Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59143 | Mas la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-sala | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p.44. | XIV-XX | Masia aïllada d'origen medieval, successivament modificada i ampliada amb reformes destacades des de finals del segle XVIII fins a principis del XX fins a formar un conjunt d'immobles de 1400m2 de superfície. Entre els volums annexos s'hi compten les cases dels antics treballadors de la finca que donen forma a la façana nord. Es tracta de dos habitatges simètrics de planta baixa i pis de finals del segle XIX amb una porta al centre i dues finestres a cada planta. N'hi ha d'altres d'isolats, com és el cas del complex en forma d'U invertida situat a ponent, que res tenen a veure amb la propietat que ens ocupa. El mas originari era el centre de la quadra medieval homònima, sobre la qual exercia la seva jurisdicció. Situat al mig del complex, amb la façana principal orientada a migdia, va perdre la funció d'habitatge principal quan aquesta es va transferir a un nou volum adossat a la façana de llevant. Aquest nou edifici, de planta rectangular i 170m2 de superfície, se situa a l'est del conjunt. La façana actual, totalment arrebossada, correspon a una reforma de finals del segle XVIII i encara més ençà, incorporant alguns elements d'estil modernista com la ventalla de vidre i fusta amb les arestes aixamfranades de la porta principal, els portalàmpades de forja en forma de drac i el mosaic ceràmic de la Lliga contra el mal parlar. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb composició inicialment simètrica de tres crugies. A la planta baixa hi ha el portal de mig punt dovellat, amb la data de 1793 i una creu inscrita a clau. L'accés és flanquejat per sengles finestrals fins al terra protegits per reixats semicirculars de brèndoles de forja verticals acabades en punxa. A la planta pis hi ha un balcó damunt la porta de llosana motllurada i barana de ferro. A cada costat hi ha una finestra balconera sensiblement desplaçada cap al centre, amb barana senzilla de ferro. Recuperant els eixos de simetria, a les golfes apareixen tres finestres amb llinda plana immediatament sota el ràfec. La coberta, a dues vessants, és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. Davant seu hi ha un pati amb una plantació de lledoners, tot tancat per un baluard guardat per una garita espitllerada amb teulada cònica de maons plans i rematada amb una pinya de ceràmica vidriada. Al seu costat hi ha un accés per als carruatges dels senyors amb porta de forja de dues fulles amb sengles pilars rematats amb volutes en forma de bótes amb el nom de la casa ('CASERIO LA SALA') i l'any de construcció ('1814'). Dins del baluard hi ha el cobert sense interès d'una antiga granja de porcs i un safareig de planta quadrada revestit amb cairons de ceràmica vidriada de color marró que formava part del procés de destil·lació de l'aiguardent d'una antiga fassina. A mitjan segle XIX l'edificació principal va ser ampliada amb l'addicció de dos volums de planta baixa i pis en cadascun dels testers. A l'extrem nord hi ha una porta d'arc carpanell amb maons aixamfranats amb la data '1844' inscrita en una de les dues fulles. Dins seu hi ha un antic celler en forma d'ela (L) amb els cups soterrats i coberta de teula i bigues de formigó a un sol vessant que tanca l'angle nord-oriental de la propietat. A l'extrem sud es va habilitar un pas porticat amb arc carpanell de les mateixes característiques que l'anterior per donar accés l'edifici primigeni. Sobre seu hi ha un pis contigu a la masia amb balconera a la part davantera i un terrat pla amb accés a través de les golfes, amb balustrada d'obra típica d'inicis del segle XX al davant i barana de ferro al darrere. Sobre el mateix pla de façana se succeeixen dos edificis contigus més de planta baixa i façana triangular amb porta central i sengles finestres laterals d'arc carpanell, tot emmarcat amb maons. El més petit, situat en posició intermèdia, fa 62 m2 i albergava l'oficina i el laboratori de l'antic celler. | 08164-21 | A 600 m al sud del nucli urbà, al sud del torrent de Sabanell, en l'anomenada Plana del a Sala. | Nucli matriu de l'antiga quadra del mateix nom, apareix esmentat per primer cop dins el terme del castell de Lavit en un document del Libri antiquitatum de l'any 1148. El 1396 s'esmenta Guillem Sala del lloc del Pla. Al fogatge de 1497 hi apareix Bernat Martí de la Sala. En el recompte de 1515, la Sala constitueix un lloc amb entitat pròpia, amb 9 focs disseminats. El 1695, el mas era tingut per Isidre Gibert a càrrec de de Pere Martí de Sala. Al segle XVIII va passar al llinatge dels Rovira. El 1864 el mas era habitat per Joan Rovira i Magdalena Nadal (LLORAC, 2015:44). Amb posterioritat va ser adquirit pel notari Josep A. Cerdà i Fàbregas. | 41.4098700,1.7112400 | 392286 | 4585059 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Segons el masover, la casa tenia el seu propi forn per a la fabricació de material d'obra. Estava situat fora del perímetre del baluard, sota la figuera que hi ha a l'angle nord-oriental, i un cop amortitzat va ser utilitzat com a dipòsit de purins. A més d'una granja de porcs, la casa va tenir també fassina i celler, en el qual s'hi va fer vi fins a l'any 1986, tal com figura anotat amb guix sobre una de les bótes.Cont. Descripció:Reconvertit en habitatge per a temporers, té la porta inhabilitada i s'hi accedeix per un lateral a través del pas porticat. El més gran té un ull de bou damunt la porta, en la qual hi ha inscrita la data '1872'. Aquesta nau, de 360m2, tanca el perímetre de la finca pel sector de ponent i es divideix en dos espais: un primer tram amb sis pilars a intervals regulars, terra de sorra i bigam original de fusta destinat a l'emmagatzematge de vi en bótes, i un de posterior, enrajolat i amb el sostre refet amb bigues de formigó, que acull el moll de descàrrega del raïm, els cups i la zona de treball, a més de maquinària i atuells diversos (una premsa de gàbia, una desrapadora i diversos bocois i portadores, entre més). Aquesta estança comunica directament amb un altre edifici de 108m2 de gran alçada que alberga dues tines de ciment. El sostre, fet amb revoltons d'obra sobre bigues de fusta recolzades en travessers de ferro d'ànima buida, suporta una remunta exterior habilitada com a assecador d'ametlles amb coberta de teula a dues vessants i finestra quàdruple emmarcada amb maons al sector de ponent. Aquesta ala del complex engloba el terç occidental de la masia primigènia, que inclou un portal amb arc escarser tapiat i una finestra conopial del segle XVI a l'altura del primer pis. L'edifici original, molt modificat, es troba actualment dins d'un pati voltat de construccions amb una gran morera al mig. La façana, feta de tàpia i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular, va ser suplementada amb maons en la seva meitat oriental per donar continuïtat a l'aiguavés posterior de l'edifici principal. La porta principal, substituïda per un arc de mig punt amb maons aixamfranats, dóna accés a la masoveria i comunica, al fons, amb la casa de l'amo a través d'una caixa d'escala amb els graons i la barana de marbre. Concebut com un element exempt, encara que no ho és, aquest distribuïdor permet accedir a les diverses plantes de l'edifici principal sense hipotecar-ne l'espai i s'il·lumina mitjançant una torratxa o llanterna de 12m2 amb finestres bilobulades i merlets d'inspiració aràbiga. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59125 | Casa Alta del Maset de Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alta-del-maset-de-bellavista | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | II - VII | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'una necròpolis d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en els terrenys destinats al cultiu de vinya que envolten el nucli d'habitatges anomenat Casa Alta, situat a 60 m a l'oest del veïnat de Bonavista. L'àrea d'expectativa correspon al triangle circumscrit al nord pel camí que transcorre paral·lel a la carreteraBV-5154, a l'est i sud-est pel camí que des d'aquesta carretera dóna accés a la Casa Alta, que parteix de l'inici occidental del veïnat de Bonavista, i a l'oest pel marge agrícola que uneix els dos anteriors camins, situat a 52 m de la Casa Alta. La zona es situa a 1 quilòmetre al nord-est del poble del Pla del Penedès. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya les primeres referències al possible jaciment les apunta Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès) en els seus inèdits Quaderns de Camp. Primer l'any 1950, quan exposa la localització de tombes amb caixa de teula romana, i després l'any 1978, quan descriu noves troballes de sepultures de teules així com restes de dolia i 'algun vas ceràmic'. Segons l'Inventari, Pere Giró considera que es tracta d'una gran necròpolis romana, l'assentament de la qual s'ubicaria on hi ha el nucli d'edificis de la Casa Alta. Posteriorment, entorn els anys 1982-1983 el veí de Puigdàlber Sr. Ferran Julià, localitzà restes d'un altre enterrament en el mateix indret i va fer donació al Museu de Vilafranca del Penedès d'una tegula que presenta un creu realitzada a través de digitació prèvia a la cocció. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat cap indici de l'existència de restes arqueològiques en els camps que comprèn la zona d'expectativa. | 08164-3 | A l'entorn del veïnat de la Casa Alta, a 60 m a l'oest del veïnat de Bonavista. | 41.4188500,1.7257300 | 393512 | 4586039 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||
| 59127 | La Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-capella | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIII-XVIII | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època medieval o d'època moderna. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 140 m. a l'est de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,360, i a 340 m al nord-est de Can Cerdà de Palou. S'hi accedeix prenent la pista que surt de la carretera, en el giravolt existent en el PK indicat i seguint fins al final d'aquesta, en un camps de conreu. El paratge és conegut com Matamargó (plànol topogràfic 1:5.000 ICC), homònim a l'edifici situat a l'est de la carretera, al sud del giravolt. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la 'zona d'altiplà, en una zona coneguda com 'la Capella' (no s'indica la font del topònim) es va localitzar 7 fragments de ceràmica comuna reduïda, 2 fragments de ceràmica comuna oxidada i un fragment de nansa de ceràmica vidrada, tot atribuïble a 'ceràmica medieval i moderna', així com restes de material constructiu. Els directors de l'estudi apunten la possibilitat de que les restes puguin estar relacionades amb una capella d'època baixmedieval o moderna existent en la zona. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat indici de l'existència de restes arqueològiques. | 08164-5 | A l'est de la carretera BV-2153, PK 4,36, i al nord-est de Can Cerdà de Palou | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia·, realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4297800,1.7316400 | 394024 | 4587245 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Les descripcions referents a la ubicació de la localització de les restes són poc precises i generen dubtes respecte al polígon de delimitació de l'àrea d'expectativa. Caldria revisar les dades referents a l'emplaçament i realitzar una prospecció del sector per verificar la possible ubicació.Cal tenir en compte que de ceràmica comuna sense vidriar o vidrada d'època moderna i contemporània se'n localitza freqüentment en els camps de conreu, sense ser un clar indici de l'existència d'estructures antigues.A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundaria el de 'Matamargó'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59200 | Caseta i bassa de ca l'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-bassa-de-ca-lorpi | XIX-XX | Conjunt format per dos pous d'aigua, un magatzem agrícola i un safareig annex. L'edificació és de planta rectangular (8,5 x 6,6 metres) amb parets de maçoneria comuna arrebossades amb morter i coberta de teula àrab amb coberta a dues vessants. El carener se situa en posició perpendicular a la façana principal, a una altura de 3,5 metres. La construcció presenta dues úniques obertures, emmarcades amb maons: una porta amb arc escarser al costat esquerre de la façana de ponent i una finestra ovalada a mode d'òcul a la façana de llevant. En la part inferior d'aquest parament s'observa un arc de diafragma massissat fet amb maons col·locats de gairell que actua com a arc de descàrrega. Dins del magatzem hi ha un pou i un equip de bombament des del qual s'omple el safareig contigu. Antigament, l'elevació de l'aigua es feia mitjançant una sínia amb tracció de sang, com a l'hort de la Sala. Segons el seu propietari, aquesta captació està unida mitjanant una galeria subterrània amb el pou que hi ha en l'altre extrem de la finca, a 40 metres de distància. Es tracta d'un pou circular bastit amb maons verticals de construcció relativament recent i factura senzilla. Presenta un brocal circular d'1,6 metres d'alçada i un diàmetre d'1,28, amb una jàssera de ferro forjat d'una sola peça per sostenir la corriola, encastat en sengles pilars fets amb un encofrat de formigó. De tots els elements, el safareig n'és el més notori. Associats a ell hi trobem la bassa pròpiament dita, una pila de pedra i un abeurador. El conjunt se situa contigu a la façana de migdia del magatzem, i n'ocupa, en planta, la mateixa llargària (8,5 x 2,77 metres), de manera que recull des aigües pluvials de la meitat de la teulada. La bassa és rectangular (7,12 x 2,77 metres), tota ella construïda amb maons i rematada amb maons a sardinell, llevat del coronament de les dues cantoneres exteriors, que és fet amb blocs de pedra ben escairats amb forma d'ela (L). Entre els dos angles hi ha, en posició centrada, una altra tramada de pedra lleugerament inclinada cap a l'interior a mode de batedora o rentador, amb el corresponent esglaó per posar-hi els peus. L'amplada de la bassa coincideix amb la llargària d'un maó i mig (entre 42 i 40 cm) i presenta les cares interiors impermeabilitzades amb morter. El terra està enrajolat amb maons a trencajunt, amb un lleuger pendent d'1,14 a 1,4 metres d'un extrem a l'altre, i un sobreeixidor mitjançant un tub de 8 cm de diàmetre que abocava l'aigua sobre a l'abeurador contigu. Actualment, tots els dipòsits són buits i no s'utilitzen. | 08164-78 | A la plana agrícola de ca l'Orpí, a 100 m al sud-est del mas. | 41.3976700,1.7157000 | 392639 | 4583699 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||||
| 59220 | Alzina de la vinya de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-vinya-de-la-casa-alta | XX | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat en el marge d'un camí que separa dues plantacions de vinya, en les proximitats de la Casa Alta. Per la seva ubicació, dins el rec d'una terrassa intermèdia i sota l'angle d'una plataforma de conreu superior, l'arbre rep les aigües d'escorrentia d'una gran superfície de terreny, la qual cosa n'afavoreix el creixement. El tronc fa 2,4 metres de perímetre i dóna origen a dues ramificacions igualment robustes, d'entre 1,2 i 1,7 metres de perímetre. L'equilibri i formació de la capçada, però, s'han vist sensiblement afectats per la tala de diversos braços i branques, sense observar cap criteri silvícola. Malgrat aquesta desproporció, especialment visible al sector de migdia, la capçada depassa els 15 metres d'alçada i arriba als 13 de diàmetre. La soca, al seu torn, presenta una feridura de grans proporcions amb restes de crema, possiblement causada per un llamp. Tanmateix, l'estat fitosanitari és correcte, sense malures ni decaïment de fulles. | 08164-98 | A la vinya de ponent de la Casa Alta, al sud-est de la barriada de Bonavista. | 41.4180500,1.7249700 | 393447 | 4585951 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59220-foto-08164-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59220-foto-08164-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||
| 59199 | Mina de l'Antoninus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lantoninus | XIX | Boca de mina per a la captació i transport d'aigua que aflora a la superfície en una costera del marge dret del torrent del Mas Rovira mitjançant un tall vertical practicat en el terreny, que és suportat i precedit per un corredor d'1,1 metres d'amplada en forma de trinxera mitjançant dos murs de contenció paral·lels que actuen alhora com a contraforts. Tenen una longitud aproximada de 8 metres, són fets de pedra i menudall de la zona amb alguns encastos de maons, amb una progressió de 0 a 2 metres d'alçada en els seus extrems. La boca de la mina consta de dos arcs de mig punt successius, tots dos construïts amb maons. El primer té una alçada d'1,4 metres i una amplada d'1,2, i projecta una visera per davant del segon formada per una volta de canó de 3 maons de fondària. L'arc interior, perfectament centrat, dóna pas a una galeria d'1,2 d'alçada i 50 cm d'amplada. Els primers 3 metres del coll de mina estan bancats amb maons, tant les parets com el sostre, per tal d'assegurar-ne l'estructura, ja que coincideix amb el pas del rec per damunt seu. Immediatament després d'aquest tram, la mina, sense bastir, s'ha ensulsiat i no s'hi pot penetrar. La sorra acumulada impedeix de reconèixer com era el rec (d'obra, teula o canonada). En qualsevol cas, s'hi segueix acumulant aigua, la qual cosa propicia la proliferació de mosquits. L'entrada a la galeria se situa a la cota 195; això és, per sobre del nivell de la llera, però per sota d'un rec amb pendent invers que desguassa al torrent i que podria haver servit per accionar una serra hidràulica per tallar troncs, segons els records d'algunes persones. Es tractaria d'una serra de vaivé vertical mitjançant un sistema de lleves que reproduirien el moviment oscil·lant del rodet hidràulic en combinació amb una roda dentada i un ressort de ferro en forma de ballesta a la part inferior. Els responsables del seu funcionament eren els germans Segarra, de ca l'Enterino. | 08164-77 | Al marge sud del torrent del Mas Rovira, a 150 m al sud-est de l'entrada de l'estació depuradora. | Antoninus Segarra, besavi de Pere Queraltó i Segarra, era fuster. 'A casa, amb el besavi, hi treballava un minaire, i aquest senyor es va dedicar a fer pous i mines mentre va estar treballant amb ell'. 'De la mina no sé l'ús que se'n feia. Abans hi havia uns horts i una sínia; potser d'aquesta mina es treia aigua per regar els horts'. | 41.4156300,1.7174900 | 392818 | 4585691 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||
| 59153 | Cal Jofrè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jofre | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | L'immoble i la finca en general presenta clars indicis d'abandonament, desocupació i nul manteniment. Totes les façanes tenen parts amb l'arrebossat desaparegut i bona part de les finestres estan malmeses. | Edifici aillat, d'estil romàntic, de finals del segle XIX, amb possibles orígens medievals. Cal Jofrè es situa a 1,4 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès, al sud-est de Cal Cerdà de Palou i a uns 170 m al nord-est de Can Raspall de Renardes. L'accés és fàcil, prenent el camí que parteix de la carretera BV-5153 cap a l'est (PK 3+550), que correspon a l'antic camí de Vilafranca a Terrassola. Cal Jofrè, anomenat també Cal Xofrè i Jofré, apareix ja en documentació del segle XIV, però de l'edifici original no en romanen vestigis visibles. L'edifici actual correspon probablement a una refacció completa de l'antic habitatge, realitzada a voltants de final del segle XIX, seguint l'estil romàntic de moltes cases generalment d'estiueig. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrada, de quelcom més de 200m2, format per planta baixa i dos pisos, del que en destaca les dues torres que disposa a l'angle sud-oest i nord-est, la primera sobre el segon pis; la segona annexada al cos principal. La façana principal, encarada a migdia, és l'element rellevant, doncs la resta resulten completament amagades i desvirtuades per l'annexió de diversos cossos destinats a magatzems agrícoles. A la planta de la façana principal hi ha dues portes: la principal, centrada, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i porta de doble fulla, i una de secundària, situada més a l'est, de llinda recta i també a vasa perimetral i porta de doble fulla. La composició dels pisos és simètrica, amb tres eixos d'obertures ben centrats. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres, totes idèntiques, amb balcó de llosana d'obra i barana de ferro. Les finestres són altes, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn rematada sobre la clau amb una punta pentagonal. En el segon pis hi ha tres finestres balconeres, també amb balcó, iguals que les del pis inferior tret de que són de llinda recta i sense la punta al centre de la vasa d'adorn. Sobre aquestes, previ a la cornisa motllurada amb bossell, hi ha dues petites gelosies rectangulars a manera de respirall. Destaca la torre sud-oest, més alta que la nord-est. La primera disposa en cada façana d'una arqueria de tres finestrals d'arc de mig punt en les que hi destaca una franja bossellada que remarca una línia figurada d'impostes. Les obertures són emmarcades amb vasa, a una forma trapezoïdal sobre la clau. La coberta d'aquesta torre és piramidal truncada, a quatre aigües, amb els vèrtex coberts per peces ceràmiques vidrades. El truncament del vèrtex superior és coronat per un guarniment de ferro forjat. La torre nord-est en canvi és més baixeta, amb l'arqueria de només dues finestres i la coberta és piramidal coronada per una copa ceràmica. | 08164-31 | Al nord-est del poble del Pla del penedès, a 170 m al nord de Can Raspall, arran del camí de Vilafra | Els orígens de l'edifici poden remuntar-se a l'època medieval, doncs consta un Jofrè del Pla l'any 1386. Del 1516 i 1553 dates dos altres documents que esmenten també el cognom Jofré (LORAC, 2015:42) . L'edifici actual podria respondre a una refacció d'una antiga masia, tot i que el parament que s'observa en les llacunes de l'arrebossat és d'obra de maons d'època contemporània, fet que és un indici de que l'edifici hauria estat bastit de nou. | 41.4229100,1.7295100 | 393835 | 4586485 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 101|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59192 | Pou de les Bergadanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-bergadanes | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Conjunt en mal estat, especialment per l'existència d'un pi en un dels angle de la bassa que ha malmès bona part d'aquest angle i en general de l'estructura. També es precari l'estat de conservació degut a la degradació intrínseca de l'obra, l'enderroc parcial i la manca de qualsevol manteniment.. | Antic pou per a l'extracció i acumulació d'aigua. Pou situat al sud de l'antiga masia o casa de camp de les Bergadanes, a 36 m de la façana meridional de l'edifici i tocant al límit del barranc que forma en aquesta zona el Torrent dels Brivons. El pou pertany a la pròpia casa. Es tracta d'un pou i d'una bassa, ambdues estructures adossades i relacionades, destacant especialment la bassa. El pou és de planta circular, de 90 cm de diàmetre a l'interior, tot ell revestit de rajola ceràmica, sense vidrar. La fondària que s'observa és considerable, cercant el nivell freàtic del fons del torrent. Al costat hi ha la bassa o cisterna, una estructura prominent, ben visible, i interessant. Es de planta lleugerament rectangular, de 3,70 per 3,40 m, obrada amb maçoneria de pedra, amb morter, en la que hi abunden petits còdols unint les pedres més grans. El parament denota antigor, possiblement del segle XIX o fins i tot anterior. L'alçada de l'estructura és com a mínim de 2,5 m. A l'interior està revestida de rajoles, alhora cobertes per una capa de morter hidràulic. A l'exterior, tocant al pou, hi ha una estructura molt malmesa i coberta de pinassa, que pot tractar-se de la connexió entre el pou i la bassa o bé de l'estructura que suportaria un mecanisme tipus sínia. El conjunt és especialment rellevant tant com a sistema hidràulic tradicional, com per la presumible antiguitat de la cisterna. | 08164-70 | Al sud de les Bergadanes | No hi ha referències històriques de l'estructura, si bé com dèiem el tipus de parament de la cisterna convida a pensar que es tracta d'una construcció d'entorn el segle XVIII. Cal tenir present que hi ha referències documentals de les Berguedanes des del segles XIII (LLORAC 2015:39). | 41.4059500,1.7234100 | 393297 | 4584609 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59192-foto-08164-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59194 | Pou de les Carnasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-carnasses | XIX-XX | Conjunt per a la captació d'aigua subterrània i reg per a ús agrícola format per un pou artesià i un safareig annex. El conjunt es troba a la vora d'un camí rural entre vinyes, dins un recinte de dimensions reduïdes delimitat amb estaques de fusta i tanca cinegètica destinat al conreu d'horta per a l'autoconsum (bledes, enciams, mongetes, carbassons i blat de moro, en el moment de la visita). Per aquesta raó no s'han pogut prendre les mides exactes. El brocal del pou és de planta rectangular, amb tres de les seves cares construïdes amb pedruscall irregular lligat amb morter fins a una alçada aproximada d'1,5 metres, amb diverses ondulacions. El tancament de la cara Nord presenta una antiga obertura, paredada amb maons a una alçada lleugerament inferior i precedida d'un pedrís o marxapeu des del qual hom es pot abocar al pou i manipular els mecanismes d'extracció sense perill de caure-hi. Actualment, el forat és protegit per una reixa de ferro i s'utilitza un sistema de bombament mecànic. També són de maó els dos pilars quadrangulars que arrenquen de les parets Est i Oest del brocal i que sostenen el jou o tisora del pou; en aquest cas, un tronc de roure. A un costat de la paret Est hi ha un orifici a través del qual l'aigua pouada s'abocava, per decantació, al safareig annex. Es tracta d'una bassa de maons arrebossats de dimensions aproximades 2,2 x 2,2 x 1,2 metres i tres contraforts a cada costat: dos als angles i un al centre. El safareig desaigua per la base, a través d'una canonada de reg. | 08164-72 | Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. | 41.4139100,1.7075400 | 391984 | 4585513 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||||
| 59195 | Sínia de les Carnasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-les-carnasses | XX | Pou artesià bastit amb maons de secció circular, però amb el brocal rectangular i parcialment sostingut sobre el forat per una volta d'arc escarser per tal d'adaptar-hi el mecanisme d'extracció. Es tracta d'un sistema a base de diversos engranatges de ferro propi d'una sínia de rosari de tracció animal, com la de cal Saumell. Avui dia està fora d'ús, però es conserva pràcticament sencer. La sínia de rosari no utilitza catúfols per pouar l'aigua, sinó que es basa en el principi del transportador mòbil sense fi. En aquest cas, l'elevació es fa mitjançant unes baules o pistons anomenades taps o aglans generalment fetes de goma de cautxú, unides a una cadena de ferro que s'introdueix en un tub de llautó o fibrociment situat al fons del pou. La bomba de rosari funcionava per expiració, de manera que els taps no es podien posar separats a intervals de més de set metres perquè l'expiració té un límit. El sistema s'acciona a través de l'arbre: una barra vertical amb un orifici per on passava una perxa o balancí (avui desapareguda) que s'enganxava a l'animal. L'arbre descansa sobre el rodet: una corona dentada (plana, en quest cas) que s'accionava quan l'animal es movia i que transmetia el moviment a una altra corona (vertical i més petita) anomenada roda. La roda, al seu torn, activava un sistema d'engranatge horitzontal acoblat a una barra situada sobre la boca del pou, anomenada jaent. Al mig d'aquest jaent hi havia la politja que remuntava l'aigua i l'abocava o bé dins d'una pila o pastera, o bé directament sobre un canal de reg. Avui dia no hi ha restes de cap d'aquests elements, i el caminal circular que recorria l'animal ha estat interromput per la construcció, annexa, d'una barraca de vinya feta de totxos, bigues pretensades de formigó i sostre de fibrociment, sense cap interès. La caseta, avui buida i abandonada, devia acollir el motor de benzina que devia substituir l'animal com a força tractora. | 08164-73 | Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. | 41.4135900,1.7048400 | 391758 | 4585480 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||||
| 59171 | Barriada de Bonavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-bonavista | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. La barriada de Bonavista es situa aproximadament al centre del terme municipal del Pla del Penedès, a 1 quilòmetre a l'est del poble del Pla. El veïnat és fàcilment accessible, doncs és constituït en els laterals de la carretera BV-2154, just passat el punt quilomètric 8. Es tracta d'una agrupació d'una vintena d'immobles així com diversos annexes d'aquests, essent la barriada aïllada més extensa del Pla del Penedès. Es tracta fonamentalment de dos rengleres d'habitatges adossats, una a cada banda de la carretera, formant un nucli rectangular, allargassat, d'uns 100 m de longitud. Un parell d'immobles s'escapen del rengle septentrional, essent situats a la part posterior de les cases de l'angle nord-oest, a l'altra banda d'un incipient carrer format entre unes i altres. L'origen del nucli sembla situar-se en el segle XIX, possiblement amb l'establiment d'un habitatge de jornalers, just en la cruïlla entre el camí principal cap a Ca l'Avi, Sant Sadurní i Vilafranca, el camí directe entre el Pla del Penedès i Sant Sadurní. A 80 m a l'oest de Bonavista s'ubica la Casa Alta, una antiga casa de camp que podria haver donat originat el veïnat. En el plànol topogràfic de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) el nucli hi apareix ja amb bona part dels immobles existents avui dia, tret especialment dels situats al sud-est. En la façana del segon immoble situat al nord, venint de Pla, es conserva el plafó ceràmic original amb la denominació del veïnat, amb la llegenda 'Caserío de Buenavista'. Alguna casa conserva també la rajola original amb el número. Dels edificis originals, del segle XIX o primers anys del segle XX, poc se n'observa, doncs la majoria dels immobles han estat rehabilitats en els darrers anys. L'aspecte de la major part d'aquests és doncs recent. Tot i això hi ha edificis que conserven interessants característiques originals, d'estil popular. Un dels immobles situat al sector nord-oest de Bonavista conserva tot un tram de l'edifici amb els trets originals sense reformes, amb un accés d'arc rebaixat i una finestra d'ampit volat i esglaonat. En la filada de cases del lateral nord del carretera, l'edifici núm. 3 conserva també l'accés d'arc escarser, al pis la llosana original del balcó i en la cornisa hi destaca uns dentellons rústics. La més representava és la casa núm. 9 tota ella ben conservada: es tracta d'una ampli edifici, de més de dos cossos de llargada, de planta baixa i pis, en el que hi destaca el guarniment de totes les obertures amb un vasa dentellada, de maons, dos accessos d'arc rebaixat, en principal central, un balcó sobre aquest accés, de peanya motllurada, les finestres del pis amb ampit lleugerament volat i les finestres de la planta baixa amb ampit de volada semicircular, aquestes darreres protegides per un reixa de ferro que segueix la mateixa finalitzada amb puntes. En l'immoble número 5, que conserva l'antiga rajola de numeració, antic però rehabilitat, hi destaca el ràfec amb una filada de rajoles col·locades a punta de diamant. Les cases de Bonavista són Montero, cal Boet, cal Peixos, cal Lel, ca la Munda, cal Quico del Maset, cal Ramon, cal Ribes, cal Peó de Baix, cal Peó de Dalt, cal Jepet del Maset, cal Met i cal Simón taxista (LLRAC 2015:47). | 08164-49 | Barriada de Bonavista, carretera BV-2154, Pk 8+050. | D'acord el plànol topogràfic del l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), almenys la meitat dels d'immobles que constitueixen la barriada estaven ja construïts en aquella època; l'excepció és fonamentalment la meitat oriental de la renglera sud d'habitatges, que aleshores no existia, tret d'una petita edificació, encara avui existent, tot i que arranjada, a l'extrem sud. Les fitxes cadastrals dels immobles indiquen dates de construcció d'entre 1900 i 1920 per a 6 immobles, 2 de 1930 i la resta a partir de 1940, fet que cal considerar com aproximat i mancat de referències per a l'origen dels immobles més antics. Salvador Llorac apunta que la barriada té l'origen a mitjan segle XIX en motiu de l'expansió del conreu de la vinya i exposa que en el padró parroquial de 1864 hi surten esmentades set famílies (LLORAC 2015:36). | 41.4184000,1.7273400 | 393646 | 4585987 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Popularment a la barriada se l'anomena 'el Maset'. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59168 | Barriada de cal Janes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-cal-janes | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El veïnat es situa al lateral nord de la carretera BV-2154, en el PK 6+970, just arran de la via. Enfront, al sud-oest, a 40 m, en el lateral oest de la carretera, hi ha el veïnat de Cal Janes, una casa de camp que originà el nucli. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 300 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 220 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. La barriada és constituït exclusivament per cinc immobles adossats, tots ells habitatges. Conjuntament formen una renglera de 40 m de longitud, lleugerament corbada atès que s'emplacen just en un giravolt de la carretera. Es tracta de cases d'estil popular, totes constituïdes per planta baixa i pis, i a la part posterior totes amb un pati amb construccions annexes. Les tres més septentrionals són de 2 cóssos, mentre que les dues situades més al sud són d'un sol cós. Del conjunt en destaca especialment que quatre dels cinc edificis no tenen la façana arrebossada, sinó que es manté l'obra vista. En tots els casos és d'obra de maons i és singular la col·locació de filades de maons sobresortits en els brancals de les finestres de dos dels habitatges, a manera de decoració. El mateix motiu existeix justament a cal Janés, també d'obra vista de maons, tot i que en tractar-se d'un edifici rehabilitat s'ignora si és un ornament original. Divergeix d'aquest acabat la façana del segon immoble des del nord, el núm. 3, dit cal Pere Janes, segons un plafó de tres rajoles ceràmiques col·locat sobre la porta, que té la façana pintada de blanc. De fet es tracta de l'únic immoble que sembla habitat permanentment. De l'immoble més septentrional en destaca l'accés d'arc escarser, d'obra de maons, i el balcó situat al primer pis, sobre la porta, amb llosana obrada de rajoles. Cal Pere Janes ha estat molt rehabilitada, presentant l'aspecte d'un immoble actual, sense trets particulars, tret de les baranes dels balcons, de falda. L'immoble que duu el núm. 4, dit cal Jaume Janes, també segons una rajola ceràmica, destaca per l'ornament abans esmentat de les finestres i per cornisa recta obrada també amb maons. En el següent edifici és singular l'existència d'una obertura d'arc escarser a la planta baixa, protegida amb un porticó de fusta, i per la cornisa de quart de bossell. En el darrer, el situat més al sud, hi destaca el ràfec de punta de diamant així com que els maons utilitzats són més moderns. Les cases del nucli són cal Joan de la Torre, cal Pere Janes, cal Jaume Janes i cal Fermí (DIVERSOS AUTORS, 2011:44); un dels darrers dos immobles sembla estar desocupat, amb una finestra tapiada. | 08164-46 | Barriada de cal Janes, al lateral nord de la carretera BV-2154. | Segons les fitxes cadastrals dels immobles, aquests van ser construïts entre els anys 1930 (casa situada més al nord) , 1870 (Cal Pere Janes, núm. 3), 1914 (cal Jaume Janes i contigua) i 1941 (edifici situat més al sud). Aquestes datacions sembla ser realment certes o molt pròximes, doncs en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1913 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix assenyalada una única edificació, la qual correspondria a cal Pere Janes, de 1870. També sembla corroborar la datació indicada pel cadastre el fet que l'immoble situat més al sud disposa d'un parament de maons de fàbrica més recent que la resta; aquest edifici el cadastre el data de 1941, el més modern de tots. En nucli s'hauria format a través de la construcció de cal Janes, edifici aproximadament de mitjan segle XIX, que hauria donat lloc a la construcció progressiva d'habitatges per a família, construïts a pocs metres de l'edifici original i arran del camí. | 41.4123700,1.7380800 | 394534 | 4585304 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59167 | Cal Janes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janes | INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda a la segona meitat del segle XIX. L'immoble es situa al lateral sud de la carretera BV-2154, en el PK 7+000, accedint-hi per un curt camí de tan sols 30 m de longitud des de la mateixa via. Enfront, al nord-est, a 40 m, hi ha el veïnat de Cal Janes, nascut probablement a arrel de l'existència de la pròpia casa homònima. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 280 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 240 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. Cal Janes és un edifici de caràcter rural, una antiga casa de camp amb fisonomia de masia, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Adossats en cada lateral disposa de dues construccions annexes, destinades antigament a cellers, cotxeres i magatzems. El conjunt és eminentment rural, tot i que després d'una important rehabilitació realitzada recentment és destinat al turisme rural. L'edifici principal és de planta rectangular, de 112 m2, amb un volum format per planta baixa i pis. La part davantera de la crugia meridional presenta una lleugera sobreelevació respecte la resta de la teulada, possiblement degut a una reforma. La façana principal s'orienta a l'est, des d'on domina tota la plana de la zona de Ca l'Avi. La rehabilitació realitzada recentment ha mantingut el caràcter tradicional de l'edifici, però en l'estat actual presenta dubtes sobre l'adscripció cronològica sobre els elements decoratius de la façana. Les obertures presenten brancals i vases d'adorn obrats amb maons i rejuntat de factura recent. Tot i així, la façana destaca per la composició simètrica, amb l'accés centrat a la planta baixa, d'arc escarser, i una finestra a cada lateral, amb reixa de barres de ferro de magolles i acabat en punta de llança. En el primer pis hi ha dues iguals, seguint els mateixos eixos, mentre que al centre, sobre la porta, hi ha un balcó, de llosana antiga, original, esglaonada. Al costat de la finestra sud hi ha un rellotge de sol, obrat durant la rehabilitació de la finca, amb les inicials 'A&S', corresponents a la propietat de la finca, Alsina Sardà. Per la part posterior l'edifici disposa de dues finestres; en destaca especialment un contrafort que reforça l'angle sud-oest. En els edificis annexos hi destaquen els accessos arc escarser. | 08164-45 | Barriada de cal Janes, al lateral sud de la carretera BV-2154. | Segons indica el rètol indicatiu de la finca, situat al peu del camí d'accés, la casa és de 1862. La data és pròxima a la de 1870 que indica la fitxa cadastral de l'immoble, és a dir que cal pensar que efectivament és una construcció de 1862. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix l'immoble assenyalat com 'Casa de Gibert'. | 41.4121700,1.7375200 | 394487 | 4585282 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59165 | Cal Martí de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp entre mitgeres, d'estil popular, del segle XIX, amb probables arrels anteriors. L'immoble es situa al veïnat de Can Martí de les Parellades, a l'extrem nord del nucli de cases, essent la darrera venint del sud. Es tracta d'una casa de camp, d'estil popular però amb evidents trets de regust noucentista, com és l'arqueria lateral i les bandes motllurades. Entre les cases de camp del Pla del Penedès destaca precisament per aquesta arquitectura, que defuig de les tradicionals propietats modestes. L'edifici és de planta trapezoïdal, d'uns 85m2, adossat per l'oest i el nord a les veïnes cases que constitueixen, a través de les façanes, el carreró del veïnat. La façana principal, on hi ha l'accés, és encarada a migdia, mentre que l'occidental és dirigeix als camps de vinyes del sector de les Vies, des d'on és pot contemplar perfectament. El volum és format per planta baixa i dos pisos. A la planta baixa de la façana sud hi ha l'accés principal, realitzat a través d'un atri porxat al qual s'hi accedeix per un arc escarser, descobert, sense porta, que té dues finestres llargues i estretes també d'arc rebaixat. La porta, enfront l'arc escarser, és comuna. Sobre aquest porxo destaca en el primer pis una naia, galeria, també porxada, amb quatre finestrals d'arc carpanell, els tres més occidentals idèntics i el més oriental més estret. Darrera els finestrals s'hi observa la façana del primer pis, al centre amb una finestra balconera, des de la qual s'accedeix a la naia, i dues finestres rectangulars al costat, totes amb vasa d'adorn ressaltada. Sobre la galeria hi ha un terrat, el sol del qual és assenyalat en la façana mitjançant una motllura de faixa i filetons. En el front de façana d'aquest segon pis hi ha al centre un òcul el·líptic i dues finestretes. La façana occidental destaca fonamentalment per l'arqueria del primer pis. La planta baixa és tapada per una garatge adossat i en el primer pis hi ha una finestra comuna. L'arqueria és formada per sis arcs de mig punt, tots cecs menys els dos segons començant per cada extrem, en els que en la part superior hi ha una finestra. Els arcs, alts, es sustenten sobre pilastres acabades amb un capitell de motllura de taló, amb la línia de la imposta assenyalada amb una motllura en ambdós extrems de la façana. L'edifici és coronat per una alta cornisa, amb l'aspecte de ser doble, molt motllurada, de bandes i filetons, que recorre tant la façana occidental com la meridional, ambdues les més visibles. La coberta és a una sola vessant, cap a l'oest, formada amb un recrescut de l'edifici, a manera de sota coberta, realitzat amb posterioritat a les resta de l'immoble. Destaca també el tractament de l'acabat pintat de les dues façanes rellevants, en el que els ornaments arquitectònics (arcs, pilastres i motllures) s'han ressaltat amb una coloració diferent a la de la paret. | 08164-43 | Barriada de cal Martí de les Parellades, casa situada a l'extrem nord-oest. | La fitxa cadastral indica com a data de construcció de l'immoble l'any 1890, que aproximadament correspondria a la construcció de l'edifici amb l'aspecte actual. És probable l'existència d'un edifici anterior que hauria estat reformat i ampliat aleshores. Salvador Llorac indica que és una 'notable masia d'arrels antigues' (LLORAC, 2015:42) | 41.4188900,1.7409800 | 394787 | 4586024 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59169 | Barriada de les Tarumbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-tarumbes | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. MADOZ, PASCUAL (1849): Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, Tomo XIII, Madrid. | XVIII-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XVIII. La barriada es situa a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, aproximadament a 160m de distància del terme de Subirats, prop del nucli de Ca l'Avi. Del poble del Pla, les Tarumbes es situa a 1,8 quilòmetres al sud-est; del veïnat de Cal Janes, el més proper, situat al nord-est, dista 325m. L'accés al veïnat és realitza a través de la carretera BV-2154, des de la qual, en el PK 7+200 surt cap al sud el camí asfaltat que condueix a les Tarumbes. El nucli és format per una desena d'habitatges i per les diverses construccions annexes que molts d'ells disposen. Les cases, agrupades, pràcticament totes entre mitgeres, estan distribuïdes entorn un carrer únic, amb forma de 'Y', sense nom. S'agrupen però fonamentalment en dos sectors, una renglera d'edificis al nord-est del carrer, i un segon conjunt a l'oest, essent el lateral sud del carrer sense edificar. La part urbanitzada comprèn una superfície aproximada de 4.300 m2. L'origen del veïnat és ben probablement el de cases de jornalers, començat a edificar probablement en el segle XVIII, potser a partir d'un habitatge preexistent ja en el lloc. El plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) el nucli està representat ja amb diversos habitatges, amb un configuració molt pròxima a l'habitual. Malgrat aquests antecedents, la majoria d'habitatges actuals presenten un aspecte arquitectònic recent, corresponent a reformes que s'hi ha anat realitzant des de la dècada de 1950. Destaca especialment la conservació d'un edifici original, just a l'entrada de la barriada, de cos estret, coberta a doble vessant, amb el carener transversal a la façana actual, encarada al nord, de planta baixa i pis, que possiblement es tracta d'un lateral de l'edifici original, la resta del qual s'hauria reedificat resultant l'immoble que actualment comparteix mitgera amb l'antic. A la planta baixa hi té un accés, d'arc escarser de maons, amb la porta de fusta de doble fulla, original, que duu incisa la data de 1881. De la resta d'immobles en destaca els situat al centre del nucli, en la confluència de les derivacions del carrer, un edifici de notables dimensions, amb la façana encarada al sud-est, d'arquitectura pròpia del segon quart del segle XX, amb accés també d'arc escarser, que disposa de totes les obertures adornades amb una vasa d'adorn, així com diverses baranes de terrat i frontons rectes guarnits amb gelosies de mitja corona o una balustrada amb guarniment trilobulats. Les cases de la barriada són de cal Pau Boada, cal Mariano, cal Martinet, ca la Cisa, cal Casulleres, cal Quico, cal Quico Jove i cal Marçal (LLORAC, 2015:47). | 08164-47 | Barriada de les Tarumbes, a l'est del terme municipal del Pla del Penedès. | Salvador Llorac pensa el topònim procedeix del renom d'una família que vivia al lloc i que el nucli apareix a finals del segle XVIII o a principis del XIX (LLORAC, 2015:49). Segons el mateix Llorac en el plànol del terme de Lavit del segle XVIII, conservat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, sembla indicar-se una agrupació de cases que correspondrien a les Tarumbes (LLORAC, 2015, 38), fet doncs que traslladaria certament l'origen del nucli al segle XVIII. Pascual Madoz, en el seu diccionari ja cita el 'caserío nombrado las Tarumbas' (MADOZ 1849: 75-76), circumstància que implica que la barriada estigués ja notablement consolidada a mitjan segle XIX. En el padró parroquial de 1864 s'esmenta setze famílies a les Tarumbes (LLORAC 2015:38), fet que confirma que la barriada disposava de dimensions similars a l'actual i per tant que l'origen ha de ser ben probablement més reculat, és a dir probablement del segle XVIII. D'acord el plànol topogràfic del l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), la majoria d'immobles que constitueixen la barriada estaven ja construïts en aquella època. Tret de dues fitxes cadastrals en les que hi consta com a any de construcció els anys 1920 i 1930, la resta les referències corresponen a dates a partir de 1940, la majoria de les quals han de tractar-se de reformes d'immobles existents ja al segle XVIII i XIX. | 41.4112300,1.7339700 | 394188 | 4585182 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59178 | Barriada del Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-del-pujolet | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX o anteriors. La barriada del Pujolet es situa al sud del terme municipal, a uns 500 m de distància del límit amb els termes de Subirats, Sant Fe del Penedès, Font-rubí i de Puigdàlber. Del poble del Pla dista aproximadament 1,8 quilòmetres. El veïnat és fàcilment accessible, doncs es situa al lateral dret de la carretera C-15, aproximadament en el PK 21+300, des d'on hi ha un accés directe. El nucli es caracteritza per una agrupació de diversos edificis aïllats, sense constituir doncs un veïnat de d'habitatges adossats similar a les altres barriades del Pla del Penedès. Per aquesta mateixa raó, l'ordenació de la barriada és irregular, amb distints accessos per a cada immoble, sense existir un eix principal que els aglutini. L'origen de la barriada s'ha de situar en una o dues cases de camp aïllades, possiblement del segle XVIII o XIX, que en els darrers anys s'ha ampliat amb noves construccions, entre les quals habitatges nous i els cellers de les bodegues Capital Vidal, situades al sud del nucli, i Jané Baqués, situades a l'est. Les cases originals les conformen les anomenades Cal Passeric (o Passarig), Cal Tet i Cal Xup, les situades al nord de la barriada i també al nord de l'antic camí que condueix a Ca l'Orpí. Ambdues edificacions apareixen en el plànol de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), en el que són assenyalades com 'Casas de Paserich'. A l'accés de cal Tet hi destaca la conservació del plafó ceràmic original amb la denominació de la barriada, en el que s'hi llegeix 'Caserío el Pujolet'. Cal Passeric és avui dia un restaurant, negoci que ha transformat notablement l'edifici original, afegint-hi construccions adossades que n'amaguen la fisonomia original. D'aquest se'n conserva el volum, de coberta a doble vessant, en el que hi destaca un contrafort a la part posterior, però les obertures originals han estat reformades. El mateix succeeix a Cal Tet, habitatge on malgrat conservació de les part originals de l'edifici, aquest ha sofert una importat reforma recent que no ha conservat trets particulars de la construcció del segle XIX, a part del plafó esmentat. Per contra, no és així a Cal Xup, edifici noucentista ben conservat que manté part els seus trets característics originals. L'immoble, situat a la part posterior de Cal Tet, conserva a la façana un interessant remat mitjançant un frontó corbat guarnit amb dos gotims de raïm als laterals d'un estel de sis puntes; el frontó és emmarcat en els extrems per dues grans copes esfèriques guarnides amb garlandes, que són l'element més destacat de l'edifici. El frontó es situa sobre una ràfec de rajoles col·locades a punta de diamant. Al primer pis hi destaca l'antiga vasa d'adorn del balcó, acabada en punta, tot i que la llosana del balcó ha estat substituïa per una de nova. També l'accés principal ha estat reformat. | 08164-56 | Barriada el Pujolet, carretera C15, PK 21+300 | Salvador Llorac escriu que l'origen de la barriada és molt antic, però es refereix als antecedents històrics de ca l'Orpí, mas que tot i ser proper a la barriada, no en forma part (LLORAC, 2015:37). L'origen de la barriada ha de respondre a l'establiment de les cases de camp de Cal Passaric i Cal Tet, establertes com a mínim a mitjan segle XIX. Ambdues apareixen en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de 1914. Les fitxes cadastrals dels immobles indiquen una data de construcció de 1900 per Cal Passaric, de 1860 per Cal Tet i de 1920 per Cal Xup, totes elles possiblement aproximades però que confirmen aquests orígens. La resta d'immobles de la barriada són construccions de la segona meitat del segle XX i de la primera dècada del segle XXI. | 41.3999700,1.7075800 | 391964 | 4583965 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59178-foto-08164-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59178-foto-08164-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59178-foto-08164-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59177 | Ca l'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lorpi | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XII-XIX | Bona part de les edificacions estan en mal estat per manca de rehabilitació. S'observen llacunes i alguns elements que sí que han estat reparats | Masia aïllada, amb múltiples edificis annexos, d'orígens medievals, del segle XII. Ca l'Orpí és probablement la masia més antiga del Pla del Penedès, si més no en quant a referències històriques de l'existència de l'edifici, i també la que probablement conserva elements més antics atès que no ha estat restaurada. El mas es situa al sud del terme municipal, a mig camí entre la barriada del Pujolet, situada a l'oest i de la que dista 450 m, i del Gorner, situat al nord-est i distant 480 m de Ca l'Orpí. El Gorner era una antiga quadra del Pla del Penedès, amb arrels medievals ben conegudes, avui dia incorporada al terme municipal de Puigdàlber. L'accés a ca l'Orpí es realitza mitjançat el camí, històric, que prové del Pujolet i es dirigeix fins a la masia; antigament el camí continuava fins al Gorner, tram avui pràcticament desaparegut. La masia de Ca l'Orpí és conformada per una important agrupació d'edificis annexats a l'immoble original. Tot el conjunt és envoltat per una tanca d'obra, a manera de baluard, conformant un espai tancat de 2.300m2, a l'interior del qual les diverses edificacions ocupen més de 1.000m2. A fora del baluard, en l'accés principal hi ha un plafó ceràmic que duu la llegenda 'Ca l'Orpi'. Salvador Llorac esmenta que també hi ha un antic plafó en el que s'hi llegeix 'Quartel de Mediodía'(LLORAC 2015:43). L'edifici principal i original de la masia es situa a l'est del conjunt d'edificacions, amb la façana orientada a l'est. La façana és poc visible degut a l'existència de diversos arbres en el pati davanter, enfront la portalada del baluard. L'immoble és de planta baixa i pis, i hi destaca principalment la porta d'arc de mig punt adovellada, possiblement d'entorn l'època baixmedieval. Al nord de l'accés la façana presenta un ampli cont, de planta bauixarafort. L'edifici adossat al nord de l'edifici principal és el més elevat, de planta baixa, pis i planta sota coberta, amb coberta a doble vessant, possiblement del segle XIX. En la façana sud, que s'encara al pati davanter de l'edifici principal, hi destaca un rellotge de sol; en la planta sota-coberta són interessants les tres finestretes d'arc escarser. Entre aquest edifici i el principal n'hi ha un altre d'adossat, possiblement dels segles XVII o XVIII, força malmès, amb dos contraforts en la façana nord. Encara hi ha entremig, adossat per a l'edifici original la part posterior, una altra edificació, poc visible, probable primera ampliació del conjunt. En tot el sector oriental del mas hi ha alhora diversos edificis annexos o aïllats dins el clos, destinats a coberts, estables o altres finalitats agrícoles. En aquesta zona el baluard presenta un accés secundari, d'arc escarser, de pedra, amb guarda-rodes. Salvador Llorac escriu que a l'interior s'hi poden veure tres arcades apuntades (LLORAC, 2015:43), fet que testimonia la conservació de presumibles elements medievals en l'edifici original. Tot el conjunt de Ca l'Orpí és veritablement rellevant per l'amalgama històrica que representa l'agrupació d'edificacions escassament restaurades. És un edifici representatiu de l'evolució arquitectònica d'un masia des d'època medieval. | 08164-55 | Ca l'Orpí, a 450 m a l'est de la barriada del Pujolet. | Ca l'Orpí és un de les masies més antigues del Pla del Penedès, sinó la més antiga, almenys segons les fonts documentals. Antigament el mas era conegut com mas Pressona, que ja s'esmenta en el cartulari de Poblat l'any 1174, on es diu que limita amb la quadra de Gorner. També s'hi esmenta el Puig Pressona. El mas pertanyia a Arnau de Vilanova i el 1193 va ser venut a Guillem de la Granada. El 1253 es cita de nou el mas Pressona en una renuncia feta per Ramon de Penyafort. L'any 1388 s'esmenta Arnau Areny del mas Pressona i el 1497 Bartomeu Castell de mas Pressona (LLORAC, 2015:42-43). En data de 7 de maig de 1703 s'esmenta Jaume Orpí de mas Pressona, del Pla, sufragària de Lavit, en un capbreu de la mensa episcopal de Solsona, sobre les rendes del bisbat de Barcelona. En l'Amillarament de l'any 1857 hi apareix com a propietari Cristòfol Llopart, que hi segueix residint amb la seva dóna i servei el 1864 (LLORAC, 2015:43). Les dates de construcció que apareixen en les referències cadastral són totes a partir del segle XX, és a dir errònies i referents a actualitzacions cadastrals. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix amb la denominació 'Casa de Urpí' (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.3986800,1.7145900 | 392548 | 4583813 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59177-foto-08164-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59177-foto-08164-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59177-foto-08164-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La masia no sembla disposar de residents habituals, sinó d'ocupació esporàdica o temporal pel masover. | 98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||
| 59129 | L'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laguilera | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | VII-IaC | Possibilitat d'estar malmès, parcialment, per moviments de terres. | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època ibèrica. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 280 m. a l'oest de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,5 i a 280 m al sud-est del puig de l'Aguilera, en uns terrenys a la vessant d'aquest, ocupats per matollar i vinyes. Travessa la zona la pista que, sortint de la carretera BV-2153, en direcció sud, condueix tant cap al cim de l'Aguilera com a les Vinyes grans de Can Cerdà de Palou. Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època ibèrica. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 280 m. a l'oest de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,5 i a 280 m al sud-est del puig de l'Aguilera, en uns terrenys a la vessant d'aquest, ocupats per matollar i vinyes. Travessa la zona la pista que, sortint de la carretera BV-2153, en direcció sud, condueix tant cap al cim de l'Aguilera com a les Vinyes grans de Can Cerdà de Palou. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la zona, 'en el vessant sud-est del serrat, en un tall del camí' es van localitzar 19 fragments de ceràmica comuna oxidada, de la qual la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya no precisa si es tracta de produccions ibèriques o romanes, i una vora d'àmfora ibèrica. Per una altra banda, 'en una terrassa immediatament superior' s'observà l'existència de possibles restes de murs. En visitar-se les vinyes per la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat cap indici de restes arqueològiques en la zona que comprèn el polígon d'expectativa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Aquesta zona engloba al nord una àrea de matollar i bosc, mentre que l'àrea sud és ocupada per una vinya. Per al cultiu d'aquesta és evident que s'ha arranjat en gran mesura el terreny, rebaixant part l'extrem de la pendent cap al turó, com a mínim en 3 m. d'alçada, d'acord amb el que s'observa en el talús existent. | 08164-7 | Camps situats a 280 a l'oest de la carretera BV-2153 i a 280 al sud-est del puig de l'Aguilera. | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4312400,1.7258300 | 393541 | 4587414 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59129-foto-08164-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59129-foto-08164-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59129-foto-08164-7-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Les descripcions referents a la ubicació de la localització de les restes són poc precises i generen dubtes respecte al polígon de delimitació de l'àrea d'expectativa. Caldria revisar les dades referents a l'emplaçament i realitzar una prospecció del sector per verificar la possible ubicació.El jaciment és proper al de les Vinyes grans de Can Cerdà de Palou. Els límits d'ambdues zones d'expectativa estan separades únicament per uns 60 m. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||
| 59131 | Vinya de l'Oliverar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-loliverar | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. GORGES, JEAN GÉRARD (1979): Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtiques archeologique, Éditions E. De Boccard. ROS MATEOS, ALEJANDRO (2004): 'El món ibèric tardà i la romanització al Penedès', Fonaments, 10-11. | II - I aC | Possiblement malmès per moviments de terres i urbanització de la zona. | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana republicana. El coneixement del possible jaciment té l'origen l'any 1950, quan Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès) localitzà el jaciment en 'terrenos cercanos al pueblo del Pla del Panadés en su parte sur, propiedad de Fco. Vidal, en parte convertidos en campo de fútbol y parte de viñedo', segons consta en el Catálogo Arqueológico del Panadés, no publicat. Sembla ser que Pere Giró localitzà restes d'estructures romanes, entre les quals murs i paviments, i abundant ceràmica romana. Indicà que el propietari de la finca, Sr. Vidal, havia recollit ferros deteriorats i monedes (desaparegudes). En revisar-se la 'Carta Arqueològica' (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), l'any 1990, no es van localitzar aquestes possibles construccions romanes. Tot i així es van identificar abundants fragments de teula romana i uns fragments de ceràmica de vernís negre amb impressions de línies i estries. En el mateix moment, 'en les camps més pròxims al cementiri' es van recollir dos fragments de nucli de sílex, un d'ells amb retocs, i un fragment d'ascla. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya indica que les restes 'es concentren en una de les vinyes propietat del Sr. Catasús i en els camps propers al cementiri, els quals formen una petita elevació sobre el terreny pla'. Alhora esmenta que el lloc de localització indicat per Pere Giró 'l'ocupa en l'actualitat una fàbrica'. Actualment l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya assenyala l'àrea d'expectativa arqueològica del jaciment en els terrenys situats al sud de l'Avinguda de la Carrerada, enfront el xamfrà amb el carrer de la Piscina, iniciant-se aproximadament a 60 m a l'est del cementiri. Aquesta zona i el seu entorn immediat s'ha prospectat per la realització del Mapa de Patrimoni i no s'hi ha localitzat cap indici de restes arqueològiques. Els camps de conreu mostren clars indicis d'haver estat rebaixats (diferències de cotes entre ells i amb el carrer Av. de la Carrerada) i en el sector proper al cementiri la vegetació abundant impedeix observar el sòl. Alejandro Ros (ROS, 2004: 234) emmarca les restes entre la segona meitat del segle II aC i inicis del segle I aC, suposem que d'acord amb els fragments de vernís negre. | 08164-9 | Camps situats al sud de l'Avinguda de la Carrerada, entre cementiri i camp de futbol. | 41.4164100,1.7076600 | 391998 | 4585790 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Les referències comporten certa confusió en la concreció del lloc d'aparició de les possibles restes, doncs els possibles terrenys ocupats pel camp de futbol i fàbrica es situen a 400 m a l'est del cementiri, mentre que la zona d'expectativa arqueològica assenyalada actualment es situa entre el camp de futbol i el cementiri. Convindria prospectar tot el sector per revisar la ubicació del possible jaciment.A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundària el de 'Vinya del Cementiri'. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59173 | Can Raspall de Renardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-raspall-de-renardes | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Casa de camp aïllada, d'estil popular, amb antecedents d'època medieval. Can Raspall de Renardes es situa vers el nord-est del terme municipal del Pla, al nord de la barriada de Bonavista, al sud de Cerdà i al sud-oest del Ca Jofrè. Ben a prop, a 50m al sud-est, hi ha l'antic Mas Ventura. Del poble del Pla, situat al sud-oest, la casa dista 1,2 quilòmetres aproximadament. L'accés és fàcil a través de l'anomenat Camí de la Barrera, que hi condueix directament; el camí neix al lateral est de la carretera BV-2153, en el PK 3+400, i Can Raspall es situa a poc més de 300 m seguint el camí. Igualment s'hi pot accedir també fàcilment des de la carretera BV-2154, prenent en el PK 8+450, a l'oest de la barriada de Bonavista, l'anomenat Camí de Can Raspall, que hi arriba directament al cap de 260 m, o des del mateix barri de Bonavista mitjançant una pista que també hi condueix. Can Raspall és actualment una àmplia finca constituïda per diversos edificis que conformen les Caves Parató. Tot el conjunt forma un clos tancat pels propis edificis i per un mur de tanca, a manera de baluard, amb l'accés principal situat al sud-oest, a través d'una portalada de dos pilars de maons coronats per dos pinacles esglaonats decorats amb una esfera al capdamunt. El barri de la portalada, de dobla de fulla, de ferro, duu la data de 1883. Tot el sector nord-est i sud-est de la finca és format pels cellers de Parató Vinícola, SL, mentre que l'antiga casa de Can Raspall és situada al nord-oest, constituint l'habitatge familiar i les oficines del celler. Can Raspall és un edifici amb característiques arquitectòniques d'estil popular del segle XIX. Malgrat que existeixen antecedents documentals referents a la família i al lloc de Renardes, no hi ha vestigis visibles d'una edificació anterior. En aquest sentit cal pensar en la possibilitat que el Mas Ventura, òlim Casa Vella, correspongui a l'antiga casa del lloc de Renardes. L'edifici és composa per tres volums units, formant una gra edificació de planta rectangular que assoleix 325m2. La composició és elegantment simètrica, comptant amb el volum central més elevat, de planta baixa i dos pisos, i amb els dos laterals de planta baixa i pis. Tota la composició de la façana, que està encarada al sud-est, mostra una excel·lent ordenació i simetria respecte totes les obertures. Aquestes, totes, compten amb una vasa d'adorn ressaltada que en els angles superiors és corona per un quadrat que els guarneix distintivament. El volum central és el prominent, disposant a la planta baixa de l'accés principal, d'arc carpanell, amb porta de fusta envidrada típica de la primera meitat del segle XX. En la planta pis, seguint el mateix eix central, hi ha un balcó, de llosana recent, d'acer, protegit per una barana de ferro decorada amb motius florals. El balcó és protegit per porticons de llibret. A la planta segona hi ha una finestrada triforada, d'obertures rectangulars estretes, en la que hi destaca la vasa d'adorn amb els motius quadrats que es repeteixen en aquest cas a la part inferior de forma rectangular, destacant molt en el conjunt de la façana. Entre la finestra i el balcó de la planta pis hi ha pintat un rellotge de sol flanquejat per àngels; al capdamunt, el rellotge duu la llegenda 'ELIAS' i a la part inferior, en la base d'adorn del balcó, hi ha un banda amb una frase referent al vi del celler. Els dos volums laterals són idèntics, divergint únicament amb la ubicació de les obertures, doncs en ambdós concentren les obertures cap al centre de tot el conjunt: més a prop del volum central, aquests dos volums presenten tant en la planta baixa com a la planta pis dues finestres balconeres, lleugerament més estretes que la central, les de dalt amb balcó, idèntic al central, i les de baix sense cap element especial tret de la vasa d'adorn que adorna també la part inferior. | 08164-51 | Camí de Can Raspall, s/n. | Salvador Llorac remunta documentalment el llinatge de Renardes al segle XIII, quan en un establiment de 1286 del castlà de Lavit s'esmenta Elisenda, filla de Guerau de Renardes. L'any 1388 s'esmenta en un text Guillem Duc Pere, de lloc de Renardes, i en fogatge de 1497 de Lavit hi apareix Antoni Raspall de Renardes. El cognom a apareix de nou en el fogatge de 1516, a la Sala, al de 1553 a Lavit i el Pla, i en un capbreu de la comanda de Jerusalem de 1537 (LLORAC 2015:43). La nissaga dels Raspall de Renardes es va mantenir fins que l'any 1975 Joan Raspall i Vallmitjana va vendre la finca a Josep Elías i Andreu, propietari de les caves Parató, del qui els seus fills en són els actuals propietaris. La casa estranyament no apareix assenyalada en el plànol original del topogràfic de 1914 del Pla del Penedès (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), però sí el 'Camino del Respall'. En la fitxa cadastral la casa és datada de 1900, que s'ha d'entendre com aproximada; és probable que l'edifici dati de 1883, data assenyalada en la porta del baluard de la finca. | 41.4222100,1.7271900 | 393640 | 4586410 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59173-foto-08164-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59173-foto-08164-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59173-foto-08164-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Cont. Descripció:D'altra banda, en ambdós casos, aquests volum disposen d'un accés situat a la part més allunyada del central de l'edifici; en ambdós casos és idèntic, estret, guarnit també amb l'adorn perimetral i comptant amb una petita finestra en el lateral. Sobre aquest accés, a la planta pis, no hi ha cap obertura.L'immoble finalitza amb una motllura de faixa o filet, seguida per un ràfec amb rajola col·locada a punta de diamant. La coberta és de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, tret d'una part del volum oriental, en la que hi ha un terrat des d'on s'accedeix a tres petites campanes col·locades sobre un bastiment de ferro. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59174 | Mas Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ventura | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVI-XX | Antiga masia aïllada, d'estil popular, amb presumibles orígens d'època medieval. El Mas Ventura es situa vers el nord-est del terme municipal del Pla, al nord de la barriada de Bonavista, al sud de Cerdà i al sud-oest del Ca Jofrè. A 50 m al nord-oest hi ha Can Raspall de Renardes. Del poble del Pla, situat al sud-oest, la casa dista 1,2 quilòmetres aproximadament. L'accés és fàcil a través de la pista que hi condueix directament des de l'extrem nord de la barriada de Bonavista, o també mitjançant l'anomenat Camí de la Barrera, que neix al lateral est de la carretera BV-2153, en el PK 3+400, passant primer pel lateral de Can Raspall. Es tracta d'un antiga masia rehabilitada, constituïda per l'edifici principal, una ampliació realitzada per la part posterior, destinat a habitatge, un annex adossat a la façana principal pel lateral oest, utilitzat com a garatge, i un annex de notables dimensions adossat parcialment a la façana oriental i que es prolonga avançadament a la façana de l'edifici. Tot el conjunt d'edificacions és clos per una tanca a manera de baluard, formant una perímetre trapezoïdal, que té l'accés principal en la cara sud, a través d'una portalada d'arc escarser i porta de ferro de doble fulla. Al lateral est d'aquest accés hi ha un plafó ceràmic, recent, que duu el nom de la casa, 'Mas Ventura', guarnit amb un gotim i orles. L'accés dóna al pati davanter de la casa i s'encara directament a l'accés principal de la masia. El mas és de la planta basilical, amb el cos central més elevat que els dos laterals; la coberta és a doble vessant, en aquest cos central, amb el carener perpendicular a la façana, mentre que els dels laterals és a una sola aigua. Aquest morfologia de l'edifici és un dels elements destacats de l'immoble, doncs és dels pocs que disposen de característiques pròpies de les clàssiques masies. Un segon element singular és l'antic portal adovellat d'arc de mig punt, presumiblement de notable antigor, potser d'època medieval o d'inicis de l'època moderna. El portal es situa en el cos central, constituït per planta baixa i dos pisos, en el que hi destaca també la galeria de tres finestres també d'arc de mig punt situades en la segona planta. En el cos oriental hi ha una finestra a la planta baixa i un balcó en el primer pis, de llosana d'obra, esglaonada, possiblement del segle XIX. Totes les obertures han estat rehabilitades i disposen de nous ampits, tancaments i proteccions. El mateix succeeix en les obertures existents en la resta de façanes, entre les quals un accés secundari d'arc escarser, que no presenten cap particularitat. La teulada és coronada per una motllura de faixa sobre la que arrenca directament el ràfec de teula. En ambdós laterals de l'edifici, les façanes finalitzen amb un frontó recte molt poc elevat. Per una altra banda és rellevant del mas el pou existent en el lateral occidental, adossat a la façana. Es tracta d'un pou cobert per una estructura de maçoneria de pedra, de factura antiga, amb coberta de volta catalana de rajoles i portella de fusta. | 08164-52 | Camí de Can Raspall, s/n. | No hi ha referencies històriques conegudes de l'edifici. Salvador Llorac escriu que antigament la casa era coneguda com Casa Vella i cal Cardús (LLORAC 2015:44). D'acord amb l'aspecte arquitectònic de la masia i el portal de mig punt adovellat, els orígens de l'immoble han de ser notablement antics; en aquest sentit cal pensar en el lloc de Renardes, citat ja al segle XIV (LLORAC 2015:43) que és el paratge on s'assenta el mas. En la fitxa cadastral consta com a data de construcció del mas l'any 1800, data que s'ha d'entendre com aproximada, tot i que assenyala ja l'antigor de l'edifici. | 41.4216200,1.7275800 | 393671 | 4586344 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59174-foto-08164-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59174-foto-08164-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59174-foto-08164-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59170 | Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVIII-XX | Presenta conservació precària en general. | Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda cap al segle XVIII, amb ampliació posterior i restes de celler. Cal Bitxo es situa al nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, aproximadament a 260 m al nord-oest de la barriada de Cal Janes i a 400 m al nord-est de la barriada de les Tarumbes. Del poble del Pla dista 1,9 quilòmetres. L'accés és fàcil mitjançant un camí homònim (camí del cal Bitxo) que parteix del marge nord de la carretera BV-2154 en el PK 7+350. S'arriba al cap de 350 m, creuant el pont sobre el torrent de Cal Janes. Cal Bitxo és una antiga casa de camp interessant perquè manté l'aspecte original, sense haver sofert cap rehabilitació. La construcció, d'acord amb l'aspecte arquitectònic, data aproximadament del segle XIX i presenta característiques d'estil popular, molt senzill, auster i sense elements decoratius. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, aproximadament de 100m2, de planta baixa i pis, aquest darrer baixet, tipus sota coberta, i que compta amb dos annexos en els laterals oriental i occidental. La façana principal està orientada al sud-est i disposa al centre de la planta baixa l'accés original, d'arc escarser, modificat posteriorment amb una porta comuna que tapia parcialment l'obertura original. A l'oest de la porta hi ha una finestra, rectangular, d'ampit de rajoles. En la planta pis la façana principal compta amb dues finestres, que no estan centrades amb les obertures de la planta inferior; la més occidental disposa d'un ampit de rajoles lleugerament volat i sostingut per una peanya esglaonada. Es conserva en la façana la rajola antiga de numeració de la casa, que duu el núm. 4. L'edifici és coronat per un ràfec doble, de rajoles i teules, que suporta la coberta, de dues aigües, amb el carener central paral·lel a la façana. En la façanes oriental i occidental hi ha una finestra en el primer pis, també comunes, mentre que a la septentrional n'hi ha dues, una a la planta baixa i l'altre al pis. És rellevant la façana posterior ja que delata que l'immoble correspon a una ampliació d'una construcció original: s'hi observa que la meitat occidental de l'edifici correspon a una ampliació de volum original, que correspon a la meitat oriental. Així el cos occidental està obrat de maons, mentre que el cos oriental és de maçoneria de pedra, que denota una notable antigor, com s'observa en la façana est des de l'interior de l'annex. Per tant és probable que l'edifici original dati d'entorn el segle XVIII, mentre que el volum ampliat correspongui a finals del segle XIX. Destaca per altra banda l'annex adossat a la façana oriental, que presenta una accés d'arc escarser, de maons, les parets aixecades amb tàpia sobre un sòcol de maçoneria de pedra i una coberta de fibrociment però sustentada sobre les bigues originals i encanyissat. Per les característiques que presenta, aquest annex dataria del segle XIX, essent possiblement anterior a l'ampliació de la casa. Pel lateral oest, a la casa s'hi adossa un segon annex, obrat amb maons, de factura més recent, possiblement d'entorn mitjan segle XX, tot i que sembla tenir també una part construïda prèviament. Es rellevant també la conservació a l'interior de l'edifici de diversos cups i plataformes per al premsat i emmagatzematge de most. | 08164-48 | Camí de cal Bitxo, s/n, al nord-est de la barriada de Can Janes. | No hi ha referències històriques conegudes de Cal Bitxo. La fitxa cadastral indica com a data de construcció l'any 1890, que possiblement pot correspondre al cos occidental de l'edifici, probable ampliació d'una edificació preexistent. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix assenyalat com 'Casa de Bicho' (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917). Josep Bruna indica que és una antiga casa de jornalers de Cal Faset (DIVERSOS AUTORS, 2011:44). Per Salvador Llorac és una senzilla masoveria sense cap interès (LLORAC, 2015:40). | 41.4147500,1.7365500 | 394410 | 4585570 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La casa està deshabitada i abandonada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||
| 59176 | Cal Feset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feset | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVII-XX | La conservació és precària en diverses parts de l'edifici principal i molt precària en els annexes, en part enrunats. | Casa de camp aïllada, d'estil popular, del segle XIX, amb orígens anteriors. Cal Feset es situa al centre del terme municipal del Pla del Penedès, a l'est del poble del Pla, del qual dista aproximadament 700 m. Més proper és la barriada de les Tarumbes, situada a 500 m al nord. L'emplaçament correspon a una plana agrícola situada entre el torrent de les Tarumbes, al nord, i de cal Feset, al sud. S'hi accedeix fàcilment prenent la pista anomenada Camí de cal Feset, que té origen en el lateral sud de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 2+580. Es tracta d'un edifici rellevant per les seves característiques arquitectòniques, doncs reuneix en unes grans dimensions els trets característics de les cases de poble de la segona meitat del segle XIX, sumades alhora al seu caràcter imminentment rural. L'immoble s'insereix en una conjunt arquitectònic que constitueix la pròpia finca de cal Faset, tancada per un baluard mitjançant els propis edificis com per un mur de tanca. L'edifici principal es situa al mord-oest d'aquest clos, mentre que la resta de la finca és ocupada per edificacions annexes de caràcter agrícola així com per un segon habitatge, a manera de masoveria, situat al sud-est. L'edifici principal disposa d'una planta rectangular de 29 m de llargada, pràcticament 5 cóssos, que assoleix 350m2 de planta. Responen ben probablement a successives ampliacions d'un edifici original del qual no en romanen visibles les parts. Tota l'edificació presenta un caràcter notablement unitari, especialment la façana principal, fruït d'una reforma realitzada en la segona meitat del segle XIX. La façana principal, encarada al sud, mostra una composició notablement simètrica. A la planta baixa, al centre, hi l'accés principal, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn ressaltada, porto de fusta de doble fulla i porta vidriera al davant. Als laterals de l'accés hi ha dos pedrissos d'obra amb braços ondulats. A les crugies següents la planta baixa presenta dues finestres balconeres amb ampit volat, protegides per reixes de barres trenades. Per l'oest, a la crugia contigua hi ha una accés secundari, d'arc escarser, de maons, amb porta de fusta d'una fulla, seguit per un altre accés de factura més recent, que potser n'amplia un d'original; per l'est, a la crugia més oriental se l'hi adossa en planta baixa un edifici annex, de caràcter agrícola. La composició de la planta pis és la més ordenada i simètrica, doncs presenta al centre quatre balcons idèntics, de finestres rectangulars amb vasa d'adorn, peanyes de motllura esglaonada i baranes de faldó. Els balcons són seguits en els extrems de l'edifici per una finestra, a l'est amb ampit volat semicircular i a l'oest d'àmbit volat de rajoles. Destaca al primer pis el rellotge de sol existent entre la segona i tercera crugies, situat aproximadament al centre de la façana. Està pintat, presentant una forma el·líptica i emmarcat per una vorada rectangular; al capdamunt d'aquesta, al centre, hi ha pintat '1875'. És a destacar que en aquelles parts més cobertes per les inclemències del temps es conserva la pintura antiga sobre l'arrebossat de façana; això és fonamentalment sota el ràfec i sota balcons. Aquesta mostra clarament que la façana era guarnida mitjançant un color blau cel i que les parts ressaltades (vases d'adorn, ràfec i llosanes de balcons) eren pintades d'un blau més fosc i intens. El ràfec és senzill, d'una filades de teules; la coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. A la façana posterior hi ha diverses finestres, més senzilles, d'ampit volat de rajoles.També hi ha un contrafort que sustenta la unió de dos cossos. | 08164-54 | Camí de cal Feset, s/n. | Segons Salvador Llorac la casa havia estat propietat de la nissaga dels Faset fins a mitjan segle XIX, quan passa a mans de la família Lloret, com consta en l'amillarament de 1857 i el padró parroquial de 1864 (LLORAC, 2015:41). L'aspecte actual de l'edifici respon a la reforma realitzada per la família Lloret, possiblement realitzada pels volts de l'any 1875, any indicat en el rellotge de sol. En la fitxa cadastral s'hi indica la data de 1940 com la de construcció de l'edifici principal, que és errònia i correspon a alguna reforma realitzada. Per contra, en l'edifici de la masoveria hi apareix l'any 1875, que s'adiu amb l'esmentada del rellotge de l'edifici principal. Els antecedents de canvis de mans de la propietat de la finca a mitjan segle XIX indiquen que l'origen de l'immoble ha de ser anterior, quan era propietat del Faset, com també ho explica la profusió d'edificacions amb mostres d'antigor en el conjunt de la finca. L'origen podria remuntar-se com a mínim vers el segle XVII, tal i com a punta Josep Bruna (DIVERSOS AUTORS, 2011:41). | 41.4149800,1.7222400 | 393214 | 4585613 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La casa està deshabitada i abandonada.Cont. Descripció:Les edificacions de la resta de la finca són senzilles, però destaquen per l'obra de maçoneria de pedra o tàpia. L'habitatge situat al sud-est de la finca és d'obra vista de maons, amb tres accessos diferents. S'observa clarament que l'edifici correspon a una ampliació d'un caseta preexistent obrada amb tapia. Del baluard en destaca la portalada, d'arc escarser amb coronament a manera de frontó que presenta sota el petit ràfec una faixa amb dentellons. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||
| 59201 | Caseta i bassa de l'hort de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-bassa-de-lhort-de-la-sala | XIX-XX | Conjunt arquitectònic format per un safareig, un magatzem agrícola annex i un pou d'aigua que hi ha dins seu. L'edificació és de planta lleugerament rectangular (7,7 x 6,7 metres), amb cantoneres de maons i parets d'encofrat de tàpia i fileres de maons encastats. El sostre és de canya i la coberta, de teula àrab a dues vessants, amb un ràfec d'un sol maó a tot el volt. El carener se situa en posició paral·lela a la façana principal, orientada a llevant, a una altura aproximada de 3,8 metres. La construcció presenta cinc obertures: tres portes i dues finestres, totes diferents. Només dues estan emmarcades amb maons: la porta principal, composta de dues fulles i rematada amb un arc escarser prou ample per passar-hi un carro, i una altra només apta per a persones en el lateral oposat, oculta rere una figuera. Aquesta darrera dóna accés a una cambra d'un 5 metres quadrats ocupada en la seva pràctica totalitat pel brocal del pou amb el qual s'omplia la bassa. Al costat dret, en posició avançada, hi ha una pica annexa per abocar-hi la galleda, tot i que avui dia és troba desproveït de qualsevol maquinària. Segons el masover, aquesta captació té més de 20 metres de profunditat i pels vots del 1950 va ser ampliada amb una mina d'absorció de 9 metres de longitud per millorar-ne el rendiment. Antigament, l'aigua s'elevava mitjançant una sínia de tracció animal. En el centre de l'edificació hi havia un puntal que feia de rodet, i un ruc que giravoltava. Quan aquest sistema va ser abandonat, el pou és va individuar amb la construcció d'un envà de maons en forma d'ela (L) i l'obertura de l'accés independent descrit suara. A la façana de ponent també hi ha una portella de servei, baixa i estreta, avui paredada, i el tester de migdia conserva una finestra lleugerament desplaçada a la dreta, situada a una alçada inaccessible. A la paret nord hi ha una altra finestra a menor alçada, avui tapiada, i diverses traces que assenyalen l'existència d'un cobert annex i d'un possible abeurador o safareig per preparar el sulfat de coure i la calç amarada, avui enderrocats. De tot el conjunt, la bassa és l'element més notori. Forma un quadrat perfecte de 8,6 metres de costat, amb el típic remat de maons a sardinell seguit de peces planes amb caiguda cap a l'interior. Tot l'ampit fa 70 centímetres d'amplada. La fondària del llac és de 1,55 metres i el contorn exterior oscil·la entre els 80 centímetres i el metre, segons el nivell del terreny. Antigament era poblada de peixos de colors i havia servit per regar els horts de la casa i nodrir una font ornamental que hi havia al centre d'un jardí amb diversos caminals i parterres guarnits amb xiprers. Avui, per contra, és totalment seca. | 08164-79 | Camí de la Granja, a 50 m al sud de la Sala. | 41.4090600,1.7109500 | 392261 | 4584970 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||||
| 59180 | La Granja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granja-0 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XX | Casa de camp aïllada, amb elements noucentistes i posteriors. La casa coneguda com la Granja es situa cap al sud del terme municipal del Pla del Penedès entre el mas de la Sala i la carretera BV-2155, des de la qual s'hi té accés directe a través d'un camí que condueix exclusivament a l'immoble. El camí s'inicia uns 100 m a l'oest de Can Saumell. La Granja dista del poble del Pla aproximadament 1,4 quilòmetres. S'ubica al centre d'un extens pla de vinyes que és conegut com la Sala i Fontanals. Es tracta d'una casa de camp construïda cap principis del segle XX en la que hi destaquen especialment alguns elements de caràcter noucentista, com són els frontons esglaonats i antics accessos d'arc de mig punt de maó vist. L'edifici es situa a l'est d'un clos tancat a manera de baluard, constituït en la seva major part per les façanes exteriors de construccions annexes a la casa destinades a magatzems i a masoveria, totes elles de construcció més recent que la casa. L'edifici principal correspon a un volum de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb la teulada a doble vessant, de carener transversal a la façana principal. Aquesta, està encarada, singularment, a l'oest. Pel lateral nord l'edifici presenta un annex coetani a la construcció de la casa, mentre que pel lateral sud hi ha una prolongació de l'habitatge realitzat cap a mitjan segle XX. Tot l'edifici ha sofert reformes posteriors a la construcció original, de la que en romanen escassos elements conservats. Pràcticament totes les obertures semblen estar refetes, a l'estil actual, tret de les dues que hi ha, centrades, en la segona planta. L'accés principal, centrat a la planta baixa i d'arc escarser, no correspon a l'edifici original, doncs està situat en un cos de planta baixa annexat posteriorment enfront la façana. De l'edifici és rellevant els dos frontons esglaonats que coronen tant la façana occidental, ambdós amb vuit graons que ressegueixen la pendent de teulada des del carener. Es tracta d'una construcció d'estil noucentista, bé original de la casa o bé de mitjan segle XX rememorant la tendència. També són d'interès els dos antics accessos situats a la façana oriental, un a la pròpia casa, cegat i anul·lat, i un, intacte, a l'annex nord de l'edifici. Es tracta de dos accessos d'arc de mig punt, obrats amb maons vistos, en els que hi destaca el guarniment superior a manera de guardapols i a la base de l'arc a manera d'impostes sobre pilars. El situat més al nord, corresponent a l'annex, conserva la porta de de fusta de doble fulla. D'altra banda en ambdós laterals de l'arc situat al centre de la façana de la casa, centrat, s'hi intueix l'existència de dues antigues finestres que han estat també cegades, deixant únicament dos respiralls. Els annexes amb terrat construïts enfront la façana principal, de planta baixa, i en el lateral sud, de planta i pis, daten aproximadament d'entorn mitjan segle XX, d'acord amb la característica barana de gelosia ceràmica. | 08164-58 | Camí de la Granja, s/n, carretera BV-2155 entre Can Saumell i la Sala. | No hi ha referències històriques conegudes de la Granja. La data de construcció que consta en la fitxa cadastral és la de 1900, però no l'edifici no apareix assenyalat en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917). Podria tractar-se doncs d'una construcció just posterior a la confecció d'aquet plànol, a l'entorn de 1920. Salvador Llorac escriu que la Granja havia estat originàriament una masoveria o casa de camp de la hisenda de cal Fontanals de les Cases (LLORAC, 2015:42). | 41.4056700,1.7102100 | 392193 | 4584594 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59180-foto-08164-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59180-foto-08164-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La casa es coneguda també com Granja de Fontanals (DIVERSOS AUTORS, 2011: 45) | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59202 | Pont de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laguilera | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 87. | XIX | Pont de maçoneria d'un sol ull construït per salvar el torrent de l'Aguilera amb la finalitat de garantir-ne l'accés rodat. En proporció, té una longitud modesta (10 metres) i una alçada notable (7,7 metres). Es tracta d'una obra d'enginyeria destacable tant per les dimensions que assoleix com per la seva complexitat ja que, ultra l'estructura portant, engloba també tres murs oblics: un a la riba esquerra de la cara nord (aigües amunt) i dos més a la cara sud (aigües avall). En tots els casos, la funció és triple: aconduir les avingudes, falcar l'estructura del pont (vet aquí la seva forma triangular, a mode de contrafort) i protegir els talussos del vial de l'embat i l'erosió de les aigües. L'altura total emergida des de la llera fins a la part superior dels ampits de protecció lateral de la calçada és de 7 metres i aprofita l'aflorament rocós del terreny com a base de cimentació. La volta de canó que la sosté fa 4,25 metres d'altura en l'espinada i 2,9 des del llit del torrent fins al punt d'arrencada de l'arc. La longitud total de la galeria és de 6 metres, amb 2,5 metres de llum en l'embocadura i de 2,3 en la sortida. És tota ella feta de maó col·locat de gairell, amb tres arcs concèntrics superposats, segons és de veure des de l'exterior en cadascuna de les cares. La galeria, al seu torn, combina carreus escairats de grans dimensions en els angles amb aparell irregular desbastat per una sola cara i altre menudall, tot lligat amb morter. La volta va ser construïda per meitat en dues fases, tal com palesa la junta que recorre sencer l'intradós, a pesar dels encastos. Altres elements que apunten aquesta asincronia i juxtaposició són l'existència d'un podi o base de fonamentació del parament del tram superior, la presència d'una imposta en l'arrencada de la volta en la meitat sud, i la disposició a mode de cremallera de dos carreus quadrangulars a cada costat per utilitzar-los com a esperes. Existeixen, igualment, diferències en el material i l'execució dels murs oblics: el de tramuntana és més polit i apareix rematat amb una filada de maons a sardinell, mentre que els de migdia són més toscos i n'estan mancats. En general, l'estat de conservació del conjunt és bo, si bé es detecten dues esquerdes que caldria avaluar: una de transversal en el tram inferior de la volta de canó i una altra en el mur oblic de sortida del marge dret produïda per l'empenta de les arrels dels arbres que creixen al talús. N'existeix una tercera, menys alarmant, que recorre l'angle inferior del mur de contenció de la cara nord. El pont és coronat per dos ampits de pedra massissa de 46 cm de gruix rematats amb maons a sardinell que actuarien com a baranes de protecció, si bé el recreixement successiu de la calçada les fa aflorar únicament 34 cm a la cara sud i 50 cm a la cara nord i en qüestiona la funcionalitat. L'ampit de tramuntana abasta una distància de 9,8 metres d'una sola tirada, mentre que el de migdia consta de dues tramades consecutives de 4,5 i 5,1 metres amb un petit punt d'inflexió al mig. | 08164-80 | Camí del Pla a l'Aguilera, entre la carretera BV-2153 i la masia | 41.4256800,1.7156000 | 392677 | 4586809 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59202-foto-08164-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59202-foto-08164-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59202-foto-08164-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Associat al pont trobem a la llera del torrent, uns metres més avall, un barratge o resclosa de 8 metres d'amplada i 1,6 d'alçada, per evitar l'excavació del terreny. La construcció aprofita una terrassa natural del terreny i és feta amb pedres sense desbastar, revestides amb morter. A la base s'hi ha fet un toll, ple de fang, que és utilitzat per la fauna com a abeurador (durant la visita s'hi observen petjades de porc senglar). | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59193 | Pou del molí de vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-moli-de-vent | XIX-XX | L'estat de conservació és precari, ja que a la pèrdua del mecanisme original s'afegeixen la manca de manteniment i la formació de dues esquerdes verticals de grans dimensions a les façanes posterior i frontal (entre l'arc de la porta i la coberta). | Edificació en forma de prisma i planta quadrangular de 2,27 metres de costat i 3,3 metres d'altura en les seves façanes frontal i posterior, orientades a llevant i ponent, respectivament. La teulada és plana, feta de maons a un sol vessant, amb el carener situat a la part davantera precedit d'una petita visera o xamfrà. L'edificació és feta de menudall i pedra irregular en la base i de maons plans en la part superior, tot arrebossat i lliscat amb morter. Presenta una sola obertura a la façana de llevant: una porta d'arc escarser de 95 cm de llum i 2,1 metres d'alçada. Dins seu alberga un pou circular bastit amb maons al qual no hem pogut accedir. Antigament, la construcció acollia un molí de vent de proporcions modestes i estructura metàl·lica com a mecanisme per pouar l'aigua destinada a reg. Posteriorment l'aparell va ser desmuntat i substituït per un equip de bombament elèctric. D'aquell temps resta, en l'angle superior sud-occidental, el tensor o enganxall de ferro en forma d'U invertida amb un dels tres aïllants elèctrics de ceràmica blanca. L'estat de conservació és precari, ja que a la pèrdua del mecanisme original s'afegeixen la manca de manteniment i la formació de dues esquerdes verticals de grans dimensions a les façanes posterior i frontal (entre l'arc de la porta i la coberta). | 08164-71 | Camí del molí de vent, a 180 al sud de l'Avinguda de la Carrerada. | 41.4148700,1.7084100 | 392058 | 4585618 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||
| 59196 | Molí aiguader de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-aiguader-de-la-sala | XIX-XX | Molí de vent que servia per bombar aigua del pou sobre el qual estava instal·lat, amb destí a usos domèstics i agrícoles. Es tracta d'una construcció en forma de prisma rectangular obrada amb una barreja de maons i maçoneria comuna i posteriorment arrebossada. Els parets exteriors eren pintades de color clar i les cantonades, d'un color terrós. La coberta és plana, amb un petit ràfec, feta de maons. Dalt la torratxa hi havia el mecanisme d'un molí de vent d'eix horitzontal, desmuntat i venut a un drapaire anys enrere. S'hi accedia per mitjà d'unes escales de gat, avui arrencades, situades a la façana de ponent. Segons el testimoni oral del masover de can Sala, era un giny de fosa i forja amb sis aspes i una cua plegable per activar i aturar-ne l'extracció. Cada aspa tenia dues pales triangulars de xapa, acoblades entre elles amb un seguit de ganxos amb molles que permetien adaptar la seva posició a la força i direcció del vent de forma automàtica. L'edificació alberga dins seu una galeria vertical que perfora la penya fins a una fondària de 22 metres, 2 per sota del nivell del torrent. Es tracta d'un pou 'de 8 pams' de diàmetre (1,1 metres) totalment bastit amb maons verticals, al qual s'hi accedeix per una porta de fusta situada a la façana de migdia. L'obertura dibuixa un arc de mig punt emmarcat amb maons. El sistema d'extracció constava d'un mecanisme de transmissió biela-cigonyal i un dispositiu de bombament mitjançant una bomba de pistó. Dins el pou encara hi ha les escales de gat fins a baix, així com diverses bancades de subjecció a diferents alçades, tant al pou com a la torre. En els paraments de llevant i ponent hi ha dos tirants verticals de ferro que van del terra al sostre amb diversos ancoratges a la paret i que servien per subjectar les dues bigues travesseres sobre les quals anava ancorat el peu del molí, avui desaparegudes, així com per contrarestar-ne l'empenta sobre els murs. En el lateral dret de la façana occidental hi trobem, a mitja alçada, una fornícula de 70 cm d'altura i 60 d'amplada recolzada sobre un semicercle de ferro. Hi contenia una pica on desaiguava la bomba amb l'objectiu de restar pressió a l'aigua abans d'entrar a la canonada. Encara es conserva el forat de l'aigüera i en un lateral s'hi pot veure inscrita la data 1-2-46, corresponent a les obres d'alguna reforma. En origen, la conducció fins a la masia era feta de peces cilíndriques de ceràmica de gerrer encadellades i posteriorment va ser substituïda per una canonada de 6 cm de planxa recoberta d'una capa exterior de quitrà per evitar les fuites. | 08164-74 | Camí rural de Puigdàlber a la Sala, a 200 metres al nord-oest de la masia. | Els molins aiguaders funcionen amb un règim eòlic baix i moderat. Segons la seva grandària, podien arribar a una fondària de 15 metres i pouar un volum d'aigua d'entre 1.500 i 4.000 litres. Els molins de vent van proliferar entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, fins a l'arribada de l'electricitat i els motors de combustió, que permetien l'extracció mecànica de l'aigua del subsòl a demanda. La generalització de les noves fonts d'energia en va provocar l'abandó i la majoria o bé van caure en un procés de deteriorament i oblit, o bé van ser desballestats. | 41.4111300,1.7094300 | 392137 | 4585202 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||
| 59215 | Figuera del camí de cal Jofrè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-cami-de-cal-jofre | XX | Exemplar de figuera (Ficus carica) de port monumental situat al peu d'una de les vinyes de la plana agrícola que hi ha entre el torrent de Marrugat i cal Jofré com a producció agrícola complementària. Es tracta d'un arbre compensat i ben aconduït. El tronc fa 2 metres de volta de canó i dóna origen a dues ramificacions simètriques de 1,68 i 1,7 metres de perímetre. La capçada assoleix una altura propera als 8 metres i els 10 metres de diàmetre. L'arbre apareix en l'ortofoto de l'any 1983 amb dimensions importants. | 08164-93 | Camí rural de Vilafranca a Terrassola s/n, a 350 a l'est de cal Jofrè. | 41.4216200,1.7320300 | 394043 | 4586338 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59215-foto-08164-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59215-foto-08164-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||
| 59197 | Molí aiguader de cal Feset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-aiguader-de-cal-feset | XIX-XX | Antic molí destinat a reg agrícola, avui desaparegut, del qual resta en peu una torratxa de base quadrangular d'1,35 metres de costat i uns 5,5 metres d'altura, construïda sobre la vertical d'un pou. La torre és feta amb maó prim fins a una alçada de 2,35 metres. En aquest punt es dibuixa un fris o faixa correguda composta de tres maons plans esglaonats, i, sobre seu, es perllonga l'alçat amb filades de maó ordinari per espai de 3 metres més. En el seu moment, tot el conjunt estava arrebossat, si bé el morter només ha perviscut en el parament superior de migdia. La construcció és rematada per un nou fris de tres maons que dóna pas a una coberta plana, sobre la qual descansaria el peu del mecanisme de rotació. El molí devia caure en desús amb l'adopció de l'electricitat com a força tractora, com deixa entreveure la presència d'un pal de llum amb diversos aïllants elèctrics de porcellana al peu mateix de la torre. La barraca annexa, tancada amb pany, devia acollir la bomba elèctrica que va substituir el molí. La construcció presenta dues obertures a la cara de migdia de dimensions aproximades 70 x 60 cm: una sota la primera faixa de maons i l'altra immediatament per sobre. La de dalt és tancada amb una portella metàl·lica i la de baix ha estat tapiada amb totxanes, la qual cosa impedeix veure el forat del pou. Hi ha una tercera obertura paredada a la mateixa alçada, però a la cara de llevant. Sota seu apareix encastat, a 1,1 metre d'altura aproximadament del terra, un caixó rectangular d'obra amb un broc per desaiguar en el seu angle inferior esquerre. Es tracta d'una pica o receptacle per preparar el caldo bordelès i omplir la sulfatadora. Al costat de ponent, el complex es completa amb una caseta d'obra annexa feta amb maons col·locats de cantell, sense cap interès, i un safareig de planta rectangular, al costat de migdia, amb ampit inclinat de 45 cm d'amplada i un receptacle d'1,5 x 0,8 metres. Tot el conjunt és troba recobert d'heura, la qual cosa només deixa a la vista l'angle format pels paraments de llevant i migdia de la torre. | 08164-75 | Camí rural de cal Feset, just davant del portal d'accés a la masia homònima. | 41.4149100,1.7218900 | 393185 | 4585606 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||||
| 59198 | Molí de vent de la Penyora o de la granja Gervasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-penyora-o-de-la-granja-gervasi | XIX-XX | Molí de vent que servia per bombar aigua del pou sobre el qual està instal·lat, amb destí a usos agrícoles. Es tracta d'un molí multipala d'eix horitzontal i transmissió mitjançant excèntrica muntat sobre una estructura metàl·lica troncocònica de 10 metres d'altura, aproximadament, que li fa de peu. Antigament la mateixa torre servia d'escala per accedir a la roda, però actualment està coberta d'heura i altres enfiladisses. Al capdamunt es conserva l'esquelet de la roda, de format octagonal, amb els raigs i les subjeccions de les pales corresponents, acabades en creu; tot de ferro. Les pales, presumiblement de xapa, devien tenir forma guerxa i es disposaven de forma concèntrica sobre les barnilles per provocar el gir de l'hèlix. Malauradament s'han perdut les pales i la coa o penell posterior que servia per col·locar l'antenada del molí en posició perpendicular al vent. Dins el pou, el sistema d'extracció constava d'un rotor d'eix horitzontal, un mecanisme de transmissió biela-cigonyal de carrera curta i un dispositiu de bombeig mitjançant una bomba de pistó. El molí s'alça arran d'un pou més antic, molt modificat per efecte de la seva instal·lació. El mecanisme tradicional d'elevació, format per una jàssera sobre pilars, va quedar anul·lat. En el seu lloc, el brocal primigeni, fet de maçoneria comuna i parcialment voltat, va ser suplementat amb un paredat de maons verticals, recolzat sobre els pilars originals. Per emmagatzemar l'aigua extreta pel nou giny es devia construir el dipòsit que hi ha al seu darrere, una cisterna cilíndrica de 4 metres d'alçada i 3 metres de diàmetre, aproximadament. Al costat d'aquests elements hi ha una edificació formada per la juxtaposició de dues barraques de camp -una de maó, més antiga, i una altra de totxo- sense cap interès ni relació amb la resta del conjunt. | 08164-76 | Camí rural de la Penyora, a ponent del nucli urbà, dins la propietat de la granja Gervasi. | Els molins aiguaders funcionen amb un règim eòlic baix i moderat. Segons la seva grandària, podien arribar a una fondària de 15 metres i pouar un volum d'aigua d'entre 1.500 i 4.000 litres. Els molins de vent van proliferar entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, fins a l'arribada de l'electricitat i els motors de combustió, que permetien l'extracció mecànica de l'aigua del subsòl a demanda. La generalització de les noves fonts d'energia en va provocar l'abandó i la majoria o bé van caure en un procés de deteriorament i oblit, o bé van ser desballestats. | 41.3996000,1.7017500 | 391476 | 4583931 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||
| 59204 | Pont de Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-bitxo | XIX | Pont de maçoneria d'un sol ull construït per salvar el torrent homònim amb la finalitat de garantir la connexió entre el veïnat de les Tarumbes, a ponent, i la plana agrícola situada entre els torrents de can Janes i de Marrugat, a llevant. El vial que el creua se situa a la cota 205 i té una amplada de 4,4 metres. El pont, de 8 metres de longitud, ha perdut els ampits de protecció lateral, per la qual cosa l'altura total des de la llera fins al nivell actual de la calçada amb prou feines arriba als 4,5 metres. La volta de canó fa 1,4 metres de llum i 2,9 metres d'altura en l'espinada: 2,1 fins a la línia d'arrencada i 0,9 de fletxa. És tota ella feta de maó pla, amb cinc arcs concèntrics superposats a l'arquivolta. La pedra del carcanyol i els brancals és de grans dimensions, però irregular. La dels angles, en canvi, apareix ben escairada. Unes i altres estan unides amb morter. Tota l'estructura s'assenta sobre un aflorament rocós que dóna pas a un gorg que n'excava la base, per la qual cosa s'ha volgut estabilitzar el ressalt amb l'addicció d'una estructura de formigó prefabricada. | 08164-82 | Camí rural entre la carretera BV-2154 i la masia de cal Bitxo, a 125 m a l'oest de la casa. | 41.4146200,1.7349200 | 394273 | 4585558 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59204-foto-08164-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59204-foto-08164-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59204-foto-08164-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||||
| 59164 | Barriada de Can Martí de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-can-marti-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIV-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens en època medieval. El barri de Can Martí de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, a 300 m de distància del límit amb Torrelavit. Al sud-est, a 450 m, hi ha el veïnat de les Parellades, homònim, que ha pres el nom del nucli original de les Parellades, que correspon a l'entorn de Can Martí. Dista del poble del Pla del Penedès aproximadament 2,25 quilòmetres. S'hi accedeix a través de la pista que procedent del veïnat de les Parellades i Cal Casesnoves, el qual pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i arriba justament fins a Can Martí de les Parellades, seguint posteriorment, com a camí rural, en direcció a les vinyes situades cap al nord-oest (els Bancals, Vinya Nova, etc.). El lloc és un petit turonet (237 m), lleugerament elevat entre els torrents de la Salada i de Marrugat, amb una excel·lent visió de tot l'entorn, especialment de tota la plana sud i sud-oest. El veïnat és constituït per sis habitatges, entre els quals cal Martí, la masoveria de cal Casesnoves, cal Calçoner i tres habitatges més, tots adossats entre ells i formant un conjunt arquitectònic unit, de morfologia de tendència quadrada, amb unes dimensions aproximades de 40 m en sentit est-oest i de 30 m en sentit nord-sud. Destaca especialment l'organització de la majoria dels immobles a l'entorn d'un carreró clos, de 20 m de longitud, disposat en sentit SW-NE, d'un únic accés, que formen les façanes principals o laterals, amb el fondo presidit per la façana de cal Calçoner. S'escapen d'aquesta organització el primer, al sud-est, i el darrer, al nord-oest, habitatges del veïnat, cap façana de les quals afronta amb el carreró. En el lateral oest de la façana de l'antiga masoveria de cal Casesnoves, destaca la conservació de l'antic plafó ceràmic de les denominacions dels carrers del Pla, amb la llegenda 'Caserío de las Parelladas'. Tret d'un habitatge de nova planta, probablement una reforma íntegra d'un de preexistent, la resta d'edificis conserven en la major part les característiques tradicionals, de marcada arquitectura popular, del tombant entre els segles XIX i XX. A Can Calçoner hi destaca els balcons de llosana motllurada i barana de ferro guarnida, així com la cornisa de dentellons. L'immoble situat al centre del carreró, al lateral oest, destaca per disposar de la part inferior de la façana atalussada, signe d'antigor. Mentre que la primera casa del veïnat, venint del sud, sobresurt pels dos cossos adossats, un més elevat que l'altre, i una finestra amb la part superior del llinda arrodonida, d'obra, per subjectar la reixa semicircular. Aquest immoble, a l'exterior de la finca, disposa d'un pou amb coberta d'arc de maons i parets de còdols. Les altres dues cases singulars, Cal Martí i la masoveria de Cal Casesnoves, són comentades en un fitxa independent. Enfront els habitatges, al marge sud del camí de les Parellades, hi ha diversos edificis destinats a usos agrícoles, construïts cap a la dècada de 1960. | 08164-42 | Can Martí de les Parellades, al nord-est del terme municipal. | Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla del Penedès els anys 1385, 1386 i 1388, amb Berenguer Raspall de les Parellades i Arnau Parellades del Pla. En el padró parroquial de 1864 s'hi indica quatre famílies al lloc de les Parellades (LLORAC, 2015:37). La fitxa cadastral dels diversos immobles indica dates de construcció entre els anys 1850 i 1920, que tot i que s'han d'entendre aproximades, comprenen el marc cronològic de l'arquitectura que presenten els edificis. No hi ha restes visibles de construccions anteriors, que haurien estat reformades. | 41.4188300,1.7411400 | 394800 | 4586017 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59160 | Casa carrer Anselm Clavé, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-anselm-clave-47 | XIX-XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular amb tendència noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 47 del carrer d'Anselm Clavé, fent xamfrà per l'oest amb la Plaça de Pau Casals i mitgera amb un edifici situat a l'est. El lloc correspon a l'extrem nord-oest de l'eixample del Pla del Penedès de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'immoble constituïa en la dècada de 1910 el vèrtex nord-oest del poble, enfront del qual encara tot eren camps. Es tracta d'un immoble que presenta característiques similars a altres edificis rellevants del municipi, entre les que destaca les vases d'adorn de les obertures i els ampits sinuosos. L'edifici és de planta rectangular, aproximadament de dos cóssos d'amplada, i constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La façana és encarada al nord, al carrer Anselm Clavé, i és de composició simètrica, en base a tres eixos d'obertures. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, d‘arc carpanell amb vasa d'adorn ressaltada, avui dia amb una porta d'alumini. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha una finestra, també d'arc carpanell i amb vasa d'adorn, ambdues iguals, altes i estretes, en les que hi destaca l'ampit sinuós, volat. Les dues són protegides per una reixa de ferro amb les barres finalitzades en puntes. En el primer pis, al centre hi ha un balcó i en els laterals dues finestres. La finestra balconera és àmplia, similar a la de l'accés, i el balcó és de llosana motllurada, de taló, amb estries, i barana de ferro adornada amb motius geomètrics. Les finestres són més petites, com les de planta baixa però sense ser tant altes, també amb vasa d'adorn i ampits sinuosos. Per últim, a la planta sota coberta són interessants les tres finestres geminades, també d'arc carpanell, estretes i amb doble ampit sinuós. D'aquestes destaca que totes menys una romanen cegades. La façana finalitza amb una cornisa motllurada, d'estries i mig bossell, notablement volada. La coberta és dues aigües, seguint el carener longitudinal a la façana. Per altra banda, la façana occidental, encarada a la plaça Pau Casals, presenta dues finestres d'arc carpanell en els extrems del primer pis, una d'elles també cegada, i dues finestres similars al centre de la planta sota coberta, sota el carener, part més elevada de l'edifici. A diferència de les de la façana principal, cap d'aquestes obertures disposa d'ampit volat i de vasa d'adorn. A la façana oriental, visible a partir de l'alçada del primer pis, no hi ha cap obertura i és visible el parament, sense arrebossar, d'obra de maons. | 08164-38 | Carrer Anselm Clavé, 47 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4189900,1.7110100 | 392282 | 4586072 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||||
| 59187 | Inscripció de ca la Mariona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-de-ca-la-mariona | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVII | La pedra, probable llinda, està ben conservada, per bé que actualment disposa de degotalls de pintura procedents d'haver pintat el contorn del caixetí que l'emmarca sense haver-la protegit. | Inscripció parietal del segle XVII. Inscripció situada a poc més de dos metres d'alçada just a la partió entre les façanes dels números 3 i 5 del carrer Borrós, al centre del poble del Pla del Penedès, a 30 m a l'oest de l'església parroquial. Es tracta probablement d'una antiga llinda de porta, reutilitzada en els immobles actuals, ambdós construïts o reformats al segle XX, segons les característiques arquitectòniques que presenten, potser corresponent a un antic edifici preexistent al lloc. La pedra, almenys en la part visible, mesura 80 cm de llargada i de 25 cm d'amplada. Duu inscrit '1687 IHS', és a dir un cristograma, monograma de Jesucrist en base a l'escriptura del nom en grec. L'any ocupa aproximadament 30 cm de llargada i el monograma 16; els números són de 10 cm d'alçada i el monograma de 17 cm. Com acostuma a ser freqüent, en la part superior el monograma disposa d'una creu, al centre, sobre la H, i a la part inferior, també al centre, tres claus que figuren la crucifixió de Jesucrist. És un element rellevant en tant que es tracta del testimoni físic més antic d'un immoble civil del Pla del Penedès. | 08164-65 | Carrer Borrós, 3-5. | Es desconeix l'origen de la inscripció, per bé que cal pensar que correspon a una antiga llinda d'un immoble preexistent al lloc. Cal tenir en compte la proximitat de l'església de Santa Magdalena, doncs el presumible antic immoble formaria part del nucli més antic del poble, del qual n'és un destacat testimoni. | 41.4178000,1.7123800 | 392395 | 4585938 | 1687 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59187-foto-08164-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59187-foto-08164-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||
| 59141 | Pisos de Cal Patrots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-cal-patrots | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. | XX | Edifici d'habitatges, modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez, construït l'any 1915. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Plaja número 14, fent xamfrà amb el carrer Sant Isidre, pel nord, i amb el carreró sense nom, pel sud, paral·lel a l'anterior. Destaca l'adaptació de l'edifici a la forma d'aquest extrem d'illa, a la que l'arquitecte hi dóna preeminència a través de les dues tribunes situades en els xamfrans. En conjunt, destaca per l'ornamentació esglaonada a base de ressalts. L'edifici és constituït per planta baixa i dos pisos, amb terrat a la part superior. L'accés principal es situa al centre de la façana occidental, en el lateral nord-est del carrer. En els xamfrans, sota les tribunes, hi havia dos accessos secundaris, més amples, de doble fulla, possiblement per carruatges, del qual es conserva únicament el situat al sud, mentre que situat al nord ha estat tapiat i reconvertit en finestra. Un quart accés, comú, per a vianants, s'ha obert en la façana nord. Tret d'aquest darrer accés i de la finestra que substitueix l'antiga porta, tota l'obra és unitària, d'acabat arrebossat, organitzada simètricament i mantenint en totes les façanes els trets decoratius que li confereixen el caràcter singular, que són les finestres amb la part superior emmarcades amb una vasa d'adorn a la meitat superior, una flor ornamental, presumiblement de pedra, situada a cada lateral de les finestres, i els ressalts motllurats, de mig bocell, faixa i doble bocellet, que remarquen el sòcol, pis i part superior del segon pis respectivament. Destaquen les dues tribunes situades en el primer pis dels xamfrans. La situada al nord és una exedra amb la volada suportada per tres permòdols esglaonats, o modillons, que neixen d'un arc escarser, emmarcat també per la flor ornamental situada a cada extrem, que correspon a la llinda de l'antic accés secundari. A la tribuna s'hi obren cinc finestres, llargues i estretes, amb llinda també d'arc escarser, protegides per una barana baixa, de ferro forjat. Aquesta tribuna es corona amb un terrat protegit amb barana de dues barres de ferro horitzontals, de la que en destaca la base, amb d'una decoració ressaltada que simula merlets, obrada amb maons. A diferència de l'anterior, la tribuna situada al sud és rectangular, però disposa exactament de la mateixa disposició d'elements i d'ornaments, amb cinc finestres altes i estretes d'arc escarser, tres en el frontis principal i dues en els laterals, i coronament amb un terrat emmerletat. La volada se sustenta igualment a través de permòdols esglaonats situats sobre l'arc de la porta secundària. En la clau de l'arc, on arrenca el permòdol central, hi ha la data de 1915, pintada. La façana principal s'organitza amb eixos simètrics en base a la porta principal, centrada, i dues finestres en els laterals, amb vasa d'adorn esglaonada en la part superior, a la planta baixa. Al pis hi ha un balcó central, amb la volada suportada també per permòdols esglaonats i dues finestres balconeres, totes amb barana de ferro trenat. El segon pis, sobre els mateixos eixos, presenta tres finestres també amb l'ampit lleugerament volat. La porta principal és de doble fulla, de fusta, envidrada a la part superior i amb guarnits geomètrics de plafó a la part central. Les façanes laterals, més curtes, disposen de la mateixa organització, si bé amb dos eixos d'obertures a la nord i d'un sol eix a la sud. El coronament de l'edifici és rematat amb un ràfec de cinc nivells, amb teula i rajola, sobre cornisa de maons, de la que en destaca el nivell col·locat a punta de diamant. | 08164-19 | Carrer Plaja, 14 | L'edifici és obra de l'arquitecte Antoni Pons Domínguez (Barcelona, 1884-1978), arquitecte modernista que realitzà diverses obres al Penedès. L'edifici s'inicià probablement l'any 1914 i va ser finalitzat l'any 1915, d'acord amb el consta en la clau de l'accés situat en la xamfrà sud. | 41.4175400,1.7116500 | 392333 | 4585911 | 1915 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Antoni Pons i Domínguez | A l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) es conserven diversos plànols originals del projecte constructiu dels Pisos de Cal Patrots. Es tracta de dues plantes i tres alçats, fets a tinta sobre paper tela i parcialment colorejats, obra de l'arquitecte Antoni Pons. A l'arxiu duen els codis de referència H 101I/7/1521-23 i H 101J/4/1524-1525. Són d'important valor per al municipi, ja que és l'únic exemple, si més no conegut, d'un projecte constructiu dels edificis antic del Pla del Penedès. Hi destaca que la coberta de l'edifici es preveia amb teulada a dues vessants, amb els dos extrems coronats per puntes triangulars, elements que finalment fou acabat mitjançant un terrat. També al mateix arxiu, amb el codi SC 43/13 hi ha, en principi, quatre fotografies de l'immoble, just després de la construcció. Diem en principi ja que, un cop sol·licitada aquesta documentació, únicament ens ha proporcionat una fotografia. En aquesta, interessant, es veu l'immoble des de l'angle nord-oest, amb dos vailets en primer terme. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||
| 59140 | Cal Patrots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patrots | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. | XIX-XX | Habitatge, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici cantoner, situat en el xamfrà entre els carrers Planes i Puigdàlber, amb l'accés i façana principal al carrer Planes número 1. L'edifici és d'estil popular, si bé amb trets significatius d'acomodació, com són el cadenat cantoner, l'accés d'arc de punt rodó de carreus motllurats, les finestres amb marc de pedra i la galeria arquejada de la façana posterior, que són les característiques arquitectòniques distintives de l'edifici. L'immoble és bessó del contigu pel sud-est, el situat al número 3 del carrer Planes, conegut com la Societat Recreativa. L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bocell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, recent. Flanquejant la porta, a cada costat, hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals acabades amb magolles, sobre travessers. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada. En el darrer pis, les tres finestres, sobre els mateixos eixos, són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. El vèrtex nord de l'edifici destaca pel cadenat cantoner que segueix fins a la cornisa, format per grans carreus repicats formant un angle arrodonit. Tota la façana de migdia presenta un acabat arrebossat en el que hi ha galgada, a través d'incisions, la simulació de l'aparell isòdom, seguint les filades de la cadena cantonera. El sòcol, arreu, és de pedra. La façana nord-oest presenta dos cossos distints. Un primer que segueix les mateixes característiques i ordenació que la façana principal, si bé amb dos únics eixos d'obertures; d'aquests destaca el situat més cap a ponent. En aquest eix, a la planta baixa hi ha una porta secundària, més estreta que la principal, també emmarcada amb carreus de pedra, mentre que al pis hi ha un balcó, idèntic al de la façana principal. El segon cos, lleugerament més baix, mancat de la planta sota-coberta, correspon al lateral de la galeria arquejada que domina la façana posterior. En lateral d'aquest cos a la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt, cegada, de carreus de pedra, sense motllures, mentre que al pis hi ha l'arc lateral de la galeria del front posterior. Ambdues façanes del volum principal de l'edifici finalitzen amb un cornisa de notable volada, motlurada. La coberta és de tres aiguavessos. La façana posterior, encarada al sud-oest, és dominada per la galeria arquejada que ocupa tot el primer pis d'aquest cos, adossat al volum principal. Es tracta d'una arqueria de de cinc arcs de mig punt, més el sisè del lateral nord-oest, suportats per pilars quadrats amb capitells d'equís bocellats i collarins ressaltats amb motllura. Tots els arcs presenten una barana de balustres. A l'extrem sud d'aquest cos hi ha una finestra oberta probablement amb posterioritat. Sobre la galeria, el cos és cobert per un terrat protegit per una balustrada amb motius florals a la panxa de cada columneta. | 08164-18 | Carrer Planes, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una informació aproximada. | 41.4170500,1.7119200 | 392355 | 4585856 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A la façana principal, en el lateral oest de la porta, hi adherides a la façana rajoles ceràmiques, recents, amb el nom 'Cal Patrots'. Cal assenyalar que la denominació de l'immoble apareix en la cartografia i referències escrites indistintament com 'Cal Patrots' o 'Cal Petrots'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59157 | El Casino - Societat Recreativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-societat-recreativa | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LA VANGUARDIA (1990) , núm. 20.725, Barcelona, Sábado 26 de julio de 1930. | XIX-XX | Restaurat recentment. | Edifici d'habitatges, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici situat al carrer Planes número 3. L'immoble és bessó del contigu pel nord-oest, el situat al número 1 del carrer Planes, conegut com Cal Patrots. Igual que aquest, l'edifici és d'estil popular, si be amb trets significatius d'acomodació, com són els accessos d'arc de mig punt o les finestres amb marc de pedra i barana balustrada. Després d'anys de romandre abandonat, l'edifici ha estat recentment rehabilitat amb nous pisos (DIVERSOS AUTORS, 2011:90). L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bossell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, de construcció recent. A cada costat de la porta hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals sobre travesser, acabades amb magolles. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada, recentment restaurada. En el darrer pis, les tres finestres sobre els mateixos eixos són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. Destaca en l'immoble l'existència del pati lateral, al sud-oest, enrajolat també recentment, al qual s'hi accedeix per una portalada amb arc de punt rodó, com el de l'accés principal a l'edifici, de pedra motllurada, i amb una coronament de cornisa motllurada de quart de bossell amb ornamentació de dentellons a la base. La façana sud-oest actualment mostra una porta secundària i dues finestres a la planta baixa, tres finestres a la planta pis, la central balconera, i cinc a la planta sota-coberta, tot ordenat sobre els tres eixos d'obertures, emmarcades totes amb pedra. Desconeixem si la composició, completament restaurada, reprodueix l'original. A la façana posterior és repeteix també el mateix esquema compositiu que a Cal Patrots, tot i que en aquest cas sobre el mateix volum de l'immoble, no en un cos separat, amb un galeria de cinc arcs de mig punt sobre capitells motllurats i pilars quadrats, i amb un finestra a l'extrem nord-oest. A diferència de Cal Patrots, hi manca el sisè arc en la façana lateral de la galeria, sobre la qual, en aquest cas, no hi ha terrat, sinó la prolongació de la planta sota-coberta. Finalitza l'edifici amb una cornisa motllurada, notablement volada, i una coberta a tres aigües. | 08164-35 | Carrer Planes, 3 | No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha d'emmarcar, com Cal Patrots, a cavall entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1928, que probablement no es correspon amb la realitat. L'edifici és significatiu per la història local, ja va acollir des de principis del segle XX la Unió Planenca, entitat fundada el 22 de maig de 1895 i que possiblement substituïa el Centre Agrícola. En la mateixa adreça el 1912 hi ha registrat el Sindicat Vinícola del Pla del Penedès i a partir del 28 de juny de 1919 el Centre Agrícola i Cooperatiu, que potser va deixar d'existir oficialment el 1926 (DIVERSOS AUTORS, 2011:201), però que sembla mantenir-se com a associació del denominat 'Casino' fins anys més tard (LA VANGUARDIA, 1930:21). El fet és que l'edifici era seu d'aquestes associacions, constituïdes pels propietaris de les finques del Pla, generalment de perfil polític de dretes, motiu pel qual el Casino era el contrapès al Centre Agrícola, que acollia als rabassaires (DIVERSOS AUTORS, 2011:201). Aquesta circumstància s'observa clarament en la notícia publicada al periòdic La Vanguardia el 26 de juliol de 1930, en la que es detalla els actes festius per Sant Abdó i Sant Senèn, en els que, per exemple, l'1 d'agost hi havia programat en la 'Sociedad recreativa Centro Agrícola, Casino, unos lujosos bailes de Sociedad, que amezinará la orquestina Catalunya (...) y estranará un repertorio de bailables de gusto exquisito', mentre que, a les mateixes hores, 'en la sociedad recreativa del Sindicato Agrícola de Rabassaires, habrá interesantes bailes que amenizará una aplaudida orquestrina de la capital' (LA VANGUARDIA, 1930:21). Una contra-programació per uns amb balls d''exquisit gust' i per altres 'interessants', que ja ho diu tot. Durant la Guerra Civil, degut a aquest perfil polític de dretes, el Casino va ser clausurat i destinat a escola; la gramola, incautada, va ser trasllada al Centre (DIVERSOS AUTORS, 2011:201). Després de la guerra va esdevenir oficialment 'Centro de Educación y Descanso', tot i que oficiosa i popularment va rebre noms diferents, i lloc on es desenvolupava totes les activitats lúdiques, entre les quals totes les festes, el teatre, el cinema o la primera televisió, que omplia el local en la retransmissió de partits de futbol. Entre finals dels anys seixanta i primers dels anys setanta s'inicià la crisi del Casino, que s'intentà revitalitzar amb un nous estatuts l'any 1974, en els que es va prendre el nom de Sociedad Recreativa, fins a la seva desaparició l'any 1982 (DIVERSOS AUTORS, 2011:202). | 41.4169800,1.7120200 | 392363 | 4585848 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'edifici és popularment conegut com 'el Casino', i amb menys mesura també com 'Societat Recreativa', en motiu d'acollir antigament aquestes associacions. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||
| 59152 | Cal Joanet Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-nadal | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge cantoner, d'estil noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el xamfrà sud entre el carrer Plaja i el carrer Quarters, amb l'accés en el carrer Quarters número 1. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, adaptat a l'encreuament de carrers i a les finques amb les que fa mitgera en els laterals est i sud. Es compon de planta baixa i pis, coronat per una terrassa. L'immoble destaca per diverses ornamentacions en les façanes, d'estil noucentista. Ha sofert reformes, recentment, que han modificat alguns aspectes originals. La façana principal, encarada al nord, s'ordena a partir de tres eixos d'obertures, totes decorades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada. Les de la planta semblen haver estat reformades, fet que no permet definir amb seguretat l'aspecte original. Actualment l'accés es situa en l'eix oriental, amb una porta d'una sola fulla, que probablement correspon a la refacció d'una antiga finestra. Al centre presenta una obertura de major alçada i amplada, d'arc escarser, avui en dia tripartida amb un envidrament a la part superior, un balcó lleugerament volat i una porta de garatge a la part inferior; es tracta ben probablement de la modificació recent de l'accés original de l'edifici. En l'eix occidental hi ha una finestra, tapiada, bessona de la que probablement hi hagués hagut on hi ha l'actual porta. El segon pis es caracteritza per tres finestres rectangulars, iguals que les de la planta baixa, amb vasa d'adorn; la central és un balcó, amb barana de ferro, i les dues laterals són balconeres, l'oriental també amb barana de ferro, i l'occidental tapiada. Les baranes de ferro corresponen a la rehabilitació recent de la finca, doncs en la fotografia de 1980 que incorpora l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) s'hi observa que eren de balustres. En la part superior d'aquestes obertures, cegada, sense envidrament, hi ha esgrafiats motius florals i geomètrics, suposem restaurats. Destaca en la façana l'assenyalament del nivell del primer pis, mitjançant una motllura correguda de bossell que recorre també la volada del balcó. El coronament de la façana presenta una cornisa motllurada, de quart de bossell a la base i una franja dentallada, a escaire, al centre. Sobre la cornisa, reculadament, s'inicia la barana balustrada del terrat, amb columnetes de motiu octogonal al centre. Per una altra banda, la façana sud-oest, encarada al carrer Plaja, disposa a la planta baixa d'una obertura idèntica a la central de la façana principal, d'arc escarser, avui dia envidrada en la part superior, balcó al centre i finestra a la part inferior. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que la part superior era cega i el balcó inexistent. Al sud d'aquesta obertura hi ha dues finestres, una primera balconera, amb ampit volat de mig cercle, protegida per una barana de ferro, si una segona més petita, quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres també balconeres, antigament protegides amb balustres, d'acord amb la fotografia de 1980, i actualment amb barana de ferro. El coronament d'aquesta façana és idèntic al de la principal. Cal destacar el vèrtex de l'edifici en el xamfrà, arrodonit i marcant un cadenat ressaltat. El mateix vèrtex, en el pilar d'unió de les balustrades del terrat, havia estat remarcat per un ornament tipus copa o magolla (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985); avui dia hi ha dues copes ornamentals. | 08164-30 | Carrer Quarters, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4171500,1.7120100 | 392363 | 4585867 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59137 | Cal Pere Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nadal | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Edifici residencial, modernista, construït l'any 1920. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Quarters número 14, fent xamfrà amb el tram en direcció nord-sud del carrer homònim, via amb diversos trams. L'edifici es compon de planta baixa i dos pisos, a la façana principal, llarga, situada en tram del carrer Quarters que transcorre en direcció sud-oest / nord-est, i la façana occidental, més estreta, situada en el tram perpendicular del mateix carrer. La resta de façanes són mitgeres amb altres edificis. Destaca l'angle arrodonit de la façana del xamfrà esmentat, en la part superior del qual, a nivell del segon pis, hi ha un trencadís de rajoletes formant la llegenda 'MCMXX'. La composició de la façana principal és simètrica, organitzada en cinc eixos d'obertures, amb domini del central, que és el principal. A la planta baixa, al centre hi ha l'accés, d'arc escarser i brancals ressaltats a manera de vasa d'adorn; la porta és de doble fulla, de fusta, protegida per una reixa de ferro. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha el segon eix d'obertures, a la planta baixa essent finestres balconeres, amb ampit volat de mig cercle i protegides per una reixa que ressegueix el contorn semicircular, de barres de ferro coronades amb punta de sageta. En ambdós extrems de la façana, el tercer eix d'obertures a la planta baixa és a base de finestres rectangulars, també a vasa d'adorn ressaltada i protegides per reixa de ferro comuna. El primer pis és pràcticament homogeni, amb cinc finestres balconeres sobre cada eix, amb la diferència que les tres centrals són de balcó volat, de pedra, amb motllura de filets, mentre que les dels extrems únicament disposen de l'ampit lleugerament volat, amb el mateix acabat motllurat. En les cinc finestres hi destaca la barana ferro forjat, de panxa, amb la part central de les barres trenada i guarnida amb flors, i els extrems superiors recargolats i els inferiors amb retorn despuntat. El segon pis és també destacat i a primer cop d'ull probablement el més significatiu de l'immoble: en cadascun dels eixos verticals de la façana hi ha una finestra de triple arquejat, d'obra de maons, d'obertures d'arc de mig punt suportades per columnetes també de maó vist. El coronament de l'immoble és a base d'un ràfec d'ampla volada, suportat per maons disposats a manera de dentellons, de dues filades de teula i una de rajoles, que sosté la coberta de l'edifici. La façana occidental mostra elements idèntics a la façana principal, si bé, a causa de la seva estretor, únicament compta amb un eix d'obertures, centrat. A la planta baixa hi ha un accés secundari, de llinda recta, també emmarcat; a la planta pis hi ha un balcó idèntic als centrals de la façana sud; i en el segon nivell hi ha una finestra de triple arc com les altres. L'element distintiu d'aquesta façana són les dues obertures espitllerades que flanquegen l'accés, també amb marc ressaltat. | 08164-15 | Carrer Quarters, 14 | No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha de datar d'acord amb la data de 1920 reflectida en el trencadís de la façana. En la fitxa cadastral hi apareix com a data de construcció l'any 1600, que bé és un error, bé es refereix a un dubtós antecedent de l'immoble. | 41.4173000,1.7124800 | 392402 | 4585883 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Al lateral occidental de l'accés principal hi ha una plafó de ceràmica amb la llegenda 'A ca'n Pere Nadal'. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59158 | Casa del carrer Rovira núm. 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rovira-num-13 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb l'any assenyalat en la part superior de la façana, l'immoble data de l'any 1916. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil modernista, de l'any 1916. L'immoble és situat en el número 13 del carrer Rovira, fent mitgera amb l'habitatge situat a l'oest i aïllat respecte a la resta de façanes, on l'edifici és envoltat pel pati propi. Destaca pel seu estil modernista en quant a elements decoratius, del darrer moment de l'estil, a cavall amb les corrents noucentistes, de la qual en són ja les formes més racionals de l'edifici. Correspon a un edifici constituït per dos volums diferenciats, adossats, ambdós rectangulars, de menys d'un cós d'amplada i orientats en sentit NE-SW. El situat al nord-oest és el que s'adossa a la finca veïna i es composa de planta baixa i pis, mentre que el situat al sud-est destaca per diferenciar-se de l'altre a través d'una composició de planta baixa, pis i planta sotacoberta i estar el volum avançat respecte el primer en el front de la façana principal, encarada al sud. L'edifici és rellevant per l'ornamentació d'estil modernista de les façanes, en base a franges decoratives formades per rajoles vidrades de reticulat blau, pels adorns esglaonats i pel frontó del cos més elevat. La composició de l'edifici és ordenada i simètrica. El cos occidental presenta a la planta baixa l'accés a l'edifici i a l'oest d'aquesta una finestra. Sobre aquests eixos, a la planta superior hi ha dos finestres, rectangulars i altes, que destaquen per disposar de dues franges d'adorn a cadascun dels laterals, en la part superior. Les franques, lleugerament reentrants del plom de la façana, són guarnides amb dues rajoles de les esmentades. La planta pis és assenyalada en tot el perímetre de l'edifici per una motllura de doble filet al mig de la qual hi ha també rajoles les mateixes blaves. En el front de la façana principal, el cos oriental disposa d'una finestra a la planta baixa i a la planta primera d'un balcó, per sobre de la motllura que assenyala el pis, que just en aquest punt és doblada, oferint encara més ornamentació. Destaca en el balcó la barana de ferro ornamentada amb un motiu central i especialment els angles d'obra on aquesta es subjecta, que són esglaonats i coronats per gallons de ceràmica. És rellevant la decoració de la finestra del balcó, que en els laterals superiors disposa també de les dues franges decorades amb les rajoles reticulades i a sobre un reentrant esglaonat guarnit també amb la mateixes ceràmiques, algunes de les quals han estat substituïdes. A la planta sotacoberta hi ha al centre tres obertures espitllerades, a manera de franges paral·leles, la central lleugerament més llarga, que proporcionen llum a l'interior. Sobre aquestes, corona la façana un curt frontó subcircular, que amaga el carener, al centre del qual amb fragments de les rajoletes blaves reticulades, talment similar a un trencadís, hi ha els números que formen la data '1916'. A la façana oriental hi destaquen les dues finestres del primer pis, idèntiques a la de la façana principal, amb el guarniment esglaonat, així com la cornisa de doble filet esglaonat, que en el front principal incrementa el sentit de gradació de les ornamentacions. | 08164-36 | Carrer Rovira, 13 | 41.4164700,1.7121900 | 392377 | 4585791 | 1916 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59184 | Font del carrer Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-isidre | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Sant Isidre és situa al lateral oriental del carrer homònim, situat al centre del poble del Pla del Penedès, a escassos 50 m. de l'església de Santa Maria Magdalena. La font està adossada a la façana occidental de l'edifici que duu el número 1 del carrer de Sant Isidre. Manté valor cultural en tant que font urbana existent possiblement des del segle XIX o principis del segle XX, malgrat que l'obra actual és recent. La font es composa d'una pica de pedra i aixeta, tot emmarcat per un panell d'obra adossat a la paret de l'immoble en el que a la part superior hi ha un plafó ceràmic. La pica és de pedra, buixardada, de planta el·líptica, de 58 cm de llargada, 44 cm d'amplada i 18 de gruix. El vas interior és d'uns 31 cm de llargada i 8 de fondària. Es tracta de l'antiga pica de la font que hi havia a la Plaça de l'Església, ja desapareguda, col·locada aquí quan es van arranjar els carrers (QUERALTÓ, 1994: 257). La pica està col·locada a 74 cm del sòl. El panell d'obra que emmarca tot el conjunt és format per una estructura de 2,32 m d'alçada, 68 d'amplada i 8 cm de gruix, tota arrebossada i pintada de color ocre. A la part central forma un caixetí reentrant, de 77 cm d'alçada, a la part inferior de la qual és on hi ha encastada la pica i més amunt hi ha l'aixeta, comuna, de llautó, amb polsador i bec llarg. A la part superior del panell, centrat, hi ha un plafó ceràmic amb la figura de Sant Isidre i un fons de paisatge rural. El plafó és de 39 cm d'amplada i 53 cm d'alçada, format per 12 rajoles de quadrades de 13 cm. El plafó segueix l'estil de plafons tradicionals catalans i està signat per 'Esteve Via. Can Fontanals'. Va ser col·locat en arranjar els carrers del poble. | 08164-62 | Carrer Sant Isidre, adossada a la façana del l'immoble núm. 1. | No hi ha referències històriques conegudes de la font del carrer Sant Isidre. Antigament a l'Ajuntament del Pla hi havia un pou i uns dipòsits que subministraven aigua a les fonts públiques (QUERALTÓ, 1994: 257). | 41.4177700,1.7120700 | 392369 | 4585936 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59142 | El Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-centre | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Oficina Patrimoni Cultural, Expedient de declaració de 'El Centre' (El Pla del Penedès. Alt Penedès) com a Bé Cultural d'Interès Local, inèdit, 2015. DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. FREIXA, MIREIA (1981), 'Progressisme i tradició a l'arquitectura de Lluís Moncunill', D'art, núm. 6-7, p. 194-206. GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Treball (1984) Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939. LA VANGUARDIA (premsa), núm. 34.803, Barcelona, Sábado 6 de mayo de 1978, p. 27 LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Degradació de l'estructura de coberta, de ferro, de sala d'actes, que és un element rellevant històric i arquitectònic del conjunt d'edificis. | Conjunt d'edificis que constitueixen la seu del Centre Agrícola-Unió d'Agricultors, amb orígens als segle XIX i amb fort arrelament històric i sentimental al municipi. Es tracta del conjunt arquitectònic conegut popularment com 'El Centre', Centre Agrícola i Social, situat als números 12 i 14 del carrer Sant Jordi, al centre del Pla del Penedès situat als números 12 i 14 del carrer Sant Jordi, al centre del Pla del Penedès. El conjunt és format per dos immobles contigus, que daten aproximadament de mitjan segle XIX, reformats posteriorment, i d'una sala polivalent o espai escènic agregat, situat al nord-est dels esmentats edificis, que correspon a la darrera incorporació al conjunt (DIVERSOS AUTORS, 2011: 198). Es tracta doncs d'una agrupació de tres volums edificats. L'origen dels edificis sembla correspondre a habitatges populars construïts vers mitjan segle XIX, aproximadament de cós i mig d'amplada, seguint l'estil de la resta d'immobles del mateix carrer i del poble. Així és desprèn de les façanes d'ambdós edificis, amb doble balcó al primer pis i sense disposar de cap tret particular que els distingeixi d'una casa corrent i els identifiqui com a centre social. Posteriorment, probablement cap a finals del segle XIX, l'interior de l'edifici situat al número 14 degué ser reformat per adaptar-lo a local recreatiu, mentre que el situat número 12 encara avui manté part dels trets d'antic habitatge. Més endavant, es construí el volum destinat a sala polivalent, edificat sobre els antics patis posteriors d'ambdós immobles i orientat a la inversa d'aquests, paral·lel al carrer. Els tres edificis van ser finalment comunicats a través de diversos accessos entre ells. L'edifici situat al número 14 és constituït per planta baixa i pis. La façana, simètrica, mostra dos accessos a la planta baixa, centrats, amb portes de factura recent. Al pis hi ha els dos balcons, amb volada de pedra motllurada i barana de ferro. Sobre aquests, en el que hauria estat la planta sota-coberta hi ha dues finestres cegades amb claustres de ceràmica. El coronament de la façana és mitjançant una cornisa llisa; la coberta, a dues aigües. A l'interior, la planta baixa, avui utilitzada com a bar, correspon a una sala diàfana en la que destaquen les dues columnes de ferro colat que suporten l'embigat de fusta, originàries de la possible adaptació de l'edifici a sindicat agrícola-centre recreatiu, freqüents en l'arquitectura d'edificis comercials (mercats, botigues), i recreatius des de finals del segle XIX (FREIXA, 1981:197). Als fons de la sala hi ha l'accés principal a la sala polivalent, mentre que en els laterals presenta dos accessos a l'edifici contigu del núm. 12, des d'on s'accedeix al primer pis. Aquest pis actualment correspon a una sala diàfana, polivalent, reformada, amb la coberta nova suportada per una encavallada de fusta. A l'extrem nord d'aquesta sala, ocupat com a espai de reunions, hi ha un armari amb diverses plaques de records d'actuacions de la Coral Sol Ixent. Per la mitgera sud, a través d'unes escaletes, s'accedeix a una sala de reunions i a un petit terrat, l'únic existent del conjunt, ambdós espais corresponents al pis superior de l'edifici situat al núm. 12. Immoble situat al número 12 és constituït per planta baixa, una planta entresol i la planta pis. La façana a la planta baixa presenta dos accessos, un a l'oest, d'arc rebaixat amb porta de ferro, a través del qual s'accedeix al vestíbul de l'immoble, i un a l'est, de llinda plana i porta de dues fulles, de ferro, que dóna accés a un llarg espai actualment emprat com a magatzem del bar i que representa el corredor d'accés secundari a la sala d'actes, situada al fons. | 08164-20 | Carrer Sant Jordi, 12-14 | L'origen de l'actual Centre Agrícola-Unió d'Agricultors es remunta a finals del segle XIX, en el context del conflicte rabasser i l'associació dels pagesos amb l'objectiu de defensar els seus interessos, aspectes generalitzats a Catalunya en aquella època. En el mateix ambient i paral·lelament van proliferar les associacions polítiques, moltes d'elles en defensa dels drets dels pagesos. El 18 de juny de 1892 l'associació política Centre Republicà Democràtic Federalista, amb seu als números 12 i 14 del carrer Nadal, avui carrer Sant Jordi. Poc després, el 9 d'agost del mateix 1892 es va constituir l'Aliança Planenca, el braç recreatiu del Centre Republicà, amb qui compartida la seu (DIVERSOS AUTORS, 2011: 197). Es tracta de les dues associacions a través de les quals es forja l'ús de l'edifici com a centre socio-polític. L'origen directe de l'actual Centre cal buscar-lo, però, en la fundació de la Unió d'Agricultors el 27 d'agost de 1904, amb seu també al mateix emplaçament, que serà rellevada pel Sindicat Agrícola Cooperatiu-Unió d'Agricultors, fundada el 8 de juliol de 1911 i de la que en consten un Reglament aprovat el 23 d'abril de 1912 (DIVERSOS AUTORS,2011: 197-198). El sindicat, amb una ideologia d'esquerres, es va enllaçar amb les formacions polítiques afins, i en l'època de la República l'edifici va ser seu d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió de Rabassaires, mentre que durant la Guerra Civil va ser un dels principals centres de l'activitat republicana del municipi. Precisament en motiu d'aquesta filiació política, en finalitzar la guerra el recinte va ser requisat, tancat i espoliat, passant a mans de l'Organización Sindical Española (DIVERSOS AUTORS,2011: 198), el sindicat vertical del règim franquista, amb la propietat registrada a nom de la Delegación Nacional de Sindicats de la Falange Española y de las JONS (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985:51). Durant aquella època, entre els anys quaranta i seixanta-cinc (LLORAC, 2015: 225), l'edifici va ser utilitzat com a escola i temporalment com a habitatge de mestres (DIVERSOS AUTORS,2011: 198), fins que vaser tancat i abandonat fins l'any 1978. Amb la caiguda del règim franquista, l'any 1976 l'edifici va passar a mans municipals, adquirint-lo per evitar-ne la subhasta pública, empès per la pressió d'una significativa part dels planencs, els antics socis del Centre, que en preservaven l'ànima del record i valors, que finalment van aconseguir que els hi fos retornat, després d'una sol·licitud presentada l'agost de 1977. La cessió de l'immoble es va protocol·laritzar l'11 d'abril de 1978 en una sessió extraordinària de l'Ajuntament, retorn que va tenir notable ressò mediàtic atès que va ser la primera devolució a Catalunya d'un local incautat pel franquisme (LA VANGUARDIA, 1978:27). El procés de retorn no es va finalitzar fins el 6 de gener de 1984, data en que es va celebrar l'acte públic de lliurament de les escriptures de propietat al Centre (DIVERSOS AUTORS,2011: 199). Després de la recuperació, el Centre, registrat com a sindicat agrícola el 1979 amb el nom de Centre Agrícola-Unió d'Agricultors, rememorant doncs la denominació original, ha anat fluctuant amb alts i baixos en quant a activitats i conservació arquitectònica, que en els darrers temps, a partir de l'any 2004, quan es va celebrar el 25è aniversari de la reobertura i el centenari de la Coral Sol Ixent, sembla consolidar-se a d'una banda acollint activitats de múltiples entitats i, de l'altra, mitjançant projectes de reforma des de l'any 2009 (DIPUTACIÓ DE BARCELONA, 2015) i la declaració de l'edifici com a Bé Cultural d'Interès Local en el Ple ordinari del Consell Comarcal de l'Alt Penedès de 21 de gener de 2016. | 41.4180800,1.7120100 | 392364 | 4585970 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Cont. Descripció:A l'entresòl hi ha una única finestra, sobre l'eix de la porta de doble fulla, que és balconera, amb barana de ferro; mentre que a la planta pis la façana presenta dos balcons, idèntics als de l'immoble del número 14. Remata la teulada una cornisa motllurada, a la que se li adossa el canal de peces ceràmiques que recull l'aigua pluvial de la coberta, també de dues aigües. El vestíbul de l'immoble és interessant, essent una de les parts antigues conservades. Presenta una escala amb graons de ceràmica i marxapeu de fusta, que duu, com dèiem anteriorment, a la sala polivalent situada sobre l'actual bar. En el primer replà, planta entresol, hi ha dues portes que condueixen a sengles habitacions destinades a despatx i aula, amb sostre de revoltons. En un racó de l'aula hi ha un revestiment ceràmic amb rajoles de cuina datades aproximadament de principis del segle XX. El pis superior correspon a la sala de reunions i terrat, ja esmentats, als quals s'hi accedeix per la sala polivalent del pis de l'edifici situat al número 14.El tercer volum del conjunt correspon a la sala d'actes situada al nord dels edificis esmentats. Correspon a una gran sala aproximadament de 180m2, de planta lleugerament trapezoïdal, totalment diàfana, tret de l'extrem nord-oest, on hi ha l'escenari, entarimat, del qual destaca la bocana amb vasa d'adorn de guix, motllurada. De l'edifici és rellevant la conservació del paviment de la sala, de rajola hidràulica amb motius geomètrics, i especialment també l'estructura de la coberta, formada per tres encavallades de ferro, tipus Howe, amb pèndoles unides a un tirant, que sostenen els cabirons de fusta sobre els que descansen les llates, que suporten l'actual coberta de fibrociment. | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||
| 59185 | Font del carrer Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-jordi | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XIX-XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Sant Jordi es situa al lateral septentrional del carrer homònim, situat al centre del poble del Pla del Penedès. La font està adossada a l'angle del reclau que fa el carrer just en aquest punt, adossada a la façana de l'immoble que hi ha, que duu el núm. 32. Manté valor cultural en tant que font urbana existent possiblement des del segle XIX o principis del segle XX, malgrat que l'aspecte actual és de factura recent. No té doncs valor patrimonial però sí històric. La font és constituïda per una pica d'obra de maons, obrada molt recentment, de 64 cm de llargada, 23 cm d'amplada i 17 cm d'alçada, suportada per un pilaret també d'obra, arrebossat, de 66 cm d'alçada. La font s'insereix en un caixetí reentrat a la façana, rectangular, també de 64 cm d'amplada i 68 cm d'alçada, al centre del qual hi ha l'aixeta, nova, cromada i de polsador. Sobre el caixetí, centrat hi ha un plafó de rajoles ceràmiques adossat a la paret. Mesura 52 cm d'alçada i 39 cm d'amplada i és compost per 9 de rajoles quadrades de 13 cm. Hi ha pintada la figura de Sant Jordi matant el drac. El plafó segueix l'estil de plafons tradicionals catalans i està signat per 'Esteve Via. Can Fontanals'. Va ser col·locat en arranjar els carrers del poble. | 08164-63 | Carrer Sant Jordi, 32. | Malgrat l'aparença actual, la font té un origen antic, possiblement del segle XIX, quan va créixer el carrer cap aquest sector del poble. Antigament hi havia un pou i la font, però el pou va ser tapat i la font modificada (QUERALTÓ, 1994: 258). Antigament a l'Ajuntament del Pla hi havia un pou i uns dipòsits que subministraven aigua a les fonts públiques (QUERALTÓ, 1994: 257). | 41.4184100,1.7113200 | 392307 | 4586008 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59151 | Cal Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Conjunt de tres habitatges, entre mitgeres, noucentista amb components eclèctics. Correspon als tres edificis situats en el lateral nord-est del carrer Sant Jordi, referenciats amb els números 4, 6 i 8, d'est a oest respectivament. El grup destaca especialment per mostrar una composició unitària de les façanes, que no simètrica, fonamentalment distingible en l'estètica de l'acabat i en les ornamentacions, malgrat tractar-se de tres habitatges independents. La distinció entre habitatges és visible tant en l'aresta entre cossos, com en les façanes i també en les cobertes. Els tres immobles es configuren en planta baixa i dos pisos. La unitat compositiva es manifesta a través de diversos elements. En primer lloc les finques situades en els números 4 i 6 presenten un coronament de façana unitari, tant a través del ràfec com del frontó. D'altra banda els números 6 i 8 presenten un ressalt de bossell uniforme, marcant el sòl del primer pis. En tercer lloc, les tres finques disposen de totes les obertures emmarcades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada del plom de la façana. El quart i darrer aspecte és l'acabat pintat homogeni, blanc sobre l'arrebossat del frontis, rosat per als marcs d'obertures i granat pel sòcol i elements amb volada. Per contra, la divergència entre immobles es manifesta en l'ordenació i organització de cadascun d'ells de forma indepenedent. Així, l'immoble número 4 presenta dos eixos d'obertures: a la planta baixa dos accessos, de llindes rectes; probablement l'oriental havia estat una finestra, d'acord amb l'amplada que presenta: menor respecte l'altre accés i idèntica a la resta de finestres de l'edifici. Al primer pis disposa de dos balcons també de llindes rectes, amb volada de secció trapezoïdal i amb barana de ferro amb tapís central. En el segon pis hi ha també dos balcons, amb la diferència de ser d'obertures d'arc de mig punt i les volades molt curtes, protegits per baranes de ferro idèntiques a les del primer pis. Dues faixes assenyalen els nivells dels pisos. L'immoble situat en el número 6 és que presenta elements eclèctics, organitzats també en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa actualment té dos accessos: l'oriental, que dóna accés a un comerç, distingit per un guardapols poligonal, de doble triangle, sobre la vasa d'adorn; l'occidental, que dóna accés a l'habitatge, remarcat per un guardapols de coronament triangular, de reminiscències clàssiques; aquest darrer, al peu, disposa de guardacantons. L'accés coronat pel doble triangle, en ziga-zaga, respon en realitat a la modificació de la porta geminada original, en la que cadascuna de les obertures disposava del seu adorn triangular, d'acord amb que s'observa en la fotografia de l'any 1980 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985). En el primer pis hi ha dos balcons de volada poligonal, amb barana de barres de ferro trenades i panxa a la base; les obertures són d'arc lleugerament apuntat. En el segon pis hi destaquen les dues finestres triforades, amb triple arc califal, de record arabesc. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que hi havia una decoració en el punt dels arcs, avui desapareguda. El coronament de la façana, juntament amb l'immoble número 4, és a través d'un ràfec de quatre nivells de rajoles, el segon de punta de diamant, sobre un dentellada en voladís, i acabat amb un frontó ondulat. | 08164-29 | Carrer Sant Jordi, 4-8. | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareixen com a data de construcció els anys 1800, per a l'edifici del núm. 4, i 1900 per als edificis situats en els números 6 i 8. Aquestes referències cronològiques s'han d'entendre com aproximades, doncs les característiques del conjunt d'edificis són pròpies del noucentisme de principis del segle XX, fet al que s'hi ha de sumar la possibilitat que corresponguin a una reforma d'immobles preexistents, potser d'entorn mitjan segle XIX, d'acord amb l'ordenació del parcel·lari del carrer i tipologia dels seus habitatges. | 41.4179200,1.7121300 | 392374 | 4585952 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La denominació del conjunt procedeix de la carnisseria existent a la planta baixa de l'edifici situat en el número 6, comerç de llarga tradició.Cont. Descripció:Finalment, l'edifici situat en el número 8 mostra tres eixos d'obertures a la façana principal, amb la porta principal centrada, a la planta baixa, de fusta, envidrada, i dues portes secundàries (possibles antigues finestres balconeres) en els laterals, l'occidental amb porta d'alumini recent i l'oriental tapiada; les tres obertures disposen d'una vasa d'adorn coronada amb forma triangular, també de reminiscències clàssiques. En el primer pis, les tres obertures són d'arc escarser, la central és un balcó al barana de ferro de faldó i les laterals són finestres amb l'ampit lleugerament volat. El mateix esquema es repeteix en el segon pis, tot i que les obertures són de llinda recta, amb les cantonades superiors de quart de cercle, i el balcó central amb menys volada.Finalitza la façana un interessant ràfec de triple filada de rajoles d'extrem semi-circular, imbricades sobre un ressalt de filetó. Les cobertes dels edificis del números 6 i 8 són a dues aigües, mentre que l'edifici del número 4 disposa d'un terrat a la meitat sud de la coberta. | 106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59156 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-6 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XVIII | Edifici entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XVIII. L'immoble és situat en el número 5 del carrer Verge de Montserrat, enfront la façana nord de l'església de Santa Magdalena. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, d'obra i estil popular, seguint el model de l'època, format per dos cossos, amb una amplada de façana d'11 m. aproximadament. La façana presenta quatre obertures simètriques: a la planta baixa dos accessos, d'arc rebaixat, un a cada cós, amb porta de fusta doble fulla; al pis, sobre cadascun dels accessos, una finestra balconera que dóna accés a dos balcons, el del sud llarg i que ocupa tot el cós, el del nord més curt, de la llargada de l'accés situat a sota. Ambdós balcons són protegits per baranes de ferro, la del nord senzilla, la del sud ornamentada. Les llosanes dels balcons són motllurades, de gola. El marc superior de les finestres és ressaltat a través d'una vasa d'adorn pintada, de color granatós. La façana es culmina amb un ràfec motllurat, de bossell a la part inferior. De l'edifici en destaca especialment el portal nord, realitzat amb dovelles de pedra, que li confereix el caràcter antic. A la dreta del portal, al nord, hi ha un plafó ceràmic, de 3 rajoles, amb la llegenda 'Rectoría', guarnit per sarments i un gotim. Per la part posterior l'edifici ha estat rehabilitat recentment i actualment (2017) presenta les façanes arrebossades de coment, sense pintar, amb les obertures i finestres noves. Destaca en el primer pis dues finestres, possiblement originals, d'arc rebaixat. En el vèrtex sud d'aquesta façana s'han deixat vistes algunes de les pedres cantoneres. Consta que l'edifici ha sofert diverses reformes al llarg del segle XX, iniciades cap als anys 1948-49 amb la renovació dels baixos, fins aleshores utilitzats com a quadra de cavalls per part de diversos veïns, que seran destinats a local per entitats. L'any 1970 els baixos seran rehabilitats de nou, destinats al jovent. En la dècada de 1980 es van fer obres a l'edifici, col·locant la porta d'accés actual, instal·lant capelleta dedicada a Sant Sebastià i enrajolant part del pis (QUERALTÓ, 1994: 59). | 08164-34 | Carrer Verge de Montserrat, 5 | L'origen de l'edifici està ben documentat i respon a una condició exigida pel bisbe de Barcelona per segregar l'església de Santa Magdalena de la parròquia de Santa Maria de Lavit, de la qual en va ser sufragaria fins que es dugué a terme la separació, ocorreguda el 1778. La petició per segregar ambdues esglésies, i doncs parròquies, arrencava l'any 1739 quan el bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo i Vintimilla, després d'una visita pastoral a la parròquia de Lavit, escrivia que els veïns del Pla li demanaven que el rector de la parròquia es traslladés al Pla, argumenta-ho a través del major pes demogràfic del Pla, la llunyania que representava anar a Lavit i les millors condicions que presentava de l'església del Pla. El bisbe va determinar que els veïns del Pla edifiquessin una rectoria continua a l'església i que un cop construïda ordenaria al rector que hi anés a viure (QUERALTÓ, 1994: 59). La rectoria es va començar a construir l'any 1777 i el 14 de juliol de 1778 l'aleshores bisbe Gavino de Valladares i Mejía confirmà la segregació de la Parròquia de Santa Magdalena del Pla de la de Santa Maria de Lavit. La construcció de la rectoria hauria finalitzat doncs l'any 1778. El 7 d'octubre de 1779 es va anomenar vicari perpetu de Santa Magdalena del Pla mossèn Vicenç Morgades, qui el dia 1 de novembre de 1779 va començar a residir al Pla i l'1 de gener de 1780 va beneir la rectoria (QUERALTÓ, 1994: 59). Tot i així, sembla que la segregació definitiva, almenys de forma administrativa, no va assolir-se fins molts anys més tard, entorn el 1844 (LLORAC, 2015: 192; DIVERSOS AUTORS, 2011:114), doncs l'any 1790 es mantenia la confrontació entre les esglésies segons la declaració de delmes i primícies, on hi consta que al Pla hi havia un vicari però les primícies les recollia el rector de Lavit (LLORAC, 2015: 192). | 41.4177700,1.7125800 | 392411 | 4585935 | 1777 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font Piqueras | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59161 | Casa carrer de Baix, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-baix-1 | XIX | Edifici urbà entre mitgeres, d'estil popular, de la segona meitat del segle XIX. L'immoble és situat en el número 1 del carrer de Baix, enfront Cal Vallès, a 30 m a l'est de l'església, al nucli antic del poble del Pla del Penedès. Correspon a un edifici que conserva els trets característics de les cases populars del segle XIX, essent rellevant ja que és l'únic del poble que manté genuïnament aquest caràcter, sense reformes. Es tracta d'un immoble de planta baixa i pis, amb una amplada de cós i mig, d'aspecte purament popular. Destaca a la planta baixa l'accés d'arc carpanell, amb dovelles de pedra, amb porta de doble fulla, original. A cada lateral de l'accés hi ha dues finestres, comunes, amb l'ampit lleugerament volat, i reixa de ferro de barres, també comuna. Al pis presenta al centre, sobre la porta, un balcó, també corrent, sense ornaments, amb la llosana d'obra, lleugerament volada, protegit per una barana de faldó ornamentada amb un motiu circular al centre. Flanquegen el balcó dues finestres, també comunes, amb l'ampit lleugerament volat, amb una filet esglaonat a la part inferior. La façana finalitza amb un ràfec ordinari, d'una filada de rajoles i una de teules, sobre el que descansa la coberta, que és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. En l'angle nord, l'edifici fa un recolze poligonal, possiblement fruït de la progressiva evolució del parcel·lari, just on s'inicia el carrer de Sant Pere, les cases del qual tenen un front d'orientació divergent a les del carrer de Baix. | 08164-39 | Carrer de Baix, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1880, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4177100,1.7133900 | 392479 | 4585927 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'edifici destaca per la conservació dels trets de la característica arquitectura popular de l'època. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59135 | Cal Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregues-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | L'habitatge roman desocupat i evidents signes de progressiu deteriorament, determinats en les façanes i finestres. | Habitatge urbà, d'obra popular, datat de mitjan segle XIX. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, fruït de l'adaptació de la part posterior (nord) al traçat del carrer del Mig, de notables dimensions, amb una amplada aproximada de 3 cossos. És constituït per planta baixa i pis, amb les façanes sud i nord coronades per una barana massissa col·locada sobre les teules de la coberta, que és a dues aigües. La façana principal està encarada a migdia; la façana est dóna al xamfrà entre els carrers de Baix i del Mig, mentre que la nord s'encara al carrer del Mig; per ponent l'immoble afronta amb un altre habitatge, entremitgera. La façana principal és de composició pràcticament simètrica. A la planta baixa presenta l'accés, únic, situat lleugerament descentrat, desplaçat cap a l'est; és rectangular, de maçoneria, sense carreus en muntants ni llinda, caracteritzat per disposar en els angles superiors d'un modilló motllurat, de doble mig bocell. La porta és l'original, de doble fulla, de fusta rematada amb claus, que duu la inscripció incisa 'Año 1853', realitzada en dues cartel·les independents. També a la planta baixa hi ha dues finestres balconeres, acabades amb ampit, que arriben pràcticament fins el rasant de vorera. Ambdues disposen d'una reixa de ferro amb remat de puntes. A la planta pis presenta quatre finestres simètriques, l'emplaçament de les quals es correspon a les obertures de la planta baixa, tret a la segona per l'oest, que a la planta baixa és inexistent i que provoca la manca de simetria completa a la façana, que, com dèiem, tret d'aquest fet, és gairebé absoluta. Totes les finestres de la planta pis són de tipus balconera, les dels extrems amb balcó de llosana i les centrals amb ampit motllurat, totes amb barana de ferro. La fusteria és de persianes de llibret. La façana és rematada amb una cornisa de dentellons. La façana nord és també interessant i similar al front principal. És completament simètrica, amb tres finestres balconeres a la planta baixa, de disposició ordenada, i tres finestres comunes a la planta pis, emplaçades sobre les primeres. Totes les obertures són tancades per un reixat de ferro de magolles i coronament de puntes, i ampit motllurat, idèntiques a les de la façana sud. El coronament d'aquesta façana és també amb cornisa de dentellons, sobre la que hi ha la barana massissa. La façana oriental, que afronta amb el xamfrà de carrers, és més austera que les altres dues, sense cornisa i barana. Presenta dues finestres a la planta baixa i una a la planta pis, aquesta darrera aproximadament centrada entre les primeres. Totes són balconeres i amb reixat idèntic a la resta, també amb fusteria de persianes de llibret. S'observa que la cantonada sud-est de l'edifici està realitzada a través de carreus, a diferència de la resta de paraments, d'obra de maçoneria. A la façana principal, que presenta un acabat arrebossat de precària conservació, amb diverses llacunes, hi ha traces conservades de pintura blanca, blava i beix. | 08164-13 | Carrer de Baix, 14 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb la inscripció de la porta principal, l'edifici hauria estat construït l'any 1853, època a la que s'hi adiuen les característiques arquitectòniques. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que no es correspon amb la indicada en la porta i que, per tant, s'ha d'entendre com una informació aproximada. | 41.4171700,1.7128700 | 392435 | 4585868 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | ||||||||
| 59134 | Cal Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valles | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIV-XX | Habitatge urbà, parcialment aïllat, d'estil modernista, amb orígens en l'època medieval. Es tracta d'un immoble amb una àmplia evolució històrica, doncs sembla tenir antecedents com a mínim d'entorn l'any 1300 (IPAC). Aquesta trajectòria és en part visible per la unió de diversos volums d'edificis, que juntament formen l'actual habitatge, la darrera reforma important del qual es va realitzar entorn l'any 1900. L'edifici es situa just a l'est de l'església de Santa Magdalena, de la que és separada de l'angle oriental de l'absis per escassos metres. El pati de la finca arriba fins al front de façana de l'església, a la Plaça Major, i comprèn també actualment els terrenys del lateral de l'església, que havien estat antigament cementiri. Es tracta d'un immoble de grans dimensions, aproximadament de 345m2 de planta, format per la unió com a mínim de tres edificis diferents, fet perceptible en el traçat poligonal, malgrat que prou regular, del seu perímetre. Afronta pel sud-est, on disposa de la façana principal, amb el carrer de Baix, pel nord-est amb l'Avinguda Anselm Clavé, pel nord-oest amb l'església, i pel sud-oest amb la Plaça Major i amb el carreró que uneix la plaça amb el carrer de Baix. L'immoble és de planta baixa i pis, amb una planta sota coberta com a mínim a la part central, sota el carener. En destaca especialment el front de façana principal, d'estil modernista tot i que amb un fort caràcter popular, mantenint l'essència d'un habitatge de poble. Presenta una ordenació a partir de quatre eixos d'obertures; les tres primeres des del nord mantenen una disposició i separació simètrica, també respecte l'eix central de l'edifici, mentre que la el més meridional trenca aquesta proporció, estant menys separada tant de l'angle de la façana com de les obertures contigües. A la planta baixa l'accés principal de l'immoble es situa just en l'eix central de l'edifici. Es tracta d'un alt portal d'arc carpanell, obrat amb dovelles motllurades i carreus a manera de cadenat en els brancals. La resta d'obertures de la planta baixa són tres àmplies finestres que segueixen l'estil i amplada de l'accés, també d'arc carpanell, en les que hi destaca, únicament en les que flanquegen la porta, el marc inferior de les obertures, que constitueix el sòcol de l'edifici, que aquest punt remarca les obertures a través d'un arc de mig punt. Sobre aquest hi ha una barana de ferro decorada que protegeix la part inferior de la finestra. La finestra més meridional no presenta aquestes característiques. A la planta pis l'immoble presenta tres finestres, seguint els eixos de la planta inferior. La més meridional divergeix de nou de la resta, tractant-se d'una finestra similar a les de la planta baixa. Les tres restants corresponen a balcons, tots de llosana ondulada, motllurada, protegit per una barana de ferro, també sinuosa, decorada amb motius vegetals. Destaca especialment la finestra central, que és tripartida, presentant en els laterals dos finestrons més estrets que l'obertura central, separats per brancals a manera de columna, motllurada, amb capitell ornamentat amb flors, que sustenten els arcs carpanells. Finalment, és també significatiu el coronament de la façana, que es composa d'un frontó ondulat, amb ressalts sinuosos que ressalten la part central de l'edifici, i que és rematada per una destacada antefixa col·locada just al centre. Per altra banda, la façana sud-oest presenta una galeria de finestrons a la planta sota coberta i una galeria terrassada a la planta pis, tot d'obra aparentment recent, mentre que la façana nord-est és caracteritza per representar la unió d'edificis que constitueixen l'immoble, ben visible a través de diverses finestres de composició diversa, totes modestes, d'estil popular, no equiparables a les de la façana principal, dues de les quals són balconeres. La coberta de l'immoble és a dues aigües, tot i que amb pendents i ressalts diversos en funció del cos que estan cobrint. | 08164-12 | Carrer de Baix, 2 | Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'immoble té antecedents històrics que es remunten a l'any 1300. També s'indica el mateix (segle XIV) en el llibre El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes (DIVERSOS AUTORS, 2011: 90). El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una data aproximada corresponent a la reforma en la que es va fer la façana actual. | 41.4176700,1.7131400 | 392458 | 4585923 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|105|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 | |||||||||
| 59150 | Ca la Paula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-paula | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge, entre mitgeres, d'estil modernista. L'immoble es situa al número 10 del carrer de Ponent, en el lateral sud del carrer. Es tracta d'un edifici que pel sud-est fa mitgera amb l'immoble contigu, mentre que pel nord-oest confronta amb una parcel·la, pròpia de la finca, destinada a pati; per la part posterior limita també amb un jardí. És notable la profunditat de l'edifici, aproximadament de 20 m, molt superior a l'habitual dels immobles tradicionals del poble. L'edifici es caracteritza per la façana, encarada al nord-est, amb evidents trets d'estil modernista, principalment mitjançant les formes ondulades de diversos elements. L'immoble manté alhora el caràcter d'un habitatge tradicional de l'època. Va ser construït pel mestre Mateu Baqués (DIVERSOS AUTORS, 2011:89). Es conforma de planta baixa i pis, malgrat que ha de disposar també parcialment d'una planta entresol, d'acord amb la ubicació d'una finestra, com s'explicarà. La façana es composa de forma ordenada seguint quatre eixos d'obertures, però sense total simetria degut a la configuració de la planta baixa. Aquesta planta presenta dos accessos: un per a vianants en l'eix més septentrional, d‘arc escarser amb una vasa d'adorn ondulada i ressaltada, amb porta de fusta, i un més ampli, situat en el segon eix d'obertures des del sud, d'idèntiques característiques estilístiques, però destinat a vehicles, de porta de doble fulla. En els altres dos eixos existeixen dues finestres, igualment també amb vasa d'adorn d'ondulacions, protegides per una reixa de ferro de barres trenades i travessers sinuosos que incorporen una decoració floral. En la base de la façana es remarca el sòcol, amb una motllura de mig bossell. El primer pis es compon de quatre balcons idèntics, oferint total simetria a aquesta part de la façana. Les obertures són d'arc carpanell, motllurat, amb vasa d'adorn resseguint el perfil, però sense ondulacions com succeeix a la planta baixa. Per contra, la volada dels balcons és a través de llosanes ondulades i motllurades, en les que hi ha ancorades la baranes de ferro, també ondulades, d'idèntiques característiques a les reixes de la planta baixa, és a dir a barres trenades i travessers florits. Entre plantes, en el tercer eix d'obertures des del sud, hi ha un balcó que pren característiques tant de les finestres de dalt com de les de baix: obertura d'arc escarser amb vasa ondulada, com les finestres de la planta baixa, i balcó idèntic als de pis superior; per ubicació, aquesta finestra ha de respondre a l'existència d'un pis o replà situat a l'entresol. Destaca especialment el coronament de la façana, que és realitzat a través d'un frontó ondulat, amb dos prominents apuntaments que emmarquen la corba central. També cal assenyalar que en la façana hi ha restes d'un acabat galgat simulant carreus, que hauria estat la decoració homogènia de la façana, pràcticament perduda. En la coberta cal destacar l'existència d'un badalot rectangular, amb els vèrtexs sobre-elevats i de formes apuntades. En conjunt, l'edifici destaca per les formes ondulades del frontó, balcons i vases d'adorn, clarament modernistes, però alhora també per la combinació de les formes de les obertures. | 08164-28 | Carrer de Ponent, 10 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que és aproximat. | 41.4184200,1.7103000 | 392222 | 4586010 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Mateu Baqués | Actualment l'immoble és destinat a turisme rural. En les imatges de l'immoble visibles en diversos cercadors d'aquest tipus d'establiments pot observar-se com l'interior de l'edifici conserva les característiques i elements tradicionals, com ara paviments de rajola hidràulica, sostres de revoltons o mobiliari antic. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc