Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59171 | Barriada de Bonavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-bonavista | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. La barriada de Bonavista es situa aproximadament al centre del terme municipal del Pla del Penedès, a 1 quilòmetre a l'est del poble del Pla. El veïnat és fàcilment accessible, doncs és constituït en els laterals de la carretera BV-2154, just passat el punt quilomètric 8. Es tracta d'una agrupació d'una vintena d'immobles així com diversos annexes d'aquests, essent la barriada aïllada més extensa del Pla del Penedès. Es tracta fonamentalment de dos rengleres d'habitatges adossats, una a cada banda de la carretera, formant un nucli rectangular, allargassat, d'uns 100 m de longitud. Un parell d'immobles s'escapen del rengle septentrional, essent situats a la part posterior de les cases de l'angle nord-oest, a l'altra banda d'un incipient carrer format entre unes i altres. L'origen del nucli sembla situar-se en el segle XIX, possiblement amb l'establiment d'un habitatge de jornalers, just en la cruïlla entre el camí principal cap a Ca l'Avi, Sant Sadurní i Vilafranca, el camí directe entre el Pla del Penedès i Sant Sadurní. A 80 m a l'oest de Bonavista s'ubica la Casa Alta, una antiga casa de camp que podria haver donat originat el veïnat. En el plànol topogràfic de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) el nucli hi apareix ja amb bona part dels immobles existents avui dia, tret especialment dels situats al sud-est. En la façana del segon immoble situat al nord, venint de Pla, es conserva el plafó ceràmic original amb la denominació del veïnat, amb la llegenda 'Caserío de Buenavista'. Alguna casa conserva també la rajola original amb el número. Dels edificis originals, del segle XIX o primers anys del segle XX, poc se n'observa, doncs la majoria dels immobles han estat rehabilitats en els darrers anys. L'aspecte de la major part d'aquests és doncs recent. Tot i això hi ha edificis que conserven interessants característiques originals, d'estil popular. Un dels immobles situat al sector nord-oest de Bonavista conserva tot un tram de l'edifici amb els trets originals sense reformes, amb un accés d'arc rebaixat i una finestra d'ampit volat i esglaonat. En la filada de cases del lateral nord del carretera, l'edifici núm. 3 conserva també l'accés d'arc escarser, al pis la llosana original del balcó i en la cornisa hi destaca uns dentellons rústics. La més representava és la casa núm. 9 tota ella ben conservada: es tracta d'una ampli edifici, de més de dos cossos de llargada, de planta baixa i pis, en el que hi destaca el guarniment de totes les obertures amb un vasa dentellada, de maons, dos accessos d'arc rebaixat, en principal central, un balcó sobre aquest accés, de peanya motllurada, les finestres del pis amb ampit lleugerament volat i les finestres de la planta baixa amb ampit de volada semicircular, aquestes darreres protegides per un reixa de ferro que segueix la mateixa finalitzada amb puntes. En l'immoble número 5, que conserva l'antiga rajola de numeració, antic però rehabilitat, hi destaca el ràfec amb una filada de rajoles col·locades a punta de diamant. Les cases de Bonavista són Montero, cal Boet, cal Peixos, cal Lel, ca la Munda, cal Quico del Maset, cal Ramon, cal Ribes, cal Peó de Baix, cal Peó de Dalt, cal Jepet del Maset, cal Met i cal Simón taxista (LLRAC 2015:47). | 08164-49 | Barriada de Bonavista, carretera BV-2154, Pk 8+050. | D'acord el plànol topogràfic del l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), almenys la meitat dels d'immobles que constitueixen la barriada estaven ja construïts en aquella època; l'excepció és fonamentalment la meitat oriental de la renglera sud d'habitatges, que aleshores no existia, tret d'una petita edificació, encara avui existent, tot i que arranjada, a l'extrem sud. Les fitxes cadastrals dels immobles indiquen dates de construcció d'entre 1900 i 1920 per a 6 immobles, 2 de 1930 i la resta a partir de 1940, fet que cal considerar com aproximat i mancat de referències per a l'origen dels immobles més antics. Salvador Llorac apunta que la barriada té l'origen a mitjan segle XIX en motiu de l'expansió del conreu de la vinya i exposa que en el padró parroquial de 1864 hi surten esmentades set famílies (LLORAC 2015:36). | 41.4184000,1.7273400 | 393646 | 4585987 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Popularment a la barriada se l'anomena 'el Maset'. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||
| 59169 | Barriada de les Tarumbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-tarumbes | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. MADOZ, PASCUAL (1849): Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, Tomo XIII, Madrid. | XVIII-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XVIII. La barriada es situa a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, aproximadament a 160m de distància del terme de Subirats, prop del nucli de Ca l'Avi. Del poble del Pla, les Tarumbes es situa a 1,8 quilòmetres al sud-est; del veïnat de Cal Janes, el més proper, situat al nord-est, dista 325m. L'accés al veïnat és realitza a través de la carretera BV-2154, des de la qual, en el PK 7+200 surt cap al sud el camí asfaltat que condueix a les Tarumbes. El nucli és format per una desena d'habitatges i per les diverses construccions annexes que molts d'ells disposen. Les cases, agrupades, pràcticament totes entre mitgeres, estan distribuïdes entorn un carrer únic, amb forma de 'Y', sense nom. S'agrupen però fonamentalment en dos sectors, una renglera d'edificis al nord-est del carrer, i un segon conjunt a l'oest, essent el lateral sud del carrer sense edificar. La part urbanitzada comprèn una superfície aproximada de 4.300 m2. L'origen del veïnat és ben probablement el de cases de jornalers, començat a edificar probablement en el segle XVIII, potser a partir d'un habitatge preexistent ja en el lloc. El plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) el nucli està representat ja amb diversos habitatges, amb un configuració molt pròxima a l'habitual. Malgrat aquests antecedents, la majoria d'habitatges actuals presenten un aspecte arquitectònic recent, corresponent a reformes que s'hi ha anat realitzant des de la dècada de 1950. Destaca especialment la conservació d'un edifici original, just a l'entrada de la barriada, de cos estret, coberta a doble vessant, amb el carener transversal a la façana actual, encarada al nord, de planta baixa i pis, que possiblement es tracta d'un lateral de l'edifici original, la resta del qual s'hauria reedificat resultant l'immoble que actualment comparteix mitgera amb l'antic. A la planta baixa hi té un accés, d'arc escarser de maons, amb la porta de fusta de doble fulla, original, que duu incisa la data de 1881. De la resta d'immobles en destaca els situat al centre del nucli, en la confluència de les derivacions del carrer, un edifici de notables dimensions, amb la façana encarada al sud-est, d'arquitectura pròpia del segon quart del segle XX, amb accés també d'arc escarser, que disposa de totes les obertures adornades amb una vasa d'adorn, així com diverses baranes de terrat i frontons rectes guarnits amb gelosies de mitja corona o una balustrada amb guarniment trilobulats. Les cases de la barriada són de cal Pau Boada, cal Mariano, cal Martinet, ca la Cisa, cal Casulleres, cal Quico, cal Quico Jove i cal Marçal (LLORAC, 2015:47). | 08164-47 | Barriada de les Tarumbes, a l'est del terme municipal del Pla del Penedès. | Salvador Llorac pensa el topònim procedeix del renom d'una família que vivia al lloc i que el nucli apareix a finals del segle XVIII o a principis del XIX (LLORAC, 2015:49). Segons el mateix Llorac en el plànol del terme de Lavit del segle XVIII, conservat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, sembla indicar-se una agrupació de cases que correspondrien a les Tarumbes (LLORAC, 2015, 38), fet doncs que traslladaria certament l'origen del nucli al segle XVIII. Pascual Madoz, en el seu diccionari ja cita el 'caserío nombrado las Tarumbas' (MADOZ 1849: 75-76), circumstància que implica que la barriada estigués ja notablement consolidada a mitjan segle XIX. En el padró parroquial de 1864 s'esmenta setze famílies a les Tarumbes (LLORAC 2015:38), fet que confirma que la barriada disposava de dimensions similars a l'actual i per tant que l'origen ha de ser ben probablement més reculat, és a dir probablement del segle XVIII. D'acord el plànol topogràfic del l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), la majoria d'immobles que constitueixen la barriada estaven ja construïts en aquella època. Tret de dues fitxes cadastrals en les que hi consta com a any de construcció els anys 1920 i 1930, la resta les referències corresponen a dates a partir de 1940, la majoria de les quals han de tractar-se de reformes d'immobles existents ja al segle XVIII i XIX. | 41.4112300,1.7339700 | 394188 | 4585182 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 59205 | Vèrtex geodèsic de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-geodesic-de-laguilera | Ley 11/1975, de 12 de marzo, sobre Señales Geodésicas y Geofísicas, BOE, núm. 63, de 14 de marzo de 1975. Llei 11/1994, d'11 de juliol, sobre senyals geodèsics. DOGC núm. 1923, de 20 de juny de 1994. | XX | Vèrtex geodèsic senyalitzat mitjançant un monòlit de formigó de planta quadrangular d'1 metre de costat i 4 metres d'alçada situat en el punt més elevat del serrat de l'Aguilera, sota una torre d'alta tensió. La fita forma part de la xarxa REDNAP de l'Instituto Geográfico Nacional amb codi de referència 278124001 i fitxa número 41976 de la Subdirección General de Geodesia y Cartografía. El cos de la fita és rematat per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre. L'element va ser construït en data 2 de maig de 1978, per la qual cosa ha perdut el color blanc amb què va ser pintat. A la part inferior del costat de migdia hi ha una placa metàl·lica ovalada on s'identifica com a vèrtex geodèsic i s'adverteix de la prohibició de malmetre'l, d'acord amb la Ley sobre Señales Geodésicas y Geofísicas de 1975. | 08164-83 | Cim de l'Aguilera, en el quadrant nord-occidental del terme. | Un vèrtex geodèsic és un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Normalment es troben emplaçats en llocs alts i aclarits per poder veure altres punts. Antigament, la xarxa de vèrtexs geodèsics es dividia en tres nivells -de primer, segon i tercer ordre-, segons quina fos la distància de la triangulació. Posteriorment i gràcies a l'observació geodèsica per GPS, es va crear una nova xarxa de ordre inferior (ROI, en castellà) i una altra de nivell superior (Red Geodésica Nacional por Técnicas Espaciales, REGENTE). | 41.4328800,1.7225900 | 393273 | 4587600 | 1978 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Núm. de registre 41976 dels vèrtex geodèdics de l'Estat español. | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 59189 | Font de l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesteve | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115 i 246. | XIX | És la deu d'aigua més coneguda del municipi, fins al punt que el butlletí que edita l'Ajuntament del Pla porta el seu nom. La fama li ve donada d'una història oral que la relaciona amb una estada al poble del compositor Josep Anselm Clavé. Es tracta d'una font de mina excavada en el tall vertical que separa aquest espai de la zona verda immediatament superior, sobre la qual hi ha habilitada una àrea de pícnic i un dipòsit de la xarxa d'abastament aigua. La construcció descriu la forma típica d'una boca de mina: parets bastides amb maons de diferents mides i volta en arc de mig punt amb maons plans reforçada amb dos arcs concèntrics i esglaonats de maons col·locats de cantell i amb les vores lleugerament arrodonides. Tot plegat dóna forma a un habitacle d'1,5 metres d'amplada, 1,2 metres de profunditat i 1,75 metres de gàlib, amb un petit banc corregut adossat a la paret de migdia. El conjunt és rematat amb sengles pilastres d'obra de forma arrodonida, una a cada cantonada, coronades amb una mena de petxines fetes amb maons circulars amb finalitats decoratives. Com la resta d'elements arrebossats, les seves parets són pintades de color ocre. La font se situa a un nivell inferior de la plataforma de lleure que hi té vinculada, i s'hi accedeix per una escala desdoblada de set graons amb l'estesa de lloseta ceràmica i el frontal arrebossat. La porta frontal que donava entrada al coll de la mina ha estat paredada i arrebossada, i als seus peus s'hi ha instal·lat un broc de ferro de 6 centímetres de diàmetre i una aigüera de desguàs. La font s'inscriu en un paratge ombrívol destinat al lleure, degudament equipat amb bancs, papereres i llums soterrats, al qual s'hi accedeix o bé des de la carretera o bé des de la zona verda immediatament superior, ja sia mitjançant un camí d'escales fetes amb travesses de fusta, ja sia per mitjà d'una rampa de formigó. Ambdós accessos estan senyalitzats i protegits amb baranes de fusta tractada. Davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions que generen una capçada conjunta de 20 metres de diàmetre i troncs amb voltes de canó de 3,84; 2,48 i 3,81 metres a una alçada d'1,3. Al seu costat hi ha una prunera (Prunus domestica) amb cinc peus molt robustos. | 08164-67 | Carretera BV-2153, punt quilomètric 1+500. | 'Ara la trobem al costat de la carretera, però quan el vial passava pel mig del poble, aquesta font estava envoltada de vinyes [...]. Segons s'explica, aquesta font va inspirar el compositor Anselm Clavé per compondre la cançó Les flors de maig, i, fins i tot, es diu que el plataner que hi ha al costat esquerre de l'escenari del Palau de la Música està inspirat en un dels arbres que encara avui hi ha a la font' (DIVERSOS AUTORS, 2011:88). 'És tradició al Pla que Clavé va freqüentar el poble i s'hostatjà a la casa d'una família que tenia la sala de ball coneguda per ca l'Esteve, i que hi agafà molta amistat. Es diu que va tenir un afer amorós amb una filla de dita família, la qual el duia al paratge d'una font i el fet el va inspirar per escriure el conegut poema Les flors de maig, això tenia lloc vers l'any 1859 i des d'aleshores fou coneguda per la font de l'Esteve. Es pensa que l'arbre que hi ha gravat en una banda del Palau de la Música Catalana de Barcelona té quelcom a veure amb aquest afer' (LLORAC, 2015:246). | 41.4197300,1.7100000 | 392199 | 4586156 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||
| 59223 | Festa de les Torrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-torrades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XIX-XXI | És la festa que dóna més anomenada al poble i ha esdevingut una de les més representatives de la comarca, per la qual cosa hi assisteixen molts forasters. Se celebra el diumenge de carnaval. El ritual comença amb una cercavila amb els grallers del Pla, i a les 10h s'encenen unes fogueres amb vergues de sarga i llenya apilada a la plaça de Catalunya per torrar-hi llesques de pa de pagès i escalivar les arengades. Mana la tradició que els llescats de pa rodó s'empalin a la punta d'una canya i que aquesta s'acosti al caliu de les brases, per la qual cosa cal la col·laboració de la persona que fa el mateix des de l'altre costat de la foguera per informar de quan estan ben torrats. Aleshores, s'enretira, s'amaneix amb oli d'oliva i sal, i s'hi afegeix l'arengada. Tot plegat es menja a peu dret acompanyat d'un bon raig de vi servit en porró. En acabat, al migdia, es fa ball; a la tarda, festa de disfresses infantils, i, a la nit, concurs de disfresses per a adults. | 08164-101 | Nucli urbà del Pla del Penedès | El seu origen es relaciona amb una variant de la festa del pa i la ceba que fins al mitjan segle XIX celebraven els habitants del Pla i de Lavit com a acte de germanor a la Creu de Lavit, de la qual n'hauria servat l'esperit de germanor. D'altres fonts, en canvi, diuen es va començar a celebrar a finals del segle XIX, després de la plaga de la fil·loxera, el dimarts de carnestoltes. | 41.4178800,1.7082300 | 392048 | 4585953 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59223-foto-08164-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 59222 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-17 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, pp. 150-151. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 233-234. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 201-2015. | XVIII-XXI | És la festivitat més arrelada al municipi. Se celebra a l'entorn del 30 de juliol, coincidint amb l'onomàstica dels sants Abdó i Senén. L'Ajuntament n'és el principal responsable de l'organització des de 1979, quan va prendre el relleu de la Societat Recreativa. Avui dia, el programa d'actes s'inicia amb el tradicional repic de campanes del divendres i finalitza amb la traca final del dilluns. Entremig hi ha el pregó inaugural i la missa solemne, d'altres activitats sempre canviants, d'acord amb les propostes de la Comissió de Festes: cantades d'havaneres, nit de música jove, matinades, partit de futbol, espectacles per a la mainada, ball de nit, cercavila a càrrec dels gegants, sessió de teatre, etc. Des de 1983, la majoria dels actes es concentren al poliesportiu municipal. En acabar les funcions religioses de diumenge i la cercavila popular, encara hi ha qui conserva el costum de celebrar a casa el tradicional dinar de Festa Major a l'entorn d'un plat de capons rostits, amb familiars i amics. | 08164-100 | Nucli urbà del Pla del Penedès | Antigament, la Festa Major tenia lloc a l'entorn de l'església de Santa Magdalena. Aquesta festa té arrels baix medievals i es va popularitzar el segle XIV en honor a la patrona, per la qual cosa se celebrava el 22 de juliol, tot i que en ocasions s'allargava uns dies més, segons el criteri del rector o vicari de torn. Segons alguns autors (LLORAC, 2015:233), la data i l'advocació es va canviar al segle XVIII en favor dels sants màrtirs Abdó i Senén, àmpliament venerats per la pagesia del Pla i Lavit. El dia abans tenia lloc un mercat de d'aviram i de ramaderia ovina i vacuna que era molt concorregut. Segons un programa de festes de l'any 1863 (QUERALTÓ, 1994:211), el 30 de juliol hi havia ofici solemne amb orquestra i una processó que l'obria el ball de bastons. Per la tarda hi havia ball a la sala del senyor Almirall, sopar típic i focs artificials. L'endemà se celebrava una missa en honor a Sant Sebastià i una nova sessió de ball. La festivitat va coincidir fins a 1880, aproximadament, amb la de Lavit; per la qual cosa els feligresos de totes dues parròquies s'aplegaven en un lloc proper a la creu de Lavit (LLORAC, 2015:233) -o en les proximitats de can Cerdà de Palou (DDAA, 2011:150), segons les fonts- i celebraven un dinar conjunt que era anomenat ‘el dia del pa i la ceba'. Cada comunitat duia en processó la creu de la seva parròquia i pregaven perquè els patrons, també coneguts com Sant Nin i Sant Non, protegissin els conreus de les pedregades d'agost i setembre. Al primer terç del segle XX, les activitats lúdiques eren organitzades per les dues societats recreatives de la població: el Centre i el Casino. Després de la Guerra Civil se'n va fer càrrec el Centro de Educación y Descanso i a partir de 1965 es va començar a celebrar el darrer diumenge de juliol i durava de dissabte a dilluns. | 41.4180100,1.7107600 | 392260 | 4585964 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/