Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75917 | Casal Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-catala | <p>AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 139-159. ESTRADA, Gemma (1992): 'Casal Català', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 258. SANCHEZ FERRE,J. (1989). Casinos-ateneos. La arquitectura del movimiento asociativo en la España del XIX-XX, tomo II, inèdit.</p> | XX | <p>Conjunt format per diverses edificacions d'una sola planta: cafè saló-teatre i altres dependències i terrassa. Destaca per la seva gran alçada i, amb façana al carrer i al jardí, el cos central. Totes les façanes d'aquest conjunt són decorades amb esgrafiats de temàtiques diverses i amb motius al·legòrics al Casal. Destaca el gran sòcol de pedra que forma també la tanca del jardí, que enllaça amb el de la casa nº 28. Els angles de l'edifici estan coronats amb grans gerres de terra cuita.</p> | 08162-58 | C. Isidre Vallès, 30 | <p>Al 1918 es fundà la societat Unió Regionalista Hostalenca. Al 1924 els propietaris, Cucurulla, Subirats, Vallés i Orriols, junt amb persones de la societat, acorden fer un local essent els propietaris abans esmentats els promotors de l'obra. Durant juliol de 1926 s'inaugura el casal, tot i que el projecte arquitectònic original no s'havia dut del tot a terme. Acabada la Guerra Civil, l'any 1939, el Casal hagué d'adoptar diferents noms: Centro Recreativo de la Falange Española de las Jons (1939), Casino Nacional (1940), Centro Cultural Recreativo (1958), abans de retornar al seu nom original l'any 1988. Al 1966 la societat comprà el casal. A causa de la clausura de la Cooperativa, nom popular amb que es coneixia l'altre local de la població regentat per la societat Fomento Recreativo, el Casal es va convertir en l'únic lloc de trobada i reunió dels habitants dels Hostalets. Pel que fa a l'arquitecte de l'edifici, cal remarcar la importància del personatge, Josep Goday (1882-1936), autor de la Casa de Correus de Barcelona i de diferents grups escolars. És un dels màxims representants del Noucentisme arquitectònic. J. Goday, col·laborà, entre d'altres, amb J. Puig i Cadafalch en l'obra 'L'arquitectura romànica a Catalunya'. Actualment, el Casal Català dels Hostalets de Pierola és una societat privada sense ànim de lucre, ubicada al municipi dels Hostalets de Pierola, que té com objectius promoure activitats culturals i recreatives en el municipi, tal com es diu en els seus estatuts. Està integrat per uns 330 socis que deleguen democràticament el funcionament de l'Entitat en una Junta Directiva que s'encarrega de gestionar el Casal (manteniment del local, lloguer del cafè, activitats, etc.).</p> | 41.5335100,1.7704300 | 397429 | 4598714 | 1924-26 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75917-foto-08162-58-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2023-01-23 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Josep Goday i Casals (1882-1936)/ Ferdinandus Serra i Sala (esgrafiats) | BCIL aprovat pel Ple del Consell Comarcal de l'Anoia el 28 de desembre de 2006 i inscrit al Catàleg de Patrimoni Cultural amb el núm. 661. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||
| 75953 | Jaciment paleontològic de Can Vila 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-vila-1 | <p>IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic de Can Vila 1', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, S.; KÖHLER; M. ; ALBA, D. M.; CASANOVAS-VILAR, I ; GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona</p> | No es troba afectat per l'abocador de can Mata. | <p>El jaciment, de tipus fluvial, es localitza entre les masies de Can Mata de la Garriga i Can Vila, al costat de l'àrea afectada per l'abocador conegut com Dipòsit Controlat de Can Mata, seguint el curs de la riera de Claret, on l'erosió permet estudiar molt bé els afloraments de fòssils. Complexa continental superior. El seu contingut, conjuntament amb els jaciments Cementiri de Masquefa i Torrent d'Eucata, el conformen les següents espècies: Insectívors (Ampechinus golpeae, Tapla minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Talpa vellesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis), Rossegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati, Fahlbuschia larteti, Hispanomys), Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus quadridentatus, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani), Probiscids (Gomphotherium angustidens Dinotherium laevius), Perissodactils (Macrotherium grande Aceratherium tetradactylum Aceratherium simorrense) i Artiodactils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Aquest material està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-94 | Can Vila | <p>Can Vila 1 es troba en una zona de gran interès paleontològic, formada per un conjunt de localitats amb vertebrats fòssils que integren un gran jaciment que s'estén des de la riera de Pierola fins La Fassina, a la riera de Claret. És considerat un lloc significatiu en l'estudi de l'evolució dels vertebrats i dels ecosistemes del Miocè. Les primeres notícies foren aportades pel paleontòleg valencià Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona, durant el primer terç del segle XX. Posteriorment els paleontòlegs Miquel Crusafont i J. Fernández de Villalta es centraren en l'estudi de la zona concreta entre les masies de Can Mata de la Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, divulgant àmpliament les investigacions les principals revistes científiques internacionals. La zona és afectada per la construcció d'un abocador (Dipòsit Controlat de Can Mata), el que en el seu moment motivà un estudi d'impacte ambiental per avaluar els efectes sobre ell patrimoni paleontològic i es ca dissenyar un projecte d'intervenció preventiva (Els primats fòssils a Catalunya) per garantir la protecció d'aquest patrimoni. Can Vila 1 queda, però, fora de la zona de l'abocador, a uns 50/100 m cap al S. Les intervencions s'iniciaren l'any 2003. Destaca la troballa d'un crani d'un gran hominoide mascle, associat a restes postcranials (unes 40-50 peces) que representen les parts importants d'un esquelet que s'atribueix a un Dryopithecus. L'any 2004 es realitza altre intervenció recuperant 49 restes de vertebrats, però cap atribuït a hominoide.</p> | 41.5225300,1.8057800 | 400361 | 4597454 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mig, MN 8 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 75996 | Sant Pere de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-pierola | <p>ESTRADA, Gemma (1992): 'Sant Pere de Pierola', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 86. SALAZAR, Natàlia (2008): L'església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l'Anoia). Estudi historicoarquitectònic. Inèdit. TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139.</p> | XI-XX | El seu estat d'abandó fa que el deteriorament sigui més evident a mesura que passa el temps. | <p>El que es coneix avui dia per l'església vella de Sant Pere de Pierola és un conjunt arquitectònic integrat, a primera vista, per l'edifici de culte, el qual presenta dues fases (la romànica i la barroca), la vivenda o casa rectoral amb aspecte de masia i el cementiri. Les estructures de l'església que han estat identificades com a pròpies del romànic són la capçalera absidiada amb dues capelles laterals, el que queda de la nau i la base quadrangular del campanar en forma de torre. Les restes d'aquestes estructures presenten una mateixa tipologia constructiva: murs de carreus de pedra lligats amb morter de calç i obertures en arc de mig punt. Pel que fa a la fase barroca de l'església, la nau és de planta rectangular i l'accés des de l'exterior està a la capçalera oriental. Aquesta porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra picada de grans dimensions, i la seva cara interior es transforma en un esplandit rectangular. A la façana on s'obre aquest porta hi ha un rellotge de sol pintat on es pot llegir la data ANY 1828. A l'interior de l'església, tot i que l'estat de conservació és força dolent, es poden apreciar les restes d'una volta de secció semicircular subtilment rebaixada, de la qual han desaparegut les tres quartes parts, i que es mostra alleugerida amb llunetes. De fet, les restes del seu enderrocament ocupen una gran part de la nau, barrejades amb les bigues de fusta i les teules aràbigues que formaven part de la teulada. A la capçalera oriental de la nau, sobre un arc carpanell molt rebaixat, es pot veure que originalment hi existia un cor. L'altar ocupava la capçalera occidental del temple, als laterals del qual s'obren dues capelles per banda, inscrites en arcs escarsers, els quals descansen sobre impostes lleugerament motllurades. Entre les capelles, sobresurten pilastres de secció rectangular que van ser construïdes amb maó lligat mitjançant morter de calç. Respecte a la decoració interior, a sota de la capa d'enlluït actual, s'entreveu diversos fragments d'una ornamentació pintada policroma molt simple. La casa rectoral, l'estat de conservació del qual és pèssim, mostra tant la façana sud com la façana nord en gran part derruïdes, deixant a la vista a ambdues bandes la compartimentació interna de la casa en planta baixa i pis. A la façana oest, el conjunt té adossat l'antic cementiri parroquial format per diversos cossos de nínxols. Aquest cementiri va ser tancat recentment per l'Ajuntament amb un mur d'obra vista, donat que a l'esfondrar-se la totalitat de l'estructura de tàpia que el tancava des d'antic, els nínxols quedaren sense protecció, arribant a produir-se algun acte vandàlic.</p> | 08162-137 | Riera de Pierola | <p>L'església actual va ser construïda al segle XVIII aprofitant les restes d'una capella romànica, els vestigis de la qual encara són visibles dins de l'entramat de l'edifici del segle XVIII. Gràcies a un treball d'investigació històricoarquitectònica que s'hi ha dut a terme recentment aquesta primera fase romànica ha estat datada entre els segles XI i XII. Els orígens documentals d'aquesta capella romànica es remunten al segle XI i estan associats als del Castell de Pierola. El turó on està emplaçada l'església, molt abrupte, fou al llarg dels segles progressivament empetitit per l'acció erosiva de les aigües de la riera, fent avançar els barrancs fins arribar a amenaçar, al segle XVIII, amb l'enrunament de l'església romànica i comportant l'edificació a sobre de les ruïnes romàniques d'un nou temple d'estil barroc. Aquest nou edifici, però, es mantingué poc temps en bones condicions: durant la guerra del francès patí molts atacs i saquejos que feren malbé tant l'església com la rectoria i els quals ens han arribat descrits amb detall, gràcies a les notes del rector Pere Solanllonch que es conserven a l'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola. Així doncs, a les destruccions patides durant la guerra del francès es vingueren a afegir, cent anys després de la construcció de la nova església, noves accions erosives provocades per les crescudes de la riera de Pierola que accentuaren els xaragalls que envoltaven el turó, fent-lo més i més petit. Des de llavors es succeeixen les sol·licituds dels habitants de Pierola demanant al bisbat permís per edificar una nova capella al nucli d'Hostalets, degut tant a la pèssima localització com al mal estat de l'església i de la rectoria de Pierola. Finalment aquesta capella es construí al solar de Can Valls, finalitzant les obres l'any 1852. Mentrestant continuava la degradació de l'església de Pierola, fins al punt que l'any 1865 el rector es dirigeix al bisbat demanant poder-se instal·lar als Hostalets pel mal estat de la casa rectoral. El rector passa, llavors, a viure als Hostalets i, finalment, l'any 1868 s'hi trasllada la parroquialitat de manera definitiva, passant a ser l'església de Sant Pere de Pierola, sufragània de la dels Hostalets de Pierola. A partir d'aquest moment, Sant Pere caigué en l'abandó rebent visites puntuals en dies d'aplec o pel dia dels difunts.</p> | 41.5525800,1.7823300 | 398451 | 4600817 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-01-23 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 92|94|96|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||
| 75979 | PEIN Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-roques-blanques | <p>http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/RESOLUCI__MAH_3441_2004.jsp.</p> | XX | <p>Es tracta d'un petit espai natural que constitueix una prolongació vers a ponent del massís de Montserrat, format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, i constituïda bàsicament per materials paleozoics. Tot i la proximitat de Montserrat, la presència d'un substrat silici, sense carbonats, i una situació estructural ben distinta, determinen algunes peculiaritats del paisatge d'aquest territori. El paisatge de Roques Blanques és format per un mosaic complex d'unitats de vegetació, algunes d'elles d'especial interès per llurs valors naturals. Els penya-segats de la vall són un exponent de la riquesa florística de l'espai, on cal destacar les comunitats de falgueres i crespinells (Cheilanthetum fragantis-marantae), molt rares a Catalunya, pròpies de les contrades mediterrànies marítimes. Les comunitats rupícoles esguarden algunes espècies, especialment termòfiles, de caràcter excepcional per a la flora catalana. La singularitat florística d'aquest espai també es manifesta als vessants assolellats de la Fembra Morta on juguen un paper important les brolles silicícoles d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunicae), caracteritzades per l'abundància d'una lleguminosa molt rara a la flora catalana, Adenocarpus telonensis. Així mateix cal ressaltar la notable diversitat de la flora liquenològica i micològica. En alguns fondals i obagues més inaccessibles resten fragments d'alzinars ben constituïts, així com boscos de ribera amb retalls de gatelledes, testimonis del paisatge primitiu d'aquest territori que ha estat intensament transformat per l'acció antròpica. La fauna d'aquest espai destaca per la notable riquesa de biòtops, que permet la coexistència de poblaments faunístics molt rics i diversos. Predomina l'element mediterrani enriquit per importants integressions centreuropees o d'altres de més meridionals. Els lepidòpters presenten un especial interès tant per la diversitat com per la singularitat d'algunes espècies.</p> | 08162-120 | Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. | <p>Aquest espai natural va ser inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel govern de la Generalitat l'any 1992. El PEIN no comporta cap restricció o limitació addicional en relació als usos, les activitats i els aprofitaments que es desenvolupen en els espais que són objecte del Pla.</p> | 41.5712400,1.7580100 | 396453 | 4602918 | 1992 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75979-foto-08162-120-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||
| 75952 | Jaciment paleontològic de Can Flaqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-flaque | <p>GOLPE, Josep M. (1971): Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de Can Flaqué', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment fluvial amb contingut de les següents espècies de fauna: Listriodon splendens, Galerix exilis, Pseudogalerix stehlini, Sorex, Cricetodon ibericus, Cricetodon decendens, Cricetodon larteti, Cricetodon helveticus, Dryomys hamadryas, Prolagus oenningensis, Micromeryx florensianus, Prtotagocerus chantrei, Hipparium catalanicum. El material recollit en aquest jaciment està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell.</p> | 08162-93 | Can Flaqué | <p>Can Flaqué forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5244200,1.7775600 | 398009 | 4597697 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Miocè Mig, MN 8 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75956 | Jaciment paleontològic del Camí del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-cami-del-roure | <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Camí del Roure', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial amb contingut de la següent fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Cricetodon sansaniensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei. Els fòssils localitzats estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-97 | Can Mata | <p>El Camí del Roure forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5278000,1.8044900 | 400261 | 4598040 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Les coordenades són aproximades. Miocè Mig, MN 8 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75955 | Jaciment paleontològic del Barranc Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-barranc-gran | <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Barranc Gran', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial amb el següent contingut de fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Galerix exilis, Mustela delphinensis, Ictitherium, Sciurus spermophilinus, Cricetodon sansaniensis, Prolagus oenningensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei, Macrotherium grande, Trilophodon angustidens. Els fòssils recollits al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-96 | Barranc Gran | <p>El Barranc Gran forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5236000,1.7938000 | 399363 | 4597587 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Les coordenades són aproximades. Miocè Mig | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75960 | Jaciment paleontològic de la Font d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-font-docata | <p>IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de la Font d'Eucata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. SANTAFE LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté la següent fauna: Insectívors (Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Tapla vallesiensis), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Megacricetodon ibericus, Hispanomys thaleri, Fahlbuschia larteti), Perissodàctils (Hipparium catalanicum, Macrotherium grande, Chalicotherium goldfussi), i Artiodàctils (Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox dicranoceras, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Els fòssils localitzats estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell</p> | 08162-101 | Torrent d'Ocata | <p>La Font d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5252700,1.7939300 | 399376 | 4597772 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Tot i que a vegades s'usa el topònim Eucata en lloc d'Ocata (per exemple, a la bibliografia citada), donat que en la cartografia i en la documentació municipal consta Ocata, s'ha convingut utilitzar aquest últim nom. Miocè Superior, Vallesià, MN 9 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75959 | Jaciment paleontològic del Torrent d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-torrent-docata | <p>IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Torrent d'Eucata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. SANTAFE LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté les següents espècies de fauna: Insectívors (Ampechinus golpeae, Talpa minuta, Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Tapla vallesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Eurolagus fontanesi, Prolagus oeningensis), Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Miopetaurista, Cryptoptus, Megacricetodon ibericus, Hispanomys lavocati, Fahlbuschia larteti Hispanomys), Carnívors (Ischyrictis mustelinus, Palaeomeles pachecoi, Semigenetta sansaniensis, Progenetta montadai, Pseudaelurus marini, Grivasmilus jourdani), Probiscids (Gomphotherium angustidens, Dinotherium laevius), Perissodàctils (Macrotherium grande, Aceratherium tetradactylum, Aceratherium simorrense) i Artiodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Protragocerus chantrei). Els fòssils localitzats en aquest jaciment es troben dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell.</p> | 08162-100 | Torrent d'Ocata | <p>El Torrent d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5248200,1.7926600 | 399270 | 4597723 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Tot i que a vegades s'usa el topònim Eucata en lloc d'Ocata (per exemple, a la bibliografia citada), donat que en la cartografia i en la documentació municipal consta Ocata, s'ha convingut utilitzar aquest últim nom. Miocè Mig, MN 8. | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75954 | Jaciment paleontològic de Mas d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-mas-docata | <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic de Mas d'Ocata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que conté les següents espècies de fauna: Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeus, Talpa vallesiensis, Sciurus, Prolagus, Euprox dicranoceros, Micromeryx florensianus, Protagocerus chantrei, Hipparium catalaunicum, Chalicotherium goldfussi. El material provinent del jaciment està dipositat a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-95 | Mas d'Ocata | <p>Mas d'Ocata forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5242000,1.7918100 | 399198 | 4597656 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Les coordenades són aproximades. Miocè Mig, MN 8 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75957 | Jaciment paleontològic del Dipòsit Controlat de Can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-diposit-controlat-de-can-mata | <p>BATALLER, Ramon (1938). Els ratadors fòssils de Catalunya. Impremta de la Casa de Resistència President Macià. GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. IPAC- VILLALBA, Pepa (2005): 'Jaciment paleontològic del Dipòsit Controlat de Can Mata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona. MOYÀ-SOLÀ, S.; KÖHLER; M. ; ALBA, D. M.; CASANOVAS-VILAR, I ; GALINDO, J. (2004): 'Pierolaphitecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain', Science, 306, p. 1339-1344. SANTAFÉ LLOPIS, J. V. (1978): Rinocerontes de España, Tesis doctoral, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus fluvial que ocupa unes 23 hectàrees de terreny entre les masies de Can Mata de la Garriga i Can Vila, zona on es troba en funcionament un abocador. Constitueix el jaciment més alt de l'Aragonià superior (biocronozona de mamífers MN-8 de MEIN) amb l'associació faunística de carnívors més característica de l'escala biocronològica d'Europa. El jaciment de Can Vila ha lliurat restes dentàries del primat Dryopithecus laietanus i estaria situat immediatament per damunt del trànsit Aragonià superior-Vallesià inferior, per la qual cosa aquesta successió estratigràfica i el seu registre paleontològic tenen un valor científic patrimonial d'àmbit internacional. Can Mata és doncs el jaciment més important del conjunt de jaciments de vertebrats fòssils del terme dels Hostalets de Pierola, i a la vegada forma part d'un dels conjunts més importants de Catalunya i d'Europa. Conté la següent fauna: Insectívors (Miosorex grivensis, Heterosorex sansaniensis, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Talpa vellesiensis), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Sciurus spermophilinus, Spermophilinus bredai, Megacricetodon ibericus, Hispanomys thaleri, Fahlbuschia larteti), Perissodàctils (Hipparium catalaunicum, Macrotherium grande, Chalicotherium goldfussi) i Artiodactils(Listriodon splendens, Taucanamo pygmaeum, Euprox dicranoceras, Micromeryx florensianus). Els fòssils recollits al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-98 | Dipòsit Controlat de Can Mata | <p>El jaciment és considerat un lloc significatiu en l'estudi de l'evolució dels vertebrats i dels ecosistemes del Miocè. Les primeres notícies foren aportades pel paleontòleg valencià Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona, durant el primer terç del segle XX. Posteriorment els paleontòlegs Miquel Crusafont i J. Fernández de Villalta es centraren en l'estudi de la zona centrada entre les masies de Can Mata DE LA Garriga, Can Vila, Mas d'Ocata i Can Flaquer, divulgant àmpliament les investigacions en revistes científiques internacionals. El jaciment és afectat per la construcció d'un abocador (Dipòsit Controlat de Can Mata), el que en el seu moment va motivar un estudi d'impacte ambiental per avaluar els efectes sobre el patrimoni paleontològic. En conseqüència, s'ha dissenyat un projecte d'intervenció preventiva (Els primats fòssils a Catalunya) per garantir la protecció d'aquest patrimoni. Les intervencions paleontològiques al lloc s'iniciaren l'any 2003.</p> | 41.5260900,1.8071200 | 400478 | 4597848 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | També conegut amb el nom de Bretxa de Can Mata o Can Mata I. MN8, MN 9; immediatament per damunt del trànsit Aragonià superior-Vallesià inferior. | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75958 | Jaciment paleontològic del Pi Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-pi-gros | <p>GOLPE, Josep M. (1971) : Suiformes del Terciario español y sus yacimientos, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. IPAC (sense any): 'Jaciment paleontològic del Pi Gros', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè Mig que conté la següent fauna: Conohyus simorrensis, Listriodon splendens, Prolagus oenningensis, Euprox furcatus, Micromeryx florensianus, Miotragocerus chantrei. Els fòssils localitzats al jaciment estan dipositats a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont (Sabadell).</p> | 08162-99 | Can Mata | <p>El Pi Gros forma part d'un dels conjunts de jaciments de vertebrats fòssils més importants de Catalunya i d'Europa.</p> | 41.5209800,1.8048600 | 400282 | 4597283 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Les coordenades són aproximades. Miocè Mig | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75941 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-5 | <p>SALAZAR ORTIZ, Natàlia (2008): L'església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l'Anoia). Estudi historicoarquitectònic. Inèdit. TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1985): 'Arxiu parroquial de Pierola i Hostalets', Estudis, 2. Edicions del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 51-52.</p> | XIX | <p>L'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola està format en la seva major part per la col·lecció de documents generats des de la parròquia de Sant Pere de Pierola. Aquest cos documental està actualment dipositat al fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i es conserva en molt bones condicions. La riquesa i abundància d'aquest fons arxivístic es tradueix en 94 volums que apleguen tota mena de documents datats entre els anys 1327 i 1967. Els lligalls estan agrupats seguint les següents seccions: I-Manuals notarials; II-Llibres sacramentals (baptismes, matrimonis, òbits, eucaristia); III-Parroquial (llibre de la obra, llibre de la consueta, visites pastorals, delmes, primícies etc.; IV-Administracions (generals i de les diferents confraries de la parròquia). A aquests volums s'afegeix, a més, una caixa, classificada amb el n. 572 de la secció de 'Parròquies' de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, que conté documents sense enquadernar de temàtica diversa i que estan datats entre els anys 1749 i 1978. També conté alguns documents sense data.</p> | 08162-82 | Arxiu Diocesà de Barcelona. C/ del Bisbe, n. 5, Barcelona. | <p>La recuperació, reordenació i enquadernació d'aquest fons es deu a Mossèn Josep Mas qui portà a terme aquesta tasca durant la seva estada com a rector, entre els anys 1894-1897, a la parròquia dels Hostalets de Pierola. Mossèn Mas no només va foliar els llibres i va confeccionar un índex a cadascun sinó que, també dedicà part del seu temps a estudiar el fons, publicant alguna notícia històrica sobre les esglésies del terme d'Hostalets. Tanmateix no existeix, fins al moment, cap edició crítica ni transcripció d'aquest fons documental, tot i que ha estat la base dels treballs tant de Mossèn Mas com dels historiadors que han treballat sobre els Hostalets de Pierola com Josep Térmens, Francesc Valls i Natàlia Salazar.</p> | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1894-97 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75941-foto-08162-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75941-foto-08162-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Social | 2020-01-22 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Mossèn Josep Mas (recopilador) | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75944 | Font de Can Pujol de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pujol-de-la-muntanya | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 19. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX-XX | Falta manteniment degut a la manca d'ús. | A la finca de Can Pujol existeix un complex de captació i canalització de les aigües d'una font natural que hi brolla. Davant mateix de la font hi ha una imponent bassa, actualment plena d'aigua però fora d'ús, igual que la resta del conjunt arquitectònic. | 08162-85 | Can Pujol de la Muntanya | La finca on s'emplaça la font s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. S'explica de Can Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps 'en rajava un riu de vi'. | 41.5628400,1.7734200 | 397724 | 4601967 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75944-foto-08162-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75938 | Festa de Sant Antoni Abat i Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-i-tres-tombs | (2009): 'Festa dels Tres Tombs als Hostalets', L' Hostal, 4, Hostalets de Pierola, p. 33. DALMAU, Antoni (2006): Les festes tradicionals que no hem de perdre, Barcelona, p. 79. | XX | Actualment la celebració comença a les 10 h del matí amb un esmorzar popular a la plaça Roja i continua amb la benedicció dels carruatges i els animals a la parròquia de Sant Pere. A continuació es fan tres voltes pels carrers del poble. Acompanyen els carruatges una banda de música, un abanderat i els cordoners, que porten l'estendard original de la festa que es celebrava antigament. | 08162-79 | C. de l'església | En aquesta festa típica de moltes poblacions catalanes, a Hostalets s'ha recuperat la tradició de la benedicció de carros i animals que es feia en honor de Sant Antoni Abad. Davant de tot hi van els banderers amb les senyeres del corresponent gremi de traginers i, al final, algun baiard amb la imatge de Sant Antoni Abad. | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75990 | Resclosa i pont de la Caseta de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-pont-de-la-caseta-de-lhort | XIX-XX | Al costat del torrent que passa prop de la Caseta de l'Hort s'hi localitzen una resclosa feta de maó i un pont. A través d'un sistema de canalitzacions que condueix l'aigua fins a una bassa feta de maó i mamposteria s'aconsegueix aigua per al rec dels horts adjacents. Per altra banda, el pont és una senzilla obra de maó i fusta amb arc de mig punt. Tot plegat conforma un conjunt molt il·lustratiu d'enginyeria hidràulica popular. | 08162-131 | C. del Camí de Cal Pujades s/n | La Caseta de l'Hort ha estat sempre un element molt popular als Hostalets de Pierola. Ha donat nom a un carrer i durant molt temps ha reflexat l'habitatge típic de nuclis urbans rurals, amb elements d'enginyeria popular per abastir els seus horts d'aigua. | 41.5294000,1.7735100 | 397679 | 4598254 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75990-foto-08162-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75990-foto-08162-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75990-foto-08162-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 75893 | Can Paret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paret-de-la-serra | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | X-XX | En el moment de redactar aquesta fitxa, està en fase de rehabilitació. | Amb 1.050 m2 construïts, la masia consta de planta baixa i primer pis amb varis cossos afegits a l'edificació original, sobretot als sectors nord i sud, fruit de les diverses fases constructives de l'edifici i de la seva dilatada història. La construcció és a base de sòcol de pedra i parets de totxo, tàpia i mamposteria. El carener és perpendicular a la façana principal i la coberta és a dues aigües. A la façana principal hi ha una porta adovellada i a la part alta s'hi observa un rellotge de sol pintat, tot i que en molt mal estat de conservació. Integrada dins de la casa, just darrera de la façana principal, trobem una segona façana, més primitiva, amb una finestra tipus espitllera i on alguns autors hi han vist una torre de defensa altmedieval; l'aparell constructiu que hem pogut observar d'aquesta façana no contradiu la hipòtesis esmentada. També dins de la casa es conserva una dipòsit subterrani globular que, segons la propietat actual, s'havia utilitzat com a pou de gel; creiem, però, en base a la seva tipologia, que el seu ús original era el de sitja. Es conserven també dos cups de vi que conserven part dels cairons, i un cup d'oli, així com una premsa també d'oli. A uns 100 m de distància cap a l'est té construccions agropecuàries molt modernes. | 08162-34 | Can Paret de la Serra | Per la seva posició estratègica a la frontera amb els musulmans durant l'Alta Edat Mitjana i també per l'aparició d'algun element constructiu aïllat de caràcter defensiu (el possible fragment de torre amb espitllera abans descrit) es poden defensar uns orígens molt remots per a aquesta masia. Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Johan Peret' i al fogatge de 1553 apareixen en 'Salvador Paret' i en 'Pere Paret' com a habitants de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Paret de la Serra. Ja en època recent, la masia havia sigut propietat de la família Godó-Biosca d'Igualada i després passa a mans d'una fundació privada, abans de que l'adquirís l'actual propietària. | 41.5409300,1.7779500 | 398068 | 4599529 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | En el moment de redactar aquesta fitxa, la casa estava en obres. | 119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75860 | Ametller de l'Antiga Escola Renaixença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-lantiga-escola-renaixenca | AA.VV. (1991): 'Hostalets de Pierola -Festa de l'Arbre-', La Veu de l'Anoia, 8 de març de 1991 (suplement pàgines centrals). | XX | Ametller ('Prunus amygdalus') situat al pati de l'antiga Escola Renaixença, amb una alçada d'entre 4 i 5 metres, una capçada (diàmetre) aproximada d'uns 8 metres i un diàmetre de tronc d'un metre. L'ametller és un petit arbre d'origen oriental, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern. | 08162-1 | C. J. Mestre Lladós, 5-7. | Es desconeix la data de plantació encara que molt possiblement va a ser plantat per la inauguració de l'escola l'any 1919. | 41.5334500,1.7714400 | 397513 | 4598706 | 1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75860-foto-08162-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75860-foto-08162-1-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75908 | Cançó del Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cacador | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 306-310. | XX | Està fixada en partitura. | Antiga cançó coral amb ritme de vals fixada en una partitura que narra de manera lúdica les estratègies dels caçadors i les diverses fases d'un dia de cacera. El seu títol originar era 'Vals = els casadós'. | 08162-49 | Aquest valset va ser compost a principis del segle XX per Joan Parcerisas Càlix (conegut amb el sobrenom de 'el Joan de cal Pàtria') i va gaudir d'una gran popularitat als Hostalets de Pierola, on era cantat pels cors de cantaires del moment. L'autor d'aquesta peça va tenir una certa nortorietat a nivell local, pel fet d'haver estat durant més de tres dècades el secretari de l'Ajuntament. Procedia de la casa de cal Xic del Càlix i es va casar amb la pubilla de cal Pàtria. | 41.5338400,1.7700100 | 397394 | 4598751 | c.1910 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75908-foto-08162-49-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Joan Parcerisses Càlix ('el Joan de cal Pàtria'), dels Hostalets de Pierola | Una còpia de la partitura de la cançó ens l'ha cedit la Sra. Elena Parcerisas. | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75933 | Festa de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua | XIX | S'han perdut els elements folklòrics de la festa. | Antigament, el dilluns de Pasqua de Resurrecció, a l'hora de dinar unes noies honorades amb la condició d'Administradores de la Cofradia de la Mare de Déu del Roser feien un pelegrinatge per totes les cases del poble. De dues en dues, i proveïdes d'una bacina, passaven per cadascuna de les cases i, després de rebre el donatiu pecuniari, espargien unes gotes d'aigua de colònia sobre el cap dels donants per tal de fer patent l'agraïment. El recipient que contenia l'aigua de colònia era un singular gerro de vidre amb cinc brocs denominat almorratxa. Actualment la festa de Pasqua als Hostalets consisteix en una missa a la parròquia. | 08162-74 | C. de l'església | Uns quants mil·lennis abans de la nostra era, en l'àmbit de les cultures mediterrànies, al principi de la primavera es feia una festa d'una setmana de durada coincidint amb la primera lluna plena, per a celebrar el pas de l'hivern cap a la nova estació. En aquestes festes es menjava pa sense llevat i es ballaven danses. Els primers cristians transformaren la celebració de la Pasqua com a festa de la resurrecció de Jesús de Nazareth, en el diumenge següent a la lluna plena posterior al equinocci de primavera (21 de març). | 41.5349000,1.7694700 | 397351 | 4598870 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75878 | Camí Romeu a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-romeu-a-montserrat-0 | AA.VV. (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 15-16. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 53. TÉRMENS I SAMSÓ, Josep; VALLS I JUNYENT, Francesc (1990). 'Pierola' dins de Història de l'Anoia , vol II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139. | Aquest antiquíssim camí transhumant, en ús per a tal fi fins no fa gaires anys, uneix Vilafranca del Penedès amb Montserrat i travessa el nucli urbà dels Hostalets de Pierola per l'actual carrer Major. Sortint del nucli, el camí continua: al sud-oest cap a Piera i al nord-est cap a l'antic nucli de Pierola. Destacava pel gran flux de pelegrins que des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Penedès, etc) anava cap al monestir de Montserrat. Actualment el Camí Romeu forma part del sender de gran recorregut GR 172. El GR 172 està compost bàsicament per camins que tradicionalment han unit les comarques tarragonines amb Montserrat. És, a l'igual que el GR 171, una alternativa paral·lela al GR 7, en aquest cas per la banda sud. El sender neix a la Mussara i seguint l'antic camí ral de Reus a Prades (EIN Muntanyes de Prades), davalla cap a Reus i Tarragona i, després de passar pel monestir de Santes Creus (EIN Albereda de Santes Creus), recorre les carenes de Montagut i Ancosa (EIN), i per Mediona, Piera i Collbató s'adreça a Montserrat passant per les coves del Salnitre. Des del Monestir travessa tota la carena de Montserrat fins el Coll del Bruc. Molts són els GRs que passen per la muntanya santa però cap més ho fa per aquest fantàstic itinerari que recorre tot el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat de punta a punta. Arriba a la Pobla de Claramunt i després de creuar l'EIN de la Serra de Miralles i Queralt enllaça de nou amb el GR 7 a la població de Bellprat. Pel que fa al seu pas pel municipi dels Hostalets de Pierola, el GR 172 discorre de sud-oest a nord-est; començant pel Mas Marquet, passa pel bell mig del nucli urbà dels Hostalets seguint el carrer Major (antic camí romeu de Vilafranca a Montserrat) i, pujant cap a can Peret de la Serra, travessa el torrent de l'Home Mort, la carretera B-231, Pierola i la ermita enrunada de sant Cristòfol. Destacar que un petit tram d'aquest GR 172 forma part del sender internacional E-7 (Oceà Atlàntic / Mar Negre) que va des de Constanza, a Rumania (En un futur arribarà a Crimea), fins a Lisboa a Portugal. El sender E-7 a casa nostra està compost pel GR 4, de Puigcerdà a Montserrat, el GR 172, de Montserrat fins a Bellprat, i el GR 7, de Bellprat fins a Fredes. D'aquí continua pel mateix GR 7 fins a prop de València, on enllaça amb el GR 10, que després de passar per Madrid arriba a Lisboa. | 08162-19 | Carrer Major. | El nucli d' Els Hostalets de Pierola va néixer en l'antic encreuament dels camins de Vilafranca a Montserrat (conegut com a camí Romeu) i el camí ral d'Igualada a Barcelona. El camí que duia més trànsit era el Camí Romeu, degut no només al seu trànsit transhumant, sinó també pel gran flux de pelegrins que des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Penedès) conduïa cap al cenobi montserratí. En el lloc de l'encreuament s'hi començaren a construir modestos hostals cap a finals del segle XVI o principis del XVII per tal d'atendre les necessitats dels viatgers. El GR 172, del que el Camí Romeu en forma part, va ser creat com la variant 7.2 del GR 7. Posteriorment, l'any 1995 es consolidà com a GR propi passant a denominar-se GR 172. | 41.5342500,1.7700400 | 397397 | 4598797 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75878-foto-08162-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75878-foto-08162-19-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 75863 | Bosc de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-valls | XX | Aquest bosc està situat a les proximitats del nucli urbà dels Hostalets de Pierola. Els terrenys que ocupa aquesta massa forestal pertanyen a la casa de Can Valls, de la qual prenen el nom. Situat al límit N/NE del nucli urbà, darrera de la casa de Can Valls i fins a les actuals escoles públiques, el bosc ocupa varies hectàrees de terreny i està conformat majoritàriament per pins negres, tot i que també s'hi deixen entreveure algunes alzines i roures. | 08162-4 | Bosc de Can Valls | El bosc ha proliferat al llarg del segle XX en diversos indrets del terme municipal en llocs on abans de la fil·loxera hi havia hagut vinya. Al llarg dels darrers anys el bosc de can Valls, per la seva proximitat al nucli dels Hostalets, tot i ser de propietat privada s'ha convertit en un lloc de passeig i de gaudi de la natura per la gent dels Hostalets. | 41.5391200,1.7677600 | 397215 | 4599340 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||||
| 75968 | Lledoner de Cal Ponça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-cal-ponca | XIX | Aquest lledoner es troba a la via pública que hi ha entre els jardins i la casa de Cal Ponça. Mesura 0'85 m de diàmetre de tronc i segons comunicació de l'actual propietari de Cal Ponça, Sr. Carles, l'arbre fou plantat fa uns 120 anys aproximadament. | 08162-109 | C. del Trull, 29 | El Lledoner, arbre molt valorat per l'ombra que proporciona, pot viure entre cinc i sis segles i és originari d'Orient. El carrer on està ubicat el lledoner es va formar a mitjans del segle XIX. | 41.5343900,1.7708400 | 397464 | 4598812 | c.1890 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75976 | Monòlit de la Fil·loxera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-la-filloxera | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 70-75. | XXI | Bloc de pedra amb inscripció commemorativa feta en una placa de metall:' A TOTS ELS HOMES I DONES QUE AMB EL SEU ESFORÇ I TENACITAT FEREN POSSIBLE, ARA FA UN SEGLE, EL RESSORGIR DE LA VINYA DESPRÉS DEL FLAGELL DE LA FIL·LOXERA/MAIG 2001'. Al voltant del monòlit hi ha plantats varis ceps. | 08162-117 | C. Major s/n | La fil·loxera arribà als Hostalets de Pierola, i a la comarca de l'Anoia en general, entre els anys 1887 i 1890. Des de la notícia de l'aparició de la fil·loxera a França havien transcorregut 24 anys, temps suficient que permeté que un grup de propietaris de terres de Sant Sadurní d'Anoia arribar al convenciment que només hi havia un remei possible: arrencar les vinyes que mostraven símptomes i replantar amb l'anomenat 'cep americà' o 'arrelat', que s'utilitzaria només com a portaempelt. Els seguidors d'aquesta tècnica eren coneguts com 'americanistes', mentre que, en contraposició, els que havien intentat salvar els ceps antics amb productes químics eren anomenats 'insecticistes'. Als Hostalets de Pierola la majoria de població que formaven el gros de parcers, masovers, rabassaires i mitgers inicià la plantació de la nova vinya, realitzant un esforç titànic en molt poc temps. Els més grans del poble relaten com els seus avis els explicaven les penúries de treballar fins i tot de nit. Tot plegat significà també un important èxode de gent cap a les ciutats, sobretot Barcelona. Però el cert és que, més de cent anys després, la viticultura segueix essent una important activitat econòmica per als Hostalets. | 41.5358300,1.7716000 | 397530 | 4598970 | 2001 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75976-foto-08162-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75976-foto-08162-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 76004 | Monòlit a la memòria d'E. Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-la-memoria-de-cucurella | VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 52 i 78. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 170-171. | XX | Bloc de pedra que fa la funció de font. S'hi pot llegir la inscripció 'A LA MEMORIA DE D. E. CUCURELLA'. | 08162-145 | Jardins de Can Ponsa, al costat del carrer de l'Escorxador | Aquest monòlit va ser col·locat a l'actual placeta del Dr. Conde (aleshores plaça de los Mártires) amb motiu de la portada d'aigües de l'any 1957. Està dedicat al patrici hostaletenc Enric Cucurella, un fuster ebanista establert a Barcelona des de les darreries del segle XIX i que havia tingut una intervenció destacada com a mecenes de diverses obres importants en el seu poble d'origen, els Hostalets de Pierola. Cucurella va ser un dels quatre promotors de l'edificació del Casal Català. Aquest monument va ser retirat del seu emplaçament originari quan es va realitzar la remodelació de la Placeta del Dr. Conde lligada a l'urbanització de la plaça de cal Figueres l'any 2003. L'any 2010 ha estat recuperat i se li ha cercat un nou emplaçament, just en un dels extrems del parc de can Ponsa. | 41.5343400,1.7719200 | 397554 | 4598805 | 1957 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76004-foto-08162-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76004-foto-08162-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Parcerisas Valls | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 76003 | Caixa de núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-nuvia | XVII | Caixa catalana de núvia provinent de 'Cal Perico'. De forma rectangular, està formada per un buc a base de d'emmetxat de 4 post units de noguera massissa. Porta clavades la fonadura i la socolada. Té una tapa, també de noguera, unida al cos de la caixa mitjançant dues frontisses de ferro. Se sustenta sobre quatre potes amb forma d'urpa, en mal estat de conservació degut al seu contacte amb el terra. La fusta de noguera amb que està feta la peça està indicant que pertanyia a una noia de família benestant. | 08162-144 | Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. | Cal Perico era el nom popular que rebia la casa de Can Figueres, avui desapareguda, el solar de la qual és ocupat per les noves dependències de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola. La caixa de núvia provinent d'aquesta antiga casa és un objecte moble que s' utilitzava, des del segle XV, per al trasllat i la custòdia de la dot matrimonial. En aquests contenidors s'hi podien desar també altres objectes de valor com ara documents, armes, espècies i, sobretot, la roba blanca i de vestir. Dins les cases, aquestes caixes s'ubicaven a les estances principals, i la seva singularitat feia que la elaboració la duguessin a terme mestres caixers. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76003-foto-08162-144-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 76002 | Capella del Roser de Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-de-can-carreres | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): Capella de la Mare de Deu del Roser de ca'n Carreras, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | El conjunt de Can Carreres està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació que inclouen la Capella del Roser. | Can Carreres és una masia de caràcter senyoria que entre altres edificacions conté, just al costat de l'antiga zona residencial de la masia, la capella de la Mare de Déu del Roser, que és de planta rectangular, feta amb maçoneria, i té teulada a dues vessants. La part inferior de la façana està recoberta amb un estucat, mentre que a la part superior aquest estucat té una sèrie de decoracions geomètriques a banda i banda del rosetó. El capcer té un coronament amb forma ondulada, de tradició barroca, de més alçada al centre, on hi ha un petit campanar d'espadanya, que es remata amb maó vist. La façana estava decorada amb esgrafiats, actualment molt malmesos. El ràfec dels murs laterals està format per filades de maó i filades de teula. Destaca per sota, en el mur, la decoració de l'estucat consistent en una sanefa de formes ondulades. | 08162-143 | Can Carreres | Pere Carreras Estrada, amo de la masia de Can Carreres, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813. | 41.5485800,1.7647300 | 396977 | 4600394 | 1810-13 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75879 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-3 | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Carreras', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVI-XIX | El conjunt està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació. | Can Carreres és una masia de caràcter senyorial, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal o la orientada al sud. L'edificació té el sòcol de pedra i les parets aixecades amb tàpia i obra de maó. A l'oest trobem una galeria porxada. Els annexos de l'edifici principal són fets de tàpia i també de maó barrejat amb tàpia. Just al costat de l'habitacle s'hi ubica la capella de la Mare de Déu del Roser. Tot el conjunt de Can Carreres està encerclat per un barri, en algunes parts reforçat amb contraforts. | 08162-20 | Can Carreres | Al fogatge de 1553 apareix mencionada a la Parròquia de Sant Pere de Pierola na 'Montserrrat Carreras'. Pere Carreras Estrada, amo de la masia, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813. | 41.5485800,1.7647300 | 396977 | 4600394 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75911 | Capbreu de Pierola (1604) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1604 | XVII | En un nombre important de pàgines la tinta ha recremat el paper. | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant d'Antoni Batlle notari de Barcelona. 1604. Fet a instàncies de don Cristòfol Carros i de Centelles, comte de Quirra i d'Alamanda Carros i de Centelles, comtessa de Quirra i senyora de Pierola, absents i representats en l'acte de capbrevació per Antic Servat, not. públic de Barcelona i procurador especialment designat pels esmentats senyors. Consta de les declaracions de la totalitat de tenidors de propietats del terme de Pierola, tan residents a Pierola mateix com en algun dels termes veïns. S'intercalen aquestes declaracions al la signatura de cartes precàries a favor d'aquells declarants que reconeixen no disposar de documentació acreditativa de la titularitat del domini útil. La realització de les declaracions es va fer al mas Mata de Garrigues. | 08162-52 | Arxiu de Protocols de Barcelona. C/ del Notariat, 4. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1604 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell/Francesc Valls | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 75912 | Capbreu de Pierola (1679) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1679 | XVII | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant de Bartomeu Costa, notari d'Igualada, l'any1679. | 08162-53 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, 77. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1679 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75910 | Capbreu de Pierola (1521) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-pierola-1521 | XVI | Capbreu del terme del castell de Pierola. Atorgat davant de Jaume Honorat Franquesa, notari d'Igualada, l'any 1521. Fet a instàncies del Senyor del castell de Pierola, el donzell Rafael de Calders. Consta de 31 declaracions de tenedors de terres residents al propi terme de Pierola i de 18 declaracions de tenedors de terres a Pierola però residents en els termes veïns. Constitueix una excel·lent descripció del poblament i de l'estructura de la propietat de la terra al terme de Pierola a l'inici del segle XVI. A la vegada aquest document permet una aproximació força precisa als efectes de les grans crisis demogràfiques baixmedievals sobre el poblament i sobre l'estructura agrària en el seu conjunt. Conté encapçalament en cadascuna de les confessions-declaracions en llatí encara que la resta del text és en català. | 08162-51 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, 77. Barcelona. | El capbreu és un tipus de document on s'anotava, de forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Era per tant una escriptura de confessió en què consta el reconeixement de drets i rendes que fan els vassalls/emfiteutes al seu senyor. Un capbreu, de fet, és un document de gestió del domini senyorial, ja que cada vegada que es fa la confessió es conserven i es renoven els drets i rendes tinguts per un senyor sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions. En aquest sentit, el senyor pot fer repetir la confessió tantes vegades com li sembli, si bé cada vegada n'ha de pagar les despeses d'acompliment. Tradicionalment, els estudiosos han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular. Es pot remuntar l'origen dels capbreus als políptics carolingis, destinats a fixar l'estatut dels homes i de les terres en les diferents vil·les d'un domini. Entre els s XI-XIII els registres de drets i rendes passaren de ser una relació fixa a esdevenir un instrument periòdicament posat al dia i summament útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. A partir del s XIII, i sobretot a partir del s XIV, quan la crisi baix medieval obliga a conèixer millor l'estat dels diversos drets i rendes senyorials, el text dels capbreus esdevé molt més flexible, sovint ple de cancel·lacions i afegits, a part de refer-se periòdicament per adaptar-lo a noves circumstàncies. De fet, és a partir d'aleshores que es produeix una major accessibilitat al text, gràcies a l'ús progressiu de la llengua catalana i a la regularitat en l'exposició. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 1521 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||||
| 75995 | Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofor-0 | Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. V, p. 396. BENET CLARÀ, Albert (1992): 'El Penedès, L'Anoia', Catalunya Romànica, XIX, Barcelona, p. 342. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): La benedicció del pa en la parroquia de Pierola, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 18. -ESTRADA, Gemma (1992): 'Capella de Sant Cristòfol', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -GAVIN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies: Anoia-Conca de Baberà, vol. 16. Arxiu Gavin, Barcelona, p. 167. -ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. -MADOZ, Pascual (1849): Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de ultramar, Madrid, p. 26. -VALLS, F. (1990): 'Els Hostalets de Pierola', Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133. | XIV, XVIII | Enrunada | Capella molt enrunada, de planta rectangular. No hi ha restes d'absis i tan sols queden la façana i un tram de paret. A la façana hi ha dues portes adovellades. Sembla que en època contemporània va ser utilitzada per usos no religiosos com ho demostra l'existència d'un cup a l'interior. Hi ha restes d'una ampliació o pis sobrealçat on s'hi observa maó i un cos adossat en el seu costat esquerre. A l'interior hi ha restes de motllures ornamentals. Té també un campanar d'espadanya fet amb maó. | 08162-136 | Camí de Collbató a Piera | La capella apareix documentada des de l'any 995, en la venda d'un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l'alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada en un turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l'edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l'antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l'antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola. Al 1767 hi ha permís del Vicari General per beneir la capella novament obrada. L'ermita fou saquejada i incendiada durant la guerra del Francès i actualment està enrunada. Depengué primer del monestir de Sant Daniel de Girona fins 1031-1060 que passà a mans d'un tal Udalguer el qual, en el seu testament de l'any 1080, la donà al monestir de Sant Llorenç del Munt. | 41.5599700,1.7941500 | 399448 | 4601624 | 1374 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Aquesta capella es coneix també amb el nom de Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75884 | Can Gimferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gimferrer | AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 103. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | c. XIV | Casa amb el cos principal de planta quadrangular, planta baixa i dos pisos. La teulada és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. El conjunt conserva alguns annexos d'ús agrícola. La part més primitiva sembla poder localitzar-se a l'annex est del cos principal, on s'hi observa una base feta de carreus que per l'aspecte de la seva execució podrien pertànyer a l'Edat Mitjana. Tot i l'enlluït blanc que recobreix les façanes de la casa, en alguns fragments de paret es pot apreciar el tipus d'obra: mamposteria, tàpia i les filades d'aspecte medieval abans descrites. | 08162-25 | Can Gimferrer | Per l'aspecte de part dels seus paraments, l'edifici es pot remuntar perfectament fins a l'Edat mitjana. | 41.5116300,1.8384700 | 403072 | 4596207 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75884-foto-08162-25-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75872 | Cal Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maristany | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Cucurella (Cal Joanet Fuster)', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 306. Sense Autor (2008): 'L'Ajuntament a Cal Figueres', L'Hostal, 2, Els Hostalets de Pierola, p. 4-5. | XX | Casa d'aspecte senyorial aïllada, de planta rectangular, envoltada de jardí i amb el mur de tanca alineat al carrer. Està estructurada amb tres cossos, i té planta baixa, pis i una segona planta enretirada i coberta a dues vessants. La resta de la coberta consisteix en dues terrasses: una a la façana principal i una a la posterior, circumdades per un ràfec de teula verda i un ampit massís on es dibuixen merlets trencats. La façana més ampla està encarada cap al jardí, però l'entrada que dóna al carrer està situada a la façana lateral, que esdevé principal. A la planta baixa té un sòcol de pedra emmarcat amb maó. A la façana lateral destaca el ràfec de maó. Té un cos adossat a la paret posterior, més tardà. Destaquen els elements de ceràmica en els brancals de les obertures, en l'acabament de la façana i en la xemeneia. Cal esmentar també el treball de maó vist de la llosa del balcó. | 08162-13 | C. J. Mestre Lladós, 3. | El permís d'obres d'aquesta casa data de 25.6.1911 (AMHP, llibre d'actes, 8 p. 13). Va ser promoguda per Enric Cucurella Vidal per a la seva filla mitjana, casada amb un Maristany, i que compartia jardí amb la casa del pare. Totes dues són ara de propietat municipal. Cal Maristany acull actualment la nova Comissaria de Policia Local i l'Aula de Música. | 41.5334300,1.7711800 | 397491 | 4598705 | 1911 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75872-foto-08162-13-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) | Al nucli urbà de Pierola hi ha dues cases anomenades Cucurella: la de la present fitxa, coneguda també amb el nom de Cal Joanet Fuster, i la situada al C/Isidre Vallès 28, de la qual hi ha també una fitxa en el present Mapa del Patrimoni. Cal no confondre les dues cases.Per altra banda, aquesta casa forma conjunt amb els edificis 1, 3, 5, 7 del mateix carrer. | 105|106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75877 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-2 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Casa de caràcter rural, entre parets mitgeres, que forma part d'un nucli de cases que conformaria en nucli de Pierola. Edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes amb galeria porxada. Té coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de cal, i les obertures són rectangulars. | 08162-18 | Nucli de Pierola, n. 24. | Junt amb Cal Curandero, fou construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola. | 41.5518900,1.7874100 | 398874 | 4600735 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75877-foto-08162-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75877-foto-08162-18-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75870 | Cal Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janet | Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Parroquial de Pierola, reg. 42, llibre N-O d'escriptures, f. 76. | XVIII-XXI | Casa de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, formada per un terrat català amb baranes de ceràmica i d'obra. Les obertures són rectangulars i quadrangulars. Les façanes estàn arreboçades amb morter color salmó. A la façana principal hi té una composició amb rajoles amb la inscripció 'Can Janet 1747', que fa referència als orígens de la casa. | 08162-11 | C/Major, cantonada amb C/Isidre Vallès. | Els orígens d'aquesta casa es remunten, a mitjan segle XVIII quan l'hereu de la masia de can Cucurella (després cal Figueres i actualment Ajuntament) va dotar al seu germà amb un solar al costat de la masia per tal que s'hi construís una casa o apartament. El receptor del solar portava per nom Joan Cucurella. El diminutiu del seu nom donà lloc al mot amb el qual s'ha conegut la casa d'aleshores ençà. | 41.5340100,1.7698700 | 397383 | 4598770 | 1747 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75870-foto-08162-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75870-foto-08162-11-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | Casa rehabilitada recentment. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75874 | Cal Ponça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponca | XIX-XX | Casa de planta rectangular entre parets mitgeres, amb planta baixa, dues plantes i sotaterrat. La façana està arrebossada amb morter blanc que imita carreus de pedra. Les obertures són rectangulars, el que junt amb l'alçada de l'edifici dona una gran verticalitat a la casa. Entre la casa i els jardins s'hi va obrir un carrer que va desfer el conjunt. | 08162-15 | C. Major, 22 | El carrer on està ubicada la casa es va formar als anys trenta del segle XIX. De fa uns anys l'Ajuntament ha anat adquirint part dels jardins de la casa, que ara són públics. Actualment és segona residència de Barcelonins, pertanyents a la quarta generació del primer propietari de la casa. | 41.5345600,1.7705100 | 397437 | 4598831 | 1832 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75874-foto-08162-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75874-foto-08162-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75874-foto-08162-15-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75915 | Casa Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pons | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Pons', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ, Xavier; CASALS, Lluís (2006): Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Diputació de Barcelona, p. 308. | XX | Casa en cantonada, de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura en tres cossos marcats per les obertures, essent el cos central més alt. Destaca el treball de maó en les obertures, sobretot en el centre de la façana i a la primera planta, on s'hi obren dues finestres geminades amb uns ampits molt treballats. També és interessant la solució de barana dels dos terrats existents als extrems, que és curvilínia i feta amb elements de maó ornamentals. La planta baixa té un sòcol de pedra. Recentment s'ha adossat un cos a la façana posterior. | 08162-56 | C. J. Mestre Lladós, 33 | La Casa Pons va ser construïda per iniciativa de l''americano' Pau Pons entre 1915 i 1920. La planta baixa es destinà a fàbrica de teixits abans de la Guerra Civil (fou la primera indústria del poble) i va ser llogada a Marcelí Palomas de Manresa. L'any 1940 la fàbrica deixà de funcionar en traslladar-se a un edifici més ampli de nova construcció just a l'altre costat de carrer. Actualment en part de les seves dependències de la planta baixa hi ha un taller de reparació d'automòbils. | 41.5330300,1.7721200 | 397569 | 4598659 | 1915-20 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75915-foto-08162-56-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Actualment, als baixos de l'edifici original hi ha obert un taller de cotxes. | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75868 | Cal Curandero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curandero | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Casa entre mitgeres al petit barri de Pierola que es troba als peus de l'edifici anomenat La Torre de Pierola. Planta rectangular, amb planta baixa, planta pis i golfes porxades. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures són rectangulars i la porta principal té un arc rebaixat. La construcció és de mamposteria i té la façana arrebossada de marró clar. | 08162-9 | Nucli de Pierola 'Cases de l'Illa' n. 23 | També anomenada Cal Peret de la Torre, per haver estat els seus habitants masovers de la Torre de Pierola. Junt amb Cal Xic, Cal Curandero construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola, d'origen medieval. Segons ens ha explicat el Sr. Belisario Farelo Blanco, de 85 anys d'edat,, marit de la propietària actual (Sra. Cristina Seuba Ventura) l'avi d'aquesta era conegut amb el nom de Peret i era curandero, característica que acabà donant el nom actual a la casa. | 41.5519400,1.7872200 | 398858 | 4600741 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75866 | Cal Carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carboner | ESTRADA, Gemma (1992): 'Cal Carboner', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. Registre de la Propietat d'Igualada Núm. 2, finca 336 de Pierola. Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola. Llibre d'actes, 23, p. 16. | XIX-XX | Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, feta amb mamposteria (com a mínim la planta baixa), en la que són notables sobretot els esgrafiats de la façana, atribuïts a Ferdinandus Serra. A la planta Baixa, els esgrafiats consten de formes geomètriques ornamentals emmarcades per unes falses pilastres, també esgrafiades, que segueixen a la primera planta. A la primera planta, a banda i banda del balcó, hi ha representades dues escenes de temàtica clàssica: flors i angelets. També és interessant la cornisa sostinguda per mènsules. | 08162-7 | C. Església, 10. | La primera referència a aquesta casa data de 1802, segons escriptura d' establiment del solar localitzada a l'arxiu comarcal de l' Anoia (not. Cases de Piera). El 1920 comprà la casa Bartomeu Orriols. El nou propietari arranjà la façana i va manar fer els esgrafiats l' any 1932. | 41.5345800,1.7696900 | 397369 | 4598834 | 1801 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75866-foto-08162-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75866-foto-08162-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75866-foto-08162-7-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Els esgrafiats s'atribueixen a Ferdinandus Serra Sala. | En el moment de fer aquesta fitxa, la casa estava en fase de rehabilitació. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75867 | Cal Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cucurella | ESTRADA, Gemma (1992): 'Casa Cucurella', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 87. | XX | Casa entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una decoració d'esgrafiats de F. Serra que segueixen el mateix estil que els del Casal Català, situat just al costat. Així mateix, el sòcol de pedra lliga també amb el del casal català. La planta baixà està quasi tota ocupada per una gran porta. Les façanes de les plantes superiors estan esgrafiades i tenen grans obertures (balcó corregut a la primera planta i galeria coberta i baranes de fusta a la segona). Destaca el gran ràfec sustentat per elements de fusta recolzats en un gran dintell també de fusta. | 08162-8 | C. Isidre Vallès, 28. | Els promotors de l'edifici construït el 1926 eren ebenistes i tenien varis terrenys en els carrers Isidre Vallés i Mestre Lladós. La casa del Sr. Enric Cucurella va ser construïda cap a 1924-26, simultàniament al Casal Català, edifici la façana del qual forma un continuu amb la de la casa d'aquesta fitxa. Amb el Casal Català comparteix bona part dels ornaments de la façana. Aquest fet s'explica pel fet que l'ebenista Enric Cucurella va ser un dels promotors de l'edificació del Casal Català. | 41.5335400,1.7702900 | 397417 | 4598718 | 1926 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75867-foto-08162-8-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) | Al nucli urbà dels Hostalets de Pierola hi ha dues cases anomenades d'Enric Cucurella: la de la present fitxa, i la situada al C/J. Mestre Lladós, 3, de la qual hi ha també una fitxa en el present Mapa del Patrimoni amb el nom de Torre del Sr. Enric. Cal no confondre les dues cases. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75962 | La Caseta de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-lhort | SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 102. | XIX-XX | Casa pertanyent a una antiga finca agrícola. L'edifici és de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i un primer pis quan el desnivell del terreny ho permet (a la meitat sud de l'edifici). Actualment la Caseta de l'Hort està molt afectada i força desfigurada per les remodelacions i per la construcció d'algun annex com ara un garatge, tot i que en general es manté en un bon estat de conservació. | 08162-103 | C. del Camí de Cal Pujades s/n | Es tracta d'una casa molt popular als Hostalets de Pierola que ha donat nom a un carrer i que constitueix un bon exemple de l'habitatge típic de les afores dels antics nuclis rurals. Aquesta casa sembla ser que va ser edificada com una masoveria de la finca de can Vidal del Malcaveller (masia que existia just en el límit dels termes municipals de Piera i els Hostalets. En els capbreus de Pierola i de la quadra del Malcavaller de l'època moderna (segles XVI i XVII) ja s'hi troben referències a l'explanada d'horts que s'extèn actualment des de la casa fins al torrent proper que porta el mateix nom que la casa. De totes maneres no és fins als primers anys del segle XIX que la documetació comença a esmentar l'existència de la casa pròpiament dita.Concretament en la llista del Compliment Pasqual de 1808 apareix per primera vegada una família que es diu que viu en la casa de l'Hort de Casa Vidal de Piera. | 41.5290200,1.7734100 | 397670 | 4598212 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75962-foto-08162-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75962-foto-08162-103-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 75871 | Cal Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-2 | XIX-XX | Casa que comprén tres casals (uns 15 m. de façana) de planta quadrangular, amb planta baixa, planta pis i golfes. Presenta obra de maó i una mica de tàpia, tot i que el sòcol (0'5 m d'alçada) és fet amb petites pedres de riu lligades amb morter. El portal, a la façana principal, està revestit amb carreus de pedra volcànica. Presenta una àmplia entrada que dona accés a l'eixida o pati de la casa amb una premsa de vi notable. Des de l'entrada es pot accedir a dos amplis cellers coberts amb volta catalana. En el portal d'accés a la vivenda trobem una llinda de fusta amb la inscripció 'Joseph de la Teresa 1818'. Segons l'actual propietari, aquesta llinda va ser traslladada de la casa que hi ha just a l'altre costat del carrer Baix de Sant Antoni que era dels mateixos propietaris. | 08162-12 | Baix de Sant Antoni, 3 | Aquesta casa es va començar a construir en el solar que ocupava la exida de la casa del davant pocs anys després d'acabada la Guerra de Francès per Josep Pujol-Santjoan Cucurella (conegut com Jep de la Teresa). De totes maneres el gruix de la construcció va portar-se a terme cap a 1835 de la mà del fill de Josep Pujol, Narcís Pujol Mas. Aquest darrer va annexar al solar de l'exida abans esmentat dos solars més de la mida d'un casal (cap a 5 m.) cadascun. (Arxiu Comarcal de l'Anoia, notari Marià Cases (Piera), 7.11.1819 i notari Pau Castell (Piera), 2.1.1835). En una rajola de la volta d'un dels dos cellers de la casa hi consta aquesta mateixa data de 1835. | 41.5336700,1.7695400 | 397355 | 4598733 | 1818 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75871-foto-08162-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75871-foto-08162-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75871-foto-08162-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 75983 | Torre Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-solanes | XX | Està molt rehabilitada, amb alguns detalls de poca fortuna estètica que desentonen amb els paràmetres de l'edifici original. | Casa tipus torre típica de principis del segle XX. Consta d'un cos principal quadrangular amb planta baixa i primer pis, al que se li adossen uns petits annexos d'una sola planta. Les cobertes són planes. Es tracta d'un edifici amb estructura clarament modernista: simetria, merlets al terrat superior, sòcol enrajolat al porxo d'entrada a la casa i balcó de ferro forjat. Tot i així té detalls d'altres estils com ara les xemeneies amb els coronaments vidrats de verd gòtic i imitant aquest estil medieval. | 08162-124 | C/Major, 50 | L'habitatge va ser edificat a principis del segle XX com a segona residència d'una família acomodada barcelonina dedicada al sector immobiliari. | 41.5354100,1.7714800 | 397519 | 4598924 | 1911 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75983-foto-08162-124-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 105|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75904 | Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens-0 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Conjunt de cossos i edificacions que conformen una masia. L'edifici principal té planta baixa i primer pis, i la coberta és a doble vessant, mentre que en els edificis annexos la coberta és a vessant única. El conjunt arquitectònic té un pati central amb una gran palmera. Cal destacar l'enjardinament dels voltants de la masia. Al costat de la porta principal es pot veure una rejola amb les inicials P.T. i la data 1888 Atenet aquesta data i a l'existència de l'esmentada palmera és molt possible que aquesta masia fos substancialment reformada cap a finals del segle XIX, en el context de la conjuntura expansiva relacionada amb l'increment de les exportacions de vins i el dinamisme assolit pel comerç americà. Les inicials molt provablement fan referència a Pau Térmens, qui era propietari de la casa en aquella època. | 08162-45 | Can Térmens | Les cases amb palmeres centenàries, com és el cas de Can Térmens, solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. De totes maneres el seu origen es remunta a l'època medieval. Segons els capbreus d'època moderna aquesta masia, abans de ser habitada per la família Térmens era coneguda com el mas de la Cocorella. La referència més antiga que tenim prové del capbreu de 1521 que testimonia l'existència d'aquest mas almenys des de 1402. | 41.5621900,1.7786300 | 398158 | 4601889 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | La descripció s'ha fet mitjançant l'observació de l'edifici des de fora de la finca, ja que aquesta té el perímetre tancat i no hi hem pogut tenir accés. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75869 | Cal Finet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-finet | ESTRADA, Gemma (1992): 'Maset Finet', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XX | Conjunt de tres habitatges on destaca el primer (nº4).Casa de planta rectangular amb planta baixa i planta pis. Conserva l'estructura original i crida l'atenció per les decoracions de rajola ceràmica al voltant del balcó i a la banda que separa la planta baixa de la primera. També és interessant la balustrada del terrat realitzada amb terra cuita, així com el sòcol de pedra. Les obertures de la planta baixa estan protegides per enreixats de ferro. | 08162-10 | C. J. Verdaguer,4, 6, 8. | En els seus orígens, l'edifici fou concebut com una casa d'estiueig. La casa amb el nº 4 conserva l'estructura original. Les altres dues havien estat uns magatzems els quals van ser transformats pels voltants del 1940 en dos habitatges més. El permís d'obres per a l'edificació data de 1904, i es va atorgar a favor de Jaume Fló Parcerisas (Ferrer de la Plaça) (Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola, llibre d'actes 2, p. 18). | 41.5349200,1.7699000 | 397387 | 4598871 | 1904 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75869-foto-08162-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75869-foto-08162-10-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Possiblement el mestre d'obres dels Hostalets Casals (Batista) | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75886 | Can Grau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-vell | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XVI | Conjunt format per dos cossos edificats tancats per un barri, tot plegat situat a mitja vessant d'un turó, en un lloc amb certa visibilitat sobre el territori. Els cossos dels edificis són quadrangulars, fets de mamposteria i tàpia, i ambdós tenen coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Tenen planta baixa, primer pis i golfes. Sembla que el conjunt conserva força bé l'estructura original. | 08162-27 | Can Grau Vell | Antigament, Can Grau Vell havia estat propietat de Can Pons. La finca restà abandonada, però a principis del segle XXI es va recuperar de nou el conreu de la vinya : entre abril i maig del 2002 es van plantar els nous ceps, i el 2004 es va produir la seva primera nova anyada vinificada. | 41.5657200,1.7738200 | 397762 | 4602286 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75886-foto-08162-27-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | Al celler de Can Grau Vell s'hi fan visites obertes al públic. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75885 | Can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras-1 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Manca conservació en general. | Conjunt format per dos petits carrers de cases entremitgeres, l'un anomenat can Gras i l'altre conegut com Les Cases Noves. En una façana de les cases del nucli de can Gras es poden veure restes d'un rellotge de sol molt malmès. Entre tots dos nuclis s'hi compta una desena de cases amb planta baixa i primer pis (en alguns casos també segon), separades per parets mitjaneres, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a les façanes principals. | 08162-26 | Can Gras | Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Salvador Gras' i al fogatge de 1553 apareixen en 'Pere Gras', en 'Antoni Luis Gras' i en 'Salvador Gras' com a habitants de la parròquia de Sant Pere de Pierola, que bé podrien estar fent referència a l'antiga masia de Can Gras, lamentablement enderrocada a finals del segle XX. Per altra banda, la formació del nucli de cases de Can Gras molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Marcet o can Fontimarch. Al nucli de Les Cases Noves de Can Gras, al anys 20 del segle XX, s'hi va construir un edifici per a l'escolarització dels infants de la zona, ja que anar cada dia a Escola als Hostalets resultava dificultós per la distància que s'havia de cobrir a peu. | 41.5257000,1.8197100 | 401528 | 4597790 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75885-foto-08162-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 75894 | La Casa Nova de Can Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-can-pascual | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Pascual', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Conjunt format per la casa pairal, la masoveria ( antiga posada anomenada del Malcavaller), cellers i altres edificacions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular amb la planta baixa i dos pisos, i coberta plana. A l'interior s'observa l'escala en un extrem, sostres de volta i una organització típica de masia catalana. L'exterior presenta un caire de casa colonial : a les façanes laterals a l'alçada del primer pis s'hi obren galeries i la façana principal, orientada al sud, té una composició simètrica donada pels balcons i les bandes horitzontals. La façana està acabada amb un frontó semicircular. El conjunt està envoltat per un mur de tancament o barri i conserva nombrosos annexos on encara s'hi elabora vi i cava que es comercialitza al detall. L'edificació principal és una construcció de 1859 amb un inconfusible estil colonial. | 08162-35 | Can Pascual | Es tenen evidencies de l'existència de la masoveria ja al segle XIV. Va ser un hostal i lloc de canvi de diligències. La casa principal que ens ha arribat va ser edificada al segle XIX (1859) per Pau Pascual i Carreres, que segons sembla havia tornat d'Amèrica. Tant l'interior com l'exterior de l'edifici s'inspiren en la casa Mitjans del municipi de Sant Andreu de la Barca. Un dels fills destacats de can Pascual fou el propietari i literat Emili Pascual Amigó. | 41.5741800,1.7872000 | 398891 | 4603210 | 1859 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | Casa al límit amb el terme municipal del Bruc; de fet, es pot dir que La Casa Nova de Can Pascual és a l'entrada del poble del Bruc, del qual física i urbanísticament en forma part, però no així administrativament. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||
| 75880 | Can Fontimarc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontimarc-0 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX-XX | Falta de manteniment a la masia i en alguna de les cases del nucli. | Conjunt situat a peu de la carretera B-231 dels Hostalets de Pierola a Esparreguera, format per un mas a un cantó de carretera i un nucli de cases a l'altre. La masia, formada per quatre cossos de planta quadrangular i rectangular, està feta amb maó i mamposteria i disposa d'un pati central. Un dels cossos rectangulars allargats sembla que va estar destinat a granja. La masia resta deshabitada, tot i que part de les seves dependències fan ara de magatzem agrícola. El nucli de cases de l'altre costat de la carretera consta d'un total de vuit cases alineades que formen un sol carrer. Aquestes cases amb paret mitgera responen al model de planta baixa més planta pis i golfes, amb la teulades a doble vessant i careners paral·lels a les façanes. Una de les cases és actualment un restaurant. | 08162-21 | Can Fontimarc | La formació del nucli de cases de Can Fontimarc molt probablement respon al procés d'expansió de la vinya que s'inicià al segle XVIII i que va adquirir molta força a partir de finals d'aquell segle i durant tot el següent fins a la crisi de la fil·loxera. El procés de colonització agrària de les terres del voltant va ser portat a terme per pagesos que rebien les terres boscoses que havien de ser convertides en vinyes sota contractes de rabassa morta. A la vegada se'ls establi mitjançant contractes enfiteúitics algun solar on edificar una casa de l'estil de les que es poden veure en aquest nucli i en d'altres del mateix muncipi com can Marcet o can Gras. | 41.5208400,1.8393500 | 403159 | 4597228 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75880-foto-08162-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75880-foto-08162-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75880-foto-08162-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml