Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59136 | Cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | Habitatge urbà, entre mitgeres, d'estil popular, benestant, d'entorn finals del segle XIX. Es tracta d'un immoble de gran extensió, aproximadament 360 m2 de planta, fruït probablement d'una ampliació de volums a través de l'evolució històrica de l'edifici. Aquest fet és especialment visible en el front de façana del carrer Quarters (Corraló), on s'observa que l'immoble és conformat per dos volums diferents que no mantenen la mateixa alineació. De l'immoble en destaca especialment la façana, amb profusió d'obertures simètriques emmarcades amb vasa d'adorn. La façana principal està encarada al nord-est, enfront la Plaça Major, la façana sud-est limita amb el Corraló, vers el carrer Quarters, la sud-oest amb el pati propi de la finca i la nord-oest actua de mitgera amb un altre habitatge. L'immoble es composa de planta baixa, pis i planta sota coberta. El front principal és el més rellevant. Presenta una composició ordenada i simètrica de les obertures, en base a quatre eixos totalment simètrics i una caracterització homogènia, que únicament divergeix en les obertures de l'eix septentrional, indicant una possible volum annexat. L'accés de l'edifici es situa en el segon eix d'obertures de l'immoble, començant pel sud, i es caracteritza per tractar-se d'un gran portal d'arc carpanell, tot ell motllurat amb doble bossell. Hi destaca al centre de l'arc, en la clau, una cartel·la amb decoració estriada que sustenta la llosana del balcó existent sobre l'accés. La porta de l'edifici, de doble fulla, dóna accés a un rebedor exterior, en el que hi ha la porta d'accés a l'interior de l'edifici. Seguint amb la façana, flanquejant l'accés principal, a cada costat hi ha dues finestres altes, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i protegides amb reixes de ferro decorades amb magolles i greques. A l'extrem nord, hi ha una finestra rectangular, també adornada amb vasa i protegida per un reixat. La planta pis es caracteritza per quatre obertures simètriques, essent totes balcons de peanya motllurada i protegits per una barana de ferro que presenta decoració geomètrica als extrems de les barres. Les tres finestres meridionals són d'arc escarser motllurat amb doble mig bossell, mentre que la de l'extrem nord és de llinda recta, sense decoració tret de la pròpia vasa. La planta sota coberta presenta quatre petites finestres, sobre els mateixos eixos, de nou les tres meridionals diferents de la més septentrional. Les dels tres eixos sud són quadrades, mentre que la de l'eix nord és rectangular, més estreta. Totes són adornades amb vasa. La façana culmina amb una ràfec de poca volada, de motllura bossellada, amb tendència a bec de falcó. La coberta de l'edifici és a dues aigües, al centre de la qual hi ha un badalot quadrat, amb finestres. Destaca també la façana posterior, encarada al sud-oest, que afronta amb el propi pati, escassament visible des del carrer. Presenta obertures molt similars a les de la façana principal, seguint però únicament tres eixos, mancant, en aquest cas, l'eix d'obertures del sud. És un indici de tractar-se de volums o edificacions diferents posteriorment unides. A la planta baixa hi ha tres accessos, el principal situat a l'eix central, els altres dos, més estrets, en ambdós flancs. Tots són d'arc escarser. A la planta pis hi ha tres finestres balconeres, de llinda recta, amb balcó idèntic al de la façana principal. A la planta sota coberta hi ha tres finestres, rectangulars, similars també a les de la façana nord-est. Totes les obertures disposen de vasa d'adorn. Al gran pati de la finca, que compta amb diverses edificacions annexes, s'hi té accés directe des del carrer Quarters a través d'un portalada amb tanca de ferro emmarcada per dos pilars coronats per un pinacle, apuntat i enrajolat. | 08164-14 | Plaça major, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com una informació aproximada corresponent possiblement a un dels immobles preexistents dels que constitueixen l'edifici actual. | 41.4175300,1.7124200 | 392398 | 4585908 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 59143 | Mas la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-sala | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p.44. | XIV-XX | Masia aïllada d'origen medieval, successivament modificada i ampliada amb reformes destacades des de finals del segle XVIII fins a principis del XX fins a formar un conjunt d'immobles de 1400m2 de superfície. Entre els volums annexos s'hi compten les cases dels antics treballadors de la finca que donen forma a la façana nord. Es tracta de dos habitatges simètrics de planta baixa i pis de finals del segle XIX amb una porta al centre i dues finestres a cada planta. N'hi ha d'altres d'isolats, com és el cas del complex en forma d'U invertida situat a ponent, que res tenen a veure amb la propietat que ens ocupa. El mas originari era el centre de la quadra medieval homònima, sobre la qual exercia la seva jurisdicció. Situat al mig del complex, amb la façana principal orientada a migdia, va perdre la funció d'habitatge principal quan aquesta es va transferir a un nou volum adossat a la façana de llevant. Aquest nou edifici, de planta rectangular i 170m2 de superfície, se situa a l'est del conjunt. La façana actual, totalment arrebossada, correspon a una reforma de finals del segle XVIII i encara més ençà, incorporant alguns elements d'estil modernista com la ventalla de vidre i fusta amb les arestes aixamfranades de la porta principal, els portalàmpades de forja en forma de drac i el mosaic ceràmic de la Lliga contra el mal parlar. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb composició inicialment simètrica de tres crugies. A la planta baixa hi ha el portal de mig punt dovellat, amb la data de 1793 i una creu inscrita a clau. L'accés és flanquejat per sengles finestrals fins al terra protegits per reixats semicirculars de brèndoles de forja verticals acabades en punxa. A la planta pis hi ha un balcó damunt la porta de llosana motllurada i barana de ferro. A cada costat hi ha una finestra balconera sensiblement desplaçada cap al centre, amb barana senzilla de ferro. Recuperant els eixos de simetria, a les golfes apareixen tres finestres amb llinda plana immediatament sota el ràfec. La coberta, a dues vessants, és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. Davant seu hi ha un pati amb una plantació de lledoners, tot tancat per un baluard guardat per una garita espitllerada amb teulada cònica de maons plans i rematada amb una pinya de ceràmica vidriada. Al seu costat hi ha un accés per als carruatges dels senyors amb porta de forja de dues fulles amb sengles pilars rematats amb volutes en forma de bótes amb el nom de la casa ('CASERIO LA SALA') i l'any de construcció ('1814'). Dins del baluard hi ha el cobert sense interès d'una antiga granja de porcs i un safareig de planta quadrada revestit amb cairons de ceràmica vidriada de color marró que formava part del procés de destil·lació de l'aiguardent d'una antiga fassina. A mitjan segle XIX l'edificació principal va ser ampliada amb l'addicció de dos volums de planta baixa i pis en cadascun dels testers. A l'extrem nord hi ha una porta d'arc carpanell amb maons aixamfranats amb la data '1844' inscrita en una de les dues fulles. Dins seu hi ha un antic celler en forma d'ela (L) amb els cups soterrats i coberta de teula i bigues de formigó a un sol vessant que tanca l'angle nord-oriental de la propietat. A l'extrem sud es va habilitar un pas porticat amb arc carpanell de les mateixes característiques que l'anterior per donar accés l'edifici primigeni. Sobre seu hi ha un pis contigu a la masia amb balconera a la part davantera i un terrat pla amb accés a través de les golfes, amb balustrada d'obra típica d'inicis del segle XX al davant i barana de ferro al darrere. Sobre el mateix pla de façana se succeeixen dos edificis contigus més de planta baixa i façana triangular amb porta central i sengles finestres laterals d'arc carpanell, tot emmarcat amb maons. El més petit, situat en posició intermèdia, fa 62 m2 i albergava l'oficina i el laboratori de l'antic celler. | 08164-21 | A 600 m al sud del nucli urbà, al sud del torrent de Sabanell, en l'anomenada Plana del a Sala. | Nucli matriu de l'antiga quadra del mateix nom, apareix esmentat per primer cop dins el terme del castell de Lavit en un document del Libri antiquitatum de l'any 1148. El 1396 s'esmenta Guillem Sala del lloc del Pla. Al fogatge de 1497 hi apareix Bernat Martí de la Sala. En el recompte de 1515, la Sala constitueix un lloc amb entitat pròpia, amb 9 focs disseminats. El 1695, el mas era tingut per Isidre Gibert a càrrec de de Pere Martí de Sala. Al segle XVIII va passar al llinatge dels Rovira. El 1864 el mas era habitat per Joan Rovira i Magdalena Nadal (LLORAC, 2015:44). Amb posterioritat va ser adquirit pel notari Josep A. Cerdà i Fàbregas. | 41.4098700,1.7112400 | 392286 | 4585059 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Segons el masover, la casa tenia el seu propi forn per a la fabricació de material d'obra. Estava situat fora del perímetre del baluard, sota la figuera que hi ha a l'angle nord-oriental, i un cop amortitzat va ser utilitzat com a dipòsit de purins. A més d'una granja de porcs, la casa va tenir també fassina i celler, en el qual s'hi va fer vi fins a l'any 1986, tal com figura anotat amb guix sobre una de les bótes.Cont. Descripció:Reconvertit en habitatge per a temporers, té la porta inhabilitada i s'hi accedeix per un lateral a través del pas porticat. El més gran té un ull de bou damunt la porta, en la qual hi ha inscrita la data '1872'. Aquesta nau, de 360m2, tanca el perímetre de la finca pel sector de ponent i es divideix en dos espais: un primer tram amb sis pilars a intervals regulars, terra de sorra i bigam original de fusta destinat a l'emmagatzematge de vi en bótes, i un de posterior, enrajolat i amb el sostre refet amb bigues de formigó, que acull el moll de descàrrega del raïm, els cups i la zona de treball, a més de maquinària i atuells diversos (una premsa de gàbia, una desrapadora i diversos bocois i portadores, entre més). Aquesta estança comunica directament amb un altre edifici de 108m2 de gran alçada que alberga dues tines de ciment. El sostre, fet amb revoltons d'obra sobre bigues de fusta recolzades en travessers de ferro d'ànima buida, suporta una remunta exterior habilitada com a assecador d'ametlles amb coberta de teula a dues vessants i finestra quàdruple emmarcada amb maons al sector de ponent. Aquesta ala del complex engloba el terç occidental de la masia primigènia, que inclou un portal amb arc escarser tapiat i una finestra conopial del segle XVI a l'altura del primer pis. L'edifici original, molt modificat, es troba actualment dins d'un pati voltat de construccions amb una gran morera al mig. La façana, feta de tàpia i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular, va ser suplementada amb maons en la seva meitat oriental per donar continuïtat a l'aiguavés posterior de l'edifici principal. La porta principal, substituïda per un arc de mig punt amb maons aixamfranats, dóna accés a la masoveria i comunica, al fons, amb la casa de l'amo a través d'una caixa d'escala amb els graons i la barana de marbre. Concebut com un element exempt, encara que no ho és, aquest distribuïdor permet accedir a les diverses plantes de l'edifici principal sense hipotecar-ne l'espai i s'il·lumina mitjançant una torratxa o llanterna de 12m2 amb finestres bilobulades i merlets d'inspiració aràbiga. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59151 | Cal Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Conjunt de tres habitatges, entre mitgeres, noucentista amb components eclèctics. Correspon als tres edificis situats en el lateral nord-est del carrer Sant Jordi, referenciats amb els números 4, 6 i 8, d'est a oest respectivament. El grup destaca especialment per mostrar una composició unitària de les façanes, que no simètrica, fonamentalment distingible en l'estètica de l'acabat i en les ornamentacions, malgrat tractar-se de tres habitatges independents. La distinció entre habitatges és visible tant en l'aresta entre cossos, com en les façanes i també en les cobertes. Els tres immobles es configuren en planta baixa i dos pisos. La unitat compositiva es manifesta a través de diversos elements. En primer lloc les finques situades en els números 4 i 6 presenten un coronament de façana unitari, tant a través del ràfec com del frontó. D'altra banda els números 6 i 8 presenten un ressalt de bossell uniforme, marcant el sòl del primer pis. En tercer lloc, les tres finques disposen de totes les obertures emmarcades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada del plom de la façana. El quart i darrer aspecte és l'acabat pintat homogeni, blanc sobre l'arrebossat del frontis, rosat per als marcs d'obertures i granat pel sòcol i elements amb volada. Per contra, la divergència entre immobles es manifesta en l'ordenació i organització de cadascun d'ells de forma indepenedent. Així, l'immoble número 4 presenta dos eixos d'obertures: a la planta baixa dos accessos, de llindes rectes; probablement l'oriental havia estat una finestra, d'acord amb l'amplada que presenta: menor respecte l'altre accés i idèntica a la resta de finestres de l'edifici. Al primer pis disposa de dos balcons també de llindes rectes, amb volada de secció trapezoïdal i amb barana de ferro amb tapís central. En el segon pis hi ha també dos balcons, amb la diferència de ser d'obertures d'arc de mig punt i les volades molt curtes, protegits per baranes de ferro idèntiques a les del primer pis. Dues faixes assenyalen els nivells dels pisos. L'immoble situat en el número 6 és que presenta elements eclèctics, organitzats també en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa actualment té dos accessos: l'oriental, que dóna accés a un comerç, distingit per un guardapols poligonal, de doble triangle, sobre la vasa d'adorn; l'occidental, que dóna accés a l'habitatge, remarcat per un guardapols de coronament triangular, de reminiscències clàssiques; aquest darrer, al peu, disposa de guardacantons. L'accés coronat pel doble triangle, en ziga-zaga, respon en realitat a la modificació de la porta geminada original, en la que cadascuna de les obertures disposava del seu adorn triangular, d'acord amb que s'observa en la fotografia de l'any 1980 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985). En el primer pis hi ha dos balcons de volada poligonal, amb barana de barres de ferro trenades i panxa a la base; les obertures són d'arc lleugerament apuntat. En el segon pis hi destaquen les dues finestres triforades, amb triple arc califal, de record arabesc. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que hi havia una decoració en el punt dels arcs, avui desapareguda. El coronament de la façana, juntament amb l'immoble número 4, és a través d'un ràfec de quatre nivells de rajoles, el segon de punta de diamant, sobre un dentellada en voladís, i acabat amb un frontó ondulat. | 08164-29 | Carrer Sant Jordi, 4-8. | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareixen com a data de construcció els anys 1800, per a l'edifici del núm. 4, i 1900 per als edificis situats en els números 6 i 8. Aquestes referències cronològiques s'han d'entendre com aproximades, doncs les característiques del conjunt d'edificis són pròpies del noucentisme de principis del segle XX, fet al que s'hi ha de sumar la possibilitat que corresponguin a una reforma d'immobles preexistents, potser d'entorn mitjan segle XIX, d'acord amb l'ordenació del parcel·lari del carrer i tipologia dels seus habitatges. | 41.4179200,1.7121300 | 392374 | 4585952 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La denominació del conjunt procedeix de la carnisseria existent a la planta baixa de l'edifici situat en el número 6, comerç de llarga tradició.Cont. Descripció:Finalment, l'edifici situat en el número 8 mostra tres eixos d'obertures a la façana principal, amb la porta principal centrada, a la planta baixa, de fusta, envidrada, i dues portes secundàries (possibles antigues finestres balconeres) en els laterals, l'occidental amb porta d'alumini recent i l'oriental tapiada; les tres obertures disposen d'una vasa d'adorn coronada amb forma triangular, també de reminiscències clàssiques. En el primer pis, les tres obertures són d'arc escarser, la central és un balcó al barana de ferro de faldó i les laterals són finestres amb l'ampit lleugerament volat. El mateix esquema es repeteix en el segon pis, tot i que les obertures són de llinda recta, amb les cantonades superiors de quart de cercle, i el balcó central amb menys volada.Finalitza la façana un interessant ràfec de triple filada de rajoles d'extrem semi-circular, imbricades sobre un ressalt de filetó. Les cobertes dels edificis del números 6 i 8 són a dues aigües, mentre que l'edifici del número 4 disposa d'un terrat a la meitat sud de la coberta. | 106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59169 | Barriada de les Tarumbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-tarumbes | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. MADOZ, PASCUAL (1849): Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, Tomo XIII, Madrid. | XVIII-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XVIII. La barriada es situa a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, aproximadament a 160m de distància del terme de Subirats, prop del nucli de Ca l'Avi. Del poble del Pla, les Tarumbes es situa a 1,8 quilòmetres al sud-est; del veïnat de Cal Janes, el més proper, situat al nord-est, dista 325m. L'accés al veïnat és realitza a través de la carretera BV-2154, des de la qual, en el PK 7+200 surt cap al sud el camí asfaltat que condueix a les Tarumbes. El nucli és format per una desena d'habitatges i per les diverses construccions annexes que molts d'ells disposen. Les cases, agrupades, pràcticament totes entre mitgeres, estan distribuïdes entorn un carrer únic, amb forma de 'Y', sense nom. S'agrupen però fonamentalment en dos sectors, una renglera d'edificis al nord-est del carrer, i un segon conjunt a l'oest, essent el lateral sud del carrer sense edificar. La part urbanitzada comprèn una superfície aproximada de 4.300 m2. L'origen del veïnat és ben probablement el de cases de jornalers, començat a edificar probablement en el segle XVIII, potser a partir d'un habitatge preexistent ja en el lloc. El plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) el nucli està representat ja amb diversos habitatges, amb un configuració molt pròxima a l'habitual. Malgrat aquests antecedents, la majoria d'habitatges actuals presenten un aspecte arquitectònic recent, corresponent a reformes que s'hi ha anat realitzant des de la dècada de 1950. Destaca especialment la conservació d'un edifici original, just a l'entrada de la barriada, de cos estret, coberta a doble vessant, amb el carener transversal a la façana actual, encarada al nord, de planta baixa i pis, que possiblement es tracta d'un lateral de l'edifici original, la resta del qual s'hauria reedificat resultant l'immoble que actualment comparteix mitgera amb l'antic. A la planta baixa hi té un accés, d'arc escarser de maons, amb la porta de fusta de doble fulla, original, que duu incisa la data de 1881. De la resta d'immobles en destaca els situat al centre del nucli, en la confluència de les derivacions del carrer, un edifici de notables dimensions, amb la façana encarada al sud-est, d'arquitectura pròpia del segon quart del segle XX, amb accés també d'arc escarser, que disposa de totes les obertures adornades amb una vasa d'adorn, així com diverses baranes de terrat i frontons rectes guarnits amb gelosies de mitja corona o una balustrada amb guarniment trilobulats. Les cases de la barriada són de cal Pau Boada, cal Mariano, cal Martinet, ca la Cisa, cal Casulleres, cal Quico, cal Quico Jove i cal Marçal (LLORAC, 2015:47). | 08164-47 | Barriada de les Tarumbes, a l'est del terme municipal del Pla del Penedès. | Salvador Llorac pensa el topònim procedeix del renom d'una família que vivia al lloc i que el nucli apareix a finals del segle XVIII o a principis del XIX (LLORAC, 2015:49). Segons el mateix Llorac en el plànol del terme de Lavit del segle XVIII, conservat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, sembla indicar-se una agrupació de cases que correspondrien a les Tarumbes (LLORAC, 2015, 38), fet doncs que traslladaria certament l'origen del nucli al segle XVIII. Pascual Madoz, en el seu diccionari ja cita el 'caserío nombrado las Tarumbas' (MADOZ 1849: 75-76), circumstància que implica que la barriada estigués ja notablement consolidada a mitjan segle XIX. En el padró parroquial de 1864 s'esmenta setze famílies a les Tarumbes (LLORAC 2015:38), fet que confirma que la barriada disposava de dimensions similars a l'actual i per tant que l'origen ha de ser ben probablement més reculat, és a dir probablement del segle XVIII. D'acord el plànol topogràfic del l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), la majoria d'immobles que constitueixen la barriada estaven ja construïts en aquella època. Tret de dues fitxes cadastrals en les que hi consta com a any de construcció els anys 1920 i 1930, la resta les referències corresponen a dates a partir de 1940, la majoria de les quals han de tractar-se de reformes d'immobles existents ja al segle XVIII i XIX. | 41.4112300,1.7339700 | 394188 | 4585182 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 59175 | Matamargó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matamargo | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Coservació precària de diverses parts de l'edifici i annexes. | Casa de camp aïllada, d'estil popular, del segle XIX. Amb el nom de Matamargó es coneix la casa de camp situada en els terrenys homònims, ubicats al nord del terme municipal del Pla del Penedès, a 250 m de distància del límit amb el terme de Torrelavit. L'immoble es situa al peu de la carretera BV-2153, al marge occidental, a l'alçada del PK 4+280, un cop passat Cal Cerdà de Palou. Correspon a la casa més septentrional del municipi. Matamargó és una interessant casa de camp, construïda probablement cap a la primera meitat o mitjan segle XIX, que conserva plenament el seu estil popular. Correspon a un volum de planta rectangular, aproximadament de 100m2 de superfície, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. En el lateral sud-oest, a la construcció principal s'hi afegí un annex, que en el front de façana mostra un aspecte unitari. Adossat a aquest, també al sud-oest, hi ha un petit annex cobert, mentre que en el lateral nord-est de la casa se n'hi ha un altre de més ampli. En el front de façana l'aspecte de la casa és notablement ben cuidat, però a la resta de façanes i edificis annexos hi manca restauració, amb indicis de poc ús i progressiu abandonament. Destaca especialment la façana de l'edifici principal i del cos annexat pel sud-oest. Ambdós peces són de planta baixa i pis. A la planta baixa l'edifici principal presenta l'antic accés original, d'arc escarser, probablement obrat amb maons, amb porta de doble fulla, de fusta, prèviament protegida per una porta envidrada típica de mitjan segle XX. A la dreta de la porta, al nord-est, hi ha un accés més petit tapiat amb maons recents, possiblement obert més recentment. A l'extrem dret hi ha una finestra també tapiada amb maons, sobre de la qual hi ha una arc escarser de maons deixat com a llacuna visible en la façana arrebossada. És possible que l'arc constituís un segon accés original, posteriorment reconvertit a finestra i després tapiada. D'altra banda en el primer pis, la casa conserva una finestra original, petita, rectangular, amb un ampit de rajoles, i una segona finestra presumiblement més recent, més àmplia, també tapiada. És rellevant el ràfec de la casa per la seva àmplia volada, format per quatre filades, la primera amb rajoles col·locades a punta de diamant, la segona de teules, la tercera de rajoles i la quarta de teules. A la façana posterior, la casa presenta sis obertures, algunes originals i altres presumiblement posteriors. Totes estan en mal estat i tapiades. També es conserva precàriament el ràfec, amb peces a punt de caure, que és similar al de la façana principal. L'edifici annex pel sud-oest conserva a la planta baixa l'accés original, també d'arc escarser, amb la porta d'una sola fulla, i al pis una finestra també original, similar a la de la casa. El ràfec és més senzill, de dues filades, de rajola i teula. Al costat d'aquest annex hi ha el petit cobert, que disposa d'un accés estret, també d'arc escarser i conserva la coberta de bigues, llates i raoles sota teula. A la part posterior de l'edifici, l'annex existent presenta diverses refaccions; conserva una porta de fusta de doble fulla. | 08164-53 | Matamargó, carretera BV-2153, PK 4+280., | No hi ha referències històriques conegudes de la casa de Matamargó, si bé les característiques de l'immoble permeten pensar que es tracta d'una construcció de la primera meitat o mitjan segle XIX. La casa apareix assenyalada en el plànol topogràfic de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) com 'Casa de Matamargot'. Les data de construcció que proporciona la fitxa cadastral és de 1965, que òbviament és errònia i ha de correspondre a alguna refacció. | 41.4302800,1.7292200 | 393822 | 4587303 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59175-foto-08164-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59175-foto-08164-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59175-foto-08164-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'edifici només disposa d'una ocupació temporal amb finalitats subsidiàries a les activitats agrícoles dels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 59180 | La Granja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granja-0 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XX | Casa de camp aïllada, amb elements noucentistes i posteriors. La casa coneguda com la Granja es situa cap al sud del terme municipal del Pla del Penedès entre el mas de la Sala i la carretera BV-2155, des de la qual s'hi té accés directe a través d'un camí que condueix exclusivament a l'immoble. El camí s'inicia uns 100 m a l'oest de Can Saumell. La Granja dista del poble del Pla aproximadament 1,4 quilòmetres. S'ubica al centre d'un extens pla de vinyes que és conegut com la Sala i Fontanals. Es tracta d'una casa de camp construïda cap principis del segle XX en la que hi destaquen especialment alguns elements de caràcter noucentista, com són els frontons esglaonats i antics accessos d'arc de mig punt de maó vist. L'edifici es situa a l'est d'un clos tancat a manera de baluard, constituït en la seva major part per les façanes exteriors de construccions annexes a la casa destinades a magatzems i a masoveria, totes elles de construcció més recent que la casa. L'edifici principal correspon a un volum de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb la teulada a doble vessant, de carener transversal a la façana principal. Aquesta, està encarada, singularment, a l'oest. Pel lateral nord l'edifici presenta un annex coetani a la construcció de la casa, mentre que pel lateral sud hi ha una prolongació de l'habitatge realitzat cap a mitjan segle XX. Tot l'edifici ha sofert reformes posteriors a la construcció original, de la que en romanen escassos elements conservats. Pràcticament totes les obertures semblen estar refetes, a l'estil actual, tret de les dues que hi ha, centrades, en la segona planta. L'accés principal, centrat a la planta baixa i d'arc escarser, no correspon a l'edifici original, doncs està situat en un cos de planta baixa annexat posteriorment enfront la façana. De l'edifici és rellevant els dos frontons esglaonats que coronen tant la façana occidental, ambdós amb vuit graons que ressegueixen la pendent de teulada des del carener. Es tracta d'una construcció d'estil noucentista, bé original de la casa o bé de mitjan segle XX rememorant la tendència. També són d'interès els dos antics accessos situats a la façana oriental, un a la pròpia casa, cegat i anul·lat, i un, intacte, a l'annex nord de l'edifici. Es tracta de dos accessos d'arc de mig punt, obrats amb maons vistos, en els que hi destaca el guarniment superior a manera de guardapols i a la base de l'arc a manera d'impostes sobre pilars. El situat més al nord, corresponent a l'annex, conserva la porta de de fusta de doble fulla. D'altra banda en ambdós laterals de l'arc situat al centre de la façana de la casa, centrat, s'hi intueix l'existència de dues antigues finestres que han estat també cegades, deixant únicament dos respiralls. Els annexes amb terrat construïts enfront la façana principal, de planta baixa, i en el lateral sud, de planta i pis, daten aproximadament d'entorn mitjan segle XX, d'acord amb la característica barana de gelosia ceràmica. | 08164-58 | Camí de la Granja, s/n, carretera BV-2155 entre Can Saumell i la Sala. | No hi ha referències històriques conegudes de la Granja. La data de construcció que consta en la fitxa cadastral és la de 1900, però no l'edifici no apareix assenyalat en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917). Podria tractar-se doncs d'una construcció just posterior a la confecció d'aquet plànol, a l'entorn de 1920. Salvador Llorac escriu que la Granja havia estat originàriament una masoveria o casa de camp de la hisenda de cal Fontanals de les Cases (LLORAC, 2015:42). | 41.4056700,1.7102100 | 392193 | 4584594 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59180-foto-08164-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59180-foto-08164-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La casa es coneguda també com Granja de Fontanals (DIVERSOS AUTORS, 2011: 45) | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59186 | Font del carrer Quarters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-quarters | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Quarters es situa a l'extrem sud del carrer Quarters, pràcticament en el xamfrà amb el carrer Planas, al centre del poble del Pla del Penedès. La font està adossada a la façana oriental de l'edifici que duu el número 10 del carrer Planas. La font és probablement data de la primera meitat o mitjan segle XX. Es composa per la pica i una plafó d'obra en el que hi ha encaixada l'aixeta, conjunt del qual en destaca la morfologia. La pica es formada per una base troncocònica de perfil pentagonal, de 25 cm d'amplada, sustentada al sòl i adossada a la paret de l'immoble, i el propi vas, tot unit i obrat al mateix temps probablement amb obra de maons o rajoles, arrebossat. El vas manté la mateixa forma que el peu, assolint 74 cm de llargada i uns 45 cm d'amplada, formant en la vora cada costat una inclinació de 9 cm cap a l'interior, a manera ornamental, marcant l'interior del receptacle, que és d'escassa fondària. L'alçada de la pica és de 73 cm. Sobre la pica, adossat a la paret de l'immoble, hi ha un plafó d'obra, arrebossat, que emmarca l'aixeta, situada just al centre. El plafó és un marc perimetral de forma octogonal, de 1,10 m d'amplada i amb el marc de 17 cm d'amplada. El caixetí interior que constitueix és de 67 cm d'amplada i 80 d'alçada fins a l'interior de la pica. Al centre hi ha l'aixeta, de llautó, de polsador i amb el bec llarg. Tot el conjunt, pica i plafó, mesura una total de 1,66 m d'alçada. El caixetí interior, on hi ha l'aixeta, conserva bona part d'un acabat amb pintura blanca, mentre que al plafó octogonal hi ha restes de pintura vermella. | 08164-64 | Extrem sud del carrer Quarters. | Per les seves característiques constructives, és probable que la font dati de la primera meitat del segle XX. Antigament la font tenia un abeurador per animals; pel mig del carrer hi passava una rasa oberta que recollia l'aigua de pluja i continuava, tapada, fins al final del carrer de la Creu (QUERALTÓ, 1994: 258). | 41.4169300,1.7124700 | 392401 | 4585842 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 59218 | Cedres de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-laguilera | XX | Grup format per tres cedres (Cedrus) de grans dimensions situat en el vèrtex nord-occidental del bosquet de pi blanc i alzina situat a llevant del complex edificatori de l'Aguilera. La plantació està disposada en línia, amb distàncies massa curtes entre les soques, la qual cosa en pot haver perjudicat el desenvolupament del conjunt. L'exemplar de més envergadura se situa a ponent, amb una volta de canó de 2,76 metres de perímetre i una altura aproximada de 15 metres, amb la capçada típicament tabular dels exemplars madurs distribuïda en tres nivells: els dos inferiors formats per branques semi-horitzontals de 7 a 9 metres de llargària i un de superior compost de branques afilades. Els altres dos exemplars han acusat factors com l'excessiva proximitat entre peus i la competència pels recursos hídrics d'altres arbres, per la qual cosa presenten un desenvolupament inferior i un estat fitosanitari regular. L'exemplar del mig té una volta de canó de 1,9 metres de perímetre i una altura aproximada de 10 metres, amb algunes branques seques al costat de ponent; mentre que el de l'extrem oriental, un tronc d'1,8 metres i una altura intermèdia, es troba en pitjors condicions i presenta branques seques en tot el contorn. Tots tres arbres apareixen en l'ortofoto de 1946 i devien ser plantats amb finalitats ornamentals, com correspon als atributs d'aquestes coníferes de port gran, capçada grossa i fulla perenne sempre verda. | 08164-96 | Masia de l'Aguilera, en el bosquet situat a 20 m. a llevant. | 41.4281100,1.7175200 | 392841 | 4587077 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59218-foto-08164-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59218-foto-08164-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||||
| 59124 | Can Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujolet | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC-VIdC | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en uns camps de vinya situats a 100 m al nord del veïnat del Pujolet, en el paratge denominat Vinyes del Pujolet (Plànol topogràfic 1:5.000 ICC). L'indret es situa a 120 m a l'est de la carrera C-15, a l'alçada del PK 21+700 i a 300 m al sud-oest de Can Saumell. L'accés és fàcil pels camins que condueixen a les vinyes, bé des del Pujolet, bé des de la carretera BV- 2155, que es situa a 180 m al nord. Les restes foren descobertes durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), duta a terme l'any 1990 per l'equip format per Artur Cebrià, Genís Ribé i Mª Rosa Senabre. En la vinya s'hi localitzà abundant material arqueològic en superfície i en marge del camí que uneix el Pujolet amb la carretera BV-2155 s'hi va localitzar fragments de teula romana, un morter de granit i un fragment de molí rotatori de pedra volcànica. El possible jaciment es relaciona amb la 'vil·la romana' del Sarral, situada a 600 m al nord-oest i la necròpolis de l'església de Puigdàlber. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat diversos fragments de ceràmica romana en superfície, especialment de teula i d'àmfora, tot i que no són molt abundants. | 08164-2 | Paratge anomenat Vinyes del Pujolet, a 100 m al nord del veïnat del Pujolet. | 41.4015300,1.7074000 | 391952 | 4584138 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||||
| 59131 | Vinya de l'Oliverar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-loliverar | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. GORGES, JEAN GÉRARD (1979): Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtiques archeologique, Éditions E. De Boccard. ROS MATEOS, ALEJANDRO (2004): 'El món ibèric tardà i la romanització al Penedès', Fonaments, 10-11. | II - I aC | Possiblement malmès per moviments de terres i urbanització de la zona. | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana republicana. El coneixement del possible jaciment té l'origen l'any 1950, quan Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès) localitzà el jaciment en 'terrenos cercanos al pueblo del Pla del Panadés en su parte sur, propiedad de Fco. Vidal, en parte convertidos en campo de fútbol y parte de viñedo', segons consta en el Catálogo Arqueológico del Panadés, no publicat. Sembla ser que Pere Giró localitzà restes d'estructures romanes, entre les quals murs i paviments, i abundant ceràmica romana. Indicà que el propietari de la finca, Sr. Vidal, havia recollit ferros deteriorats i monedes (desaparegudes). En revisar-se la 'Carta Arqueològica' (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), l'any 1990, no es van localitzar aquestes possibles construccions romanes. Tot i així es van identificar abundants fragments de teula romana i uns fragments de ceràmica de vernís negre amb impressions de línies i estries. En el mateix moment, 'en les camps més pròxims al cementiri' es van recollir dos fragments de nucli de sílex, un d'ells amb retocs, i un fragment d'ascla. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya indica que les restes 'es concentren en una de les vinyes propietat del Sr. Catasús i en els camps propers al cementiri, els quals formen una petita elevació sobre el terreny pla'. Alhora esmenta que el lloc de localització indicat per Pere Giró 'l'ocupa en l'actualitat una fàbrica'. Actualment l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya assenyala l'àrea d'expectativa arqueològica del jaciment en els terrenys situats al sud de l'Avinguda de la Carrerada, enfront el xamfrà amb el carrer de la Piscina, iniciant-se aproximadament a 60 m a l'est del cementiri. Aquesta zona i el seu entorn immediat s'ha prospectat per la realització del Mapa de Patrimoni i no s'hi ha localitzat cap indici de restes arqueològiques. Els camps de conreu mostren clars indicis d'haver estat rebaixats (diferències de cotes entre ells i amb el carrer Av. de la Carrerada) i en el sector proper al cementiri la vegetació abundant impedeix observar el sòl. Alejandro Ros (ROS, 2004: 234) emmarca les restes entre la segona meitat del segle II aC i inicis del segle I aC, suposem que d'acord amb els fragments de vernís negre. | 08164-9 | Camps situats al sud de l'Avinguda de la Carrerada, entre cementiri i camp de futbol. | 41.4164100,1.7076600 | 391998 | 4585790 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Les referències comporten certa confusió en la concreció del lloc d'aparició de les possibles restes, doncs els possibles terrenys ocupats pel camp de futbol i fàbrica es situen a 400 m a l'est del cementiri, mentre que la zona d'expectativa arqueològica assenyalada actualment es situa entre el camp de futbol i el cementiri. Convindria prospectar tot el sector per revisar la ubicació del possible jaciment.A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundària el de 'Vinya del Cementiri'. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59141 | Pisos de Cal Patrots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-cal-patrots | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. | XX | Edifici d'habitatges, modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez, construït l'any 1915. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Plaja número 14, fent xamfrà amb el carrer Sant Isidre, pel nord, i amb el carreró sense nom, pel sud, paral·lel a l'anterior. Destaca l'adaptació de l'edifici a la forma d'aquest extrem d'illa, a la que l'arquitecte hi dóna preeminència a través de les dues tribunes situades en els xamfrans. En conjunt, destaca per l'ornamentació esglaonada a base de ressalts. L'edifici és constituït per planta baixa i dos pisos, amb terrat a la part superior. L'accés principal es situa al centre de la façana occidental, en el lateral nord-est del carrer. En els xamfrans, sota les tribunes, hi havia dos accessos secundaris, més amples, de doble fulla, possiblement per carruatges, del qual es conserva únicament el situat al sud, mentre que situat al nord ha estat tapiat i reconvertit en finestra. Un quart accés, comú, per a vianants, s'ha obert en la façana nord. Tret d'aquest darrer accés i de la finestra que substitueix l'antiga porta, tota l'obra és unitària, d'acabat arrebossat, organitzada simètricament i mantenint en totes les façanes els trets decoratius que li confereixen el caràcter singular, que són les finestres amb la part superior emmarcades amb una vasa d'adorn a la meitat superior, una flor ornamental, presumiblement de pedra, situada a cada lateral de les finestres, i els ressalts motllurats, de mig bocell, faixa i doble bocellet, que remarquen el sòcol, pis i part superior del segon pis respectivament. Destaquen les dues tribunes situades en el primer pis dels xamfrans. La situada al nord és una exedra amb la volada suportada per tres permòdols esglaonats, o modillons, que neixen d'un arc escarser, emmarcat també per la flor ornamental situada a cada extrem, que correspon a la llinda de l'antic accés secundari. A la tribuna s'hi obren cinc finestres, llargues i estretes, amb llinda també d'arc escarser, protegides per una barana baixa, de ferro forjat. Aquesta tribuna es corona amb un terrat protegit amb barana de dues barres de ferro horitzontals, de la que en destaca la base, amb d'una decoració ressaltada que simula merlets, obrada amb maons. A diferència de l'anterior, la tribuna situada al sud és rectangular, però disposa exactament de la mateixa disposició d'elements i d'ornaments, amb cinc finestres altes i estretes d'arc escarser, tres en el frontis principal i dues en els laterals, i coronament amb un terrat emmerletat. La volada se sustenta igualment a través de permòdols esglaonats situats sobre l'arc de la porta secundària. En la clau de l'arc, on arrenca el permòdol central, hi ha la data de 1915, pintada. La façana principal s'organitza amb eixos simètrics en base a la porta principal, centrada, i dues finestres en els laterals, amb vasa d'adorn esglaonada en la part superior, a la planta baixa. Al pis hi ha un balcó central, amb la volada suportada també per permòdols esglaonats i dues finestres balconeres, totes amb barana de ferro trenat. El segon pis, sobre els mateixos eixos, presenta tres finestres també amb l'ampit lleugerament volat. La porta principal és de doble fulla, de fusta, envidrada a la part superior i amb guarnits geomètrics de plafó a la part central. Les façanes laterals, més curtes, disposen de la mateixa organització, si bé amb dos eixos d'obertures a la nord i d'un sol eix a la sud. El coronament de l'edifici és rematat amb un ràfec de cinc nivells, amb teula i rajola, sobre cornisa de maons, de la que en destaca el nivell col·locat a punta de diamant. | 08164-19 | Carrer Plaja, 14 | L'edifici és obra de l'arquitecte Antoni Pons Domínguez (Barcelona, 1884-1978), arquitecte modernista que realitzà diverses obres al Penedès. L'edifici s'inicià probablement l'any 1914 i va ser finalitzat l'any 1915, d'acord amb el consta en la clau de l'accés situat en la xamfrà sud. | 41.4175400,1.7116500 | 392333 | 4585911 | 1915 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Antoni Pons i Domínguez | A l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) es conserven diversos plànols originals del projecte constructiu dels Pisos de Cal Patrots. Es tracta de dues plantes i tres alçats, fets a tinta sobre paper tela i parcialment colorejats, obra de l'arquitecte Antoni Pons. A l'arxiu duen els codis de referència H 101I/7/1521-23 i H 101J/4/1524-1525. Són d'important valor per al municipi, ja que és l'únic exemple, si més no conegut, d'un projecte constructiu dels edificis antic del Pla del Penedès. Hi destaca que la coberta de l'edifici es preveia amb teulada a dues vessants, amb els dos extrems coronats per puntes triangulars, elements que finalment fou acabat mitjançant un terrat. També al mateix arxiu, amb el codi SC 43/13 hi ha, en principi, quatre fotografies de l'immoble, just després de la construcció. Diem en principi ja que, un cop sol·licitada aquesta documentació, únicament ens ha proporcionat una fotografia. En aquesta, interessant, es veu l'immoble des de l'angle nord-oest, amb dos vailets en primer terme. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||
| 59171 | Barriada de Bonavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-bonavista | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. La barriada de Bonavista es situa aproximadament al centre del terme municipal del Pla del Penedès, a 1 quilòmetre a l'est del poble del Pla. El veïnat és fàcilment accessible, doncs és constituït en els laterals de la carretera BV-2154, just passat el punt quilomètric 8. Es tracta d'una agrupació d'una vintena d'immobles així com diversos annexes d'aquests, essent la barriada aïllada més extensa del Pla del Penedès. Es tracta fonamentalment de dos rengleres d'habitatges adossats, una a cada banda de la carretera, formant un nucli rectangular, allargassat, d'uns 100 m de longitud. Un parell d'immobles s'escapen del rengle septentrional, essent situats a la part posterior de les cases de l'angle nord-oest, a l'altra banda d'un incipient carrer format entre unes i altres. L'origen del nucli sembla situar-se en el segle XIX, possiblement amb l'establiment d'un habitatge de jornalers, just en la cruïlla entre el camí principal cap a Ca l'Avi, Sant Sadurní i Vilafranca, el camí directe entre el Pla del Penedès i Sant Sadurní. A 80 m a l'oest de Bonavista s'ubica la Casa Alta, una antiga casa de camp que podria haver donat originat el veïnat. En el plànol topogràfic de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) el nucli hi apareix ja amb bona part dels immobles existents avui dia, tret especialment dels situats al sud-est. En la façana del segon immoble situat al nord, venint de Pla, es conserva el plafó ceràmic original amb la denominació del veïnat, amb la llegenda 'Caserío de Buenavista'. Alguna casa conserva també la rajola original amb el número. Dels edificis originals, del segle XIX o primers anys del segle XX, poc se n'observa, doncs la majoria dels immobles han estat rehabilitats en els darrers anys. L'aspecte de la major part d'aquests és doncs recent. Tot i això hi ha edificis que conserven interessants característiques originals, d'estil popular. Un dels immobles situat al sector nord-oest de Bonavista conserva tot un tram de l'edifici amb els trets originals sense reformes, amb un accés d'arc rebaixat i una finestra d'ampit volat i esglaonat. En la filada de cases del lateral nord del carretera, l'edifici núm. 3 conserva també l'accés d'arc escarser, al pis la llosana original del balcó i en la cornisa hi destaca uns dentellons rústics. La més representava és la casa núm. 9 tota ella ben conservada: es tracta d'una ampli edifici, de més de dos cossos de llargada, de planta baixa i pis, en el que hi destaca el guarniment de totes les obertures amb un vasa dentellada, de maons, dos accessos d'arc rebaixat, en principal central, un balcó sobre aquest accés, de peanya motllurada, les finestres del pis amb ampit lleugerament volat i les finestres de la planta baixa amb ampit de volada semicircular, aquestes darreres protegides per un reixa de ferro que segueix la mateixa finalitzada amb puntes. En l'immoble número 5, que conserva l'antiga rajola de numeració, antic però rehabilitat, hi destaca el ràfec amb una filada de rajoles col·locades a punta de diamant. Les cases de Bonavista són Montero, cal Boet, cal Peixos, cal Lel, ca la Munda, cal Quico del Maset, cal Ramon, cal Ribes, cal Peó de Baix, cal Peó de Dalt, cal Jepet del Maset, cal Met i cal Simón taxista (LLRAC 2015:47). | 08164-49 | Barriada de Bonavista, carretera BV-2154, Pk 8+050. | D'acord el plànol topogràfic del l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), almenys la meitat dels d'immobles que constitueixen la barriada estaven ja construïts en aquella època; l'excepció és fonamentalment la meitat oriental de la renglera sud d'habitatges, que aleshores no existia, tret d'una petita edificació, encara avui existent, tot i que arranjada, a l'extrem sud. Les fitxes cadastrals dels immobles indiquen dates de construcció d'entre 1900 i 1920 per a 6 immobles, 2 de 1930 i la resta a partir de 1940, fet que cal considerar com aproximat i mancat de referències per a l'origen dels immobles més antics. Salvador Llorac apunta que la barriada té l'origen a mitjan segle XIX en motiu de l'expansió del conreu de la vinya i exposa que en el padró parroquial de 1864 hi surten esmentades set famílies (LLORAC 2015:36). | 41.4184000,1.7273400 | 393646 | 4585987 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Popularment a la barriada se l'anomena 'el Maset'. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59172 | La Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda cap al segle XIX, amb ampliació posterior. L'edifici es situa ben a prop de la barriada de Bonavista, a tant sols uns 50 m a l'oest de l'extrem nord d'aquest veïnat. La zona es situa aproximadament a 900 m a l'est del poble del Pla del Penedès, amb un accés fàcil a través de la carretera BV-2154, en la que en el PK 8+145, després de la darrera casa situada al nord de Bonavista, surt cap a l'oest un camí que condueix directament cap a la Casa Alta, situada al cap de 50 m. La Casa Alta és una conjunció de diversos edificis d'estil popular formada a través de l'ampliació d'un habitatge original possiblement del segle XIX o fins i tot anterior. Avui dia el conjunt arquitectònic de la Casa Alta el conformen diversos edificis que constitueixen com a mínim dues habitatges. Els edificis rellevants culturalment són els situats a l'oest, que formen la Casa Alta. L'edifici principal es situa a l'extrem occidental del conjunt i es tracta d'un edifici de poc més d'un cós d'amplada i amb teulada a doble vessant, amb el carener central perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a migdia i hi destaca especialment el conjunt d'obertures d'arc de mig punt, rememorant les antigues masies. Aquestes obertures són ressaltades amb pintura juntament amb una franja d'adorn que les envolta. L'immoble és format per planta baixa, pis i planta sota coberta. Aquesta darrera podria tractar-se d'un ampliació realitzada cap a mitjan segle XX. A la planta baixa hi ha l'accés principal, a l'oest, i una finestra a l'est, ambdues obertures d'arc de mig punt i d'esplandit motllurat. La finestra disposa d'un ampit volat i amb suport d'obra esglaonat. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis l'edifici presenta dues finestres balconeres també d'arc de mig punt i amb idèntica decoració motllurada i ampits volats. Al peu entre les dues hi ha un rellotge de sòl de pedra. La planta sota coberta es caracteritza per quatre finestres també d'arc de mig punt, senzilles, sense decoració, en les que hi destaquen les baranes d'obra realitzades amb gelosies de mitja corona ceràmica. El nivell d'aquesta segona planta és marcat en la façana per una motllura de filet, que podria correspondre a part d'un possible antic ràfec, doncs sembla que aquest segon pis podria haver estat fet posteriorment a la resta de l'immoble. A l'est d'aquest edifici n'hi ha un altre adossat igualment d'interessant i que correspon a la masoveria. Val a dir que és difícil discernir quin dels dos és veritablement el que constitueix l'edifici original, doncs la masoveria ben bé podria correspondre a la casa de camp que donà origen al conjunt d'edificis, a jutjar per les seves característiques, que denoten més antigor que no pas l'actual edifici principal. Aquest edifici es composa de planta baixa i pis, essent també d'un cós d'amplada. És rellevant el seu estil popular, típic del segle XIX o fins i tot lleugerament anterior. A la planta baixa, a l centre hi ha l'accés, d'arc de mig punt, sense motllures a diferència de l'altre habitatge, que conserva l'antiga porta de fusta de doble fulla. A la dreta de la porta, a l'oest, hi ha una petita finestra rectangular. Sobre la finestra un plafó de rajoletes, actual, indica 'Casa Alta'. A la planta pis l'immoble presenta un balcó, amb la finestra en aquest cas sí que amb els angles motllurats i una llosana d'obra de secció talonada. La façana és coronada per un ràfec de triple de teules i rajoles, conservant encara el canal de peces ceràmiques originals. La coberta és a dues aigües, amb el carener transversal, doncs per la part posterior l'edifici és lleugerament més elevat, fruït de l'annexió d'una altre edificació que prolonga per la part nord tant aquest com l'altre edifici, motiu pel qual les façanes originals posteriors no són visibles. | 08164-50 | La Casa alta, a 50 m a l'oest de la barriada de Bonavista. | No hi ha referències històriques conegudes dels immobles de la Casa Alta. Segons la fitxa cadastral l'immoble és de 1850, que cal atendre com a data aproximada. L'estil popular i característic de l'edifici situat a l'est, el que duu el rètol amb el nom de la casa, indica que efectivament correspon a una construcció possiblement de la primera meitat del segle XIX o fins i tot de finals del segle XVIII. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix grafiat (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.4185800,1.7257500 | 393513 | 4586009 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 59174 | Mas Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ventura | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVI-XX | Antiga masia aïllada, d'estil popular, amb presumibles orígens d'època medieval. El Mas Ventura es situa vers el nord-est del terme municipal del Pla, al nord de la barriada de Bonavista, al sud de Cerdà i al sud-oest del Ca Jofrè. A 50 m al nord-oest hi ha Can Raspall de Renardes. Del poble del Pla, situat al sud-oest, la casa dista 1,2 quilòmetres aproximadament. L'accés és fàcil a través de la pista que hi condueix directament des de l'extrem nord de la barriada de Bonavista, o també mitjançant l'anomenat Camí de la Barrera, que neix al lateral est de la carretera BV-2153, en el PK 3+400, passant primer pel lateral de Can Raspall. Es tracta d'un antiga masia rehabilitada, constituïda per l'edifici principal, una ampliació realitzada per la part posterior, destinat a habitatge, un annex adossat a la façana principal pel lateral oest, utilitzat com a garatge, i un annex de notables dimensions adossat parcialment a la façana oriental i que es prolonga avançadament a la façana de l'edifici. Tot el conjunt d'edificacions és clos per una tanca a manera de baluard, formant una perímetre trapezoïdal, que té l'accés principal en la cara sud, a través d'una portalada d'arc escarser i porta de ferro de doble fulla. Al lateral est d'aquest accés hi ha un plafó ceràmic, recent, que duu el nom de la casa, 'Mas Ventura', guarnit amb un gotim i orles. L'accés dóna al pati davanter de la casa i s'encara directament a l'accés principal de la masia. El mas és de la planta basilical, amb el cos central més elevat que els dos laterals; la coberta és a doble vessant, en aquest cos central, amb el carener perpendicular a la façana, mentre que els dels laterals és a una sola aigua. Aquest morfologia de l'edifici és un dels elements destacats de l'immoble, doncs és dels pocs que disposen de característiques pròpies de les clàssiques masies. Un segon element singular és l'antic portal adovellat d'arc de mig punt, presumiblement de notable antigor, potser d'època medieval o d'inicis de l'època moderna. El portal es situa en el cos central, constituït per planta baixa i dos pisos, en el que hi destaca també la galeria de tres finestres també d'arc de mig punt situades en la segona planta. En el cos oriental hi ha una finestra a la planta baixa i un balcó en el primer pis, de llosana d'obra, esglaonada, possiblement del segle XIX. Totes les obertures han estat rehabilitades i disposen de nous ampits, tancaments i proteccions. El mateix succeeix en les obertures existents en la resta de façanes, entre les quals un accés secundari d'arc escarser, que no presenten cap particularitat. La teulada és coronada per una motllura de faixa sobre la que arrenca directament el ràfec de teula. En ambdós laterals de l'edifici, les façanes finalitzen amb un frontó recte molt poc elevat. Per una altra banda és rellevant del mas el pou existent en el lateral occidental, adossat a la façana. Es tracta d'un pou cobert per una estructura de maçoneria de pedra, de factura antiga, amb coberta de volta catalana de rajoles i portella de fusta. | 08164-52 | Camí de Can Raspall, s/n. | No hi ha referencies històriques conegudes de l'edifici. Salvador Llorac escriu que antigament la casa era coneguda com Casa Vella i cal Cardús (LLORAC 2015:44). D'acord amb l'aspecte arquitectònic de la masia i el portal de mig punt adovellat, els orígens de l'immoble han de ser notablement antics; en aquest sentit cal pensar en el lloc de Renardes, citat ja al segle XIV (LLORAC 2015:43) que és el paratge on s'assenta el mas. En la fitxa cadastral consta com a data de construcció del mas l'any 1800, data que s'ha d'entendre com aproximada, tot i que assenyala ja l'antigor de l'edifici. | 41.4216200,1.7275800 | 393671 | 4586344 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59174-foto-08164-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59174-foto-08164-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59174-foto-08164-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 59176 | Cal Feset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feset | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVII-XX | La conservació és precària en diverses parts de l'edifici principal i molt precària en els annexes, en part enrunats. | Casa de camp aïllada, d'estil popular, del segle XIX, amb orígens anteriors. Cal Feset es situa al centre del terme municipal del Pla del Penedès, a l'est del poble del Pla, del qual dista aproximadament 700 m. Més proper és la barriada de les Tarumbes, situada a 500 m al nord. L'emplaçament correspon a una plana agrícola situada entre el torrent de les Tarumbes, al nord, i de cal Feset, al sud. S'hi accedeix fàcilment prenent la pista anomenada Camí de cal Feset, que té origen en el lateral sud de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 2+580. Es tracta d'un edifici rellevant per les seves característiques arquitectòniques, doncs reuneix en unes grans dimensions els trets característics de les cases de poble de la segona meitat del segle XIX, sumades alhora al seu caràcter imminentment rural. L'immoble s'insereix en una conjunt arquitectònic que constitueix la pròpia finca de cal Faset, tancada per un baluard mitjançant els propis edificis com per un mur de tanca. L'edifici principal es situa al mord-oest d'aquest clos, mentre que la resta de la finca és ocupada per edificacions annexes de caràcter agrícola així com per un segon habitatge, a manera de masoveria, situat al sud-est. L'edifici principal disposa d'una planta rectangular de 29 m de llargada, pràcticament 5 cóssos, que assoleix 350m2 de planta. Responen ben probablement a successives ampliacions d'un edifici original del qual no en romanen visibles les parts. Tota l'edificació presenta un caràcter notablement unitari, especialment la façana principal, fruït d'una reforma realitzada en la segona meitat del segle XIX. La façana principal, encarada al sud, mostra una composició notablement simètrica. A la planta baixa, al centre, hi l'accés principal, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn ressaltada, porto de fusta de doble fulla i porta vidriera al davant. Als laterals de l'accés hi ha dos pedrissos d'obra amb braços ondulats. A les crugies següents la planta baixa presenta dues finestres balconeres amb ampit volat, protegides per reixes de barres trenades. Per l'oest, a la crugia contigua hi ha una accés secundari, d'arc escarser, de maons, amb porta de fusta d'una fulla, seguit per un altre accés de factura més recent, que potser n'amplia un d'original; per l'est, a la crugia més oriental se l'hi adossa en planta baixa un edifici annex, de caràcter agrícola. La composició de la planta pis és la més ordenada i simètrica, doncs presenta al centre quatre balcons idèntics, de finestres rectangulars amb vasa d'adorn, peanyes de motllura esglaonada i baranes de faldó. Els balcons són seguits en els extrems de l'edifici per una finestra, a l'est amb ampit volat semicircular i a l'oest d'àmbit volat de rajoles. Destaca al primer pis el rellotge de sol existent entre la segona i tercera crugies, situat aproximadament al centre de la façana. Està pintat, presentant una forma el·líptica i emmarcat per una vorada rectangular; al capdamunt d'aquesta, al centre, hi ha pintat '1875'. És a destacar que en aquelles parts més cobertes per les inclemències del temps es conserva la pintura antiga sobre l'arrebossat de façana; això és fonamentalment sota el ràfec i sota balcons. Aquesta mostra clarament que la façana era guarnida mitjançant un color blau cel i que les parts ressaltades (vases d'adorn, ràfec i llosanes de balcons) eren pintades d'un blau més fosc i intens. El ràfec és senzill, d'una filades de teules; la coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. A la façana posterior hi ha diverses finestres, més senzilles, d'ampit volat de rajoles.També hi ha un contrafort que sustenta la unió de dos cossos. | 08164-54 | Camí de cal Feset, s/n. | Segons Salvador Llorac la casa havia estat propietat de la nissaga dels Faset fins a mitjan segle XIX, quan passa a mans de la família Lloret, com consta en l'amillarament de 1857 i el padró parroquial de 1864 (LLORAC, 2015:41). L'aspecte actual de l'edifici respon a la reforma realitzada per la família Lloret, possiblement realitzada pels volts de l'any 1875, any indicat en el rellotge de sol. En la fitxa cadastral s'hi indica la data de 1940 com la de construcció de l'edifici principal, que és errònia i correspon a alguna reforma realitzada. Per contra, en l'edifici de la masoveria hi apareix l'any 1875, que s'adiu amb l'esmentada del rellotge de l'edifici principal. Els antecedents de canvis de mans de la propietat de la finca a mitjan segle XIX indiquen que l'origen de l'immoble ha de ser anterior, quan era propietat del Faset, com també ho explica la profusió d'edificacions amb mostres d'antigor en el conjunt de la finca. L'origen podria remuntar-se com a mínim vers el segle XVII, tal i com a punta Josep Bruna (DIVERSOS AUTORS, 2011:41). | 41.4149800,1.7222400 | 393214 | 4585613 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La casa està deshabitada i abandonada.Cont. Descripció:Les edificacions de la resta de la finca són senzilles, però destaquen per l'obra de maçoneria de pedra o tàpia. L'habitatge situat al sud-est de la finca és d'obra vista de maons, amb tres accessos diferents. S'observa clarament que l'edifici correspon a una ampliació d'un caseta preexistent obrada amb tapia. Del baluard en destaca la portalada, d'arc escarser amb coronament a manera de frontó que presenta sota el petit ràfec una faixa amb dentellons. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 59197 | Molí aiguader de cal Feset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-aiguader-de-cal-feset | XIX-XX | Antic molí destinat a reg agrícola, avui desaparegut, del qual resta en peu una torratxa de base quadrangular d'1,35 metres de costat i uns 5,5 metres d'altura, construïda sobre la vertical d'un pou. La torre és feta amb maó prim fins a una alçada de 2,35 metres. En aquest punt es dibuixa un fris o faixa correguda composta de tres maons plans esglaonats, i, sobre seu, es perllonga l'alçat amb filades de maó ordinari per espai de 3 metres més. En el seu moment, tot el conjunt estava arrebossat, si bé el morter només ha perviscut en el parament superior de migdia. La construcció és rematada per un nou fris de tres maons que dóna pas a una coberta plana, sobre la qual descansaria el peu del mecanisme de rotació. El molí devia caure en desús amb l'adopció de l'electricitat com a força tractora, com deixa entreveure la presència d'un pal de llum amb diversos aïllants elèctrics de porcellana al peu mateix de la torre. La barraca annexa, tancada amb pany, devia acollir la bomba elèctrica que va substituir el molí. La construcció presenta dues obertures a la cara de migdia de dimensions aproximades 70 x 60 cm: una sota la primera faixa de maons i l'altra immediatament per sobre. La de dalt és tancada amb una portella metàl·lica i la de baix ha estat tapiada amb totxanes, la qual cosa impedeix veure el forat del pou. Hi ha una tercera obertura paredada a la mateixa alçada, però a la cara de llevant. Sota seu apareix encastat, a 1,1 metre d'altura aproximadament del terra, un caixó rectangular d'obra amb un broc per desaiguar en el seu angle inferior esquerre. Es tracta d'una pica o receptacle per preparar el caldo bordelès i omplir la sulfatadora. Al costat de ponent, el complex es completa amb una caseta d'obra annexa feta amb maons col·locats de cantell, sense cap interès, i un safareig de planta rectangular, al costat de migdia, amb ampit inclinat de 45 cm d'amplada i un receptacle d'1,5 x 0,8 metres. Tot el conjunt és troba recobert d'heura, la qual cosa només deixa a la vista l'angle format pels paraments de llevant i migdia de la torre. | 08164-75 | Camí rural de cal Feset, just davant del portal d'accés a la masia homònima. | 41.4149100,1.7218900 | 393185 | 4585606 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||||
| 59222 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-17 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, pp. 150-151. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 233-234. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 201-2015. | XVIII-XXI | És la festivitat més arrelada al municipi. Se celebra a l'entorn del 30 de juliol, coincidint amb l'onomàstica dels sants Abdó i Senén. L'Ajuntament n'és el principal responsable de l'organització des de 1979, quan va prendre el relleu de la Societat Recreativa. Avui dia, el programa d'actes s'inicia amb el tradicional repic de campanes del divendres i finalitza amb la traca final del dilluns. Entremig hi ha el pregó inaugural i la missa solemne, d'altres activitats sempre canviants, d'acord amb les propostes de la Comissió de Festes: cantades d'havaneres, nit de música jove, matinades, partit de futbol, espectacles per a la mainada, ball de nit, cercavila a càrrec dels gegants, sessió de teatre, etc. Des de 1983, la majoria dels actes es concentren al poliesportiu municipal. En acabar les funcions religioses de diumenge i la cercavila popular, encara hi ha qui conserva el costum de celebrar a casa el tradicional dinar de Festa Major a l'entorn d'un plat de capons rostits, amb familiars i amics. | 08164-100 | Nucli urbà del Pla del Penedès | Antigament, la Festa Major tenia lloc a l'entorn de l'església de Santa Magdalena. Aquesta festa té arrels baix medievals i es va popularitzar el segle XIV en honor a la patrona, per la qual cosa se celebrava el 22 de juliol, tot i que en ocasions s'allargava uns dies més, segons el criteri del rector o vicari de torn. Segons alguns autors (LLORAC, 2015:233), la data i l'advocació es va canviar al segle XVIII en favor dels sants màrtirs Abdó i Senén, àmpliament venerats per la pagesia del Pla i Lavit. El dia abans tenia lloc un mercat de d'aviram i de ramaderia ovina i vacuna que era molt concorregut. Segons un programa de festes de l'any 1863 (QUERALTÓ, 1994:211), el 30 de juliol hi havia ofici solemne amb orquestra i una processó que l'obria el ball de bastons. Per la tarda hi havia ball a la sala del senyor Almirall, sopar típic i focs artificials. L'endemà se celebrava una missa en honor a Sant Sebastià i una nova sessió de ball. La festivitat va coincidir fins a 1880, aproximadament, amb la de Lavit; per la qual cosa els feligresos de totes dues parròquies s'aplegaven en un lloc proper a la creu de Lavit (LLORAC, 2015:233) -o en les proximitats de can Cerdà de Palou (DDAA, 2011:150), segons les fonts- i celebraven un dinar conjunt que era anomenat ‘el dia del pa i la ceba'. Cada comunitat duia en processó la creu de la seva parròquia i pregaven perquè els patrons, també coneguts com Sant Nin i Sant Non, protegissin els conreus de les pedregades d'agost i setembre. Al primer terç del segle XX, les activitats lúdiques eren organitzades per les dues societats recreatives de la població: el Centre i el Casino. Després de la Guerra Civil se'n va fer càrrec el Centro de Educación y Descanso i a partir de 1965 es va començar a celebrar el darrer diumenge de juliol i durava de dissabte a dilluns. | 41.4180100,1.7107600 | 392260 | 4585964 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59127 | La Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-capella | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIII-XVIII | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època medieval o d'època moderna. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 140 m. a l'est de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,360, i a 340 m al nord-est de Can Cerdà de Palou. S'hi accedeix prenent la pista que surt de la carretera, en el giravolt existent en el PK indicat i seguint fins al final d'aquesta, en un camps de conreu. El paratge és conegut com Matamargó (plànol topogràfic 1:5.000 ICC), homònim a l'edifici situat a l'est de la carretera, al sud del giravolt. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la 'zona d'altiplà, en una zona coneguda com 'la Capella' (no s'indica la font del topònim) es va localitzar 7 fragments de ceràmica comuna reduïda, 2 fragments de ceràmica comuna oxidada i un fragment de nansa de ceràmica vidrada, tot atribuïble a 'ceràmica medieval i moderna', així com restes de material constructiu. Els directors de l'estudi apunten la possibilitat de que les restes puguin estar relacionades amb una capella d'època baixmedieval o moderna existent en la zona. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat indici de l'existència de restes arqueològiques. | 08164-5 | A l'est de la carretera BV-2153, PK 4,36, i al nord-est de Can Cerdà de Palou | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia·, realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4297800,1.7316400 | 394024 | 4587245 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Les descripcions referents a la ubicació de la localització de les restes són poc precises i generen dubtes respecte al polígon de delimitació de l'àrea d'expectativa. Caldria revisar les dades referents a l'emplaçament i realitzar una prospecció del sector per verificar la possible ubicació.Cal tenir en compte que de ceràmica comuna sense vidriar o vidrada d'època moderna i contemporània se'n localitza freqüentment en els camps de conreu, sense ser un clar indici de l'existència d'estructures antigues.A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundaria el de 'Matamargó'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59148 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-6 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. Fons Cristòfol Bas i Llopart. patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XV-XVI | Creu de terme, amb referències documentals des del segle XVI. La creu monumental es situa en la cruïlla entre els camins que condueixen des del poble a Cal Fontanals i a la Sala, aproximadament a 180 m al sud de la sortida del Pla, en finalitzar el carrer de la Creu. Actualment la creu és envoltada per un clos de planta triangular, aproximadament de 15 m. de llarg per 11 d'ample, amb parets de pedra coronades per una barana de ferro, inaugurat el 29 d'abril de 2007 i denominat Plaça de la Creu. La creu es situa al centre d'aquesta plaça i es compon pel basament, el fust i la creu pròpiament dita en el coronament. Està encarada mirant al poble, en sentit sud-est-nord-oest (117º SE). La base és formada per tres nivells circulars esglaonats. L'inferior, de dovelles de calcària, té un diàmetre aproximat de 2,4 m i una alçada de 36 cm; el central, de dovelles similars i mateixa alçada, té un diàmetre de 1,6 m; el nivell superior correspon a un tambor monolític, de conglomerat, de 94 cm de diàmetre i una alçada de 55 cm. El fust és de perfil octogonal, amb costats d'entre 9 i 10 cm, d'un diàmetre de 21 cm. És de pedra sorrenca, encaixat al tambor mitjançant un orifici. L'alçada és de 2,34 m. Destaca per disposar en l'extrem superior d'un acabat amb decoració de plecs alçats i dues incisions circulars. En el front nord disposa de dos orificis quadrats, de 4 per 4 cm, separats per 31 cm, en els quals s'hi hauria adherit algun tipus d'ornamentació, actualment inexistent. Sobre el fust reposa la creu, actualment de ferro, de 75 cm d'alçada i 40 d'amplada en els braços. És de doble composició: una fulla central envoltada per un perfil d'extrems sinuosos, tot unit pel centre i extrems. L'alçada de tot l'element arquitectònic és de 4,36 m. | 08164-26 | Cruïlla entre el camí de Can Fontanals i camí de la Sala. | Segons Salvador Llorac, existeix un capbreu de l'ant 1537 en el que s'esmenta el 'camp de la Creu del Pla', que correspondria a la primera referència de la creu (LLORAC I SANTIS, 2015:210). La creu de ferro ha estat col·locada fa pocs anys, substituint una d'anterior, també de ferro. La que podia haver estat l'original va ser destruïda durant la Guerra Civil (DIVERSOS AUTORS, 2011: 85). Per Salvador Llorac, aquesta darrera era de pedra, amb una forma 'gotitzant' i un 'cercle circumscrit', amb el tronc més llarg que els braços, d'acord amb l'observació d'una fotografia del 1914 (LLORAC I SANTIS, 2015:210). Efectivament, la descripció concorda amb les dues fotografies existents de l'antiga creu conservades en l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, datades d'entre 1925 i 1930 (AFCEC). | 41.4140500,1.7141300 | 392535 | 4585520 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 59191 | Cisterna i font de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-i-font-de-laguilera | XIX-XX | Dipòsit d'aigua de planta rectangular amb base de 2,8 x 4,9 metres construït amb maons de terra cuita i rematat per un cos volat ornamental de merlets i matacans en miniatura, amb les quatre cantoneres sobrealçades a 2,27 metres respecte del nivell actual de terres. Tant l'estil com els motius del guarniment s'inspiren en el recinte fortificat i la torre de l'Aguilera i estan en línia amb els del cosidor situat al final del camí arbrat que mena a la masia. Dins seu hi ha una cisterna amb les parets arrebossades i coberta amb volta de tartana, amb la cara exterior dels maons pintada amb aïllament asfàltica. El sostre està parcialment esfondrat i s'hi veu l'interior, per la qual cosa el seu estat de conservació és regular. Per fer-lo registrable, anteriorment existia una trapa zenital de 50 x 50 cm tancada amb forrellat situada en un dels angles. Al seu costat, a la paret nord, s'observa un sobreeixidor i diverses conduccions d'entrada i sortida d'aigua, actualment en ús. Possiblement la cisterna s'abasteix per bombament de l'aigua procedent d'un pou situat a 100 metres de distància, en el marge de la vinya annexa. Es tracta d'una captació circular de 1,26 metres de diàmetre que sobresurt 1,5 metres de la mota de terra, deixant a la vista quatre fileres senceres de maons verticals de 29 cm cadascun i un contrafort o pilar de reforç al costat Oest. En la part superior hi ha un parell de maons calats de nova factura que fan la funció de respiralls. L'aigua es destina a reg agrícola, si bé en origen tant el pou com el dipòsit devien formar part d'un sistema de captació i aprofitament d'aigua, també de boca, en el qual es trobava segurament inscrita la font de l'Aguilera. Es tracta d'una obra construïda amb maons de terra cuita sobre una llosa quadrada de 90 x 90 cm del mateix material. El cos de la font està emmarcat per dues fileres de 12 peces rectangulars disposades en sentit contrari a l'element central, coronat en forma semicircular fins a una alçada de 1,20 metres. En el seu entorn s'observen escampades algunes restes d'obra de fàbrica semicircular que podrien haver format part del coronament original. Executada amb el mateix material, la pica de la font és lleugerament rectangular, amb un remat de 62 cm amplada, una alçària de 35 i una fondària de 45. El seu estat de conservació és regular, ja que ha perdut la verticalitat i es troba lleugerament vençuda cap al costat de tramuntana. Actualment subministra aigua de procedent de la finca mitjançant una aixeta amb clau de pas. En origen, segurament, s'abastia directament per gravetat de la cisterna propera i formava part d'un sistema de conducció i aprofitament d'aigua que n'evacuava l'escreix fins a un safareig de planta circular i 1,2 metres de perímetre situat 5 metres a ponent, a una cota lleugerament inferior. | 08164-69 | Masia l'Aguilera, a 60 m al nord-est, en el bosquet situat a llevant de la masia. | 41.4279100,1.7178700 | 392870 | 4587054 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 116|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||||
| 59195 | Sínia de les Carnasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-les-carnasses | XX | Pou artesià bastit amb maons de secció circular, però amb el brocal rectangular i parcialment sostingut sobre el forat per una volta d'arc escarser per tal d'adaptar-hi el mecanisme d'extracció. Es tracta d'un sistema a base de diversos engranatges de ferro propi d'una sínia de rosari de tracció animal, com la de cal Saumell. Avui dia està fora d'ús, però es conserva pràcticament sencer. La sínia de rosari no utilitza catúfols per pouar l'aigua, sinó que es basa en el principi del transportador mòbil sense fi. En aquest cas, l'elevació es fa mitjançant unes baules o pistons anomenades taps o aglans generalment fetes de goma de cautxú, unides a una cadena de ferro que s'introdueix en un tub de llautó o fibrociment situat al fons del pou. La bomba de rosari funcionava per expiració, de manera que els taps no es podien posar separats a intervals de més de set metres perquè l'expiració té un límit. El sistema s'acciona a través de l'arbre: una barra vertical amb un orifici per on passava una perxa o balancí (avui desapareguda) que s'enganxava a l'animal. L'arbre descansa sobre el rodet: una corona dentada (plana, en quest cas) que s'accionava quan l'animal es movia i que transmetia el moviment a una altra corona (vertical i més petita) anomenada roda. La roda, al seu torn, activava un sistema d'engranatge horitzontal acoblat a una barra situada sobre la boca del pou, anomenada jaent. Al mig d'aquest jaent hi havia la politja que remuntava l'aigua i l'abocava o bé dins d'una pila o pastera, o bé directament sobre un canal de reg. Avui dia no hi ha restes de cap d'aquests elements, i el caminal circular que recorria l'animal ha estat interromput per la construcció, annexa, d'una barraca de vinya feta de totxos, bigues pretensades de formigó i sostre de fibrociment, sense cap interès. La caseta, avui buida i abandonada, devia acollir el motor de benzina que devia substituir l'animal com a força tractora. | 08164-73 | Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. | 41.4135900,1.7048400 | 391758 | 4585480 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||||
| 59199 | Mina de l'Antoninus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lantoninus | XIX | Boca de mina per a la captació i transport d'aigua que aflora a la superfície en una costera del marge dret del torrent del Mas Rovira mitjançant un tall vertical practicat en el terreny, que és suportat i precedit per un corredor d'1,1 metres d'amplada en forma de trinxera mitjançant dos murs de contenció paral·lels que actuen alhora com a contraforts. Tenen una longitud aproximada de 8 metres, són fets de pedra i menudall de la zona amb alguns encastos de maons, amb una progressió de 0 a 2 metres d'alçada en els seus extrems. La boca de la mina consta de dos arcs de mig punt successius, tots dos construïts amb maons. El primer té una alçada d'1,4 metres i una amplada d'1,2, i projecta una visera per davant del segon formada per una volta de canó de 3 maons de fondària. L'arc interior, perfectament centrat, dóna pas a una galeria d'1,2 d'alçada i 50 cm d'amplada. Els primers 3 metres del coll de mina estan bancats amb maons, tant les parets com el sostre, per tal d'assegurar-ne l'estructura, ja que coincideix amb el pas del rec per damunt seu. Immediatament després d'aquest tram, la mina, sense bastir, s'ha ensulsiat i no s'hi pot penetrar. La sorra acumulada impedeix de reconèixer com era el rec (d'obra, teula o canonada). En qualsevol cas, s'hi segueix acumulant aigua, la qual cosa propicia la proliferació de mosquits. L'entrada a la galeria se situa a la cota 195; això és, per sobre del nivell de la llera, però per sota d'un rec amb pendent invers que desguassa al torrent i que podria haver servit per accionar una serra hidràulica per tallar troncs, segons els records d'algunes persones. Es tractaria d'una serra de vaivé vertical mitjançant un sistema de lleves que reproduirien el moviment oscil·lant del rodet hidràulic en combinació amb una roda dentada i un ressort de ferro en forma de ballesta a la part inferior. Els responsables del seu funcionament eren els germans Segarra, de ca l'Enterino. | 08164-77 | Al marge sud del torrent del Mas Rovira, a 150 m al sud-est de l'entrada de l'estació depuradora. | Antoninus Segarra, besavi de Pere Queraltó i Segarra, era fuster. 'A casa, amb el besavi, hi treballava un minaire, i aquest senyor es va dedicar a fer pous i mines mentre va estar treballant amb ell'. 'De la mina no sé l'ús que se'n feia. Abans hi havia uns horts i una sínia; potser d'aquesta mina es treia aigua per regar els horts'. | 41.4156300,1.7174900 | 392818 | 4585691 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||||
| 59212 | Torrent de l'Aguilera i les Tarumbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-laguilera-i-les-tarumbes | Curs d'aigua intermitent que neix a la depressió situada entre el Mas Rovira i la Serra de l'Aguilera, dins el terme de Torrelavit. El torrent penetra en terres del Pla del Penedès en les immediacions de la masia de l'Aguilera, de la qual en manlleva el nom fins a la seva confluència, aigües avall de la Planta, amb el torrent de can Cerdà de Palou o de Matamargó, que davalla paral·lel a la carretera BV-2153. A partir d'aquest punt, el torrent solca la plana fins arribar a les Tarumbes, veïnat que el bateja de nou. Tot i els canvis en la denominació, el considerem una sola unitat a efectes de conca hidrogràfica. El torrent recorre 3,1 km dins el terme municipal, des de la cota 230 fins a la 180. Discorre en paral·lel, perfectament equidistant, als torrents de can Janes, a llevant, i del Mas Rovira, a ponent, separat per les planes del Maset i de cal Feset, respectivament. Entre els dos extrems és creuat únicament en tres punts: dos en el seu curs alt -ponts de l'Aguilera i de Cerdà, a les cotes 230 i 212- i un en el seu tram inferior- gual de les Tarumbes, a la cota 181. Pel que fa a l'orografia, dibuixa una fondalada d'entre 60 i 90 metres d'amplada amb desnivells laterals inferiors sempre als 20 metres respecte de la plana circumdant. Dins seu s'hi desenvolupa un hàbitat de bosc mixt mediterrani amb algunes espècies vegetals pròpies dels ambients de ribera, segons les condicions d'assolellament, humitat i estagnació d'aigua en superfície. L'estrat arbori és dominat per les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc d'alzina (Quercus ilex) i exemplars més o menys esparsos de roure i pollancre, al costat d'espècies arbustives i herbàcies com l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'arítjol (Smilax aspera), les lianes de vidalba o ridorta (Clematis vidalba), l'heura (Hedera helix) i la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) a les obagues, i el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i l'esparreguera (Asparagus officinalis), al solell, i, en menor mesura, el garric o carrasca (Quercus coccifera) i la ginestera. Entre les espècies al·lòctones destaca la canya (Arundo donax) en alguns marges assolellats i, sobretot, l'acàcia (Robinia pseudoacacia). | 08164-90 | En el sector central del municipi, en direcció est-oest. | 41.4206500,1.7208900 | 393111 | 4586244 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||||||||
| 59205 | Vèrtex geodèsic de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-geodesic-de-laguilera | Ley 11/1975, de 12 de marzo, sobre Señales Geodésicas y Geofísicas, BOE, núm. 63, de 14 de marzo de 1975. Llei 11/1994, d'11 de juliol, sobre senyals geodèsics. DOGC núm. 1923, de 20 de juny de 1994. | XX | Vèrtex geodèsic senyalitzat mitjançant un monòlit de formigó de planta quadrangular d'1 metre de costat i 4 metres d'alçada situat en el punt més elevat del serrat de l'Aguilera, sota una torre d'alta tensió. La fita forma part de la xarxa REDNAP de l'Instituto Geográfico Nacional amb codi de referència 278124001 i fitxa número 41976 de la Subdirección General de Geodesia y Cartografía. El cos de la fita és rematat per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre. L'element va ser construït en data 2 de maig de 1978, per la qual cosa ha perdut el color blanc amb què va ser pintat. A la part inferior del costat de migdia hi ha una placa metàl·lica ovalada on s'identifica com a vèrtex geodèsic i s'adverteix de la prohibició de malmetre'l, d'acord amb la Ley sobre Señales Geodésicas y Geofísicas de 1975. | 08164-83 | Cim de l'Aguilera, en el quadrant nord-occidental del terme. | Un vèrtex geodèsic és un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Normalment es troben emplaçats en llocs alts i aclarits per poder veure altres punts. Antigament, la xarxa de vèrtexs geodèsics es dividia en tres nivells -de primer, segon i tercer ordre-, segons quina fos la distància de la triangulació. Posteriorment i gràcies a l'observació geodèsica per GPS, es va crear una nova xarxa de ordre inferior (ROI, en castellà) i una altra de nivell superior (Red Geodésica Nacional por Técnicas Espaciales, REGENTE). | 41.4328800,1.7225900 | 393273 | 4587600 | 1978 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Núm. de registre 41976 dels vèrtex geodèdics de l'Estat español. | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 59214 | Figuera de Matamargó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-matamargo | XX | Exemplar de figuera (Ficus carica) de mides monumentals situat en un extrem de la vinya de Matamargó com a producció agrícola complementària i lloc d'ombreig i descans. La soca fa 1,6 metres de perímetre i dóna origen a mitja dotzena ramificacions en totes direccions, així com a diversos repeus. La capçada assoleix una altura propera als 12 metres i els 20 metres de diàmetre. Les seves branques han engolit un parell de cirerers i el cablejat de l'estesa elèctrica de baixa tensió que travessa la vinya en sentit E-W, així com un parell de cirerers. L'arbre apareix en l'ortofoto de l'any 1983 amb dimensions modestes, alineada amb dos exemplars més avui desapareguts i ocupant una posició centrada al mig de la plantació, senyal inequívoc de l'avanç de la brolla en detriment de la vinya en aquests darrers temps. | 08164-92 | Vinya de Matamargó | 41.4307200,1.7313300 | 393999 | 4587349 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59214-foto-08164-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59214-foto-08164-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||||
| 59123 | Can Cerdà de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda-de-palou | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XII-XX | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època medieval. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en tot l'entorn immediat al mas anomenat Can Cerdà de Palou. El mas es situa a escassos metres a l'est de la carretera BV-2153, just en el PK 4+000, a 1,5 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou el presumpte jaciment arrel de les prospeccions arqueològiques dutes a terme l'any 2007, en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', durant les quals es visità el lloc. No hi ha constància de localització de restes arqueològiques, però en la visita al lloc els arqueòlegs, Cristian Folch i Jordi Gibert, van poder parlar amb el propietari de la finca, qui els va mostrà dos fragments de 'molins manuals' que conservava. Els responsables del projecte consideren que ambdós molins podrien correspondre 'a l'assentament medieval, com sembla desprendre's del topònim'. La fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou una fotografia dels dos molins, que es corresponen a peces rotatòries, amb orifici central per a l'eix. Malgrat aquesta escassetat d'elements, alhora de procedència incerta, cal tenir en consideració que els orígens de can Cerdà es remunten com a mínim al segle XII, quan en l'acta de restauració de la dotalia de l'església de Lavit, de 1144, es cita ja Can Cerdà (MARTÍ, 1997: 283). Per tant, d'acord amb aquesta documentació, és ben probable l'existència de restes arqueològiques medievals en el subsòl de la finca. En visitar-se Can Cerdà i el seu entorn indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'han localitzat restes arqueològiques en el pati de la finca ni en l'entorn immediat. La propietat amablement ha ensenyat els molins rotatoris, els mateixos mostrats l'any 2007 i origen de la determinació de Can Cerdà com a jaciment arqueològic. Actualment els molins romanen col·locats a les parets de la cuina de la casa, a manera d'ornamentació. Es tracta de dos molins circulars, rotatoris, l'adscripció cronològica dels quals és molt dubtosa en tractar-se d'objectes comuns de l'època històrica, juntament amb la manca de particularitats i per l'absència de dades del context en el que foren localitzats. | 08164-1 | Masia Can Cerdà, a l'est del PK 4+000 de la carretera BV-2153, | 41.4278300,1.7282000 | 393733 | 4587032 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||||
| 59135 | Cal Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregues-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | L'habitatge roman desocupat i evidents signes de progressiu deteriorament, determinats en les façanes i finestres. | Habitatge urbà, d'obra popular, datat de mitjan segle XIX. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, fruït de l'adaptació de la part posterior (nord) al traçat del carrer del Mig, de notables dimensions, amb una amplada aproximada de 3 cossos. És constituït per planta baixa i pis, amb les façanes sud i nord coronades per una barana massissa col·locada sobre les teules de la coberta, que és a dues aigües. La façana principal està encarada a migdia; la façana est dóna al xamfrà entre els carrers de Baix i del Mig, mentre que la nord s'encara al carrer del Mig; per ponent l'immoble afronta amb un altre habitatge, entremitgera. La façana principal és de composició pràcticament simètrica. A la planta baixa presenta l'accés, únic, situat lleugerament descentrat, desplaçat cap a l'est; és rectangular, de maçoneria, sense carreus en muntants ni llinda, caracteritzat per disposar en els angles superiors d'un modilló motllurat, de doble mig bocell. La porta és l'original, de doble fulla, de fusta rematada amb claus, que duu la inscripció incisa 'Año 1853', realitzada en dues cartel·les independents. També a la planta baixa hi ha dues finestres balconeres, acabades amb ampit, que arriben pràcticament fins el rasant de vorera. Ambdues disposen d'una reixa de ferro amb remat de puntes. A la planta pis presenta quatre finestres simètriques, l'emplaçament de les quals es correspon a les obertures de la planta baixa, tret a la segona per l'oest, que a la planta baixa és inexistent i que provoca la manca de simetria completa a la façana, que, com dèiem, tret d'aquest fet, és gairebé absoluta. Totes les finestres de la planta pis són de tipus balconera, les dels extrems amb balcó de llosana i les centrals amb ampit motllurat, totes amb barana de ferro. La fusteria és de persianes de llibret. La façana és rematada amb una cornisa de dentellons. La façana nord és també interessant i similar al front principal. És completament simètrica, amb tres finestres balconeres a la planta baixa, de disposició ordenada, i tres finestres comunes a la planta pis, emplaçades sobre les primeres. Totes les obertures són tancades per un reixat de ferro de magolles i coronament de puntes, i ampit motllurat, idèntiques a les de la façana sud. El coronament d'aquesta façana és també amb cornisa de dentellons, sobre la que hi ha la barana massissa. La façana oriental, que afronta amb el xamfrà de carrers, és més austera que les altres dues, sense cornisa i barana. Presenta dues finestres a la planta baixa i una a la planta pis, aquesta darrera aproximadament centrada entre les primeres. Totes són balconeres i amb reixat idèntic a la resta, també amb fusteria de persianes de llibret. S'observa que la cantonada sud-est de l'edifici està realitzada a través de carreus, a diferència de la resta de paraments, d'obra de maçoneria. A la façana principal, que presenta un acabat arrebossat de precària conservació, amb diverses llacunes, hi ha traces conservades de pintura blanca, blava i beix. | 08164-13 | Carrer de Baix, 14 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb la inscripció de la porta principal, l'edifici hauria estat construït l'any 1853, època a la que s'hi adiuen les característiques arquitectòniques. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que no es correspon amb la indicada en la porta i que, per tant, s'ha d'entendre com una informació aproximada. | 41.4171700,1.7128700 | 392435 | 4585868 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59137 | Cal Pere Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nadal | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Edifici residencial, modernista, construït l'any 1920. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Quarters número 14, fent xamfrà amb el tram en direcció nord-sud del carrer homònim, via amb diversos trams. L'edifici es compon de planta baixa i dos pisos, a la façana principal, llarga, situada en tram del carrer Quarters que transcorre en direcció sud-oest / nord-est, i la façana occidental, més estreta, situada en el tram perpendicular del mateix carrer. La resta de façanes són mitgeres amb altres edificis. Destaca l'angle arrodonit de la façana del xamfrà esmentat, en la part superior del qual, a nivell del segon pis, hi ha un trencadís de rajoletes formant la llegenda 'MCMXX'. La composició de la façana principal és simètrica, organitzada en cinc eixos d'obertures, amb domini del central, que és el principal. A la planta baixa, al centre hi ha l'accés, d'arc escarser i brancals ressaltats a manera de vasa d'adorn; la porta és de doble fulla, de fusta, protegida per una reixa de ferro. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha el segon eix d'obertures, a la planta baixa essent finestres balconeres, amb ampit volat de mig cercle i protegides per una reixa que ressegueix el contorn semicircular, de barres de ferro coronades amb punta de sageta. En ambdós extrems de la façana, el tercer eix d'obertures a la planta baixa és a base de finestres rectangulars, també a vasa d'adorn ressaltada i protegides per reixa de ferro comuna. El primer pis és pràcticament homogeni, amb cinc finestres balconeres sobre cada eix, amb la diferència que les tres centrals són de balcó volat, de pedra, amb motllura de filets, mentre que les dels extrems únicament disposen de l'ampit lleugerament volat, amb el mateix acabat motllurat. En les cinc finestres hi destaca la barana ferro forjat, de panxa, amb la part central de les barres trenada i guarnida amb flors, i els extrems superiors recargolats i els inferiors amb retorn despuntat. El segon pis és també destacat i a primer cop d'ull probablement el més significatiu de l'immoble: en cadascun dels eixos verticals de la façana hi ha una finestra de triple arquejat, d'obra de maons, d'obertures d'arc de mig punt suportades per columnetes també de maó vist. El coronament de l'immoble és a base d'un ràfec d'ampla volada, suportat per maons disposats a manera de dentellons, de dues filades de teula i una de rajoles, que sosté la coberta de l'edifici. La façana occidental mostra elements idèntics a la façana principal, si bé, a causa de la seva estretor, únicament compta amb un eix d'obertures, centrat. A la planta baixa hi ha un accés secundari, de llinda recta, també emmarcat; a la planta pis hi ha un balcó idèntic als centrals de la façana sud; i en el segon nivell hi ha una finestra de triple arc com les altres. L'element distintiu d'aquesta façana són les dues obertures espitllerades que flanquegen l'accés, també amb marc ressaltat. | 08164-15 | Carrer Quarters, 14 | No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha de datar d'acord amb la data de 1920 reflectida en el trencadís de la façana. En la fitxa cadastral hi apareix com a data de construcció l'any 1600, que bé és un error, bé es refereix a un dubtós antecedent de l'immoble. | 41.4173000,1.7124800 | 392402 | 4585883 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Al lateral occidental de l'accés principal hi ha una plafó de ceràmica amb la llegenda 'A ca'n Pere Nadal'. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59142 | El Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-centre | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Oficina Patrimoni Cultural, Expedient de declaració de 'El Centre' (El Pla del Penedès. Alt Penedès) com a Bé Cultural d'Interès Local, inèdit, 2015. DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. FREIXA, MIREIA (1981), 'Progressisme i tradició a l'arquitectura de Lluís Moncunill', D'art, núm. 6-7, p. 194-206. GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Treball (1984) Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939. LA VANGUARDIA (premsa), núm. 34.803, Barcelona, Sábado 6 de mayo de 1978, p. 27 LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Degradació de l'estructura de coberta, de ferro, de sala d'actes, que és un element rellevant històric i arquitectònic del conjunt d'edificis. | Conjunt d'edificis que constitueixen la seu del Centre Agrícola-Unió d'Agricultors, amb orígens als segle XIX i amb fort arrelament històric i sentimental al municipi. Es tracta del conjunt arquitectònic conegut popularment com 'El Centre', Centre Agrícola i Social, situat als números 12 i 14 del carrer Sant Jordi, al centre del Pla del Penedès situat als números 12 i 14 del carrer Sant Jordi, al centre del Pla del Penedès. El conjunt és format per dos immobles contigus, que daten aproximadament de mitjan segle XIX, reformats posteriorment, i d'una sala polivalent o espai escènic agregat, situat al nord-est dels esmentats edificis, que correspon a la darrera incorporació al conjunt (DIVERSOS AUTORS, 2011: 198). Es tracta doncs d'una agrupació de tres volums edificats. L'origen dels edificis sembla correspondre a habitatges populars construïts vers mitjan segle XIX, aproximadament de cós i mig d'amplada, seguint l'estil de la resta d'immobles del mateix carrer i del poble. Així és desprèn de les façanes d'ambdós edificis, amb doble balcó al primer pis i sense disposar de cap tret particular que els distingeixi d'una casa corrent i els identifiqui com a centre social. Posteriorment, probablement cap a finals del segle XIX, l'interior de l'edifici situat al número 14 degué ser reformat per adaptar-lo a local recreatiu, mentre que el situat número 12 encara avui manté part dels trets d'antic habitatge. Més endavant, es construí el volum destinat a sala polivalent, edificat sobre els antics patis posteriors d'ambdós immobles i orientat a la inversa d'aquests, paral·lel al carrer. Els tres edificis van ser finalment comunicats a través de diversos accessos entre ells. L'edifici situat al número 14 és constituït per planta baixa i pis. La façana, simètrica, mostra dos accessos a la planta baixa, centrats, amb portes de factura recent. Al pis hi ha els dos balcons, amb volada de pedra motllurada i barana de ferro. Sobre aquests, en el que hauria estat la planta sota-coberta hi ha dues finestres cegades amb claustres de ceràmica. El coronament de la façana és mitjançant una cornisa llisa; la coberta, a dues aigües. A l'interior, la planta baixa, avui utilitzada com a bar, correspon a una sala diàfana en la que destaquen les dues columnes de ferro colat que suporten l'embigat de fusta, originàries de la possible adaptació de l'edifici a sindicat agrícola-centre recreatiu, freqüents en l'arquitectura d'edificis comercials (mercats, botigues), i recreatius des de finals del segle XIX (FREIXA, 1981:197). Als fons de la sala hi ha l'accés principal a la sala polivalent, mentre que en els laterals presenta dos accessos a l'edifici contigu del núm. 12, des d'on s'accedeix al primer pis. Aquest pis actualment correspon a una sala diàfana, polivalent, reformada, amb la coberta nova suportada per una encavallada de fusta. A l'extrem nord d'aquesta sala, ocupat com a espai de reunions, hi ha un armari amb diverses plaques de records d'actuacions de la Coral Sol Ixent. Per la mitgera sud, a través d'unes escaletes, s'accedeix a una sala de reunions i a un petit terrat, l'únic existent del conjunt, ambdós espais corresponents al pis superior de l'edifici situat al núm. 12. Immoble situat al número 12 és constituït per planta baixa, una planta entresol i la planta pis. La façana a la planta baixa presenta dos accessos, un a l'oest, d'arc rebaixat amb porta de ferro, a través del qual s'accedeix al vestíbul de l'immoble, i un a l'est, de llinda plana i porta de dues fulles, de ferro, que dóna accés a un llarg espai actualment emprat com a magatzem del bar i que representa el corredor d'accés secundari a la sala d'actes, situada al fons. | 08164-20 | Carrer Sant Jordi, 12-14 | L'origen de l'actual Centre Agrícola-Unió d'Agricultors es remunta a finals del segle XIX, en el context del conflicte rabasser i l'associació dels pagesos amb l'objectiu de defensar els seus interessos, aspectes generalitzats a Catalunya en aquella època. En el mateix ambient i paral·lelament van proliferar les associacions polítiques, moltes d'elles en defensa dels drets dels pagesos. El 18 de juny de 1892 l'associació política Centre Republicà Democràtic Federalista, amb seu als números 12 i 14 del carrer Nadal, avui carrer Sant Jordi. Poc després, el 9 d'agost del mateix 1892 es va constituir l'Aliança Planenca, el braç recreatiu del Centre Republicà, amb qui compartida la seu (DIVERSOS AUTORS, 2011: 197). Es tracta de les dues associacions a través de les quals es forja l'ús de l'edifici com a centre socio-polític. L'origen directe de l'actual Centre cal buscar-lo, però, en la fundació de la Unió d'Agricultors el 27 d'agost de 1904, amb seu també al mateix emplaçament, que serà rellevada pel Sindicat Agrícola Cooperatiu-Unió d'Agricultors, fundada el 8 de juliol de 1911 i de la que en consten un Reglament aprovat el 23 d'abril de 1912 (DIVERSOS AUTORS,2011: 197-198). El sindicat, amb una ideologia d'esquerres, es va enllaçar amb les formacions polítiques afins, i en l'època de la República l'edifici va ser seu d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió de Rabassaires, mentre que durant la Guerra Civil va ser un dels principals centres de l'activitat republicana del municipi. Precisament en motiu d'aquesta filiació política, en finalitzar la guerra el recinte va ser requisat, tancat i espoliat, passant a mans de l'Organización Sindical Española (DIVERSOS AUTORS,2011: 198), el sindicat vertical del règim franquista, amb la propietat registrada a nom de la Delegación Nacional de Sindicats de la Falange Española y de las JONS (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985:51). Durant aquella època, entre els anys quaranta i seixanta-cinc (LLORAC, 2015: 225), l'edifici va ser utilitzat com a escola i temporalment com a habitatge de mestres (DIVERSOS AUTORS,2011: 198), fins que vaser tancat i abandonat fins l'any 1978. Amb la caiguda del règim franquista, l'any 1976 l'edifici va passar a mans municipals, adquirint-lo per evitar-ne la subhasta pública, empès per la pressió d'una significativa part dels planencs, els antics socis del Centre, que en preservaven l'ànima del record i valors, que finalment van aconseguir que els hi fos retornat, després d'una sol·licitud presentada l'agost de 1977. La cessió de l'immoble es va protocol·laritzar l'11 d'abril de 1978 en una sessió extraordinària de l'Ajuntament, retorn que va tenir notable ressò mediàtic atès que va ser la primera devolució a Catalunya d'un local incautat pel franquisme (LA VANGUARDIA, 1978:27). El procés de retorn no es va finalitzar fins el 6 de gener de 1984, data en que es va celebrar l'acte públic de lliurament de les escriptures de propietat al Centre (DIVERSOS AUTORS,2011: 199). Després de la recuperació, el Centre, registrat com a sindicat agrícola el 1979 amb el nom de Centre Agrícola-Unió d'Agricultors, rememorant doncs la denominació original, ha anat fluctuant amb alts i baixos en quant a activitats i conservació arquitectònica, que en els darrers temps, a partir de l'any 2004, quan es va celebrar el 25è aniversari de la reobertura i el centenari de la Coral Sol Ixent, sembla consolidar-se a d'una banda acollint activitats de múltiples entitats i, de l'altra, mitjançant projectes de reforma des de l'any 2009 (DIPUTACIÓ DE BARCELONA, 2015) i la declaració de l'edifici com a Bé Cultural d'Interès Local en el Ple ordinari del Consell Comarcal de l'Alt Penedès de 21 de gener de 2016. | 41.4180800,1.7120100 | 392364 | 4585970 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Cont. Descripció:A l'entresòl hi ha una única finestra, sobre l'eix de la porta de doble fulla, que és balconera, amb barana de ferro; mentre que a la planta pis la façana presenta dos balcons, idèntics als de l'immoble del número 14. Remata la teulada una cornisa motllurada, a la que se li adossa el canal de peces ceràmiques que recull l'aigua pluvial de la coberta, també de dues aigües. El vestíbul de l'immoble és interessant, essent una de les parts antigues conservades. Presenta una escala amb graons de ceràmica i marxapeu de fusta, que duu, com dèiem anteriorment, a la sala polivalent situada sobre l'actual bar. En el primer replà, planta entresol, hi ha dues portes que condueixen a sengles habitacions destinades a despatx i aula, amb sostre de revoltons. En un racó de l'aula hi ha un revestiment ceràmic amb rajoles de cuina datades aproximadament de principis del segle XX. El pis superior correspon a la sala de reunions i terrat, ja esmentats, als quals s'hi accedeix per la sala polivalent del pis de l'edifici situat al número 14.El tercer volum del conjunt correspon a la sala d'actes situada al nord dels edificis esmentats. Correspon a una gran sala aproximadament de 180m2, de planta lleugerament trapezoïdal, totalment diàfana, tret de l'extrem nord-oest, on hi ha l'escenari, entarimat, del qual destaca la bocana amb vasa d'adorn de guix, motllurada. De l'edifici és rellevant la conservació del paviment de la sala, de rajola hidràulica amb motius geomètrics, i especialment també l'estructura de la coberta, formada per tres encavallades de ferro, tipus Howe, amb pèndoles unides a un tirant, que sostenen els cabirons de fusta sobre els que descansen les llates, que suporten l'actual coberta de fibrociment. | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||
| 59144 | Can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XV-XX | Masia i conjunt d'edificacions annexes, amb probables orígens en època medieval, reformada i ampliada entre els segles XIX i XX. Conforma Can Fontanals un nucli clos d'edificis adossats al volum principal, que correspon a la masia, limitat al sud pel torrent de Fontanals i al nord pel camí que condueix a la pròpia masia i segueix, en direcció oest, cap a la Sala i Puigdàlber. Can Fontanals es situa aproximadament a 1 quilòmetre al sud-est del poble del Pla del Penedès i a 1,5 quilòmetres del de Puigdàlber. El mas s'emplaça just al marge nord del torrent de Fontanals, al peu del camí que condueix també cap a la Sala, situada a l'oest, a 700 m, i a la masia Berguedanes, situada a l'est, a 400 m. La masia destaca per tractar-se de de dos cossos units, afrontant les façanes. Probablement l'edifici original correspon al volum situat més al nord, arran del camí, que tindria la façana principal encarada al sud. Aquesta posteriorment hauria estat cegada per l'adossament d'un nou volum, situat també a migdia, edificació la façana de la qual constitueix actualment el front principal de la masia. El volum nord, de planta rectangular, es caracteritza per tractar-se del característic tipus basilical, de teulada a dues aigües i amb el cos central més elevat. És format per planta baixa, i pis, amb una segona planta únicament en aquest cos central. A la façana posterior, que és la única visible, no en romanen antigues finestres. Totes les existents semblen haver estat obertes, o si més no reformades, en època contemporània. Les tres existents en el primer pis disposen d'un ampit de pedra motllurat. Actualment (2017) tota la façana ha estat recentment arrebossada amb ciment, sense pintar. En el volum sud el constitueix un edifici també de planta rectangular, de planta baixa, pis i planta sota coberta, amb carener central, transversal a la façana, a dues aigües. Per l'oest hi té un volum probablement adossat posteriorment. La façana, que és la principal de Can Fontanals, destaca per la composició simètrica. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, realitzat a través d'un interessant arc de mig punt amb dovelles esplandides. A cadascun dels seus laterals hi ha dues finestres, altes, amb un ampit semi-circular volat i motllurat, protegides per una destacada reixa de ferro profusament decorada, al centre de la qual hi ha forjades les inicials 'PF'. La planta pis, sobre els mateixos eixos que les obertures de la planta inferior, presenta tres balcons, als que s'hi suma un quart, pràcticament idèntic, corresponent al cos afegit per l'oest. El balcó central, situat sobre la porta, és més ampli. Tots són de llosana de pedra, amb motllura de taló, i protegides per baranes de ferro també decorades amb motius geomètrics. Finalment, la planta sota coberta es caracteritza per disposar de quatre finestrons d'arc escarser. La planta baixa del cos annexat per l'oest és destinada a magatzem, a la qual s'hi accedeix a través de dos arcs escarsers, sense porta. Igual com la façana posterior, aquesta ha estat arrebossada recentment amb ciment. Enfront l'accés de la masia hi ha un empedrat de còdols i, flanquejant la porta, dos pedrissos. D'altra banda la masia contempla altres edificacions annexes, com un cos destinat a habitatge en el lateral oest, al qual s'hi ha afegit un garatge, i diversos cossos adossats per l'est, destinats a magatzems agrícoles. El cost annexat per l'oest ha estat reformat recentment, segons es desprèn d'una fotografia de l'any 1982 (IPAC), en la que aquest edifici disposa en el primers pis d'una interessant galeria o naia amb arcs escarsers i un ràfec de dentellons que avui han estat totalment modificats. A l'entorn també hi ha diverses basses i un pou. | 08164-22 | Paratge de cal Fontanals, camí de can Fontanals, est de la Sala i oest de les Bergadanes. | Segons Salvador Llorac l'origen de l'edifici podria ser del segle XIII, quan s'estableix Barceló de Cases a les Bergadanes. No hi ha documents, però, que avalin que l'establiment correspongui a cal Fontanals. No és fins el 1516 que es documenta el cognom Fontanals al Pla, fet que sí que podria fer recular la casa un temps abans. El 1537 apareix un Francesc Fontanals, i el 1688 un Jaume Fontanals, 'pagès de les Cases', que pagava al bisbe de Solsona per diverses peces de terra. Poc després, en un capbreu de 1699 hi apareix de nou 'Jaume Fontanals de les Cases' (LLORAC, 2015:41). L'Amillarament de 157 esmenta la vídua de Fontanals de les Cases, tercer gran contribuent del terme. En el padró de 1864 s'exposa que la casa era habitada per 10 persones (LLORAC, 2015:41). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1850, que s'ha d'entendre com aproximada i corresponent probablement a la reforma o ampliació de la masia. | 41.4084700,1.7194900 | 392974 | 4584894 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La denominació tradicional dels lloc, segons la documentació històrica, és 'Fontanals de les Cases'. A l'exterior de la casa hi ha les restes d'una base de premsa i d'un corró. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59149 | Creu de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-laguilera | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2004): 'Història i patrimoni arquitectònic del Penedès. Una mansió rural molt singular, l'Aguilera del Pla', Del Penedès, núm. 9, p.17-21. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XX | Creu monumental, historicista, de mitjan segle XX. Correspon a un creu de característiques similars a les creus de terme, a les que pretén simular. No correspon a una creu de terme, sinó a una instal·lació simbòlica realitzada a mitjan segle XX pel propietaris de la finca de l'Aguilera. Es situa a 35 m al nord de la cruïlla entre la carretera BV-2153 i el Camí del Pla del Penedès a l'Aguilera, al marge occidental d'aquest camí, actualment asfaltat. Tot i que la creu és visible, roman parcialment amagada pels matolls i pins del marge de la via. La creu s'orienta en sentit sud-nord (338ºNO). A imitació de la creus de terme, es composa d'una base esglaonada, el fust i la creu pròpiament dita. La base és formada per tres nivells circulars esglaonats, col·locats sobre un fonament parcialment visible de pedra i ciment. El nivell inferior mesura 1,5 m de diàmetre i és format per dovelles de calcària, de 20 cm d'alçada. El segon nivell, sobre un base ciment de 4,5 cm de gruix, és constituït per l'aprofitament d'una mola de molí, de 78 cm de diàmetre i 8 cm d'alçada, de pedra sorrenca, amb les estries ben visibles. Sobre aquesta hi ha el tercer esglaó, que correspon a un tambor de pedra sorrenca, de 58 cm de diàmetre i 24 cm d'alçada. El fust, encaixat en el tambor, és de pedra sorrenca conglomerada, quadrat, amb els angles rebaixats, de 14,5 cm d'amplada cadascun dels costats, i una alçada de 1,64 m. La creu, també de pedra sorrenca, més fosca que la del fust, s'alça sobre un capitell de 19 cm d'alçada i 22 d'amplada, decorat amb quatre àngels alats, cadascun situat a una de les cantonades, però encarats en parelles en els dos fronts de la creu. La creu mesura aproximadament 55 cm d'alçada i 42 cm d'amplada en el braços. Els escaries entre els eixos són reforçats per una part de la pròpia pedra, decorada amb petites volutes. Ambdues cares de l'eix vertical de la creu estan esculpides amb figures centrades, d'uns 32 cm d'alçada: a la cara sud hi ha una Mare de Déu amb Nen; al cara nord Jesucrist crucificat. L'alçada del total del monument és aproximadament de 2,95 m. | 08164-27 | Cruïlla entre la carretera BV-2153 i el Camí del Pla del Penedès a l'Aguilera. | La creu va ser instal·lada pels propietaris de l'Aguilera, masia propera al lloc, a mitjan segle XX. Segons Salvador Llorac bé ser cap els anys quaranta, quan la propietat fou adquirida per la Sra Maria Ymbert (LLORAC I SANTIS, 2015: 210). Segons Teresa Segura, va ser instal·lada cap els anys cinquanta per la família Cabanyes, de l'Aguilera (DIVERSOS AUTORS, 2011:85). Els Cabanyes són la família que adquirí la propietat a mitjan segle XX, cognom del marit de la Sra. Ymbert, d'acord amb que el seu fill, hereu de la propietat, és el Sr. Jaume de Cabanyes i Ymbert (LLORAC I SANTÍS, 2004: 20). | 41.4213100,1.7145000 | 392578 | 4586326 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix denominada principalment com 'Creu de Terme del Pla' i secundàriament com 'Creu camí de l'Aguilera'. | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59154 | Cal Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lloret | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX-XX | Edifici cantoner, d'habitatge, d'estil popular, d'entorn finals del segle XIX-principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 5 de la Plaça de Pau Fontanals, en el xamfrà entre els carrers de Sabanell i Vallès. Correspon a un edifici de planta lleugerament rectangular, de notables dimensions, aproximadament de 13 per 11 m. de façanes, compost per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'immoble presenta característiques tradicionals de les cases populars del segle XIX, si bé amb recursos utilitzats també pel noucentisme (vases d'adorn, motllures), que li confereixen un estil popular benestant. Hi destaca especialment les vases d'adorn en totes les obertures i els òculs oberts en la planta sota coberta. La façana ha estat reformada recentment, modificant parts importants de les façanes, com són els diversos antics accessos, d'acord amb el que s'observa en la fotografia de l'any 1980 inclosa en l'Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) i l'estat actual. En el moment de visitar l'edifici (març de 2017) les façanes es mantenen amb un arrebossat de ciment, recent, sense pintar. La façana principal, on es situa l'accés, està encarada al nord-oest. Presenta tres eixos d'obertures oferint simetria al frontis. A la planta baixa, en l'eix oriental disposa d'un ampli accés, per vehicles, actualment d'arc escarser, però en la fotografia de 1980 s'observa l'accés amb llinda plana. Probablement aquest accés fou obert en una reforma anterior, potser a partir d'una antiga finestra, ja que l'existència d'aquesta correspondria a la composició de façana més habitual. A l'eix central hi ha la porta de vianants principal, centrada, d'arc escarser. Aquest accés també ha estat modificat, pel que es desprèn de la fotografia citada, doncs antigament era més alt i amb la fletxa de l'arc separada del propi accés per una llinda, elements avui desapareguts. El tercer eix antigament, també d'acord amb la fotografia, presentava un segon accés o finestra de gran alçada. La part superior d'aquesta obertura correspon actualment a una finestra, mentre que la part inferior ha estat tapiada i s'hi ha obert un finestró a la part inferior. A la planta pis hi ha tres altes finestres, de llinda recta, la central és un balcó amb barana de ferro, mentre que les dels extrems són balconeres, també amb barana. Aquestes també han estat modificades, doncs les finestres laterals disposaven antigament de la part superior cegada, potser amb decoració esgrafiada. A la planta sota coberta hi ha uniformement tres finestres oculars, el·líptiques, amb vasa d'adorn i reixat de ferro. La façana oriental també ha sofert modificacions des de l'any 1980, doncs d'acord amb la fotografia esmentada, hi havia un ampli accés al centre, d'arc escarser, probablement amb porta de dues fulles, per a vehicles, avui dia completament tapiat i invisible. Flanquejant aquest accés hi havia dues finestres, de llinda recta, encara conservades. A les plantes pis i sota coberta aquesta façana disposa de la mateixa composició que la septentrional, és a dir amb un balcó central i dues finestres balconeres en els laterals, això en el primer pis, i de tres òculs el·líptics a la planta superior. Destaca en la façana les dues motllures que assenyalen el sòl dels pisos, de pedra, amb bossellet, i el ràfec, de diversos nivells i arrencat sobre una motllura de filet. En la coberta, de tres aigües, sembla existir un badalot. Pel sud, l'immoble fa mitgera amb un altre edifici del carrer Vallès, mentre que per l'oest, part posterior, s'hi ha afegit un volum que amaga l'antiga façana. | 08164-32 | Plaça de Pau Fontanals, 5 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com aproximada i potser corresponent a un immoble preexistent, posteriorment reformat. | 41.4178100,1.7107200 | 392256 | 4585942 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 59165 | Cal Martí de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp entre mitgeres, d'estil popular, del segle XIX, amb probables arrels anteriors. L'immoble es situa al veïnat de Can Martí de les Parellades, a l'extrem nord del nucli de cases, essent la darrera venint del sud. Es tracta d'una casa de camp, d'estil popular però amb evidents trets de regust noucentista, com és l'arqueria lateral i les bandes motllurades. Entre les cases de camp del Pla del Penedès destaca precisament per aquesta arquitectura, que defuig de les tradicionals propietats modestes. L'edifici és de planta trapezoïdal, d'uns 85m2, adossat per l'oest i el nord a les veïnes cases que constitueixen, a través de les façanes, el carreró del veïnat. La façana principal, on hi ha l'accés, és encarada a migdia, mentre que l'occidental és dirigeix als camps de vinyes del sector de les Vies, des d'on és pot contemplar perfectament. El volum és format per planta baixa i dos pisos. A la planta baixa de la façana sud hi ha l'accés principal, realitzat a través d'un atri porxat al qual s'hi accedeix per un arc escarser, descobert, sense porta, que té dues finestres llargues i estretes també d'arc rebaixat. La porta, enfront l'arc escarser, és comuna. Sobre aquest porxo destaca en el primer pis una naia, galeria, també porxada, amb quatre finestrals d'arc carpanell, els tres més occidentals idèntics i el més oriental més estret. Darrera els finestrals s'hi observa la façana del primer pis, al centre amb una finestra balconera, des de la qual s'accedeix a la naia, i dues finestres rectangulars al costat, totes amb vasa d'adorn ressaltada. Sobre la galeria hi ha un terrat, el sol del qual és assenyalat en la façana mitjançant una motllura de faixa i filetons. En el front de façana d'aquest segon pis hi ha al centre un òcul el·líptic i dues finestretes. La façana occidental destaca fonamentalment per l'arqueria del primer pis. La planta baixa és tapada per una garatge adossat i en el primer pis hi ha una finestra comuna. L'arqueria és formada per sis arcs de mig punt, tots cecs menys els dos segons començant per cada extrem, en els que en la part superior hi ha una finestra. Els arcs, alts, es sustenten sobre pilastres acabades amb un capitell de motllura de taló, amb la línia de la imposta assenyalada amb una motllura en ambdós extrems de la façana. L'edifici és coronat per una alta cornisa, amb l'aspecte de ser doble, molt motllurada, de bandes i filetons, que recorre tant la façana occidental com la meridional, ambdues les més visibles. La coberta és a una sola vessant, cap a l'oest, formada amb un recrescut de l'edifici, a manera de sota coberta, realitzat amb posterioritat a les resta de l'immoble. Destaca també el tractament de l'acabat pintat de les dues façanes rellevants, en el que els ornaments arquitectònics (arcs, pilastres i motllures) s'han ressaltat amb una coloració diferent a la de la paret. | 08164-43 | Barriada de cal Martí de les Parellades, casa situada a l'extrem nord-oest. | La fitxa cadastral indica com a data de construcció de l'immoble l'any 1890, que aproximadament correspondria a la construcció de l'edifici amb l'aspecte actual. És probable l'existència d'un edifici anterior que hauria estat reformat i ampliat aleshores. Salvador Llorac indica que és una 'notable masia d'arrels antigues' (LLORAC, 2015:42) | 41.4188900,1.7409800 | 394787 | 4586024 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 59194 | Pou de les Carnasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-carnasses | XIX-XX | Conjunt per a la captació d'aigua subterrània i reg per a ús agrícola format per un pou artesià i un safareig annex. El conjunt es troba a la vora d'un camí rural entre vinyes, dins un recinte de dimensions reduïdes delimitat amb estaques de fusta i tanca cinegètica destinat al conreu d'horta per a l'autoconsum (bledes, enciams, mongetes, carbassons i blat de moro, en el moment de la visita). Per aquesta raó no s'han pogut prendre les mides exactes. El brocal del pou és de planta rectangular, amb tres de les seves cares construïdes amb pedruscall irregular lligat amb morter fins a una alçada aproximada d'1,5 metres, amb diverses ondulacions. El tancament de la cara Nord presenta una antiga obertura, paredada amb maons a una alçada lleugerament inferior i precedida d'un pedrís o marxapeu des del qual hom es pot abocar al pou i manipular els mecanismes d'extracció sense perill de caure-hi. Actualment, el forat és protegit per una reixa de ferro i s'utilitza un sistema de bombament mecànic. També són de maó els dos pilars quadrangulars que arrenquen de les parets Est i Oest del brocal i que sostenen el jou o tisora del pou; en aquest cas, un tronc de roure. A un costat de la paret Est hi ha un orifici a través del qual l'aigua pouada s'abocava, per decantació, al safareig annex. Es tracta d'una bassa de maons arrebossats de dimensions aproximades 2,2 x 2,2 x 1,2 metres i tres contraforts a cada costat: dos als angles i un al centre. El safareig desaigua per la base, a través d'una canonada de reg. | 08164-72 | Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. | 41.4139100,1.7075400 | 391984 | 4585513 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||||
| 59206 | Monument a les víctimes de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. VALLÈS I CUEVAS, JOSEP (2013): El Pla del Penedès. Memòria oral de la Guerra Civil (1936-1939), Institut d'Estudis Penedesencs, 2013. http://www.totselsnoms.org/memorial_espais/14/morts-de-la-guerra-civil-al-pla-del-penedes | XX | Monument en record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil del Pla del Penedès. Es tracta d'un monòlit situat a la Plaça de la Font de l'Esteve, al nord del poble del Pla del Penedès. És tracta d'un monòlit irregular, de pedra calcària, de quatre tones, de 1,55 m d'alçada per aproximadament 88 cm d'amplada dels costats. Està envoltat per un petit túmul de pedres unides amb ciment, que consoliden la base del monòlit, amb tot el perímetre d'aquest contorn delimitat per làmines de fusta que formen una jardinera triangular. Al costat nord del monument hi ha ancorat a terra un pal on hi oneja la senyera. A la cara sud del monument hi ha una placa transparent, de plexiglàs, de 90 cm d'alçada per 35 d'amplada, coronada per l'escut municipal, en la que s'hi llegeix, en majúscules, 'EL PLA DEL PENEDÈS. GUERRA CIVIL 1936-1939.ELS MORTS'. A sota hi ha escrit el llistat per ordre alfabètic de 44 noms i cognoms de planencs morts en el conflicte i de persones mortes en el poble. En el túmul perimetral hi ha col·locada també una placa, de marbre, de 40 per 25 cm, que porta inscrit l'homenatge següent, en majúscules: 'EN MEMÒRIA ALS MORTS DE LA GUERRA CIVIL AL PLA. INAUGURAT PER L'IL·LÚSTRÍSSIM SR. ALFRED MARTÍNEZ ALONSO ALCALDE DE DEL PLA DEL PENEDÈS. 11 DE SETEMBRE DE 2010'. El llistat de noms és format per 26 soldats planencs morts al front o durant el conflicte, 3 soldats de la barriada del Mas Morer (Puigdàlber), 2 soldats de Torrelavit, dos soldats de Sabanell morts casa, malalts, un planenc mort a l'exili, 3 persones mortes a Baldús i Sabanell per accident, tres finats al camp d'aviació de Sabanell i 4 morts per la repressió tant republicana com franquista (VALLÈS, 2013:152-153). El monument homenatja tant a les víctimes del bàndol republicà com a la del bàndol nacional. | 08164-84 | Plaça de la Font de l'Esteve | El monòlit és un homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil del poble del Pla, tant de veïns morts en combat o per motius de guerra (hospitals, camps de concentració), com de veïns de les barriades properes al Pla amb les que es té fort lligam històric, com Sabanell i Baldús, això com de les morts ocorregudes en el camp d'aviació republicà de Sabanell, situat al term municipal de Torrelavit, però amb estreta relació amb el Pla. El monument va ser inaugurat l'11 de setembre de 2010 per l'alcalde Sr. Alfred Martínez, acompanyat de dos planencs supervivents de la lleva del biberó, Josep Piñol i Pere Gibert. També va participar a l'acte familiars de les víctimes i tots els exalcaldes vius del Pla del Penedès des de 1936 fins a l'actualitat: Jaume Vallés, Anton Guilera, Francesc cardús, Emili Rosich, Ramon Colomé, juntament amb l'alcalde d'aleshores Alfred Martínez. | 41.4195400,1.7108200 | 392267 | 4586134 | 2010 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59206-foto-08164-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59206-foto-08164-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59133 | Església de Santa Maria Magdalena del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-magdalena-del-pla | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. LÓPEZ I GÓMEZ, Annabel, (2005): 'Els elements ornamentals dels conjunts pictòrics romànics del Penedès', Del Penedès, núm. 10, p.41-58. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XI | Església parroquial del Pla de Penedès, edifici d'origen romànic, del segle XI, que ha estat objecte de múltiples reformes que han configurat l'aspecte actual. El temple és de planta pseudo-basilical, amb tres naus, la nau septentrional més curta que les altres, resultat de l'ampliació de l'església original, de creu de llatina, amb successives capelles. L'edifici s'orienta en sentit SW-NE, amb la façana principal situada al sud-oest, on hi ha l'accés, enfront la Plaça Major. La façana principal, és obra de la segona meitat del segle XIX (1869-1870), avui dia amb el parament pintat de blanc i originalment de carreus vistos, col·locats al trencajunt. Presenta un portal d'arc de mig punt, amb guardapols, en el timpà del qual hi ha un mosaic que representa un cep damunt el que hi ha un crismó, tot voltat pel text evangelical 'jo sóc el cep, vosaltres sou els sarments'. Es tracta d'un refacció de l'accés principal datada de l'any 1970 (QUERALTÓ, 1994:69). Anteriorment el portal era de llinda, sense arc i timpà, sobre el qual hi havia una capelleta, probablement dedicada a Santa Magdalena. Les portes de l'edifici són les originals de la reforma del segle XIX i presenten la llegenda, incisa, 'Año 1869'. Damunt el portal hi ha una rosassa amb un vidrat recent, obra d'una artista vinculada al municipi. La façana és coronada per un cornisa motllurada i amb dentellons. El lateral septentrional reflecteix l'ampliació parcial del transsepte, que constitueix part de la nau lateral, reduïda i que no comprèn tota la longitud de l'església. El front de façana corresponent a la nau central és pintada de blanc, mentre que el corresponent a la nau lateral mostra els paraments descoberts. Aquests indiquen, com a mínim, dues ampliacions del transsepte romànic. El frontis encarat al sud-oest presenta una rosassa florada, sota del qual hi ha una fornícula, obrada en un carreu, amb la Verge de Montserrat, capelleta col·locada l'any 1970. En el front encarat al nord existeix un finestra, potser d'origen romànic, reformada. Sota la finestra, el parament visible sembla ser l'original de l'edifici. La façana meridional presenta també dos rosetons, obrats en reformes d'època contemporània, i dues petites finestres en les extrems. La façana oriental, que correspon a la capçalera, no és visible degut a que se li adossen de diversos immobles que tenen l'accés per l'Avinguda Anselm Clavé. La capçalera sembla està decorada amb bandes llombardes i arcuacions cegues. Exteriorment destaca el campanar, col·locat singularment damunt el cimbori. Data d'entre els segles XVI i XVII i és de planta rectangular, coronat per una balustrada. Assoleix una alçada de 22,5 m i disposa d'un rellotge a la façana sud-oest, dues finestres a la cara oposada i una única finestra en les restants. Respecte l'interior de l'església, la nau central és de volta de canó, reforçada per arcs torals. Damunt l'accés hi ha el cor, datat de l'ampliació del segle XIX. El creuer és amb cúpula semiesfèrica, reforçada mitjançant trompes a les arestes. L'absis central és original del segle XI, de quart d'esfera, amb tres finestres de doble esqueixada, obrades amb carreus de travertí. En la restauració realitzada entre els anys 1970 i 1973 (QUERALTÓ, 1994:72) es van descobrir restes de pintures romàniques, amb motius geomètrics, en l'intradós d'aquestes finestres, avui conservades al lloc. En aquest absis hi ha l'altar major, de pedra, sobre el qual, des de l'arc triomfal, hi penja una creu metàl·lica amb la figura del Sant Crist. En els brancals del mateix arc hi ha les imatges, tallades en fusta, de Sant Senén i Sant Abdó (Sant Nin i Sant Non), patrons del poble. | 08164-11 | Plaça Major, s/n | La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). Les restes romàniques de l'església poden datar-se d'entre els segles XI i XII, probablement l'edifici de mitjan segle XI i les pintures de la segons meitat del segle XII. La temàtica geomètrica de les pintures és similar a les de Sant Joan de Boí i de Sant Pere de Sorpe (LÓPEZ, 2005:48). Hom coneix que antigament hi havia una capella dedicada a Sant Joan, esmentada a inicis del segle XV i referenciada encara a finals del XVI (LLORAC 2015:191) La primera ampliació de la que es té coneixement de l'església romànica data de l'any 1597, quan s'amplia la nau central i es construeixen les capelles del Santíssim i de la Mare de Déu del Roser. També és el moment en que presumiblement es construeix la sagristia, anul·lant l'absis meridional. La segona reforma important es la realitzada entre els anys 1869 i 1870, en la que s'amplia de nou la nau central i les laterals, construint el baptisteri i la nova façana, obres realitzades després d'una vista pastoral del bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albora, que dóna compte de les reduïdes dimensions del temple en proporció a la quantitat de feligresos (QUERALTÓ, 1994:66 i següents). L'any 1824 es van beneir dues campanes, que foren espoliades durant la Guerra Civil i posteriorment reposades per dues de noves, una l'any 1941 i l'altra el 1942, la darrera fosa utilitzant les dues campanes del rellotge. L'any 1970 es va refer la portalada, coincidint amb les obres de restauració de l'interior realitzades entre 1970 i 1973, que van permetre descobrir les pintures i paraments romànics (QUERALTÓ, 1994:69). Per a la història de la parròquia cal remetre's als llibres 'El Pla, històries de l'ahir i de l'avui' (1994), 'El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes' (2011), i 'El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric' (2015), que la recullen excel·lentment. | 41.4176700,1.7128000 | 392430 | 4585924 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884, juntament amb el parallamps, encara existent.A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860.És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884 , juntament amb el parallamps, encara existent (QUERALTÓ, 1994:49).A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860 (QUERALTÓ, 1994:50).Després de la Guerra Civil la missa diària es feia a la nau lateral nord, ja que els feligresos romanien la major part del dia treballant a les vinyes. S'utilitzava només l'altar major els diumenges i els festius. Per Sant Sebastià hi havia molta devoció; l'església estava plena (informació facilitada pel Sr. Arcadi Ferrer Llop).Cont. Descripció: La nau sud s'inicia amb el baptisteri, construït en la reforma del segle XIX, protegit amb una reixa de ferro que duu forjada la data de '1870'. Segueix la nau amb un espai dedicat a una imatge de Sant Antoni, continuant per un següent amb tres capelletes amb les imatges de Sant Sebastià, Santa Magdalena, al centre, patrona del poble, i Santa Llúcia. En el transsepte la reforma realitzada l'any 1597 va fer desaparèixer l'absis sud per a la construcció de la sagristia. En el mur hi ha una fornícula amb dos reliquiaris, un de Santa Magdalena i un de Sant Sebastià.La nau nord conserva l'absis romànic, de quart de volta, amb una petita finestra central, de doble esplandit. L'absis disposa d'un altar on hi ha un reliquiari de metall, amb crismó, i en el transsepte hi ha una talla de Sant Josep. Segueix la nau amb la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb un retaule que duu la data de 1849, un darrer espai on hi ha una capelleta amb la figura de Sant Isidre i en el que recentment (2016) s'hi ha instal·lat la maquinària del rellotge del campanar, restaurada. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59134 | Cal Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valles | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIV-XX | Habitatge urbà, parcialment aïllat, d'estil modernista, amb orígens en l'època medieval. Es tracta d'un immoble amb una àmplia evolució històrica, doncs sembla tenir antecedents com a mínim d'entorn l'any 1300 (IPAC). Aquesta trajectòria és en part visible per la unió de diversos volums d'edificis, que juntament formen l'actual habitatge, la darrera reforma important del qual es va realitzar entorn l'any 1900. L'edifici es situa just a l'est de l'església de Santa Magdalena, de la que és separada de l'angle oriental de l'absis per escassos metres. El pati de la finca arriba fins al front de façana de l'església, a la Plaça Major, i comprèn també actualment els terrenys del lateral de l'església, que havien estat antigament cementiri. Es tracta d'un immoble de grans dimensions, aproximadament de 345m2 de planta, format per la unió com a mínim de tres edificis diferents, fet perceptible en el traçat poligonal, malgrat que prou regular, del seu perímetre. Afronta pel sud-est, on disposa de la façana principal, amb el carrer de Baix, pel nord-est amb l'Avinguda Anselm Clavé, pel nord-oest amb l'església, i pel sud-oest amb la Plaça Major i amb el carreró que uneix la plaça amb el carrer de Baix. L'immoble és de planta baixa i pis, amb una planta sota coberta com a mínim a la part central, sota el carener. En destaca especialment el front de façana principal, d'estil modernista tot i que amb un fort caràcter popular, mantenint l'essència d'un habitatge de poble. Presenta una ordenació a partir de quatre eixos d'obertures; les tres primeres des del nord mantenen una disposició i separació simètrica, també respecte l'eix central de l'edifici, mentre que la el més meridional trenca aquesta proporció, estant menys separada tant de l'angle de la façana com de les obertures contigües. A la planta baixa l'accés principal de l'immoble es situa just en l'eix central de l'edifici. Es tracta d'un alt portal d'arc carpanell, obrat amb dovelles motllurades i carreus a manera de cadenat en els brancals. La resta d'obertures de la planta baixa són tres àmplies finestres que segueixen l'estil i amplada de l'accés, també d'arc carpanell, en les que hi destaca, únicament en les que flanquegen la porta, el marc inferior de les obertures, que constitueix el sòcol de l'edifici, que aquest punt remarca les obertures a través d'un arc de mig punt. Sobre aquest hi ha una barana de ferro decorada que protegeix la part inferior de la finestra. La finestra més meridional no presenta aquestes característiques. A la planta pis l'immoble presenta tres finestres, seguint els eixos de la planta inferior. La més meridional divergeix de nou de la resta, tractant-se d'una finestra similar a les de la planta baixa. Les tres restants corresponen a balcons, tots de llosana ondulada, motllurada, protegit per una barana de ferro, també sinuosa, decorada amb motius vegetals. Destaca especialment la finestra central, que és tripartida, presentant en els laterals dos finestrons més estrets que l'obertura central, separats per brancals a manera de columna, motllurada, amb capitell ornamentat amb flors, que sustenten els arcs carpanells. Finalment, és també significatiu el coronament de la façana, que es composa d'un frontó ondulat, amb ressalts sinuosos que ressalten la part central de l'edifici, i que és rematada per una destacada antefixa col·locada just al centre. Per altra banda, la façana sud-oest presenta una galeria de finestrons a la planta sota coberta i una galeria terrassada a la planta pis, tot d'obra aparentment recent, mentre que la façana nord-est és caracteritza per representar la unió d'edificis que constitueixen l'immoble, ben visible a través de diverses finestres de composició diversa, totes modestes, d'estil popular, no equiparables a les de la façana principal, dues de les quals són balconeres. La coberta de l'immoble és a dues aigües, tot i que amb pendents i ressalts diversos en funció del cos que estan cobrint. | 08164-12 | Carrer de Baix, 2 | Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'immoble té antecedents històrics que es remunten a l'any 1300. També s'indica el mateix (segle XIV) en el llibre El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes (DIVERSOS AUTORS, 2011: 90). El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una data aproximada corresponent a la reforma en la que es va fer la façana actual. | 41.4176700,1.7131400 | 392458 | 4585923 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|105|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 59153 | Cal Jofrè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jofre | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | L'immoble i la finca en general presenta clars indicis d'abandonament, desocupació i nul manteniment. Totes les façanes tenen parts amb l'arrebossat desaparegut i bona part de les finestres estan malmeses. | Edifici aillat, d'estil romàntic, de finals del segle XIX, amb possibles orígens medievals. Cal Jofrè es situa a 1,4 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès, al sud-est de Cal Cerdà de Palou i a uns 170 m al nord-est de Can Raspall de Renardes. L'accés és fàcil, prenent el camí que parteix de la carretera BV-5153 cap a l'est (PK 3+550), que correspon a l'antic camí de Vilafranca a Terrassola. Cal Jofrè, anomenat també Cal Xofrè i Jofré, apareix ja en documentació del segle XIV, però de l'edifici original no en romanen vestigis visibles. L'edifici actual correspon probablement a una refacció completa de l'antic habitatge, realitzada a voltants de final del segle XIX, seguint l'estil romàntic de moltes cases generalment d'estiueig. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrada, de quelcom més de 200m2, format per planta baixa i dos pisos, del que en destaca les dues torres que disposa a l'angle sud-oest i nord-est, la primera sobre el segon pis; la segona annexada al cos principal. La façana principal, encarada a migdia, és l'element rellevant, doncs la resta resulten completament amagades i desvirtuades per l'annexió de diversos cossos destinats a magatzems agrícoles. A la planta de la façana principal hi ha dues portes: la principal, centrada, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i porta de doble fulla, i una de secundària, situada més a l'est, de llinda recta i també a vasa perimetral i porta de doble fulla. La composició dels pisos és simètrica, amb tres eixos d'obertures ben centrats. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres, totes idèntiques, amb balcó de llosana d'obra i barana de ferro. Les finestres són altes, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn rematada sobre la clau amb una punta pentagonal. En el segon pis hi ha tres finestres balconeres, també amb balcó, iguals que les del pis inferior tret de que són de llinda recta i sense la punta al centre de la vasa d'adorn. Sobre aquestes, previ a la cornisa motllurada amb bossell, hi ha dues petites gelosies rectangulars a manera de respirall. Destaca la torre sud-oest, més alta que la nord-est. La primera disposa en cada façana d'una arqueria de tres finestrals d'arc de mig punt en les que hi destaca una franja bossellada que remarca una línia figurada d'impostes. Les obertures són emmarcades amb vasa, a una forma trapezoïdal sobre la clau. La coberta d'aquesta torre és piramidal truncada, a quatre aigües, amb els vèrtex coberts per peces ceràmiques vidrades. El truncament del vèrtex superior és coronat per un guarniment de ferro forjat. La torre nord-est en canvi és més baixeta, amb l'arqueria de només dues finestres i la coberta és piramidal coronada per una copa ceràmica. | 08164-31 | Al nord-est del poble del Pla del penedès, a 170 m al nord de Can Raspall, arran del camí de Vilafra | Els orígens de l'edifici poden remuntar-se a l'època medieval, doncs consta un Jofrè del Pla l'any 1386. Del 1516 i 1553 dates dos altres documents que esmenten també el cognom Jofré (LORAC, 2015:42) . L'edifici actual podria respondre a una refacció d'una antiga masia, tot i que el parament que s'observa en les llacunes de l'arrebossat és d'obra de maons d'època contemporània, fet que és un indici de que l'edifici hauria estat bastit de nou. | 41.4229100,1.7295100 | 393835 | 4586485 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-07-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 101|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59198 | Molí de vent de la Penyora o de la granja Gervasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-penyora-o-de-la-granja-gervasi | XIX-XX | Molí de vent que servia per bombar aigua del pou sobre el qual està instal·lat, amb destí a usos agrícoles. Es tracta d'un molí multipala d'eix horitzontal i transmissió mitjançant excèntrica muntat sobre una estructura metàl·lica troncocònica de 10 metres d'altura, aproximadament, que li fa de peu. Antigament la mateixa torre servia d'escala per accedir a la roda, però actualment està coberta d'heura i altres enfiladisses. Al capdamunt es conserva l'esquelet de la roda, de format octagonal, amb els raigs i les subjeccions de les pales corresponents, acabades en creu; tot de ferro. Les pales, presumiblement de xapa, devien tenir forma guerxa i es disposaven de forma concèntrica sobre les barnilles per provocar el gir de l'hèlix. Malauradament s'han perdut les pales i la coa o penell posterior que servia per col·locar l'antenada del molí en posició perpendicular al vent. Dins el pou, el sistema d'extracció constava d'un rotor d'eix horitzontal, un mecanisme de transmissió biela-cigonyal de carrera curta i un dispositiu de bombeig mitjançant una bomba de pistó. El molí s'alça arran d'un pou més antic, molt modificat per efecte de la seva instal·lació. El mecanisme tradicional d'elevació, format per una jàssera sobre pilars, va quedar anul·lat. En el seu lloc, el brocal primigeni, fet de maçoneria comuna i parcialment voltat, va ser suplementat amb un paredat de maons verticals, recolzat sobre els pilars originals. Per emmagatzemar l'aigua extreta pel nou giny es devia construir el dipòsit que hi ha al seu darrere, una cisterna cilíndrica de 4 metres d'alçada i 3 metres de diàmetre, aproximadament. Al costat d'aquests elements hi ha una edificació formada per la juxtaposició de dues barraques de camp -una de maó, més antiga, i una altra de totxo- sense cap interès ni relació amb la resta del conjunt. | 08164-76 | Camí rural de la Penyora, a ponent del nucli urbà, dins la propietat de la granja Gervasi. | Els molins aiguaders funcionen amb un règim eòlic baix i moderat. Segons la seva grandària, podien arribar a una fondària de 15 metres i pouar un volum d'aigua d'entre 1.500 i 4.000 litres. Els molins de vent van proliferar entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, fins a l'arribada de l'electricitat i els motors de combustió, que permetien l'extracció mecànica de l'aigua del subsòl a demanda. La generalització de les noves fonts d'energia en va provocar l'abandó i la majoria o bé van caure en un procés de deteriorament i oblit, o bé van ser desballestats. | 41.3996000,1.7017500 | 391476 | 4583931 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||||
| 59211 | Torrents del Romaní i Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-del-romani-i-santa-fe | Curs hidrogràfic estacional situat en l'extrem sud-occidental del municipi que tanca la porció triangular del municipi que s'estén entre Puigdàlber i l'autovia C-15. El torrent neix en les immediacions del nucli urbà de Guardiola de Font-rubí i el seu eix en fa de partió per espai d'1,2 quilòmetres fins arribar al pont de Baldús. Just abans del viaducte es produeix la unió per la dreta del torrent de Baldús, i del seu aiguabarreig en resulta el torrent de Santa Fe, que fa de partió entre els termes del Pla i Santa Fe del Penedès durant 500 metres suplementaris abans d'escolar-se en direcció a Subirats. Malgrat els canvis de nom, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. En tot aquest recorregut, la llera amb prou feines s'enfondeix 10 metres, en passar dels 207 als 196 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Tot plegat afavoreix la presència d'un petit cabal superficial i fins l'aparició de brolladors com la font de Baldús, així com la infiltració d'aigua en la capa freàtica. Això té efectes sobre la vegetació, típicament riberenca. A diferència d'altres torrents del municipi, la llera és ampla i codolosa, a bastament poblada d'àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), que constitueixen la comunitat primària hegemònica. | 08164-89 | En el quadrant sud-oest del municipi, en la partió amb els terme de Font-rubí i Santa Fe del Penedès | 41.3949200,1.7084000 | 392024 | 4583403 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||||||||
| 59139 | Cal Cargolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cargoli | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. | XX | Habitatge aïllat, d'estil noucentista, datat aproximadament de 1924. Correspon a un edifici aïllat, envoltat pel pati propi, situat al número 9 del carrer de Sabanell, en el lateral sud. L'immoble presenta un cos rectangular, allargat, en el que hi destaca prominentment la torre situada en l'angle sud-est. Es compon l'edifici de planta baixa i pis, més una planta sota-coberta únicament en el cos de l'edifici situat a l'oest; la torre és de tres pisos i terrat. La façana principal està encarada al carrer de Sabanell, al nord, amb l'accés centrat, al que s'hi accedeix des del peu de carrer mitjançant unes escales, que salven el desnivell respecte el rasant, més elevat, en el que s'assenta l'edifici. Aquestes escales estan protegides per una barana de balustres, adossada al mur de tanca de la finca, on hi ha la porta del carrer, un barri de ferro de doble fulla. En el front de façana hi destaca una galeria amb forma d'exedra, situada a la planta baixa, a l'oest de la porta, que presenta tres finestres de llinda recta, amb tancaments de fusta, de doble fulla, envidrats. En el primer pis, el sostre de la galeria esdevé un terrat, protegit per una balustrada amb columnetes de panxa i passamà motllurat. Aquest mateix cos és el que presenta la planta-sota coberta, que en el front principal disposa d'una única finestra, d'arc de mig punt, dividida en tres parts a través de dos pilarets que es recolzen sobre la balustrada que la protegeix. En el front posterior aquest segon pis té també una sola finestra, més petita, d'arc de mig punt, protegida també per una balustrada. En els laterals d'aquest pis no hi ha obertures, doncs la teulada és de forta inclinació, a quatre aigües, i és destacada per un ràfec molt volat, sostingut pels extrems de l'embigat de la coberta. A l'est de la porta hi ha el cos de la torre, de planta rectangular, que en els dos primers pisos disposa d'una finestra d'arc de mig punt, sense cap guarniment, tret d'un ampit volat, mentre que en el tercer pis cadascuna de les façanes disposa de tres finestres, una central com la dels pisos inferiors i dues més petites en els laterals. La torre és coronada per un terrat protegit per una balustrada, amb una copa ornamental sobre cada angle. De la resta de l'edifici, que disposa de finestres de llinda recta, sense guarniments, ordenades amb simetria, cal destacar d'una banda els dos ressalts perimetrals que marquen el sostre dels pisos, el de la planta baixa a través d'una cornisa i el de la planta pis amb doble filet, i les balustrades de cercles entrecreuats, trenats, que protegeixen el terrat del cos oriental i del balcó existent en la façana sud. | 08164-17 | Carrer de Sabanell, 9 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1924, que pot ser real o molt aproximada, doncs l'edifici no apareix grafiat en el plànol topogràfic del poble de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.4178700,1.7099000 | 392188 | 4585949 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 59147 | L'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laguilera-0 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2004): 'Història i patrimoni arquitectònic del Penedès. Una mansió rural molt singular, l'Aguilera del Pla', Del Penedès, núm. 9, p.17-21. | XIV-XX | Masia, d'origen medieval i amb reformes d'època contemporània, i conjunt d'edificacions annexes, entre les quals la Capella de la Mare de Déu del Roser, del segle XVII. L'Aguilera es un casal situat al nord-oest del terme municipal del Pla del Penedès, pràcticament tocant amb el límit (escassos 10 m) amb el terme de Torrelavit. Dista del poble del Pla aproximadament 1 quilòmetre i s'hi accedeix per una pista, camí de l'Aguilera, que surt en direcció nord del PK 2+100 de la carretera BV-2153. Conforma el conjunt arquitectònic el mas, edifici principal, la torre defensiva que se li adossa per l'oest, així com diversos edificis annexos, destinats a habitatge dels masovers i a usos agraris, situats de forma alineada al nord de l'edifici principal. Pràcticament tot el conjunt és clos per diverses tanques, amb diversos portals d'accés, de les que en destaca el baluard que protegeix el front davanter, principal de la hisenda, situat al sud. L'edifici principal, antic casal, correspon a una notable edificació de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, aproximadament de 300m2 de superfície. L'aspecte de l'edifici és indubtablement el d'un imponent casal senyorial, acrescut per la solemne torre defensiva. L'aspecte de l'immoble és d'una arquitectura pròpia del segle XVII, amb trets renaixentistes a les finestres. El volum comprèn planta baixa, pis i planta sota coberta. La composició és totalment simètrica, seguint quatre eixos d'obertures. L'accés principal es situa en el segon eix d'obertures des de l'est. Es tracta d'un portal adovellat, d'arc de mig punt, amb l'angle esplandit. Les tres finestres de la planta baixa són rectangulars, de llindes rectes, de pedra, protegides per una reixa de ferro. A la planta pis presenta quatre finestres, totes idèntiques, emmarcades per una vasa d'adorn ressaltada i amb un ampit lleugerament volat i motllurat, tot d'estil renaixentista. Destaca especialment el plafó de pedra situat just entre l'ampit de la segona finestra i l'accés a l'edifici, esculpit, que incorpora el blasó familiar, sostingut per dos àngels i emmarcat per dues columnes. L'escut té esborrada la càrrega i és coronat per un elm de cavaller, probablement del segle XVII. La planta sota coberta presenta quatre petits finestrons i la façana és coronada per un ràfec comú, de teules, notablement volat. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La torre defensiva es situa a l'oest de l'edifici, avançada pràcticament al front de façana; únicament s'adossa a l'edifici una petita part. La torre està aixecada sobre la Capella del Roser, que en constitueix la planta baixa. És de planta rectangular, gairebé quadrada, d'uns 7 per 6,5 m. Disposa com a mínim de 3 pisos i terrat. L'aspecte de la torre és d'estil historicista, probablement del segle XIX. Al primer pis disposa de finestres d'arc carpanell, mentre que el que probablement és el tercer pis hi ha un òcul, possible tronera, i tres finestrons quadrats a cada façana. Finalitza la torre amb una motllura de la que arranquen els merlets perimetrals, clarament historicistes, separats entre ells per sageteres. La planta baixa de la torre correspon a la Capella de la mare de Déu del Roser, amb el portal situat en el lateral est. És d'estil renaixentista, motllurat, amb un cercle a la llinda que inclou el monograma IHS. Sobre aquesta hi ha un òcul i a l'esquerra de la porta una finestra quadrada. La capella és possiblement una obra contemporània a la refacció del casal durant el segle XVII o de poc abans. Segons Salvador Llorac se'n té notícies des d'inicis del segle XVII (LLORAC, 2015: 206). Els sostre de l'interior és de volta de nervis. | 08164-25 | Paratge de l'Aguilera, a 1 quilòmegtre al nord del poble del Pla del Penedès. | Els antecedents de l'Aguilera són plenament medievals, quan constituïa una quadra del terme de Terrassola. El primer document conegut data del 1395, corresponent a una àpoca a Bartomeu Bolet del mas de 'Zaguilera' del terme de Terrassola feta pel preceptor del monestir de Santa Maria de Solsona. Els Bolet eren mercaders i cavallers, que apareixen en la documentació de la Generalitat com a 'Bolet de l'Aguilera'. Es coneix també el 1628 mossèn Bolet de l'Aguilera era procurador de la senyora de Cubells. Al Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, hi ha dues rajoles amb un escut heràldic que incorpora una àguila que poden ser de la família. Sembla ser que el darrer de la nissaga va ser Joaquim Llàtzer Bolet i Vilar, que sembla que tingué descendència. El patrimoni va passar a mans de Jeroni de Miquel, cavaller i ciutadà honrat de Barcelona, mestre de camp dels exèrcits de Catalunya i conseller segon de Barcelona, entre d'altres càrrecs. Salvador Llorac pensa que els escuts heràldics existents a l'edifici de l'Aguilera possiblement van ser col·locats per Jeroni de Miquel, quan fou ennoblit l'any 1643 pel rei de França, aleshores també compte de Barcelona, qui en finalitzar la Guerra dels Segadors degué fer esborrar les armes que li havia atorgat el rei foraster (LLORAC, 2015: 204). En un document de l'any 1683 hi consta que Jeroni de Miquel disposava d'un mas, castell i quadra, amb tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mig imperi, a l'Aguilera. Per un capbreu de 1699 es coneix que l'Aguilera era propietat de Francesc de Miquel i Descatllar, fill de Jeroni, juntament amb la quadra de Puigdàlber. El 1728 el castell i terme de l'Aguilera eren de Jeroni de Miquel i Torné; el 1736 del seu fill Domènec de Miquel; el 1807 del tinent coronel Felip de Miquel i de Blondel, que el 1819 va informar a l'alcalde de Terrassola que l'Aguilera havia quedat agregada al Pla del Penedès en motiu d'una sol·licitud que ell mateix havia promogut. En el cadastre de 1857 consta com a propietat del mateix Felip de Miquel, i s'hi exposa que comprenia terres, la casa senyorial i altres edificacions pels treballadors. Els Miquel van posseir la finca fins a mitjan segle XX, quan va ser venuda i comprada per Maria Ymbern i Cànovas, els hereus de la qual en són encara els propietaris. | 41.4277000,1.7169500 | 392793 | 4587032 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59147-foto-08164-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59147-foto-08164-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59147-foto-08164-25-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Cont. Descripció:A la part posterior del casal s'hi adossen altres immobles, com la masoveria i diverses naus agrícoles i magatzems, amb diversos portals, la majoria d'arcs escarsers, del segle XIX o inicis del XX. Destaca també l'anomenat 'cosidor', una glorieta també d'estil historicista amb els angles decorats amb merlets i dentellons.En el baluard que clou l'edifici principal, tot ell també emmerletat, hi destaca un segon plafó situat sobre la porta oriental, també amb blasó, sostingut per lleons, amb els elements del camper repicats. | 94|95|98|116|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59163 | Barriada de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. El barri de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, molt proper amb el límit de Subirats (no arriba a 100 m de distància) i al de Torrelavit. Cal Casesnoves, antiga masia reformada, es situa a un centenar de mestres al nord-est del nucli, mentre que el veïnat original de les Parellades, Cal Martí, s'ubica aproximadament 450 m al nord-oest. Dista del poble del Pla del Penedès uns 2,5 quilòmetres. El veïnat és una agrupació d'una quinzena d'edificis, tots ells situats als vorals del camí que pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i pel nord segueix cap al nucli de Can Martí de les Parellades. Es tracta per tant d'un nucli de morfologia rectangular, allargada, de 200 m de longitud. En general les edificacions no són agrupades entre elles, sinó que el nucli és format per immobles molt propers, però aïllats, que, en conjunt, formen el veïnat. Tot i així, hi ha una renglera de quatre edificis adossats que formen mitgera, dos dels quals són dels més antics del veïnat. La part central i nord de les Parellades correspon al nucli original de la barriada, doncs al sud els edificis existents són de construcció molt recent. Al centre, en el lateral oest, hi ha cal Pixeta edifici de planta quadrada, amb coberta a quatre aigües coronada per un pinacle, que disposa d'un balcó de llosana motllurada i barana de faldó, que es data de 1823 (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). En el vèrtex oest de la façana, encarada al sud, no pas al carrer, hi ha un antic contrafort. En el mateix marge oest del veïnat, uns metres més al nord, les cases núm. 8 i 9 són també antigues, de principis de segle XX, aproximadament, malgrat que reformades, mentre que a l'extrem nord, al final del nucli, hi ha un edifici aïllat, amb teulada a dues vessants, a manera de petita masia, que és ca la Remei (antigament cal Cuscó; ara també conegut com cal Fermí), que data 1833 (LLORAC 2015:37), tot i que l'aspecte arquitectònic de reformes realitzades al segle XX. El nucli tradicional és format per la Casa Nova, cal Benzina, cal Pixeta, cal Ton de la Salada, Cal Xaus i ca la Remei (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). Entre els edificis o adossats a ells, hi ha diversos coberts i magatzems agrícoles, que remarquen el caràcter agrícola del nucli, ara recentment modernitzat amb els habitatges de nova construcció. | 08164-41 | Les Parellades, al nord-est del terme municipal. | Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla des del segle XIV (LLORAC, 2015:48), denominació que correspon al nucli de Can Martí de les Parellades. L'origen del veïnat és probablement el d'una casa de camp, a peu de camí, progressivament ampliat. Deixant de banda cal Pixeta, de 1823, i Cal Cuscó, de 1833, els altres immobles de caràcter tradicional presenten una arquitectura pròpia d'entre finals del segle XIX i inicis del XX. En aquests, la fitxa cadastral hi indica com a data de construcció els anys 1910 i 1920, que s'han de considerar aproximats. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), en el veïnat hi apareixen dibuixats 7 edificis, que han de respondre als més antics descrits i a algun cobert agrícola. | 41.4154000,1.7443200 | 395060 | 4585633 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 59181 | Antic celler cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-celler-cooperatiu | XX | Antic celler cooperatiu construït en sentit Nord-Sud sobre el talús originat a sol ixent del nucli urbà per la depressió del torrent del Mas Rovira, a la seva riba dreta. Es tracta d'un complex format per edificacions de cronologia i factura diverses originalment destinades a l'elaboració, emmagatzematge i venda de vins. La seva adaptació topogràfica mitjançant la disposició esglaonada dels cossos entre les cotes 214 i 205 respon a la voluntat d'aprofitar la força de la gravetat per afavorir els processos de descàrrega i premsat del raïm, i tràfec del most. De tot plegat en resulten tres nivells de fonamentació i un total de cinc estatges. El conjunt és fet majoritàriament d'obra i pedra, degudament arrebossades i pintades. La part alta, a la qual s'hi accedeix des del carrer de Sant Pere a través d'un vial de terra amb xiprers als dos costats, concentra l'antic espai d'oficines i d'entrada del raïm. És ocupada per un front edificat de 46 metres de llargària per efecte de la juxtaposició de diverses ampliacions. La construcció original, situada a l'extrem de migdia, és una nau dividida en cinc crugies transversals i dues de longitudinals, amb una planta de 23,5 metres de longitud i 12 metres de fondària. La façana principal està orientada a ponent i resulta visible des del carrer del Xarel·lo. S'hi observen les cinc seccions esmentades, dividides per pilastres adossades, el remat de les quals sobrepassa el frontó a mode de merlet. A cada pany de paret li correspon una finestra amb arc escarser sustentat sobre impostes, que és substituïda per una porta de les mateixes característiques a la secció central. La façana és coronada per un frontó pla, precedit d'una faixa emmotllurada, que impedeix veure'n la teulada. La coberta de les tres primeres seccions, a un sol aiguavés, és de fibrociment amb caiguda cap a migdia, mentre que sobre la meitat posterior de les dues darreres apareix una remunta amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teula àrab a dues vessants, precedida d'una terrassa plana. Es tracta d'una ampliació de l'ús actual de la nau inferior, destinada a habitatge (can Miguelin). La construcció contigua consta de dos volums fets de totxana arrebossada, sense cap interès: un habitatge de dues plantes amb coberta de teula àrab amb un sol aiguavessant a ponent i una nau industrial ocupada per un negoci d'àrids i teulada de fibrociment amb caiguda cap a llevant. A la part inferior del conjunt, ocupant la plana al·luvial, hi ha tres naus d'emmagatzematge amb accés directe des del carrer de Sant Pere. La primera, situada al peu del talús, és la més fonda, amb una longitud de 56 metres i una superfície de 750 metres quadrats. Des de l'exterior únicament són visibles la façana principal, orientada a migdia, i el tram davanter del tancament oriental, la qual cosa deixa a la vista quatre de les onze pilastres o costelles laterals que sostenen la nau. Al mig de cada secció hi ha una finestra apaïsada amb els muntants i remitjos típics de les fàbriques. La façana principal, totalment llisa, descriu una forma corba amb un angle convex al mig per adaptar-se al revolt del carrer. A l'esquerra hi ha un finestral d'inspiració modernista, i una porta amb llinda plana a la dreta. Es compon de quatre seccions verticals tancades amb gelosia ceràmica i mainells de maó amb dos esglaons en el tram superior per sostenir una tarja opaca de maons. El finestral, tot ell emmarcat per maons, dibuixa un arc carpanell a sardinell amb una figura a mode de cartel·la inscrita en el vèrtex. Les altres dues naus se situen immediatament contigües al mur de llevant, sensiblement reculades respecte del pla de façana principal. Tenen una fondària de 35 metres i presenten un front de façana conjunt a migdia de 28 metres amb dues portes de garatge de llinda plana de gàlib desigual i una tercera per a vianants, situada al centre. | 08164-59 | Carrer de Sant Pere, s/n. PK 1+900 de l'antiga carretera del Pla del Penedès a Torrelavit | Construït a l'entorn de l'any 1915 per un seguit de propietaris agrícoles de la població, va estar en ús fins a la dècada de 1930. | 41.4194400,1.7136300 | 392502 | 4586119 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-07-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Descripció:Com la nau anterior, presenten tancaments metàl·lics moderns de dues fulles i els edificis estan rematats amb frontó esglaonat i coberta de fibrociment. En l'actualitat, són ocupades per un taller de reparació de vehicles i un magatzem de maquinària agrícola.Entre aquestes naus i la plataforma superior hi ha una terrassa intermèdia que descansa sobre un mur de contenció amb front al carrer, a la qual s'accedeix per un trencant del camí arbrat descrit abans. Sobre seu s'observa, en el parament de migdia, la traça d'una volta de canó que correspon a la base de la secció posterior de l'edifici d'oficines primigeni, donant lloc a un soterrani. Annex al costat Est d'aquell edifici s'alça, sensiblement enretirat respecte del seu tester, un cub de 10,5 x 22 metres amb dues crugies d'amplada i tres de fondària. La construcció té dues plantes d'altura i acull un taller de fusteria d'alumini. La coberta és de fibrociment a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana i caigudes a tramuntana i migdia. A cada crugia li correspon una finestra: les apaïsades d'obra pròpies dels conjunts industrials a migdia, i amb les de maons amb arc carpanell a llevant. A la cantonera dels dos paraments s'observa una cremallera de queixals o esperes de pedra vasta per a lligades de nous panys de paret. El juny de 2017 el conjunt es va repintar íntegrament i el color blanc va ser substituït pel groc mostassa en els paraments i pel gris fosc en totes les pilastres, tancaments, emmarcaments i motllures de finestres. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||||
| 59228 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-22 | QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 106-107. | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de l'Ajuntament del Pla del Penedès es troba distribuït en dos espais: un a la planta baixa i un altre situat a les golfes de la casa consistorial, tot col·locat en prestatges dins d'arxivadors de cartró. El primer acull tota la documentació històrica, ordenada temàticament seguint els criteris marcats pel Consell Comarcal, juntament amb d'altra de naturalesa administrativa. La resta de documentació administrativa és a les golfes, al costat de fons bibliogràfics i personals procedents de donacions particulars de famílies del poble, entre els quals destaca el llegat de Jordi Vallès. Constituït per 93 capses arxivadores amb tota mena de documents (llibres, cartells, correspondència, programes culturals...), constitueix un reflex dels interessos i les inquietuds de la vida d'un jove vinculat al teixit associatiu del Pla que va morir prematurament als 26 anys. Els historiadors Jordi Vallès i Josep Colomé van realitzar un estudi sobre el fons històric en el marc del primer Seminari d'Estudis Locals d'Història Local i Comarcal del Penedès, la qual cosa va donar lloc a l'inventari següent: correspondència del Consell Municipal (1927-1934); pressupostos municipals (1876-1893); matrícula industrial (1876-1925); contribució territorial (1855-1887); Jutjat de Pau (1848-1944); acords de la comissió mixta de propietaris i parcers (diversos anys); declaracions de vi (1933-1945); baptismes, matrimonis i òbits (1863-1936); visites del registre civil (1876-1917); cens d'habitants (1907-1945); padró d'habitants (1930); rectificació del cens (1901-1906); cens electoral (1893-1923); rectificacions del cens electoral (1899-1935); electors amb drets suspesos (1902); prescripció d'incapacitat d'electors (1902); reclamacions d'inclusió al cens (1902); expedients d'eleccions (1899-1900); eleccions municipals, diputats i senadors (1903-1936), i renovació de la junta municipal del cens electoral (1917-1934). A més, l'Ajuntament conserva tota la documentació electoral generada a partir de 1939 fins a l'actualitat. Hi ha també un apartat de cartografia i una col·lecció sencera del butlletí municipal La font de l'Esteve. | 08164-106 | Plaça de Pau Fontanals, 1 | 41.4180800,1.7105900 | 392246 | 4585972 | 08164 | El Pla del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59228-foto-08164-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59228-foto-08164-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||||
| 59162 | Cal Casesnoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casesnoves | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIV-XX | Masia aïllada, amb diversos annexos, d'orígens medievals però molt reformada, d'estil popular. Cal Casesnoves es situa just en límit nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, arran del terme de Subirats. De fet la línia de terme en aquest punt fa una reculada cap a l'oest per incloure precisament totes les edificacions de Cal Casesnoves. Dista aproximadament 100 m, al nord-est, del veïnat de les Parellades. Conforma Cal Casesoves dos habitatges i diversos annexos agrícoles situats al sector occidental. L'edifici principal, ben visible entre el conjunt, correspon a l'immoble situat més a l'est, on arriba el camí que condueix a la finca, procedent de les Parellades, i on hi ha el barri d'accés. L'altre habitatge s'hi adossa per la façana sud-oest, com ala resta de construccions. El conjunt té l'aspecte eminentment agrícola, de construccions d'època contemporània, entorn els segles XIX i XX. Malgrat els presumibles antecedents medievals (LLORAC, 2015:40) no hi ha vestigis visibles que remetin a una construcció medieval o fins i tot d'època moderna. En cas d'haver existit, l'edifici actual respondria a una reforma completa d'un edifici preexistent, realitzada a la segona meitat del segle XIX. L'edifici principal de Cal Casesnoves és de planta quadra, d'uns 168m2, amb la façana orientada al sud-est. Es tracta d'un volum de planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha dos accessos, ambdós de refacció recent, un que es dirigeix a l'habitatge i l'altre al garatge. Entre els dos, hi ha una petita finestra. A la planta pis les obertures són tradicionals, comunes, però no modificades. Al centre de la façana i al lateral oriental hi ha dos balcons, idèntics, amb llosana de pedra amb bossell, protegida per una barana de ferro decorada amb motius geomètrics. En el lateral occidental existeix una finestra comuna, sense cap ornamentació. Principalment destaca en la façana el rellotge de sol, situat entre els dos balcons, elevat, pràcticament tocant a la cornisa. Es tracta d'un rellotge de sol pintat, format per un cercle de color groc amb les bores de color vermell. Les línies horàries són també de color vermell. Destaca que el gnòmon està enclavat sobre una representació figurada, amb faccions de rostre humà, del sol. Tot és emmarcat per un requadre quadrat, també de color roig. La pintura de totes les parts de rellotge està desgastada i en parts perduda. La coberta de l'edifici és de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, desplaçat cap al nord. En la coberta hi ha un badalot de planta quadrada, notablement elevat. L'habitatge adossat per l'oest a Cal Casesnoves és senzill, sense trets particulars, amb obertures tradicionals, comunes. Al voltant hi ha diversos coberts adossats o aïllats. | 08164-40 | Veïnat de les Parellades, a l'est. | Segons Salvador Llorac el topònim complet és Cal Casesnoves del Pujol. El 1388 s'esmenta un mas d'en Pujol en el terme del castell de Lavit que podria correspondre, segon Llorac, a l'emplaçament de Cal Casesnoves. El fogatge de 1497 anomena Antoni Casesnoves del Pujol. En el de 1516 també apareix Casesnoves, al sector de la Sala. I en el fogatge de 1553 apareix de nou Antoni Casesnoves. En l'amillarament de 1857 apareix de nou Cal Casesnoves, així com al de 1864, en el que es situa a les Parellades (LLORAC, 2015:40-41). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1870, que respondria a la data aproximada de construcció de l'edifici actual, possible refacció d'un de preexistent. | 41.4156100,1.7462600 | 395223 | 4585654 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | En els plànols topogràfics de l'Institut Cartogràfic de Catalunya apareix com Cal Casanoves, denominació errònia d'acord amb la documentació històrica de l'edifici i propietaris, que sempre ha estat Casesnoves. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59164 | Barriada de Can Martí de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-can-marti-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIV-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens en època medieval. El barri de Can Martí de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, a 300 m de distància del límit amb Torrelavit. Al sud-est, a 450 m, hi ha el veïnat de les Parellades, homònim, que ha pres el nom del nucli original de les Parellades, que correspon a l'entorn de Can Martí. Dista del poble del Pla del Penedès aproximadament 2,25 quilòmetres. S'hi accedeix a través de la pista que procedent del veïnat de les Parellades i Cal Casesnoves, el qual pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i arriba justament fins a Can Martí de les Parellades, seguint posteriorment, com a camí rural, en direcció a les vinyes situades cap al nord-oest (els Bancals, Vinya Nova, etc.). El lloc és un petit turonet (237 m), lleugerament elevat entre els torrents de la Salada i de Marrugat, amb una excel·lent visió de tot l'entorn, especialment de tota la plana sud i sud-oest. El veïnat és constituït per sis habitatges, entre els quals cal Martí, la masoveria de cal Casesnoves, cal Calçoner i tres habitatges més, tots adossats entre ells i formant un conjunt arquitectònic unit, de morfologia de tendència quadrada, amb unes dimensions aproximades de 40 m en sentit est-oest i de 30 m en sentit nord-sud. Destaca especialment l'organització de la majoria dels immobles a l'entorn d'un carreró clos, de 20 m de longitud, disposat en sentit SW-NE, d'un únic accés, que formen les façanes principals o laterals, amb el fondo presidit per la façana de cal Calçoner. S'escapen d'aquesta organització el primer, al sud-est, i el darrer, al nord-oest, habitatges del veïnat, cap façana de les quals afronta amb el carreró. En el lateral oest de la façana de l'antiga masoveria de cal Casesnoves, destaca la conservació de l'antic plafó ceràmic de les denominacions dels carrers del Pla, amb la llegenda 'Caserío de las Parelladas'. Tret d'un habitatge de nova planta, probablement una reforma íntegra d'un de preexistent, la resta d'edificis conserven en la major part les característiques tradicionals, de marcada arquitectura popular, del tombant entre els segles XIX i XX. A Can Calçoner hi destaca els balcons de llosana motllurada i barana de ferro guarnida, així com la cornisa de dentellons. L'immoble situat al centre del carreró, al lateral oest, destaca per disposar de la part inferior de la façana atalussada, signe d'antigor. Mentre que la primera casa del veïnat, venint del sud, sobresurt pels dos cossos adossats, un més elevat que l'altre, i una finestra amb la part superior del llinda arrodonida, d'obra, per subjectar la reixa semicircular. Aquest immoble, a l'exterior de la finca, disposa d'un pou amb coberta d'arc de maons i parets de còdols. Les altres dues cases singulars, Cal Martí i la masoveria de Cal Casesnoves, són comentades en un fitxa independent. Enfront els habitatges, al marge sud del camí de les Parellades, hi ha diversos edificis destinats a usos agrícoles, construïts cap a la dècada de 1960. | 08164-42 | Can Martí de les Parellades, al nord-est del terme municipal. | Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla del Penedès els anys 1385, 1386 i 1388, amb Berenguer Raspall de les Parellades i Arnau Parellades del Pla. En el padró parroquial de 1864 s'hi indica quatre famílies al lloc de les Parellades (LLORAC, 2015:37). La fitxa cadastral dels diversos immobles indica dates de construcció entre els anys 1850 i 1920, que tot i que s'han d'entendre aproximades, comprenen el marc cronològic de l'arquitectura que presenten els edificis. No hi ha restes visibles de construccions anteriors, que haurien estat reformades. | 41.4188300,1.7411400 | 394800 | 4586017 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | |||||||||
| 59190 | Font de can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-fontanals | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115. | XIX | El seu estat de conservació és regular, ja que no raja i està parcialment coberta d'heura i voltada d'alguns troncs i branques abandonades al seu voltant. | Font de mina excavada en el talús de la riba dreta del torrent de Brivons. Dins seu té una galeria de captació que es bifurca, feta malbé per les arrels dels arbres del seu entorn (LLORAC, 2015:115). La construcció adopta la forma d'una mitja lluna perfecta mitjançant un mur que sosté les terres i dóna amplitud a una plataforma que fa les funcions de berenador. Els extrems arrenquen de zero amb un angle de 45 graus i donen origen a una paret en forma de ventall amb una longitud de 7,96 metres i una alçada en el centre de 2,4 metres. El parament és fet amb pedres del país sense escairar unides amb morter, amb les juntes guarnides amb encastos de pedres de petit format. El conjunt és rematat amb una filera de maons plans disposada de forma transversal i dos bancs correguts fets d'obra arrebossada situats a banda i banda de l'eix de simetria. En el centre del conjunt hi havia el broc de la font, avui anul·lat, i una cascada de pedra tosca als peus. Tot plegat és presidit per una dovella amb la data '1896' i les inicials 'J.F.' amb caràcters modernistes. L'última intervenció, poc curosa, va ser feta amb morter gris i porta la data de 2014. La font s'inscriu en un paratge ombrívol, sota una bosquet de roures, al qual s'hi accedeix per mitjà d'un corriol que neix al costat dret del pont de can Fontanals, sense senyalitzar. | 08164-68 | Riba dreta del torrent de Brivons, entre les masies de la Sala i can Fontanals | 41.4087900,1.7157400 | 392661 | 4584934 | 1896 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 105|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59192 | Pou de les Bergadanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-bergadanes | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Conjunt en mal estat, especialment per l'existència d'un pi en un dels angle de la bassa que ha malmès bona part d'aquest angle i en general de l'estructura. També es precari l'estat de conservació degut a la degradació intrínseca de l'obra, l'enderroc parcial i la manca de qualsevol manteniment.. | Antic pou per a l'extracció i acumulació d'aigua. Pou situat al sud de l'antiga masia o casa de camp de les Bergadanes, a 36 m de la façana meridional de l'edifici i tocant al límit del barranc que forma en aquesta zona el Torrent dels Brivons. El pou pertany a la pròpia casa. Es tracta d'un pou i d'una bassa, ambdues estructures adossades i relacionades, destacant especialment la bassa. El pou és de planta circular, de 90 cm de diàmetre a l'interior, tot ell revestit de rajola ceràmica, sense vidrar. La fondària que s'observa és considerable, cercant el nivell freàtic del fons del torrent. Al costat hi ha la bassa o cisterna, una estructura prominent, ben visible, i interessant. Es de planta lleugerament rectangular, de 3,70 per 3,40 m, obrada amb maçoneria de pedra, amb morter, en la que hi abunden petits còdols unint les pedres més grans. El parament denota antigor, possiblement del segle XIX o fins i tot anterior. L'alçada de l'estructura és com a mínim de 2,5 m. A l'interior està revestida de rajoles, alhora cobertes per una capa de morter hidràulic. A l'exterior, tocant al pou, hi ha una estructura molt malmesa i coberta de pinassa, que pot tractar-se de la connexió entre el pou i la bassa o bé de l'estructura que suportaria un mecanisme tipus sínia. El conjunt és especialment rellevant tant com a sistema hidràulic tradicional, com per la presumible antiguitat de la cisterna. | 08164-70 | Al sud de les Bergadanes | No hi ha referències històriques de l'estructura, si bé com dèiem el tipus de parament de la cisterna convida a pensar que es tracta d'una construcció d'entorn el segle XVIII. Cal tenir present que hi ha referències documentals de les Berguedanes des del segles XIII (LLORAC 2015:39). | 41.4059500,1.7234100 | 393297 | 4584609 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 | ||||||||
| 59130 | L'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC -VIdC | És probable la conservació d'estructures arqueològiques | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès, limitant pel sud amb el Torrent de Sabanell. La zona és coneguda com l'Esquerda, topònim del que pren el nom el jaciment. S'hi accedeix fàcilment prenent el camí en direcció al torrent, que parteix de l'extrem sud del carrer Puigdàlber, creuant les vinyes, i que en línia recta arriba fins a la zona on es situen les restes. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que 'en el tall d'un camí que porta cap al torrent' es van observar restes 'd'estructures constructives' i es van localitzar fragments de ceràmica que s'emmarquen en època romana tardana. Es tracta de 12 fragments de ceràmica comuna 'òxidoreductora', 18 fragments de ceràmica comuna reduïda i 24 fragments de ceràmica comuna oxidada. Els responsables del projecte de recerca interpreten que podria tractar-se d'un grup de sitges 'o nivells arqueològics' corresponents a un assentament rural que podria estar vinculat amb la propera necròpolis de la Sala. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat l'existència de restes arqueològiques en el talús existent al marge nord d'un camí que, procedent de l'indret indicat per accedir al jaciment, condueix fins al centre del meandre que forma el torrent en aquest sector. En concret correspon a una franja d'uns 5 m de longitud situada en les coordenades (UTM ETRS89) X:392029 Y:4585378, en la que s'observa sediment d'1 m de potència, cobrint el sòl geològic, amb fragments de ceràmica. S'hi ha observat diversos fragments de ceràmica comuna reduïda i oxidada, d'època romana, diversos fragments de teula i un fragment d'àmfora indeterminada. Aquests materials no permeten concretar l'adscripció cronològica de les restes, que s'emmarquen segur en l'època romana, si bé podrien ser efectivament d'època baiximperial. | 08164-8 | Paratge l'Esquerda, a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4127000,1.7081000 | 392029 | 4585378 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2023-03-22 05:08 |
Estadístiques 2023
Patrimoni cultural
Mitjana 2023: 180,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/