Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75906 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-10 | ANÒNIM (2008): Can 'Valls', L'Hostal, 3, Els Hostalets de Pierola , p. 26. ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Valls', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MAS, Joseph Pbre. (1907): 'La Mare de Deu del Roser en la parroquia de Pierola y Hostalets'. Dins: Notes Históriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, 1907, vol II, p. 52. TÉRMENS, J.-VALLS, F. (1990): ' Pierola', Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133. | XIV-XX | Es tracta d'una masia que ha quedat incorporada al casc urbà i que encara manté un pati davanter amb una tanca de maó i un gran portal d'entrada decorat amb teules vidrades. És una de les tres masies propietàries de les terres on es formà el nucli. L'edifici principal, de coberta a doble vessant, planta baixa, pis i golfes respon a l'estructura típica de masia amb una important transformació que hi incorpora elements de caire modernistes (guardapols sobre les finestres, elements de ceràmica vidrada, ràfec de maó molt treballat, etc.). La façana principal és simètrica i està coronada per un frontó triangular. Hi ha un interessant cos lateral amb arcades de maó i a l'interior de l'edifici s'ha de ressaltar l'existència d'un menjador amb arrambador modernista. | 08162-47 | Passatge Verdaguer, 71 | Segons Mn. Joseph Mas 'dita casa existia en lo segle XIV'. De totes maneres la primera constància que es conserva documental d'aquest mas data de l'any 1432, quan el veí de Piera Antoni Valls va comprar el Mas dels Alemanys, abans anomenat Sils. Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Johan Valls', i al fogatge de 1553 apareix n''Antoni Valls' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Valls. En el capbreu del 1731, el mas Alemany era un dels quatre que posseïen la totalitat del terreny sobre el qual s'edificà el poble d'Hostalets. Tot i que la construcció és originària de lèpoca medieval, l'aspecte actual de la masia respon a una reforma que es va realitzar pels voltants de l'any 1915. | 41.5363600,1.7710500 | 397485 | 4599030 | 1432 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75906-foto-08162-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75906-foto-08162-47-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75974 | Mina de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-valls-0 | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 101, 103. | XIX | L'accés es conserva bé, però es desconeix quin és l'estat de conservació del recorregut que fa la mina. | Es conserva un dels accessos a la Mina de Can Valls. Es tracta d'una obertura amb la coberta de volta, molt amagada i camuflada per la vegetació. Tot i que aquest accés és fet d'obra de totxos, cal pensar que la resta de l'obra és una excavació simple sobre el terreny o la roca natural. | 08162-115 | Can Valls | Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes. | 41.5368300,1.7716300 | 397534 | 4599081 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75974-foto-08162-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75939 | Turó de Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-cardus | Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. V, p. 396. BENET CLARÀ, Albert (1992): 'El Penedès, L'Anoia', Catalunya Romànica, XIX, Barcelona, p. 342. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'La benedicció del pa en la parroquia de Pierola', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 18. | X | Només s'aprecien alguns fragments de murs molt malmesos i embrossats per la vegetació baixa i el bosc de pins. | Turó situat a uns 100 m al nord de la casa de Can Cardús, on molt probablement hi hauria hagut l'ermita de Sant Cristòfol. Actualment està molt embrossat per pins i vegetació de matolls, fet que dificulta la visibilitat. Tot i així, encara s'hi poden observar restes de la fonamentació d'un mur i fragments de ceràmica en superfície. Tant el mur com la ceràmica podrien ser medievals o moderns (S. X-XVIII), a jutjar per la seva factura. | 08162-80 | Camí de Sant Cristòfol a Mas d'En Gall | La capella de Sant Cristòfol apareix documentada des de l'any 995, en la venda d'un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l'alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada al turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l'edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l'antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l'antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola. | 41.5389700,1.8264100 | 402107 | 4599256 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75939-foto-08162-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75939-foto-08162-80-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75875 | Cal Ponet Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet-lluis | AA.VV. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 103. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII-XX | Façanes en molt mal estat per falta de manteniment. | Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Ponet Lluís. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial. | 08162-16 | Riera de Pierola. | Originalment, la construcció principal és de l'any 1776, però successives reformes l'han anat transformant. | 41.5388500,1.8034800 | 400194 | 4599268 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75875-foto-08162-16-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75864 | Ca l'Antiparro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantiparro | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII-XX | Façanes en molt mal estat; falta manteniment. | Edifici de planta rectangular subdividit o compartimentat en dues cases diferents, una de les quals és Cal Antiparro. Feta de tàpia i totxo, amb el sòcol de pedra (còdols de riu); té planta baixa i planta pis. Presenta obertures rectangulars, algunes amb el llindar de fusta i amb reixat de ferro forjat. La teulada és inclinada de tipus àrab i l'aigua està encarada a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de calç i té un encalat superficial. | 08162-5 | Riera de Pierola. | Masia que probablement data del segle XVIII ja que consta la data 1776, però successives reformes l'han anat transformant. És probable que sigui anteiror a aquesta data. | 41.5389600,1.8034500 | 400192 | 4599281 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75864-foto-08162-5-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75863 | Bosc de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-valls | XX | Aquest bosc està situat a les proximitats del nucli urbà dels Hostalets de Pierola. Els terrenys que ocupa aquesta massa forestal pertanyen a la casa de Can Valls, de la qual prenen el nom. Situat al límit N/NE del nucli urbà, darrera de la casa de Can Valls i fins a les actuals escoles públiques, el bosc ocupa varies hectàrees de terreny i està conformat majoritàriament per pins negres, tot i que també s'hi deixen entreveure algunes alzines i roures. | 08162-4 | Bosc de Can Valls | El bosc ha proliferat al llarg del segle XX en diversos indrets del terme municipal en llocs on abans de la fil·loxera hi havia hagut vinya. Al llarg dels darrers anys el bosc de can Valls, per la seva proximitat al nucli dels Hostalets, tot i ser de propietat privada s'ha convertit en un lloc de passeig i de gaudi de la natura per la gent dels Hostalets. | 41.5391200,1.7677600 | 397215 | 4599340 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||||||
| 75943 | Torrent del Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-duc | El Torrent del Duc s'anomena així perquè les cingleres i tallats per on transcorre constitueixen una zona important de nidificació de ducs. Les parets sedimentàries excavades pel curs del torrent, efectivament, faciliten l'establiment de l'hàbitat d'aquest ocell. El Duc (Bubo bubo) és el més gran de les espècies de mussols nidificants que existeix actualment als Països Catalans i a gran part d'Euràsia. A Catalunya, més concretament, és una espècie protegida. Un dels elements més característics d'aquest indret és el turó conegut amb el nom d''el campanar'. | 08162-84 | Torrent del Duc | 41.5397000,1.7947400 | 399466 | 4599373 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75943-foto-08162-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75943-foto-08162-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||||||
| 75895 | Can Peret de Mal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peret-de-mal-mestre | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Aquesta masia va començar un procés accelerat de degrada al principi de la dècada de 1980. | XIV-XXI | Es tracta de construccions enrunades i envaïdes pels esbarzers. | Masia enrunada, de la que només en resten dempeus alguns murs de maçoneria molt malmesos i restes d'unes arcades d'obra. El camí que mena a Can Peret de Mal Mestre surt de l'urbanització de Can Fosalba però actualment està dins d'una finca tancada, el que obliga a anar bosc a través en cas de voler accedir a aquesta antiga masia. La mala comunicació del lloc en deuria afavorir el seu abandonament. | 08162-36 | Can Peret de Mal Mestre | Masia d'origen medieval, a jutjar per la factura d'alguns dels seus murs i per la coneixença de documentació inèdita pendent d'estudi. | 41.5401200,1.8089400 | 400651 | 4599403 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75895-foto-08162-36-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75920 | Castell de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pierola | TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 120-124. | X | Restes molt fraccionades i disperses | En un turó situat uns 150 m a l'est de Can Palomas, es troben les restes d'una sèrie de murs força potents, fets amb pedra irregular de la zona i argamassa. Superficialment, es troben també moltes restes de teula àrab, testimoni de que en el lloc hi va haver algun tipus de construcció. Des del turó, estratègicament situat i amb excel·lent visibilitat, es divisen, entre altres, els castells de Martorell, del Papiol i la torre de La Guàrdia del Bruc. | 08162-61 | Can Palomas | La primera referència que es té de Pierola és la menció del Castell de Pierola en un document de l'any 963. El castell va pertànyer als vescomtes de Barcelona entre els segles X i XII, fins que Alfons el Franc va cedir la baronia de Pierola a Asbert de Mediona. Segons la documentació baix medieval, és possible que el castell passés a ser un mas, situació que es mantindria fins a un moment indeterminat d'època moderna. | 41.5403700,1.7955000 | 399531 | 4599446 | 963 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75920-foto-08162-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75920-foto-08162-61-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Els moradors de Can Palomas anomenen 'Serral' el turó on hi ha les restes arqueològiques, però als mapes topogràfics aquest nom no apareix. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 75891 | Can Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomas-0 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. SALLÉS PORTET, M. Rosa (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 93. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVI-XXI | Molt reformada en dates recents | Masia molt reformada en dates recents tot i que respectant la planta i estructura de l'antiga, segons s'aprecia en fotografies fetes abans de la última reforma (inicis del segle XXI) L'edifici, de planta rectangular, planta baixa, primer pis i golfes, té el carener paral·lel a la façana principal. La porxada ubicada a la planta baixa no pertany a l'estructura original, ja que és un afegit de l'any 2007. Conserva alguns annexos agrícoles, també molt reformats. | 08162-32 | Can Palomas | El lloc on s'ubica Can Palomas s'ha posat en relació amb el castell de Pierola per part d'estudiosos locals. Concretament, el castell es trobaria en un turó proper a la casa. El fogatge de 1553 així sembla també indicar-ho, ja que s'hi menciona a 'En (...) Paloma del Castell' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. La masia ha estat reformada en profunditat durant l'any 2007, el que n'ha desfigurat el seu aspecte original. | 41.5408600,1.7942000 | 399423 | 4599502 | 1553 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75891-foto-08162-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75891-foto-08162-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75891-foto-08162-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 75893 | Can Paret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paret-de-la-serra | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | X-XX | En el moment de redactar aquesta fitxa, està en fase de rehabilitació. | Amb 1.050 m2 construïts, la masia consta de planta baixa i primer pis amb varis cossos afegits a l'edificació original, sobretot als sectors nord i sud, fruit de les diverses fases constructives de l'edifici i de la seva dilatada història. La construcció és a base de sòcol de pedra i parets de totxo, tàpia i mamposteria. El carener és perpendicular a la façana principal i la coberta és a dues aigües. A la façana principal hi ha una porta adovellada i a la part alta s'hi observa un rellotge de sol pintat, tot i que en molt mal estat de conservació. Integrada dins de la casa, just darrera de la façana principal, trobem una segona façana, més primitiva, amb una finestra tipus espitllera i on alguns autors hi han vist una torre de defensa altmedieval; l'aparell constructiu que hem pogut observar d'aquesta façana no contradiu la hipòtesis esmentada. També dins de la casa es conserva una dipòsit subterrani globular que, segons la propietat actual, s'havia utilitzat com a pou de gel; creiem, però, en base a la seva tipologia, que el seu ús original era el de sitja. Es conserven també dos cups de vi que conserven part dels cairons, i un cup d'oli, així com una premsa també d'oli. A uns 100 m de distància cap a l'est té construccions agropecuàries molt modernes. | 08162-34 | Can Paret de la Serra | Per la seva posició estratègica a la frontera amb els musulmans durant l'Alta Edat Mitjana i també per l'aparició d'algun element constructiu aïllat de caràcter defensiu (el possible fragment de torre amb espitllera abans descrit) es poden defensar uns orígens molt remots per a aquesta masia. Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'Johan Peret' i al fogatge de 1553 apareixen en 'Salvador Paret' i en 'Pere Paret' com a habitants de la parròquia de Sant Pere de Pierola, mencions que bé podrien estar fent referència a la casa de Can Paret de la Serra. Ja en època recent, la masia havia sigut propietat de la família Godó-Biosca d'Igualada i després passa a mans d'una fundació privada, abans de que l'adquirís l'actual propietària. | 41.5409300,1.7779500 | 398068 | 4599529 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75893-foto-08162-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | En el moment de redactar aquesta fitxa, la casa estava en obres. | 119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 75881 | Can Fosalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fosalba | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 21. VVAA (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 104. | XV-XIX | Mas encimbellat en un turó, que dona nom a un dels nuclis de població dels Hostalets de Pierola. La masia té planta baixa, dos pisos i golfes, així com coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La portalada principal està adovellada, tot i que és de factura moderna. La resta d'obertures són quadrangulars o rectangulars. La façana presenta un encalat general, tot i que és possible l'obra de maó i de mamposteria en alguns punts de l'edifici. La masia disposa d'una masoveria que actualment s'està rehabilitant. El conjunt té comunicació visual amb Can Palomas (on hi hauria el castell de Pierola) i amb l'ermita de Sant Pere de Pierola, així com amb molts altres punts estratègics del paisatge dels Hostalets. | 08162-22 | Plaça de Catalunya (Urbanització de Can Fosalba). | Al fogatge de 1497 apareix mencionat 'En Fossalba' a 'Pierola e son terme' i al fogatge de 1553 apareix en 'Joan Fossalba de la Serra' com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola Als voltants d'aquest mas es va anar constituïnt l'actual urbanització de Can Fosalba a partir dels anys seixanta del segle XX. | 41.5440800,1.8112300 | 400848 | 4599840 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75881-foto-08162-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75881-foto-08162-22-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75905 | Can Ton del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-del-maset | XIX | Les estructures presenten un estat ruïnós, i la vegetació les està fent desaparèixer. | Masia enrunada que conserva algunes poques parets fetes de tàpia i mamposteria, amb predomini dels còdols de riu. L'estructura en alçat és ja irrecuperable, però de ben segur que la planta de la edificació es conserva íntegra sota la densa vegetació que cobreix el lloc. | 08162-46 | Can Ton del Maset | 41.5452900,1.7956900 | 399554 | 4599992 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75905-foto-08162-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75905-foto-08162-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 75899 | Can Ponset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponset | XVIII | Masia enrunada i colmatada de terra i vegetació. | Masia enrunada de la que tan sols és possible identificar algun pany de paret de pocs centímetres d'alçada i colmatat de terra. Situada enmig d'un camp de conreu de cereal, les labors agrícoles han anat escapçant els murs i destruint el conjunt. En general, les construccions que s'aprecien són de maó i de mamposteria. Es conserva un petit dipòsit circular (provablement es tracti d'un antic cup), fet també de mamposteria i amb les parets enrajolades. L'emplaçament gaudeix d'una molt bona visibilitat, ja que es divisa el nucli d'Hostalets de Pierola i tot el massís de Montserrat. | 08162-40 | Can Ponset | 41.5459300,1.7705700 | 397460 | 4600093 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75899-foto-08162-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | La casa també és coneguda amb el nom de Can Pons de La Serra. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75942 | Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-0 | AVINYÓ, Joan (1909): Monografia històrica del Castell de Cabrera y del poble de Vallbona del Penedés, Igualada, Nicolau Poncell, p. 185. MAS, Joseph (1907): Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 27-28. RÀFOLS, J. F., editor (1951-1954): Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días, Barcelona, Ed. Millá. | XVIII | Està parcialment desaparegut. | Es tracta d'un antic forn de vidre del que avui només se'n veuen, enmig d'una vinya, unes restes de fonamentació i el pou de planta circular, amb el sòcol fet de còdols de riera i parets aixecades amb totxo. | 08162-83 | Cruïlla de la carretera B-231 amb el camí que porta a Can Pons de Pierola. | Les informacions més antigues sobre el funcionament d'aquest forn de vidre daten de la segona meitat del segle XVIII. Sembla ser que l'iniciador d'aquesta empresa va ser Antoni Tarafa Ricart, natural de Vallbona d'Anoia, fill d'Antoni Tarafa Gralla i net d'Antoni Gralla, tots dos vidriers a Vallbona. Antoni Tarafa molt probablement va establir-se a Pierola cap a mitjan segle XVIII, poc després del seu casament amb una tal Magdalena Elias que, segurament, descendia de la família de vidriers del mas Elias de la Guàrdia. El forn del vidre de Pierola regentat pels descendents d'Antoni Tarafa desapareix de la documentació a principis del segle XIX. | 41.5462200,1.7844100 | 398615 | 4600109 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75942-foto-08162-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75879 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-3 | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): 'Capella de la Mare de Deu del Roser de Ca'n Carreras', dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVI-XIX | El conjunt està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació. | Can Carreres és una masia de caràcter senyorial, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal o la orientada al sud. L'edificació té el sòcol de pedra i les parets aixecades amb tàpia i obra de maó. A l'oest trobem una galeria porxada. Els annexos de l'edifici principal són fets de tàpia i també de maó barrejat amb tàpia. Just al costat de l'habitacle s'hi ubica la capella de la Mare de Déu del Roser. Tot el conjunt de Can Carreres està encerclat per un barri, en algunes parts reforçat amb contraforts. | 08162-20 | Can Carreres | Al fogatge de 1553 apareix mencionada a la Parròquia de Sant Pere de Pierola na 'Montserrrat Carreras'. Pere Carreras Estrada, amo de la masia, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813. | 41.5485800,1.7647300 | 396977 | 4600394 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75879-foto-08162-20-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 76002 | Capella del Roser de Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-de-can-carreres | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Carreres i capella del Roser', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): Capella de la Mare de Deu del Roser de ca'n Carreras, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 50. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals dels Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | El conjunt de Can Carreres està deshabitat, però en el moment de realitzar aquest mapa s'estaven fent obres de rehabilitació que inclouen la Capella del Roser. | Can Carreres és una masia de caràcter senyoria que entre altres edificacions conté, just al costat de l'antiga zona residencial de la masia, la capella de la Mare de Déu del Roser, que és de planta rectangular, feta amb maçoneria, i té teulada a dues vessants. La part inferior de la façana està recoberta amb un estucat, mentre que a la part superior aquest estucat té una sèrie de decoracions geomètriques a banda i banda del rosetó. El capcer té un coronament amb forma ondulada, de tradició barroca, de més alçada al centre, on hi ha un petit campanar d'espadanya, que es remata amb maó vist. La façana estava decorada amb esgrafiats, actualment molt malmesos. El ràfec dels murs laterals està format per filades de maó i filades de teula. Destaca per sota, en el mur, la decoració de l'estucat consistent en una sanefa de formes ondulades. | 08162-143 | Can Carreres | Pere Carreras Estrada, amo de la masia de Can Carreres, demanà llicencia d'obres per construir una capella del Roser i va obtenir permís per obrar-la junt a la casa el dia 22 de desembre de 1810, permís expedit pel vicari general D. Pere J.Broto. Va ser beneïda el 29 de desembre de 1813. | 41.5485800,1.7647300 | 396977 | 4600394 | 1810-13 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/76002-foto-08162-143-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 75897 | Can Pons Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-vell | IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 231-232. | XV-XX | Li manca manteniment. Està deshabitada. | Masia amb el cos principal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. L'edificació està composta per planta baixa i planta pis, i té varis annexos de diferents alçades en contacte amb el cos principal. L'obra és de mamposteria, maó i tàpia, i presenta parets senceres fetes amb còdols de riu. Alguna de les finestres presenta carreus de pedra volcànica. Tot el conjunt presenta una configuració d'aspecte força primitiu: una de les parets feta amb còdols i carreus té una factura certament medieval, i de fet podem posar aquesta estructura en relació amb les tècniques constructives romàniques emprades a la veïna església de Sant Pere de Pierola. Està encerclada per un barri que conté alguns contraforts fets amb còdols de riu i amb maó. | 08162-38 | Nucli de Pierola, 9 | Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' n''Antoni Pons'. | 41.5494800,1.7888800 | 398993 | 4600466 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75897-foto-08162-38-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75898 | Can Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-4 | (1992): 'Can Pons', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Masia de planta quadrangular amb més de 1.500 m2 construïts, amb carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Té tota una sèrie de cossos annexos (corrals, paller, etc.) a l'est. Al sud del cos principal de la masia hi ha un pati tancat per un barri. Conserva un rellotge de sol a la façana. | 08162-39 | Nucli de Pierola, 9 | Els orígens d'aquesta casa cal buscar-los a Can Pons Vell, d'origen medieval i situada just al costat. Molt provablement es tracti d'una masoveria d'aquella masia, edificada al segle XIX. | 41.5495000,1.7880800 | 398926 | 4600469 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75898-foto-08162-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75901 | Can Rebony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rebony | XIX | Les estructures estan en un estat manifestament ruïnós. | Masia enrunada situada just al costat de Can Pons. Es tracta d'una sèrie de murs d'obra i tàpia, amb els sòcols fets de mamposteria i còdols de riera, tot plegat cobert per la vegetació. Les obertures són fetes de totxo i tenen arcs rebaixats. A jutjar per les restes visibles, es tractava d'un conjunt amb unes dimensions considerables. | 08162-42 | Can Rebony | 41.5501800,1.7875200 | 398880 | 4600545 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75901-foto-08162-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 75992 | Riera de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-pierola | TÉRMENS SAMSÓ, Josep; VALLS JUNYENT, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II, Manresa, p. 119-120. | Ha perdut molt cabdal d'aigua durant els últims anys degut a les poques pluges i a l'acció humana. | La riera de Pierola, junt amb la de Claret, és el curs fluvial més important del terme dels Hostalets de Pierola. Recull les aigües que s'escolen del vessant sud-oriental del turó de la Fembra Morta i excava clotades i valls profundes que confereixen un relleu molt irregular al terme. S'ha definit com la columna vertebral dels Hostalets de Pierola perquè el recorre d'un extrem a l'altre i hi desemboquen gran quantitat de torrents. | 08162-133 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | La Riera de Pierola compren una successió estratigràfica entre l'Aragonià superior i el Turolià, fet que li confereix un cert interès com a registre continu de fòssils de macrovertebrats, però sense tenir el mateix valor patrimonial paleontològic que la riera de Claret. Ara bé, al voltant de la riera de Pierola es documenten, al segle XI, els primers assentaments de l'actual municipi i va arribar a esdevenir el centre neuràlgic del terme, fet que li confereix un gran valor històric i social. | 41.5512000,1.7869000 | 398830 | 4600659 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||||
| 75993 | Safareigs i sínia de Cal Curandero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareigs-i-sinia-de-cal-curandero | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX-XX | El ferro del mecanisme està rovellat. | Sínia de funcionament manual (antigament tirada per animals com delaten uns agafadors situats a l'extrem de la barra d'accionament) amb el mecanisme de ferro colat i la base feta d'obra. Aquest enginy hidràulic estava destinat a elevar aigua del subsòl i conduir-la fins a les basses i safareigs situats just al seu costat. | 08162-134 | Cal Curandero | En català la paraula sínia es documenta des de l'Edat Mitjana i deriva de l'àrab saniya, que en aquest idioma significa molí. Consisteix en una màquina d'elevar aigua que es composa d'una roda horitzontal que és accionada per un animal o bé per la mateixa força del corrent d'aigua. Les sínies s'utilitzava en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, però actualment s'han substituït per bombes i altres procediments mecanitzats. D'aquí el gran valor patrimonial de la Sínia de Cal Curandero, que tot i no estar en funcionament es conserva en el seu lloc original. | 41.5515500,1.7872300 | 398858 | 4600697 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75993-foto-08162-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75993-foto-08162-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75877 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-2 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Casa de caràcter rural, entre parets mitgeres, que forma part d'un nucli de cases que conformaria en nucli de Pierola. Edifici de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes amb galeria porxada. Té coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana està arrebossada amb morter de cal, i les obertures són rectangulars. | 08162-18 | Nucli de Pierola, n. 24. | Junt amb Cal Curandero, fou construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola. | 41.5518900,1.7874100 | 398874 | 4600735 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75877-foto-08162-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75877-foto-08162-18-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75868 | Cal Curandero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curandero | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Casa entre mitgeres al petit barri de Pierola que es troba als peus de l'edifici anomenat La Torre de Pierola. Planta rectangular, amb planta baixa, planta pis i golfes porxades. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures són rectangulars i la porta principal té un arc rebaixat. La construcció és de mamposteria i té la façana arrebossada de marró clar. | 08162-9 | Nucli de Pierola 'Cases de l'Illa' n. 23 | També anomenada Cal Peret de la Torre, per haver estat els seus habitants masovers de la Torre de Pierola. Junt amb Cal Xic, Cal Curandero construïda al segle XIX als peus de la Torre de Pierola, d'origen medieval. Segons ens ha explicat el Sr. Belisario Farelo Blanco, de 85 anys d'edat,, marit de la propietària actual (Sra. Cristina Seuba Ventura) l'avi d'aquesta era conegut amb el nom de Peret i era curandero, característica que acabà donant el nom actual a la casa. | 41.5519400,1.7872200 | 398858 | 4600741 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75868-foto-08162-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75965 | La Torre de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-pierola | MAS DOMÈNECH, Joseph (1908): Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. VI. RIUS SERRA, Josep (1945): Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Sección de Estudios Medievales de Barcelona. Documents 1358 i 1382. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIII-XXI | Gran casal ubicat en una elevació sobre el camí de Pierola consistent en un cos de planta rectangular amb coberta a doble vessant i un cos més petit annexat a l'est del primer. Té planta baixa, primer pis, golfes i disposa de soterranis. La porta principal és adovellada (tot i que no és la original) i les finestres són quadrangulars amb reixats de forja. L'escut heràldic original de la casa fou retirat fa poc temps pels mateixos propietaris per tal d'evitar-ne l'espoli | 08162-106 | Nucli de Pierola | Segons la memòria popular dins la Torre hi hagué una presó i, de fet, es conserva una estança al soterrani que sembla respondre a aquestes característiques. Existeix també la tradició entre els veïns del lloc de que fa molts anys en el lloc hi vivia un senyor que exercia una sèrie de drets feudals com ara el 'dret a cuixa'. Aquest mas pertany a la família Fontcuberta descendents dels Dalmases que havien adquirit la baronia de Pierola a finals del segle XVII. Segons els capbreus de l'epoca moderna aquest mas era conegut antigament com a mas Colomer. El mas Colomer ja es esmentat en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès en una escriptura de venda de 1239. | 41.5520800,1.7867700 | 398821 | 4600757 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75965-foto-08162-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75965-foto-08162-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75965-foto-08162-106-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 75902 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-2 | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 385. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XVIII | El seu estat d'abandonament, junt amb un fàcil accés, contribueixen a una ràpida degradació de l'element. | El cos principal de la masia, fet de maó i pedra, és de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i la carena és paral·lela a la façana principal, orientada al sud. Té un cos annex a l'oest, fet de maons, i un a l'est, que conforma una L amb el cos principal i que té una petita galeria porxada al pis superior. El pati principal està enrajolat amb rajols crus quadrangulars. Té tota una sèrie d'edificis annexos (corrals, paller, etc.) fets de tàpia i maons; la tàpia sol aparèixer arrebossada amb teulís. Tot el conjunt de Can Rovira està encerclat. | 08162-43 | Can Rovira | Al fogatge de 1553 apareix mencionat com a habitant de la Parròquia de Sant Pere de Pierola en 'Gabriell Rovira'. | 41.5518500,1.7563300 | 396282 | 4600767 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75902-foto-08162-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75861 | Aplec de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-pierola | MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): La benedicció del pá en la parroquia de Pierola (are Pierola y Hostalets), dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 17-20. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 42, 45-46. VV.AA. (2007): L'ahir i l'avui del nostre poble Els Hostalets de Pierola, Els Hostalets de Pierola, p. 201-208. | XVII | Es celebra el diumenge abans de la Pasqua de la Pentecosta (també dita Pasqua Granada o Segona Pasqua) i consisteix en una trobada que, antigament, es feia a l'església de Sant Pere de Pierola, però avui es celebra al peu del turó d'aquesta església que roman abandonada. En el programa de la última edició (31 de maig de 2009) abans de redactar la present fitxa, hi constaven les següents activitats: al matí sardinada popular, missa cantada, lliurament del tradicional panet i sardanes; a la tarda gran ball. | 08162-2 | Nucli de Pierola. | Mossèn Ramon Saperes, de la parròquia dels Hostalets, va reactivar la recuperació d'aquesta festa entre el 1948 i 1950 (s'havia deixat de celebrar a l'inici de la guerra civil -1936-). Segons Mossèn Mas, la festa està documentada des de 1635 i consistia en l'anada en processó fins a l'ermita de Sant Cristòfol, des d'on es beneïa el terme i després el pa que es repartia entre els assistents. La repartició del pa era un costum molt estès per Catalunya, ja que rememorava l'episodi evangèlic d'Emmaús, on s'explica com Jesús s'aparegué en forma de pelegrí a dos deixebles seus el dia després d'haver ressuscitat, i que el reconeixeren per la manera de partir el pa. Més endavant es van canviar detalls i es va deixar d'anar a l'ermita de Sant Cristòfol per passar a fer les cerimònies a l'església de Sant Pere de Pierola. Quan a final dels anys vuitanta del segle XX l'església va començar a degradar-se, vist el precari estat oferia es decidí traslladar la festa a una esplanada propera a la masia de Can Pons. Aquesta esplanada es coneix amb el nom de Plaça del Roure, ja que era presidida per un roure centenari desaparegut fa uns anys, i és el lloc on actualment encara s'hi celebra l'aplec. | 41.5525800,1.7823300 | 398451 | 4600817 | 1635 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75861-foto-08162-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75861-foto-08162-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75996 | Sant Pere de Pierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-pierola | <p>ESTRADA, Gemma (1992): 'Sant Pere de Pierola', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 86. SALAZAR, Natàlia (2008): L'església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l'Anoia). Estudi historicoarquitectònic. Inèdit. TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1990): 'Pierola', Història de l'Anoia, vol. II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139.</p> | XI-XX | El seu estat d'abandó fa que el deteriorament sigui més evident a mesura que passa el temps. | <p>El que es coneix avui dia per l'església vella de Sant Pere de Pierola és un conjunt arquitectònic integrat, a primera vista, per l'edifici de culte, el qual presenta dues fases (la romànica i la barroca), la vivenda o casa rectoral amb aspecte de masia i el cementiri. Les estructures de l'església que han estat identificades com a pròpies del romànic són la capçalera absidiada amb dues capelles laterals, el que queda de la nau i la base quadrangular del campanar en forma de torre. Les restes d'aquestes estructures presenten una mateixa tipologia constructiva: murs de carreus de pedra lligats amb morter de calç i obertures en arc de mig punt. Pel que fa a la fase barroca de l'església, la nau és de planta rectangular i l'accés des de l'exterior està a la capçalera oriental. Aquesta porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt bastit amb dovelles de pedra picada de grans dimensions, i la seva cara interior es transforma en un esplandit rectangular. A la façana on s'obre aquest porta hi ha un rellotge de sol pintat on es pot llegir la data ANY 1828. A l'interior de l'església, tot i que l'estat de conservació és força dolent, es poden apreciar les restes d'una volta de secció semicircular subtilment rebaixada, de la qual han desaparegut les tres quartes parts, i que es mostra alleugerida amb llunetes. De fet, les restes del seu enderrocament ocupen una gran part de la nau, barrejades amb les bigues de fusta i les teules aràbigues que formaven part de la teulada. A la capçalera oriental de la nau, sobre un arc carpanell molt rebaixat, es pot veure que originalment hi existia un cor. L'altar ocupava la capçalera occidental del temple, als laterals del qual s'obren dues capelles per banda, inscrites en arcs escarsers, els quals descansen sobre impostes lleugerament motllurades. Entre les capelles, sobresurten pilastres de secció rectangular que van ser construïdes amb maó lligat mitjançant morter de calç. Respecte a la decoració interior, a sota de la capa d'enlluït actual, s'entreveu diversos fragments d'una ornamentació pintada policroma molt simple. La casa rectoral, l'estat de conservació del qual és pèssim, mostra tant la façana sud com la façana nord en gran part derruïdes, deixant a la vista a ambdues bandes la compartimentació interna de la casa en planta baixa i pis. A la façana oest, el conjunt té adossat l'antic cementiri parroquial format per diversos cossos de nínxols. Aquest cementiri va ser tancat recentment per l'Ajuntament amb un mur d'obra vista, donat que a l'esfondrar-se la totalitat de l'estructura de tàpia que el tancava des d'antic, els nínxols quedaren sense protecció, arribant a produir-se algun acte vandàlic.</p> | 08162-137 | Riera de Pierola | <p>L'església actual va ser construïda al segle XVIII aprofitant les restes d'una capella romànica, els vestigis de la qual encara són visibles dins de l'entramat de l'edifici del segle XVIII. Gràcies a un treball d'investigació històricoarquitectònica que s'hi ha dut a terme recentment aquesta primera fase romànica ha estat datada entre els segles XI i XII. Els orígens documentals d'aquesta capella romànica es remunten al segle XI i estan associats als del Castell de Pierola. El turó on està emplaçada l'església, molt abrupte, fou al llarg dels segles progressivament empetitit per l'acció erosiva de les aigües de la riera, fent avançar els barrancs fins arribar a amenaçar, al segle XVIII, amb l'enrunament de l'església romànica i comportant l'edificació a sobre de les ruïnes romàniques d'un nou temple d'estil barroc. Aquest nou edifici, però, es mantingué poc temps en bones condicions: durant la guerra del francès patí molts atacs i saquejos que feren malbé tant l'església com la rectoria i els quals ens han arribat descrits amb detall, gràcies a les notes del rector Pere Solanllonch que es conserven a l'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola. Així doncs, a les destruccions patides durant la guerra del francès es vingueren a afegir, cent anys després de la construcció de la nova església, noves accions erosives provocades per les crescudes de la riera de Pierola que accentuaren els xaragalls que envoltaven el turó, fent-lo més i més petit. Des de llavors es succeeixen les sol·licituds dels habitants de Pierola demanant al bisbat permís per edificar una nova capella al nucli d'Hostalets, degut tant a la pèssima localització com al mal estat de l'església i de la rectoria de Pierola. Finalment aquesta capella es construí al solar de Can Valls, finalitzant les obres l'any 1852. Mentrestant continuava la degradació de l'església de Pierola, fins al punt que l'any 1865 el rector es dirigeix al bisbat demanant poder-se instal·lar als Hostalets pel mal estat de la casa rectoral. El rector passa, llavors, a viure als Hostalets i, finalment, l'any 1868 s'hi trasllada la parroquialitat de manera definitiva, passant a ser l'església de Sant Pere de Pierola, sufragània de la dels Hostalets de Pierola. A partir d'aquest moment, Sant Pere caigué en l'abandó rebent visites puntuals en dies d'aplec o pel dia dels difunts.</p> | 41.5525800,1.7823300 | 398451 | 4600817 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75996-foto-08162-137-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-01-23 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 92|94|96|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||
| 75890 | Can Mata Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-vell | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XI-XVII | Falta manteniment. | Masia formada per varis cossos i annexos; ocupa uns 400 m2 de superfície i té gairebé 900 m2 construïts. El cos principal, corresponent a l'habitatge, és de planta quadrangular i té planta baixa, primer pis i golfes. Té coberta a doble vessant amb el carner paral·lel a la façana principal. Adossat a l'oest té un cos de característiques similars però més petit i una mica més baix. Varis annexos agrícoles completen el conjunt i defineixen un pati davant de la façana que està orientada al sud. Les construccions combinen mamposteria i tàpia, reservant blocs de pedra treballada per les dovelles de la porta principal i per algunes cantonades dels edificis. Conté la data 1603 a la llinda de la porta principal. | 08162-31 | Can Mata Vell | 41.5571900,1.7839400 | 398593 | 4601327 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75890-foto-08162-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75995 | Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofor-0 | Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. V, p. 396. BENET CLARÀ, Albert (1992): 'El Penedès, L'Anoia', Catalunya Romànica, XIX, Barcelona, p. 342. MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): La benedicció del pa en la parroquia de Pierola, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 18. -ESTRADA, Gemma (1992): 'Capella de Sant Cristòfol', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -GAVIN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies: Anoia-Conca de Baberà, vol. 16. Arxiu Gavin, Barcelona, p. 167. -ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89. -MADOZ, Pascual (1849): Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de ultramar, Madrid, p. 26. -VALLS, F. (1990): 'Els Hostalets de Pierola', Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133. | XIV, XVIII | Enrunada | Capella molt enrunada, de planta rectangular. No hi ha restes d'absis i tan sols queden la façana i un tram de paret. A la façana hi ha dues portes adovellades. Sembla que en època contemporània va ser utilitzada per usos no religiosos com ho demostra l'existència d'un cup a l'interior. Hi ha restes d'una ampliació o pis sobrealçat on s'hi observa maó i un cos adossat en el seu costat esquerre. A l'interior hi ha restes de motllures ornamentals. Té també un campanar d'espadanya fet amb maó. | 08162-136 | Camí de Collbató a Piera | La capella apareix documentada des de l'any 995, en la venda d'un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l'alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada en un turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l'edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l'antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l'antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola. Al 1767 hi ha permís del Vicari General per beneir la capella novament obrada. L'ermita fou saquejada i incendiada durant la guerra del Francès i actualment està enrunada. Depengué primer del monestir de Sant Daniel de Girona fins 1031-1060 que passà a mans d'un tal Udalguer el qual, en el seu testament de l'any 1080, la donà al monestir de Sant Llorenç del Munt. | 41.5599700,1.7941500 | 399448 | 4601624 | 1374 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75995-foto-08162-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Aquesta capella es coneix també amb el nom de Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 75924 | Costa de Matamatxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-matamatxos | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 18. | XVIII-XIX | Paratge de la Serra del Ginebrer consistent en una acusada pendent. El lloc era famós en els temps en que no existia la tracció mecànica pels recargolats renecs que proferien els carreters que la transitaven. D'aquí li ve el nom 'matamatxos', en al·lusió als estralls que la orografia causava entre els animals de tir i de càrrega. | 08162-65 | Costa de Matamatxos | 41.5597900,1.7705600 | 397481 | 4601632 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75924-foto-08162-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||
| 75904 | Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens-0 | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Conjunt de cossos i edificacions que conformen una masia. L'edifici principal té planta baixa i primer pis, i la coberta és a doble vessant, mentre que en els edificis annexos la coberta és a vessant única. El conjunt arquitectònic té un pati central amb una gran palmera. Cal destacar l'enjardinament dels voltants de la masia. Al costat de la porta principal es pot veure una rejola amb les inicials P.T. i la data 1888 Atenet aquesta data i a l'existència de l'esmentada palmera és molt possible que aquesta masia fos substancialment reformada cap a finals del segle XIX, en el context de la conjuntura expansiva relacionada amb l'increment de les exportacions de vins i el dinamisme assolit pel comerç americà. Les inicials molt provablement fan referència a Pau Térmens, qui era propietari de la casa en aquella època. | 08162-45 | Can Térmens | Les cases amb palmeres centenàries, com és el cas de Can Térmens, solien ser propietat de personatges que 'havien fet les Amèriques', és a dir, que havien fet fortuna al nou continent i havien tornat a casa. La palmera, òbviament, era un símbol d'ostentació i distinció. De totes maneres el seu origen es remunta a l'època medieval. Segons els capbreus d'època moderna aquesta masia, abans de ser habitada per la família Térmens era coneguda com el mas de la Cocorella. La referència més antiga que tenim prové del capbreu de 1521 que testimonia l'existència d'aquest mas almenys des de 1402. | 41.5621900,1.7786300 | 398158 | 4601889 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75904-foto-08162-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | La descripció s'ha fet mitjançant l'observació de l'edifici des de fora de la finca, ja que aquesta té el perímetre tancat i no hi hem pogut tenir accés. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75944 | Font de Can Pujol de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pujol-de-la-muntanya | MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 19. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX-XX | Falta manteniment degut a la manca d'ús. | A la finca de Can Pujol existeix un complex de captació i canalització de les aigües d'una font natural que hi brolla. Davant mateix de la font hi ha una imponent bassa, actualment plena d'aigua però fora d'ús, igual que la resta del conjunt arquitectònic. | 08162-85 | Can Pujol de la Muntanya | La finca on s'emplaça la font s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. S'explica de Can Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps 'en rajava un riu de vi'. | 41.5628400,1.7734200 | 397724 | 4601967 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75944-foto-08162-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||
| 75900 | Can Pujol de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-de-la-muntanya | IGLÉSIES, Josep (1979): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 385. IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, I. Barcelona, p. 232. MONTSERRAT VALLS, Josep (2006): Els meus records, Ajuntament dels Hostalets de Pierola, p. 19. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XIX | Falta manteniment degut a que no s'hi habita. | La masia de Can Pujol està encimbellada dalt d'un petit turó o pujol i s'estén fins a mitja vessant. L'edifici principal, format per planta baixa i primer pis, té coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal; les parets són de maó, si més no les de la façana nord. Annexat a l'est hi ha un habitatge amb parament també de mamposteria que, per l'aspecte de la ceràmica que hi té incrustada, podria ser força antic (s. XVI-XVIII). El pati, a les façanes del sud, està pavimentat amb maons i rajoles sense vernissar. El conjunt està tancat per un barri. Disposa d' una mina d'aigua a la falda del turó, el que justificaria l'elecció de l'emplaçament de la casa en aquest indret. | 08162-41 | Can Pujol de la Muntanya | Al fogatge de 1497 apareix mencionat a 'Pierola e son terme' en 'March Puiol' i al fogatge de 1553 apareix en 'Bartomeu Pujoll com a habitant de la parròquia de Sant Pere de Pierola. La finca s'abandonà amb l'inici de la mecanització del camp ja que, a causa del relleu accidentat dels seus camps, les terres van quedar inservibles perquè no era viable la utilització de tractors per continuar-ne el cultiu. S'explica de Can Pujol de la Muntanya que en els seus millors temps 'en rajava un riu de vi'. | 41.5632800,1.7734000 | 397723 | 4602016 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75900-foto-08162-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75886 | Can Grau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-vell | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XV-XVI | Conjunt format per dos cossos edificats tancats per un barri, tot plegat situat a mitja vessant d'un turó, en un lloc amb certa visibilitat sobre el territori. Els cossos dels edificis són quadrangulars, fets de mamposteria i tàpia, i ambdós tenen coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Tenen planta baixa, primer pis i golfes. Sembla que el conjunt conserva força bé l'estructura original. | 08162-27 | Can Grau Vell | Antigament, Can Grau Vell havia estat propietat de Can Pons. La finca restà abandonada, però a principis del segle XXI es va recuperar de nou el conreu de la vinya : entre abril i maig del 2002 es van plantar els nous ceps, i el 2004 es va produir la seva primera nova anyada vinificada. | 41.5657200,1.7738200 | 397762 | 4602286 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75886-foto-08162-27-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | Al celler de Can Grau Vell s'hi fan visites obertes al públic. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75970 | Mas d'en Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-pi | SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Es tracta d'un conjunt format per varis edificis en aparença desordenats que dibuixen una planta basilical, la qual deuria configurar l'esquema originari de la masia; amb cobertes a doble vessant, es tracta d'un conjunt molt reformat. Les façanes estan pintades de blanc. Sembla que les parets de la construcció són bàsicament fetes de mamposteria segons es dedueix dels annexos, que no han patit el procés de restauració de l'edifici principal, i per tant no han estat ni arrebossats ni pintats. El conjunt està encerclat per un barri. | 08162-111 | Mas d'en Pi | Aquest mas segons consta en els capbreus de Pierola dels segles XVI i XVII, era conegut amb el nom de mas de Porques. Havia estat habitat per la família Cuch al segle XV, segons consta en una carta precària atorgada a la rectoria de Pierola el 1492 pel senyor del castell i terme de Pierola a favor de Pere Cuch. A finals del segle XVI o al principi del segle XVII aquest mas passà per herència a mans de la família Pi, paraires d'Esparreguera, de la qual prengué el seu nom actual. | 41.5700900,1.7857800 | 398766 | 4602757 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75970-foto-08162-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75970-foto-08162-111-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||||
| 75979 | PEIN Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-roques-blanques | <p>http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/RESOLUCI__MAH_3441_2004.jsp.</p> | XX | <p>Es tracta d'un petit espai natural que constitueix una prolongació vers a ponent del massís de Montserrat, format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, i constituïda bàsicament per materials paleozoics. Tot i la proximitat de Montserrat, la presència d'un substrat silici, sense carbonats, i una situació estructural ben distinta, determinen algunes peculiaritats del paisatge d'aquest territori. El paisatge de Roques Blanques és format per un mosaic complex d'unitats de vegetació, algunes d'elles d'especial interès per llurs valors naturals. Els penya-segats de la vall són un exponent de la riquesa florística de l'espai, on cal destacar les comunitats de falgueres i crespinells (Cheilanthetum fragantis-marantae), molt rares a Catalunya, pròpies de les contrades mediterrànies marítimes. Les comunitats rupícoles esguarden algunes espècies, especialment termòfiles, de caràcter excepcional per a la flora catalana. La singularitat florística d'aquest espai també es manifesta als vessants assolellats de la Fembra Morta on juguen un paper important les brolles silicícoles d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunicae), caracteritzades per l'abundància d'una lleguminosa molt rara a la flora catalana, Adenocarpus telonensis. Així mateix cal ressaltar la notable diversitat de la flora liquenològica i micològica. En alguns fondals i obagues més inaccessibles resten fragments d'alzinars ben constituïts, així com boscos de ribera amb retalls de gatelledes, testimonis del paisatge primitiu d'aquest territori que ha estat intensament transformat per l'acció antròpica. La fauna d'aquest espai destaca per la notable riquesa de biòtops, que permet la coexistència de poblaments faunístics molt rics i diversos. Predomina l'element mediterrani enriquit per importants integressions centreuropees o d'altres de més meridionals. Els lepidòpters presenten un especial interès tant per la diversitat com per la singularitat d'algunes espècies.</p> | 08162-120 | Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. | <p>Aquest espai natural va ser inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel govern de la Generalitat l'any 1992. El PEIN no comporta cap restricció o limitació addicional en relació als usos, les activitats i els aprofitaments que es desenvolupen en els espais que són objecte del Pla.</p> | 41.5712400,1.7580100 | 396453 | 4602918 | 1992 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75979-foto-08162-120-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||
| 75988 | Rellotge de sol de la Casa Nova de Can Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-nova-de-can-pascual | BOU VILALTA, Concepció et ALII (2004): Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir, Barcelona p. 50-51. | XIX-XX | Rellotge de sol en posició vertical i orientat al sud-est. Les línies horàries del quadrant indiquen les hores i les mitges hores. És fet de rajoles cuites i s'envolta d'una sanefa verda amb un petit relleu. Per la seva orientació hi ha més senyals horaris en el cantó esquerre que en el dret, ja que és durant el matí quan hi incideix més estona la llum solar. | 08162-129 | La Casa Nova de Can Pascual | Tot i que la masia visible actualment es va construir el 1859 i el rellotge assenyala aquesta data, el quadrant va ser realitzat de nou l'any 1955. El rellotge de sol de tipus vertical és el més conegut i utilitzat. Està format per un pla vertical, generalment col·locat en una paret, on s'hi han marcat les hores, i per un estil que projecta la seva ombra sobre el pla i indica l'hora. De quadrants verticals n'hi ha de dues menes segons l'orientació de la paret on va col·locat. El quadrant vertical normal, que anirà en una paret orientada exactament al sud, i el quadrant vertical declinant que s'instal·larà en una paret que no mira ben bé al sud. Aquests segons es diferencien dels primers en què les hores no van marcades simètricament sobre el quadrant, ni l'estil va col·locat de la mateixa manera. La dificultat en saber on cal marcar les hores i quina és la inclinació que ha de tenir l'estil, diferents totes dues coses per a cada rellotge, és la tècnica del quadranter. Pel que fa a les tècniques emprades per a la seva realització cal destacar la pintura mural feta sobre l'arrebossat encara tendre, les rajoletes de ceràmica i la tècnica de l'esgrafiat consistent en gravar les hores sobre la paret. | 41.5729100,1.7900700 | 399128 | 4603065 | 1955 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75988-foto-08162-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Un artesà conegut com Serra, segons la signatura que conté el propi rellotge. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | |||||||
| 75931 | Escruixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escruixidor | L'Adenocarpus telonensis, arbust de flors grogues de la mateixa família que les ginestes conegut amb el nom popular d'escruixidor, és un espècimen botànic força singular, ja que a Catalunya creix només al terme dels Hostalets de Pierola i al Cap de Creus (zona de les Gavarres). Creix sempre sobre sòls lliures de carbonats (sud-est de França, sud-oest de la península Ibèrica, nord del Marroc i poca cosa més). Se'n troba principalment, i amb relativa abundància, a la part nord-occidental dels Hostalets, i és una planta protegida a l'espai PEIN Roques Blanques. | 08162-72 | Terme municipal dels Hostalets de Pierola | L'escruixidor és una de les tres espècies botàniques que van propiciar la creació del PEIN Roques Blanques l'any 1992 per part de la Generalitat de Catalunya. | 41.5729000,1.7646900 | 397012 | 4603094 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||||||
| 75894 | La Casa Nova de Can Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-can-pascual | ESTRADA, Gemma (1992): 'Can Pascual', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 88. SERVEIS TÈCNICS ANOIA PENEDÈS SLU (2009): Catàleg de masies i cases rurals del Hostalets de Pierola', inèdit, Ajuntament dels Hostalets de Pierola. | XIX | Conjunt format per la casa pairal, la masoveria ( antiga posada anomenada del Malcavaller), cellers i altres edificacions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular amb la planta baixa i dos pisos, i coberta plana. A l'interior s'observa l'escala en un extrem, sostres de volta i una organització típica de masia catalana. L'exterior presenta un caire de casa colonial : a les façanes laterals a l'alçada del primer pis s'hi obren galeries i la façana principal, orientada al sud, té una composició simètrica donada pels balcons i les bandes horitzontals. La façana està acabada amb un frontó semicircular. El conjunt està envoltat per un mur de tancament o barri i conserva nombrosos annexos on encara s'hi elabora vi i cava que es comercialitza al detall. L'edificació principal és una construcció de 1859 amb un inconfusible estil colonial. | 08162-35 | Can Pascual | Es tenen evidencies de l'existència de la masoveria ja al segle XIV. Va ser un hostal i lloc de canvi de diligències. La casa principal que ens ha arribat va ser edificada al segle XIX (1859) per Pau Pascual i Carreres, que segons sembla havia tornat d'Amèrica. Tant l'interior com l'exterior de l'edifici s'inspiren en la casa Mitjans del municipi de Sant Andreu de la Barca. Un dels fills destacats de can Pascual fou el propietari i literat Emili Pascual Amigó. | 41.5741800,1.7872000 | 398891 | 4603210 | 1859 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75894-foto-08162-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Desconegut | Casa al límit amb el terme municipal del Bruc; de fet, es pot dir que La Casa Nova de Can Pascual és a l'entrada del poble del Bruc, del qual física i urbanísticament en forma part, però no així administrativament. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||
| 75985 | Rajoles de divisió administrativa del terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-divisio-administrativa-del-terme | XX | Les rajoles conservades que delimiten el terme dels Hostalets de Pierola en els seus punts cardinals s'ubiquen de la següent manera: la rajola que delimita el terme pel seu costat N es troba inserida a la façana est de Can Pascual, a uns 3 m d'alçada respecte al nivell del terra i té la inscripció 'PUEBLO DE PIEROLA/ PROVINCIA DE BARCELONA/ PARTIDO JUDICIAL DE IGUALADA'. La que delimita el terme pel seu costat S està a la façana principal de Can Gimferrer, també encastada a la paret i a uns 3 m d'alçada, i té la inscripció 'CUARTEL DEL SUR'; la que delimita el terme pel seu costat E està inserida a la façana de la masoveria de Can Fosalba, a uns 3 m d'alçada respecte al nivell del terra, i té la inscripció 'CUARTEL DEL ESTE'; la rajola W, ubicada a Can Santjoan, resta desapareguda. Es tracta de peces de ceràmica amb la superfície blanca i vidrada, i totes elles mesuren 30 x 40 cm. | 08162-126 | Can Pascual | Les rajoles de terme tenien la funció d'indicar els límits administratius del municipi i a tal fi eren col·locades en façanes d'edificis, indicant el punt cardinal del límit del terme | 41.5741800,1.7872000 | 398891 | 4603210 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75985-foto-08162-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75985-foto-08162-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||
| 75966 | Can Pascual Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pascual-vell | XIV | Situada a uns 100 m de distància de la Casa Nova de Can Pascual. Masia de cos quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes; amb coberta a doble vessant, feta de mamposteria i molt restaurada. La porta principal era en origen adovellada amb grans blocs de pedra, com es fa palès quan hom observa atentament, però part de l'arc s'ha cegat amb totxo, esdevenint finalment un accés rectangular Al costat té una petita masoveria amb la façana encalada de blanc, d'aspecte més antic que l'edifici principal. | 08162-107 | Can Pascual Vell | Es tracta de la casa originària de Can Pascual, abans de que un dels propietaris tornés d'Amèrica i fes edificar la casa nova d'estil colonial coneguda com la Casa Nova de Can Pascual. Es tenen evidencies de l'existència de la casa ja al segle XIV. Va ser hostal i lloc de canvi de diligències. | 41.5746400,1.7875900 | 398924 | 4603260 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75966-foto-08162-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75966-foto-08162-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75966-foto-08162-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | Casa situada al límit amb el terme municipal del Bruc; de fet, es pot dir que és a l'entrada del poble del Bruc, del que física i urbanísticament en forma part, però no així administrativament. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc