Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59208 | Torrents de les Vies i de Marrugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-de-les-vies-i-de-marrugat | Curs hidrogràfic ocasional situat en l'extrem nord-occidental del municipi. En aquest entorn, en què la llera drena la plana abans d'enfondir-se, el reguer és colonitzat pel Ligustrum vulgare o olivereta, arbust mediterrani molt propi dels sòls eutròfics. També és especialment abundant la presència d'enfiladisses com l'heura (Hedera helix) i d'espècies al·lòctones com la canya (Arundo donax). En el seu curs alt, l'eix del torrent fa de partió entre els termes del Pla del Penedès i Torrelavit. Neix al Clot de les Comes a 300 metres d'altitud i desemboca al torrent de Marrugat a la cota 200, després d'un recorregut plàcid de 2,5 quilòmetres sense gaires giragonses. Entre ambdós extrems és creuat únicament en dos punts: un primer per mitjà d'un pontarró en la seva intersecció amb la carretera BV-2153 a la cota 283,3 i un segon a través d'un camí de terra amb pas a nivell a la partida de Matamargó, a la cota 264. A partir d'aquest indret, el torrent davalla enfonsat entre talussos cada cop més pronunciats que acumulen desnivells de fins 40 metres a la riba esquerra i 30 a la dreta. Els seus marges són poblats d'espècies típicament mediterrànies, tant pel que fa al bosc com al sotabosc. Hi predomina de forma abassegadora el pi blanc (Pinea halepensis), que en alguns llocs és substituït per l'alzinar i, en menor mesura, per alguns exemplars esparsos d'àlber (Populus alba), pollancre (Populus nigra) i roure de fulla petita (Quercus faginea). Aquesta és també la coberta vegetal predominant tant al curs alt del torrent de Marrugat pròpiament dit, que té el seu naixement al degotall de Matamargó, com al llarg del quilòmetre i mig que dista entre el seu aiguabarreig amb el torrent de les Vies i la seva confluència amb el torrent de cal Janes. En aquest darrer punt, el seu curs s'endinsa en terres de Subirats per ca l'Avi. Entre els dos extrems, el torrent de Marrugat rep les aigües d'escorrentia d'un seguit de barrancs, anomenats reguerots, especialment generosos a la riba esquerra. El reguerot de les Parellades n'és el principal. Pel que fa a les comunicacions, el torrent de Marrugat és travessat per l'antic camí del Pla a sant Sadurní, a través d'un gual a la cota 200 que comunica els veïnats de Bonavista, a ponent, i cal Rossell, a llevant, a través de la Vinya del Bosc. També el seu afluent de cal Janes és creuat per un camí que mena a cal Bitxo, mitjançant un pont. | 08164-86 | En el quadrant nord-occidental del municipi, en la partió amb el terme de Torrelavit. | 41.4220400,1.7357300 | 394353 | 4586380 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59208-foto-08164-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59208-foto-08164-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||||||||
| 59209 | Torrent del Mas Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-rovira | El torrent del Mas Rovira és el curs hidrogràfic estacional que resulta de la conjunció del torrent Gran o de les Casetes i el torrent Xic o de la Rovira, tots dos procedents de Torrelavit, en el límit nord-oriental del nucli urbà del Pla del Penedès. De fet, el torrent resultant encercla el poble per aquest punt. L'aiguabarreig és precedit per una plana al·luvial de 2 hectàrees de superfície definida per l'orografia i voltada d'infraestructures viàries (BV-2153, ramal d'accés a la població i perímetre exterior de la trama urbana i industrial), amb un sol punt de fuga: els dos ulls del pont de pedra situat a llevant. Aquesta plana inundable, amb vocació de parc fluvial, es caracteritza per presentar un llit temporalment amarat i un sòl de textura llimosa fruit de les fluctuacions de cabal, i una vegetació ripària amb predomini clar de dues espècies: la pollancreda (Populus alba i Populus nigra) en l'estrat arbori, acompanyada d'alguns freixes, salzes i gatells esparsos, i la cua de cavall (Equisetum telmateia), una planta amb propietats diürètiques i medicinals, en l'estrat herbaci. Aquest ecosistema, propici per a la formació de pèlags i la nidificació d'aus, es troba amenaçat per la proliferació de l'esbarzer i la canya en el sector de llevant i per l'abocament d'aigües residuals en alguns punts de la riba dreta. El torrent del Mas Rovira travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 200 i abandona el terme a la cota 178, després de 2,2 quilòmetres de recorregut al llarg del qual rep diversos noms: torrent de la Rovira, de cal Feset i del Mas Rovira. Malgrat els canvis en la toponímia, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. Després dels ponts de la BV-2153 i la Bòbila no hi ha cap més pas per a vehicles fins a la carretera que uneix el Corral del Mestre i Ca l'Avi, ja en terme de Subirats. Existeix, això sí, un pas practicable per a vianants a través d'una palanca de ferro sense baranes de 4 metres de llargària situada en el fondal de la depuradora. En tot moment, el torrent discorre enfonsat entre pendissos, a una fondària que oscil·la entre els 10 i els 20 metres respecte de les planes adjacents. En aquest entorn es desenvolupa la pollancreda més interessant de tot el terme, tant pel nombre d'arbres com per la seva grandària. En els costers hi abunden les pruneres (n'hi ha de bordes i d'empeltades) com a testimoni de les antigues hortes. Tret característic de la xarxa hidrogràfica del municipi, a mida que ens allunyem de la llera, les comunitats de ribera donen pas al bosc mixt mediterrani format per pi blanc i alzina. | 08164-87 | Sector central del municipi, en direcció Est-Oest | 41.4197900,1.7139200 | 392527 | 4586157 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59209-foto-08164-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59209-foto-08164-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||||||
| 59210 | Torrent de Brivons o de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-brivons-o-de-sabanell | El torrent de Brivons és el curs hidrogràfic estacional que resulta de l'aiguabarreig dels torrents de Sabanell i Puigdàlber, ja dins el terme municipal del Pla del Penedès. Aigües amunt, la seva capçalera es bifurca en un entorn natural dominat per poblacions d'àlber (Populus alba) i pollancre (Populus nigra) en el ramal procedent de Sabanell i per un bosc mixt de pollancre i acàcia (Robinia pseudoacacia), en el cas del torrent de Puigdàlber. Tots dos presenten trams fortament antropitzats, amb passos soterrats amb caixes de formigó per salvar la infraestructura viària de la C-15, com succeeix a la zona de la Clota. El torrent de Brivons travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 210 i abandona el terme a la cota 186, després de 2,7 quilòmetres de recorregut. Es tracta d'un desnivell modest que obliga l'aigua a realitzar tortuosos meandres, en especial a la zona de l'Esquerda, i que n'afavoreix l'estancament superficial i la formació de canyars (Arundo donax) i canyissars (Phragmites australis), així com l'aparició del saüc (Sambucus nigra), allà on les condicions d'assolellament ho permeten. En una d'aquestes terrasses al·luvials del marge esquerre s'ha establert una petita zona d'horts. En aquest indret, la llera ha erosionat el sòl sorrenc fins a excavar-ne un congost força sinuós, ja sia en forma de talús o de tall abrupte, gairebé vertical, que deixa a banda i banda sengles plataformes consagrades al conreu de la vinya. A la riba dreta trobem la propietat del mas la Sala, i a l'esquerra, les de can Fontanals i les Berguedanes. A mida que avança el seu curs, els pendissos laterals s'amoroseixen i les comunitats vegetals de ribera són substituïdes progressivament pel bosc mixt mediterrani de pi blanc i alzinar, amb presència esparsa d'alguns exemplars de roure (Quercus pubescens) i gatell (Salix atrocinerea), com passa en el gual de nova construcció que duu al camí de les Vinyes Llargues, sota la Sala. Dins la fondalada hi ha un rec irregular de poc més d'1 metre d'amplada i 80 cm de fondària, amb diversos tolls per efecte de laminació i alguns espais inundables en cas d'avingudes. Dins la seva llera trobem la font de can Fontanals, amb coberta abundant de roures en el talús, així com de pollancres i plàtans dins la llera. Entre les espècies autòctones s'hi observa alguns tanys de freixe (Fraxinus angustifolia) i salze o sarga (Salix elaeagnos), i, entre les al·lòctones, es constat la presència incipient de l'ailant (Ailanthus altíssima). La principal problemàtica del torrent, però, és la mala qualitat de l'aigua que hi circula i que es filtra al subsòl sense depurar procedent de la xarxa de clavegueram de Puigdàlber. Malgrat els canvis de nom que rep al llarg del seu recorregut, el considerem un mateix torrent. Aquesta continuïtat fluvial es pot salvar mitjançant sengles guals de formigó a l'alçada de l'Esquerda i la Sala, o bé per mitjà d'un pont i una palanca (només apta per a vianants, actualment tancada) a l'entorn de can Fontanals, abans de trobar un nou pas a nivell a la Parellada, ja dins el terme de Subirats. | 08164-88 | Sector central del municipi, en direcció Est-Oest | 41.4114600,1.7058200 | 391836 | 4585243 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||||||
| 59211 | Torrents del Romaní i Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-del-romani-i-santa-fe | Curs hidrogràfic estacional situat en l'extrem sud-occidental del municipi que tanca la porció triangular del municipi que s'estén entre Puigdàlber i l'autovia C-15. El torrent neix en les immediacions del nucli urbà de Guardiola de Font-rubí i el seu eix en fa de partió per espai d'1,2 quilòmetres fins arribar al pont de Baldús. Just abans del viaducte es produeix la unió per la dreta del torrent de Baldús, i del seu aiguabarreig en resulta el torrent de Santa Fe, que fa de partió entre els termes del Pla i Santa Fe del Penedès durant 500 metres suplementaris abans d'escolar-se en direcció a Subirats. Malgrat els canvis de nom, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. En tot aquest recorregut, la llera amb prou feines s'enfondeix 10 metres, en passar dels 207 als 196 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Tot plegat afavoreix la presència d'un petit cabal superficial i fins l'aparició de brolladors com la font de Baldús, així com la infiltració d'aigua en la capa freàtica. Això té efectes sobre la vegetació, típicament riberenca. A diferència d'altres torrents del municipi, la llera és ampla i codolosa, a bastament poblada d'àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), que constitueixen la comunitat primària hegemònica. | 08164-89 | En el quadrant sud-oest del municipi, en la partió amb els terme de Font-rubí i Santa Fe del Penedès | 41.3949200,1.7084000 | 392024 | 4583403 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||||||
| 59212 | Torrent de l'Aguilera i les Tarumbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-laguilera-i-les-tarumbes | Curs d'aigua intermitent que neix a la depressió situada entre el Mas Rovira i la Serra de l'Aguilera, dins el terme de Torrelavit. El torrent penetra en terres del Pla del Penedès en les immediacions de la masia de l'Aguilera, de la qual en manlleva el nom fins a la seva confluència, aigües avall de la Planta, amb el torrent de can Cerdà de Palou o de Matamargó, que davalla paral·lel a la carretera BV-2153. A partir d'aquest punt, el torrent solca la plana fins arribar a les Tarumbes, veïnat que el bateja de nou. Tot i els canvis en la denominació, el considerem una sola unitat a efectes de conca hidrogràfica. El torrent recorre 3,1 km dins el terme municipal, des de la cota 230 fins a la 180. Discorre en paral·lel, perfectament equidistant, als torrents de can Janes, a llevant, i del Mas Rovira, a ponent, separat per les planes del Maset i de cal Feset, respectivament. Entre els dos extrems és creuat únicament en tres punts: dos en el seu curs alt -ponts de l'Aguilera i de Cerdà, a les cotes 230 i 212- i un en el seu tram inferior- gual de les Tarumbes, a la cota 181. Pel que fa a l'orografia, dibuixa una fondalada d'entre 60 i 90 metres d'amplada amb desnivells laterals inferiors sempre als 20 metres respecte de la plana circumdant. Dins seu s'hi desenvolupa un hàbitat de bosc mixt mediterrani amb algunes espècies vegetals pròpies dels ambients de ribera, segons les condicions d'assolellament, humitat i estagnació d'aigua en superfície. L'estrat arbori és dominat per les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc d'alzina (Quercus ilex) i exemplars més o menys esparsos de roure i pollancre, al costat d'espècies arbustives i herbàcies com l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'arítjol (Smilax aspera), les lianes de vidalba o ridorta (Clematis vidalba), l'heura (Hedera helix) i la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) a les obagues, i el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i l'esparreguera (Asparagus officinalis), al solell, i, en menor mesura, el garric o carrasca (Quercus coccifera) i la ginestera. Entre les espècies al·lòctones destaca la canya (Arundo donax) en alguns marges assolellats i, sobretot, l'acàcia (Robinia pseudoacacia). | 08164-90 | En el sector central del municipi, en direcció est-oest. | 41.4206500,1.7208900 | 393111 | 4586244 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||||||||
| 59231 | Alzina de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-casa-alta | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat en l'esplanada enjardinada i plantada de gespa que hi ha davant de la façana de migdia de la masia de la Casa Alta. Està encerclat per un escocell de pedres sobrealçat que va ser inicialment omplert amb terra per plantar-hi flors i posteriorment buidat i retornat a l'estat i nivell primigenis pels efectes perniciosos que havia tingut sobre les arrels i l'estat fitosanitari general de l'arbre. Segons havia sentit a dir de nena la propietària de la finca, antigament l'alzina havia tingut tres peus, dels quals actualment només se'n conservarien dos, tot i que no se n'hi observa cap evidència. Es tracta d'un exemplar madur de port monumental format per dos troncs d'una mateixa soca amb voltes de canó de 2,47 i 1,73 metres de perímetre, respectivament. L'arbre presenta un estat sanitari delicat. Després d'haver patit fa cosa de quatre anys l'assecament de totes les fulles i branques, l'arbre va ser sotmès a una poda dràstica que va comportar l'eliminació de la majoria de cimals. Els talls, alguns dels quals de grans dimensions, van ser tapats amb productes de màstic per protegir les ferides contra l'entrada de patògens -especialment fongs- i dificultar-ne la dispersió de l'olor per impedir l'atracció de perforadors. De resultes de tot plegat, l'estructura de l'arbre se n'ha ressentit: ha perdut la típica capçada arrodonida, però ha rebrotat en diversos punts i de mica en mica refà la coberta de fullatge de forma homogènia a tot el conjunt. Amb l'objectiu de contribuir a la seva recuperació, s'hi ha instal·lat un reg per degoteig nocturn a l'entorn de la soca. Malgrat la revifalla, cal estar amatents a l'evolució de l'arbre, ja que durant la inspecció s'han detectat indicis de la presència de la caparreta de l'alzina (Kermococcus vermilio). | 08164-109 | Jardí de la masia de la Casa Alta, a 95 m. al sud-oest de la barriada de Bonavista | 41.4183000,1.7257800 | 393515 | 4585977 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59231-foto-08164-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59231-foto-08164-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||||||||||
| 59153 | Cal Jofrè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jofre | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | L'immoble i la finca en general presenta clars indicis d'abandonament, desocupació i nul manteniment. Totes les façanes tenen parts amb l'arrebossat desaparegut i bona part de les finestres estan malmeses. | Edifici aillat, d'estil romàntic, de finals del segle XIX, amb possibles orígens medievals. Cal Jofrè es situa a 1,4 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès, al sud-est de Cal Cerdà de Palou i a uns 170 m al nord-est de Can Raspall de Renardes. L'accés és fàcil, prenent el camí que parteix de la carretera BV-5153 cap a l'est (PK 3+550), que correspon a l'antic camí de Vilafranca a Terrassola. Cal Jofrè, anomenat també Cal Xofrè i Jofré, apareix ja en documentació del segle XIV, però de l'edifici original no en romanen vestigis visibles. L'edifici actual correspon probablement a una refacció completa de l'antic habitatge, realitzada a voltants de final del segle XIX, seguint l'estil romàntic de moltes cases generalment d'estiueig. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrada, de quelcom més de 200m2, format per planta baixa i dos pisos, del que en destaca les dues torres que disposa a l'angle sud-oest i nord-est, la primera sobre el segon pis; la segona annexada al cos principal. La façana principal, encarada a migdia, és l'element rellevant, doncs la resta resulten completament amagades i desvirtuades per l'annexió de diversos cossos destinats a magatzems agrícoles. A la planta de la façana principal hi ha dues portes: la principal, centrada, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i porta de doble fulla, i una de secundària, situada més a l'est, de llinda recta i també a vasa perimetral i porta de doble fulla. La composició dels pisos és simètrica, amb tres eixos d'obertures ben centrats. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres, totes idèntiques, amb balcó de llosana d'obra i barana de ferro. Les finestres són altes, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn rematada sobre la clau amb una punta pentagonal. En el segon pis hi ha tres finestres balconeres, també amb balcó, iguals que les del pis inferior tret de que són de llinda recta i sense la punta al centre de la vasa d'adorn. Sobre aquestes, previ a la cornisa motllurada amb bossell, hi ha dues petites gelosies rectangulars a manera de respirall. Destaca la torre sud-oest, més alta que la nord-est. La primera disposa en cada façana d'una arqueria de tres finestrals d'arc de mig punt en les que hi destaca una franja bossellada que remarca una línia figurada d'impostes. Les obertures són emmarcades amb vasa, a una forma trapezoïdal sobre la clau. La coberta d'aquesta torre és piramidal truncada, a quatre aigües, amb els vèrtex coberts per peces ceràmiques vidrades. El truncament del vèrtex superior és coronat per un guarniment de ferro forjat. La torre nord-est en canvi és més baixeta, amb l'arqueria de només dues finestres i la coberta és piramidal coronada per una copa ceràmica. | 08164-31 | Al nord-est del poble del Pla del penedès, a 170 m al nord de Can Raspall, arran del camí de Vilafra | Els orígens de l'edifici poden remuntar-se a l'època medieval, doncs consta un Jofrè del Pla l'any 1386. Del 1516 i 1553 dates dos altres documents que esmenten també el cognom Jofré (LORAC, 2015:42) . L'edifici actual podria respondre a una refacció d'una antiga masia, tot i que el parament que s'observa en les llacunes de l'arrebossat és d'obra de maons d'època contemporània, fet que és un indici de que l'edifici hauria estat bastit de nou. | 41.4229100,1.7295100 | 393835 | 4586485 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 101|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||
| 59158 | Casa del carrer Rovira núm. 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rovira-num-13 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb l'any assenyalat en la part superior de la façana, l'immoble data de l'any 1916. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil modernista, de l'any 1916. L'immoble és situat en el número 13 del carrer Rovira, fent mitgera amb l'habitatge situat a l'oest i aïllat respecte a la resta de façanes, on l'edifici és envoltat pel pati propi. Destaca pel seu estil modernista en quant a elements decoratius, del darrer moment de l'estil, a cavall amb les corrents noucentistes, de la qual en són ja les formes més racionals de l'edifici. Correspon a un edifici constituït per dos volums diferenciats, adossats, ambdós rectangulars, de menys d'un cós d'amplada i orientats en sentit NE-SW. El situat al nord-oest és el que s'adossa a la finca veïna i es composa de planta baixa i pis, mentre que el situat al sud-est destaca per diferenciar-se de l'altre a través d'una composició de planta baixa, pis i planta sotacoberta i estar el volum avançat respecte el primer en el front de la façana principal, encarada al sud. L'edifici és rellevant per l'ornamentació d'estil modernista de les façanes, en base a franges decoratives formades per rajoles vidrades de reticulat blau, pels adorns esglaonats i pel frontó del cos més elevat. La composició de l'edifici és ordenada i simètrica. El cos occidental presenta a la planta baixa l'accés a l'edifici i a l'oest d'aquesta una finestra. Sobre aquests eixos, a la planta superior hi ha dos finestres, rectangulars i altes, que destaquen per disposar de dues franges d'adorn a cadascun dels laterals, en la part superior. Les franques, lleugerament reentrants del plom de la façana, són guarnides amb dues rajoles de les esmentades. La planta pis és assenyalada en tot el perímetre de l'edifici per una motllura de doble filet al mig de la qual hi ha també rajoles les mateixes blaves. En el front de la façana principal, el cos oriental disposa d'una finestra a la planta baixa i a la planta primera d'un balcó, per sobre de la motllura que assenyala el pis, que just en aquest punt és doblada, oferint encara més ornamentació. Destaca en el balcó la barana de ferro ornamentada amb un motiu central i especialment els angles d'obra on aquesta es subjecta, que són esglaonats i coronats per gallons de ceràmica. És rellevant la decoració de la finestra del balcó, que en els laterals superiors disposa també de les dues franges decorades amb les rajoles reticulades i a sobre un reentrant esglaonat guarnit també amb la mateixes ceràmiques, algunes de les quals han estat substituïdes. A la planta sotacoberta hi ha al centre tres obertures espitllerades, a manera de franges paral·leles, la central lleugerament més llarga, que proporcionen llum a l'interior. Sobre aquestes, corona la façana un curt frontó subcircular, que amaga el carener, al centre del qual amb fragments de les rajoletes blaves reticulades, talment similar a un trencadís, hi ha els números que formen la data '1916'. A la façana oriental hi destaquen les dues finestres del primer pis, idèntiques a la de la façana principal, amb el guarniment esglaonat, així com la cornisa de doble filet esglaonat, que en el front principal incrementa el sentit de gradació de les ornamentacions. | 08164-36 | Carrer Rovira, 13 | 41.4164700,1.7121900 | 392377 | 4585791 | 1916 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59181 | Antic celler cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-celler-cooperatiu | XX | Antic celler cooperatiu construït en sentit Nord-Sud sobre el talús originat a sol ixent del nucli urbà per la depressió del torrent del Mas Rovira, a la seva riba dreta. Es tracta d'un complex format per edificacions de cronologia i factura diverses originalment destinades a l'elaboració, emmagatzematge i venda de vins. La seva adaptació topogràfica mitjançant la disposició esglaonada dels cossos entre les cotes 214 i 205 respon a la voluntat d'aprofitar la força de la gravetat per afavorir els processos de descàrrega i premsat del raïm, i tràfec del most. De tot plegat en resulten tres nivells de fonamentació i un total de cinc estatges. El conjunt és fet majoritàriament d'obra i pedra, degudament arrebossades i pintades. La part alta, a la qual s'hi accedeix des del carrer de Sant Pere a través d'un vial de terra amb xiprers als dos costats, concentra l'antic espai d'oficines i d'entrada del raïm. És ocupada per un front edificat de 46 metres de llargària per efecte de la juxtaposició de diverses ampliacions. La construcció original, situada a l'extrem de migdia, és una nau dividida en cinc crugies transversals i dues de longitudinals, amb una planta de 23,5 metres de longitud i 12 metres de fondària. La façana principal està orientada a ponent i resulta visible des del carrer del Xarel·lo. S'hi observen les cinc seccions esmentades, dividides per pilastres adossades, el remat de les quals sobrepassa el frontó a mode de merlet. A cada pany de paret li correspon una finestra amb arc escarser sustentat sobre impostes, que és substituïda per una porta de les mateixes característiques a la secció central. La façana és coronada per un frontó pla, precedit d'una faixa emmotllurada, que impedeix veure'n la teulada. La coberta de les tres primeres seccions, a un sol aiguavés, és de fibrociment amb caiguda cap a migdia, mentre que sobre la meitat posterior de les dues darreres apareix una remunta amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teula àrab a dues vessants, precedida d'una terrassa plana. Es tracta d'una ampliació de l'ús actual de la nau inferior, destinada a habitatge (can Miguelin). La construcció contigua consta de dos volums fets de totxana arrebossada, sense cap interès: un habitatge de dues plantes amb coberta de teula àrab amb un sol aiguavessant a ponent i una nau industrial ocupada per un negoci d'àrids i teulada de fibrociment amb caiguda cap a llevant. A la part inferior del conjunt, ocupant la plana al·luvial, hi ha tres naus d'emmagatzematge amb accés directe des del carrer de Sant Pere. La primera, situada al peu del talús, és la més fonda, amb una longitud de 56 metres i una superfície de 750 metres quadrats. Des de l'exterior únicament són visibles la façana principal, orientada a migdia, i el tram davanter del tancament oriental, la qual cosa deixa a la vista quatre de les onze pilastres o costelles laterals que sostenen la nau. Al mig de cada secció hi ha una finestra apaïsada amb els muntants i remitjos típics de les fàbriques. La façana principal, totalment llisa, descriu una forma corba amb un angle convex al mig per adaptar-se al revolt del carrer. A l'esquerra hi ha un finestral d'inspiració modernista, i una porta amb llinda plana a la dreta. Es compon de quatre seccions verticals tancades amb gelosia ceràmica i mainells de maó amb dos esglaons en el tram superior per sostenir una tarja opaca de maons. El finestral, tot ell emmarcat per maons, dibuixa un arc carpanell a sardinell amb una figura a mode de cartel·la inscrita en el vèrtex. Les altres dues naus se situen immediatament contigües al mur de llevant, sensiblement reculades respecte del pla de façana principal. Tenen una fondària de 35 metres i presenten un front de façana conjunt a migdia de 28 metres amb dues portes de garatge de llinda plana de gàlib desigual i una tercera per a vianants, situada al centre. | 08164-59 | Carrer de Sant Pere, s/n. PK 1+900 de l'antiga carretera del Pla del Penedès a Torrelavit | Construït a l'entorn de l'any 1915 per un seguit de propietaris agrícoles de la població, va estar en ús fins a la dècada de 1930. | 41.4194400,1.7136300 | 392502 | 4586119 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Descripció:Com la nau anterior, presenten tancaments metàl·lics moderns de dues fulles i els edificis estan rematats amb frontó esglaonat i coberta de fibrociment. En l'actualitat, són ocupades per un taller de reparació de vehicles i un magatzem de maquinària agrícola.Entre aquestes naus i la plataforma superior hi ha una terrassa intermèdia que descansa sobre un mur de contenció amb front al carrer, a la qual s'accedeix per un trencant del camí arbrat descrit abans. Sobre seu s'observa, en el parament de migdia, la traça d'una volta de canó que correspon a la base de la secció posterior de l'edifici d'oficines primigeni, donant lloc a un soterrani. Annex al costat Est d'aquell edifici s'alça, sensiblement enretirat respecte del seu tester, un cub de 10,5 x 22 metres amb dues crugies d'amplada i tres de fondària. La construcció té dues plantes d'altura i acull un taller de fusteria d'alumini. La coberta és de fibrociment a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana i caigudes a tramuntana i migdia. A cada crugia li correspon una finestra: les apaïsades d'obra pròpies dels conjunts industrials a migdia, i amb les de maons amb arc carpanell a llevant. A la cantonera dels dos paraments s'observa una cremallera de queixals o esperes de pedra vasta per a lligades de nous panys de paret. El juny de 2017 el conjunt es va repintar íntegrament i el color blanc va ser substituït pel groc mostassa en els paraments i pel gris fosc en totes les pilastres, tancaments, emmarcaments i motllures de finestres. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||||
| 59190 | Font de can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-fontanals | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115. | XIX | El seu estat de conservació és regular, ja que no raja i està parcialment coberta d'heura i voltada d'alguns troncs i branques abandonades al seu voltant. | Font de mina excavada en el talús de la riba dreta del torrent de Brivons. Dins seu té una galeria de captació que es bifurca, feta malbé per les arrels dels arbres del seu entorn (LLORAC, 2015:115). La construcció adopta la forma d'una mitja lluna perfecta mitjançant un mur que sosté les terres i dóna amplitud a una plataforma que fa les funcions de berenador. Els extrems arrenquen de zero amb un angle de 45 graus i donen origen a una paret en forma de ventall amb una longitud de 7,96 metres i una alçada en el centre de 2,4 metres. El parament és fet amb pedres del país sense escairar unides amb morter, amb les juntes guarnides amb encastos de pedres de petit format. El conjunt és rematat amb una filera de maons plans disposada de forma transversal i dos bancs correguts fets d'obra arrebossada situats a banda i banda de l'eix de simetria. En el centre del conjunt hi havia el broc de la font, avui anul·lat, i una cascada de pedra tosca als peus. Tot plegat és presidit per una dovella amb la data '1896' i les inicials 'J.F.' amb caràcters modernistes. L'última intervenció, poc curosa, va ser feta amb morter gris i porta la data de 2014. La font s'inscriu en un paratge ombrívol, sota una bosquet de roures, al qual s'hi accedeix per mitjà d'un corriol que neix al costat dret del pont de can Fontanals, sense senyalitzar. | 08164-68 | Riba dreta del torrent de Brivons, entre les masies de la Sala i can Fontanals | 41.4087900,1.7157400 | 392661 | 4584934 | 1896 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 105|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||
| 59137 | Cal Pere Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nadal | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Edifici residencial, modernista, construït l'any 1920. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Quarters número 14, fent xamfrà amb el tram en direcció nord-sud del carrer homònim, via amb diversos trams. L'edifici es compon de planta baixa i dos pisos, a la façana principal, llarga, situada en tram del carrer Quarters que transcorre en direcció sud-oest / nord-est, i la façana occidental, més estreta, situada en el tram perpendicular del mateix carrer. La resta de façanes són mitgeres amb altres edificis. Destaca l'angle arrodonit de la façana del xamfrà esmentat, en la part superior del qual, a nivell del segon pis, hi ha un trencadís de rajoletes formant la llegenda 'MCMXX'. La composició de la façana principal és simètrica, organitzada en cinc eixos d'obertures, amb domini del central, que és el principal. A la planta baixa, al centre hi ha l'accés, d'arc escarser i brancals ressaltats a manera de vasa d'adorn; la porta és de doble fulla, de fusta, protegida per una reixa de ferro. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha el segon eix d'obertures, a la planta baixa essent finestres balconeres, amb ampit volat de mig cercle i protegides per una reixa que ressegueix el contorn semicircular, de barres de ferro coronades amb punta de sageta. En ambdós extrems de la façana, el tercer eix d'obertures a la planta baixa és a base de finestres rectangulars, també a vasa d'adorn ressaltada i protegides per reixa de ferro comuna. El primer pis és pràcticament homogeni, amb cinc finestres balconeres sobre cada eix, amb la diferència que les tres centrals són de balcó volat, de pedra, amb motllura de filets, mentre que les dels extrems únicament disposen de l'ampit lleugerament volat, amb el mateix acabat motllurat. En les cinc finestres hi destaca la barana ferro forjat, de panxa, amb la part central de les barres trenada i guarnida amb flors, i els extrems superiors recargolats i els inferiors amb retorn despuntat. El segon pis és també destacat i a primer cop d'ull probablement el més significatiu de l'immoble: en cadascun dels eixos verticals de la façana hi ha una finestra de triple arquejat, d'obra de maons, d'obertures d'arc de mig punt suportades per columnetes també de maó vist. El coronament de l'immoble és a base d'un ràfec d'ampla volada, suportat per maons disposats a manera de dentellons, de dues filades de teula i una de rajoles, que sosté la coberta de l'edifici. La façana occidental mostra elements idèntics a la façana principal, si bé, a causa de la seva estretor, únicament compta amb un eix d'obertures, centrat. A la planta baixa hi ha un accés secundari, de llinda recta, també emmarcat; a la planta pis hi ha un balcó idèntic als centrals de la façana sud; i en el segon nivell hi ha una finestra de triple arc com les altres. L'element distintiu d'aquesta façana són les dues obertures espitllerades que flanquegen l'accés, també amb marc ressaltat. | 08164-15 | Carrer Quarters, 14 | No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha de datar d'acord amb la data de 1920 reflectida en el trencadís de la façana. En la fitxa cadastral hi apareix com a data de construcció l'any 1600, que bé és un error, bé es refereix a un dubtós antecedent de l'immoble. | 41.4173000,1.7124800 | 392402 | 4585883 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Al lateral occidental de l'accés principal hi ha una plafó de ceràmica amb la llegenda 'A ca'n Pere Nadal'. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||
| 59141 | Pisos de Cal Patrots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-cal-patrots | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. | XX | Edifici d'habitatges, modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez, construït l'any 1915. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Plaja número 14, fent xamfrà amb el carrer Sant Isidre, pel nord, i amb el carreró sense nom, pel sud, paral·lel a l'anterior. Destaca l'adaptació de l'edifici a la forma d'aquest extrem d'illa, a la que l'arquitecte hi dóna preeminència a través de les dues tribunes situades en els xamfrans. En conjunt, destaca per l'ornamentació esglaonada a base de ressalts. L'edifici és constituït per planta baixa i dos pisos, amb terrat a la part superior. L'accés principal es situa al centre de la façana occidental, en el lateral nord-est del carrer. En els xamfrans, sota les tribunes, hi havia dos accessos secundaris, més amples, de doble fulla, possiblement per carruatges, del qual es conserva únicament el situat al sud, mentre que situat al nord ha estat tapiat i reconvertit en finestra. Un quart accés, comú, per a vianants, s'ha obert en la façana nord. Tret d'aquest darrer accés i de la finestra que substitueix l'antiga porta, tota l'obra és unitària, d'acabat arrebossat, organitzada simètricament i mantenint en totes les façanes els trets decoratius que li confereixen el caràcter singular, que són les finestres amb la part superior emmarcades amb una vasa d'adorn a la meitat superior, una flor ornamental, presumiblement de pedra, situada a cada lateral de les finestres, i els ressalts motllurats, de mig bocell, faixa i doble bocellet, que remarquen el sòcol, pis i part superior del segon pis respectivament. Destaquen les dues tribunes situades en el primer pis dels xamfrans. La situada al nord és una exedra amb la volada suportada per tres permòdols esglaonats, o modillons, que neixen d'un arc escarser, emmarcat també per la flor ornamental situada a cada extrem, que correspon a la llinda de l'antic accés secundari. A la tribuna s'hi obren cinc finestres, llargues i estretes, amb llinda també d'arc escarser, protegides per una barana baixa, de ferro forjat. Aquesta tribuna es corona amb un terrat protegit amb barana de dues barres de ferro horitzontals, de la que en destaca la base, amb d'una decoració ressaltada que simula merlets, obrada amb maons. A diferència de l'anterior, la tribuna situada al sud és rectangular, però disposa exactament de la mateixa disposició d'elements i d'ornaments, amb cinc finestres altes i estretes d'arc escarser, tres en el frontis principal i dues en els laterals, i coronament amb un terrat emmerletat. La volada se sustenta igualment a través de permòdols esglaonats situats sobre l'arc de la porta secundària. En la clau de l'arc, on arrenca el permòdol central, hi ha la data de 1915, pintada. La façana principal s'organitza amb eixos simètrics en base a la porta principal, centrada, i dues finestres en els laterals, amb vasa d'adorn esglaonada en la part superior, a la planta baixa. Al pis hi ha un balcó central, amb la volada suportada també per permòdols esglaonats i dues finestres balconeres, totes amb barana de ferro trenat. El segon pis, sobre els mateixos eixos, presenta tres finestres també amb l'ampit lleugerament volat. La porta principal és de doble fulla, de fusta, envidrada a la part superior i amb guarnits geomètrics de plafó a la part central. Les façanes laterals, més curtes, disposen de la mateixa organització, si bé amb dos eixos d'obertures a la nord i d'un sol eix a la sud. El coronament de l'edifici és rematat amb un ràfec de cinc nivells, amb teula i rajola, sobre cornisa de maons, de la que en destaca el nivell col·locat a punta de diamant. | 08164-19 | Carrer Plaja, 14 | L'edifici és obra de l'arquitecte Antoni Pons Domínguez (Barcelona, 1884-1978), arquitecte modernista que realitzà diverses obres al Penedès. L'edifici s'inicià probablement l'any 1914 i va ser finalitzat l'any 1915, d'acord amb el consta en la clau de l'accés situat en la xamfrà sud. | 41.4175400,1.7116500 | 392333 | 4585911 | 1915 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Antoni Pons i Domínguez | A l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) es conserven diversos plànols originals del projecte constructiu dels Pisos de Cal Patrots. Es tracta de dues plantes i tres alçats, fets a tinta sobre paper tela i parcialment colorejats, obra de l'arquitecte Antoni Pons. A l'arxiu duen els codis de referència H 101I/7/1521-23 i H 101J/4/1524-1525. Són d'important valor per al municipi, ja que és l'únic exemple, si més no conegut, d'un projecte constructiu dels edificis antic del Pla del Penedès. Hi destaca que la coberta de l'edifici es preveia amb teulada a dues vessants, amb els dos extrems coronats per puntes triangulars, elements que finalment fou acabat mitjançant un terrat. També al mateix arxiu, amb el codi SC 43/13 hi ha, en principi, quatre fotografies de l'immoble, just després de la construcció. Diem en principi ja que, un cop sol·licitada aquesta documentació, únicament ens ha proporcionat una fotografia. En aquesta, interessant, es veu l'immoble des de l'angle nord-oest, amb dos vailets en primer terme. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||
| 59150 | Ca la Paula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-paula | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge, entre mitgeres, d'estil modernista. L'immoble es situa al número 10 del carrer de Ponent, en el lateral sud del carrer. Es tracta d'un edifici que pel sud-est fa mitgera amb l'immoble contigu, mentre que pel nord-oest confronta amb una parcel·la, pròpia de la finca, destinada a pati; per la part posterior limita també amb un jardí. És notable la profunditat de l'edifici, aproximadament de 20 m, molt superior a l'habitual dels immobles tradicionals del poble. L'edifici es caracteritza per la façana, encarada al nord-est, amb evidents trets d'estil modernista, principalment mitjançant les formes ondulades de diversos elements. L'immoble manté alhora el caràcter d'un habitatge tradicional de l'època. Va ser construït pel mestre Mateu Baqués (DIVERSOS AUTORS, 2011:89). Es conforma de planta baixa i pis, malgrat que ha de disposar també parcialment d'una planta entresol, d'acord amb la ubicació d'una finestra, com s'explicarà. La façana es composa de forma ordenada seguint quatre eixos d'obertures, però sense total simetria degut a la configuració de la planta baixa. Aquesta planta presenta dos accessos: un per a vianants en l'eix més septentrional, d‘arc escarser amb una vasa d'adorn ondulada i ressaltada, amb porta de fusta, i un més ampli, situat en el segon eix d'obertures des del sud, d'idèntiques característiques estilístiques, però destinat a vehicles, de porta de doble fulla. En els altres dos eixos existeixen dues finestres, igualment també amb vasa d'adorn d'ondulacions, protegides per una reixa de ferro de barres trenades i travessers sinuosos que incorporen una decoració floral. En la base de la façana es remarca el sòcol, amb una motllura de mig bossell. El primer pis es compon de quatre balcons idèntics, oferint total simetria a aquesta part de la façana. Les obertures són d'arc carpanell, motllurat, amb vasa d'adorn resseguint el perfil, però sense ondulacions com succeeix a la planta baixa. Per contra, la volada dels balcons és a través de llosanes ondulades i motllurades, en les que hi ha ancorades la baranes de ferro, també ondulades, d'idèntiques característiques a les reixes de la planta baixa, és a dir a barres trenades i travessers florits. Entre plantes, en el tercer eix d'obertures des del sud, hi ha un balcó que pren característiques tant de les finestres de dalt com de les de baix: obertura d'arc escarser amb vasa ondulada, com les finestres de la planta baixa, i balcó idèntic als de pis superior; per ubicació, aquesta finestra ha de respondre a l'existència d'un pis o replà situat a l'entresol. Destaca especialment el coronament de la façana, que és realitzat a través d'un frontó ondulat, amb dos prominents apuntaments que emmarquen la corba central. També cal assenyalar que en la façana hi ha restes d'un acabat galgat simulant carreus, que hauria estat la decoració homogènia de la façana, pràcticament perduda. En la coberta cal destacar l'existència d'un badalot rectangular, amb els vèrtexs sobre-elevats i de formes apuntades. En conjunt, l'edifici destaca per les formes ondulades del frontó, balcons i vases d'adorn, clarament modernistes, però alhora també per la combinació de les formes de les obertures. | 08164-28 | Carrer de Ponent, 10 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que és aproximat. | 41.4184200,1.7103000 | 392222 | 4586010 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Mateu Baqués | Actualment l'immoble és destinat a turisme rural. En les imatges de l'immoble visibles en diversos cercadors d'aquest tipus d'establiments pot observar-se com l'interior de l'edifici conserva les característiques i elements tradicionals, com ara paviments de rajola hidràulica, sostres de revoltons o mobiliari antic. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||
| 59142 | El Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-centre | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Oficina Patrimoni Cultural, Expedient de declaració de 'El Centre' (El Pla del Penedès. Alt Penedès) com a Bé Cultural d'Interès Local, inèdit, 2015. DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. FREIXA, MIREIA (1981), 'Progressisme i tradició a l'arquitectura de Lluís Moncunill', D'art, núm. 6-7, p. 194-206. GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Treball (1984) Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939. LA VANGUARDIA (premsa), núm. 34.803, Barcelona, Sábado 6 de mayo de 1978, p. 27 LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Degradació de l'estructura de coberta, de ferro, de sala d'actes, que és un element rellevant històric i arquitectònic del conjunt d'edificis. | Conjunt d'edificis que constitueixen la seu del Centre Agrícola-Unió d'Agricultors, amb orígens als segle XIX i amb fort arrelament històric i sentimental al municipi. Es tracta del conjunt arquitectònic conegut popularment com 'El Centre', Centre Agrícola i Social, situat als números 12 i 14 del carrer Sant Jordi, al centre del Pla del Penedès situat als números 12 i 14 del carrer Sant Jordi, al centre del Pla del Penedès. El conjunt és format per dos immobles contigus, que daten aproximadament de mitjan segle XIX, reformats posteriorment, i d'una sala polivalent o espai escènic agregat, situat al nord-est dels esmentats edificis, que correspon a la darrera incorporació al conjunt (DIVERSOS AUTORS, 2011: 198). Es tracta doncs d'una agrupació de tres volums edificats. L'origen dels edificis sembla correspondre a habitatges populars construïts vers mitjan segle XIX, aproximadament de cós i mig d'amplada, seguint l'estil de la resta d'immobles del mateix carrer i del poble. Així és desprèn de les façanes d'ambdós edificis, amb doble balcó al primer pis i sense disposar de cap tret particular que els distingeixi d'una casa corrent i els identifiqui com a centre social. Posteriorment, probablement cap a finals del segle XIX, l'interior de l'edifici situat al número 14 degué ser reformat per adaptar-lo a local recreatiu, mentre que el situat número 12 encara avui manté part dels trets d'antic habitatge. Més endavant, es construí el volum destinat a sala polivalent, edificat sobre els antics patis posteriors d'ambdós immobles i orientat a la inversa d'aquests, paral·lel al carrer. Els tres edificis van ser finalment comunicats a través de diversos accessos entre ells. L'edifici situat al número 14 és constituït per planta baixa i pis. La façana, simètrica, mostra dos accessos a la planta baixa, centrats, amb portes de factura recent. Al pis hi ha els dos balcons, amb volada de pedra motllurada i barana de ferro. Sobre aquests, en el que hauria estat la planta sota-coberta hi ha dues finestres cegades amb claustres de ceràmica. El coronament de la façana és mitjançant una cornisa llisa; la coberta, a dues aigües. A l'interior, la planta baixa, avui utilitzada com a bar, correspon a una sala diàfana en la que destaquen les dues columnes de ferro colat que suporten l'embigat de fusta, originàries de la possible adaptació de l'edifici a sindicat agrícola-centre recreatiu, freqüents en l'arquitectura d'edificis comercials (mercats, botigues), i recreatius des de finals del segle XIX (FREIXA, 1981:197). Als fons de la sala hi ha l'accés principal a la sala polivalent, mentre que en els laterals presenta dos accessos a l'edifici contigu del núm. 12, des d'on s'accedeix al primer pis. Aquest pis actualment correspon a una sala diàfana, polivalent, reformada, amb la coberta nova suportada per una encavallada de fusta. A l'extrem nord d'aquesta sala, ocupat com a espai de reunions, hi ha un armari amb diverses plaques de records d'actuacions de la Coral Sol Ixent. Per la mitgera sud, a través d'unes escaletes, s'accedeix a una sala de reunions i a un petit terrat, l'únic existent del conjunt, ambdós espais corresponents al pis superior de l'edifici situat al núm. 12. Immoble situat al número 12 és constituït per planta baixa, una planta entresol i la planta pis. La façana a la planta baixa presenta dos accessos, un a l'oest, d'arc rebaixat amb porta de ferro, a través del qual s'accedeix al vestíbul de l'immoble, i un a l'est, de llinda plana i porta de dues fulles, de ferro, que dóna accés a un llarg espai actualment emprat com a magatzem del bar i que representa el corredor d'accés secundari a la sala d'actes, situada al fons. | 08164-20 | Carrer Sant Jordi, 12-14 | L'origen de l'actual Centre Agrícola-Unió d'Agricultors es remunta a finals del segle XIX, en el context del conflicte rabasser i l'associació dels pagesos amb l'objectiu de defensar els seus interessos, aspectes generalitzats a Catalunya en aquella època. En el mateix ambient i paral·lelament van proliferar les associacions polítiques, moltes d'elles en defensa dels drets dels pagesos. El 18 de juny de 1892 l'associació política Centre Republicà Democràtic Federalista, amb seu als números 12 i 14 del carrer Nadal, avui carrer Sant Jordi. Poc després, el 9 d'agost del mateix 1892 es va constituir l'Aliança Planenca, el braç recreatiu del Centre Republicà, amb qui compartida la seu (DIVERSOS AUTORS, 2011: 197). Es tracta de les dues associacions a través de les quals es forja l'ús de l'edifici com a centre socio-polític. L'origen directe de l'actual Centre cal buscar-lo, però, en la fundació de la Unió d'Agricultors el 27 d'agost de 1904, amb seu també al mateix emplaçament, que serà rellevada pel Sindicat Agrícola Cooperatiu-Unió d'Agricultors, fundada el 8 de juliol de 1911 i de la que en consten un Reglament aprovat el 23 d'abril de 1912 (DIVERSOS AUTORS,2011: 197-198). El sindicat, amb una ideologia d'esquerres, es va enllaçar amb les formacions polítiques afins, i en l'època de la República l'edifici va ser seu d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió de Rabassaires, mentre que durant la Guerra Civil va ser un dels principals centres de l'activitat republicana del municipi. Precisament en motiu d'aquesta filiació política, en finalitzar la guerra el recinte va ser requisat, tancat i espoliat, passant a mans de l'Organización Sindical Española (DIVERSOS AUTORS,2011: 198), el sindicat vertical del règim franquista, amb la propietat registrada a nom de la Delegación Nacional de Sindicats de la Falange Española y de las JONS (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985:51). Durant aquella època, entre els anys quaranta i seixanta-cinc (LLORAC, 2015: 225), l'edifici va ser utilitzat com a escola i temporalment com a habitatge de mestres (DIVERSOS AUTORS,2011: 198), fins que vaser tancat i abandonat fins l'any 1978. Amb la caiguda del règim franquista, l'any 1976 l'edifici va passar a mans municipals, adquirint-lo per evitar-ne la subhasta pública, empès per la pressió d'una significativa part dels planencs, els antics socis del Centre, que en preservaven l'ànima del record i valors, que finalment van aconseguir que els hi fos retornat, després d'una sol·licitud presentada l'agost de 1977. La cessió de l'immoble es va protocol·laritzar l'11 d'abril de 1978 en una sessió extraordinària de l'Ajuntament, retorn que va tenir notable ressò mediàtic atès que va ser la primera devolució a Catalunya d'un local incautat pel franquisme (LA VANGUARDIA, 1978:27). El procés de retorn no es va finalitzar fins el 6 de gener de 1984, data en que es va celebrar l'acte públic de lliurament de les escriptures de propietat al Centre (DIVERSOS AUTORS,2011: 199). Després de la recuperació, el Centre, registrat com a sindicat agrícola el 1979 amb el nom de Centre Agrícola-Unió d'Agricultors, rememorant doncs la denominació original, ha anat fluctuant amb alts i baixos en quant a activitats i conservació arquitectònica, que en els darrers temps, a partir de l'any 2004, quan es va celebrar el 25è aniversari de la reobertura i el centenari de la Coral Sol Ixent, sembla consolidar-se a d'una banda acollint activitats de múltiples entitats i, de l'altra, mitjançant projectes de reforma des de l'any 2009 (DIPUTACIÓ DE BARCELONA, 2015) i la declaració de l'edifici com a Bé Cultural d'Interès Local en el Ple ordinari del Consell Comarcal de l'Alt Penedès de 21 de gener de 2016. | 41.4180800,1.7120100 | 392364 | 4585970 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Cont. Descripció:A l'entresòl hi ha una única finestra, sobre l'eix de la porta de doble fulla, que és balconera, amb barana de ferro; mentre que a la planta pis la façana presenta dos balcons, idèntics als de l'immoble del número 14. Remata la teulada una cornisa motllurada, a la que se li adossa el canal de peces ceràmiques que recull l'aigua pluvial de la coberta, també de dues aigües. El vestíbul de l'immoble és interessant, essent una de les parts antigues conservades. Presenta una escala amb graons de ceràmica i marxapeu de fusta, que duu, com dèiem anteriorment, a la sala polivalent situada sobre l'actual bar. En el primer replà, planta entresol, hi ha dues portes que condueixen a sengles habitacions destinades a despatx i aula, amb sostre de revoltons. En un racó de l'aula hi ha un revestiment ceràmic amb rajoles de cuina datades aproximadament de principis del segle XX. El pis superior correspon a la sala de reunions i terrat, ja esmentats, als quals s'hi accedeix per la sala polivalent del pis de l'edifici situat al número 14.El tercer volum del conjunt correspon a la sala d'actes situada al nord dels edificis esmentats. Correspon a una gran sala aproximadament de 180m2, de planta lleugerament trapezoïdal, totalment diàfana, tret de l'extrem nord-oest, on hi ha l'escenari, entarimat, del qual destaca la bocana amb vasa d'adorn de guix, motllurada. De l'edifici és rellevant la conservació del paviment de la sala, de rajola hidràulica amb motius geomètrics, i especialment també l'estructura de la coberta, formada per tres encavallades de ferro, tipus Howe, amb pèndoles unides a un tirant, que sostenen els cabirons de fusta sobre els que descansen les llates, que suporten l'actual coberta de fibrociment. | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||
| 59154 | Cal Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lloret | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX-XX | Edifici cantoner, d'habitatge, d'estil popular, d'entorn finals del segle XIX-principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 5 de la Plaça de Pau Fontanals, en el xamfrà entre els carrers de Sabanell i Vallès. Correspon a un edifici de planta lleugerament rectangular, de notables dimensions, aproximadament de 13 per 11 m. de façanes, compost per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'immoble presenta característiques tradicionals de les cases populars del segle XIX, si bé amb recursos utilitzats també pel noucentisme (vases d'adorn, motllures), que li confereixen un estil popular benestant. Hi destaca especialment les vases d'adorn en totes les obertures i els òculs oberts en la planta sota coberta. La façana ha estat reformada recentment, modificant parts importants de les façanes, com són els diversos antics accessos, d'acord amb el que s'observa en la fotografia de l'any 1980 inclosa en l'Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) i l'estat actual. En el moment de visitar l'edifici (març de 2017) les façanes es mantenen amb un arrebossat de ciment, recent, sense pintar. La façana principal, on es situa l'accés, està encarada al nord-oest. Presenta tres eixos d'obertures oferint simetria al frontis. A la planta baixa, en l'eix oriental disposa d'un ampli accés, per vehicles, actualment d'arc escarser, però en la fotografia de 1980 s'observa l'accés amb llinda plana. Probablement aquest accés fou obert en una reforma anterior, potser a partir d'una antiga finestra, ja que l'existència d'aquesta correspondria a la composició de façana més habitual. A l'eix central hi ha la porta de vianants principal, centrada, d'arc escarser. Aquest accés també ha estat modificat, pel que es desprèn de la fotografia citada, doncs antigament era més alt i amb la fletxa de l'arc separada del propi accés per una llinda, elements avui desapareguts. El tercer eix antigament, també d'acord amb la fotografia, presentava un segon accés o finestra de gran alçada. La part superior d'aquesta obertura correspon actualment a una finestra, mentre que la part inferior ha estat tapiada i s'hi ha obert un finestró a la part inferior. A la planta pis hi ha tres altes finestres, de llinda recta, la central és un balcó amb barana de ferro, mentre que les dels extrems són balconeres, també amb barana. Aquestes també han estat modificades, doncs les finestres laterals disposaven antigament de la part superior cegada, potser amb decoració esgrafiada. A la planta sota coberta hi ha uniformement tres finestres oculars, el·líptiques, amb vasa d'adorn i reixat de ferro. La façana oriental també ha sofert modificacions des de l'any 1980, doncs d'acord amb la fotografia esmentada, hi havia un ampli accés al centre, d'arc escarser, probablement amb porta de dues fulles, per a vehicles, avui dia completament tapiat i invisible. Flanquejant aquest accés hi havia dues finestres, de llinda recta, encara conservades. A les plantes pis i sota coberta aquesta façana disposa de la mateixa composició que la septentrional, és a dir amb un balcó central i dues finestres balconeres en els laterals, això en el primer pis, i de tres òculs el·líptics a la planta superior. Destaca en la façana les dues motllures que assenyalen el sòl dels pisos, de pedra, amb bossellet, i el ràfec, de diversos nivells i arrencat sobre una motllura de filet. En la coberta, de tres aigües, sembla existir un badalot. Pel sud, l'immoble fa mitgera amb un altre edifici del carrer Vallès, mentre que per l'oest, part posterior, s'hi ha afegit un volum que amaga l'antiga façana. | 08164-32 | Plaça de Pau Fontanals, 5 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com aproximada i potser corresponent a un immoble preexistent, posteriorment reformat. | 41.4178100,1.7107200 | 392256 | 4585942 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59160 | Casa carrer Anselm Clavé, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-anselm-clave-47 | XIX-XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular amb tendència noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 47 del carrer d'Anselm Clavé, fent xamfrà per l'oest amb la Plaça de Pau Casals i mitgera amb un edifici situat a l'est. El lloc correspon a l'extrem nord-oest de l'eixample del Pla del Penedès de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'immoble constituïa en la dècada de 1910 el vèrtex nord-oest del poble, enfront del qual encara tot eren camps. Es tracta d'un immoble que presenta característiques similars a altres edificis rellevants del municipi, entre les que destaca les vases d'adorn de les obertures i els ampits sinuosos. L'edifici és de planta rectangular, aproximadament de dos cóssos d'amplada, i constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La façana és encarada al nord, al carrer Anselm Clavé, i és de composició simètrica, en base a tres eixos d'obertures. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, d‘arc carpanell amb vasa d'adorn ressaltada, avui dia amb una porta d'alumini. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha una finestra, també d'arc carpanell i amb vasa d'adorn, ambdues iguals, altes i estretes, en les que hi destaca l'ampit sinuós, volat. Les dues són protegides per una reixa de ferro amb les barres finalitzades en puntes. En el primer pis, al centre hi ha un balcó i en els laterals dues finestres. La finestra balconera és àmplia, similar a la de l'accés, i el balcó és de llosana motllurada, de taló, amb estries, i barana de ferro adornada amb motius geomètrics. Les finestres són més petites, com les de planta baixa però sense ser tant altes, també amb vasa d'adorn i ampits sinuosos. Per últim, a la planta sota coberta són interessants les tres finestres geminades, també d'arc carpanell, estretes i amb doble ampit sinuós. D'aquestes destaca que totes menys una romanen cegades. La façana finalitza amb una cornisa motllurada, d'estries i mig bossell, notablement volada. La coberta és dues aigües, seguint el carener longitudinal a la façana. Per altra banda, la façana occidental, encarada a la plaça Pau Casals, presenta dues finestres d'arc carpanell en els extrems del primer pis, una d'elles també cegada, i dues finestres similars al centre de la planta sota coberta, sota el carener, part més elevada de l'edifici. A diferència de les de la façana principal, cap d'aquestes obertures disposa d'ampit volat i de vasa d'adorn. A la façana oriental, visible a partir de l'alçada del primer pis, no hi ha cap obertura i és visible el parament, sense arrebossar, d'obra de maons. | 08164-38 | Carrer Anselm Clavé, 47 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4189900,1.7110100 | 392282 | 4586072 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||||
| 59138 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-10 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge urbà, aïllat, noucentista, del principis del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, amb les façanes aproximadament de 13 m de longitud, constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'edifici s'orienta NE- SW, amb la façana principal encarada al sud-oest, enfront la Plaça de Pau Casals. L'edifici és envoltat per un jardí arbrat, més extens en els laterals de l'edifici que no enfront la façana principal i la posterior, on el pati pren la forma de corredor. A l'extrem sud-est de la finca, en el front principal, hi ha l'accés a l'antiga cotxera. L'immoble és d'estil noucentista de tendència ruralista, amb una relectura del llenguatge tradicional de les masies a través de les tendències de primers de segle XX. Aquest estil es fa evident en les totes obertures de l'edifici, arquejades a l'estil de les masies. La façana principal destaca per disposar de l'accés a través d'un atri porxat, amb arcs de mig punt, sobre el qual hi ha un terrat amb barana de balustres. El porxo dóna pas a la porta principal de l'immoble, centrada, que és flanquejada per dues finestres a la planta baixa. A la planta pis hi ha quatre finestres, les dues dels extrems situades en l'eix de les de la planta baixa, mentre que les dues centrals, de tipus balconera, es situen juntes, geminades, separades únicament per un brancal unitari, enfront el terrat sobre el porxo. A la planta coberta, seguint els mateixos eixos de les obertures de les plantes inferiors, les finestres són molt més petites i totes múltiples: en els laterals dos finestrons talment geminats, i al centre tres finestrons separats també únicament pels brancals compartits. És a destacar que totes les obertures de la casa són realitzades amb arcs escarsers, emmarcades amb un vasa d'adorn en la part superior, que al centre ressalta una clau d'arc simulada i, en els extrems, finalitza amb un vèrtex triangular, totes rematades per un ampit semicircular. Aquest és ben probablement el tret més distintiu de l'exterior de l'immoble. La única divergència amb aquestes obertures, són els arcs de mig punt de l'atri porxat, també però amb emmarcat amb vasa. És significatiu també que la majoria de finestrons de la planta coberta són cecs. A la façana posterior hi destaca un accés secundari, centrat, realitzat a través d'una galeria poligonal d'obra al qual s'accedeix a través d'unes escaletes. La façana és també de composició ordenada, seguint eixos simètrics, amb dues finestres a la planta baixa, tres a la planta pis, la central flanquejada per dos finestrons, i tres parelles de finestrons geminats a la planta sota-coberta. La façana sud-est es poc visible des de l'exterior, però pot observar-se a la planta baixa una destacada exedra amb diversos finestrals i coronat per un terrat balustrat. La composició de les finestres d'aquesta façana és idèntica a la de la façana principal. La façana nord-oest és la més simple i mostra una composició totalment simètrica. A la planta baixa existeix també una porta secundària, al centre, i dues finestres, en els laterals. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis hi ha tres finestres i a la planta sota coberta tres parelles de finestrons geminats. A la coberta de l'edifici hi destaca el ràfec de quatre filades, tres de teules i una de rajols, suportat per maons col·locats a manera de dentellons. Tots els vèrtex de l'edifici són coronats per una estructura a manera de merlet seccionat. A la part central de la coberta, realitzada a quatre aigües, hi ha un terrat amb badalot central i barana de peces ceràmiques amb un pedestal coronat per una copa amb esfera a cada angle. D'altra banda, com dèiem, a l'extrem sud-est de la façana principal hi ha l'accés a l'antiga cotxera, realitzada a través d'una portalada amb arc rebaixat i un coronament idèntic al de la casa. Aquest edifici, aïllat de la casa, no és visible des de l'exterior. En el sector nord-oest del pati existeix una bassa circular i un pou. | 08164-16 | Plaça de Pau Casals, 6 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1914, que d'acord amb l'estil arquitectònic de l'immoble pot considerar-se correcta o aproximada. | 41.4192600,1.7109400 | 392277 | 4586102 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59139 | Cal Cargolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cargoli | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. | XX | Habitatge aïllat, d'estil noucentista, datat aproximadament de 1924. Correspon a un edifici aïllat, envoltat pel pati propi, situat al número 9 del carrer de Sabanell, en el lateral sud. L'immoble presenta un cos rectangular, allargat, en el que hi destaca prominentment la torre situada en l'angle sud-est. Es compon l'edifici de planta baixa i pis, més una planta sota-coberta únicament en el cos de l'edifici situat a l'oest; la torre és de tres pisos i terrat. La façana principal està encarada al carrer de Sabanell, al nord, amb l'accés centrat, al que s'hi accedeix des del peu de carrer mitjançant unes escales, que salven el desnivell respecte el rasant, més elevat, en el que s'assenta l'edifici. Aquestes escales estan protegides per una barana de balustres, adossada al mur de tanca de la finca, on hi ha la porta del carrer, un barri de ferro de doble fulla. En el front de façana hi destaca una galeria amb forma d'exedra, situada a la planta baixa, a l'oest de la porta, que presenta tres finestres de llinda recta, amb tancaments de fusta, de doble fulla, envidrats. En el primer pis, el sostre de la galeria esdevé un terrat, protegit per una balustrada amb columnetes de panxa i passamà motllurat. Aquest mateix cos és el que presenta la planta-sota coberta, que en el front principal disposa d'una única finestra, d'arc de mig punt, dividida en tres parts a través de dos pilarets que es recolzen sobre la balustrada que la protegeix. En el front posterior aquest segon pis té també una sola finestra, més petita, d'arc de mig punt, protegida també per una balustrada. En els laterals d'aquest pis no hi ha obertures, doncs la teulada és de forta inclinació, a quatre aigües, i és destacada per un ràfec molt volat, sostingut pels extrems de l'embigat de la coberta. A l'est de la porta hi ha el cos de la torre, de planta rectangular, que en els dos primers pisos disposa d'una finestra d'arc de mig punt, sense cap guarniment, tret d'un ampit volat, mentre que en el tercer pis cadascuna de les façanes disposa de tres finestres, una central com la dels pisos inferiors i dues més petites en els laterals. La torre és coronada per un terrat protegit per una balustrada, amb una copa ornamental sobre cada angle. De la resta de l'edifici, que disposa de finestres de llinda recta, sense guarniments, ordenades amb simetria, cal destacar d'una banda els dos ressalts perimetrals que marquen el sostre dels pisos, el de la planta baixa a través d'una cornisa i el de la planta pis amb doble filet, i les balustrades de cercles entrecreuats, trenats, que protegeixen el terrat del cos oriental i del balcó existent en la façana sud. | 08164-17 | Carrer de Sabanell, 9 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1924, que pot ser real o molt aproximada, doncs l'edifici no apareix grafiat en el plànol topogràfic del poble de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.4178700,1.7099000 | 392188 | 4585949 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59151 | Cal Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Conjunt de tres habitatges, entre mitgeres, noucentista amb components eclèctics. Correspon als tres edificis situats en el lateral nord-est del carrer Sant Jordi, referenciats amb els números 4, 6 i 8, d'est a oest respectivament. El grup destaca especialment per mostrar una composició unitària de les façanes, que no simètrica, fonamentalment distingible en l'estètica de l'acabat i en les ornamentacions, malgrat tractar-se de tres habitatges independents. La distinció entre habitatges és visible tant en l'aresta entre cossos, com en les façanes i també en les cobertes. Els tres immobles es configuren en planta baixa i dos pisos. La unitat compositiva es manifesta a través de diversos elements. En primer lloc les finques situades en els números 4 i 6 presenten un coronament de façana unitari, tant a través del ràfec com del frontó. D'altra banda els números 6 i 8 presenten un ressalt de bossell uniforme, marcant el sòl del primer pis. En tercer lloc, les tres finques disposen de totes les obertures emmarcades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada del plom de la façana. El quart i darrer aspecte és l'acabat pintat homogeni, blanc sobre l'arrebossat del frontis, rosat per als marcs d'obertures i granat pel sòcol i elements amb volada. Per contra, la divergència entre immobles es manifesta en l'ordenació i organització de cadascun d'ells de forma indepenedent. Així, l'immoble número 4 presenta dos eixos d'obertures: a la planta baixa dos accessos, de llindes rectes; probablement l'oriental havia estat una finestra, d'acord amb l'amplada que presenta: menor respecte l'altre accés i idèntica a la resta de finestres de l'edifici. Al primer pis disposa de dos balcons també de llindes rectes, amb volada de secció trapezoïdal i amb barana de ferro amb tapís central. En el segon pis hi ha també dos balcons, amb la diferència de ser d'obertures d'arc de mig punt i les volades molt curtes, protegits per baranes de ferro idèntiques a les del primer pis. Dues faixes assenyalen els nivells dels pisos. L'immoble situat en el número 6 és que presenta elements eclèctics, organitzats també en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa actualment té dos accessos: l'oriental, que dóna accés a un comerç, distingit per un guardapols poligonal, de doble triangle, sobre la vasa d'adorn; l'occidental, que dóna accés a l'habitatge, remarcat per un guardapols de coronament triangular, de reminiscències clàssiques; aquest darrer, al peu, disposa de guardacantons. L'accés coronat pel doble triangle, en ziga-zaga, respon en realitat a la modificació de la porta geminada original, en la que cadascuna de les obertures disposava del seu adorn triangular, d'acord amb que s'observa en la fotografia de l'any 1980 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985). En el primer pis hi ha dos balcons de volada poligonal, amb barana de barres de ferro trenades i panxa a la base; les obertures són d'arc lleugerament apuntat. En el segon pis hi destaquen les dues finestres triforades, amb triple arc califal, de record arabesc. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que hi havia una decoració en el punt dels arcs, avui desapareguda. El coronament de la façana, juntament amb l'immoble número 4, és a través d'un ràfec de quatre nivells de rajoles, el segon de punta de diamant, sobre un dentellada en voladís, i acabat amb un frontó ondulat. | 08164-29 | Carrer Sant Jordi, 4-8. | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareixen com a data de construcció els anys 1800, per a l'edifici del núm. 4, i 1900 per als edificis situats en els números 6 i 8. Aquestes referències cronològiques s'han d'entendre com aproximades, doncs les característiques del conjunt d'edificis són pròpies del noucentisme de principis del segle XX, fet al que s'hi ha de sumar la possibilitat que corresponguin a una reforma d'immobles preexistents, potser d'entorn mitjan segle XIX, d'acord amb l'ordenació del parcel·lari del carrer i tipologia dels seus habitatges. | 41.4179200,1.7121300 | 392374 | 4585952 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La denominació del conjunt procedeix de la carnisseria existent a la planta baixa de l'edifici situat en el número 6, comerç de llarga tradició.Cont. Descripció:Finalment, l'edifici situat en el número 8 mostra tres eixos d'obertures a la façana principal, amb la porta principal centrada, a la planta baixa, de fusta, envidrada, i dues portes secundàries (possibles antigues finestres balconeres) en els laterals, l'occidental amb porta d'alumini recent i l'oriental tapiada; les tres obertures disposen d'una vasa d'adorn coronada amb forma triangular, també de reminiscències clàssiques. En el primer pis, les tres obertures són d'arc escarser, la central és un balcó al barana de ferro de faldó i les laterals són finestres amb l'ampit lleugerament volat. El mateix esquema es repeteix en el segon pis, tot i que les obertures són de llinda recta, amb les cantonades superiors de quart de cercle, i el balcó central amb menys volada.Finalitza la façana un interessant ràfec de triple filada de rajoles d'extrem semi-circular, imbricades sobre un ressalt de filetó. Les cobertes dels edificis del números 6 i 8 són a dues aigües, mentre que l'edifici del número 4 disposa d'un terrat a la meitat sud de la coberta. | 106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||
| 59152 | Cal Joanet Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-nadal | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge cantoner, d'estil noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el xamfrà sud entre el carrer Plaja i el carrer Quarters, amb l'accés en el carrer Quarters número 1. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, adaptat a l'encreuament de carrers i a les finques amb les que fa mitgera en els laterals est i sud. Es compon de planta baixa i pis, coronat per una terrassa. L'immoble destaca per diverses ornamentacions en les façanes, d'estil noucentista. Ha sofert reformes, recentment, que han modificat alguns aspectes originals. La façana principal, encarada al nord, s'ordena a partir de tres eixos d'obertures, totes decorades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada. Les de la planta semblen haver estat reformades, fet que no permet definir amb seguretat l'aspecte original. Actualment l'accés es situa en l'eix oriental, amb una porta d'una sola fulla, que probablement correspon a la refacció d'una antiga finestra. Al centre presenta una obertura de major alçada i amplada, d'arc escarser, avui en dia tripartida amb un envidrament a la part superior, un balcó lleugerament volat i una porta de garatge a la part inferior; es tracta ben probablement de la modificació recent de l'accés original de l'edifici. En l'eix occidental hi ha una finestra, tapiada, bessona de la que probablement hi hagués hagut on hi ha l'actual porta. El segon pis es caracteritza per tres finestres rectangulars, iguals que les de la planta baixa, amb vasa d'adorn; la central és un balcó, amb barana de ferro, i les dues laterals són balconeres, l'oriental també amb barana de ferro, i l'occidental tapiada. Les baranes de ferro corresponen a la rehabilitació recent de la finca, doncs en la fotografia de 1980 que incorpora l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) s'hi observa que eren de balustres. En la part superior d'aquestes obertures, cegada, sense envidrament, hi ha esgrafiats motius florals i geomètrics, suposem restaurats. Destaca en la façana l'assenyalament del nivell del primer pis, mitjançant una motllura correguda de bossell que recorre també la volada del balcó. El coronament de la façana presenta una cornisa motllurada, de quart de bossell a la base i una franja dentallada, a escaire, al centre. Sobre la cornisa, reculadament, s'inicia la barana balustrada del terrat, amb columnetes de motiu octogonal al centre. Per una altra banda, la façana sud-oest, encarada al carrer Plaja, disposa a la planta baixa d'una obertura idèntica a la central de la façana principal, d'arc escarser, avui dia envidrada en la part superior, balcó al centre i finestra a la part inferior. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que la part superior era cega i el balcó inexistent. Al sud d'aquesta obertura hi ha dues finestres, una primera balconera, amb ampit volat de mig cercle, protegida per una barana de ferro, si una segona més petita, quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres també balconeres, antigament protegides amb balustres, d'acord amb la fotografia de 1980, i actualment amb barana de ferro. El coronament d'aquesta façana és idèntic al de la principal. Cal destacar el vèrtex de l'edifici en el xamfrà, arrodonit i marcant un cadenat ressaltat. El mateix vèrtex, en el pilar d'unió de les balustrades del terrat, havia estat remarcat per un ornament tipus copa o magolla (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985); avui dia hi ha dues copes ornamentals. | 08164-30 | Carrer Quarters, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4171500,1.7120100 | 392363 | 4585867 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59155 | Cal Vaqués / Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaques-cal-mateu | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres, d'estil noucentista, amb components eclèctics, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 22 del carrer de la Creu, pràcticament a l'extrem sud de la línia d'habitatges del carrer. D'acord amb el plafó existent a la façana, la casa és coneguda com 'Cal Mateu', mentre que a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi consta com 'Cal Vaqués'. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, molt destacat per la façana profusament decorada, que contrasta amb els immobles veïns, estil popular i austers en quant a ornamentació. Els elements de la façana són típics del noucentisme, aplicant també elements neoclàssics que li confereixen un caràcter eclèctic. L'immoble és d'una amplada de cós i mig i presenta planta baixa i pis. L'organització de la façana és completament simètrica, amb tres obertures a la planta baixa i tres a la planta pis, totes centrades seguint el mateixos eixos. Divergeixen les tres obertures inferiors de les superiors en quant a la forma i acabat de les obertures, fet que dóna singularitat. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i en ambdós angles superiors disposen, a manera de modilló, d'una motllura profusament decorada amb mig bossell a dalt i quart de bossell a baix, totes guarnides amb una vasa d'adorn ressaltada. L'accés, situat al centre, és lleugerament més ampli que les finestres, situades als seus laterals. Ambdues finestres són idèntiques, tipus balconera, i destacades per disposar a la part superior d'una obertura quadrilobulada, de vèrtex apuntats, a manera de respirall o entrada de llum. La finestra situada al sud ha estat transformada en accés, mentre que la situada al nord està tapiada. Entre aquesta darrera i l'accés hi ha un plafó ceràmic on s'hi llegeix 'Cal Mateu'. Les obertures de la planta pis es caracteritzen per l'acabat superior en forma de frontó clàssic, triangular, amb motllura de bossell, que abraça la vasa d'adorn ressaltada. Es tracta de finestres balconeres, la central amb balcó amb barana de ferro i les dues laterals amb baranes de balustres i ampit de pedra motllurada. Destaca també la motllura correguda en tota la façana que assenyala el pis, que envolta també la llosana del balcó. Al peu de la façana el sòcol acaba també amb una motllura, de mig bossell, mentre que la cornisa, suportada per petites mènsules de quart de bossell, també és igualment motllurada. També són significatius els laterals de l'edifici, que presenten un columna distingida amb ressalts figurant carreus. | 08164-33 | Carrer de la Creu, 22 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4162800,1.7127600 | 392424 | 4585769 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59191 | Cisterna i font de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-i-font-de-laguilera | XIX-XX | Dipòsit d'aigua de planta rectangular amb base de 2,8 x 4,9 metres construït amb maons de terra cuita i rematat per un cos volat ornamental de merlets i matacans en miniatura, amb les quatre cantoneres sobrealçades a 2,27 metres respecte del nivell actual de terres. Tant l'estil com els motius del guarniment s'inspiren en el recinte fortificat i la torre de l'Aguilera i estan en línia amb els del cosidor situat al final del camí arbrat que mena a la masia. Dins seu hi ha una cisterna amb les parets arrebossades i coberta amb volta de tartana, amb la cara exterior dels maons pintada amb aïllament asfàltica. El sostre està parcialment esfondrat i s'hi veu l'interior, per la qual cosa el seu estat de conservació és regular. Per fer-lo registrable, anteriorment existia una trapa zenital de 50 x 50 cm tancada amb forrellat situada en un dels angles. Al seu costat, a la paret nord, s'observa un sobreeixidor i diverses conduccions d'entrada i sortida d'aigua, actualment en ús. Possiblement la cisterna s'abasteix per bombament de l'aigua procedent d'un pou situat a 100 metres de distància, en el marge de la vinya annexa. Es tracta d'una captació circular de 1,26 metres de diàmetre que sobresurt 1,5 metres de la mota de terra, deixant a la vista quatre fileres senceres de maons verticals de 29 cm cadascun i un contrafort o pilar de reforç al costat Oest. En la part superior hi ha un parell de maons calats de nova factura que fan la funció de respiralls. L'aigua es destina a reg agrícola, si bé en origen tant el pou com el dipòsit devien formar part d'un sistema de captació i aprofitament d'aigua, també de boca, en el qual es trobava segurament inscrita la font de l'Aguilera. Es tracta d'una obra construïda amb maons de terra cuita sobre una llosa quadrada de 90 x 90 cm del mateix material. El cos de la font està emmarcat per dues fileres de 12 peces rectangulars disposades en sentit contrari a l'element central, coronat en forma semicircular fins a una alçada de 1,20 metres. En el seu entorn s'observen escampades algunes restes d'obra de fàbrica semicircular que podrien haver format part del coronament original. Executada amb el mateix material, la pica de la font és lleugerament rectangular, amb un remat de 62 cm amplada, una alçària de 35 i una fondària de 45. El seu estat de conservació és regular, ja que ha perdut la verticalitat i es troba lleugerament vençuda cap al costat de tramuntana. Actualment subministra aigua de procedent de la finca mitjançant una aixeta amb clau de pas. En origen, segurament, s'abastia directament per gravetat de la cisterna propera i formava part d'un sistema de conducció i aprofitament d'aigua que n'evacuava l'escreix fins a un safareig de planta circular i 1,2 metres de perímetre situat 5 metres a ponent, a una cota lleugerament inferior. | 08164-69 | Masia l'Aguilera, a 60 m al nord-est, en el bosquet situat a llevant de la masia. | 41.4279100,1.7178700 | 392870 | 4587054 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 116|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||||
| 59149 | Creu de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-laguilera | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2004): 'Història i patrimoni arquitectònic del Penedès. Una mansió rural molt singular, l'Aguilera del Pla', Del Penedès, núm. 9, p.17-21. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XX | Creu monumental, historicista, de mitjan segle XX. Correspon a un creu de característiques similars a les creus de terme, a les que pretén simular. No correspon a una creu de terme, sinó a una instal·lació simbòlica realitzada a mitjan segle XX pel propietaris de la finca de l'Aguilera. Es situa a 35 m al nord de la cruïlla entre la carretera BV-2153 i el Camí del Pla del Penedès a l'Aguilera, al marge occidental d'aquest camí, actualment asfaltat. Tot i que la creu és visible, roman parcialment amagada pels matolls i pins del marge de la via. La creu s'orienta en sentit sud-nord (338ºNO). A imitació de la creus de terme, es composa d'una base esglaonada, el fust i la creu pròpiament dita. La base és formada per tres nivells circulars esglaonats, col·locats sobre un fonament parcialment visible de pedra i ciment. El nivell inferior mesura 1,5 m de diàmetre i és format per dovelles de calcària, de 20 cm d'alçada. El segon nivell, sobre un base ciment de 4,5 cm de gruix, és constituït per l'aprofitament d'una mola de molí, de 78 cm de diàmetre i 8 cm d'alçada, de pedra sorrenca, amb les estries ben visibles. Sobre aquesta hi ha el tercer esglaó, que correspon a un tambor de pedra sorrenca, de 58 cm de diàmetre i 24 cm d'alçada. El fust, encaixat en el tambor, és de pedra sorrenca conglomerada, quadrat, amb els angles rebaixats, de 14,5 cm d'amplada cadascun dels costats, i una alçada de 1,64 m. La creu, també de pedra sorrenca, més fosca que la del fust, s'alça sobre un capitell de 19 cm d'alçada i 22 d'amplada, decorat amb quatre àngels alats, cadascun situat a una de les cantonades, però encarats en parelles en els dos fronts de la creu. La creu mesura aproximadament 55 cm d'alçada i 42 cm d'amplada en el braços. Els escaries entre els eixos són reforçats per una part de la pròpia pedra, decorada amb petites volutes. Ambdues cares de l'eix vertical de la creu estan esculpides amb figures centrades, d'uns 32 cm d'alçada: a la cara sud hi ha una Mare de Déu amb Nen; al cara nord Jesucrist crucificat. L'alçada del total del monument és aproximadament de 2,95 m. | 08164-27 | Cruïlla entre la carretera BV-2153 i el Camí del Pla del Penedès a l'Aguilera. | La creu va ser instal·lada pels propietaris de l'Aguilera, masia propera al lloc, a mitjan segle XX. Segons Salvador Llorac bé ser cap els anys quaranta, quan la propietat fou adquirida per la Sra Maria Ymbert (LLORAC I SANTIS, 2015: 210). Segons Teresa Segura, va ser instal·lada cap els anys cinquanta per la família Cabanyes, de l'Aguilera (DIVERSOS AUTORS, 2011:85). Els Cabanyes són la família que adquirí la propietat a mitjan segle XX, cognom del marit de la Sra. Ymbert, d'acord amb que el seu fill, hereu de la propietat, és el Sr. Jaume de Cabanyes i Ymbert (LLORAC I SANTÍS, 2004: 20). | 41.4213100,1.7145000 | 392578 | 4586326 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix denominada principalment com 'Creu de Terme del Pla' i secundàriament com 'Creu camí de l'Aguilera'. | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||
| 59135 | Cal Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregues-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | L'habitatge roman desocupat i evidents signes de progressiu deteriorament, determinats en les façanes i finestres. | Habitatge urbà, d'obra popular, datat de mitjan segle XIX. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, fruït de l'adaptació de la part posterior (nord) al traçat del carrer del Mig, de notables dimensions, amb una amplada aproximada de 3 cossos. És constituït per planta baixa i pis, amb les façanes sud i nord coronades per una barana massissa col·locada sobre les teules de la coberta, que és a dues aigües. La façana principal està encarada a migdia; la façana est dóna al xamfrà entre els carrers de Baix i del Mig, mentre que la nord s'encara al carrer del Mig; per ponent l'immoble afronta amb un altre habitatge, entremitgera. La façana principal és de composició pràcticament simètrica. A la planta baixa presenta l'accés, únic, situat lleugerament descentrat, desplaçat cap a l'est; és rectangular, de maçoneria, sense carreus en muntants ni llinda, caracteritzat per disposar en els angles superiors d'un modilló motllurat, de doble mig bocell. La porta és l'original, de doble fulla, de fusta rematada amb claus, que duu la inscripció incisa 'Año 1853', realitzada en dues cartel·les independents. També a la planta baixa hi ha dues finestres balconeres, acabades amb ampit, que arriben pràcticament fins el rasant de vorera. Ambdues disposen d'una reixa de ferro amb remat de puntes. A la planta pis presenta quatre finestres simètriques, l'emplaçament de les quals es correspon a les obertures de la planta baixa, tret a la segona per l'oest, que a la planta baixa és inexistent i que provoca la manca de simetria completa a la façana, que, com dèiem, tret d'aquest fet, és gairebé absoluta. Totes les finestres de la planta pis són de tipus balconera, les dels extrems amb balcó de llosana i les centrals amb ampit motllurat, totes amb barana de ferro. La fusteria és de persianes de llibret. La façana és rematada amb una cornisa de dentellons. La façana nord és també interessant i similar al front principal. És completament simètrica, amb tres finestres balconeres a la planta baixa, de disposició ordenada, i tres finestres comunes a la planta pis, emplaçades sobre les primeres. Totes les obertures són tancades per un reixat de ferro de magolles i coronament de puntes, i ampit motllurat, idèntiques a les de la façana sud. El coronament d'aquesta façana és també amb cornisa de dentellons, sobre la que hi ha la barana massissa. La façana oriental, que afronta amb el xamfrà de carrers, és més austera que les altres dues, sense cornisa i barana. Presenta dues finestres a la planta baixa i una a la planta pis, aquesta darrera aproximadament centrada entre les primeres. Totes són balconeres i amb reixat idèntic a la resta, també amb fusteria de persianes de llibret. S'observa que la cantonada sud-est de l'edifici està realitzada a través de carreus, a diferència de la resta de paraments, d'obra de maçoneria. A la façana principal, que presenta un acabat arrebossat de precària conservació, amb diverses llacunes, hi ha traces conservades de pintura blanca, blava i beix. | 08164-13 | Carrer de Baix, 14 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb la inscripció de la porta principal, l'edifici hauria estat construït l'any 1853, època a la que s'hi adiuen les característiques arquitectòniques. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que no es correspon amb la indicada en la porta i que, per tant, s'ha d'entendre com una informació aproximada. | 41.4171700,1.7128700 | 392435 | 4585868 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||
| 59136 | Cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | Habitatge urbà, entre mitgeres, d'estil popular, benestant, d'entorn finals del segle XIX. Es tracta d'un immoble de gran extensió, aproximadament 360 m2 de planta, fruït probablement d'una ampliació de volums a través de l'evolució històrica de l'edifici. Aquest fet és especialment visible en el front de façana del carrer Quarters (Corraló), on s'observa que l'immoble és conformat per dos volums diferents que no mantenen la mateixa alineació. De l'immoble en destaca especialment la façana, amb profusió d'obertures simètriques emmarcades amb vasa d'adorn. La façana principal està encarada al nord-est, enfront la Plaça Major, la façana sud-est limita amb el Corraló, vers el carrer Quarters, la sud-oest amb el pati propi de la finca i la nord-oest actua de mitgera amb un altre habitatge. L'immoble es composa de planta baixa, pis i planta sota coberta. El front principal és el més rellevant. Presenta una composició ordenada i simètrica de les obertures, en base a quatre eixos totalment simètrics i una caracterització homogènia, que únicament divergeix en les obertures de l'eix septentrional, indicant una possible volum annexat. L'accés de l'edifici es situa en el segon eix d'obertures de l'immoble, començant pel sud, i es caracteritza per tractar-se d'un gran portal d'arc carpanell, tot ell motllurat amb doble bossell. Hi destaca al centre de l'arc, en la clau, una cartel·la amb decoració estriada que sustenta la llosana del balcó existent sobre l'accés. La porta de l'edifici, de doble fulla, dóna accés a un rebedor exterior, en el que hi ha la porta d'accés a l'interior de l'edifici. Seguint amb la façana, flanquejant l'accés principal, a cada costat hi ha dues finestres altes, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i protegides amb reixes de ferro decorades amb magolles i greques. A l'extrem nord, hi ha una finestra rectangular, també adornada amb vasa i protegida per un reixat. La planta pis es caracteritza per quatre obertures simètriques, essent totes balcons de peanya motllurada i protegits per una barana de ferro que presenta decoració geomètrica als extrems de les barres. Les tres finestres meridionals són d'arc escarser motllurat amb doble mig bossell, mentre que la de l'extrem nord és de llinda recta, sense decoració tret de la pròpia vasa. La planta sota coberta presenta quatre petites finestres, sobre els mateixos eixos, de nou les tres meridionals diferents de la més septentrional. Les dels tres eixos sud són quadrades, mentre que la de l'eix nord és rectangular, més estreta. Totes són adornades amb vasa. La façana culmina amb una ràfec de poca volada, de motllura bossellada, amb tendència a bec de falcó. La coberta de l'edifici és a dues aigües, al centre de la qual hi ha un badalot quadrat, amb finestres. Destaca també la façana posterior, encarada al sud-oest, que afronta amb el propi pati, escassament visible des del carrer. Presenta obertures molt similars a les de la façana principal, seguint però únicament tres eixos, mancant, en aquest cas, l'eix d'obertures del sud. És un indici de tractar-se de volums o edificacions diferents posteriorment unides. A la planta baixa hi ha tres accessos, el principal situat a l'eix central, els altres dos, més estrets, en ambdós flancs. Tots són d'arc escarser. A la planta pis hi ha tres finestres balconeres, de llinda recta, amb balcó idèntic al de la façana principal. A la planta sota coberta hi ha tres finestres, rectangulars, similars també a les de la façana nord-est. Totes les obertures disposen de vasa d'adorn. Al gran pati de la finca, que compta amb diverses edificacions annexes, s'hi té accés directe des del carrer Quarters a través d'un portalada amb tanca de ferro emmarcada per dos pilars coronats per un pinacle, apuntat i enrajolat. | 08164-14 | Plaça major, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com una informació aproximada corresponent possiblement a un dels immobles preexistents dels que constitueixen l'edifici actual. | 41.4175300,1.7124200 | 392398 | 4585908 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59140 | Cal Patrots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patrots | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. | XIX-XX | Habitatge, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici cantoner, situat en el xamfrà entre els carrers Planes i Puigdàlber, amb l'accés i façana principal al carrer Planes número 1. L'edifici és d'estil popular, si bé amb trets significatius d'acomodació, com són el cadenat cantoner, l'accés d'arc de punt rodó de carreus motllurats, les finestres amb marc de pedra i la galeria arquejada de la façana posterior, que són les característiques arquitectòniques distintives de l'edifici. L'immoble és bessó del contigu pel sud-est, el situat al número 3 del carrer Planes, conegut com la Societat Recreativa. L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bocell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, recent. Flanquejant la porta, a cada costat, hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals acabades amb magolles, sobre travessers. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada. En el darrer pis, les tres finestres, sobre els mateixos eixos, són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. El vèrtex nord de l'edifici destaca pel cadenat cantoner que segueix fins a la cornisa, format per grans carreus repicats formant un angle arrodonit. Tota la façana de migdia presenta un acabat arrebossat en el que hi ha galgada, a través d'incisions, la simulació de l'aparell isòdom, seguint les filades de la cadena cantonera. El sòcol, arreu, és de pedra. La façana nord-oest presenta dos cossos distints. Un primer que segueix les mateixes característiques i ordenació que la façana principal, si bé amb dos únics eixos d'obertures; d'aquests destaca el situat més cap a ponent. En aquest eix, a la planta baixa hi ha una porta secundària, més estreta que la principal, també emmarcada amb carreus de pedra, mentre que al pis hi ha un balcó, idèntic al de la façana principal. El segon cos, lleugerament més baix, mancat de la planta sota-coberta, correspon al lateral de la galeria arquejada que domina la façana posterior. En lateral d'aquest cos a la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt, cegada, de carreus de pedra, sense motllures, mentre que al pis hi ha l'arc lateral de la galeria del front posterior. Ambdues façanes del volum principal de l'edifici finalitzen amb un cornisa de notable volada, motlurada. La coberta és de tres aiguavessos. La façana posterior, encarada al sud-oest, és dominada per la galeria arquejada que ocupa tot el primer pis d'aquest cos, adossat al volum principal. Es tracta d'una arqueria de de cinc arcs de mig punt, més el sisè del lateral nord-oest, suportats per pilars quadrats amb capitells d'equís bocellats i collarins ressaltats amb motllura. Tots els arcs presenten una barana de balustres. A l'extrem sud d'aquest cos hi ha una finestra oberta probablement amb posterioritat. Sobre la galeria, el cos és cobert per un terrat protegit per una balustrada amb motius florals a la panxa de cada columneta. | 08164-18 | Carrer Planes, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una informació aproximada. | 41.4170500,1.7119200 | 392355 | 4585856 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A la façana principal, en el lateral oest de la porta, hi adherides a la façana rajoles ceràmiques, recents, amb el nom 'Cal Patrots'. Cal assenyalar que la denominació de l'immoble apareix en la cartografia i referències escrites indistintament com 'Cal Patrots' o 'Cal Petrots'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||
| 59157 | El Casino - Societat Recreativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-societat-recreativa | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LA VANGUARDIA (1990) , núm. 20.725, Barcelona, Sábado 26 de julio de 1930. | XIX-XX | Restaurat recentment. | Edifici d'habitatges, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici situat al carrer Planes número 3. L'immoble és bessó del contigu pel nord-oest, el situat al número 1 del carrer Planes, conegut com Cal Patrots. Igual que aquest, l'edifici és d'estil popular, si be amb trets significatius d'acomodació, com són els accessos d'arc de mig punt o les finestres amb marc de pedra i barana balustrada. Després d'anys de romandre abandonat, l'edifici ha estat recentment rehabilitat amb nous pisos (DIVERSOS AUTORS, 2011:90). L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bossell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, de construcció recent. A cada costat de la porta hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals sobre travesser, acabades amb magolles. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada, recentment restaurada. En el darrer pis, les tres finestres sobre els mateixos eixos són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. Destaca en l'immoble l'existència del pati lateral, al sud-oest, enrajolat també recentment, al qual s'hi accedeix per una portalada amb arc de punt rodó, com el de l'accés principal a l'edifici, de pedra motllurada, i amb una coronament de cornisa motllurada de quart de bossell amb ornamentació de dentellons a la base. La façana sud-oest actualment mostra una porta secundària i dues finestres a la planta baixa, tres finestres a la planta pis, la central balconera, i cinc a la planta sota-coberta, tot ordenat sobre els tres eixos d'obertures, emmarcades totes amb pedra. Desconeixem si la composició, completament restaurada, reprodueix l'original. A la façana posterior és repeteix també el mateix esquema compositiu que a Cal Patrots, tot i que en aquest cas sobre el mateix volum de l'immoble, no en un cos separat, amb un galeria de cinc arcs de mig punt sobre capitells motllurats i pilars quadrats, i amb un finestra a l'extrem nord-oest. A diferència de Cal Patrots, hi manca el sisè arc en la façana lateral de la galeria, sobre la qual, en aquest cas, no hi ha terrat, sinó la prolongació de la planta sota-coberta. Finalitza l'edifici amb una cornisa motllurada, notablement volada, i una coberta a tres aigües. | 08164-35 | Carrer Planes, 3 | No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha d'emmarcar, com Cal Patrots, a cavall entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1928, que probablement no es correspon amb la realitat. L'edifici és significatiu per la història local, ja va acollir des de principis del segle XX la Unió Planenca, entitat fundada el 22 de maig de 1895 i que possiblement substituïa el Centre Agrícola. En la mateixa adreça el 1912 hi ha registrat el Sindicat Vinícola del Pla del Penedès i a partir del 28 de juny de 1919 el Centre Agrícola i Cooperatiu, que potser va deixar d'existir oficialment el 1926 (DIVERSOS AUTORS, 2011:201), però que sembla mantenir-se com a associació del denominat 'Casino' fins anys més tard (LA VANGUARDIA, 1930:21). El fet és que l'edifici era seu d'aquestes associacions, constituïdes pels propietaris de les finques del Pla, generalment de perfil polític de dretes, motiu pel qual el Casino era el contrapès al Centre Agrícola, que acollia als rabassaires (DIVERSOS AUTORS, 2011:201). Aquesta circumstància s'observa clarament en la notícia publicada al periòdic La Vanguardia el 26 de juliol de 1930, en la que es detalla els actes festius per Sant Abdó i Sant Senèn, en els que, per exemple, l'1 d'agost hi havia programat en la 'Sociedad recreativa Centro Agrícola, Casino, unos lujosos bailes de Sociedad, que amezinará la orquestina Catalunya (...) y estranará un repertorio de bailables de gusto exquisito', mentre que, a les mateixes hores, 'en la sociedad recreativa del Sindicato Agrícola de Rabassaires, habrá interesantes bailes que amenizará una aplaudida orquestrina de la capital' (LA VANGUARDIA, 1930:21). Una contra-programació per uns amb balls d''exquisit gust' i per altres 'interessants', que ja ho diu tot. Durant la Guerra Civil, degut a aquest perfil polític de dretes, el Casino va ser clausurat i destinat a escola; la gramola, incautada, va ser trasllada al Centre (DIVERSOS AUTORS, 2011:201). Després de la guerra va esdevenir oficialment 'Centro de Educación y Descanso', tot i que oficiosa i popularment va rebre noms diferents, i lloc on es desenvolupava totes les activitats lúdiques, entre les quals totes les festes, el teatre, el cinema o la primera televisió, que omplia el local en la retransmissió de partits de futbol. Entre finals dels anys seixanta i primers dels anys setanta s'inicià la crisi del Casino, que s'intentà revitalitzar amb un nous estatuts l'any 1974, en els que es va prendre el nom de Sociedad Recreativa, fins a la seva desaparició l'any 1982 (DIVERSOS AUTORS, 2011:202). | 41.4169800,1.7120200 | 392363 | 4585848 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'edifici és popularment conegut com 'el Casino', i amb menys mesura també com 'Societat Recreativa', en motiu d'acollir antigament aquestes associacions. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||
| 59159 | Cal Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-0 | XIX-XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XIX o principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 10 del carrer de Sabanell, a l'entrada occidental del poble del Pla del Penedès. Fa mitgera amb l'habitatge situat a l'est, mentre que per l'oest i el nord és envoltat pel propi pati de la finca. Destaca les dimensions de l'edifici paral·lelament al seu estil popular. L'edifici és de planta trapezoïdal, rectangular però amb el lateral oest esbiaixat a l'est, fruït de l'adaptació al parcel·lari que s'estava formant entre finals del segle XIX i principis del segle XX en aquest sector del poble, que aleshores en constituïa la primera illa entrant per l'oest. Les dimensions són notables, de 160m2 de planta, que es fan evidents en el front de façana. Es constitueix l'immoble per planta baixa i pis. La façana principal afronta amb el lateral nord del carrer Sabanell, encarada doncs al sud. En destaca especialment l'alta portalada adovellada, d'arc escarser, que conserva l'antiga porta de doble fulla amb porticó, situada al centre de la meitat oriental de l'edifici. A l'oest de l'accés hi ha dues finestres comunes i a l'extrem un accés per a vianants que és l'utilitzat habitualment. La planta pis és de composició ordenada, amb tres finestres balconeres al centre i dues finestres comunes en els laterals d'aquestes. Els balcons, tos iguals, disposen d'una peanya motllurada, de taló, poc volada, i barana de ferro de faldó ornamentada amb flors. Les finestres laterals són comunes, amb l'ampit lleugerament volat. La façana és coronada per una cornisa motllurada, notablement volada. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. A l'interior l'edifici conserva en part l'aspecte tradicional, en el que hi destaquen els terres de rajola hidràulica i el mobiliari d'època. Val a dir que en una antiga postal del Pla del Penedès, datable de principis de segle XX, que duu per títol 'Plá del Panadés - Calle de la Carretera', es veu en primer terme la casa de Cal Manou i s'hi observa que únicament compta amb la porta d'accés principal i una porta secundària en el lloc on hi ha actualment la finestra més occidental de la planta baixa. Estranyament, l'amplia façana no presenta cap més obertura, motiu pel que cal pensar que potser l'edifici no fou construït originalment amb una finalitat d'habitatge, sinó com a edifici agrícola, i posteriorment, adaptat a habitatge. | 08164-37 | Carrer de Sabanell, 10 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4181200,1.7099500 | 392192 | 4585977 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'immoble és destinat actualment a turisme rural. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59161 | Casa carrer de Baix, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-baix-1 | XIX | Edifici urbà entre mitgeres, d'estil popular, de la segona meitat del segle XIX. L'immoble és situat en el número 1 del carrer de Baix, enfront Cal Vallès, a 30 m a l'est de l'església, al nucli antic del poble del Pla del Penedès. Correspon a un edifici que conserva els trets característics de les cases populars del segle XIX, essent rellevant ja que és l'únic del poble que manté genuïnament aquest caràcter, sense reformes. Es tracta d'un immoble de planta baixa i pis, amb una amplada de cós i mig, d'aspecte purament popular. Destaca a la planta baixa l'accés d'arc carpanell, amb dovelles de pedra, amb porta de doble fulla, original. A cada lateral de l'accés hi ha dues finestres, comunes, amb l'ampit lleugerament volat, i reixa de ferro de barres, també comuna. Al pis presenta al centre, sobre la porta, un balcó, també corrent, sense ornaments, amb la llosana d'obra, lleugerament volada, protegit per una barana de faldó ornamentada amb un motiu circular al centre. Flanquegen el balcó dues finestres, també comunes, amb l'ampit lleugerament volat, amb una filet esglaonat a la part inferior. La façana finalitza amb un ràfec ordinari, d'una filada de rajoles i una de teules, sobre el que descansa la coberta, que és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. En l'angle nord, l'edifici fa un recolze poligonal, possiblement fruït de la progressiva evolució del parcel·lari, just on s'inicia el carrer de Sant Pere, les cases del qual tenen un front d'orientació divergent a les del carrer de Baix. | 08164-39 | Carrer de Baix, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1880, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4177100,1.7133900 | 392479 | 4585927 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'edifici destaca per la conservació dels trets de la característica arquitectura popular de l'època. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59163 | Barriada de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. El barri de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, molt proper amb el límit de Subirats (no arriba a 100 m de distància) i al de Torrelavit. Cal Casesnoves, antiga masia reformada, es situa a un centenar de mestres al nord-est del nucli, mentre que el veïnat original de les Parellades, Cal Martí, s'ubica aproximadament 450 m al nord-oest. Dista del poble del Pla del Penedès uns 2,5 quilòmetres. El veïnat és una agrupació d'una quinzena d'edificis, tots ells situats als vorals del camí que pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i pel nord segueix cap al nucli de Can Martí de les Parellades. Es tracta per tant d'un nucli de morfologia rectangular, allargada, de 200 m de longitud. En general les edificacions no són agrupades entre elles, sinó que el nucli és format per immobles molt propers, però aïllats, que, en conjunt, formen el veïnat. Tot i així, hi ha una renglera de quatre edificis adossats que formen mitgera, dos dels quals són dels més antics del veïnat. La part central i nord de les Parellades correspon al nucli original de la barriada, doncs al sud els edificis existents són de construcció molt recent. Al centre, en el lateral oest, hi ha cal Pixeta edifici de planta quadrada, amb coberta a quatre aigües coronada per un pinacle, que disposa d'un balcó de llosana motllurada i barana de faldó, que es data de 1823 (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). En el vèrtex oest de la façana, encarada al sud, no pas al carrer, hi ha un antic contrafort. En el mateix marge oest del veïnat, uns metres més al nord, les cases núm. 8 i 9 són també antigues, de principis de segle XX, aproximadament, malgrat que reformades, mentre que a l'extrem nord, al final del nucli, hi ha un edifici aïllat, amb teulada a dues vessants, a manera de petita masia, que és ca la Remei (antigament cal Cuscó; ara també conegut com cal Fermí), que data 1833 (LLORAC 2015:37), tot i que l'aspecte arquitectònic de reformes realitzades al segle XX. El nucli tradicional és format per la Casa Nova, cal Benzina, cal Pixeta, cal Ton de la Salada, Cal Xaus i ca la Remei (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). Entre els edificis o adossats a ells, hi ha diversos coberts i magatzems agrícoles, que remarquen el caràcter agrícola del nucli, ara recentment modernitzat amb els habitatges de nova construcció. | 08164-41 | Les Parellades, al nord-est del terme municipal. | Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla des del segle XIV (LLORAC, 2015:48), denominació que correspon al nucli de Can Martí de les Parellades. L'origen del veïnat és probablement el d'una casa de camp, a peu de camí, progressivament ampliat. Deixant de banda cal Pixeta, de 1823, i Cal Cuscó, de 1833, els altres immobles de caràcter tradicional presenten una arquitectura pròpia d'entre finals del segle XIX i inicis del XX. En aquests, la fitxa cadastral hi indica com a data de construcció els anys 1910 i 1920, que s'han de considerar aproximats. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), en el veïnat hi apareixen dibuixats 7 edificis, que han de respondre als més antics descrits i a algun cobert agrícola. | 41.4154000,1.7443200 | 395060 | 4585633 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59166 | Masovería de cal Casesnoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-casesnoves | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp entre mitgeres, d'estil popular, del segle XIX, amb probables arrels anteriors. L'immoble es situa al veïnat de Can Martí de les Parellades, en el núm. 5, essent un edifici vistós un cop s'arriba al nucli. Es tracta d'un habitatge de marcat estil popular, interessant exemple d'una casa de camp del segle XIX que arquitectònicament rellegeix les característiques de les antigues masies. L'edifici disposa d'un volum i dimensions considerables. És de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, d'uns 115 m2 de superfície, i constituït per planta baixa i dos pisos. En destaca especialment l'ordenació de les obertures de la façana principal, orientada al sud, que, juntament amb la magnitud de l'immoble, li confereix una forta presència. La conservació de l'immoble és excel·lent, rehabilitat recentment, conservant els trets històrics. Totes les obertures presenten una vasa d'adorn pintada, que les ressalta. Presenta les obertures distingides com si de dos cossos independents es tractés, amb eix compositiu en el lateral oest i un altre a la resta de l'edifici. Aquest eix occidental presenta a la planta baixa una accés d'arc escarser, amb porta de fusta, antiga, d'una sola fulla però ampla. Sobre aquesta, a la planta pis, hi ha una finestra balconera, amb balcó, de llosana motllurada i barana de ferro amb motius geomètrics. En el segon pis hi destaca una finestra que duu un ampit encornisat, de taló. En aquest lateral occidental hi conserva el plafó ceràmic que denomina la barriada, amb la llegenda 'Caserío de las Parelladas'. El tram oriental de l'immoble hi ha l'accés principal a l'immoble, també d'arc escarser, més ampli que l'altra. No està centrat ni en la façana ni respecte els de les finestres dels pisos superiors, sinó lleugerament desplaçat cap a l'oest del l'eix central d'obertures, és a dir proper a l'altra porta. Al pis primer hi ha dues finestres, gairebé quadrades, i sobre aquestes, en el segon pis, n'hi dues de rectangulars. Cap d'elles sense ampit destacat. En la façana occidental, que dóna al carreró del veïnat, hi ha una finestra a primer pis, d'ampit lleugerament volat i semicircular, amb reixa de barres també semicircular, que destaca pel rejuntat d'obra del semicercle amb plom de la façana. A la planta baixa i a la segona hi ha, en cadascuna, un petit finestró. A mitja façana nord s'hi adossa un immoble veí, però a la resta, tocant al carreró, és visible el parament de l'edifici, on hi hauria hagut un cobert, ja que no està arrebossat. S'hi observa que la meitat de l'alçat de l'edifici, fins a mig primer pis, és d'obra de maçoneria mixta, mentre que la part superior és d'obra de maons, fet que indica que probablement la part inferior correspon a un edifici preexistent, mentre que la part superior hauria estat aixecada possiblement en la segona meitat del segle XIX. El coronament de les façanes és comú, amb un cort ràfec de teules. La coberta de l'immoble és de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 08164-44 | Veïnat de les Parellades, núm. 5. | La fitxa cadastral indica com a data de construcció de l'immoble l'any 1890, que aproximadament correspondria a la construcció de l'edifici amb l'aspecte actual. És probable l'existència d'un edifici anterior que hauria estat reformat i ampliat aleshores. Josep Bruna indica que l'edifici correspon a l'antiga masoveria de cal Casesnoves (DIVERSOS AUTORS, 2011:44) | 41.4187400,1.7411500 | 394801 | 4586007 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59167 | Cal Janes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janes | INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda a la segona meitat del segle XIX. L'immoble es situa al lateral sud de la carretera BV-2154, en el PK 7+000, accedint-hi per un curt camí de tan sols 30 m de longitud des de la mateixa via. Enfront, al nord-est, a 40 m, hi ha el veïnat de Cal Janes, nascut probablement a arrel de l'existència de la pròpia casa homònima. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 280 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 240 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. Cal Janes és un edifici de caràcter rural, una antiga casa de camp amb fisonomia de masia, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Adossats en cada lateral disposa de dues construccions annexes, destinades antigament a cellers, cotxeres i magatzems. El conjunt és eminentment rural, tot i que després d'una important rehabilitació realitzada recentment és destinat al turisme rural. L'edifici principal és de planta rectangular, de 112 m2, amb un volum format per planta baixa i pis. La part davantera de la crugia meridional presenta una lleugera sobreelevació respecte la resta de la teulada, possiblement degut a una reforma. La façana principal s'orienta a l'est, des d'on domina tota la plana de la zona de Ca l'Avi. La rehabilitació realitzada recentment ha mantingut el caràcter tradicional de l'edifici, però en l'estat actual presenta dubtes sobre l'adscripció cronològica sobre els elements decoratius de la façana. Les obertures presenten brancals i vases d'adorn obrats amb maons i rejuntat de factura recent. Tot i així, la façana destaca per la composició simètrica, amb l'accés centrat a la planta baixa, d'arc escarser, i una finestra a cada lateral, amb reixa de barres de ferro de magolles i acabat en punta de llança. En el primer pis hi ha dues iguals, seguint els mateixos eixos, mentre que al centre, sobre la porta, hi ha un balcó, de llosana antiga, original, esglaonada. Al costat de la finestra sud hi ha un rellotge de sol, obrat durant la rehabilitació de la finca, amb les inicials 'A&S', corresponents a la propietat de la finca, Alsina Sardà. Per la part posterior l'edifici disposa de dues finestres; en destaca especialment un contrafort que reforça l'angle sud-oest. En els edificis annexos hi destaquen els accessos arc escarser. | 08164-45 | Barriada de cal Janes, al lateral sud de la carretera BV-2154. | Segons indica el rètol indicatiu de la finca, situat al peu del camí d'accés, la casa és de 1862. La data és pròxima a la de 1870 que indica la fitxa cadastral de l'immoble, és a dir que cal pensar que efectivament és una construcció de 1862. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix l'immoble assenyalat com 'Casa de Gibert'. | 41.4121700,1.7375200 | 394487 | 4585282 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59168 | Barriada de cal Janes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-cal-janes | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El veïnat es situa al lateral nord de la carretera BV-2154, en el PK 6+970, just arran de la via. Enfront, al sud-oest, a 40 m, en el lateral oest de la carretera, hi ha el veïnat de Cal Janes, una casa de camp que originà el nucli. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 300 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 220 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. La barriada és constituït exclusivament per cinc immobles adossats, tots ells habitatges. Conjuntament formen una renglera de 40 m de longitud, lleugerament corbada atès que s'emplacen just en un giravolt de la carretera. Es tracta de cases d'estil popular, totes constituïdes per planta baixa i pis, i a la part posterior totes amb un pati amb construccions annexes. Les tres més septentrionals són de 2 cóssos, mentre que les dues situades més al sud són d'un sol cós. Del conjunt en destaca especialment que quatre dels cinc edificis no tenen la façana arrebossada, sinó que es manté l'obra vista. En tots els casos és d'obra de maons i és singular la col·locació de filades de maons sobresortits en els brancals de les finestres de dos dels habitatges, a manera de decoració. El mateix motiu existeix justament a cal Janés, també d'obra vista de maons, tot i que en tractar-se d'un edifici rehabilitat s'ignora si és un ornament original. Divergeix d'aquest acabat la façana del segon immoble des del nord, el núm. 3, dit cal Pere Janes, segons un plafó de tres rajoles ceràmiques col·locat sobre la porta, que té la façana pintada de blanc. De fet es tracta de l'únic immoble que sembla habitat permanentment. De l'immoble més septentrional en destaca l'accés d'arc escarser, d'obra de maons, i el balcó situat al primer pis, sobre la porta, amb llosana obrada de rajoles. Cal Pere Janes ha estat molt rehabilitada, presentant l'aspecte d'un immoble actual, sense trets particulars, tret de les baranes dels balcons, de falda. L'immoble que duu el núm. 4, dit cal Jaume Janes, també segons una rajola ceràmica, destaca per l'ornament abans esmentat de les finestres i per cornisa recta obrada també amb maons. En el següent edifici és singular l'existència d'una obertura d'arc escarser a la planta baixa, protegida amb un porticó de fusta, i per la cornisa de quart de bossell. En el darrer, el situat més al sud, hi destaca el ràfec de punta de diamant així com que els maons utilitzats són més moderns. Les cases del nucli són cal Joan de la Torre, cal Pere Janes, cal Jaume Janes i cal Fermí (DIVERSOS AUTORS, 2011:44); un dels darrers dos immobles sembla estar desocupat, amb una finestra tapiada. | 08164-46 | Barriada de cal Janes, al lateral nord de la carretera BV-2154. | Segons les fitxes cadastrals dels immobles, aquests van ser construïts entre els anys 1930 (casa situada més al nord) , 1870 (Cal Pere Janes, núm. 3), 1914 (cal Jaume Janes i contigua) i 1941 (edifici situat més al sud). Aquestes datacions sembla ser realment certes o molt pròximes, doncs en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1913 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix assenyalada una única edificació, la qual correspondria a cal Pere Janes, de 1870. També sembla corroborar la datació indicada pel cadastre el fet que l'immoble situat més al sud disposa d'un parament de maons de fàbrica més recent que la resta; aquest edifici el cadastre el data de 1941, el més modern de tots. En nucli s'hauria format a través de la construcció de cal Janes, edifici aproximadament de mitjan segle XIX, que hauria donat lloc a la construcció progressiva d'habitatges per a família, construïts a pocs metres de l'edifici original i arran del camí. | 41.4123700,1.7380800 | 394534 | 4585304 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59170 | Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVIII-XX | Presenta conservació precària en general. | Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda cap al segle XVIII, amb ampliació posterior i restes de celler. Cal Bitxo es situa al nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, aproximadament a 260 m al nord-oest de la barriada de Cal Janes i a 400 m al nord-est de la barriada de les Tarumbes. Del poble del Pla dista 1,9 quilòmetres. L'accés és fàcil mitjançant un camí homònim (camí del cal Bitxo) que parteix del marge nord de la carretera BV-2154 en el PK 7+350. S'arriba al cap de 350 m, creuant el pont sobre el torrent de Cal Janes. Cal Bitxo és una antiga casa de camp interessant perquè manté l'aspecte original, sense haver sofert cap rehabilitació. La construcció, d'acord amb l'aspecte arquitectònic, data aproximadament del segle XIX i presenta característiques d'estil popular, molt senzill, auster i sense elements decoratius. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, aproximadament de 100m2, de planta baixa i pis, aquest darrer baixet, tipus sota coberta, i que compta amb dos annexos en els laterals oriental i occidental. La façana principal està orientada al sud-est i disposa al centre de la planta baixa l'accés original, d'arc escarser, modificat posteriorment amb una porta comuna que tapia parcialment l'obertura original. A l'oest de la porta hi ha una finestra, rectangular, d'ampit de rajoles. En la planta pis la façana principal compta amb dues finestres, que no estan centrades amb les obertures de la planta inferior; la més occidental disposa d'un ampit de rajoles lleugerament volat i sostingut per una peanya esglaonada. Es conserva en la façana la rajola antiga de numeració de la casa, que duu el núm. 4. L'edifici és coronat per un ràfec doble, de rajoles i teules, que suporta la coberta, de dues aigües, amb el carener central paral·lel a la façana. En la façanes oriental i occidental hi ha una finestra en el primer pis, també comunes, mentre que a la septentrional n'hi ha dues, una a la planta baixa i l'altre al pis. És rellevant la façana posterior ja que delata que l'immoble correspon a una ampliació d'una construcció original: s'hi observa que la meitat occidental de l'edifici correspon a una ampliació de volum original, que correspon a la meitat oriental. Així el cos occidental està obrat de maons, mentre que el cos oriental és de maçoneria de pedra, que denota una notable antigor, com s'observa en la façana est des de l'interior de l'annex. Per tant és probable que l'edifici original dati d'entorn el segle XVIII, mentre que el volum ampliat correspongui a finals del segle XIX. Destaca per altra banda l'annex adossat a la façana oriental, que presenta una accés d'arc escarser, de maons, les parets aixecades amb tàpia sobre un sòcol de maçoneria de pedra i una coberta de fibrociment però sustentada sobre les bigues originals i encanyissat. Per les característiques que presenta, aquest annex dataria del segle XIX, essent possiblement anterior a l'ampliació de la casa. Pel lateral oest, a la casa s'hi adossa un segon annex, obrat amb maons, de factura més recent, possiblement d'entorn mitjan segle XX, tot i que sembla tenir també una part construïda prèviament. Es rellevant també la conservació a l'interior de l'edifici de diversos cups i plataformes per al premsat i emmagatzematge de most. | 08164-48 | Camí de cal Bitxo, s/n, al nord-est de la barriada de Can Janes. | No hi ha referències històriques conegudes de Cal Bitxo. La fitxa cadastral indica com a data de construcció l'any 1890, que possiblement pot correspondre al cos occidental de l'edifici, probable ampliació d'una edificació preexistent. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix assenyalat com 'Casa de Bicho' (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917). Josep Bruna indica que és una antiga casa de jornalers de Cal Faset (DIVERSOS AUTORS, 2011:44). Per Salvador Llorac és una senzilla masoveria sense cap interès (LLORAC, 2015:40). | 41.4147500,1.7365500 | 394410 | 4585570 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La casa està deshabitada i abandonada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||
| 59171 | Barriada de Bonavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-bonavista | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. La barriada de Bonavista es situa aproximadament al centre del terme municipal del Pla del Penedès, a 1 quilòmetre a l'est del poble del Pla. El veïnat és fàcilment accessible, doncs és constituït en els laterals de la carretera BV-2154, just passat el punt quilomètric 8. Es tracta d'una agrupació d'una vintena d'immobles així com diversos annexes d'aquests, essent la barriada aïllada més extensa del Pla del Penedès. Es tracta fonamentalment de dos rengleres d'habitatges adossats, una a cada banda de la carretera, formant un nucli rectangular, allargassat, d'uns 100 m de longitud. Un parell d'immobles s'escapen del rengle septentrional, essent situats a la part posterior de les cases de l'angle nord-oest, a l'altra banda d'un incipient carrer format entre unes i altres. L'origen del nucli sembla situar-se en el segle XIX, possiblement amb l'establiment d'un habitatge de jornalers, just en la cruïlla entre el camí principal cap a Ca l'Avi, Sant Sadurní i Vilafranca, el camí directe entre el Pla del Penedès i Sant Sadurní. A 80 m a l'oest de Bonavista s'ubica la Casa Alta, una antiga casa de camp que podria haver donat originat el veïnat. En el plànol topogràfic de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) el nucli hi apareix ja amb bona part dels immobles existents avui dia, tret especialment dels situats al sud-est. En la façana del segon immoble situat al nord, venint de Pla, es conserva el plafó ceràmic original amb la denominació del veïnat, amb la llegenda 'Caserío de Buenavista'. Alguna casa conserva també la rajola original amb el número. Dels edificis originals, del segle XIX o primers anys del segle XX, poc se n'observa, doncs la majoria dels immobles han estat rehabilitats en els darrers anys. L'aspecte de la major part d'aquests és doncs recent. Tot i això hi ha edificis que conserven interessants característiques originals, d'estil popular. Un dels immobles situat al sector nord-oest de Bonavista conserva tot un tram de l'edifici amb els trets originals sense reformes, amb un accés d'arc rebaixat i una finestra d'ampit volat i esglaonat. En la filada de cases del lateral nord del carretera, l'edifici núm. 3 conserva també l'accés d'arc escarser, al pis la llosana original del balcó i en la cornisa hi destaca uns dentellons rústics. La més representava és la casa núm. 9 tota ella ben conservada: es tracta d'una ampli edifici, de més de dos cossos de llargada, de planta baixa i pis, en el que hi destaca el guarniment de totes les obertures amb un vasa dentellada, de maons, dos accessos d'arc rebaixat, en principal central, un balcó sobre aquest accés, de peanya motllurada, les finestres del pis amb ampit lleugerament volat i les finestres de la planta baixa amb ampit de volada semicircular, aquestes darreres protegides per un reixa de ferro que segueix la mateixa finalitzada amb puntes. En l'immoble número 5, que conserva l'antiga rajola de numeració, antic però rehabilitat, hi destaca el ràfec amb una filada de rajoles col·locades a punta de diamant. Les cases de Bonavista són Montero, cal Boet, cal Peixos, cal Lel, ca la Munda, cal Quico del Maset, cal Ramon, cal Ribes, cal Peó de Baix, cal Peó de Dalt, cal Jepet del Maset, cal Met i cal Simón taxista (LLRAC 2015:47). | 08164-49 | Barriada de Bonavista, carretera BV-2154, Pk 8+050. | D'acord el plànol topogràfic del l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), almenys la meitat dels d'immobles que constitueixen la barriada estaven ja construïts en aquella època; l'excepció és fonamentalment la meitat oriental de la renglera sud d'habitatges, que aleshores no existia, tret d'una petita edificació, encara avui existent, tot i que arranjada, a l'extrem sud. Les fitxes cadastrals dels immobles indiquen dates de construcció d'entre 1900 i 1920 per a 6 immobles, 2 de 1930 i la resta a partir de 1940, fet que cal considerar com aproximat i mancat de referències per a l'origen dels immobles més antics. Salvador Llorac apunta que la barriada té l'origen a mitjan segle XIX en motiu de l'expansió del conreu de la vinya i exposa que en el padró parroquial de 1864 hi surten esmentades set famílies (LLORAC 2015:36). | 41.4184000,1.7273400 | 393646 | 4585987 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Popularment a la barriada se l'anomena 'el Maset'. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||
| 59172 | La Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda cap al segle XIX, amb ampliació posterior. L'edifici es situa ben a prop de la barriada de Bonavista, a tant sols uns 50 m a l'oest de l'extrem nord d'aquest veïnat. La zona es situa aproximadament a 900 m a l'est del poble del Pla del Penedès, amb un accés fàcil a través de la carretera BV-2154, en la que en el PK 8+145, després de la darrera casa situada al nord de Bonavista, surt cap a l'oest un camí que condueix directament cap a la Casa Alta, situada al cap de 50 m. La Casa Alta és una conjunció de diversos edificis d'estil popular formada a través de l'ampliació d'un habitatge original possiblement del segle XIX o fins i tot anterior. Avui dia el conjunt arquitectònic de la Casa Alta el conformen diversos edificis que constitueixen com a mínim dues habitatges. Els edificis rellevants culturalment són els situats a l'oest, que formen la Casa Alta. L'edifici principal es situa a l'extrem occidental del conjunt i es tracta d'un edifici de poc més d'un cós d'amplada i amb teulada a doble vessant, amb el carener central perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a migdia i hi destaca especialment el conjunt d'obertures d'arc de mig punt, rememorant les antigues masies. Aquestes obertures són ressaltades amb pintura juntament amb una franja d'adorn que les envolta. L'immoble és format per planta baixa, pis i planta sota coberta. Aquesta darrera podria tractar-se d'un ampliació realitzada cap a mitjan segle XX. A la planta baixa hi ha l'accés principal, a l'oest, i una finestra a l'est, ambdues obertures d'arc de mig punt i d'esplandit motllurat. La finestra disposa d'un ampit volat i amb suport d'obra esglaonat. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis l'edifici presenta dues finestres balconeres també d'arc de mig punt i amb idèntica decoració motllurada i ampits volats. Al peu entre les dues hi ha un rellotge de sòl de pedra. La planta sota coberta es caracteritza per quatre finestres també d'arc de mig punt, senzilles, sense decoració, en les que hi destaquen les baranes d'obra realitzades amb gelosies de mitja corona ceràmica. El nivell d'aquesta segona planta és marcat en la façana per una motllura de filet, que podria correspondre a part d'un possible antic ràfec, doncs sembla que aquest segon pis podria haver estat fet posteriorment a la resta de l'immoble. A l'est d'aquest edifici n'hi ha un altre adossat igualment d'interessant i que correspon a la masoveria. Val a dir que és difícil discernir quin dels dos és veritablement el que constitueix l'edifici original, doncs la masoveria ben bé podria correspondre a la casa de camp que donà origen al conjunt d'edificis, a jutjar per les seves característiques, que denoten més antigor que no pas l'actual edifici principal. Aquest edifici es composa de planta baixa i pis, essent també d'un cós d'amplada. És rellevant el seu estil popular, típic del segle XIX o fins i tot lleugerament anterior. A la planta baixa, a l centre hi ha l'accés, d'arc de mig punt, sense motllures a diferència de l'altre habitatge, que conserva l'antiga porta de fusta de doble fulla. A la dreta de la porta, a l'oest, hi ha una petita finestra rectangular. Sobre la finestra un plafó de rajoletes, actual, indica 'Casa Alta'. A la planta pis l'immoble presenta un balcó, amb la finestra en aquest cas sí que amb els angles motllurats i una llosana d'obra de secció talonada. La façana és coronada per un ràfec de triple de teules i rajoles, conservant encara el canal de peces ceràmiques originals. La coberta és a dues aigües, amb el carener transversal, doncs per la part posterior l'edifici és lleugerament més elevat, fruït de l'annexió d'una altre edificació que prolonga per la part nord tant aquest com l'altre edifici, motiu pel qual les façanes originals posteriors no són visibles. | 08164-50 | La Casa alta, a 50 m a l'oest de la barriada de Bonavista. | No hi ha referències històriques conegudes dels immobles de la Casa Alta. Segons la fitxa cadastral l'immoble és de 1850, que cal atendre com a data aproximada. L'estil popular i característic de l'edifici situat a l'est, el que duu el rètol amb el nom de la casa, indica que efectivament correspon a una construcció possiblement de la primera meitat del segle XIX o fins i tot de finals del segle XVIII. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix grafiat (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.4185800,1.7257500 | 393513 | 4586009 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59173 | Can Raspall de Renardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-raspall-de-renardes | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Casa de camp aïllada, d'estil popular, amb antecedents d'època medieval. Can Raspall de Renardes es situa vers el nord-est del terme municipal del Pla, al nord de la barriada de Bonavista, al sud de Cerdà i al sud-oest del Ca Jofrè. Ben a prop, a 50m al sud-est, hi ha l'antic Mas Ventura. Del poble del Pla, situat al sud-oest, la casa dista 1,2 quilòmetres aproximadament. L'accés és fàcil a través de l'anomenat Camí de la Barrera, que hi condueix directament; el camí neix al lateral est de la carretera BV-2153, en el PK 3+400, i Can Raspall es situa a poc més de 300 m seguint el camí. Igualment s'hi pot accedir també fàcilment des de la carretera BV-2154, prenent en el PK 8+450, a l'oest de la barriada de Bonavista, l'anomenat Camí de Can Raspall, que hi arriba directament al cap de 260 m, o des del mateix barri de Bonavista mitjançant una pista que també hi condueix. Can Raspall és actualment una àmplia finca constituïda per diversos edificis que conformen les Caves Parató. Tot el conjunt forma un clos tancat pels propis edificis i per un mur de tanca, a manera de baluard, amb l'accés principal situat al sud-oest, a través d'una portalada de dos pilars de maons coronats per dos pinacles esglaonats decorats amb una esfera al capdamunt. El barri de la portalada, de dobla de fulla, de ferro, duu la data de 1883. Tot el sector nord-est i sud-est de la finca és format pels cellers de Parató Vinícola, SL, mentre que l'antiga casa de Can Raspall és situada al nord-oest, constituint l'habitatge familiar i les oficines del celler. Can Raspall és un edifici amb característiques arquitectòniques d'estil popular del segle XIX. Malgrat que existeixen antecedents documentals referents a la família i al lloc de Renardes, no hi ha vestigis visibles d'una edificació anterior. En aquest sentit cal pensar en la possibilitat que el Mas Ventura, òlim Casa Vella, correspongui a l'antiga casa del lloc de Renardes. L'edifici és composa per tres volums units, formant una gra edificació de planta rectangular que assoleix 325m2. La composició és elegantment simètrica, comptant amb el volum central més elevat, de planta baixa i dos pisos, i amb els dos laterals de planta baixa i pis. Tota la composició de la façana, que està encarada al sud-est, mostra una excel·lent ordenació i simetria respecte totes les obertures. Aquestes, totes, compten amb una vasa d'adorn ressaltada que en els angles superiors és corona per un quadrat que els guarneix distintivament. El volum central és el prominent, disposant a la planta baixa de l'accés principal, d'arc carpanell, amb porta de fusta envidrada típica de la primera meitat del segle XX. En la planta pis, seguint el mateix eix central, hi ha un balcó, de llosana recent, d'acer, protegit per una barana de ferro decorada amb motius florals. El balcó és protegit per porticons de llibret. A la planta segona hi ha una finestrada triforada, d'obertures rectangulars estretes, en la que hi destaca la vasa d'adorn amb els motius quadrats que es repeteixen en aquest cas a la part inferior de forma rectangular, destacant molt en el conjunt de la façana. Entre la finestra i el balcó de la planta pis hi ha pintat un rellotge de sol flanquejat per àngels; al capdamunt, el rellotge duu la llegenda 'ELIAS' i a la part inferior, en la base d'adorn del balcó, hi ha un banda amb una frase referent al vi del celler. Els dos volums laterals són idèntics, divergint únicament amb la ubicació de les obertures, doncs en ambdós concentren les obertures cap al centre de tot el conjunt: més a prop del volum central, aquests dos volums presenten tant en la planta baixa com a la planta pis dues finestres balconeres, lleugerament més estretes que la central, les de dalt amb balcó, idèntic al central, i les de baix sense cap element especial tret de la vasa d'adorn que adorna també la part inferior. | 08164-51 | Camí de Can Raspall, s/n. | Salvador Llorac remunta documentalment el llinatge de Renardes al segle XIII, quan en un establiment de 1286 del castlà de Lavit s'esmenta Elisenda, filla de Guerau de Renardes. L'any 1388 s'esmenta en un text Guillem Duc Pere, de lloc de Renardes, i en fogatge de 1497 de Lavit hi apareix Antoni Raspall de Renardes. El cognom a apareix de nou en el fogatge de 1516, a la Sala, al de 1553 a Lavit i el Pla, i en un capbreu de la comanda de Jerusalem de 1537 (LLORAC 2015:43). La nissaga dels Raspall de Renardes es va mantenir fins que l'any 1975 Joan Raspall i Vallmitjana va vendre la finca a Josep Elías i Andreu, propietari de les caves Parató, del qui els seus fills en són els actuals propietaris. La casa estranyament no apareix assenyalada en el plànol original del topogràfic de 1914 del Pla del Penedès (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), però sí el 'Camino del Respall'. En la fitxa cadastral la casa és datada de 1900, que s'ha d'entendre com aproximada; és probable que l'edifici dati de 1883, data assenyalada en la porta del baluard de la finca. | 41.4222100,1.7271900 | 393640 | 4586410 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59173-foto-08164-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59173-foto-08164-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59173-foto-08164-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Cont. Descripció:D'altra banda, en ambdós casos, aquests volum disposen d'un accés situat a la part més allunyada del central de l'edifici; en ambdós casos és idèntic, estret, guarnit també amb l'adorn perimetral i comptant amb una petita finestra en el lateral. Sobre aquest accés, a la planta pis, no hi ha cap obertura.L'immoble finalitza amb una motllura de faixa o filet, seguida per un ràfec amb rajola col·locada a punta de diamant. La coberta és de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, tret d'una part del volum oriental, en la que hi ha un terrat des d'on s'accedeix a tres petites campanes col·locades sobre un bastiment de ferro. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||
| 59175 | Matamargó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matamargo | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Coservació precària de diverses parts de l'edifici i annexes. | Casa de camp aïllada, d'estil popular, del segle XIX. Amb el nom de Matamargó es coneix la casa de camp situada en els terrenys homònims, ubicats al nord del terme municipal del Pla del Penedès, a 250 m de distància del límit amb el terme de Torrelavit. L'immoble es situa al peu de la carretera BV-2153, al marge occidental, a l'alçada del PK 4+280, un cop passat Cal Cerdà de Palou. Correspon a la casa més septentrional del municipi. Matamargó és una interessant casa de camp, construïda probablement cap a la primera meitat o mitjan segle XIX, que conserva plenament el seu estil popular. Correspon a un volum de planta rectangular, aproximadament de 100m2 de superfície, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. En el lateral sud-oest, a la construcció principal s'hi afegí un annex, que en el front de façana mostra un aspecte unitari. Adossat a aquest, també al sud-oest, hi ha un petit annex cobert, mentre que en el lateral nord-est de la casa se n'hi ha un altre de més ampli. En el front de façana l'aspecte de la casa és notablement ben cuidat, però a la resta de façanes i edificis annexos hi manca restauració, amb indicis de poc ús i progressiu abandonament. Destaca especialment la façana de l'edifici principal i del cos annexat pel sud-oest. Ambdós peces són de planta baixa i pis. A la planta baixa l'edifici principal presenta l'antic accés original, d'arc escarser, probablement obrat amb maons, amb porta de doble fulla, de fusta, prèviament protegida per una porta envidrada típica de mitjan segle XX. A la dreta de la porta, al nord-est, hi ha un accés més petit tapiat amb maons recents, possiblement obert més recentment. A l'extrem dret hi ha una finestra també tapiada amb maons, sobre de la qual hi ha una arc escarser de maons deixat com a llacuna visible en la façana arrebossada. És possible que l'arc constituís un segon accés original, posteriorment reconvertit a finestra i després tapiada. D'altra banda en el primer pis, la casa conserva una finestra original, petita, rectangular, amb un ampit de rajoles, i una segona finestra presumiblement més recent, més àmplia, també tapiada. És rellevant el ràfec de la casa per la seva àmplia volada, format per quatre filades, la primera amb rajoles col·locades a punta de diamant, la segona de teules, la tercera de rajoles i la quarta de teules. A la façana posterior, la casa presenta sis obertures, algunes originals i altres presumiblement posteriors. Totes estan en mal estat i tapiades. També es conserva precàriament el ràfec, amb peces a punt de caure, que és similar al de la façana principal. L'edifici annex pel sud-oest conserva a la planta baixa l'accés original, també d'arc escarser, amb la porta d'una sola fulla, i al pis una finestra també original, similar a la de la casa. El ràfec és més senzill, de dues filades, de rajola i teula. Al costat d'aquest annex hi ha el petit cobert, que disposa d'un accés estret, també d'arc escarser i conserva la coberta de bigues, llates i raoles sota teula. A la part posterior de l'edifici, l'annex existent presenta diverses refaccions; conserva una porta de fusta de doble fulla. | 08164-53 | Matamargó, carretera BV-2153, PK 4+280., | No hi ha referències històriques conegudes de la casa de Matamargó, si bé les característiques de l'immoble permeten pensar que es tracta d'una construcció de la primera meitat o mitjan segle XIX. La casa apareix assenyalada en el plànol topogràfic de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) com 'Casa de Matamargot'. Les data de construcció que proporciona la fitxa cadastral és de 1965, que òbviament és errònia i ha de correspondre a alguna refacció. | 41.4302800,1.7292200 | 393822 | 4587303 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59175-foto-08164-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59175-foto-08164-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59175-foto-08164-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'edifici només disposa d'una ocupació temporal amb finalitats subsidiàries a les activitats agrícoles dels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||
| 59179 | Can Saumell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saumell | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Es tracta d'un antiga casa de camp construïda a la segona meitat del segle XIX. Actualment aquest antic edifici s'insereix en un conjunt d'edificacions que conformen tota la finca de Can Saumell. La finca està closa per un mur de tanca perimetral, que disposa d'un accés directe des de la carretera a través d'un portalada de maons amb porta de ferro de doble fulla. L'antiga casa es situa a l'oest de la finca, a la part central. En el sector oriental existeixen dos habitatges més recents, un construït entorn la dècada de 1940 i l'altre més recentment, cap finals del segle XX, a partir d'una caseta preexistent. Al sud-oest de la finca hi ha una gran edifici agrícola, construït entre les dècades de 1960 o 1970, mentre que al nord, limitant amb la carretera, hi ha també uns magatzems agrícoles, possiblement de la primera meitat de segle XX. A la part posterior de la casa original, és a dir, a l'oest, hi ha adossada una construcció allargassada destinada també a usos agrícoles o ramaders. L'edifici original de Can Saumell correspon a un edifici de planta rectangular, aproximadament de 110m2 de superfície, amb un volum constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La coberta és de dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'immoble conserva els trets característics de les cases de camp de l'època, en el que hi destaca especialment l'accés, el balcó i el ràfec com a elements distintius. La façana principal està encarada a l'est i presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre, en la planta baixa, hi ha l'accés, interessant, d'arc escarser amb dovelles de pedra; a cadascun dels laterals de l'accés la planta baixa disposa de dues finestres, probablement ampliacions de les originals. Al pis, sobre l'accés, en l'eix central, l'immoble disposa d'un balcó, original, de llosana d'obra, de taló, protegit per una barana de ferro. A cada costat del balcó hi ha dues finestres, rectangulars, originals. Cap de les obertures disposa de vasa d'adorn o d'altres guarniments. A la planta sota coberta, seguint els tres eixos, hi ha tres finestres, idèntiques a les de la planta pis, si bé lleugerament més petites. La façana és rematada per un ràfec tradicional, de tres filades de rajoles, la central col·locada a punta de diamant. Adossat pel nord, la casa disposa d'un annex actualment destinat a habitatge. És de planta baixa i pis, amb la coberta a una sola vessant, abocant les aigües cap al nord. Aquest edifici data probablement també de finals del segle XIX, aproximadament, però ha estat molt reformat recentment. Conserva però el ràfec original, similar al de la casa, de tres filades de rajoles, la central apuntada. La finca compta amb una sínia, segons Salvador Llorac (LLORAC, 2015:44), aspecte confirmat per la propietat, malgrat que no ha estat possible observar-la. | 08164-57 | Carretera BV-2155, quilòmetre 0,7. | No hi ha referències històriques conegudes de Can Saumell. Segons la fitxa cadastral la data de construcció de la casa és 1871. La casa apareix assenyalada en el plànol topogràfic de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), tot i que l'emplaçament que hi ha marcat és erroni, desplaçat cap a l'oest. | 41.4027300,1.7115700 | 392302 | 4584266 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59182 | Cementiri del Pla del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-pla-del-penedes | QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 51-55. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 78-79. | XIX | Recinte dedicat a únicament a la sepultura dels difunts del municipi, ja que no existeix cap espai habilitat com a columbari per a les centres funeràries. El conjunt ocupa una superfície quadrangular de 35 metres de costat amb el perímetre interior voltat per diverses galeries de nínxols d'alçada irregular i 2,5 metres de profunditat, amb cobertes d'un sol aiguavés amb pendent cap a l'exterior, ja sia de teula o maó. L'entrada principal se situa al costat de tramuntana, en posició centrada, al peu de la carretera. La porta, amb reixa metàl·lica de dues fulles, no admet el pas de vehicles. Està presidida per una creu de ferro sobre un travesser i emmarcada per dues pilastres emmotllurades. La situada a l'esquerra llueix un plafó ceràmic amb l'anagrama de Crist i la llegenda següent: 'Vianant, entra si vols. Acompanya un moment, amb el teu silenci o la teva pregària, les despulles dels qui abans que tu han sentit la darrera crida vers el més enllà'. Les rajoles van ser col·locades el 1972 i són obra de Joan Esteve, de can Fontanals. Existeix una porta auxiliar de ferro d'una sola fulla situada a l'angle Nord del costat de llevant per accedir-hi des de l'aparcament, situat en la prolongació de l'avinguda de la Carrerada. Al fons del passadís central hi ha una capella adossada al mur de migdia. El temple, fet d'obra arrebossada, fou construït entre 1910 i 1911 per Josep Fàbregas com a panteó de la seva nissaga, amb la particularitat que també s'hi poguessin enterrar els rectors de la parròquia, que la família en tingués cura de la conservació i que mai no pugui ser alienat. És un edifici rectangular de 10 x 5 metres d'estil neogòtic amb volta apuntada i un ull de bou al sector de l'absis. La coberta té dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i un petit ràfec lateral emmotllurat. La teulada és feta de lloses planes a mode d'escates, amb cavalló de ceràmica vidriada de color verd. El fet que el pendent sigui molt pronunciat ha provocat el despreniment d'algunes peces originals a la part davantera, que han estat substituïdes per maons plans amorterats. El frontó triangular de la façana principal és coronat per una creu cèltica damunt del vèrtex superior, acompanyada per sengles pinacles a les cantoneres. Sota seu hi ha una rosassa quatrilobulada, lleugerament esquerdada. Malgrat ús de l'arc de mig punt, l'eix central és completat per una portalada sobre dos graons certament estilitzada, amb guardapols acabat en dues impostes i una columna amb base, fust i capitell a cada costat. Resseguint l'arcada hi la frase següent, pintada: 'Benaurats els morts que moren en el senyor'. Damunt el portal, entre aquest i el rosetó, hi ha una placa de pedra amb la inscripció següent: 'Costeada por los consortes D. José Fábregas Pons y Da Serafina Cerdá Raspall. Año 1911'. Al seu interior hi ha un altar amb el Sant Crist i quatre nínxols a cada costat. Hi ha bancs, i, a terra, una tomba sacerdotal amb dues argolles i la paraula 'Ieretaphion RIP'. La resta de l'espai interior del cementiri és ocupat per tres cossos aïllats amb coberta plana i nínxols a banda i banda. Els dos primers tenen unes dimensions de 9,5 x 4,6 metres i se situen a cada costat del passadís central, lleugerament desplaçats l'un de l'altre, en posició transversal d'Est a Oest; mentre que el tercer, de 8 x 5,8 metres, bascula sobre la meitat de llevant, en sentit perpendicular de Nord a Sud. | 08164-60 | Carretera BV-2153, punt quilomètric 0+900 | Al plànol que acompanya un inventari de terres de cal Vallès de la segona meitat del segle XIX apareix representant el recinte del cementiri en el seu emplaçament actual, en l'extrem superior d'una peça de terra dita la Rabassa de Sebastià Queraltó. Segons diversos autors (QUERALTÓ, 1994:51 i LLORAC, 2015:78) la substitució del cementiri parroquial es va realitzar a mitjan dècada de 1860 per donar compliment als reiterats requeriments legals per traslladar els fossars de les sagreres als afores dels nuclis urbans. Segons la Reial Ordre de 25 de novembre de 1857, a Espanya encara hi havia aleshores 2.655 pobles amb el cementiri adossat a l'església, 'lo cual es tanto más de extrañar en este país eminentemente católico, en cuanto á que estos venerandos asilos, consagrados por la Religión, son á la vez garantía segura de pública salubridad'. Per això, l'ordre apel·lava a raons higièniques i reiterava l'obligació de construir recintes closos fora dels nuclis habitats, amb sòls adients per a la descomposició dels cadàvers i ben orejats. Dit i fet, els principals contribuents del municipi -Joan Almirall, Nicanor de Franco, Pau Fontanals, Francesc Rovira, Joan Fàbregas, Josep M. de Miquel i Pau Rovira- 'costearon de su pecunio particular el terreno que se destinó al área de cementerio que poseen actualmente', mentre l'Ajuntament, 'lleno de fe y fervoroso entusiasmo', va cedir a la parròquia un tros d'espai públic de 6.800 pams per engrandir el temple, segons es desprèn d'una instància presentada el 17 de gener de 1877 per l'Ajuntament i els principals hisendats al Bisbat de Barcelona sol·licitant que es fes efectiva la cessió de l'antic cementiri i en la qual es recorda que de tot això 'hará como unos veinte años'. Les dates ens remeten a finals de la dècada de 1850 i coincideixen amb els primers enterraments al nou cementiri. La làpida més antiga que s'ha localitzat és la del nínxol 160, corresponent a un individu mort el 1859, seguida de la 165, de l'any 1861. 'Per les diferents numeracions del registre vell es pot deduir [que el primer que es va construir va ser] una primera tanda dels nínxols 1 al 395, dos blocs de nínxols numerats de la A a la J, un bloc mirant a la Capella numerats de l'1 al 40 i un altre mirant a la porta, també numerats de l'1 al 40' (QUERALTÓ, 1994:51). En el marc d'aquesta operació de trasllat es va assolir també un acord de permuta amb la propietat de cal Vallès, que va ser compensada amb la cessió com a jardí d'una part de l'antic cementiri a canvi de la donació d'uns terrenys per construir-hi les noves cases consistorials. Propietat de la parròquia de Santa Magdalena, el cementiri és administrat per un patronat. Malgrat la seva participació en la consecució dels terrenys, només va ser municipal entre 1936 i 1939, coincidint amb la Guerra Civil. | 41.4169100,1.7060000 | 391860 | 4585848 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Descripció:Tots els volums, tant els aïllats com els perifèrics, estan voltants d'una voravia de formigó i alberguen quatre fileres horitzontals de nínxols; la majoria dels quals descansen sobre un sòcol que equival a l'alçada de mitja concavitat i que serveix per anivellar la solera, ja que tot el terreny presenta un lleuger desnivell de Nord a Sud. La desigualtat d'alçades en els coronaments obeeix a les diverses fases constructives i dóna lloc a la formalització de mòduls de 2, 5, 6 o 12 filades verticals, d'acord amb les necessitats d'ampliació de la capacitat. En total hi ha prop de 800 fornícules, la majoria de les quals estan identificades amb cartel·les de rajola vidriada amb la numeració de color blanc i el fons de color blau marí, o bé a la inversa. Pertot s'alternen les fornícules quadrades amb les d'arc de mig punt, amb algunes de doble alçada vertical, sense trencar mai l'harmonia, tot pintat de color blanc. Les úniques excepcions corresponen a alguns panteons familiars que ocupen tot un pany de paret amb una sola peça de marbre, com el del número 267, així com als enterraments més antics, situats al sector de migdia. Als dos costats de la capella s'hi conserven sengles mòduls: annex a la dreta, un cos de 18 cel·les distribuïdes en tres fileres horitzontals amb 6 tombes cadascuna i remat amb cornisa contínua, i, en l'angle sud-est, un doble cos cantoner en forma d'ela invertida amb dues fornícules quadrades a l'esquerra i quatre en arc de mig punt a la dreta, sobre un faldó inferior amb argolles, i coronament amb sengles timpans triangulars. El terra és cobert de grava, amb algunes jardineres amb plantes ornamentals i una desena de xiprers. El conjunt es completa amb algunes papereres i bancs. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||
| 59183 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-1 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Les restes del safareig romanen en estat precari, abandonades, sense restaurar i és freqüent l'acumulació de diverses deixalles. | Antic safareig públic, rentador de l'antiga Font de la Bassa. La zona que ocupava l'antiga Font de la Bassa, just al final del carrer de la Font, que comprenia la font i el safareig públic del Pla del Penedès, va ser arranjada fa uns anys, substituint l'antiga font i formant una petita plaça que eliminat l'aspecte original del lloc i el canal que unió la font amb el safareig. El safareig roman just fora de la zona arranjada, en precari estat de conservació i abandonat. El safareig possiblement data, d'acord amb les característiques que conserva, del segle XVIII o XIX. L'antic safareig està conservat enterament, tret del mur que contenia les terres del camí que hi passa arran, pel sud, que és l'origen del camí de cal Faset. Es tracta d'una bassa allargassada, de planta trapezoïdal, rectangular en pràcticament tota la seva longitud tret de l'extrem oriental, que és triangular, tancat el safareig en direcció sud-est, on el mur que contenia les aigües sobrants es prolonga cap al talús del camí de cal Faset. El safareig s'orienta en sentit NW-SE i l'antiga font estava situada aproximadament 8 m cap a l'oest, ambdues estructures antigament unides per un rec que duia l'aigua cap a la bassa, procedent de la font, enminada. El lateral nord del safareig és el que disposa del pla inclinat on es rentava, amb el sòl d'aquest zona pavimentat amb rajoles ceràmiques quadrades, de 21 cm, encara conservades. Al lateral sud hi havia una bassa que recollia les aigües sobrants, avui dia poc visible, limitada per un mur de contenció del que en roman una part visible i una major part presumiblement amagat sota el talús actual del camí. El safareig mesura aproximadament 8,5 m de longitud i 1,75 d'amplada. El mur septentrional, d'obra de maçoneria de pedra, parcialment arrebossat, que com s'ha dit és el que era emprat per rentar, mesura de 7,75 m de llargada, una alçada d'uns 67 cm i és coronat per lloses planes de pedra, tallades amb secció trapezoïdal, col·locades planes, formant el pla inclinat en el que es batia la roba. Es tracta de lloses de 100 cm de llargada, 44 cm d'amplada i un gruix d'entre 4 cm en la part prima de la secció i 14 en la gruixuda. El mur meridional és canvi més estret, de 26 cm d'ample, de maçoneria arrebossada. L'interior del vas de la bassa és de 1,06 cm d'ample i 42 cm de fondària, enrajolat amb toves ceràmiques de 29 per 15 cm. A 1,28 m de l'extrem occidental hi ha un petit envà de maons de 14,5 cm d'amplada, que separava dues zones del vas. A l'extrem meridional, que constitueix la part triangular del safareig, hi ha a la banda exterior també un tram que segueix igual que la paret nord, amb les lloses per fer la bugada, i una petita part visible del mur que cloïa el conjunt del safareig, de 70 cm d'amplada, també de maçoneria de pedra; la resta del mur és cobert per les terres del camí que hi passa pel costat. Tot aquest lateral oriental és visible en 4 m de llargada. En aquest extrem del vas és conserva l'orifici per el que es feia sortir l'aigua. | 08164-61 | Carrer de la font, extrem oriental. | No hi ha referències històriques conegudes de l'antic safareig. Per les seves característiques constructives cal pensar que es tracta d'una obra dels segles XVIII o XIX. El safareig apareix dibuixat en el plànol topogràfic del poble del Pla de 1913, en el que s'indica 'Lavadero' (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917). | 41.4171100,1.7143000 | 392554 | 4585859 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59183-foto-08164-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59183-foto-08164-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59183-foto-08164-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La imatge que correspon a una pintura ha estat facilitada per en Ton Fontanals. Es tracta d'una pintura de 1993 realitzada per Miquel Angulo, de Sabadell, reproduint una antiga fotografia del safareig i font de la bassa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||
| 59184 | Font del carrer Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-isidre | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Sant Isidre és situa al lateral oriental del carrer homònim, situat al centre del poble del Pla del Penedès, a escassos 50 m. de l'església de Santa Maria Magdalena. La font està adossada a la façana occidental de l'edifici que duu el número 1 del carrer de Sant Isidre. Manté valor cultural en tant que font urbana existent possiblement des del segle XIX o principis del segle XX, malgrat que l'obra actual és recent. La font es composa d'una pica de pedra i aixeta, tot emmarcat per un panell d'obra adossat a la paret de l'immoble en el que a la part superior hi ha un plafó ceràmic. La pica és de pedra, buixardada, de planta el·líptica, de 58 cm de llargada, 44 cm d'amplada i 18 de gruix. El vas interior és d'uns 31 cm de llargada i 8 de fondària. Es tracta de l'antiga pica de la font que hi havia a la Plaça de l'Església, ja desapareguda, col·locada aquí quan es van arranjar els carrers (QUERALTÓ, 1994: 257). La pica està col·locada a 74 cm del sòl. El panell d'obra que emmarca tot el conjunt és format per una estructura de 2,32 m d'alçada, 68 d'amplada i 8 cm de gruix, tota arrebossada i pintada de color ocre. A la part central forma un caixetí reentrant, de 77 cm d'alçada, a la part inferior de la qual és on hi ha encastada la pica i més amunt hi ha l'aixeta, comuna, de llautó, amb polsador i bec llarg. A la part superior del panell, centrat, hi ha un plafó ceràmic amb la figura de Sant Isidre i un fons de paisatge rural. El plafó és de 39 cm d'amplada i 53 cm d'alçada, format per 12 rajoles de quadrades de 13 cm. El plafó segueix l'estil de plafons tradicionals catalans i està signat per 'Esteve Via. Can Fontanals'. Va ser col·locat en arranjar els carrers del poble. | 08164-62 | Carrer Sant Isidre, adossada a la façana del l'immoble núm. 1. | No hi ha referències històriques conegudes de la font del carrer Sant Isidre. Antigament a l'Ajuntament del Pla hi havia un pou i uns dipòsits que subministraven aigua a les fonts públiques (QUERALTÓ, 1994: 257). | 41.4177700,1.7120700 | 392369 | 4585936 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59185 | Font del carrer Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-jordi | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XIX-XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Sant Jordi es situa al lateral septentrional del carrer homònim, situat al centre del poble del Pla del Penedès. La font està adossada a l'angle del reclau que fa el carrer just en aquest punt, adossada a la façana de l'immoble que hi ha, que duu el núm. 32. Manté valor cultural en tant que font urbana existent possiblement des del segle XIX o principis del segle XX, malgrat que l'aspecte actual és de factura recent. No té doncs valor patrimonial però sí històric. La font és constituïda per una pica d'obra de maons, obrada molt recentment, de 64 cm de llargada, 23 cm d'amplada i 17 cm d'alçada, suportada per un pilaret també d'obra, arrebossat, de 66 cm d'alçada. La font s'insereix en un caixetí reentrat a la façana, rectangular, també de 64 cm d'amplada i 68 cm d'alçada, al centre del qual hi ha l'aixeta, nova, cromada i de polsador. Sobre el caixetí, centrat hi ha un plafó de rajoles ceràmiques adossat a la paret. Mesura 52 cm d'alçada i 39 cm d'amplada i és compost per 9 de rajoles quadrades de 13 cm. Hi ha pintada la figura de Sant Jordi matant el drac. El plafó segueix l'estil de plafons tradicionals catalans i està signat per 'Esteve Via. Can Fontanals'. Va ser col·locat en arranjar els carrers del poble. | 08164-63 | Carrer Sant Jordi, 32. | Malgrat l'aparença actual, la font té un origen antic, possiblement del segle XIX, quan va créixer el carrer cap aquest sector del poble. Antigament hi havia un pou i la font, però el pou va ser tapat i la font modificada (QUERALTÓ, 1994: 258). Antigament a l'Ajuntament del Pla hi havia un pou i uns dipòsits que subministraven aigua a les fonts públiques (QUERALTÓ, 1994: 257). | 41.4184100,1.7113200 | 392307 | 4586008 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59186 | Font del carrer Quarters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-quarters | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Quarters es situa a l'extrem sud del carrer Quarters, pràcticament en el xamfrà amb el carrer Planas, al centre del poble del Pla del Penedès. La font està adossada a la façana oriental de l'edifici que duu el número 10 del carrer Planas. La font és probablement data de la primera meitat o mitjan segle XX. Es composa per la pica i una plafó d'obra en el que hi ha encaixada l'aixeta, conjunt del qual en destaca la morfologia. La pica es formada per una base troncocònica de perfil pentagonal, de 25 cm d'amplada, sustentada al sòl i adossada a la paret de l'immoble, i el propi vas, tot unit i obrat al mateix temps probablement amb obra de maons o rajoles, arrebossat. El vas manté la mateixa forma que el peu, assolint 74 cm de llargada i uns 45 cm d'amplada, formant en la vora cada costat una inclinació de 9 cm cap a l'interior, a manera ornamental, marcant l'interior del receptacle, que és d'escassa fondària. L'alçada de la pica és de 73 cm. Sobre la pica, adossat a la paret de l'immoble, hi ha un plafó d'obra, arrebossat, que emmarca l'aixeta, situada just al centre. El plafó és un marc perimetral de forma octogonal, de 1,10 m d'amplada i amb el marc de 17 cm d'amplada. El caixetí interior que constitueix és de 67 cm d'amplada i 80 d'alçada fins a l'interior de la pica. Al centre hi ha l'aixeta, de llautó, de polsador i amb el bec llarg. Tot el conjunt, pica i plafó, mesura una total de 1,66 m d'alçada. El caixetí interior, on hi ha l'aixeta, conserva bona part d'un acabat amb pintura blanca, mentre que al plafó octogonal hi ha restes de pintura vermella. | 08164-64 | Extrem sud del carrer Quarters. | Per les seves característiques constructives, és probable que la font dati de la primera meitat del segle XX. Antigament la font tenia un abeurador per animals; pel mig del carrer hi passava una rasa oberta que recollia l'aigua de pluja i continuava, tapada, fins al final del carrer de la Creu (QUERALTÓ, 1994: 258). | 41.4169300,1.7124700 | 392401 | 4585842 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59189 | Font de l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesteve | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115 i 246. | XIX | És la deu d'aigua més coneguda del municipi, fins al punt que el butlletí que edita l'Ajuntament del Pla porta el seu nom. La fama li ve donada d'una història oral que la relaciona amb una estada al poble del compositor Josep Anselm Clavé. Es tracta d'una font de mina excavada en el tall vertical que separa aquest espai de la zona verda immediatament superior, sobre la qual hi ha habilitada una àrea de pícnic i un dipòsit de la xarxa d'abastament aigua. La construcció descriu la forma típica d'una boca de mina: parets bastides amb maons de diferents mides i volta en arc de mig punt amb maons plans reforçada amb dos arcs concèntrics i esglaonats de maons col·locats de cantell i amb les vores lleugerament arrodonides. Tot plegat dóna forma a un habitacle d'1,5 metres d'amplada, 1,2 metres de profunditat i 1,75 metres de gàlib, amb un petit banc corregut adossat a la paret de migdia. El conjunt és rematat amb sengles pilastres d'obra de forma arrodonida, una a cada cantonada, coronades amb una mena de petxines fetes amb maons circulars amb finalitats decoratives. Com la resta d'elements arrebossats, les seves parets són pintades de color ocre. La font se situa a un nivell inferior de la plataforma de lleure que hi té vinculada, i s'hi accedeix per una escala desdoblada de set graons amb l'estesa de lloseta ceràmica i el frontal arrebossat. La porta frontal que donava entrada al coll de la mina ha estat paredada i arrebossada, i als seus peus s'hi ha instal·lat un broc de ferro de 6 centímetres de diàmetre i una aigüera de desguàs. La font s'inscriu en un paratge ombrívol destinat al lleure, degudament equipat amb bancs, papereres i llums soterrats, al qual s'hi accedeix o bé des de la carretera o bé des de la zona verda immediatament superior, ja sia mitjançant un camí d'escales fetes amb travesses de fusta, ja sia per mitjà d'una rampa de formigó. Ambdós accessos estan senyalitzats i protegits amb baranes de fusta tractada. Davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions que generen una capçada conjunta de 20 metres de diàmetre i troncs amb voltes de canó de 3,84; 2,48 i 3,81 metres a una alçada d'1,3. Al seu costat hi ha una prunera (Prunus domestica) amb cinc peus molt robustos. | 08164-67 | Carretera BV-2153, punt quilomètric 1+500. | 'Ara la trobem al costat de la carretera, però quan el vial passava pel mig del poble, aquesta font estava envoltada de vinyes [...]. Segons s'explica, aquesta font va inspirar el compositor Anselm Clavé per compondre la cançó Les flors de maig, i, fins i tot, es diu que el plataner que hi ha al costat esquerre de l'escenari del Palau de la Música està inspirat en un dels arbres que encara avui hi ha a la font' (DIVERSOS AUTORS, 2011:88). 'És tradició al Pla que Clavé va freqüentar el poble i s'hostatjà a la casa d'una família que tenia la sala de ball coneguda per ca l'Esteve, i que hi agafà molta amistat. Es diu que va tenir un afer amorós amb una filla de dita família, la qual el duia al paratge d'una font i el fet el va inspirar per escriure el conegut poema Les flors de maig, això tenia lloc vers l'any 1859 i des d'aleshores fou coneguda per la font de l'Esteve. Es pensa que l'arbre que hi ha gravat en una banda del Palau de la Música Catalana de Barcelona té quelcom a veure amb aquest afer' (LLORAC, 2015:246). | 41.4197300,1.7100000 | 392199 | 4586156 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||
| 59192 | Pou de les Bergadanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-bergadanes | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Conjunt en mal estat, especialment per l'existència d'un pi en un dels angle de la bassa que ha malmès bona part d'aquest angle i en general de l'estructura. També es precari l'estat de conservació degut a la degradació intrínseca de l'obra, l'enderroc parcial i la manca de qualsevol manteniment.. | Antic pou per a l'extracció i acumulació d'aigua. Pou situat al sud de l'antiga masia o casa de camp de les Bergadanes, a 36 m de la façana meridional de l'edifici i tocant al límit del barranc que forma en aquesta zona el Torrent dels Brivons. El pou pertany a la pròpia casa. Es tracta d'un pou i d'una bassa, ambdues estructures adossades i relacionades, destacant especialment la bassa. El pou és de planta circular, de 90 cm de diàmetre a l'interior, tot ell revestit de rajola ceràmica, sense vidrar. La fondària que s'observa és considerable, cercant el nivell freàtic del fons del torrent. Al costat hi ha la bassa o cisterna, una estructura prominent, ben visible, i interessant. Es de planta lleugerament rectangular, de 3,70 per 3,40 m, obrada amb maçoneria de pedra, amb morter, en la que hi abunden petits còdols unint les pedres més grans. El parament denota antigor, possiblement del segle XIX o fins i tot anterior. L'alçada de l'estructura és com a mínim de 2,5 m. A l'interior està revestida de rajoles, alhora cobertes per una capa de morter hidràulic. A l'exterior, tocant al pou, hi ha una estructura molt malmesa i coberta de pinassa, que pot tractar-se de la connexió entre el pou i la bassa o bé de l'estructura que suportaria un mecanisme tipus sínia. El conjunt és especialment rellevant tant com a sistema hidràulic tradicional, com per la presumible antiguitat de la cisterna. | 08164-70 | Al sud de les Bergadanes | No hi ha referències històriques de l'estructura, si bé com dèiem el tipus de parament de la cisterna convida a pensar que es tracta d'una construcció d'entorn el segle XVIII. Cal tenir present que hi ha referències documentals de les Berguedanes des del segles XIII (LLORAC 2015:39). | 41.4059500,1.7234100 | 393297 | 4584609 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||
| 59193 | Pou del molí de vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-moli-de-vent | XIX-XX | L'estat de conservació és precari, ja que a la pèrdua del mecanisme original s'afegeixen la manca de manteniment i la formació de dues esquerdes verticals de grans dimensions a les façanes posterior i frontal (entre l'arc de la porta i la coberta). | Edificació en forma de prisma i planta quadrangular de 2,27 metres de costat i 3,3 metres d'altura en les seves façanes frontal i posterior, orientades a llevant i ponent, respectivament. La teulada és plana, feta de maons a un sol vessant, amb el carener situat a la part davantera precedit d'una petita visera o xamfrà. L'edificació és feta de menudall i pedra irregular en la base i de maons plans en la part superior, tot arrebossat i lliscat amb morter. Presenta una sola obertura a la façana de llevant: una porta d'arc escarser de 95 cm de llum i 2,1 metres d'alçada. Dins seu alberga un pou circular bastit amb maons al qual no hem pogut accedir. Antigament, la construcció acollia un molí de vent de proporcions modestes i estructura metàl·lica com a mecanisme per pouar l'aigua destinada a reg. Posteriorment l'aparell va ser desmuntat i substituït per un equip de bombament elèctric. D'aquell temps resta, en l'angle superior sud-occidental, el tensor o enganxall de ferro en forma d'U invertida amb un dels tres aïllants elèctrics de ceràmica blanca. L'estat de conservació és precari, ja que a la pèrdua del mecanisme original s'afegeixen la manca de manteniment i la formació de dues esquerdes verticals de grans dimensions a les façanes posterior i frontal (entre l'arc de la porta i la coberta). | 08164-71 | Camí del molí de vent, a 180 al sud de l'Avinguda de la Carrerada. | 41.4148700,1.7084100 | 392058 | 4585618 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | ||||||||||
| 59194 | Pou de les Carnasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-carnasses | XIX-XX | Conjunt per a la captació d'aigua subterrània i reg per a ús agrícola format per un pou artesià i un safareig annex. El conjunt es troba a la vora d'un camí rural entre vinyes, dins un recinte de dimensions reduïdes delimitat amb estaques de fusta i tanca cinegètica destinat al conreu d'horta per a l'autoconsum (bledes, enciams, mongetes, carbassons i blat de moro, en el moment de la visita). Per aquesta raó no s'han pogut prendre les mides exactes. El brocal del pou és de planta rectangular, amb tres de les seves cares construïdes amb pedruscall irregular lligat amb morter fins a una alçada aproximada d'1,5 metres, amb diverses ondulacions. El tancament de la cara Nord presenta una antiga obertura, paredada amb maons a una alçada lleugerament inferior i precedida d'un pedrís o marxapeu des del qual hom es pot abocar al pou i manipular els mecanismes d'extracció sense perill de caure-hi. Actualment, el forat és protegit per una reixa de ferro i s'utilitza un sistema de bombament mecànic. També són de maó els dos pilars quadrangulars que arrenquen de les parets Est i Oest del brocal i que sostenen el jou o tisora del pou; en aquest cas, un tronc de roure. A un costat de la paret Est hi ha un orifici a través del qual l'aigua pouada s'abocava, per decantació, al safareig annex. Es tracta d'una bassa de maons arrebossats de dimensions aproximades 2,2 x 2,2 x 1,2 metres i tres contraforts a cada costat: dos als angles i un al centre. El safareig desaigua per la base, a través d'una canonada de reg. | 08164-72 | Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. | 41.4139100,1.7075400 | 391984 | 4585513 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||||
| 59195 | Sínia de les Carnasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-les-carnasses | XX | Pou artesià bastit amb maons de secció circular, però amb el brocal rectangular i parcialment sostingut sobre el forat per una volta d'arc escarser per tal d'adaptar-hi el mecanisme d'extracció. Es tracta d'un sistema a base de diversos engranatges de ferro propi d'una sínia de rosari de tracció animal, com la de cal Saumell. Avui dia està fora d'ús, però es conserva pràcticament sencer. La sínia de rosari no utilitza catúfols per pouar l'aigua, sinó que es basa en el principi del transportador mòbil sense fi. En aquest cas, l'elevació es fa mitjançant unes baules o pistons anomenades taps o aglans generalment fetes de goma de cautxú, unides a una cadena de ferro que s'introdueix en un tub de llautó o fibrociment situat al fons del pou. La bomba de rosari funcionava per expiració, de manera que els taps no es podien posar separats a intervals de més de set metres perquè l'expiració té un límit. El sistema s'acciona a través de l'arbre: una barra vertical amb un orifici per on passava una perxa o balancí (avui desapareguda) que s'enganxava a l'animal. L'arbre descansa sobre el rodet: una corona dentada (plana, en quest cas) que s'accionava quan l'animal es movia i que transmetia el moviment a una altra corona (vertical i més petita) anomenada roda. La roda, al seu torn, activava un sistema d'engranatge horitzontal acoblat a una barra situada sobre la boca del pou, anomenada jaent. Al mig d'aquest jaent hi havia la politja que remuntava l'aigua i l'abocava o bé dins d'una pila o pastera, o bé directament sobre un canal de reg. Avui dia no hi ha restes de cap d'aquests elements, i el caminal circular que recorria l'animal ha estat interromput per la construcció, annexa, d'una barraca de vinya feta de totxos, bigues pretensades de formigó i sostre de fibrociment, sense cap interès. La caseta, avui buida i abandonada, devia acollir el motor de benzina que devia substituir l'animal com a força tractora. | 08164-73 | Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. | 41.4135900,1.7048400 | 391758 | 4585480 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 | |||||||||||
| 59196 | Molí aiguader de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-aiguader-de-la-sala | XIX-XX | Molí de vent que servia per bombar aigua del pou sobre el qual estava instal·lat, amb destí a usos domèstics i agrícoles. Es tracta d'una construcció en forma de prisma rectangular obrada amb una barreja de maons i maçoneria comuna i posteriorment arrebossada. Els parets exteriors eren pintades de color clar i les cantonades, d'un color terrós. La coberta és plana, amb un petit ràfec, feta de maons. Dalt la torratxa hi havia el mecanisme d'un molí de vent d'eix horitzontal, desmuntat i venut a un drapaire anys enrere. S'hi accedia per mitjà d'unes escales de gat, avui arrencades, situades a la façana de ponent. Segons el testimoni oral del masover de can Sala, era un giny de fosa i forja amb sis aspes i una cua plegable per activar i aturar-ne l'extracció. Cada aspa tenia dues pales triangulars de xapa, acoblades entre elles amb un seguit de ganxos amb molles que permetien adaptar la seva posició a la força i direcció del vent de forma automàtica. L'edificació alberga dins seu una galeria vertical que perfora la penya fins a una fondària de 22 metres, 2 per sota del nivell del torrent. Es tracta d'un pou 'de 8 pams' de diàmetre (1,1 metres) totalment bastit amb maons verticals, al qual s'hi accedeix per una porta de fusta situada a la façana de migdia. L'obertura dibuixa un arc de mig punt emmarcat amb maons. El sistema d'extracció constava d'un mecanisme de transmissió biela-cigonyal i un dispositiu de bombament mitjançant una bomba de pistó. Dins el pou encara hi ha les escales de gat fins a baix, així com diverses bancades de subjecció a diferents alçades, tant al pou com a la torre. En els paraments de llevant i ponent hi ha dos tirants verticals de ferro que van del terra al sostre amb diversos ancoratges a la paret i que servien per subjectar les dues bigues travesseres sobre les quals anava ancorat el peu del molí, avui desaparegudes, així com per contrarestar-ne l'empenta sobre els murs. En el lateral dret de la façana occidental hi trobem, a mitja alçada, una fornícula de 70 cm d'altura i 60 d'amplada recolzada sobre un semicercle de ferro. Hi contenia una pica on desaiguava la bomba amb l'objectiu de restar pressió a l'aigua abans d'entrar a la canonada. Encara es conserva el forat de l'aigüera i en un lateral s'hi pot veure inscrita la data 1-2-46, corresponent a les obres d'alguna reforma. En origen, la conducció fins a la masia era feta de peces cilíndriques de ceràmica de gerrer encadellades i posteriorment va ser substituïda per una canonada de 6 cm de planxa recoberta d'una capa exterior de quitrà per evitar les fuites. | 08164-74 | Camí rural de Puigdàlber a la Sala, a 200 metres al nord-oest de la masia. | Els molins aiguaders funcionen amb un règim eòlic baix i moderat. Segons la seva grandària, podien arribar a una fondària de 15 metres i pouar un volum d'aigua d'entre 1.500 i 4.000 litres. Els molins de vent van proliferar entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, fins a l'arribada de l'electricitat i els motors de combustió, que permetien l'extracció mecànica de l'aigua del subsòl a demanda. La generalització de les noves fonts d'energia en va provocar l'abandó i la majoria o bé van caure en un procés de deteriorament i oblit, o bé van ser desballestats. | 41.4111300,1.7094300 | 392137 | 4585202 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,50 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc