Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
59225 Goigs de Santa Maria Magdala https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-magdala <p>GONZÁLEZ MAÑA, Cristina (2016): Fons de goigs, auques i fulls poètics del CRAI. Biblioteca de Lletres. Inventari temàtic. Universitat de Barcelona. MAIDEU I AUGUET, Josep; VIVES I SABATÉ, Ricard: (1970) Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala excelsa patrona i titular de la parroquia d'el Pla del Penedes arquebisbat de Barcelona. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. http://bd.centrelectura.cat/items/show/13076.</p> XX <p>Goigs dedicats a Santa Maria Magdalena, patrona de la parròquia del Pla del Penedès. Goig tradicional, versió editada en paper per Ricard Vives i Sabaté, a Vilanova i la Geltrú, l'any 1970, dins la sèrie de goigs de l'autor, amb el núm. 561. Es tracta d'un sol full imprès a dues cares, a la de davant amb els goig i a la posterior amb les notes d'edició. L'edició segueix el tipus de la sèrie, amb una garlanda perimetral que emmarca el text i un dibuix central. El títol de la capçalera és el següent: 'Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala, excelsa patrona i titular de la parroquia d'el Pla del Penedes. Arquebisbat de Barcelona'. El text es compon d'onze estrofes, tractant-se d'un text antic anònim, revisat per Ricard Vives. El dibuix central, de Santa Maria Magdalena, representada amb el vas de perfum com a atribut, és també de Ricard Vives. A la part inferior hi apareix la partitura de la musicalització, obra de Mn. Josep Maideu i Auget (1893-1971). La devoció a Santa Maria Magdalena és d'arrels antigues, doncs si bé els primers documents esmenten a l'església del Pla com 'Santa Maria', a partir de 1366 ja s'anomena sempre 'Santa Maria Magdalena'.</p> 08164-103 Plaça Major, s/n <p>Es desconeix l'origen dels goigs, de tradició popular. La versió publicada correspon a un text musicat per Mossèn Josep Maideu i revisat per Ricard Vives.</p> 41.4177300,1.7127900 392429 4585930 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Josep Font i Piqueras Josep Maideu i Auget; Ricard Vives i Sabaté Es conserven còpies com a mínim al 'Fons de goigs, auques i fulls poètics del CRAI. Biblioteca de Lletres' de la Universitat de Barcelona, amb la signatura FA-248/239, i també al Centre de Lectura de Reus, que disposa d'una extraordinària col·lecció de goigs, fons cedit per Enric Prats. Les imatges de la fitxa procedeixen d'aquest centre, a través de la Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. 119|98 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59207 Marededéu de Santa Maria del Pla del Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-santa-maria-del-pla-del-penedes <p>DIVERSOS AUTORS (1986): Catalunya romànica, Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Volum XXII, Grup Enciclopèdia Catalana. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. http://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/romanic/marededeu-de-santa-maria-del-pla-del-penedes-mev-828</p> XIII Ben conservada, inclosa la policromia, amb restauracions. <p>Imatge de Maria, mare de Jesús, i de l'Infant, tallada en fusta, de mitjan segle XIII. Escultura anònima, que mesura 83 d'alçada, per 41 d'amplada i 27 de costat, restaurada. Talla realitzada en fusta d'alba, policromada. La Verge és representada asseguda, sobre un tron monumental, de tradició clàssica, amb quatre columnes cilíndriques finalitzades amb esferes. Porta toca blanca, túnica negrosa, mantell daurat i corona. L'Infant Jesús és representat assegurat a la falda, vestint túnica vermella i mantell daurat, també amb corona. Té un rostre semblant al de la mare, duu el llibre de la llei a la mà esquerra i amb la mà dreta fa el gest de benedicció. Es tracta d'una marededéu de gran format que respon a la iconografia de tradició bizantina pròpia del segle XII, representada com a tron de l'infant Jesús, assegut al bell mig de la falda. El fet de que la imatge no esbossi un clar somriure, com és habitual en altres marededéus romàniques d'aquesta època, li confereix una impressió distant, reforçada per la mirada també allunyada. Aquesta voluntat estètica de majestuositat i reialesa apropa la imatge als tallers escultòrics barcelonins de la primera meitat del segle XIII (MEV, 2017). Per totes les seves característiques es data d'entre el segon quart i el tercer quart del segle XIII (MEV, 2017), entorn 1230-1260 (QUERALTÓ, 1994:40). Els estudis de la talla indiquen que té una gran semblança i fins i tot contemporanietat amb la marededéu de Santa Maria de Sant Martí Sarroca, desapareguda el 1936. Forma part de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic, on roman exposada al públic, amb el número de col·lecció MEV 828.</p> 08164-85 Plaça Bisbe Oliba, 3, Vic. <p>La talla romànica procedent de Santa Maria Magdalena del Pla del Penedès va ser donada pel bisbe Josep Morgades, nadiu de Vilafranca del Penedès, al Museu Episcopal de Vic juntament amb altres obres d'art. El Museu Episcopal de Vic va ser fundat l'any 1889. Sembla ser que la talla va ser donada al bisbe l'any 1883, probablement pel rector d'aleshores, Miquel Felip, per motius desconeguts, tot i que possiblement com a regal per algú favor rebut (LLORAC 2015: 201; QUERALTÓ, 1994:40). Des d'aleshores forma part de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic, on actualment roman exposada en la sala 4, d'art romànic, a la planta 0.</p> 41.4177400,1.7129500 392442 4585931 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59207-foto-08164-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59207-foto-08164-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59207-foto-08164-85-3.jpg Legal i física Romànic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-01-13 00:00:00 Josep Font i Piqueras Anònim Museu Episcopal de Vic, codi col·lecció MEV 828 92|85 52 2.2 1781 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59227 Arxiu parroquial de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-magdalena <p>LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 201-202.</p> XVIII-XIX <p>Per un inventari fet l'any 1933 es té constància d'haver-hi existit un bon nombre de documents antics, però la gran majoria va ser destruïda el juliol de 1936, incloent-hi bona part dels llibres de sagramentals iniciats el 1779 (LLORAC, 2015:201). En l'actualitat, a documentació servada a la parròquia és la següent: llibres de baptismes (1923-1975, i 1976 fins ara); llibres de matrimonis (1900-1975, i 1976 fins ara); llibres d'òbits (1939-1975, i 1976 fins ara); llibres de confirmacions (1927-1975, i 1976 fins ara); Llibres de registre del cementiri (1903-1936, i 1939 fins ara); llibre de drets funeraris (1819-1891, amb tapes de pergamí); llibre de la Confraria del Roser (1728-1886, amb tapes de pergamí); Llibre de la Confraria de l'església del Pla (1739-1835, amb tapes de pergamí); llibre de rendes (1781-1837, amb tapes de pergamí); decrets (1946-1998), un dossier amb amonestacions del segle XVIII i un pergamí emmarcat del lloc del Pla, datat el 1490.</p> 08164-105 Carrer de la Verge de Montserrat, 5 41.4177300,1.7126000 392413 4585930 08164 El Pla del Penedès Restringit Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer No ha estat possible accedir a l'arxiu. 98 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59181 Antic celler cooperatiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-celler-cooperatiu XX Antic celler cooperatiu construït en sentit Nord-Sud sobre el talús originat a sol ixent del nucli urbà per la depressió del torrent del Mas Rovira, a la seva riba dreta. Es tracta d'un complex format per edificacions de cronologia i factura diverses originalment destinades a l'elaboració, emmagatzematge i venda de vins. La seva adaptació topogràfica mitjançant la disposició esglaonada dels cossos entre les cotes 214 i 205 respon a la voluntat d'aprofitar la força de la gravetat per afavorir els processos de descàrrega i premsat del raïm, i tràfec del most. De tot plegat en resulten tres nivells de fonamentació i un total de cinc estatges. El conjunt és fet majoritàriament d'obra i pedra, degudament arrebossades i pintades. La part alta, a la qual s'hi accedeix des del carrer de Sant Pere a través d'un vial de terra amb xiprers als dos costats, concentra l'antic espai d'oficines i d'entrada del raïm. És ocupada per un front edificat de 46 metres de llargària per efecte de la juxtaposició de diverses ampliacions. La construcció original, situada a l'extrem de migdia, és una nau dividida en cinc crugies transversals i dues de longitudinals, amb una planta de 23,5 metres de longitud i 12 metres de fondària. La façana principal està orientada a ponent i resulta visible des del carrer del Xarel·lo. S'hi observen les cinc seccions esmentades, dividides per pilastres adossades, el remat de les quals sobrepassa el frontó a mode de merlet. A cada pany de paret li correspon una finestra amb arc escarser sustentat sobre impostes, que és substituïda per una porta de les mateixes característiques a la secció central. La façana és coronada per un frontó pla, precedit d'una faixa emmotllurada, que impedeix veure'n la teulada. La coberta de les tres primeres seccions, a un sol aiguavés, és de fibrociment amb caiguda cap a migdia, mentre que sobre la meitat posterior de les dues darreres apareix una remunta amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teula àrab a dues vessants, precedida d'una terrassa plana. Es tracta d'una ampliació de l'ús actual de la nau inferior, destinada a habitatge (can Miguelin). La construcció contigua consta de dos volums fets de totxana arrebossada, sense cap interès: un habitatge de dues plantes amb coberta de teula àrab amb un sol aiguavessant a ponent i una nau industrial ocupada per un negoci d'àrids i teulada de fibrociment amb caiguda cap a llevant. A la part inferior del conjunt, ocupant la plana al·luvial, hi ha tres naus d'emmagatzematge amb accés directe des del carrer de Sant Pere. La primera, situada al peu del talús, és la més fonda, amb una longitud de 56 metres i una superfície de 750 metres quadrats. Des de l'exterior únicament són visibles la façana principal, orientada a migdia, i el tram davanter del tancament oriental, la qual cosa deixa a la vista quatre de les onze pilastres o costelles laterals que sostenen la nau. Al mig de cada secció hi ha una finestra apaïsada amb els muntants i remitjos típics de les fàbriques. La façana principal, totalment llisa, descriu una forma corba amb un angle convex al mig per adaptar-se al revolt del carrer. A l'esquerra hi ha un finestral d'inspiració modernista, i una porta amb llinda plana a la dreta. Es compon de quatre seccions verticals tancades amb gelosia ceràmica i mainells de maó amb dos esglaons en el tram superior per sostenir una tarja opaca de maons. El finestral, tot ell emmarcat per maons, dibuixa un arc carpanell a sardinell amb una figura a mode de cartel·la inscrita en el vèrtex. Les altres dues naus se situen immediatament contigües al mur de llevant, sensiblement reculades respecte del pla de façana principal. Tenen una fondària de 35 metres i presenten un front de façana conjunt a migdia de 28 metres amb dues portes de garatge de llinda plana de gàlib desigual i una tercera per a vianants, situada al centre. 08164-59 Carrer de Sant Pere, s/n. PK 1+900 de l'antiga carretera del Pla del Penedès a Torrelavit Construït a l'entorn de l'any 1915 per un seguit de propietaris agrícoles de la població, va estar en ús fins a la dècada de 1930. 41.4194400,1.7136300 392502 4586119 08164 El Pla del Penedès Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-3.jpg Inexistent Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Cont. Descripció:Com la nau anterior, presenten tancaments metàl·lics moderns de dues fulles i els edificis estan rematats amb frontó esglaonat i coberta de fibrociment. En l'actualitat, són ocupades per un taller de reparació de vehicles i un magatzem de maquinària agrícola.Entre aquestes naus i la plataforma superior hi ha una terrassa intermèdia que descansa sobre un mur de contenció amb front al carrer, a la qual s'accedeix per un trencant del camí arbrat descrit abans. Sobre seu s'observa, en el parament de migdia, la traça d'una volta de canó que correspon a la base de la secció posterior de l'edifici d'oficines primigeni, donant lloc a un soterrani. Annex al costat Est d'aquell edifici s'alça, sensiblement enretirat respecte del seu tester, un cub de 10,5 x 22 metres amb dues crugies d'amplada i tres de fondària. La construcció té dues plantes d'altura i acull un taller de fusteria d'alumini. La coberta és de fibrociment a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana i caigudes a tramuntana i migdia. A cada crugia li correspon una finestra: les apaïsades d'obra pròpies dels conjunts industrials a migdia, i amb les de maons amb arc carpanell a llevant. A la cantonera dels dos paraments s'observa una cremallera de queixals o esperes de pedra vasta per a lligades de nous panys de paret. El juny de 2017 el conjunt es va repintar íntegrament i el color blanc va ser substituït pel groc mostassa en els paraments i pel gris fosc en totes les pilastres, tancaments, emmarcaments i motllures de finestres. 105|106|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59197 Molí aiguader de cal Feset https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-aiguader-de-cal-feset XIX-XX Antic molí destinat a reg agrícola, avui desaparegut, del qual resta en peu una torratxa de base quadrangular d'1,35 metres de costat i uns 5,5 metres d'altura, construïda sobre la vertical d'un pou. La torre és feta amb maó prim fins a una alçada de 2,35 metres. En aquest punt es dibuixa un fris o faixa correguda composta de tres maons plans esglaonats, i, sobre seu, es perllonga l'alçat amb filades de maó ordinari per espai de 3 metres més. En el seu moment, tot el conjunt estava arrebossat, si bé el morter només ha perviscut en el parament superior de migdia. La construcció és rematada per un nou fris de tres maons que dóna pas a una coberta plana, sobre la qual descansaria el peu del mecanisme de rotació. El molí devia caure en desús amb l'adopció de l'electricitat com a força tractora, com deixa entreveure la presència d'un pal de llum amb diversos aïllants elèctrics de porcellana al peu mateix de la torre. La barraca annexa, tancada amb pany, devia acollir la bomba elèctrica que va substituir el molí. La construcció presenta dues obertures a la cara de migdia de dimensions aproximades 70 x 60 cm: una sota la primera faixa de maons i l'altra immediatament per sobre. La de dalt és tancada amb una portella metàl·lica i la de baix ha estat tapiada amb totxanes, la qual cosa impedeix veure el forat del pou. Hi ha una tercera obertura paredada a la mateixa alçada, però a la cara de llevant. Sota seu apareix encastat, a 1,1 metre d'altura aproximadament del terra, un caixó rectangular d'obra amb un broc per desaiguar en el seu angle inferior esquerre. Es tracta d'una pica o receptacle per preparar el caldo bordelès i omplir la sulfatadora. Al costat de ponent, el complex es completa amb una caseta d'obra annexa feta amb maons col·locats de cantell, sense cap interès, i un safareig de planta rectangular, al costat de migdia, amb ampit inclinat de 45 cm d'amplada i un receptacle d'1,5 x 0,8 metres. Tot el conjunt és troba recobert d'heura, la qual cosa només deixa a la vista l'angle format pels paraments de llevant i migdia de la torre. 08164-75 Camí rural de cal Feset, just davant del portal d'accés a la masia homònima. 41.4149100,1.7218900 393185 4585606 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59192 Pou de les Bergadanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-bergadanes LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX Conjunt en mal estat, especialment per l'existència d'un pi en un dels angle de la bassa que ha malmès bona part d'aquest angle i en general de l'estructura. També es precari l'estat de conservació degut a la degradació intrínseca de l'obra, l'enderroc parcial i la manca de qualsevol manteniment.. Antic pou per a l'extracció i acumulació d'aigua. Pou situat al sud de l'antiga masia o casa de camp de les Bergadanes, a 36 m de la façana meridional de l'edifici i tocant al límit del barranc que forma en aquesta zona el Torrent dels Brivons. El pou pertany a la pròpia casa. Es tracta d'un pou i d'una bassa, ambdues estructures adossades i relacionades, destacant especialment la bassa. El pou és de planta circular, de 90 cm de diàmetre a l'interior, tot ell revestit de rajola ceràmica, sense vidrar. La fondària que s'observa és considerable, cercant el nivell freàtic del fons del torrent. Al costat hi ha la bassa o cisterna, una estructura prominent, ben visible, i interessant. Es de planta lleugerament rectangular, de 3,70 per 3,40 m, obrada amb maçoneria de pedra, amb morter, en la que hi abunden petits còdols unint les pedres més grans. El parament denota antigor, possiblement del segle XIX o fins i tot anterior. L'alçada de l'estructura és com a mínim de 2,5 m. A l'interior està revestida de rajoles, alhora cobertes per una capa de morter hidràulic. A l'exterior, tocant al pou, hi ha una estructura molt malmesa i coberta de pinassa, que pot tractar-se de la connexió entre el pou i la bassa o bé de l'estructura que suportaria un mecanisme tipus sínia. El conjunt és especialment rellevant tant com a sistema hidràulic tradicional, com per la presumible antiguitat de la cisterna. 08164-70 Al sud de les Bergadanes No hi ha referències històriques de l'estructura, si bé com dèiem el tipus de parament de la cisterna convida a pensar que es tracta d'una construcció d'entorn el segle XVIII. Cal tenir present que hi ha referències documentals de les Berguedanes des del segles XIII (LLORAC 2015:39). 41.4059500,1.7234100 393297 4584609 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59183 Safareig públic https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-1 DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX Les restes del safareig romanen en estat precari, abandonades, sense restaurar i és freqüent l'acumulació de diverses deixalles. Antic safareig públic, rentador de l'antiga Font de la Bassa. La zona que ocupava l'antiga Font de la Bassa, just al final del carrer de la Font, que comprenia la font i el safareig públic del Pla del Penedès, va ser arranjada fa uns anys, substituint l'antiga font i formant una petita plaça que eliminat l'aspecte original del lloc i el canal que unió la font amb el safareig. El safareig roman just fora de la zona arranjada, en precari estat de conservació i abandonat. El safareig possiblement data, d'acord amb les característiques que conserva, del segle XVIII o XIX. L'antic safareig està conservat enterament, tret del mur que contenia les terres del camí que hi passa arran, pel sud, que és l'origen del camí de cal Faset. Es tracta d'una bassa allargassada, de planta trapezoïdal, rectangular en pràcticament tota la seva longitud tret de l'extrem oriental, que és triangular, tancat el safareig en direcció sud-est, on el mur que contenia les aigües sobrants es prolonga cap al talús del camí de cal Faset. El safareig s'orienta en sentit NW-SE i l'antiga font estava situada aproximadament 8 m cap a l'oest, ambdues estructures antigament unides per un rec que duia l'aigua cap a la bassa, procedent de la font, enminada. El lateral nord del safareig és el que disposa del pla inclinat on es rentava, amb el sòl d'aquest zona pavimentat amb rajoles ceràmiques quadrades, de 21 cm, encara conservades. Al lateral sud hi havia una bassa que recollia les aigües sobrants, avui dia poc visible, limitada per un mur de contenció del que en roman una part visible i una major part presumiblement amagat sota el talús actual del camí. El safareig mesura aproximadament 8,5 m de longitud i 1,75 d'amplada. El mur septentrional, d'obra de maçoneria de pedra, parcialment arrebossat, que com s'ha dit és el que era emprat per rentar, mesura de 7,75 m de llargada, una alçada d'uns 67 cm i és coronat per lloses planes de pedra, tallades amb secció trapezoïdal, col·locades planes, formant el pla inclinat en el que es batia la roba. Es tracta de lloses de 100 cm de llargada, 44 cm d'amplada i un gruix d'entre 4 cm en la part prima de la secció i 14 en la gruixuda. El mur meridional és canvi més estret, de 26 cm d'ample, de maçoneria arrebossada. L'interior del vas de la bassa és de 1,06 cm d'ample i 42 cm de fondària, enrajolat amb toves ceràmiques de 29 per 15 cm. A 1,28 m de l'extrem occidental hi ha un petit envà de maons de 14,5 cm d'amplada, que separava dues zones del vas. A l'extrem meridional, que constitueix la part triangular del safareig, hi ha a la banda exterior també un tram que segueix igual que la paret nord, amb les lloses per fer la bugada, i una petita part visible del mur que cloïa el conjunt del safareig, de 70 cm d'amplada, també de maçoneria de pedra; la resta del mur és cobert per les terres del camí que hi passa pel costat. Tot aquest lateral oriental és visible en 4 m de llargada. En aquest extrem del vas és conserva l'orifici per el que es feia sortir l'aigua. 08164-61 Carrer de la font, extrem oriental. No hi ha referències històriques conegudes de l'antic safareig. Per les seves característiques constructives cal pensar que es tracta d'una obra dels segles XVIII o XIX. El safareig apareix dibuixat en el plànol topogràfic del poble del Pla de 1913, en el que s'indica 'Lavadero' (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917). 41.4171100,1.7143000 392554 4585859 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59183-foto-08164-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59183-foto-08164-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59183-foto-08164-61-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras La imatge que correspon a una pintura ha estat facilitada per en Ton Fontanals. Es tracta d'una pintura de 1993 realitzada per Miquel Angulo, de Sabadell, reproduint una antiga fotografia del safareig i font de la bassa. 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59174 Mas Ventura https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ventura DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XVI-XX Antiga masia aïllada, d'estil popular, amb presumibles orígens d'època medieval. El Mas Ventura es situa vers el nord-est del terme municipal del Pla, al nord de la barriada de Bonavista, al sud de Cerdà i al sud-oest del Ca Jofrè. A 50 m al nord-oest hi ha Can Raspall de Renardes. Del poble del Pla, situat al sud-oest, la casa dista 1,2 quilòmetres aproximadament. L'accés és fàcil a través de la pista que hi condueix directament des de l'extrem nord de la barriada de Bonavista, o també mitjançant l'anomenat Camí de la Barrera, que neix al lateral est de la carretera BV-2153, en el PK 3+400, passant primer pel lateral de Can Raspall. Es tracta d'un antiga masia rehabilitada, constituïda per l'edifici principal, una ampliació realitzada per la part posterior, destinat a habitatge, un annex adossat a la façana principal pel lateral oest, utilitzat com a garatge, i un annex de notables dimensions adossat parcialment a la façana oriental i que es prolonga avançadament a la façana de l'edifici. Tot el conjunt d'edificacions és clos per una tanca a manera de baluard, formant una perímetre trapezoïdal, que té l'accés principal en la cara sud, a través d'una portalada d'arc escarser i porta de ferro de doble fulla. Al lateral est d'aquest accés hi ha un plafó ceràmic, recent, que duu el nom de la casa, 'Mas Ventura', guarnit amb un gotim i orles. L'accés dóna al pati davanter de la casa i s'encara directament a l'accés principal de la masia. El mas és de la planta basilical, amb el cos central més elevat que els dos laterals; la coberta és a doble vessant, en aquest cos central, amb el carener perpendicular a la façana, mentre que els dels laterals és a una sola aigua. Aquest morfologia de l'edifici és un dels elements destacats de l'immoble, doncs és dels pocs que disposen de característiques pròpies de les clàssiques masies. Un segon element singular és l'antic portal adovellat d'arc de mig punt, presumiblement de notable antigor, potser d'època medieval o d'inicis de l'època moderna. El portal es situa en el cos central, constituït per planta baixa i dos pisos, en el que hi destaca també la galeria de tres finestres també d'arc de mig punt situades en la segona planta. En el cos oriental hi ha una finestra a la planta baixa i un balcó en el primer pis, de llosana d'obra, esglaonada, possiblement del segle XIX. Totes les obertures han estat rehabilitades i disposen de nous ampits, tancaments i proteccions. El mateix succeeix en les obertures existents en la resta de façanes, entre les quals un accés secundari d'arc escarser, que no presenten cap particularitat. La teulada és coronada per una motllura de faixa sobre la que arrenca directament el ràfec de teula. En ambdós laterals de l'edifici, les façanes finalitzen amb un frontó recte molt poc elevat. Per una altra banda és rellevant del mas el pou existent en el lateral occidental, adossat a la façana. Es tracta d'un pou cobert per una estructura de maçoneria de pedra, de factura antiga, amb coberta de volta catalana de rajoles i portella de fusta. 08164-52 Camí de Can Raspall, s/n. No hi ha referencies històriques conegudes de l'edifici. Salvador Llorac escriu que antigament la casa era coneguda com Casa Vella i cal Cardús (LLORAC 2015:44). D'acord amb l'aspecte arquitectònic de la masia i el portal de mig punt adovellat, els orígens de l'immoble han de ser notablement antics; en aquest sentit cal pensar en el lloc de Renardes, citat ja al segle XIV (LLORAC 2015:43) que és el paratge on s'assenta el mas. En la fitxa cadastral consta com a data de construcció del mas l'any 1800, data que s'ha d'entendre com aproximada, tot i que assenyala ja l'antigor de l'edifici. 41.4216200,1.7275800 393671 4586344 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59174-foto-08164-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59174-foto-08164-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59174-foto-08164-52-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 94|98|119|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59188 Rajoles de retolació i numeració de carrers. https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-retolacio-i-numeracio-de-carrers GACETA DE MADRID (1860): Gaceta de Madrid, Año CXCIX, Martes 28 de febrero de 1860, número 59. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX En general estan ben conservades, malgrat que algunes presenten fissures o algun fragment perdut. Antigues rajoles de retolació de carrers, de finals del segle XIX. En el Pla del Penedès es conserven algunes de les antigues plaques de denominació dels carrers i illes de cases. Es tracta de les plaques originals, ben probablement les primeres en col·locar-se al poble en motiu del que establia la primera legislació en aquest sentit, que van ser 'Reglas para efectuar la rotulación de calles y numeración de cases aprobadas por Real órden de 24 de febrero de 1860' (GACETA DE MADRID, 1860:1). Les plaques ceràmiques conservades corresponen ben probablement a pocs anys després d'aqueta Reial ordre. S'ha identificat un total de sis rètols, tres d'ells d'una sola rajola i tres formats per un plafó de dues rajoles. Es tracta de rajoles ceràmiques, vidrades, quadrades, de 20 per 20 cm, de color blanc. Duen el nom de les illes de cases o de les barriades pintats, de color blau fosc, amb lletres majúscules, al centre. Les rajoles són envoltades d'una orla perimetral del mateix color blau que les lletres. L'alçada de les lletres de les plaques varia en funció del text. Les rajoles identificades són les següents: 1. 'CALLE DE LOS CUARTELES'. Situada a la façana de l'immoble núm. 3 del carrer dels Quarters. D'una sola rajola. El carrer dels Quarters duu aquest nom degut a l'existència, en el segle XIX, d'una caserna per hostatjar un destacament de tropes governamentals (LLORAC, 2015:35). 2. 'MANZANA 6A'. Situada a la façana occidental de l'església de Santa Magdalena, al carrer Verge de Montserrat. D'una sola rajola. 3. 'MANZANA 10A'. Situada a la façana de l'immoble núm. 38 del carrer de Sant Jordi. D'una sola rajola. 4. 'CASERIO DE BUENAVISTA'. Situada a la barriada de Bonavista, a la façana de l'immoble núm. 10. De dues rajoles. 5. 'CASERIO DE LAS PARELLADAS'. Situada a la barriada de Can Martí de les Parellades, a la façana de l'immoble núm. 5. De dues rajoles. 6. 'CASERIO EL PUJOLET'. Situada a la barriada del Pujolar, a la façana de la tanca o baluard d'accés de cal Tet. Paral·lelament cal incloure també en les antigues rajoles de numeració dels immobles, que ben probablement corresponen al mateix període que les plaques de carrers. Es tracta de rajoles ceràmiques, quadrades, de 15 per 15 cm, de fons blanc amb el número centrat de color blau fosc i una orla perimetral del mateix color, idèntica a la que duen les plaques de carrers. N'hi ha conservades diverses, especialment al poble del Pla, però també a les barriades Bonavista, de les Parellades i de Can Martí de les Parellades . 08164-66 Varis emplaçaments Daten probablement del darrer quart del segle XIX, col·locades a partir de la Reial ordre de 24 de febrer de 1860. 41.4171800,1.7123500 392391 4585870 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59188-foto-08164-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59188-foto-08164-66-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59163 Barriada de les Parellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-parellades DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. El barri de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, molt proper amb el límit de Subirats (no arriba a 100 m de distància) i al de Torrelavit. Cal Casesnoves, antiga masia reformada, es situa a un centenar de mestres al nord-est del nucli, mentre que el veïnat original de les Parellades, Cal Martí, s'ubica aproximadament 450 m al nord-oest. Dista del poble del Pla del Penedès uns 2,5 quilòmetres. El veïnat és una agrupació d'una quinzena d'edificis, tots ells situats als vorals del camí que pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i pel nord segueix cap al nucli de Can Martí de les Parellades. Es tracta per tant d'un nucli de morfologia rectangular, allargada, de 200 m de longitud. En general les edificacions no són agrupades entre elles, sinó que el nucli és format per immobles molt propers, però aïllats, que, en conjunt, formen el veïnat. Tot i així, hi ha una renglera de quatre edificis adossats que formen mitgera, dos dels quals són dels més antics del veïnat. La part central i nord de les Parellades correspon al nucli original de la barriada, doncs al sud els edificis existents són de construcció molt recent. Al centre, en el lateral oest, hi ha cal Pixeta edifici de planta quadrada, amb coberta a quatre aigües coronada per un pinacle, que disposa d'un balcó de llosana motllurada i barana de faldó, que es data de 1823 (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). En el vèrtex oest de la façana, encarada al sud, no pas al carrer, hi ha un antic contrafort. En el mateix marge oest del veïnat, uns metres més al nord, les cases núm. 8 i 9 són també antigues, de principis de segle XX, aproximadament, malgrat que reformades, mentre que a l'extrem nord, al final del nucli, hi ha un edifici aïllat, amb teulada a dues vessants, a manera de petita masia, que és ca la Remei (antigament cal Cuscó; ara també conegut com cal Fermí), que data 1833 (LLORAC 2015:37), tot i que l'aspecte arquitectònic de reformes realitzades al segle XX. El nucli tradicional és format per la Casa Nova, cal Benzina, cal Pixeta, cal Ton de la Salada, Cal Xaus i ca la Remei (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). Entre els edificis o adossats a ells, hi ha diversos coberts i magatzems agrícoles, que remarquen el caràcter agrícola del nucli, ara recentment modernitzat amb els habitatges de nova construcció. 08164-41 Les Parellades, al nord-est del terme municipal. Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla des del segle XIV (LLORAC, 2015:48), denominació que correspon al nucli de Can Martí de les Parellades. L'origen del veïnat és probablement el d'una casa de camp, a peu de camí, progressivament ampliat. Deixant de banda cal Pixeta, de 1823, i Cal Cuscó, de 1833, els altres immobles de caràcter tradicional presenten una arquitectura pròpia d'entre finals del segle XIX i inicis del XX. En aquests, la fitxa cadastral hi indica com a data de construcció els anys 1910 i 1920, que s'han de considerar aproximats. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), en el veïnat hi apareixen dibuixats 7 edificis, que han de respondre als més antics descrits i a algun cobert agrícola. 41.4154000,1.7443200 395060 4585633 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59164 Barriada de Can Martí de les Parellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-can-marti-de-les-parellades DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIV-XX Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens en època medieval. El barri de Can Martí de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, a 300 m de distància del límit amb Torrelavit. Al sud-est, a 450 m, hi ha el veïnat de les Parellades, homònim, que ha pres el nom del nucli original de les Parellades, que correspon a l'entorn de Can Martí. Dista del poble del Pla del Penedès aproximadament 2,25 quilòmetres. S'hi accedeix a través de la pista que procedent del veïnat de les Parellades i Cal Casesnoves, el qual pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i arriba justament fins a Can Martí de les Parellades, seguint posteriorment, com a camí rural, en direcció a les vinyes situades cap al nord-oest (els Bancals, Vinya Nova, etc.). El lloc és un petit turonet (237 m), lleugerament elevat entre els torrents de la Salada i de Marrugat, amb una excel·lent visió de tot l'entorn, especialment de tota la plana sud i sud-oest. El veïnat és constituït per sis habitatges, entre els quals cal Martí, la masoveria de cal Casesnoves, cal Calçoner i tres habitatges més, tots adossats entre ells i formant un conjunt arquitectònic unit, de morfologia de tendència quadrada, amb unes dimensions aproximades de 40 m en sentit est-oest i de 30 m en sentit nord-sud. Destaca especialment l'organització de la majoria dels immobles a l'entorn d'un carreró clos, de 20 m de longitud, disposat en sentit SW-NE, d'un únic accés, que formen les façanes principals o laterals, amb el fondo presidit per la façana de cal Calçoner. S'escapen d'aquesta organització el primer, al sud-est, i el darrer, al nord-oest, habitatges del veïnat, cap façana de les quals afronta amb el carreró. En el lateral oest de la façana de l'antiga masoveria de cal Casesnoves, destaca la conservació de l'antic plafó ceràmic de les denominacions dels carrers del Pla, amb la llegenda 'Caserío de las Parelladas'. Tret d'un habitatge de nova planta, probablement una reforma íntegra d'un de preexistent, la resta d'edificis conserven en la major part les característiques tradicionals, de marcada arquitectura popular, del tombant entre els segles XIX i XX. A Can Calçoner hi destaca els balcons de llosana motllurada i barana de ferro guarnida, així com la cornisa de dentellons. L'immoble situat al centre del carreró, al lateral oest, destaca per disposar de la part inferior de la façana atalussada, signe d'antigor. Mentre que la primera casa del veïnat, venint del sud, sobresurt pels dos cossos adossats, un més elevat que l'altre, i una finestra amb la part superior del llinda arrodonida, d'obra, per subjectar la reixa semicircular. Aquest immoble, a l'exterior de la finca, disposa d'un pou amb coberta d'arc de maons i parets de còdols. Les altres dues cases singulars, Cal Martí i la masoveria de Cal Casesnoves, són comentades en un fitxa independent. Enfront els habitatges, al marge sud del camí de les Parellades, hi ha diversos edificis destinats a usos agrícoles, construïts cap a la dècada de 1960. 08164-42 Can Martí de les Parellades, al nord-est del terme municipal. Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla del Penedès els anys 1385, 1386 i 1388, amb Berenguer Raspall de les Parellades i Arnau Parellades del Pla. En el padró parroquial de 1864 s'hi indica quatre famílies al lloc de les Parellades (LLORAC, 2015:37). La fitxa cadastral dels diversos immobles indica dates de construcció entre els anys 1850 i 1920, que tot i que s'han d'entendre aproximades, comprenen el marc cronològic de l'arquitectura que presenten els edificis. No hi ha restes visibles de construccions anteriors, que haurien estat reformades. 41.4188300,1.7411400 394800 4586017 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 94|98|119|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59168 Barriada de cal Janes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-cal-janes DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El veïnat es situa al lateral nord de la carretera BV-2154, en el PK 6+970, just arran de la via. Enfront, al sud-oest, a 40 m, en el lateral oest de la carretera, hi ha el veïnat de Cal Janes, una casa de camp que originà el nucli. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 300 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 220 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. La barriada és constituït exclusivament per cinc immobles adossats, tots ells habitatges. Conjuntament formen una renglera de 40 m de longitud, lleugerament corbada atès que s'emplacen just en un giravolt de la carretera. Es tracta de cases d'estil popular, totes constituïdes per planta baixa i pis, i a la part posterior totes amb un pati amb construccions annexes. Les tres més septentrionals són de 2 cóssos, mentre que les dues situades més al sud són d'un sol cós. Del conjunt en destaca especialment que quatre dels cinc edificis no tenen la façana arrebossada, sinó que es manté l'obra vista. En tots els casos és d'obra de maons i és singular la col·locació de filades de maons sobresortits en els brancals de les finestres de dos dels habitatges, a manera de decoració. El mateix motiu existeix justament a cal Janés, també d'obra vista de maons, tot i que en tractar-se d'un edifici rehabilitat s'ignora si és un ornament original. Divergeix d'aquest acabat la façana del segon immoble des del nord, el núm. 3, dit cal Pere Janes, segons un plafó de tres rajoles ceràmiques col·locat sobre la porta, que té la façana pintada de blanc. De fet es tracta de l'únic immoble que sembla habitat permanentment. De l'immoble més septentrional en destaca l'accés d'arc escarser, d'obra de maons, i el balcó situat al primer pis, sobre la porta, amb llosana obrada de rajoles. Cal Pere Janes ha estat molt rehabilitada, presentant l'aspecte d'un immoble actual, sense trets particulars, tret de les baranes dels balcons, de falda. L'immoble que duu el núm. 4, dit cal Jaume Janes, també segons una rajola ceràmica, destaca per l'ornament abans esmentat de les finestres i per cornisa recta obrada també amb maons. En el següent edifici és singular l'existència d'una obertura d'arc escarser a la planta baixa, protegida amb un porticó de fusta, i per la cornisa de quart de bossell. En el darrer, el situat més al sud, hi destaca el ràfec de punta de diamant així com que els maons utilitzats són més moderns. Les cases del nucli són cal Joan de la Torre, cal Pere Janes, cal Jaume Janes i cal Fermí (DIVERSOS AUTORS, 2011:44); un dels darrers dos immobles sembla estar desocupat, amb una finestra tapiada. 08164-46 Barriada de cal Janes, al lateral nord de la carretera BV-2154. Segons les fitxes cadastrals dels immobles, aquests van ser construïts entre els anys 1930 (casa situada més al nord) , 1870 (Cal Pere Janes, núm. 3), 1914 (cal Jaume Janes i contigua) i 1941 (edifici situat més al sud). Aquestes datacions sembla ser realment certes o molt pròximes, doncs en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1913 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix assenyalada una única edificació, la qual correspondria a cal Pere Janes, de 1870. També sembla corroborar la datació indicada pel cadastre el fet que l'immoble situat més al sud disposa d'un parament de maons de fàbrica més recent que la resta; aquest edifici el cadastre el data de 1941, el més modern de tots. En nucli s'hauria format a través de la construcció de cal Janes, edifici aproximadament de mitjan segle XIX, que hauria donat lloc a la construcció progressiva d'habitatges per a família, construïts a pocs metres de l'edifici original i arran del camí. 41.4123700,1.7380800 394534 4585304 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59199 Mina de l'Antoninus https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lantoninus XIX Boca de mina per a la captació i transport d'aigua que aflora a la superfície en una costera del marge dret del torrent del Mas Rovira mitjançant un tall vertical practicat en el terreny, que és suportat i precedit per un corredor d'1,1 metres d'amplada en forma de trinxera mitjançant dos murs de contenció paral·lels que actuen alhora com a contraforts. Tenen una longitud aproximada de 8 metres, són fets de pedra i menudall de la zona amb alguns encastos de maons, amb una progressió de 0 a 2 metres d'alçada en els seus extrems. La boca de la mina consta de dos arcs de mig punt successius, tots dos construïts amb maons. El primer té una alçada d'1,4 metres i una amplada d'1,2, i projecta una visera per davant del segon formada per una volta de canó de 3 maons de fondària. L'arc interior, perfectament centrat, dóna pas a una galeria d'1,2 d'alçada i 50 cm d'amplada. Els primers 3 metres del coll de mina estan bancats amb maons, tant les parets com el sostre, per tal d'assegurar-ne l'estructura, ja que coincideix amb el pas del rec per damunt seu. Immediatament després d'aquest tram, la mina, sense bastir, s'ha ensulsiat i no s'hi pot penetrar. La sorra acumulada impedeix de reconèixer com era el rec (d'obra, teula o canonada). En qualsevol cas, s'hi segueix acumulant aigua, la qual cosa propicia la proliferació de mosquits. L'entrada a la galeria se situa a la cota 195; això és, per sobre del nivell de la llera, però per sota d'un rec amb pendent invers que desguassa al torrent i que podria haver servit per accionar una serra hidràulica per tallar troncs, segons els records d'algunes persones. Es tractaria d'una serra de vaivé vertical mitjançant un sistema de lleves que reproduirien el moviment oscil·lant del rodet hidràulic en combinació amb una roda dentada i un ressort de ferro en forma de ballesta a la part inferior. Els responsables del seu funcionament eren els germans Segarra, de ca l'Enterino. 08164-77 Al marge sud del torrent del Mas Rovira, a 150 m al sud-est de l'entrada de l'estació depuradora. Antoninus Segarra, besavi de Pere Queraltó i Segarra, era fuster. 'A casa, amb el besavi, hi treballava un minaire, i aquest senyor es va dedicar a fer pous i mines mentre va estar treballant amb ell'. 'De la mina no sé l'ús que se'n feia. Abans hi havia uns horts i una sínia; potser d'aquesta mina es treia aigua per regar els horts'. 41.4156300,1.7174900 392818 4585691 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59180 La Granja https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granja-0 DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XX Casa de camp aïllada, amb elements noucentistes i posteriors. La casa coneguda com la Granja es situa cap al sud del terme municipal del Pla del Penedès entre el mas de la Sala i la carretera BV-2155, des de la qual s'hi té accés directe a través d'un camí que condueix exclusivament a l'immoble. El camí s'inicia uns 100 m a l'oest de Can Saumell. La Granja dista del poble del Pla aproximadament 1,4 quilòmetres. S'ubica al centre d'un extens pla de vinyes que és conegut com la Sala i Fontanals. Es tracta d'una casa de camp construïda cap principis del segle XX en la que hi destaquen especialment alguns elements de caràcter noucentista, com són els frontons esglaonats i antics accessos d'arc de mig punt de maó vist. L'edifici es situa a l'est d'un clos tancat a manera de baluard, constituït en la seva major part per les façanes exteriors de construccions annexes a la casa destinades a magatzems i a masoveria, totes elles de construcció més recent que la casa. L'edifici principal correspon a un volum de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb la teulada a doble vessant, de carener transversal a la façana principal. Aquesta, està encarada, singularment, a l'oest. Pel lateral nord l'edifici presenta un annex coetani a la construcció de la casa, mentre que pel lateral sud hi ha una prolongació de l'habitatge realitzat cap a mitjan segle XX. Tot l'edifici ha sofert reformes posteriors a la construcció original, de la que en romanen escassos elements conservats. Pràcticament totes les obertures semblen estar refetes, a l'estil actual, tret de les dues que hi ha, centrades, en la segona planta. L'accés principal, centrat a la planta baixa i d'arc escarser, no correspon a l'edifici original, doncs està situat en un cos de planta baixa annexat posteriorment enfront la façana. De l'edifici és rellevant els dos frontons esglaonats que coronen tant la façana occidental, ambdós amb vuit graons que ressegueixen la pendent de teulada des del carener. Es tracta d'una construcció d'estil noucentista, bé original de la casa o bé de mitjan segle XX rememorant la tendència. També són d'interès els dos antics accessos situats a la façana oriental, un a la pròpia casa, cegat i anul·lat, i un, intacte, a l'annex nord de l'edifici. Es tracta de dos accessos d'arc de mig punt, obrats amb maons vistos, en els que hi destaca el guarniment superior a manera de guardapols i a la base de l'arc a manera d'impostes sobre pilars. El situat més al nord, corresponent a l'annex, conserva la porta de de fusta de doble fulla. D'altra banda en ambdós laterals de l'arc situat al centre de la façana de la casa, centrat, s'hi intueix l'existència de dues antigues finestres que han estat també cegades, deixant únicament dos respiralls. Els annexes amb terrat construïts enfront la façana principal, de planta baixa, i en el lateral sud, de planta i pis, daten aproximadament d'entorn mitjan segle XX, d'acord amb la característica barana de gelosia ceràmica. 08164-58 Camí de la Granja, s/n, carretera BV-2155 entre Can Saumell i la Sala. No hi ha referències històriques conegudes de la Granja. La data de construcció que consta en la fitxa cadastral és la de 1900, però no l'edifici no apareix assenyalat en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917). Podria tractar-se doncs d'una construcció just posterior a la confecció d'aquet plànol, a l'entorn de 1920. Salvador Llorac escriu que la Granja havia estat originàriament una masoveria o casa de camp de la hisenda de cal Fontanals de les Cases (LLORAC, 2015:42). 41.4056700,1.7102100 392193 4584594 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59180-foto-08164-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59180-foto-08164-58-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras La casa es coneguda també com Granja de Fontanals (DIVERSOS AUTORS, 2011: 45) 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59173 Can Raspall de Renardes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-raspall-de-renardes DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX Casa de camp aïllada, d'estil popular, amb antecedents d'època medieval. Can Raspall de Renardes es situa vers el nord-est del terme municipal del Pla, al nord de la barriada de Bonavista, al sud de Cerdà i al sud-oest del Ca Jofrè. Ben a prop, a 50m al sud-est, hi ha l'antic Mas Ventura. Del poble del Pla, situat al sud-oest, la casa dista 1,2 quilòmetres aproximadament. L'accés és fàcil a través de l'anomenat Camí de la Barrera, que hi condueix directament; el camí neix al lateral est de la carretera BV-2153, en el PK 3+400, i Can Raspall es situa a poc més de 300 m seguint el camí. Igualment s'hi pot accedir també fàcilment des de la carretera BV-2154, prenent en el PK 8+450, a l'oest de la barriada de Bonavista, l'anomenat Camí de Can Raspall, que hi arriba directament al cap de 260 m, o des del mateix barri de Bonavista mitjançant una pista que també hi condueix. Can Raspall és actualment una àmplia finca constituïda per diversos edificis que conformen les Caves Parató. Tot el conjunt forma un clos tancat pels propis edificis i per un mur de tanca, a manera de baluard, amb l'accés principal situat al sud-oest, a través d'una portalada de dos pilars de maons coronats per dos pinacles esglaonats decorats amb una esfera al capdamunt. El barri de la portalada, de dobla de fulla, de ferro, duu la data de 1883. Tot el sector nord-est i sud-est de la finca és format pels cellers de Parató Vinícola, SL, mentre que l'antiga casa de Can Raspall és situada al nord-oest, constituint l'habitatge familiar i les oficines del celler. Can Raspall és un edifici amb característiques arquitectòniques d'estil popular del segle XIX. Malgrat que existeixen antecedents documentals referents a la família i al lloc de Renardes, no hi ha vestigis visibles d'una edificació anterior. En aquest sentit cal pensar en la possibilitat que el Mas Ventura, òlim Casa Vella, correspongui a l'antiga casa del lloc de Renardes. L'edifici és composa per tres volums units, formant una gra edificació de planta rectangular que assoleix 325m2. La composició és elegantment simètrica, comptant amb el volum central més elevat, de planta baixa i dos pisos, i amb els dos laterals de planta baixa i pis. Tota la composició de la façana, que està encarada al sud-est, mostra una excel·lent ordenació i simetria respecte totes les obertures. Aquestes, totes, compten amb una vasa d'adorn ressaltada que en els angles superiors és corona per un quadrat que els guarneix distintivament. El volum central és el prominent, disposant a la planta baixa de l'accés principal, d'arc carpanell, amb porta de fusta envidrada típica de la primera meitat del segle XX. En la planta pis, seguint el mateix eix central, hi ha un balcó, de llosana recent, d'acer, protegit per una barana de ferro decorada amb motius florals. El balcó és protegit per porticons de llibret. A la planta segona hi ha una finestrada triforada, d'obertures rectangulars estretes, en la que hi destaca la vasa d'adorn amb els motius quadrats que es repeteixen en aquest cas a la part inferior de forma rectangular, destacant molt en el conjunt de la façana. Entre la finestra i el balcó de la planta pis hi ha pintat un rellotge de sol flanquejat per àngels; al capdamunt, el rellotge duu la llegenda 'ELIAS' i a la part inferior, en la base d'adorn del balcó, hi ha un banda amb una frase referent al vi del celler. Els dos volums laterals són idèntics, divergint únicament amb la ubicació de les obertures, doncs en ambdós concentren les obertures cap al centre de tot el conjunt: més a prop del volum central, aquests dos volums presenten tant en la planta baixa com a la planta pis dues finestres balconeres, lleugerament més estretes que la central, les de dalt amb balcó, idèntic al central, i les de baix sense cap element especial tret de la vasa d'adorn que adorna també la part inferior. 08164-51 Camí de Can Raspall, s/n. Salvador Llorac remunta documentalment el llinatge de Renardes al segle XIII, quan en un establiment de 1286 del castlà de Lavit s'esmenta Elisenda, filla de Guerau de Renardes. L'any 1388 s'esmenta en un text Guillem Duc Pere, de lloc de Renardes, i en fogatge de 1497 de Lavit hi apareix Antoni Raspall de Renardes. El cognom a apareix de nou en el fogatge de 1516, a la Sala, al de 1553 a Lavit i el Pla, i en un capbreu de la comanda de Jerusalem de 1537 (LLORAC 2015:43). La nissaga dels Raspall de Renardes es va mantenir fins que l'any 1975 Joan Raspall i Vallmitjana va vendre la finca a Josep Elías i Andreu, propietari de les caves Parató, del qui els seus fills en són els actuals propietaris. La casa estranyament no apareix assenyalada en el plànol original del topogràfic de 1914 del Pla del Penedès (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), però sí el 'Camino del Respall'. En la fitxa cadastral la casa és datada de 1900, que s'ha d'entendre com aproximada; és probable que l'edifici dati de 1883, data assenyalada en la porta del baluard de la finca. 41.4222100,1.7271900 393640 4586410 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59173-foto-08164-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59173-foto-08164-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59173-foto-08164-51-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Cont. Descripció:D'altra banda, en ambdós casos, aquests volum disposen d'un accés situat a la part més allunyada del central de l'edifici; en ambdós casos és idèntic, estret, guarnit també amb l'adorn perimetral i comptant amb una petita finestra en el lateral. Sobre aquest accés, a la planta pis, no hi ha cap obertura.L'immoble finalitza amb una motllura de faixa o filet, seguida per un ràfec amb rajola col·locada a punta de diamant. La coberta és de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, tret d'una part del volum oriental, en la que hi ha un terrat des d'on s'accedeix a tres petites campanes col·locades sobre un bastiment de ferro. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59167 Cal Janes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janes INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda a la segona meitat del segle XIX. L'immoble es situa al lateral sud de la carretera BV-2154, en el PK 7+000, accedint-hi per un curt camí de tan sols 30 m de longitud des de la mateixa via. Enfront, al nord-est, a 40 m, hi ha el veïnat de Cal Janes, nascut probablement a arrel de l'existència de la pròpia casa homònima. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 280 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 240 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. Cal Janes és un edifici de caràcter rural, una antiga casa de camp amb fisonomia de masia, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Adossats en cada lateral disposa de dues construccions annexes, destinades antigament a cellers, cotxeres i magatzems. El conjunt és eminentment rural, tot i que després d'una important rehabilitació realitzada recentment és destinat al turisme rural. L'edifici principal és de planta rectangular, de 112 m2, amb un volum format per planta baixa i pis. La part davantera de la crugia meridional presenta una lleugera sobreelevació respecte la resta de la teulada, possiblement degut a una reforma. La façana principal s'orienta a l'est, des d'on domina tota la plana de la zona de Ca l'Avi. La rehabilitació realitzada recentment ha mantingut el caràcter tradicional de l'edifici, però en l'estat actual presenta dubtes sobre l'adscripció cronològica sobre els elements decoratius de la façana. Les obertures presenten brancals i vases d'adorn obrats amb maons i rejuntat de factura recent. Tot i així, la façana destaca per la composició simètrica, amb l'accés centrat a la planta baixa, d'arc escarser, i una finestra a cada lateral, amb reixa de barres de ferro de magolles i acabat en punta de llança. En el primer pis hi ha dues iguals, seguint els mateixos eixos, mentre que al centre, sobre la porta, hi ha un balcó, de llosana antiga, original, esglaonada. Al costat de la finestra sud hi ha un rellotge de sol, obrat durant la rehabilitació de la finca, amb les inicials 'A&S', corresponents a la propietat de la finca, Alsina Sardà. Per la part posterior l'edifici disposa de dues finestres; en destaca especialment un contrafort que reforça l'angle sud-oest. En els edificis annexos hi destaquen els accessos arc escarser. 08164-45 Barriada de cal Janes, al lateral sud de la carretera BV-2154. Segons indica el rètol indicatiu de la finca, situat al peu del camí d'accés, la casa és de 1862. La data és pròxima a la de 1870 que indica la fitxa cadastral de l'immoble, és a dir que cal pensar que efectivament és una construcció de 1862. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix l'immoble assenyalat com 'Casa de Gibert'. 41.4121700,1.7375200 394487 4585282 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59172 La Casa Alta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda cap al segle XIX, amb ampliació posterior. L'edifici es situa ben a prop de la barriada de Bonavista, a tant sols uns 50 m a l'oest de l'extrem nord d'aquest veïnat. La zona es situa aproximadament a 900 m a l'est del poble del Pla del Penedès, amb un accés fàcil a través de la carretera BV-2154, en la que en el PK 8+145, després de la darrera casa situada al nord de Bonavista, surt cap a l'oest un camí que condueix directament cap a la Casa Alta, situada al cap de 50 m. La Casa Alta és una conjunció de diversos edificis d'estil popular formada a través de l'ampliació d'un habitatge original possiblement del segle XIX o fins i tot anterior. Avui dia el conjunt arquitectònic de la Casa Alta el conformen diversos edificis que constitueixen com a mínim dues habitatges. Els edificis rellevants culturalment són els situats a l'oest, que formen la Casa Alta. L'edifici principal es situa a l'extrem occidental del conjunt i es tracta d'un edifici de poc més d'un cós d'amplada i amb teulada a doble vessant, amb el carener central perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a migdia i hi destaca especialment el conjunt d'obertures d'arc de mig punt, rememorant les antigues masies. Aquestes obertures són ressaltades amb pintura juntament amb una franja d'adorn que les envolta. L'immoble és format per planta baixa, pis i planta sota coberta. Aquesta darrera podria tractar-se d'un ampliació realitzada cap a mitjan segle XX. A la planta baixa hi ha l'accés principal, a l'oest, i una finestra a l'est, ambdues obertures d'arc de mig punt i d'esplandit motllurat. La finestra disposa d'un ampit volat i amb suport d'obra esglaonat. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis l'edifici presenta dues finestres balconeres també d'arc de mig punt i amb idèntica decoració motllurada i ampits volats. Al peu entre les dues hi ha un rellotge de sòl de pedra. La planta sota coberta es caracteritza per quatre finestres també d'arc de mig punt, senzilles, sense decoració, en les que hi destaquen les baranes d'obra realitzades amb gelosies de mitja corona ceràmica. El nivell d'aquesta segona planta és marcat en la façana per una motllura de filet, que podria correspondre a part d'un possible antic ràfec, doncs sembla que aquest segon pis podria haver estat fet posteriorment a la resta de l'immoble. A l'est d'aquest edifici n'hi ha un altre adossat igualment d'interessant i que correspon a la masoveria. Val a dir que és difícil discernir quin dels dos és veritablement el que constitueix l'edifici original, doncs la masoveria ben bé podria correspondre a la casa de camp que donà origen al conjunt d'edificis, a jutjar per les seves característiques, que denoten més antigor que no pas l'actual edifici principal. Aquest edifici es composa de planta baixa i pis, essent també d'un cós d'amplada. És rellevant el seu estil popular, típic del segle XIX o fins i tot lleugerament anterior. A la planta baixa, a l centre hi ha l'accés, d'arc de mig punt, sense motllures a diferència de l'altre habitatge, que conserva l'antiga porta de fusta de doble fulla. A la dreta de la porta, a l'oest, hi ha una petita finestra rectangular. Sobre la finestra un plafó de rajoletes, actual, indica 'Casa Alta'. A la planta pis l'immoble presenta un balcó, amb la finestra en aquest cas sí que amb els angles motllurats i una llosana d'obra de secció talonada. La façana és coronada per un ràfec de triple de teules i rajoles, conservant encara el canal de peces ceràmiques originals. La coberta és a dues aigües, amb el carener transversal, doncs per la part posterior l'edifici és lleugerament més elevat, fruït de l'annexió d'una altre edificació que prolonga per la part nord tant aquest com l'altre edifici, motiu pel qual les façanes originals posteriors no són visibles. 08164-50 La Casa alta, a 50 m a l'oest de la barriada de Bonavista. No hi ha referències històriques conegudes dels immobles de la Casa Alta. Segons la fitxa cadastral l'immoble és de 1850, que cal atendre com a data aproximada. L'estil popular i característic de l'edifici situat a l'est, el que duu el rètol amb el nom de la casa, indica que efectivament correspon a una construcció possiblement de la primera meitat del segle XIX o fins i tot de finals del segle XVIII. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix grafiat (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) 41.4185800,1.7257500 393513 4586009 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59170 Cal Bitxo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XVIII-XX Presenta conservació precària en general. Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda cap al segle XVIII, amb ampliació posterior i restes de celler. Cal Bitxo es situa al nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, aproximadament a 260 m al nord-oest de la barriada de Cal Janes i a 400 m al nord-est de la barriada de les Tarumbes. Del poble del Pla dista 1,9 quilòmetres. L'accés és fàcil mitjançant un camí homònim (camí del cal Bitxo) que parteix del marge nord de la carretera BV-2154 en el PK 7+350. S'arriba al cap de 350 m, creuant el pont sobre el torrent de Cal Janes. Cal Bitxo és una antiga casa de camp interessant perquè manté l'aspecte original, sense haver sofert cap rehabilitació. La construcció, d'acord amb l'aspecte arquitectònic, data aproximadament del segle XIX i presenta característiques d'estil popular, molt senzill, auster i sense elements decoratius. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, aproximadament de 100m2, de planta baixa i pis, aquest darrer baixet, tipus sota coberta, i que compta amb dos annexos en els laterals oriental i occidental. La façana principal està orientada al sud-est i disposa al centre de la planta baixa l'accés original, d'arc escarser, modificat posteriorment amb una porta comuna que tapia parcialment l'obertura original. A l'oest de la porta hi ha una finestra, rectangular, d'ampit de rajoles. En la planta pis la façana principal compta amb dues finestres, que no estan centrades amb les obertures de la planta inferior; la més occidental disposa d'un ampit de rajoles lleugerament volat i sostingut per una peanya esglaonada. Es conserva en la façana la rajola antiga de numeració de la casa, que duu el núm. 4. L'edifici és coronat per un ràfec doble, de rajoles i teules, que suporta la coberta, de dues aigües, amb el carener central paral·lel a la façana. En la façanes oriental i occidental hi ha una finestra en el primer pis, també comunes, mentre que a la septentrional n'hi ha dues, una a la planta baixa i l'altre al pis. És rellevant la façana posterior ja que delata que l'immoble correspon a una ampliació d'una construcció original: s'hi observa que la meitat occidental de l'edifici correspon a una ampliació de volum original, que correspon a la meitat oriental. Així el cos occidental està obrat de maons, mentre que el cos oriental és de maçoneria de pedra, que denota una notable antigor, com s'observa en la façana est des de l'interior de l'annex. Per tant és probable que l'edifici original dati d'entorn el segle XVIII, mentre que el volum ampliat correspongui a finals del segle XIX. Destaca per altra banda l'annex adossat a la façana oriental, que presenta una accés d'arc escarser, de maons, les parets aixecades amb tàpia sobre un sòcol de maçoneria de pedra i una coberta de fibrociment però sustentada sobre les bigues originals i encanyissat. Per les característiques que presenta, aquest annex dataria del segle XIX, essent possiblement anterior a l'ampliació de la casa. Pel lateral oest, a la casa s'hi adossa un segon annex, obrat amb maons, de factura més recent, possiblement d'entorn mitjan segle XX, tot i que sembla tenir també una part construïda prèviament. Es rellevant també la conservació a l'interior de l'edifici de diversos cups i plataformes per al premsat i emmagatzematge de most. 08164-48 Camí de cal Bitxo, s/n, al nord-est de la barriada de Can Janes. No hi ha referències històriques conegudes de Cal Bitxo. La fitxa cadastral indica com a data de construcció l'any 1890, que possiblement pot correspondre al cos occidental de l'edifici, probable ampliació d'una edificació preexistent. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix assenyalat com 'Casa de Bicho' (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917). Josep Bruna indica que és una antiga casa de jornalers de Cal Faset (DIVERSOS AUTORS, 2011:44). Per Salvador Llorac és una senzilla masoveria sense cap interès (LLORAC, 2015:40). 41.4147500,1.7365500 394410 4585570 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras La casa està deshabitada i abandonada. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59176 Cal Feset https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feset DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XVII-XX La conservació és precària en diverses parts de l'edifici principal i molt precària en els annexes, en part enrunats. Casa de camp aïllada, d'estil popular, del segle XIX, amb orígens anteriors. Cal Feset es situa al centre del terme municipal del Pla del Penedès, a l'est del poble del Pla, del qual dista aproximadament 700 m. Més proper és la barriada de les Tarumbes, situada a 500 m al nord. L'emplaçament correspon a una plana agrícola situada entre el torrent de les Tarumbes, al nord, i de cal Feset, al sud. S'hi accedeix fàcilment prenent la pista anomenada Camí de cal Feset, que té origen en el lateral sud de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 2+580. Es tracta d'un edifici rellevant per les seves característiques arquitectòniques, doncs reuneix en unes grans dimensions els trets característics de les cases de poble de la segona meitat del segle XIX, sumades alhora al seu caràcter imminentment rural. L'immoble s'insereix en una conjunt arquitectònic que constitueix la pròpia finca de cal Faset, tancada per un baluard mitjançant els propis edificis com per un mur de tanca. L'edifici principal es situa al mord-oest d'aquest clos, mentre que la resta de la finca és ocupada per edificacions annexes de caràcter agrícola així com per un segon habitatge, a manera de masoveria, situat al sud-est. L'edifici principal disposa d'una planta rectangular de 29 m de llargada, pràcticament 5 cóssos, que assoleix 350m2 de planta. Responen ben probablement a successives ampliacions d'un edifici original del qual no en romanen visibles les parts. Tota l'edificació presenta un caràcter notablement unitari, especialment la façana principal, fruït d'una reforma realitzada en la segona meitat del segle XIX. La façana principal, encarada al sud, mostra una composició notablement simètrica. A la planta baixa, al centre, hi l'accés principal, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn ressaltada, porto de fusta de doble fulla i porta vidriera al davant. Als laterals de l'accés hi ha dos pedrissos d'obra amb braços ondulats. A les crugies següents la planta baixa presenta dues finestres balconeres amb ampit volat, protegides per reixes de barres trenades. Per l'oest, a la crugia contigua hi ha una accés secundari, d'arc escarser, de maons, amb porta de fusta d'una fulla, seguit per un altre accés de factura més recent, que potser n'amplia un d'original; per l'est, a la crugia més oriental se l'hi adossa en planta baixa un edifici annex, de caràcter agrícola. La composició de la planta pis és la més ordenada i simètrica, doncs presenta al centre quatre balcons idèntics, de finestres rectangulars amb vasa d'adorn, peanyes de motllura esglaonada i baranes de faldó. Els balcons són seguits en els extrems de l'edifici per una finestra, a l'est amb ampit volat semicircular i a l'oest d'àmbit volat de rajoles. Destaca al primer pis el rellotge de sol existent entre la segona i tercera crugies, situat aproximadament al centre de la façana. Està pintat, presentant una forma el·líptica i emmarcat per una vorada rectangular; al capdamunt d'aquesta, al centre, hi ha pintat '1875'. És a destacar que en aquelles parts més cobertes per les inclemències del temps es conserva la pintura antiga sobre l'arrebossat de façana; això és fonamentalment sota el ràfec i sota balcons. Aquesta mostra clarament que la façana era guarnida mitjançant un color blau cel i que les parts ressaltades (vases d'adorn, ràfec i llosanes de balcons) eren pintades d'un blau més fosc i intens. El ràfec és senzill, d'una filades de teules; la coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. A la façana posterior hi ha diverses finestres, més senzilles, d'ampit volat de rajoles.També hi ha un contrafort que sustenta la unió de dos cossos. 08164-54 Camí de cal Feset, s/n. Segons Salvador Llorac la casa havia estat propietat de la nissaga dels Faset fins a mitjan segle XIX, quan passa a mans de la família Lloret, com consta en l'amillarament de 1857 i el padró parroquial de 1864 (LLORAC, 2015:41). L'aspecte actual de l'edifici respon a la reforma realitzada per la família Lloret, possiblement realitzada pels volts de l'any 1875, any indicat en el rellotge de sol. En la fitxa cadastral s'hi indica la data de 1940 com la de construcció de l'edifici principal, que és errònia i correspon a alguna reforma realitzada. Per contra, en l'edifici de la masoveria hi apareix l'any 1875, que s'adiu amb l'esmentada del rellotge de l'edifici principal. Els antecedents de canvis de mans de la propietat de la finca a mitjan segle XIX indiquen que l'origen de l'immoble ha de ser anterior, quan era propietat del Faset, com també ho explica la profusió d'edificacions amb mostres d'antigor en el conjunt de la finca. L'origen podria remuntar-se com a mínim vers el segle XVII, tal i com a punta Josep Bruna (DIVERSOS AUTORS, 2011:41). 41.4149800,1.7222400 393214 4585613 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras La casa està deshabitada i abandonada.Cont. Descripció:Les edificacions de la resta de la finca són senzilles, però destaquen per l'obra de maçoneria de pedra o tàpia. L'habitatge situat al sud-est de la finca és d'obra vista de maons, amb tres accessos diferents. S'observa clarament que l'edifici correspon a una ampliació d'un caseta preexistent obrada amb tapia. Del baluard en destaca la portalada, d'arc escarser amb coronament a manera de frontó que presenta sota el petit ràfec una faixa amb dentellons. 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59175 Matamargó https://patrimonicultural.diba.cat/element/matamargo DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX Coservació precària de diverses parts de l'edifici i annexes. Casa de camp aïllada, d'estil popular, del segle XIX. Amb el nom de Matamargó es coneix la casa de camp situada en els terrenys homònims, ubicats al nord del terme municipal del Pla del Penedès, a 250 m de distància del límit amb el terme de Torrelavit. L'immoble es situa al peu de la carretera BV-2153, al marge occidental, a l'alçada del PK 4+280, un cop passat Cal Cerdà de Palou. Correspon a la casa més septentrional del municipi. Matamargó és una interessant casa de camp, construïda probablement cap a la primera meitat o mitjan segle XIX, que conserva plenament el seu estil popular. Correspon a un volum de planta rectangular, aproximadament de 100m2 de superfície, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. En el lateral sud-oest, a la construcció principal s'hi afegí un annex, que en el front de façana mostra un aspecte unitari. Adossat a aquest, també al sud-oest, hi ha un petit annex cobert, mentre que en el lateral nord-est de la casa se n'hi ha un altre de més ampli. En el front de façana l'aspecte de la casa és notablement ben cuidat, però a la resta de façanes i edificis annexos hi manca restauració, amb indicis de poc ús i progressiu abandonament. Destaca especialment la façana de l'edifici principal i del cos annexat pel sud-oest. Ambdós peces són de planta baixa i pis. A la planta baixa l'edifici principal presenta l'antic accés original, d'arc escarser, probablement obrat amb maons, amb porta de doble fulla, de fusta, prèviament protegida per una porta envidrada típica de mitjan segle XX. A la dreta de la porta, al nord-est, hi ha un accés més petit tapiat amb maons recents, possiblement obert més recentment. A l'extrem dret hi ha una finestra també tapiada amb maons, sobre de la qual hi ha una arc escarser de maons deixat com a llacuna visible en la façana arrebossada. És possible que l'arc constituís un segon accés original, posteriorment reconvertit a finestra i després tapiada. D'altra banda en el primer pis, la casa conserva una finestra original, petita, rectangular, amb un ampit de rajoles, i una segona finestra presumiblement més recent, més àmplia, també tapiada. És rellevant el ràfec de la casa per la seva àmplia volada, format per quatre filades, la primera amb rajoles col·locades a punta de diamant, la segona de teules, la tercera de rajoles i la quarta de teules. A la façana posterior, la casa presenta sis obertures, algunes originals i altres presumiblement posteriors. Totes estan en mal estat i tapiades. També es conserva precàriament el ràfec, amb peces a punt de caure, que és similar al de la façana principal. L'edifici annex pel sud-oest conserva a la planta baixa l'accés original, també d'arc escarser, amb la porta d'una sola fulla, i al pis una finestra també original, similar a la de la casa. El ràfec és més senzill, de dues filades, de rajola i teula. Al costat d'aquest annex hi ha el petit cobert, que disposa d'un accés estret, també d'arc escarser i conserva la coberta de bigues, llates i raoles sota teula. A la part posterior de l'edifici, l'annex existent presenta diverses refaccions; conserva una porta de fusta de doble fulla. 08164-53 Matamargó, carretera BV-2153, PK 4+280., No hi ha referències històriques conegudes de la casa de Matamargó, si bé les característiques de l'immoble permeten pensar que es tracta d'una construcció de la primera meitat o mitjan segle XIX. La casa apareix assenyalada en el plànol topogràfic de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) com 'Casa de Matamargot'. Les data de construcció que proporciona la fitxa cadastral és de 1965, que òbviament és errònia i ha de correspondre a alguna refacció. 41.4302800,1.7292200 393822 4587303 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59175-foto-08164-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59175-foto-08164-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59175-foto-08164-53-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras L'edifici només disposa d'una ocupació temporal amb finalitats subsidiàries a les activitats agrícoles dels propietaris. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59165 Cal Martí de les Parellades https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-de-les-parellades DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Casa de camp entre mitgeres, d'estil popular, del segle XIX, amb probables arrels anteriors. L'immoble es situa al veïnat de Can Martí de les Parellades, a l'extrem nord del nucli de cases, essent la darrera venint del sud. Es tracta d'una casa de camp, d'estil popular però amb evidents trets de regust noucentista, com és l'arqueria lateral i les bandes motllurades. Entre les cases de camp del Pla del Penedès destaca precisament per aquesta arquitectura, que defuig de les tradicionals propietats modestes. L'edifici és de planta trapezoïdal, d'uns 85m2, adossat per l'oest i el nord a les veïnes cases que constitueixen, a través de les façanes, el carreró del veïnat. La façana principal, on hi ha l'accés, és encarada a migdia, mentre que l'occidental és dirigeix als camps de vinyes del sector de les Vies, des d'on és pot contemplar perfectament. El volum és format per planta baixa i dos pisos. A la planta baixa de la façana sud hi ha l'accés principal, realitzat a través d'un atri porxat al qual s'hi accedeix per un arc escarser, descobert, sense porta, que té dues finestres llargues i estretes també d'arc rebaixat. La porta, enfront l'arc escarser, és comuna. Sobre aquest porxo destaca en el primer pis una naia, galeria, també porxada, amb quatre finestrals d'arc carpanell, els tres més occidentals idèntics i el més oriental més estret. Darrera els finestrals s'hi observa la façana del primer pis, al centre amb una finestra balconera, des de la qual s'accedeix a la naia, i dues finestres rectangulars al costat, totes amb vasa d'adorn ressaltada. Sobre la galeria hi ha un terrat, el sol del qual és assenyalat en la façana mitjançant una motllura de faixa i filetons. En el front de façana d'aquest segon pis hi ha al centre un òcul el·líptic i dues finestretes. La façana occidental destaca fonamentalment per l'arqueria del primer pis. La planta baixa és tapada per una garatge adossat i en el primer pis hi ha una finestra comuna. L'arqueria és formada per sis arcs de mig punt, tots cecs menys els dos segons començant per cada extrem, en els que en la part superior hi ha una finestra. Els arcs, alts, es sustenten sobre pilastres acabades amb un capitell de motllura de taló, amb la línia de la imposta assenyalada amb una motllura en ambdós extrems de la façana. L'edifici és coronat per una alta cornisa, amb l'aspecte de ser doble, molt motllurada, de bandes i filetons, que recorre tant la façana occidental com la meridional, ambdues les més visibles. La coberta és a una sola vessant, cap a l'oest, formada amb un recrescut de l'edifici, a manera de sota coberta, realitzat amb posterioritat a les resta de l'immoble. Destaca també el tractament de l'acabat pintat de les dues façanes rellevants, en el que els ornaments arquitectònics (arcs, pilastres i motllures) s'han ressaltat amb una coloració diferent a la de la paret. 08164-43 Barriada de cal Martí de les Parellades, casa situada a l'extrem nord-oest. La fitxa cadastral indica com a data de construcció de l'immoble l'any 1890, que aproximadament correspondria a la construcció de l'edifici amb l'aspecte actual. És probable l'existència d'un edifici anterior que hauria estat reformat i ampliat aleshores. Salvador Llorac indica que és una 'notable masia d'arrels antigues' (LLORAC, 2015:42) 41.4188900,1.7409800 394787 4586024 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-3.jpg Inexistent Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 98|106|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59166 Masovería de cal Casesnoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-casesnoves DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Casa de camp entre mitgeres, d'estil popular, del segle XIX, amb probables arrels anteriors. L'immoble es situa al veïnat de Can Martí de les Parellades, en el núm. 5, essent un edifici vistós un cop s'arriba al nucli. Es tracta d'un habitatge de marcat estil popular, interessant exemple d'una casa de camp del segle XIX que arquitectònicament rellegeix les característiques de les antigues masies. L'edifici disposa d'un volum i dimensions considerables. És de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, d'uns 115 m2 de superfície, i constituït per planta baixa i dos pisos. En destaca especialment l'ordenació de les obertures de la façana principal, orientada al sud, que, juntament amb la magnitud de l'immoble, li confereix una forta presència. La conservació de l'immoble és excel·lent, rehabilitat recentment, conservant els trets històrics. Totes les obertures presenten una vasa d'adorn pintada, que les ressalta. Presenta les obertures distingides com si de dos cossos independents es tractés, amb eix compositiu en el lateral oest i un altre a la resta de l'edifici. Aquest eix occidental presenta a la planta baixa una accés d'arc escarser, amb porta de fusta, antiga, d'una sola fulla però ampla. Sobre aquesta, a la planta pis, hi ha una finestra balconera, amb balcó, de llosana motllurada i barana de ferro amb motius geomètrics. En el segon pis hi destaca una finestra que duu un ampit encornisat, de taló. En aquest lateral occidental hi conserva el plafó ceràmic que denomina la barriada, amb la llegenda 'Caserío de las Parelladas'. El tram oriental de l'immoble hi ha l'accés principal a l'immoble, també d'arc escarser, més ampli que l'altra. No està centrat ni en la façana ni respecte els de les finestres dels pisos superiors, sinó lleugerament desplaçat cap a l'oest del l'eix central d'obertures, és a dir proper a l'altra porta. Al pis primer hi ha dues finestres, gairebé quadrades, i sobre aquestes, en el segon pis, n'hi dues de rectangulars. Cap d'elles sense ampit destacat. En la façana occidental, que dóna al carreró del veïnat, hi ha una finestra a primer pis, d'ampit lleugerament volat i semicircular, amb reixa de barres també semicircular, que destaca pel rejuntat d'obra del semicercle amb plom de la façana. A la planta baixa i a la segona hi ha, en cadascuna, un petit finestró. A mitja façana nord s'hi adossa un immoble veí, però a la resta, tocant al carreró, és visible el parament de l'edifici, on hi hauria hagut un cobert, ja que no està arrebossat. S'hi observa que la meitat de l'alçat de l'edifici, fins a mig primer pis, és d'obra de maçoneria mixta, mentre que la part superior és d'obra de maons, fet que indica que probablement la part inferior correspon a un edifici preexistent, mentre que la part superior hauria estat aixecada possiblement en la segona meitat del segle XIX. El coronament de les façanes és comú, amb un cort ràfec de teules. La coberta de l'immoble és de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. 08164-44 Veïnat de les Parellades, núm. 5. La fitxa cadastral indica com a data de construcció de l'immoble l'any 1890, que aproximadament correspondria a la construcció de l'edifici amb l'aspecte actual. És probable l'existència d'un edifici anterior que hauria estat reformat i ampliat aleshores. Josep Bruna indica que l'edifici correspon a l'antiga masoveria de cal Casesnoves (DIVERSOS AUTORS, 2011:44) 41.4187400,1.7411500 394801 4586007 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59224 Tradició vitivinícola https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-vitivinicola LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 65-72 i 223-224. SANCHO PARÍS, Daniel. ‘El canó granífug a l'Alt Penedès a principis del segle XX' a Del Penedès, núm. 31, Institut d'Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès, 2015, pp. 37-48. SANCHO PARÍS, Daniel. ‘El canó granífug, un giny d'artilleria agrícola' a Eix. Cultura industrial, tècnica i científica, núm. 3, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), Terrassa, 2017, pp. 56-59. XI-XXI Com la resta de la comarca, el municipi del Pla del Penedès s'inscriu en un territori d'una llarga i arrelada tradició vitivinícola, com ho demostra, històricament, el moviment cooperativista, l'agitació social rabassaire al voltant del règim de tinença i explotació de la terra, o el fet que el 1901 s'hi instal·lés la primera estació de canons granífugs de l'Estat (SANCHO, 2017:58). A nivell patrimonial, les barraques de vinya, i els pous i dipòsits d'on s'extreia l'aigua amb què es feia el caldo bordelès formen part d'aquest passat. Avui dia, la major part de la superfície del terme municipal és destinada al conreu de la vinya, i, des del punt de vista econòmic, el sector agrari local representa una quarta part de les afiliacions al règim d'autònoms de la Seguretat Social (IDESCAT, 2017). L'any 2009, hi havia 71 explotacions agràries i un total de 634 hectàrees de les 708 llaurades eren plantades de ceps, amb un 5% de vinya mallola. Tot i la tendència cada cop major a la concentració de terres a causa de la manca de relleu generacional i l'optimització dels beneficis derivats de la venda del raïm i de les inversions en maquinària i tractaments fitosanitaris, la majoria de les explotacions són inferiors a les 10 hectàrees. Bo i representar el conreu hegemònic amb el 90% del sòl conreat, s'observa una certa regressió en termes absoluts respecte de la dècada de 1980-1990 per l'escassa rendibilitat d'algunes peces de terra marginals. En aquest sentit, el 1989 va marcar el punt àlgid de l'expansió de la vinya amb 734 hectàrees sobre un total de 795 hectàrees llaurades. Tanmateix, les xifres actuals són prou eloqüents i donen testimoni de la diversificació econòmica de la població i dels canvis operats en el paisatge en comparació amb l'ortofoto de 1946 i l'amillarament de 1944. Tots dos documents són l'expressió d'un règim autàrquic d'autosubsistència de base cerealista amb una presència destacada del regadiu i un pes relatiu de la vinya, que ocupava llavors 419 de les 932 hectàrees en producció. Les varietats tradicionals de la zona són les autoritzades per a l'elaboració de vi base i cava: macabeu (45%), xarel·lo (32%) i parellada (5%), que es conreen majoritàriament emparrades; tot i que també hi ha alguna finca plantada amb varietats de raïm negre com el merlot i el cabernet-sauvignon. La majoria de viticultors venen el raïm a d'altri per a la seva elaboració i comercialització, per la qual cosa no tenen coneixement real de quin producte se'n deriva; tot i que encara hi ha alguna casa on reserven part de la collita per fer-ne el seu propi vi per a consum particular. Tot i que en desús, alguns habitatges i masies conserven els antics cellers, amb la premses, cups, bótes i altres màquines i atuells. A nivell comercial, hi ha establerts cinc cellers que formen part de la Denominació d'Origen Protegida Cava i de la DO Penedès: Alsina & Sardà, al veïnat de les Tarumbes; Parató SA, a can Raspall de Renardes; Capità Vidal, al sector del Pujolet, i Canals Nadal i Joan Piñol Torrents, al nucli urbà. A l'entorn del sector vitivinícola han proliferat negocis i establiments complementaris destinats a la venda i reparació de maquinària agrícola, així com al subministraments d'utillatge i tutors per emparrar la vinya. Dins el sector terciari, diverses iniciatives particulars han posat en marxa set establiments de turisme rural, amb 57 places de pernoctació (IDESCAT, 2016). Des del sector públic es dóna suport a aquestes projectes. El municipi està integrat dins l'itinerari comarcal de les rutes del vi i del cava del Penedès, i, a escala local, ha promogut l'adequació i senyalització de de cinc itineraris turístics circulars per recórrer a peu, a cavall, en bicicleta o segway. La població compta també amb un Centre d'Acollida Turística inaugurat el 2016, i des de 1988 organitza intercanvis amb la localitat borgonyona de Ladoix-Serrigny, amb la qual està agermanada. 08164-102 Tot el municipi del Pla del Penedès La vinya apareix documentada des de l'alta edat mitjana en documentació referida al castell de Lavit, al costat de l'horta i, sobretot, dels cereals (LLORAC, 2015:65). El cadastre de 1717 dóna 94 jornals de vinya per al Pla i Lavit, que representaven poc més del 16% de la terra conreada (LLORAC, 2015:66). Un segle i mig després, el 1857, el cadastre consigna 698 jornals de vinya espessa i 291 de vinya campa, que equivalien al 57% de la superfície conreada (LLORAC, 2015:67). Tot i les fluctuacions en l'estadística, almenys des del segle XVIII havia estat també important la producció d'aiguardent. El cens de 1787 hi figuren dos fabricants d'aiguardent. Si bé Pascual Madoz identifica només una fassina, a l'amillarament de 1857 se n'esmenten quatre: les de Cerdà de Palou, Abdó Vallès, Magí Rovira i Salvador Nadal. Cels Gomis, vers l'any 1920, n'assenyala un parell, i el diccionari de 1960 fa referència a una fàbrica de licors i dues de xampany (LLORAC, 2015:73). La plantació de vinya es va generalitzar durant la segona meitat del segle XIX, afavorida pel gran marge de beneficis que s'obtenia de la venda de vi com a producte elaborat. A l'Exposició de Raïms organitzada el 1871 per l'Institut Català de Sant Isidre hi va concórrer una representació cinc propietaris del Pla, que va ser la més nombrosa de la comarca. Si bé no va obtenir cap distinció, la delegació formada per Pau Rovira, del mas homònim (avui en terme de Torrelavit); Francesc Rovira, de la Sala; Josep de Miquel, Jaume Casasses i Joan Fàbregas hi van presentar raïms vinificables i de taula de les varietats calop, carinyena, escanyavella, garnatxa, malvasia, moscatell, parrell curt i sumoll (LLORAC, 2015:67). Tot aquest dinamisme va tenir efectes sobre la demografia i l'urbanisme: el nucli urbà es va expandir i la població va assolir el seu zenit històric amb 1.259 habitants el 1887. Tot i que el 1890 encara s'hi van produir 18.000 hectolitres de vi, la irrupció de la plaga de la fil·loxera, l'any anterior, va provocar un daltabaix econòmic que va donar origen a l'aparició de l'atur forçós i va obligar a emigrar a moltes famílies, de manera que el 1897 la població havia retrocedit a 1.044 habitants (LLORAC, 2015:68). En aquest context van néixer les primeres entitats recreatives i mutualistes, moltes vegades revestides d'un fort component classista i ideològic. Entre 1912 i 1918, els sectors benestants van sostenir el Sindicat Vinícola del Pla del Penedès, una entitat que tenia com a objectiu el millorament de la vinya, tota vegada que s'havia recuperat el conreu gràcies a l'empelt de ceps americans. Per la seva part, els rabassers es van agrupar el 1920 a l'entorn d'una filial de la Federació Comarcal de Societats Obreres Agrícoles fundada i encapçalada pel dirigent socialista Joan Esteva, que aleshores residia al poble (LLORAC, 2015:224). Entre les dues dates, a l'entorn de 1915, es va fundar el celler cooperatiu, una de les especialitats del qual va ser l'elaboració de mostos concentrats. 41.4180200,1.7107600 392260 4585965 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Cont. Història:El Pla de Penedès va ser també pioner en l'adopció de mesures per evitar els estralls de les calamarsades sobre les vinyes. Amb la mateixa la devoció per sant Abdó i sant Senen com a patrons protectors de les collites, diversos propietaris agrícoles es van aplegar el maig de 1901 per encarregar la compra conjunta d'una desena de canons granífugs que va comptar amb un ajut de 1.800 pessetes del Ministeri d'Agricultura. Fabricats per la casa Cameo de Carinyena, eren fets de llautó, els canons tenien de 4 metres d'alçada, disposaven d'un peu on es col·locava un cartutx de pólvora i havien de ser manipulats per dos operaris anomenats 'artillers'. Després de la detonació, l'aire calent es propulsava, suposadament, fins als 2.500 o 3.000 metres d'altitud, tot emetent un xiulet que trencava la pressió elèctrica de l'atmosfera (SANCHO, 2017:59). Per tal de dur a terme la seva instal·lació, es va constituir una junta directiva formada per Ramon Vallès Raventós, com a president; Josep Roig com secretari, i Salvador Nadal com a dipositari, a més de Pere Nadal Rovira, Joan Raspall, Josep Galimany, l'alcalde Joan Rovira Sala i l'advocat Josep Cerdà (SANCHO, 2015:45). L'estació granífuga del Pla del Penedès va ser la primera d'Espanya quedar finalment constituïda per 35 canons situats a intervals d'entre 600 i 700 (19 d'instal·lats en masies, 12 en casetes construïdes expressament i 4 en barraques de pagès), amb un abast de 2.777 hectàrees a l'entorn del Pla i els municipis limítrofs. El 2 de setembre, el ministre Miguel Villanueva va visitar l'estació del Pla i posteriorment la reina regent va distingir l'alcalde Joan Rovira Sala amb la medalla d'Isabel la Catòlica, i Isidor Aguiló, enginyer agrònom, i Gaietà Fontrodona, president del Cercle Agrícola del Penedès, van ser designats delegats del Ministeri d'Agricultura al congrés de viticultura celebrat a Lió (SANCHO, 2017:59). 98|94 60 4.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59216 Oliveres del camí de cal Feset https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-cami-de-cal-feset Conjunt arbori lineal format per diversos peus d'olivera (Olea europaea), sense que es pugui precisar el número exacte d'exemplars. Es tracta de soques molt velles distribuïdes en quatre motes de terra consecutives en un lapse de 50 metres de distància. A cada monticle hi ha un nombre de soques que oscil·la entre 6 i 2, però amb arrels comunes en la majoria de casos. L'olivera és una arbre de fulla perenne i port baix, amb troncs entortolligats de 2 metres d'altura abans de ramificar-se. Moltes estan esqueixades i han patit podes severes al llarg de la seva existència, sense comprometre'n, però, la viabilitat. La proximitat dels peus fa que la major part de branques dibuixin un anell excèntric, la qual cosa dóna lloc a la formació de capçades conjuntes de 9 metres de diàmetre. De Nord a Sud, la primera agrupació aplega sis soques: la més gran fa 1,8 metres de volta de canó; les mitjanes oscil·len entre 1,55 i 1,3 metres, i les petites en fan 0,8. El segon grup presenta cinc soques, les més grans de les quals amiden 2,18 i 1,58 metres. El tercer conjunt és format únicament per dues soques esqueixades, de 3,6 i 2,85 metres de volta de canó. L'últim grup es divideix en tres arbres més de 2,9, 1,88 i 1,2 metres. Els arbres apareixen en l'ortofoto de l'any 1946, però són molt més vells. En molts casos, l'edat de les arrels pot ser superior a la del seu tronc. Ni tan sols a través dels anells de creixement que queden a la vista resulta fàcil determinar-ne l'edat, a causa del seu càmbium asimètric, el procés de maduració i la naturalesa recargolada de la seva fusta. 08164-94 Lateral nord del camí rural de cal Feset, a 240 m al sud-est de la masia. 41.4133400,1.7244600 393397 4585428 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-3.jpg Inexistent Medieval|Romà Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 85|83 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59201 Caseta i bassa de l'hort de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-bassa-de-lhort-de-la-sala XIX-XX Conjunt arquitectònic format per un safareig, un magatzem agrícola annex i un pou d'aigua que hi ha dins seu. L'edificació és de planta lleugerament rectangular (7,7 x 6,7 metres), amb cantoneres de maons i parets d'encofrat de tàpia i fileres de maons encastats. El sostre és de canya i la coberta, de teula àrab a dues vessants, amb un ràfec d'un sol maó a tot el volt. El carener se situa en posició paral·lela a la façana principal, orientada a llevant, a una altura aproximada de 3,8 metres. La construcció presenta cinc obertures: tres portes i dues finestres, totes diferents. Només dues estan emmarcades amb maons: la porta principal, composta de dues fulles i rematada amb un arc escarser prou ample per passar-hi un carro, i una altra només apta per a persones en el lateral oposat, oculta rere una figuera. Aquesta darrera dóna accés a una cambra d'un 5 metres quadrats ocupada en la seva pràctica totalitat pel brocal del pou amb el qual s'omplia la bassa. Al costat dret, en posició avançada, hi ha una pica annexa per abocar-hi la galleda, tot i que avui dia és troba desproveït de qualsevol maquinària. Segons el masover, aquesta captació té més de 20 metres de profunditat i pels vots del 1950 va ser ampliada amb una mina d'absorció de 9 metres de longitud per millorar-ne el rendiment. Antigament, l'aigua s'elevava mitjançant una sínia de tracció animal. En el centre de l'edificació hi havia un puntal que feia de rodet, i un ruc que giravoltava. Quan aquest sistema va ser abandonat, el pou és va individuar amb la construcció d'un envà de maons en forma d'ela (L) i l'obertura de l'accés independent descrit suara. A la façana de ponent també hi ha una portella de servei, baixa i estreta, avui paredada, i el tester de migdia conserva una finestra lleugerament desplaçada a la dreta, situada a una alçada inaccessible. A la paret nord hi ha una altra finestra a menor alçada, avui tapiada, i diverses traces que assenyalen l'existència d'un cobert annex i d'un possible abeurador o safareig per preparar el sulfat de coure i la calç amarada, avui enderrocats. De tot el conjunt, la bassa és l'element més notori. Forma un quadrat perfecte de 8,6 metres de costat, amb el típic remat de maons a sardinell seguit de peces planes amb caiguda cap a l'interior. Tot l'ampit fa 70 centímetres d'amplada. La fondària del llac és de 1,55 metres i el contorn exterior oscil·la entre els 80 centímetres i el metre, segons el nivell del terreny. Antigament era poblada de peixos de colors i havia servit per regar els horts de la casa i nodrir una font ornamental que hi havia al centre d'un jardí amb diversos caminals i parterres guarnits amb xiprers. Avui, per contra, és totalment seca. 08164-79 Camí de la Granja, a 50 m al sud de la Sala. 41.4090600,1.7109500 392261 4584970 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59142 El Centre https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-centre DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Oficina Patrimoni Cultural, Expedient de declaració de 'El Centre' (El Pla del Penedès. Alt Penedès) com a Bé Cultural d'Interès Local, inèdit, 2015. DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. FREIXA, MIREIA (1981), 'Progressisme i tradició a l'arquitectura de Lluís Moncunill', D'art, núm. 6-7, p. 194-206. GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Treball (1984) Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939. LA VANGUARDIA (premsa), núm. 34.803, Barcelona, Sábado 6 de mayo de 1978, p. 27 LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Degradació de l'estructura de coberta, de ferro, de sala d'actes, que és un element rellevant històric i arquitectònic del conjunt d'edificis. Conjunt d'edificis que constitueixen la seu del Centre Agrícola-Unió d'Agricultors, amb orígens als segle XIX i amb fort arrelament històric i sentimental al municipi. Es tracta del conjunt arquitectònic conegut popularment com 'El Centre', Centre Agrícola i Social, situat als números 12 i 14 del carrer Sant Jordi, al centre del Pla del Penedès situat als números 12 i 14 del carrer Sant Jordi, al centre del Pla del Penedès. El conjunt és format per dos immobles contigus, que daten aproximadament de mitjan segle XIX, reformats posteriorment, i d'una sala polivalent o espai escènic agregat, situat al nord-est dels esmentats edificis, que correspon a la darrera incorporació al conjunt (DIVERSOS AUTORS, 2011: 198). Es tracta doncs d'una agrupació de tres volums edificats. L'origen dels edificis sembla correspondre a habitatges populars construïts vers mitjan segle XIX, aproximadament de cós i mig d'amplada, seguint l'estil de la resta d'immobles del mateix carrer i del poble. Així és desprèn de les façanes d'ambdós edificis, amb doble balcó al primer pis i sense disposar de cap tret particular que els distingeixi d'una casa corrent i els identifiqui com a centre social. Posteriorment, probablement cap a finals del segle XIX, l'interior de l'edifici situat al número 14 degué ser reformat per adaptar-lo a local recreatiu, mentre que el situat número 12 encara avui manté part dels trets d'antic habitatge. Més endavant, es construí el volum destinat a sala polivalent, edificat sobre els antics patis posteriors d'ambdós immobles i orientat a la inversa d'aquests, paral·lel al carrer. Els tres edificis van ser finalment comunicats a través de diversos accessos entre ells. L'edifici situat al número 14 és constituït per planta baixa i pis. La façana, simètrica, mostra dos accessos a la planta baixa, centrats, amb portes de factura recent. Al pis hi ha els dos balcons, amb volada de pedra motllurada i barana de ferro. Sobre aquests, en el que hauria estat la planta sota-coberta hi ha dues finestres cegades amb claustres de ceràmica. El coronament de la façana és mitjançant una cornisa llisa; la coberta, a dues aigües. A l'interior, la planta baixa, avui utilitzada com a bar, correspon a una sala diàfana en la que destaquen les dues columnes de ferro colat que suporten l'embigat de fusta, originàries de la possible adaptació de l'edifici a sindicat agrícola-centre recreatiu, freqüents en l'arquitectura d'edificis comercials (mercats, botigues), i recreatius des de finals del segle XIX (FREIXA, 1981:197). Als fons de la sala hi ha l'accés principal a la sala polivalent, mentre que en els laterals presenta dos accessos a l'edifici contigu del núm. 12, des d'on s'accedeix al primer pis. Aquest pis actualment correspon a una sala diàfana, polivalent, reformada, amb la coberta nova suportada per una encavallada de fusta. A l'extrem nord d'aquesta sala, ocupat com a espai de reunions, hi ha un armari amb diverses plaques de records d'actuacions de la Coral Sol Ixent. Per la mitgera sud, a través d'unes escaletes, s'accedeix a una sala de reunions i a un petit terrat, l'únic existent del conjunt, ambdós espais corresponents al pis superior de l'edifici situat al núm. 12. Immoble situat al número 12 és constituït per planta baixa, una planta entresol i la planta pis. La façana a la planta baixa presenta dos accessos, un a l'oest, d'arc rebaixat amb porta de ferro, a través del qual s'accedeix al vestíbul de l'immoble, i un a l'est, de llinda plana i porta de dues fulles, de ferro, que dóna accés a un llarg espai actualment emprat com a magatzem del bar i que representa el corredor d'accés secundari a la sala d'actes, situada al fons. 08164-20 Carrer Sant Jordi, 12-14 L'origen de l'actual Centre Agrícola-Unió d'Agricultors es remunta a finals del segle XIX, en el context del conflicte rabasser i l'associació dels pagesos amb l'objectiu de defensar els seus interessos, aspectes generalitzats a Catalunya en aquella època. En el mateix ambient i paral·lelament van proliferar les associacions polítiques, moltes d'elles en defensa dels drets dels pagesos. El 18 de juny de 1892 l'associació política Centre Republicà Democràtic Federalista, amb seu als números 12 i 14 del carrer Nadal, avui carrer Sant Jordi. Poc després, el 9 d'agost del mateix 1892 es va constituir l'Aliança Planenca, el braç recreatiu del Centre Republicà, amb qui compartida la seu (DIVERSOS AUTORS, 2011: 197). Es tracta de les dues associacions a través de les quals es forja l'ús de l'edifici com a centre socio-polític. L'origen directe de l'actual Centre cal buscar-lo, però, en la fundació de la Unió d'Agricultors el 27 d'agost de 1904, amb seu també al mateix emplaçament, que serà rellevada pel Sindicat Agrícola Cooperatiu-Unió d'Agricultors, fundada el 8 de juliol de 1911 i de la que en consten un Reglament aprovat el 23 d'abril de 1912 (DIVERSOS AUTORS,2011: 197-198). El sindicat, amb una ideologia d'esquerres, es va enllaçar amb les formacions polítiques afins, i en l'època de la República l'edifici va ser seu d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió de Rabassaires, mentre que durant la Guerra Civil va ser un dels principals centres de l'activitat republicana del municipi. Precisament en motiu d'aquesta filiació política, en finalitzar la guerra el recinte va ser requisat, tancat i espoliat, passant a mans de l'Organización Sindical Española (DIVERSOS AUTORS,2011: 198), el sindicat vertical del règim franquista, amb la propietat registrada a nom de la Delegación Nacional de Sindicats de la Falange Española y de las JONS (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985:51). Durant aquella època, entre els anys quaranta i seixanta-cinc (LLORAC, 2015: 225), l'edifici va ser utilitzat com a escola i temporalment com a habitatge de mestres (DIVERSOS AUTORS,2011: 198), fins que vaser tancat i abandonat fins l'any 1978. Amb la caiguda del règim franquista, l'any 1976 l'edifici va passar a mans municipals, adquirint-lo per evitar-ne la subhasta pública, empès per la pressió d'una significativa part dels planencs, els antics socis del Centre, que en preservaven l'ànima del record i valors, que finalment van aconseguir que els hi fos retornat, després d'una sol·licitud presentada l'agost de 1977. La cessió de l'immoble es va protocol·laritzar l'11 d'abril de 1978 en una sessió extraordinària de l'Ajuntament, retorn que va tenir notable ressò mediàtic atès que va ser la primera devolució a Catalunya d'un local incautat pel franquisme (LA VANGUARDIA, 1978:27). El procés de retorn no es va finalitzar fins el 6 de gener de 1984, data en que es va celebrar l'acte públic de lliurament de les escriptures de propietat al Centre (DIVERSOS AUTORS,2011: 199). Després de la recuperació, el Centre, registrat com a sindicat agrícola el 1979 amb el nom de Centre Agrícola-Unió d'Agricultors, rememorant doncs la denominació original, ha anat fluctuant amb alts i baixos en quant a activitats i conservació arquitectònica, que en els darrers temps, a partir de l'any 2004, quan es va celebrar el 25è aniversari de la reobertura i el centenari de la Coral Sol Ixent, sembla consolidar-se a d'una banda acollint activitats de múltiples entitats i, de l'altra, mitjançant projectes de reforma des de l'any 2009 (DIPUTACIÓ DE BARCELONA, 2015) i la declaració de l'edifici com a Bé Cultural d'Interès Local en el Ple ordinari del Consell Comarcal de l'Alt Penedès de 21 de gener de 2016. 41.4180800,1.7120100 392364 4585970 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-3.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Cont. Descripció:A l'entresòl hi ha una única finestra, sobre l'eix de la porta de doble fulla, que és balconera, amb barana de ferro; mentre que a la planta pis la façana presenta dos balcons, idèntics als de l'immoble del número 14. Remata la teulada una cornisa motllurada, a la que se li adossa el canal de peces ceràmiques que recull l'aigua pluvial de la coberta, també de dues aigües. El vestíbul de l'immoble és interessant, essent una de les parts antigues conservades. Presenta una escala amb graons de ceràmica i marxapeu de fusta, que duu, com dèiem anteriorment, a la sala polivalent situada sobre l'actual bar. En el primer replà, planta entresol, hi ha dues portes que condueixen a sengles habitacions destinades a despatx i aula, amb sostre de revoltons. En un racó de l'aula hi ha un revestiment ceràmic amb rajoles de cuina datades aproximadament de principis del segle XX. El pis superior correspon a la sala de reunions i terrat, ja esmentats, als quals s'hi accedeix per la sala polivalent del pis de l'edifici situat al número 14.El tercer volum del conjunt correspon a la sala d'actes situada al nord dels edificis esmentats. Correspon a una gran sala aproximadament de 180m2, de planta lleugerament trapezoïdal, totalment diàfana, tret de l'extrem nord-oest, on hi ha l'escenari, entarimat, del qual destaca la bocana amb vasa d'adorn de guix, motllurada. De l'edifici és rellevant la conservació del paviment de la sala, de rajola hidràulica amb motius geomètrics, i especialment també l'estructura de la coberta, formada per tres encavallades de ferro, tipus Howe, amb pèndoles unides a un tirant, que sostenen els cabirons de fusta sobre els que descansen les llates, que suporten l'actual coberta de fibrociment. 106|119|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59151 Cal Carnisser https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-1 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Conjunt de tres habitatges, entre mitgeres, noucentista amb components eclèctics. Correspon als tres edificis situats en el lateral nord-est del carrer Sant Jordi, referenciats amb els números 4, 6 i 8, d'est a oest respectivament. El grup destaca especialment per mostrar una composició unitària de les façanes, que no simètrica, fonamentalment distingible en l'estètica de l'acabat i en les ornamentacions, malgrat tractar-se de tres habitatges independents. La distinció entre habitatges és visible tant en l'aresta entre cossos, com en les façanes i també en les cobertes. Els tres immobles es configuren en planta baixa i dos pisos. La unitat compositiva es manifesta a través de diversos elements. En primer lloc les finques situades en els números 4 i 6 presenten un coronament de façana unitari, tant a través del ràfec com del frontó. D'altra banda els números 6 i 8 presenten un ressalt de bossell uniforme, marcant el sòl del primer pis. En tercer lloc, les tres finques disposen de totes les obertures emmarcades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada del plom de la façana. El quart i darrer aspecte és l'acabat pintat homogeni, blanc sobre l'arrebossat del frontis, rosat per als marcs d'obertures i granat pel sòcol i elements amb volada. Per contra, la divergència entre immobles es manifesta en l'ordenació i organització de cadascun d'ells de forma indepenedent. Així, l'immoble número 4 presenta dos eixos d'obertures: a la planta baixa dos accessos, de llindes rectes; probablement l'oriental havia estat una finestra, d'acord amb l'amplada que presenta: menor respecte l'altre accés i idèntica a la resta de finestres de l'edifici. Al primer pis disposa de dos balcons també de llindes rectes, amb volada de secció trapezoïdal i amb barana de ferro amb tapís central. En el segon pis hi ha també dos balcons, amb la diferència de ser d'obertures d'arc de mig punt i les volades molt curtes, protegits per baranes de ferro idèntiques a les del primer pis. Dues faixes assenyalen els nivells dels pisos. L'immoble situat en el número 6 és que presenta elements eclèctics, organitzats també en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa actualment té dos accessos: l'oriental, que dóna accés a un comerç, distingit per un guardapols poligonal, de doble triangle, sobre la vasa d'adorn; l'occidental, que dóna accés a l'habitatge, remarcat per un guardapols de coronament triangular, de reminiscències clàssiques; aquest darrer, al peu, disposa de guardacantons. L'accés coronat pel doble triangle, en ziga-zaga, respon en realitat a la modificació de la porta geminada original, en la que cadascuna de les obertures disposava del seu adorn triangular, d'acord amb que s'observa en la fotografia de l'any 1980 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985). En el primer pis hi ha dos balcons de volada poligonal, amb barana de barres de ferro trenades i panxa a la base; les obertures són d'arc lleugerament apuntat. En el segon pis hi destaquen les dues finestres triforades, amb triple arc califal, de record arabesc. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que hi havia una decoració en el punt dels arcs, avui desapareguda. El coronament de la façana, juntament amb l'immoble número 4, és a través d'un ràfec de quatre nivells de rajoles, el segon de punta de diamant, sobre un dentellada en voladís, i acabat amb un frontó ondulat. 08164-29 Carrer Sant Jordi, 4-8. No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareixen com a data de construcció els anys 1800, per a l'edifici del núm. 4, i 1900 per als edificis situats en els números 6 i 8. Aquestes referències cronològiques s'han d'entendre com aproximades, doncs les característiques del conjunt d'edificis són pròpies del noucentisme de principis del segle XX, fet al que s'hi ha de sumar la possibilitat que corresponguin a una reforma d'immobles preexistents, potser d'entorn mitjan segle XIX, d'acord amb l'ordenació del parcel·lari del carrer i tipologia dels seus habitatges. 41.4179200,1.7121300 392374 4585952 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras La denominació del conjunt procedeix de la carnisseria existent a la planta baixa de l'edifici situat en el número 6, comerç de llarga tradició.Cont. Descripció:Finalment, l'edifici situat en el número 8 mostra tres eixos d'obertures a la façana principal, amb la porta principal centrada, a la planta baixa, de fusta, envidrada, i dues portes secundàries (possibles antigues finestres balconeres) en els laterals, l'occidental amb porta d'alumini recent i l'oriental tapiada; les tres obertures disposen d'una vasa d'adorn coronada amb forma triangular, també de reminiscències clàssiques. En el primer pis, les tres obertures són d'arc escarser, la central és un balcó al barana de ferro de faldó i les laterals són finestres amb l'ampit lleugerament volat. El mateix esquema es repeteix en el segon pis, tot i que les obertures són de llinda recta, amb les cantonades superiors de quart de cercle, i el balcó central amb menys volada.Finalitza la façana un interessant ràfec de triple filada de rajoles d'extrem semi-circular, imbricades sobre un ressalt de filetó. Les cobertes dels edificis del números 6 i 8 són a dues aigües, mentre que l'edifici del número 4 disposa d'un terrat a la meitat sud de la coberta. 106|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59200 Caseta i bassa de ca l'Orpí https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-bassa-de-ca-lorpi XIX-XX Conjunt format per dos pous d'aigua, un magatzem agrícola i un safareig annex. L'edificació és de planta rectangular (8,5 x 6,6 metres) amb parets de maçoneria comuna arrebossades amb morter i coberta de teula àrab amb coberta a dues vessants. El carener se situa en posició perpendicular a la façana principal, a una altura de 3,5 metres. La construcció presenta dues úniques obertures, emmarcades amb maons: una porta amb arc escarser al costat esquerre de la façana de ponent i una finestra ovalada a mode d'òcul a la façana de llevant. En la part inferior d'aquest parament s'observa un arc de diafragma massissat fet amb maons col·locats de gairell que actua com a arc de descàrrega. Dins del magatzem hi ha un pou i un equip de bombament des del qual s'omple el safareig contigu. Antigament, l'elevació de l'aigua es feia mitjançant una sínia amb tracció de sang, com a l'hort de la Sala. Segons el seu propietari, aquesta captació està unida mitjanant una galeria subterrània amb el pou que hi ha en l'altre extrem de la finca, a 40 metres de distància. Es tracta d'un pou circular bastit amb maons verticals de construcció relativament recent i factura senzilla. Presenta un brocal circular d'1,6 metres d'alçada i un diàmetre d'1,28, amb una jàssera de ferro forjat d'una sola peça per sostenir la corriola, encastat en sengles pilars fets amb un encofrat de formigó. De tots els elements, el safareig n'és el més notori. Associats a ell hi trobem la bassa pròpiament dita, una pila de pedra i un abeurador. El conjunt se situa contigu a la façana de migdia del magatzem, i n'ocupa, en planta, la mateixa llargària (8,5 x 2,77 metres), de manera que recull des aigües pluvials de la meitat de la teulada. La bassa és rectangular (7,12 x 2,77 metres), tota ella construïda amb maons i rematada amb maons a sardinell, llevat del coronament de les dues cantoneres exteriors, que és fet amb blocs de pedra ben escairats amb forma d'ela (L). Entre els dos angles hi ha, en posició centrada, una altra tramada de pedra lleugerament inclinada cap a l'interior a mode de batedora o rentador, amb el corresponent esglaó per posar-hi els peus. L'amplada de la bassa coincideix amb la llargària d'un maó i mig (entre 42 i 40 cm) i presenta les cares interiors impermeabilitzades amb morter. El terra està enrajolat amb maons a trencajunt, amb un lleuger pendent d'1,14 a 1,4 metres d'un extrem a l'altre, i un sobreeixidor mitjançant un tub de 8 cm de diàmetre que abocava l'aigua sobre a l'abeurador contigu. Actualment, tots els dipòsits són buits i no s'utilitzen. 08164-78 A la plana agrícola de ca l'Orpí, a 100 m al sud-est del mas. 41.3976700,1.7157000 392639 4583699 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59194 Pou de les Carnasses https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-carnasses XIX-XX Conjunt per a la captació d'aigua subterrània i reg per a ús agrícola format per un pou artesià i un safareig annex. El conjunt es troba a la vora d'un camí rural entre vinyes, dins un recinte de dimensions reduïdes delimitat amb estaques de fusta i tanca cinegètica destinat al conreu d'horta per a l'autoconsum (bledes, enciams, mongetes, carbassons i blat de moro, en el moment de la visita). Per aquesta raó no s'han pogut prendre les mides exactes. El brocal del pou és de planta rectangular, amb tres de les seves cares construïdes amb pedruscall irregular lligat amb morter fins a una alçada aproximada d'1,5 metres, amb diverses ondulacions. El tancament de la cara Nord presenta una antiga obertura, paredada amb maons a una alçada lleugerament inferior i precedida d'un pedrís o marxapeu des del qual hom es pot abocar al pou i manipular els mecanismes d'extracció sense perill de caure-hi. Actualment, el forat és protegit per una reixa de ferro i s'utilitza un sistema de bombament mecànic. També són de maó els dos pilars quadrangulars que arrenquen de les parets Est i Oest del brocal i que sostenen el jou o tisora del pou; en aquest cas, un tronc de roure. A un costat de la paret Est hi ha un orifici a través del qual l'aigua pouada s'abocava, per decantació, al safareig annex. Es tracta d'una bassa de maons arrebossats de dimensions aproximades 2,2 x 2,2 x 1,2 metres i tres contraforts a cada costat: dos als angles i un al centre. El safareig desaigua per la base, a través d'una canonada de reg. 08164-72 Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. 41.4139100,1.7075400 391984 4585513 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59148 Creu de Terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-6 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. Fons Cristòfol Bas i Llopart. patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XV-XVI Creu de terme, amb referències documentals des del segle XVI. La creu monumental es situa en la cruïlla entre els camins que condueixen des del poble a Cal Fontanals i a la Sala, aproximadament a 180 m al sud de la sortida del Pla, en finalitzar el carrer de la Creu. Actualment la creu és envoltada per un clos de planta triangular, aproximadament de 15 m. de llarg per 11 d'ample, amb parets de pedra coronades per una barana de ferro, inaugurat el 29 d'abril de 2007 i denominat Plaça de la Creu. La creu es situa al centre d'aquesta plaça i es compon pel basament, el fust i la creu pròpiament dita en el coronament. Està encarada mirant al poble, en sentit sud-est-nord-oest (117º SE). La base és formada per tres nivells circulars esglaonats. L'inferior, de dovelles de calcària, té un diàmetre aproximat de 2,4 m i una alçada de 36 cm; el central, de dovelles similars i mateixa alçada, té un diàmetre de 1,6 m; el nivell superior correspon a un tambor monolític, de conglomerat, de 94 cm de diàmetre i una alçada de 55 cm. El fust és de perfil octogonal, amb costats d'entre 9 i 10 cm, d'un diàmetre de 21 cm. És de pedra sorrenca, encaixat al tambor mitjançant un orifici. L'alçada és de 2,34 m. Destaca per disposar en l'extrem superior d'un acabat amb decoració de plecs alçats i dues incisions circulars. En el front nord disposa de dos orificis quadrats, de 4 per 4 cm, separats per 31 cm, en els quals s'hi hauria adherit algun tipus d'ornamentació, actualment inexistent. Sobre el fust reposa la creu, actualment de ferro, de 75 cm d'alçada i 40 d'amplada en els braços. És de doble composició: una fulla central envoltada per un perfil d'extrems sinuosos, tot unit pel centre i extrems. L'alçada de tot l'element arquitectònic és de 4,36 m. 08164-26 Cruïlla entre el camí de Can Fontanals i camí de la Sala. Segons Salvador Llorac, existeix un capbreu de l'ant 1537 en el que s'esmenta el 'camp de la Creu del Pla', que correspondria a la primera referència de la creu (LLORAC I SANTIS, 2015:210). La creu de ferro ha estat col·locada fa pocs anys, substituint una d'anterior, també de ferro. La que podia haver estat l'original va ser destruïda durant la Guerra Civil (DIVERSOS AUTORS, 2011: 85). Per Salvador Llorac, aquesta darrera era de pedra, amb una forma 'gotitzant' i un 'cercle circumscrit', amb el tronc més llarg que els braços, d'acord amb l'observació d'una fotografia del 1914 (LLORAC I SANTIS, 2015:210). Efectivament, la descripció concorda amb les dues fotografies existents de l'antiga creu conservades en l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, datades d'entre 1925 i 1930 (AFCEC). 41.4140500,1.7141300 392535 4585520 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-3.jpg Inexistent Gòtic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 93|98|85 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59149 Creu de l'Aguilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-laguilera DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2004): 'Història i patrimoni arquitectònic del Penedès. Una mansió rural molt singular, l'Aguilera del Pla', Del Penedès, núm. 9, p.17-21. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XX Creu monumental, historicista, de mitjan segle XX. Correspon a un creu de característiques similars a les creus de terme, a les que pretén simular. No correspon a una creu de terme, sinó a una instal·lació simbòlica realitzada a mitjan segle XX pel propietaris de la finca de l'Aguilera. Es situa a 35 m al nord de la cruïlla entre la carretera BV-2153 i el Camí del Pla del Penedès a l'Aguilera, al marge occidental d'aquest camí, actualment asfaltat. Tot i que la creu és visible, roman parcialment amagada pels matolls i pins del marge de la via. La creu s'orienta en sentit sud-nord (338ºNO). A imitació de la creus de terme, es composa d'una base esglaonada, el fust i la creu pròpiament dita. La base és formada per tres nivells circulars esglaonats, col·locats sobre un fonament parcialment visible de pedra i ciment. El nivell inferior mesura 1,5 m de diàmetre i és format per dovelles de calcària, de 20 cm d'alçada. El segon nivell, sobre un base ciment de 4,5 cm de gruix, és constituït per l'aprofitament d'una mola de molí, de 78 cm de diàmetre i 8 cm d'alçada, de pedra sorrenca, amb les estries ben visibles. Sobre aquesta hi ha el tercer esglaó, que correspon a un tambor de pedra sorrenca, de 58 cm de diàmetre i 24 cm d'alçada. El fust, encaixat en el tambor, és de pedra sorrenca conglomerada, quadrat, amb els angles rebaixats, de 14,5 cm d'amplada cadascun dels costats, i una alçada de 1,64 m. La creu, també de pedra sorrenca, més fosca que la del fust, s'alça sobre un capitell de 19 cm d'alçada i 22 d'amplada, decorat amb quatre àngels alats, cadascun situat a una de les cantonades, però encarats en parelles en els dos fronts de la creu. La creu mesura aproximadament 55 cm d'alçada i 42 cm d'amplada en el braços. Els escaries entre els eixos són reforçats per una part de la pròpia pedra, decorada amb petites volutes. Ambdues cares de l'eix vertical de la creu estan esculpides amb figures centrades, d'uns 32 cm d'alçada: a la cara sud hi ha una Mare de Déu amb Nen; al cara nord Jesucrist crucificat. L'alçada del total del monument és aproximadament de 2,95 m. 08164-27 Cruïlla entre la carretera BV-2153 i el Camí del Pla del Penedès a l'Aguilera. La creu va ser instal·lada pels propietaris de l'Aguilera, masia propera al lloc, a mitjan segle XX. Segons Salvador Llorac bé ser cap els anys quaranta, quan la propietat fou adquirida per la Sra Maria Ymbert (LLORAC I SANTIS, 2015: 210). Segons Teresa Segura, va ser instal·lada cap els anys cinquanta per la família Cabanyes, de l'Aguilera (DIVERSOS AUTORS, 2011:85). Els Cabanyes són la família que adquirí la propietat a mitjan segle XX, cognom del marit de la Sra. Ymbert, d'acord amb que el seu fill, hereu de la propietat, és el Sr. Jaume de Cabanyes i Ymbert (LLORAC I SANTÍS, 2004: 20). 41.4213100,1.7145000 392578 4586326 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix denominada principalment com 'Creu de Terme del Pla' i secundàriament com 'Creu camí de l'Aguilera'. 116|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59212 Torrent de l'Aguilera i les Tarumbes https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-laguilera-i-les-tarumbes Curs d'aigua intermitent que neix a la depressió situada entre el Mas Rovira i la Serra de l'Aguilera, dins el terme de Torrelavit. El torrent penetra en terres del Pla del Penedès en les immediacions de la masia de l'Aguilera, de la qual en manlleva el nom fins a la seva confluència, aigües avall de la Planta, amb el torrent de can Cerdà de Palou o de Matamargó, que davalla paral·lel a la carretera BV-2153. A partir d'aquest punt, el torrent solca la plana fins arribar a les Tarumbes, veïnat que el bateja de nou. Tot i els canvis en la denominació, el considerem una sola unitat a efectes de conca hidrogràfica. El torrent recorre 3,1 km dins el terme municipal, des de la cota 230 fins a la 180. Discorre en paral·lel, perfectament equidistant, als torrents de can Janes, a llevant, i del Mas Rovira, a ponent, separat per les planes del Maset i de cal Feset, respectivament. Entre els dos extrems és creuat únicament en tres punts: dos en el seu curs alt -ponts de l'Aguilera i de Cerdà, a les cotes 230 i 212- i un en el seu tram inferior- gual de les Tarumbes, a la cota 181. Pel que fa a l'orografia, dibuixa una fondalada d'entre 60 i 90 metres d'amplada amb desnivells laterals inferiors sempre als 20 metres respecte de la plana circumdant. Dins seu s'hi desenvolupa un hàbitat de bosc mixt mediterrani amb algunes espècies vegetals pròpies dels ambients de ribera, segons les condicions d'assolellament, humitat i estagnació d'aigua en superfície. L'estrat arbori és dominat per les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc d'alzina (Quercus ilex) i exemplars més o menys esparsos de roure i pollancre, al costat d'espècies arbustives i herbàcies com l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'arítjol (Smilax aspera), les lianes de vidalba o ridorta (Clematis vidalba), l'heura (Hedera helix) i la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) a les obagues, i el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i l'esparreguera (Asparagus officinalis), al solell, i, en menor mesura, el garric o carrasca (Quercus coccifera) i la ginestera. Entre les espècies al·lòctones destaca la canya (Arundo donax) en alguns marges assolellats i, sobretot, l'acàcia (Robinia pseudoacacia). 08164-90 En el sector central del municipi, en direcció est-oest. 41.4206500,1.7208900 393111 4586244 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59211 Torrents del Romaní i Santa Fe https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-del-romani-i-santa-fe Curs hidrogràfic estacional situat en l'extrem sud-occidental del municipi que tanca la porció triangular del municipi que s'estén entre Puigdàlber i l'autovia C-15. El torrent neix en les immediacions del nucli urbà de Guardiola de Font-rubí i el seu eix en fa de partió per espai d'1,2 quilòmetres fins arribar al pont de Baldús. Just abans del viaducte es produeix la unió per la dreta del torrent de Baldús, i del seu aiguabarreig en resulta el torrent de Santa Fe, que fa de partió entre els termes del Pla i Santa Fe del Penedès durant 500 metres suplementaris abans d'escolar-se en direcció a Subirats. Malgrat els canvis de nom, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. En tot aquest recorregut, la llera amb prou feines s'enfondeix 10 metres, en passar dels 207 als 196 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Tot plegat afavoreix la presència d'un petit cabal superficial i fins l'aparició de brolladors com la font de Baldús, així com la infiltració d'aigua en la capa freàtica. Això té efectes sobre la vegetació, típicament riberenca. A diferència d'altres torrents del municipi, la llera és ampla i codolosa, a bastament poblada d'àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), que constitueixen la comunitat primària hegemònica. 08164-89 En el quadrant sud-oest del municipi, en la partió amb els terme de Font-rubí i Santa Fe del Penedès 41.3949200,1.7084000 392024 4583403 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59208 Torrents de les Vies i de Marrugat https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-de-les-vies-i-de-marrugat Curs hidrogràfic ocasional situat en l'extrem nord-occidental del municipi. En aquest entorn, en què la llera drena la plana abans d'enfondir-se, el reguer és colonitzat pel Ligustrum vulgare o olivereta, arbust mediterrani molt propi dels sòls eutròfics. També és especialment abundant la presència d'enfiladisses com l'heura (Hedera helix) i d'espècies al·lòctones com la canya (Arundo donax). En el seu curs alt, l'eix del torrent fa de partió entre els termes del Pla del Penedès i Torrelavit. Neix al Clot de les Comes a 300 metres d'altitud i desemboca al torrent de Marrugat a la cota 200, després d'un recorregut plàcid de 2,5 quilòmetres sense gaires giragonses. Entre ambdós extrems és creuat únicament en dos punts: un primer per mitjà d'un pontarró en la seva intersecció amb la carretera BV-2153 a la cota 283,3 i un segon a través d'un camí de terra amb pas a nivell a la partida de Matamargó, a la cota 264. A partir d'aquest indret, el torrent davalla enfonsat entre talussos cada cop més pronunciats que acumulen desnivells de fins 40 metres a la riba esquerra i 30 a la dreta. Els seus marges són poblats d'espècies típicament mediterrànies, tant pel que fa al bosc com al sotabosc. Hi predomina de forma abassegadora el pi blanc (Pinea halepensis), que en alguns llocs és substituït per l'alzinar i, en menor mesura, per alguns exemplars esparsos d'àlber (Populus alba), pollancre (Populus nigra) i roure de fulla petita (Quercus faginea). Aquesta és també la coberta vegetal predominant tant al curs alt del torrent de Marrugat pròpiament dit, que té el seu naixement al degotall de Matamargó, com al llarg del quilòmetre i mig que dista entre el seu aiguabarreig amb el torrent de les Vies i la seva confluència amb el torrent de cal Janes. En aquest darrer punt, el seu curs s'endinsa en terres de Subirats per ca l'Avi. Entre els dos extrems, el torrent de Marrugat rep les aigües d'escorrentia d'un seguit de barrancs, anomenats reguerots, especialment generosos a la riba esquerra. El reguerot de les Parellades n'és el principal. Pel que fa a les comunicacions, el torrent de Marrugat és travessat per l'antic camí del Pla a sant Sadurní, a través d'un gual a la cota 200 que comunica els veïnats de Bonavista, a ponent, i cal Rossell, a llevant, a través de la Vinya del Bosc. També el seu afluent de cal Janes és creuat per un camí que mena a cal Bitxo, mitjançant un pont. 08164-86 En el quadrant nord-occidental del municipi, en la partió amb el terme de Torrelavit. 41.4220400,1.7357300 394353 4586380 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59208-foto-08164-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59208-foto-08164-86-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59191 Cisterna i font de l'Aguilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-i-font-de-laguilera XIX-XX Dipòsit d'aigua de planta rectangular amb base de 2,8 x 4,9 metres construït amb maons de terra cuita i rematat per un cos volat ornamental de merlets i matacans en miniatura, amb les quatre cantoneres sobrealçades a 2,27 metres respecte del nivell actual de terres. Tant l'estil com els motius del guarniment s'inspiren en el recinte fortificat i la torre de l'Aguilera i estan en línia amb els del cosidor situat al final del camí arbrat que mena a la masia. Dins seu hi ha una cisterna amb les parets arrebossades i coberta amb volta de tartana, amb la cara exterior dels maons pintada amb aïllament asfàltica. El sostre està parcialment esfondrat i s'hi veu l'interior, per la qual cosa el seu estat de conservació és regular. Per fer-lo registrable, anteriorment existia una trapa zenital de 50 x 50 cm tancada amb forrellat situada en un dels angles. Al seu costat, a la paret nord, s'observa un sobreeixidor i diverses conduccions d'entrada i sortida d'aigua, actualment en ús. Possiblement la cisterna s'abasteix per bombament de l'aigua procedent d'un pou situat a 100 metres de distància, en el marge de la vinya annexa. Es tracta d'una captació circular de 1,26 metres de diàmetre que sobresurt 1,5 metres de la mota de terra, deixant a la vista quatre fileres senceres de maons verticals de 29 cm cadascun i un contrafort o pilar de reforç al costat Oest. En la part superior hi ha un parell de maons calats de nova factura que fan la funció de respiralls. L'aigua es destina a reg agrícola, si bé en origen tant el pou com el dipòsit devien formar part d'un sistema de captació i aprofitament d'aigua, també de boca, en el qual es trobava segurament inscrita la font de l'Aguilera. Es tracta d'una obra construïda amb maons de terra cuita sobre una llosa quadrada de 90 x 90 cm del mateix material. El cos de la font està emmarcat per dues fileres de 12 peces rectangulars disposades en sentit contrari a l'element central, coronat en forma semicircular fins a una alçada de 1,20 metres. En el seu entorn s'observen escampades algunes restes d'obra de fàbrica semicircular que podrien haver format part del coronament original. Executada amb el mateix material, la pica de la font és lleugerament rectangular, amb un remat de 62 cm amplada, una alçària de 35 i una fondària de 45. El seu estat de conservació és regular, ja que ha perdut la verticalitat i es troba lleugerament vençuda cap al costat de tramuntana. Actualment subministra aigua de procedent de la finca mitjançant una aixeta amb clau de pas. En origen, segurament, s'abastia directament per gravetat de la cisterna propera i formava part d'un sistema de conducció i aprofitament d'aigua que n'evacuava l'escreix fins a un safareig de planta circular i 1,2 metres de perímetre situat 5 metres a ponent, a una cota lleugerament inferior. 08164-69 Masia l'Aguilera, a 60 m al nord-est, en el bosquet situat a llevant de la masia. 41.4279100,1.7178700 392870 4587054 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-3.jpg Inexistent Historicista|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 116|119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59193 Pou del molí de vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-moli-de-vent XIX-XX L'estat de conservació és precari, ja que a la pèrdua del mecanisme original s'afegeixen la manca de manteniment i la formació de dues esquerdes verticals de grans dimensions a les façanes posterior i frontal (entre l'arc de la porta i la coberta). Edificació en forma de prisma i planta quadrangular de 2,27 metres de costat i 3,3 metres d'altura en les seves façanes frontal i posterior, orientades a llevant i ponent, respectivament. La teulada és plana, feta de maons a un sol vessant, amb el carener situat a la part davantera precedit d'una petita visera o xamfrà. L'edificació és feta de menudall i pedra irregular en la base i de maons plans en la part superior, tot arrebossat i lliscat amb morter. Presenta una sola obertura a la façana de llevant: una porta d'arc escarser de 95 cm de llum i 2,1 metres d'alçada. Dins seu alberga un pou circular bastit amb maons al qual no hem pogut accedir. Antigament, la construcció acollia un molí de vent de proporcions modestes i estructura metàl·lica com a mecanisme per pouar l'aigua destinada a reg. Posteriorment l'aparell va ser desmuntat i substituït per un equip de bombament elèctric. D'aquell temps resta, en l'angle superior sud-occidental, el tensor o enganxall de ferro en forma d'U invertida amb un dels tres aïllants elèctrics de ceràmica blanca. L'estat de conservació és precari, ja que a la pèrdua del mecanisme original s'afegeixen la manca de manteniment i la formació de dues esquerdes verticals de grans dimensions a les façanes posterior i frontal (entre l'arc de la porta i la coberta). 08164-71 Camí del molí de vent, a 180 al sud de l'Avinguda de la Carrerada. 41.4148700,1.7084100 392058 4585618 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59153 Cal Jofrè https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jofre DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX L'immoble i la finca en general presenta clars indicis d'abandonament, desocupació i nul manteniment. Totes les façanes tenen parts amb l'arrebossat desaparegut i bona part de les finestres estan malmeses. Edifici aillat, d'estil romàntic, de finals del segle XIX, amb possibles orígens medievals. Cal Jofrè es situa a 1,4 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès, al sud-est de Cal Cerdà de Palou i a uns 170 m al nord-est de Can Raspall de Renardes. L'accés és fàcil, prenent el camí que parteix de la carretera BV-5153 cap a l'est (PK 3+550), que correspon a l'antic camí de Vilafranca a Terrassola. Cal Jofrè, anomenat també Cal Xofrè i Jofré, apareix ja en documentació del segle XIV, però de l'edifici original no en romanen vestigis visibles. L'edifici actual correspon probablement a una refacció completa de l'antic habitatge, realitzada a voltants de final del segle XIX, seguint l'estil romàntic de moltes cases generalment d'estiueig. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrada, de quelcom més de 200m2, format per planta baixa i dos pisos, del que en destaca les dues torres que disposa a l'angle sud-oest i nord-est, la primera sobre el segon pis; la segona annexada al cos principal. La façana principal, encarada a migdia, és l'element rellevant, doncs la resta resulten completament amagades i desvirtuades per l'annexió de diversos cossos destinats a magatzems agrícoles. A la planta de la façana principal hi ha dues portes: la principal, centrada, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i porta de doble fulla, i una de secundària, situada més a l'est, de llinda recta i també a vasa perimetral i porta de doble fulla. La composició dels pisos és simètrica, amb tres eixos d'obertures ben centrats. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres, totes idèntiques, amb balcó de llosana d'obra i barana de ferro. Les finestres són altes, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn rematada sobre la clau amb una punta pentagonal. En el segon pis hi ha tres finestres balconeres, també amb balcó, iguals que les del pis inferior tret de que són de llinda recta i sense la punta al centre de la vasa d'adorn. Sobre aquestes, previ a la cornisa motllurada amb bossell, hi ha dues petites gelosies rectangulars a manera de respirall. Destaca la torre sud-oest, més alta que la nord-est. La primera disposa en cada façana d'una arqueria de tres finestrals d'arc de mig punt en les que hi destaca una franja bossellada que remarca una línia figurada d'impostes. Les obertures són emmarcades amb vasa, a una forma trapezoïdal sobre la clau. La coberta d'aquesta torre és piramidal truncada, a quatre aigües, amb els vèrtex coberts per peces ceràmiques vidrades. El truncament del vèrtex superior és coronat per un guarniment de ferro forjat. La torre nord-est en canvi és més baixeta, amb l'arqueria de només dues finestres i la coberta és piramidal coronada per una copa ceràmica. 08164-31 Al nord-est del poble del Pla del penedès, a 170 m al nord de Can Raspall, arran del camí de Vilafra Els orígens de l'edifici poden remuntar-se a l'època medieval, doncs consta un Jofrè del Pla l'any 1386. Del 1516 i 1553 dates dos altres documents que esmenten també el cognom Jofré (LORAC, 2015:42) . L'edifici actual podria respondre a una refacció d'una antiga masia, tot i que el parament que s'observa en les llacunes de l'arrebossat és d'obra de maons d'època contemporània, fet que és un indici de que l'edifici hauria estat bastit de nou. 41.4229100,1.7295100 393835 4586485 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-3.jpg Inexistent Romàntic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 101|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59154 Cal Lloret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lloret GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XIX-XX Edifici cantoner, d'habitatge, d'estil popular, d'entorn finals del segle XIX-principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 5 de la Plaça de Pau Fontanals, en el xamfrà entre els carrers de Sabanell i Vallès. Correspon a un edifici de planta lleugerament rectangular, de notables dimensions, aproximadament de 13 per 11 m. de façanes, compost per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'immoble presenta característiques tradicionals de les cases populars del segle XIX, si bé amb recursos utilitzats també pel noucentisme (vases d'adorn, motllures), que li confereixen un estil popular benestant. Hi destaca especialment les vases d'adorn en totes les obertures i els òculs oberts en la planta sota coberta. La façana ha estat reformada recentment, modificant parts importants de les façanes, com són els diversos antics accessos, d'acord amb el que s'observa en la fotografia de l'any 1980 inclosa en l'Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) i l'estat actual. En el moment de visitar l'edifici (març de 2017) les façanes es mantenen amb un arrebossat de ciment, recent, sense pintar. La façana principal, on es situa l'accés, està encarada al nord-oest. Presenta tres eixos d'obertures oferint simetria al frontis. A la planta baixa, en l'eix oriental disposa d'un ampli accés, per vehicles, actualment d'arc escarser, però en la fotografia de 1980 s'observa l'accés amb llinda plana. Probablement aquest accés fou obert en una reforma anterior, potser a partir d'una antiga finestra, ja que l'existència d'aquesta correspondria a la composició de façana més habitual. A l'eix central hi ha la porta de vianants principal, centrada, d'arc escarser. Aquest accés també ha estat modificat, pel que es desprèn de la fotografia citada, doncs antigament era més alt i amb la fletxa de l'arc separada del propi accés per una llinda, elements avui desapareguts. El tercer eix antigament, també d'acord amb la fotografia, presentava un segon accés o finestra de gran alçada. La part superior d'aquesta obertura correspon actualment a una finestra, mentre que la part inferior ha estat tapiada i s'hi ha obert un finestró a la part inferior. A la planta pis hi ha tres altes finestres, de llinda recta, la central és un balcó amb barana de ferro, mentre que les dels extrems són balconeres, també amb barana. Aquestes també han estat modificades, doncs les finestres laterals disposaven antigament de la part superior cegada, potser amb decoració esgrafiada. A la planta sota coberta hi ha uniformement tres finestres oculars, el·líptiques, amb vasa d'adorn i reixat de ferro. La façana oriental també ha sofert modificacions des de l'any 1980, doncs d'acord amb la fotografia esmentada, hi havia un ampli accés al centre, d'arc escarser, probablement amb porta de dues fulles, per a vehicles, avui dia completament tapiat i invisible. Flanquejant aquest accés hi havia dues finestres, de llinda recta, encara conservades. A les plantes pis i sota coberta aquesta façana disposa de la mateixa composició que la septentrional, és a dir amb un balcó central i dues finestres balconeres en els laterals, això en el primer pis, i de tres òculs el·líptics a la planta superior. Destaca en la façana les dues motllures que assenyalen el sòl dels pisos, de pedra, amb bossellet, i el ràfec, de diversos nivells i arrencat sobre una motllura de filet. En la coberta, de tres aigües, sembla existir un badalot. Pel sud, l'immoble fa mitgera amb un altre edifici del carrer Vallès, mentre que per l'oest, part posterior, s'hi ha afegit un volum que amaga l'antiga façana. 08164-32 Plaça de Pau Fontanals, 5 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com aproximada i potser corresponent a un immoble preexistent, posteriorment reformat. 41.4178100,1.7107200 392256 4585942 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-3.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59157 El Casino - Societat Recreativa https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-societat-recreativa DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LA VANGUARDIA (1990) , núm. 20.725, Barcelona, Sábado 26 de julio de 1930. XIX-XX Restaurat recentment. Edifici d'habitatges, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici situat al carrer Planes número 3. L'immoble és bessó del contigu pel nord-oest, el situat al número 1 del carrer Planes, conegut com Cal Patrots. Igual que aquest, l'edifici és d'estil popular, si be amb trets significatius d'acomodació, com són els accessos d'arc de mig punt o les finestres amb marc de pedra i barana balustrada. Després d'anys de romandre abandonat, l'edifici ha estat recentment rehabilitat amb nous pisos (DIVERSOS AUTORS, 2011:90). L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bossell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, de construcció recent. A cada costat de la porta hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals sobre travesser, acabades amb magolles. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada, recentment restaurada. En el darrer pis, les tres finestres sobre els mateixos eixos són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. Destaca en l'immoble l'existència del pati lateral, al sud-oest, enrajolat també recentment, al qual s'hi accedeix per una portalada amb arc de punt rodó, com el de l'accés principal a l'edifici, de pedra motllurada, i amb una coronament de cornisa motllurada de quart de bossell amb ornamentació de dentellons a la base. La façana sud-oest actualment mostra una porta secundària i dues finestres a la planta baixa, tres finestres a la planta pis, la central balconera, i cinc a la planta sota-coberta, tot ordenat sobre els tres eixos d'obertures, emmarcades totes amb pedra. Desconeixem si la composició, completament restaurada, reprodueix l'original. A la façana posterior és repeteix també el mateix esquema compositiu que a Cal Patrots, tot i que en aquest cas sobre el mateix volum de l'immoble, no en un cos separat, amb un galeria de cinc arcs de mig punt sobre capitells motllurats i pilars quadrats, i amb un finestra a l'extrem nord-oest. A diferència de Cal Patrots, hi manca el sisè arc en la façana lateral de la galeria, sobre la qual, en aquest cas, no hi ha terrat, sinó la prolongació de la planta sota-coberta. Finalitza l'edifici amb una cornisa motllurada, notablement volada, i una coberta a tres aigües. 08164-35 Carrer Planes, 3 No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha d'emmarcar, com Cal Patrots, a cavall entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1928, que probablement no es correspon amb la realitat. L'edifici és significatiu per la història local, ja va acollir des de principis del segle XX la Unió Planenca, entitat fundada el 22 de maig de 1895 i que possiblement substituïa el Centre Agrícola. En la mateixa adreça el 1912 hi ha registrat el Sindicat Vinícola del Pla del Penedès i a partir del 28 de juny de 1919 el Centre Agrícola i Cooperatiu, que potser va deixar d'existir oficialment el 1926 (DIVERSOS AUTORS, 2011:201), però que sembla mantenir-se com a associació del denominat 'Casino' fins anys més tard (LA VANGUARDIA, 1930:21). El fet és que l'edifici era seu d'aquestes associacions, constituïdes pels propietaris de les finques del Pla, generalment de perfil polític de dretes, motiu pel qual el Casino era el contrapès al Centre Agrícola, que acollia als rabassaires (DIVERSOS AUTORS, 2011:201). Aquesta circumstància s'observa clarament en la notícia publicada al periòdic La Vanguardia el 26 de juliol de 1930, en la que es detalla els actes festius per Sant Abdó i Sant Senèn, en els que, per exemple, l'1 d'agost hi havia programat en la 'Sociedad recreativa Centro Agrícola, Casino, unos lujosos bailes de Sociedad, que amezinará la orquestina Catalunya (...) y estranará un repertorio de bailables de gusto exquisito', mentre que, a les mateixes hores, 'en la sociedad recreativa del Sindicato Agrícola de Rabassaires, habrá interesantes bailes que amenizará una aplaudida orquestrina de la capital' (LA VANGUARDIA, 1930:21). Una contra-programació per uns amb balls d''exquisit gust' i per altres 'interessants', que ja ho diu tot. Durant la Guerra Civil, degut a aquest perfil polític de dretes, el Casino va ser clausurat i destinat a escola; la gramola, incautada, va ser trasllada al Centre (DIVERSOS AUTORS, 2011:201). Després de la guerra va esdevenir oficialment 'Centro de Educación y Descanso', tot i que oficiosa i popularment va rebre noms diferents, i lloc on es desenvolupava totes les activitats lúdiques, entre les quals totes les festes, el teatre, el cinema o la primera televisió, que omplia el local en la retransmissió de partits de futbol. Entre finals dels anys seixanta i primers dels anys setanta s'inicià la crisi del Casino, que s'intentà revitalitzar amb un nous estatuts l'any 1974, en els que es va prendre el nom de Sociedad Recreativa, fins a la seva desaparició l'any 1982 (DIVERSOS AUTORS, 2011:202). 41.4169800,1.7120200 392363 4585848 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras L'edifici és popularment conegut com 'el Casino', i amb menys mesura també com 'Societat Recreativa', en motiu d'acollir antigament aquestes associacions. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59141 Pisos de Cal Patrots https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-cal-patrots DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. XX Edifici d'habitatges, modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez, construït l'any 1915. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Plaja número 14, fent xamfrà amb el carrer Sant Isidre, pel nord, i amb el carreró sense nom, pel sud, paral·lel a l'anterior. Destaca l'adaptació de l'edifici a la forma d'aquest extrem d'illa, a la que l'arquitecte hi dóna preeminència a través de les dues tribunes situades en els xamfrans. En conjunt, destaca per l'ornamentació esglaonada a base de ressalts. L'edifici és constituït per planta baixa i dos pisos, amb terrat a la part superior. L'accés principal es situa al centre de la façana occidental, en el lateral nord-est del carrer. En els xamfrans, sota les tribunes, hi havia dos accessos secundaris, més amples, de doble fulla, possiblement per carruatges, del qual es conserva únicament el situat al sud, mentre que situat al nord ha estat tapiat i reconvertit en finestra. Un quart accés, comú, per a vianants, s'ha obert en la façana nord. Tret d'aquest darrer accés i de la finestra que substitueix l'antiga porta, tota l'obra és unitària, d'acabat arrebossat, organitzada simètricament i mantenint en totes les façanes els trets decoratius que li confereixen el caràcter singular, que són les finestres amb la part superior emmarcades amb una vasa d'adorn a la meitat superior, una flor ornamental, presumiblement de pedra, situada a cada lateral de les finestres, i els ressalts motllurats, de mig bocell, faixa i doble bocellet, que remarquen el sòcol, pis i part superior del segon pis respectivament. Destaquen les dues tribunes situades en el primer pis dels xamfrans. La situada al nord és una exedra amb la volada suportada per tres permòdols esglaonats, o modillons, que neixen d'un arc escarser, emmarcat també per la flor ornamental situada a cada extrem, que correspon a la llinda de l'antic accés secundari. A la tribuna s'hi obren cinc finestres, llargues i estretes, amb llinda també d'arc escarser, protegides per una barana baixa, de ferro forjat. Aquesta tribuna es corona amb un terrat protegit amb barana de dues barres de ferro horitzontals, de la que en destaca la base, amb d'una decoració ressaltada que simula merlets, obrada amb maons. A diferència de l'anterior, la tribuna situada al sud és rectangular, però disposa exactament de la mateixa disposició d'elements i d'ornaments, amb cinc finestres altes i estretes d'arc escarser, tres en el frontis principal i dues en els laterals, i coronament amb un terrat emmerletat. La volada se sustenta igualment a través de permòdols esglaonats situats sobre l'arc de la porta secundària. En la clau de l'arc, on arrenca el permòdol central, hi ha la data de 1915, pintada. La façana principal s'organitza amb eixos simètrics en base a la porta principal, centrada, i dues finestres en els laterals, amb vasa d'adorn esglaonada en la part superior, a la planta baixa. Al pis hi ha un balcó central, amb la volada suportada també per permòdols esglaonats i dues finestres balconeres, totes amb barana de ferro trenat. El segon pis, sobre els mateixos eixos, presenta tres finestres també amb l'ampit lleugerament volat. La porta principal és de doble fulla, de fusta, envidrada a la part superior i amb guarnits geomètrics de plafó a la part central. Les façanes laterals, més curtes, disposen de la mateixa organització, si bé amb dos eixos d'obertures a la nord i d'un sol eix a la sud. El coronament de l'edifici és rematat amb un ràfec de cinc nivells, amb teula i rajola, sobre cornisa de maons, de la que en destaca el nivell col·locat a punta de diamant. 08164-19 Carrer Plaja, 14 L'edifici és obra de l'arquitecte Antoni Pons Domínguez (Barcelona, 1884-1978), arquitecte modernista que realitzà diverses obres al Penedès. L'edifici s'inicià probablement l'any 1914 i va ser finalitzat l'any 1915, d'acord amb el consta en la clau de l'accés situat en la xamfrà sud. 41.4175400,1.7116500 392333 4585911 1915 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Antoni Pons i Domínguez A l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) es conserven diversos plànols originals del projecte constructiu dels Pisos de Cal Patrots. Es tracta de dues plantes i tres alçats, fets a tinta sobre paper tela i parcialment colorejats, obra de l'arquitecte Antoni Pons. A l'arxiu duen els codis de referència H 101I/7/1521-23 i H 101J/4/1524-1525. Són d'important valor per al municipi, ja que és l'únic exemple, si més no conegut, d'un projecte constructiu dels edificis antic del Pla del Penedès. Hi destaca que la coberta de l'edifici es preveia amb teulada a dues vessants, amb els dos extrems coronats per puntes triangulars, elements que finalment fou acabat mitjançant un terrat. També al mateix arxiu, amb el codi SC 43/13 hi ha, en principi, quatre fotografies de l'immoble, just després de la construcció. Diem en principi ja que, un cop sol·licitada aquesta documentació, únicament ens ha proporcionat una fotografia. En aquesta, interessant, es veu l'immoble des de l'angle nord-oest, amb dos vailets en primer terme. 105|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59155 Cal Vaqués / Cal Mateu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaques-cal-mateu GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Edifici entre mitgeres, d'estil noucentista, amb components eclèctics, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 22 del carrer de la Creu, pràcticament a l'extrem sud de la línia d'habitatges del carrer. D'acord amb el plafó existent a la façana, la casa és coneguda com 'Cal Mateu', mentre que a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi consta com 'Cal Vaqués'. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, molt destacat per la façana profusament decorada, que contrasta amb els immobles veïns, estil popular i austers en quant a ornamentació. Els elements de la façana són típics del noucentisme, aplicant també elements neoclàssics que li confereixen un caràcter eclèctic. L'immoble és d'una amplada de cós i mig i presenta planta baixa i pis. L'organització de la façana és completament simètrica, amb tres obertures a la planta baixa i tres a la planta pis, totes centrades seguint el mateixos eixos. Divergeixen les tres obertures inferiors de les superiors en quant a la forma i acabat de les obertures, fet que dóna singularitat. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i en ambdós angles superiors disposen, a manera de modilló, d'una motllura profusament decorada amb mig bossell a dalt i quart de bossell a baix, totes guarnides amb una vasa d'adorn ressaltada. L'accés, situat al centre, és lleugerament més ampli que les finestres, situades als seus laterals. Ambdues finestres són idèntiques, tipus balconera, i destacades per disposar a la part superior d'una obertura quadrilobulada, de vèrtex apuntats, a manera de respirall o entrada de llum. La finestra situada al sud ha estat transformada en accés, mentre que la situada al nord està tapiada. Entre aquesta darrera i l'accés hi ha un plafó ceràmic on s'hi llegeix 'Cal Mateu'. Les obertures de la planta pis es caracteritzen per l'acabat superior en forma de frontó clàssic, triangular, amb motllura de bossell, que abraça la vasa d'adorn ressaltada. Es tracta de finestres balconeres, la central amb balcó amb barana de ferro i les dues laterals amb baranes de balustres i ampit de pedra motllurada. Destaca també la motllura correguda en tota la façana que assenyala el pis, que envolta també la llosana del balcó. Al peu de la façana el sòcol acaba també amb una motllura, de mig bossell, mentre que la cornisa, suportada per petites mènsules de quart de bossell, també és igualment motllurada. També són significatius els laterals de l'edifici, que presenten un columna distingida amb ressalts figurant carreus. 08164-33 Carrer de la Creu, 22 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4162800,1.7127600 392424 4585769 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59156 La Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-6 DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. XVIII Edifici entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XVIII. L'immoble és situat en el número 5 del carrer Verge de Montserrat, enfront la façana nord de l'església de Santa Magdalena. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, d'obra i estil popular, seguint el model de l'època, format per dos cossos, amb una amplada de façana d'11 m. aproximadament. La façana presenta quatre obertures simètriques: a la planta baixa dos accessos, d'arc rebaixat, un a cada cós, amb porta de fusta doble fulla; al pis, sobre cadascun dels accessos, una finestra balconera que dóna accés a dos balcons, el del sud llarg i que ocupa tot el cós, el del nord més curt, de la llargada de l'accés situat a sota. Ambdós balcons són protegits per baranes de ferro, la del nord senzilla, la del sud ornamentada. Les llosanes dels balcons són motllurades, de gola. El marc superior de les finestres és ressaltat a través d'una vasa d'adorn pintada, de color granatós. La façana es culmina amb un ràfec motllurat, de bossell a la part inferior. De l'edifici en destaca especialment el portal nord, realitzat amb dovelles de pedra, que li confereix el caràcter antic. A la dreta del portal, al nord, hi ha un plafó ceràmic, de 3 rajoles, amb la llegenda 'Rectoría', guarnit per sarments i un gotim. Per la part posterior l'edifici ha estat rehabilitat recentment i actualment (2017) presenta les façanes arrebossades de coment, sense pintar, amb les obertures i finestres noves. Destaca en el primer pis dues finestres, possiblement originals, d'arc rebaixat. En el vèrtex sud d'aquesta façana s'han deixat vistes algunes de les pedres cantoneres. Consta que l'edifici ha sofert diverses reformes al llarg del segle XX, iniciades cap als anys 1948-49 amb la renovació dels baixos, fins aleshores utilitzats com a quadra de cavalls per part de diversos veïns, que seran destinats a local per entitats. L'any 1970 els baixos seran rehabilitats de nou, destinats al jovent. En la dècada de 1980 es van fer obres a l'edifici, col·locant la porta d'accés actual, instal·lant capelleta dedicada a Sant Sebastià i enrajolant part del pis (QUERALTÓ, 1994: 59). 08164-34 Carrer Verge de Montserrat, 5 L'origen de l'edifici està ben documentat i respon a una condició exigida pel bisbe de Barcelona per segregar l'església de Santa Magdalena de la parròquia de Santa Maria de Lavit, de la qual en va ser sufragaria fins que es dugué a terme la separació, ocorreguda el 1778. La petició per segregar ambdues esglésies, i doncs parròquies, arrencava l'any 1739 quan el bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo i Vintimilla, després d'una visita pastoral a la parròquia de Lavit, escrivia que els veïns del Pla li demanaven que el rector de la parròquia es traslladés al Pla, argumenta-ho a través del major pes demogràfic del Pla, la llunyania que representava anar a Lavit i les millors condicions que presentava de l'església del Pla. El bisbe va determinar que els veïns del Pla edifiquessin una rectoria continua a l'església i que un cop construïda ordenaria al rector que hi anés a viure (QUERALTÓ, 1994: 59). La rectoria es va començar a construir l'any 1777 i el 14 de juliol de 1778 l'aleshores bisbe Gavino de Valladares i Mejía confirmà la segregació de la Parròquia de Santa Magdalena del Pla de la de Santa Maria de Lavit. La construcció de la rectoria hauria finalitzat doncs l'any 1778. El 7 d'octubre de 1779 es va anomenar vicari perpetu de Santa Magdalena del Pla mossèn Vicenç Morgades, qui el dia 1 de novembre de 1779 va començar a residir al Pla i l'1 de gener de 1780 va beneir la rectoria (QUERALTÓ, 1994: 59). Tot i així, sembla que la segregació definitiva, almenys de forma administrativa, no va assolir-se fins molts anys més tard, entorn el 1844 (LLORAC, 2015: 192; DIVERSOS AUTORS, 2011:114), doncs l'any 1790 es mantenia la confrontació entre les esglésies segons la declaració de delmes i primícies, on hi consta que al Pla hi havia un vicari però les primícies les recollia el rector de Lavit (LLORAC, 2015: 192). 41.4177700,1.7125800 392411 4585935 1777 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Josep Font Piqueras 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59158 Casa del carrer Rovira núm. 13 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rovira-num-13 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb l'any assenyalat en la part superior de la façana, l'immoble data de l'any 1916. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. XX Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil modernista, de l'any 1916. L'immoble és situat en el número 13 del carrer Rovira, fent mitgera amb l'habitatge situat a l'oest i aïllat respecte a la resta de façanes, on l'edifici és envoltat pel pati propi. Destaca pel seu estil modernista en quant a elements decoratius, del darrer moment de l'estil, a cavall amb les corrents noucentistes, de la qual en són ja les formes més racionals de l'edifici. Correspon a un edifici constituït per dos volums diferenciats, adossats, ambdós rectangulars, de menys d'un cós d'amplada i orientats en sentit NE-SW. El situat al nord-oest és el que s'adossa a la finca veïna i es composa de planta baixa i pis, mentre que el situat al sud-est destaca per diferenciar-se de l'altre a través d'una composició de planta baixa, pis i planta sotacoberta i estar el volum avançat respecte el primer en el front de la façana principal, encarada al sud. L'edifici és rellevant per l'ornamentació d'estil modernista de les façanes, en base a franges decoratives formades per rajoles vidrades de reticulat blau, pels adorns esglaonats i pel frontó del cos més elevat. La composició de l'edifici és ordenada i simètrica. El cos occidental presenta a la planta baixa l'accés a l'edifici i a l'oest d'aquesta una finestra. Sobre aquests eixos, a la planta superior hi ha dos finestres, rectangulars i altes, que destaquen per disposar de dues franges d'adorn a cadascun dels laterals, en la part superior. Les franques, lleugerament reentrants del plom de la façana, són guarnides amb dues rajoles de les esmentades. La planta pis és assenyalada en tot el perímetre de l'edifici per una motllura de doble filet al mig de la qual hi ha també rajoles les mateixes blaves. En el front de la façana principal, el cos oriental disposa d'una finestra a la planta baixa i a la planta primera d'un balcó, per sobre de la motllura que assenyala el pis, que just en aquest punt és doblada, oferint encara més ornamentació. Destaca en el balcó la barana de ferro ornamentada amb un motiu central i especialment els angles d'obra on aquesta es subjecta, que són esglaonats i coronats per gallons de ceràmica. És rellevant la decoració de la finestra del balcó, que en els laterals superiors disposa també de les dues franges decorades amb les rajoles reticulades i a sobre un reentrant esglaonat guarnit també amb la mateixes ceràmiques, algunes de les quals han estat substituïdes. A la planta sotacoberta hi ha al centre tres obertures espitllerades, a manera de franges paral·leles, la central lleugerament més llarga, que proporcionen llum a l'interior. Sobre aquestes, corona la façana un curt frontó subcircular, que amaga el carener, al centre del qual amb fragments de les rajoletes blaves reticulades, talment similar a un trencadís, hi ha els números que formen la data '1916'. A la façana oriental hi destaquen les dues finestres del primer pis, idèntiques a la de la façana principal, amb el guarniment esglaonat, així com la cornisa de doble filet esglaonat, que en el front principal incrementa el sentit de gradació de les ornamentacions. 08164-36 Carrer Rovira, 13 41.4164700,1.7121900 392377 4585791 1916 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-3.jpg Inexistent Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 105|106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59160 Casa carrer Anselm Clavé, 47 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-anselm-clave-47 XIX-XX Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular amb tendència noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 47 del carrer d'Anselm Clavé, fent xamfrà per l'oest amb la Plaça de Pau Casals i mitgera amb un edifici situat a l'est. El lloc correspon a l'extrem nord-oest de l'eixample del Pla del Penedès de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'immoble constituïa en la dècada de 1910 el vèrtex nord-oest del poble, enfront del qual encara tot eren camps. Es tracta d'un immoble que presenta característiques similars a altres edificis rellevants del municipi, entre les que destaca les vases d'adorn de les obertures i els ampits sinuosos. L'edifici és de planta rectangular, aproximadament de dos cóssos d'amplada, i constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La façana és encarada al nord, al carrer Anselm Clavé, i és de composició simètrica, en base a tres eixos d'obertures. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, d‘arc carpanell amb vasa d'adorn ressaltada, avui dia amb una porta d'alumini. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha una finestra, també d'arc carpanell i amb vasa d'adorn, ambdues iguals, altes i estretes, en les que hi destaca l'ampit sinuós, volat. Les dues són protegides per una reixa de ferro amb les barres finalitzades en puntes. En el primer pis, al centre hi ha un balcó i en els laterals dues finestres. La finestra balconera és àmplia, similar a la de l'accés, i el balcó és de llosana motllurada, de taló, amb estries, i barana de ferro adornada amb motius geomètrics. Les finestres són més petites, com les de planta baixa però sense ser tant altes, també amb vasa d'adorn i ampits sinuosos. Per últim, a la planta sota coberta són interessants les tres finestres geminades, també d'arc carpanell, estretes i amb doble ampit sinuós. D'aquestes destaca que totes menys una romanen cegades. La façana finalitza amb una cornisa motllurada, d'estries i mig bossell, notablement volada. La coberta és dues aigües, seguint el carener longitudinal a la façana. Per altra banda, la façana occidental, encarada a la plaça Pau Casals, presenta dues finestres d'arc carpanell en els extrems del primer pis, una d'elles també cegada, i dues finestres similars al centre de la planta sota coberta, sota el carener, part més elevada de l'edifici. A diferència de les de la façana principal, cap d'aquestes obertures disposa d'ampit volat i de vasa d'adorn. A la façana oriental, visible a partir de l'alçada del primer pis, no hi ha cap obertura i és visible el parament, sense arrebossar, d'obra de maons. 08164-38 Carrer Anselm Clavé, 47 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4189900,1.7110100 392282 4586072 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-3.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59159 Cal Manou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-0 XIX-XX Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XIX o principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 10 del carrer de Sabanell, a l'entrada occidental del poble del Pla del Penedès. Fa mitgera amb l'habitatge situat a l'est, mentre que per l'oest i el nord és envoltat pel propi pati de la finca. Destaca les dimensions de l'edifici paral·lelament al seu estil popular. L'edifici és de planta trapezoïdal, rectangular però amb el lateral oest esbiaixat a l'est, fruït de l'adaptació al parcel·lari que s'estava formant entre finals del segle XIX i principis del segle XX en aquest sector del poble, que aleshores en constituïa la primera illa entrant per l'oest. Les dimensions són notables, de 160m2 de planta, que es fan evidents en el front de façana. Es constitueix l'immoble per planta baixa i pis. La façana principal afronta amb el lateral nord del carrer Sabanell, encarada doncs al sud. En destaca especialment l'alta portalada adovellada, d'arc escarser, que conserva l'antiga porta de doble fulla amb porticó, situada al centre de la meitat oriental de l'edifici. A l'oest de l'accés hi ha dues finestres comunes i a l'extrem un accés per a vianants que és l'utilitzat habitualment. La planta pis és de composició ordenada, amb tres finestres balconeres al centre i dues finestres comunes en els laterals d'aquestes. Els balcons, tos iguals, disposen d'una peanya motllurada, de taló, poc volada, i barana de ferro de faldó ornamentada amb flors. Les finestres laterals són comunes, amb l'ampit lleugerament volat. La façana és coronada per una cornisa motllurada, notablement volada. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. A l'interior l'edifici conserva en part l'aspecte tradicional, en el que hi destaquen els terres de rajola hidràulica i el mobiliari d'època. Val a dir que en una antiga postal del Pla del Penedès, datable de principis de segle XX, que duu per títol 'Plá del Panadés - Calle de la Carretera', es veu en primer terme la casa de Cal Manou i s'hi observa que únicament compta amb la porta d'accés principal i una porta secundària en el lloc on hi ha actualment la finestra més occidental de la planta baixa. Estranyament, l'amplia façana no presenta cap més obertura, motiu pel que cal pensar que potser l'edifici no fou construït originalment amb una finalitat d'habitatge, sinó com a edifici agrícola, i posteriorment, adaptat a habitatge. 08164-37 Carrer de Sabanell, 10 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4181200,1.7099500 392192 4585977 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras L'immoble és destinat actualment a turisme rural. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59137 Cal Pere Nadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nadal DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Edifici residencial, modernista, construït l'any 1920. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Quarters número 14, fent xamfrà amb el tram en direcció nord-sud del carrer homònim, via amb diversos trams. L'edifici es compon de planta baixa i dos pisos, a la façana principal, llarga, situada en tram del carrer Quarters que transcorre en direcció sud-oest / nord-est, i la façana occidental, més estreta, situada en el tram perpendicular del mateix carrer. La resta de façanes són mitgeres amb altres edificis. Destaca l'angle arrodonit de la façana del xamfrà esmentat, en la part superior del qual, a nivell del segon pis, hi ha un trencadís de rajoletes formant la llegenda 'MCMXX'. La composició de la façana principal és simètrica, organitzada en cinc eixos d'obertures, amb domini del central, que és el principal. A la planta baixa, al centre hi ha l'accés, d'arc escarser i brancals ressaltats a manera de vasa d'adorn; la porta és de doble fulla, de fusta, protegida per una reixa de ferro. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha el segon eix d'obertures, a la planta baixa essent finestres balconeres, amb ampit volat de mig cercle i protegides per una reixa que ressegueix el contorn semicircular, de barres de ferro coronades amb punta de sageta. En ambdós extrems de la façana, el tercer eix d'obertures a la planta baixa és a base de finestres rectangulars, també a vasa d'adorn ressaltada i protegides per reixa de ferro comuna. El primer pis és pràcticament homogeni, amb cinc finestres balconeres sobre cada eix, amb la diferència que les tres centrals són de balcó volat, de pedra, amb motllura de filets, mentre que les dels extrems únicament disposen de l'ampit lleugerament volat, amb el mateix acabat motllurat. En les cinc finestres hi destaca la barana ferro forjat, de panxa, amb la part central de les barres trenada i guarnida amb flors, i els extrems superiors recargolats i els inferiors amb retorn despuntat. El segon pis és també destacat i a primer cop d'ull probablement el més significatiu de l'immoble: en cadascun dels eixos verticals de la façana hi ha una finestra de triple arquejat, d'obra de maons, d'obertures d'arc de mig punt suportades per columnetes també de maó vist. El coronament de l'immoble és a base d'un ràfec d'ampla volada, suportat per maons disposats a manera de dentellons, de dues filades de teula i una de rajoles, que sosté la coberta de l'edifici. La façana occidental mostra elements idèntics a la façana principal, si bé, a causa de la seva estretor, únicament compta amb un eix d'obertures, centrat. A la planta baixa hi ha un accés secundari, de llinda recta, també emmarcat; a la planta pis hi ha un balcó idèntic als centrals de la façana sud; i en el segon nivell hi ha una finestra de triple arc com les altres. L'element distintiu d'aquesta façana són les dues obertures espitllerades que flanquegen l'accés, també amb marc ressaltat. 08164-15 Carrer Quarters, 14 No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha de datar d'acord amb la data de 1920 reflectida en el trencadís de la façana. En la fitxa cadastral hi apareix com a data de construcció l'any 1600, que bé és un error, bé es refereix a un dubtós antecedent de l'immoble. 41.4173000,1.7124800 392402 4585883 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Al lateral occidental de l'accés principal hi ha una plafó de ceràmica amb la llegenda 'A ca'n Pere Nadal'. 105|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59161 Casa carrer de Baix, 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-baix-1 XIX Edifici urbà entre mitgeres, d'estil popular, de la segona meitat del segle XIX. L'immoble és situat en el número 1 del carrer de Baix, enfront Cal Vallès, a 30 m a l'est de l'església, al nucli antic del poble del Pla del Penedès. Correspon a un edifici que conserva els trets característics de les cases populars del segle XIX, essent rellevant ja que és l'únic del poble que manté genuïnament aquest caràcter, sense reformes. Es tracta d'un immoble de planta baixa i pis, amb una amplada de cós i mig, d'aspecte purament popular. Destaca a la planta baixa l'accés d'arc carpanell, amb dovelles de pedra, amb porta de doble fulla, original. A cada lateral de l'accés hi ha dues finestres, comunes, amb l'ampit lleugerament volat, i reixa de ferro de barres, també comuna. Al pis presenta al centre, sobre la porta, un balcó, també corrent, sense ornaments, amb la llosana d'obra, lleugerament volada, protegit per una barana de faldó ornamentada amb un motiu circular al centre. Flanquegen el balcó dues finestres, també comunes, amb l'ampit lleugerament volat, amb una filet esglaonat a la part inferior. La façana finalitza amb un ràfec ordinari, d'una filada de rajoles i una de teules, sobre el que descansa la coberta, que és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. En l'angle nord, l'edifici fa un recolze poligonal, possiblement fruït de la progressiva evolució del parcel·lari, just on s'inicia el carrer de Sant Pere, les cases del qual tenen un front d'orientació divergent a les del carrer de Baix. 08164-39 Carrer de Baix, 1 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1880, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4177100,1.7133900 392479 4585927 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras L'edifici destaca per la conservació dels trets de la característica arquitectura popular de l'època. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59210 Torrent de Brivons o de Sabanell https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-brivons-o-de-sabanell El torrent de Brivons és el curs hidrogràfic estacional que resulta de l'aiguabarreig dels torrents de Sabanell i Puigdàlber, ja dins el terme municipal del Pla del Penedès. Aigües amunt, la seva capçalera es bifurca en un entorn natural dominat per poblacions d'àlber (Populus alba) i pollancre (Populus nigra) en el ramal procedent de Sabanell i per un bosc mixt de pollancre i acàcia (Robinia pseudoacacia), en el cas del torrent de Puigdàlber. Tots dos presenten trams fortament antropitzats, amb passos soterrats amb caixes de formigó per salvar la infraestructura viària de la C-15, com succeeix a la zona de la Clota. El torrent de Brivons travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 210 i abandona el terme a la cota 186, després de 2,7 quilòmetres de recorregut. Es tracta d'un desnivell modest que obliga l'aigua a realitzar tortuosos meandres, en especial a la zona de l'Esquerda, i que n'afavoreix l'estancament superficial i la formació de canyars (Arundo donax) i canyissars (Phragmites australis), així com l'aparició del saüc (Sambucus nigra), allà on les condicions d'assolellament ho permeten. En una d'aquestes terrasses al·luvials del marge esquerre s'ha establert una petita zona d'horts. En aquest indret, la llera ha erosionat el sòl sorrenc fins a excavar-ne un congost força sinuós, ja sia en forma de talús o de tall abrupte, gairebé vertical, que deixa a banda i banda sengles plataformes consagrades al conreu de la vinya. A la riba dreta trobem la propietat del mas la Sala, i a l'esquerra, les de can Fontanals i les Berguedanes. A mida que avança el seu curs, els pendissos laterals s'amoroseixen i les comunitats vegetals de ribera són substituïdes progressivament pel bosc mixt mediterrani de pi blanc i alzinar, amb presència esparsa d'alguns exemplars de roure (Quercus pubescens) i gatell (Salix atrocinerea), com passa en el gual de nova construcció que duu al camí de les Vinyes Llargues, sota la Sala. Dins la fondalada hi ha un rec irregular de poc més d'1 metre d'amplada i 80 cm de fondària, amb diversos tolls per efecte de laminació i alguns espais inundables en cas d'avingudes. Dins la seva llera trobem la font de can Fontanals, amb coberta abundant de roures en el talús, així com de pollancres i plàtans dins la llera. Entre les espècies autòctones s'hi observa alguns tanys de freixe (Fraxinus angustifolia) i salze o sarga (Salix elaeagnos), i, entre les al·lòctones, es constat la presència incipient de l'ailant (Ailanthus altíssima). La principal problemàtica del torrent, però, és la mala qualitat de l'aigua que hi circula i que es filtra al subsòl sense depurar procedent de la xarxa de clavegueram de Puigdàlber. Malgrat els canvis de nom que rep al llarg del seu recorregut, el considerem un mateix torrent. Aquesta continuïtat fluvial es pot salvar mitjançant sengles guals de formigó a l'alçada de l'Esquerda i la Sala, o bé per mitjà d'un pont i una palanca (només apta per a vianants, actualment tancada) a l'entorn de can Fontanals, abans de trobar un nou pas a nivell a la Parellada, ja dins el terme de Subirats. 08164-88 Sector central del municipi, en direcció Est-Oest 41.4114600,1.7058200 391836 4585243 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59209 Torrent del Mas Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-rovira El torrent del Mas Rovira és el curs hidrogràfic estacional que resulta de la conjunció del torrent Gran o de les Casetes i el torrent Xic o de la Rovira, tots dos procedents de Torrelavit, en el límit nord-oriental del nucli urbà del Pla del Penedès. De fet, el torrent resultant encercla el poble per aquest punt. L'aiguabarreig és precedit per una plana al·luvial de 2 hectàrees de superfície definida per l'orografia i voltada d'infraestructures viàries (BV-2153, ramal d'accés a la població i perímetre exterior de la trama urbana i industrial), amb un sol punt de fuga: els dos ulls del pont de pedra situat a llevant. Aquesta plana inundable, amb vocació de parc fluvial, es caracteritza per presentar un llit temporalment amarat i un sòl de textura llimosa fruit de les fluctuacions de cabal, i una vegetació ripària amb predomini clar de dues espècies: la pollancreda (Populus alba i Populus nigra) en l'estrat arbori, acompanyada d'alguns freixes, salzes i gatells esparsos, i la cua de cavall (Equisetum telmateia), una planta amb propietats diürètiques i medicinals, en l'estrat herbaci. Aquest ecosistema, propici per a la formació de pèlags i la nidificació d'aus, es troba amenaçat per la proliferació de l'esbarzer i la canya en el sector de llevant i per l'abocament d'aigües residuals en alguns punts de la riba dreta. El torrent del Mas Rovira travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 200 i abandona el terme a la cota 178, després de 2,2 quilòmetres de recorregut al llarg del qual rep diversos noms: torrent de la Rovira, de cal Feset i del Mas Rovira. Malgrat els canvis en la toponímia, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. Després dels ponts de la BV-2153 i la Bòbila no hi ha cap més pas per a vehicles fins a la carretera que uneix el Corral del Mestre i Ca l'Avi, ja en terme de Subirats. Existeix, això sí, un pas practicable per a vianants a través d'una palanca de ferro sense baranes de 4 metres de llargària situada en el fondal de la depuradora. En tot moment, el torrent discorre enfonsat entre pendissos, a una fondària que oscil·la entre els 10 i els 20 metres respecte de les planes adjacents. En aquest entorn es desenvolupa la pollancreda més interessant de tot el terme, tant pel nombre d'arbres com per la seva grandària. En els costers hi abunden les pruneres (n'hi ha de bordes i d'empeltades) com a testimoni de les antigues hortes. Tret característic de la xarxa hidrogràfica del municipi, a mida que ens allunyem de la llera, les comunitats de ribera donen pas al bosc mixt mediterrani format per pi blanc i alzina. 08164-87 Sector central del municipi, en direcció Est-Oest 41.4197900,1.7139200 392527 4586157 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59209-foto-08164-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59209-foto-08164-87-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59179 Can Saumell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saumell DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX Es tracta d'un antiga casa de camp construïda a la segona meitat del segle XIX. Actualment aquest antic edifici s'insereix en un conjunt d'edificacions que conformen tota la finca de Can Saumell. La finca està closa per un mur de tanca perimetral, que disposa d'un accés directe des de la carretera a través d'un portalada de maons amb porta de ferro de doble fulla. L'antiga casa es situa a l'oest de la finca, a la part central. En el sector oriental existeixen dos habitatges més recents, un construït entorn la dècada de 1940 i l'altre més recentment, cap finals del segle XX, a partir d'una caseta preexistent. Al sud-oest de la finca hi ha una gran edifici agrícola, construït entre les dècades de 1960 o 1970, mentre que al nord, limitant amb la carretera, hi ha també uns magatzems agrícoles, possiblement de la primera meitat de segle XX. A la part posterior de la casa original, és a dir, a l'oest, hi ha adossada una construcció allargassada destinada també a usos agrícoles o ramaders. L'edifici original de Can Saumell correspon a un edifici de planta rectangular, aproximadament de 110m2 de superfície, amb un volum constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La coberta és de dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'immoble conserva els trets característics de les cases de camp de l'època, en el que hi destaca especialment l'accés, el balcó i el ràfec com a elements distintius. La façana principal està encarada a l'est i presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre, en la planta baixa, hi ha l'accés, interessant, d'arc escarser amb dovelles de pedra; a cadascun dels laterals de l'accés la planta baixa disposa de dues finestres, probablement ampliacions de les originals. Al pis, sobre l'accés, en l'eix central, l'immoble disposa d'un balcó, original, de llosana d'obra, de taló, protegit per una barana de ferro. A cada costat del balcó hi ha dues finestres, rectangulars, originals. Cap de les obertures disposa de vasa d'adorn o d'altres guarniments. A la planta sota coberta, seguint els tres eixos, hi ha tres finestres, idèntiques a les de la planta pis, si bé lleugerament més petites. La façana és rematada per un ràfec tradicional, de tres filades de rajoles, la central col·locada a punta de diamant. Adossat pel nord, la casa disposa d'un annex actualment destinat a habitatge. És de planta baixa i pis, amb la coberta a una sola vessant, abocant les aigües cap al nord. Aquest edifici data probablement també de finals del segle XIX, aproximadament, però ha estat molt reformat recentment. Conserva però el ràfec original, similar al de la casa, de tres filades de rajoles, la central apuntada. La finca compta amb una sínia, segons Salvador Llorac (LLORAC, 2015:44), aspecte confirmat per la propietat, malgrat que no ha estat possible observar-la. 08164-57 Carretera BV-2155, quilòmetre 0,7. No hi ha referències històriques conegudes de Can Saumell. Segons la fitxa cadastral la data de construcció de la casa és 1871. La casa apareix assenyalada en el plànol topogràfic de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), tot i que l'emplaçament que hi ha marcat és erroni, desplaçat cap a l'oest. 41.4027300,1.7115700 392302 4584266 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5