API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Mida X

Mostra el títol i informació del dataset

Mostra els filtres

Mostra el botó per exportar

Mostra el botó per incrustar

<iframe src="https://do.diba.cat/data/ds/patrimoni_cultural/graella?municipis=08163&embed=true&filters=false&export-btn=false&iframe-btn=false&info=false" width="800px" height="600px"></iframe>

Camp 1:

Municipis:

Comarques:

Id Filtrar...	Títol Filtrar...	Url Filtrar...	Bibliografia Filtrar...	Centuria Filtrar...	Notes de conservació Filtrar...	Descripció Filtrar...	Codi d'element Filtrar...	Ubicació Filtrar...	Història Filtrar...	Coordenades Filtrar...	UTM X Filtrar...	UTM Y Filtrar...	Any Filtrar...	Municipi Filtrar...	Nom del municipi Filtrar...	Tipus d'accés Filtrar...	Estat de conservació Filtrar...	Imatges Filtrar...	Protecció Filtrar...	Estil Filtrar...	Àmbit Filtrar...	Tipologia Filtrar...	Titularitat Filtrar...	Ús actual Filtrar...	INSPIRE: Atribut Filtrar...	Data de modificació Filtrar...	Autor de la fitxa Filtrar...	Autor de l'element Filtrar...	Observacions Filtrar...	Codi de l'estil Filtrar...	Codi de la tipologia Filtrar...	Codi de tipologia a sitmun Filtrar...	Protecció id Filtrar...	Comarca Filtrar...	Conjunt de dades	Últim canvi
96697	Torre de Manola, torre de Santa Anna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-manola-torre-de-santa-anna	<p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p>	XII-XX	Es troba molt enrunada, sense coberta, amb esquerdes importants en els murs i coberta de vegetació.	<p>Santa Anna o Torre Manola és una masia als quatre vents fortificada a l'entorn d'una torre de secció cilíndrica, situada en una zona alta que domina bona part del paisatge entre els contraforts del Montnegre i la mar. El cos principal és de planta quadrada i constava de soterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta, quan en tenia, era a quatre aigües. La superfície de la planta baixa edificada és de 241 m. quadrats, més la capella (també enrunada). El celler fa 207 m2, i tenia tres naus. Els edificis estaven units per un pati envoltat d'un mur amb el seu portal d'accés.</p> <p>La construcció principal és del segle XV i conserva elements com les finestres, de les quals es conserven només les decoracions dels suports laterals de les llindes, molt malmeses. Té altres finestres rectangulars amb llinda recta i motllurades. No es conserva res del portal rodó adovellat.</p> <p>El material bàsic de construcció és la pedra combinant la maçoneria i els carreus, al angles. La capella és d'una sola nau i està situada al pati davanter, al costat dret del portal d'accés al recinte. A la façana encara s'hi pot veure les restes de l'espadanya i el portal rodó adovellat. A la construcció s'hi combina l'obra vista arrebossada i la pedra irregular. Probablement la seva construcció no és anterior al segle XVII.</p>	08163-1	Sot de la Torre	<p>Segons Bonet Garí (1983), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants.Hi residiren els Comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i que continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p>	41.6319115,2.6690233	472432	4608962		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0106.jpg	Legal	Medieval\|Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.A l'obra de Lluís Bonet (1983) s'hi pot trobar bons dibuixos d'alçats, plantes i seccions de la casa.	85\|94\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96698	Mas Coll, can Jalpí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-coll-can-jalpi	<p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XVI-XVII		<p>L'actual masia de can Jalpí o mas Coll era la residència dels notaris de Montpalau. Està composta per dos cossos en 'L' de forma no regular, ja que cap dels dos no té angles rectes.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, té un cos més alt, al cantó esquerre, que correspon a l'antiga torre de defensa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, hi ha dos entrades: un portal rodó adovellat, damunt del qual hi ha un petit escut; i un portal d'arc rebaixat. Les finestres de la part esquerra presenten llinda recta ampit i brancals de pedra, mentre que les de la dreta tenen les arestes estucades. El cos perpendicular adossat a la façana conserva dues finestres amb decoració gòtica; una d'arc conopial.</p> <p>També hi ha un pou, construït amb formes senzilles, de pedra en forma de carreus. La base del pou són tres fileres de pedres superposades, la boca és feta amb dovelles col·locades transversalment. Els dos pilars que sostenen la corriola són carreus col·locats alternativament al llarg i ample de la pedra. L'eix de la politja és llis amb el gravat de la data de 1552. El cim dels pilars és una pedra en forma de punxa. </p>	08163-2	Carrer de Sant Joan, s/n.	<p>Documentada des del segle XIV, can Jalpí era la residència dels notaris de Montpalau, que durant molt de temps va estar sota la propietat de la família Coll. Aquesta obtingué, l'any 1481, dels vescomtes de Cabrera la notaria, amb dret exclusiu en tot el terme de Montpalau, concessió que es mantingué fins a començaments del segle XVIII. Jaume Coll va ser el primer propietari de la família Coll, que es va establir a la masia de can Jalpí. La notaria fou tan important que s’establiren delegacions a tot el terme de Montpalau, a destacar les de les viles de Calella i d’Arenys.</p> <p>En l'atac dels corsaris turcs a Pineda, l'any 1545, capitanejats per Dragut, el notari Jaume-Joan Coll va ser capturat i més tard alliberat. Per aquest motiu, l'any 1561 es bastí una torre de defensa adossada a la casa. No fou l’únic atac que va patir la notaria de can Coll. L'any 1485 i durant la Guerra dels Remenes, aquests van entrar a la notaria de Pineda i cremaren els lligalls. Aquests mateixos pagesos prengueren el castell i enderrocaren la torre de forma simbòlica. Posteriorment s’aboliren els mals usos amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.</p> <p>Durant el segle XVII, els Coll s'emparentaren amb la família dels Gualbes, pertanyents a la burgesia barcelonina, i el segle següent amb els Jalpí, cavallers d'Arenys de Munt.</p> <p>L'any 1925, August de Borràs-Jalpí va vendre el mas a la família Feliu, d'Arenys de Mar.</p> <p>L'Ajuntament l'adquireix als anys 70 del segle XX per destinar-la a usos socials.</p>	41.6295368,2.6893960	474128	4608692		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0206.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	El terme del castell de Montpalau comprenia jurisdiccionalment la batllia d'Arenys, la batllia de Montpalau amb Santa Maria de Pineda, la vila de Calella, part de la parròquia de Sant Pere de Riu, Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, Sant Miquel de Valmanya, Sant Cebrià de Vallalta amb la ribera de Sant Pol, Sant Iscle de Vallalta, la Vall de Canet, les cases aloeres de Canet de Mar, de Manola i Camós a Pineda i els monestirs de Santa Maria de Roca-rossa i Sant Pol.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96699	Mas Castellar o torre de Sant Jaume	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-o-torre-de-sant-jaume		XVI-XXI		<p>Mas Castellar és una masia situada en el turó de Sant Jaume de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</p> <p>A l'angle sud s'aixeca una torre de guaita de planta circular.</p>	08163-3	Turó de Sant Jaume		41.6357846,2.6758297	473000	4609389		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1963.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1942.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	No s'ha pogut accedir a la propietat.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96700	Rectoria vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-8		XVI-XXI		<p>La rectoria vella és una masia situada a uns 250 m. al nord-oest de l'església de Santa Maria, en el camí de can Tapiola. Es tracta d'una masia fortificada, tancada amb un barri perimetral i una torre de defensa, actualment adossada a la casa.</p> <p>Està formada per diferents cossos que s'han anat afegint amb el temps. La casa té tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes. Té una galeria porxada, en un cos afegit de dues plantes, a mà esquerra de la casa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. El vèrtex del carener no està centrat, i les obertures no coincideixen en els mateixos eixos de verticalitat, totalment asimètrics, mostra de les diverses transformacions que ha patit amb el temps. De la façana en destaca el portal rodó dovellat i les finestres amb emmarcaments de pedra granítica treballada, però totes de llinda recta. En dues d'elles podem llegir les dates de '1707' i de '1708'.</p> <p>A diferència del que es diu en alguna bibliografia, no conserva cap finestral gòtic. Damunt la finestra central del primer pis, hi ha un rellotge de sol.</p> <p>A l'interior, el menjador es troba a l'esquerra, la cuina a la dreta i, al cos central, hi ha l'escala que dona accés al pis destinat a serveis. Unit a la façana lateral hi trobem el celler. Al davant de la façana té el pati, encerclat per la paret, i el tanca un portal. Al costat hi ha un plafó ceràmic on es pot llegir: 'Casa de camp / RECTORIA VELLA', acompanyat d'un dibuix de la façana i una palmera.</p>	08163-4	Carrer Casa Camp Can Tapiola, s/n.	<p>El nom de Rectoria vella li ve perquè pertanyia al bisbat i a la parròquia de Santa Maria, però l'avi dels actuals propietaris la va comprar als anys 30 del segle passat.</p>	41.6304340,2.6871617	473942	4608792		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0405.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0406.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	La part posterior de la masia ha estat ampliada i rehabilitada per ús de segona residència.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96701	Can Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-6	<p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p>	XVII-XXI	Presenta deteriorament generalitzat, especialment a les cobertes.	<p>Can Roig és una masia situada en un espai privilegiat, en un turó enfront mateix de l'església de Santa Maria, darrera can Jalpí. Però no només és una masia, sinó que en el subsòl es preserva una important vil·la romana, exemple de continuïtat en el temps.</p> <p>Pel que fa a la masia, totalment inaccessible en l'actualitat, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb tres cossos perpendiculars a la façana principal. Amb dos cossos adossats a les façanes laterals i un cos a la façana posterior. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En el vèrtex del carener amb la façana, hi ha un campanar de cadireta, sense campana.</p> <p>Destaca el portal d'entrada i les finestres de forma rectangular amb la llinda recta i emmarcades amb brancals i ampits de pedra treballada. Conserva els embigats, dues sitges situades a l'entrada de la casa i l'antic celler. Al davant de la façana hi ha l'era.</p>	08163-5	Plaça can Roig, núm. 1		41.6283770,2.6861921	473860	4608565		08163	Pineda de Mar	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0504foto-a-laguna1987.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Darrera la casa es troba un lacus o safareig, on arribava l'aigua de l'aqüeducte romà de can Cuas.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96702	Capella de Sant Antoni	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-3	<p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p>	XVIII		<p>Petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua i situada en l'antic camí Ral que aquí pren el nom de l'advocació de la capella.</p> <p>Té una petita planta rectangular, amb volta de punt rodó i coberta a dues aigües. La façana té un coronament curvilini, amb un campanar de cadireta en el centre del capcer. Destaca el portal d'arc escarser amb emmarcament de pedra. Al damunt hi ha un òcul amb reixat que il·lumina l'interior. </p> <p>Destaca el vitrall a l'ull de bou, fet per l'artista Joan Vila Grau. Al seu interior conserva la pila de pedra per a l'aigua beneïda i un altar tallat d'estil barroc.</p>	08163-6	Carrer de Sant Antoni, núm. 57.	<p>La capella de Sant Antoni és anterior al segle XVIII.</p> <p>L'any 1737 se'n fa referència en una visita pastoral. Durant la Guerra Civil espanyola patí desperfectes que, posteriorment, es pogueren restaurar.</p>	41.6286108,2.6927464	474407	4608588		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0605.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0606.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Quan Pineda era una vila closa, aquesta capella quedava fora i era un hospital de pobres.Actualment s’obre el dia de Sant Antoni (13 de juny), que també és la festivitat dels paletes, per ser-ne el patró.	96\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96703	Can Cànoves	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canoves	<p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</span></span></span></span></p>	XIII-XXI		<p>Masia situada als peus del turó de Montpalau i al vessant dret de la riera de Pineda, des d'on domina una bona extensió d'aquesta. Està composta pel cos principal de la masia adossada a una torre de guaita, fent un angle recte i annexos, que es corresponen amb antigues dependències agrícoles, com pallisses i corts. El cos principal, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel seu costat dret, s'adossa mitjançant un cos de planta baixa i dos pisos a la torre de guaita. A la planta baixa d'aquest cos hi ha la capella de la casa.</p> <p>La façana de la masia, orientada a ponent, s'estructura a partir d'un eix central i un altre de lateral, a la seva esquerra. L'eix de la dreta queda tapat pel cos addicional adossat en angle recte. A l'eix central, destaca el portal rodó dovellat i, seguint el mateix eix, hi ha una finestra a cada planta, amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Les dues tenen la llinda recta. Al primer pis del costat esquerre de la façana, s'obre una finestra però la del costat dret queda tapada pel cos adossat de planta baixa i dos pisos.<em> </em></p> <p>Al costat s'alça una torre de plata quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut. Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes, comunicats a través d'una escala de cargol. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta, d'estil gòtic amb arcs conopials, on destaquen a l'intradós, dues cares antropomorfes, una dona i un home.</p> <p>El cos que uneix la torre de defensa i la masia és de planta baixa i dos pisos, amb la coberta que desaigua a la part posterior. A la planta baixa hi trobem la capella de la casa. S'estructura a partir d'un únic eix de verticalitat, definit a la planta baixa per una porta i a les plantes superiors per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i els ampits de les finestres.</p> <p>Hi ha altres cossos annexos: corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. Dels cossos aïllats cal destacar el graner, edificat també durant el segle XIV, amb dues naus separades per un mur de pedra, cobertes amb teulada a doble vessant i obertes amb dues grans arcades de pedra, damunt les quals hi ha finestres rectangulars amb llinda i brancals de pedra.</p> <p>També hi ha una mina d'aigua, que fou escapçada per construccions modernes, però que alimentava la bassa que hi ha al costat.</p>	08163-7	La Mora, s/n.	<p>La primera referència documental de la casa data de l'any 1148.</p> <p>L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia de defensa, d'amagatall i de refugi; en cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia inaccessible.</p> <p>Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII.</p> <p>Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p>	41.6393923,2.6767219	473076	4609790		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0706.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94\|98\|85	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96704	Can Teixidor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p>	XVII-XXI	Deteriorament generalitzat de paraments, coberta i obertures. Presenta vegetació invasiva.	<p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té tres crugies perpendiculars a la façana.</p> <p>Destaca el portal rodó dovellat, aixecat del nivell del sòl i finestres amb llinda recta i brancals i ampits de pedra. Té dos cossos adossats, i la pallissa a part, amb la corresponent arcada, d'obra sobre muntants de pedra, de planta rectangular.</p> <p>Al davant es conserva l'era i també es conserven quatre bases de premsa.</p>	08163-8	Carrer de can Teixidor, s/n.	<p>Segons Bonet i Garí, l'edifici és del segle XVII.</p> <p> </p>	41.6228073,2.6691413	472438	4607951		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0804.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Té un rellotge de sol a la façana.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96705	Can Feliu de Manola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-de-manola	<p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p>	XV-XX	Reformada ara fa uns 10 anys pels actuals propietaris.	<p>Masia amb una estructura de tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a ponent, i que s'hi ha afegit un altre cos a la seva dreta i, al cantó esquerre, amb un cos que tanca el pati. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat que no són simètrics. A l'eix principal destaca el portal rodó dovellat, damunt del qual, a la planta pis, hi trobem una finestra amb arc conopial del gòtic tardà dentat amb arquets, amb dos cares de querubins o angelets a l'intradós. Sota l'ampit, hi trobem una espitllera. En un dels eixos laterals, també a la primera planta, hi trobem una altra finestra gòtica d'arc conopial amb decoració central d'una creu i sis botons. Les altres tres finestres són de llinda recta. </p> <p>Gràcies a la planimetria aixecada per Bonet Garí (1983), sabem que a l'interior de l'entrada es conserva una gran sitja de 3 m. de fondària, perfectament conservada. També és original el primer tram de l'escala i el seu mirador trepat. A la dreta hi ha la cuina, que conserva l'aigüera original de pedra. A l'esquerra hi havien els estables i conserva una gruta o hipogeu, segons la bibliografia que es faci servir.</p> <p>A l'exterior es conserva una base de premsa de vi, feta de pedra que es trobava, originàriament, a l'entrada.</p>	08163-9	Carrer de Rosselló, núm. 106.	<p>Masia que conserva la seva estructura original; no ha tingut gaires modificacions, excepte les ampliacions: un cos nou a la seva dreta i, al cantó esquerre, un cos que clou el pati endavant. L'estructura de la coberta ha estat reformada amb elements més moderns.</p>	41.6287552,2.6699771	472510	4608612		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0905.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0906.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.En el cos lateral hi havia un rellotge de sol que no es conserva, però hi ha la base preparada per si un dia es vol refer.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96706	Can Piaixa, can Ragull	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piaixa-can-ragull	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVI-XXI		<p>Can Piaixa és una casa aixecada en l'antic camí Ral que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta original era a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Actualment, el vessant septentrional ha estat transformat en una terrassa.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa s'hi troba, en l'eix central, el portal d'entrada amb els brancals, llindar i llinda de pedra. En els eixos laterals hi ha sengles finestres reixades. El primer pis és el més destacable des del punt de vista ornamental, no tant pel balcó, amb barana de ferro, situat a l'eix central, sinó per les dues finestres laterals d'arc conopial dentat amb arquets i amb imposta decorada amb querubins.</p> <p>A la segona planta hi trobem una finestra gòtica, però més petita i una de llinda recta. Les dues finestres laterals del primer pis són d'estil purament gòtic tardà. La més petita és posterior i molt més simple.</p>	08163-10	Carrer Major, núm. 36.	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p>	41.6273305,2.6877531	473990	4608448		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1004.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96707	Can Benet o ca l'Enric Benet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-o-ca-lenric-benet	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVI-XXI		<p>Ca l’Enric Benet és una casa entre mitgeres del segle XVI, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis.</p> <p>Destaca el portal de punt rodó dovellat, escapçat per una construcció moderna. A la planta pis, destaca el finestral d’arc conopial de tradició gòtica, que incorpora mascarons i impostes treballades de notable interès artístic. La llinda és esculpida amb decoracions florals i geomètriques. De l'arc surten quatre grups de nervis, i en cada un d'ells hi ha esculpit el cap d'un àngel o querubí. Els brancals acaben amb impostes decorades amb motius vegetals de fulles d'acant.</p>	08163-11	Carrer Major, núm. 1	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa, i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral, canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6275001,2.6890855	474102	4608466		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1103.jpg	Legal	Renaixement\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per fotografies antigues conservades a l'arxiu municipal podem saber que la casa del número 3 tenia un portal ample d'arc escarser a la planta baixa. A la planta pis, hi havia una altra finestra d'estil gòtic d'arc conopial. Tant una casa com l'altra pertanyien a la família Marquès i eren botigues. En la casa del número 1 s'hi venia pa i a la del número 3, queviures.La construcció del bloc de pisos actuals també va malmetre part del portal rodó del número 1, on s'hi ha fet una nova entrada d'accés a la planta pis.	95\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96708	Cal Sant Pare	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-pare-0	<p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVI-XX		<p>Casal senyorial ubicat al carrer de Ciutadans, cantonada amb el carrer de l'Església, i format per la unió de dos edificis, però la part més antiga és la dreta.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos i s'ha restaurat modernament. Conserva un gran portal dovellat i finestres amb llinda, ampit i brancals de pedra. Els finestrals de la planta baixa, de grans dimensions i alguns de la planta noble, estan protegits amb reixes de ferro ben treballades. Cal destacar-hi les dues finestres esculpides de tradició gòtica.</p> <p>Els elements originals són la gran porta dovellada, la finestra que hi té al damunt i la finestra gòtica de l'esquerra.</p>	08163-12	Carrer Ciutadans, núm. 28	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, a redós de la sagrera. </span></span>Les sagreres eren un espai de protecció, de 30 passos al voltant de l’església, on quedava prohibida tota violència sota pena d’excomunió. El fet que la sagrera fos un espai segur, va fer que aviat pagesos i mercaders aprofitessin per a construir les seves cases molt a prop, i així poder-se refugiar en cas d’emergència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de la proximitat amb la sagrera, els habitatges es van establir al llarg de l’antiga Via Augusta, en aquest moment ja convertida en el camí Ral; que, posteriorment, es converteix en els actuals carrers Major, Ciutadans i de Sant Antoni. Amb les cases establertes a banda i banda de la via de comunicació, formant una franja estreta i allargada.<br /> <br /> Les cases que es construeixen són de planta baixa o planta baixa i pis, amb la teulada a dues aigües i el pati al darrere. El pati interior era utilitzat com a hort i la majoria de cases tenien un portal ample per l’entrada carros i / o cavalls.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El nucli primigeni de Pineda tenia, l’any 1497, uns 32 focs. Cada foc era una casa habitada per una família. A partir del segle XVI, deixa d’usar-se el topònim de sa Boada o sa Buada i el de Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumeix el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</span></span></span></span></span></p>	41.6280472,2.6903106	474203	4608527		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1204.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	El nom de cal Sant Pare es deu a que hi visqué el poeta i recitador popular conegut amb el nom de Pep del Sant Pare.	94\|98\|93	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96709	Can Comas de Plaça	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-de-placa	<p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XVII-XXI		<p>Antiga masia de la família Comas avui reconvertida en dependències municipals i seu de la Fundació Tharrats. De l'antiga masia només en resta l'aspecte exterior, doncs l'interior ha estat, en gran mesura, reformat.</p> <p>És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes; la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la plaça Catalunya.</p> <p>La composició de la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, destaca, en l'eix central, el portal rodó dovellat. A cada costat, hi trobem sengles finestres reixades. A les plantes superiors hi trobem tres finestres per pis, a excepció de la finestra de damunt de la porta d'entrada, totes les finestres presenten balcó, són rectangulars, amb la llinda recta i rodejades de motllura. A les golfes, trobem en l'eix central un òcul de ventilació.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de color groguenc, amb un petit sòcol de paredat. A la cantonada hi ha una fornícula amb la imatge d'un sant.</p> <p>L'original disseny de la façana, format pel poema visual on es poden llegir paraules com <em>Can Comas</em> o <em>Centre cultural</em>, és obra de Javier Mariscal.</p>	08163-13	Plaça de Catalunya, núm. 3	<p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. La plaça Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjans del segle XIX deixen de residir-hi, i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p>	41.6272623,2.6894939	474135	4608439		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1303.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Actualment, acull els serveis tècnics i administratius de les regidories de Cultura i Participació Ciutadana, i la seu de la Fundació Tharrats d’Art Gràfic.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96710	Cals Alabau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-alabau		XIX-XXI		<p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>S'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa ens trobem un establiment comercial que ha transformat l'entrada original i la finestra que tenia al costat, però manté els emmarcaments de pedra. A les plantes superiors es repeteix un mateix esquema: un balcó, amb barana de ferro i una finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta i emmarcaments de pedra.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat. Té un sòcol de pedra. Entre planta i planta hi trobem una petita motllura de banda a banda i en els laterals una faixa vertical que sobresurt. El coronament és una cornisa volada.</p>	08163-14	Carrer Ciutadans, núm. 1		41.6278177,2.6893434	474122	4608501		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1404.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96711	Biblioteca popular, Espai Sara Llorens	https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-espai-sara-llorens	<p>AA.DD. (2002). <em>Els Arquitectes de Gaudí [F, Berenguer, J. Rubió, J. M. Jujol, D. Sugrañes, J. F. Ràfols, F. Quintana, C. Martinell, J. Bergós, I. Puig Boada, L. Bonet Garí]</em>. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985a). «El Noucentisme: Biblioteca Popular Serra i Moret de Pineda de Mar». <em>32 Monuments catalans</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 235-295.</p> <p>MAÑÀ, Teresa (2007). <em>Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona-Pagès Editors.</p>	XX		<p>Edifici construït l'any 1922 per acollir la primera biblioteca pública de Pineda de Mar, sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya. Com d'altres biblioteques de l'època s'inspirà en l'arquitectura del Renaixement, representant una tendència classicitzant del Noucentisme.</p> <p>Es tracta d'un edifici aïllat d'una sola planta rodejat d'un petit jardí. Inicialment constava d'un vestíbul, sala de lectura, un despatx i un lavabo. La façana principal és del tot simètrica; està composta de tres llenços verticals, emmarcats per quatre pilastres encoixinades coronades amb capitells jònics.</p> <p>A l'entrada principal destaca un porxo, format per un gran arc de punt rodó que descansa sobre unes impostes motllurades, les quals reposen sobre sengles pilastres i dues columnes exemptes, amb base i capitell jònic. El llenç central és coronat per un frontó triangular de timpà llis. Els llenços situats a cada banda del porxo són gairebé cecs, amb un petit ull de bou vertical de forma el·líptica. Les façanes són coronades per baranes de balustres i pilars amb boles ornamentals, que ressegueixen el perímetre de tot l'immoble.</p>	08163-15	Plaça de les Mèlies, núm. 21	<p>El centre de lectura de Pineda es va consolidar gràcies l'escriptora i folklorista Sara Llorens Carreres, qui va convèncer al seu espòs i aleshores alcalde, Manuel Serra i Moret, de la necessitat de disposar d'aquest espai. La proposta fou ben acollida pel consistori i l'any 1916 acordà per unanimitat sol·licitar la construcció d’una biblioteca acollint-se a les bases publicades per la Mancomunitat de Catalunya. És una de les primers biblioteques populars construïda sota els seus auspicis.</p> <p>La primera pedra es va col·locar el 29 d’octubre de 1917, amb la presència d’Eugeni d’Ors, i es va inaugurar el 25 de juny de 1922, amb l'alcalde Serra i Moret. L'arquitecte fou Lluís Planas i el constructor de l'obra fou Josep Codina Martorell. L'edifici fou ampliat els anys 1980-1982.</p> <p>Per error, la bibliografia de la dècada de 2000 ha atribuït l'autoria de l'edifici a Isidre Puig Boada, que va ser arquitecte municipal de Pineda. A l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona es conserven plànols signats per Lluís Planas el maig de 1920.</p>	41.6256734,2.6899526	474172	4608263	1922	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1505_0.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BPU	2024-11-28 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Lluís Planas Calvet i Josep Codina Martorell	L'inici del desenvolupament urbanístic i social era un fet a principis del segle XX. Els canvis es van accelerar per la pressió d'una primera onada migratòria. Però la urbanització va ser lenta. El cas de la plaça de les Mèlies n'és un exemple, ja que fins ben entrats els anys 40 del segle XX, entre la biblioteca, inaugurada l'any 1922, i la plaça Catalunya, on hi ha el consistori, hi havia un camp obert.	106\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96712	Casa del carrer Major, números 59-61	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-numeros-59-61	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XX		<p>Cases entre mitgeres que s'alcen al pas de l'antic camí Ral i, per tant, ens remuntem a un origen força reculat, entorn els segles XVII o XVIII, però que han estat molt reformades i no conserven elements tipològics propis de l'arquitectura de l'època. Malgrat trot, conserven l'estructura de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La planta baixa de la casa del número 59 ha estat adequada com a garatge per a vehicles, amb una porta més ampla i una altra de petita per accedir a l'habitatge.</p>	08163-16	Carrer Major, núm. 59-61	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6268473,2.6867661	473908	4608395		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96712-1602.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96723	Cases del carrer Ignasi Iglesias, números 5-13	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-ignasi-iglesias-numeros-5-13		XX		<p>Conjunt arquitectònic format per cinc habitatges de cases entre mitgeres, amb pati al davant que formen una unitat tipològica característica de l'època.</p> <p>Originàriament es construïren amb una unitat formal de planta baixa i coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però les cases corresponents als números 5 i 7 transformaren, <em>a posteriori</em>, la coberta a dues aigües amb una coberta de terrat pla.</p> <p>Pel que fa al parament, també hi ha una diferència entre aquestes dues primeres cases i les dels números 9, 11 i 13. Ja que en el cas dels números 5 i 7 és un esgrafiat imitant carreus buixardats en franges horitzontals i posats a trencajunts. Mentre que a la resta és un simple arrebossat marcant línies per delimitar unes franges horitzontals, seguint l'estètica de els cases veïnes.</p> <p>Un coronament amb balustrada ajuda a potenciar la unitat programàtica de les construccions.</p>	08163-17	Carrer Ignasi Iglesias, núms. 5-13		41.6234516,2.6915042	474301	4608016	1925-1929	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1704.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquest grup de cases es coneix popularment amb el nom de cases d'en Canturri, ja que Maties Canturri en fou el promotor, entre 1925 i 1929.	98	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96724	Casa del carrer Major, núm. 32	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-32	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVIII		<p>És en aquesta casa on s'inicia l'estrenyiment del carrer Major en el tram proper a la plaça Catalunya. Consta, si més no en el cos principal, de planta baixa i pis. La coberta és plana. Destaquen la porta i la finestra de la planta pis, per la seva factura setcentista.</p> <p>A la finestra, la llinda i l'ampit reprodueixen l'estil de moltes de les finestres de masies i cases de la zona. La porta, amb llinda gravada amb l'any 1774, és molt pròpia de l'època i contrasta amb els portals dovellats i rodons de moltes cases del mateix carrer.</p> <p>Originàriament era una torre de defensa.</p>	08163-18	Carrer Major, núm. 32	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan l'any 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6273145,2.6879267	474005	4608445	1774	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1804.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es coneix popularment amb el nom de Torre del comte.	119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96725	Casa del carrer Major, núm. 35	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-35	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XXI		<p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. S'ubica en l'antic camí Ral, eix viari de llarga tradició, on s'hi estableixen les cases d'un primer urbanisme. L'edifici en qüestió conserva bona part de l'arquitectura originària, però a la planta baixa s'ha transformat del tot, per adaptar-la a les noves necessitats: una entrada per a vehicles i una nova entrada d'accés a l'habitatge, mantenint la simetria compositiva.</p> <p>Destaca a la primera planta, el balcó amb barana de ferro, a l'eix central, i dues finestres, als eixos laterals. Totes aquestes obertures són de llinda recta. Els ampits estan suportats per dues cartel·les. A la segona planta hi trobem una sèrie de tres finestres iguals, amb arc de punt rodó i balustrada fins a mitja alçada.</p> <p>El parament de la planta baixa és modern, enrajolat, i es pot llegir, amb lletres fetes en ferro: 'Can Ferro'. En els pisos superiors, el parament és arrebossat i pintat de color groc. Els emmarcaments de les obertures estan pintats de color marró per destacar-ho del fons groc. Una cornisa motllurada corona la façana.</p>	08163-19	Carrer Major, núm. 35	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6271801,2.6878940	474001	4608431		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1903.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96726	Casa del carrer Major, núm. 40	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-40	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVI-XXI	Presenta esquerdes a la façana.	<p>Casa entre mitgeres, tot i que actualment té un solar en construcció a la façana de ponent, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal i acabada amb un ràfec volat. </p> <p>De la façana en destaca la finestra de la planta pis, d'estil gòtic amb arc conopial. La porta d'entrada és d'arc escarser.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc.</p>	08163-20	Carrer Major, núm. 40	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6272964,2.6876472	473982	4608444		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4003.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96727	Casa del carrer Major, núm. 60	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-60	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XXI		<p>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Fa mitgera per la façana de llevant, però no per la de ponent, que és vista i que delimita amb el pati de Can Quintana.</p> <p>La planta baixa s'ha transformat en un comerç, però les plantes superiors conserven els elements arquitectònics propis de la construcció.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la primera planta, hi trobem dues finestres de llinda recta, amb l'ampit i els brancals de pedra treballada. A la segona planta hi trobem dues finestres de les mateixes característiques, un xic més petites. A la planta baixa, malgrat les transformacions, hi trobem un emmarcament de pedra a les dues obertures.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat i està coronada per la volada de la coberta.</p>	08163-21	Carrer Major, núm. 60	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6270485,2.6869364	473922	4608417		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2103.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96728	Can Carreres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-5	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX		<p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem l'entrada en l'eix central, d'arc escarser i porta de fusta de doble batent. En els eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades amb persianes de cordill. En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb llosana de pedra i barana de ferro i dues finestres de llinda recta, als eixos laterals. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada.</p> <p>En el parament es marquen faixes horitzontals imitant carreus posats a trencajunts. Tota la façana té un recreixement que l'emmarca, amb un sòcol a la planta baixa i faixes verticals als extrems i una faixa horitzontal sota la cornisa. Entre pis i pis, hi ha una motllura transversal de banda a banda. La façana està coronada per una cornisa dentada i un capcer curvilini.</p> <p>Ornamentalment, destaquen els esgrafiats de motius florals del capcer i de la segona planta.</p>	08163-22	Carrer Major, núm. 57	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6268956,2.6868804	473917	4608400		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2203.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	És la casa on van viure Sara Llorens i Manuel Serra Moret.	119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96729	Cases del carrer Justícia, números 4-16	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-justicia-numeros-4-16		XIX-XXI		<p>Conjunt de cases de cos situat a l'inici del carrer Justícia, entre el carrer del Mar i el carrer de la Biblioteca. Preserven la tipologia característica de la construcció original de cases aixecades alhora, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Han estat reformades seguint i preservant, en major o menor mesura, les característiques arquitectòniques pròpies d'aquesta tipologia. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat; i a la planta pis hi podem trobar un balcó, amb barana de ferro, i una finestra o només un balcó.</p>	08163-23	Carrer Justícia, núms. 4-16		41.6242817,2.6913594	474289	4608108		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2304.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96730	Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-5	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XXI		<p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra, al costat, amb reixa de ferro. Ambdues de llinda recta. La porta és de fusta, de doble batent, i té un emmarcament de pedra peculiar i poc estàndard: tradicional en els brancals de l'esquerra i irregular a la llinda i en els brancals de la dreta. </p> <p>En el primer pis hi ha un balcó corregut, sostingut per quatre mènsules, amb barana de ferro i dos accessos. Ambdós de llinda recta. A la segona planta s'hi troben dues finestres amb barana protectora de mitja alçada, també de llinda recta.</p> <p>El coronament és una balustrada en dos trams, sota la qual hi trobem una cornisa volada. El parament és llis i arrebossat.</p>	08163-24	Carrer de Sant Antoni, núm. 5	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6282986,2.6907210	474238	4608554		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2404.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96731	Cases del carrer de Mar, números 46-58	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-numeros-46-58	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XX		<p>Aquest tram del carrer del Mar és un dels més genuïns i està format per cases entre mitgeres amb pati frontal, construïdes a principis del segle XX.</p> <p>Són de planta rectangular i, originàriament, eren de planta baixa i pis. La majoria han patit remuntes posteriors, però les més visibles són les dels números 48 i 50.</p> <p>Destaquen especialment, cal Comandant (núm. 46), residència de les Germanes Dominiques, i can Ribera (núm. 50), edificades els anys 1925 i 1922, respectivament.</p>	08163-25	Carrer de Mar, números 46-58	<p>L’origen del Carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la Vall de Capaspre i la Vall de Santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p>	41.6256285,2.6905965	474227	4608258	Anys 20	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2506.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Es tracta de cases d'estiuejants de families benestants de Barcelona.	119\|98	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96732	Ca l'Horta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhorta		XVI-XXI		<p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Ha estat reformada, conservant les parts més destacades de la façana, com són el portal d'entrada, d'arc escarser o la finestra biforada amb columneta i arquets lobulats, amb basament i capitell corinti. Els brancals acaben amb una imposta amb rosetes ornamentals.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc, amb un sòcol. La façana està coronada amb un doble tram de balustrada.</p>	08163-26	Carrer Ciutadans, núm. 8	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p>	41.6277892,2.6896656	474150	4608498		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2603.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96733	Can Rosich	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosich-0	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p>	XVIII-XX		<p>Gran casa situada al capdavall del carrer del Mar, amb un pati davanter, actualment utilitzat com a terrassa d'un restaurant.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. La façana de llevant, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades en els laterals. A la planta pis, damunt l'entrada, hi ha un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro; i en els eixos laterals, dues finestres. A la segona planta hi trobem una finestra balconera, en l'eix central, i dues petites finestres, als laterals.</p> <p>Totes les obertures són de llinda recta. Destaquen les de l'eix central i dret de les dues primeres plantes, perquè tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra granítica treballada. A més, la finestra del primer pis de l'eix esquerre té l'ampit sostingut per dues mènsules.</p> <p>La façana de migdia ha estat molt modificada per a adequar-la a les necessitats del restaurant.</p>	08163-27	Carrer del Mar, núm. 122	<p>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d'ús que incloïa el pagament d'una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p>	41.6232129,2.6922966	474367	4607989		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2703.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Destaca un rellotge de sol a la façana de migdia.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96734	Cases del Carrer Tribala, números 65-93 i 99-113	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-tribala-numeros-65-93-i-99-113	<p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XVIII-XXI		<p>Conjunt de cases de cos situades al carrer Tribala, en el tram entre el carrer Major i el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer. És un carrer que té una orientació sud-nord i aquest grup es troba amb les façanes orientades a llevant. </p> <p>Han estat reformades seguint i preservant, en major o menor mesura, les característiques arquitectòniques pròpies d'aquesta tipologia d'edificis. És a dir, construcció original de cases aixecades alhora, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat i, en la planta pis, hi poden haver una o dues finestres.</p>	08163-28	Carrer Tribala, números 65-93 i 99-113	<p>El topònim Tribala ja es documenta l'any 1679 i en una acta del Consell Municipal de l'abril de l'any 1696.</p> <p><span><span><span>El carrer de La Tribala està documentat l'any 1784 quan es fa referència a l'amplada de servitud de pas que han de deixar els propietaris de solars que estan construint les cases.</span></span></span></p>	41.6264175,2.6859950	473843	4608347		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2806.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Conegut també amb el nom de carrer de la Mitja Galta.	98\|119\|94	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96735	Cases del carrer de l'església, números 102-106	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-lesglesia-numeros-102-106	<p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVII-XXI		<p>Conjunt de cases entre mitgeres aplegades a la zona de llevant de la sagrera, d'una mateixa tipologia, que han preservat l'estructura i bona part dels seus elements constructius, com ara els portals i finestres amb brancals i llindes de pedra treballada.</p> <p>Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La llinda de la casa número 104C porta la inscripció de l'any '1766'.</p>	08163-29	Carrer de l'església, números 102-106	<p>El carrer de l'Església es coneixia des de principis de 1930 fins l'any 1965 com el carrer d'Irlanda, com a reconeixement de la independència de l'illa.</p>	41.6285865,2.6902650	474200	4608587		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2904.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98\|119\|94	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96736	Façana de la casa del carrer de Mar, núm. 25b	https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-la-casa-del-carrer-de-mar-num-25b	<p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XX	De l'edifici original només s'ha conservat la façana.	<p>L'únic element que es conserva és la façana d'un edifici que era de planta baixa.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat. L'eix central definit per la porta d'accés i els laterals per sengles finestres reixades. Totes tres obertures són de llinda recta. En el mateix eix de cada obertura i al seu damunt, hi trobem tres òculs ovalats.</p> <p>El parament és un arrebossat molt malmès imitant carreus, amb recreixement a les obertures i una motllura horitzontal a mitja façana, amb un coronament amb balustrada i cornisa motllurada.</p>	08163-30	Carrer de Mar, núm. 25b	<p><span><span><span>L’origen de carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p>	41.6265381,2.6901779	474192	4608359		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3003.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	47	1.3	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96737	Can Llorens	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorens	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX		<p>Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat, definits per les obertures, només trencada a la planta baixa per la substitució d'una finestra per una porta. Trobem l'entrada a la casa en l'eix central. És de llinda recta i porta de fusta, de doble batent. En els eixos laterals, hi ha una finestra reixada, a l'eix esquerre, i una altra porta a l'eix dret.</p> <p>En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb barana de ferro i dues finestres balconeres de llinda recta, als eixos laterals, amb les persianes de llibret. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada i són de llinda recta.</p> <p>El parament és arrebossat i llis. El fons clar destaca amb el gris blavós del sòcol i dues faixes verticals que emmarquen tota la façana, fent joc amb el pintat de les persianes. Completen el programa decoratiu tres franges esgrafiades amb motius geomètrics florals entre planta i planta i sota cornisa. Corona la façana una balustrada.</p>	08163-31	Carrer Major, núm. 37	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del Camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p>	41.6271292,2.6877840	473992	4608425		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3103.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96738	Can Bertomeu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertomeu		XX		<p>Torre del tipus casa-jardí per estar als quatre vents i envoltada de jardí, tot i que a la façana de llevant queda un espai molt estret a causa de la construcció veïna. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de pavelló amb teules àrabs, i destaca una torre mirador a la part central, amb coberta piramidal.</p> <p>La façana destaca per la combinació de l'arrebossat llis amb el maó vist, present a la cornisa i a l'emmarcament poligonal de les obertures, la qual cosa li proporciona un aire vagament modernista.</p> <p>Un muret delimita amb la via pública. És de paredat mixt amb coronament de rajols de color groguenc de forma triangular. Disposa de dues portes d'accés, una petita al costat esquerre i una més gran per a vehicles al costat dret. Ambdues estan delimitades per pilars de maó vist amb coronament piramidal esglaonat de maons.</p>	08163-32	Carrer de Jaume Balmes, núm. 3-5		41.6254832,2.6893206	474120	4608242	1929	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3203.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Manel Joaquim Raspall i Mayol	En el seu jardí es documenta un refugi de la Guerra Civil espanyola que no s'ha pogut visitar.	119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96739	Cases del carrer de Cristòfor Colom, números 42-52	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-cristofor-colom-numeros-42-52		XX		<p>Conjunt arquitectònic format per sis habitatges de cases, construïdes entre mitgeres, d'una sola planta i que formen una unitat tipològica característica de l'època. Mantenen una harmonia compositiva a partir de la simetria de les obertures, que només es trenca per la remunta de la casa del número 50. Les portes i finestres de les cases números 44-46 i la 48-50 es manifesten per l'efecte mirall: les dues entrades, una al costat de l'altra, i les finestres als extrems. Mentre que les cases dels extrems (números 42 i 52) tenen bessones als costats.</p> <p>Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals. El parament és arrebossat, llis i pintat. Amb un sòcol a la part baixa i coronament amb balustrada, a excepció de la casa del número 52.</p> <p>Totes les obertures tenen un trencaaigües recrescut del parament que baixa una mica pel lateral. Les finestres són reixades. L'únic element decoratiu és una franja horitzontal de rajola de valència, sota cornisa, on de tant en tant es veu un respirall de la cambra de ventilació.</p> <p>A la part posterior tenen un patí.</p>	08163-33	Carrer de Cristòfor Colom, núms. 42-52		41.6239278,2.6952563	474614	4608068	1931	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-33030.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3305.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96740	Cal Coronel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coronel		XIX		<p>Casa d’estil neoclàssic de l’any 1870, construïda per Fernando de Gispert, un coronel retirat. La construcció de la casa s’emmarca en la creació del primer eixample de Pineda, que sobrepassa dels límits de la primera urbanització al voltant del camí Ral.</p> <p>És de planta quadrangular i presenta un joc de volums de diferents alçades que tenen com element més destacat el seu coronament amb barana de balustres de terra cuita, material que s'utilitza també en els detalls ornamentals de les finestres de la façana.</p> <p>Sobre la base d'un volum de planta quadrada, i d'una única planta, s'aixeca un segon volum, en forma de 'T' que afegeix dos nous pisos. Finalment, sobre aquest segon volum, s'aixeca una torre mirador amb un nou pis i acabament amb coberta plana.</p>	08163-34	Carrer Girona, núm. 3	<p>Construcció de l'any 1870 promoguda per Fernando de Gispert, un coronel retirat. </p> <p>El segle XX, a causa de l'increment de la població, es trenca amb l’urbanisme estructurat en doble T, format pel camí Ral i el carrer del Mar.</p> <p>Al padró de 1880 hi constaven 14 carrers, mentre que l'any 1935 n’apareixien 36. Degut a aquest increment, l’Ajuntament va aprovar el projecte de reordenació de la vila de l’arquitecte Puig Boada.</p>	41.6247281,2.6922324	474362	4608158	1870	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3403.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Fernando de Gispert (promotor)	Està envoltada per un jardí, on destaquen dues magnòlies i a la façana principal, dues palmeres.	99\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96741	Can Basart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basart-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XX		<p>Torre d'estiueig, envoltada de jardí, de línies classicistes, formada per un cos principal de planta rectangular i un cos més elevat, a mode de torre. El cos principal consta de semi soterrani, planta baixa i golfes altes, fruit d'una inclinació de la coberta superior a la normal, que deixa espai per a una terrassa a la façana frontal i una altra a la posterior. La coberta és a quatre aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La torre, de secció quadrada consta de planta baixa i pis, amb coberta piramidal.</p> <p>Destaca el coronament ondulat de la façana de migdia i l'acabament en ràfec que separa la planta baixa de les golfes i, per tant, queda per sota la barana de la terrassa formada a les golfes. També destaca la tribuna que sobresurt de la planta baixa de la torre.</p> <p>L'accés a l'entrada es fa superant una escalinata. Destaca la decoració de la porta, de caire renaixentista, emmarcada per dos pilars estriats amb capitell jònic que sustenta un arquitrau coronat amb relleus florals.</p>	08163-35	Carrer del Consolat de Mar, núm. 5		41.6232559,2.6952000	474609	4607993	1915 - 1929	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3503_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3504_0.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També és coneguda com La Torre d'en Krutter.	98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96742	Can Martorell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-5		XVI-XXI	No conserva la coberta i la vegetació cobreix tota la façana principal i part de les altres.	<p>Masia situada al peu del turó de Montpalau, totalment abandonada.</p> <p>La planta és rectangular i constava de planta baixa i pis. No conserva la coberta, però era a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Conserva algunes finestres amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada i un pedris a mà esquerra de la façana.</p> <p>Al costat, annexat, hi ha les restes d'una cort de bestiar.</p>	08163-36	Plaça can Martorell, s/n		41.6386619,2.6706178	472568	4609711		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3605.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3606.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96743	Can Palau de la Guitarra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-de-la-guitarra		XV-XXI	Deteriorament de façanes i alguna esquerda estructural a la part posterior de la casa.	<p>Can Palau de la Guitarra és una masia situada al marge esquerre de la riera de Pineda, davant els camps de ca l'Oliver de Sitjar, en una zona elevada que domina els camps de conreu fins la riera de Pineda. El conjunt consta de la masia principal, un paller amb l'era al davant, un pou i una mina. Adossada a la façana de llevant hi trobem un cos quadrangular que és una torre de defensa.</p> <p>La masia conserva la seva estructura original, amb diversos cossos afegits a la part posterior. El principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. D'aquesta, en destaca el portal dovellat de punt rodó, una finestra rectangular amb llinda, ampit i brancals de pedra, i una altra triforada, de tradició gòtica. També hi ha les restes d'un rellotge de sol i esgrafiats al voltant de les finestres i portal gairebé esborrats.</p> <p>Per la façana septentrional, s'hi han afegit diversos cossos de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb algunes finestres a les façanes laterals, però escasses i que no mantenen l'alineació de façana. El cos més septentrional ha estat reforçat amb un contrafort que no ha evitat una gran esquerda o ja es va afegir per evitar l'esfondrament en aparèixer l'esquerda.</p> <p>Desplaçat uns metres al sud-oest, trobem el paller de planta baixa i pis, amb l'era al seu davant, la porquera i la comuna. Al costat una cisterna i més avall, arran del camí una boca de mina inutilitzada i el safareig.</p>	08163-37	Carretera d'Hortsavinyà, s/n	<p>El portal rodó i la finestra gòtica ens parlen d'una cronologia reculada que s'assimilaria a la torre de defensa (segle XVI). </p> <p>Es creu que es tracta de la casa que figura a la llinda de l'església de Pineda afectada per l'atac del pirata Dragut: però hi ha altres topònims iguals que es presten a la confusió o dubte: '<em>A 1 d'agost de 1545 a punta d'alba, 11 galiotasa de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglésia e moltes cases, e mataren e cativaren 70 ànimes, pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s'és fortificada esta Sglésia de Pineda</em>.'</p>	41.6400784,2.6825067	473559	4609865		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3706.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Darrera la casa hi ha un lledoner, arbre molt freqüent a les masies catalanes, amb la fusta del qual se'n feien eines, especialment forques i també servia d'aliment per al bestiar. Els horts estan actualment abandonats, però s'hi observen nombroses parets i sistemes de comunicació d'aigua per irrigar les hortes, una bassa i un pou.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96744	Can Cassola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassola		XII-XX	Es troba força enrunada, amb absències importants de la coberta i vandalitzada.	<p>Masia que, malgrat el seu dolent estat de conservació, es poden veure un conjunt de cossos, edificis i estructures que s'han anat afegit a una masia original de tres cossos paral·lels, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Curiosament, tant aquesta masia com la veïna de can Feliu de Manola, tenen l'orientació de la façana principal a ponent.</p> <p>El més destacable és el portal rodó dovellat i un contrafort situat a l'esquerra. A l'altra banda del contrafort, hi ha una finestra amb brancals, ampit i llinda de pedra. A l'eix de la dreta, tant a la planta baixa com a la planta pis, hi trobem dues finestres de les mateixes característiques; totes de llinda recta. A la façana, al costat de migdia, hi ha un pedrís.</p> <p>A l'interior es conserva un forn de pa, el rentamans del menjador i les escales d'accés al pis superior.</p> <p>En els cossos annexos que clouen el conjunt donant-li un aspecte de casa fortificada, hi trobem cups i cistes; molt possiblement destinats a l'elaboració de vi.</p>	08163-38	Pla de can Cassola,	<p>Aquesta masia ha sofert moltes ampliacions i modificacions amb els segles, però manté força visibles les estructures antigues. L'era i els cups testimonien una intensa activitat agrícola basada en els cereals i la vinya.</p> <p>En èpoques pretèrites devia ser una finca important.</p>	41.6310455,2.6736608	472818	4608865		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3806.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Al sud conserva l'era i encara es veuen les restes de dos rellotges de sol pintats a la façana: un de matí i un de tarda.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96745	Can Tapiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapiola		XV-XXI		<p>Can Tapiola és una masia ubicada al vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, a prop de la rectoria vella.</p> <p>L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Amb el temps s'hi han afegit cossos i edificis annexos.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, el de l'esquerre de la façana més desplaçat que el de la dreta. L'eix central i més antic destaca pel portal rodó dovellat i la finestra d'arc conopial amb decoracions de caps antropomorfs en els permòdols. Té un tram empedrat davant mateix de la façana i un pedrís.</p> <p>Les restes de l'era es troben desplaçades uns metres al sud. S'observa un parell de peces de moldre, i una de trull. També destaca un rellotge de sol, a l'alçada de la planta pis, entre la finestra gòtica i una de més moderna.</p>	08163-39	Carretera d'Hortsavinyà, s/n.		41.6313522,2.6851648	473776	4608895		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3905b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3906.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96746	Mas Rafart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rafart		XVII-XXI		<p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</p> <p>S'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa destaca la porta principal d'entrada i les finestres dels costats. Les tres obertures tenen l'emmarcament de pedra granítica treballada i són de llinda recta. A l'eix de l'esquerra, hi ha una altra porta més modesta sense emmarcament i al costat una finestreta, aquesta sí, emmarcada amb pedra. A la planta pis també hi ha quatre finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra treballada.</p> <p>Hi ha un plafó ceràmic que només es pot llegir parcialment perquè està malmès: 'Mas Rafart / Excl [...] Serra i Moret / Iner[...]neda de Mar - FSE / [...] - Abril 1996'.</p> <p>A la façana de llevant trobem dues finestres a la planta baixa i dues a la planta pis, de les mateixes característiques. En una situada a la planta pis hi ha l'any '1733' gravat. A la façana de ponent també hi ha quatre finestres i a la façana posterior una. Davant la façana hi ha una roda de molí recolzada.</p> <p>Un mur baixet amb reixa de ferro envolta la masia i el pati davanter i el delimita de l'espai de la via pública.</p>	08163-40	Carrer de Migjorn, núm. 3	<p>Actualment és la seu de diferents entitats socials i culturals de Pineda.</p>	41.6256864,2.6784137	473211	4608268		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96746-4001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96746-4002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96746-4003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96746-4004.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Un gran ficus s'alça davant la façana.	98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96747	Can Guri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri-1		XX		<p>Torre jardí als quatre vents de marcat caràcter clàssic, principalment per l'aire que li dona l'entrada porxada amb dues columnes i dos pilars d'ordre toscà, que sobresurt de la planta quadrada de l'habitatge. Consta d'una única planta amb coberta plana, a modus de terrat a la catalana amb una balustrada de protecció al seu voltant. Al centre, s'alça una torreta, també de coberta plana.</p> <p>El porxo d'entrada sobresurt d'aquest cos principal fins l'alineament amb el carrer. L'accés a la casa és a través d'una doble porta de ferro.</p> <p>També destaca el fumeral, de secció rectangular amb un coronament esglaonat amb acabament semi cilíndric de rajols de color blau i una franja de rajola valenciana de tres peces amb motius geomètrics, als costats llargs, i una peça blava, als costats curts.</p>	08163-41	Carrer Barcelona, núm. 9		41.6248083,2.6905829	474225	4608167	1929	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4105.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas	El barri de ferro forjat de l’entrada principal és obra del Taller d’Àngel Rull de Barcelona.	99\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96748	Can Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-21		XVII-XXI		<p>Can Serra és una antiga masia situada al vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, molt a prop de la rectoria vella. No s'ha pogut entrar a la finca, fet que dificulta el nivell de descripció de l'edifici, tenint en compte les reformes i ampliacions que sembla haver sofert al llarg dels segles.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. Té un cos central més elevat i amb un canvi d'orientació de la coberta; mentre que a la resta dels cossos és a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana, en aquest cos és perpendicular. Consta de planta baixa i pis, al que cal afegir-ne un altre en el cos central més elevat. De la façana en destaca el portal rodó dovellat.</p> <p>S'observa les restes d'un rellotge de sol, molt enganxat als brancals d'una de les finestres de la primera planta.</p>	08163-42	Carretera d'Hortsavinyà, s/n		41.6323120,2.6851169	473773	4609001		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96748-4201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96748-4202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96748-4203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96748-4204canserra1993.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	No s'ha pogut accedir a la finca.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96749	Can Valeri Comas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valeri-comas		XV-XXI	Façana i elements arquitectònics desgastats, alguna esquerda i reformes poc curoses amb l'arquitectura original.	<p>Can Valeri o can Valeri Comas és una masia molt ben situada, en un zona elevada a l'esquerra de la riera de Pineda, als peus de la carena de La Guàrdia.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La composició estructural de la façana és desigual, mostrant que ha patit diverses transformacions amb el pas del temps. El portal dovellat és l'element més destacat de la façana, però no està alineat amb la finestra de la planta pis, que sembla posterior. Aquesta finestra, amb l'ampit, els brancals i la llinda (recta) de pedra, sembla tenir paral·lels cronològicament amb les restes d'un rellotge de sol dessota de l'actual i les restes d'esgrafiats, que conserva la façana i que podrien datar del segle XVIII, mentre que el portal podria datar dels segles XVI o XVII.</p> <p>Podrien tenir relació amb les restes d'una torre de defensa de planta circular que es troba aïllada a uns metres de la casa, a mà dreta de la façana principal i que és de planta circular amb alambor de reforç. Només en conserva la planta baixa amb la volta. Segurament perquè fou escapçada durant el segle XVIII.</p> <p>A la part posterior, s'hi han anat afegint cossos per funcions agrícoles, així com a la façana de ponent, amb angle recta amb la façana principal, on hi ha les porqueres. També destaca l'era de la casa, de planta circular amb cairons, tots ells de ditades, que només és visible una part, ja que l'altra hi té al damunt material divers i algun vehicle. Així com un gran lledoner, al costat de l'era.</p> <p>A la façana de llevant és visible externament el forn de pa que, a l'interior té la volta caiguda. En aquesta mateixa façana hi ha un contrafort.</p>	08163-43	Camí de can Valeri Comas, s/n		41.6364261,2.6841992	473698	4609459		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4306.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	També coneguda com can Comas Destarrés.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96750	Can Cornet, ca l'Aromir o can Mirons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cornet-ca-laromir-o-can-mirons		XVII-XXI		<p>Masia aïllada, ara enmig d'una zona urbanitzada, de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. A la façana de ponent hi ha adossada una torre de secció quadrada, amb planta baixa i dos pisos, amb murs d'1,20 m. de gruix que correspondria amb una antiga torre de defensa. Per tant, o ha estat molt reformada o és posterior. Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, té accés mitjançant una escala de volta interior i una cúpula de rajola vidriada constitueix la seva coberta.</p> <p>De la façana principal en destaca el portal rodó dovellat, i combina finestres rectangulars amb llinda recta i emmarcades de motllura, amb finestres d'arc de mig punt, que semblen més modernes. Els murs de pedra tenen de 60 a 70 cms. de gruix. A la façana posterior hi ha una petita dependència adossada. A mà dreta de la façana principal, hi ha l'antic celler que conserva els cups.</p> <p>Malgrat una gran remodelació, possiblement del segle XVIII, tant el portal rodó com els brancals d'algunes finestres, fan pensar en un moment anterior, possiblement del segle XVII.</p> <p>També destaca un rellotge de sol situat dessota el carener.</p>	08163-44	Carrer Solana, núm. 6		41.6327916,2.6878296	473999	4609054		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-calaromircornetmirons1969.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	També coneguda com ca l'Aromir, que és el nom més antic, pel comte d'Aromir, antic propietari; o can Mirons.Aquesta darrera denominació, segons informació de l'actual propietari, és d'origen popular i s'atribueix a la torre des d'on es diu que els residents de la casa feien el tafaner mirant.	98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96751	Can Juli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juli		XVI-XXI		<p>Can Juli, també coneguda com can Pere de la Mina, és una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat. Destaca l'eix central, que és el que ha conservat més elements originals, com el portal rodó dovellat, amb la dovella central esculpida, i les finestres de la planta pis i golfes. Algunes obertures s'han engrandir <em>a posteriori</em> o s'hi han afegit.</p>	08163-45	Carrer Ramon Casas, núm. 2		41.6307518,2.6903616	474209	4608826		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo		Legal	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	No s'ha tingut accés a la finca.	98\|119	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96752	Mas Aixelà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aixela		XIX-XXI		<p>Torre senyorial als quatre vents, a la que se li ha afegit un cos de planta baixa i pis a la façana de llevant. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, tipus terrat català, acabada amb un ràfec volat. El més destacat és una escala externa i exempta que facilita l'accés a la primera planta, corbada i amb baranes de balustres.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i primer pis. A la planta baixa, amb una entrada a l'eix central i dues finestres als laterals. Al primer pis hi trobem tres balcons, amb llosana sostinguda per dues mènsules i barana de ferro. A la segona planta hi ha una galeria de quatre finestres amb arc de mig punt.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, pintat de color groguenc. En sobresurten els emmarcaments de les obertures i dues faixes verticals dels laterals. Tots aquests elements són fets de maó vist, pintats de color vermell granat per contrast amb el fons groguenc. La disposició dels maons és en dentat. Està coronat amb una balustrada.</p> <p>El cos adossat és de planta i pis amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p>	08163-46	Carrer Riera, núm. 64		41.6274638,2.6860057	473845	4608462		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96752-4602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96752-4603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96752-4604.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96753	Turó de la Mare de Déu de Gràcia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-mare-de-deu-de-gracia				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Mare de Déu de la Gràcia, està situat a llevant del municipi de Pineda de Mar. Orogràficament és el darrer dels turons que componen la carena o serra de la Guàrdia. Té una alçada de 76,6 m. per sobre el nivell del mar, amb la que hi ha una distància en línia recta de 990 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius amb el municipi veí de Santa Susanna transcorren pel vessant de ponent del turó, entre la cota 55 i la 65 que comunica amb el sector més planer. A excepció de tres edificacions habitables (a Pineda de Mar) i una a Santa Susanna, la pressió urbanística pel vessant de Pineda de Mar d’aquest espai és molt gran i només queda delimitat pel carrer de Valldemaniu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un indret d’un gran valor paisatgístic que mostra l’evolució i l’adaptació del treball de la terra als nous temps. Al capdamunt del turó hi ha l’ermita o capella de la Mare de Déu de Gràcia de la qual ja se’n té constància l’any 1751, construïda per un grup de mariners, després destruïda i finalment reconstruïda gràcies als esforços de molta gent de Pineda de Mar. Malgrat pertànyer al municipi veí, aquest indret es considera un lloc de gran interès patrimonial i paisatgístic des d’on es divisa tota la plana costanera, fins el delta del riu Tordera. </span></span></span></span></span></p>	08163-47	Turó de la Mare de Déu de Gràcia		41.6340200,2.6970800	474770	4609187		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96753-p1630461.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Inexistent	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96754	Turó de can Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-roig				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de can Roig és en realitat un tossal, una petita elevació de 32,86 m. per sobre del nivell del mar que sobresurt al bell mig del pla de can Roig, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part més alta, hi ha el mas Roig o can Roig, deshabitada des de fa molts anys i construïda al damunt d’una vil·la romana datada entre els segles I aC. i VI dC. Des del punt més alt fins a l’església de Santa Maria en línia recta i en direcció a llevant hi ha 300 m., la mateixa distància que hi ha fins el camí de Pineda a Hortsavinyà, també en línia recta. En realitat, si extrapolem les construccions modernes i moviments de terres, veuríem per la cara nord, una vall que s’endinsa cap a la zona del Montnegre i el Corredor i per la cara sud, un control visual que va des de la desembocadura de la Tordera fins al turó de Capaspre, a Calella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està envoltat per hortes i parcel·les de conreu, a excepció de la franja de mar, que està urbanitzat i per on transcorre la carretera Nacional II. Està englobat dins de la vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric, ja que entre d’altres, és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics i masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua, per exemple.</span></span></span></span></span></p>	08163-48	Pla de can Roig, s/n		41.6283174,2.6863041	473869	4608558		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640989.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640992.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Inexistent	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquesta petita elevació no es pot tractar només des del punt de vista natural sinó des del punt de vista arqueològic i paisatgístic, per les hortes i el valor agrari que representen.		2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96755	Serralada de Sant Jaume	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-sant-jaume				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La serralada de Sant Jaume està situada orogràficament al nord–oest de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord amb el municipi de Tordera, un cop passat el pont del Diable, a llevant amb la riera de Pineda i a ponent amb el torrent de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb aquesta denominació, errònia, s’entén que es tracta en realitat de la carena situada al vessant hidrogràfic dret de la riera de Pineda, que de nord a sud comprèn, els tossals de ca l’Oliver de Sitjar (cota 60 m.), can Cànoves (cota 77 m.) i can Palau del Sot (cota 62,7m.). Aquestes tres finques situades a la part inferior del turó de Montpalau, queden de fet tallades al nord-oest per l’autopista del Maresme, i al sud pel camí del coll dels Altars i pel torrent de Montpalau, de can Martorell o de can Palau del Sot (torrent que pren el nom de les finques per on transcorre). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació es troba el turó de Sant Jaume (88,4 m.) amb el mas Castellar i la torre de Sant Jaume, el molí del mas Castellar i la carena de ca n’Oliver del Turó (66,4 m) que va minvant en direcció sud fins arribar a l’inici de la carretera o camí de Sant Jaume, a l’alçada de les Creus. Destaca la font de Sant Jaume, situada entre el mas Castellar, el molí del mas Castellar i ca n’Oliver del Turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de ca n’Oliver del Turó amb el turó de Sant Jaume fins a ca n’Oliver de Sitjar delimiten el vessant hidrogràfic dret de la vall de la riera de Pineda, mentre que la carena de la Guàrdia ho fa pel vessant hidrogràfic esquerra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del sot d’en Valeri i el de Sant Jaume. Aquest darrer transcorre per la banda de ponent de la carena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i diferents masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. Al capdamunt del turó de Montpalau hi ha les restes del castell medieval amb nombrosos vestigis superficials tant d’època ibera com romana. Al turó de Sant Jaume i pels volts de la finca del mas Castellar hi ha nombrosa ceràmica ibera i romana que indiqui la presència d’alguna altre <em>oppida iber</em>. I el mateix succeeix amb els entorns de can Cànoves.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable a l’entorn de la font de Sant Jaume. Destaca l’alzinar amb un exemplar monumental dins de la finca del mas Castellar a la qual se li ha dedicat una fitxa i els plataners com el que hi ha a tocar de la font. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones que creixen degut a la presència de jardins i l’activitat humana de la plana de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p>	08163-49	Turó de Sant Jaume – Carena de ca n’Oliver del turó.		41.6362700,2.6752800	472955	4609444		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96755-p1650956.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Inexistent	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32
96756	Castell de Montpalau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montpalau	<p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BENITO, Pere; BOLÓS, Jordi; MARTÍ, Cristina i JUHÉ, Enric (1992). El castell de Montpalau. Pineda de Mar. Dins Pladevall, Antoni Font (dir.) <em>Catalunya romànica vol. XX (Barcelonès, El Baix Llobregat, el Maresme).</em> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 508-509.</span></span></span></span></p> <p>CATALA i ROCA, Pere; BRASÓ i VAQUÉS, Miquel; i OLIVER, Joan Maria (1967). Castell de Montpalau. Dins <em>Els castells catalans.</em> Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau editor, pp. 689-702.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> <p>MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). <em>Catàleg provisional dels poblats d'època ibèrica al Principat</em>. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Nacrem, núm. 2. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍ, Cristina; JUHÉ, Enric i PLADEVALL, Antoni (1992). Sant Miquel del castell de Montpalau. Pineda de Mar. Dins Pladevall, Antoni Font (dir.) <em>Catalunya romànica vol. XX (Barcelonès, El Baix Llobregat, el Maresme).</em> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 509-510.</span></span></span></span></p> <p>MIQUEL VIVES, M.; SUBIRANES i FÀBREGAS, C. (1990). <em>Memòria del camp de treball del Castell de Montpalau (Pineda de Mar, Maresme)</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 455.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p>SERRA RÀFOLS, J. de C. (1932). 'Llocs d'habitació ibèrics de la costa de Llevant', dins <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalan</em>s, 1927-1931, VIII. Barcelona.</p> <p>SERRA RÀFOLS, J. C. 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana', dins <em>Ampurias</em> IV . Barcelona.</p> <p>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). 'Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar)', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</p>	XI-XVIII	S'han enrunat diferents murs, entre els quals es troba la torre del homenatge i una paret de les habitacions de l'angle nord del castell.	<p>Els murs que corresponen al castell medieval defineixen un recinte de planta quadrada, d'uns 28 m. de costat. Són fets amb carreus irregulars disposats en filades horitzontals i lligats amb morter de calç. Els angles són de carreus ben escairats amb una pedra més groguenca que la resta. En el mur de la façana sud, es conserva en molt bon estat una finestra de doble esqueixada, amb arc de mig punt, a l'exterior, i llinda plana, a l'interior. La pedra de la finestra és del mateix material que els escaires de la façana.</p> <p>Dels murs que tancaven el recinte per la banda est i nord, només es conserva l'arrencada o els fonaments. Manca tot l'angle nord-est. Al centre del castell, sobre un massís de roca, s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Tenia un diàmetre de 6,5 m. i el gruix de les parets era d'1,45 m. El mur de l'angle nord-est fa poc més de 13 m. Està inclinat 45º respecte els anteriors. Als extrems es veu l'arrencada de sengles murs, dels quals el que es troba a llevant, s'uneix amb el mur est del recinte del segle XV. En el punt on s'uneixen aquests murs i l'esmentat primerament, hi ha les restes de la capella. Aquesta es troba situada en un nivell inferior al del mur del segle XV, que sembla inutilitzar-la, mostrant que és posterior. </p> <p>Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, potser al segle XV. </p>	08163-50	Turó de Montpalau, s/n.	<p>Documentat el 1082, quan Umbert Odó i la seva muller Sicardis, senyors del Montseny, juraven fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Castell termenat. A Umbert i Socardís els succeí en el senyoriu del castell , el seu fill Guillem Umbert. L'any 1088 estava casat amb Guillerma.</p> <p>Durant el segle XII, els vescomtes de Cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, possessió que van mantenir fins l'any 1574, quan es ven a Francesc de Montcada, marquès d'Aitona.</p> <p>Durant el segle XVII, la batllia de Montpalau comprenia els termes de Pineda, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Sant Pol, Canet, Calella, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. Dels Montcada va passar, per via matrimonial, als ducs de Medinaceli (segle XVIII).</p> <p>Fou Bernat de Cabrera que reparà al segle XIV el castell. Se suposa que en aquesta època és quan el castell rebé l'estructura arquitectònica que actualment s'albira malgrat el seu enderroc. Dels Cabrera passà, per venda, als Montcada (1566), i d'aquests passà, per via matrimonial, a la casa ducal de Medinacelli (1756).</p>	41.6421791,2.6703590	472548	4610102		08163	Pineda de Mar	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5007.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5008.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5009.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5010.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5011.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural	BCIN	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, actualment coberta en la seva totalitat per la vegetació.	94\|85	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-03-11 05:32

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 229,70 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús