Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75884 | Can Gimferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gimferrer | AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 103. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | c. XIV | Casa amb el cos principal de planta quadrangular, planta baixa i dos pisos. La teulada és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. El conjunt conserva alguns annexos d'ús agrícola. La part més primitiva sembla poder localitzar-se a l'annex est del cos principal, on s'hi observa una base feta de carreus que per l'aspecte de la seva execució podrien pertànyer a l'Edat Mitjana. Tot i l'enlluït blanc que recobreix les façanes de la casa, en alguns fragments de paret es pot apreciar el tipus d'obra: mamposteria, tàpia i les filades d'aspecte medieval abans descrites. | 08162-25 | Can Gimferrer | Per l'aspecte de part dels seus paraments, l'edifici es pot remuntar perfectament fins a l'Edat mitjana. | 41.5116300,1.8384700 | 403072 | 4596207 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75884-foto-08162-25-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75976 | Monòlit de la Fil·loxera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-la-filloxera | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 70-75. | XXI | Bloc de pedra amb inscripció commemorativa feta en una placa de metall:' A TOTS ELS HOMES I DONES QUE AMB EL SEU ESFORÇ I TENACITAT FEREN POSSIBLE, ARA FA UN SEGLE, EL RESSORGIR DE LA VINYA DESPRÉS DEL FLAGELL DE LA FIL·LOXERA/MAIG 2001'. Al voltant del monòlit hi ha plantats varis ceps. | 08162-117 | C. Major s/n | La fil·loxera arribà als Hostalets de Pierola, i a la comarca de l'Anoia en general, entre els anys 1887 i 1890. Des de la notícia de l'aparició de la fil·loxera a França havien transcorregut 24 anys, temps suficient que permeté que un grup de propietaris de terres de Sant Sadurní d'Anoia arribar al convenciment que només hi havia un remei possible: arrencar les vinyes que mostraven símptomes i replantar amb l'anomenat 'cep americà' o 'arrelat', que s'utilitzaria només com a portaempelt. Els seguidors d'aquesta tècnica eren coneguts com 'americanistes', mentre que, en contraposició, els que havien intentat salvar els ceps antics amb productes químics eren anomenats 'insecticistes'. Als Hostalets de Pierola la majoria de població que formaven el gros de parcers, masovers, rabassaires i mitgers inicià la plantació de la nova vinya, realitzant un esforç titànic en molt poc temps. Els més grans del poble relaten com els seus avis els explicaven les penúries de treballar fins i tot de nit. Tot plegat significà també un important èxode de gent cap a les ciutats, sobretot Barcelona. Però el cert és que, més de cent anys després, la viticultura segueix essent una important activitat econòmica per als Hostalets. | 41.5358300,1.7716000 | 397530 | 4598970 | 2001 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75976-foto-08162-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75976-foto-08162-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75860 | Ametller de l'Antiga Escola Renaixença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-lantiga-escola-renaixenca | AA.VV. (1991): 'Hostalets de Pierola -Festa de l'Arbre-', La Veu de l'Anoia, 8 de març de 1991 (suplement pàgines centrals). | XX | Ametller ('Prunus amygdalus') situat al pati de l'antiga Escola Renaixença, amb una alçada d'entre 4 i 5 metres, una capçada (diàmetre) aproximada d'uns 8 metres i un diàmetre de tronc d'un metre. L'ametller és un petit arbre d'origen oriental, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern. | 08162-1 | C. J. Mestre Lladós, 5-7. | Es desconeix la data de plantació encara que molt possiblement va a ser plantat per la inauguració de l'escola l'any 1919. | 41.5334500,1.7714400 | 397513 | 4598706 | 1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75860-foto-08162-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75860-foto-08162-1-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75862 | Benedicció de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-de-sant-cristofol | AMADES, Joan (1950): Costumari català, vol. IV, Barcelona, p. 474-476. | XX | El dia de Sant Cristòfol (o pels seus volts, el 10 de juliol) són moltes les localitats on es fa la benedicció de tota mena de vehicles: turismes, camions, tractors, motocicletes i altres ginys -fins i tot bicicletes. Organitzades per associacions de xofers, penyes i clubs esportius relacionats amb el món de l'automòbil o per associacions professionals, aquests actes solen consistir en desfilades d'automòbils engalanats per davant de la imatge del sant o amb aquesta precedint-los, amb premis i insígnies pels participants. La festa sovint es complementa amb menjars populars, repartiment de pans beneïts, missa, concursos, sardanes i altres actes culturals. Actualment als Hostalets de Pierola se celebra juntament amb la Festa de Garlanda. | 08162-3 | C. de l'Església. | Sant Cristòfol, durant un quant temps patró de barquers, ho ha esdevingut dels automobilistes; el costum de beneir els cotxes el dia de la seva festa sembla iniciat a Barcelona el 1907, i es va estendre a moltes poblacions catalanes. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 1950 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||||||
| 75863 | Bosc de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-valls | XX | Aquest bosc està situat a les proximitats del nucli urbà dels Hostalets de Pierola. Els terrenys que ocupa aquesta massa forestal pertanyen a la casa de Can Valls, de la qual prenen el nom. Situat al límit N/NE del nucli urbà, darrera de la casa de Can Valls i fins a les actuals escoles públiques, el bosc ocupa varies hectàrees de terreny i està conformat majoritàriament per pins negres, tot i que també s'hi deixen entreveure algunes alzines i roures. | 08162-4 | Bosc de Can Valls | El bosc ha proliferat al llarg del segle XX en diversos indrets del terme municipal en llocs on abans de la fil·loxera hi havia hagut vinya. Al llarg dels darrers anys el bosc de can Valls, per la seva proximitat al nucli dels Hostalets, tot i ser de propietat privada s'ha convertit en un lloc de passeig i de gaudi de la natura per la gent dels Hostalets. | 41.5391200,1.7677600 | 397215 | 4599340 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||||||||
| 75867 | Cal Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cucurella | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Cucurella', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Casa entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una decoració d'esgrafiats de F. Serra que segueixen el mateix estil que els del Casal Català, situat just al costat. Així mateix, el sòcol de pedra lliga també amb el del casal català. La planta baixà està quasi tota ocupada per una gran porta. Les façanes de les plantes superiors estan esgrafiades i tenen grans obertures (balcó corregut a la primera planta i galeria coberta i baranes de fusta a la segona). Destaca el gran ràfec sustentat per elements de fusta recolzats en un gran dintell també de fusta. | 08162-8 | C. Isidre Vallès, 28. | Els promotors de l'edifici construït el 1926 eren ebenistes i tenien varis terrenys en els carrers Isidre Vallés i Mestre Lladós. La casa del Sr. Enric Cucurella va ser construïda cap a 1924-26, simultàniament al Casal Català, edifici la façana del qual forma un continuu amb la de la casa d'aquesta fitxa. Amb el Casal Català comparteix bona part dels ornaments de la façana. Aquest fet s'explica pel fet que l'ebenista Enric Cucurella va ser un dels promotors de l'edificació del Casal Català. | 41.5335400,1.7702900 | 397417 | 4598718 | 1926 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) | Al nucli urbà dels Hostalets de Pierola hi ha dues cases anomenades d'Enric Cucurella: la de la present fitxa, i la situada al C/J. Mestre Lladós, 3, de la qual hi ha també una fitxa en el present Mapa del Patrimoni amb el nom de Torre del Sr. Enric. Cal no confondre les dues cases. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||
| 75869 | Cal Finet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-finet | ESTRADA, Gemma (1992): 'Maset Finet', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XX | Conjunt de tres habitatges on destaca el primer (nº4).Casa de planta rectangular amb planta baixa i planta pis. Conserva l'estructura original i crida l'atenció per les decoracions de rajola ceràmica al voltant del balcó i a la banda que separa la planta baixa de la primera. També és interessant la balustrada del terrat realitzada amb terra cuita, així com el sòcol de pedra. Les obertures de la planta baixa estan protegides per enreixats de ferro. | 08162-10 | C. J. Verdaguer,4, 6, 8. | En els seus orígens, l'edifici fou concebut com una casa d'estiueig. La casa amb el nº 4 conserva l'estructura original. Les altres dues havien estat uns magatzems els quals van ser transformats pels voltants del 1940 en dos habitatges més. El permís d'obres per a l'edificació data de 1904, i es va atorgar a favor de Jaume Fló Parcerisas (Ferrer de la Plaça) (Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola, llibre d'actes 2, p. 18). | 41.5349200,1.7699000 | 397387 | 4598871 | 1904 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75869-foto-08162-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75869-foto-08162-10-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75872 | Cal Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maristany | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Cucurella (Cal Joanet Fuster)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 306. Sense Autor (2008): 'L'Ajuntament a Cal Figueres', L'Hostal, 2, Els Hostalets de Pierola, p. 4-5. | XX | Casa d'aspecte senyorial aïllada, de planta rectangular, envoltada de jardí i amb el mur de tanca alineat al carrer. Està estructurada amb tres cossos, i té planta baixa, pis i una segona planta enretirada i coberta a dues vessants. La resta de la coberta consisteix en dues terrasses: una a la façana principal i una a la posterior, circumdades per un ràfec de teula verda i un ampit massís on es dibuixen merlets trencats. La façana més ampla està encarada cap al jardí, però l'entrada que dóna al carrer està situada a la façana lateral, que esdevé principal. A la planta baixa té un sòcol de pedra emmarcat amb maó. A la façana lateral destaca el ràfec de maó. Té un cos adossat a la paret posterior, més tardà. Destaquen els elements de ceràmica en els brancals de les obertures, en l'acabament de la façana i en la xemeneia. Cal esmentar també el treball de maó vist de la llosa del balcó. | 08162-13 | C. J. Mestre Lladós, 3. | El permís d'obres d'aquesta casa data de 25.6.1911 (AMHP, llibre d'actes, 8 p. 13). Va ser promoguda per Enric Cucurella Vidal per a la seva filla mitjana, casada amb un Maristany, i que compartia jardí amb la casa del pare. Totes dues són ara de propietat municipal. Cal Maristany acull actualment la nova Comissaria de Policia Local i l'Aula de Música. | 41.5334300,1.7711800 | 397491 | 4598705 | 1911 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) | Al nucli urbà de Pierola hi ha dues cases anomenades Cucurella: la de la present fitxa, coneguda també amb el nom de Cal Joanet Fuster, i la situada al C/Isidre Vallès 28, de la qual hi ha també una fitxa en el present Mapa del Patrimoni. Cal no confondre les dues cases.Per altra banda, aquesta casa forma conjunt amb els edificis 1, 3, 5, 7 del mateix carrer. | 105|106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||
| 75903 | Can Roviralta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roviralta | ANÒNIM (1984): Itineraris per la comarca de l'Anoia: Piera, els Hostalets de Pierola, Masquefa, Itinerai 6, Igualada. HOMS, Victòria (1988): 'Can Roviralta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XX | Li manca manteniment. | Edifici de planta quadrangular de dos pisos d'alçada construït amb pedra recoberta d'estuc, de composició molt senzilla i quasi bé absent de decoració a excepció de les motllures de les finestres, que sobresurten lleugerament del mur, i de les balconades de ferro forjat de les finestres centrals. Destaca també la balustrada de pedra que ocupa la part superior de l'edifici. En quant a la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. A la porta d'entrada, destaca la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobre els dos pilars que fan de marca a la façana principal. Annexat a la casa exiteixen uns amplis cellers, que van ser edficiats el 1897 tal com consta en una incripció que es pot veure sobre el portal principal. Al costat d'aquesta casa, al peu mateix de l'actual carretera hi havia la masia de can Santjoan, que va ser una de les quatre masies en les terres de les quals va adeificar-se el poble dels Hostalets. La masia de can Santjoan va ser enderrocada a mitjans de la dècada de 1980. | 08162-44 | C. Roviralta, cantonada amb Avinguda Hostalets de Pierola | Can Roviralta és una finca situada a l'entrada del poble amb un gran valor històric. Aquesta casa va ser edificada en els anys del canvi de segle al voltant del 1900, per Josep Roviralta Figueras. Originari de Molins de Rei, va fer una fortuna considerable a lArgentina on tenia obert una casa dedicada a la comercialització de vins i olis catalans. L'any 1890 va adquirir la finca de can Santjoan on va decidir aixecar el conjunt d'edficis objecte d'aquesta fitxa. Segons documentació fotogràfica conservada a l'arxiu municipal primer es va edificar la bodega (any 1897) i tot seguit la casa-torre, vivenda del propietari. La casa va ser modificada substancialment en diverses ocasions al llarg de les primeres dècades del segle XX. Una d'aquestes reformes va dotar l'edifici de la magnífica lluerna que li dona un dels seus tretst més característics. L'any 1936 aquest edifici i les terres del seu propietari van ser incautades pel Comitè Local, que instal·là a Can Roviralta un delsmagatzem de la Cooperativa Agrícola. Fou amb motiu de la incautació que s'esgrafià en una de les façanes el rètol que diu 'Sindicat Agrícola. Hostalets de Pierola'. Al 1939 tornà als seus propietaris anteriors i l'any 2007 va ser adquirida per l'Ajuntament dels Hostalets per tal de poder rehabilitar l'edifici amb destí a alberg rural i a Centrre d'Interpretació Paleontològic. | 41.5343300,1.7660700 | 397066 | 4598811 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75903-foto-08162-44-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 26 de novembre de 2009 i pendent d' inscripció al Catàleg de Patrimoni Cultural. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||
| 75908 | Cançó del Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cacador | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 306-310. | XX | Està fixada en partitura. | Antiga cançó coral amb ritme de vals fixada en una partitura que narra de manera lúdica les estratègies dels caçadors i les diverses fases d'un dia de cacera. El seu títol originar era 'Vals = els casadós'. | 08162-49 | Aquest valset va ser compost a principis del segle XX per Joan Parcerisas Càlix (conegut amb el sobrenom de 'el Joan de cal Pàtria') i va gaudir d'una gran popularitat als Hostalets de Pierola, on era cantat pels cors de cantaires del moment. L'autor d'aquesta peça va tenir una certa nortorietat a nivell local, pel fet d'haver estat durant més de tres dècades el secretari de l'Ajuntament. Procedia de la casa de cal Xic del Càlix i es va casar amb la pubilla de cal Pàtria. | 41.5338400,1.7700100 | 397394 | 4598751 | c.1910 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75908-foto-08162-49-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Joan Parcerisses Càlix ('el Joan de cal Pàtria'), dels Hostalets de Pierola | Una còpia de la partitura de la cançó ens l'ha cedit la Sra. Elena Parcerisas. | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||
| 75909 | Cantada de Llúcies i Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-llucies-i-nicolaus | XX | Les Llúcies i els Nicolaus és una festa tradicional de l'Escola Renaixença per la qual els nens i les nenes sortien a cantar per separat (les nenes el dia de Santa Llúcia i els nens el dia de Sant Nicolau) i recollien tot allò que la gent que els sentia cantar els donava: fruits secs, caramels, diners, fruita... La tradició feia que els alumnes més grans es fessin càrrec dels alumnes més petits de l'escola, de manera que no els acompanyava cap mestre. La cantada durava tot el dia. Avui en dia la festa encara se celebra. | 08162-50 | Escola Renaixença | Originàriament la cantada durava tot el dia, ja que els nens arribaven fins a les masies més properes al nucli, però el creixement del poble, la pèrdua dels alumnes de 7è i 8è, i l'augment de nens ha fet que s'anés modificant l'organització d'aquesta festa. Finalment, després d'adaptar la tradició a la nova realitat de l'escola, les Llúcies i els Nicolaus van poder seguir cantant pel poble formant un nodrit seguici i amb la presència dels guàrdies municipals que ajuden a mantenir l'ordre i la seguretat dels nens i nenes. | 41.5333600,1.7713000 | 397501 | 4598697 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||||||
| 75915 | Casa Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pons | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Pons', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 308. | XX | Casa en cantonada, de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura en tres cossos marcats per les obertures, essent el cos central més alt. Destaca el treball de maó en les obertures, sobretot en el centre de la façana i a la primera planta, on s'hi obren dues finestres geminades amb uns ampits molt treballats. També és interessant la solució de barana dels dos terrats existents als extrems, que és curvilínia i feta amb elements de maó ornamentals. La planta baixa té un sòcol de pedra. Recentment s'ha adossat un cos a la façana posterior. | 08162-56 | C. J. Mestre Lladós, 33 | La Casa Pons va ser construïda per iniciativa de l''americano' Pau Pons entre 1915 i 1920. La planta baixa es destinà a fàbrica de teixits abans de la Guerra Civil (fou la primera indústria del poble) i va ser llogada a Marcelí Palomas de Manresa. L'any 1940 la fàbrica deixà de funcionar en traslladar-se a un edifici més ampli de nova construcció just a l'altre costat de carrer. Actualment en part de les seves dependències de la planta baixa hi ha un taller de reparació d'automòbils. | 41.5330300,1.7721200 | 397569 | 4598659 | 1915-20 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Actualment, als baixos de l'edifici original hi ha obert un taller de cotxes. | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75917 | Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-catala | <p>AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit.</p> | XX | <p>Conjunt format per diverses edificacions d'una sola planta: cafè saló-teatre i altres dependències i terrassa. Destaca per la seva gran alçada i, amb façana al carrer i al jardí, el cos central. Totes les façanes d'aquest conjunt són decorades amb esgrafiats de temàtiques diverses i amb motius al·legòrics al Casal. Destaca el gran sòcol de pedra que forma també la tanca del jardí, que enllaça amb el de la casa nº 28. Els angles de l'edifici estan coronats amb grans gerres de terra cuita.</p> | 08162-58 | C. Isidre Vallès, 30 | <p>Al 1918 es fundà la societat Unió Regionalista Hostalenca. Al 1924 els propietaris, Cucurulla, Subirats, Vallés i Orriols, junt amb persones de la societat, acorden fer un local essent els propietaris abans esmentats els promotors de l'obra. Durant juliol de 1926 s'inaugura el casal, tot i que el projecte arquitectònic original no s'havia dut del tot a terme. Acabada la Guerra Civil, l'any 1939, el Casal hagué d'adoptar diferents noms: Centro Recreativo de la Falange Española de las Jons (1939), Casino Nacional (1940), Centro Cultural Recreativo (1958), abans de retornar al seu nom original l'any 1988. Al 1966 la societat comprà el casal. A causa de la clausura de la Cooperativa, nom popular amb que es coneixia l'altre local de la població regentat per la societat Fomento Recreativo, el Casal es va convertir en l'únic lloc de trobada i reunió dels habitants dels Hostalets. Pel que fa a l'arquitecte de l'edifici, cal remarcar la importància del personatge, Josep Goday (1882-1936), autor de la Casa de Correus de Barcelona i de diferents grups escolars. És un dels màxims representants del Noucentisme arquitectònic. J. Goday, col·laborà, entre d'altres, amb J. Puig i Cadafalch en l'obra 'L'arquitectura romànica a Catalunya'. Actualment, el Casal Català dels Hostalets de Pierola és una societat privada sense ànim de lucre, ubicada al municipi dels Hostalets de Pierola, que té com objectius promoure activitats culturals i recreatives en el municipi, tal com es diu en els seus estatuts. Està integrat per uns 330 socis que deleguen democràticament el funcionament de l'Entitat en una Junta Directiva que s'encarrega de gestionar el Casal (manteniment del local, lloguer del cafè, activitats, etc.).</p> | 41.5335100,1.7704300 | 397429 | 4598714 | 1924-26 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2023-01-23 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Josep Goday i Casals (1882-1936)/ Ferdinandus Serra i Sala (esgrafiats) | BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 28 de desembre de 2006 i inscrit al Catàleg de Patrimoni Cultural amb el núm. 661. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||
| 75918 | Castanyer del Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-casal-catala | XX | Exemplar de castanyer amb un tronc de 0'60 m de diàmetre, una exuberant copa d'uns 7-8 metres de diàmetre i una alçada superior al voltant dels 10 metres. Plantat als anys 20 del segle XX mentre es construïa el Casal Català. | 08162-59 | C. Isidre Vallès, 30 | El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor. | 41.5331800,1.7704900 | 397433 | 4598678 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75918-foto-08162-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||||
| 75919 | Castanyer de la Torre del Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-torre-del-senyor-enric | ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Exemplar amb més d'un metre de diàmetre de tronc i una copa d'uns 4-5 m. Fa entre 7 i 8 m d'alçada. | 08162-60 | C. J. Mestre Lladós, 1 | Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el castanyer es plantés per aquelles dates. El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de fulla caduca de la família de les fagàcies. Originari dels voltants del Mediterrani, es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i a l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment. Les fulles són de limbe llarg, de 16 a 28 cm de longitud, i 5 a 9 cm d'ample, de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres (sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcia. La nervadura és pennada. Les seves flors maduren a la tardor i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria). L'àrea d'expansió actual del castanyer és deguda a plantacions que ja havien començat en època romana. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer, però, no és un bon combustible ja que desprèn molt fum i poca calor. | 41.5334700,1.7710100 | 397477 | 4598709 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||||||
| 75921 | Cedre de la Torre del Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-la-torre-del-senyor-enric | ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Exemplar de més de 10 metres d'alçada, que en tot cas sobrepassa l'edifici de la Torre del Senyor Enric, al pati del qual s'ubica. Té el característic perfil tabular que van adquirint progressivament aquests arbres a partir dels 30 anys, fet que estaria assenyalant, juntament amb les importants dimensions, la seva antiguitat. | 08162-62 | C. J. Mestre Lladós, 1 | Donat que la casa es va edificar cap a 1920, és raonable pensar que el cedre es plantés per aquelles dates. El cedre (cedrus) es un gènere de plantes amb flors de la família de les pinàcies que adopten la forma de grans arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes. Són arbres de capçada grossa i figura cònica en la joventut, però adquireixen forma tabular quan són vells (a partir dels 30 anys). Poden arribar, sense grans dificultats, a mesurar entre 25 i 50 metres d'alçada, i poden viure més de 2.000 anys, tot i que els més antics actualment tenen una edat estimada de 1.000 anys. En tot cas, es calcula que el cedre de la Torre del Sr. Enric té una antiguitat propera als cent anys. | 41.5336400,1.7709700 | 397474 | 4598728 | c. 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75921-foto-08162-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75925 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-5 | AA.VV. (Coord.) (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola. Col·lecció Pierola històrica. Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XX | Prop de can Valls, en un espai ajardinat, es conserva una creu de terme feta amb ferro ferro forjat i alçada sobre un pedestal de pedra. Al pedestal hi ha la inscripció 'Santa Missió any 1927', que fa referència a les prèdiques i sermons realitzats aquell any a la parròquia per part dels pares jesuïtes Josep M. Pijoan i Josep M. Bausili. | 08162-66 | Passatge Verdaguer s/n | Al pedestal hi ha la inscripció Santa Missió any 1927, que fa referència a les prèdiques i sermons realitzats aquell any a la parròquia per part dels pares jesuïtes Josep M. Pijoan i Josep M. Bausili. La creu la va forjar, Josep Pujol Pujol (Paret Maurici). | 41.5360900,1.7717500 | 397543 | 4598999 | 1927 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75925-foto-08162-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75925-foto-08162-66-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | J. Flo Parcerisses o bé J. Pujol Pujol | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75927 | El Serralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serralet | DÍAZ, Jordi (2006): 'Els jardins modernistes de Barcelona i alguns dels motius pels quals no els podem gaudir a la ciutat', Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales (Serie documental de Geo Crítica), vol. XI, nº 661, Universitat de Barcelona, 5 de juliol de 2006, Barcelona. | XX | Jardí modernista força desconfigurat pel pas del temps però que encara conserva algun element constructiu original com ara una barraca, un pou i un banc d'obra. La barraca té coberta a quatre vessants. | 08162-68 | C. Major, 58 | La construcció d'aquest jardi data dels anys quaranta del segle XX, tot i el regust modernista que presenta el conjunt. Concretament va ser el 1949 quan Joan Pujol Poch adquirí aquest solar, segons constra en el registre de la propietat. La construcció d'aquest tipus de jardins, com si d'una vil·la italiana renaixentista es tractés, es comença a documentar des de mitjans del segle XIX, s'accelera la seva construcció al darrer terç del segle coincidint amb el moment de màxima activitat econòmica i puixança del país i es perllonga coincidint en el temps amb un dels moviments artístics mes rics i amb més personalitat de Catalunya com és el Modernisme. La concepció de molts d'aquests jardins és contemporània al naixement del procés de renovació cultural, ideològica i artística que va significar el Modernisme a Catalunya i, que per les seves característiques pròpies pren un caràcter nacional vinculat a un projecte polític. La nova imatge de jardí nascuda amb Josep Fontserè i Ramon Oliva va ser model i exemple durant anys de jardineria pública i privada. Alguns autors destaquen que l'impuls de Fontserè i la participació d'arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner o inclús el mateix Gaudí en les obres d'acondicionament del parc per a l'Exposició de Barcelona de 1888 i les seves discussions com ara la pertinença dels estils o el simbolisme del llenguatge arquitectònic entre altres, va suposar l'arrencada vital i creativa per a la formulació d'una arquitectura nova, i també ho va ser per a la definició d'una jardineria protomodernista i la reformulació dels seus elements de composició. | 41.5359100,1.7723300 | 397591 | 4598979 | 1949 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75927-foto-08162-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75927-foto-08162-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75927-foto-08162-68-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | No s'ha cregut convenient la descripció de les espècies vegetals presents, ja que es considera que no són originals de l'època en que es concebí aquest jardí. | 106|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75928 | Escola Renaixença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-renaixenca | BOHIGAS, Oriol (1983): Reseña y catálogo de la arquitectura modernista, vol. II, Barcelona, p. 24. ESTRADA, Gemma (1992): 'Escola Renaixença', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. LACUESTA, Raquel; GONZALEZ ,Antoni (1990): Arquitectura modernista a Catalunya, Barcelona, p.184. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 307. | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha dues entrades (una pels nois i una altre per les noies) que donen pas a dues aules i a escales d'accés, mentre que a la planta superior hi ha els pisos on s'allotjaven els mestres. Els portals d'entrada i quasi tota l'alçada del primera planta estan realitzats de maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen el treball de maó de les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana, de composició simètrica, s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet de pedra artificial. A les façanes laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. La composició de les obertures presenta una gran originalitat, ja que són estretes i amb perfils escalonats, amb les llindes emmarcades amb trams de maó. S'ha conservat la distribució de les escales interiors i tot l'exterior de l'edifici. | 08162-69 | C. J. Mestre Lladós, 5-7 | Tot i que en un inici les escoles van ser projectades el 1910 per Miquel Madorell i Rius en un solar cedit a l'Ajuntament per Joan Godó Llucià, el projecte executat va ser un altre que recull les línies bàsiques del de 1910, finalment redactat per Josep Domènech i Mansana com a arquitecte del Ministeri d'instrucció pública. La primera pedra es va col·locar el juliol de 1913, i l'edifici s'inaugurà el 1919. Ha funcionat com a escola fins l'any 2005 i actualment allotja un esplai, l'Aula de Música, l'Arxiu Fotogràfic i Documental del municipi i les oficines de Correus. En origen, els terrenys eren propietat de Pere Pujol. Aquest edifici forma part d'un conjunt format per les cases n. 1, 3 i 5 del mateix carrer. Josep Domènech i Mansana va ser arquitecte del Ministerio de Instrucción Pública des del 1917 pel qual va construir les escoles públiques de Badalona, Argentona, Esparreguera, etc. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona, arquitecte municipal de Sant Celoni i autor dels magatzems 'El Águila' de Barcelona. El carrer Mestre Ladós, on s'ubica l'Escola Renaixença, va ser urbanitzat a principis del segle XX. | 41.5333600,1.7713000 | 397501 | 4598697 | 1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75928-foto-08162-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75928-foto-08162-69-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Josep Doménech i Mansana | L'edifici es coneix també com a Escoles Públiques i 'Escuelas Nacionales'. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||
| 75930 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-7 | XX | S'estan perdent els esgrafiats de la façana. Falta manteniment per manca d'ús. | Edifici aïllat de planta rectangular, de concepció arquitectònica molt senzilla, amb un coronament on s'indica la data de construcció (MCMXXXIII) i la denominació 'Escorxador Públic', tot plegat emmarcat amb una sèrie d'esgrafiats amb motius arquitectònics, vegetals i geomètrics. Té una sola planta i les obertures són quadrangulars. La seva configuració denota certa inspiració en els temples greco-romans clàssics. | 08162-71 | C. de l'Escorxador, s/n | L'any 1933, l'Ajuntament republicà va voler proporcionar als vilatans una millora de la sanitat animal en forma d'un espai adient en aquells anys per a dur a terme el sacrifici dels animals de casa per a l'alimentació. El seu funcionament es va prolongar fins als anys 90 del segle XX. Actualment l'edifici roman tancat i sense ús. | 41.5346100,1.7728700 | 397634 | 4598834 | 1933 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75930-foto-08162-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75930-foto-08162-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75930-foto-08162-71-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75932 | Trull del Sindicat Catòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-del-sindicat-catolic | ANÒNIM (2005): Centre d'equipaments de Cal Figueres, Els Hostalets de Pierola (tríptic a color). | XX | Es tracta d'un trull o molí per a l'elaboració de l'oli que consta de les següents parts: pastera, dues moles còniques, batedora, estufa, bomba i engranatges, premsa hidràulica, i cofins. Aquest exemplar tenia una capacitat de mòlta d'entre cinc-cents i vuit-cents quilos. Entre les seves principals característiques tècniques, cal dir que la batedora s'escalfava mitjançant el vapor que proporcionava el pinyol cremat procedent d'altres premsades. | 08162-73 | Plaça Cal Figueres, 1 | Aquest trull va estar en funcionament en un edifici annex de la desapareguda casa de Cal Figueres des de principis del segle XX fins 1996, moment en que les normatives sanitàries van desaconsellar-ne l'ús. Actualment està instal·lat, en molt bon estat de conservació, al vestíbul de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola, amb un us ornamental. Cal recordar que l'Ajuntament s'assenta sobre l'espai abans ocupat per Cal Figueres. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | És conegut també amb el nom de Molí d'oli de Cal Figueres. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75934 | Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre | VVAA (1991) 'Hostalets de Pierola -Festa de l'Arbre-', La Veu de l'Anoia, 8 de març de 1991 (quadern central), Igualada. | XX | Festa que des de 1991 es celebra per primavera als Hostalets i que consisteix, generalment, en una plantada d'arbres. Al programa de 1991, per exemple, es fa constar que es celebrà el 10 de març i que els escolars del municipi plantaren una sèrie d'oliveres i acte seguit l'Estol de Cantaires oferí un concert. Tancà l'acte la lectura d'una Pregària a l'Arbre i l'obsequi als assistents d'un plansó d'arbre per part de l'Ajuntament. | 08162-75 | Plaça de Les Oliveres | Les festes de l'arbre són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc en diferents moments de l'any, però majoritàriament entre març i juny, i que tenen com a protagonista destacat a un arbre de grans dimensions. L'arbre (un pi, avet o pollancre) és escollit pels participants de la festa per les seves qualitats, es talla i trasllada col·lectivament fins a un lloc destacat de la vila -normalment una cèntrica plaça- on és plantat de nou, amb l'ajuda de cordes, grues i altres tecnologies. L'arbre sovint es poda, pela i/o guarneix d'alguna manera i esdevé l'eix de les celebracions posteriors, que inclouen tot tipus d'actes culturals, esportius, lúdics i gastronòmics. D'entre els més comuns hi ha els jocs de cucanya, competicions de pujada a l'arbre al final del qual hi acostuma a haver-hi un premi; les danses i balls populars al seu voltant així com tot tipus d'àpats comunitaris amb peix i carn a la brasa. Les festes que tenen com a protagonista a un arbre de grans dimensions continuen realitzant-se en moltes localitats de la geografia catalana i també arreu del món. Es tracta de romanalles d'ancestrals cultes, que avui perviuen amb renovats significats i que permeten a la població que les celebra reforçar els seus vincles amb la natura. L'abril del 1991 es va recuperar la primera la celebració d'aquesta Festa als Hostalets de Pierola. Anteriorment ja es té noticia que es celebrava. Concretament el març de 1915 el plenari de l'Ajuntament acorda celebrar la festa de l'arbre seguint el consell d'una circular del govern civil. En la sessió del 11.4.1915 s'aprovà el programa de la festa que es decidí que tindria lloc el diumenge dia 25 d'abril a les 4 de la tarda. Es decidí plantar alguns arbres a continuació dels de la carretera d'entrada al poble i sembrar algunes ametlles en un terreny cedit per Pere Pujol Cucurella prop del camí al cememtiri que havien de servir de planter per la celebració l'any següent. Es convidà als mestres per que hi fessin anar la quitxalla als quals s'oferí una soculenta merienda como recuerdo a la Fiesta i també es convidà al cor local per tal que interpretés l'Himne al Arbre Fruiter. | 41.5331400,1.7702000 | 397409 | 4598673 | 1915 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Festa organitzada per la Colla Pa i Trago. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||||
| 75935 | Festa de la Vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-vellesa | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Els Hostalets de Pierola, p. 343. | XX | Els Hostalets de Pierola fa un homenatge a la gent gran del municipi amb la celebració de la Festa de la Vellesa, que convoca les persones del municipi que al llarg de l'any fan 70 anys i es fa una menció especial al matrimoni de més edat. La Festa de la Vellesa comença amb una missa solemne a l'església de Sant Pere, cantada pel Cor parroquial dels Hostalets de Pierola, i des de l'any 2000, continua amb un dinar d'homenatge en un restaurant de la zona, amenitzat amb música en viu. A la tarda, els convidats gaudeixen d'altres espectacles, normalment a la Sala del Casal Català. | 08162-76 | C. de l'església | La Festa de la Vellesa se celebra als Hostalets de Pierola des de l'any 1948. Altres poblacions de Catalunya han instaurat també aquesta celebració al seu calendari festiu en els darrers anys. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 1948 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75935-foto-08162-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75936 | Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema-1 | XX | La Festa de la Verema d'Hostalets de Pierola transcorre, anualment, de la següent manera: al matí, Carcavila pels carrers del poble amb tractors, remolcs, carros i cavalls carregats de portadores per anar a les vinyes; a continuació, sortida de Cal Ponsa per anar a collir raïms a la vinya amb els tractors i el carro; a mig matí, arribada del carro carregat amb portadores de raïms, passejada pels carrers i descarregada manual de les portadores; esmorzar de pagès i, a continuació, trepitjada de raïms en un cup tradicional; s'acaba la festa amb una passejada amb carro pels carrers del poble. Durant 2010 s'ha celebrat la 20º edició de la festa moderna. | 08162-77 | Bosc de Cal Ponsa | Amb motiu de la inauguració de la Plaça de les Oliveres l'abril del 1991 amb la primera Festa de l'Arbre, la colla de persones que treballaven per l'organització de l'esmentada festa va decidir recuperar una festa popular: la Festa de la Verema. | 41.5336300,1.7710400 | 397480 | 4598727 | 1991 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | La festa l'organitza la colla Pa i Trago. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||||||
| 75937 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-35 | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Els Hostalets de Pierola, p. 47-49. MAS, Joseph (1919): Nota Histórica de la Capella dels Hostalets de Pierola ara esgelsia parroquial de Pierola y Hostalets. Barcelona, Tip. Católica, p.24. | XX | La festa gran dels Hostalets de Pierola se celebra al voltant del 25 de juliol, festivitat de St. Jaume Apòstol. Encara que la parròquia estigui consagrada a St. Pere, la Festa Major dels Hostalets s'ha celebrat des d'antic el dia de St. Jaume, probablement perquè l'economia basada en l'agricultura buscava una data festiva més adient a les seves necessitats, coincidint amb el final de la collita i amb la tranquil·litat que això suposava. Les activitats o actes festius s'acorden en una comissió de festes en la qual participen les diferents entitats i l'Ajuntament. L'acte amb més anomenada és el Ball de Revetlla que durant molts anys i encara avui es celebra al Poliesportiu Municipal. | 08162-78 | La Placeta | Era costum que en dates assenyalades com les de la Festa Major vingués a la parròquia el conegut popularment amb el nom de capellà foraster. Aquest ajudava el rector a escoltar les confessions, a més de donar lluïment a les cerimònies i encarregar-se del sermó de l'Ofici Solemne de la Festa Major | 41.5336900,1.7707500 | 397456 | 4598734 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||||||
| 75938 | Festa de Sant Antoni Abat i Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-i-tres-tombs | (2009): 'Festa dels Tres Tombs als Hostalets', L' Hostal, 4, Hostalets de Pierola, p. 33. DALMAU, Antoni (2006): Les festes tradicionals que no hem de perdre, Barcelona, p. 79. | XX | Actualment la celebració comença a les 10 h del matí amb un esmorzar popular a la plaça Roja i continua amb la benedicció dels carruatges i els animals a la parròquia de Sant Pere. A continuació es fan tres voltes pels carrers del poble. Acompanyen els carruatges una banda de música, un abanderat i els cordoners, que porten l'estendard original de la festa que es celebrava antigament. | 08162-79 | C. de l'església | En aquesta festa típica de moltes poblacions catalanes, a Hostalets s'ha recuperat la tradició de la benedicció de carros i animals que es feia en honor de Sant Antoni Abad. Davant de tot hi van els banderers amb les senyeres del corresponent gremi de traginers i, al final, algun baiard amb la imatge de Sant Antoni Abad. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||||||
| 75945 | Font i safareig del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-comu | ANÒNIM (2008): 'La Font del Comú', L' Hostal, 2, Hostalets de Pierola, p. 15. AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101-105. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 64-65. | XX | Faltaria manteniment i neteja. Alguns elements han estat objecte d'actes vandàlics. | El Comú és una zona d'ús públic. L'entorn presenta una forma allargassada on s'hi entra pel Carrer Major a través de dues columnes modernistes de maó vist, a darrera d'aquestes hi ha la popular Font del Comú o Font de la Bomba, renom que va adquirir degut a que en els seus inicis la font tenia una bomba accionada a mà per elevar l'aigua del pou excavat a l'altra banda del carrer. Seguit de la font hi trobem el Passeig del Comú, ombrejat per una dotzena d'acàcies. I finalment hi trobem el Safareig Públic del Comú, gran estructura circular amb molta cabuda d'aigua, on les dones del poble hi rentaven la roba abans de l'arribada i generalització de l'aigua corrent domèstica. El safareig s'omplia amb aigua provinent de la Font del Comú i de la mina de Cal Figueres, que es diu que començava al pou de la casa de Cal Martri, al carrer Isidre Vallès, i s'adreçava vers on hi havia el trull per extreure l'oli de les olives, continuava cap al carrer del Trull i, finalment, desguassava al safareig. L'any 1995 s'inaugurà una rehabilitació del conjunt. Més avall, hi havien els Horts de Cal Figueres o del Comú, que es regaven amb l'aigua de la Mina de Cal Figueres i amb les escorrenties del Safareig. | 08162-86 | C. de l'Escorxador, cantonada amb C/Major | Abans de la construcció del cèntric Safareig del Comú, les dones del poble havien d'anar a fer la bugada en els safareigs que existien dispersos per les afores del nucli urbà. El Comú és una zona d'ús públic construïda a inicis del segle XX (concretament el 1903) per l'Ajuntament d'aquells temps. Als seus inicis, la Font del Comú tenia una bomba accionada a mà per elevar l'aigua del pou. Diu la tradició popular que les dones passaven moltes hores al safareig i que s'hi parlava de tot, de manera que un bon dia unes rentadores van acabar esbatussant-se amb els picadors de rentar. Una restauració de l'any 1995 ha reconvertit el safareig en una mena de placeta tancada, amb una font ornamental a l'espai ocupat antigament per l'aigua. | 41.5349200,1.7714700 | 397518 | 4598870 | 1903 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75945-foto-08162-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75945-foto-08162-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75945-foto-08162-86-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 105|119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75946 | Font de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-locata | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 23. (2008): 'La font de l'Ocata', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 13. | XX | El lloc es troba abandonat. | La font està protegida per una glorieta d'estil modernista, amb coberta de teules a quatre aigües sustentada per quatre pilars de maó. Es troba dins la geozona 332, que delimita la successió miocena dels Hostalets de Pierola, inventariada com a geozona d'interès geològic pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, on s'hi han observat punts amb restes fòssils ubicats a la Serra de l'Ocata i la Riera de Claret. | 08162-87 | Carena de la Serra de la Font de l'Ocata. | La imatge més antiga conservada de la font és una fotografia feta per un tal L. Roisin de Barcelona. Data de 1919 i ja s'hi veu la glorieta modernista. Antigament, aquesta font era un lloc de passeig i trobada de la gent del poble, i era típic anar-hi a berenar les tardes d'estiu. | 41.5259200,1.7912200 | 399151 | 4597847 | c.1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75946-foto-08162-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75946-foto-08162-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75946-foto-08162-87-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | També se la coneix amb el nom de Font de l'Eucata. | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||
| 75950 | Capella de Can Mata de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-mata-de-la-garriga | ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. HOMS, Victòria (1988): 'Can Mata de la Garriga', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Mata de Garriga', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 48-49. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XX | La capella del Roser està adossada a la masia de Can Mata de la Garriga. Es tracta d'un cos de planta rectangular, amb absis semicircular. D'estil neogòtic, fou reconstruïda el 1905 sobre una capella anterior, molt probablement d'origen medieval. A l'interior el sostre és de volta apuntada amb embigat de fusta. Les parets exteriors són de maó vist excepte la façana principal, realitzada amb un estucat que imita carreus. A la façana es reflexen els arcs apuntats de l'interior. La porta d'entrada té un capcer decorat. La façana està decorada per un campanar d'espadanya i pinacles laterals, tot molt ornamentat | 08162-91 | Can Mata de la Garriga | La notícia més antiga d'aquesta capella correspon a l'any 1606, quan el vicari general donà llicència per edificar una capella a la masia de Can Mata de la Garriga. El 1663 Mossèn Damià Mata de la Garriga, fill de la casa, beneí una campana, que fou substituïda l'any 1733. Segons el propietari actual, la capella va sofrir un incendi i es reedificà el 1905. La casa de Can Mata de la Garriga és coneguda ja des del segle XI i al segle XIII com masia de 'Garrigas', moment en el que cal considerar possible l'existència de la capella tot i que el primer document escrit conegut sigui de 1606. A mitjan segle XV Can Mata era propietat de la família Garrigues, emparentada amb els Mata un segle després. La família va cognomenar-se des d'aleshores Mata de Garriga. Efectivament, el 1553 és habitada per en 'Joan Matha de Garriga', segons un fogatge, i d'aquí prové el seu nom. A començament del segle XVIII va passar per matrimoni a la família Subirats i, ja en època contemporània, a la família Garriga-Nogués. | 41.5294000,1.8046900 | 400280 | 4598218 | 1905 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75950-foto-08162-91-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75951 | GR-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-5 | XX | El camí neix a Sitges i s'endinsa al Parc Natural del Garraf, territori de naturalesa càrstica i vegetació peculiar, ple de dolines i simes. Després, el senders baixa al Penedès, terra de vinyes, i comença a pujar a Montserrat, muntanya sagrada de Catalunya. De Montserrat l'itinerari va al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, travessa Sant Llorenç Savall, Gallifa i Sant Miquel del Fai, famós pels seus saltants d'aigua, baixa a Aiguafreda i s'endinsa al Parc Natural del Montseny. Un cop travessat aquest massís, el sender arriba a Sant Celoni i torna a pujar al Parc Natural del Montnegre-Corredor, que cal travessar per arribar a Canet de Mar, població eminentment costanera. Pel que fa al municipi del Hostalets de Pierola, el GR 5 s'endinsa dins del terme municipal d'Hostalets venint de Collbató, travessa la urbanització de Can Fosalba passant molta prop de la masia del mateix nom. Després tot davallant travessa la Riera de Pierola per arribar a la carretera B-231 just a la cruïlla amb Les Cases Noves. Des d'aquí segueix el camí que va a Can Gras per acabar el seu recorregut pel terme al nucli de Can Marcet. | 08162-92 | Can Gras | 41.5257000,1.8197100 | 401528 | 4597790 | 1980 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | L'any 1980 indicat més avall correspon a la data d'homologació. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||||||
| 75961 | Jardins de Cal Ponça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-cal-ponca | XX | Els pins de poca edat que ocupen actualment la superfície del jardí fan pensar que l'aspecte original del jardí està molt alterat. | Jardí de pins no molt vells, dividit en dues parts: una part privada, encerclada per una tanca, i una part pública accessible a tothom. Destaca el valor lúdic d'aquest espai en mig del nucli urbà dels Hostalets.. | 08162-102 | C. Major, 22 | L'any 1912 consta en el registre de la propietat l'adquisició d'aquest espai per part del barceloní Olaguer Ponsa decubas, propietari al seu torn d'un casa al carrer major on venia a estiuejar amb la seva família. Fou a partir d'aquest moment que es procedí a l'ajardinament d'aquest espai plantant-hi arbres i fent algunes construccions com ara una cisterna recoberta amb trencadís o un garatge per a l'automòbil obert a l'actual passatge Anselm Clavé. Fa uns 20 anys el consistori municipal començà un llarg procés d'adquisicions de bona part d'aquests jardins per destinar-los a ús públic. | 41.5342400,1.7709700 | 397475 | 4598795 | 1912 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75961-foto-08162-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75975 | Monòlit del Dr. Conde | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-dr-conde | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006):Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 169-170 | XX | Està molt amagat per la vegetació dels jardins de la plaça on s'ubica el monument. | Element arquitectònic commemoratiu de la figura del Dr. Conde (1894-1977), metge del poble que fou anomenat fill predilecte de la vila per la seva dedicació i entrega als malalts. El monòlit és un bloc auster de granit negre, i hi ha inscrit el text que recorda aquest personatge: 'Hostalets de Pierola al seu fill predilecte Il·lustre senyor Francesc de P. Conde i Galés -Metge- 1984-1977'. Tot i que el monòlit no té molts anys i es troba en bon estat de conservació, actualment està tapat per les heures i altra vegetació. | 08162-116 | Placeta del Dr. Conde | El monòlit fou erigit després de la mort del Dr. Conde, esdevinguda l'any 1977, i reflecteix l'acord de l'Ajuntament d'aquells moments de nomenar el popular metge titular 'fill predilecte del poble, com a prova d'estima i agraïment als grans i prolongats serveis prestats a la nostra comunitat'. | 41.5336500,1.7708200 | 397461 | 4598729 | 1977 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75975-foto-08162-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75979 | PEIN Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-roques-blanques | <p>http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/RESOLUCI__MAH_3441_2004.jsp.</p> | XX | <p>Es tracta d'un petit espai natural que constitueix una prolongació vers a ponent del massís de Montserrat, format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, i constituïda bàsicament per materials paleozoics. Tot i la proximitat de Montserrat, la presència d'un substrat silici, sense carbonats, i una situació estructural ben distinta, determinen algunes peculiaritats del paisatge d'aquest territori. El paisatge de Roques Blanques és format per un mosaic complex d'unitats de vegetació, algunes d'elles d'especial interès per llurs valors naturals. Els penya-segats de la vall són un exponent de la riquesa florística de l'espai, on cal destacar les comunitats de falgueres i crespinells (Cheilanthetum fragantis-marantae), molt rares a Catalunya, pròpies de les contrades mediterrànies marítimes. Les comunitats rupícoles esguarden algunes espècies, especialment termòfiles, de caràcter excepcional per a la flora catalana. La singularitat florística d'aquest espai també es manifesta als vessants assolellats de la Fembra Morta on juguen un paper important les brolles silicícoles d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunicae), caracteritzades per l'abundància d'una lleguminosa molt rara a la flora catalana, Adenocarpus telonensis. Així mateix cal ressaltar la notable diversitat de la flora liquenològica i micològica. En alguns fondals i obagues més inaccessibles resten fragments d'alzinars ben constituïts, així com boscos de ribera amb retalls de gatelledes, testimonis del paisatge primitiu d'aquest territori que ha estat intensament transformat per l'acció antròpica. La fauna d'aquest espai destaca per la notable riquesa de biòtops, que permet la coexistència de poblaments faunístics molt rics i diversos. Predomina l'element mediterrani enriquit per importants integressions centreuropees o d'altres de més meridionals. Els lepidòpters presenten un especial interès tant per la diversitat com per la singularitat d'algunes espècies.</p> | 08162-120 | Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. | <p>Aquest espai natural va ser inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel govern de la Generalitat l'any 1992. El PEIN no comporta cap restricció o limitació addicional en relació als usos, les activitats i els aprofitaments que es desenvolupen en els espais que són objecte del Pla.</p> | 41.5712400,1.7580100 | 396453 | 4602918 | 1992 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75979-foto-08162-120-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||
| 75980 | Plataner de la Font de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-font-de-locata | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 23. (2008): 'La font de l'Ocata', L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 13. | XX | Just al costat de la font del comú, i només separat d'aquesta pel camí d'accés, trobem un majestuós plataner amb un diàmetre de tronc de gairebé 2 m d'amplada i una alçada considerable. L'arbre es va plantar amb l'objectiu de proporcionar ombra a la gent que s'acostava a la font. | 08162-121 | Font de l'Ocata | Amb tota probabilitat l'arbre fou plantat en construir-se la glorieta de la Font de l'Ocata. A la imatge més antiga conservada de la font, feta per un tal L. Roisin de Barcelona, data de 1919, ja s'hi veu la glorieta modernista però no així l'arbre degut a l'angle des del qual fou presa la fotografia. | 41.5258700,1.7911500 | 399145 | 4597842 | c.1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75980-foto-08162-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75980-foto-08162-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75981 | Plataners de la Font del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-comu | ANÒNIM (2008): 'La Font del Comú', L' Hostal, 2, Hostalets de Pierola, p. 15. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101-105. | XX | Flanquejant l'entrada a l'espai del Comú es troben aquests dos exemplars de plataners d'uns cent anys d'antiguitat i 1 m de diàmetre de tronc. | 08162-122 | C. de l'Escorxador, cantonada amb C/Major | El Comú és una zona d'ús públic construïda a inicis del segle XX (1903) per l'Ajuntament, per la qual cosa cal suposar que els plataners varen ser plantats en aquells moments, suposició que concorda amb l'edat que sembla que tenen els arbres. | 41.5351800,1.7710300 | 397481 | 4598899 | 1903 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75981-foto-08162-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75981-foto-08162-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75983 | Torre Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-solanes | XX | Està molt rehabilitada, amb alguns detalls de poca fortuna estètica que desentonen amb els paràmetres de l'edifici original. | Casa tipus torre típica de principis del segle XX. Consta d'un cos principal quadrangular amb planta baixa i primer pis, al que se li adossen uns petits annexos d'una sola planta. Les cobertes són planes. Es tracta d'un edifici amb estructura clarament modernista: simetria, merlets al terrat superior, sòcol enrajolat al porxo d'entrada a la casa i balcó de ferro forjat. Tot i així té detalls d'altres estils com ara les xemeneies amb els coronaments vidrats de verd gòtic i imitant aquest estil medieval. | 08162-124 | C/Major, 50 | L'habitatge va ser edificat a principis del segle XX com a segona residència d'una família acomodada barcelonina dedicada al sector immobiliari. | 41.5354100,1.7714800 | 397519 | 4598924 | 1911 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75983-foto-08162-124-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 105|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75984 | Torre del Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-senyor-enric | ESTRADA, Gemma (1992): 'Ajuntament (Torre Cucurella)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Edifici aïllat format per dos cossos, envoltat per un mur de pedra i maó. Els dos cossos són: un a la façana principal de planta baixa, pis, una torratxa i un petit terrat, i un segon darrera d'aquest format per planta, pis i terrat. La façana principal destaca per la seva simetria. En les obertures de la planta baixa s'ornamenten les llindes amb motllures de tema vegetal fetes de pedra artificial. És interessant el voladís de la teulada, de ceràmica vidrada, tan a la façana com a la torratxa. A la façana posterior destaca el porxo i la terrassa amb barana de pedra artificial Destaca el cos que té la façana principal amb un petit terrat coronat per merlets i un voladís a les cobertes fet amb ceràmica vidrada, així com una torre més elevada a la part posterior. | 08162-125 | C. J. Mestre Lladós, 1 | Edifici construït cap a 1903 per Enric Cucurella i Vidal. La construcció es va fer en dues etapes: una primera, que segons el permís d'obres municipal data de 1903, en la qual es va construir la planta baixa, i en la segona a mitjan de la segona dècada del segle XX la resta de l'edifici. L'any 1983 va ser adquirit per l'Ajuntament i fou la seu del consistori fins l'any 2008, en que aquest servei es traslladà al nou edifici aixecat al solar ocupat antigament per la casa de Cal Figueres. | 41.5335300,1.7709700 | 397474 | 4598716 | 1920 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75984-foto-08162-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75984-foto-08162-125-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | L'edifici és conegut també amb el nom de Torre Cucurella. | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75985 | Rajoles de divisió administrativa del terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-divisio-administrativa-del-terme | XX | Les rajoles conservades que delimiten el terme dels Hostalets de Pierola en els seus punts cardinals s'ubiquen de la següent manera: la rajola que delimita el terme pel seu costat N es troba inserida a la façana est de Can Pascual, a uns 3 m d'alçada respecte al nivell del terra i té la inscripció 'PUEBLO DE PIEROLA/ PROVINCIA DE BARCELONA/ PARTIDO JUDICIAL DE IGUALADA'. La que delimita el terme pel seu costat S està a la façana principal de Can Gimferrer, també encastada a la paret i a uns 3 m d'alçada, i té la inscripció 'CUARTEL DEL SUR'; la que delimita el terme pel seu costat E està inserida a la façana de la masoveria de Can Fosalba, a uns 3 m d'alçada respecte al nivell del terra, i té la inscripció 'CUARTEL DEL ESTE'; la rajola W, ubicada a Can Santjoan, resta desapareguda. Es tracta de peces de ceràmica amb la superfície blanca i vidrada, i totes elles mesuren 30 x 40 cm. | 08162-126 | Can Pascual | Les rajoles de terme tenien la funció d'indicar els límits administratius del municipi i a tal fi eren col·locades en façanes d'edificis, indicant el punt cardinal del límit del terme | 41.5741800,1.7872000 | 398891 | 4603210 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75985-foto-08162-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75985-foto-08162-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||||
| 75989 | Til·lers del Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tillers-del-casal-catala | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit. -http://www.elshostaletsdepierola.cat/index.php -http://www.arrakis.es/~casalcatala/Els%20Til%B7lers-hist%F2ria.html | XX | Es tracta d'un conjunt de 6 til·lers amb un diàmetre màxim de tronc de 0'5 m, alineats en dues files de tres i ubicats al jardí del Casal Català. Els til·lers o tells (Tilia spp.) són un gènere de arbres de la família de les malvàcies, natius de les regions temperades de l'hemisferi nord. | 08162-130 | C. Isidre Vallès, 30 | Aquests til·lers van ser plantats cap els anys 20 del segle XX, mentre es construïa el Casal Català. | 41.5334000,1.7705700 | 397440 | 4598702 | 1926 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75989-foto-08162-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Actualment no existeixen els til·lers, ja que van agafar una plaga i es van assecar. | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75999 | Capella de la Verge de Lourdes de Can Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-verge-de-lourdes-de-can-galceran | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Galceran', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XX | En el camí d'accés a la masia de Can Galceran, separada uns metres d'aquesta i ja endinsada en el bosc, hi ha la capella de la Verge de Lourdes, feta construir per J. Mas i Josefa Galceran i inaugurada l'any 1928. Consisteix en un petit edifici molt senzill, de planta quadrangular i coberta a doble vessant. | 08162-140 | Can Galceran | La masia de Can Galceran té orígens documentals als segles XIV-XV, però la única construcció coneguda de la capella de la Verge de Lourdes es remunta a 1928, sota el patronatge de J. Mas i Josefa Galceran. | 41.5174100,1.8445300 | 403586 | 4596842 | 1928 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||||
| 76004 | Monòlit a la memòria d'E. Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-la-memoria-de-cucurella | VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 52 i 78. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 170-171. | XX | Bloc de pedra que fa la funció de font. S'hi pot llegir la inscripció 'A LA MEMORIA DE D. E. CUCURELLA'. | 08162-145 | Jardins de Can Ponsa, al costat del carrer de l'Escorxador | Aquest monòlit va ser col·locat a l'actual placeta del Dr. Conde (aleshores plaça de los Mártires) amb motiu de la portada d'aigües de l'any 1957. Està dedicat al patrici hostaletenc Enric Cucurella, un fuster ebanista establert a Barcelona des de les darreries del segle XIX i que havia tingut una intervenció destacada com a mecenes de diverses obres importants en el seu poble d'origen, els Hostalets de Pierola. Cucurella va ser un dels quatre promotors de l'edificació del Casal Català. Aquest monument va ser retirat del seu emplaçament originari quan es va realitzar la remodelació de la Placeta del Dr. Conde lligada a l'urbanització de la plaça de cal Figueres l'any 2003. L'any 2010 ha estat recuperat i se li ha cercat un nou emplaçament, just en un dels extrems del parc de can Ponsa. | 41.5343400,1.7719200 | 397554 | 4598805 | 1957 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76004-foto-08162-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76004-foto-08162-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Parcerisas Valls | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75870 | Cal Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janet | Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Parroquial de Pierola, reg. 42, llibre N-O d'escriptures, f. 76. | XVIII-XXI | Casa de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, formada per un terrat català amb baranes de ceràmica i d'obra. Les obertures són rectangulars i quadrangulars. Les façanes estàn arreboçades amb morter color salmó. A la façana principal hi té una composició amb rajoles amb la inscripció 'Can Janet 1747', que fa referència als orígens de la casa. | 08162-11 | C/Major, cantonada amb C/Isidre Vallès. | Els orígens d'aquesta casa es remunten, a mitjan segle XVIII quan l'hereu de la masia de can Cucurella (després cal Figueres i actualment Ajuntament) va dotar al seu germà amb un solar al costat de la masia per tal que s'hi construís una casa o apartament. El receptor del solar portava per nom Joan Cucurella. El diminutiu del seu nom donà lloc al mot amb el qual s'ha conegut la casa d'aleshores ençà. | 41.5340100,1.7698700 | 397383 | 4598770 | 1747 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75870-foto-08162-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75870-foto-08162-11-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | Casa rehabilitada recentment. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||
| 75864 | Ca l'Antiparro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantiparro | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII-XX | Façanes en molt mal estat; falta manteniment. | Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Antiparro. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial. | 08162-5 | Riera de Pierola. | Masia que probablement data del segle XVIII ja que consta la data 1776, però successives reformes l'han anat transformant. És probable que sigui anteiror a aquesta data. | 41.5389600,1.8034500 | 400192 | 4599281 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75864-foto-08162-5-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75875 | Cal Ponet Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet-lluis | AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 103. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII-XX | Façanes en molt mal estat per falta de manteniment. | Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Ponet Lluís. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial. | 08162-16 | Riera de Pierola. | Originalment, la construcció principal és de l'any 1776, però successives reformes l'han anat transformant. | 41.5388500,1.8034800 | 400194 | 4599268 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75875-foto-08162-16-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75924 | Costa de Matamatxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-matamatxos | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 18. | XVIII-XIX | Paratge de la Serra del Ginebrer consistent en una acusada pendent. El lloc era famós en els temps en que no existia la tracció mecànica pels recargolats renecs que proferien els carreters que la transitaven. D'aquí li ve el nom 'matamatxos', en al·lusió als estralls que la orografia causava entre els animals de tir i de càrrega. | 08162-65 | Costa de Matamatxos | 41.5597900,1.7705600 | 397481 | 4601632 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||||
| 75899 | Can Ponset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponset | XVIII | Masia enrunada i colmatada de terra i vegetació. | Masia enrunada de la que tan sols és possible identificar algun pany de paret de pocs centímetres d'alçada i colmatat de terra. Situada enmig d'un camp de conreu de cereal, les labors agrícoles han anat escapçant els murs i destruint el conjunt. En general, les construccions que s'aprecien són de maó i de mamposteria. Es conserva un petit dipòsit circular (provablement es tracti d'un antic cup), fet també de mamposteria i amb les parets enrajolades. L'emplaçament gaudeix d'una molt bona visibilitat, ja que es divisa el nucli d'Hostalets de Pierola i tot el massís de Montserrat. | 08162-40 | Can Ponset | 41.5459300,1.7705700 | 397460 | 4600093 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | La casa també és coneguda amb el nom de Can Pons de La Serra. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75902 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-2 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII | El seu estat d'abandonament, junt amb un fàcil accés, contribueixen a una ràpida degradació de l'element. | El cos principal de la masia, fet de maó i pedra, és de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i la carena és paral·lela a la façana principal, orientada al sud. Té un cos annex a l'oest, fet de maons, i un a l'est, que conforma una L amb el cos principal i que té una petita galeria porxada al pis superior. El pati principal està enrajolat amb rajols crus quadrangulars. Té tota una sèrie d'edificis annexos (corrals, paller, etc.) fets de tàpia i maons; la tàpia sol aparèixer arrebossada amb teulís. Tot el conjunt de Can Rovira està encerclat. | 08162-43 | Can Rovira | Al fogatge de 1553 apareix mencionat com a habitant de la Parròquia de Sant Pere de Pierola en 'Gabriell Rovira'. | 41.5518500,1.7563300 | 396282 | 4600767 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | |||||||
| 75913 | Capbreu de Pierola (1731) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1731 | XVIII | Manuale Capibrevii termini Castri de Pierola, receptum apud Salvatorem Cases et Bosch, notari de Piera. 1731. Fet a instàncies del noble don Ramon Delamses Ros i de Vilana, baró de Pierola. Consta de 69 declaracions entre les dels residents en el propi terme i les dels de termes veïns. Constitueix un document de molt valor per a l'estudi de les primeres fases del desenvolupament urbanístic del nucli dels Hostalets dins el terme de Pierola. A més de les declaracions, conté les cartes precàries a favor d'aquells declarants que diuen no posseir-ne | 08162-54 | Arxiu Municipal de Piera. C/ La Plaça 16-18. Piera. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1731 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||||
| 75926 | Drecera del Coll del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-del-coll-del-bosc | TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 133. | XVIII | El carrer de l'Església era conegut abans del segle XVIII amb el nom de 'Drecera del coll del Bosc', ja que en realitat constituïa una drecera de l'antic camí ral que comunicava Barcelona i Igualada i que permetia evitar el Congost de Capellades. La configuració urbana posterior dels Hostalets de Pierola va provocar aquest canvi de denominació cap a Carrer de l'Església. | 08162-67 | C. de l'Església | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida apareix als documents a partir de l'Edat Mitjana, tot i que els camins medievals en general, i aquest cas en particular, seguien la xarxa de vies establerta ja en època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació. Fou el cas del tram entre Martorell i Abrera, el qual substituí en importància al de Martorell a Igualada, que passava per Masquefa ,els Hostalets de Pierola, Piera i Capellades. Abans de segle XVIII, el tram del pas per l'actual nucli dels Hostalets de Pierola era conegut amb el nom de 'Drecera del coll del Bosc'; la configuració urbana que es definí posteriorment va convertir la drecera en un autèntic carrer, que a partir de mitjan segle XIX amb l'edificació de la capella va passar a dir-se Carrer de la Capella, primer, i de l'Església, després, nom que conserva actualment. | 41.5347100,1.7693900 | 397344 | 4598849 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75926-foto-08162-67-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Actualment és el carrer de l'Església. | 94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 | ||||||||
| 75942 | Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-0 | AVINYÓ, Joan (1909): Monografia històrica del Castell de Cabrera y del poble de Vallbona del Penedés, Igualada, Nicolau Poncell, p. 185. MAS, Joseph (1907): Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 27-28. RÀFOLS, J. F., editor (1951-1954): Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días, Barcelona, Ed. Millá. | XVIII | Està parcialment desaparegut. | Es tracta d'un antic forn de vidre del que avui només se'n veuen, enmig d'una vinya, unes restes de fonamentació i el pou de planta circular, amb el sòcol fet de còdols de riera i parets aixecades amb totxo. | 08162-83 | Cruïlla de la carretera B-231 amb el camí que porta a Can Pons de Pierola. | Les informacions més antigues sobre el funcionament d'aquest forn de vidre daten de la segona meitat del segle XVIII. Sembla ser que l'iniciador d'aquesta empresa va ser Antoni Tarafa Ricart, natural de Vallbona d'Anoia, fill d'Antoni Tarafa Gralla i net d'Antoni Gralla, tots dos vidriers a Vallbona. Antoni Tarafa molt probablement va establir-se a Pierola cap a mitjan segle XVIII, poc després del seu casament amb una tal Magdalena Elias que, segurament, descendia de la família de vidriers del mas Elias de la Guàrdia. El forn del vidre de Pierola regentat pels descendents d'Antoni Tarafa desapareix de la documentació a principis del segle XIX. | 41.5462200,1.7844100 | 398615 | 4600109 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75942-foto-08162-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc