Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
59123 Can Cerdà de Palou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda-de-palou FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. XII-XX Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època medieval. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en tot l'entorn immediat al mas anomenat Can Cerdà de Palou. El mas es situa a escassos metres a l'est de la carretera BV-2153, just en el PK 4+000, a 1,5 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou el presumpte jaciment arrel de les prospeccions arqueològiques dutes a terme l'any 2007, en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', durant les quals es visità el lloc. No hi ha constància de localització de restes arqueològiques, però en la visita al lloc els arqueòlegs, Cristian Folch i Jordi Gibert, van poder parlar amb el propietari de la finca, qui els va mostrà dos fragments de 'molins manuals' que conservava. Els responsables del projecte consideren que ambdós molins podrien correspondre 'a l'assentament medieval, com sembla desprendre's del topònim'. La fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou una fotografia dels dos molins, que es corresponen a peces rotatòries, amb orifici central per a l'eix. Malgrat aquesta escassetat d'elements, alhora de procedència incerta, cal tenir en consideració que els orígens de can Cerdà es remunten com a mínim al segle XII, quan en l'acta de restauració de la dotalia de l'església de Lavit, de 1144, es cita ja Can Cerdà (MARTÍ, 1997: 283). Per tant, d'acord amb aquesta documentació, és ben probable l'existència de restes arqueològiques medievals en el subsòl de la finca. En visitar-se Can Cerdà i el seu entorn indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'han localitzat restes arqueològiques en el pati de la finca ni en l'entorn immediat. La propietat amablement ha ensenyat els molins rotatoris, els mateixos mostrats l'any 2007 i origen de la determinació de Can Cerdà com a jaciment arqueològic. Actualment els molins romanen col·locats a les parets de la cuina de la casa, a manera d'ornamentació. Es tracta de dos molins circulars, rotatoris, l'adscripció cronològica dels quals és molt dubtosa en tractar-se d'objectes comuns de l'època històrica, juntament amb la manca de particularitats i per l'absència de dades del context en el que foren localitzats. 08164-1 Masia Can Cerdà, a l'est del PK 4+000 de la carretera BV-2153, 41.4278300,1.7282000 393733 4587032 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-3.jpg Inexistent Medieval|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 85|94|98 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59124 Can Pujolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujolet GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. IIaC-VIdC Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en uns camps de vinya situats a 100 m al nord del veïnat del Pujolet, en el paratge denominat Vinyes del Pujolet (Plànol topogràfic 1:5.000 ICC). L'indret es situa a 120 m a l'est de la carrera C-15, a l'alçada del PK 21+700 i a 300 m al sud-oest de Can Saumell. L'accés és fàcil pels camins que condueixen a les vinyes, bé des del Pujolet, bé des de la carretera BV- 2155, que es situa a 180 m al nord. Les restes foren descobertes durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), duta a terme l'any 1990 per l'equip format per Artur Cebrià, Genís Ribé i Mª Rosa Senabre. En la vinya s'hi localitzà abundant material arqueològic en superfície i en marge del camí que uneix el Pujolet amb la carretera BV-2155 s'hi va localitzar fragments de teula romana, un morter de granit i un fragment de molí rotatori de pedra volcànica. El possible jaciment es relaciona amb la 'vil·la romana' del Sarral, situada a 600 m al nord-oest i la necròpolis de l'església de Puigdàlber. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat diversos fragments de ceràmica romana en superfície, especialment de teula i d'àmfora, tot i que no són molt abundants. 08164-2 Paratge anomenat Vinyes del Pujolet, a 100 m al nord del veïnat del Pujolet. 41.4015300,1.7074000 391952 4584138 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59125 Casa Alta del Maset de Bellavista https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alta-del-maset-de-bellavista ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. II - VII Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'una necròpolis d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en els terrenys destinats al cultiu de vinya que envolten el nucli d'habitatges anomenat Casa Alta, situat a 60 m a l'oest del veïnat de Bonavista. L'àrea d'expectativa correspon al triangle circumscrit al nord pel camí que transcorre paral·lel a la carreteraBV-5154, a l'est i sud-est pel camí que des d'aquesta carretera dóna accés a la Casa Alta, que parteix de l'inici occidental del veïnat de Bonavista, i a l'oest pel marge agrícola que uneix els dos anteriors camins, situat a 52 m de la Casa Alta. La zona es situa a 1 quilòmetre al nord-est del poble del Pla del Penedès. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya les primeres referències al possible jaciment les apunta Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès) en els seus inèdits Quaderns de Camp. Primer l'any 1950, quan exposa la localització de tombes amb caixa de teula romana, i després l'any 1978, quan descriu noves troballes de sepultures de teules així com restes de dolia i 'algun vas ceràmic'. Segons l'Inventari, Pere Giró considera que es tracta d'una gran necròpolis romana, l'assentament de la qual s'ubicaria on hi ha el nucli d'edificis de la Casa Alta. Posteriorment, entorn els anys 1982-1983 el veí de Puigdàlber Sr. Ferran Julià, localitzà restes d'un altre enterrament en el mateix indret i va fer donació al Museu de Vilafranca del Penedès d'una tegula que presenta un creu realitzada a través de digitació prèvia a la cocció. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat cap indici de l'existència de restes arqueològiques en els camps que comprèn la zona d'expectativa. 08164-3 A l'entorn del veïnat de la Casa Alta, a 60 m a l'oest del veïnat de Bonavista. 41.4188500,1.7257300 393512 4586039 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59126 El Sarral https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sarral ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. GIRÓ ROMEU, PERE (1947). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Panadés', Ampurias, núm. 9-10, p. 253-268. GORGES, JEAN GÉRARD (1979): Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtiques archeologique, Éditions E. De Boccard. IIaC-VI dC Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa entre el lateral est de la carretera C-15, a l'alçada del PK 22+300, al sud del paratge conegut com la Clota, a l'oest dels camps denominats La Sala i Fontanals i a 160 m al nord de l'encreuament entre les carreteres C-15 i BV-2155. La zona dista 1 quilòmetre al sud sud-oest del poble del Pla del Penedès i a 120 m del de Puigdàlber, situant-se per tant pràcticament al límit del terme municipal del Pla del Penedès. L'indret correspon enterament a camps de vinyes en actiu. La referència del jaciment prové de Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès), que l'any 1947 escriu que el propietari que conreava els terrenys li va comunicar la troballa d'abundants restes ceràmiques, molins de granit, i alguns 'espacios pavimentados' en un dels quals es va extreure un dolium que estava 'empotrado' a terra i que tenia un volum de 90 litres (GIRÓ, 1947: 268). Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya el mateix propietari li va comentar també l'existència de restes de tombes obrades amb tegula, fet que no consta en l'article de Giró. Pere Giró no posa en dubte la relació entre el 'poblado' del Sarral i les inhumacions localitzades en el subsòl de l'església de Puigdàlber, situada a 200 m. de distància (GIRÓ, 1947: 268). L'any 1990 durant la visita al lloc per revisar la Carta Arqueològica (Inventari del Patrimoni Arqueològica de Catalunya) es va recollir escàs material ceràmic, fonamentalment fragments de teules romanes. Posteriorment, l'any 2006, la zona va ser objecte d'una prospecció arqueològica emmarcada en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval. 2005-2008' en la que es van recollir en el jaciment restes ceràmiques 'd'època iberoromana'. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha comprovat que en la zona és freqüent l'observació en superfície d'abundants fragments de ceràmica romana. Aquests restes apareixen en tots els camps de la zona d'expectativa, però són especialment abundants en el sector nord, just on el terreny forma una lleugera elevació. Es tracta de fragments de ceràmica romana, entre els quals abundant teula, ceràmica comuna i àmfora. S'hi ha observat un fragment de ceràmica comuna africana, producció importada a partir de finals del segle I. 08164-4 Est de la carretera C-15, PK 22+300, sud de la Clota, oest de la Sala i Fontanals. 41.4075500,1.7043500 391707 4584811 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundaria el de 'Vinya el Sarral'. 83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59127 La Capella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-capella FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. XIII-XVIII Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època medieval o d'època moderna. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 140 m. a l'est de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,360, i a 340 m al nord-est de Can Cerdà de Palou. S'hi accedeix prenent la pista que surt de la carretera, en el giravolt existent en el PK indicat i seguint fins al final d'aquesta, en un camps de conreu. El paratge és conegut com Matamargó (plànol topogràfic 1:5.000 ICC), homònim a l'edifici situat a l'est de la carretera, al sud del giravolt. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la 'zona d'altiplà, en una zona coneguda com 'la Capella' (no s'indica la font del topònim) es va localitzar 7 fragments de ceràmica comuna reduïda, 2 fragments de ceràmica comuna oxidada i un fragment de nansa de ceràmica vidrada, tot atribuïble a 'ceràmica medieval i moderna', així com restes de material constructiu. Els directors de l'estudi apunten la possibilitat de que les restes puguin estar relacionades amb una capella d'època baixmedieval o moderna existent en la zona. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat indici de l'existència de restes arqueològiques. 08164-5 A l'est de la carretera BV-2153, PK 4,36, i al nord-est de Can Cerdà de Palou La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia·, realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. 41.4297800,1.7316400 394024 4587245 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Les descripcions referents a la ubicació de la localització de les restes són poc precises i generen dubtes respecte al polígon de delimitació de l'àrea d'expectativa. Caldria revisar les dades referents a l'emplaçament i realitzar una prospecció del sector per verificar la possible ubicació.Cal tenir en compte que de ceràmica comuna sense vidriar o vidrada d'època moderna i contemporània se'n localitza freqüentment en els camps de conreu, sense ser un clar indici de l'existència d'estructures antigues.A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundaria el de 'Matamargó'. 94|85 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59128 La Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-8 ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. IV-XII Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'una necròpolis d'època tardoromana o medieval. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en el lateral nord del Torrent de Sabanell, a 90 m al nord de la masia coneguda com la Sala, a 470 m al sud del poble del Pla del Penedès i a 230 m al sud-oest del paratge anomenat Vinyes Llargues. L'accés és fàcil seguint el Camí de la Sala des de la Creu de Terme, pista que condueix al lloc, arribant al marge del torrent. Segons consta en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, l'existència de restes va fer informada l'any 1961 per Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès), exposant la localització de lloses de pedra i tegulae 'procedents de sepulcres destruïts' i que emmarca cronològicament en època romana. Les lloses es van trobar col·locades al marge d'un camí per evitar esllavissaments. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya 'encara es poden veure les lloses quadrangulars aprofitades en el camí, a més d'altres en els marges i en el camp de conreu, i alguns fragments de tègula romana'. La mateixa fitxa de l'Inventari exposa la problemàtica de l'adscripció cronològica de les sepultures, que tant poden ser d'època tardoromana com alt medieval. En la fitxa de l'Inventari hi apareixen fotografies de les suposades lloses, utilitzades per arranjar esvorancs del camí que hom suposa que seccionà la necròpolis. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat el lloc on es considera que es va localitzar les restes i on hi romanen encara les lloses en la superfície del camí. Es tracta de l'antic camí que condueix del poble del Pla del Penedès a la Sala, creuant el Torrent de Sabanell a través de l'anomenada Palanca, que és situada a escassos 25 m. d'aquest indret. El lloc correspon a la part superior de la pendent que des dels camps de vinyes baixa pronunciadament fins al peu del torrent. La zona avui dia (2017) roman abandonada, amb el camí i la passera sense ser utilitzats. En aquesta zona i en l'entorn immediat no s'hi ha localitzat cap resta arqueològica ni indicis de la seva existència. En el talús que forma l'antic camí hi aflora el subsòl rocós, ben visible, de les mateixa composició sorrenca que les lloses que hom suposa que formaven les cistes. 08164-6 Lateral nord del Torrent de Sabanell, a 90 m al nord de la Sala i a 470 al sud del poble del Pla. 41.4108500,1.7110600 392273 4585169 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-3.jpg Inexistent Romà|Paleocristià|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 83|84|85|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59129 L'Aguilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/laguilera FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. VII-IaC Possibilitat d'estar malmès, parcialment, per moviments de terres. Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època ibèrica. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 280 m. a l'oest de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,5 i a 280 m al sud-est del puig de l'Aguilera, en uns terrenys a la vessant d'aquest, ocupats per matollar i vinyes. Travessa la zona la pista que, sortint de la carretera BV-2153, en direcció sud, condueix tant cap al cim de l'Aguilera com a les Vinyes grans de Can Cerdà de Palou. Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època ibèrica. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 280 m. a l'oest de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,5 i a 280 m al sud-est del puig de l'Aguilera, en uns terrenys a la vessant d'aquest, ocupats per matollar i vinyes. Travessa la zona la pista que, sortint de la carretera BV-2153, en direcció sud, condueix tant cap al cim de l'Aguilera com a les Vinyes grans de Can Cerdà de Palou. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la zona, 'en el vessant sud-est del serrat, en un tall del camí' es van localitzar 19 fragments de ceràmica comuna oxidada, de la qual la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya no precisa si es tracta de produccions ibèriques o romanes, i una vora d'àmfora ibèrica. Per una altra banda, 'en una terrassa immediatament superior' s'observà l'existència de possibles restes de murs. En visitar-se les vinyes per la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat cap indici de restes arqueològiques en la zona que comprèn el polígon d'expectativa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Aquesta zona engloba al nord una àrea de matollar i bosc, mentre que l'àrea sud és ocupada per una vinya. Per al cultiu d'aquesta és evident que s'ha arranjat en gran mesura el terreny, rebaixant part l'extrem de la pendent cap al turó, com a mínim en 3 m. d'alçada, d'acord amb el que s'observa en el talús existent. 08164-7 Camps situats a 280 a l'oest de la carretera BV-2153 i a 280 al sud-est del puig de l'Aguilera. La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. 41.4312400,1.7258300 393541 4587414 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59129-foto-08164-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59129-foto-08164-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59129-foto-08164-7-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Les descripcions referents a la ubicació de la localització de les restes són poc precises i generen dubtes respecte al polígon de delimitació de l'àrea d'expectativa. Caldria revisar les dades referents a l'emplaçament i realitzar una prospecció del sector per verificar la possible ubicació.El jaciment és proper al de les Vinyes grans de Can Cerdà de Palou. Els límits d'ambdues zones d'expectativa estan separades únicament per uns 60 m. 81|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59130 L'Esquerda https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. IIaC -VIdC És probable la conservació d'estructures arqueològiques Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès, limitant pel sud amb el Torrent de Sabanell. La zona és coneguda com l'Esquerda, topònim del que pren el nom el jaciment. S'hi accedeix fàcilment prenent el camí en direcció al torrent, que parteix de l'extrem sud del carrer Puigdàlber, creuant les vinyes, i que en línia recta arriba fins a la zona on es situen les restes. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que 'en el tall d'un camí que porta cap al torrent' es van observar restes 'd'estructures constructives' i es van localitzar fragments de ceràmica que s'emmarquen en època romana tardana. Es tracta de 12 fragments de ceràmica comuna 'òxidoreductora', 18 fragments de ceràmica comuna reduïda i 24 fragments de ceràmica comuna oxidada. Els responsables del projecte de recerca interpreten que podria tractar-se d'un grup de sitges 'o nivells arqueològics' corresponents a un assentament rural que podria estar vinculat amb la propera necròpolis de la Sala. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat l'existència de restes arqueològiques en el talús existent al marge nord d'un camí que, procedent de l'indret indicat per accedir al jaciment, condueix fins al centre del meandre que forma el torrent en aquest sector. En concret correspon a una franja d'uns 5 m de longitud situada en les coordenades (UTM ETRS89) X:392029 Y:4585378, en la que s'observa sediment d'1 m de potència, cobrint el sòl geològic, amb fragments de ceràmica. S'hi ha observat diversos fragments de ceràmica comuna reduïda i oxidada, d'època romana, diversos fragments de teula i un fragment d'àmfora indeterminada. Aquests materials no permeten concretar l'adscripció cronològica de les restes, que s'emmarquen segur en l'època romana, si bé podrien ser efectivament d'època baiximperial. 08164-8 Paratge l'Esquerda, a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. 41.4127000,1.7081000 392029 4585378 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59131 Vinya de l'Oliverar https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-loliverar ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. GORGES, JEAN GÉRARD (1979): Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtiques archeologique, Éditions E. De Boccard. ROS MATEOS, ALEJANDRO (2004): 'El món ibèric tardà i la romanització al Penedès', Fonaments, 10-11. II - I aC Possiblement malmès per moviments de terres i urbanització de la zona. Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana republicana. El coneixement del possible jaciment té l'origen l'any 1950, quan Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès) localitzà el jaciment en 'terrenos cercanos al pueblo del Pla del Panadés en su parte sur, propiedad de Fco. Vidal, en parte convertidos en campo de fútbol y parte de viñedo', segons consta en el Catálogo Arqueológico del Panadés, no publicat. Sembla ser que Pere Giró localitzà restes d'estructures romanes, entre les quals murs i paviments, i abundant ceràmica romana. Indicà que el propietari de la finca, Sr. Vidal, havia recollit ferros deteriorats i monedes (desaparegudes). En revisar-se la 'Carta Arqueològica' (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), l'any 1990, no es van localitzar aquestes possibles construccions romanes. Tot i així es van identificar abundants fragments de teula romana i uns fragments de ceràmica de vernís negre amb impressions de línies i estries. En el mateix moment, 'en les camps més pròxims al cementiri' es van recollir dos fragments de nucli de sílex, un d'ells amb retocs, i un fragment d'ascla. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya indica que les restes 'es concentren en una de les vinyes propietat del Sr. Catasús i en els camps propers al cementiri, els quals formen una petita elevació sobre el terreny pla'. Alhora esmenta que el lloc de localització indicat per Pere Giró 'l'ocupa en l'actualitat una fàbrica'. Actualment l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya assenyala l'àrea d'expectativa arqueològica del jaciment en els terrenys situats al sud de l'Avinguda de la Carrerada, enfront el xamfrà amb el carrer de la Piscina, iniciant-se aproximadament a 60 m a l'est del cementiri. Aquesta zona i el seu entorn immediat s'ha prospectat per la realització del Mapa de Patrimoni i no s'hi ha localitzat cap indici de restes arqueològiques. Els camps de conreu mostren clars indicis d'haver estat rebaixats (diferències de cotes entre ells i amb el carrer Av. de la Carrerada) i en el sector proper al cementiri la vegetació abundant impedeix observar el sòl. Alejandro Ros (ROS, 2004: 234) emmarca les restes entre la segona meitat del segle II aC i inicis del segle I aC, suposem que d'acord amb els fragments de vernís negre. 08164-9 Camps situats al sud de l'Avinguda de la Carrerada, entre cementiri i camp de futbol. 41.4164100,1.7076600 391998 4585790 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Les referències comporten certa confusió en la concreció del lloc d'aparició de les possibles restes, doncs els possibles terrenys ocupats pel camp de futbol i fàbrica es situen a 400 m a l'est del cementiri, mentre que la zona d'expectativa arqueològica assenyalada actualment es situa entre el camp de futbol i el cementiri. Convindria prospectar tot el sector per revisar la ubicació del possible jaciment.A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundària el de 'Vinya del Cementiri'. 81|83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59132 Vinyes grans del Cerdà de Palou https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-grans-del-cerda-de-palou FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. IIaC - Vdc Possiblement malmès per moviments de terres realitzats en els conreus. Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica es situa a l'oest de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4, a l'oest també de la masia Can Cerdà de Palou, en unes vinyes extenses anomenades Vinyes Grans del Cerdà de Palou (plànol topogràfic 1:5.000 ICC), nom que pren el possible jaciment. La zona es situa en concret al nord-oest a la pista que condueix a les vinyes, aproximadament a 280 m del mas Cerdà. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la zona es van localitzar fragments de ceràmica romana en superfície, entre les quals comuna oxidada, comuna oxidoreductora, ceràmica de cuina reduïda, una vora de Terra Sigil·lada, així com fragments de tegula, d'imbrex i un de sílex. En visitar-se eles vinyes per la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat alguns escassos materials arqueològics en el sector central de l'àrea d'expectativa, a uns 20 m al nord de la pista d'accés. Entre aquests una nansa d'àmfora itàlica i dos fragments de ceràmica comuna oxidada, presumiblement romana. Els materials localitzats fins ara no permeten concretar la caracterització del possible jaciment, que com a mínim s'hauria d'emmarcar cronològicament en època alt-imperial, d'acord amb els fragments d'àmfora itàlica i de sigil·lada. 08164-10 Vinyes situades a 280 m a l'oest de Can Cerdà de Palou. La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. 41.4289200,1.7245900 393433 4587158 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59132-foto-08164-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59132-foto-08164-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59132-foto-08164-10-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59133 Església de Santa Maria Magdalena del Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-magdalena-del-pla DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. LÓPEZ I GÓMEZ, Annabel, (2005): 'Els elements ornamentals dels conjunts pictòrics romànics del Penedès', Del Penedès, núm. 10, p.41-58. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. XI Església parroquial del Pla de Penedès, edifici d'origen romànic, del segle XI, que ha estat objecte de múltiples reformes que han configurat l'aspecte actual. El temple és de planta pseudo-basilical, amb tres naus, la nau septentrional més curta que les altres, resultat de l'ampliació de l'església original, de creu de llatina, amb successives capelles. L'edifici s'orienta en sentit SW-NE, amb la façana principal situada al sud-oest, on hi ha l'accés, enfront la Plaça Major. La façana principal, és obra de la segona meitat del segle XIX (1869-1870), avui dia amb el parament pintat de blanc i originalment de carreus vistos, col·locats al trencajunt. Presenta un portal d'arc de mig punt, amb guardapols, en el timpà del qual hi ha un mosaic que representa un cep damunt el que hi ha un crismó, tot voltat pel text evangelical 'jo sóc el cep, vosaltres sou els sarments'. Es tracta d'un refacció de l'accés principal datada de l'any 1970 (QUERALTÓ, 1994:69). Anteriorment el portal era de llinda, sense arc i timpà, sobre el qual hi havia una capelleta, probablement dedicada a Santa Magdalena. Les portes de l'edifici són les originals de la reforma del segle XIX i presenten la llegenda, incisa, 'Año 1869'. Damunt el portal hi ha una rosassa amb un vidrat recent, obra d'una artista vinculada al municipi. La façana és coronada per un cornisa motllurada i amb dentellons. El lateral septentrional reflecteix l'ampliació parcial del transsepte, que constitueix part de la nau lateral, reduïda i que no comprèn tota la longitud de l'església. El front de façana corresponent a la nau central és pintada de blanc, mentre que el corresponent a la nau lateral mostra els paraments descoberts. Aquests indiquen, com a mínim, dues ampliacions del transsepte romànic. El frontis encarat al sud-oest presenta una rosassa florada, sota del qual hi ha una fornícula, obrada en un carreu, amb la Verge de Montserrat, capelleta col·locada l'any 1970. En el front encarat al nord existeix un finestra, potser d'origen romànic, reformada. Sota la finestra, el parament visible sembla ser l'original de l'edifici. La façana meridional presenta també dos rosetons, obrats en reformes d'època contemporània, i dues petites finestres en les extrems. La façana oriental, que correspon a la capçalera, no és visible degut a que se li adossen de diversos immobles que tenen l'accés per l'Avinguda Anselm Clavé. La capçalera sembla està decorada amb bandes llombardes i arcuacions cegues. Exteriorment destaca el campanar, col·locat singularment damunt el cimbori. Data d'entre els segles XVI i XVII i és de planta rectangular, coronat per una balustrada. Assoleix una alçada de 22,5 m i disposa d'un rellotge a la façana sud-oest, dues finestres a la cara oposada i una única finestra en les restants. Respecte l'interior de l'església, la nau central és de volta de canó, reforçada per arcs torals. Damunt l'accés hi ha el cor, datat de l'ampliació del segle XIX. El creuer és amb cúpula semiesfèrica, reforçada mitjançant trompes a les arestes. L'absis central és original del segle XI, de quart d'esfera, amb tres finestres de doble esqueixada, obrades amb carreus de travertí. En la restauració realitzada entre els anys 1970 i 1973 (QUERALTÓ, 1994:72) es van descobrir restes de pintures romàniques, amb motius geomètrics, en l'intradós d'aquestes finestres, avui conservades al lloc. En aquest absis hi ha l'altar major, de pedra, sobre el qual, des de l'arc triomfal, hi penja una creu metàl·lica amb la figura del Sant Crist. En els brancals del mateix arc hi ha les imatges, tallades en fusta, de Sant Senén i Sant Abdó (Sant Nin i Sant Non), patrons del poble. 08164-11 Plaça Major, s/n La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). Les restes romàniques de l'església poden datar-se d'entre els segles XI i XII, probablement l'edifici de mitjan segle XI i les pintures de la segons meitat del segle XII. La temàtica geomètrica de les pintures és similar a les de Sant Joan de Boí i de Sant Pere de Sorpe (LÓPEZ, 2005:48). Hom coneix que antigament hi havia una capella dedicada a Sant Joan, esmentada a inicis del segle XV i referenciada encara a finals del XVI (LLORAC 2015:191) La primera ampliació de la que es té coneixement de l'església romànica data de l'any 1597, quan s'amplia la nau central i es construeixen les capelles del Santíssim i de la Mare de Déu del Roser. També és el moment en que presumiblement es construeix la sagristia, anul·lant l'absis meridional. La segona reforma important es la realitzada entre els anys 1869 i 1870, en la que s'amplia de nou la nau central i les laterals, construint el baptisteri i la nova façana, obres realitzades després d'una vista pastoral del bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albora, que dóna compte de les reduïdes dimensions del temple en proporció a la quantitat de feligresos (QUERALTÓ, 1994:66 i següents). L'any 1824 es van beneir dues campanes, que foren espoliades durant la Guerra Civil i posteriorment reposades per dues de noves, una l'any 1941 i l'altra el 1942, la darrera fosa utilitzant les dues campanes del rellotge. L'any 1970 es va refer la portalada, coincidint amb les obres de restauració de l'interior realitzades entre 1970 i 1973, que van permetre descobrir les pintures i paraments romànics (QUERALTÓ, 1994:69). Per a la història de la parròquia cal remetre's als llibres 'El Pla, històries de l'ahir i de l'avui' (1994), 'El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes' (2011), i 'El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric' (2015), que la recullen excel·lentment. 41.4176700,1.7128000 392430 4585924 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-3.jpg Legal Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884, juntament amb el parallamps, encara existent.A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860.És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884 , juntament amb el parallamps, encara existent (QUERALTÓ, 1994:49).A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860 (QUERALTÓ, 1994:50).Després de la Guerra Civil la missa diària es feia a la nau lateral nord, ja que els feligresos romanien la major part del dia treballant a les vinyes. S'utilitzava només l'altar major els diumenges i els festius. Per Sant Sebastià hi havia molta devoció; l'església estava plena (informació facilitada pel Sr. Arcadi Ferrer Llop).Cont. Descripció: La nau sud s'inicia amb el baptisteri, construït en la reforma del segle XIX, protegit amb una reixa de ferro que duu forjada la data de '1870'. Segueix la nau amb un espai dedicat a una imatge de Sant Antoni, continuant per un següent amb tres capelletes amb les imatges de Sant Sebastià, Santa Magdalena, al centre, patrona del poble, i Santa Llúcia. En el transsepte la reforma realitzada l'any 1597 va fer desaparèixer l'absis sud per a la construcció de la sagristia. En el mur hi ha una fornícula amb dos reliquiaris, un de Santa Magdalena i un de Sant Sebastià.La nau nord conserva l'absis romànic, de quart de volta, amb una petita finestra central, de doble esplandit. L'absis disposa d'un altar on hi ha un reliquiari de metall, amb crismó, i en el transsepte hi ha una talla de Sant Josep. Segueix la nau amb la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb un retaule que duu la data de 1849, un darrer espai on hi ha una capelleta amb la figura de Sant Isidre i en el que recentment (2016) s'hi ha instal·lat la maquinària del rellotge del campanar, restaurada. 92|94|98|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59134 Cal Vallès https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valles DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XIV-XX Habitatge urbà, parcialment aïllat, d'estil modernista, amb orígens en l'època medieval. Es tracta d'un immoble amb una àmplia evolució històrica, doncs sembla tenir antecedents com a mínim d'entorn l'any 1300 (IPAC). Aquesta trajectòria és en part visible per la unió de diversos volums d'edificis, que juntament formen l'actual habitatge, la darrera reforma important del qual es va realitzar entorn l'any 1900. L'edifici es situa just a l'est de l'església de Santa Magdalena, de la que és separada de l'angle oriental de l'absis per escassos metres. El pati de la finca arriba fins al front de façana de l'església, a la Plaça Major, i comprèn també actualment els terrenys del lateral de l'església, que havien estat antigament cementiri. Es tracta d'un immoble de grans dimensions, aproximadament de 345m2 de planta, format per la unió com a mínim de tres edificis diferents, fet perceptible en el traçat poligonal, malgrat que prou regular, del seu perímetre. Afronta pel sud-est, on disposa de la façana principal, amb el carrer de Baix, pel nord-est amb l'Avinguda Anselm Clavé, pel nord-oest amb l'església, i pel sud-oest amb la Plaça Major i amb el carreró que uneix la plaça amb el carrer de Baix. L'immoble és de planta baixa i pis, amb una planta sota coberta com a mínim a la part central, sota el carener. En destaca especialment el front de façana principal, d'estil modernista tot i que amb un fort caràcter popular, mantenint l'essència d'un habitatge de poble. Presenta una ordenació a partir de quatre eixos d'obertures; les tres primeres des del nord mantenen una disposició i separació simètrica, també respecte l'eix central de l'edifici, mentre que la el més meridional trenca aquesta proporció, estant menys separada tant de l'angle de la façana com de les obertures contigües. A la planta baixa l'accés principal de l'immoble es situa just en l'eix central de l'edifici. Es tracta d'un alt portal d'arc carpanell, obrat amb dovelles motllurades i carreus a manera de cadenat en els brancals. La resta d'obertures de la planta baixa són tres àmplies finestres que segueixen l'estil i amplada de l'accés, també d'arc carpanell, en les que hi destaca, únicament en les que flanquegen la porta, el marc inferior de les obertures, que constitueix el sòcol de l'edifici, que aquest punt remarca les obertures a través d'un arc de mig punt. Sobre aquest hi ha una barana de ferro decorada que protegeix la part inferior de la finestra. La finestra més meridional no presenta aquestes característiques. A la planta pis l'immoble presenta tres finestres, seguint els eixos de la planta inferior. La més meridional divergeix de nou de la resta, tractant-se d'una finestra similar a les de la planta baixa. Les tres restants corresponen a balcons, tots de llosana ondulada, motllurada, protegit per una barana de ferro, també sinuosa, decorada amb motius vegetals. Destaca especialment la finestra central, que és tripartida, presentant en els laterals dos finestrons més estrets que l'obertura central, separats per brancals a manera de columna, motllurada, amb capitell ornamentat amb flors, que sustenten els arcs carpanells. Finalment, és també significatiu el coronament de la façana, que es composa d'un frontó ondulat, amb ressalts sinuosos que ressalten la part central de l'edifici, i que és rematada per una destacada antefixa col·locada just al centre. Per altra banda, la façana sud-oest presenta una galeria de finestrons a la planta sota coberta i una galeria terrassada a la planta pis, tot d'obra aparentment recent, mentre que la façana nord-est és caracteritza per representar la unió d'edificis que constitueixen l'immoble, ben visible a través de diverses finestres de composició diversa, totes modestes, d'estil popular, no equiparables a les de la façana principal, dues de les quals són balconeres. La coberta de l'immoble és a dues aigües, tot i que amb pendents i ressalts diversos en funció del cos que estan cobrint. 08164-12 Carrer de Baix, 2 Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'immoble té antecedents històrics que es remunten a l'any 1300. També s'indica el mateix (segle XIV) en el llibre El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes (DIVERSOS AUTORS, 2011: 90). El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una data aproximada corresponent a la reforma en la que es va fer la façana actual. 41.4176700,1.7131400 392458 4585923 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-3.jpg Legal Contemporani|Modernisme|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 98|105|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59135 Cal Fàbregues https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregues-0 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XIX L'habitatge roman desocupat i evidents signes de progressiu deteriorament, determinats en les façanes i finestres. Habitatge urbà, d'obra popular, datat de mitjan segle XIX. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, fruït de l'adaptació de la part posterior (nord) al traçat del carrer del Mig, de notables dimensions, amb una amplada aproximada de 3 cossos. És constituït per planta baixa i pis, amb les façanes sud i nord coronades per una barana massissa col·locada sobre les teules de la coberta, que és a dues aigües. La façana principal està encarada a migdia; la façana est dóna al xamfrà entre els carrers de Baix i del Mig, mentre que la nord s'encara al carrer del Mig; per ponent l'immoble afronta amb un altre habitatge, entremitgera. La façana principal és de composició pràcticament simètrica. A la planta baixa presenta l'accés, únic, situat lleugerament descentrat, desplaçat cap a l'est; és rectangular, de maçoneria, sense carreus en muntants ni llinda, caracteritzat per disposar en els angles superiors d'un modilló motllurat, de doble mig bocell. La porta és l'original, de doble fulla, de fusta rematada amb claus, que duu la inscripció incisa 'Año 1853', realitzada en dues cartel·les independents. També a la planta baixa hi ha dues finestres balconeres, acabades amb ampit, que arriben pràcticament fins el rasant de vorera. Ambdues disposen d'una reixa de ferro amb remat de puntes. A la planta pis presenta quatre finestres simètriques, l'emplaçament de les quals es correspon a les obertures de la planta baixa, tret a la segona per l'oest, que a la planta baixa és inexistent i que provoca la manca de simetria completa a la façana, que, com dèiem, tret d'aquest fet, és gairebé absoluta. Totes les finestres de la planta pis són de tipus balconera, les dels extrems amb balcó de llosana i les centrals amb ampit motllurat, totes amb barana de ferro. La fusteria és de persianes de llibret. La façana és rematada amb una cornisa de dentellons. La façana nord és també interessant i similar al front principal. És completament simètrica, amb tres finestres balconeres a la planta baixa, de disposició ordenada, i tres finestres comunes a la planta pis, emplaçades sobre les primeres. Totes les obertures són tancades per un reixat de ferro de magolles i coronament de puntes, i ampit motllurat, idèntiques a les de la façana sud. El coronament d'aquesta façana és també amb cornisa de dentellons, sobre la que hi ha la barana massissa. La façana oriental, que afronta amb el xamfrà de carrers, és més austera que les altres dues, sense cornisa i barana. Presenta dues finestres a la planta baixa i una a la planta pis, aquesta darrera aproximadament centrada entre les primeres. Totes són balconeres i amb reixat idèntic a la resta, també amb fusteria de persianes de llibret. S'observa que la cantonada sud-est de l'edifici està realitzada a través de carreus, a diferència de la resta de paraments, d'obra de maçoneria. A la façana principal, que presenta un acabat arrebossat de precària conservació, amb diverses llacunes, hi ha traces conservades de pintura blanca, blava i beix. 08164-13 Carrer de Baix, 14 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb la inscripció de la porta principal, l'edifici hauria estat construït l'any 1853, època a la que s'hi adiuen les característiques arquitectòniques. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que no es correspon amb la indicada en la porta i que, per tant, s'ha d'entendre com una informació aproximada. 41.4171700,1.7128700 392435 4585868 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59136 Cal Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XIX Habitatge urbà, entre mitgeres, d'estil popular, benestant, d'entorn finals del segle XIX. Es tracta d'un immoble de gran extensió, aproximadament 360 m2 de planta, fruït probablement d'una ampliació de volums a través de l'evolució històrica de l'edifici. Aquest fet és especialment visible en el front de façana del carrer Quarters (Corraló), on s'observa que l'immoble és conformat per dos volums diferents que no mantenen la mateixa alineació. De l'immoble en destaca especialment la façana, amb profusió d'obertures simètriques emmarcades amb vasa d'adorn. La façana principal està encarada al nord-est, enfront la Plaça Major, la façana sud-est limita amb el Corraló, vers el carrer Quarters, la sud-oest amb el pati propi de la finca i la nord-oest actua de mitgera amb un altre habitatge. L'immoble es composa de planta baixa, pis i planta sota coberta. El front principal és el més rellevant. Presenta una composició ordenada i simètrica de les obertures, en base a quatre eixos totalment simètrics i una caracterització homogènia, que únicament divergeix en les obertures de l'eix septentrional, indicant una possible volum annexat. L'accés de l'edifici es situa en el segon eix d'obertures de l'immoble, començant pel sud, i es caracteritza per tractar-se d'un gran portal d'arc carpanell, tot ell motllurat amb doble bossell. Hi destaca al centre de l'arc, en la clau, una cartel·la amb decoració estriada que sustenta la llosana del balcó existent sobre l'accés. La porta de l'edifici, de doble fulla, dóna accés a un rebedor exterior, en el que hi ha la porta d'accés a l'interior de l'edifici. Seguint amb la façana, flanquejant l'accés principal, a cada costat hi ha dues finestres altes, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i protegides amb reixes de ferro decorades amb magolles i greques. A l'extrem nord, hi ha una finestra rectangular, també adornada amb vasa i protegida per un reixat. La planta pis es caracteritza per quatre obertures simètriques, essent totes balcons de peanya motllurada i protegits per una barana de ferro que presenta decoració geomètrica als extrems de les barres. Les tres finestres meridionals són d'arc escarser motllurat amb doble mig bossell, mentre que la de l'extrem nord és de llinda recta, sense decoració tret de la pròpia vasa. La planta sota coberta presenta quatre petites finestres, sobre els mateixos eixos, de nou les tres meridionals diferents de la més septentrional. Les dels tres eixos sud són quadrades, mentre que la de l'eix nord és rectangular, més estreta. Totes són adornades amb vasa. La façana culmina amb una ràfec de poca volada, de motllura bossellada, amb tendència a bec de falcó. La coberta de l'edifici és a dues aigües, al centre de la qual hi ha un badalot quadrat, amb finestres. Destaca també la façana posterior, encarada al sud-oest, que afronta amb el propi pati, escassament visible des del carrer. Presenta obertures molt similars a les de la façana principal, seguint però únicament tres eixos, mancant, en aquest cas, l'eix d'obertures del sud. És un indici de tractar-se de volums o edificacions diferents posteriorment unides. A la planta baixa hi ha tres accessos, el principal situat a l'eix central, els altres dos, més estrets, en ambdós flancs. Tots són d'arc escarser. A la planta pis hi ha tres finestres balconeres, de llinda recta, amb balcó idèntic al de la façana principal. A la planta sota coberta hi ha tres finestres, rectangulars, similars també a les de la façana nord-est. Totes les obertures disposen de vasa d'adorn. Al gran pati de la finca, que compta amb diverses edificacions annexes, s'hi té accés directe des del carrer Quarters a través d'un portalada amb tanca de ferro emmarcada per dos pilars coronats per un pinacle, apuntat i enrajolat. 08164-14 Plaça major, 1 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com una informació aproximada corresponent possiblement a un dels immobles preexistents dels que constitueixen l'edifici actual. 41.4175300,1.7124200 392398 4585908 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59137 Cal Pere Nadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nadal DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Edifici residencial, modernista, construït l'any 1920. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Quarters número 14, fent xamfrà amb el tram en direcció nord-sud del carrer homònim, via amb diversos trams. L'edifici es compon de planta baixa i dos pisos, a la façana principal, llarga, situada en tram del carrer Quarters que transcorre en direcció sud-oest / nord-est, i la façana occidental, més estreta, situada en el tram perpendicular del mateix carrer. La resta de façanes són mitgeres amb altres edificis. Destaca l'angle arrodonit de la façana del xamfrà esmentat, en la part superior del qual, a nivell del segon pis, hi ha un trencadís de rajoletes formant la llegenda 'MCMXX'. La composició de la façana principal és simètrica, organitzada en cinc eixos d'obertures, amb domini del central, que és el principal. A la planta baixa, al centre hi ha l'accés, d'arc escarser i brancals ressaltats a manera de vasa d'adorn; la porta és de doble fulla, de fusta, protegida per una reixa de ferro. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha el segon eix d'obertures, a la planta baixa essent finestres balconeres, amb ampit volat de mig cercle i protegides per una reixa que ressegueix el contorn semicircular, de barres de ferro coronades amb punta de sageta. En ambdós extrems de la façana, el tercer eix d'obertures a la planta baixa és a base de finestres rectangulars, també a vasa d'adorn ressaltada i protegides per reixa de ferro comuna. El primer pis és pràcticament homogeni, amb cinc finestres balconeres sobre cada eix, amb la diferència que les tres centrals són de balcó volat, de pedra, amb motllura de filets, mentre que les dels extrems únicament disposen de l'ampit lleugerament volat, amb el mateix acabat motllurat. En les cinc finestres hi destaca la barana ferro forjat, de panxa, amb la part central de les barres trenada i guarnida amb flors, i els extrems superiors recargolats i els inferiors amb retorn despuntat. El segon pis és també destacat i a primer cop d'ull probablement el més significatiu de l'immoble: en cadascun dels eixos verticals de la façana hi ha una finestra de triple arquejat, d'obra de maons, d'obertures d'arc de mig punt suportades per columnetes també de maó vist. El coronament de l'immoble és a base d'un ràfec d'ampla volada, suportat per maons disposats a manera de dentellons, de dues filades de teula i una de rajoles, que sosté la coberta de l'edifici. La façana occidental mostra elements idèntics a la façana principal, si bé, a causa de la seva estretor, únicament compta amb un eix d'obertures, centrat. A la planta baixa hi ha un accés secundari, de llinda recta, també emmarcat; a la planta pis hi ha un balcó idèntic als centrals de la façana sud; i en el segon nivell hi ha una finestra de triple arc com les altres. L'element distintiu d'aquesta façana són les dues obertures espitllerades que flanquegen l'accés, també amb marc ressaltat. 08164-15 Carrer Quarters, 14 No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha de datar d'acord amb la data de 1920 reflectida en el trencadís de la façana. En la fitxa cadastral hi apareix com a data de construcció l'any 1600, que bé és un error, bé es refereix a un dubtós antecedent de l'immoble. 41.4173000,1.7124800 392402 4585883 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Al lateral occidental de l'accés principal hi ha una plafó de ceràmica amb la llegenda 'A ca'n Pere Nadal'. 105|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59138 La Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-10 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Habitatge urbà, aïllat, noucentista, del principis del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, amb les façanes aproximadament de 13 m de longitud, constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'edifici s'orienta NE- SW, amb la façana principal encarada al sud-oest, enfront la Plaça de Pau Casals. L'edifici és envoltat per un jardí arbrat, més extens en els laterals de l'edifici que no enfront la façana principal i la posterior, on el pati pren la forma de corredor. A l'extrem sud-est de la finca, en el front principal, hi ha l'accés a l'antiga cotxera. L'immoble és d'estil noucentista de tendència ruralista, amb una relectura del llenguatge tradicional de les masies a través de les tendències de primers de segle XX. Aquest estil es fa evident en les totes obertures de l'edifici, arquejades a l'estil de les masies. La façana principal destaca per disposar de l'accés a través d'un atri porxat, amb arcs de mig punt, sobre el qual hi ha un terrat amb barana de balustres. El porxo dóna pas a la porta principal de l'immoble, centrada, que és flanquejada per dues finestres a la planta baixa. A la planta pis hi ha quatre finestres, les dues dels extrems situades en l'eix de les de la planta baixa, mentre que les dues centrals, de tipus balconera, es situen juntes, geminades, separades únicament per un brancal unitari, enfront el terrat sobre el porxo. A la planta coberta, seguint els mateixos eixos de les obertures de les plantes inferiors, les finestres són molt més petites i totes múltiples: en els laterals dos finestrons talment geminats, i al centre tres finestrons separats també únicament pels brancals compartits. És a destacar que totes les obertures de la casa són realitzades amb arcs escarsers, emmarcades amb un vasa d'adorn en la part superior, que al centre ressalta una clau d'arc simulada i, en els extrems, finalitza amb un vèrtex triangular, totes rematades per un ampit semicircular. Aquest és ben probablement el tret més distintiu de l'exterior de l'immoble. La única divergència amb aquestes obertures, són els arcs de mig punt de l'atri porxat, també però amb emmarcat amb vasa. És significatiu també que la majoria de finestrons de la planta coberta són cecs. A la façana posterior hi destaca un accés secundari, centrat, realitzat a través d'una galeria poligonal d'obra al qual s'accedeix a través d'unes escaletes. La façana és també de composició ordenada, seguint eixos simètrics, amb dues finestres a la planta baixa, tres a la planta pis, la central flanquejada per dos finestrons, i tres parelles de finestrons geminats a la planta sota-coberta. La façana sud-est es poc visible des de l'exterior, però pot observar-se a la planta baixa una destacada exedra amb diversos finestrals i coronat per un terrat balustrat. La composició de les finestres d'aquesta façana és idèntica a la de la façana principal. La façana nord-oest és la més simple i mostra una composició totalment simètrica. A la planta baixa existeix també una porta secundària, al centre, i dues finestres, en els laterals. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis hi ha tres finestres i a la planta sota coberta tres parelles de finestrons geminats. A la coberta de l'edifici hi destaca el ràfec de quatre filades, tres de teules i una de rajols, suportat per maons col·locats a manera de dentellons. Tots els vèrtex de l'edifici són coronats per una estructura a manera de merlet seccionat. A la part central de la coberta, realitzada a quatre aigües, hi ha un terrat amb badalot central i barana de peces ceràmiques amb un pedestal coronat per una copa amb esfera a cada angle. D'altra banda, com dèiem, a l'extrem sud-est de la façana principal hi ha l'accés a l'antiga cotxera, realitzada a través d'una portalada amb arc rebaixat i un coronament idèntic al de la casa. Aquest edifici, aïllat de la casa, no és visible des de l'exterior. En el sector nord-oest del pati existeix una bassa circular i un pou. 08164-16 Plaça de Pau Casals, 6 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1914, que d'acord amb l'estil arquitectònic de l'immoble pot considerar-se correcta o aproximada. 41.4192600,1.7109400 392277 4586102 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59139 Cal Cargolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cargoli DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. XX Habitatge aïllat, d'estil noucentista, datat aproximadament de 1924. Correspon a un edifici aïllat, envoltat pel pati propi, situat al número 9 del carrer de Sabanell, en el lateral sud. L'immoble presenta un cos rectangular, allargat, en el que hi destaca prominentment la torre situada en l'angle sud-est. Es compon l'edifici de planta baixa i pis, més una planta sota-coberta únicament en el cos de l'edifici situat a l'oest; la torre és de tres pisos i terrat. La façana principal està encarada al carrer de Sabanell, al nord, amb l'accés centrat, al que s'hi accedeix des del peu de carrer mitjançant unes escales, que salven el desnivell respecte el rasant, més elevat, en el que s'assenta l'edifici. Aquestes escales estan protegides per una barana de balustres, adossada al mur de tanca de la finca, on hi ha la porta del carrer, un barri de ferro de doble fulla. En el front de façana hi destaca una galeria amb forma d'exedra, situada a la planta baixa, a l'oest de la porta, que presenta tres finestres de llinda recta, amb tancaments de fusta, de doble fulla, envidrats. En el primer pis, el sostre de la galeria esdevé un terrat, protegit per una balustrada amb columnetes de panxa i passamà motllurat. Aquest mateix cos és el que presenta la planta-sota coberta, que en el front principal disposa d'una única finestra, d'arc de mig punt, dividida en tres parts a través de dos pilarets que es recolzen sobre la balustrada que la protegeix. En el front posterior aquest segon pis té també una sola finestra, més petita, d'arc de mig punt, protegida també per una balustrada. En els laterals d'aquest pis no hi ha obertures, doncs la teulada és de forta inclinació, a quatre aigües, i és destacada per un ràfec molt volat, sostingut pels extrems de l'embigat de la coberta. A l'est de la porta hi ha el cos de la torre, de planta rectangular, que en els dos primers pisos disposa d'una finestra d'arc de mig punt, sense cap guarniment, tret d'un ampit volat, mentre que en el tercer pis cadascuna de les façanes disposa de tres finestres, una central com la dels pisos inferiors i dues més petites en els laterals. La torre és coronada per un terrat protegit per una balustrada, amb una copa ornamental sobre cada angle. De la resta de l'edifici, que disposa de finestres de llinda recta, sense guarniments, ordenades amb simetria, cal destacar d'una banda els dos ressalts perimetrals que marquen el sostre dels pisos, el de la planta baixa a través d'una cornisa i el de la planta pis amb doble filet, i les balustrades de cercles entrecreuats, trenats, que protegeixen el terrat del cos oriental i del balcó existent en la façana sud. 08164-17 Carrer de Sabanell, 9 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1924, que pot ser real o molt aproximada, doncs l'edifici no apareix grafiat en el plànol topogràfic del poble de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) 41.4178700,1.7099000 392188 4585949 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59140 Cal Patrots https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patrots DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. XIX-XX Habitatge, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici cantoner, situat en el xamfrà entre els carrers Planes i Puigdàlber, amb l'accés i façana principal al carrer Planes número 1. L'edifici és d'estil popular, si bé amb trets significatius d'acomodació, com són el cadenat cantoner, l'accés d'arc de punt rodó de carreus motllurats, les finestres amb marc de pedra i la galeria arquejada de la façana posterior, que són les característiques arquitectòniques distintives de l'edifici. L'immoble és bessó del contigu pel sud-est, el situat al número 3 del carrer Planes, conegut com la Societat Recreativa. L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bocell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, recent. Flanquejant la porta, a cada costat, hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals acabades amb magolles, sobre travessers. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada. En el darrer pis, les tres finestres, sobre els mateixos eixos, són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. El vèrtex nord de l'edifici destaca pel cadenat cantoner que segueix fins a la cornisa, format per grans carreus repicats formant un angle arrodonit. Tota la façana de migdia presenta un acabat arrebossat en el que hi ha galgada, a través d'incisions, la simulació de l'aparell isòdom, seguint les filades de la cadena cantonera. El sòcol, arreu, és de pedra. La façana nord-oest presenta dos cossos distints. Un primer que segueix les mateixes característiques i ordenació que la façana principal, si bé amb dos únics eixos d'obertures; d'aquests destaca el situat més cap a ponent. En aquest eix, a la planta baixa hi ha una porta secundària, més estreta que la principal, també emmarcada amb carreus de pedra, mentre que al pis hi ha un balcó, idèntic al de la façana principal. El segon cos, lleugerament més baix, mancat de la planta sota-coberta, correspon al lateral de la galeria arquejada que domina la façana posterior. En lateral d'aquest cos a la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt, cegada, de carreus de pedra, sense motllures, mentre que al pis hi ha l'arc lateral de la galeria del front posterior. Ambdues façanes del volum principal de l'edifici finalitzen amb un cornisa de notable volada, motlurada. La coberta és de tres aiguavessos. La façana posterior, encarada al sud-oest, és dominada per la galeria arquejada que ocupa tot el primer pis d'aquest cos, adossat al volum principal. Es tracta d'una arqueria de de cinc arcs de mig punt, més el sisè del lateral nord-oest, suportats per pilars quadrats amb capitells d'equís bocellats i collarins ressaltats amb motllura. Tots els arcs presenten una barana de balustres. A l'extrem sud d'aquest cos hi ha una finestra oberta probablement amb posterioritat. Sobre la galeria, el cos és cobert per un terrat protegit per una balustrada amb motius florals a la panxa de cada columneta. 08164-18 Carrer Planes, 1 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una informació aproximada. 41.4170500,1.7119200 392355 4585856 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras A la façana principal, en el lateral oest de la porta, hi adherides a la façana rajoles ceràmiques, recents, amb el nom 'Cal Patrots'. Cal assenyalar que la denominació de l'immoble apareix en la cartografia i referències escrites indistintament com 'Cal Patrots' o 'Cal Petrots'. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59141 Pisos de Cal Patrots https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-cal-patrots DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. XX Edifici d'habitatges, modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez, construït l'any 1915. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Plaja número 14, fent xamfrà amb el carrer Sant Isidre, pel nord, i amb el carreró sense nom, pel sud, paral·lel a l'anterior. Destaca l'adaptació de l'edifici a la forma d'aquest extrem d'illa, a la que l'arquitecte hi dóna preeminència a través de les dues tribunes situades en els xamfrans. En conjunt, destaca per l'ornamentació esglaonada a base de ressalts. L'edifici és constituït per planta baixa i dos pisos, amb terrat a la part superior. L'accés principal es situa al centre de la façana occidental, en el lateral nord-est del carrer. En els xamfrans, sota les tribunes, hi havia dos accessos secundaris, més amples, de doble fulla, possiblement per carruatges, del qual es conserva únicament el situat al sud, mentre que situat al nord ha estat tapiat i reconvertit en finestra. Un quart accés, comú, per a vianants, s'ha obert en la façana nord. Tret d'aquest darrer accés i de la finestra que substitueix l'antiga porta, tota l'obra és unitària, d'acabat arrebossat, organitzada simètricament i mantenint en totes les façanes els trets decoratius que li confereixen el caràcter singular, que són les finestres amb la part superior emmarcades amb una vasa d'adorn a la meitat superior, una flor ornamental, presumiblement de pedra, situada a cada lateral de les finestres, i els ressalts motllurats, de mig bocell, faixa i doble bocellet, que remarquen el sòcol, pis i part superior del segon pis respectivament. Destaquen les dues tribunes situades en el primer pis dels xamfrans. La situada al nord és una exedra amb la volada suportada per tres permòdols esglaonats, o modillons, que neixen d'un arc escarser, emmarcat també per la flor ornamental situada a cada extrem, que correspon a la llinda de l'antic accés secundari. A la tribuna s'hi obren cinc finestres, llargues i estretes, amb llinda també d'arc escarser, protegides per una barana baixa, de ferro forjat. Aquesta tribuna es corona amb un terrat protegit amb barana de dues barres de ferro horitzontals, de la que en destaca la base, amb d'una decoració ressaltada que simula merlets, obrada amb maons. A diferència de l'anterior, la tribuna situada al sud és rectangular, però disposa exactament de la mateixa disposició d'elements i d'ornaments, amb cinc finestres altes i estretes d'arc escarser, tres en el frontis principal i dues en els laterals, i coronament amb un terrat emmerletat. La volada se sustenta igualment a través de permòdols esglaonats situats sobre l'arc de la porta secundària. En la clau de l'arc, on arrenca el permòdol central, hi ha la data de 1915, pintada. La façana principal s'organitza amb eixos simètrics en base a la porta principal, centrada, i dues finestres en els laterals, amb vasa d'adorn esglaonada en la part superior, a la planta baixa. Al pis hi ha un balcó central, amb la volada suportada també per permòdols esglaonats i dues finestres balconeres, totes amb barana de ferro trenat. El segon pis, sobre els mateixos eixos, presenta tres finestres també amb l'ampit lleugerament volat. La porta principal és de doble fulla, de fusta, envidrada a la part superior i amb guarnits geomètrics de plafó a la part central. Les façanes laterals, més curtes, disposen de la mateixa organització, si bé amb dos eixos d'obertures a la nord i d'un sol eix a la sud. El coronament de l'edifici és rematat amb un ràfec de cinc nivells, amb teula i rajola, sobre cornisa de maons, de la que en destaca el nivell col·locat a punta de diamant. 08164-19 Carrer Plaja, 14 L'edifici és obra de l'arquitecte Antoni Pons Domínguez (Barcelona, 1884-1978), arquitecte modernista que realitzà diverses obres al Penedès. L'edifici s'inicià probablement l'any 1914 i va ser finalitzat l'any 1915, d'acord amb el consta en la clau de l'accés situat en la xamfrà sud. 41.4175400,1.7116500 392333 4585911 1915 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Antoni Pons i Domínguez A l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) es conserven diversos plànols originals del projecte constructiu dels Pisos de Cal Patrots. Es tracta de dues plantes i tres alçats, fets a tinta sobre paper tela i parcialment colorejats, obra de l'arquitecte Antoni Pons. A l'arxiu duen els codis de referència H 101I/7/1521-23 i H 101J/4/1524-1525. Són d'important valor per al municipi, ja que és l'únic exemple, si més no conegut, d'un projecte constructiu dels edificis antic del Pla del Penedès. Hi destaca que la coberta de l'edifici es preveia amb teulada a dues vessants, amb els dos extrems coronats per puntes triangulars, elements que finalment fou acabat mitjançant un terrat. També al mateix arxiu, amb el codi SC 43/13 hi ha, en principi, quatre fotografies de l'immoble, just després de la construcció. Diem en principi ja que, un cop sol·licitada aquesta documentació, únicament ens ha proporcionat una fotografia. En aquesta, interessant, es veu l'immoble des de l'angle nord-oest, amb dos vailets en primer terme. 105|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59142 El Centre https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-centre DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Oficina Patrimoni Cultural, Expedient de declaració de 'El Centre' (El Pla del Penedès. Alt Penedès) com a Bé Cultural d'Interès Local, inèdit, 2015. DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. FREIXA, MIREIA (1981), 'Progressisme i tradició a l'arquitectura de Lluís Moncunill', D'art, núm. 6-7, p. 194-206. GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Treball (1984) Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939. LA VANGUARDIA (premsa), núm. 34.803, Barcelona, Sábado 6 de mayo de 1978, p. 27 LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Degradació de l'estructura de coberta, de ferro, de sala d'actes, que és un element rellevant històric i arquitectònic del conjunt d'edificis. Conjunt d'edificis que constitueixen la seu del Centre Agrícola-Unió d'Agricultors, amb orígens als segle XIX i amb fort arrelament històric i sentimental al municipi. Es tracta del conjunt arquitectònic conegut popularment com 'El Centre', Centre Agrícola i Social, situat als números 12 i 14 del carrer Sant Jordi, al centre del Pla del Penedès situat als números 12 i 14 del carrer Sant Jordi, al centre del Pla del Penedès. El conjunt és format per dos immobles contigus, que daten aproximadament de mitjan segle XIX, reformats posteriorment, i d'una sala polivalent o espai escènic agregat, situat al nord-est dels esmentats edificis, que correspon a la darrera incorporació al conjunt (DIVERSOS AUTORS, 2011: 198). Es tracta doncs d'una agrupació de tres volums edificats. L'origen dels edificis sembla correspondre a habitatges populars construïts vers mitjan segle XIX, aproximadament de cós i mig d'amplada, seguint l'estil de la resta d'immobles del mateix carrer i del poble. Així és desprèn de les façanes d'ambdós edificis, amb doble balcó al primer pis i sense disposar de cap tret particular que els distingeixi d'una casa corrent i els identifiqui com a centre social. Posteriorment, probablement cap a finals del segle XIX, l'interior de l'edifici situat al número 14 degué ser reformat per adaptar-lo a local recreatiu, mentre que el situat número 12 encara avui manté part dels trets d'antic habitatge. Més endavant, es construí el volum destinat a sala polivalent, edificat sobre els antics patis posteriors d'ambdós immobles i orientat a la inversa d'aquests, paral·lel al carrer. Els tres edificis van ser finalment comunicats a través de diversos accessos entre ells. L'edifici situat al número 14 és constituït per planta baixa i pis. La façana, simètrica, mostra dos accessos a la planta baixa, centrats, amb portes de factura recent. Al pis hi ha els dos balcons, amb volada de pedra motllurada i barana de ferro. Sobre aquests, en el que hauria estat la planta sota-coberta hi ha dues finestres cegades amb claustres de ceràmica. El coronament de la façana és mitjançant una cornisa llisa; la coberta, a dues aigües. A l'interior, la planta baixa, avui utilitzada com a bar, correspon a una sala diàfana en la que destaquen les dues columnes de ferro colat que suporten l'embigat de fusta, originàries de la possible adaptació de l'edifici a sindicat agrícola-centre recreatiu, freqüents en l'arquitectura d'edificis comercials (mercats, botigues), i recreatius des de finals del segle XIX (FREIXA, 1981:197). Als fons de la sala hi ha l'accés principal a la sala polivalent, mentre que en els laterals presenta dos accessos a l'edifici contigu del núm. 12, des d'on s'accedeix al primer pis. Aquest pis actualment correspon a una sala diàfana, polivalent, reformada, amb la coberta nova suportada per una encavallada de fusta. A l'extrem nord d'aquesta sala, ocupat com a espai de reunions, hi ha un armari amb diverses plaques de records d'actuacions de la Coral Sol Ixent. Per la mitgera sud, a través d'unes escaletes, s'accedeix a una sala de reunions i a un petit terrat, l'únic existent del conjunt, ambdós espais corresponents al pis superior de l'edifici situat al núm. 12. Immoble situat al número 12 és constituït per planta baixa, una planta entresol i la planta pis. La façana a la planta baixa presenta dos accessos, un a l'oest, d'arc rebaixat amb porta de ferro, a través del qual s'accedeix al vestíbul de l'immoble, i un a l'est, de llinda plana i porta de dues fulles, de ferro, que dóna accés a un llarg espai actualment emprat com a magatzem del bar i que representa el corredor d'accés secundari a la sala d'actes, situada al fons. 08164-20 Carrer Sant Jordi, 12-14 L'origen de l'actual Centre Agrícola-Unió d'Agricultors es remunta a finals del segle XIX, en el context del conflicte rabasser i l'associació dels pagesos amb l'objectiu de defensar els seus interessos, aspectes generalitzats a Catalunya en aquella època. En el mateix ambient i paral·lelament van proliferar les associacions polítiques, moltes d'elles en defensa dels drets dels pagesos. El 18 de juny de 1892 l'associació política Centre Republicà Democràtic Federalista, amb seu als números 12 i 14 del carrer Nadal, avui carrer Sant Jordi. Poc després, el 9 d'agost del mateix 1892 es va constituir l'Aliança Planenca, el braç recreatiu del Centre Republicà, amb qui compartida la seu (DIVERSOS AUTORS, 2011: 197). Es tracta de les dues associacions a través de les quals es forja l'ús de l'edifici com a centre socio-polític. L'origen directe de l'actual Centre cal buscar-lo, però, en la fundació de la Unió d'Agricultors el 27 d'agost de 1904, amb seu també al mateix emplaçament, que serà rellevada pel Sindicat Agrícola Cooperatiu-Unió d'Agricultors, fundada el 8 de juliol de 1911 i de la que en consten un Reglament aprovat el 23 d'abril de 1912 (DIVERSOS AUTORS,2011: 197-198). El sindicat, amb una ideologia d'esquerres, es va enllaçar amb les formacions polítiques afins, i en l'època de la República l'edifici va ser seu d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió de Rabassaires, mentre que durant la Guerra Civil va ser un dels principals centres de l'activitat republicana del municipi. Precisament en motiu d'aquesta filiació política, en finalitzar la guerra el recinte va ser requisat, tancat i espoliat, passant a mans de l'Organización Sindical Española (DIVERSOS AUTORS,2011: 198), el sindicat vertical del règim franquista, amb la propietat registrada a nom de la Delegación Nacional de Sindicats de la Falange Española y de las JONS (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985:51). Durant aquella època, entre els anys quaranta i seixanta-cinc (LLORAC, 2015: 225), l'edifici va ser utilitzat com a escola i temporalment com a habitatge de mestres (DIVERSOS AUTORS,2011: 198), fins que vaser tancat i abandonat fins l'any 1978. Amb la caiguda del règim franquista, l'any 1976 l'edifici va passar a mans municipals, adquirint-lo per evitar-ne la subhasta pública, empès per la pressió d'una significativa part dels planencs, els antics socis del Centre, que en preservaven l'ànima del record i valors, que finalment van aconseguir que els hi fos retornat, després d'una sol·licitud presentada l'agost de 1977. La cessió de l'immoble es va protocol·laritzar l'11 d'abril de 1978 en una sessió extraordinària de l'Ajuntament, retorn que va tenir notable ressò mediàtic atès que va ser la primera devolució a Catalunya d'un local incautat pel franquisme (LA VANGUARDIA, 1978:27). El procés de retorn no es va finalitzar fins el 6 de gener de 1984, data en que es va celebrar l'acte públic de lliurament de les escriptures de propietat al Centre (DIVERSOS AUTORS,2011: 199). Després de la recuperació, el Centre, registrat com a sindicat agrícola el 1979 amb el nom de Centre Agrícola-Unió d'Agricultors, rememorant doncs la denominació original, ha anat fluctuant amb alts i baixos en quant a activitats i conservació arquitectònica, que en els darrers temps, a partir de l'any 2004, quan es va celebrar el 25è aniversari de la reobertura i el centenari de la Coral Sol Ixent, sembla consolidar-se a d'una banda acollint activitats de múltiples entitats i, de l'altra, mitjançant projectes de reforma des de l'any 2009 (DIPUTACIÓ DE BARCELONA, 2015) i la declaració de l'edifici com a Bé Cultural d'Interès Local en el Ple ordinari del Consell Comarcal de l'Alt Penedès de 21 de gener de 2016. 41.4180800,1.7120100 392364 4585970 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-3.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Cont. Descripció:A l'entresòl hi ha una única finestra, sobre l'eix de la porta de doble fulla, que és balconera, amb barana de ferro; mentre que a la planta pis la façana presenta dos balcons, idèntics als de l'immoble del número 14. Remata la teulada una cornisa motllurada, a la que se li adossa el canal de peces ceràmiques que recull l'aigua pluvial de la coberta, també de dues aigües. El vestíbul de l'immoble és interessant, essent una de les parts antigues conservades. Presenta una escala amb graons de ceràmica i marxapeu de fusta, que duu, com dèiem anteriorment, a la sala polivalent situada sobre l'actual bar. En el primer replà, planta entresol, hi ha dues portes que condueixen a sengles habitacions destinades a despatx i aula, amb sostre de revoltons. En un racó de l'aula hi ha un revestiment ceràmic amb rajoles de cuina datades aproximadament de principis del segle XX. El pis superior correspon a la sala de reunions i terrat, ja esmentats, als quals s'hi accedeix per la sala polivalent del pis de l'edifici situat al número 14.El tercer volum del conjunt correspon a la sala d'actes situada al nord dels edificis esmentats. Correspon a una gran sala aproximadament de 180m2, de planta lleugerament trapezoïdal, totalment diàfana, tret de l'extrem nord-oest, on hi ha l'escenari, entarimat, del qual destaca la bocana amb vasa d'adorn de guix, motllurada. De l'edifici és rellevant la conservació del paviment de la sala, de rajola hidràulica amb motius geomètrics, i especialment també l'estructura de la coberta, formada per tres encavallades de ferro, tipus Howe, amb pèndoles unides a un tirant, que sostenen els cabirons de fusta sobre els que descansen les llates, que suporten l'actual coberta de fibrociment. 106|119|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59143 Mas la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-sala LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p.44. XIV-XX Masia aïllada d'origen medieval, successivament modificada i ampliada amb reformes destacades des de finals del segle XVIII fins a principis del XX fins a formar un conjunt d'immobles de 1400m2 de superfície. Entre els volums annexos s'hi compten les cases dels antics treballadors de la finca que donen forma a la façana nord. Es tracta de dos habitatges simètrics de planta baixa i pis de finals del segle XIX amb una porta al centre i dues finestres a cada planta. N'hi ha d'altres d'isolats, com és el cas del complex en forma d'U invertida situat a ponent, que res tenen a veure amb la propietat que ens ocupa. El mas originari era el centre de la quadra medieval homònima, sobre la qual exercia la seva jurisdicció. Situat al mig del complex, amb la façana principal orientada a migdia, va perdre la funció d'habitatge principal quan aquesta es va transferir a un nou volum adossat a la façana de llevant. Aquest nou edifici, de planta rectangular i 170m2 de superfície, se situa a l'est del conjunt. La façana actual, totalment arrebossada, correspon a una reforma de finals del segle XVIII i encara més ençà, incorporant alguns elements d'estil modernista com la ventalla de vidre i fusta amb les arestes aixamfranades de la porta principal, els portalàmpades de forja en forma de drac i el mosaic ceràmic de la Lliga contra el mal parlar. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb composició inicialment simètrica de tres crugies. A la planta baixa hi ha el portal de mig punt dovellat, amb la data de 1793 i una creu inscrita a clau. L'accés és flanquejat per sengles finestrals fins al terra protegits per reixats semicirculars de brèndoles de forja verticals acabades en punxa. A la planta pis hi ha un balcó damunt la porta de llosana motllurada i barana de ferro. A cada costat hi ha una finestra balconera sensiblement desplaçada cap al centre, amb barana senzilla de ferro. Recuperant els eixos de simetria, a les golfes apareixen tres finestres amb llinda plana immediatament sota el ràfec. La coberta, a dues vessants, és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. Davant seu hi ha un pati amb una plantació de lledoners, tot tancat per un baluard guardat per una garita espitllerada amb teulada cònica de maons plans i rematada amb una pinya de ceràmica vidriada. Al seu costat hi ha un accés per als carruatges dels senyors amb porta de forja de dues fulles amb sengles pilars rematats amb volutes en forma de bótes amb el nom de la casa ('CASERIO LA SALA') i l'any de construcció ('1814'). Dins del baluard hi ha el cobert sense interès d'una antiga granja de porcs i un safareig de planta quadrada revestit amb cairons de ceràmica vidriada de color marró que formava part del procés de destil·lació de l'aiguardent d'una antiga fassina. A mitjan segle XIX l'edificació principal va ser ampliada amb l'addicció de dos volums de planta baixa i pis en cadascun dels testers. A l'extrem nord hi ha una porta d'arc carpanell amb maons aixamfranats amb la data '1844' inscrita en una de les dues fulles. Dins seu hi ha un antic celler en forma d'ela (L) amb els cups soterrats i coberta de teula i bigues de formigó a un sol vessant que tanca l'angle nord-oriental de la propietat. A l'extrem sud es va habilitar un pas porticat amb arc carpanell de les mateixes característiques que l'anterior per donar accés l'edifici primigeni. Sobre seu hi ha un pis contigu a la masia amb balconera a la part davantera i un terrat pla amb accés a través de les golfes, amb balustrada d'obra típica d'inicis del segle XX al davant i barana de ferro al darrere. Sobre el mateix pla de façana se succeeixen dos edificis contigus més de planta baixa i façana triangular amb porta central i sengles finestres laterals d'arc carpanell, tot emmarcat amb maons. El més petit, situat en posició intermèdia, fa 62 m2 i albergava l'oficina i el laboratori de l'antic celler. 08164-21 A 600 m al sud del nucli urbà, al sud del torrent de Sabanell, en l'anomenada Plana del a Sala. Nucli matriu de l'antiga quadra del mateix nom, apareix esmentat per primer cop dins el terme del castell de Lavit en un document del Libri antiquitatum de l'any 1148. El 1396 s'esmenta Guillem Sala del lloc del Pla. Al fogatge de 1497 hi apareix Bernat Martí de la Sala. En el recompte de 1515, la Sala constitueix un lloc amb entitat pròpia, amb 9 focs disseminats. El 1695, el mas era tingut per Isidre Gibert a càrrec de de Pere Martí de Sala. Al segle XVIII va passar al llinatge dels Rovira. El 1864 el mas era habitat per Joan Rovira i Magdalena Nadal (LLORAC, 2015:44). Amb posterioritat va ser adquirit pel notari Josep A. Cerdà i Fàbregas. 41.4098700,1.7112400 392286 4585059 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Segons el masover, la casa tenia el seu propi forn per a la fabricació de material d'obra. Estava situat fora del perímetre del baluard, sota la figuera que hi ha a l'angle nord-oriental, i un cop amortitzat va ser utilitzat com a dipòsit de purins. A més d'una granja de porcs, la casa va tenir també fassina i celler, en el qual s'hi va fer vi fins a l'any 1986, tal com figura anotat amb guix sobre una de les bótes.Cont. Descripció:Reconvertit en habitatge per a temporers, té la porta inhabilitada i s'hi accedeix per un lateral a través del pas porticat. El més gran té un ull de bou damunt la porta, en la qual hi ha inscrita la data '1872'. Aquesta nau, de 360m2, tanca el perímetre de la finca pel sector de ponent i es divideix en dos espais: un primer tram amb sis pilars a intervals regulars, terra de sorra i bigam original de fusta destinat a l'emmagatzematge de vi en bótes, i un de posterior, enrajolat i amb el sostre refet amb bigues de formigó, que acull el moll de descàrrega del raïm, els cups i la zona de treball, a més de maquinària i atuells diversos (una premsa de gàbia, una desrapadora i diversos bocois i portadores, entre més). Aquesta estança comunica directament amb un altre edifici de 108m2 de gran alçada que alberga dues tines de ciment. El sostre, fet amb revoltons d'obra sobre bigues de fusta recolzades en travessers de ferro d'ànima buida, suporta una remunta exterior habilitada com a assecador d'ametlles amb coberta de teula a dues vessants i finestra quàdruple emmarcada amb maons al sector de ponent. Aquesta ala del complex engloba el terç occidental de la masia primigènia, que inclou un portal amb arc escarser tapiat i una finestra conopial del segle XVI a l'altura del primer pis. L'edifici original, molt modificat, es troba actualment dins d'un pati voltat de construccions amb una gran morera al mig. La façana, feta de tàpia i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular, va ser suplementada amb maons en la seva meitat oriental per donar continuïtat a l'aiguavés posterior de l'edifici principal. La porta principal, substituïda per un arc de mig punt amb maons aixamfranats, dóna accés a la masoveria i comunica, al fons, amb la casa de l'amo a través d'una caixa d'escala amb els graons i la barana de marbre. Concebut com un element exempt, encara que no ho és, aquest distribuïdor permet accedir a les diverses plantes de l'edifici principal sense hipotecar-ne l'espai i s'il·lumina mitjançant una torratxa o llanterna de 12m2 amb finestres bilobulades i merlets d'inspiració aràbiga. 94|98|119|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59144 Can Fontanals https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-0 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XV-XX Masia i conjunt d'edificacions annexes, amb probables orígens en època medieval, reformada i ampliada entre els segles XIX i XX. Conforma Can Fontanals un nucli clos d'edificis adossats al volum principal, que correspon a la masia, limitat al sud pel torrent de Fontanals i al nord pel camí que condueix a la pròpia masia i segueix, en direcció oest, cap a la Sala i Puigdàlber. Can Fontanals es situa aproximadament a 1 quilòmetre al sud-est del poble del Pla del Penedès i a 1,5 quilòmetres del de Puigdàlber. El mas s'emplaça just al marge nord del torrent de Fontanals, al peu del camí que condueix també cap a la Sala, situada a l'oest, a 700 m, i a la masia Berguedanes, situada a l'est, a 400 m. La masia destaca per tractar-se de de dos cossos units, afrontant les façanes. Probablement l'edifici original correspon al volum situat més al nord, arran del camí, que tindria la façana principal encarada al sud. Aquesta posteriorment hauria estat cegada per l'adossament d'un nou volum, situat també a migdia, edificació la façana de la qual constitueix actualment el front principal de la masia. El volum nord, de planta rectangular, es caracteritza per tractar-se del característic tipus basilical, de teulada a dues aigües i amb el cos central més elevat. És format per planta baixa, i pis, amb una segona planta únicament en aquest cos central. A la façana posterior, que és la única visible, no en romanen antigues finestres. Totes les existents semblen haver estat obertes, o si més no reformades, en època contemporània. Les tres existents en el primer pis disposen d'un ampit de pedra motllurat. Actualment (2017) tota la façana ha estat recentment arrebossada amb ciment, sense pintar. En el volum sud el constitueix un edifici també de planta rectangular, de planta baixa, pis i planta sota coberta, amb carener central, transversal a la façana, a dues aigües. Per l'oest hi té un volum probablement adossat posteriorment. La façana, que és la principal de Can Fontanals, destaca per la composició simètrica. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, realitzat a través d'un interessant arc de mig punt amb dovelles esplandides. A cadascun dels seus laterals hi ha dues finestres, altes, amb un ampit semi-circular volat i motllurat, protegides per una destacada reixa de ferro profusament decorada, al centre de la qual hi ha forjades les inicials 'PF'. La planta pis, sobre els mateixos eixos que les obertures de la planta inferior, presenta tres balcons, als que s'hi suma un quart, pràcticament idèntic, corresponent al cos afegit per l'oest. El balcó central, situat sobre la porta, és més ampli. Tots són de llosana de pedra, amb motllura de taló, i protegides per baranes de ferro també decorades amb motius geomètrics. Finalment, la planta sota coberta es caracteritza per disposar de quatre finestrons d'arc escarser. La planta baixa del cos annexat per l'oest és destinada a magatzem, a la qual s'hi accedeix a través de dos arcs escarsers, sense porta. Igual com la façana posterior, aquesta ha estat arrebossada recentment amb ciment. Enfront l'accés de la masia hi ha un empedrat de còdols i, flanquejant la porta, dos pedrissos. D'altra banda la masia contempla altres edificacions annexes, com un cos destinat a habitatge en el lateral oest, al qual s'hi ha afegit un garatge, i diversos cossos adossats per l'est, destinats a magatzems agrícoles. El cost annexat per l'oest ha estat reformat recentment, segons es desprèn d'una fotografia de l'any 1982 (IPAC), en la que aquest edifici disposa en el primers pis d'una interessant galeria o naia amb arcs escarsers i un ràfec de dentellons que avui han estat totalment modificats. A l'entorn també hi ha diverses basses i un pou. 08164-22 Paratge de cal Fontanals, camí de can Fontanals, est de la Sala i oest de les Bergadanes. Segons Salvador Llorac l'origen de l'edifici podria ser del segle XIII, quan s'estableix Barceló de Cases a les Bergadanes. No hi ha documents, però, que avalin que l'establiment correspongui a cal Fontanals. No és fins el 1516 que es documenta el cognom Fontanals al Pla, fet que sí que podria fer recular la casa un temps abans. El 1537 apareix un Francesc Fontanals, i el 1688 un Jaume Fontanals, 'pagès de les Cases', que pagava al bisbe de Solsona per diverses peces de terra. Poc després, en un capbreu de 1699 hi apareix de nou 'Jaume Fontanals de les Cases' (LLORAC, 2015:41). L'Amillarament de 157 esmenta la vídua de Fontanals de les Cases, tercer gran contribuent del terme. En el padró de 1864 s'exposa que la casa era habitada per 10 persones (LLORAC, 2015:41). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1850, que s'ha d'entendre com aproximada i corresponent probablement a la reforma o ampliació de la masia. 41.4084700,1.7194900 392974 4584894 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras La denominació tradicional dels lloc, segons la documentació històrica, és 'Fontanals de les Cases'. A l'exterior de la casa hi ha les restes d'una base de premsa i d'un corró. 94|98|119|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59145 Can Bergadanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bergadanes GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIII-XX Masia i conjunt d'edificacions annexes, amb probables orígens en època medieval, reformada a inicis del segle XX a l'estil noucentista. La masia Bergadanes és constituïda per un edifici principal i quatre edificacions annexes, situades a la part posterior d'aquest, tot clos per una tanca de la que destaca especialment el tram que protegeix el pati davanter de la mas, que és rematada amb maons esglaonats, seguint l'estil de la façana de l'edifici principal. Es situa la masia al sud-est del poble del Pla del Penedès, aproximadament a 1,4 quilòmetres, prop ja del límit del terme municipal (260 m) amb el de Subirats, que en aquesta zona creua el Serral, lleugera elevació situada a la mateixa distància de la masia. El mas és proper al de Can Fontanals, del que dista 400 m, situat al nord-oest, i pel nord limita amb el camí que hi condueix, procedent, des de l'est, del veïnat del Corral del Mestre (TM de Subirats). Pel sud la masia afronta amb el Torrent Fontanals, denominació d'aquest tram del Torrent de Sabanell. Can Bergadanes destaca especialment pel front de façana, d'estil clarament noucentista. L'edifici és una masia amb orígens, si més no documentals, de mitjan segle XIII (LLORAC, 2015: 50). Aquesta edificació original, ben probablement reformada en diverses ocasions, correspondria al volum occidental de l'edifici principal. És de planta rectangular, d'uns 200m2, constituït per planta baixa, pis i planta sotacoberta. El carener és central, longitudinal a l'edifici. En els laterals disposa de diverses finestres, totes elles comunes, sense cap vestigi d'antigor. En el front de façana sud-est d'aquest edifici, pels volts de la dècada de 1910 s'hi va afegir un nou cos, d'uns 5 m d'ample, que correspon a l'actual façana i el que disposa dels trets significatius d'estil noucentista. Es tracta d'un volum rectangular, de planta baixa i pis, amb dues torres a cada extrem (nord-est i sud-oest), en les que hi ha un pis més. Tot el conjunt destaca per les formes geomètriques i adorns de les finestres, així com pel coronament de les torres amb maons, que tot remet a un noucentisme encara amb vincles amb el modernisme arquitectònic. Sobta la divergència entre les finestres de la planta pis de l'edifici, totes d'arc de mig punt, amb una vasa d'adorn perimetral, de les de la planta pis i de la part superior de les torres, totes elles apuntades en la part superior, amb la mateixa vasa d'adorn, obrada íntegrament amb maons. A la planta pis, les dues finestres sobre l'accés principal s'encaren a un balcó protegit per una barana de ferro de faldó que es sustenta sobre pilastres ornamentades amb peces de ceràmica. Entre les dues finestres, a sobre, hi ha un rellotge de sol, de plafó ceràmic. Les dues finestres del mateix pis situades les torres són, en canvi, geminades i més altes i estretes. En la torre nord, al darrer pis les mateixes finestres són triples i el coronament finalitza amb una sanefa perimetral que reprodueix de forma múltiple la mateixa forma d'aquestes finestres apuntades. A sobre hi ha un ràfec de maons col·locats diagonalment, a manera de dentellons, que suporta la coberta a quatre aigües, coronada per una copa ceràmica. Per contra, la torre sud, més baixa, disposa en d'una única finestra, del mateix estil, més petita que la resta, i el coronament és idèntic a excepció de la coberta, que és a dues aigües. En els fronts laterals d'aquest volum segueix aquesta mateixa composició, amb un balcó de llosana motllurada en les finestres del primer pis. 08164-23 Paratge de les Berganades, a 1,4 quilòmetres al sud-est del poble del Pla del Penedès. Salvador Llorac escriu que del lloc hi ha referències documentals des del 16 de juny de 1255 el castlà Guillem de Lavit estableix la casa Bergadanes a Barceló de Cases. L'any 1353 s'esmenta en Jaume Joan Bergadanes i el 1360 Berenguer Joan Bergadanes. El 1387 hi ha esmentat al Pla Pere Esbert de Bergadanes (LLORAC 2015:39-40). Posteriorment, al 1857 hi apareix com a propietari Nicanor de Franco, mentre que al padró parroquial de 1864 l'havia la vídua Torrents. Llorac diu que hi hagué un famós robatori l'any 1844 (LLORAC, 2015:40). Llorac pensa que el topònim de l'edifici prové d'una pluralització de de 'bergades', que significa grup de persones que caminen o treballen plegades (LLORAC, 2015: 50). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1910, que podria correspondre la reforma de principis del segle XX o pròxima. 41.4062400,1.7237700 393328 4584641 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59145-foto-08164-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59145-foto-08164-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59145-foto-08164-23-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Cont. Descripció: D'altra banda, en el lateral sud de l'edifici original hi ha una portalada d'arc de mig punt, que podria correspondre a l'accés primitiu. A l'oest d'aquest edifici hi ha un gran edificació annexa d'ús agrari i entre les dues el que sembla ser una antiga cotxera obrada construïda probablement al mateix temps que la façana noucentista, doncs segueix el mateix estil, amb un accés d'arc carpanell de maons flanquejat per dos motius decoratius de ceràmica que recorden a un blasó. L'accés principal a la finca disposa d'una portalada amb pilars de maons coronats per pinacles també revestits de ceràmica. 94|98|105|106|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59146 Can Cerdà de Palou i Capella de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda-de-palou-i-capella-de-sant-jaume DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XVI-XX Masia i conjunt d'edificacions annexes, entre les quals la Capella de Sant Jaume, tot amb probables orígens en època medieval, segurs a partir del segle XVI i amb reformes destacades de finals del segle XIX i principis del XX. Cal Cerdà correspon a un mas aïllat al qual s'hi adossen diversos edificis, constituint un conjunt d'immobles que assoleix 1500m2 de superfície. Enfront l'edifici principal, a escassos metres de distància, hi ha l'antiga capella de Sant Jaume. El conjunt es situa a escassos 40 m a l'est de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4+000, a mig camí entre el poble del Pla del Penedès i el de Lavit. Del poble del Pla, dista aproximadament 1,6 quilòmetres. L'edifici principal, de planta rectangular i d'uns 160m2 de superfície, es situa a l'est del conjunt. La façana actual, encarada a migdia, correspon clarament a una reforma que cal situar cap a principis del segle XX, incorporant alguns elements d'estil noucentista. Es composa de planta baixa i de dos pisos, de composició simètrica, tot i que amb els dos eixos d'obertures lleugerament desplaçats cap a l'est del centre de la façana. A la planta baixa hi ha l'accés principal, d'arc carpanell, flanquejat per dos bancs col·locats a manera de pedrissos. A l'est de la porta disposa d'una finestra, amb l'ampit lleugerament volat, protegida per una reixa de ferro amb magolles. A la planta pis hi ha dos balcons, de llosana motllurada i barana de ferro. Les finestres són realitzades amb carreus de pedra que formen en l'escaire un esplandit motllurat. A destacar que al centre de la llinda del balcó occidental hi ha un escut orlat, circular, amb un pa, una 'L' i un ou, motius que formen el mot 'palou', i la data de 1694. En la segona planta, sobre els mateixos eixos, hi ha dues finestres balconeres, protegides per una barana balustrada típica d'inicis del segle XX. Remata la façana un frontó recte, molt motllurat, a diversos nivells, sostingut per cartel·les o permòdols també motllurats, en el que hi destaca una banda central ornamentada amb cercles. Al costat de l'edifici principal hi ha diverses edificacions annexes, la majoria de les quals destinades actualment a turisme rural i antigament a masoveria, cellers i magatzems i un antiga destil·leria. En aquest darrer, edifici de tipologia industrial pròpia del segle XIX, hi destaca l'accés a través d'un arc carpanell adovellat i les finestres escarseres. La clau de l'accés disposa de la llegenda '1872 PS'; en la nau del costat, a l'oest, hi roman una altra pedra amb la llegenda '1878 PS'. La mateixa data duu la tanca de ferro del portal, amb les inicials 'PC'. Per una altra banda, del conjunt destaca la Capella de Sant Jaume, dita també de Sant Jaume de Can Cerdà de Palou, les primeres referències documentals de la qual són de principis del segle XVI. Es tracta d'una petita església de planta rectangular, d'una sola nau, aproximadament de 9 per 6 m, amb coberta de teula a doble vessant. L'aspecte és, en general, propi d'època moderna, i probablement correspon a una possible refacció completa de l'edifici duta a terme en el segle XVII. Així es despèn de la llinda de la porta, inscrita, que duu la data de 1623 (veure observacions). L'accés, encarat al nord, enfront el mas, efectivament és d'estil renaixentista, de carreus motllurats. Sobre la llinda hi ha una fornícula apetxinada amb la imatge de Sant Jaume. Corona la façana un campanar d'espadanya, d'un sol ull, on hi ha una petita campana, fosa el 1953 i anomenada Maria Mercè (LLORAC, 2015: 209). 08164-24 Paratge Cerdà de Palou, carretera BV-2153, PK 4+000, a 1,6 quilòmetres al nord-est del Pla. Com antropònim, Palou a apareix documentat al segle XIV (LLORAC, 2015: 50), concretament en el fogatge de 1378, en el que consta que els 4 focs de Puigdàlber eren propietat de Guerau de Palou. L'any 1490 Guerau de Palou és esmentat com a donzell de Puigdàlber (LLORAC, 2015: 206). Respecte a l'edifici, un capbreu de 1537 esmenta el mas Palou, propietat de Pascari Bernet. Va passar posteriorment a mans dels Serdà o Cerdà, que van mantenir el topònim de Palou. En el cadastre de 1857 el mas pertany a Jaume Serdà de Palou. En aquell moment consta que la finca tenia una fàbrica d'aiguardent. Quant a la capella de Sant Jaume, Salvador Llorac en remunta l'origen a la possible existència d'una capella sota l'advocació de Sant Jaume en un indret proper a l'emplaçament actual, prop de Matamargó (paratge situat uns centenars de metres al nord de Cal Cerdà), on hi ha una peça de terra anomenada 'la Capella'. La primera referència documental és del 1508, on s'anomena Sant Jaume del Gatell, que es repeteix en un document de 1522. Un cavaller anomenat Arnau de Gatell és esmentat l'any 1338 i 1340 en la jurisdicció del Pla. Llorac pensa que pot tractar-se del senyor d'una quadra que posteriorment esdevindria el mas Palou. Per tant, lloc on hi hauria la capella. Segons una visita pastoral de 1617, a la capella de Sant Jaume del Gatell encara s'hi celebraven misses. Salvador Llorac interpreta que poc després església s'hauria esfondrat i el seu emplaçament traslladat al lloc actual (LLORAC, 2015: 208). Durant la guerra civil la capella fou destruïda i posteriorment restaurada. Durant la destrucció es va malmetre una interessant pintura datada de l'any 1628, dedicada a Sant Jaume, amb l'escena del seu martiri a la dreta i la batalla de Clavijo a l'esquerra, imatge que pretén reproduir el vitrall que existeix actualment darrera l'altar (LLORAC, 2015: 208-209). Respecte la pintura, Salvador Llorac recull diverses llegendes sobre el seu caràcter prodigiós, en les que s'exposa que sempre la capella persistia a qualsevol adversitat que hi succeís (LLORAC, 2015: 238-239). 41.4276300,1.7282900 393740 4587010 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59146-foto-08164-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59146-foto-08164-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59146-foto-08164-24-3.jpg Legal Renaixement|Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras La llinda del portal de la capella de Sant Jaume duu inscrita, abreujada, la següent inscripció: 'A 17 DE IANER EN LO ANY BAIX DIT SE POSA LA PRIMERA PEDRA. A 25 DE IULIOL EN DIT ANY SE DIGUE LA PRIMERA MISSA. 1623'. La inscripció està separada per un blasó central, esculpit, al centre del qual hi ha els símbols dels Palou, un pa, un 'L' i un ou.Cont. Descripció:En el lateral oest la capella presenta una petita finestra apuntada, amb esplandit, de pedra buxardada, amb la data 1623. Segons Llorac, és de construcció recent (LLORAC, 2015: 209). En el lateral est de la capella hi ha adossada una petita sagristia, que té un altar de fusta amb el sagrat Cor. L'interior de la capella roman ben conservat i equipat, amb un altar de pedra, amb crismó frontal, i un vitrall a manera de retaule de rerefons, amb la imatge de Sant Jaume en la batalla de Clavijo. Disposa de diversos bancs, ornamentacions i estris litúrgics. Destaca el sostre, amb voltes de tercerlet amb claus ornamentades, la central amb una figura de Sant Jaume. Es conserven a l'interior dues imatges barroques, de la Marededéu del Roser i de Sant Josep. 95|98|119|94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59147 L'Aguilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/laguilera-0 DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2004): 'Història i patrimoni arquitectònic del Penedès. Una mansió rural molt singular, l'Aguilera del Pla', Del Penedès, núm. 9, p.17-21. XIV-XX Masia, d'origen medieval i amb reformes d'època contemporània, i conjunt d'edificacions annexes, entre les quals la Capella de la Mare de Déu del Roser, del segle XVII. L'Aguilera es un casal situat al nord-oest del terme municipal del Pla del Penedès, pràcticament tocant amb el límit (escassos 10 m) amb el terme de Torrelavit. Dista del poble del Pla aproximadament 1 quilòmetre i s'hi accedeix per una pista, camí de l'Aguilera, que surt en direcció nord del PK 2+100 de la carretera BV-2153. Conforma el conjunt arquitectònic el mas, edifici principal, la torre defensiva que se li adossa per l'oest, així com diversos edificis annexos, destinats a habitatge dels masovers i a usos agraris, situats de forma alineada al nord de l'edifici principal. Pràcticament tot el conjunt és clos per diverses tanques, amb diversos portals d'accés, de les que en destaca el baluard que protegeix el front davanter, principal de la hisenda, situat al sud. L'edifici principal, antic casal, correspon a una notable edificació de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, aproximadament de 300m2 de superfície. L'aspecte de l'edifici és indubtablement el d'un imponent casal senyorial, acrescut per la solemne torre defensiva. L'aspecte de l'immoble és d'una arquitectura pròpia del segle XVII, amb trets renaixentistes a les finestres. El volum comprèn planta baixa, pis i planta sota coberta. La composició és totalment simètrica, seguint quatre eixos d'obertures. L'accés principal es situa en el segon eix d'obertures des de l'est. Es tracta d'un portal adovellat, d'arc de mig punt, amb l'angle esplandit. Les tres finestres de la planta baixa són rectangulars, de llindes rectes, de pedra, protegides per una reixa de ferro. A la planta pis presenta quatre finestres, totes idèntiques, emmarcades per una vasa d'adorn ressaltada i amb un ampit lleugerament volat i motllurat, tot d'estil renaixentista. Destaca especialment el plafó de pedra situat just entre l'ampit de la segona finestra i l'accés a l'edifici, esculpit, que incorpora el blasó familiar, sostingut per dos àngels i emmarcat per dues columnes. L'escut té esborrada la càrrega i és coronat per un elm de cavaller, probablement del segle XVII. La planta sota coberta presenta quatre petits finestrons i la façana és coronada per un ràfec comú, de teules, notablement volat. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La torre defensiva es situa a l'oest de l'edifici, avançada pràcticament al front de façana; únicament s'adossa a l'edifici una petita part. La torre està aixecada sobre la Capella del Roser, que en constitueix la planta baixa. És de planta rectangular, gairebé quadrada, d'uns 7 per 6,5 m. Disposa com a mínim de 3 pisos i terrat. L'aspecte de la torre és d'estil historicista, probablement del segle XIX. Al primer pis disposa de finestres d'arc carpanell, mentre que el que probablement és el tercer pis hi ha un òcul, possible tronera, i tres finestrons quadrats a cada façana. Finalitza la torre amb una motllura de la que arranquen els merlets perimetrals, clarament historicistes, separats entre ells per sageteres. La planta baixa de la torre correspon a la Capella de la mare de Déu del Roser, amb el portal situat en el lateral est. És d'estil renaixentista, motllurat, amb un cercle a la llinda que inclou el monograma IHS. Sobre aquesta hi ha un òcul i a l'esquerra de la porta una finestra quadrada. La capella és possiblement una obra contemporània a la refacció del casal durant el segle XVII o de poc abans. Segons Salvador Llorac se'n té notícies des d'inicis del segle XVII (LLORAC, 2015: 206). Els sostre de l'interior és de volta de nervis. 08164-25 Paratge de l'Aguilera, a 1 quilòmegtre al nord del poble del Pla del Penedès. Els antecedents de l'Aguilera són plenament medievals, quan constituïa una quadra del terme de Terrassola. El primer document conegut data del 1395, corresponent a una àpoca a Bartomeu Bolet del mas de 'Zaguilera' del terme de Terrassola feta pel preceptor del monestir de Santa Maria de Solsona. Els Bolet eren mercaders i cavallers, que apareixen en la documentació de la Generalitat com a 'Bolet de l'Aguilera'. Es coneix també el 1628 mossèn Bolet de l'Aguilera era procurador de la senyora de Cubells. Al Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, hi ha dues rajoles amb un escut heràldic que incorpora una àguila que poden ser de la família. Sembla ser que el darrer de la nissaga va ser Joaquim Llàtzer Bolet i Vilar, que sembla que tingué descendència. El patrimoni va passar a mans de Jeroni de Miquel, cavaller i ciutadà honrat de Barcelona, mestre de camp dels exèrcits de Catalunya i conseller segon de Barcelona, entre d'altres càrrecs. Salvador Llorac pensa que els escuts heràldics existents a l'edifici de l'Aguilera possiblement van ser col·locats per Jeroni de Miquel, quan fou ennoblit l'any 1643 pel rei de França, aleshores també compte de Barcelona, qui en finalitzar la Guerra dels Segadors degué fer esborrar les armes que li havia atorgat el rei foraster (LLORAC, 2015: 204). En un document de l'any 1683 hi consta que Jeroni de Miquel disposava d'un mas, castell i quadra, amb tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mig imperi, a l'Aguilera. Per un capbreu de 1699 es coneix que l'Aguilera era propietat de Francesc de Miquel i Descatllar, fill de Jeroni, juntament amb la quadra de Puigdàlber. El 1728 el castell i terme de l'Aguilera eren de Jeroni de Miquel i Torné; el 1736 del seu fill Domènec de Miquel; el 1807 del tinent coronel Felip de Miquel i de Blondel, que el 1819 va informar a l'alcalde de Terrassola que l'Aguilera havia quedat agregada al Pla del Penedès en motiu d'una sol·licitud que ell mateix havia promogut. En el cadastre de 1857 consta com a propietat del mateix Felip de Miquel, i s'hi exposa que comprenia terres, la casa senyorial i altres edificacions pels treballadors. Els Miquel van posseir la finca fins a mitjan segle XX, quan va ser venuda i comprada per Maria Ymbern i Cànovas, els hereus de la qual en són encara els propietaris. 41.4277000,1.7169500 392793 4587032 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59147-foto-08164-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59147-foto-08164-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59147-foto-08164-25-3.jpg Legal Modern|Renaixement|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Cont. Descripció:A la part posterior del casal s'hi adossen altres immobles, com la masoveria i diverses naus agrícoles i magatzems, amb diversos portals, la majoria d'arcs escarsers, del segle XIX o inicis del XX. Destaca també l'anomenat 'cosidor', una glorieta també d'estil historicista amb els angles decorats amb merlets i dentellons.En el baluard que clou l'edifici principal, tot ell també emmerletat, hi destaca un segon plafó situat sobre la porta oriental, també amb blasó, sostingut per lleons, amb els elements del camper repicats. 94|95|98|116|119|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59148 Creu de Terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-6 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. Fons Cristòfol Bas i Llopart. patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XV-XVI Creu de terme, amb referències documentals des del segle XVI. La creu monumental es situa en la cruïlla entre els camins que condueixen des del poble a Cal Fontanals i a la Sala, aproximadament a 180 m al sud de la sortida del Pla, en finalitzar el carrer de la Creu. Actualment la creu és envoltada per un clos de planta triangular, aproximadament de 15 m. de llarg per 11 d'ample, amb parets de pedra coronades per una barana de ferro, inaugurat el 29 d'abril de 2007 i denominat Plaça de la Creu. La creu es situa al centre d'aquesta plaça i es compon pel basament, el fust i la creu pròpiament dita en el coronament. Està encarada mirant al poble, en sentit sud-est-nord-oest (117º SE). La base és formada per tres nivells circulars esglaonats. L'inferior, de dovelles de calcària, té un diàmetre aproximat de 2,4 m i una alçada de 36 cm; el central, de dovelles similars i mateixa alçada, té un diàmetre de 1,6 m; el nivell superior correspon a un tambor monolític, de conglomerat, de 94 cm de diàmetre i una alçada de 55 cm. El fust és de perfil octogonal, amb costats d'entre 9 i 10 cm, d'un diàmetre de 21 cm. És de pedra sorrenca, encaixat al tambor mitjançant un orifici. L'alçada és de 2,34 m. Destaca per disposar en l'extrem superior d'un acabat amb decoració de plecs alçats i dues incisions circulars. En el front nord disposa de dos orificis quadrats, de 4 per 4 cm, separats per 31 cm, en els quals s'hi hauria adherit algun tipus d'ornamentació, actualment inexistent. Sobre el fust reposa la creu, actualment de ferro, de 75 cm d'alçada i 40 d'amplada en els braços. És de doble composició: una fulla central envoltada per un perfil d'extrems sinuosos, tot unit pel centre i extrems. L'alçada de tot l'element arquitectònic és de 4,36 m. 08164-26 Cruïlla entre el camí de Can Fontanals i camí de la Sala. Segons Salvador Llorac, existeix un capbreu de l'ant 1537 en el que s'esmenta el 'camp de la Creu del Pla', que correspondria a la primera referència de la creu (LLORAC I SANTIS, 2015:210). La creu de ferro ha estat col·locada fa pocs anys, substituint una d'anterior, també de ferro. La que podia haver estat l'original va ser destruïda durant la Guerra Civil (DIVERSOS AUTORS, 2011: 85). Per Salvador Llorac, aquesta darrera era de pedra, amb una forma 'gotitzant' i un 'cercle circumscrit', amb el tronc més llarg que els braços, d'acord amb l'observació d'una fotografia del 1914 (LLORAC I SANTIS, 2015:210). Efectivament, la descripció concorda amb les dues fotografies existents de l'antiga creu conservades en l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, datades d'entre 1925 i 1930 (AFCEC). 41.4140500,1.7141300 392535 4585520 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-3.jpg Inexistent Gòtic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 93|98|85 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59149 Creu de l'Aguilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-laguilera DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2004): 'Història i patrimoni arquitectònic del Penedès. Una mansió rural molt singular, l'Aguilera del Pla', Del Penedès, núm. 9, p.17-21. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XX Creu monumental, historicista, de mitjan segle XX. Correspon a un creu de característiques similars a les creus de terme, a les que pretén simular. No correspon a una creu de terme, sinó a una instal·lació simbòlica realitzada a mitjan segle XX pel propietaris de la finca de l'Aguilera. Es situa a 35 m al nord de la cruïlla entre la carretera BV-2153 i el Camí del Pla del Penedès a l'Aguilera, al marge occidental d'aquest camí, actualment asfaltat. Tot i que la creu és visible, roman parcialment amagada pels matolls i pins del marge de la via. La creu s'orienta en sentit sud-nord (338ºNO). A imitació de la creus de terme, es composa d'una base esglaonada, el fust i la creu pròpiament dita. La base és formada per tres nivells circulars esglaonats, col·locats sobre un fonament parcialment visible de pedra i ciment. El nivell inferior mesura 1,5 m de diàmetre i és format per dovelles de calcària, de 20 cm d'alçada. El segon nivell, sobre un base ciment de 4,5 cm de gruix, és constituït per l'aprofitament d'una mola de molí, de 78 cm de diàmetre i 8 cm d'alçada, de pedra sorrenca, amb les estries ben visibles. Sobre aquesta hi ha el tercer esglaó, que correspon a un tambor de pedra sorrenca, de 58 cm de diàmetre i 24 cm d'alçada. El fust, encaixat en el tambor, és de pedra sorrenca conglomerada, quadrat, amb els angles rebaixats, de 14,5 cm d'amplada cadascun dels costats, i una alçada de 1,64 m. La creu, també de pedra sorrenca, més fosca que la del fust, s'alça sobre un capitell de 19 cm d'alçada i 22 d'amplada, decorat amb quatre àngels alats, cadascun situat a una de les cantonades, però encarats en parelles en els dos fronts de la creu. La creu mesura aproximadament 55 cm d'alçada i 42 cm d'amplada en el braços. Els escaries entre els eixos són reforçats per una part de la pròpia pedra, decorada amb petites volutes. Ambdues cares de l'eix vertical de la creu estan esculpides amb figures centrades, d'uns 32 cm d'alçada: a la cara sud hi ha una Mare de Déu amb Nen; al cara nord Jesucrist crucificat. L'alçada del total del monument és aproximadament de 2,95 m. 08164-27 Cruïlla entre la carretera BV-2153 i el Camí del Pla del Penedès a l'Aguilera. La creu va ser instal·lada pels propietaris de l'Aguilera, masia propera al lloc, a mitjan segle XX. Segons Salvador Llorac bé ser cap els anys quaranta, quan la propietat fou adquirida per la Sra Maria Ymbert (LLORAC I SANTIS, 2015: 210). Segons Teresa Segura, va ser instal·lada cap els anys cinquanta per la família Cabanyes, de l'Aguilera (DIVERSOS AUTORS, 2011:85). Els Cabanyes són la família que adquirí la propietat a mitjan segle XX, cognom del marit de la Sra. Ymbert, d'acord amb que el seu fill, hereu de la propietat, és el Sr. Jaume de Cabanyes i Ymbert (LLORAC I SANTÍS, 2004: 20). 41.4213100,1.7145000 392578 4586326 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix denominada principalment com 'Creu de Terme del Pla' i secundàriament com 'Creu camí de l'Aguilera'. 116|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59150 Ca la Paula https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-paula DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Habitatge, entre mitgeres, d'estil modernista. L'immoble es situa al número 10 del carrer de Ponent, en el lateral sud del carrer. Es tracta d'un edifici que pel sud-est fa mitgera amb l'immoble contigu, mentre que pel nord-oest confronta amb una parcel·la, pròpia de la finca, destinada a pati; per la part posterior limita també amb un jardí. És notable la profunditat de l'edifici, aproximadament de 20 m, molt superior a l'habitual dels immobles tradicionals del poble. L'edifici es caracteritza per la façana, encarada al nord-est, amb evidents trets d'estil modernista, principalment mitjançant les formes ondulades de diversos elements. L'immoble manté alhora el caràcter d'un habitatge tradicional de l'època. Va ser construït pel mestre Mateu Baqués (DIVERSOS AUTORS, 2011:89). Es conforma de planta baixa i pis, malgrat que ha de disposar també parcialment d'una planta entresol, d'acord amb la ubicació d'una finestra, com s'explicarà. La façana es composa de forma ordenada seguint quatre eixos d'obertures, però sense total simetria degut a la configuració de la planta baixa. Aquesta planta presenta dos accessos: un per a vianants en l'eix més septentrional, d‘arc escarser amb una vasa d'adorn ondulada i ressaltada, amb porta de fusta, i un més ampli, situat en el segon eix d'obertures des del sud, d'idèntiques característiques estilístiques, però destinat a vehicles, de porta de doble fulla. En els altres dos eixos existeixen dues finestres, igualment també amb vasa d'adorn d'ondulacions, protegides per una reixa de ferro de barres trenades i travessers sinuosos que incorporen una decoració floral. En la base de la façana es remarca el sòcol, amb una motllura de mig bossell. El primer pis es compon de quatre balcons idèntics, oferint total simetria a aquesta part de la façana. Les obertures són d'arc carpanell, motllurat, amb vasa d'adorn resseguint el perfil, però sense ondulacions com succeeix a la planta baixa. Per contra, la volada dels balcons és a través de llosanes ondulades i motllurades, en les que hi ha ancorades la baranes de ferro, també ondulades, d'idèntiques característiques a les reixes de la planta baixa, és a dir a barres trenades i travessers florits. Entre plantes, en el tercer eix d'obertures des del sud, hi ha un balcó que pren característiques tant de les finestres de dalt com de les de baix: obertura d'arc escarser amb vasa ondulada, com les finestres de la planta baixa, i balcó idèntic als de pis superior; per ubicació, aquesta finestra ha de respondre a l'existència d'un pis o replà situat a l'entresol. Destaca especialment el coronament de la façana, que és realitzat a través d'un frontó ondulat, amb dos prominents apuntaments que emmarquen la corba central. També cal assenyalar que en la façana hi ha restes d'un acabat galgat simulant carreus, que hauria estat la decoració homogènia de la façana, pràcticament perduda. En la coberta cal destacar l'existència d'un badalot rectangular, amb els vèrtexs sobre-elevats i de formes apuntades. En conjunt, l'edifici destaca per les formes ondulades del frontó, balcons i vases d'adorn, clarament modernistes, però alhora també per la combinació de les formes de les obertures. 08164-28 Carrer de Ponent, 10 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que és aproximat. 41.4184200,1.7103000 392222 4586010 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Mateu Baqués Actualment l'immoble és destinat a turisme rural. En les imatges de l'immoble visibles en diversos cercadors d'aquest tipus d'establiments pot observar-se com l'interior de l'edifici conserva les característiques i elements tradicionals, com ara paviments de rajola hidràulica, sostres de revoltons o mobiliari antic. 105|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59151 Cal Carnisser https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-1 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Conjunt de tres habitatges, entre mitgeres, noucentista amb components eclèctics. Correspon als tres edificis situats en el lateral nord-est del carrer Sant Jordi, referenciats amb els números 4, 6 i 8, d'est a oest respectivament. El grup destaca especialment per mostrar una composició unitària de les façanes, que no simètrica, fonamentalment distingible en l'estètica de l'acabat i en les ornamentacions, malgrat tractar-se de tres habitatges independents. La distinció entre habitatges és visible tant en l'aresta entre cossos, com en les façanes i també en les cobertes. Els tres immobles es configuren en planta baixa i dos pisos. La unitat compositiva es manifesta a través de diversos elements. En primer lloc les finques situades en els números 4 i 6 presenten un coronament de façana unitari, tant a través del ràfec com del frontó. D'altra banda els números 6 i 8 presenten un ressalt de bossell uniforme, marcant el sòl del primer pis. En tercer lloc, les tres finques disposen de totes les obertures emmarcades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada del plom de la façana. El quart i darrer aspecte és l'acabat pintat homogeni, blanc sobre l'arrebossat del frontis, rosat per als marcs d'obertures i granat pel sòcol i elements amb volada. Per contra, la divergència entre immobles es manifesta en l'ordenació i organització de cadascun d'ells de forma indepenedent. Així, l'immoble número 4 presenta dos eixos d'obertures: a la planta baixa dos accessos, de llindes rectes; probablement l'oriental havia estat una finestra, d'acord amb l'amplada que presenta: menor respecte l'altre accés i idèntica a la resta de finestres de l'edifici. Al primer pis disposa de dos balcons també de llindes rectes, amb volada de secció trapezoïdal i amb barana de ferro amb tapís central. En el segon pis hi ha també dos balcons, amb la diferència de ser d'obertures d'arc de mig punt i les volades molt curtes, protegits per baranes de ferro idèntiques a les del primer pis. Dues faixes assenyalen els nivells dels pisos. L'immoble situat en el número 6 és que presenta elements eclèctics, organitzats també en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa actualment té dos accessos: l'oriental, que dóna accés a un comerç, distingit per un guardapols poligonal, de doble triangle, sobre la vasa d'adorn; l'occidental, que dóna accés a l'habitatge, remarcat per un guardapols de coronament triangular, de reminiscències clàssiques; aquest darrer, al peu, disposa de guardacantons. L'accés coronat pel doble triangle, en ziga-zaga, respon en realitat a la modificació de la porta geminada original, en la que cadascuna de les obertures disposava del seu adorn triangular, d'acord amb que s'observa en la fotografia de l'any 1980 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985). En el primer pis hi ha dos balcons de volada poligonal, amb barana de barres de ferro trenades i panxa a la base; les obertures són d'arc lleugerament apuntat. En el segon pis hi destaquen les dues finestres triforades, amb triple arc califal, de record arabesc. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que hi havia una decoració en el punt dels arcs, avui desapareguda. El coronament de la façana, juntament amb l'immoble número 4, és a través d'un ràfec de quatre nivells de rajoles, el segon de punta de diamant, sobre un dentellada en voladís, i acabat amb un frontó ondulat. 08164-29 Carrer Sant Jordi, 4-8. No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareixen com a data de construcció els anys 1800, per a l'edifici del núm. 4, i 1900 per als edificis situats en els números 6 i 8. Aquestes referències cronològiques s'han d'entendre com aproximades, doncs les característiques del conjunt d'edificis són pròpies del noucentisme de principis del segle XX, fet al que s'hi ha de sumar la possibilitat que corresponguin a una reforma d'immobles preexistents, potser d'entorn mitjan segle XIX, d'acord amb l'ordenació del parcel·lari del carrer i tipologia dels seus habitatges. 41.4179200,1.7121300 392374 4585952 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras La denominació del conjunt procedeix de la carnisseria existent a la planta baixa de l'edifici situat en el número 6, comerç de llarga tradició.Cont. Descripció:Finalment, l'edifici situat en el número 8 mostra tres eixos d'obertures a la façana principal, amb la porta principal centrada, a la planta baixa, de fusta, envidrada, i dues portes secundàries (possibles antigues finestres balconeres) en els laterals, l'occidental amb porta d'alumini recent i l'oriental tapiada; les tres obertures disposen d'una vasa d'adorn coronada amb forma triangular, també de reminiscències clàssiques. En el primer pis, les tres obertures són d'arc escarser, la central és un balcó al barana de ferro de faldó i les laterals són finestres amb l'ampit lleugerament volat. El mateix esquema es repeteix en el segon pis, tot i que les obertures són de llinda recta, amb les cantonades superiors de quart de cercle, i el balcó central amb menys volada.Finalitza la façana un interessant ràfec de triple filada de rajoles d'extrem semi-circular, imbricades sobre un ressalt de filetó. Les cobertes dels edificis del números 6 i 8 són a dues aigües, mentre que l'edifici del número 4 disposa d'un terrat a la meitat sud de la coberta. 106|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59152 Cal Joanet Nadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-nadal GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Habitatge cantoner, d'estil noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el xamfrà sud entre el carrer Plaja i el carrer Quarters, amb l'accés en el carrer Quarters número 1. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, adaptat a l'encreuament de carrers i a les finques amb les que fa mitgera en els laterals est i sud. Es compon de planta baixa i pis, coronat per una terrassa. L'immoble destaca per diverses ornamentacions en les façanes, d'estil noucentista. Ha sofert reformes, recentment, que han modificat alguns aspectes originals. La façana principal, encarada al nord, s'ordena a partir de tres eixos d'obertures, totes decorades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada. Les de la planta semblen haver estat reformades, fet que no permet definir amb seguretat l'aspecte original. Actualment l'accés es situa en l'eix oriental, amb una porta d'una sola fulla, que probablement correspon a la refacció d'una antiga finestra. Al centre presenta una obertura de major alçada i amplada, d'arc escarser, avui en dia tripartida amb un envidrament a la part superior, un balcó lleugerament volat i una porta de garatge a la part inferior; es tracta ben probablement de la modificació recent de l'accés original de l'edifici. En l'eix occidental hi ha una finestra, tapiada, bessona de la que probablement hi hagués hagut on hi ha l'actual porta. El segon pis es caracteritza per tres finestres rectangulars, iguals que les de la planta baixa, amb vasa d'adorn; la central és un balcó, amb barana de ferro, i les dues laterals són balconeres, l'oriental també amb barana de ferro, i l'occidental tapiada. Les baranes de ferro corresponen a la rehabilitació recent de la finca, doncs en la fotografia de 1980 que incorpora l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) s'hi observa que eren de balustres. En la part superior d'aquestes obertures, cegada, sense envidrament, hi ha esgrafiats motius florals i geomètrics, suposem restaurats. Destaca en la façana l'assenyalament del nivell del primer pis, mitjançant una motllura correguda de bossell que recorre també la volada del balcó. El coronament de la façana presenta una cornisa motllurada, de quart de bossell a la base i una franja dentallada, a escaire, al centre. Sobre la cornisa, reculadament, s'inicia la barana balustrada del terrat, amb columnetes de motiu octogonal al centre. Per una altra banda, la façana sud-oest, encarada al carrer Plaja, disposa a la planta baixa d'una obertura idèntica a la central de la façana principal, d'arc escarser, avui dia envidrada en la part superior, balcó al centre i finestra a la part inferior. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que la part superior era cega i el balcó inexistent. Al sud d'aquesta obertura hi ha dues finestres, una primera balconera, amb ampit volat de mig cercle, protegida per una barana de ferro, si una segona més petita, quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres també balconeres, antigament protegides amb balustres, d'acord amb la fotografia de 1980, i actualment amb barana de ferro. El coronament d'aquesta façana és idèntic al de la principal. Cal destacar el vèrtex de l'edifici en el xamfrà, arrodonit i marcant un cadenat ressaltat. El mateix vèrtex, en el pilar d'unió de les balustrades del terrat, havia estat remarcat per un ornament tipus copa o magolla (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985); avui dia hi ha dues copes ornamentals. 08164-30 Carrer Quarters, 1 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4171500,1.7120100 392363 4585867 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59153 Cal Jofrè https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jofre DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX L'immoble i la finca en general presenta clars indicis d'abandonament, desocupació i nul manteniment. Totes les façanes tenen parts amb l'arrebossat desaparegut i bona part de les finestres estan malmeses. Edifici aillat, d'estil romàntic, de finals del segle XIX, amb possibles orígens medievals. Cal Jofrè es situa a 1,4 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès, al sud-est de Cal Cerdà de Palou i a uns 170 m al nord-est de Can Raspall de Renardes. L'accés és fàcil, prenent el camí que parteix de la carretera BV-5153 cap a l'est (PK 3+550), que correspon a l'antic camí de Vilafranca a Terrassola. Cal Jofrè, anomenat també Cal Xofrè i Jofré, apareix ja en documentació del segle XIV, però de l'edifici original no en romanen vestigis visibles. L'edifici actual correspon probablement a una refacció completa de l'antic habitatge, realitzada a voltants de final del segle XIX, seguint l'estil romàntic de moltes cases generalment d'estiueig. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrada, de quelcom més de 200m2, format per planta baixa i dos pisos, del que en destaca les dues torres que disposa a l'angle sud-oest i nord-est, la primera sobre el segon pis; la segona annexada al cos principal. La façana principal, encarada a migdia, és l'element rellevant, doncs la resta resulten completament amagades i desvirtuades per l'annexió de diversos cossos destinats a magatzems agrícoles. A la planta de la façana principal hi ha dues portes: la principal, centrada, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i porta de doble fulla, i una de secundària, situada més a l'est, de llinda recta i també a vasa perimetral i porta de doble fulla. La composició dels pisos és simètrica, amb tres eixos d'obertures ben centrats. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres, totes idèntiques, amb balcó de llosana d'obra i barana de ferro. Les finestres són altes, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn rematada sobre la clau amb una punta pentagonal. En el segon pis hi ha tres finestres balconeres, també amb balcó, iguals que les del pis inferior tret de que són de llinda recta i sense la punta al centre de la vasa d'adorn. Sobre aquestes, previ a la cornisa motllurada amb bossell, hi ha dues petites gelosies rectangulars a manera de respirall. Destaca la torre sud-oest, més alta que la nord-est. La primera disposa en cada façana d'una arqueria de tres finestrals d'arc de mig punt en les que hi destaca una franja bossellada que remarca una línia figurada d'impostes. Les obertures són emmarcades amb vasa, a una forma trapezoïdal sobre la clau. La coberta d'aquesta torre és piramidal truncada, a quatre aigües, amb els vèrtex coberts per peces ceràmiques vidrades. El truncament del vèrtex superior és coronat per un guarniment de ferro forjat. La torre nord-est en canvi és més baixeta, amb l'arqueria de només dues finestres i la coberta és piramidal coronada per una copa ceràmica. 08164-31 Al nord-est del poble del Pla del penedès, a 170 m al nord de Can Raspall, arran del camí de Vilafra Els orígens de l'edifici poden remuntar-se a l'època medieval, doncs consta un Jofrè del Pla l'any 1386. Del 1516 i 1553 dates dos altres documents que esmenten també el cognom Jofré (LORAC, 2015:42) . L'edifici actual podria respondre a una refacció d'una antiga masia, tot i que el parament que s'observa en les llacunes de l'arrebossat és d'obra de maons d'època contemporània, fet que és un indici de que l'edifici hauria estat bastit de nou. 41.4229100,1.7295100 393835 4586485 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-3.jpg Inexistent Romàntic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 101|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59154 Cal Lloret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lloret GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XIX-XX Edifici cantoner, d'habitatge, d'estil popular, d'entorn finals del segle XIX-principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 5 de la Plaça de Pau Fontanals, en el xamfrà entre els carrers de Sabanell i Vallès. Correspon a un edifici de planta lleugerament rectangular, de notables dimensions, aproximadament de 13 per 11 m. de façanes, compost per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'immoble presenta característiques tradicionals de les cases populars del segle XIX, si bé amb recursos utilitzats també pel noucentisme (vases d'adorn, motllures), que li confereixen un estil popular benestant. Hi destaca especialment les vases d'adorn en totes les obertures i els òculs oberts en la planta sota coberta. La façana ha estat reformada recentment, modificant parts importants de les façanes, com són els diversos antics accessos, d'acord amb el que s'observa en la fotografia de l'any 1980 inclosa en l'Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) i l'estat actual. En el moment de visitar l'edifici (març de 2017) les façanes es mantenen amb un arrebossat de ciment, recent, sense pintar. La façana principal, on es situa l'accés, està encarada al nord-oest. Presenta tres eixos d'obertures oferint simetria al frontis. A la planta baixa, en l'eix oriental disposa d'un ampli accés, per vehicles, actualment d'arc escarser, però en la fotografia de 1980 s'observa l'accés amb llinda plana. Probablement aquest accés fou obert en una reforma anterior, potser a partir d'una antiga finestra, ja que l'existència d'aquesta correspondria a la composició de façana més habitual. A l'eix central hi ha la porta de vianants principal, centrada, d'arc escarser. Aquest accés també ha estat modificat, pel que es desprèn de la fotografia citada, doncs antigament era més alt i amb la fletxa de l'arc separada del propi accés per una llinda, elements avui desapareguts. El tercer eix antigament, també d'acord amb la fotografia, presentava un segon accés o finestra de gran alçada. La part superior d'aquesta obertura correspon actualment a una finestra, mentre que la part inferior ha estat tapiada i s'hi ha obert un finestró a la part inferior. A la planta pis hi ha tres altes finestres, de llinda recta, la central és un balcó amb barana de ferro, mentre que les dels extrems són balconeres, també amb barana. Aquestes també han estat modificades, doncs les finestres laterals disposaven antigament de la part superior cegada, potser amb decoració esgrafiada. A la planta sota coberta hi ha uniformement tres finestres oculars, el·líptiques, amb vasa d'adorn i reixat de ferro. La façana oriental també ha sofert modificacions des de l'any 1980, doncs d'acord amb la fotografia esmentada, hi havia un ampli accés al centre, d'arc escarser, probablement amb porta de dues fulles, per a vehicles, avui dia completament tapiat i invisible. Flanquejant aquest accés hi havia dues finestres, de llinda recta, encara conservades. A les plantes pis i sota coberta aquesta façana disposa de la mateixa composició que la septentrional, és a dir amb un balcó central i dues finestres balconeres en els laterals, això en el primer pis, i de tres òculs el·líptics a la planta superior. Destaca en la façana les dues motllures que assenyalen el sòl dels pisos, de pedra, amb bossellet, i el ràfec, de diversos nivells i arrencat sobre una motllura de filet. En la coberta, de tres aigües, sembla existir un badalot. Pel sud, l'immoble fa mitgera amb un altre edifici del carrer Vallès, mentre que per l'oest, part posterior, s'hi ha afegit un volum que amaga l'antiga façana. 08164-32 Plaça de Pau Fontanals, 5 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com aproximada i potser corresponent a un immoble preexistent, posteriorment reformat. 41.4178100,1.7107200 392256 4585942 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-3.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59155 Cal Vaqués / Cal Mateu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaques-cal-mateu GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Edifici entre mitgeres, d'estil noucentista, amb components eclèctics, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 22 del carrer de la Creu, pràcticament a l'extrem sud de la línia d'habitatges del carrer. D'acord amb el plafó existent a la façana, la casa és coneguda com 'Cal Mateu', mentre que a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi consta com 'Cal Vaqués'. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, molt destacat per la façana profusament decorada, que contrasta amb els immobles veïns, estil popular i austers en quant a ornamentació. Els elements de la façana són típics del noucentisme, aplicant també elements neoclàssics que li confereixen un caràcter eclèctic. L'immoble és d'una amplada de cós i mig i presenta planta baixa i pis. L'organització de la façana és completament simètrica, amb tres obertures a la planta baixa i tres a la planta pis, totes centrades seguint el mateixos eixos. Divergeixen les tres obertures inferiors de les superiors en quant a la forma i acabat de les obertures, fet que dóna singularitat. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i en ambdós angles superiors disposen, a manera de modilló, d'una motllura profusament decorada amb mig bossell a dalt i quart de bossell a baix, totes guarnides amb una vasa d'adorn ressaltada. L'accés, situat al centre, és lleugerament més ampli que les finestres, situades als seus laterals. Ambdues finestres són idèntiques, tipus balconera, i destacades per disposar a la part superior d'una obertura quadrilobulada, de vèrtex apuntats, a manera de respirall o entrada de llum. La finestra situada al sud ha estat transformada en accés, mentre que la situada al nord està tapiada. Entre aquesta darrera i l'accés hi ha un plafó ceràmic on s'hi llegeix 'Cal Mateu'. Les obertures de la planta pis es caracteritzen per l'acabat superior en forma de frontó clàssic, triangular, amb motllura de bossell, que abraça la vasa d'adorn ressaltada. Es tracta de finestres balconeres, la central amb balcó amb barana de ferro i les dues laterals amb baranes de balustres i ampit de pedra motllurada. Destaca també la motllura correguda en tota la façana que assenyala el pis, que envolta també la llosana del balcó. Al peu de la façana el sòcol acaba també amb una motllura, de mig bossell, mentre que la cornisa, suportada per petites mènsules de quart de bossell, també és igualment motllurada. També són significatius els laterals de l'edifici, que presenten un columna distingida amb ressalts figurant carreus. 08164-33 Carrer de la Creu, 22 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4162800,1.7127600 392424 4585769 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59156 La Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-6 DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. XVIII Edifici entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XVIII. L'immoble és situat en el número 5 del carrer Verge de Montserrat, enfront la façana nord de l'església de Santa Magdalena. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, d'obra i estil popular, seguint el model de l'època, format per dos cossos, amb una amplada de façana d'11 m. aproximadament. La façana presenta quatre obertures simètriques: a la planta baixa dos accessos, d'arc rebaixat, un a cada cós, amb porta de fusta doble fulla; al pis, sobre cadascun dels accessos, una finestra balconera que dóna accés a dos balcons, el del sud llarg i que ocupa tot el cós, el del nord més curt, de la llargada de l'accés situat a sota. Ambdós balcons són protegits per baranes de ferro, la del nord senzilla, la del sud ornamentada. Les llosanes dels balcons són motllurades, de gola. El marc superior de les finestres és ressaltat a través d'una vasa d'adorn pintada, de color granatós. La façana es culmina amb un ràfec motllurat, de bossell a la part inferior. De l'edifici en destaca especialment el portal nord, realitzat amb dovelles de pedra, que li confereix el caràcter antic. A la dreta del portal, al nord, hi ha un plafó ceràmic, de 3 rajoles, amb la llegenda 'Rectoría', guarnit per sarments i un gotim. Per la part posterior l'edifici ha estat rehabilitat recentment i actualment (2017) presenta les façanes arrebossades de coment, sense pintar, amb les obertures i finestres noves. Destaca en el primer pis dues finestres, possiblement originals, d'arc rebaixat. En el vèrtex sud d'aquesta façana s'han deixat vistes algunes de les pedres cantoneres. Consta que l'edifici ha sofert diverses reformes al llarg del segle XX, iniciades cap als anys 1948-49 amb la renovació dels baixos, fins aleshores utilitzats com a quadra de cavalls per part de diversos veïns, que seran destinats a local per entitats. L'any 1970 els baixos seran rehabilitats de nou, destinats al jovent. En la dècada de 1980 es van fer obres a l'edifici, col·locant la porta d'accés actual, instal·lant capelleta dedicada a Sant Sebastià i enrajolant part del pis (QUERALTÓ, 1994: 59). 08164-34 Carrer Verge de Montserrat, 5 L'origen de l'edifici està ben documentat i respon a una condició exigida pel bisbe de Barcelona per segregar l'església de Santa Magdalena de la parròquia de Santa Maria de Lavit, de la qual en va ser sufragaria fins que es dugué a terme la separació, ocorreguda el 1778. La petició per segregar ambdues esglésies, i doncs parròquies, arrencava l'any 1739 quan el bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo i Vintimilla, després d'una visita pastoral a la parròquia de Lavit, escrivia que els veïns del Pla li demanaven que el rector de la parròquia es traslladés al Pla, argumenta-ho a través del major pes demogràfic del Pla, la llunyania que representava anar a Lavit i les millors condicions que presentava de l'església del Pla. El bisbe va determinar que els veïns del Pla edifiquessin una rectoria continua a l'església i que un cop construïda ordenaria al rector que hi anés a viure (QUERALTÓ, 1994: 59). La rectoria es va començar a construir l'any 1777 i el 14 de juliol de 1778 l'aleshores bisbe Gavino de Valladares i Mejía confirmà la segregació de la Parròquia de Santa Magdalena del Pla de la de Santa Maria de Lavit. La construcció de la rectoria hauria finalitzat doncs l'any 1778. El 7 d'octubre de 1779 es va anomenar vicari perpetu de Santa Magdalena del Pla mossèn Vicenç Morgades, qui el dia 1 de novembre de 1779 va començar a residir al Pla i l'1 de gener de 1780 va beneir la rectoria (QUERALTÓ, 1994: 59). Tot i així, sembla que la segregació definitiva, almenys de forma administrativa, no va assolir-se fins molts anys més tard, entorn el 1844 (LLORAC, 2015: 192; DIVERSOS AUTORS, 2011:114), doncs l'any 1790 es mantenia la confrontació entre les esglésies segons la declaració de delmes i primícies, on hi consta que al Pla hi havia un vicari però les primícies les recollia el rector de Lavit (LLORAC, 2015: 192). 41.4177700,1.7125800 392411 4585935 1777 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Josep Font Piqueras 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59157 El Casino - Societat Recreativa https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-societat-recreativa DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LA VANGUARDIA (1990) , núm. 20.725, Barcelona, Sábado 26 de julio de 1930. XIX-XX Restaurat recentment. Edifici d'habitatges, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici situat al carrer Planes número 3. L'immoble és bessó del contigu pel nord-oest, el situat al número 1 del carrer Planes, conegut com Cal Patrots. Igual que aquest, l'edifici és d'estil popular, si be amb trets significatius d'acomodació, com són els accessos d'arc de mig punt o les finestres amb marc de pedra i barana balustrada. Després d'anys de romandre abandonat, l'edifici ha estat recentment rehabilitat amb nous pisos (DIVERSOS AUTORS, 2011:90). L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bossell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, de construcció recent. A cada costat de la porta hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals sobre travesser, acabades amb magolles. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada, recentment restaurada. En el darrer pis, les tres finestres sobre els mateixos eixos són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. Destaca en l'immoble l'existència del pati lateral, al sud-oest, enrajolat també recentment, al qual s'hi accedeix per una portalada amb arc de punt rodó, com el de l'accés principal a l'edifici, de pedra motllurada, i amb una coronament de cornisa motllurada de quart de bossell amb ornamentació de dentellons a la base. La façana sud-oest actualment mostra una porta secundària i dues finestres a la planta baixa, tres finestres a la planta pis, la central balconera, i cinc a la planta sota-coberta, tot ordenat sobre els tres eixos d'obertures, emmarcades totes amb pedra. Desconeixem si la composició, completament restaurada, reprodueix l'original. A la façana posterior és repeteix també el mateix esquema compositiu que a Cal Patrots, tot i que en aquest cas sobre el mateix volum de l'immoble, no en un cos separat, amb un galeria de cinc arcs de mig punt sobre capitells motllurats i pilars quadrats, i amb un finestra a l'extrem nord-oest. A diferència de Cal Patrots, hi manca el sisè arc en la façana lateral de la galeria, sobre la qual, en aquest cas, no hi ha terrat, sinó la prolongació de la planta sota-coberta. Finalitza l'edifici amb una cornisa motllurada, notablement volada, i una coberta a tres aigües. 08164-35 Carrer Planes, 3 No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha d'emmarcar, com Cal Patrots, a cavall entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1928, que probablement no es correspon amb la realitat. L'edifici és significatiu per la història local, ja va acollir des de principis del segle XX la Unió Planenca, entitat fundada el 22 de maig de 1895 i que possiblement substituïa el Centre Agrícola. En la mateixa adreça el 1912 hi ha registrat el Sindicat Vinícola del Pla del Penedès i a partir del 28 de juny de 1919 el Centre Agrícola i Cooperatiu, que potser va deixar d'existir oficialment el 1926 (DIVERSOS AUTORS, 2011:201), però que sembla mantenir-se com a associació del denominat 'Casino' fins anys més tard (LA VANGUARDIA, 1930:21). El fet és que l'edifici era seu d'aquestes associacions, constituïdes pels propietaris de les finques del Pla, generalment de perfil polític de dretes, motiu pel qual el Casino era el contrapès al Centre Agrícola, que acollia als rabassaires (DIVERSOS AUTORS, 2011:201). Aquesta circumstància s'observa clarament en la notícia publicada al periòdic La Vanguardia el 26 de juliol de 1930, en la que es detalla els actes festius per Sant Abdó i Sant Senèn, en els que, per exemple, l'1 d'agost hi havia programat en la 'Sociedad recreativa Centro Agrícola, Casino, unos lujosos bailes de Sociedad, que amezinará la orquestina Catalunya (...) y estranará un repertorio de bailables de gusto exquisito', mentre que, a les mateixes hores, 'en la sociedad recreativa del Sindicato Agrícola de Rabassaires, habrá interesantes bailes que amenizará una aplaudida orquestrina de la capital' (LA VANGUARDIA, 1930:21). Una contra-programació per uns amb balls d''exquisit gust' i per altres 'interessants', que ja ho diu tot. Durant la Guerra Civil, degut a aquest perfil polític de dretes, el Casino va ser clausurat i destinat a escola; la gramola, incautada, va ser trasllada al Centre (DIVERSOS AUTORS, 2011:201). Després de la guerra va esdevenir oficialment 'Centro de Educación y Descanso', tot i que oficiosa i popularment va rebre noms diferents, i lloc on es desenvolupava totes les activitats lúdiques, entre les quals totes les festes, el teatre, el cinema o la primera televisió, que omplia el local en la retransmissió de partits de futbol. Entre finals dels anys seixanta i primers dels anys setanta s'inicià la crisi del Casino, que s'intentà revitalitzar amb un nous estatuts l'any 1974, en els que es va prendre el nom de Sociedad Recreativa, fins a la seva desaparició l'any 1982 (DIVERSOS AUTORS, 2011:202). 41.4169800,1.7120200 392363 4585848 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras L'edifici és popularment conegut com 'el Casino', i amb menys mesura també com 'Societat Recreativa', en motiu d'acollir antigament aquestes associacions. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59158 Casa del carrer Rovira núm. 13 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rovira-num-13 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb l'any assenyalat en la part superior de la façana, l'immoble data de l'any 1916. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. XX Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil modernista, de l'any 1916. L'immoble és situat en el número 13 del carrer Rovira, fent mitgera amb l'habitatge situat a l'oest i aïllat respecte a la resta de façanes, on l'edifici és envoltat pel pati propi. Destaca pel seu estil modernista en quant a elements decoratius, del darrer moment de l'estil, a cavall amb les corrents noucentistes, de la qual en són ja les formes més racionals de l'edifici. Correspon a un edifici constituït per dos volums diferenciats, adossats, ambdós rectangulars, de menys d'un cós d'amplada i orientats en sentit NE-SW. El situat al nord-oest és el que s'adossa a la finca veïna i es composa de planta baixa i pis, mentre que el situat al sud-est destaca per diferenciar-se de l'altre a través d'una composició de planta baixa, pis i planta sotacoberta i estar el volum avançat respecte el primer en el front de la façana principal, encarada al sud. L'edifici és rellevant per l'ornamentació d'estil modernista de les façanes, en base a franges decoratives formades per rajoles vidrades de reticulat blau, pels adorns esglaonats i pel frontó del cos més elevat. La composició de l'edifici és ordenada i simètrica. El cos occidental presenta a la planta baixa l'accés a l'edifici i a l'oest d'aquesta una finestra. Sobre aquests eixos, a la planta superior hi ha dos finestres, rectangulars i altes, que destaquen per disposar de dues franges d'adorn a cadascun dels laterals, en la part superior. Les franques, lleugerament reentrants del plom de la façana, són guarnides amb dues rajoles de les esmentades. La planta pis és assenyalada en tot el perímetre de l'edifici per una motllura de doble filet al mig de la qual hi ha també rajoles les mateixes blaves. En el front de la façana principal, el cos oriental disposa d'una finestra a la planta baixa i a la planta primera d'un balcó, per sobre de la motllura que assenyala el pis, que just en aquest punt és doblada, oferint encara més ornamentació. Destaca en el balcó la barana de ferro ornamentada amb un motiu central i especialment els angles d'obra on aquesta es subjecta, que són esglaonats i coronats per gallons de ceràmica. És rellevant la decoració de la finestra del balcó, que en els laterals superiors disposa també de les dues franges decorades amb les rajoles reticulades i a sobre un reentrant esglaonat guarnit també amb la mateixes ceràmiques, algunes de les quals han estat substituïdes. A la planta sotacoberta hi ha al centre tres obertures espitllerades, a manera de franges paral·leles, la central lleugerament més llarga, que proporcionen llum a l'interior. Sobre aquestes, corona la façana un curt frontó subcircular, que amaga el carener, al centre del qual amb fragments de les rajoletes blaves reticulades, talment similar a un trencadís, hi ha els números que formen la data '1916'. A la façana oriental hi destaquen les dues finestres del primer pis, idèntiques a la de la façana principal, amb el guarniment esglaonat, així com la cornisa de doble filet esglaonat, que en el front principal incrementa el sentit de gradació de les ornamentacions. 08164-36 Carrer Rovira, 13 41.4164700,1.7121900 392377 4585791 1916 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-3.jpg Inexistent Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 105|106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59159 Cal Manou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-0 XIX-XX Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XIX o principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 10 del carrer de Sabanell, a l'entrada occidental del poble del Pla del Penedès. Fa mitgera amb l'habitatge situat a l'est, mentre que per l'oest i el nord és envoltat pel propi pati de la finca. Destaca les dimensions de l'edifici paral·lelament al seu estil popular. L'edifici és de planta trapezoïdal, rectangular però amb el lateral oest esbiaixat a l'est, fruït de l'adaptació al parcel·lari que s'estava formant entre finals del segle XIX i principis del segle XX en aquest sector del poble, que aleshores en constituïa la primera illa entrant per l'oest. Les dimensions són notables, de 160m2 de planta, que es fan evidents en el front de façana. Es constitueix l'immoble per planta baixa i pis. La façana principal afronta amb el lateral nord del carrer Sabanell, encarada doncs al sud. En destaca especialment l'alta portalada adovellada, d'arc escarser, que conserva l'antiga porta de doble fulla amb porticó, situada al centre de la meitat oriental de l'edifici. A l'oest de l'accés hi ha dues finestres comunes i a l'extrem un accés per a vianants que és l'utilitzat habitualment. La planta pis és de composició ordenada, amb tres finestres balconeres al centre i dues finestres comunes en els laterals d'aquestes. Els balcons, tos iguals, disposen d'una peanya motllurada, de taló, poc volada, i barana de ferro de faldó ornamentada amb flors. Les finestres laterals són comunes, amb l'ampit lleugerament volat. La façana és coronada per una cornisa motllurada, notablement volada. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. A l'interior l'edifici conserva en part l'aspecte tradicional, en el que hi destaquen els terres de rajola hidràulica i el mobiliari d'època. Val a dir que en una antiga postal del Pla del Penedès, datable de principis de segle XX, que duu per títol 'Plá del Panadés - Calle de la Carretera', es veu en primer terme la casa de Cal Manou i s'hi observa que únicament compta amb la porta d'accés principal i una porta secundària en el lloc on hi ha actualment la finestra més occidental de la planta baixa. Estranyament, l'amplia façana no presenta cap més obertura, motiu pel que cal pensar que potser l'edifici no fou construït originalment amb una finalitat d'habitatge, sinó com a edifici agrícola, i posteriorment, adaptat a habitatge. 08164-37 Carrer de Sabanell, 10 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4181200,1.7099500 392192 4585977 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras L'immoble és destinat actualment a turisme rural. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59160 Casa carrer Anselm Clavé, 47 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-anselm-clave-47 XIX-XX Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular amb tendència noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 47 del carrer d'Anselm Clavé, fent xamfrà per l'oest amb la Plaça de Pau Casals i mitgera amb un edifici situat a l'est. El lloc correspon a l'extrem nord-oest de l'eixample del Pla del Penedès de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'immoble constituïa en la dècada de 1910 el vèrtex nord-oest del poble, enfront del qual encara tot eren camps. Es tracta d'un immoble que presenta característiques similars a altres edificis rellevants del municipi, entre les que destaca les vases d'adorn de les obertures i els ampits sinuosos. L'edifici és de planta rectangular, aproximadament de dos cóssos d'amplada, i constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La façana és encarada al nord, al carrer Anselm Clavé, i és de composició simètrica, en base a tres eixos d'obertures. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, d‘arc carpanell amb vasa d'adorn ressaltada, avui dia amb una porta d'alumini. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha una finestra, també d'arc carpanell i amb vasa d'adorn, ambdues iguals, altes i estretes, en les que hi destaca l'ampit sinuós, volat. Les dues són protegides per una reixa de ferro amb les barres finalitzades en puntes. En el primer pis, al centre hi ha un balcó i en els laterals dues finestres. La finestra balconera és àmplia, similar a la de l'accés, i el balcó és de llosana motllurada, de taló, amb estries, i barana de ferro adornada amb motius geomètrics. Les finestres són més petites, com les de planta baixa però sense ser tant altes, també amb vasa d'adorn i ampits sinuosos. Per últim, a la planta sota coberta són interessants les tres finestres geminades, també d'arc carpanell, estretes i amb doble ampit sinuós. D'aquestes destaca que totes menys una romanen cegades. La façana finalitza amb una cornisa motllurada, d'estries i mig bossell, notablement volada. La coberta és dues aigües, seguint el carener longitudinal a la façana. Per altra banda, la façana occidental, encarada a la plaça Pau Casals, presenta dues finestres d'arc carpanell en els extrems del primer pis, una d'elles també cegada, i dues finestres similars al centre de la planta sota coberta, sota el carener, part més elevada de l'edifici. A diferència de les de la façana principal, cap d'aquestes obertures disposa d'ampit volat i de vasa d'adorn. A la façana oriental, visible a partir de l'alçada del primer pis, no hi ha cap obertura i és visible el parament, sense arrebossar, d'obra de maons. 08164-38 Carrer Anselm Clavé, 47 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4189900,1.7110100 392282 4586072 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-3.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59161 Casa carrer de Baix, 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-baix-1 XIX Edifici urbà entre mitgeres, d'estil popular, de la segona meitat del segle XIX. L'immoble és situat en el número 1 del carrer de Baix, enfront Cal Vallès, a 30 m a l'est de l'església, al nucli antic del poble del Pla del Penedès. Correspon a un edifici que conserva els trets característics de les cases populars del segle XIX, essent rellevant ja que és l'únic del poble que manté genuïnament aquest caràcter, sense reformes. Es tracta d'un immoble de planta baixa i pis, amb una amplada de cós i mig, d'aspecte purament popular. Destaca a la planta baixa l'accés d'arc carpanell, amb dovelles de pedra, amb porta de doble fulla, original. A cada lateral de l'accés hi ha dues finestres, comunes, amb l'ampit lleugerament volat, i reixa de ferro de barres, també comuna. Al pis presenta al centre, sobre la porta, un balcó, també corrent, sense ornaments, amb la llosana d'obra, lleugerament volada, protegit per una barana de faldó ornamentada amb un motiu circular al centre. Flanquegen el balcó dues finestres, també comunes, amb l'ampit lleugerament volat, amb una filet esglaonat a la part inferior. La façana finalitza amb un ràfec ordinari, d'una filada de rajoles i una de teules, sobre el que descansa la coberta, que és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. En l'angle nord, l'edifici fa un recolze poligonal, possiblement fruït de la progressiva evolució del parcel·lari, just on s'inicia el carrer de Sant Pere, les cases del qual tenen un front d'orientació divergent a les del carrer de Baix. 08164-39 Carrer de Baix, 1 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1880, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4177100,1.7133900 392479 4585927 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras L'edifici destaca per la conservació dels trets de la característica arquitectura popular de l'època. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59162 Cal Casesnoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casesnoves LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIV-XX Masia aïllada, amb diversos annexos, d'orígens medievals però molt reformada, d'estil popular. Cal Casesnoves es situa just en límit nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, arran del terme de Subirats. De fet la línia de terme en aquest punt fa una reculada cap a l'oest per incloure precisament totes les edificacions de Cal Casesnoves. Dista aproximadament 100 m, al nord-est, del veïnat de les Parellades. Conforma Cal Casesoves dos habitatges i diversos annexos agrícoles situats al sector occidental. L'edifici principal, ben visible entre el conjunt, correspon a l'immoble situat més a l'est, on arriba el camí que condueix a la finca, procedent de les Parellades, i on hi ha el barri d'accés. L'altre habitatge s'hi adossa per la façana sud-oest, com ala resta de construccions. El conjunt té l'aspecte eminentment agrícola, de construccions d'època contemporània, entorn els segles XIX i XX. Malgrat els presumibles antecedents medievals (LLORAC, 2015:40) no hi ha vestigis visibles que remetin a una construcció medieval o fins i tot d'època moderna. En cas d'haver existit, l'edifici actual respondria a una reforma completa d'un edifici preexistent, realitzada a la segona meitat del segle XIX. L'edifici principal de Cal Casesnoves és de planta quadra, d'uns 168m2, amb la façana orientada al sud-est. Es tracta d'un volum de planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha dos accessos, ambdós de refacció recent, un que es dirigeix a l'habitatge i l'altre al garatge. Entre els dos, hi ha una petita finestra. A la planta pis les obertures són tradicionals, comunes, però no modificades. Al centre de la façana i al lateral oriental hi ha dos balcons, idèntics, amb llosana de pedra amb bossell, protegida per una barana de ferro decorada amb motius geomètrics. En el lateral occidental existeix una finestra comuna, sense cap ornamentació. Principalment destaca en la façana el rellotge de sol, situat entre els dos balcons, elevat, pràcticament tocant a la cornisa. Es tracta d'un rellotge de sol pintat, format per un cercle de color groc amb les bores de color vermell. Les línies horàries són també de color vermell. Destaca que el gnòmon està enclavat sobre una representació figurada, amb faccions de rostre humà, del sol. Tot és emmarcat per un requadre quadrat, també de color roig. La pintura de totes les parts de rellotge està desgastada i en parts perduda. La coberta de l'edifici és de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, desplaçat cap al nord. En la coberta hi ha un badalot de planta quadrada, notablement elevat. L'habitatge adossat per l'oest a Cal Casesnoves és senzill, sense trets particulars, amb obertures tradicionals, comunes. Al voltant hi ha diversos coberts adossats o aïllats. 08164-40 Veïnat de les Parellades, a l'est. Segons Salvador Llorac el topònim complet és Cal Casesnoves del Pujol. El 1388 s'esmenta un mas d'en Pujol en el terme del castell de Lavit que podria correspondre, segon Llorac, a l'emplaçament de Cal Casesnoves. El fogatge de 1497 anomena Antoni Casesnoves del Pujol. En el de 1516 també apareix Casesnoves, al sector de la Sala. I en el fogatge de 1553 apareix de nou Antoni Casesnoves. En l'amillarament de 1857 apareix de nou Cal Casesnoves, així com al de 1864, en el que es situa a les Parellades (LLORAC, 2015:40-41). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1870, que respondria a la data aproximada de construcció de l'edifici actual, possible refacció d'un de preexistent. 41.4156100,1.7462600 395223 4585654 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras En els plànols topogràfics de l'Institut Cartogràfic de Catalunya apareix com Cal Casanoves, denominació errònia d'acord amb la documentació històrica de l'edifici i propietaris, que sempre ha estat Casesnoves. 94|98|119|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59163 Barriada de les Parellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-parellades DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. El barri de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, molt proper amb el límit de Subirats (no arriba a 100 m de distància) i al de Torrelavit. Cal Casesnoves, antiga masia reformada, es situa a un centenar de mestres al nord-est del nucli, mentre que el veïnat original de les Parellades, Cal Martí, s'ubica aproximadament 450 m al nord-oest. Dista del poble del Pla del Penedès uns 2,5 quilòmetres. El veïnat és una agrupació d'una quinzena d'edificis, tots ells situats als vorals del camí que pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i pel nord segueix cap al nucli de Can Martí de les Parellades. Es tracta per tant d'un nucli de morfologia rectangular, allargada, de 200 m de longitud. En general les edificacions no són agrupades entre elles, sinó que el nucli és format per immobles molt propers, però aïllats, que, en conjunt, formen el veïnat. Tot i així, hi ha una renglera de quatre edificis adossats que formen mitgera, dos dels quals són dels més antics del veïnat. La part central i nord de les Parellades correspon al nucli original de la barriada, doncs al sud els edificis existents són de construcció molt recent. Al centre, en el lateral oest, hi ha cal Pixeta edifici de planta quadrada, amb coberta a quatre aigües coronada per un pinacle, que disposa d'un balcó de llosana motllurada i barana de faldó, que es data de 1823 (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). En el vèrtex oest de la façana, encarada al sud, no pas al carrer, hi ha un antic contrafort. En el mateix marge oest del veïnat, uns metres més al nord, les cases núm. 8 i 9 són també antigues, de principis de segle XX, aproximadament, malgrat que reformades, mentre que a l'extrem nord, al final del nucli, hi ha un edifici aïllat, amb teulada a dues vessants, a manera de petita masia, que és ca la Remei (antigament cal Cuscó; ara també conegut com cal Fermí), que data 1833 (LLORAC 2015:37), tot i que l'aspecte arquitectònic de reformes realitzades al segle XX. El nucli tradicional és format per la Casa Nova, cal Benzina, cal Pixeta, cal Ton de la Salada, Cal Xaus i ca la Remei (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). Entre els edificis o adossats a ells, hi ha diversos coberts i magatzems agrícoles, que remarquen el caràcter agrícola del nucli, ara recentment modernitzat amb els habitatges de nova construcció. 08164-41 Les Parellades, al nord-est del terme municipal. Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla des del segle XIV (LLORAC, 2015:48), denominació que correspon al nucli de Can Martí de les Parellades. L'origen del veïnat és probablement el d'una casa de camp, a peu de camí, progressivament ampliat. Deixant de banda cal Pixeta, de 1823, i Cal Cuscó, de 1833, els altres immobles de caràcter tradicional presenten una arquitectura pròpia d'entre finals del segle XIX i inicis del XX. En aquests, la fitxa cadastral hi indica com a data de construcció els anys 1910 i 1920, que s'han de considerar aproximats. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), en el veïnat hi apareixen dibuixats 7 edificis, que han de respondre als més antics descrits i a algun cobert agrícola. 41.4154000,1.7443200 395060 4585633 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59164 Barriada de Can Martí de les Parellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-can-marti-de-les-parellades DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIV-XX Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens en època medieval. El barri de Can Martí de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, a 300 m de distància del límit amb Torrelavit. Al sud-est, a 450 m, hi ha el veïnat de les Parellades, homònim, que ha pres el nom del nucli original de les Parellades, que correspon a l'entorn de Can Martí. Dista del poble del Pla del Penedès aproximadament 2,25 quilòmetres. S'hi accedeix a través de la pista que procedent del veïnat de les Parellades i Cal Casesnoves, el qual pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i arriba justament fins a Can Martí de les Parellades, seguint posteriorment, com a camí rural, en direcció a les vinyes situades cap al nord-oest (els Bancals, Vinya Nova, etc.). El lloc és un petit turonet (237 m), lleugerament elevat entre els torrents de la Salada i de Marrugat, amb una excel·lent visió de tot l'entorn, especialment de tota la plana sud i sud-oest. El veïnat és constituït per sis habitatges, entre els quals cal Martí, la masoveria de cal Casesnoves, cal Calçoner i tres habitatges més, tots adossats entre ells i formant un conjunt arquitectònic unit, de morfologia de tendència quadrada, amb unes dimensions aproximades de 40 m en sentit est-oest i de 30 m en sentit nord-sud. Destaca especialment l'organització de la majoria dels immobles a l'entorn d'un carreró clos, de 20 m de longitud, disposat en sentit SW-NE, d'un únic accés, que formen les façanes principals o laterals, amb el fondo presidit per la façana de cal Calçoner. S'escapen d'aquesta organització el primer, al sud-est, i el darrer, al nord-oest, habitatges del veïnat, cap façana de les quals afronta amb el carreró. En el lateral oest de la façana de l'antiga masoveria de cal Casesnoves, destaca la conservació de l'antic plafó ceràmic de les denominacions dels carrers del Pla, amb la llegenda 'Caserío de las Parelladas'. Tret d'un habitatge de nova planta, probablement una reforma íntegra d'un de preexistent, la resta d'edificis conserven en la major part les característiques tradicionals, de marcada arquitectura popular, del tombant entre els segles XIX i XX. A Can Calçoner hi destaca els balcons de llosana motllurada i barana de ferro guarnida, així com la cornisa de dentellons. L'immoble situat al centre del carreró, al lateral oest, destaca per disposar de la part inferior de la façana atalussada, signe d'antigor. Mentre que la primera casa del veïnat, venint del sud, sobresurt pels dos cossos adossats, un més elevat que l'altre, i una finestra amb la part superior del llinda arrodonida, d'obra, per subjectar la reixa semicircular. Aquest immoble, a l'exterior de la finca, disposa d'un pou amb coberta d'arc de maons i parets de còdols. Les altres dues cases singulars, Cal Martí i la masoveria de Cal Casesnoves, són comentades en un fitxa independent. Enfront els habitatges, al marge sud del camí de les Parellades, hi ha diversos edificis destinats a usos agrícoles, construïts cap a la dècada de 1960. 08164-42 Can Martí de les Parellades, al nord-est del terme municipal. Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla del Penedès els anys 1385, 1386 i 1388, amb Berenguer Raspall de les Parellades i Arnau Parellades del Pla. En el padró parroquial de 1864 s'hi indica quatre famílies al lloc de les Parellades (LLORAC, 2015:37). La fitxa cadastral dels diversos immobles indica dates de construcció entre els anys 1850 i 1920, que tot i que s'han d'entendre aproximades, comprenen el marc cronològic de l'arquitectura que presenten els edificis. No hi ha restes visibles de construccions anteriors, que haurien estat reformades. 41.4188300,1.7411400 394800 4586017 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 94|98|119|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59165 Cal Martí de les Parellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-de-les-parellades DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Casa de camp entre mitgeres, d'estil popular, del segle XIX, amb probables arrels anteriors. L'immoble es situa al veïnat de Can Martí de les Parellades, a l'extrem nord del nucli de cases, essent la darrera venint del sud. Es tracta d'una casa de camp, d'estil popular però amb evidents trets de regust noucentista, com és l'arqueria lateral i les bandes motllurades. Entre les cases de camp del Pla del Penedès destaca precisament per aquesta arquitectura, que defuig de les tradicionals propietats modestes. L'edifici és de planta trapezoïdal, d'uns 85m2, adossat per l'oest i el nord a les veïnes cases que constitueixen, a través de les façanes, el carreró del veïnat. La façana principal, on hi ha l'accés, és encarada a migdia, mentre que l'occidental és dirigeix als camps de vinyes del sector de les Vies, des d'on és pot contemplar perfectament. El volum és format per planta baixa i dos pisos. A la planta baixa de la façana sud hi ha l'accés principal, realitzat a través d'un atri porxat al qual s'hi accedeix per un arc escarser, descobert, sense porta, que té dues finestres llargues i estretes també d'arc rebaixat. La porta, enfront l'arc escarser, és comuna. Sobre aquest porxo destaca en el primer pis una naia, galeria, també porxada, amb quatre finestrals d'arc carpanell, els tres més occidentals idèntics i el més oriental més estret. Darrera els finestrals s'hi observa la façana del primer pis, al centre amb una finestra balconera, des de la qual s'accedeix a la naia, i dues finestres rectangulars al costat, totes amb vasa d'adorn ressaltada. Sobre la galeria hi ha un terrat, el sol del qual és assenyalat en la façana mitjançant una motllura de faixa i filetons. En el front de façana d'aquest segon pis hi ha al centre un òcul el·líptic i dues finestretes. La façana occidental destaca fonamentalment per l'arqueria del primer pis. La planta baixa és tapada per una garatge adossat i en el primer pis hi ha una finestra comuna. L'arqueria és formada per sis arcs de mig punt, tots cecs menys els dos segons començant per cada extrem, en els que en la part superior hi ha una finestra. Els arcs, alts, es sustenten sobre pilastres acabades amb un capitell de motllura de taló, amb la línia de la imposta assenyalada amb una motllura en ambdós extrems de la façana. L'edifici és coronat per una alta cornisa, amb l'aspecte de ser doble, molt motllurada, de bandes i filetons, que recorre tant la façana occidental com la meridional, ambdues les més visibles. La coberta és a una sola vessant, cap a l'oest, formada amb un recrescut de l'edifici, a manera de sota coberta, realitzat amb posterioritat a les resta de l'immoble. Destaca també el tractament de l'acabat pintat de les dues façanes rellevants, en el que els ornaments arquitectònics (arcs, pilastres i motllures) s'han ressaltat amb una coloració diferent a la de la paret. 08164-43 Barriada de cal Martí de les Parellades, casa situada a l'extrem nord-oest. La fitxa cadastral indica com a data de construcció de l'immoble l'any 1890, que aproximadament correspondria a la construcció de l'edifici amb l'aspecte actual. És probable l'existència d'un edifici anterior que hauria estat reformat i ampliat aleshores. Salvador Llorac indica que és una 'notable masia d'arrels antigues' (LLORAC, 2015:42) 41.4188900,1.7409800 394787 4586024 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-3.jpg Inexistent Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 98|106|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59166 Masovería de cal Casesnoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-casesnoves DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Casa de camp entre mitgeres, d'estil popular, del segle XIX, amb probables arrels anteriors. L'immoble es situa al veïnat de Can Martí de les Parellades, en el núm. 5, essent un edifici vistós un cop s'arriba al nucli. Es tracta d'un habitatge de marcat estil popular, interessant exemple d'una casa de camp del segle XIX que arquitectònicament rellegeix les característiques de les antigues masies. L'edifici disposa d'un volum i dimensions considerables. És de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, d'uns 115 m2 de superfície, i constituït per planta baixa i dos pisos. En destaca especialment l'ordenació de les obertures de la façana principal, orientada al sud, que, juntament amb la magnitud de l'immoble, li confereix una forta presència. La conservació de l'immoble és excel·lent, rehabilitat recentment, conservant els trets històrics. Totes les obertures presenten una vasa d'adorn pintada, que les ressalta. Presenta les obertures distingides com si de dos cossos independents es tractés, amb eix compositiu en el lateral oest i un altre a la resta de l'edifici. Aquest eix occidental presenta a la planta baixa una accés d'arc escarser, amb porta de fusta, antiga, d'una sola fulla però ampla. Sobre aquesta, a la planta pis, hi ha una finestra balconera, amb balcó, de llosana motllurada i barana de ferro amb motius geomètrics. En el segon pis hi destaca una finestra que duu un ampit encornisat, de taló. En aquest lateral occidental hi conserva el plafó ceràmic que denomina la barriada, amb la llegenda 'Caserío de las Parelladas'. El tram oriental de l'immoble hi ha l'accés principal a l'immoble, també d'arc escarser, més ampli que l'altra. No està centrat ni en la façana ni respecte els de les finestres dels pisos superiors, sinó lleugerament desplaçat cap a l'oest del l'eix central d'obertures, és a dir proper a l'altra porta. Al pis primer hi ha dues finestres, gairebé quadrades, i sobre aquestes, en el segon pis, n'hi dues de rectangulars. Cap d'elles sense ampit destacat. En la façana occidental, que dóna al carreró del veïnat, hi ha una finestra a primer pis, d'ampit lleugerament volat i semicircular, amb reixa de barres també semicircular, que destaca pel rejuntat d'obra del semicercle amb plom de la façana. A la planta baixa i a la segona hi ha, en cadascuna, un petit finestró. A mitja façana nord s'hi adossa un immoble veí, però a la resta, tocant al carreró, és visible el parament de l'edifici, on hi hauria hagut un cobert, ja que no està arrebossat. S'hi observa que la meitat de l'alçat de l'edifici, fins a mig primer pis, és d'obra de maçoneria mixta, mentre que la part superior és d'obra de maons, fet que indica que probablement la part inferior correspon a un edifici preexistent, mentre que la part superior hauria estat aixecada possiblement en la segona meitat del segle XIX. El coronament de les façanes és comú, amb un cort ràfec de teules. La coberta de l'immoble és de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. 08164-44 Veïnat de les Parellades, núm. 5. La fitxa cadastral indica com a data de construcció de l'immoble l'any 1890, que aproximadament correspondria a la construcció de l'edifici amb l'aspecte actual. És probable l'existència d'un edifici anterior que hauria estat reformat i ampliat aleshores. Josep Bruna indica que l'edifici correspon a l'antiga masoveria de cal Casesnoves (DIVERSOS AUTORS, 2011:44) 41.4187400,1.7411500 394801 4586007 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59167 Cal Janes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janes INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda a la segona meitat del segle XIX. L'immoble es situa al lateral sud de la carretera BV-2154, en el PK 7+000, accedint-hi per un curt camí de tan sols 30 m de longitud des de la mateixa via. Enfront, al nord-est, a 40 m, hi ha el veïnat de Cal Janes, nascut probablement a arrel de l'existència de la pròpia casa homònima. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 280 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 240 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. Cal Janes és un edifici de caràcter rural, una antiga casa de camp amb fisonomia de masia, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Adossats en cada lateral disposa de dues construccions annexes, destinades antigament a cellers, cotxeres i magatzems. El conjunt és eminentment rural, tot i que després d'una important rehabilitació realitzada recentment és destinat al turisme rural. L'edifici principal és de planta rectangular, de 112 m2, amb un volum format per planta baixa i pis. La part davantera de la crugia meridional presenta una lleugera sobreelevació respecte la resta de la teulada, possiblement degut a una reforma. La façana principal s'orienta a l'est, des d'on domina tota la plana de la zona de Ca l'Avi. La rehabilitació realitzada recentment ha mantingut el caràcter tradicional de l'edifici, però en l'estat actual presenta dubtes sobre l'adscripció cronològica sobre els elements decoratius de la façana. Les obertures presenten brancals i vases d'adorn obrats amb maons i rejuntat de factura recent. Tot i així, la façana destaca per la composició simètrica, amb l'accés centrat a la planta baixa, d'arc escarser, i una finestra a cada lateral, amb reixa de barres de ferro de magolles i acabat en punta de llança. En el primer pis hi ha dues iguals, seguint els mateixos eixos, mentre que al centre, sobre la porta, hi ha un balcó, de llosana antiga, original, esglaonada. Al costat de la finestra sud hi ha un rellotge de sol, obrat durant la rehabilitació de la finca, amb les inicials 'A&S', corresponents a la propietat de la finca, Alsina Sardà. Per la part posterior l'edifici disposa de dues finestres; en destaca especialment un contrafort que reforça l'angle sud-oest. En els edificis annexos hi destaquen els accessos arc escarser. 08164-45 Barriada de cal Janes, al lateral sud de la carretera BV-2154. Segons indica el rètol indicatiu de la finca, situat al peu del camí d'accés, la casa és de 1862. La data és pròxima a la de 1870 que indica la fitxa cadastral de l'immoble, és a dir que cal pensar que efectivament és una construcció de 1862. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix l'immoble assenyalat com 'Casa de Gibert'. 41.4121700,1.7375200 394487 4585282 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59168 Barriada de cal Janes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-cal-janes DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El veïnat es situa al lateral nord de la carretera BV-2154, en el PK 6+970, just arran de la via. Enfront, al sud-oest, a 40 m, en el lateral oest de la carretera, hi ha el veïnat de Cal Janes, una casa de camp que originà el nucli. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 300 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 220 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. La barriada és constituït exclusivament per cinc immobles adossats, tots ells habitatges. Conjuntament formen una renglera de 40 m de longitud, lleugerament corbada atès que s'emplacen just en un giravolt de la carretera. Es tracta de cases d'estil popular, totes constituïdes per planta baixa i pis, i a la part posterior totes amb un pati amb construccions annexes. Les tres més septentrionals són de 2 cóssos, mentre que les dues situades més al sud són d'un sol cós. Del conjunt en destaca especialment que quatre dels cinc edificis no tenen la façana arrebossada, sinó que es manté l'obra vista. En tots els casos és d'obra de maons i és singular la col·locació de filades de maons sobresortits en els brancals de les finestres de dos dels habitatges, a manera de decoració. El mateix motiu existeix justament a cal Janés, també d'obra vista de maons, tot i que en tractar-se d'un edifici rehabilitat s'ignora si és un ornament original. Divergeix d'aquest acabat la façana del segon immoble des del nord, el núm. 3, dit cal Pere Janes, segons un plafó de tres rajoles ceràmiques col·locat sobre la porta, que té la façana pintada de blanc. De fet es tracta de l'únic immoble que sembla habitat permanentment. De l'immoble més septentrional en destaca l'accés d'arc escarser, d'obra de maons, i el balcó situat al primer pis, sobre la porta, amb llosana obrada de rajoles. Cal Pere Janes ha estat molt rehabilitada, presentant l'aspecte d'un immoble actual, sense trets particulars, tret de les baranes dels balcons, de falda. L'immoble que duu el núm. 4, dit cal Jaume Janes, també segons una rajola ceràmica, destaca per l'ornament abans esmentat de les finestres i per cornisa recta obrada també amb maons. En el següent edifici és singular l'existència d'una obertura d'arc escarser a la planta baixa, protegida amb un porticó de fusta, i per la cornisa de quart de bossell. En el darrer, el situat més al sud, hi destaca el ràfec de punta de diamant així com que els maons utilitzats són més moderns. Les cases del nucli són cal Joan de la Torre, cal Pere Janes, cal Jaume Janes i cal Fermí (DIVERSOS AUTORS, 2011:44); un dels darrers dos immobles sembla estar desocupat, amb una finestra tapiada. 08164-46 Barriada de cal Janes, al lateral nord de la carretera BV-2154. Segons les fitxes cadastrals dels immobles, aquests van ser construïts entre els anys 1930 (casa situada més al nord) , 1870 (Cal Pere Janes, núm. 3), 1914 (cal Jaume Janes i contigua) i 1941 (edifici situat més al sud). Aquestes datacions sembla ser realment certes o molt pròximes, doncs en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1913 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix assenyalada una única edificació, la qual correspondria a cal Pere Janes, de 1870. També sembla corroborar la datació indicada pel cadastre el fet que l'immoble situat més al sud disposa d'un parament de maons de fàbrica més recent que la resta; aquest edifici el cadastre el data de 1941, el més modern de tots. En nucli s'hauria format a través de la construcció de cal Janes, edifici aproximadament de mitjan segle XIX, que hauria donat lloc a la construcció progressiva d'habitatges per a família, construïts a pocs metres de l'edifici original i arran del camí. 41.4123700,1.7380800 394534 4585304 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59169 Barriada de les Tarumbes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-tarumbes DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. MADOZ, PASCUAL (1849): Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, Tomo XIII, Madrid. XVIII-XX Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XVIII. La barriada es situa a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, aproximadament a 160m de distància del terme de Subirats, prop del nucli de Ca l'Avi. Del poble del Pla, les Tarumbes es situa a 1,8 quilòmetres al sud-est; del veïnat de Cal Janes, el més proper, situat al nord-est, dista 325m. L'accés al veïnat és realitza a través de la carretera BV-2154, des de la qual, en el PK 7+200 surt cap al sud el camí asfaltat que condueix a les Tarumbes. El nucli és format per una desena d'habitatges i per les diverses construccions annexes que molts d'ells disposen. Les cases, agrupades, pràcticament totes entre mitgeres, estan distribuïdes entorn un carrer únic, amb forma de 'Y', sense nom. S'agrupen però fonamentalment en dos sectors, una renglera d'edificis al nord-est del carrer, i un segon conjunt a l'oest, essent el lateral sud del carrer sense edificar. La part urbanitzada comprèn una superfície aproximada de 4.300 m2. L'origen del veïnat és ben probablement el de cases de jornalers, començat a edificar probablement en el segle XVIII, potser a partir d'un habitatge preexistent ja en el lloc. El plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) el nucli està representat ja amb diversos habitatges, amb un configuració molt pròxima a l'habitual. Malgrat aquests antecedents, la majoria d'habitatges actuals presenten un aspecte arquitectònic recent, corresponent a reformes que s'hi ha anat realitzant des de la dècada de 1950. Destaca especialment la conservació d'un edifici original, just a l'entrada de la barriada, de cos estret, coberta a doble vessant, amb el carener transversal a la façana actual, encarada al nord, de planta baixa i pis, que possiblement es tracta d'un lateral de l'edifici original, la resta del qual s'hauria reedificat resultant l'immoble que actualment comparteix mitgera amb l'antic. A la planta baixa hi té un accés, d'arc escarser de maons, amb la porta de fusta de doble fulla, original, que duu incisa la data de 1881. De la resta d'immobles en destaca els situat al centre del nucli, en la confluència de les derivacions del carrer, un edifici de notables dimensions, amb la façana encarada al sud-est, d'arquitectura pròpia del segon quart del segle XX, amb accés també d'arc escarser, que disposa de totes les obertures adornades amb una vasa d'adorn, així com diverses baranes de terrat i frontons rectes guarnits amb gelosies de mitja corona o una balustrada amb guarniment trilobulats. Les cases de la barriada són de cal Pau Boada, cal Mariano, cal Martinet, ca la Cisa, cal Casulleres, cal Quico, cal Quico Jove i cal Marçal (LLORAC, 2015:47). 08164-47 Barriada de les Tarumbes, a l'est del terme municipal del Pla del Penedès. Salvador Llorac pensa el topònim procedeix del renom d'una família que vivia al lloc i que el nucli apareix a finals del segle XVIII o a principis del XIX (LLORAC, 2015:49). Segons el mateix Llorac en el plànol del terme de Lavit del segle XVIII, conservat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, sembla indicar-se una agrupació de cases que correspondrien a les Tarumbes (LLORAC, 2015, 38), fet doncs que traslladaria certament l'origen del nucli al segle XVIII. Pascual Madoz, en el seu diccionari ja cita el 'caserío nombrado las Tarumbas' (MADOZ 1849: 75-76), circumstància que implica que la barriada estigués ja notablement consolidada a mitjan segle XIX. En el padró parroquial de 1864 s'esmenta setze famílies a les Tarumbes (LLORAC 2015:38), fet que confirma que la barriada disposava de dimensions similars a l'actual i per tant que l'origen ha de ser ben probablement més reculat, és a dir probablement del segle XVIII. D'acord el plànol topogràfic del l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), la majoria d'immobles que constitueixen la barriada estaven ja construïts en aquella època. Tret de dues fitxes cadastrals en les que hi consta com a any de construcció els anys 1920 i 1930, la resta les referències corresponen a dates a partir de 1940, la majoria de les quals han de tractar-se de reformes d'immobles existents ja al segle XVIII i XIX. 41.4112300,1.7339700 394188 4585182 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 98|119|94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59170 Cal Bitxo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XVIII-XX Presenta conservació precària en general. Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda cap al segle XVIII, amb ampliació posterior i restes de celler. Cal Bitxo es situa al nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, aproximadament a 260 m al nord-oest de la barriada de Cal Janes i a 400 m al nord-est de la barriada de les Tarumbes. Del poble del Pla dista 1,9 quilòmetres. L'accés és fàcil mitjançant un camí homònim (camí del cal Bitxo) que parteix del marge nord de la carretera BV-2154 en el PK 7+350. S'arriba al cap de 350 m, creuant el pont sobre el torrent de Cal Janes. Cal Bitxo és una antiga casa de camp interessant perquè manté l'aspecte original, sense haver sofert cap rehabilitació. La construcció, d'acord amb l'aspecte arquitectònic, data aproximadament del segle XIX i presenta característiques d'estil popular, molt senzill, auster i sense elements decoratius. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, aproximadament de 100m2, de planta baixa i pis, aquest darrer baixet, tipus sota coberta, i que compta amb dos annexos en els laterals oriental i occidental. La façana principal està orientada al sud-est i disposa al centre de la planta baixa l'accés original, d'arc escarser, modificat posteriorment amb una porta comuna que tapia parcialment l'obertura original. A l'oest de la porta hi ha una finestra, rectangular, d'ampit de rajoles. En la planta pis la façana principal compta amb dues finestres, que no estan centrades amb les obertures de la planta inferior; la més occidental disposa d'un ampit de rajoles lleugerament volat i sostingut per una peanya esglaonada. Es conserva en la façana la rajola antiga de numeració de la casa, que duu el núm. 4. L'edifici és coronat per un ràfec doble, de rajoles i teules, que suporta la coberta, de dues aigües, amb el carener central paral·lel a la façana. En la façanes oriental i occidental hi ha una finestra en el primer pis, també comunes, mentre que a la septentrional n'hi ha dues, una a la planta baixa i l'altre al pis. És rellevant la façana posterior ja que delata que l'immoble correspon a una ampliació d'una construcció original: s'hi observa que la meitat occidental de l'edifici correspon a una ampliació de volum original, que correspon a la meitat oriental. Així el cos occidental està obrat de maons, mentre que el cos oriental és de maçoneria de pedra, que denota una notable antigor, com s'observa en la façana est des de l'interior de l'annex. Per tant és probable que l'edifici original dati d'entorn el segle XVIII, mentre que el volum ampliat correspongui a finals del segle XIX. Destaca per altra banda l'annex adossat a la façana oriental, que presenta una accés d'arc escarser, de maons, les parets aixecades amb tàpia sobre un sòcol de maçoneria de pedra i una coberta de fibrociment però sustentada sobre les bigues originals i encanyissat. Per les característiques que presenta, aquest annex dataria del segle XIX, essent possiblement anterior a l'ampliació de la casa. Pel lateral oest, a la casa s'hi adossa un segon annex, obrat amb maons, de factura més recent, possiblement d'entorn mitjan segle XX, tot i que sembla tenir també una part construïda prèviament. Es rellevant també la conservació a l'interior de l'edifici de diversos cups i plataformes per al premsat i emmagatzematge de most. 08164-48 Camí de cal Bitxo, s/n, al nord-est de la barriada de Can Janes. No hi ha referències històriques conegudes de Cal Bitxo. La fitxa cadastral indica com a data de construcció l'any 1890, que possiblement pot correspondre al cos occidental de l'edifici, probable ampliació d'una edificació preexistent. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix assenyalat com 'Casa de Bicho' (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917). Josep Bruna indica que és una antiga casa de jornalers de Cal Faset (DIVERSOS AUTORS, 2011:44). Per Salvador Llorac és una senzilla masoveria sense cap interès (LLORAC, 2015:40). 41.4147500,1.7365500 394410 4585570 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras La casa està deshabitada i abandonada. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59171 Barriada de Bonavista https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-bonavista DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. La barriada de Bonavista es situa aproximadament al centre del terme municipal del Pla del Penedès, a 1 quilòmetre a l'est del poble del Pla. El veïnat és fàcilment accessible, doncs és constituït en els laterals de la carretera BV-2154, just passat el punt quilomètric 8. Es tracta d'una agrupació d'una vintena d'immobles així com diversos annexes d'aquests, essent la barriada aïllada més extensa del Pla del Penedès. Es tracta fonamentalment de dos rengleres d'habitatges adossats, una a cada banda de la carretera, formant un nucli rectangular, allargassat, d'uns 100 m de longitud. Un parell d'immobles s'escapen del rengle septentrional, essent situats a la part posterior de les cases de l'angle nord-oest, a l'altra banda d'un incipient carrer format entre unes i altres. L'origen del nucli sembla situar-se en el segle XIX, possiblement amb l'establiment d'un habitatge de jornalers, just en la cruïlla entre el camí principal cap a Ca l'Avi, Sant Sadurní i Vilafranca, el camí directe entre el Pla del Penedès i Sant Sadurní. A 80 m a l'oest de Bonavista s'ubica la Casa Alta, una antiga casa de camp que podria haver donat originat el veïnat. En el plànol topogràfic de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) el nucli hi apareix ja amb bona part dels immobles existents avui dia, tret especialment dels situats al sud-est. En la façana del segon immoble situat al nord, venint de Pla, es conserva el plafó ceràmic original amb la denominació del veïnat, amb la llegenda 'Caserío de Buenavista'. Alguna casa conserva també la rajola original amb el número. Dels edificis originals, del segle XIX o primers anys del segle XX, poc se n'observa, doncs la majoria dels immobles han estat rehabilitats en els darrers anys. L'aspecte de la major part d'aquests és doncs recent. Tot i això hi ha edificis que conserven interessants característiques originals, d'estil popular. Un dels immobles situat al sector nord-oest de Bonavista conserva tot un tram de l'edifici amb els trets originals sense reformes, amb un accés d'arc rebaixat i una finestra d'ampit volat i esglaonat. En la filada de cases del lateral nord del carretera, l'edifici núm. 3 conserva també l'accés d'arc escarser, al pis la llosana original del balcó i en la cornisa hi destaca uns dentellons rústics. La més representava és la casa núm. 9 tota ella ben conservada: es tracta d'una ampli edifici, de més de dos cossos de llargada, de planta baixa i pis, en el que hi destaca el guarniment de totes les obertures amb un vasa dentellada, de maons, dos accessos d'arc rebaixat, en principal central, un balcó sobre aquest accés, de peanya motllurada, les finestres del pis amb ampit lleugerament volat i les finestres de la planta baixa amb ampit de volada semicircular, aquestes darreres protegides per un reixa de ferro que segueix la mateixa finalitzada amb puntes. En l'immoble número 5, que conserva l'antiga rajola de numeració, antic però rehabilitat, hi destaca el ràfec amb una filada de rajoles col·locades a punta de diamant. Les cases de Bonavista són Montero, cal Boet, cal Peixos, cal Lel, ca la Munda, cal Quico del Maset, cal Ramon, cal Ribes, cal Peó de Baix, cal Peó de Dalt, cal Jepet del Maset, cal Met i cal Simón taxista (LLRAC 2015:47). 08164-49 Barriada de Bonavista, carretera BV-2154, Pk 8+050. D'acord el plànol topogràfic del l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), almenys la meitat dels d'immobles que constitueixen la barriada estaven ja construïts en aquella època; l'excepció és fonamentalment la meitat oriental de la renglera sud d'habitatges, que aleshores no existia, tret d'una petita edificació, encara avui existent, tot i que arranjada, a l'extrem sud. Les fitxes cadastrals dels immobles indiquen dates de construcció d'entre 1900 i 1920 per a 6 immobles, 2 de 1930 i la resta a partir de 1940, fet que cal considerar com aproximat i mancat de referències per a l'origen dels immobles més antics. Salvador Llorac apunta que la barriada té l'origen a mitjan segle XIX en motiu de l'expansió del conreu de la vinya i exposa que en el padró parroquial de 1864 hi surten esmentades set famílies (LLORAC 2015:36). 41.4184000,1.7273400 393646 4585987 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Popularment a la barriada se l'anomena 'el Maset'. 119|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59172 La Casa Alta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda cap al segle XIX, amb ampliació posterior. L'edifici es situa ben a prop de la barriada de Bonavista, a tant sols uns 50 m a l'oest de l'extrem nord d'aquest veïnat. La zona es situa aproximadament a 900 m a l'est del poble del Pla del Penedès, amb un accés fàcil a través de la carretera BV-2154, en la que en el PK 8+145, després de la darrera casa situada al nord de Bonavista, surt cap a l'oest un camí que condueix directament cap a la Casa Alta, situada al cap de 50 m. La Casa Alta és una conjunció de diversos edificis d'estil popular formada a través de l'ampliació d'un habitatge original possiblement del segle XIX o fins i tot anterior. Avui dia el conjunt arquitectònic de la Casa Alta el conformen diversos edificis que constitueixen com a mínim dues habitatges. Els edificis rellevants culturalment són els situats a l'oest, que formen la Casa Alta. L'edifici principal es situa a l'extrem occidental del conjunt i es tracta d'un edifici de poc més d'un cós d'amplada i amb teulada a doble vessant, amb el carener central perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a migdia i hi destaca especialment el conjunt d'obertures d'arc de mig punt, rememorant les antigues masies. Aquestes obertures són ressaltades amb pintura juntament amb una franja d'adorn que les envolta. L'immoble és format per planta baixa, pis i planta sota coberta. Aquesta darrera podria tractar-se d'un ampliació realitzada cap a mitjan segle XX. A la planta baixa hi ha l'accés principal, a l'oest, i una finestra a l'est, ambdues obertures d'arc de mig punt i d'esplandit motllurat. La finestra disposa d'un ampit volat i amb suport d'obra esglaonat. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis l'edifici presenta dues finestres balconeres també d'arc de mig punt i amb idèntica decoració motllurada i ampits volats. Al peu entre les dues hi ha un rellotge de sòl de pedra. La planta sota coberta es caracteritza per quatre finestres també d'arc de mig punt, senzilles, sense decoració, en les que hi destaquen les baranes d'obra realitzades amb gelosies de mitja corona ceràmica. El nivell d'aquesta segona planta és marcat en la façana per una motllura de filet, que podria correspondre a part d'un possible antic ràfec, doncs sembla que aquest segon pis podria haver estat fet posteriorment a la resta de l'immoble. A l'est d'aquest edifici n'hi ha un altre adossat igualment d'interessant i que correspon a la masoveria. Val a dir que és difícil discernir quin dels dos és veritablement el que constitueix l'edifici original, doncs la masoveria ben bé podria correspondre a la casa de camp que donà origen al conjunt d'edificis, a jutjar per les seves característiques, que denoten més antigor que no pas l'actual edifici principal. Aquest edifici es composa de planta baixa i pis, essent també d'un cós d'amplada. És rellevant el seu estil popular, típic del segle XIX o fins i tot lleugerament anterior. A la planta baixa, a l centre hi ha l'accés, d'arc de mig punt, sense motllures a diferència de l'altre habitatge, que conserva l'antiga porta de fusta de doble fulla. A la dreta de la porta, a l'oest, hi ha una petita finestra rectangular. Sobre la finestra un plafó de rajoletes, actual, indica 'Casa Alta'. A la planta pis l'immoble presenta un balcó, amb la finestra en aquest cas sí que amb els angles motllurats i una llosana d'obra de secció talonada. La façana és coronada per un ràfec de triple de teules i rajoles, conservant encara el canal de peces ceràmiques originals. La coberta és a dues aigües, amb el carener transversal, doncs per la part posterior l'edifici és lleugerament més elevat, fruït de l'annexió d'una altre edificació que prolonga per la part nord tant aquest com l'altre edifici, motiu pel qual les façanes originals posteriors no són visibles. 08164-50 La Casa alta, a 50 m a l'oest de la barriada de Bonavista. No hi ha referències històriques conegudes dels immobles de la Casa Alta. Segons la fitxa cadastral l'immoble és de 1850, que cal atendre com a data aproximada. L'estil popular i característic de l'edifici situat a l'est, el que duu el rètol amb el nom de la casa, indica que efectivament correspon a una construcció possiblement de la primera meitat del segle XIX o fins i tot de finals del segle XVIII. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix grafiat (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) 41.4185800,1.7257500 393513 4586009 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5