 - 2005) 1.5 SERVEIS JURÍDICS (1958 - 2004) 1.6 PERSONAL (1952 - 2003) 1.7 CORRESPONDÈNCIA (1879 - 2007) 1.8 MITJANS DE COMUNICACIÓ (1996 - 2003) 1.9 PARTICIPACIÓ CIUTADANA (2001 - 2001) 02 HISENDA (1851 - 2007) 2.1 PATRIMONI (1912 - 1992) 2.2 INTERVENCIÓ (1877 - 2006) 2.3 TRESORERIA (1891 - 2007) 2.4 FISCALITAT (1851 - 2003) 2.5 JUNTES I COMISSIONS (1902 - 1924) 03 PROVEÏMENTS (1918 - 2007) 3.1 PROVEÏMENT DE PRODUCTES PER A CONSUM DE LA POBLACIÓ (1941 - 1954) 3.2 AIGÜES, FONTS I SAFAREIG (1932 - 2007) 3.5 ESCORXADOR (1927 - 1952) 3.6 DELEGACIÓ LOCAL DE PROVEÏMENTS (1918 - 1970) 3.7 TRANSPORT PÚBLIC (1925 - 2005) 3.8 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1945 - 1945) 04 SERVEIS SOCIALS (1928 - 2005) 4.3 ATENCIÓ ALS REFUGIATS I VÍCTIMES DE GUERRA (1944 - 1954) 4.4 ASSISTÈNCIA SOCIAL (1928 - 2005) 4.5 ACTUACIONS CONTRA L'ATUR LABORAL. ORIENTACIÓ PROFES (2000 - 2002) 4.6 JUNTES I COMISSIONS, PATRONATS, JUNTA LOCAL DE REFORM (1962 - 1962) 05 SANITAT (1851 - 2005) 5.1 CEMENTIRI I SERVEIS FUNERARIS (1851 - 1996) 5.3 INSPECCIÓ SANITÀRIA. LABORATORI MUNICIPAL (1987 - 2005) 5.4 PERSONAL FACULTATIU, COS MÈDIC MUNICIPAL (1924 - 1931) 5.5 CENTRES SANITARIS MUNICIPALS (1987 - 2004) 5.8 SERVEIS VETERINARIS (1933 - 1996) 5.9 NETEJA VIÀRIA, RECOLLIDA I TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLID (1997 - 1997) 5.10 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1923 - 1953) 06 OBRES I URBANISME (1917 - 2006) 6.1 PLANEJAMENT (1979 - 2003) 6.2 GESTIÓ URBANÍSTICA I INFORMACIÓ (1917 - 2006) 6.3 OBRES D'INFRASTRUCTURA (1952 - 2005) 6.4 IMMOBLES MUNICIPALS: CONSTRUCCIÓ I MANTENIMENT (1933 - 2001) 6.7 OBRES DE PARTICULARS I SERVEIS (1948 - 2006) 6.8 ACTIVITATS CLASSIFICADES AMBIENTALS I OBERTURA D'ESTA (1959 - 2005) 6.9 PROMOCIÓ DE L'HABITATGE. HABITATGES DE PROMOCIÓ MUNI (1981 - 1986) 6.10 DISCIPLINA URBANÍSTICA (1957 - 1998) 6.11 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1946 - 1946) 07 SEGURETAT PÚBLICA (1941 - 1998) 7.1 COSSOS DE SEGURETAT (1944 - 1998) 7.4 ARMES (1975 - 1981) 7.5 GUARDES JURATS (1955 - 1985) 7.6 PROTECCIÓ CIVIL (1941 - 1973) 08 SERVEIS MILITARS (1889 - 2001) 8.2 QUINTES, ALLISTAMENTS, LLEVES FORÇOSES I PRESTACIÓ SU (1889 - 2001) 8.3 BÉNS SUBJECTES A REQUISA MILITAR (1924 - 1964) 09 POBLACIÓ (1854 - 2004) 9.1 ESTADÍSTIQUES GENERALS DE POBLACIÓ. CENSOS (1921 - 2001) 9.2 PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS (1854 - 2004) 9.6 JUNTA LOCAL DEL CENS DE POBLACIÓ (1920 - 1940) 10 ELECCIONS (1881 - 2006) 10.1 ELECCIONS MUNICIPALS (1881 - 2003) 10.2 ELECCIONS DE JUTGE DE PAU (1931 - 1931) 10.3 ELECCIONS DE DIPUTATS PROVINCIALS (1882 - 1974) 10.4 ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA (1932 - 2003) 10.5 ELECCIONS A CORTS GENERALS (1884 - 2004) 10.6 ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU (1987 - 2004) 10.7 REFERÈNDUMS I PLEBISCITS (1931 - 2006) 10.8 CENS ELECTORAL (1881 - 1999) 10.9 JUNTA MUNICIPAL DEL CENS ELECTORAL (1889 - 1976) | 08160-102 | Ajuntament de Perafita. C. Major, 19. Perafita | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona el juliol de 2008. | 42.0413400,2.1070700 | 426097 | 4654752 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57039-foto-08160-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57039-foto-08160-102-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)11 ENSENYAMENT (1907 - 2006)11.1 ENSENYAMENT INFANTIL (2002 - 2004)11.2 ENSENYAMENT PRIMARI (1972 - 2006)11.7 AJUTS I BEQUES PER A L'ENSENYAMENT (1986 - 1996)11.9 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS D'ENSENYAMENT (1907 - 1972)12 CULTURA (1896 - 2008)12.1 FESTES POPULARS I FESTA MAJOR (1896 - 2008)12.2 ACTIVITATS I INICIATIVES CULTURALS (1930 - 2007)12.3 CENTRES CULTURALS MUNICIPALS (1997 - 2007)12.4 PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC I NATURAL (1982 - 1997)12.5 RELACIONS AMB ENTITATS CULTURALS (1979 - 1980)12.6 NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (1982 - 1988)12.7 ESPORTS (2003 - 2003)12.8 JOVENTUT (2003 - 2003)12.9 PROMOCIÓ TURÍSTICA (1967 - 1970)12.10 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS DE CULTURA (1946 - 1999)13 SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT (1919 - 2006)13.1 CENSOS I ESTADÍSTIQUES AGRÍCOLES I RAMADERES (1925 - 1989)13.3 FOMENT FORESTAL (1939 - 2004)13.5 MEDI AMBIENT (1939 - 2006)13.6 REPRESENTATIVITAT AGROPECUÀRIA (1919 - 2002)13.7 JUNTES I COMISSIONS MUNICIPALS (1927 - 1971) | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 57040 | Campana petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita | XVII | Es troba parcialment coberta per excrements d'ocell. | <p>La campana petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, ubicada a la obertura oest del campanar. Es tracta d'una campana de 35 centímetres de diàmetre i 40 centímetres d'alçada subjectada per dues nanses a una biga de ferro a mode de jou. La campana presenta batall de ferro sense ús i és tocada amb un martell mecanitzat. La decoració està formada per diverses motllures que delimiten feixes amb decoracions i inscripcions. A la part superior hi ha una inscripció que dona la volta al perímetre de la campana: + SANCTA * MARGARIDA * ORA * PRO * NOBIS i la data de 1663. Cada lletra de la inscripció està treballada en baix relleu en un requadre de metall. A la part central de la campana hi ha una franja de decoració perimetral i una creu de majors dimensions amb una peanya d'un graó formada per petites peces romboïdals de metall. A cada lateral hi ha una imatge, treballada en baix relleu sobre una planxa de ferro, una de les quals es troba molt erosionada. L'altra imatge presenta una verge amb el nen delimitada dins una forma d'ametlla.</p> | 08160-103 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421800,2.1066100 | 426060 | 4654845 | 1663 | 08160 | Perafita | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57040-foto-08160-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57040-foto-08160-103-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 57041 | Campana gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran | XIX | Es troba parcialment coberta per excrements d'ocell. | <p>La campana gran es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, ubicada a la obertura sud del campanar. Es tracta d'una campana de 40 centímetres de diàmetre i 50 centímetres d'alçada subjectada per dues nanses i unes tires de ferro a un jou de fusta, força deteriorat. La campana presenta batall de ferro sense ús i martell mecanitzat. La decoració està formada per unes motllures perimetrals que delimiten feixes amb decoracions i inscripcions. A la part superior hi ha una inscripció que dóna la volta a la campana: ORETO * EULARIA * ORATE * PRO * NOBIS. A la part central de la campana hi ha un gran requadre decorat amb franges amb motius vegetals. Dins el requadre hi ha, decorat en baix relleu, una custòdia ricament ornamentada amb un xai al centre el qual presenta una inscripció: AGNUS. A sota aquesta decoració central de la campana hi ha requadre amb una inscripció: FETA PER ANTON RAURELL DE VICH 1816.</p> | 08160-104 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421800,2.1066100 | 426060 | 4654845 | 1816 | 08160 | Perafita | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57041-foto-08160-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57041-foto-08160-104-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 57042 | Cal Ferrer Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-xic | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XVIII | Cal Ferrer Xic a l'extrem nord-oest del nucli urbà de Perafita, als peus de la pista forestal que comunica amb la masia de la Roca fins a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Es tracta d'una masia restaurada formada per planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i murs de maçoneria de pedra irregular reajuntada modernament i cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt flanquejat per dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra i a nivell de golfes hi ha tres arcades d'arc de mig punt emmarcades de maó vist i dues petites finestres emmarcades amb pedra flanquejant-les. A la part oest de la façana hi ha un cos ampliat en alçada (antigament un cobert), que presenta teulada d'una vessant a nivell inferior a la principal. Està format per una finestra apaïsada i una arcada de galeria a la part superior. Adossat a l'oest hi ha un cobert modern. La façana est queda dominada per diferents cossos adossats de teulada d'una vessant que ocupen el nivell de planta baixa. A nivell de primer pis s'obren tres finestres emmarcades amb pedra. La façana nord presenta un portal i dues finestres a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres i a les golfes s'obre una finestra. | 08160-105 | Sector central del terme municipal | Antigament cal Ferrer Xic era una casa de petites dimensions. La façana principal presentava un portal rectangular amb la data de 1774 i una finestra al costat amb la data de 1742. Sobre el portal hi havia un balcó i a banda i banda dues petites finestres. A la façana oest de la casa hi havia un cobert adossat i la façana presentava una petita finestra. A la façana est també hi havia un cobert adossat. La reforma de la masia es va fer entre els anys 1999 i 2004. | 42.0464900,2.1078200 | 426165 | 4655323 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57042-foto-08160-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57042-foto-08160-105-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la casa i a nivell de primer pis hi ha dues llindes que coronen dues portes amb dates següents: 1755 i 1749. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 57043 | Molí de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-0 | Només es conserven alguns trams del mur de càrrega. | El molí de la Riera està situat uns metres sobre el rec de la Roca Llisa, a mig camí entre les masies de la Riera (al nord) i Busquets (al sud) i uns cent metres al sud del gorg del Saltant o gorg Fondo, on es troben les restes de l'antiga resclosa del molí. Es tracta d'una edificació en runes de la que es conserven diversos trams de murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter, amb alçades màximes de poc més de 2 metres. Tot i que els murs conservats es troben situats de manera força inconnexa s'intueix la possible bassa del molí a l'extrem nord del conjunt i la sala de màquines i el possible habitatge al sud. El mur que es troba més ben conservat és el que uniria les dos parts delimitant la bassa pel seu extrem sud. Aquest mur, cobert parcialment de terra com la resta, conserva una obertura a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra treballada i llinda monolítica molt erosionada amb una important esquerda. Aquesta obertura deixa pas a un conducte estret al fons del qual s'observa un bloc de pedra treballada amb una forat circular al centre, darrera del qual hi ha un segon bloc tapant el forat. | 08160-106 | Sector sud del terme municipal | 42.0290800,2.1030700 | 425752 | 4653394 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57043-foto-08160-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57043-foto-08160-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57043-foto-08160-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 57044 | Resclosa del molí de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-riera | Només es conserven els forats dels posts de fusta de la resclosa. | La resclosa del molí de la Riera està situada uns cent metres al nord de les runes del molí de la Riera, a tocar de l'anomenat gorg Fondo, en el curs del rec de la Roca Llisa. La resclosa està ubicada en la roca que forma el salt sota el que es forma el gorg Fondo. Se'n conserven diversos forats incisos a la roca formant dues línees pràcticament paral·leles a la part superior de la roca i una tercera línia en un punt inferior. A l'extrem superior de la roca, on el rec es fa més estret, hi ha dues línees de forats amb un rebaix picat a la roca tant per sobre com per sota d'aquestes incisions. La línia superior de forats està formada per tres forats circulars d'uns 14 centímetres diàmetre, tot i que és probable que hi hagin altres forats tapats per la vegetació. La que hi ha just a sota, està formada per quatre forats, un dels quals quadrat i d'uns 18 centímetres per banda i els altres tres circulars (dos de 14 centímetres de diàmetre i un de majors dimensions de pràcticament 20 centímetres de diàmetre). Uns cinc metres més avall, encara sobre la mateixa roca, hi ha una tercera línia de forats formada per quatre incisions circulars. | 08160-107 | Sector sud del terme municipal | 42.0298800,2.1029600 | 425744 | 4653483 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57044-foto-08160-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57044-foto-08160-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57044-foto-08160-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 57045 | Font de les Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-arenes | XX | La font de les Arenes està situada a tocar del rec de la Roca Llisa, al sud del molí de Busquets i pràcticament a l'extrem sud del terme municipal. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que condueix a la masia de Mascarella des de la carretera BP-4653. Seguint aquesta pista s'arriba a creuar el rec en una zona on el bosc s'obre formant una clariana on es troba un dipòsit d'aigua. Des d'aquest punt s'ha de seguir el rec en direcció nord, creuant primer un camp, fins arribar a una zona de bosc per on transcorre un petit corriol. Seguint aquest corriol, paral·lel al rec pel costat oest, s'arriba a la font, ubicada a escassos metres del rec. La font està formada per un dipòsit rectangular d'obra completament arrebossat i cobert parcialment de molsa. De l'extrem superior dret del dipòsit en sobresurt un brollador plàstic i adossat a la dreta hi ha un petit dipòsit sense coberta que també conté un brollador plàstic, en aquest cas taponat amb una branca. La font queda ubicada en un racó ombrívol sota un bosc de pins, amb sotabosc de boixos i arços i a tocar del rec. | 08160-108 | Sector sud del terme municipal | Antigament la font brollava directament fins que es va construïr el dipòsit que hi ha actualment per així poder bombar l'aigua. | 42.0216100,2.1049000 | 425895 | 4652563 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57045-foto-08160-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57045-foto-08160-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 57046 | Font de la Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-perera-0 | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | XX | La font de la Perera està situada enmig d'una extensa zona boscosa al sud de la balma de les Heures. S'accedeix a la font a través de la roca Llisa, una formació rocosa que hi ha entre Rocatova de Dalt i la balma de les Heures. Seguint aquesta roca es troba al final de la mateixa una pista forestal que descendeix entre un bosc de pins. Seguint uns metres aquesta pista s'arriba a un trencant on s'inicia un petit corriol que condueix a la font. La font està formada per un dipòsit adossat a un marge i cobert completament de molsa exceptuant una petita part arrebossada que dóna accés a l'interior del dipòsit. Sota aquesta part arrebossada sobresurt una formació de tosca coberta de molsa per on brolla l'aigua sobrant del dipòsit i a la dreta sobresurt una aixeta metàl·lica. Al capdamunt del mur hi ha la data inscrita de 1933. | 08160-109 | Sector nord-est del terme municipal | La font encara és utilitzada per veïns de la zona. | 42.0657600,2.1161900 | 426880 | 4657455 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2006 , la font de la Perera presentava un índex de nitrats de 14'30 mg/l per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 57047 | Font de cal Soci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-soci | XX | La font de cal Soci està situada uns 100 metres al sud de la masia que li dóna nom, en un marge entre petits camps de conreu. S'accedeix a la font des de la masia de cal Soci, des d'on s'ha de baixar uns metres cap a la zona d'horts de la masia i seguir un curt corriol vorejant un camp fins arribar a la font. La font està formada per una estructura d'obra vista actualment coberta de molsa i vegetació adossada a un marge. De la part central del mur exterior de l'estructura en sobresurt un brollador, habitualment taponat per acumular l'aigua a l'interior del dipòsit. A l'esquerra hi ha adossat un gran safareig de planta rectangular bastit amb obra i arrebossat amb batents en un dels seus costats. | 08160-110 | Sector central del terme municipal | 42.0546000,2.1152200 | 426787 | 4656217 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57047-foto-08160-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57047-foto-08160-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 57048 | Font del gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gorg-negre-0 | La font del gorg Negre està situada en una fondalada per on transcorre el rec de la font del gorg Negre, al nord-oest de l'ermita del Remei i de cal Teulats, i prop de la confluència amb el rec de Pallars. S'accedeix a la font des de la pista forestal que condueix a la masia de la Casanova de Pallars. Seguint la pista s'arriba a un punt on es creua el rec de la font del gorg Negre, pocs metres després del qual s'obre una petita esplanada a l'esquerra. Des d'aquest punt surt un corriol de poc més de 100 metres que creua el rec, segueix uns metres en direcció oest i torna a baixar al rec, al costat del qual es troba la font. La font està formada per un petit dipòsit de planta rectangular, adossat sota una balma a mode de pilar. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra i conté un brollador amb una formació de pedra tosca completament coberta de molsa, que sobresurt de la part central inferior. A l'esquerra de la balma i en un nivell lleugerament inferior, el rec forma un saltant i un gorg a sota, en un espai molt humit i especialment ombrívol. | 08160-111 | Sector central del terme municipal | 42.0527300,2.1022800 | 425714 | 4656021 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57048-foto-08160-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57048-foto-08160-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57048-foto-08160-111-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
| 57049 | Font del Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cingle | La font del Cingle està situada en una fondalada per on transcorre el torrent de Bols, a l'est de la masia de Bols i al sud de la de Cogullers. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que transcorre per la zona boscosa que hi ha a l'est de la masia de Bols, vorejant el torrent de Bols. Seguint aquesta pista, en un punt on s'obre una clariana i afloren a la superfície diverses roques, s'ha d'agafar un corriol que en poc menys de 100 metres baixa en direcció sud-oest fins al torrent de Bols. Un cop s'arriba al torrent, s'ha de creuar i baixar uns metres fins arribar a la font, adossada a un petit cingle rocós. La font està formada per un brollador plàstic que sobresurt del cingle rocós, actualment cobert de vegetació. Just sota el brollador, i també adossada al cingle, hi ha una pica circular de pedra treballada on es recull l'aigua i que conté una petita incisió al centre per on sobreeixeix l'aigua. A l'esquerra de la font, el mateix cingle rocós sobre el que s'adossa la font forma un saltant d'aigua i un petit gorg a sota. | 08160-112 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0618800,2.0981300 | 425381 | 4657040 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57049-foto-08160-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57049-foto-08160-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57049-foto-08160-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
| 57050 | Font de la Parada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-parada | L'abundant vegetació no permet l'accés al brollador. | La font de la Parada està situada a tocar del rec de Bassès, també conegut com la Torrentera, al sud de les granges de can Carbó i al nord-est de Bassès. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica els nuclis urbans de Perafita i la Blava, a Sant Martí d'Albars. Seguint aquesta pista, i en un punt intermig entre la masia de Bassès i les granges de can Carbó, s'ha de deixar la pista i baixar fins al rec. Un cop al rec s'ha de remuntar uns metres vorejant el camp fins arribar a la font, situada en una raconada a l'extrem del camp i al límit d'una zona boscosa. La font queda ubicada en una raconada que forma el rec i que queda envoltada per petites balmes al sud i a l'est, formant un petit gorg sota la font. Just a l'inici de la raconada, sota tres grans plataners, hi ha una caseta d'obra. El brollador de la font queda ubicat sota la balma que tanca la raconada per l'est, tot i que actualment és inaccessible per la frondosa vegetació que hi ha crescut. | 08160-113 | Sector oest del terme municipal | 42.0396600,2.0942100 | 425031 | 4654576 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57050-foto-08160-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57050-foto-08160-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 57051 | La Ramada Encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ramada-encantada-0 | La Ramada Encantada està situada al límit nord del terme municipal de Perafita i a tocar dels de Lluçà i Sant Agustí del Lluçanès, just sota la carretera BV-4341, en un punt elevat seguint la carena del serrat de les Cabrasses. Es tracta d'una esplanada rocosa de grans dimensions visible des de múltiples punts dels municipis veïns. L'esplanada, que pràcticament no conté cap tipus de vegetació, ocupa una superfície aproximada d'unes 2'5 hectàrees amb una llargada que supera els 300 metres de llarg i els 75 d'ample, seguint una direcció i una orientació sud-oest, que d'altra banda és la mateixa que segueixen la majoria de formacions rocoses de la zona. Al llarg de la gran esplanada hi ha diverses formacions rocoses peculiars, que han donat origen a la llegenda que explica el nom del lloc. Es tracta de trams on la roca mare queda quadriculada per talls perpendiculars que delimiten roques que sobresurten cap enlaire amb formes arrodonides degut a l'erosió. Algunes d'aquestes roques han arribat a desprendre's de la resta a causa de la constant erosió de la zona, totalment exposada a vents i pluges. | 08160-114 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0738100,2.1113500 | 426489 | 4658353 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57051-foto-08160-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57051-foto-08160-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||||
| 57052 | La roca Llisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-llisa | La roca Llisa està situada en un punt elevat a l'extrem nord-est del terme municipal, a l'oest de Rocatova de Dalt i al sud de la Bauma. Es tracta d'una gran roca orientada al sud-oest que aflora a la superfície formant un camí natural d'uns 250 metres de llarg, des de l'altura de Rocatova de Dalt fins a la balma de les Heures, a l'extrem inferior. La roca, llisa i allargada, és delimitada a banda i banda per un bosc de pins i és travessada per diversos camins, un a l'extrem superior que comunica la Balma amb Rocatova de Dalt i la carretera BP-4653, i un altre, menys freqüentat, que recorre tota la roca bifurcant-se a l'extrem inferior, amb un ramal que ressegueix la balma de les Heures per sobre i un altre que entra al frondós bosc de pins conduint a la font de la Perera. Per tota la roca hi transcorre un torrent que només porta aigua en períodes de pluja i a mitja pendent, desviant-se uns metres dins del bosc, es troba la font de la Bauma. Tant la roca Llisa com tot l'espai que envolta la masia de la Bauma formen una unitat, ja que es tracta d'una gran esplanada rocosa orientada al sud-oest, en alguns punts de la qual sorgeix la roca a la superfície i en altres queda amagada sota una estreta capa de terra. | 08160-115 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0677400,2.1188900 | 427106 | 4657673 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||||||
| 57053 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-4 | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han conservat amb l'estructura i els elements originals de la seva construcció. | La plaça Major de Perafita està situada en un punt força central del nucli urbà, al capdamunt del carrer Major i a l'est de l'església parroquial. Es tracta d'una plaça de forma irregular, travessada per la carretera BP-4653 o passeig de Sant Agustí i en la que desemboquen la plaça de l'Església i el carrer Major. La majoria de cases que la delimiten estan bastides amb murs de maçoneria de pedra, consten de planta baixa, primer pis i golfes i estan coronades amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. En el número 1 de la plaça es troba una casa, actualment transformada en magatzem, que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra i una gran obertura emmarcades amb pedra treballada. En la façana de l'edifici que mira a la carretera es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda monolítica d'arc rebaixat. En el número 3 hi ha una casa que conserva un gran portal adovellat d'arc de mig punt a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra profusament motllurada convertida en balcó i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al seu costat es troba una casa reformada que no conserva obertures originals i a la seva dreta, en el número 6, una casa que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i la data de 1889 inscrita a la llinda i l'altra emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció 'IOSEPH SERRA DEL / CHIRURG ME FECIT 1721' junt amb una creu intercalada. A la seva dreta hi ha una casa reformada a partir de la qual s'inicia el carrer Major. Tancant la plaça pel sud hi ha una casa reformada que conserva, en la façana que mira a la carretera, un portal emmarcat amb pedra bisellada que conté la inscripció 'IAUMA ROCA 16 IHS 95'. Tancant la plaça pel costat oest hi ha un edifici de grans dimensions, l'hostal del forn. Compta amb nombroses obertures emmarcades amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, una de les quals és un portal amb llinda monolítica d'arc rebaixat on hi ha la inscripció '16 IHS 81 IOAN THOMAS'. A nivell de primer pis les obertures es troben emmarcades amb maó. | 08160-116 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0422500,2.1068000 | 426076 | 4654853 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57053-foto-08160-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57053-foto-08160-116-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 57054 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-6 | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han conservat amb l'estructura i els elements originals de la seva construcció. | La plaça de l'Església està situada en un punt força central del nucli urbà de Perafita, a l'oest de la plaça Major. Es tracta d'una plaça petita i de forma irregular ja que ressegueix l'església parroquial de Sant Pere, en les seves façanes oest i nord, quedant un petit carreró a la banda sud i la plaça Major, separada pel pas de la carretera BP-4653, a l'est. Té dues parts diferenciades, una de més recollida davant la façana principal de l'església i un espai allargat al voltant de la façana nord de l'església. L'espai que s'obre davant la portalada principal de l'església és separat en dos nivells per un alt mur de pedra i unit a través d'unes amples escales de pedra. La part més elevada és la que hi ha davant l'església on hi ha diversos arbres que també ressegueixen el carreró que recorre la façana sud de l'església. La major part de les cases que envolten la plaça estan bastides amb murs de maçoneria de pedra, presenten els nivells de planta baixa, primer pis i golfes i tenen teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Al sud de l'església parroquial i ocupant els números 1 i 2 de la plaça, hi ha la rectoria de l'església. En el número 3 hi ha l'antiga fàbrica de cal Ballús. A la seva dreta, en el número 4, es troba una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada per planta. Una d'aquestes, al primer pis, conté la data de 1726 junt amb una creu i el monograma IHS a la llinda. Al seu costat, en el número 5 es troba una casa que també conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca un portal amb la inscripció '1721 GABRIEL SOLER', amb una creu i el monograma IHS intercalats, a la llinda. Travessant un petit carreró es troben can Carbó i ca les Monges, orientades a la façana principal de l'església. Travessant un altre carreró i a la cantonada amb l'inici del carrer del Tint es troba, en el número 8, una casa reformada que no conserva obertures originals. Travessant el carrer del Tint es troba, en el número 9, una casa que conserva dos portals emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa (un dels quals decorat amb una creu a la llinda), una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1754 junt amb una creu a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al primer pis i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra bisellada. A la seva dreta, en el número 10 hi ha cal Puig, una casa de grans dimensions amb tres obertures per planta. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc deprimit convex i una finestra a cada costat, tots emmarcats amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres balcons de grans dimensions; el central, lleugerament més gran, emmarcat amb pedra motllurada i els laterals amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat, ja pràcticament al costat de la plaça Major es troba, en el número 11, ca l'Estamenya relacionada tradicionalment amb el transport públic ja que era el punt de sortida dels autobusos que feien la ruta Perafita-Vic (l'Estamenya) i la ruta Perafita-Sant Quirze (el Quirze). És una casa que conserva al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada, convertida en balcó, i una llinda d'una finestra reformada on hi ha la inscripció parcialment erosionada 'Salvedor Borrell 172-' junt amb una creu intercalada. | 08160-117 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0421100,2.1062000 | 426026 | 4654838 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57054-foto-08160-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57054-foto-08160-117-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 57055 | Monòlit de Jaume Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-jaume-puig | XX | El monòlit dedicat a Jaume Puig es troba ubicat en una petita zona jardinada a tocar de la carretera BP-4653 o passeig de Sant Agustí, a l'oest de la plaça Sant Antoni i al sud de la rectoria i l'església parroquial. Es tracta d'un monòlit de forma rectangular clavat al terra i envoltat per arbustos. Conté una inscripció que pràcticament ocupa tota la seva cara principal, orientada a la carretera. Aquesta inscripció, picada a la roca i pintada de color terrós, està formada per l'escut de Perafita a la part superior i la llegenda 'AL / NOSTRE COMPATRICI / JAUME PUIG / + XI - IX - MDCCXIV / GUERRA DE SUCCESSIÓ' ocupant la part central. | 08160-118 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | El monòlit dedicat a Jaume Puig va ser erigit l'any 1983. | 42.0417200,2.1065700 | 426056 | 4654794 | 1983 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57055-foto-08160-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||
| 57056 | Font de l'hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhostal-nou | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | Els últims anàlisis realitzats a la font indiquen que les seves aigües superen els límits de toxicitat i per tant no és potable. | La font de l'hostal Nou està situada uns cinquanta metres al nord-est de la masia que li dóna nom, al peu de la pista que condueix a la fàbrica d'Embotits. S'accedeix a la font a través de la pista que condueix a la fàbrica d'Embotits passant per davant del Castell i l'hostal Nou. Un cop es passa per davant l'hostal, es gira a mà dreta vorejant la masia i un cobert. En el següent revolt, prop d'un roure que dóna ombra al camí, es troba la font. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra que conté el brollador i alhora actua com a marge del camp que hi ha a sobre. Es tracta d'un mur llarg que ressegueix tot el camp, però que sobresurt cap enfora al seu extrem inferior dret, just on es troba la font. De la part inferior del mur en sobresurt un brollador plàstic, tot i que bona part de l'aigua es filtra pel costat. Sota el brollador hi ha un petit bassal, delimitat amb blocs de pedra a partir del qual l'aigua descendeix per un desaigua passant per sota la pista forestal i creant el rec que més endavant passa a anomenar-se rec del gorg Negre. | 08160-119 | Sector central del terme municipal | La font també era coneguda com la font de la Cordera. | 42.0495400,2.1138000 | 426664 | 4655656 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57056-foto-08160-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57056-foto-08160-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004 i 2006 , la font de l'hostal Nou presentava un índex de nitrats de 93'30 i 90'30 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 57057 | Balma de coll Triador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-coll-triador | La balma de coll Triador està situada en la fondalada que separa les masies de la Serra i Coll Triador, a un extrem del terme municipal de Perafita a pocs metres del de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un balma de mitjanes dimensions, d'uns 15 metres de banda a banda amb una profunditat màxima de 8 metres. La balma no té un terra pla sinó que forma entrants, sortints i raconades a causa dels blocs de pedra que s'han anat desprenent. Es tracta d'un espai molt humit i ombrívol, tant per l'orientació de la balma (pràcticament al nord) com pel fet que hi passa un rec a tocar al voltant del qual hi ha crescut una densa massa de vegetació. A l'altre costat del rec hi ha l'antiga horta de la Serra, un espai conreable, assolellat i a la vegada proper al rec, dividit en nombroses feixes limitades per murs de maçoneria de pedra. | 08160-120 | Sector est del terme municipal | Segons fonts orals, en aquesta font hi havien dormit i viscut temporalment pobres i captaires, que aprofitaven els racons que forma la balma per arrecerar-se de les inclemències del temps. | 42.0562300,2.1334500 | 428297 | 4656383 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57057-foto-08160-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57057-foto-08160-120-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||||
| 57058 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-4 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en alguns punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Gavarresa és una afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens a uns 875 metres d'altitud i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost, on rep les aigües de la riera Lluçanès, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 470 metres d'altitud entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Perafita, la riera Gavarresa separa els termes municipals de Perafita i Lluçà en la meitat nord i els de Perafita i Sant Martí d'Albars en la meitat sud, abandonant el terme de Perafita aproximadament a l'altura del Molinot. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passants i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de Terradelles, el molí de la Roca i el Molinot (aquest en la riba oest de la riera i per tant en terme municipal de Sant Martí d'Albars), tot i que de la majoria de rescloses d'aquests molins només en queden els forats circulars on s'hi estampia l'estructura de fusta. La riera és travessada per diversos passants, com el de la Franquesa, que estan formats de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas a peu per sobre l'aigua de la riera. A més dels passants que permetien creuar a peu la riera, també es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa per Perafita, com els petit ponts construïts modernament situats al costat del Molinot i al costat del molí de la Roca i que correspon a les pistes forestals que uneix els nuclis de la Blava i Santa Eulàlia de Puig-Oriol amb Perafita. | 08160-121 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 42.0552800,2.0866100 | 424420 | 4656317 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57058-foto-08160-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57058-foto-08160-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 57059 | Cal Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballus | CORTADA, F. Xavier (1982). 'La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Olost de Lluçanès i Perafita)'. L'Estel, maig de 1982. | XVIII-XX | Conserva la teulada vells de bigues i llates de fusta. El desús de l'edifici provoca un deteriorament progressiu. | La fàbrica de cal Ballús es troba situada a la plaça de l'església, al costat de la rectoria. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats. La façana principal està orientada al nord. Presenta un portal d'arc rebaixat central emmarcat amb brancals i coronament de maó, flanquejat per dos grans finestrals emmarcats amb maó. Sobre el portal, a un nivell superior, s'obre una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda hi ha la data inscrita de 1782. | 08160-122 | Plaça de l'església, 3. Nucli urbà de Perafita. Perafita | A Perafita a principis de segle XX hi havia dues fàbriques tèxtils importants, una d'elles fou la fàbrica Ballús fundada pel senyor J. Ballús l'any 1948 i que l'any 1976 funcionava sota el nom de Teixits Maria Dolors Ballús. En aquest any treballaven a la fàbrica 3 treballadors (homes) que produïen teixits de cotó amb 6 telers Cerdans. | 42.0418800,2.1062700 | 426032 | 4654812 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57059-foto-08160-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57059-foto-08160-122-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals encara es conserven els telers de la fàbrica al seu interior. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||
| 57060 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-5 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVI | La rectoria es troba situada a la banda sud de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita. Es tracta d'un edifici format per diversos cossos adossats de teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a nord, presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment a la dreta de la façana. A nivell de planta baixa presenta dues petites espitlleres, una petita finestra quadrada i un mortal modern. El portal principal es troba a nivell de primer pis al qual s'accedeix a partir d'una escala de graons i barana de pedra. El portal està emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada; la llinda es troba decorada a mode d'arc fistonat convex. A la banda esquerra del portal hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una finestra de nova obertura, i a la banda dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una petit finestra emmarcada amb maó. A les golfes s'obren tres finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra, una de les quals es troba tapiada, i una finestra emmarcada amb fusta. La façana est presenta, a la planta baixa, un antic portal d'accés central, actualment reconvertit en finestra, emmarcat amb brancals de pedra bisellada i coronament d'arc deprimit còncau, flanquejat per dues finestres modernes. Al primer pis hi ha una finestra balconera central emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, flanquejada per dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana sud forma diverses terrasses i balcons i presenta forces obertures modernes o bé reformades. A nivell de planta baixa s'obre un portal i una finestra emmarcades amb maó. A nivell de primer pis destaca un pilar, de cantells bisellats, format per dos cossos monolítics de pedra. Presenta una base de pedra i capitell rectangular. | 08160-123 | Plaça de l'església, 1. Nucli urbà de Perafita | La rectoria es troba documentada en el fogatge de 1553, parròquia de Perafita, on apareix la casa de 'lo capellà'. Les dates (1579 i 1592) inscrites a dues llindes a l'interior de la rectoria confirmen l'existència d'aquest edifici al segle XVI. | 42.0419400,2.1065000 | 426051 | 4654819 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57060-foto-08160-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57060-foto-08160-123-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la rectoria, just a l'entrada, hi ha dos portals que presenten la llinda amb inscripció i data. A la llinda d'un portal hi ha la inscripció S.P S.R 1592 amb una creu intercalada; la llinda de l'altra portal hi ha la inscripció + S. SERINYDANELL. R. 1579. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||
| 57061 | Jaciment de Les Heures-cal Soci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-heures-cal-soci | Només es conserva la base dels murs. | El jaciment de Les Heures-cal Soci es troba situat en un punt elevat a mig camí entre les masies de cal Soci i les Heures, en una zona actualment emboscada que gaudeix d'excel·lents vistes. Es tracta d'una edificació en runes de la que es conserven els murs de càrrega fins a una alçada màxima de 20 centímetres. Es conserven la base dels murs de càrrega i també dels mitgers, formant una planta rectangular d'aproximadament 16 metres de llarg per 8 d'ample amb múltiples particions interiors. A l'exterior d'aquesta planta, concretament al sud i a l'est, s'observen altres murs que probablement formaven estructures adossades al voltant de l'edifici principal. Al sud de l'edifici hi ha diverses feixes de conreu, actualment cobertes de bosc, que originalment estaven delimitades amb murs de maçoneria de pedra formant múltiples terrasses en tota la vessant sud de la carena en la que s'assenta l'edificació. Tot el perímetre i l'interior de l'edifici està cobert per nombrosos roures de petites i mitjanes dimensions. | 08160-124 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0569900,2.1164400 | 426891 | 4656481 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57061-foto-08160-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57061-foto-08160-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||
| 57062 | La goja i la ramada encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-goja-i-la-ramada-encantada | 'En una casa de grans propietats del terme de Lluçà, fa molts i molts anys hi havia una noia molt maca, rossa i amb una pell molt fina i blanca com la neu. Tenia el costum de banyar-se a la riera quan feia bon temps, un lloc molt tranquil i d'aigua transparent, un punt on el pastor de la casa portava a beure les ovelles i que també era d'abeurada dels ramats de muntanya. El pastor era un noi jove, alt i ben plantat. A la filla de l'amo li feia gràcia aquell pastor. Però el pare ja havia triat un fadrí de casa bona per a la noia, encara que d'eixerit no n'era pas gaire, però era de casa bona, que era el que comptava. Al pastor també li feia gràcia aquella noia, però ell sabia molt bé que mai es podria casar amb la pubilla de la casa on guardava el ramat. Tots els dijous d'estiu a la tarda, la noia anava a banyar-se en aquell lloc. Un dia es va escaure que quan el pastor va arribar a la vora de la riera va trobar la noia que es banyava tota nua dintre de l'aigua. El pastor va abeurar el ramat i va continuar el camí com sempre feia, deixant que la noia rossa seguís amb el seu bany, ja que per al pastor la noia era cosa prohibida. Al vespre, després de tancar el ramat, el noi va entrar a la casa i es va trobar amb la noia, i li va dir: - Mira que ets una noia molt formosa, però encara ho ets molt més quan et banyes a la riera. La noia, que feia temps que es moria de ganes del pastor, li va contestar: - Si en tens ganes, pots banyar-te allà on jo em banyo, pots venir que m'hi trobaràs cada dijous a la tarda fins la posta de sol. El dijous següent el pastor, quan encara el sol era un xic alt, va encaminar les ovelles cap el lloc on la filla de l'amo tenia el costum de banyar-se. Allà va trobar la noia dintre de l'aigua. Va deixar que les ovelles pasturessin tranquilament l'herba fresca i tendra que hi havia vora de l'aigua, es va llevar la roba i va saltar dintre l'aigua a fer companyia a la noia. A partir d'aquell dia, cada dijous es trobaven, però això va durar fins el dia que el pretendent de la noia va descobrir que la que un dia havia de ser la seva dona es banyava nua a la riera acompanyada del pastor. El qui per mandat dels pares havia de ser el marit de la noia, després de veure la parella completament nus a dintre de l'aigua, va anar a casa de la noia i va explicar el que havia vist a la riera. La filla, com cada dijous, arribava a casa seva plena de joia, a causa de les bones estones que passava amb el noi del qual estava enamorada. Però aquell dia les coses van anar molt malament, el pare va dir a la seva filla: - Entra a dintre de casa i no en surtis fins que jo no et doni permís. Quan va arribar el pastor i va tenir les ovelles encorralades, l'amo va dir: - Demà agafes el ramat i el portes a pasturar a la finca que tinc a Perafita i no et moguis de la finca fins que jo et doni l'ordre. Si no ho compleixes, hauràs de buscar feina a llunyanes terres. El pastor va quedar molt sorprès, perquè no sabia a què es devia l'actitud de l'amo. El noi no va tenir altre remei que creure i anar a guardar el ramat a Perafita. La noia va continuar tancada a casa seva, només en podia sortir amb el permís del pare i acompanyada d'una persona de confiança, li era totalment prohibit d'anar a la gola on abans es banyava. Al pastor tampoc li era permès sortir del terme de Perafita sense el consentiment de l'amo. En cas que, per alguna raó, ho hagués de fer, llavors hauria d'anar acompanyat també d'una persona de confiança del pare de la noia. Això ho feia perquè els dos joves no es poguessin veure i amb el temps la noia acceptés l'home que ell li havia designat. Així van passar l'hivern. Quan va arribar el bon temps la noia va ser presa d'una gran tristesa i desgana. Tenia una gran necessitat d'anar a banyar-se on havia anat sempre, però la prohibició era total. La noia no podia aguantar més aquell suplici i un dia va dir al seu pare: - Si no puc anar fins a vora de la riera em moriré. | 08160-125 | Sector nord-est del terme municipal | Aquesta llegenda explicaria l'origen de la ramada encantada, una curiosa formació rocosa situada a l'extrem nord del terme municipal de Perafita, prop dels termes municipals de Sant Agustí de Lluçanès i Lluçà. | 42.0738100,2.1113500 | 426489 | 4658353 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)En sentir això, al pare li va agafar un rampell i, pres de gran fúria, va dir:- Maleïda siguis, vés a la gola i queda't per sempre dintre de l'aigua, ja mai més no tornis.La noia va sortir de casa igual com si fos transportada per una força misteriosa i amb gran revolada va anar directa a la gola.De tot això era testimoni el mosso de la casa, que alhora era molt amic del pastor i també sabia de les trobades de la parella. El mosso va anar a Perafita a portar la nova al pastor, li va explicar el que havia passat amb la noia que ell estimava. El pastor tenia les ovelles arran del terme de Perafita i Lluçà. Just en el moment en què el mosso va acabar d'explicar-li el que havia passat, el pastor va deixar les ovelles i va arrancar a córrer, no parant fins que va ser a vora de la gola on havia passat tan bones estones amb la noia.Quan va arribar vora de l'aigua no va veure res enlloc, l'aigua estava quieta i tranquil·la. Es va asseure vora la gola, sobre la roca que hi ha al costat mateix de la riera, on els dos havien passat bones estones. Es va quedar pensant en la felicitat de què havien gaudit les tardes d'estiu que havien passat els dos asseguts damunt d'aquella pedra. No feia ni deu minuts que estava immers en aquells dolços records que va sortir de dintre de l'aigua aquella noia, més bella que mai, tot dient-li:- Vine, entra dintre l'aigua a fer-me companyia.El pastor, sense sabre ben bé el que li passava, va dir:- De bon goig ho faria, però tinc les ovelles arran del terme de Perafita i Lluçà i si entren en terme de Lluçà i el teu pare ho sap, em quedaré sense feina. Ja saps quines són les seves ordres. Amb el mal que em posarà mai més ningú em voldrà llogar, seré un perdut.La noia li respongué: - Si et quedes aquí dintre l'aigua fent-me companyia no caldrà que mai més et preocupis del ramat. Per les ovelles del meu pare, no hi pateixis, mentre nosaltres dos estiguem dintre de l'aigua el ramat no es mourà del lloc on està ara, no li farà falta ni menjar ni beure, perquè les ovelles restaran convertides en pedres mentre duri la maledicció que em va fer el meu pare.'La llegenda és molt coneguda tot i que a vegades es confon amb la llegenda també anomenada 'la ramada encantada' que es situa al Pla Moixó d'Oristà. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||||
| 57063 | Una bruixa a Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/una-bruixa-a-perafita | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | En una casa de Perafita va néixer una nena. Una dona va anar a veure-la als pocs dies d'haver nascut i exclamà: - Oi! Que preciosa que és aquesta nena! - Ja pots contar! - digué la mare -. Com tota la canalla quan són petits tots són molt macos. És l'expressió que solen fer les mares quan els diuen aquestes coses. La forastera li va preguntar com es deia la petita i la mare de la criatura li ho va dir. Seguidament, la forastera va acaronar la recent nascuda tot advertint: - Ja cal que vigilis molt de prop i tinguis molta cura d'aquest infant. I en un posat molt seriós va sentenciar: - És una criatura massa maca perquè visqui. La mare de la criatura va replicar. - Doncs bé l'he criada perquè visqui. Després d'entaular una mica més de conversa la dona, tot acaronant i fent una delicada moxaina a la menuda, es va acomiadar de la mare i, quan passava per la porta, de nou va recomanar a la mare que sobretot no deixés en cap instant sola la filleta recent nascuda, ja que era una nena massa maca per poder viure. La mare no va fer massa cabal de les paraules d'aquella dona, i va continuar tenint cura de la seva filla igual com feia amb els altres fills més grans que tenia. Algú li va dir: - Mira, vés amb compte amb la teva filla. Aquella és una bruixa i igual t'ha bruixat la filleta, si és que li ha posat les mans al damunt, és clar. La mare contestà: - Mira, no em vinguis amb aquestes galimaties de bruixes, que la meva filla ha nascut per viure, tant se val si l'ha tocada aquella dona com qualsevol altra persona. Al poc temps la nena va morir. Era un dia al matí quan la mare va atansar-se al bressol per donar l'esmorzar a la seva filla. Va comprovar que la nena ja no respirava. La predicció de la dona s'havia acomplert: aquella nena tan maca era morta. Al cap d'un temps, un dia una germana seva, que era més gran, rebé l'encàrrec de la mare d'anar a comprar. Quan era a la botiga se li atansà una dona que li va dir: - Ja saps que tenies una germana que va morir escanyada? La nena va quedar molt sorpresa. Llavors la xafardera li comentà: - Així no saps que la teva germana va morir bruixada? La bruixa la va escanyar. La nena quan va arribar a casa seva el primer que va preguntar a la mare fou si era veritat que la seva germana havia mort perquè la va escanyar la bruixa. - Mira filla, la teva germana segurament va morir escanyada. Però no per la bruixa. Es va quedar lligada amb el llençol a l'entorn del coll i això la va ofegar. Això és tot. La veu popular afirmava que això va ser fet per la bruixa, ja que li agradava molt fer trapelleries; com més en feia més contenta estava. Cada mal que donava li produïa una gran satisfacció, i si podia presentar una mort en els seus encontres amb el dimoni, aquest li concedia més protecció i li donava una mica més de poder per provocar més desastres i maltempsades en els llocs on passava. | 08160-126 | Sector central del terme municipal | 42.0422500,2.1068200 | 426078 | 4654853 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El títol complert de la llegenda extret del llibre Bruixes a la Catalunya interior és 'Una bruixa a Perafita i la mort de la nena'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||||
| 57064 | L'hereu de can Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhereu-de-can-carbo | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | L'hereu de can Carbó, a Perafita, festejava amb una noia de casa bona, però els seus pares no veien bé que es volgués casar amb el noi. Tots dos van ordir un pla per casar-se, encara que fos contra la voluntat dels pares. Un dia a l'hora de sopar, just quan començaven a menjar, van trucar a la porta, el cap de casa va sortir a veure qui demanava; davant la porta hi havia un home ben abillat, amb un cavall molt ben guarnit. L'amo de la casa va preguntar: - Què se us ofereix, bon home? El cavaller va respondre: - Jo venia per veure si em doneu aquell encàrrec. El pare de la noia es va quedar molt parat i tornà a entrar cap a dintre la casa i digué: - No sé, hi ha un home que demana com tenim aquell encàrrec i no sé del que es tracta. - Pare, em deixeu sortir a veure aquest home? - digué la noia. - Mira tu mateixa, a veure si saps de què es tracta - digué el pare. La noia sortí al llindar de la porta i quan va veure l'home que esperava la resposta li va dir: - Quan les llargues seran curtes, les plenes seran buides i el mort mati el viu, veniu que serà el que ell diu. La noia va antrar a dintre casa seva i digué: - Es veu que anava a una altra casa, l'encàrrec no era per nosaltres. L'endemà al dematí el pare es va llevar, va fer el que feia cada dia, és a dir, encendre el foc, obrir la porta i despertar a tothom. Just al moment en què obria la porta va sentir un trepig de cavall. Aquest es va parar davant mateix de la casa. La persona que muntava el cavall tot dirigint-se-li, li digué: - Teniu, m'han donat aquesta carta per a vés - i sense més comentari va marxar a tot galop. Ell la llegí i entrà dintre de l'habitació on encara dormia la seva esposa, i li digué: - Acaben de portar aquesta carta, vés a l'habitació de la noia a veure si hi és. Als homes els era prohibit d'entrar a l'habitació d'una noia, per tant la comprovació l'havia de fer la mare. - Doncs què ha passat? - preguntà la mare. - Mira noia, no hi ha Carbó que no emmascari - digué el marit. La mare havia anat a l'habitació de la filla i aquesta no hi era. L'havia segrestada el fadrí de can Carbó. Quan una noia era segrestada, restava tacada i emmascarada, per tant, l'única forma de netejar la seva reputació era casar-se amb el seu segrestador. La contrasenya que va donar la noia tenia el següent significat: Primer: 'quan les llargues seran curtes': quan hagués passat la mitjanit. Segon: 'quan les plenes seran buides': després de sopar, quan les cassoles són buides. Tercer: 'quan el mort mati el viu': en aquest cas es referia al foc. A les cases, abans, quan anaven a dormir, el cap de casa era el que tancava la porta, apagava el llum i el foc. Al foc apilaven les brases i les tapaven de cendra, per tal que a la matinada següent encara hi hagués caliu per encendre de nou el foc. D'aquí l'expressió que 'el mort mati el viu'. Quan es donessin aquestes tres coses era l'hora assenyalada perquè el fadrí de can Carbó passés a buscar la noia, ja que tothom seria al llit i el terreny quedava lliure per portar a terme el pla preparat per la parella. Al dia següent els van portar la notícia que la filla havia passat la nit amb el noi de can Carbó, d'aquí l'expressió 'no hi ha carbó que no emmascari'. Així és com se les van empescar per casar-se en contra de la voluntat dels pares de la noia. | 08160-127 | C. de l'església, 4. Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0419600,2.1059300 | 426004 | 4654822 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El títol complert de la llegenda extret del llibre Por, màgica i tresors a la Catalunya interior és 'L'hereu de can Carbó es va casar contra la voluntat dels pares de la noia'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | |||||||||||||
| 57065 | Camí empedrat de Puigmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-puigmajor | Només es conserva un petit tram dels murs de contenció del camí. | El camí empedrat de Puigmajor està situat a tocar de la carretera BP-4653, a mig camí entre les masies de Puigmajor i Sant Ponç i uns metres a l'est d'unes granges. Es tracta d'un tram de camí empedrat del que es conserven parcialment els murs de contenció laterals, bastits amb grans blocs de pedra i actualment molt erosionats. En aquest tram, el camí segueix una veta de roca que aflora a la superfície formant una rampa amb pendent suau que prové de la zona de Puigmajor i enllaça amb la de Sant Ponç. El tram conservat ocupa un ample que supera lleugerament els 2 metres i una llargada conservada d'uns 20 metres, tot i que tant al nord com al sud, es pot observar la continuació del camí amb alguns blocs de pedra despresos a banda i banda. Pel sud, la continuació del camí queda tallada pel pas de la carretera BP-4653. | 08160-128 | Sector est del terme municipal | El camí empedrat de Puigmajor correspon a un dels diversos camins rals i ramaders que confluïen a la zona, ja que es tracta d'una zona de creuament de camins on confluïen els camins que arribaven per la carena de Sant Bartomeu del Grau , els que ho feien des de la banda de Perafita i els que arribaven pel nord, de la zona de Sant Agustí del Lluçanès. | 42.0508100,2.1232100 | 427444 | 4655789 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57065-foto-08160-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57065-foto-08160-128-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 57066 | Alzina de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riera | L'alzina de la Riera està situada uns metres a l'est de la Riera, just al costat d'una bassa que hi ha darrera la pallissa de la masia. Es tracta d'una alzina (Quercus Ilex) de grans dimensions ubicada sobre un petit marge rocós. Conserva la capçada completa, de forma arrodonida, té un perímetre de tronc de 379 centímetres a 1 metre d'açada i una alçada total d'uns 15 metres. Les arrels de l'alzina s'estenen entre els blocs de pedra que formen un petit marge on s'assenta l'arbre, quedant algun d'aquests blocs pràcticament integrat a la part inferior del tronc. | 08160-129 | Sector sud del terme municipal | 42.0331400,2.1062900 | 426023 | 4653842 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57066-foto-08160-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57066-foto-08160-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||||
| 57067 | Arxiu de Josep M. Vilarmau i Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-josep-m-vilarmau-i-cabanes | VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Perafita, hi ha recollit les següents informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès: - Cançons cavalleresques i llegendàries: Els estudiants de Tortosa. Perafita. St Jaume de Galícia. Perafita. Notació musical i text. La filla retrobada. Perafita. Notació musical i text. - Cançons amoroses Les nines de Camprodón [sic]. Perafita. Text. Els fadrins de Sant Boi. Perafita. Notació musical i text. D'Alpens sou filla... Perafita. Notació musical i text. Fadrins que arribeu al món... Perafita. Notació musical i text. L'hereu Rocafiguera. Perafita. Text. L'hereu Riera. Perafita. Notació musical i text. L'hortolana i l'hortolà. Perafita. Notació musical i text. El caçador i la pastoreta. Perafita. La font viva. Perafita. Notació musical i text. Casada amb un gabaix [sic]. Perafita. Notació musical i text. No aniré sola a l'aiga... Perafita. Notació musical i text. Una tarde [sic] molt serena... Perafita. Notació musical i text. La donzella de la Plana de Vich. Perafita. Notació musical i text. - Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums La vella i l'estudiant. Perafita. Text. Te'n recordes tu Dolores... Perafita. Notació musical i text. La flor de Pesol. Perafita. Text. Muntanyes que produiu [sic]... Perafita. Notació musical i text. Vintitrés de mars comensa [sic]... Perafita. Text. Ai, ballades malvades. Perafita. Notació musical i text. - Cançons populars. Cants religiosos: nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses La passió sagrada. Perafita. Divino. Perafita. Notació musical i text. [De Jesús la primera agonia...]. Perafita. - Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants Quan jo tenia quatre anys... Perafita. Notació musical i text. | 08160-130 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0415800,2.1071000 | 426100 | 4654778 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Està microfilmat.La imatge s'ha extret del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
| 57068 | Antiga fàbrica de fideus (cal Prats) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-fideus-cal-prats | XX | La casa es conserva però de la maquinària de la fàbrica no en queda res. | L'antiga fàbrica de fideus es troba situada al carrer Major, fent cantonada, al sud de la plaça Sant Antoni, a la casa anomenada cal Prats. Es tractava d'una fàbrica familiar on elaboraven fideus per a comandes de particulars. A la planta baixa de la casa hi havia l'obrador dividit en dues parts. A la part del darrere de la casa s'elaborava la pasta (la farina la portava cada particular) i també s'amassava a partir d'un mecanisme que es feia funcionar a través de la força d'una mula que girava donant voltes en cercles. Un cop la pasta estava preparada es feien els fideus, ja a la part del davant de la casa que també feia de botiga, omplint una màquina que tenia uns motlles amb diferents formes: es podien fer fideus fins, fideus gruixuts, macarrons i tallarines, depenent del motlle i les preferències dels particulars. A mesura que anava sortint la pasta, es tallava i s'estenia sobre una taula horitzontalment. A continuació s'havia de transportar a les golfes de la casa on a través d'un sistema d'estenedors de corda a diferents nivells es deixava assecar durant alguns dies. Els fideus s'enrotllaven fent un niu i els macarrons només es tombaven fent una forma curvilínia. Els particulars, que provenien de diferents municipis del Lluçanès com la Torre d'Oristà, Olost, Sant Boi de Lluçanès, Santa Eulàlia de Puigoriol, Sant Martí d'Albars, l'Alou o Sant Martí de Sobremunt, venien a recollir la pasta que havien encarregat amb unes saques i les carregaven a les mules i ases que els servien de transport. | 08160-131 | C. Major, 10. Nucli urbà de Perafita. Perafita | Abans que la família Costa - Gonfaus es traslladés a l'actual cal Prats venien d'una casa situada pràcticament al davant, al número 27, també al carrer Major; aquesta, anomenada també cal Prats i actualment cal Carnisser, fou la primera casa on la família va elaborar fideus a partir, aproximadament, de l'any 1924, quan Mercè Costa i Josep Gonfaus es van casar. | 42.0412900,2.1067200 | 426068 | 4654747 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||
| 57070 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-2 | XX | El fons fotogràfic municipal es troba situat a la biblioteca, ubicada a l'ajuntament vell. Es tracta d'un fons d'unes 800 fotografies, aproximadament, cedides per diversos veïns del municipi, amb una cronologia que va des de l'any 1900 fins a l'actualitat. Les fotografies, totes en format paper, es troben ordenades i classificades en àlbums fotogràfics on a cadascuna hi consta l'any i el tema de l'esdeveniment. Consta de 4 àlbums de fotografies classificades: el primer àlbum va des de l'any 1900 al 1955 i les fotografies són en blanc i negre; el segon àlbum va del 1950 al 1975 i la majoria de fotografies també són en blanc i negre; i el tercer àlbum va de l'any 1970 al 1999 amb fotografies de color. Hi ha un últim àlbum que recull les fotografies més recents, des de l'any 2000 a l'actualitat. La temàtica de les fotografies és molt variada. Així podem trobar alguna postal de principi del segle XX, i fotografies d'edificis, jovent, festes (reis, caramelles, la Candalera, festa Major, processons, equips de futbol, retrats familiars, treball a les masies i al camp (segar, pallers, matança del porc), vistes del poble, curses de cavalls, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. | 08160-133 | C. Major, 4.Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0419800,2.1068800 | 426082 | 4654823 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57070-foto-08160-133-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La majoria de les fotografies han estat cedides per Lluís Picas i Ramon Casals.Les dues imatges s'han extet del fons fotogràfic municipal. | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||
| 57071 | Alzina de la fàbrica d'embotits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-fabrica-dembotits | L'alzina de la fàbrica d'embotits es troba situada pocs metres a l'est de la fàbrica d'embotits, just a la part exterior del recinte tancat que envolta la fàbrica i al costat de l'entrada principal. Es tracta d'una alzina (Quercus Ilex) de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 292 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada que sobrepassa els 10 metres i un diàmetre de capçada que assoleix els 15 metres. L'alzina conserva la brancada completa, de forma arrodonida. | 08160-134 | Sector central del terme municipal | 42.0506300,2.1124400 | 426552 | 4655779 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57071-foto-08160-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57071-foto-08160-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 | ||||||||||||||
| 57072 | Roure de Santa Margarida de Vilaltella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-santa-margarida-de-vilaltella | El roure de Santa Margarida de Vilaltella està situat uns metres al nord de l'església que li dóna nom, enmig d'una esplanada ocupada per roures de mitjanes dimensions. Es tracta d'un roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 150 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada que pràcticament assoleix els 15 metres i una capçada força arrodonida que pràcticament arriba als 15 metres de diàmetre i que es troba vertebrada a partir de tres grans cimals. | 08160-135 | Sector sud del terme municipal | 42.0350500,2.1242700 | 427514 | 4654039 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57072-foto-08160-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57072-foto-08160-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En l'aplec de Santa Margarida, cada tercer diumenge de juliol, es celebra la missa a l'ombra del roure. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml