Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56988 | Finestra del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-del-carrer-major | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVI | La finestra es troba situada a la façana de la casa núm. 1 (cal Carnisser) del carrer Major de Perafita. Es tracta d'una finestra de pedra treballada amb coronament motllurat a mode de guardapols i decorat, als seus extrems, amb quatre grans rostres esculturats, dos a cada un dels costats. Al costat esquerra hi ha un gran rostre masculí, amb barba, i un altre rostre més petit a la zona de l'interior del brancal, i al costat dret hi ha un gran rostre femení i un altre rostre més petit, també a l'interior del brancal. La finestra va ser tapiada i transformada en una capella de quart d'esfera dedicada al Sagrat Cor tot i que avui en dia no conserva cap imatge al seu interior. | 08160-51 | c. Major,1. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421500,2.1070100 | 426093 | 4654842 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||||
| 56989 | Llinda del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-castell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1982. | XVII | La llinda es troba ubicada en una finestra situada a l'esquerra de la porta principal del Castell, dins el recinte tancat. Es tracta d'una llinda de pedra treballada d'un metre de llargada i 40 centímetres d'amplada. Els seus motius són totalment geomètrics fent la combinació de rodones amb rectangles. Aquest tipus de treball era típic de picapedrers que feien llindes de pedra per a esglésies i sarcòfags. S'hi observen dos forats quadrats en els que s'hi assentaven les bigues. | 08160-52 | Castell de Perafita. Sector central del terme municipal. | La llinda devia ser part de l'antiga casa Puig, d'on procedia el patriota Jaume Puig de Perafita. La masia sembla que fou reemplaçada per l'actual Castell o Castellnou, edifici neogòtic, de final del segle XIX i principi del segle XX, que segueix els models francesos. | 42.0479600,2.1100900 | 426355 | 4655484 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56989-foto-08160-52-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 56990 | Timpà de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/timpa-de-sant-pere | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1996). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XII | Presenta profunda erosió. | El timpà es troba situat a l'església de Sant Pere de Perafita. És de pedra marga amb forma semicircular de 100 centímetres d'amplada, 50 centímetres d'alçada i 20 centímetres de gruix, envoltat per una corniseta a tall de marc. La composició esculpida en baix relleu és senzilla, formada en la part central per la imatge de Crist en majestat (figura que només s'aprecia en una part), assegut, amb el nimbe cruciforme, voltada dels símbols evangelistes. Actualment es reconeixen els dos símbols col·locats a meitat superior del timpà: l'àliga de Sant Joan i l'àngel de Mateu. Els dos cossos que s'endevinen a banda i banda de la meitat inferior es suposa que corresponen als altres dos símbols dels evangelistes: l'àliga de Sant Joan i el lleó de Sant Marc. | 08160-53 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | Aquest timpà és l'única resta de l'església romànica de Sant Pere de Perafita, substituïda al segle XVIII pel temple actual. Romangué fins a 1985 damunt d'una porta al costat de migjorn de l'església, a l'intempèrie. L'any 1987 fou col·locat en una fornícula a l'interior de l'església per tal d'evitar-ne la degradació total i es va recobrir de vernís. Es tracta d'un monument molt excepcional i rar a la regió, que va en la línia del timpà de la façana principal de la catedral de Vic (avui en dia desaparegut) o els timpans de les esglésies de Sant Joan i de Sant Pol, a Sant Joan de les Abadesses. | 42.0421000,2.1063700 | 426040 | 4654837 | 08160 | Perafita | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56990-foto-08160-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56990-foto-08160-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56990-foto-08160-53-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El número registre de la fitxa del timpà a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV: 1053. | 92|85 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 56991 | Pintures del presbiteri de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-presbiteri-de-sant-pere | FONT, Dani (1996). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). Catàleg. Joaquim Busquets i Gruart. Pintures del presbiteri de l'església parroquial de Perafita. 1989-1993. Catàleg. Presbiteri i baptisteri de Sant Pere de Perafita. Pintures murals i retaules de Joaquim Busquets i Gruart. 1996. Fulletó. Invitació del a nova decoració del temple parroquial de Perafita. 7 de novembre de 1993. | XX | Les pintures del presbiteri de Sant Peres es troben situades a l'església de Sant Pere de Perafita; són unes pintures murals d'estil realista que es concentren en tres blocs relacionats entre ells, i en una socalada amb els 12 apòstols (que tenen una altura de 183 centímetres d'altura) que fa de base de tots tres. El bloc central ocupa la paret del fons del presbiteri i té les mesures següents: 620 centímetres d'amplada i 820 aproximadament d'alçada; amb la paret superior semicircular, es pot dividir en tres escenes, cadascuna d'elles formada per varis panells. L'escena principal, que ocupa la meitat inferior, és una al·legoria a la pau, amb el poble de Déu - homes, dones i nens - alliberant coloms; sobre seu una faixa horitzontal reflexa una visió panoràmica del paisatge de Perafita, amb el Pedraforca al fons. En la part superior hi ha les figures Fe, Esperança i Caritat. Està format per 21 petits plafons. Els blocs laterals de 380 centímetres d'amplada i 380 d'alçada estan formats per sis plafons cadascun i representen dos moments religiosos importants a la parròquia: la processó del Remei, a la paret esquerre del presbiteri, i l'aplec de l'ermita del Remei. A la base de les tres parets, com a base i nexe d'unió entre blocs, hi ha 12 petits retaules amb 11 apòstols i Sant Pau, amb el nom escrit al nimbe. | 08160-54 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | Durant el segle XVIII es va construir el temple actual, barroc. El presbiteri estava decorat amb un magnífic retaule, també barroc, desaparegut l'any 1936. L'any 1939 es va fer un nou presbiteri decorat a l'estil propi de l'època. Després del Concili Vaticà II, es va renovar per adequar-lo a la renovació litúrgica. Finalment l'any 1993 s'acabà la nova decoració. | 42.0421100,2.1066300 | 426062 | 4654838 | 1989-93 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56991-foto-08160-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56991-foto-08160-54-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joaquim Busquets Gruart | Hi ha les següents inscripcions:Joaquim Busquets i Gruart 1991-1993, en la base del bloc principal.Joaquim Busquets i Gruart 1992, en la base del bloc dret.J Busquets i Gruart 93, en la base del bloc esquerre. El número registre de la fitxa de les pintures del presbiteri a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1058. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||
| 56992 | Pintures del baptisteri de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-baptisteri-de-sant-pere | Catàleg. Presbiteri i baptisteri de Sant Pere de Perafita. Pintures murals i retaules de Joaquim Busquets i Gruart. 1996. | XX | Les pintures del baptisteri de Sant Pere es troben situades a l'església de Sant Pere de Perafita i estan formades per 9 panells. Les pintures d'estil realista estan formades per la composició centrada de l'escena del baptisme de Jesús, i consta d'un doble nivell: el del cel, representat per dos àngels ingràvids, i el de la terra (situat als laterals de l'escena del baptisme), representat per figures molt sòlides d'homes, dones i infants del poble que miren el baptisme de Jesús. Curiosament, en contra del que és habitual, l'Esperit Sant no plana damunt Jesús, sinó damunt la pica baptismal; l'artista ha volgut significar-hi que és la seva acció la que dóna eficàcia al sagrament. Uns fullatges que surten de la mateixa pica volen recordar que la vida sobrenatural brolla del baptisme. | 08160-55 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421400,2.1063900 | 426042 | 4654841 | 1996 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56992-foto-08160-55-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joaquim Busquets i Gruart | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 56993 | Pou de Casa de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-casa-de-les-monges | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | El pou de Casa les Monges es troba adossat a la façana nord de la Casa de les Monges, en el carreró que comunica la plaça de l'església amb la pista que condueix al cementiri. Es tracta d'un dipòsit que serveix per emmagatzemar aigua, format per una estructura de planta rectangular, amb els angles exteriors arrodonits, que arriba fins al primer pis de la casa; està construïda amb murs de pedra irregular amb morter coronada amb una barana de blocs de pedra treballada, delimitant un petit espai on es troba la boca superior del pou-cisterna. A la part superior del pou, al costat d'un accés del primer pis de la casa, hi ha la coberta del pou adossada a la façana per una banda i per l'altra sustentada per un pilar amb capitell motllurat. Sota la coberta es conserva el torn de fusta formada per un cos cilíndric amb llistons a la part central, que permetia pujar els poals plens d'aigua. Al costat d'aquesta estructura hi ha un accés emmarcat amb pedra bisellada que conté la data de 1770 inscrita a la llinda. | 08160-56 | Casa de les Monges. Plaça de l'església, 7. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421500,2.1059800 | 426008 | 4654843 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56993-foto-08160-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56993-foto-08160-56-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fitxa corresponent a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya s'ha anomenat, erròniament, Tina de can Carbó. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 56994 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-7 | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XIX | El cementiri es troba situat a l'oest del nucli urbà de Perafita als peus de la pista forestal que comunica Perafita amb el nucli de la Blava (Sant Martí d'Albars). El cementiri té una estructura rectangular tancat per un mur de pedra d'uns 3 metres d'alçada. El portal principal, al qual s'accedeix a partir de 3 graons de pedra, està situat a la part sud i està emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, preparat per a arrebossar. A la llinda hi ha la data inscrita de 1853 emmarcada dins un medalló horitzontal. La llinda està coronada amb una estructura quadrada sobre la que hi ha un pinacle acabat amb una bola, element que es repeteix a banda i banda d'aquesta estructura donant una forma esglaonada al conjunt. Dins el cementiri, situada a la part nord, hi ha la capella del Sant Crist de Fossar. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. El portal d'accés, situat a la façana sud, està emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, preparat per arrebossar. Sobre el portal s'obre un òcul emmarcat amb maó. En el seu interior hi ha, des de que es va restaurar l'edifici, una pintura mural sobre el tema de l'Ascensió, obra del pintor Josep Maria Bragulat. | 08160-57 | Sector central del terme municipal | L'any 1885 es començà a parlar de canviar la ubicació del cementiri, situat davant de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, ja que es trobava al mig del poble i no reunia massa bones condicions. L'any 1886 s'inhumà i se'n construí un de nou fora de la població. | 42.0430800,2.1031400 | 425774 | 4654948 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56994-foto-08160-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56994-foto-08160-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 56995 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-9 | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. | El camí ramader que passa pel terme municipal de Perafita procedeix del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n'Hug. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès (AADD: 2000). El camí segueix en direcció Alboquers, el Permanyer, Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora amb la ruta procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt i entra al terme municipal de Perafita a l'altura de la Casanova de la Tria. En aquesta zona el camí ramader segueix el traçat de la carretera BV-4601 en direcció a la casa cal Sant Ponç. En aquest punt travessa la carretera BP-4653 i es dirigeix cap a la casa de Puigmajor on enllaça amb el camí ral procedent que procedeix del nucli urbà de Perafita. Des de Puigmajor es continua, encara per la banda oest de la carretera, travessant el camí que condueix a les Heures i enfilant en direcció nord cap al serrat de la Forca. A la banda sud d'aquest serrat hi ha una remolta: la remolta de Rocatova on els ramats i pastors podien fer parada. Seguint en direcció nord es passa per la masia de Rocatova de Baix, i uns centenars de metres seguint amunt es passa per la masia de Rocatova de Dalt, prop de la masia de la Bauma i també de la balma de les Heures. El camí segueix vorejant el serrat de Rocatova, punt on deixa el terme municipal de Perafita i entra en el terme de Sant Agustí de Lluçanès, seguint cap a la masia de el Salt del Llop, cal Jaques i l'Hostal del Vilar. | 08160-58 | Sector est i nord-est del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0658800,2.1213100 | 427304 | 4657464 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56995-foto-08160-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56995-foto-08160-58-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Grup de Treball de Transhumància del SOLC ha identificat aquest camí amb el nom de ruta III. Aquest camí encara registre algun moviment transhumant durant l'any. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||
| 56996 | Camí ral Perafita-Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-perafita-ripoll | El camí ral que conduïa des de Perafita en direcció a Ripoll surt del nucli urbà de Perafita en direcció nord cap al Castell, vorejant uns camps i passant per davant de la tanca d'entrada al recinte. D'aquí descendeix fent alguns revolts fins a l'hostal Nou i enfila costa amunt, en direcció nord, passant prop de cal Fusta fins enllaçar, a l'altura de la casa de Puigmajor, amb el camí ramader que condueix en direcció a l'Hostal del Vilar. | 08160-59 | Sector central i nord-est | 42.0490900,2.1131600 | 426610 | 4655607 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56996-foto-08160-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56996-foto-08160-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||||
| 56997 | Balma de les Heures (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-heures-jaciment | VILASECA, S. (1943). 'La balma de ca N'Eures. Termino de Perafita. Provincia de Barcelona'. Ampurias, V. Barcelona, pp. 267-269. Inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. | -1200/-650 | El jaciment no està protegit i s'observaren forats indiscriminats en zona de potencial arqueològic. | La balma de les Heures es troba situada a uns centenars de metres al sud de la masia la Bauma, al nord del terme municipal. S'obre en el llit del torrent de Cogullers, excavada en roques calices amb els entorns recoberts d'un espès bosc. Té unes dimensions considerables: 60 metres de llarg, uns 15 metres de profunditat i 3 metres d'alçada i està orientada al sud-oest. El sòl de la cavitat presenta un sediment marró-vermellós amb la presència d'alguns blocs calcaris despresos del sostre. La potència estratigràfica establerta el 1943 era de 1'75 metres i es distingeix alternança d'estrats, alguns argilosos i altres amb poc gruix i consistència tova, interpretats segons concepció dinàmica. S. Vilaseca va observar una sèrie de gravats esquemàtics, no localitzats posteriorment. El material arqueològic està constituït per la part superior d'una urna (25 fragments) de forma bitroncocònica, amb una vora convexa. La decoració complexa: llavi imprès, la vora incisa amb motius de zig-zag; l'inici del cos té una combinació de meandres incisos amb impressions i acanalats. Es trobaren també fragments amb decoracions d'acanalats combinats amb impressions, o amb incisions amb motiu d'espina de peix. Del material publicat per S. Vilaseca se'n desconeix la posició estratigràfica. | 08160-60 | Sector nord-est del terme municipal | L'excavació del jaciment es va fer vers els anys 1940 per E. Fossas i S. Vilaseca. El material es va ubicar en el Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Barcelona, i actualment es troba dipositat al magatzem del Museu d'Arqueologia de Catalunya (C. Pedret, 95. Girona) sota el nom de Balma de Can Heures. | 42.0675200,2.1165500 | 426912 | 4657650 | 08160 | Perafita | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56997-foto-08160-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/56997-foto-08160-60-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fitxa del jaciment a Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya, Perafita, va ser feta per M. Molist. 17 /7/84 i revisada per Walter Cruells 08/1990. | 79 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 56998 | Molí de cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-fuster | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | El molí de cal Fuster també anomenat molí de cal Borni o cal Moliner es troba situat al carrer Major de Perafita. Es tracta d'un molí fariner elèctric que es va construir a principis del segle XX, i que està format per les moles de 1'40 metres de diàmetre, la tremuja i la cabra. Al costat també hi ha una altra tremuja i un elevador que transportava el gra fins a sobre la tremuja de les moles. El molí funcionava amb un motor 'RITER' amb reostat i hi tenia instal·lat un quadre elèctric de control 'J. ATÍSEN E HIJOS. MANRESA. | 08160-61 | c. Major, 7. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | La instal·lació del molí es va fer els anys 1915-1920 quan va arribar la corrent elèctrica. Als anys 60 del segle XX es va instal·lar una segona tremuja i un elevador que transportava gra fins a la tremuja de sobre les moles. El molí va deixar de funcionar l'any 1975. | 42.0419500,2.1071200 | 426102 | 4654820 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||
| 56999 | Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-1 | <p>FONT, Dani (1996). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). Fulletó. Invitació del a nova decoració del temple parroquial de Perafita. 7 de novembre de 1993.</p> | XX | <p>La talla de Sant Pere es troba situada a l'església de Sant Pere de Perafita. Es tracta d'una escultura exempta de fusta de cirerer envernissada que representa a Sant Pere assegut en un bloc de fusta, en posició reposada. Amb el front sense cabells i barbut, sosté amb les dues mans sobre la falda, dues claus gairebé exemptes. Un vestit molt simple, decorat a solcs de gúbia, és l'únic element que orna la figura, descalça.</p> | 08160-62 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | <p>Durant el segle XVIII es va construir el temple actual, barroc. El presbiteri estava decorat amb un magnífic retaule, també barroc, desaparegut l'any 1936. L'any 1939 es va fer un nou presbiteri decorat a l'estil propi de l'època. Després del Concili Vaticà II, es va renovar per adequar-lo a la renovació litúrgica. Finalment l'any 1993 s'acabà la nova decoració.</p> | 42.0421100,2.1066300 | 426062 | 4654838 | 1993 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pere Sala | Darrere el seti hi ha la inscripció: Pere Sala 1993. El número registre de la fitxa de la talla de Sant Pere a l'Inventari de Béns artístics del Bisbat de Vic és: BdV. 1058. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 57000 | Arxiu parroquial de Sant Pere de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pere-de-perafita | <p>www.abev.net</p> | XIV-XIX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Pere de Perafita conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i es conserva en dues ubicacions diferents. Una part es conserva a la rectoria de l'església de Sant Pere de Perafita i una altra part es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral de Vic i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. El fons documental que es conserva a la rectoria no es troba classificada ni ordenada i consta de diverses unitats documentals de cronologia variada que va des del segle XVI al XIX, així com papers esparsos. Entre la documentació hi ha llibres de baptismes (segles XVII, XVIII i XIX), matrimonis (segle XVII), llibres d'administració de les confraries del Roser, Sta. Llúcia, Nostra Senyora dels Dolors, etc. (segles XVII, XVIII i XIX), llibres de visites pastorals, llibres de registre de testaments, administració de comptes, etc. Entre els papers esparsos titulats matrimonis, obits i manuals notarials es troba documentació que va de 1595 a 1623. Els fons documental conservat a l'arxiu Episcopal consta de 9 sèries amb 14 unitats documentals, en suport de paper i pergamí amb volum i lligall, i una cronologia que va del segle XIV al XIX. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Sant Pere de Perafita són les següents: - Sèrie. 2.96.56. Aniversaris i celebracions. 1 UD. 1649-1676. - Sèrie. 2.96.61. Comptes i factures. 1 UD. 1701-1900. s. XVIII-XIX. - Sèrie. 2.96.64. Correspondència. 1 UD. 1701-1900. s. XVIII-XIX. - Sèrie. 2.96.66. Confraries. 2 UD. 1636-1660. Recull les confraries de les ànimes i la del Roser - Sèrie. 2.96.70. Testaments. 5 UD. 1535-1849. - Sèrie. 2.96.71. Actes notarials. 1 UD. 1501-1900. s. XVI-XIX. - Sèrie. 2.96.73. Processos. 1 UD. 1501-1600. Principi del s. XVI. - Sèrie. 2.96.75. Vària notarial. 1 UD. 1613-1809. - Sèrie. 2.96.76. Pergamins. 1 UD. 1301-1700. s. XIV-XVII.</p> | 08160-63 | Rectoria de l'església de Sant Pere. Plaça de l'església, 1.Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0419400,2.1065000 | 426051 | 4654819 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57000-foto-08160-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57000-foto-08160-63-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 57001 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere apòstol, patró de l'església de Sant Pere de Perafita. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals. A la part superior hi ha una imatge de Sant Pere, flanquejat per dos dibuixos de gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha la partitura amb la música. Puix sou pedra i fonament de l'Església verdadera: MOSTREU VOSTRE VALIMENT GLORIÓS, PATRÓ, SANT PERE. ___________________________ Exercint de pescador allà, al mar de Galilea Jesucrist, el Redemptor us inculca una idea. Tant l'amor el foc encén que deixeu barca i ribera: Al Tabor, per un instant, - oh divina recompensa - podeu Vós, Jaume i Joan contemplar la glòria intensa. Tot el goig d'aquell moment us ha tret altra fal·lera: És, també, a Getsemaní que amb Jesús, fent l'hora santa contra el poble, fet botxí que ve a prendre'l, no us espanta aixecar gallardament el coltell, per fer-lo enrera: Quan Jesús Ressuscitat per damunt la mar camina Vós, a l'aigua us heu llençat per besar sa ma divina. Hi llisqueu lleugerament fins que el dubte us esparvera: Tan humil i tan sincer contesteu a tres preguntes que del cel sou fet Clauer per les tres respostes juntes. Crist us llega en testament el Primat i sa bandera: Pentecosta, amb el seu foc vigoritza el vostre oracle que es confirma, a cada lloc, per la força del miracle. Per Jesús, no amb or ni argent, un tullit es recupera: Al sentir-se vostra veu des la Càtedra de Roma tot l'ermot es fa conreu i aquell món pagà es desploma. Sou de bell començament el Pastor que el poble espera: Tan de prop a Crist seguiu per la ruta senyalada que com Ell, en Creu, moriu per el bé de la ramada. En aquell martiri lent oh, l'amor quina foguera: Des de temps ja secular Perafita vos venera, tot el poble i cada llar vostra protecció espera Deu-nos fe de bon creient que tan poc, ai, reverbera: Amb el rou d'aigua del cel deslliureu-nos de sequia. Del dimoni, llop cruel, defenseu la rodalia. La virtut sigui sement d'una eterna primavera: _____________________ Quan la Mort es faci esment que la vida és fugissera: MOSTREU VOSTRE VALIMENT GLORIÓS, PATRÓ, SANT PERE.</p> | 08160-64 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església, 12. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0421100,2.1064900 | 426050 | 4654838 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Adjutori Vilalta (música i lletra) | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 57002 | Goigs de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-remei-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Mare de Déu del Remei que es venera a la capella o santuari del Remei de Perafita. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha una imatge la Mare de Déu del Remei, flanquejat per dos dibuixos de gerros amb flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha la partitura amb la música. Puix que sou tant venerada i tothom aquí us adora: Concediu a qui us implora bon Remei, Verge sagrada. Tot quant Vós heu demanat al Verb, fill de l'Etern Pare, recordant-li que sou Mare fàcilment ho heu alcançat; per tal nom sou invocada dels fills vostres, o Senyora! De favors el Salvador us ha fet la Tresorera, perquè sou la Mitjancera entre Déu i el pecador. Feu-nos sempre d'advocada divina! Corredemptora. Sou el vas espiritual on conté la medicina eficaç, dolça i divina per guarir-nos de tot mal, i de Vós serà donada a mans plenes a tothora. Vostre part miraculós recordant-lo la partera el Remei de Vós espera en ses penes i dolors; en trobar-se alliberada us aclama Protectora. Quan la pesta ha desplegat formidable l'extermini, sempre el vostre patrocini a l'instant havem trobat; puix vetlleu vostra fillada que sou d'ella defensora. Apel·lant vostre servei, quan perilla nostra vida, us feu Mare amorosida convertint-vos en Remei. La salut ens heu tornada com cèlica Doctora. Quan s'assequen els sembrats i és migrada la collita, els fidels de Perafita a Vós venen confiats, que la pluja desitjada els vindrà benefactora. Ja que es mostren tan devots d'aquest vostre santuari on guardeu, com reliquiari, llurs pregàries i els ex-vots, la millora cobejada obteniu-nos en bona hora. No amb paraules solament, sinó amb nostres bones obres hem vingut tots, rics i pobres a mostrar l'agraïment; remeieu, doncs, Verge amada, aquest poble que us honora. Com a port de salvació ve sovint a vostra ermita el poblat de Perafita amb fervent veneració, perquè en veure-us enlairada en el tron d'Emperadora, ________________________ TORNADA Sigui la salut nostrada cada dia floridora: Concediu a qui implora bon Remei, Verge sagrada.</p> | 08160-65 | Santuari de la Mare de Déu del Remei. Sector central del terme municipal | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Els goigs de la Mare de Déu del Remei es canten després de la missa de l'aplec del Remei, que es celebra el segon diumenge d'octubre a l'ermita de la Mare de Déu de Remei.</p> | 42.0509100,2.1043500 | 425883 | 4655817 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||||
| 57003 | Ball parlat de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-parlat-de-serrallonga | GARRICH, Montserrat, KOVÁCS, Lenke, MASSIP, Francesc, TORRES, Francesc (2004). Serrallonga, Déu vos Guard. Història, cultura i tradició del bandoler Jan sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII). Centre d'Estudis del Lluçanès i Ajuntament de Perafita. REIXACH, Roser i GARRICH, Montserrat (2005). 'El ball de Serrallonga de Perafita. Una proposta de recuperació a plaça'. Caramella. Revista de música i cultura popular. Núm. XII, gener-juny de 2005. Manuscrit: 'Còpia del Ball de Serrallonga per dir diumenge de Carnestoltes per tot lo món escarriat comp és asaniallat en la plasa de Perafita qu és de Llusanès, bisbat de Vigh i no de Sulsona'. | XVIII | El ball es troba ben documentat però no s'ha recuperat. | El ball parlat de Serrallonga de Perafita el més antic trobat fins ara i es troba datat abans de l'any 1750. L'encapçalament del primer foli del manuscrit en què es troba documentat és el següent: 'Còpia del Ball de Serrallonga per dir diumenge de Carnestoltes per tot lo món escarriat comp és asaniallat en la plasa de Perafita qu és de Llusanès, bisbat de Vigh i no de Sulsona'. D'aquest ball es van trobar manuscrits vuit folis, sis dels quals contenen un total de tres-cents setanta-sis versos. Segons els estudiosos, aquest ball de Perafita, té una gran semblança amb el ball de Campdevànol (documentat l'any 1806), excepte en la introducció i alguns parlaments dels diferents bandolers són gairebé literals. També hi ha semblances amb els de Tona (1760), Pardines, al Ripollès i Gràcia, a Barcelona (1870). A Perafita, com en la majoria de versions, el parlament introductori el fa el fill del Serrallonga i la Joana, que aquí rep el nom de Bordegàs, mentre que a Campdevànol s'anomena Bord. Aquest parlament inicial servia habitualment de presentació de la història i alhora reclamava l'atenció del públic. A part d'aquests personatges apareixen en aquesta versió altres bandolers que surten a moltes d'altres: Tallaferro, Xaco Panades, Petit Cornet o Rocamora. A la versió de Perafita hi ha força referències a la comarca on se situa l'acció, parlant concretament del Lluçanès ja en l'encapçalament, també al vers 110, d'Alpens i Sant Agustí (v.69), Santa Creu i Olost (v.314 i 315) a més de citar el bandoler oristanenc Rocaguinarda (v.54) (REIXACH i GARRICH : 2005). En aquesta versió però no hi ha cap referent a la música que acompanyava el ball. | 08160-66 | Nucli urbà de Perafita | L'any 1999, un membre del Centre d'Estudis del Lluçanès (CELL), Pere Mestre i Boix, va trobar un manuscrit d'un ball de Serrallonga a l'arxiu particular de la masia el Prat, de Sant Agustí de Lluçanès. Rellegint per damunt els fulls, va observar que parlava del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga, un dels personatges històrics més famosos, i protagonista, des de la seva mort, de nombrosos romanços, cançons i obres literàries diverses. El Centre d'Estudis del Lluçanès es va fer càrrec del manuscrit i es va posar en contacte amb una colla d'estudiosos per verificar-ne l'autenticitat i la importància del text. Al cap d'uns mesos es va confirmar que era, fins aleshores, el ball parlat més antic trobat a Catalunya, datat abans del 1750, i un dels que es situaven més al nord del país. Es va proposar fer un estudi exhaustiu del document des de diferents vessants i es va encarregar la feina a Xavier Torras, Francesc Massip, Lenke Kovács i Montserrat Garrich. Fruit d'aquesta investigació es va publicar un llibre que porta per nom 'Serrallonga, Déu vos Guard. Història, cultura i tradició del bandoler Jan sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII)'. El ball parlat de Serrallonga fou un dels balls més representats a les terres de parla catalana, i encara a inicis del segle XX era present en algunes poblacions. Massip i Kovács xifren en 83 les poblacions on consta que s'hi feia aquesta representació. L'estructura del ball consisteix en un diàleg que mantenen un grup de bandolers amb Serrallonga perquè els admeti a formar part de la seva quadrilla. Cadascun d'ells fa una representació i tot seguit, reben la resposta del seu cap. Depenent de les versions, hi ha escenes diverses en el seu desenvolupament i s'acaba també amb diverses possibilitats. És característic també que en algun moment de la representació es facin sonar trets a l'aire amb trabucs, pistolons o escopetes. La col·locació habitual sol ser en dues fileres o en rotllanes, enmig de les quals, a la part superior, hi trobem els personatges principals. Els protagonistes són en Serrallonga, la seva companya Joana, el seu fill i els bandolers més importants, que solen situar-se a prop seu. En el moment de parlar, aquests bandolers surten de la rotllana o filera i es situen davant dels protagonistes, discretament fent unes quantes passes cap al centre o fent una volta a tota la filera. Una vegada acabat el parlament tornen al seu lloc o al que han deixat els seus companys en produir-se un desplaçament de la filera cap a la presidència. Es situen a la filera contrària i a l'altre extrem (REIXACH i GARRICH : 2005). | 42.0421100,2.1061300 | 426020 | 4654838 | 08160 | Perafita | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Amb motiu de la troballa del manuscrit, des del Centre d'Estudis del Lluçanès es plantejà la possibilitat de recuperar-ne la representació i per això s'encarregà una proposta coreogràfica a la Montserrat Garrich; la proposta es troba en el llibre publicat en el capítol 'Cap a la restitució. El ball de Serrallonga de Perafita. Estudi coreogràfic'.La imatge s'ha extret del llibre 'Serrallonga, Déu vos Guard. Història, cultura i tradició del bandoler Jan sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII)'. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 57004 | Resclosa del molí de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-terradelles | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | Només es conserven els forats i la base dels posts de fusta que subjectaven la resclosa. | La resclosa del molí de Terradelles està situada uns metres al nord del molí de Terradelles, just sobre el salt que forma la riera Gavarresa i al que s'adossa el molí. Just sobre el salt de la riera s'observen diversos forats rodons de petites dimensions que creuen la plataforma rocosa. Pocs metres més amunt hi ha una segona línia de forats, aquesta vegada de forma quadrada i de majors dimensions. Es conserven quatre d'aquests forats, tots encara amb la base dels posts de fusta que hi anaven subjectats, amb una separació aproximada d'un metre. Pocs metres sobre aquesta línia encara hi ha una tercera línia de forats, d'igual tipologia a l'interior però amb cinc forats en lloc de quatre i amb diferent orientació, és a dir, desviant l'aigua cap al costat oest de la riera. | 08160-67 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0701800,2.0846600 | 424277 | 4657974 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57004-foto-08160-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57004-foto-08160-67-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 57005 | Resclosa del molí de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-busquets | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | Només es conserva la part inferior de la resclosa | La resclosa del molí de Busquets es troba situada al rec de la Rocallisa a l'est de la masia de Busquets i a 350 metres al nord del molí de Busquets. Es tracta d'un petita resclosa de poca altura que servia per desviar l'aigua cap el canal que conduïa a la bassa del molí. Està formada per un baix mur de pedra de 7 metres d'amplada transversal al rec i un mur, també de pedra, de 8 metres de llargada que a la part esquerra de la resclosa inicia el canal. Els murs estan bastits sobre una gran roca que forma un salt a la riera. | 08160-68 | Sector sud del terme municipal | 42.0261100,2.1016600 | 425632 | 4653066 | 08160 | Perafita | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57005-foto-08160-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57005-foto-08160-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 57006 | Xup de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-busquets | XVIII | Només es conserva la base dels murs que delimitaven el xup. | El xup de Busquets es troba situat uns 200 metres al sud de Busquets i a l'oest del molí de Busquets, en un racó humit sota un gran camp delimitat a la part est amb un mur de maçoneria de pedra. Es tracta d'una estructura de planta rectangular picada a la roca. Té unes dimensions considerables de 540 centímetres de llarg per uns 337 d'ample, amb una profunditat aproximada de 1'5 metres. Resseguint aquest forat rectangular hi ha un mur de maçoneria de pedra d'una amplada aproximada de 70 centímetres del que actualment només se'n conserva la base i que es troba lleugerament inclinat cap endins ja que antigament estava cobert amb volta. En tres punts del mur perimetral hi ha petites obertures a la base del mur que permeten l'entrada de l'aigua cap a l'interior a través de tres petits recs que arriben al xup. | 08160-69 | Sector sud del terme municipal | El xup de Busquets s'utilitzava com a dipòsit d'aigua per a la masia, i antigament s'havia utilitzat per a emmagatzemar-hi glans per donar als porcs. Originalment estava format per una estructura amb volta amb una llinda datada l'any 1710 a l'accés principal. La volta es va enderrocar cap a l'interior omplint el xup de runa, tot i que bona part s'ha extret recentment. | 42.0235800,2.0996600 | 425463 | 4652786 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57006-foto-08160-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57006-foto-08160-69-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, a l'interior del xup hi ha una llinda datada l'any 1710. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 57007 | Alzina bonica de Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-bonica-de-busquets | L'alzina bonica de Busquets està situada al peu de la pista forestal que comunica la masia de Busquets amb la carretera BP-4653, uns 300 metres al nord de la masia que li dóna nom, en un marge entre dos camps. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions que conserva la capçada completa, molt arrodonida. Té un perímetre de tronc de 336 centímetres a 1 metre d'alçada i una capçada que assoleix pràcticament els 25 metres de diàmetre, conservant una forma arrodonida pràcticament perfecte que s'estén de manera paral·lela al terra, sense assolir grans alçades. Just davant de l'alzina hi ha un monòlit amb una placa metàl·lica commemorativa on es llegeix 'l'alzina bonica de Busquets'. | 08160-70 | Sector sud del terme municipal | 42.0283800,2.0995100 | 425456 | 4653319 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57007-foto-08160-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57007-foto-08160-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||||
| 57008 | Roure bonic de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-bonic-de-la-tria | No conserva la brancada completa ja que una part va caure. | El roure bonic de la Tria està situat al peu de la pista forestal que comunica la masia que li dóna nom amb la carretera BV-4601, uns 300 metres al nord-est de la Tria, i enmig d'una zona de grans camps. Es tracta d'un roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions, tot i que no conserva la capçada completa. Té un perímetre de tronc de 356 centímetres a 1 metre d'alçada i una capçada que pràcticament assoleix els 20 metres de banda a banda, tot i que la seva forma no és gens arrodonida, al mancar-li pràcticament la meitat del brancam. | 08160-71 | Sector est del terme municipal | 42.0419500,2.1232300 | 427435 | 4654806 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57008-foto-08160-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57008-foto-08160-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||||
| 57009 | Roure de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-serra | Li manca una part de la brancada. | El roure de la Serra està situat uns metres al nord-oest de la masia que li dóna nom, al límit d'una esplanada que s'estén al nord de la masia. Es tracta d'un roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions, tot i que no conserva la capçada completa. Té un perímetre de tronc de 335 centímetres a 1 metre d'alçada i una capçada que pràcticament assoleix els 20 metres de banda a banda, tot i que la seva forma no és gens arrodonida al mancar-li una part del brancam. | 08160-72 | Sector est del terme municipal | 42.0556000,2.1312400 | 428114 | 4656315 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57009-foto-08160-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57009-foto-08160-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||||
| 57010 | Balma de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-heures | Criteris d'ordenació del territori i paisatge del Lluçanès, Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès, 2005 (inèdit). | La balma de les Heures es troba situada a uns centenars de metres al sud de la masia la Bauma, al nord del terme municipal. S'obre en el llit del torrent de Cogullers, excavada en roques calices amb els entorns recoberts d'un espès bosc. Té unes dimensions de 60 metres de llarg, uns 15 metres de profunditat i 3 metres d'alçada i està orientada al sud-oest. La balma és una zona d'interès natural formada per comunitats de degotalls d'aigües calcàries (Adiantion), caracteritzades per una petita falguera, la capil·lera (Adiantum capillus-veneris) que es troben a les parets regalimoses de la balma i constitueixen un hàbitat d'interès comunitari prioritari per la fragmentació de la seva àrea de distribució i la seva vulnerabilitat (segons la legislació europea en la matèria: codi 7220, Vegetació de degotalls d'aigües carbonatades formadores de toves calcàries). Aquests hàbitats d'interès comunitari, malgrat la seva petita extensió i significació paisatgística, tenen una gran importància científica per a la conservació de la biodiversitat. | 08160-73 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0675200,2.1165500 | 426912 | 4657650 | 08160 | Perafita | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57010-foto-08160-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57010-foto-08160-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La balma de les Heures també és una zona d'interès arqueològic ja que s'hi trobaren diversos fragments de ceràmica del Bronze Final. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 57011 | Font de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tria-1 | La font de la Tria està situada en una fondalada al nord-oest de la masia, a tocar de l'anomenat rec de la Tria. S'accedeix a la font des d'un corriol que descendeix des de la masia fins a la fondalada on es troba la font, al nord de l'anomenat quintà de la Tria i sota dos desmais que creixen al final de la fondalada. La font està formada per un dipòsit rectangular arrebossat del que en sobresurten dos brolladors totalment recoberts de molsa, un dels quals sobresurt un pam enfora amb una petita canal de plàstic blanc. Just davant del dipòsit hi ha unes petites escales laterals, bastides amb maçoneria de pedra, que permeten baixar fins a l'alçada dels brolladors. L'aigua que raja de la font segueix un petit rec fins trobar-se amb el rec de la Tria, a pocs metres de la font. | 08160-74 | Sector est del terme municipal | 42.0422500,2.1181800 | 427018 | 4654843 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57011-foto-08160-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57011-foto-08160-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 57012 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-3 | XVIII | Segons fonts orals és una font que mai s'asseca i encara hi ha veïns que l'utilitzen habitualment. | La font Vella està situada sota un conjunt de cases situades a l'extrem oest del nucli urbà en l'anomenat carrer de la Font, uns cent metres al sud de la font Nova. S'accedeix a la font des del carrer de la Font, al costat del petit nucli de cases que forma el carrer. Des de la última d'aquestes cases, la situada més a l'est, es troba unes escales de pedra, amb barana metàl·lica col·locada recentment, que condueixen a la font, situada pocs metres sota la casa. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat perpendicularment a un marge rocós, a l'interior del qual hi ha el dipòsit. Del mur en sobresurt una aixeta metàl·lica moderna a l'extrem inferior i un desaigua de pedra monolític que actua com a sobreeixidor del dipòsit i que es troba cobert de molsa. En un dels carreus que formen el mur hi ha la data inscrita de 1751. L'espai que hi ha davant la font està delimitat amb blocs de pedra treballada, formant una petita pica sota l'aixeta. | 08160-75 | Sector central del terme municipal | 42.0441500,2.1058200 | 425997 | 4655065 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57012-foto-08160-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57012-foto-08160-75-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 57013 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-1 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | Els últims analàlisis realitzats a la font indiquen que les seves aigües superen els límits de toxicitat i per tant no és potable. | La font Nova està situada a l'extrem oest del nucli urbà, sota un cobert situat en l'anomenat carrer de la Font, uns cent metres al nord de la font Vella. S'accedeix a la font des del carrer de la Font, concretament entre un cobert de grans dimensions i un petit camp de conreu que s'estén al sud d'aquest, ambdós al costat oest del carrer. Baixant uns metres des d'aquest punt per un corriol s'arriba a la font al cap de pocs metres, arribant a aquesta per sobre del dipòsit i passant per un tram d'escales de pedra. La font està formada per una gran estructura de planta rectangular bastida amb murs de maçoneria de pedra gran i treballada que conté el dipòsit i que es troba adossada a un marge. Davant del mur frontal del dipòsit s'obre un espai rectangular enllosat, delimitat a un costat per un mur de maçoneria de pedra i a l'altre per una filada de blocs de pedra treballada, acabant a ambdós costats amb un banc de pedra. Del mur frontal en sobresurt una aixeta metàl·lica en la part central inferior, just al costat d'una petita formació de tosca, a la que s'accedeix a través de dos graons de pedra laterals. La font queda envoltada per un petit prat delimitat per roures i freixes. | 08160-76 | Sector central del terme municipal | La font Nova era una de les fonts més utilitzades pels veïns de Perafita. | 42.0449100,2.1061200 | 426023 | 4655149 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57013-foto-08160-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57013-foto-08160-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny 2008), just després d'un període de pluges, l'espai que hi ha davant la font es trobava negat d'aigua. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 1999, 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font Nova presentava un índex de nitrats de 99'40, 83'50 i 86'10, 140'20, 126'40 i 133'30 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 57014 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | L'accés incontrolat del bestiar a la font provoca que en períodes de pluja aquesta sigui inaccessible. | La font del Raig està situada a l'est del nucli urbà de Perafita, enmig d'una fondalada ubicada entre l'escola o CEIP Heurom i unes granges. S'accedeix a la font a través de diversos corriols que hi arriben tant per l'est com per l'oest, algun dels quals prové del nucli de cases que hi ha adossades a l'escola i altres del costat contrari. Tant si es baixa per un cantó com per l'altre, s'ha de baixar fins al punt més enclotat de la petita vall fins trobar la font, adossada a un marge i ubicada sota diversos grans plataners. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a un marge i a l'interior del qual hi ha el dipòsit. Del mur en sobresurt al centre un brollador metàl·lic totalment cobert de molsa. L'espai que hi ha al davant queda delimitat amb blocs de pedra treballada que serveixen com a bancs, tot i que actualment es troben coberts de vegetació. Uns metres més avall seguint la direcció del rec es troba l'antic safareig públic, un safareig de grans dimensions i de planta quadrada delimitat amb pedra treballada. L'espai que envolta la font i el safareig és un espai humit i ombrívol a causa dels grans arbres que hi creixen, especialment plataners. | 08160-77 | Sector central del terme municipal | Antigament era una font on la gent hi anava sovint a buscar aigua, a rentar i s'hi feia de tant en tant algun aplec o festa (per Pasqua o la tornaboda de la festa Major). | 42.0418600,2.1099500 | 426336 | 4654807 | 08160 | Perafita | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57014-foto-08160-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57014-foto-08160-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005 i 2006 , la font del Raig presentava un índex de nitrats de 121'90, 111'40 i 196'50 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 57015 | Font de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bauma-1 | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | XX | La font de la Bauma està situada sota un petit bosc de pins a l'est de la masia que li dóna nom, en la pendent orientada al sud-oest que acaba formant en el seu extrem inferior la balma de les Heures. S'accedeix a la font a través d'una gran roca que aflora a la superfície i que descendeix en direcció a la balma des de la masia de Rocatova de Dalt, essent delimitada a banda i banda per un bosc de pins. Seguint aquesta roca, per la que baixa un torrent, es troba a mitja vessant, a mà dreta i enmig d'un bosquet de pins la font. La font està formada per un dipòsit d'obra vista adossat a un petit marge de terra. De la part frontal del dipòsit en sobresurten dos tubs metàl·lics: un és el brollador, està situat a la part inferior central i actualment es troba canalitzat a través d'un tub plàstic fins la masia; l'altra és el sobreeixidor i està situat a l'extrem superior esquerre. En la coberta del dipòsit, totalment arrebossada, hi ha la data de 1944 inscrita. Just davant la font es forma un petit bassal. | 08160-78 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0677300,2.1181200 | 427042 | 4657672 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57015-foto-08160-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57015-foto-08160-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2006 , la font de la Bauma presentava un índex de nitrats de 3'70 mg/l per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 57016 | Pont de l'horta de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lhorta-de-la-riera | XX | El pont de l'horta de la Riera està situat al nord de la Riera, en la pista forestal que comunica aquesta masia amb el nucli de Perafita, salvant el curs del rec de Santa Margarida. Es tracta d'un pont de petites dimensions bastit sobre una plataforma rocosa per la que creua el rec de Santa Margarida. Està bastit amb grans blocs de pedra col·locats horitzontalment sense morter i forma un ull pràcticament quadrat, sustentat amb grans lloses de pedra. Amida uns 20 metres de llarg, tot i que els murs, en els extrems, tenen molt poca alçada. A l'oest del pont i en un nivell lleugerament inferior hi ha diversos murs de maçoneria de pedra, un de llarg que segueix paral·lel al rec i diversos col·locats perpendicularment tancant diverses feixes de conreu, en el que antigament era l'horta de la Riera. Els murs estan coronats amb grans blocs de pedra, de la mateixa manera que al pont. | 08160-79 | Sector sud del terme municipal | Aquest pont el van fer a la primera meitat del segle XX persones del territori, amb molts pocs mitjans, movent grans pedres, però que li han donat una resistència contrastada al llarg dels anys. A la banda de dalt d'aquest pont hi ha 2 safareigs que ara estan enterrats de fang i terra, però que en el seu moment es feien servir per rentar la roba. En aquest punt, en èpoques de sequera, alguns veïns que encara no tenien aigua potable, hi venien a recollir aigua, amb els pots que en aquella època es feien servir per portar la llet de les vaques que es venia. | 42.0348400,2.1072200 | 426102 | 4654030 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57016-foto-08160-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57016-foto-08160-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 57017 | Pallissa de Novelliques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-novelliques | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XIX | La pallissa de Novelliques està situada pocs metres al sud de la masia que li dóna nom, al límit d'una esplanada que s'estén davant la façana principal de la masia, en un coll entre els serrats de Novellliques i de la Rovireta. Es tracta d'un edifici de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal es troba orientada a l'oest, donant accés a l'esplanada que s'estén davant la masia. Conté, tant al nivell inferior com al superior dos grans portals d'arc rebaixat emmarcats amb maó. La façana nord conté únicament una porta d'arc rebaixat emmarcada amb maó ubicada al nivell superior, a la que s'accedeix a través d'unes escales exteriors bastides amb maçoneria de pedra i amb un monòlit de pedra treballada per a cada graó. La façana oest conté, tant al nivell inferior com al superior, tres finestres d'arc rebaixat emmarcades amb maó. La façana sud conté al nivell inferior una porta i una finestra d'arc rebaixat emmarcades amb maó, quedant el nivell superior totalment obert, amb un pilar central de maó i un tancament fet amb planxes de fusta actualment molt malmès. | 08160-80 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0724100,2.0944700 | 425091 | 4658213 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57017-foto-08160-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57017-foto-08160-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 57018 | Barraca de cal Fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-fusta | XVIII-XIX | Manca una part de la coberta de lloses. | La barraca de cal Fusta està situada al sud de cal Fusta i al nord-est de l'Hostal Nou, enmig d'un bosc de pins i adossada a un marge rocós. Es tracta d'una barraca de dimensions reduïdes bastida amb murs de maçoneria de pedra sense morter que assoleixen amplades de 50-60 centímetres i una alçada aproximada de 80 centímetres. La planta és pràcticament quadrada, 2'60 per 2'20 metres, i té una única obertura orientada al sud. La coberta estava formada originalment per diverses lloses de grans dimensions col·locades a través, de les que només se'n conserva una. | 08160-81 | Sector central del terme municipal | 42.0506500,2.1161200 | 426857 | 4655778 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57018-foto-08160-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57018-foto-08160-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57018-foto-08160-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 57019 | Mascarella (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascarella-jaciment | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | Només es conserva la base dels murs i l'interior es troba cobert de vegetació. | El jaciment de Mascarella està situat entre les masies de Mascarella i les Valls de Mascarella, en un punt lleugerament elevat sobre el rec de Mascarella, al peu de la pista forestal que condueix a les Valls de Mascarella. Es tracta d'un edifici completament enrunat del que es conserven els murs de càrrega, i els mitgers, fins a una alçada màxima d'1 metre, tot i que en la major part dels murs és menor. Les restes d'aquests murs, bastits amb maçoneria de pedra i carreus treballats delimitant les cantonades, deixen entreveure una construcció de mitjanes dimensions i de planta rectangular, amb nombroses particions interiors. | 08160-82 | Sector sud del terme municipal | Des de principis del segle XIV el mas Mascarella tenia adscrits, en indivís amb l'hereu de la Riera, els masos Valls superior i Valls inferior, algun dels quals, probablement l'inferior, podria correspondre amb aquest jaciment. | 42.0238200,2.1081500 | 426166 | 4652806 | 08160 | Perafita | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57019-foto-08160-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57019-foto-08160-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57019-foto-08160-82-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 57020 | Ca les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-monges | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1984. | XVIII | Ca les Monges és una casa situada just davant l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, tancant la plaça de l'església pel costat oest, adossada al nord de can Carbó. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per diversos volums adossats, el principal dels quals de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est i al portal principal de l'església, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada i llinda monolítica molt erosionada, amb una finestra a cada costat, la de l'esquerra emmarcada amb pedra treballada i la de la dreta amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dos balcons emmarcats amb pedra treballada formant una decoració d'arc georgià a la llinda, un dels quals amb la data de 1783 inscrita. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord dóna a un petit carreró i mostra dues parts ben diferenciades, ja que el volum adossat a la dreta té una teulada independent de la principal. A la part esquerra, en el volum principal, s'observen dos finestrals emmarcats amb maó a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra amb pedra bisellada al primer pis, i una petita finestra emmarcada amb brancals de pedra i maó i llinda de fusta a les golfes. El volum adossat a la dreta conté a nivell de planta baixa un finestral emmarcat amb maó i un portal reformat modernament i al primer pis, una finestra emmarcada amb maó i una obertura emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1770 inscrita, que dóna accés al pou-cisterna adossat al centre de la façana. La façana oest conté diversos volums construïts modernament adossats al davant i la façana sud es troba adossada a can Carbó, i no conté cap obertura en la part que sobresurt per aquesta façana. | 08160-83 | Plaça de l'església, 7. Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0421300,2.1060200 | 426011 | 4654840 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57020-foto-08160-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57020-foto-08160-83-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 57021 | Ca l'Espanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanyol | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVII | Ca l'Espanyol és una casa situada en el carrer Major de Perafita, prop de l'extrem sud del nucli urbà i just davant d'una petita placeta. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per un volum de planta rectangular i de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada, com a la resta de cases del carrer Major, és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i al carrer Major, té una distribució d'obertures quasi simètrica. A nivell de planta baixa destaca un imponent portal adovellat d'arc de mig punt ubicat al centre i decorat a la clau amb la data inscrita de 1682. A la dreta del portal hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a l'esquerra un altre portal, aquest emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció 'JOSEP + VILA 1728' junt amb el monograma d'Ave Maria a la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals conté la inscripció 'MAGI THOMAS' junt amb el monograma del cor de Jesús sobre el nom i un motiu circular amb una X a l'interior a sota. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. | 08160-84 | C. Major, 47. Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0400200,2.1060300 | 426010 | 4654606 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57021-foto-08160-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57021-foto-08160-84-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 57022 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-2 | XVIII-XIX | Can Torres està situada a la meitat nord del nucli urbà de Perafita, als peus de la carretera BP-4653, anomenada passeig de Sant Agustí al seu pas per la població, just a tocar del trencant que comunica amb les masies de la Roca, Casanova de la Roca, cal Mirot, etc. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer i segon pis bastit amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda monolítica d'arc rebaixat on hi ha la data de 1787, amb una creu intercalada, i dues finestres, una de les quals de majors dimensions, emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres balconeres, les dues de l'esquerra emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1804 amb una creu intercalada a la llinda, i les dues de la dreta amb emmarcament arrebossat i pintat imitant carreus. A nivell de segon pis hi ha quatre finestres. La façana sud-est conté una porta i un finestral a la planta baixa, tres finestres balconeres al primer pis, tres finestres al segon pis i un òcul sota teulada, totes les obertures amb l'emmarcament arrebossat i pintat imitant carreus. La façana nord-est conté un cos adossat que arriba fins al nivell de segon pis, formant diverses eixides i terrasses. A banda i banda del cos s'observen diverses obertures amb l' emmarcament imitant carreus. La façana nord-oest conté un cos adossat de planta semicircular a nivell de planta baixa on hi ha grans finestrals. També a la planta baixa hi ha un finestral, al primer pis hi ha tres finestres balconeres, dos de les quals donen accés a la petita terrassa que forma el cos adossat, al segon pis hi ha tres finestres i sota teulada un òcul, totes les obertures amb l'emmarcament arrebossat i pintat imitant carreus. | 08160-85 | C. de Dalt, 3. Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0444900,2.1085300 | 426222 | 4655100 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57022-foto-08160-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57022-foto-08160-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57022-foto-08160-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||
| 57023 | Montjuïch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montjuich | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, algunes s'han conservat tal com van ser bastides, altres s'han reformat i algunes es troben en estat de ruïna. | Montjuïch és un carrer del nucli urbà de Perafita situat sobre un serrat lleugerament elevat a l'est del carrer Major de Perafita. Es tracta d'un carrer llarg i molt irregular degut a l'orografia del terreny i a la disposició irregular de les cases. Consta tant de parts amples com estretes i de rectes com de revirades. Les cases estan ubicades a banda i banda del carrer en la part inicial i d'una forma més aïllada en la part final. La majoria estan bastides amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i amb teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el carrer pel costat est es troba en el número 1 una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb maó i llinda de pedra. A la seva dreta en el número 3 es troba una casa que conserva, com a elements originals, els brancals de pedra bisellada del portal principal i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. Al seu costat, en el número 5, hi ha una casa que conserva a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1710 inscrita i un portal emmarcat amb pedra treballada amb la llinda col·locada al revés on s'observa la inscripció 'SALVADOR VERDAGUER + 1690'. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la data de 1696 inscrita. Més a la dreta, en els números 7 i 9 hi ha dues cases aterrades, la de la dreta de les quals s'ha reformat com a cobert i conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada convertida en porta. Passant al costat oest del carrer es troba en el número 2 una casa que conserva obertures emmarcades amb pedra treballada i amb maó a les façanes nord i sud (la que dóna al carrer és la façana est). A la seva esquerra, en el número 4 es troba una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i amb una inscripció erosionada a la llinda, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat. Al seu costat, en el número 6, es troba una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. Uns metres més enllà, en el número 8, hi ha una casa que conserva una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A partir d'aquest punt el carrer queda delimitat en un tram per un mur de pedra fins arribar a un segon nucli de cases, on el carrer es torna molt estret i fa un angle de 90º. Al costat est, es troba en el número 11 una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'IAVMA CASADEMVNT + 1781' i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals balconera, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la seva dreta es troba la última casa amb la façana principal orientada a l'oest, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1759 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda, i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. Davant d'aquestes dues últimes cases, es troba en el número 10, una casa de planta quasi semicircular que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada. Tancant aquest petit nucli es troba una casa en el número 15 amb la façana orientada al nord, tancant d'aquesta manera el carrer, tot i que deixant un pas estret a l'oest. Conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, i diverses obertures emmarcades amb maó al primer pis. | 08160-86 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | El carrer, barri o veral de Montjuïch està format per cases bastides els segles XVII i XVIII, la majoria reformades, reconstruïdes o ampliades posteriorment. Antigament formava part del terme municipal de Sant Boi, tot i la proximitat amb el nucli urbà de Perafita. | 42.0414400,2.1087500 | 426236 | 4654761 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57023-foto-08160-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57023-foto-08160-86-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Seguint el carrer per aquest estret pas que s'obre entre les cases i que forma un doble angle de 90º s'arriba al cap d'uns metres a les últimes cases, dues de les quals unides i una tercera més allunyada, totes tres pràcticament al límit del serrat.En el número 12 es troben dues cases juntes que s'han reformat com una sola, tot i que tenen diferents nivells de teulada. En la seva façana principal, orientada al sud, i a nivell de planta baixa hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, ambdós amb creus inscrites a la llinda, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i amb una inscripció erosionada a la llinda on s'intueixen lletres, mitja data (- - 70) i motius vegetals, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals conté una inscripció molt erosionada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra amb pedra bisellada. A la resta de l'edifici es combinen les obertures reformades modernament amb algunes d'originals emmarcades amb pedra treballada.Ja al límit del serrat i del carrer es troba en el número 17 una casa a la que s'accedeix per un ramal del carrer que passa per un nivell inferior. Conserva en la seva façana principal, també orientada al sud, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes, quedant la resta de les façanes amb poques obertures i en la major part dels casos reformades. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 57024 | Nucli urbà de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-perafita | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, algunes s'han conservat tal com van ser bastides, altres s'han reformat i algunes es troben en estat de ruïna. | El nucli urbà de Perafita està situat sobre una carena elevada entre l'extensa vall de la riera Gavarresa, a l'oest, i la vall del rec de la Roca Llisa, a l'est, en un punt força central del terme municipal. Es tracta d'un nucli allargat, seguint la direcció de la carena per on passa la carretera BP-4653, anomenada passeig Sant Agustí al seu pas per la població. La part més antiga del nucli es concentra a la meitat sud, amb el conjunt format pel carrer Major, la plaça Major, la plaça de l'Església i el carrer Nou, amb dos agrupacions de cases a banda i banda: el barri o veral de Montjuïch a l'est i els carrers del Tint i de la Font a l'oest. La meitat nord del nucli ha estat urbanitzada les últimes dècades, tot i que compta amb alguna casa de segles passats. Iniciant el nucli per l'extrem sud, un cop deixat enrera el pedró de Sant Agustí es troba l'inici del carrer Major, descrit en una fitxa individual, i una petita agrupació de cases construïdes modernament a la dreta, a sota de les quals hi ha la Roca del Mill. Des d'aquest punt, el carrer Major i la carretera segueixen pràcticament paral·lels fins arribar a la plaça Major, també descrita en una fitxa individual. Des d'aquest punt s'obre a l'esquerra un conjunt format per la plaça de l'Església i diverses cases, entre les quals hi ha diversos carrerons, alguns dels quals condueixen al cementiri i altres al carrer del Tint, un agrupament de cases col·locades de manera aïllada. Tornant a la plaça Major i seguint per la carretera en direcció nord s'obre a mà dreta el carrer Nou, que condueix a la zona de l'escola i al barri o veral de Montjuïch, descrit en una fitxa individual. Més al nord es troba el barri de cases noves, entre les quals n'hi ha algunes de segles passats, com és el cas del petit nucli a l'entorn can Torres o cal Ferrer Xic. El carrer de la Font està format per diverses cases del segle XVIII. En el número 2 es conserva un portal i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al número 4 es conserva un portal emmarcat amb pedra motllurada i la inscripció 'MIQUEL TOR 1782' junt amb una creu intercalada. Al número 6, anomenada cal Bardés, es conserven dos portals i dues finestres emmarcats amb pedra bisellada. En un dels portals hi ha la data de 1779 i en l'altre la de 1791, en ambdós casos amb una creu intercalada. El carrer del Tint està format per diverses cases disperses. A l'extrem es troba ca la Quima, on es conserva un portal d'arc deprimit còncau emmarcat amb pedra motllurada i amb la data gravada de 1755, a més de dos finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. A uns metres es troba cal Lluís on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1758 junt amb el monograma d'Ave Maria a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i treballada. Just davant de cal Lluís hi ha una antiga casa reformada per a usos agropecuaris que conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada i la data de 1803 inscrita a la llinda i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1799 gravada. La següent casa que es troba és cal Callaqui, on es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les quals hi ha un portal amb uns inscripció on s'intueix una creu i la data de 1620. Més enllà es troba cal Pere Gros on es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que hi ha un portal amb la data de 1805 inscrita junt amb una creu intercalada. La següent casa és cal Bols on s'observa, a nivell de planta baixa, dues finestres i un portal emmarcats amb pedra motllurada, el portal d'arc rebaixat i amb la data de 1790 inscrita. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una amb pedra motllurada i decoració d'arc georgià a la llinda, a l'interior de la qual hi ha la inscripció 'ISIDRO'. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb la data de 18-9 gravada. | 08160-87 | Sector central del terme municipal | 42.0425100,2.1068000 | 426076 | 4654882 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57024-foto-08160-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57024-foto-08160-87-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al seu costat hi ha cal Dalles, on es conserva un portal i diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada i més enllà ja es troba cal Xeco, descrita en una fitxa individual. Arribant a la plaça de l'església es troben dues cases juntes en els números 1 i 3 del carrer. En la casa de la dreta es conserven dues obertures emmarcades amb pedra bisellada per planta exceptuant-ne una emmarcada amb pedra treballada a les golfes. Entre aquestes destaca el portal principal, amb la inscripció '16 IOSEPHGRAV 75' junt amb una creu decorada a la llinda, i una finestra del primer pis amb la inscripció 'IAVME GRAV 1722' , junt amb una creu i dos motius en relleu que podrien correspondre a eines. La casa de l'esquerra conserva també diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca una finestra al primer pis amb la data de 1801 inscrita a la llinda i una finestra a les golfes amb decoració d'arc conopial a la llinda.En un dels carrerons que surt de la plaça de l'església, i al davant de ca les Monges es troba cal Fruitós, una casa que conserva a nivell de planta baixa tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals cantonera i l'altra amb la inscripció '17 + 55 / FM IHS PS' a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra motllurada que presenta una rica decoració geomètrica a la part inferior dels brancals. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó.El carrer Nou es conserven alguns elements originals a diverses cases. Al número 2 hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1760 junt amb una creu intercalada a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Als números 1, 3 i 4 es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals, a la casa amb el número 1, amb la data de 1785 inscrita. Al número 5 s'observa a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb monòlits de pedra bisellada amb la data de 1760 inscrita a la llinda junt amb el monograma IHS i Ave Maria i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat i una emmarcada amb pedra motllurada al centre amb decoració d'arc georgià a la llinda a l'interior de la qual hi ha la data de 1765 gravada amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Just al nord de can Torres hi ha una casa que conserva una llinda datada l'any 1781 i al davant hi ha la seu del bar 9, a l'interior del qual es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada amb inscripcions del segle XVIII. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 57025 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-10 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1990. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han conservat amb l'estructura i els elements originals de la seva construcció. | El carrer Major de Perafita és el carrer més llarg de la població, sense comptar la carretera BP-4653, anomenada passeig de Sant Agustí al seu pas pel nucli, recorrent el nucli des del seu extrem sud fins a la plaça Major. Es tracta d'un carrer llarg, pràcticament recte i amb una orientació de nord a sud. Té cases a banda i banda, la majoria bastides amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades i coronades amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principals, al carrer, i posteriors. Iniciant el carrer pel costat est, a tocar de la plaça Major es troba en el número 1, cal Carnisser, la casa conserva dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa, dos balcons emmarcats amb pedra bisellada al primer pis, un amb la data de 1814 i el monograma d'Ave Maria a la llinda, i dos balcons emmarcats amb maó a les golfes, a més d'una finestra molt treballada al primer pis descrita en una fitxa individual. A la seva dreta hi ha cal Quico Pensiró on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1800 amb una creu intercalada a la llinda. En el número 5, cal Pensiró, amb un portal emmarcat amb pedra i llinda de fusta a la planta baixa, tres balcons emmarcats amb pedra al primer pis, el central dels quals amb la inscripció 'AVE MARIA SIN PECADO CONSEBIDA' i tres finestres també amb pedra a les golfes, la de la dretaamb decoració d'arc conopial a la llinda, i totes amb els angles bisellats. Al primer pis, entre balcons, hi ha una capelleta de quart d'esfera. Al costat hi ha cal Fuster, on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial, i una finestra a la planta baixa i dos balcons al primer pis, tots emmarcats amb pedra bisellada. En el número 9 hi ha cal Cabalé que conserva a nivell de planta baixa, un porta i una finestra emmarcades amb pedra bisellada i dos portals amb el mateix acabat, un amb la data inscrita de 1833 i l'altre amb un relleu on s'intueix una creu i diverses eines. A nivell de primer pis hi ha dues finestres i un balcó emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes diverses obertures fetes amb pedra treballada. En el número 11, la casa conserva a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda, un portal també amb pedra bisellada amb una inscripció molt erosionada a la llinda, una porta emmarcada amb pedra treballada, i una altra porta i un portal amb la pedra bisellada, la llinda del portal conté una inscripció amb el nom 'PERA DESPLA' repetit, en majúscules a la part superior i en minúscules a l'inferior, i un petit relleu amb forma de pell d'animal estesa on hi ha el monograma IHS i la data de 1626. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, a la de l'esquerra a més amb una creu inscrita a la llinda. En el número 13 es conserven, a planta baixa, dos portals emmarcats amb pedra bisellada, el de la dreta amb el monograma IHS a la llinda, un balcó i una finestra emmarcats amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres fetes amb pedra treballada a les golfes. Al seu costat, en el número 15, hi ha una casa que conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. A la seva dreta hi ha diverses cases molt reformades, entre les que es troba la seu de l'Ajuntament. En el número 25 es conserven dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un amb llinda d'arc rebaixat de maó, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i diverses obertures emmarcades amb maó al primer pis. En el número 29, hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada reconvertit en finestra a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data inscrita de 1677 al primer pis. | 08160-88 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | (Continuació descripció) En el número 10 hi ha una casa amb un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i al costat, en el número 12, un portal emmarcat amb pedra bisellada i un balcó emmarcat amb pedra treballada al primer pis. En el número 14, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció 17 IHS 30 i una creu intercalada, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció 16 + 94 a la llinda a la planta baixa, i al primer pis, dues finestres fetes amb pedra bisellada. En el número 16, a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb la data de 1695 inscrita, i un portal també amb pedra bisellada amb la inscripció 'RAFEL + CORDIA / 16 IHS 89' a la llinda. Al primer pis, una finestra i dos balcons amb contorn de pedra bisellada, un dels quals amb la data de 1739 junt amb una creu i el monograma IHS a la llinda. A nivell de golfes, com al primer pis, hi ha dos balcons i una finestra també de pedra bisellada. En el número 18 s'observen tres portals emmarcats amb pedra bisellada, un amb la inscripció 17 + 78 a la llinda i un altre amb una llinda incompleta, probablement reaprofitada, on s'observa el nom JOSEPH T-, la data de 17--, el monograma IHS i una creu. A nivell de primer pis i golfes les obertures són de maó. En el número 20, s'observa un portal adovellat d'arc rebaixat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, tres balcons al primer pis amb contorn de pedra bisellada, i tres balcons a les golfes, dos també amb pedra bisellada i el restant amb pedra treballada. En el número 22 hi ha una casa que conserva dues finestres i un balcó emmarcats amb pedra bisellada. En el número 24, i a nivell de planta baixa, hi ha una obertura circular emmarcada amb pedra treballada i una porta i un portal amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció 'B. THOMAS + CENDRA / 16 76' amb el símbol del cor de Jesús intercalat a la data. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb una creu gravada a la llinda, i una espitllera emmarcada amb un únic monòlit, i a les golfes dues finestres amb contorn de pedra bisellada. Al seu costat, en el número 26, es troba una casa que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, a la llinda de la qual hi ha una inscripció erosionada i una mà col·locada horitzontalment en relleu, i una finestra emmarcada amb monòlits treballats a les golfes. En el número 28, hi ha una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, el portal amb la inscripció '16 IHS 88' a la llinda, dues finestres també amb pedra bisellada al primer pis, la de l'esquerra conté una inscripció molt erosionada, i dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats a les golfes. En el número 30, s'observa dos portals emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa i dues finestres també amb pedra bisellada tant al primer pis com a les golfes. Dels portals, un està tapiat i l'altre conté un relleu amb forma de pell animal estesa a l'interior del qual s'hi llegeix 'IHS JOAN MVNTANE 1684'. En el número 32 i a nivell de planta baixa hi ha una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada i amb la inscripció '1701 MAGIMON IHS IANE- Y CARBONELL' junt amb una creu intercalada al portal. Al primer pis hi ha dues finestres també de pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb la data inscrita de 1704, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats i ampit de pedra. Finalment, en el número 34 es troba l'última casa que conserva elements originals del costat oest del carrer. Conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1787 gravada a la llinda i una finestra també amb pedra bisellada a la planta baixa, al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una amb monòlits treballats, i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits treballats i ampit de pedra. | 42.0407800,2.1065900 | 426057 | 4654690 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57025-foto-08160-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57025-foto-08160-88-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) En el número 35 hi ha una casa que conserva a planta baixa una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció '17 + 66 MANVEL GRAV' . Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits treballats.A la seva dreta, en el número 37, es conserva un portal amb la inscripció parcialment erosionada 'SALVADOR + VERDA = / GUER VALE' a la planta baixa, una finestra amb ampit motullrat i un balcó, al primer pis i dues finestres a les golfes, totes les obertures emmarcades amb pedra bisellada.En el número 39 s'observa un portal i una porta emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la data de 1680 i una creu a la llinda, i al seu costat, en el número 41 un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada. En el número 45, una casa que conserva dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i amb inscripció al primer pis i dues finestres fetes amb monòlits treballats a les golfes. La inscripció del balcó de l'esquerra, incompleta, és '1703 CAÇA / JOAN ROMEU Y IAUMA LA' i la de la dreta '16 + 79 JOAN ROMEU'.En el número 47 hi ha ca l'Espanyol (té una fitxa individual), i en el número 49, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i un porta amb maó a la planta baixa, dues finestres també amb pedra bisellada al primer pis, una amb la data de 1738 junt amb una creu i el monograma IHS a la llinda, i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats i una amb maó a les golfes.En el número 51 hi ha una casa amb un portal amb llinda monolítica d'arc rebaixat on hi ha la data de 1768 i una finestra, a planta baixa, i un balcó i una finestra al primer pis, totes les obertures emmarcades amb pedra bisellada.En el número 53 s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'JOAN SVLER' a la llinda i una finestra feta amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres amb pedra bisellada al primer pis, una amb la inscripció 'JOAN SVLER' amb una creu molt decorada intercalada, i dues finestres emmarcades amb monòlits treballats a les golfes.En el número 55, s'observa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, i dues finestres amb monòlits treballats i una finestra també amb pedra bisellada a les golfes.Tancant el carrer pel costat est es troba en el número 57 una casa que conserva un portal i diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada.Tornant a l'inici del carrer, al costat de la plaça Major, i iniciant el carrer pel costat oest es troba, en el número 2, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció 'RAFEL IHS IVANDO 1732' junt amb una creu intercalada a la llinda, i una finestra amb contorn de pedra motllurada al primer pis.En el número 4 hi ha l'antiga seu de l'Ajuntament, on s'observa a la planta baixa, una finestra i un portal d'arc rebaixat amb la data de 1831 inscrita, i al primer pis, tres balcons, totes les obertures emmarcades amb pedra bisellada.En el número 6, la casa conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1703 a la llinda i un portal fet amb pedra bisellada a la planta baixa, al primer pis, quatre balcons i una capelleta de quart d'esfera, dos balcons emmarcats amb maó i els altres dos amb pedra bisellada, i en ambdós casos, amb inscripcions, en un la data de 1782 i en l'altre 1780, en els dos casos una creu enmig. A nivell de golfes hi ha quatre finestres, dues fetes amb monòlits bisellats i dues amb maó.En el número 8, hi ha un portal i una porta emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, el portal amb una inscripció parcialment erosionada on s'observa la data incompleta de 169- , el nom incomplet de BARNAT R- i un relleu amb forma de pell animal estesa a l'interior del qual hi ha una creu. Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit motllurat i a les golfes dues finestres més, totes quatre emmarcades amb pedra bisellada. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||
| 57026 | Roca del Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-mill-0 | XVIII-XIX | Conserva la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | La Roca del Mill està situada a l'extrem sud-est del nucli urbà de Perafita, en un nivell lleugerament inferior respecte al nucli i als peus de la pista forestal que comunica amb la Riera. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb força morter, quedant algunes parts arrebossades, altres amb tàpia i algunes reformades amb obra vista. Té les cantonades delimitades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diferents ampliacions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra tres parts diferenciades, essent la central l'original i la dels laterals ampliacions posteriors. En el cos central hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda i una finestra balconera emmarcada amb maó. El cos adossat a la dreta conté un gran portal de maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. Al cos adossat a l'esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra al primer pis, ubicada en un pany de paret bastit amb obra vista. La façana est conté únicament dues finestres emmarcades amb maó, ambdues al primer pis. La façana nord, situada a pocs metres d'un marge rocós sobre el que s'assenten diverses cases conté tres finestres emmarcades amb maó i una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, i tres finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana oest forma un queixal que divideix la façana en dues parts. A la meitat esquerra s'observen dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals orientada al nord, i una antiga comuna d'obra vista adossada a nivell de primer pis. A la part dreta, hi ha únicament una finestra ubicada en la meitat superior on el parament és d'obra vista. Uns metres a l'est de la masia es conserva un pou de planta quadrada bastit amb obra vista. | 08160-89 | Sector central del terme municipal | 42.0383800,2.1054900 | 425963 | 4654425 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57026-foto-08160-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57026-foto-08160-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57026-foto-08160-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 57027 | Cal Xeco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xeco | XVIII | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | Cal Xeco està situada al capdamunt del carrer del Tint. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, i construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades de pedra de majors dimensions. A la banda sud s'hi adossa una pallissa formada per planta baixa i un pis, construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i amb cantonades i obertures emmarcades amb maó. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada; a la llinda hi ha la data de 1745 inscrita i una decoració geomètrica octogonal amb motius vegetals, enmig de la data, que presenta tres inicials a l'interior: Rt, FS, PS. A l'esquerra del portal s'obre una finestra quadrada emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis s'obre un gran finestral, situat sobre el portal, emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada i amb ampit motllurat. A l'esquerra d'aquest s'obre una finestra quadrada emmarcada amb monòlits de pedra. A nivell de golfes s'obren dues finestres de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra. A la part dreta hi ha la façana corresponent a la pallissa. Consta de dues finestres a planta baixa i dues finestres a primer pis emmarcades amb maó. La façana nord presenta estructures agropecuàries derruïdes a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres reformades; sota la finestra de la part esquerra sobresurt un desaigua de pedra. La façana est presenta un cobert d'obra adossat a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes s'obren dues finestres de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra. A la part esquerra hi ha el cos de la pallissa, on s'hi obren dues arcades d'arc rebaixat emmarcades amb maó. La façana sud queda dominada per la pallissa adossada i no presenta obertures. | 08160-90 | C. del Tint, 2. Nucli urbà de Perafita. | 42.0431600,2.1059400 | 426006 | 4654955 | 08160 | Perafita | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57027-foto-08160-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57027-foto-08160-90-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 57028 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-13 | La festa Major de Sant Pere de Perafita es celebra el cap de setmana proper al dia del patró de la parròquia (29 de juny, Sant Pere Apòstol), així com els dies 28 i 29 de juny en què es festegen els actes de caràcter més tradicional, com la missa cantada en honor al sant i la revetlla de Sant Pere. Per la revetlla de Sant Pere es fa una foguera a la plaça Sant Antoni i es reparteix coca i cava, es torra pa amb arengades i s'acompanya amb petards. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen el cap de setmana proper a la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: sopars i caminades populars, pregó i ball de festa Major, concerts, futbol sala, cinema a la fresca, activitats i jocs infantils, exposicions. Recentment s'ha incorporat una activitat anomenada Jornada de Fonts que consisteix a realitzar el manteniment, condicionament i neteja d'una de les fonts del municipi. | 08160-91 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0415600,2.1068200 | 426077 | 4654776 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57028-foto-08160-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les dues imatges s'han extret del fons fotogràfic municipal. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||
| 57029 | La Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-candelera-0 | AADD (2006). La Candelera de Perafita. Ajuntament de Perafita | La festa de la Candelera a Perafita es celebra el primer cap de setmana de febrer, en honor a la Verge Candelera (dia 2 de febrer) i a Sant Antoni (17 de febrer), i correspon a la festa Major d'hivern de Perafita. Les activitats més populars giren al voltant de la missa, solemne, la benedicció (a la capelleta de Sant Antoni) de les banderes que desfilaran a la cercavila, el Passant pels carrers del poble on hi participen cavalls, mules, rucs, ponis i carruatges, cap-grossos de Perafita, les sardanes al migdia i les curses de cavalls i rucs al camí de can carbó que es celebren el diumenge a la tarda i que han esdevingut tradició del poble. Recentment s'ha incorporat a la festa de la Candelera la fira del Cavall del Lluçanès que incorpora una passejada amb cavall pels entorns del poble i una mostra d'empreses hípiques i de serveis relacionats amb el món dels cavalls. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen el cap de setmana proper a la festa de la Candelera que varien cada any en funció de la seva programació: ball, teatre, concerts, esmorzars populars, activitats lúdiques i infantils, partits de futbol, campionat de botifarra, exposicions, etc. | 08160-92 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | 42.0422300,2.1068300 | 426078 | 4654851 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57029-foto-08160-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les dues imatges s'han extret del fons fotogràfic municipal. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 57030 | Revetlla de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-pere | La revetlla de Sant Pere es celebra el dia 28 de juny al vespre a la plaça Sant Antoni de Perafita. Un cop es pon el sol s'encén una gran foguera a la plaça, es torra pa, es mengen arengades, s'ofereix coca i cava per tothom i s'acompanya de petards. Recentment s'organitza una partida de bitlles catalanes. | 08160-93 | Plaça Sant Antoni. Nucli urbà de Perafita. Perafita | La revetlla de Sant Pere és una de les revetlles més celebrades al poble de Perafita i antigament una de les més celebrades de l'any a Catalunya. Durant la vigília de la diada de Sant Pere, s'encenien fogueres i es menjava coca com encara es fa per sant Joan i la nit del 28 al 29 era tinguda per màgica. | 42.0415900,2.1068300 | 426078 | 4654780 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat cedida per Ramon Casals. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||||
| 57031 | Processó de Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-agusti | La processó de Sant Agustí es celebra el dia 28 d'agost al vespre en honor a Sant Agustí. Es tracta d'un processó que va, amb gran silenci i respecte, des de la plaça Sant Antoni de Perafita fins al pedró de Sant Agustí, en un recorregut d'uns 500 metres. Cada persona que participa a la processó porta una espelma encesa i un cop s'arriba al pedró es dipositen en una repisa. Segons la tradició la persona que arriba amb l'espelma encesa i no se li apaga durant el recorregut, li serà un any propici per a trobar parella. A continuació es diu un pare nostre i una oració per demanar salut als veïns del poble, i es retorna a la plaça Sant Antoni, ara ja sense processó, on es tanca el dia amb coca i cava. | 08160-94 | Sector central del terme municipal | Durant els anys 80 del segle XX es va recuperar la tradició de la processó de Sant Agustí que s'havia perdut i que feia anys que s'havia celebrat al poble de Perafita. L'organització va a càrrec del grup CEREMONIAl PROCESSO OF ST AGUSTÍ. | 42.0370000,2.1033800 | 425787 | 4654273 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57031-foto-08160-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57031-foto-08160-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Ramon Casals. | 98 | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||
| 57032 | Aplec de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-0 | XX | L'aplec a Santa Margarida es celebra tercer diumenge de juliol, diumenge proper a la diada de la Santa, que és el 20 de juliol. L'aplec es celebra a l'entorn de l'ermita de Santa Margarida de Vilaltella i molta gent de Perafita hi arriba caminant des del poble. L'aplec s'inicia amb un esmorzar de pa amb tomàquet i embotits i a mig matí es celebra la missa que es fa a fora, sota el roure de Santa Margarida. Al migdia es fa un dinar popular, normalment una arrossada, i a la tarda hi ha música, els últims anys organitzat dins el cicle d'estiu Solc, música i tradició al Lluçanès. | 08160-95 | Santa Margarida de Vilaltella. Sector sud del terme municipal | L'aplec a l'ermita de Santa Margarida es va iniciar a partir de la restauració de l'ermita que es va dur a terme durant els anys 1987-1988 a partir de la iniciativa d'un grup de voluntaris, veïns de Perafita, encapçalats pel mossèn de l'època Jaume Carbonell. | 42.0347900,2.1243300 | 427518 | 4654010 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 57033 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-1 | <p>L'aplec del Remei es celebra el segon diumenge d'octubre, diumenge proper al dia 10 d'octubre, dia de la Mare de Déu del Remei. S'inicia l'aplec amb una caminada des del poble de Perafita fins a l'ermita de la Mare de Déu del Remei. La caminada s'acompanya amb un petit concurs de buscar bolets. Un cop a l'ermita hi ha un esmorzar popular, amb torrades, botifarra, cansalada, etc., i a continuació hi ha la missa, que es celebra a fora, en una taula de pedra situada al costat de l'ermita. En acabar la missa es canten els goigs en honor a la Verge del Remei, i es completa la celebració amb una rifa d’algun obsequi (un càntir, un gerro,...), com a record.</p> | 08160-96 | Mare de Déu del Remei. Sector central del terme municipal | 42.0509100,2.1043500 | 425883 | 4655817 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57033-foto-08160-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57033-01perafitafesta-del-remeiprograma2022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57033-foto-08160-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-03-21 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els veïns de Perafita, des de fa molt temps, tenen molta devoció a la verge del Remei, i per tant l'aplec del Remei és un dels que mantenen més vitalitat. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||
| 57034 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-14 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. www.festes.org | Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua Florida. Actualment a Perafita es canten les caramelles el Diumenge de Pasqua al matí, en sortir de missa, i es fan dues cantades al poble, una a la plaça sant Antoni i l'altra a la plaça Major. Les caramelles són cantades per dos grups: un grup d'adults que acostuma a ser el Cor del Grau (de Sant Bartomeu del Grau) i un grup de nens, que van vestits amb vestimenta tradicional catalana. Aquest grup de nens varia en funció dels anys i de l'organització. Els donatius que recullen, bàsicament diners, s'utilitzen per organitzar una excursió pels caramellaires. Fa uns anys (anys 60 i 70 del segle XX) les caramelles es cantaven el Dissabte de Pasqua al vespre recorrent les diverses masies del terme municipal, i al Diumenge de Pasqua al matí acabaven de passar per les masies que quedaven pendents, que els recompensaven amb begudes, llonganissa, galetes, vi, i diversos donatius, bàsicament ous i diners, que servien per organitzar un dinar, el dissabte següent, a una font del poble. | 08160-97 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | Antigament les caramelles també eren cantades per les masies. Així s'anava a Busquets, la Casanova de la Tria, la Riera, l'Hostal Nou, la Serra, Puigmajor, etc. Durant els anys 70 del segle XX les caramelles van ser dirigides per Joan Oliveres, el qual va dinamitzar i motivar el grup de caramellaires. Les excursions que s'organitzaven pels joves caramellaires eren de caràcter lúdic i cultural. Es va anar a visitar la Tarragona romana, el monestir de Poblet, Figueres o a la platja a l'Empordà. Amb els anys, la tradició de passar a cantar les caramelles per les masies s'ha anat perdent de mica en mica. La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 42.0422500,2.1068000 | 426076 | 4654853 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||||||
| 57035 | Ofrena floral a Jaume Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-floral-a-jaume-puig | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. pàgina web del Consorci del Lluçanès: www.consorci.llucanes.cat. http://www.11setembre1714.org | XX | El dia 10 de setembre de cada any es celebra una ofrena floral al monument a Jaume Puig situat davant de la plaça Sant Antoni de Perafita. L'acte el convoquen diversos ajuntaments i entitats del Lluçanès en motiu de la Diada Nacional de Catalunya i consisteix en diversos parlaments i ofrenes florals al monument a Jaume Puig (s. XVII, Perafita- 1714, Barcelona), del grup anomenat Vigatans, prohom i ciutadà de Perafita, que morí en combat a la barricada del Pla de Palau, durant la Batalla de l'11 de setembre de 1714. | 08160-98 | Nucli urbà de Perafita. Perafita | Jaume Puig i Beuló (s.XVII, Perafita- 1714, Barcelona) participà activament en els fets de principis del segle XVIII que desembocaren en la Guerra de Successió. Fill de Francesc Puig i Perpètua Beuló i casat amb Eulàlia Sorribes, va lluitar contra França en la 'Guerra dels 9 Anys' (1688-1697), en la partida de miquelets del Veguer de Vic, Raimon de Sala i Sassala i del Feldmarschall alemany al servei de l'Imperi Georg von Hessen-Darmstadt (el Príncep Jordi). Fou en aquesta unitat militar on es forjà el nucli dur del grup que seria anomenat posteriorment els Vigatans. La proclamació del nou rei de la Monarquia Hispànica, Felip V, no agradà gens als Vigatans. Des del 1704, els Vigatans, en contacte amb el Feldmarschall alemany al servei de l'Imperi Georg von Hessen-Darmstadt (el Príncep Jordi) començaren a conspirar obertament per derrocar Felip V i instaurar com a nou Rei al jove Arxiduc d'Àustria, el futur Carles III de Catalunya. El 17 de maig de 1705, el Doctor Llorenç Tomàs i Costa, Vicari General de la Diòcesis de Vic, convocà els Vigatans per reunir-se a la Capella de Sant Sebastià de Sentfores, que pertanyia a la Parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) i de la qual era rector. L'objectiu era firmar el Pacte dels Vigatans, un document on s'assignaven Poders de Negociació al Doctor Antoni Peguera i d'Aimeric i al Doctor Domènec Parera, per tal d'arribar a un Tractat d'Aliança amb els anglesos. Jaume Puig, juntament amb els seus fills Francesc Puig i Antoni Puig i cinc personatges més, van signar el pacte que permetia la incorporació de Catalunya al bàndol aliat. A la darreria de juny, un cop firmat ja el Tractat de Gènova amb els anglesos (20 de juny, 1705), En Regàs entrà de nou a Manlleu amb una partida de miquelets. Hi féu morts i incendiar varies cases. Poc després, En Jaume Puig de Perafita concentrà les seves tropes de miqulets a la Plaça de Vic i arengà la població alertant de l'enviament de tropes del Virrei Velasco pels aldarulls dels molins de Manlleu. Amb aquest pretext, En Jaume Puig i Beuló pogué prendre mesures d'ordre militar sense que els botiflers de Vic s'hi poguesin oposar. S'ordenà el tancament dels portals i es prengueren mesures defensives. Acabava d'iniciar-se l'Aixecament Militar Austriacista. El Virrei nomenà el Comte de Centelles cap de les tropes borbònics i li ordenà de sofocar l'aixecament militar, però aquest fou derrotat al combat del Congost, on En Jaume Puig dirigí un dels escamots de miquelets. Finalment el mateix Comte de Centelles acabà per unir-se a les tropes revoltades dels Vigatans. L'any 1706 fou entronitzat a la noblesa per en Carles d'Àustria i passà a residir a Barcelona, on vivia quan es produí l'assetjament de Felip V. L'11 de setembre de 1714 en el setge de Barcelona acudí a la defensa de la barricada de la plaça de Palau, on morí combatent. | 42.0417200,2.1065700 | 426056 | 4654794 | 08160 | Perafita | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57035-foto-08160-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les dues imatges s'han extret de la pàgina web del Consorci del Lluçanès: www.consorci.llucanes.cat. | 98 | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | ||||||||
| 57036 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-2 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | Fa uns 6 anys que ja no es celebren els focs de Sant Isidre a causa del risc d'incendis. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament a Perafita cada masia encenia una foguera i fins va pocs anys encara s'encenien algunes fogueres als verals del poble de Perafita, on els veïns es reunien per celebrar la revetlla. Recentment les fogueres s'havien encès en zones i espais oberts com a la zona del pavelló, allunyats de camps i boscos a causa del risc a provocar incendis. Alguns veïns del poble tenien costum de celebrar la diada de Sant Isidre anant al pedró de Sant Isidre de la Torre, en terme municipal d'Olost. | 08160-99 | Sector central del terme municipal | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Joan Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0415800,2.1070900 | 426099 | 4654778 | 08160 | Perafita | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 | |||||||||||
| 57037 | Cap-grossos de Perafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-grossos-de-perafita | XXI | Els cap-grossos de Perafita són quatre figures de caràcter festiu creades pel jovent del poble l'any 2005. El procés de construcció va tenir cinc parts: primer es van fer els esboços, aleshores es va donar forma al cap-gros amb cartró, paper i fang; el següent pas va ser cobrir les escultures amb guix per a obtenir un motlle i d'aquí es va passar la forma als motlles de cartró-pedra. L´´ultim pas va ser el de polir i pintar els cap-grossos definint d'aquesta manera els personatges. Un dels cap-grossos s'anomena el Murri, i és una versió d'un bust dedicat a aquest personatge que es conserva a la seu de l'Ajuntament. Va vestit amb barretina. Un altre dels cap-grossos és conegut com el Guarà, i simbolitza un burro català. Un tercer és conegut com el Flores, un personatge del poble que tenia molta relació amb el jovent. L'últim dels cap-grossos és el menys prototípic ja que compta amb tres cares, alguna de les quals no realista . És anomenat per la mateixa colla que els va crear com 'el cul de mona', no representa nigú en concret i és l'únic personatge femení entre els cap-grossos. | 08160-100 | Nuclli urbà de Perafita. Perafita | Els cap-grossos de Perafita van ser creats per una colla de jovent del poble a través d'un curs del programa Festcat, l'any 2005. Fins al moment han actuat cada any durant la festa Major i les festes de la Candelera de Perafita, i han sortit en comptades ocasions pels pobles del voltant (Santa Creu de Jutglar). | 42.0419800,2.1068800 | 426082 | 4654823 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57037-foto-08160-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08160/57037-foto-08160-100-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 320,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.