Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59123 | Can Cerdà de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda-de-palou | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XII-XX | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època medieval. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en tot l'entorn immediat al mas anomenat Can Cerdà de Palou. El mas es situa a escassos metres a l'est de la carretera BV-2153, just en el PK 4+000, a 1,5 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou el presumpte jaciment arrel de les prospeccions arqueològiques dutes a terme l'any 2007, en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', durant les quals es visità el lloc. No hi ha constància de localització de restes arqueològiques, però en la visita al lloc els arqueòlegs, Cristian Folch i Jordi Gibert, van poder parlar amb el propietari de la finca, qui els va mostrà dos fragments de 'molins manuals' que conservava. Els responsables del projecte consideren que ambdós molins podrien correspondre 'a l'assentament medieval, com sembla desprendre's del topònim'. La fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou una fotografia dels dos molins, que es corresponen a peces rotatòries, amb orifici central per a l'eix. Malgrat aquesta escassetat d'elements, alhora de procedència incerta, cal tenir en consideració que els orígens de can Cerdà es remunten com a mínim al segle XII, quan en l'acta de restauració de la dotalia de l'església de Lavit, de 1144, es cita ja Can Cerdà (MARTÍ, 1997: 283). Per tant, d'acord amb aquesta documentació, és ben probable l'existència de restes arqueològiques medievals en el subsòl de la finca. En visitar-se Can Cerdà i el seu entorn indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'han localitzat restes arqueològiques en el pati de la finca ni en l'entorn immediat. La propietat amablement ha ensenyat els molins rotatoris, els mateixos mostrats l'any 2007 i origen de la determinació de Can Cerdà com a jaciment arqueològic. Actualment els molins romanen col·locats a les parets de la cuina de la casa, a manera d'ornamentació. Es tracta de dos molins circulars, rotatoris, l'adscripció cronològica dels quals és molt dubtosa en tractar-se d'objectes comuns de l'època històrica, juntament amb la manca de particularitats i per l'absència de dades del context en el que foren localitzats. | 08164-1 | Masia Can Cerdà, a l'est del PK 4+000 de la carretera BV-2153, | 41.4278300,1.7282000 | 393733 | 4587032 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 59124 | Can Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujolet | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC-VIdC | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en uns camps de vinya situats a 100 m al nord del veïnat del Pujolet, en el paratge denominat Vinyes del Pujolet (Plànol topogràfic 1:5.000 ICC). L'indret es situa a 120 m a l'est de la carrera C-15, a l'alçada del PK 21+700 i a 300 m al sud-oest de Can Saumell. L'accés és fàcil pels camins que condueixen a les vinyes, bé des del Pujolet, bé des de la carretera BV- 2155, que es situa a 180 m al nord. Les restes foren descobertes durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), duta a terme l'any 1990 per l'equip format per Artur Cebrià, Genís Ribé i Mª Rosa Senabre. En la vinya s'hi localitzà abundant material arqueològic en superfície i en marge del camí que uneix el Pujolet amb la carretera BV-2155 s'hi va localitzar fragments de teula romana, un morter de granit i un fragment de molí rotatori de pedra volcànica. El possible jaciment es relaciona amb la 'vil·la romana' del Sarral, situada a 600 m al nord-oest i la necròpolis de l'església de Puigdàlber. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat diversos fragments de ceràmica romana en superfície, especialment de teula i d'àmfora, tot i que no són molt abundants. | 08164-2 | Paratge anomenat Vinyes del Pujolet, a 100 m al nord del veïnat del Pujolet. | 41.4015300,1.7074000 | 391952 | 4584138 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 59125 | Casa Alta del Maset de Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alta-del-maset-de-bellavista | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | II - VII | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'una necròpolis d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en els terrenys destinats al cultiu de vinya que envolten el nucli d'habitatges anomenat Casa Alta, situat a 60 m a l'oest del veïnat de Bonavista. L'àrea d'expectativa correspon al triangle circumscrit al nord pel camí que transcorre paral·lel a la carreteraBV-5154, a l'est i sud-est pel camí que des d'aquesta carretera dóna accés a la Casa Alta, que parteix de l'inici occidental del veïnat de Bonavista, i a l'oest pel marge agrícola que uneix els dos anteriors camins, situat a 52 m de la Casa Alta. La zona es situa a 1 quilòmetre al nord-est del poble del Pla del Penedès. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya les primeres referències al possible jaciment les apunta Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès) en els seus inèdits Quaderns de Camp. Primer l'any 1950, quan exposa la localització de tombes amb caixa de teula romana, i després l'any 1978, quan descriu noves troballes de sepultures de teules així com restes de dolia i 'algun vas ceràmic'. Segons l'Inventari, Pere Giró considera que es tracta d'una gran necròpolis romana, l'assentament de la qual s'ubicaria on hi ha el nucli d'edificis de la Casa Alta. Posteriorment, entorn els anys 1982-1983 el veí de Puigdàlber Sr. Ferran Julià, localitzà restes d'un altre enterrament en el mateix indret i va fer donació al Museu de Vilafranca del Penedès d'una tegula que presenta un creu realitzada a través de digitació prèvia a la cocció. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat cap indici de l'existència de restes arqueològiques en els camps que comprèn la zona d'expectativa. | 08164-3 | A l'entorn del veïnat de la Casa Alta, a 60 m a l'oest del veïnat de Bonavista. | 41.4188500,1.7257300 | 393512 | 4586039 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 59128 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-8 | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IV-XII | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'una necròpolis d'època tardoromana o medieval. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en el lateral nord del Torrent de Sabanell, a 90 m al nord de la masia coneguda com la Sala, a 470 m al sud del poble del Pla del Penedès i a 230 m al sud-oest del paratge anomenat Vinyes Llargues. L'accés és fàcil seguint el Camí de la Sala des de la Creu de Terme, pista que condueix al lloc, arribant al marge del torrent. Segons consta en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, l'existència de restes va fer informada l'any 1961 per Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès), exposant la localització de lloses de pedra i tegulae 'procedents de sepulcres destruïts' i que emmarca cronològicament en època romana. Les lloses es van trobar col·locades al marge d'un camí per evitar esllavissaments. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya 'encara es poden veure les lloses quadrangulars aprofitades en el camí, a més d'altres en els marges i en el camp de conreu, i alguns fragments de tègula romana'. La mateixa fitxa de l'Inventari exposa la problemàtica de l'adscripció cronològica de les sepultures, que tant poden ser d'època tardoromana com alt medieval. En la fitxa de l'Inventari hi apareixen fotografies de les suposades lloses, utilitzades per arranjar esvorancs del camí que hom suposa que seccionà la necròpolis. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat el lloc on es considera que es va localitzar les restes i on hi romanen encara les lloses en la superfície del camí. Es tracta de l'antic camí que condueix del poble del Pla del Penedès a la Sala, creuant el Torrent de Sabanell a través de l'anomenada Palanca, que és situada a escassos 25 m. d'aquest indret. El lloc correspon a la part superior de la pendent que des dels camps de vinyes baixa pronunciadament fins al peu del torrent. La zona avui dia (2017) roman abandonada, amb el camí i la passera sense ser utilitzats. En aquesta zona i en l'entorn immediat no s'hi ha localitzat cap resta arqueològica ni indicis de la seva existència. En el talús que forma l'antic camí hi aflora el subsòl rocós, ben visible, de les mateixa composició sorrenca que les lloses que hom suposa que formaven les cistes. | 08164-6 | Lateral nord del Torrent de Sabanell, a 90 m al nord de la Sala i a 470 al sud del poble del Pla. | 41.4108500,1.7110600 | 392273 | 4585169 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Paleocristià|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|84|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 59130 | L'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC -VIdC | És probable la conservació d'estructures arqueològiques | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès, limitant pel sud amb el Torrent de Sabanell. La zona és coneguda com l'Esquerda, topònim del que pren el nom el jaciment. S'hi accedeix fàcilment prenent el camí en direcció al torrent, que parteix de l'extrem sud del carrer Puigdàlber, creuant les vinyes, i que en línia recta arriba fins a la zona on es situen les restes. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que 'en el tall d'un camí que porta cap al torrent' es van observar restes 'd'estructures constructives' i es van localitzar fragments de ceràmica que s'emmarquen en època romana tardana. Es tracta de 12 fragments de ceràmica comuna 'òxidoreductora', 18 fragments de ceràmica comuna reduïda i 24 fragments de ceràmica comuna oxidada. Els responsables del projecte de recerca interpreten que podria tractar-se d'un grup de sitges 'o nivells arqueològics' corresponents a un assentament rural que podria estar vinculat amb la propera necròpolis de la Sala. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat l'existència de restes arqueològiques en el talús existent al marge nord d'un camí que, procedent de l'indret indicat per accedir al jaciment, condueix fins al centre del meandre que forma el torrent en aquest sector. En concret correspon a una franja d'uns 5 m de longitud situada en les coordenades (UTM ETRS89) X:392029 Y:4585378, en la que s'observa sediment d'1 m de potència, cobrint el sòl geològic, amb fragments de ceràmica. S'hi ha observat diversos fragments de ceràmica comuna reduïda i oxidada, d'època romana, diversos fragments de teula i un fragment d'àmfora indeterminada. Aquests materials no permeten concretar l'adscripció cronològica de les restes, que s'emmarquen segur en l'època romana, si bé podrien ser efectivament d'època baiximperial. | 08164-8 | Paratge l'Esquerda, a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4127000,1.7081000 | 392029 | 4585378 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 59132 | Vinyes grans del Cerdà de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-grans-del-cerda-de-palou | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC - Vdc | Possiblement malmès per moviments de terres realitzats en els conreus. | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica es situa a l'oest de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4, a l'oest també de la masia Can Cerdà de Palou, en unes vinyes extenses anomenades Vinyes Grans del Cerdà de Palou (plànol topogràfic 1:5.000 ICC), nom que pren el possible jaciment. La zona es situa en concret al nord-oest a la pista que condueix a les vinyes, aproximadament a 280 m del mas Cerdà. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la zona es van localitzar fragments de ceràmica romana en superfície, entre les quals comuna oxidada, comuna oxidoreductora, ceràmica de cuina reduïda, una vora de Terra Sigil·lada, així com fragments de tegula, d'imbrex i un de sílex. En visitar-se eles vinyes per la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat alguns escassos materials arqueològics en el sector central de l'àrea d'expectativa, a uns 20 m al nord de la pista d'accés. Entre aquests una nansa d'àmfora itàlica i dos fragments de ceràmica comuna oxidada, presumiblement romana. Els materials localitzats fins ara no permeten concretar la caracterització del possible jaciment, que com a mínim s'hauria d'emmarcar cronològicament en època alt-imperial, d'acord amb els fragments d'àmfora itàlica i de sigil·lada. | 08164-10 | Vinyes situades a 280 m a l'oest de Can Cerdà de Palou. | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4289200,1.7245900 | 393433 | 4587158 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59132-foto-08164-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59132-foto-08164-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59132-foto-08164-10-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 59134 | Cal Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valles | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIV-XX | Habitatge urbà, parcialment aïllat, d'estil modernista, amb orígens en l'època medieval. Es tracta d'un immoble amb una àmplia evolució històrica, doncs sembla tenir antecedents com a mínim d'entorn l'any 1300 (IPAC). Aquesta trajectòria és en part visible per la unió de diversos volums d'edificis, que juntament formen l'actual habitatge, la darrera reforma important del qual es va realitzar entorn l'any 1900. L'edifici es situa just a l'est de l'església de Santa Magdalena, de la que és separada de l'angle oriental de l'absis per escassos metres. El pati de la finca arriba fins al front de façana de l'església, a la Plaça Major, i comprèn també actualment els terrenys del lateral de l'església, que havien estat antigament cementiri. Es tracta d'un immoble de grans dimensions, aproximadament de 345m2 de planta, format per la unió com a mínim de tres edificis diferents, fet perceptible en el traçat poligonal, malgrat que prou regular, del seu perímetre. Afronta pel sud-est, on disposa de la façana principal, amb el carrer de Baix, pel nord-est amb l'Avinguda Anselm Clavé, pel nord-oest amb l'església, i pel sud-oest amb la Plaça Major i amb el carreró que uneix la plaça amb el carrer de Baix. L'immoble és de planta baixa i pis, amb una planta sota coberta com a mínim a la part central, sota el carener. En destaca especialment el front de façana principal, d'estil modernista tot i que amb un fort caràcter popular, mantenint l'essència d'un habitatge de poble. Presenta una ordenació a partir de quatre eixos d'obertures; les tres primeres des del nord mantenen una disposició i separació simètrica, també respecte l'eix central de l'edifici, mentre que la el més meridional trenca aquesta proporció, estant menys separada tant de l'angle de la façana com de les obertures contigües. A la planta baixa l'accés principal de l'immoble es situa just en l'eix central de l'edifici. Es tracta d'un alt portal d'arc carpanell, obrat amb dovelles motllurades i carreus a manera de cadenat en els brancals. La resta d'obertures de la planta baixa són tres àmplies finestres que segueixen l'estil i amplada de l'accés, també d'arc carpanell, en les que hi destaca, únicament en les que flanquegen la porta, el marc inferior de les obertures, que constitueix el sòcol de l'edifici, que aquest punt remarca les obertures a través d'un arc de mig punt. Sobre aquest hi ha una barana de ferro decorada que protegeix la part inferior de la finestra. La finestra més meridional no presenta aquestes característiques. A la planta pis l'immoble presenta tres finestres, seguint els eixos de la planta inferior. La més meridional divergeix de nou de la resta, tractant-se d'una finestra similar a les de la planta baixa. Les tres restants corresponen a balcons, tots de llosana ondulada, motllurada, protegit per una barana de ferro, també sinuosa, decorada amb motius vegetals. Destaca especialment la finestra central, que és tripartida, presentant en els laterals dos finestrons més estrets que l'obertura central, separats per brancals a manera de columna, motllurada, amb capitell ornamentat amb flors, que sustenten els arcs carpanells. Finalment, és també significatiu el coronament de la façana, que es composa d'un frontó ondulat, amb ressalts sinuosos que ressalten la part central de l'edifici, i que és rematada per una destacada antefixa col·locada just al centre. Per altra banda, la façana sud-oest presenta una galeria de finestrons a la planta sota coberta i una galeria terrassada a la planta pis, tot d'obra aparentment recent, mentre que la façana nord-est és caracteritza per representar la unió d'edificis que constitueixen l'immoble, ben visible a través de diverses finestres de composició diversa, totes modestes, d'estil popular, no equiparables a les de la façana principal, dues de les quals són balconeres. La coberta de l'immoble és a dues aigües, tot i que amb pendents i ressalts diversos en funció del cos que estan cobrint. | 08164-12 | Carrer de Baix, 2 | Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'immoble té antecedents històrics que es remunten a l'any 1300. També s'indica el mateix (segle XIV) en el llibre El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes (DIVERSOS AUTORS, 2011: 90). El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una data aproximada corresponent a la reforma en la que es va fer la façana actual. | 41.4176700,1.7131400 | 392458 | 4585923 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|105|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59135 | Cal Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregues-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | L'habitatge roman desocupat i evidents signes de progressiu deteriorament, determinats en les façanes i finestres. | Habitatge urbà, d'obra popular, datat de mitjan segle XIX. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, fruït de l'adaptació de la part posterior (nord) al traçat del carrer del Mig, de notables dimensions, amb una amplada aproximada de 3 cossos. És constituït per planta baixa i pis, amb les façanes sud i nord coronades per una barana massissa col·locada sobre les teules de la coberta, que és a dues aigües. La façana principal està encarada a migdia; la façana est dóna al xamfrà entre els carrers de Baix i del Mig, mentre que la nord s'encara al carrer del Mig; per ponent l'immoble afronta amb un altre habitatge, entremitgera. La façana principal és de composició pràcticament simètrica. A la planta baixa presenta l'accés, únic, situat lleugerament descentrat, desplaçat cap a l'est; és rectangular, de maçoneria, sense carreus en muntants ni llinda, caracteritzat per disposar en els angles superiors d'un modilló motllurat, de doble mig bocell. La porta és l'original, de doble fulla, de fusta rematada amb claus, que duu la inscripció incisa 'Año 1853', realitzada en dues cartel·les independents. També a la planta baixa hi ha dues finestres balconeres, acabades amb ampit, que arriben pràcticament fins el rasant de vorera. Ambdues disposen d'una reixa de ferro amb remat de puntes. A la planta pis presenta quatre finestres simètriques, l'emplaçament de les quals es correspon a les obertures de la planta baixa, tret a la segona per l'oest, que a la planta baixa és inexistent i que provoca la manca de simetria completa a la façana, que, com dèiem, tret d'aquest fet, és gairebé absoluta. Totes les finestres de la planta pis són de tipus balconera, les dels extrems amb balcó de llosana i les centrals amb ampit motllurat, totes amb barana de ferro. La fusteria és de persianes de llibret. La façana és rematada amb una cornisa de dentellons. La façana nord és també interessant i similar al front principal. És completament simètrica, amb tres finestres balconeres a la planta baixa, de disposició ordenada, i tres finestres comunes a la planta pis, emplaçades sobre les primeres. Totes les obertures són tancades per un reixat de ferro de magolles i coronament de puntes, i ampit motllurat, idèntiques a les de la façana sud. El coronament d'aquesta façana és també amb cornisa de dentellons, sobre la que hi ha la barana massissa. La façana oriental, que afronta amb el xamfrà de carrers, és més austera que les altres dues, sense cornisa i barana. Presenta dues finestres a la planta baixa i una a la planta pis, aquesta darrera aproximadament centrada entre les primeres. Totes són balconeres i amb reixat idèntic a la resta, també amb fusteria de persianes de llibret. S'observa que la cantonada sud-est de l'edifici està realitzada a través de carreus, a diferència de la resta de paraments, d'obra de maçoneria. A la façana principal, que presenta un acabat arrebossat de precària conservació, amb diverses llacunes, hi ha traces conservades de pintura blanca, blava i beix. | 08164-13 | Carrer de Baix, 14 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb la inscripció de la porta principal, l'edifici hauria estat construït l'any 1853, època a la que s'hi adiuen les característiques arquitectòniques. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que no es correspon amb la indicada en la porta i que, per tant, s'ha d'entendre com una informació aproximada. | 41.4171700,1.7128700 | 392435 | 4585868 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 59136 | Cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | Habitatge urbà, entre mitgeres, d'estil popular, benestant, d'entorn finals del segle XIX. Es tracta d'un immoble de gran extensió, aproximadament 360 m2 de planta, fruït probablement d'una ampliació de volums a través de l'evolució històrica de l'edifici. Aquest fet és especialment visible en el front de façana del carrer Quarters (Corraló), on s'observa que l'immoble és conformat per dos volums diferents que no mantenen la mateixa alineació. De l'immoble en destaca especialment la façana, amb profusió d'obertures simètriques emmarcades amb vasa d'adorn. La façana principal està encarada al nord-est, enfront la Plaça Major, la façana sud-est limita amb el Corraló, vers el carrer Quarters, la sud-oest amb el pati propi de la finca i la nord-oest actua de mitgera amb un altre habitatge. L'immoble es composa de planta baixa, pis i planta sota coberta. El front principal és el més rellevant. Presenta una composició ordenada i simètrica de les obertures, en base a quatre eixos totalment simètrics i una caracterització homogènia, que únicament divergeix en les obertures de l'eix septentrional, indicant una possible volum annexat. L'accés de l'edifici es situa en el segon eix d'obertures de l'immoble, començant pel sud, i es caracteritza per tractar-se d'un gran portal d'arc carpanell, tot ell motllurat amb doble bossell. Hi destaca al centre de l'arc, en la clau, una cartel·la amb decoració estriada que sustenta la llosana del balcó existent sobre l'accés. La porta de l'edifici, de doble fulla, dóna accés a un rebedor exterior, en el que hi ha la porta d'accés a l'interior de l'edifici. Seguint amb la façana, flanquejant l'accés principal, a cada costat hi ha dues finestres altes, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i protegides amb reixes de ferro decorades amb magolles i greques. A l'extrem nord, hi ha una finestra rectangular, també adornada amb vasa i protegida per un reixat. La planta pis es caracteritza per quatre obertures simètriques, essent totes balcons de peanya motllurada i protegits per una barana de ferro que presenta decoració geomètrica als extrems de les barres. Les tres finestres meridionals són d'arc escarser motllurat amb doble mig bossell, mentre que la de l'extrem nord és de llinda recta, sense decoració tret de la pròpia vasa. La planta sota coberta presenta quatre petites finestres, sobre els mateixos eixos, de nou les tres meridionals diferents de la més septentrional. Les dels tres eixos sud són quadrades, mentre que la de l'eix nord és rectangular, més estreta. Totes són adornades amb vasa. La façana culmina amb una ràfec de poca volada, de motllura bossellada, amb tendència a bec de falcó. La coberta de l'edifici és a dues aigües, al centre de la qual hi ha un badalot quadrat, amb finestres. Destaca també la façana posterior, encarada al sud-oest, que afronta amb el propi pati, escassament visible des del carrer. Presenta obertures molt similars a les de la façana principal, seguint però únicament tres eixos, mancant, en aquest cas, l'eix d'obertures del sud. És un indici de tractar-se de volums o edificacions diferents posteriorment unides. A la planta baixa hi ha tres accessos, el principal situat a l'eix central, els altres dos, més estrets, en ambdós flancs. Tots són d'arc escarser. A la planta pis hi ha tres finestres balconeres, de llinda recta, amb balcó idèntic al de la façana principal. A la planta sota coberta hi ha tres finestres, rectangulars, similars també a les de la façana nord-est. Totes les obertures disposen de vasa d'adorn. Al gran pati de la finca, que compta amb diverses edificacions annexes, s'hi té accés directe des del carrer Quarters a través d'un portalada amb tanca de ferro emmarcada per dos pilars coronats per un pinacle, apuntat i enrajolat. | 08164-14 | Plaça major, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com una informació aproximada corresponent possiblement a un dels immobles preexistents dels que constitueixen l'edifici actual. | 41.4175300,1.7124200 | 392398 | 4585908 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59138 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-10 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge urbà, aïllat, noucentista, del principis del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, amb les façanes aproximadament de 13 m de longitud, constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'edifici s'orienta NE- SW, amb la façana principal encarada al sud-oest, enfront la Plaça de Pau Casals. L'edifici és envoltat per un jardí arbrat, més extens en els laterals de l'edifici que no enfront la façana principal i la posterior, on el pati pren la forma de corredor. A l'extrem sud-est de la finca, en el front principal, hi ha l'accés a l'antiga cotxera. L'immoble és d'estil noucentista de tendència ruralista, amb una relectura del llenguatge tradicional de les masies a través de les tendències de primers de segle XX. Aquest estil es fa evident en les totes obertures de l'edifici, arquejades a l'estil de les masies. La façana principal destaca per disposar de l'accés a través d'un atri porxat, amb arcs de mig punt, sobre el qual hi ha un terrat amb barana de balustres. El porxo dóna pas a la porta principal de l'immoble, centrada, que és flanquejada per dues finestres a la planta baixa. A la planta pis hi ha quatre finestres, les dues dels extrems situades en l'eix de les de la planta baixa, mentre que les dues centrals, de tipus balconera, es situen juntes, geminades, separades únicament per un brancal unitari, enfront el terrat sobre el porxo. A la planta coberta, seguint els mateixos eixos de les obertures de les plantes inferiors, les finestres són molt més petites i totes múltiples: en els laterals dos finestrons talment geminats, i al centre tres finestrons separats també únicament pels brancals compartits. És a destacar que totes les obertures de la casa són realitzades amb arcs escarsers, emmarcades amb un vasa d'adorn en la part superior, que al centre ressalta una clau d'arc simulada i, en els extrems, finalitza amb un vèrtex triangular, totes rematades per un ampit semicircular. Aquest és ben probablement el tret més distintiu de l'exterior de l'immoble. La única divergència amb aquestes obertures, són els arcs de mig punt de l'atri porxat, també però amb emmarcat amb vasa. És significatiu també que la majoria de finestrons de la planta coberta són cecs. A la façana posterior hi destaca un accés secundari, centrat, realitzat a través d'una galeria poligonal d'obra al qual s'accedeix a través d'unes escaletes. La façana és també de composició ordenada, seguint eixos simètrics, amb dues finestres a la planta baixa, tres a la planta pis, la central flanquejada per dos finestrons, i tres parelles de finestrons geminats a la planta sota-coberta. La façana sud-est es poc visible des de l'exterior, però pot observar-se a la planta baixa una destacada exedra amb diversos finestrals i coronat per un terrat balustrat. La composició de les finestres d'aquesta façana és idèntica a la de la façana principal. La façana nord-oest és la més simple i mostra una composició totalment simètrica. A la planta baixa existeix també una porta secundària, al centre, i dues finestres, en els laterals. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis hi ha tres finestres i a la planta sota coberta tres parelles de finestrons geminats. A la coberta de l'edifici hi destaca el ràfec de quatre filades, tres de teules i una de rajols, suportat per maons col·locats a manera de dentellons. Tots els vèrtex de l'edifici són coronats per una estructura a manera de merlet seccionat. A la part central de la coberta, realitzada a quatre aigües, hi ha un terrat amb badalot central i barana de peces ceràmiques amb un pedestal coronat per una copa amb esfera a cada angle. D'altra banda, com dèiem, a l'extrem sud-est de la façana principal hi ha l'accés a l'antiga cotxera, realitzada a través d'una portalada amb arc rebaixat i un coronament idèntic al de la casa. Aquest edifici, aïllat de la casa, no és visible des de l'exterior. En el sector nord-oest del pati existeix una bassa circular i un pou. | 08164-16 | Plaça de Pau Casals, 6 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1914, que d'acord amb l'estil arquitectònic de l'immoble pot considerar-se correcta o aproximada. | 41.4192600,1.7109400 | 392277 | 4586102 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59139 | Cal Cargolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cargoli | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. | XX | Habitatge aïllat, d'estil noucentista, datat aproximadament de 1924. Correspon a un edifici aïllat, envoltat pel pati propi, situat al número 9 del carrer de Sabanell, en el lateral sud. L'immoble presenta un cos rectangular, allargat, en el que hi destaca prominentment la torre situada en l'angle sud-est. Es compon l'edifici de planta baixa i pis, més una planta sota-coberta únicament en el cos de l'edifici situat a l'oest; la torre és de tres pisos i terrat. La façana principal està encarada al carrer de Sabanell, al nord, amb l'accés centrat, al que s'hi accedeix des del peu de carrer mitjançant unes escales, que salven el desnivell respecte el rasant, més elevat, en el que s'assenta l'edifici. Aquestes escales estan protegides per una barana de balustres, adossada al mur de tanca de la finca, on hi ha la porta del carrer, un barri de ferro de doble fulla. En el front de façana hi destaca una galeria amb forma d'exedra, situada a la planta baixa, a l'oest de la porta, que presenta tres finestres de llinda recta, amb tancaments de fusta, de doble fulla, envidrats. En el primer pis, el sostre de la galeria esdevé un terrat, protegit per una balustrada amb columnetes de panxa i passamà motllurat. Aquest mateix cos és el que presenta la planta-sota coberta, que en el front principal disposa d'una única finestra, d'arc de mig punt, dividida en tres parts a través de dos pilarets que es recolzen sobre la balustrada que la protegeix. En el front posterior aquest segon pis té també una sola finestra, més petita, d'arc de mig punt, protegida també per una balustrada. En els laterals d'aquest pis no hi ha obertures, doncs la teulada és de forta inclinació, a quatre aigües, i és destacada per un ràfec molt volat, sostingut pels extrems de l'embigat de la coberta. A l'est de la porta hi ha el cos de la torre, de planta rectangular, que en els dos primers pisos disposa d'una finestra d'arc de mig punt, sense cap guarniment, tret d'un ampit volat, mentre que en el tercer pis cadascuna de les façanes disposa de tres finestres, una central com la dels pisos inferiors i dues més petites en els laterals. La torre és coronada per un terrat protegit per una balustrada, amb una copa ornamental sobre cada angle. De la resta de l'edifici, que disposa de finestres de llinda recta, sense guarniments, ordenades amb simetria, cal destacar d'una banda els dos ressalts perimetrals que marquen el sostre dels pisos, el de la planta baixa a través d'una cornisa i el de la planta pis amb doble filet, i les balustrades de cercles entrecreuats, trenats, que protegeixen el terrat del cos oriental i del balcó existent en la façana sud. | 08164-17 | Carrer de Sabanell, 9 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1924, que pot ser real o molt aproximada, doncs l'edifici no apareix grafiat en el plànol topogràfic del poble de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.4178700,1.7099000 | 392188 | 4585949 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59148 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-6 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. Fons Cristòfol Bas i Llopart. patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XV-XVI | Creu de terme, amb referències documentals des del segle XVI. La creu monumental es situa en la cruïlla entre els camins que condueixen des del poble a Cal Fontanals i a la Sala, aproximadament a 180 m al sud de la sortida del Pla, en finalitzar el carrer de la Creu. Actualment la creu és envoltada per un clos de planta triangular, aproximadament de 15 m. de llarg per 11 d'ample, amb parets de pedra coronades per una barana de ferro, inaugurat el 29 d'abril de 2007 i denominat Plaça de la Creu. La creu es situa al centre d'aquesta plaça i es compon pel basament, el fust i la creu pròpiament dita en el coronament. Està encarada mirant al poble, en sentit sud-est-nord-oest (117º SE). La base és formada per tres nivells circulars esglaonats. L'inferior, de dovelles de calcària, té un diàmetre aproximat de 2,4 m i una alçada de 36 cm; el central, de dovelles similars i mateixa alçada, té un diàmetre de 1,6 m; el nivell superior correspon a un tambor monolític, de conglomerat, de 94 cm de diàmetre i una alçada de 55 cm. El fust és de perfil octogonal, amb costats d'entre 9 i 10 cm, d'un diàmetre de 21 cm. És de pedra sorrenca, encaixat al tambor mitjançant un orifici. L'alçada és de 2,34 m. Destaca per disposar en l'extrem superior d'un acabat amb decoració de plecs alçats i dues incisions circulars. En el front nord disposa de dos orificis quadrats, de 4 per 4 cm, separats per 31 cm, en els quals s'hi hauria adherit algun tipus d'ornamentació, actualment inexistent. Sobre el fust reposa la creu, actualment de ferro, de 75 cm d'alçada i 40 d'amplada en els braços. És de doble composició: una fulla central envoltada per un perfil d'extrems sinuosos, tot unit pel centre i extrems. L'alçada de tot l'element arquitectònic és de 4,36 m. | 08164-26 | Cruïlla entre el camí de Can Fontanals i camí de la Sala. | Segons Salvador Llorac, existeix un capbreu de l'ant 1537 en el que s'esmenta el 'camp de la Creu del Pla', que correspondria a la primera referència de la creu (LLORAC I SANTIS, 2015:210). La creu de ferro ha estat col·locada fa pocs anys, substituint una d'anterior, també de ferro. La que podia haver estat l'original va ser destruïda durant la Guerra Civil (DIVERSOS AUTORS, 2011: 85). Per Salvador Llorac, aquesta darrera era de pedra, amb una forma 'gotitzant' i un 'cercle circumscrit', amb el tronc més llarg que els braços, d'acord amb l'observació d'una fotografia del 1914 (LLORAC I SANTIS, 2015:210). Efectivament, la descripció concorda amb les dues fotografies existents de l'antiga creu conservades en l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, datades d'entre 1925 i 1930 (AFCEC). | 41.4140500,1.7141300 | 392535 | 4585520 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59152 | Cal Joanet Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-nadal | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge cantoner, d'estil noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el xamfrà sud entre el carrer Plaja i el carrer Quarters, amb l'accés en el carrer Quarters número 1. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, adaptat a l'encreuament de carrers i a les finques amb les que fa mitgera en els laterals est i sud. Es compon de planta baixa i pis, coronat per una terrassa. L'immoble destaca per diverses ornamentacions en les façanes, d'estil noucentista. Ha sofert reformes, recentment, que han modificat alguns aspectes originals. La façana principal, encarada al nord, s'ordena a partir de tres eixos d'obertures, totes decorades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada. Les de la planta semblen haver estat reformades, fet que no permet definir amb seguretat l'aspecte original. Actualment l'accés es situa en l'eix oriental, amb una porta d'una sola fulla, que probablement correspon a la refacció d'una antiga finestra. Al centre presenta una obertura de major alçada i amplada, d'arc escarser, avui en dia tripartida amb un envidrament a la part superior, un balcó lleugerament volat i una porta de garatge a la part inferior; es tracta ben probablement de la modificació recent de l'accés original de l'edifici. En l'eix occidental hi ha una finestra, tapiada, bessona de la que probablement hi hagués hagut on hi ha l'actual porta. El segon pis es caracteritza per tres finestres rectangulars, iguals que les de la planta baixa, amb vasa d'adorn; la central és un balcó, amb barana de ferro, i les dues laterals són balconeres, l'oriental també amb barana de ferro, i l'occidental tapiada. Les baranes de ferro corresponen a la rehabilitació recent de la finca, doncs en la fotografia de 1980 que incorpora l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) s'hi observa que eren de balustres. En la part superior d'aquestes obertures, cegada, sense envidrament, hi ha esgrafiats motius florals i geomètrics, suposem restaurats. Destaca en la façana l'assenyalament del nivell del primer pis, mitjançant una motllura correguda de bossell que recorre també la volada del balcó. El coronament de la façana presenta una cornisa motllurada, de quart de bossell a la base i una franja dentallada, a escaire, al centre. Sobre la cornisa, reculadament, s'inicia la barana balustrada del terrat, amb columnetes de motiu octogonal al centre. Per una altra banda, la façana sud-oest, encarada al carrer Plaja, disposa a la planta baixa d'una obertura idèntica a la central de la façana principal, d'arc escarser, avui dia envidrada en la part superior, balcó al centre i finestra a la part inferior. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que la part superior era cega i el balcó inexistent. Al sud d'aquesta obertura hi ha dues finestres, una primera balconera, amb ampit volat de mig cercle, protegida per una barana de ferro, si una segona més petita, quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres també balconeres, antigament protegides amb balustres, d'acord amb la fotografia de 1980, i actualment amb barana de ferro. El coronament d'aquesta façana és idèntic al de la principal. Cal destacar el vèrtex de l'edifici en el xamfrà, arrodonit i marcant un cadenat ressaltat. El mateix vèrtex, en el pilar d'unió de les balustrades del terrat, havia estat remarcat per un ornament tipus copa o magolla (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985); avui dia hi ha dues copes ornamentals. | 08164-30 | Carrer Quarters, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4171500,1.7120100 | 392363 | 4585867 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59153 | Cal Jofrè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jofre | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | L'immoble i la finca en general presenta clars indicis d'abandonament, desocupació i nul manteniment. Totes les façanes tenen parts amb l'arrebossat desaparegut i bona part de les finestres estan malmeses. | Edifici aillat, d'estil romàntic, de finals del segle XIX, amb possibles orígens medievals. Cal Jofrè es situa a 1,4 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès, al sud-est de Cal Cerdà de Palou i a uns 170 m al nord-est de Can Raspall de Renardes. L'accés és fàcil, prenent el camí que parteix de la carretera BV-5153 cap a l'est (PK 3+550), que correspon a l'antic camí de Vilafranca a Terrassola. Cal Jofrè, anomenat també Cal Xofrè i Jofré, apareix ja en documentació del segle XIV, però de l'edifici original no en romanen vestigis visibles. L'edifici actual correspon probablement a una refacció completa de l'antic habitatge, realitzada a voltants de final del segle XIX, seguint l'estil romàntic de moltes cases generalment d'estiueig. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrada, de quelcom més de 200m2, format per planta baixa i dos pisos, del que en destaca les dues torres que disposa a l'angle sud-oest i nord-est, la primera sobre el segon pis; la segona annexada al cos principal. La façana principal, encarada a migdia, és l'element rellevant, doncs la resta resulten completament amagades i desvirtuades per l'annexió de diversos cossos destinats a magatzems agrícoles. A la planta de la façana principal hi ha dues portes: la principal, centrada, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i porta de doble fulla, i una de secundària, situada més a l'est, de llinda recta i també a vasa perimetral i porta de doble fulla. La composició dels pisos és simètrica, amb tres eixos d'obertures ben centrats. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres, totes idèntiques, amb balcó de llosana d'obra i barana de ferro. Les finestres són altes, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn rematada sobre la clau amb una punta pentagonal. En el segon pis hi ha tres finestres balconeres, també amb balcó, iguals que les del pis inferior tret de que són de llinda recta i sense la punta al centre de la vasa d'adorn. Sobre aquestes, previ a la cornisa motllurada amb bossell, hi ha dues petites gelosies rectangulars a manera de respirall. Destaca la torre sud-oest, més alta que la nord-est. La primera disposa en cada façana d'una arqueria de tres finestrals d'arc de mig punt en les que hi destaca una franja bossellada que remarca una línia figurada d'impostes. Les obertures són emmarcades amb vasa, a una forma trapezoïdal sobre la clau. La coberta d'aquesta torre és piramidal truncada, a quatre aigües, amb els vèrtex coberts per peces ceràmiques vidrades. El truncament del vèrtex superior és coronat per un guarniment de ferro forjat. La torre nord-est en canvi és més baixeta, amb l'arqueria de només dues finestres i la coberta és piramidal coronada per una copa ceràmica. | 08164-31 | Al nord-est del poble del Pla del penedès, a 170 m al nord de Can Raspall, arran del camí de Vilafra | Els orígens de l'edifici poden remuntar-se a l'època medieval, doncs consta un Jofrè del Pla l'any 1386. Del 1516 i 1553 dates dos altres documents que esmenten també el cognom Jofré (LORAC, 2015:42) . L'edifici actual podria respondre a una refacció d'una antiga masia, tot i que el parament que s'observa en les llacunes de l'arrebossat és d'obra de maons d'època contemporània, fet que és un indici de que l'edifici hauria estat bastit de nou. | 41.4229100,1.7295100 | 393835 | 4586485 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 101|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 59154 | Cal Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lloret | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX-XX | Edifici cantoner, d'habitatge, d'estil popular, d'entorn finals del segle XIX-principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 5 de la Plaça de Pau Fontanals, en el xamfrà entre els carrers de Sabanell i Vallès. Correspon a un edifici de planta lleugerament rectangular, de notables dimensions, aproximadament de 13 per 11 m. de façanes, compost per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'immoble presenta característiques tradicionals de les cases populars del segle XIX, si bé amb recursos utilitzats també pel noucentisme (vases d'adorn, motllures), que li confereixen un estil popular benestant. Hi destaca especialment les vases d'adorn en totes les obertures i els òculs oberts en la planta sota coberta. La façana ha estat reformada recentment, modificant parts importants de les façanes, com són els diversos antics accessos, d'acord amb el que s'observa en la fotografia de l'any 1980 inclosa en l'Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) i l'estat actual. En el moment de visitar l'edifici (març de 2017) les façanes es mantenen amb un arrebossat de ciment, recent, sense pintar. La façana principal, on es situa l'accés, està encarada al nord-oest. Presenta tres eixos d'obertures oferint simetria al frontis. A la planta baixa, en l'eix oriental disposa d'un ampli accés, per vehicles, actualment d'arc escarser, però en la fotografia de 1980 s'observa l'accés amb llinda plana. Probablement aquest accés fou obert en una reforma anterior, potser a partir d'una antiga finestra, ja que l'existència d'aquesta correspondria a la composició de façana més habitual. A l'eix central hi ha la porta de vianants principal, centrada, d'arc escarser. Aquest accés també ha estat modificat, pel que es desprèn de la fotografia citada, doncs antigament era més alt i amb la fletxa de l'arc separada del propi accés per una llinda, elements avui desapareguts. El tercer eix antigament, també d'acord amb la fotografia, presentava un segon accés o finestra de gran alçada. La part superior d'aquesta obertura correspon actualment a una finestra, mentre que la part inferior ha estat tapiada i s'hi ha obert un finestró a la part inferior. A la planta pis hi ha tres altes finestres, de llinda recta, la central és un balcó amb barana de ferro, mentre que les dels extrems són balconeres, també amb barana. Aquestes també han estat modificades, doncs les finestres laterals disposaven antigament de la part superior cegada, potser amb decoració esgrafiada. A la planta sota coberta hi ha uniformement tres finestres oculars, el·líptiques, amb vasa d'adorn i reixat de ferro. La façana oriental també ha sofert modificacions des de l'any 1980, doncs d'acord amb la fotografia esmentada, hi havia un ampli accés al centre, d'arc escarser, probablement amb porta de dues fulles, per a vehicles, avui dia completament tapiat i invisible. Flanquejant aquest accés hi havia dues finestres, de llinda recta, encara conservades. A les plantes pis i sota coberta aquesta façana disposa de la mateixa composició que la septentrional, és a dir amb un balcó central i dues finestres balconeres en els laterals, això en el primer pis, i de tres òculs el·líptics a la planta superior. Destaca en la façana les dues motllures que assenyalen el sòl dels pisos, de pedra, amb bossellet, i el ràfec, de diversos nivells i arrencat sobre una motllura de filet. En la coberta, de tres aigües, sembla existir un badalot. Pel sud, l'immoble fa mitgera amb un altre edifici del carrer Vallès, mentre que per l'oest, part posterior, s'hi ha afegit un volum que amaga l'antiga façana. | 08164-32 | Plaça de Pau Fontanals, 5 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com aproximada i potser corresponent a un immoble preexistent, posteriorment reformat. | 41.4178100,1.7107200 | 392256 | 4585942 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59155 | Cal Vaqués / Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaques-cal-mateu | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres, d'estil noucentista, amb components eclèctics, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 22 del carrer de la Creu, pràcticament a l'extrem sud de la línia d'habitatges del carrer. D'acord amb el plafó existent a la façana, la casa és coneguda com 'Cal Mateu', mentre que a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi consta com 'Cal Vaqués'. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, molt destacat per la façana profusament decorada, que contrasta amb els immobles veïns, estil popular i austers en quant a ornamentació. Els elements de la façana són típics del noucentisme, aplicant també elements neoclàssics que li confereixen un caràcter eclèctic. L'immoble és d'una amplada de cós i mig i presenta planta baixa i pis. L'organització de la façana és completament simètrica, amb tres obertures a la planta baixa i tres a la planta pis, totes centrades seguint el mateixos eixos. Divergeixen les tres obertures inferiors de les superiors en quant a la forma i acabat de les obertures, fet que dóna singularitat. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i en ambdós angles superiors disposen, a manera de modilló, d'una motllura profusament decorada amb mig bossell a dalt i quart de bossell a baix, totes guarnides amb una vasa d'adorn ressaltada. L'accés, situat al centre, és lleugerament més ampli que les finestres, situades als seus laterals. Ambdues finestres són idèntiques, tipus balconera, i destacades per disposar a la part superior d'una obertura quadrilobulada, de vèrtex apuntats, a manera de respirall o entrada de llum. La finestra situada al sud ha estat transformada en accés, mentre que la situada al nord està tapiada. Entre aquesta darrera i l'accés hi ha un plafó ceràmic on s'hi llegeix 'Cal Mateu'. Les obertures de la planta pis es caracteritzen per l'acabat superior en forma de frontó clàssic, triangular, amb motllura de bossell, que abraça la vasa d'adorn ressaltada. Es tracta de finestres balconeres, la central amb balcó amb barana de ferro i les dues laterals amb baranes de balustres i ampit de pedra motllurada. Destaca també la motllura correguda en tota la façana que assenyala el pis, que envolta també la llosana del balcó. Al peu de la façana el sòcol acaba també amb una motllura, de mig bossell, mentre que la cornisa, suportada per petites mènsules de quart de bossell, també és igualment motllurada. També són significatius els laterals de l'edifici, que presenten un columna distingida amb ressalts figurant carreus. | 08164-33 | Carrer de la Creu, 22 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4162800,1.7127600 | 392424 | 4585769 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59156 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-6 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XVIII | Edifici entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XVIII. L'immoble és situat en el número 5 del carrer Verge de Montserrat, enfront la façana nord de l'església de Santa Magdalena. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, d'obra i estil popular, seguint el model de l'època, format per dos cossos, amb una amplada de façana d'11 m. aproximadament. La façana presenta quatre obertures simètriques: a la planta baixa dos accessos, d'arc rebaixat, un a cada cós, amb porta de fusta doble fulla; al pis, sobre cadascun dels accessos, una finestra balconera que dóna accés a dos balcons, el del sud llarg i que ocupa tot el cós, el del nord més curt, de la llargada de l'accés situat a sota. Ambdós balcons són protegits per baranes de ferro, la del nord senzilla, la del sud ornamentada. Les llosanes dels balcons són motllurades, de gola. El marc superior de les finestres és ressaltat a través d'una vasa d'adorn pintada, de color granatós. La façana es culmina amb un ràfec motllurat, de bossell a la part inferior. De l'edifici en destaca especialment el portal nord, realitzat amb dovelles de pedra, que li confereix el caràcter antic. A la dreta del portal, al nord, hi ha un plafó ceràmic, de 3 rajoles, amb la llegenda 'Rectoría', guarnit per sarments i un gotim. Per la part posterior l'edifici ha estat rehabilitat recentment i actualment (2017) presenta les façanes arrebossades de coment, sense pintar, amb les obertures i finestres noves. Destaca en el primer pis dues finestres, possiblement originals, d'arc rebaixat. En el vèrtex sud d'aquesta façana s'han deixat vistes algunes de les pedres cantoneres. Consta que l'edifici ha sofert diverses reformes al llarg del segle XX, iniciades cap als anys 1948-49 amb la renovació dels baixos, fins aleshores utilitzats com a quadra de cavalls per part de diversos veïns, que seran destinats a local per entitats. L'any 1970 els baixos seran rehabilitats de nou, destinats al jovent. En la dècada de 1980 es van fer obres a l'edifici, col·locant la porta d'accés actual, instal·lant capelleta dedicada a Sant Sebastià i enrajolant part del pis (QUERALTÓ, 1994: 59). | 08164-34 | Carrer Verge de Montserrat, 5 | L'origen de l'edifici està ben documentat i respon a una condició exigida pel bisbe de Barcelona per segregar l'església de Santa Magdalena de la parròquia de Santa Maria de Lavit, de la qual en va ser sufragaria fins que es dugué a terme la separació, ocorreguda el 1778. La petició per segregar ambdues esglésies, i doncs parròquies, arrencava l'any 1739 quan el bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo i Vintimilla, després d'una visita pastoral a la parròquia de Lavit, escrivia que els veïns del Pla li demanaven que el rector de la parròquia es traslladés al Pla, argumenta-ho a través del major pes demogràfic del Pla, la llunyania que representava anar a Lavit i les millors condicions que presentava de l'església del Pla. El bisbe va determinar que els veïns del Pla edifiquessin una rectoria continua a l'església i que un cop construïda ordenaria al rector que hi anés a viure (QUERALTÓ, 1994: 59). La rectoria es va començar a construir l'any 1777 i el 14 de juliol de 1778 l'aleshores bisbe Gavino de Valladares i Mejía confirmà la segregació de la Parròquia de Santa Magdalena del Pla de la de Santa Maria de Lavit. La construcció de la rectoria hauria finalitzat doncs l'any 1778. El 7 d'octubre de 1779 es va anomenar vicari perpetu de Santa Magdalena del Pla mossèn Vicenç Morgades, qui el dia 1 de novembre de 1779 va començar a residir al Pla i l'1 de gener de 1780 va beneir la rectoria (QUERALTÓ, 1994: 59). Tot i així, sembla que la segregació definitiva, almenys de forma administrativa, no va assolir-se fins molts anys més tard, entorn el 1844 (LLORAC, 2015: 192; DIVERSOS AUTORS, 2011:114), doncs l'any 1790 es mantenia la confrontació entre les esglésies segons la declaració de delmes i primícies, on hi consta que al Pla hi havia un vicari però les primícies les recollia el rector de Lavit (LLORAC, 2015: 192). | 41.4177700,1.7125800 | 392411 | 4585935 | 1777 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font Piqueras | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 59158 | Casa del carrer Rovira núm. 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rovira-num-13 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb l'any assenyalat en la part superior de la façana, l'immoble data de l'any 1916. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil modernista, de l'any 1916. L'immoble és situat en el número 13 del carrer Rovira, fent mitgera amb l'habitatge situat a l'oest i aïllat respecte a la resta de façanes, on l'edifici és envoltat pel pati propi. Destaca pel seu estil modernista en quant a elements decoratius, del darrer moment de l'estil, a cavall amb les corrents noucentistes, de la qual en són ja les formes més racionals de l'edifici. Correspon a un edifici constituït per dos volums diferenciats, adossats, ambdós rectangulars, de menys d'un cós d'amplada i orientats en sentit NE-SW. El situat al nord-oest és el que s'adossa a la finca veïna i es composa de planta baixa i pis, mentre que el situat al sud-est destaca per diferenciar-se de l'altre a través d'una composició de planta baixa, pis i planta sotacoberta i estar el volum avançat respecte el primer en el front de la façana principal, encarada al sud. L'edifici és rellevant per l'ornamentació d'estil modernista de les façanes, en base a franges decoratives formades per rajoles vidrades de reticulat blau, pels adorns esglaonats i pel frontó del cos més elevat. La composició de l'edifici és ordenada i simètrica. El cos occidental presenta a la planta baixa l'accés a l'edifici i a l'oest d'aquesta una finestra. Sobre aquests eixos, a la planta superior hi ha dos finestres, rectangulars i altes, que destaquen per disposar de dues franges d'adorn a cadascun dels laterals, en la part superior. Les franques, lleugerament reentrants del plom de la façana, són guarnides amb dues rajoles de les esmentades. La planta pis és assenyalada en tot el perímetre de l'edifici per una motllura de doble filet al mig de la qual hi ha també rajoles les mateixes blaves. En el front de la façana principal, el cos oriental disposa d'una finestra a la planta baixa i a la planta primera d'un balcó, per sobre de la motllura que assenyala el pis, que just en aquest punt és doblada, oferint encara més ornamentació. Destaca en el balcó la barana de ferro ornamentada amb un motiu central i especialment els angles d'obra on aquesta es subjecta, que són esglaonats i coronats per gallons de ceràmica. És rellevant la decoració de la finestra del balcó, que en els laterals superiors disposa també de les dues franges decorades amb les rajoles reticulades i a sobre un reentrant esglaonat guarnit també amb la mateixes ceràmiques, algunes de les quals han estat substituïdes. A la planta sotacoberta hi ha al centre tres obertures espitllerades, a manera de franges paral·leles, la central lleugerament més llarga, que proporcionen llum a l'interior. Sobre aquestes, corona la façana un curt frontó subcircular, que amaga el carener, al centre del qual amb fragments de les rajoletes blaves reticulades, talment similar a un trencadís, hi ha els números que formen la data '1916'. A la façana oriental hi destaquen les dues finestres del primer pis, idèntiques a la de la façana principal, amb el guarniment esglaonat, així com la cornisa de doble filet esglaonat, que en el front principal incrementa el sentit de gradació de les ornamentacions. | 08164-36 | Carrer Rovira, 13 | 41.4164700,1.7121900 | 392377 | 4585791 | 1916 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59160 | Casa carrer Anselm Clavé, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-anselm-clave-47 | XIX-XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular amb tendència noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 47 del carrer d'Anselm Clavé, fent xamfrà per l'oest amb la Plaça de Pau Casals i mitgera amb un edifici situat a l'est. El lloc correspon a l'extrem nord-oest de l'eixample del Pla del Penedès de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'immoble constituïa en la dècada de 1910 el vèrtex nord-oest del poble, enfront del qual encara tot eren camps. Es tracta d'un immoble que presenta característiques similars a altres edificis rellevants del municipi, entre les que destaca les vases d'adorn de les obertures i els ampits sinuosos. L'edifici és de planta rectangular, aproximadament de dos cóssos d'amplada, i constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La façana és encarada al nord, al carrer Anselm Clavé, i és de composició simètrica, en base a tres eixos d'obertures. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, d‘arc carpanell amb vasa d'adorn ressaltada, avui dia amb una porta d'alumini. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha una finestra, també d'arc carpanell i amb vasa d'adorn, ambdues iguals, altes i estretes, en les que hi destaca l'ampit sinuós, volat. Les dues són protegides per una reixa de ferro amb les barres finalitzades en puntes. En el primer pis, al centre hi ha un balcó i en els laterals dues finestres. La finestra balconera és àmplia, similar a la de l'accés, i el balcó és de llosana motllurada, de taló, amb estries, i barana de ferro adornada amb motius geomètrics. Les finestres són més petites, com les de planta baixa però sense ser tant altes, també amb vasa d'adorn i ampits sinuosos. Per últim, a la planta sota coberta són interessants les tres finestres geminades, també d'arc carpanell, estretes i amb doble ampit sinuós. D'aquestes destaca que totes menys una romanen cegades. La façana finalitza amb una cornisa motllurada, d'estries i mig bossell, notablement volada. La coberta és dues aigües, seguint el carener longitudinal a la façana. Per altra banda, la façana occidental, encarada a la plaça Pau Casals, presenta dues finestres d'arc carpanell en els extrems del primer pis, una d'elles també cegada, i dues finestres similars al centre de la planta sota coberta, sota el carener, part més elevada de l'edifici. A diferència de les de la façana principal, cap d'aquestes obertures disposa d'ampit volat i de vasa d'adorn. A la façana oriental, visible a partir de l'alçada del primer pis, no hi ha cap obertura i és visible el parament, sense arrebossar, d'obra de maons. | 08164-38 | Carrer Anselm Clavé, 47 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4189900,1.7110100 | 392282 | 4586072 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 59163 | Barriada de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. El barri de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, molt proper amb el límit de Subirats (no arriba a 100 m de distància) i al de Torrelavit. Cal Casesnoves, antiga masia reformada, es situa a un centenar de mestres al nord-est del nucli, mentre que el veïnat original de les Parellades, Cal Martí, s'ubica aproximadament 450 m al nord-oest. Dista del poble del Pla del Penedès uns 2,5 quilòmetres. El veïnat és una agrupació d'una quinzena d'edificis, tots ells situats als vorals del camí que pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i pel nord segueix cap al nucli de Can Martí de les Parellades. Es tracta per tant d'un nucli de morfologia rectangular, allargada, de 200 m de longitud. En general les edificacions no són agrupades entre elles, sinó que el nucli és format per immobles molt propers, però aïllats, que, en conjunt, formen el veïnat. Tot i així, hi ha una renglera de quatre edificis adossats que formen mitgera, dos dels quals són dels més antics del veïnat. La part central i nord de les Parellades correspon al nucli original de la barriada, doncs al sud els edificis existents són de construcció molt recent. Al centre, en el lateral oest, hi ha cal Pixeta edifici de planta quadrada, amb coberta a quatre aigües coronada per un pinacle, que disposa d'un balcó de llosana motllurada i barana de faldó, que es data de 1823 (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). En el vèrtex oest de la façana, encarada al sud, no pas al carrer, hi ha un antic contrafort. En el mateix marge oest del veïnat, uns metres més al nord, les cases núm. 8 i 9 són també antigues, de principis de segle XX, aproximadament, malgrat que reformades, mentre que a l'extrem nord, al final del nucli, hi ha un edifici aïllat, amb teulada a dues vessants, a manera de petita masia, que és ca la Remei (antigament cal Cuscó; ara també conegut com cal Fermí), que data 1833 (LLORAC 2015:37), tot i que l'aspecte arquitectònic de reformes realitzades al segle XX. El nucli tradicional és format per la Casa Nova, cal Benzina, cal Pixeta, cal Ton de la Salada, Cal Xaus i ca la Remei (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). Entre els edificis o adossats a ells, hi ha diversos coberts i magatzems agrícoles, que remarquen el caràcter agrícola del nucli, ara recentment modernitzat amb els habitatges de nova construcció. | 08164-41 | Les Parellades, al nord-est del terme municipal. | Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla des del segle XIV (LLORAC, 2015:48), denominació que correspon al nucli de Can Martí de les Parellades. L'origen del veïnat és probablement el d'una casa de camp, a peu de camí, progressivament ampliat. Deixant de banda cal Pixeta, de 1823, i Cal Cuscó, de 1833, els altres immobles de caràcter tradicional presenten una arquitectura pròpia d'entre finals del segle XIX i inicis del XX. En aquests, la fitxa cadastral hi indica com a data de construcció els anys 1910 i 1920, que s'han de considerar aproximats. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), en el veïnat hi apareixen dibuixats 7 edificis, que han de respondre als més antics descrits i a algun cobert agrícola. | 41.4154000,1.7443200 | 395060 | 4585633 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59164 | Barriada de Can Martí de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-can-marti-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIV-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens en època medieval. El barri de Can Martí de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, a 300 m de distància del límit amb Torrelavit. Al sud-est, a 450 m, hi ha el veïnat de les Parellades, homònim, que ha pres el nom del nucli original de les Parellades, que correspon a l'entorn de Can Martí. Dista del poble del Pla del Penedès aproximadament 2,25 quilòmetres. S'hi accedeix a través de la pista que procedent del veïnat de les Parellades i Cal Casesnoves, el qual pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i arriba justament fins a Can Martí de les Parellades, seguint posteriorment, com a camí rural, en direcció a les vinyes situades cap al nord-oest (els Bancals, Vinya Nova, etc.). El lloc és un petit turonet (237 m), lleugerament elevat entre els torrents de la Salada i de Marrugat, amb una excel·lent visió de tot l'entorn, especialment de tota la plana sud i sud-oest. El veïnat és constituït per sis habitatges, entre els quals cal Martí, la masoveria de cal Casesnoves, cal Calçoner i tres habitatges més, tots adossats entre ells i formant un conjunt arquitectònic unit, de morfologia de tendència quadrada, amb unes dimensions aproximades de 40 m en sentit est-oest i de 30 m en sentit nord-sud. Destaca especialment l'organització de la majoria dels immobles a l'entorn d'un carreró clos, de 20 m de longitud, disposat en sentit SW-NE, d'un únic accés, que formen les façanes principals o laterals, amb el fondo presidit per la façana de cal Calçoner. S'escapen d'aquesta organització el primer, al sud-est, i el darrer, al nord-oest, habitatges del veïnat, cap façana de les quals afronta amb el carreró. En el lateral oest de la façana de l'antiga masoveria de cal Casesnoves, destaca la conservació de l'antic plafó ceràmic de les denominacions dels carrers del Pla, amb la llegenda 'Caserío de las Parelladas'. Tret d'un habitatge de nova planta, probablement una reforma íntegra d'un de preexistent, la resta d'edificis conserven en la major part les característiques tradicionals, de marcada arquitectura popular, del tombant entre els segles XIX i XX. A Can Calçoner hi destaca els balcons de llosana motllurada i barana de ferro guarnida, així com la cornisa de dentellons. L'immoble situat al centre del carreró, al lateral oest, destaca per disposar de la part inferior de la façana atalussada, signe d'antigor. Mentre que la primera casa del veïnat, venint del sud, sobresurt pels dos cossos adossats, un més elevat que l'altre, i una finestra amb la part superior del llinda arrodonida, d'obra, per subjectar la reixa semicircular. Aquest immoble, a l'exterior de la finca, disposa d'un pou amb coberta d'arc de maons i parets de còdols. Les altres dues cases singulars, Cal Martí i la masoveria de Cal Casesnoves, són comentades en un fitxa independent. Enfront els habitatges, al marge sud del camí de les Parellades, hi ha diversos edificis destinats a usos agrícoles, construïts cap a la dècada de 1960. | 08164-42 | Can Martí de les Parellades, al nord-est del terme municipal. | Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla del Penedès els anys 1385, 1386 i 1388, amb Berenguer Raspall de les Parellades i Arnau Parellades del Pla. En el padró parroquial de 1864 s'hi indica quatre famílies al lloc de les Parellades (LLORAC, 2015:37). La fitxa cadastral dels diversos immobles indica dates de construcció entre els anys 1850 i 1920, que tot i que s'han d'entendre aproximades, comprenen el marc cronològic de l'arquitectura que presenten els edificis. No hi ha restes visibles de construccions anteriors, que haurien estat reformades. | 41.4188300,1.7411400 | 394800 | 4586017 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59165 | Cal Martí de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp entre mitgeres, d'estil popular, del segle XIX, amb probables arrels anteriors. L'immoble es situa al veïnat de Can Martí de les Parellades, a l'extrem nord del nucli de cases, essent la darrera venint del sud. Es tracta d'una casa de camp, d'estil popular però amb evidents trets de regust noucentista, com és l'arqueria lateral i les bandes motllurades. Entre les cases de camp del Pla del Penedès destaca precisament per aquesta arquitectura, que defuig de les tradicionals propietats modestes. L'edifici és de planta trapezoïdal, d'uns 85m2, adossat per l'oest i el nord a les veïnes cases que constitueixen, a través de les façanes, el carreró del veïnat. La façana principal, on hi ha l'accés, és encarada a migdia, mentre que l'occidental és dirigeix als camps de vinyes del sector de les Vies, des d'on és pot contemplar perfectament. El volum és format per planta baixa i dos pisos. A la planta baixa de la façana sud hi ha l'accés principal, realitzat a través d'un atri porxat al qual s'hi accedeix per un arc escarser, descobert, sense porta, que té dues finestres llargues i estretes també d'arc rebaixat. La porta, enfront l'arc escarser, és comuna. Sobre aquest porxo destaca en el primer pis una naia, galeria, també porxada, amb quatre finestrals d'arc carpanell, els tres més occidentals idèntics i el més oriental més estret. Darrera els finestrals s'hi observa la façana del primer pis, al centre amb una finestra balconera, des de la qual s'accedeix a la naia, i dues finestres rectangulars al costat, totes amb vasa d'adorn ressaltada. Sobre la galeria hi ha un terrat, el sol del qual és assenyalat en la façana mitjançant una motllura de faixa i filetons. En el front de façana d'aquest segon pis hi ha al centre un òcul el·líptic i dues finestretes. La façana occidental destaca fonamentalment per l'arqueria del primer pis. La planta baixa és tapada per una garatge adossat i en el primer pis hi ha una finestra comuna. L'arqueria és formada per sis arcs de mig punt, tots cecs menys els dos segons començant per cada extrem, en els que en la part superior hi ha una finestra. Els arcs, alts, es sustenten sobre pilastres acabades amb un capitell de motllura de taló, amb la línia de la imposta assenyalada amb una motllura en ambdós extrems de la façana. L'edifici és coronat per una alta cornisa, amb l'aspecte de ser doble, molt motllurada, de bandes i filetons, que recorre tant la façana occidental com la meridional, ambdues les més visibles. La coberta és a una sola vessant, cap a l'oest, formada amb un recrescut de l'edifici, a manera de sota coberta, realitzat amb posterioritat a les resta de l'immoble. Destaca també el tractament de l'acabat pintat de les dues façanes rellevants, en el que els ornaments arquitectònics (arcs, pilastres i motllures) s'han ressaltat amb una coloració diferent a la de la paret. | 08164-43 | Barriada de cal Martí de les Parellades, casa situada a l'extrem nord-oest. | La fitxa cadastral indica com a data de construcció de l'immoble l'any 1890, que aproximadament correspondria a la construcció de l'edifici amb l'aspecte actual. És probable l'existència d'un edifici anterior que hauria estat reformat i ampliat aleshores. Salvador Llorac indica que és una 'notable masia d'arrels antigues' (LLORAC, 2015:42) | 41.4188900,1.7409800 | 394787 | 4586024 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59166 | Masovería de cal Casesnoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-casesnoves | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp entre mitgeres, d'estil popular, del segle XIX, amb probables arrels anteriors. L'immoble es situa al veïnat de Can Martí de les Parellades, en el núm. 5, essent un edifici vistós un cop s'arriba al nucli. Es tracta d'un habitatge de marcat estil popular, interessant exemple d'una casa de camp del segle XIX que arquitectònicament rellegeix les característiques de les antigues masies. L'edifici disposa d'un volum i dimensions considerables. És de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, d'uns 115 m2 de superfície, i constituït per planta baixa i dos pisos. En destaca especialment l'ordenació de les obertures de la façana principal, orientada al sud, que, juntament amb la magnitud de l'immoble, li confereix una forta presència. La conservació de l'immoble és excel·lent, rehabilitat recentment, conservant els trets històrics. Totes les obertures presenten una vasa d'adorn pintada, que les ressalta. Presenta les obertures distingides com si de dos cossos independents es tractés, amb eix compositiu en el lateral oest i un altre a la resta de l'edifici. Aquest eix occidental presenta a la planta baixa una accés d'arc escarser, amb porta de fusta, antiga, d'una sola fulla però ampla. Sobre aquesta, a la planta pis, hi ha una finestra balconera, amb balcó, de llosana motllurada i barana de ferro amb motius geomètrics. En el segon pis hi destaca una finestra que duu un ampit encornisat, de taló. En aquest lateral occidental hi conserva el plafó ceràmic que denomina la barriada, amb la llegenda 'Caserío de las Parelladas'. El tram oriental de l'immoble hi ha l'accés principal a l'immoble, també d'arc escarser, més ampli que l'altra. No està centrat ni en la façana ni respecte els de les finestres dels pisos superiors, sinó lleugerament desplaçat cap a l'oest del l'eix central d'obertures, és a dir proper a l'altra porta. Al pis primer hi ha dues finestres, gairebé quadrades, i sobre aquestes, en el segon pis, n'hi dues de rectangulars. Cap d'elles sense ampit destacat. En la façana occidental, que dóna al carreró del veïnat, hi ha una finestra a primer pis, d'ampit lleugerament volat i semicircular, amb reixa de barres també semicircular, que destaca pel rejuntat d'obra del semicercle amb plom de la façana. A la planta baixa i a la segona hi ha, en cadascuna, un petit finestró. A mitja façana nord s'hi adossa un immoble veí, però a la resta, tocant al carreró, és visible el parament de l'edifici, on hi hauria hagut un cobert, ja que no està arrebossat. S'hi observa que la meitat de l'alçat de l'edifici, fins a mig primer pis, és d'obra de maçoneria mixta, mentre que la part superior és d'obra de maons, fet que indica que probablement la part inferior correspon a un edifici preexistent, mentre que la part superior hauria estat aixecada possiblement en la segona meitat del segle XIX. El coronament de les façanes és comú, amb un cort ràfec de teules. La coberta de l'immoble és de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 08164-44 | Veïnat de les Parellades, núm. 5. | La fitxa cadastral indica com a data de construcció de l'immoble l'any 1890, que aproximadament correspondria a la construcció de l'edifici amb l'aspecte actual. És probable l'existència d'un edifici anterior que hauria estat reformat i ampliat aleshores. Josep Bruna indica que l'edifici correspon a l'antiga masoveria de cal Casesnoves (DIVERSOS AUTORS, 2011:44) | 41.4187400,1.7411500 | 394801 | 4586007 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59166-foto-08164-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59167 | Cal Janes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janes | INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda a la segona meitat del segle XIX. L'immoble es situa al lateral sud de la carretera BV-2154, en el PK 7+000, accedint-hi per un curt camí de tan sols 30 m de longitud des de la mateixa via. Enfront, al nord-est, a 40 m, hi ha el veïnat de Cal Janes, nascut probablement a arrel de l'existència de la pròpia casa homònima. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 280 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 240 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. Cal Janes és un edifici de caràcter rural, una antiga casa de camp amb fisonomia de masia, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Adossats en cada lateral disposa de dues construccions annexes, destinades antigament a cellers, cotxeres i magatzems. El conjunt és eminentment rural, tot i que després d'una important rehabilitació realitzada recentment és destinat al turisme rural. L'edifici principal és de planta rectangular, de 112 m2, amb un volum format per planta baixa i pis. La part davantera de la crugia meridional presenta una lleugera sobreelevació respecte la resta de la teulada, possiblement degut a una reforma. La façana principal s'orienta a l'est, des d'on domina tota la plana de la zona de Ca l'Avi. La rehabilitació realitzada recentment ha mantingut el caràcter tradicional de l'edifici, però en l'estat actual presenta dubtes sobre l'adscripció cronològica sobre els elements decoratius de la façana. Les obertures presenten brancals i vases d'adorn obrats amb maons i rejuntat de factura recent. Tot i així, la façana destaca per la composició simètrica, amb l'accés centrat a la planta baixa, d'arc escarser, i una finestra a cada lateral, amb reixa de barres de ferro de magolles i acabat en punta de llança. En el primer pis hi ha dues iguals, seguint els mateixos eixos, mentre que al centre, sobre la porta, hi ha un balcó, de llosana antiga, original, esglaonada. Al costat de la finestra sud hi ha un rellotge de sol, obrat durant la rehabilitació de la finca, amb les inicials 'A&S', corresponents a la propietat de la finca, Alsina Sardà. Per la part posterior l'edifici disposa de dues finestres; en destaca especialment un contrafort que reforça l'angle sud-oest. En els edificis annexos hi destaquen els accessos arc escarser. | 08164-45 | Barriada de cal Janes, al lateral sud de la carretera BV-2154. | Segons indica el rètol indicatiu de la finca, situat al peu del camí d'accés, la casa és de 1862. La data és pròxima a la de 1870 que indica la fitxa cadastral de l'immoble, és a dir que cal pensar que efectivament és una construcció de 1862. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix l'immoble assenyalat com 'Casa de Gibert'. | 41.4121700,1.7375200 | 394487 | 4585282 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59168 | Barriada de cal Janes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-cal-janes | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El veïnat es situa al lateral nord de la carretera BV-2154, en el PK 6+970, just arran de la via. Enfront, al sud-oest, a 40 m, en el lateral oest de la carretera, hi ha el veïnat de Cal Janes, una casa de camp que originà el nucli. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 300 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 220 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. La barriada és constituït exclusivament per cinc immobles adossats, tots ells habitatges. Conjuntament formen una renglera de 40 m de longitud, lleugerament corbada atès que s'emplacen just en un giravolt de la carretera. Es tracta de cases d'estil popular, totes constituïdes per planta baixa i pis, i a la part posterior totes amb un pati amb construccions annexes. Les tres més septentrionals són de 2 cóssos, mentre que les dues situades més al sud són d'un sol cós. Del conjunt en destaca especialment que quatre dels cinc edificis no tenen la façana arrebossada, sinó que es manté l'obra vista. En tots els casos és d'obra de maons i és singular la col·locació de filades de maons sobresortits en els brancals de les finestres de dos dels habitatges, a manera de decoració. El mateix motiu existeix justament a cal Janés, també d'obra vista de maons, tot i que en tractar-se d'un edifici rehabilitat s'ignora si és un ornament original. Divergeix d'aquest acabat la façana del segon immoble des del nord, el núm. 3, dit cal Pere Janes, segons un plafó de tres rajoles ceràmiques col·locat sobre la porta, que té la façana pintada de blanc. De fet es tracta de l'únic immoble que sembla habitat permanentment. De l'immoble més septentrional en destaca l'accés d'arc escarser, d'obra de maons, i el balcó situat al primer pis, sobre la porta, amb llosana obrada de rajoles. Cal Pere Janes ha estat molt rehabilitada, presentant l'aspecte d'un immoble actual, sense trets particulars, tret de les baranes dels balcons, de falda. L'immoble que duu el núm. 4, dit cal Jaume Janes, també segons una rajola ceràmica, destaca per l'ornament abans esmentat de les finestres i per cornisa recta obrada també amb maons. En el següent edifici és singular l'existència d'una obertura d'arc escarser a la planta baixa, protegida amb un porticó de fusta, i per la cornisa de quart de bossell. En el darrer, el situat més al sud, hi destaca el ràfec de punta de diamant així com que els maons utilitzats són més moderns. Les cases del nucli són cal Joan de la Torre, cal Pere Janes, cal Jaume Janes i cal Fermí (DIVERSOS AUTORS, 2011:44); un dels darrers dos immobles sembla estar desocupat, amb una finestra tapiada. | 08164-46 | Barriada de cal Janes, al lateral nord de la carretera BV-2154. | Segons les fitxes cadastrals dels immobles, aquests van ser construïts entre els anys 1930 (casa situada més al nord) , 1870 (Cal Pere Janes, núm. 3), 1914 (cal Jaume Janes i contigua) i 1941 (edifici situat més al sud). Aquestes datacions sembla ser realment certes o molt pròximes, doncs en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1913 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix assenyalada una única edificació, la qual correspondria a cal Pere Janes, de 1870. També sembla corroborar la datació indicada pel cadastre el fet que l'immoble situat més al sud disposa d'un parament de maons de fàbrica més recent que la resta; aquest edifici el cadastre el data de 1941, el més modern de tots. En nucli s'hauria format a través de la construcció de cal Janes, edifici aproximadament de mitjan segle XIX, que hauria donat lloc a la construcció progressiva d'habitatges per a família, construïts a pocs metres de l'edifici original i arran del camí. | 41.4123700,1.7380800 | 394534 | 4585304 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59169 | Barriada de les Tarumbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-tarumbes | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. MADOZ, PASCUAL (1849): Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, Tomo XIII, Madrid. | XVIII-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XVIII. La barriada es situa a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, aproximadament a 160m de distància del terme de Subirats, prop del nucli de Ca l'Avi. Del poble del Pla, les Tarumbes es situa a 1,8 quilòmetres al sud-est; del veïnat de Cal Janes, el més proper, situat al nord-est, dista 325m. L'accés al veïnat és realitza a través de la carretera BV-2154, des de la qual, en el PK 7+200 surt cap al sud el camí asfaltat que condueix a les Tarumbes. El nucli és format per una desena d'habitatges i per les diverses construccions annexes que molts d'ells disposen. Les cases, agrupades, pràcticament totes entre mitgeres, estan distribuïdes entorn un carrer únic, amb forma de 'Y', sense nom. S'agrupen però fonamentalment en dos sectors, una renglera d'edificis al nord-est del carrer, i un segon conjunt a l'oest, essent el lateral sud del carrer sense edificar. La part urbanitzada comprèn una superfície aproximada de 4.300 m2. L'origen del veïnat és ben probablement el de cases de jornalers, començat a edificar probablement en el segle XVIII, potser a partir d'un habitatge preexistent ja en el lloc. El plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) el nucli està representat ja amb diversos habitatges, amb un configuració molt pròxima a l'habitual. Malgrat aquests antecedents, la majoria d'habitatges actuals presenten un aspecte arquitectònic recent, corresponent a reformes que s'hi ha anat realitzant des de la dècada de 1950. Destaca especialment la conservació d'un edifici original, just a l'entrada de la barriada, de cos estret, coberta a doble vessant, amb el carener transversal a la façana actual, encarada al nord, de planta baixa i pis, que possiblement es tracta d'un lateral de l'edifici original, la resta del qual s'hauria reedificat resultant l'immoble que actualment comparteix mitgera amb l'antic. A la planta baixa hi té un accés, d'arc escarser de maons, amb la porta de fusta de doble fulla, original, que duu incisa la data de 1881. De la resta d'immobles en destaca els situat al centre del nucli, en la confluència de les derivacions del carrer, un edifici de notables dimensions, amb la façana encarada al sud-est, d'arquitectura pròpia del segon quart del segle XX, amb accés també d'arc escarser, que disposa de totes les obertures adornades amb una vasa d'adorn, així com diverses baranes de terrat i frontons rectes guarnits amb gelosies de mitja corona o una balustrada amb guarniment trilobulats. Les cases de la barriada són de cal Pau Boada, cal Mariano, cal Martinet, ca la Cisa, cal Casulleres, cal Quico, cal Quico Jove i cal Marçal (LLORAC, 2015:47). | 08164-47 | Barriada de les Tarumbes, a l'est del terme municipal del Pla del Penedès. | Salvador Llorac pensa el topònim procedeix del renom d'una família que vivia al lloc i que el nucli apareix a finals del segle XVIII o a principis del XIX (LLORAC, 2015:49). Segons el mateix Llorac en el plànol del terme de Lavit del segle XVIII, conservat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, sembla indicar-se una agrupació de cases que correspondrien a les Tarumbes (LLORAC, 2015, 38), fet doncs que traslladaria certament l'origen del nucli al segle XVIII. Pascual Madoz, en el seu diccionari ja cita el 'caserío nombrado las Tarumbas' (MADOZ 1849: 75-76), circumstància que implica que la barriada estigués ja notablement consolidada a mitjan segle XIX. En el padró parroquial de 1864 s'esmenta setze famílies a les Tarumbes (LLORAC 2015:38), fet que confirma que la barriada disposava de dimensions similars a l'actual i per tant que l'origen ha de ser ben probablement més reculat, és a dir probablement del segle XVIII. D'acord el plànol topogràfic del l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), la majoria d'immobles que constitueixen la barriada estaven ja construïts en aquella època. Tret de dues fitxes cadastrals en les que hi consta com a any de construcció els anys 1920 i 1930, la resta les referències corresponen a dates a partir de 1940, la majoria de les quals han de tractar-se de reformes d'immobles existents ja al segle XVIII i XIX. | 41.4112300,1.7339700 | 394188 | 4585182 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59172 | La Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda cap al segle XIX, amb ampliació posterior. L'edifici es situa ben a prop de la barriada de Bonavista, a tant sols uns 50 m a l'oest de l'extrem nord d'aquest veïnat. La zona es situa aproximadament a 900 m a l'est del poble del Pla del Penedès, amb un accés fàcil a través de la carretera BV-2154, en la que en el PK 8+145, després de la darrera casa situada al nord de Bonavista, surt cap a l'oest un camí que condueix directament cap a la Casa Alta, situada al cap de 50 m. La Casa Alta és una conjunció de diversos edificis d'estil popular formada a través de l'ampliació d'un habitatge original possiblement del segle XIX o fins i tot anterior. Avui dia el conjunt arquitectònic de la Casa Alta el conformen diversos edificis que constitueixen com a mínim dues habitatges. Els edificis rellevants culturalment són els situats a l'oest, que formen la Casa Alta. L'edifici principal es situa a l'extrem occidental del conjunt i es tracta d'un edifici de poc més d'un cós d'amplada i amb teulada a doble vessant, amb el carener central perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a migdia i hi destaca especialment el conjunt d'obertures d'arc de mig punt, rememorant les antigues masies. Aquestes obertures són ressaltades amb pintura juntament amb una franja d'adorn que les envolta. L'immoble és format per planta baixa, pis i planta sota coberta. Aquesta darrera podria tractar-se d'un ampliació realitzada cap a mitjan segle XX. A la planta baixa hi ha l'accés principal, a l'oest, i una finestra a l'est, ambdues obertures d'arc de mig punt i d'esplandit motllurat. La finestra disposa d'un ampit volat i amb suport d'obra esglaonat. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis l'edifici presenta dues finestres balconeres també d'arc de mig punt i amb idèntica decoració motllurada i ampits volats. Al peu entre les dues hi ha un rellotge de sòl de pedra. La planta sota coberta es caracteritza per quatre finestres també d'arc de mig punt, senzilles, sense decoració, en les que hi destaquen les baranes d'obra realitzades amb gelosies de mitja corona ceràmica. El nivell d'aquesta segona planta és marcat en la façana per una motllura de filet, que podria correspondre a part d'un possible antic ràfec, doncs sembla que aquest segon pis podria haver estat fet posteriorment a la resta de l'immoble. A l'est d'aquest edifici n'hi ha un altre adossat igualment d'interessant i que correspon a la masoveria. Val a dir que és difícil discernir quin dels dos és veritablement el que constitueix l'edifici original, doncs la masoveria ben bé podria correspondre a la casa de camp que donà origen al conjunt d'edificis, a jutjar per les seves característiques, que denoten més antigor que no pas l'actual edifici principal. Aquest edifici es composa de planta baixa i pis, essent també d'un cós d'amplada. És rellevant el seu estil popular, típic del segle XIX o fins i tot lleugerament anterior. A la planta baixa, a l centre hi ha l'accés, d'arc de mig punt, sense motllures a diferència de l'altre habitatge, que conserva l'antiga porta de fusta de doble fulla. A la dreta de la porta, a l'oest, hi ha una petita finestra rectangular. Sobre la finestra un plafó de rajoletes, actual, indica 'Casa Alta'. A la planta pis l'immoble presenta un balcó, amb la finestra en aquest cas sí que amb els angles motllurats i una llosana d'obra de secció talonada. La façana és coronada per un ràfec de triple de teules i rajoles, conservant encara el canal de peces ceràmiques originals. La coberta és a dues aigües, amb el carener transversal, doncs per la part posterior l'edifici és lleugerament més elevat, fruït de l'annexió d'una altre edificació que prolonga per la part nord tant aquest com l'altre edifici, motiu pel qual les façanes originals posteriors no són visibles. | 08164-50 | La Casa alta, a 50 m a l'oest de la barriada de Bonavista. | No hi ha referències històriques conegudes dels immobles de la Casa Alta. Segons la fitxa cadastral l'immoble és de 1850, que cal atendre com a data aproximada. L'estil popular i característic de l'edifici situat a l'est, el que duu el rètol amb el nom de la casa, indica que efectivament correspon a una construcció possiblement de la primera meitat del segle XIX o fins i tot de finals del segle XVIII. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix grafiat (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.4185800,1.7257500 | 393513 | 4586009 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59174 | Mas Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ventura | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVI-XX | Antiga masia aïllada, d'estil popular, amb presumibles orígens d'època medieval. El Mas Ventura es situa vers el nord-est del terme municipal del Pla, al nord de la barriada de Bonavista, al sud de Cerdà i al sud-oest del Ca Jofrè. A 50 m al nord-oest hi ha Can Raspall de Renardes. Del poble del Pla, situat al sud-oest, la casa dista 1,2 quilòmetres aproximadament. L'accés és fàcil a través de la pista que hi condueix directament des de l'extrem nord de la barriada de Bonavista, o també mitjançant l'anomenat Camí de la Barrera, que neix al lateral est de la carretera BV-2153, en el PK 3+400, passant primer pel lateral de Can Raspall. Es tracta d'un antiga masia rehabilitada, constituïda per l'edifici principal, una ampliació realitzada per la part posterior, destinat a habitatge, un annex adossat a la façana principal pel lateral oest, utilitzat com a garatge, i un annex de notables dimensions adossat parcialment a la façana oriental i que es prolonga avançadament a la façana de l'edifici. Tot el conjunt d'edificacions és clos per una tanca a manera de baluard, formant una perímetre trapezoïdal, que té l'accés principal en la cara sud, a través d'una portalada d'arc escarser i porta de ferro de doble fulla. Al lateral est d'aquest accés hi ha un plafó ceràmic, recent, que duu el nom de la casa, 'Mas Ventura', guarnit amb un gotim i orles. L'accés dóna al pati davanter de la casa i s'encara directament a l'accés principal de la masia. El mas és de la planta basilical, amb el cos central més elevat que els dos laterals; la coberta és a doble vessant, en aquest cos central, amb el carener perpendicular a la façana, mentre que els dels laterals és a una sola aigua. Aquest morfologia de l'edifici és un dels elements destacats de l'immoble, doncs és dels pocs que disposen de característiques pròpies de les clàssiques masies. Un segon element singular és l'antic portal adovellat d'arc de mig punt, presumiblement de notable antigor, potser d'època medieval o d'inicis de l'època moderna. El portal es situa en el cos central, constituït per planta baixa i dos pisos, en el que hi destaca també la galeria de tres finestres també d'arc de mig punt situades en la segona planta. En el cos oriental hi ha una finestra a la planta baixa i un balcó en el primer pis, de llosana d'obra, esglaonada, possiblement del segle XIX. Totes les obertures han estat rehabilitades i disposen de nous ampits, tancaments i proteccions. El mateix succeeix en les obertures existents en la resta de façanes, entre les quals un accés secundari d'arc escarser, que no presenten cap particularitat. La teulada és coronada per una motllura de faixa sobre la que arrenca directament el ràfec de teula. En ambdós laterals de l'edifici, les façanes finalitzen amb un frontó recte molt poc elevat. Per una altra banda és rellevant del mas el pou existent en el lateral occidental, adossat a la façana. Es tracta d'un pou cobert per una estructura de maçoneria de pedra, de factura antiga, amb coberta de volta catalana de rajoles i portella de fusta. | 08164-52 | Camí de Can Raspall, s/n. | No hi ha referencies històriques conegudes de l'edifici. Salvador Llorac escriu que antigament la casa era coneguda com Casa Vella i cal Cardús (LLORAC 2015:44). D'acord amb l'aspecte arquitectònic de la masia i el portal de mig punt adovellat, els orígens de l'immoble han de ser notablement antics; en aquest sentit cal pensar en el lloc de Renardes, citat ja al segle XIV (LLORAC 2015:43) que és el paratge on s'assenta el mas. En la fitxa cadastral consta com a data de construcció del mas l'any 1800, data que s'ha d'entendre com aproximada, tot i que assenyala ja l'antigor de l'edifici. | 41.4216200,1.7275800 | 393671 | 4586344 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59174-foto-08164-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59174-foto-08164-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59174-foto-08164-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59178 | Barriada del Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-del-pujolet | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX o anteriors. La barriada del Pujolet es situa al sud del terme municipal, a uns 500 m de distància del límit amb els termes de Subirats, Sant Fe del Penedès, Font-rubí i de Puigdàlber. Del poble del Pla dista aproximadament 1,8 quilòmetres. El veïnat és fàcilment accessible, doncs es situa al lateral dret de la carretera C-15, aproximadament en el PK 21+300, des d'on hi ha un accés directe. El nucli es caracteritza per una agrupació de diversos edificis aïllats, sense constituir doncs un veïnat de d'habitatges adossats similar a les altres barriades del Pla del Penedès. Per aquesta mateixa raó, l'ordenació de la barriada és irregular, amb distints accessos per a cada immoble, sense existir un eix principal que els aglutini. L'origen de la barriada s'ha de situar en una o dues cases de camp aïllades, possiblement del segle XVIII o XIX, que en els darrers anys s'ha ampliat amb noves construccions, entre les quals habitatges nous i els cellers de les bodegues Capital Vidal, situades al sud del nucli, i Jané Baqués, situades a l'est. Les cases originals les conformen les anomenades Cal Passeric (o Passarig), Cal Tet i Cal Xup, les situades al nord de la barriada i també al nord de l'antic camí que condueix a Ca l'Orpí. Ambdues edificacions apareixen en el plànol de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), en el que són assenyalades com 'Casas de Paserich'. A l'accés de cal Tet hi destaca la conservació del plafó ceràmic original amb la denominació de la barriada, en el que s'hi llegeix 'Caserío el Pujolet'. Cal Passeric és avui dia un restaurant, negoci que ha transformat notablement l'edifici original, afegint-hi construccions adossades que n'amaguen la fisonomia original. D'aquest se'n conserva el volum, de coberta a doble vessant, en el que hi destaca un contrafort a la part posterior, però les obertures originals han estat reformades. El mateix succeeix a Cal Tet, habitatge on malgrat conservació de les part originals de l'edifici, aquest ha sofert una importat reforma recent que no ha conservat trets particulars de la construcció del segle XIX, a part del plafó esmentat. Per contra, no és així a Cal Xup, edifici noucentista ben conservat que manté part els seus trets característics originals. L'immoble, situat a la part posterior de Cal Tet, conserva a la façana un interessant remat mitjançant un frontó corbat guarnit amb dos gotims de raïm als laterals d'un estel de sis puntes; el frontó és emmarcat en els extrems per dues grans copes esfèriques guarnides amb garlandes, que són l'element més destacat de l'edifici. El frontó es situa sobre una ràfec de rajoles col·locades a punta de diamant. Al primer pis hi destaca l'antiga vasa d'adorn del balcó, acabada en punta, tot i que la llosana del balcó ha estat substituïa per una de nova. També l'accés principal ha estat reformat. | 08164-56 | Barriada el Pujolet, carretera C15, PK 21+300 | Salvador Llorac escriu que l'origen de la barriada és molt antic, però es refereix als antecedents històrics de ca l'Orpí, mas que tot i ser proper a la barriada, no en forma part (LLORAC, 2015:37). L'origen de la barriada ha de respondre a l'establiment de les cases de camp de Cal Passaric i Cal Tet, establertes com a mínim a mitjan segle XIX. Ambdues apareixen en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de 1914. Les fitxes cadastrals dels immobles indiquen una data de construcció de 1900 per Cal Passaric, de 1860 per Cal Tet i de 1920 per Cal Xup, totes elles possiblement aproximades però que confirmen aquests orígens. La resta d'immobles de la barriada són construccions de la segona meitat del segle XX i de la primera dècada del segle XXI. | 41.3999700,1.7075800 | 391964 | 4583965 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59178-foto-08164-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59178-foto-08164-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59178-foto-08164-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59179 | Can Saumell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saumell | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Es tracta d'un antiga casa de camp construïda a la segona meitat del segle XIX. Actualment aquest antic edifici s'insereix en un conjunt d'edificacions que conformen tota la finca de Can Saumell. La finca està closa per un mur de tanca perimetral, que disposa d'un accés directe des de la carretera a través d'un portalada de maons amb porta de ferro de doble fulla. L'antiga casa es situa a l'oest de la finca, a la part central. En el sector oriental existeixen dos habitatges més recents, un construït entorn la dècada de 1940 i l'altre més recentment, cap finals del segle XX, a partir d'una caseta preexistent. Al sud-oest de la finca hi ha una gran edifici agrícola, construït entre les dècades de 1960 o 1970, mentre que al nord, limitant amb la carretera, hi ha també uns magatzems agrícoles, possiblement de la primera meitat de segle XX. A la part posterior de la casa original, és a dir, a l'oest, hi ha adossada una construcció allargassada destinada també a usos agrícoles o ramaders. L'edifici original de Can Saumell correspon a un edifici de planta rectangular, aproximadament de 110m2 de superfície, amb un volum constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La coberta és de dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'immoble conserva els trets característics de les cases de camp de l'època, en el que hi destaca especialment l'accés, el balcó i el ràfec com a elements distintius. La façana principal està encarada a l'est i presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre, en la planta baixa, hi ha l'accés, interessant, d'arc escarser amb dovelles de pedra; a cadascun dels laterals de l'accés la planta baixa disposa de dues finestres, probablement ampliacions de les originals. Al pis, sobre l'accés, en l'eix central, l'immoble disposa d'un balcó, original, de llosana d'obra, de taló, protegit per una barana de ferro. A cada costat del balcó hi ha dues finestres, rectangulars, originals. Cap de les obertures disposa de vasa d'adorn o d'altres guarniments. A la planta sota coberta, seguint els tres eixos, hi ha tres finestres, idèntiques a les de la planta pis, si bé lleugerament més petites. La façana és rematada per un ràfec tradicional, de tres filades de rajoles, la central col·locada a punta de diamant. Adossat pel nord, la casa disposa d'un annex actualment destinat a habitatge. És de planta baixa i pis, amb la coberta a una sola vessant, abocant les aigües cap al nord. Aquest edifici data probablement també de finals del segle XIX, aproximadament, però ha estat molt reformat recentment. Conserva però el ràfec original, similar al de la casa, de tres filades de rajoles, la central apuntada. La finca compta amb una sínia, segons Salvador Llorac (LLORAC, 2015:44), aspecte confirmat per la propietat, malgrat que no ha estat possible observar-la. | 08164-57 | Carretera BV-2155, quilòmetre 0,7. | No hi ha referències històriques conegudes de Can Saumell. Segons la fitxa cadastral la data de construcció de la casa és 1871. La casa apareix assenyalada en el plànol topogràfic de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), tot i que l'emplaçament que hi ha marcat és erroni, desplaçat cap a l'oest. | 41.4027300,1.7115700 | 392302 | 4584266 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59184 | Font del carrer Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-isidre | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Sant Isidre és situa al lateral oriental del carrer homònim, situat al centre del poble del Pla del Penedès, a escassos 50 m. de l'església de Santa Maria Magdalena. La font està adossada a la façana occidental de l'edifici que duu el número 1 del carrer de Sant Isidre. Manté valor cultural en tant que font urbana existent possiblement des del segle XIX o principis del segle XX, malgrat que l'obra actual és recent. La font es composa d'una pica de pedra i aixeta, tot emmarcat per un panell d'obra adossat a la paret de l'immoble en el que a la part superior hi ha un plafó ceràmic. La pica és de pedra, buixardada, de planta el·líptica, de 58 cm de llargada, 44 cm d'amplada i 18 de gruix. El vas interior és d'uns 31 cm de llargada i 8 de fondària. Es tracta de l'antiga pica de la font que hi havia a la Plaça de l'Església, ja desapareguda, col·locada aquí quan es van arranjar els carrers (QUERALTÓ, 1994: 257). La pica està col·locada a 74 cm del sòl. El panell d'obra que emmarca tot el conjunt és format per una estructura de 2,32 m d'alçada, 68 d'amplada i 8 cm de gruix, tota arrebossada i pintada de color ocre. A la part central forma un caixetí reentrant, de 77 cm d'alçada, a la part inferior de la qual és on hi ha encastada la pica i més amunt hi ha l'aixeta, comuna, de llautó, amb polsador i bec llarg. A la part superior del panell, centrat, hi ha un plafó ceràmic amb la figura de Sant Isidre i un fons de paisatge rural. El plafó és de 39 cm d'amplada i 53 cm d'alçada, format per 12 rajoles de quadrades de 13 cm. El plafó segueix l'estil de plafons tradicionals catalans i està signat per 'Esteve Via. Can Fontanals'. Va ser col·locat en arranjar els carrers del poble. | 08164-62 | Carrer Sant Isidre, adossada a la façana del l'immoble núm. 1. | No hi ha referències històriques conegudes de la font del carrer Sant Isidre. Antigament a l'Ajuntament del Pla hi havia un pou i uns dipòsits que subministraven aigua a les fonts públiques (QUERALTÓ, 1994: 257). | 41.4177700,1.7120700 | 392369 | 4585936 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59185 | Font del carrer Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-jordi | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XIX-XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Sant Jordi es situa al lateral septentrional del carrer homònim, situat al centre del poble del Pla del Penedès. La font està adossada a l'angle del reclau que fa el carrer just en aquest punt, adossada a la façana de l'immoble que hi ha, que duu el núm. 32. Manté valor cultural en tant que font urbana existent possiblement des del segle XIX o principis del segle XX, malgrat que l'aspecte actual és de factura recent. No té doncs valor patrimonial però sí històric. La font és constituïda per una pica d'obra de maons, obrada molt recentment, de 64 cm de llargada, 23 cm d'amplada i 17 cm d'alçada, suportada per un pilaret també d'obra, arrebossat, de 66 cm d'alçada. La font s'insereix en un caixetí reentrat a la façana, rectangular, també de 64 cm d'amplada i 68 cm d'alçada, al centre del qual hi ha l'aixeta, nova, cromada i de polsador. Sobre el caixetí, centrat hi ha un plafó de rajoles ceràmiques adossat a la paret. Mesura 52 cm d'alçada i 39 cm d'amplada i és compost per 9 de rajoles quadrades de 13 cm. Hi ha pintada la figura de Sant Jordi matant el drac. El plafó segueix l'estil de plafons tradicionals catalans i està signat per 'Esteve Via. Can Fontanals'. Va ser col·locat en arranjar els carrers del poble. | 08164-63 | Carrer Sant Jordi, 32. | Malgrat l'aparença actual, la font té un origen antic, possiblement del segle XIX, quan va créixer el carrer cap aquest sector del poble. Antigament hi havia un pou i la font, però el pou va ser tapat i la font modificada (QUERALTÓ, 1994: 258). Antigament a l'Ajuntament del Pla hi havia un pou i uns dipòsits que subministraven aigua a les fonts públiques (QUERALTÓ, 1994: 257). | 41.4184100,1.7113200 | 392307 | 4586008 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59186 | Font del carrer Quarters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-quarters | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Quarters es situa a l'extrem sud del carrer Quarters, pràcticament en el xamfrà amb el carrer Planas, al centre del poble del Pla del Penedès. La font està adossada a la façana oriental de l'edifici que duu el número 10 del carrer Planas. La font és probablement data de la primera meitat o mitjan segle XX. Es composa per la pica i una plafó d'obra en el que hi ha encaixada l'aixeta, conjunt del qual en destaca la morfologia. La pica es formada per una base troncocònica de perfil pentagonal, de 25 cm d'amplada, sustentada al sòl i adossada a la paret de l'immoble, i el propi vas, tot unit i obrat al mateix temps probablement amb obra de maons o rajoles, arrebossat. El vas manté la mateixa forma que el peu, assolint 74 cm de llargada i uns 45 cm d'amplada, formant en la vora cada costat una inclinació de 9 cm cap a l'interior, a manera ornamental, marcant l'interior del receptacle, que és d'escassa fondària. L'alçada de la pica és de 73 cm. Sobre la pica, adossat a la paret de l'immoble, hi ha un plafó d'obra, arrebossat, que emmarca l'aixeta, situada just al centre. El plafó és un marc perimetral de forma octogonal, de 1,10 m d'amplada i amb el marc de 17 cm d'amplada. El caixetí interior que constitueix és de 67 cm d'amplada i 80 d'alçada fins a l'interior de la pica. Al centre hi ha l'aixeta, de llautó, de polsador i amb el bec llarg. Tot el conjunt, pica i plafó, mesura una total de 1,66 m d'alçada. El caixetí interior, on hi ha l'aixeta, conserva bona part d'un acabat amb pintura blanca, mentre que al plafó octogonal hi ha restes de pintura vermella. | 08164-64 | Extrem sud del carrer Quarters. | Per les seves característiques constructives, és probable que la font dati de la primera meitat del segle XX. Antigament la font tenia un abeurador per animals; pel mig del carrer hi passava una rasa oberta que recollia l'aigua de pluja i continuava, tapada, fins al final del carrer de la Creu (QUERALTÓ, 1994: 258). | 41.4169300,1.7124700 | 392401 | 4585842 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59187 | Inscripció de ca la Mariona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-de-ca-la-mariona | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVII | La pedra, probable llinda, està ben conservada, per bé que actualment disposa de degotalls de pintura procedents d'haver pintat el contorn del caixetí que l'emmarca sense haver-la protegit. | Inscripció parietal del segle XVII. Inscripció situada a poc més de dos metres d'alçada just a la partió entre les façanes dels números 3 i 5 del carrer Borrós, al centre del poble del Pla del Penedès, a 30 m a l'oest de l'església parroquial. Es tracta probablement d'una antiga llinda de porta, reutilitzada en els immobles actuals, ambdós construïts o reformats al segle XX, segons les característiques arquitectòniques que presenten, potser corresponent a un antic edifici preexistent al lloc. La pedra, almenys en la part visible, mesura 80 cm de llargada i de 25 cm d'amplada. Duu inscrit '1687 IHS', és a dir un cristograma, monograma de Jesucrist en base a l'escriptura del nom en grec. L'any ocupa aproximadament 30 cm de llargada i el monograma 16; els números són de 10 cm d'alçada i el monograma de 17 cm. Com acostuma a ser freqüent, en la part superior el monograma disposa d'una creu, al centre, sobre la H, i a la part inferior, també al centre, tres claus que figuren la crucifixió de Jesucrist. És un element rellevant en tant que es tracta del testimoni físic més antic d'un immoble civil del Pla del Penedès. | 08164-65 | Carrer Borrós, 3-5. | Es desconeix l'origen de la inscripció, per bé que cal pensar que correspon a una antiga llinda d'un immoble preexistent al lloc. Cal tenir en compte la proximitat de l'església de Santa Magdalena, doncs el presumible antic immoble formaria part del nucli més antic del poble, del qual n'és un destacat testimoni. | 41.4178000,1.7123800 | 392395 | 4585938 | 1687 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59187-foto-08164-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59187-foto-08164-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 59188 | Rajoles de retolació i numeració de carrers. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-retolacio-i-numeracio-de-carrers | GACETA DE MADRID (1860): Gaceta de Madrid, Año CXCIX, Martes 28 de febrero de 1860, número 59. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | En general estan ben conservades, malgrat que algunes presenten fissures o algun fragment perdut. | Antigues rajoles de retolació de carrers, de finals del segle XIX. En el Pla del Penedès es conserven algunes de les antigues plaques de denominació dels carrers i illes de cases. Es tracta de les plaques originals, ben probablement les primeres en col·locar-se al poble en motiu del que establia la primera legislació en aquest sentit, que van ser 'Reglas para efectuar la rotulación de calles y numeración de cases aprobadas por Real órden de 24 de febrero de 1860' (GACETA DE MADRID, 1860:1). Les plaques ceràmiques conservades corresponen ben probablement a pocs anys després d'aqueta Reial ordre. S'ha identificat un total de sis rètols, tres d'ells d'una sola rajola i tres formats per un plafó de dues rajoles. Es tracta de rajoles ceràmiques, vidrades, quadrades, de 20 per 20 cm, de color blanc. Duen el nom de les illes de cases o de les barriades pintats, de color blau fosc, amb lletres majúscules, al centre. Les rajoles són envoltades d'una orla perimetral del mateix color blau que les lletres. L'alçada de les lletres de les plaques varia en funció del text. Les rajoles identificades són les següents: 1. 'CALLE DE LOS CUARTELES'. Situada a la façana de l'immoble núm. 3 del carrer dels Quarters. D'una sola rajola. El carrer dels Quarters duu aquest nom degut a l'existència, en el segle XIX, d'una caserna per hostatjar un destacament de tropes governamentals (LLORAC, 2015:35). 2. 'MANZANA 6A'. Situada a la façana occidental de l'església de Santa Magdalena, al carrer Verge de Montserrat. D'una sola rajola. 3. 'MANZANA 10A'. Situada a la façana de l'immoble núm. 38 del carrer de Sant Jordi. D'una sola rajola. 4. 'CASERIO DE BUENAVISTA'. Situada a la barriada de Bonavista, a la façana de l'immoble núm. 10. De dues rajoles. 5. 'CASERIO DE LAS PARELLADAS'. Situada a la barriada de Can Martí de les Parellades, a la façana de l'immoble núm. 5. De dues rajoles. 6. 'CASERIO EL PUJOLET'. Situada a la barriada del Pujolar, a la façana de la tanca o baluard d'accés de cal Tet. Paral·lelament cal incloure també en les antigues rajoles de numeració dels immobles, que ben probablement corresponen al mateix període que les plaques de carrers. Es tracta de rajoles ceràmiques, quadrades, de 15 per 15 cm, de fons blanc amb el número centrat de color blau fosc i una orla perimetral del mateix color, idèntica a la que duen les plaques de carrers. N'hi ha conservades diverses, especialment al poble del Pla, però també a les barriades Bonavista, de les Parellades i de Can Martí de les Parellades . | 08164-66 | Varis emplaçaments | Daten probablement del darrer quart del segle XIX, col·locades a partir de la Reial ordre de 24 de febrer de 1860. | 41.4171800,1.7123500 | 392391 | 4585870 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59188-foto-08164-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59188-foto-08164-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 59189 | Font de l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesteve | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115 i 246. | XIX | És la deu d'aigua més coneguda del municipi, fins al punt que el butlletí que edita l'Ajuntament del Pla porta el seu nom. La fama li ve donada d'una història oral que la relaciona amb una estada al poble del compositor Josep Anselm Clavé. Es tracta d'una font de mina excavada en el tall vertical que separa aquest espai de la zona verda immediatament superior, sobre la qual hi ha habilitada una àrea de pícnic i un dipòsit de la xarxa d'abastament aigua. La construcció descriu la forma típica d'una boca de mina: parets bastides amb maons de diferents mides i volta en arc de mig punt amb maons plans reforçada amb dos arcs concèntrics i esglaonats de maons col·locats de cantell i amb les vores lleugerament arrodonides. Tot plegat dóna forma a un habitacle d'1,5 metres d'amplada, 1,2 metres de profunditat i 1,75 metres de gàlib, amb un petit banc corregut adossat a la paret de migdia. El conjunt és rematat amb sengles pilastres d'obra de forma arrodonida, una a cada cantonada, coronades amb una mena de petxines fetes amb maons circulars amb finalitats decoratives. Com la resta d'elements arrebossats, les seves parets són pintades de color ocre. La font se situa a un nivell inferior de la plataforma de lleure que hi té vinculada, i s'hi accedeix per una escala desdoblada de set graons amb l'estesa de lloseta ceràmica i el frontal arrebossat. La porta frontal que donava entrada al coll de la mina ha estat paredada i arrebossada, i als seus peus s'hi ha instal·lat un broc de ferro de 6 centímetres de diàmetre i una aigüera de desguàs. La font s'inscriu en un paratge ombrívol destinat al lleure, degudament equipat amb bancs, papereres i llums soterrats, al qual s'hi accedeix o bé des de la carretera o bé des de la zona verda immediatament superior, ja sia mitjançant un camí d'escales fetes amb travesses de fusta, ja sia per mitjà d'una rampa de formigó. Ambdós accessos estan senyalitzats i protegits amb baranes de fusta tractada. Davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions que generen una capçada conjunta de 20 metres de diàmetre i troncs amb voltes de canó de 3,84; 2,48 i 3,81 metres a una alçada d'1,3. Al seu costat hi ha una prunera (Prunus domestica) amb cinc peus molt robustos. | 08164-67 | Carretera BV-2153, punt quilomètric 1+500. | 'Ara la trobem al costat de la carretera, però quan el vial passava pel mig del poble, aquesta font estava envoltada de vinyes [...]. Segons s'explica, aquesta font va inspirar el compositor Anselm Clavé per compondre la cançó Les flors de maig, i, fins i tot, es diu que el plataner que hi ha al costat esquerre de l'escenari del Palau de la Música està inspirat en un dels arbres que encara avui hi ha a la font' (DIVERSOS AUTORS, 2011:88). 'És tradició al Pla que Clavé va freqüentar el poble i s'hostatjà a la casa d'una família que tenia la sala de ball coneguda per ca l'Esteve, i que hi agafà molta amistat. Es diu que va tenir un afer amorós amb una filla de dita família, la qual el duia al paratge d'una font i el fet el va inspirar per escriure el conegut poema Les flors de maig, això tenia lloc vers l'any 1859 i des d'aleshores fou coneguda per la font de l'Esteve. Es pensa que l'arbre que hi ha gravat en una banda del Palau de la Música Catalana de Barcelona té quelcom a veure amb aquest afer' (LLORAC, 2015:246). | 41.4197300,1.7100000 | 392199 | 4586156 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59190 | Font de can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-fontanals | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115. | XIX | El seu estat de conservació és regular, ja que no raja i està parcialment coberta d'heura i voltada d'alguns troncs i branques abandonades al seu voltant. | Font de mina excavada en el talús de la riba dreta del torrent de Brivons. Dins seu té una galeria de captació que es bifurca, feta malbé per les arrels dels arbres del seu entorn (LLORAC, 2015:115). La construcció adopta la forma d'una mitja lluna perfecta mitjançant un mur que sosté les terres i dóna amplitud a una plataforma que fa les funcions de berenador. Els extrems arrenquen de zero amb un angle de 45 graus i donen origen a una paret en forma de ventall amb una longitud de 7,96 metres i una alçada en el centre de 2,4 metres. El parament és fet amb pedres del país sense escairar unides amb morter, amb les juntes guarnides amb encastos de pedres de petit format. El conjunt és rematat amb una filera de maons plans disposada de forma transversal i dos bancs correguts fets d'obra arrebossada situats a banda i banda de l'eix de simetria. En el centre del conjunt hi havia el broc de la font, avui anul·lat, i una cascada de pedra tosca als peus. Tot plegat és presidit per una dovella amb la data '1896' i les inicials 'J.F.' amb caràcters modernistes. L'última intervenció, poc curosa, va ser feta amb morter gris i porta la data de 2014. La font s'inscriu en un paratge ombrívol, sota una bosquet de roures, al qual s'hi accedeix per mitjà d'un corriol que neix al costat dret del pont de can Fontanals, sense senyalitzar. | 08164-68 | Riba dreta del torrent de Brivons, entre les masies de la Sala i can Fontanals | 41.4087900,1.7157400 | 392661 | 4584934 | 1896 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 105|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 59191 | Cisterna i font de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-i-font-de-laguilera | XIX-XX | Dipòsit d'aigua de planta rectangular amb base de 2,8 x 4,9 metres construït amb maons de terra cuita i rematat per un cos volat ornamental de merlets i matacans en miniatura, amb les quatre cantoneres sobrealçades a 2,27 metres respecte del nivell actual de terres. Tant l'estil com els motius del guarniment s'inspiren en el recinte fortificat i la torre de l'Aguilera i estan en línia amb els del cosidor situat al final del camí arbrat que mena a la masia. Dins seu hi ha una cisterna amb les parets arrebossades i coberta amb volta de tartana, amb la cara exterior dels maons pintada amb aïllament asfàltica. El sostre està parcialment esfondrat i s'hi veu l'interior, per la qual cosa el seu estat de conservació és regular. Per fer-lo registrable, anteriorment existia una trapa zenital de 50 x 50 cm tancada amb forrellat situada en un dels angles. Al seu costat, a la paret nord, s'observa un sobreeixidor i diverses conduccions d'entrada i sortida d'aigua, actualment en ús. Possiblement la cisterna s'abasteix per bombament de l'aigua procedent d'un pou situat a 100 metres de distància, en el marge de la vinya annexa. Es tracta d'una captació circular de 1,26 metres de diàmetre que sobresurt 1,5 metres de la mota de terra, deixant a la vista quatre fileres senceres de maons verticals de 29 cm cadascun i un contrafort o pilar de reforç al costat Oest. En la part superior hi ha un parell de maons calats de nova factura que fan la funció de respiralls. L'aigua es destina a reg agrícola, si bé en origen tant el pou com el dipòsit devien formar part d'un sistema de captació i aprofitament d'aigua, també de boca, en el qual es trobava segurament inscrita la font de l'Aguilera. Es tracta d'una obra construïda amb maons de terra cuita sobre una llosa quadrada de 90 x 90 cm del mateix material. El cos de la font està emmarcat per dues fileres de 12 peces rectangulars disposades en sentit contrari a l'element central, coronat en forma semicircular fins a una alçada de 1,20 metres. En el seu entorn s'observen escampades algunes restes d'obra de fàbrica semicircular que podrien haver format part del coronament original. Executada amb el mateix material, la pica de la font és lleugerament rectangular, amb un remat de 62 cm amplada, una alçària de 35 i una fondària de 45. El seu estat de conservació és regular, ja que ha perdut la verticalitat i es troba lleugerament vençuda cap al costat de tramuntana. Actualment subministra aigua de procedent de la finca mitjançant una aixeta amb clau de pas. En origen, segurament, s'abastia directament per gravetat de la cisterna propera i formava part d'un sistema de conducció i aprofitament d'aigua que n'evacuava l'escreix fins a un safareig de planta circular i 1,2 metres de perímetre situat 5 metres a ponent, a una cota lleugerament inferior. | 08164-69 | Masia l'Aguilera, a 60 m al nord-est, en el bosquet situat a llevant de la masia. | 41.4279100,1.7178700 | 392870 | 4587054 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 116|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 59192 | Pou de les Bergadanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-bergadanes | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Conjunt en mal estat, especialment per l'existència d'un pi en un dels angle de la bassa que ha malmès bona part d'aquest angle i en general de l'estructura. També es precari l'estat de conservació degut a la degradació intrínseca de l'obra, l'enderroc parcial i la manca de qualsevol manteniment.. | Antic pou per a l'extracció i acumulació d'aigua. Pou situat al sud de l'antiga masia o casa de camp de les Bergadanes, a 36 m de la façana meridional de l'edifici i tocant al límit del barranc que forma en aquesta zona el Torrent dels Brivons. El pou pertany a la pròpia casa. Es tracta d'un pou i d'una bassa, ambdues estructures adossades i relacionades, destacant especialment la bassa. El pou és de planta circular, de 90 cm de diàmetre a l'interior, tot ell revestit de rajola ceràmica, sense vidrar. La fondària que s'observa és considerable, cercant el nivell freàtic del fons del torrent. Al costat hi ha la bassa o cisterna, una estructura prominent, ben visible, i interessant. Es de planta lleugerament rectangular, de 3,70 per 3,40 m, obrada amb maçoneria de pedra, amb morter, en la que hi abunden petits còdols unint les pedres més grans. El parament denota antigor, possiblement del segle XIX o fins i tot anterior. L'alçada de l'estructura és com a mínim de 2,5 m. A l'interior està revestida de rajoles, alhora cobertes per una capa de morter hidràulic. A l'exterior, tocant al pou, hi ha una estructura molt malmesa i coberta de pinassa, que pot tractar-se de la connexió entre el pou i la bassa o bé de l'estructura que suportaria un mecanisme tipus sínia. El conjunt és especialment rellevant tant com a sistema hidràulic tradicional, com per la presumible antiguitat de la cisterna. | 08164-70 | Al sud de les Bergadanes | No hi ha referències històriques de l'estructura, si bé com dèiem el tipus de parament de la cisterna convida a pensar que es tracta d'una construcció d'entorn el segle XVIII. Cal tenir present que hi ha referències documentals de les Berguedanes des del segles XIII (LLORAC 2015:39). | 41.4059500,1.7234100 | 393297 | 4584609 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 59193 | Pou del molí de vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-moli-de-vent | XIX-XX | L'estat de conservació és precari, ja que a la pèrdua del mecanisme original s'afegeixen la manca de manteniment i la formació de dues esquerdes verticals de grans dimensions a les façanes posterior i frontal (entre l'arc de la porta i la coberta). | Edificació en forma de prisma i planta quadrangular de 2,27 metres de costat i 3,3 metres d'altura en les seves façanes frontal i posterior, orientades a llevant i ponent, respectivament. La teulada és plana, feta de maons a un sol vessant, amb el carener situat a la part davantera precedit d'una petita visera o xamfrà. L'edificació és feta de menudall i pedra irregular en la base i de maons plans en la part superior, tot arrebossat i lliscat amb morter. Presenta una sola obertura a la façana de llevant: una porta d'arc escarser de 95 cm de llum i 2,1 metres d'alçada. Dins seu alberga un pou circular bastit amb maons al qual no hem pogut accedir. Antigament, la construcció acollia un molí de vent de proporcions modestes i estructura metàl·lica com a mecanisme per pouar l'aigua destinada a reg. Posteriorment l'aparell va ser desmuntat i substituït per un equip de bombament elèctric. D'aquell temps resta, en l'angle superior sud-occidental, el tensor o enganxall de ferro en forma d'U invertida amb un dels tres aïllants elèctrics de ceràmica blanca. L'estat de conservació és precari, ja que a la pèrdua del mecanisme original s'afegeixen la manca de manteniment i la formació de dues esquerdes verticals de grans dimensions a les façanes posterior i frontal (entre l'arc de la porta i la coberta). | 08164-71 | Camí del molí de vent, a 180 al sud de l'Avinguda de la Carrerada. | 41.4148700,1.7084100 | 392058 | 4585618 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 59194 | Pou de les Carnasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-carnasses | XIX-XX | Conjunt per a la captació d'aigua subterrània i reg per a ús agrícola format per un pou artesià i un safareig annex. El conjunt es troba a la vora d'un camí rural entre vinyes, dins un recinte de dimensions reduïdes delimitat amb estaques de fusta i tanca cinegètica destinat al conreu d'horta per a l'autoconsum (bledes, enciams, mongetes, carbassons i blat de moro, en el moment de la visita). Per aquesta raó no s'han pogut prendre les mides exactes. El brocal del pou és de planta rectangular, amb tres de les seves cares construïdes amb pedruscall irregular lligat amb morter fins a una alçada aproximada d'1,5 metres, amb diverses ondulacions. El tancament de la cara Nord presenta una antiga obertura, paredada amb maons a una alçada lleugerament inferior i precedida d'un pedrís o marxapeu des del qual hom es pot abocar al pou i manipular els mecanismes d'extracció sense perill de caure-hi. Actualment, el forat és protegit per una reixa de ferro i s'utilitza un sistema de bombament mecànic. També són de maó els dos pilars quadrangulars que arrenquen de les parets Est i Oest del brocal i que sostenen el jou o tisora del pou; en aquest cas, un tronc de roure. A un costat de la paret Est hi ha un orifici a través del qual l'aigua pouada s'abocava, per decantació, al safareig annex. Es tracta d'una bassa de maons arrebossats de dimensions aproximades 2,2 x 2,2 x 1,2 metres i tres contraforts a cada costat: dos als angles i un al centre. El safareig desaigua per la base, a través d'una canonada de reg. | 08164-72 | Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. | 41.4139100,1.7075400 | 391984 | 4585513 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 59195 | Sínia de les Carnasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-les-carnasses | XX | Pou artesià bastit amb maons de secció circular, però amb el brocal rectangular i parcialment sostingut sobre el forat per una volta d'arc escarser per tal d'adaptar-hi el mecanisme d'extracció. Es tracta d'un sistema a base de diversos engranatges de ferro propi d'una sínia de rosari de tracció animal, com la de cal Saumell. Avui dia està fora d'ús, però es conserva pràcticament sencer. La sínia de rosari no utilitza catúfols per pouar l'aigua, sinó que es basa en el principi del transportador mòbil sense fi. En aquest cas, l'elevació es fa mitjançant unes baules o pistons anomenades taps o aglans generalment fetes de goma de cautxú, unides a una cadena de ferro que s'introdueix en un tub de llautó o fibrociment situat al fons del pou. La bomba de rosari funcionava per expiració, de manera que els taps no es podien posar separats a intervals de més de set metres perquè l'expiració té un límit. El sistema s'acciona a través de l'arbre: una barra vertical amb un orifici per on passava una perxa o balancí (avui desapareguda) que s'enganxava a l'animal. L'arbre descansa sobre el rodet: una corona dentada (plana, en quest cas) que s'accionava quan l'animal es movia i que transmetia el moviment a una altra corona (vertical i més petita) anomenada roda. La roda, al seu torn, activava un sistema d'engranatge horitzontal acoblat a una barra situada sobre la boca del pou, anomenada jaent. Al mig d'aquest jaent hi havia la politja que remuntava l'aigua i l'abocava o bé dins d'una pila o pastera, o bé directament sobre un canal de reg. Avui dia no hi ha restes de cap d'aquests elements, i el caminal circular que recorria l'animal ha estat interromput per la construcció, annexa, d'una barraca de vinya feta de totxos, bigues pretensades de formigó i sostre de fibrociment, sense cap interès. La caseta, avui buida i abandonada, devia acollir el motor de benzina que devia substituir l'animal com a força tractora. | 08164-73 | Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. | 41.4135900,1.7048400 | 391758 | 4585480 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 59196 | Molí aiguader de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-aiguader-de-la-sala | XIX-XX | Molí de vent que servia per bombar aigua del pou sobre el qual estava instal·lat, amb destí a usos domèstics i agrícoles. Es tracta d'una construcció en forma de prisma rectangular obrada amb una barreja de maons i maçoneria comuna i posteriorment arrebossada. Els parets exteriors eren pintades de color clar i les cantonades, d'un color terrós. La coberta és plana, amb un petit ràfec, feta de maons. Dalt la torratxa hi havia el mecanisme d'un molí de vent d'eix horitzontal, desmuntat i venut a un drapaire anys enrere. S'hi accedia per mitjà d'unes escales de gat, avui arrencades, situades a la façana de ponent. Segons el testimoni oral del masover de can Sala, era un giny de fosa i forja amb sis aspes i una cua plegable per activar i aturar-ne l'extracció. Cada aspa tenia dues pales triangulars de xapa, acoblades entre elles amb un seguit de ganxos amb molles que permetien adaptar la seva posició a la força i direcció del vent de forma automàtica. L'edificació alberga dins seu una galeria vertical que perfora la penya fins a una fondària de 22 metres, 2 per sota del nivell del torrent. Es tracta d'un pou 'de 8 pams' de diàmetre (1,1 metres) totalment bastit amb maons verticals, al qual s'hi accedeix per una porta de fusta situada a la façana de migdia. L'obertura dibuixa un arc de mig punt emmarcat amb maons. El sistema d'extracció constava d'un mecanisme de transmissió biela-cigonyal i un dispositiu de bombament mitjançant una bomba de pistó. Dins el pou encara hi ha les escales de gat fins a baix, així com diverses bancades de subjecció a diferents alçades, tant al pou com a la torre. En els paraments de llevant i ponent hi ha dos tirants verticals de ferro que van del terra al sostre amb diversos ancoratges a la paret i que servien per subjectar les dues bigues travesseres sobre les quals anava ancorat el peu del molí, avui desaparegudes, així com per contrarestar-ne l'empenta sobre els murs. En el lateral dret de la façana occidental hi trobem, a mitja alçada, una fornícula de 70 cm d'altura i 60 d'amplada recolzada sobre un semicercle de ferro. Hi contenia una pica on desaiguava la bomba amb l'objectiu de restar pressió a l'aigua abans d'entrar a la canonada. Encara es conserva el forat de l'aigüera i en un lateral s'hi pot veure inscrita la data 1-2-46, corresponent a les obres d'alguna reforma. En origen, la conducció fins a la masia era feta de peces cilíndriques de ceràmica de gerrer encadellades i posteriorment va ser substituïda per una canonada de 6 cm de planxa recoberta d'una capa exterior de quitrà per evitar les fuites. | 08164-74 | Camí rural de Puigdàlber a la Sala, a 200 metres al nord-oest de la masia. | Els molins aiguaders funcionen amb un règim eòlic baix i moderat. Segons la seva grandària, podien arribar a una fondària de 15 metres i pouar un volum d'aigua d'entre 1.500 i 4.000 litres. Els molins de vent van proliferar entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, fins a l'arribada de l'electricitat i els motors de combustió, que permetien l'extracció mecànica de l'aigua del subsòl a demanda. La generalització de les noves fonts d'energia en va provocar l'abandó i la majoria o bé van caure en un procés de deteriorament i oblit, o bé van ser desballestats. | 41.4111300,1.7094300 | 392137 | 4585202 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 59197 | Molí aiguader de cal Feset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-aiguader-de-cal-feset | XIX-XX | Antic molí destinat a reg agrícola, avui desaparegut, del qual resta en peu una torratxa de base quadrangular d'1,35 metres de costat i uns 5,5 metres d'altura, construïda sobre la vertical d'un pou. La torre és feta amb maó prim fins a una alçada de 2,35 metres. En aquest punt es dibuixa un fris o faixa correguda composta de tres maons plans esglaonats, i, sobre seu, es perllonga l'alçat amb filades de maó ordinari per espai de 3 metres més. En el seu moment, tot el conjunt estava arrebossat, si bé el morter només ha perviscut en el parament superior de migdia. La construcció és rematada per un nou fris de tres maons que dóna pas a una coberta plana, sobre la qual descansaria el peu del mecanisme de rotació. El molí devia caure en desús amb l'adopció de l'electricitat com a força tractora, com deixa entreveure la presència d'un pal de llum amb diversos aïllants elèctrics de porcellana al peu mateix de la torre. La barraca annexa, tancada amb pany, devia acollir la bomba elèctrica que va substituir el molí. La construcció presenta dues obertures a la cara de migdia de dimensions aproximades 70 x 60 cm: una sota la primera faixa de maons i l'altra immediatament per sobre. La de dalt és tancada amb una portella metàl·lica i la de baix ha estat tapiada amb totxanes, la qual cosa impedeix veure el forat del pou. Hi ha una tercera obertura paredada a la mateixa alçada, però a la cara de llevant. Sota seu apareix encastat, a 1,1 metre d'altura aproximadament del terra, un caixó rectangular d'obra amb un broc per desaiguar en el seu angle inferior esquerre. Es tracta d'una pica o receptacle per preparar el caldo bordelès i omplir la sulfatadora. Al costat de ponent, el complex es completa amb una caseta d'obra annexa feta amb maons col·locats de cantell, sense cap interès, i un safareig de planta rectangular, al costat de migdia, amb ampit inclinat de 45 cm d'amplada i un receptacle d'1,5 x 0,8 metres. Tot el conjunt és troba recobert d'heura, la qual cosa només deixa a la vista l'angle format pels paraments de llevant i migdia de la torre. | 08164-75 | Camí rural de cal Feset, just davant del portal d'accés a la masia homònima. | 41.4149100,1.7218900 | 393185 | 4585606 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 59198 | Molí de vent de la Penyora o de la granja Gervasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-penyora-o-de-la-granja-gervasi | XIX-XX | Molí de vent que servia per bombar aigua del pou sobre el qual està instal·lat, amb destí a usos agrícoles. Es tracta d'un molí multipala d'eix horitzontal i transmissió mitjançant excèntrica muntat sobre una estructura metàl·lica troncocònica de 10 metres d'altura, aproximadament, que li fa de peu. Antigament la mateixa torre servia d'escala per accedir a la roda, però actualment està coberta d'heura i altres enfiladisses. Al capdamunt es conserva l'esquelet de la roda, de format octagonal, amb els raigs i les subjeccions de les pales corresponents, acabades en creu; tot de ferro. Les pales, presumiblement de xapa, devien tenir forma guerxa i es disposaven de forma concèntrica sobre les barnilles per provocar el gir de l'hèlix. Malauradament s'han perdut les pales i la coa o penell posterior que servia per col·locar l'antenada del molí en posició perpendicular al vent. Dins el pou, el sistema d'extracció constava d'un rotor d'eix horitzontal, un mecanisme de transmissió biela-cigonyal de carrera curta i un dispositiu de bombeig mitjançant una bomba de pistó. El molí s'alça arran d'un pou més antic, molt modificat per efecte de la seva instal·lació. El mecanisme tradicional d'elevació, format per una jàssera sobre pilars, va quedar anul·lat. En el seu lloc, el brocal primigeni, fet de maçoneria comuna i parcialment voltat, va ser suplementat amb un paredat de maons verticals, recolzat sobre els pilars originals. Per emmagatzemar l'aigua extreta pel nou giny es devia construir el dipòsit que hi ha al seu darrere, una cisterna cilíndrica de 4 metres d'alçada i 3 metres de diàmetre, aproximadament. Al costat d'aquests elements hi ha una edificació formada per la juxtaposició de dues barraques de camp -una de maó, més antiga, i una altra de totxo- sense cap interès ni relació amb la resta del conjunt. | 08164-76 | Camí rural de la Penyora, a ponent del nucli urbà, dins la propietat de la granja Gervasi. | Els molins aiguaders funcionen amb un règim eòlic baix i moderat. Segons la seva grandària, podien arribar a una fondària de 15 metres i pouar un volum d'aigua d'entre 1.500 i 4.000 litres. Els molins de vent van proliferar entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, fins a l'arribada de l'electricitat i els motors de combustió, que permetien l'extracció mecànica de l'aigua del subsòl a demanda. La generalització de les noves fonts d'energia en va provocar l'abandó i la majoria o bé van caure en un procés de deteriorament i oblit, o bé van ser desballestats. | 41.3996000,1.7017500 | 391476 | 4583931 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 59199 | Mina de l'Antoninus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lantoninus | XIX | Boca de mina per a la captació i transport d'aigua que aflora a la superfície en una costera del marge dret del torrent del Mas Rovira mitjançant un tall vertical practicat en el terreny, que és suportat i precedit per un corredor d'1,1 metres d'amplada en forma de trinxera mitjançant dos murs de contenció paral·lels que actuen alhora com a contraforts. Tenen una longitud aproximada de 8 metres, són fets de pedra i menudall de la zona amb alguns encastos de maons, amb una progressió de 0 a 2 metres d'alçada en els seus extrems. La boca de la mina consta de dos arcs de mig punt successius, tots dos construïts amb maons. El primer té una alçada d'1,4 metres i una amplada d'1,2, i projecta una visera per davant del segon formada per una volta de canó de 3 maons de fondària. L'arc interior, perfectament centrat, dóna pas a una galeria d'1,2 d'alçada i 50 cm d'amplada. Els primers 3 metres del coll de mina estan bancats amb maons, tant les parets com el sostre, per tal d'assegurar-ne l'estructura, ja que coincideix amb el pas del rec per damunt seu. Immediatament després d'aquest tram, la mina, sense bastir, s'ha ensulsiat i no s'hi pot penetrar. La sorra acumulada impedeix de reconèixer com era el rec (d'obra, teula o canonada). En qualsevol cas, s'hi segueix acumulant aigua, la qual cosa propicia la proliferació de mosquits. L'entrada a la galeria se situa a la cota 195; això és, per sobre del nivell de la llera, però per sota d'un rec amb pendent invers que desguassa al torrent i que podria haver servit per accionar una serra hidràulica per tallar troncs, segons els records d'algunes persones. Es tractaria d'una serra de vaivé vertical mitjançant un sistema de lleves que reproduirien el moviment oscil·lant del rodet hidràulic en combinació amb una roda dentada i un ressort de ferro en forma de ballesta a la part inferior. Els responsables del seu funcionament eren els germans Segarra, de ca l'Enterino. | 08164-77 | Al marge sud del torrent del Mas Rovira, a 150 m al sud-est de l'entrada de l'estació depuradora. | Antoninus Segarra, besavi de Pere Queraltó i Segarra, era fuster. 'A casa, amb el besavi, hi treballava un minaire, i aquest senyor es va dedicar a fer pous i mines mentre va estar treballant amb ell'. 'De la mina no sé l'ús que se'n feia. Abans hi havia uns horts i una sínia; potser d'aquesta mina es treia aigua per regar els horts'. | 41.4156300,1.7174900 | 392818 | 4585691 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 59200 | Caseta i bassa de ca l'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-bassa-de-ca-lorpi | XIX-XX | Conjunt format per dos pous d'aigua, un magatzem agrícola i un safareig annex. L'edificació és de planta rectangular (8,5 x 6,6 metres) amb parets de maçoneria comuna arrebossades amb morter i coberta de teula àrab amb coberta a dues vessants. El carener se situa en posició perpendicular a la façana principal, a una altura de 3,5 metres. La construcció presenta dues úniques obertures, emmarcades amb maons: una porta amb arc escarser al costat esquerre de la façana de ponent i una finestra ovalada a mode d'òcul a la façana de llevant. En la part inferior d'aquest parament s'observa un arc de diafragma massissat fet amb maons col·locats de gairell que actua com a arc de descàrrega. Dins del magatzem hi ha un pou i un equip de bombament des del qual s'omple el safareig contigu. Antigament, l'elevació de l'aigua es feia mitjançant una sínia amb tracció de sang, com a l'hort de la Sala. Segons el seu propietari, aquesta captació està unida mitjanant una galeria subterrània amb el pou que hi ha en l'altre extrem de la finca, a 40 metres de distància. Es tracta d'un pou circular bastit amb maons verticals de construcció relativament recent i factura senzilla. Presenta un brocal circular d'1,6 metres d'alçada i un diàmetre d'1,28, amb una jàssera de ferro forjat d'una sola peça per sostenir la corriola, encastat en sengles pilars fets amb un encofrat de formigó. De tots els elements, el safareig n'és el més notori. Associats a ell hi trobem la bassa pròpiament dita, una pila de pedra i un abeurador. El conjunt se situa contigu a la façana de migdia del magatzem, i n'ocupa, en planta, la mateixa llargària (8,5 x 2,77 metres), de manera que recull des aigües pluvials de la meitat de la teulada. La bassa és rectangular (7,12 x 2,77 metres), tota ella construïda amb maons i rematada amb maons a sardinell, llevat del coronament de les dues cantoneres exteriors, que és fet amb blocs de pedra ben escairats amb forma d'ela (L). Entre els dos angles hi ha, en posició centrada, una altra tramada de pedra lleugerament inclinada cap a l'interior a mode de batedora o rentador, amb el corresponent esglaó per posar-hi els peus. L'amplada de la bassa coincideix amb la llargària d'un maó i mig (entre 42 i 40 cm) i presenta les cares interiors impermeabilitzades amb morter. El terra està enrajolat amb maons a trencajunt, amb un lleuger pendent d'1,14 a 1,4 metres d'un extrem a l'altre, i un sobreeixidor mitjançant un tub de 8 cm de diàmetre que abocava l'aigua sobre a l'abeurador contigu. Actualment, tots els dipòsits són buits i no s'utilitzen. | 08164-78 | A la plana agrícola de ca l'Orpí, a 100 m al sud-est del mas. | 41.3976700,1.7157000 | 392639 | 4583699 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 59201 | Caseta i bassa de l'hort de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-bassa-de-lhort-de-la-sala | XIX-XX | Conjunt arquitectònic format per un safareig, un magatzem agrícola annex i un pou d'aigua que hi ha dins seu. L'edificació és de planta lleugerament rectangular (7,7 x 6,7 metres), amb cantoneres de maons i parets d'encofrat de tàpia i fileres de maons encastats. El sostre és de canya i la coberta, de teula àrab a dues vessants, amb un ràfec d'un sol maó a tot el volt. El carener se situa en posició paral·lela a la façana principal, orientada a llevant, a una altura aproximada de 3,8 metres. La construcció presenta cinc obertures: tres portes i dues finestres, totes diferents. Només dues estan emmarcades amb maons: la porta principal, composta de dues fulles i rematada amb un arc escarser prou ample per passar-hi un carro, i una altra només apta per a persones en el lateral oposat, oculta rere una figuera. Aquesta darrera dóna accés a una cambra d'un 5 metres quadrats ocupada en la seva pràctica totalitat pel brocal del pou amb el qual s'omplia la bassa. Al costat dret, en posició avançada, hi ha una pica annexa per abocar-hi la galleda, tot i que avui dia és troba desproveït de qualsevol maquinària. Segons el masover, aquesta captació té més de 20 metres de profunditat i pels vots del 1950 va ser ampliada amb una mina d'absorció de 9 metres de longitud per millorar-ne el rendiment. Antigament, l'aigua s'elevava mitjançant una sínia de tracció animal. En el centre de l'edificació hi havia un puntal que feia de rodet, i un ruc que giravoltava. Quan aquest sistema va ser abandonat, el pou és va individuar amb la construcció d'un envà de maons en forma d'ela (L) i l'obertura de l'accés independent descrit suara. A la façana de ponent també hi ha una portella de servei, baixa i estreta, avui paredada, i el tester de migdia conserva una finestra lleugerament desplaçada a la dreta, situada a una alçada inaccessible. A la paret nord hi ha una altra finestra a menor alçada, avui tapiada, i diverses traces que assenyalen l'existència d'un cobert annex i d'un possible abeurador o safareig per preparar el sulfat de coure i la calç amarada, avui enderrocats. De tot el conjunt, la bassa és l'element més notori. Forma un quadrat perfecte de 8,6 metres de costat, amb el típic remat de maons a sardinell seguit de peces planes amb caiguda cap a l'interior. Tot l'ampit fa 70 centímetres d'amplada. La fondària del llac és de 1,55 metres i el contorn exterior oscil·la entre els 80 centímetres i el metre, segons el nivell del terreny. Antigament era poblada de peixos de colors i havia servit per regar els horts de la casa i nodrir una font ornamental que hi havia al centre d'un jardí amb diversos caminals i parterres guarnits amb xiprers. Avui, per contra, és totalment seca. | 08164-79 | Camí de la Granja, a 50 m al sud de la Sala. | 41.4090600,1.7109500 | 392261 | 4584970 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 59203 | Pont de la Bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-bobila | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 86. LLORAC I SANTIS, Salvador. El Pla del Penedès, un municipi al cor de la comarca del Penedès històric. El Pla del Penedès, 2015. p. 168 | XX | Pont de maçoneria de dos ulls construït durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera gràcies a les gestions efectuades pel diputat regionalista Bonaventura Plaja. Té per objecte salvar la plana al·luvial on conflueixen els torrents Xic i Gran amb la finalitat de garantir l'accés rodat i a peu sec al nucli urbà del Pla del Penedès pel sector de llevant. Es tracta d'una obra d'enginyeria de 26 metres de longitud i 3,5 d'alçada, tota ella ben proporcionada i perfectament simètrica, seguint el següent esquema: murs lleugerament oblics rematats a sardinell en els marges, ancoratges en forma d'esperó d'un quart de circumferència, ulls de 10 metres de llum i pilar central amb tallamar semicircular. Quant als materials, la volta dels ulls és feta amb maons col·locats de gairell. La clau se situa a 2,2 metres del fons de la llera i és ocupada per una pedra rectangular amb quatre arestes que dibuixen una piràmide, emmarcada per quatre arcs concèntrics superposats de maons. Sobre seu apareix una rodapeu de maons que marca el nivell de la calçada. El pont és coronat per dos ampits de pedra massissa de 45 cm d'amplada i 75 cm d'alçada des del ferm del vial. Un cop més, aquestes murades estan rematades per una sanefa de maons a sardinell emmarcades per pilars i lloses tallades de pedra d'una sola peça en l'eix central i els dos extrems. La resta d'elements estan construïts amb peces de pedra poligonals desbastades per una cara, amb predomini de les figures pentagonals i hexagonals. Recentment restaurat, el conjunt s'ha vist alterat amb la instal·lació d'una passera volada d'1,8 metres d'amplada feta amb llistons de fusta com a itinerari segur per als vianants. La nova estructura és sostinguda per bigues de ferro encastades directament sobre el tauler del pont, en la seva cara Nord. | 08164-81 | Carrer de Sant Pere, als afores del poble, al nord, en direcció a la carretera BV-2153. | El pont de la Bòbila és coetani al de can Cerdà i era el que s'havia de creuar obligatòriament si es volia sortir del Pla en direcció a Torrelavit per l'antiga carretera. Construït entorn la dècada de 1920. | 41.4197900,1.7143200 | 392560 | 4586157 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59203-foto-08164-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59203-foto-08164-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59203-foto-08164-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 59204 | Pont de Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-bitxo | XIX | Pont de maçoneria d'un sol ull construït per salvar el torrent homònim amb la finalitat de garantir la connexió entre el veïnat de les Tarumbes, a ponent, i la plana agrícola situada entre els torrents de can Janes i de Marrugat, a llevant. El vial que el creua se situa a la cota 205 i té una amplada de 4,4 metres. El pont, de 8 metres de longitud, ha perdut els ampits de protecció lateral, per la qual cosa l'altura total des de la llera fins al nivell actual de la calçada amb prou feines arriba als 4,5 metres. La volta de canó fa 1,4 metres de llum i 2,9 metres d'altura en l'espinada: 2,1 fins a la línia d'arrencada i 0,9 de fletxa. És tota ella feta de maó pla, amb cinc arcs concèntrics superposats a l'arquivolta. La pedra del carcanyol i els brancals és de grans dimensions, però irregular. La dels angles, en canvi, apareix ben escairada. Unes i altres estan unides amb morter. Tota l'estructura s'assenta sobre un aflorament rocós que dóna pas a un gorg que n'excava la base, per la qual cosa s'ha volgut estabilitzar el ressalt amb l'addicció d'una estructura de formigó prefabricada. | 08164-82 | Camí rural entre la carretera BV-2154 i la masia de cal Bitxo, a 125 m a l'oest de la casa. | 41.4146200,1.7349200 | 394273 | 4585558 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59204-foto-08164-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59204-foto-08164-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59204-foto-08164-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/