Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59159 | Cal Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-0 | XIX-XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XIX o principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 10 del carrer de Sabanell, a l'entrada occidental del poble del Pla del Penedès. Fa mitgera amb l'habitatge situat a l'est, mentre que per l'oest i el nord és envoltat pel propi pati de la finca. Destaca les dimensions de l'edifici paral·lelament al seu estil popular. L'edifici és de planta trapezoïdal, rectangular però amb el lateral oest esbiaixat a l'est, fruït de l'adaptació al parcel·lari que s'estava formant entre finals del segle XIX i principis del segle XX en aquest sector del poble, que aleshores en constituïa la primera illa entrant per l'oest. Les dimensions són notables, de 160m2 de planta, que es fan evidents en el front de façana. Es constitueix l'immoble per planta baixa i pis. La façana principal afronta amb el lateral nord del carrer Sabanell, encarada doncs al sud. En destaca especialment l'alta portalada adovellada, d'arc escarser, que conserva l'antiga porta de doble fulla amb porticó, situada al centre de la meitat oriental de l'edifici. A l'oest de l'accés hi ha dues finestres comunes i a l'extrem un accés per a vianants que és l'utilitzat habitualment. La planta pis és de composició ordenada, amb tres finestres balconeres al centre i dues finestres comunes en els laterals d'aquestes. Els balcons, tos iguals, disposen d'una peanya motllurada, de taló, poc volada, i barana de ferro de faldó ornamentada amb flors. Les finestres laterals són comunes, amb l'ampit lleugerament volat. La façana és coronada per una cornisa motllurada, notablement volada. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. A l'interior l'edifici conserva en part l'aspecte tradicional, en el que hi destaquen els terres de rajola hidràulica i el mobiliari d'època. Val a dir que en una antiga postal del Pla del Penedès, datable de principis de segle XX, que duu per títol 'Plá del Panadés - Calle de la Carretera', es veu en primer terme la casa de Cal Manou i s'hi observa que únicament compta amb la porta d'accés principal i una porta secundària en el lloc on hi ha actualment la finestra més occidental de la planta baixa. Estranyament, l'amplia façana no presenta cap més obertura, motiu pel que cal pensar que potser l'edifici no fou construït originalment amb una finalitat d'habitatge, sinó com a edifici agrícola, i posteriorment, adaptat a habitatge. | 08164-37 | Carrer de Sabanell, 10 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4181200,1.7099500 | 392192 | 4585977 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'immoble és destinat actualment a turisme rural. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59139 | Cal Cargolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cargoli | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. | XX | Habitatge aïllat, d'estil noucentista, datat aproximadament de 1924. Correspon a un edifici aïllat, envoltat pel pati propi, situat al número 9 del carrer de Sabanell, en el lateral sud. L'immoble presenta un cos rectangular, allargat, en el que hi destaca prominentment la torre situada en l'angle sud-est. Es compon l'edifici de planta baixa i pis, més una planta sota-coberta únicament en el cos de l'edifici situat a l'oest; la torre és de tres pisos i terrat. La façana principal està encarada al carrer de Sabanell, al nord, amb l'accés centrat, al que s'hi accedeix des del peu de carrer mitjançant unes escales, que salven el desnivell respecte el rasant, més elevat, en el que s'assenta l'edifici. Aquestes escales estan protegides per una barana de balustres, adossada al mur de tanca de la finca, on hi ha la porta del carrer, un barri de ferro de doble fulla. En el front de façana hi destaca una galeria amb forma d'exedra, situada a la planta baixa, a l'oest de la porta, que presenta tres finestres de llinda recta, amb tancaments de fusta, de doble fulla, envidrats. En el primer pis, el sostre de la galeria esdevé un terrat, protegit per una balustrada amb columnetes de panxa i passamà motllurat. Aquest mateix cos és el que presenta la planta-sota coberta, que en el front principal disposa d'una única finestra, d'arc de mig punt, dividida en tres parts a través de dos pilarets que es recolzen sobre la balustrada que la protegeix. En el front posterior aquest segon pis té també una sola finestra, més petita, d'arc de mig punt, protegida també per una balustrada. En els laterals d'aquest pis no hi ha obertures, doncs la teulada és de forta inclinació, a quatre aigües, i és destacada per un ràfec molt volat, sostingut pels extrems de l'embigat de la coberta. A l'est de la porta hi ha el cos de la torre, de planta rectangular, que en els dos primers pisos disposa d'una finestra d'arc de mig punt, sense cap guarniment, tret d'un ampit volat, mentre que en el tercer pis cadascuna de les façanes disposa de tres finestres, una central com la dels pisos inferiors i dues més petites en els laterals. La torre és coronada per un terrat protegit per una balustrada, amb una copa ornamental sobre cada angle. De la resta de l'edifici, que disposa de finestres de llinda recta, sense guarniments, ordenades amb simetria, cal destacar d'una banda els dos ressalts perimetrals que marquen el sostre dels pisos, el de la planta baixa a través d'una cornisa i el de la planta pis amb doble filet, i les balustrades de cercles entrecreuats, trenats, que protegeixen el terrat del cos oriental i del balcó existent en la façana sud. | 08164-17 | Carrer de Sabanell, 9 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1924, que pot ser real o molt aproximada, doncs l'edifici no apareix grafiat en el plànol topogràfic del poble de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.4178700,1.7099000 | 392188 | 4585949 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59203 | Pont de la Bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-bobila | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 86. LLORAC I SANTIS, Salvador. El Pla del Penedès, un municipi al cor de la comarca del Penedès històric. El Pla del Penedès, 2015. p. 168 | XX | Pont de maçoneria de dos ulls construït durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera gràcies a les gestions efectuades pel diputat regionalista Bonaventura Plaja. Té per objecte salvar la plana al·luvial on conflueixen els torrents Xic i Gran amb la finalitat de garantir l'accés rodat i a peu sec al nucli urbà del Pla del Penedès pel sector de llevant. Es tracta d'una obra d'enginyeria de 26 metres de longitud i 3,5 d'alçada, tota ella ben proporcionada i perfectament simètrica, seguint el següent esquema: murs lleugerament oblics rematats a sardinell en els marges, ancoratges en forma d'esperó d'un quart de circumferència, ulls de 10 metres de llum i pilar central amb tallamar semicircular. Quant als materials, la volta dels ulls és feta amb maons col·locats de gairell. La clau se situa a 2,2 metres del fons de la llera i és ocupada per una pedra rectangular amb quatre arestes que dibuixen una piràmide, emmarcada per quatre arcs concèntrics superposats de maons. Sobre seu apareix una rodapeu de maons que marca el nivell de la calçada. El pont és coronat per dos ampits de pedra massissa de 45 cm d'amplada i 75 cm d'alçada des del ferm del vial. Un cop més, aquestes murades estan rematades per una sanefa de maons a sardinell emmarcades per pilars i lloses tallades de pedra d'una sola peça en l'eix central i els dos extrems. La resta d'elements estan construïts amb peces de pedra poligonals desbastades per una cara, amb predomini de les figures pentagonals i hexagonals. Recentment restaurat, el conjunt s'ha vist alterat amb la instal·lació d'una passera volada d'1,8 metres d'amplada feta amb llistons de fusta com a itinerari segur per als vianants. La nova estructura és sostinguda per bigues de ferro encastades directament sobre el tauler del pont, en la seva cara Nord. | 08164-81 | Carrer de Sant Pere, als afores del poble, al nord, en direcció a la carretera BV-2153. | El pont de la Bòbila és coetani al de can Cerdà i era el que s'havia de creuar obligatòriament si es volia sortir del Pla en direcció a Torrelavit per l'antiga carretera. Construït entorn la dècada de 1920. | 41.4197900,1.7143200 | 392560 | 4586157 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59203-foto-08164-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59203-foto-08164-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59203-foto-08164-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59181 | Antic celler cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-celler-cooperatiu | XX | Antic celler cooperatiu construït en sentit Nord-Sud sobre el talús originat a sol ixent del nucli urbà per la depressió del torrent del Mas Rovira, a la seva riba dreta. Es tracta d'un complex format per edificacions de cronologia i factura diverses originalment destinades a l'elaboració, emmagatzematge i venda de vins. La seva adaptació topogràfica mitjançant la disposició esglaonada dels cossos entre les cotes 214 i 205 respon a la voluntat d'aprofitar la força de la gravetat per afavorir els processos de descàrrega i premsat del raïm, i tràfec del most. De tot plegat en resulten tres nivells de fonamentació i un total de cinc estatges. El conjunt és fet majoritàriament d'obra i pedra, degudament arrebossades i pintades. La part alta, a la qual s'hi accedeix des del carrer de Sant Pere a través d'un vial de terra amb xiprers als dos costats, concentra l'antic espai d'oficines i d'entrada del raïm. És ocupada per un front edificat de 46 metres de llargària per efecte de la juxtaposició de diverses ampliacions. La construcció original, situada a l'extrem de migdia, és una nau dividida en cinc crugies transversals i dues de longitudinals, amb una planta de 23,5 metres de longitud i 12 metres de fondària. La façana principal està orientada a ponent i resulta visible des del carrer del Xarel·lo. S'hi observen les cinc seccions esmentades, dividides per pilastres adossades, el remat de les quals sobrepassa el frontó a mode de merlet. A cada pany de paret li correspon una finestra amb arc escarser sustentat sobre impostes, que és substituïda per una porta de les mateixes característiques a la secció central. La façana és coronada per un frontó pla, precedit d'una faixa emmotllurada, que impedeix veure'n la teulada. La coberta de les tres primeres seccions, a un sol aiguavés, és de fibrociment amb caiguda cap a migdia, mentre que sobre la meitat posterior de les dues darreres apareix una remunta amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teula àrab a dues vessants, precedida d'una terrassa plana. Es tracta d'una ampliació de l'ús actual de la nau inferior, destinada a habitatge (can Miguelin). La construcció contigua consta de dos volums fets de totxana arrebossada, sense cap interès: un habitatge de dues plantes amb coberta de teula àrab amb un sol aiguavessant a ponent i una nau industrial ocupada per un negoci d'àrids i teulada de fibrociment amb caiguda cap a llevant. A la part inferior del conjunt, ocupant la plana al·luvial, hi ha tres naus d'emmagatzematge amb accés directe des del carrer de Sant Pere. La primera, situada al peu del talús, és la més fonda, amb una longitud de 56 metres i una superfície de 750 metres quadrats. Des de l'exterior únicament són visibles la façana principal, orientada a migdia, i el tram davanter del tancament oriental, la qual cosa deixa a la vista quatre de les onze pilastres o costelles laterals que sostenen la nau. Al mig de cada secció hi ha una finestra apaïsada amb els muntants i remitjos típics de les fàbriques. La façana principal, totalment llisa, descriu una forma corba amb un angle convex al mig per adaptar-se al revolt del carrer. A l'esquerra hi ha un finestral d'inspiració modernista, i una porta amb llinda plana a la dreta. Es compon de quatre seccions verticals tancades amb gelosia ceràmica i mainells de maó amb dos esglaons en el tram superior per sostenir una tarja opaca de maons. El finestral, tot ell emmarcat per maons, dibuixa un arc carpanell a sardinell amb una figura a mode de cartel·la inscrita en el vèrtex. Les altres dues naus se situen immediatament contigües al mur de llevant, sensiblement reculades respecte del pla de façana principal. Tenen una fondària de 35 metres i presenten un front de façana conjunt a migdia de 28 metres amb dues portes de garatge de llinda plana de gàlib desigual i una tercera per a vianants, situada al centre. | 08164-59 | Carrer de Sant Pere, s/n. PK 1+900 de l'antiga carretera del Pla del Penedès a Torrelavit | Construït a l'entorn de l'any 1915 per un seguit de propietaris agrícoles de la població, va estar en ús fins a la dècada de 1930. | 41.4194400,1.7136300 | 392502 | 4586119 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Descripció:Com la nau anterior, presenten tancaments metàl·lics moderns de dues fulles i els edificis estan rematats amb frontó esglaonat i coberta de fibrociment. En l'actualitat, són ocupades per un taller de reparació de vehicles i un magatzem de maquinària agrícola.Entre aquestes naus i la plataforma superior hi ha una terrassa intermèdia que descansa sobre un mur de contenció amb front al carrer, a la qual s'accedeix per un trencant del camí arbrat descrit abans. Sobre seu s'observa, en el parament de migdia, la traça d'una volta de canó que correspon a la base de la secció posterior de l'edifici d'oficines primigeni, donant lloc a un soterrani. Annex al costat Est d'aquell edifici s'alça, sensiblement enretirat respecte del seu tester, un cub de 10,5 x 22 metres amb dues crugies d'amplada i tres de fondària. La construcció té dues plantes d'altura i acull un taller de fusteria d'alumini. La coberta és de fibrociment a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana i caigudes a tramuntana i migdia. A cada crugia li correspon una finestra: les apaïsades d'obra pròpies dels conjunts industrials a migdia, i amb les de maons amb arc carpanell a llevant. A la cantonera dels dos paraments s'observa una cremallera de queixals o esperes de pedra vasta per a lligades de nous panys de paret. El juny de 2017 el conjunt es va repintar íntegrament i el color blanc va ser substituït pel groc mostassa en els paraments i pel gris fosc en totes les pilastres, tancaments, emmarcaments i motllures de finestres. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||||
| 59155 | Cal Vaqués / Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaques-cal-mateu | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres, d'estil noucentista, amb components eclèctics, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 22 del carrer de la Creu, pràcticament a l'extrem sud de la línia d'habitatges del carrer. D'acord amb el plafó existent a la façana, la casa és coneguda com 'Cal Mateu', mentre que a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi consta com 'Cal Vaqués'. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, molt destacat per la façana profusament decorada, que contrasta amb els immobles veïns, estil popular i austers en quant a ornamentació. Els elements de la façana són típics del noucentisme, aplicant també elements neoclàssics que li confereixen un caràcter eclèctic. L'immoble és d'una amplada de cós i mig i presenta planta baixa i pis. L'organització de la façana és completament simètrica, amb tres obertures a la planta baixa i tres a la planta pis, totes centrades seguint el mateixos eixos. Divergeixen les tres obertures inferiors de les superiors en quant a la forma i acabat de les obertures, fet que dóna singularitat. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i en ambdós angles superiors disposen, a manera de modilló, d'una motllura profusament decorada amb mig bossell a dalt i quart de bossell a baix, totes guarnides amb una vasa d'adorn ressaltada. L'accés, situat al centre, és lleugerament més ampli que les finestres, situades als seus laterals. Ambdues finestres són idèntiques, tipus balconera, i destacades per disposar a la part superior d'una obertura quadrilobulada, de vèrtex apuntats, a manera de respirall o entrada de llum. La finestra situada al sud ha estat transformada en accés, mentre que la situada al nord està tapiada. Entre aquesta darrera i l'accés hi ha un plafó ceràmic on s'hi llegeix 'Cal Mateu'. Les obertures de la planta pis es caracteritzen per l'acabat superior en forma de frontó clàssic, triangular, amb motllura de bossell, que abraça la vasa d'adorn ressaltada. Es tracta de finestres balconeres, la central amb balcó amb barana de ferro i les dues laterals amb baranes de balustres i ampit de pedra motllurada. Destaca també la motllura correguda en tota la façana que assenyala el pis, que envolta també la llosana del balcó. Al peu de la façana el sòcol acaba també amb una motllura, de mig bossell, mentre que la cornisa, suportada per petites mènsules de quart de bossell, també és igualment motllurada. També són significatius els laterals de l'edifici, que presenten un columna distingida amb ressalts figurant carreus. | 08164-33 | Carrer de la Creu, 22 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4162800,1.7127600 | 392424 | 4585769 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59227 | Arxiu parroquial de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-magdalena | <p>LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 201-202.</p> | XVIII-XIX | <p>Per un inventari fet l'any 1933 es té constància d'haver-hi existit un bon nombre de documents antics, però la gran majoria va ser destruïda el juliol de 1936, incloent-hi bona part dels llibres de sagramentals iniciats el 1779 (LLORAC, 2015:201). En l'actualitat, a documentació servada a la parròquia és la següent: llibres de baptismes (1923-1975, i 1976 fins ara); llibres de matrimonis (1900-1975, i 1976 fins ara); llibres d'òbits (1939-1975, i 1976 fins ara); llibres de confirmacions (1927-1975, i 1976 fins ara); Llibres de registre del cementiri (1903-1936, i 1939 fins ara); llibre de drets funeraris (1819-1891, amb tapes de pergamí); llibre de la Confraria del Roser (1728-1886, amb tapes de pergamí); Llibre de la Confraria de l'església del Pla (1739-1835, amb tapes de pergamí); llibre de rendes (1781-1837, amb tapes de pergamí); decrets (1946-1998), un dossier amb amonestacions del segle XVIII i un pergamí emmarcat del lloc del Pla, datat el 1490.</p> | 08164-105 | Carrer de la Verge de Montserrat, 5 | 41.4177300,1.7126000 | 392413 | 4585930 | 08164 | El Pla del Penedès | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | No ha estat possible accedir a l'arxiu. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 59183 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-1 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Les restes del safareig romanen en estat precari, abandonades, sense restaurar i és freqüent l'acumulació de diverses deixalles. | Antic safareig públic, rentador de l'antiga Font de la Bassa. La zona que ocupava l'antiga Font de la Bassa, just al final del carrer de la Font, que comprenia la font i el safareig públic del Pla del Penedès, va ser arranjada fa uns anys, substituint l'antiga font i formant una petita plaça que eliminat l'aspecte original del lloc i el canal que unió la font amb el safareig. El safareig roman just fora de la zona arranjada, en precari estat de conservació i abandonat. El safareig possiblement data, d'acord amb les característiques que conserva, del segle XVIII o XIX. L'antic safareig està conservat enterament, tret del mur que contenia les terres del camí que hi passa arran, pel sud, que és l'origen del camí de cal Faset. Es tracta d'una bassa allargassada, de planta trapezoïdal, rectangular en pràcticament tota la seva longitud tret de l'extrem oriental, que és triangular, tancat el safareig en direcció sud-est, on el mur que contenia les aigües sobrants es prolonga cap al talús del camí de cal Faset. El safareig s'orienta en sentit NW-SE i l'antiga font estava situada aproximadament 8 m cap a l'oest, ambdues estructures antigament unides per un rec que duia l'aigua cap a la bassa, procedent de la font, enminada. El lateral nord del safareig és el que disposa del pla inclinat on es rentava, amb el sòl d'aquest zona pavimentat amb rajoles ceràmiques quadrades, de 21 cm, encara conservades. Al lateral sud hi havia una bassa que recollia les aigües sobrants, avui dia poc visible, limitada per un mur de contenció del que en roman una part visible i una major part presumiblement amagat sota el talús actual del camí. El safareig mesura aproximadament 8,5 m de longitud i 1,75 d'amplada. El mur septentrional, d'obra de maçoneria de pedra, parcialment arrebossat, que com s'ha dit és el que era emprat per rentar, mesura de 7,75 m de llargada, una alçada d'uns 67 cm i és coronat per lloses planes de pedra, tallades amb secció trapezoïdal, col·locades planes, formant el pla inclinat en el que es batia la roba. Es tracta de lloses de 100 cm de llargada, 44 cm d'amplada i un gruix d'entre 4 cm en la part prima de la secció i 14 en la gruixuda. El mur meridional és canvi més estret, de 26 cm d'ample, de maçoneria arrebossada. L'interior del vas de la bassa és de 1,06 cm d'ample i 42 cm de fondària, enrajolat amb toves ceràmiques de 29 per 15 cm. A 1,28 m de l'extrem occidental hi ha un petit envà de maons de 14,5 cm d'amplada, que separava dues zones del vas. A l'extrem meridional, que constitueix la part triangular del safareig, hi ha a la banda exterior també un tram que segueix igual que la paret nord, amb les lloses per fer la bugada, i una petita part visible del mur que cloïa el conjunt del safareig, de 70 cm d'amplada, també de maçoneria de pedra; la resta del mur és cobert per les terres del camí que hi passa pel costat. Tot aquest lateral oriental és visible en 4 m de llargada. En aquest extrem del vas és conserva l'orifici per el que es feia sortir l'aigua. | 08164-61 | Carrer de la font, extrem oriental. | No hi ha referències històriques conegudes de l'antic safareig. Per les seves característiques constructives cal pensar que es tracta d'una obra dels segles XVIII o XIX. El safareig apareix dibuixat en el plànol topogràfic del poble del Pla de 1913, en el que s'indica 'Lavadero' (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917). | 41.4171100,1.7143000 | 392554 | 4585859 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59183-foto-08164-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59183-foto-08164-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59183-foto-08164-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La imatge que correspon a una pintura ha estat facilitada per en Ton Fontanals. Es tracta d'una pintura de 1993 realitzada per Miquel Angulo, de Sabadell, reproduint una antiga fotografia del safareig i font de la bassa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 59182 | Cementiri del Pla del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-pla-del-penedes | QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 51-55. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 78-79. | XIX | Recinte dedicat a únicament a la sepultura dels difunts del municipi, ja que no existeix cap espai habilitat com a columbari per a les centres funeràries. El conjunt ocupa una superfície quadrangular de 35 metres de costat amb el perímetre interior voltat per diverses galeries de nínxols d'alçada irregular i 2,5 metres de profunditat, amb cobertes d'un sol aiguavés amb pendent cap a l'exterior, ja sia de teula o maó. L'entrada principal se situa al costat de tramuntana, en posició centrada, al peu de la carretera. La porta, amb reixa metàl·lica de dues fulles, no admet el pas de vehicles. Està presidida per una creu de ferro sobre un travesser i emmarcada per dues pilastres emmotllurades. La situada a l'esquerra llueix un plafó ceràmic amb l'anagrama de Crist i la llegenda següent: 'Vianant, entra si vols. Acompanya un moment, amb el teu silenci o la teva pregària, les despulles dels qui abans que tu han sentit la darrera crida vers el més enllà'. Les rajoles van ser col·locades el 1972 i són obra de Joan Esteve, de can Fontanals. Existeix una porta auxiliar de ferro d'una sola fulla situada a l'angle Nord del costat de llevant per accedir-hi des de l'aparcament, situat en la prolongació de l'avinguda de la Carrerada. Al fons del passadís central hi ha una capella adossada al mur de migdia. El temple, fet d'obra arrebossada, fou construït entre 1910 i 1911 per Josep Fàbregas com a panteó de la seva nissaga, amb la particularitat que també s'hi poguessin enterrar els rectors de la parròquia, que la família en tingués cura de la conservació i que mai no pugui ser alienat. És un edifici rectangular de 10 x 5 metres d'estil neogòtic amb volta apuntada i un ull de bou al sector de l'absis. La coberta té dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i un petit ràfec lateral emmotllurat. La teulada és feta de lloses planes a mode d'escates, amb cavalló de ceràmica vidriada de color verd. El fet que el pendent sigui molt pronunciat ha provocat el despreniment d'algunes peces originals a la part davantera, que han estat substituïdes per maons plans amorterats. El frontó triangular de la façana principal és coronat per una creu cèltica damunt del vèrtex superior, acompanyada per sengles pinacles a les cantoneres. Sota seu hi ha una rosassa quatrilobulada, lleugerament esquerdada. Malgrat ús de l'arc de mig punt, l'eix central és completat per una portalada sobre dos graons certament estilitzada, amb guardapols acabat en dues impostes i una columna amb base, fust i capitell a cada costat. Resseguint l'arcada hi la frase següent, pintada: 'Benaurats els morts que moren en el senyor'. Damunt el portal, entre aquest i el rosetó, hi ha una placa de pedra amb la inscripció següent: 'Costeada por los consortes D. José Fábregas Pons y Da Serafina Cerdá Raspall. Año 1911'. Al seu interior hi ha un altar amb el Sant Crist i quatre nínxols a cada costat. Hi ha bancs, i, a terra, una tomba sacerdotal amb dues argolles i la paraula 'Ieretaphion RIP'. La resta de l'espai interior del cementiri és ocupat per tres cossos aïllats amb coberta plana i nínxols a banda i banda. Els dos primers tenen unes dimensions de 9,5 x 4,6 metres i se situen a cada costat del passadís central, lleugerament desplaçats l'un de l'altre, en posició transversal d'Est a Oest; mentre que el tercer, de 8 x 5,8 metres, bascula sobre la meitat de llevant, en sentit perpendicular de Nord a Sud. | 08164-60 | Carretera BV-2153, punt quilomètric 0+900 | Al plànol que acompanya un inventari de terres de cal Vallès de la segona meitat del segle XIX apareix representant el recinte del cementiri en el seu emplaçament actual, en l'extrem superior d'una peça de terra dita la Rabassa de Sebastià Queraltó. Segons diversos autors (QUERALTÓ, 1994:51 i LLORAC, 2015:78) la substitució del cementiri parroquial es va realitzar a mitjan dècada de 1860 per donar compliment als reiterats requeriments legals per traslladar els fossars de les sagreres als afores dels nuclis urbans. Segons la Reial Ordre de 25 de novembre de 1857, a Espanya encara hi havia aleshores 2.655 pobles amb el cementiri adossat a l'església, 'lo cual es tanto más de extrañar en este país eminentemente católico, en cuanto á que estos venerandos asilos, consagrados por la Religión, son á la vez garantía segura de pública salubridad'. Per això, l'ordre apel·lava a raons higièniques i reiterava l'obligació de construir recintes closos fora dels nuclis habitats, amb sòls adients per a la descomposició dels cadàvers i ben orejats. Dit i fet, els principals contribuents del municipi -Joan Almirall, Nicanor de Franco, Pau Fontanals, Francesc Rovira, Joan Fàbregas, Josep M. de Miquel i Pau Rovira- 'costearon de su pecunio particular el terreno que se destinó al área de cementerio que poseen actualmente', mentre l'Ajuntament, 'lleno de fe y fervoroso entusiasmo', va cedir a la parròquia un tros d'espai públic de 6.800 pams per engrandir el temple, segons es desprèn d'una instància presentada el 17 de gener de 1877 per l'Ajuntament i els principals hisendats al Bisbat de Barcelona sol·licitant que es fes efectiva la cessió de l'antic cementiri i en la qual es recorda que de tot això 'hará como unos veinte años'. Les dates ens remeten a finals de la dècada de 1850 i coincideixen amb els primers enterraments al nou cementiri. La làpida més antiga que s'ha localitzat és la del nínxol 160, corresponent a un individu mort el 1859, seguida de la 165, de l'any 1861. 'Per les diferents numeracions del registre vell es pot deduir [que el primer que es va construir va ser] una primera tanda dels nínxols 1 al 395, dos blocs de nínxols numerats de la A a la J, un bloc mirant a la Capella numerats de l'1 al 40 i un altre mirant a la porta, també numerats de l'1 al 40' (QUERALTÓ, 1994:51). En el marc d'aquesta operació de trasllat es va assolir també un acord de permuta amb la propietat de cal Vallès, que va ser compensada amb la cessió com a jardí d'una part de l'antic cementiri a canvi de la donació d'uns terrenys per construir-hi les noves cases consistorials. Propietat de la parròquia de Santa Magdalena, el cementiri és administrat per un patronat. Malgrat la seva participació en la consecució dels terrenys, només va ser municipal entre 1936 i 1939, coincidint amb la Guerra Civil. | 41.4169100,1.7060000 | 391860 | 4585848 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Descripció:Tots els volums, tant els aïllats com els perifèrics, estan voltants d'una voravia de formigó i alberguen quatre fileres horitzontals de nínxols; la majoria dels quals descansen sobre un sòcol que equival a l'alçada de mitja concavitat i que serveix per anivellar la solera, ja que tot el terreny presenta un lleuger desnivell de Nord a Sud. La desigualtat d'alçades en els coronaments obeeix a les diverses fases constructives i dóna lloc a la formalització de mòduls de 2, 5, 6 o 12 filades verticals, d'acord amb les necessitats d'ampliació de la capacitat. En total hi ha prop de 800 fornícules, la majoria de les quals estan identificades amb cartel·les de rajola vidriada amb la numeració de color blanc i el fons de color blau marí, o bé a la inversa. Pertot s'alternen les fornícules quadrades amb les d'arc de mig punt, amb algunes de doble alçada vertical, sense trencar mai l'harmonia, tot pintat de color blanc. Les úniques excepcions corresponen a alguns panteons familiars que ocupen tot un pany de paret amb una sola peça de marbre, com el del número 267, així com als enterraments més antics, situats al sector de migdia. Als dos costats de la capella s'hi conserven sengles mòduls: annex a la dreta, un cos de 18 cel·les distribuïdes en tres fileres horitzontals amb 6 tombes cadascuna i remat amb cornisa contínua, i, en l'angle sud-est, un doble cos cantoner en forma d'ela invertida amb dues fornícules quadrades a l'esquerra i quatre en arc de mig punt a la dreta, sobre un faldó inferior amb argolles, i coronament amb sengles timpans triangulars. El terra és cobert de grava, amb algunes jardineres amb plantes ornamentals i una desena de xiprers. El conjunt es completa amb algunes papereres i bancs. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 59189 | Font de l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesteve | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115 i 246. | XIX | És la deu d'aigua més coneguda del municipi, fins al punt que el butlletí que edita l'Ajuntament del Pla porta el seu nom. La fama li ve donada d'una història oral que la relaciona amb una estada al poble del compositor Josep Anselm Clavé. Es tracta d'una font de mina excavada en el tall vertical que separa aquest espai de la zona verda immediatament superior, sobre la qual hi ha habilitada una àrea de pícnic i un dipòsit de la xarxa d'abastament aigua. La construcció descriu la forma típica d'una boca de mina: parets bastides amb maons de diferents mides i volta en arc de mig punt amb maons plans reforçada amb dos arcs concèntrics i esglaonats de maons col·locats de cantell i amb les vores lleugerament arrodonides. Tot plegat dóna forma a un habitacle d'1,5 metres d'amplada, 1,2 metres de profunditat i 1,75 metres de gàlib, amb un petit banc corregut adossat a la paret de migdia. El conjunt és rematat amb sengles pilastres d'obra de forma arrodonida, una a cada cantonada, coronades amb una mena de petxines fetes amb maons circulars amb finalitats decoratives. Com la resta d'elements arrebossats, les seves parets són pintades de color ocre. La font se situa a un nivell inferior de la plataforma de lleure que hi té vinculada, i s'hi accedeix per una escala desdoblada de set graons amb l'estesa de lloseta ceràmica i el frontal arrebossat. La porta frontal que donava entrada al coll de la mina ha estat paredada i arrebossada, i als seus peus s'hi ha instal·lat un broc de ferro de 6 centímetres de diàmetre i una aigüera de desguàs. La font s'inscriu en un paratge ombrívol destinat al lleure, degudament equipat amb bancs, papereres i llums soterrats, al qual s'hi accedeix o bé des de la carretera o bé des de la zona verda immediatament superior, ja sia mitjançant un camí d'escales fetes amb travesses de fusta, ja sia per mitjà d'una rampa de formigó. Ambdós accessos estan senyalitzats i protegits amb baranes de fusta tractada. Davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions que generen una capçada conjunta de 20 metres de diàmetre i troncs amb voltes de canó de 3,84; 2,48 i 3,81 metres a una alçada d'1,3. Al seu costat hi ha una prunera (Prunus domestica) amb cinc peus molt robustos. | 08164-67 | Carretera BV-2153, punt quilomètric 1+500. | 'Ara la trobem al costat de la carretera, però quan el vial passava pel mig del poble, aquesta font estava envoltada de vinyes [...]. Segons s'explica, aquesta font va inspirar el compositor Anselm Clavé per compondre la cançó Les flors de maig, i, fins i tot, es diu que el plataner que hi ha al costat esquerre de l'escenari del Palau de la Música està inspirat en un dels arbres que encara avui hi ha a la font' (DIVERSOS AUTORS, 2011:88). 'És tradició al Pla que Clavé va freqüentar el poble i s'hostatjà a la casa d'una família que tenia la sala de ball coneguda per ca l'Esteve, i que hi agafà molta amistat. Es diu que va tenir un afer amorós amb una filla de dita família, la qual el duia al paratge d'una font i el fet el va inspirar per escriure el conegut poema Les flors de maig, això tenia lloc vers l'any 1859 i des d'aleshores fou coneguda per la font de l'Esteve. Es pensa que l'arbre que hi ha gravat en una banda del Palau de la Música Catalana de Barcelona té quelcom a veure amb aquest afer' (LLORAC, 2015:246). | 41.4197300,1.7100000 | 392199 | 4586156 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59179 | Can Saumell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saumell | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Es tracta d'un antiga casa de camp construïda a la segona meitat del segle XIX. Actualment aquest antic edifici s'insereix en un conjunt d'edificacions que conformen tota la finca de Can Saumell. La finca està closa per un mur de tanca perimetral, que disposa d'un accés directe des de la carretera a través d'un portalada de maons amb porta de ferro de doble fulla. L'antiga casa es situa a l'oest de la finca, a la part central. En el sector oriental existeixen dos habitatges més recents, un construït entorn la dècada de 1940 i l'altre més recentment, cap finals del segle XX, a partir d'una caseta preexistent. Al sud-oest de la finca hi ha una gran edifici agrícola, construït entre les dècades de 1960 o 1970, mentre que al nord, limitant amb la carretera, hi ha també uns magatzems agrícoles, possiblement de la primera meitat de segle XX. A la part posterior de la casa original, és a dir, a l'oest, hi ha adossada una construcció allargassada destinada també a usos agrícoles o ramaders. L'edifici original de Can Saumell correspon a un edifici de planta rectangular, aproximadament de 110m2 de superfície, amb un volum constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La coberta és de dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'immoble conserva els trets característics de les cases de camp de l'època, en el que hi destaca especialment l'accés, el balcó i el ràfec com a elements distintius. La façana principal està encarada a l'est i presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre, en la planta baixa, hi ha l'accés, interessant, d'arc escarser amb dovelles de pedra; a cadascun dels laterals de l'accés la planta baixa disposa de dues finestres, probablement ampliacions de les originals. Al pis, sobre l'accés, en l'eix central, l'immoble disposa d'un balcó, original, de llosana d'obra, de taló, protegit per una barana de ferro. A cada costat del balcó hi ha dues finestres, rectangulars, originals. Cap de les obertures disposa de vasa d'adorn o d'altres guarniments. A la planta sota coberta, seguint els tres eixos, hi ha tres finestres, idèntiques a les de la planta pis, si bé lleugerament més petites. La façana és rematada per un ràfec tradicional, de tres filades de rajoles, la central col·locada a punta de diamant. Adossat pel nord, la casa disposa d'un annex actualment destinat a habitatge. És de planta baixa i pis, amb la coberta a una sola vessant, abocant les aigües cap al nord. Aquest edifici data probablement també de finals del segle XIX, aproximadament, però ha estat molt reformat recentment. Conserva però el ràfec original, similar al de la casa, de tres filades de rajoles, la central apuntada. La finca compta amb una sínia, segons Salvador Llorac (LLORAC, 2015:44), aspecte confirmat per la propietat, malgrat que no ha estat possible observar-la. | 08164-57 | Carretera BV-2155, quilòmetre 0,7. | No hi ha referències històriques conegudes de Can Saumell. Segons la fitxa cadastral la data de construcció de la casa és 1871. La casa apareix assenyalada en el plànol topogràfic de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), tot i que l'emplaçament que hi ha marcat és erroni, desplaçat cap a l'oest. | 41.4027300,1.7115700 | 392302 | 4584266 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59213 | Plàtans de can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-fontanals | XX | Plantació lineal formada per dos grups de 10 i 6 exemplars de plàtans (Platanus hispanica) situats a l'entorn de la casa nova de can Fontanals, en el marge esquerre del camí que mena al Serral. Els arbres devien ser plantats per aquella propietat amb finalitats ornamentals i pràctiques -com ara procurar ombra a l'estiu- i la seva distribució dibuixa la traça original del camí antic, ja que la primera renglera, situada entre la cruïlla del Camí Nou i la casa, comença ben bé arran del voral i acaba amb la meitat dels exemplars dins la tanca metàl·lica de la finca. La segona alineació s'inicia tot just sobrepassada l'edificació i descriu un semi-arc a una distància mitjana de 3 metres del camí. Les dues alineacions presenten la mateixa cadència entre peus, de port mitjà i troncs de 80 a 100 cm de perímetre. En general, mostren apareixen ben formats i mostren un bon estat fitosanitari, sense feridures dignes d'esment ni podes agressives. Com a curiositat, notarem que el quart arbre de la segona alineació té dos peus bessons d'una mateixa soca. Una mica més endavant hi ha dos plàtans aïllats, de les mateixes característiques que els anteriors. Tots ells apareixen a l'ortofoto de 1946, la qual cosa els dóna una edat de més de 80 anys. | 08164-91 | Casa nova de can Fontanals | 41.4094000,1.7179100 | 392843 | 4584999 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59213-foto-08164-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59213-foto-08164-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 59205 | Vèrtex geodèsic de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-geodesic-de-laguilera | Ley 11/1975, de 12 de marzo, sobre Señales Geodésicas y Geofísicas, BOE, núm. 63, de 14 de marzo de 1975. Llei 11/1994, d'11 de juliol, sobre senyals geodèsics. DOGC núm. 1923, de 20 de juny de 1994. | XX | Vèrtex geodèsic senyalitzat mitjançant un monòlit de formigó de planta quadrangular d'1 metre de costat i 4 metres d'alçada situat en el punt més elevat del serrat de l'Aguilera, sota una torre d'alta tensió. La fita forma part de la xarxa REDNAP de l'Instituto Geográfico Nacional amb codi de referència 278124001 i fitxa número 41976 de la Subdirección General de Geodesia y Cartografía. El cos de la fita és rematat per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre. L'element va ser construït en data 2 de maig de 1978, per la qual cosa ha perdut el color blanc amb què va ser pintat. A la part inferior del costat de migdia hi ha una placa metàl·lica ovalada on s'identifica com a vèrtex geodèsic i s'adverteix de la prohibició de malmetre'l, d'acord amb la Ley sobre Señales Geodésicas y Geofísicas de 1975. | 08164-83 | Cim de l'Aguilera, en el quadrant nord-occidental del terme. | Un vèrtex geodèsic és un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Normalment es troben emplaçats en llocs alts i aclarits per poder veure altres punts. Antigament, la xarxa de vèrtexs geodèsics es dividia en tres nivells -de primer, segon i tercer ordre-, segons quina fos la distància de la triangulació. Posteriorment i gràcies a l'observació geodèsica per GPS, es va crear una nova xarxa de ordre inferior (ROI, en castellà) i una altra de nivell superior (Red Geodésica Nacional por Técnicas Espaciales, REGENTE). | 41.4328800,1.7225900 | 393273 | 4587600 | 1978 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Núm. de registre 41976 dels vèrtex geodèdics de l'Estat español. | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 59148 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-6 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. Fons Cristòfol Bas i Llopart. patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XV-XVI | Creu de terme, amb referències documentals des del segle XVI. La creu monumental es situa en la cruïlla entre els camins que condueixen des del poble a Cal Fontanals i a la Sala, aproximadament a 180 m al sud de la sortida del Pla, en finalitzar el carrer de la Creu. Actualment la creu és envoltada per un clos de planta triangular, aproximadament de 15 m. de llarg per 11 d'ample, amb parets de pedra coronades per una barana de ferro, inaugurat el 29 d'abril de 2007 i denominat Plaça de la Creu. La creu es situa al centre d'aquesta plaça i es compon pel basament, el fust i la creu pròpiament dita en el coronament. Està encarada mirant al poble, en sentit sud-est-nord-oest (117º SE). La base és formada per tres nivells circulars esglaonats. L'inferior, de dovelles de calcària, té un diàmetre aproximat de 2,4 m i una alçada de 36 cm; el central, de dovelles similars i mateixa alçada, té un diàmetre de 1,6 m; el nivell superior correspon a un tambor monolític, de conglomerat, de 94 cm de diàmetre i una alçada de 55 cm. El fust és de perfil octogonal, amb costats d'entre 9 i 10 cm, d'un diàmetre de 21 cm. És de pedra sorrenca, encaixat al tambor mitjançant un orifici. L'alçada és de 2,34 m. Destaca per disposar en l'extrem superior d'un acabat amb decoració de plecs alçats i dues incisions circulars. En el front nord disposa de dos orificis quadrats, de 4 per 4 cm, separats per 31 cm, en els quals s'hi hauria adherit algun tipus d'ornamentació, actualment inexistent. Sobre el fust reposa la creu, actualment de ferro, de 75 cm d'alçada i 40 d'amplada en els braços. És de doble composició: una fulla central envoltada per un perfil d'extrems sinuosos, tot unit pel centre i extrems. L'alçada de tot l'element arquitectònic és de 4,36 m. | 08164-26 | Cruïlla entre el camí de Can Fontanals i camí de la Sala. | Segons Salvador Llorac, existeix un capbreu de l'ant 1537 en el que s'esmenta el 'camp de la Creu del Pla', que correspondria a la primera referència de la creu (LLORAC I SANTIS, 2015:210). La creu de ferro ha estat col·locada fa pocs anys, substituint una d'anterior, també de ferro. La que podia haver estat l'original va ser destruïda durant la Guerra Civil (DIVERSOS AUTORS, 2011: 85). Per Salvador Llorac, aquesta darrera era de pedra, amb una forma 'gotitzant' i un 'cercle circumscrit', amb el tronc més llarg que els braços, d'acord amb l'observació d'una fotografia del 1914 (LLORAC I SANTIS, 2015:210). Efectivament, la descripció concorda amb les dues fotografies existents de l'antiga creu conservades en l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, datades d'entre 1925 i 1930 (AFCEC). | 41.4140500,1.7141300 | 392535 | 4585520 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59149 | Creu de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-laguilera | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2004): 'Història i patrimoni arquitectònic del Penedès. Una mansió rural molt singular, l'Aguilera del Pla', Del Penedès, núm. 9, p.17-21. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XX | Creu monumental, historicista, de mitjan segle XX. Correspon a un creu de característiques similars a les creus de terme, a les que pretén simular. No correspon a una creu de terme, sinó a una instal·lació simbòlica realitzada a mitjan segle XX pel propietaris de la finca de l'Aguilera. Es situa a 35 m al nord de la cruïlla entre la carretera BV-2153 i el Camí del Pla del Penedès a l'Aguilera, al marge occidental d'aquest camí, actualment asfaltat. Tot i que la creu és visible, roman parcialment amagada pels matolls i pins del marge de la via. La creu s'orienta en sentit sud-nord (338ºNO). A imitació de la creus de terme, es composa d'una base esglaonada, el fust i la creu pròpiament dita. La base és formada per tres nivells circulars esglaonats, col·locats sobre un fonament parcialment visible de pedra i ciment. El nivell inferior mesura 1,5 m de diàmetre i és format per dovelles de calcària, de 20 cm d'alçada. El segon nivell, sobre un base ciment de 4,5 cm de gruix, és constituït per l'aprofitament d'una mola de molí, de 78 cm de diàmetre i 8 cm d'alçada, de pedra sorrenca, amb les estries ben visibles. Sobre aquesta hi ha el tercer esglaó, que correspon a un tambor de pedra sorrenca, de 58 cm de diàmetre i 24 cm d'alçada. El fust, encaixat en el tambor, és de pedra sorrenca conglomerada, quadrat, amb els angles rebaixats, de 14,5 cm d'amplada cadascun dels costats, i una alçada de 1,64 m. La creu, també de pedra sorrenca, més fosca que la del fust, s'alça sobre un capitell de 19 cm d'alçada i 22 d'amplada, decorat amb quatre àngels alats, cadascun situat a una de les cantonades, però encarats en parelles en els dos fronts de la creu. La creu mesura aproximadament 55 cm d'alçada i 42 cm d'amplada en el braços. Els escaries entre els eixos són reforçats per una part de la pròpia pedra, decorada amb petites volutes. Ambdues cares de l'eix vertical de la creu estan esculpides amb figures centrades, d'uns 32 cm d'alçada: a la cara sud hi ha una Mare de Déu amb Nen; al cara nord Jesucrist crucificat. L'alçada del total del monument és aproximadament de 2,95 m. | 08164-27 | Cruïlla entre la carretera BV-2153 i el Camí del Pla del Penedès a l'Aguilera. | La creu va ser instal·lada pels propietaris de l'Aguilera, masia propera al lloc, a mitjan segle XX. Segons Salvador Llorac bé ser cap els anys quaranta, quan la propietat fou adquirida per la Sra Maria Ymbert (LLORAC I SANTIS, 2015: 210). Segons Teresa Segura, va ser instal·lada cap els anys cinquanta per la família Cabanyes, de l'Aguilera (DIVERSOS AUTORS, 2011:85). Els Cabanyes són la família que adquirí la propietat a mitjan segle XX, cognom del marit de la Sra. Ymbert, d'acord amb que el seu fill, hereu de la propietat, és el Sr. Jaume de Cabanyes i Ymbert (LLORAC I SANTÍS, 2004: 20). | 41.4213100,1.7145000 | 392578 | 4586326 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix denominada principalment com 'Creu de Terme del Pla' i secundàriament com 'Creu camí de l'Aguilera'. | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 59208 | Torrents de les Vies i de Marrugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-de-les-vies-i-de-marrugat | Curs hidrogràfic ocasional situat en l'extrem nord-occidental del municipi. En aquest entorn, en què la llera drena la plana abans d'enfondir-se, el reguer és colonitzat pel Ligustrum vulgare o olivereta, arbust mediterrani molt propi dels sòls eutròfics. També és especialment abundant la presència d'enfiladisses com l'heura (Hedera helix) i d'espècies al·lòctones com la canya (Arundo donax). En el seu curs alt, l'eix del torrent fa de partió entre els termes del Pla del Penedès i Torrelavit. Neix al Clot de les Comes a 300 metres d'altitud i desemboca al torrent de Marrugat a la cota 200, després d'un recorregut plàcid de 2,5 quilòmetres sense gaires giragonses. Entre ambdós extrems és creuat únicament en dos punts: un primer per mitjà d'un pontarró en la seva intersecció amb la carretera BV-2153 a la cota 283,3 i un segon a través d'un camí de terra amb pas a nivell a la partida de Matamargó, a la cota 264. A partir d'aquest indret, el torrent davalla enfonsat entre talussos cada cop més pronunciats que acumulen desnivells de fins 40 metres a la riba esquerra i 30 a la dreta. Els seus marges són poblats d'espècies típicament mediterrànies, tant pel que fa al bosc com al sotabosc. Hi predomina de forma abassegadora el pi blanc (Pinea halepensis), que en alguns llocs és substituït per l'alzinar i, en menor mesura, per alguns exemplars esparsos d'àlber (Populus alba), pollancre (Populus nigra) i roure de fulla petita (Quercus faginea). Aquesta és també la coberta vegetal predominant tant al curs alt del torrent de Marrugat pròpiament dit, que té el seu naixement al degotall de Matamargó, com al llarg del quilòmetre i mig que dista entre el seu aiguabarreig amb el torrent de les Vies i la seva confluència amb el torrent de cal Janes. En aquest darrer punt, el seu curs s'endinsa en terres de Subirats per ca l'Avi. Entre els dos extrems, el torrent de Marrugat rep les aigües d'escorrentia d'un seguit de barrancs, anomenats reguerots, especialment generosos a la riba esquerra. El reguerot de les Parellades n'és el principal. Pel que fa a les comunicacions, el torrent de Marrugat és travessat per l'antic camí del Pla a sant Sadurní, a través d'un gual a la cota 200 que comunica els veïnats de Bonavista, a ponent, i cal Rossell, a llevant, a través de la Vinya del Bosc. També el seu afluent de cal Janes és creuat per un camí que mena a cal Bitxo, mitjançant un pont. | 08164-86 | En el quadrant nord-occidental del municipi, en la partió amb el terme de Torrelavit. | 41.4220400,1.7357300 | 394353 | 4586380 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59208-foto-08164-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59208-foto-08164-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||||
| 59211 | Torrents del Romaní i Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-del-romani-i-santa-fe | Curs hidrogràfic estacional situat en l'extrem sud-occidental del municipi que tanca la porció triangular del municipi que s'estén entre Puigdàlber i l'autovia C-15. El torrent neix en les immediacions del nucli urbà de Guardiola de Font-rubí i el seu eix en fa de partió per espai d'1,2 quilòmetres fins arribar al pont de Baldús. Just abans del viaducte es produeix la unió per la dreta del torrent de Baldús, i del seu aiguabarreig en resulta el torrent de Santa Fe, que fa de partió entre els termes del Pla i Santa Fe del Penedès durant 500 metres suplementaris abans d'escolar-se en direcció a Subirats. Malgrat els canvis de nom, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. En tot aquest recorregut, la llera amb prou feines s'enfondeix 10 metres, en passar dels 207 als 196 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Tot plegat afavoreix la presència d'un petit cabal superficial i fins l'aparició de brolladors com la font de Baldús, així com la infiltració d'aigua en la capa freàtica. Això té efectes sobre la vegetació, típicament riberenca. A diferència d'altres torrents del municipi, la llera és ampla i codolosa, a bastament poblada d'àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), que constitueixen la comunitat primària hegemònica. | 08164-89 | En el quadrant sud-oest del municipi, en la partió amb els terme de Font-rubí i Santa Fe del Penedès | 41.3949200,1.7084000 | 392024 | 4583403 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||||
| 59212 | Torrent de l'Aguilera i les Tarumbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-laguilera-i-les-tarumbes | Curs d'aigua intermitent que neix a la depressió situada entre el Mas Rovira i la Serra de l'Aguilera, dins el terme de Torrelavit. El torrent penetra en terres del Pla del Penedès en les immediacions de la masia de l'Aguilera, de la qual en manlleva el nom fins a la seva confluència, aigües avall de la Planta, amb el torrent de can Cerdà de Palou o de Matamargó, que davalla paral·lel a la carretera BV-2153. A partir d'aquest punt, el torrent solca la plana fins arribar a les Tarumbes, veïnat que el bateja de nou. Tot i els canvis en la denominació, el considerem una sola unitat a efectes de conca hidrogràfica. El torrent recorre 3,1 km dins el terme municipal, des de la cota 230 fins a la 180. Discorre en paral·lel, perfectament equidistant, als torrents de can Janes, a llevant, i del Mas Rovira, a ponent, separat per les planes del Maset i de cal Feset, respectivament. Entre els dos extrems és creuat únicament en tres punts: dos en el seu curs alt -ponts de l'Aguilera i de Cerdà, a les cotes 230 i 212- i un en el seu tram inferior- gual de les Tarumbes, a la cota 181. Pel que fa a l'orografia, dibuixa una fondalada d'entre 60 i 90 metres d'amplada amb desnivells laterals inferiors sempre als 20 metres respecte de la plana circumdant. Dins seu s'hi desenvolupa un hàbitat de bosc mixt mediterrani amb algunes espècies vegetals pròpies dels ambients de ribera, segons les condicions d'assolellament, humitat i estagnació d'aigua en superfície. L'estrat arbori és dominat per les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc d'alzina (Quercus ilex) i exemplars més o menys esparsos de roure i pollancre, al costat d'espècies arbustives i herbàcies com l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'arítjol (Smilax aspera), les lianes de vidalba o ridorta (Clematis vidalba), l'heura (Hedera helix) i la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) a les obagues, i el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i l'esparreguera (Asparagus officinalis), al solell, i, en menor mesura, el garric o carrasca (Quercus coccifera) i la ginestera. Entre les espècies al·lòctones destaca la canya (Arundo donax) en alguns marges assolellats i, sobretot, l'acàcia (Robinia pseudoacacia). | 08164-90 | En el sector central del municipi, en direcció est-oest. | 41.4206500,1.7208900 | 393111 | 4586244 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||||
| 59126 | El Sarral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sarral | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. GIRÓ ROMEU, PERE (1947). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Panadés', Ampurias, núm. 9-10, p. 253-268. GORGES, JEAN GÉRARD (1979): Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtiques archeologique, Éditions E. De Boccard. | IIaC-VI dC | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa entre el lateral est de la carretera C-15, a l'alçada del PK 22+300, al sud del paratge conegut com la Clota, a l'oest dels camps denominats La Sala i Fontanals i a 160 m al nord de l'encreuament entre les carreteres C-15 i BV-2155. La zona dista 1 quilòmetre al sud sud-oest del poble del Pla del Penedès i a 120 m del de Puigdàlber, situant-se per tant pràcticament al límit del terme municipal del Pla del Penedès. L'indret correspon enterament a camps de vinyes en actiu. La referència del jaciment prové de Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès), que l'any 1947 escriu que el propietari que conreava els terrenys li va comunicar la troballa d'abundants restes ceràmiques, molins de granit, i alguns 'espacios pavimentados' en un dels quals es va extreure un dolium que estava 'empotrado' a terra i que tenia un volum de 90 litres (GIRÓ, 1947: 268). Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya el mateix propietari li va comentar també l'existència de restes de tombes obrades amb tegula, fet que no consta en l'article de Giró. Pere Giró no posa en dubte la relació entre el 'poblado' del Sarral i les inhumacions localitzades en el subsòl de l'església de Puigdàlber, situada a 200 m. de distància (GIRÓ, 1947: 268). L'any 1990 durant la visita al lloc per revisar la Carta Arqueològica (Inventari del Patrimoni Arqueològica de Catalunya) es va recollir escàs material ceràmic, fonamentalment fragments de teules romanes. Posteriorment, l'any 2006, la zona va ser objecte d'una prospecció arqueològica emmarcada en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval. 2005-2008' en la que es van recollir en el jaciment restes ceràmiques 'd'època iberoromana'. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha comprovat que en la zona és freqüent l'observació en superfície d'abundants fragments de ceràmica romana. Aquests restes apareixen en tots els camps de la zona d'expectativa, però són especialment abundants en el sector nord, just on el terreny forma una lleugera elevació. Es tracta de fragments de ceràmica romana, entre els quals abundant teula, ceràmica comuna i àmfora. S'hi ha observat un fragment de ceràmica comuna africana, producció importada a partir de finals del segle I. | 08164-4 | Est de la carretera C-15, PK 22+300, sud de la Clota, oest de la Sala i Fontanals. | 41.4075500,1.7043500 | 391707 | 4584811 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundaria el de 'Vinya el Sarral'. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59186 | Font del carrer Quarters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-quarters | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Quarters es situa a l'extrem sud del carrer Quarters, pràcticament en el xamfrà amb el carrer Planas, al centre del poble del Pla del Penedès. La font està adossada a la façana oriental de l'edifici que duu el número 10 del carrer Planas. La font és probablement data de la primera meitat o mitjan segle XX. Es composa per la pica i una plafó d'obra en el que hi ha encaixada l'aixeta, conjunt del qual en destaca la morfologia. La pica es formada per una base troncocònica de perfil pentagonal, de 25 cm d'amplada, sustentada al sòl i adossada a la paret de l'immoble, i el propi vas, tot unit i obrat al mateix temps probablement amb obra de maons o rajoles, arrebossat. El vas manté la mateixa forma que el peu, assolint 74 cm de llargada i uns 45 cm d'amplada, formant en la vora cada costat una inclinació de 9 cm cap a l'interior, a manera ornamental, marcant l'interior del receptacle, que és d'escassa fondària. L'alçada de la pica és de 73 cm. Sobre la pica, adossat a la paret de l'immoble, hi ha un plafó d'obra, arrebossat, que emmarca l'aixeta, situada just al centre. El plafó és un marc perimetral de forma octogonal, de 1,10 m d'amplada i amb el marc de 17 cm d'amplada. El caixetí interior que constitueix és de 67 cm d'amplada i 80 d'alçada fins a l'interior de la pica. Al centre hi ha l'aixeta, de llautó, de polsador i amb el bec llarg. Tot el conjunt, pica i plafó, mesura una total de 1,66 m d'alçada. El caixetí interior, on hi ha l'aixeta, conserva bona part d'un acabat amb pintura blanca, mentre que al plafó octogonal hi ha restes de pintura vermella. | 08164-64 | Extrem sud del carrer Quarters. | Per les seves característiques constructives, és probable que la font dati de la primera meitat del segle XX. Antigament la font tenia un abeurador per animals; pel mig del carrer hi passava una rasa oberta que recollia l'aigua de pluja i continuava, tapada, fins al final del carrer de la Creu (QUERALTÓ, 1994: 258). | 41.4169300,1.7124700 | 392401 | 4585842 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59231 | Alzina de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-casa-alta | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat en l'esplanada enjardinada i plantada de gespa que hi ha davant de la façana de migdia de la masia de la Casa Alta. Està encerclat per un escocell de pedres sobrealçat que va ser inicialment omplert amb terra per plantar-hi flors i posteriorment buidat i retornat a l'estat i nivell primigenis pels efectes perniciosos que havia tingut sobre les arrels i l'estat fitosanitari general de l'arbre. Segons havia sentit a dir de nena la propietària de la finca, antigament l'alzina havia tingut tres peus, dels quals actualment només se'n conservarien dos, tot i que no se n'hi observa cap evidència. Es tracta d'un exemplar madur de port monumental format per dos troncs d'una mateixa soca amb voltes de canó de 2,47 i 1,73 metres de perímetre, respectivament. L'arbre presenta un estat sanitari delicat. Després d'haver patit fa cosa de quatre anys l'assecament de totes les fulles i branques, l'arbre va ser sotmès a una poda dràstica que va comportar l'eliminació de la majoria de cimals. Els talls, alguns dels quals de grans dimensions, van ser tapats amb productes de màstic per protegir les ferides contra l'entrada de patògens -especialment fongs- i dificultar-ne la dispersió de l'olor per impedir l'atracció de perforadors. De resultes de tot plegat, l'estructura de l'arbre se n'ha ressentit: ha perdut la típica capçada arrodonida, però ha rebrotat en diversos punts i de mica en mica refà la coberta de fullatge de forma homogènia a tot el conjunt. Amb l'objectiu de contribuir a la seva recuperació, s'hi ha instal·lat un reg per degoteig nocturn a l'entorn de la soca. Malgrat la revifalla, cal estar amatents a l'evolució de l'arbre, ja que durant la inspecció s'han detectat indicis de la presència de la caparreta de l'alzina (Kermococcus vermilio). | 08164-109 | Jardí de la masia de la Casa Alta, a 95 m. al sud-oest de la barriada de Bonavista | 41.4183000,1.7257800 | 393515 | 4585977 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59231-foto-08164-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59231-foto-08164-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||||
| 59172 | La Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda cap al segle XIX, amb ampliació posterior. L'edifici es situa ben a prop de la barriada de Bonavista, a tant sols uns 50 m a l'oest de l'extrem nord d'aquest veïnat. La zona es situa aproximadament a 900 m a l'est del poble del Pla del Penedès, amb un accés fàcil a través de la carretera BV-2154, en la que en el PK 8+145, després de la darrera casa situada al nord de Bonavista, surt cap a l'oest un camí que condueix directament cap a la Casa Alta, situada al cap de 50 m. La Casa Alta és una conjunció de diversos edificis d'estil popular formada a través de l'ampliació d'un habitatge original possiblement del segle XIX o fins i tot anterior. Avui dia el conjunt arquitectònic de la Casa Alta el conformen diversos edificis que constitueixen com a mínim dues habitatges. Els edificis rellevants culturalment són els situats a l'oest, que formen la Casa Alta. L'edifici principal es situa a l'extrem occidental del conjunt i es tracta d'un edifici de poc més d'un cós d'amplada i amb teulada a doble vessant, amb el carener central perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a migdia i hi destaca especialment el conjunt d'obertures d'arc de mig punt, rememorant les antigues masies. Aquestes obertures són ressaltades amb pintura juntament amb una franja d'adorn que les envolta. L'immoble és format per planta baixa, pis i planta sota coberta. Aquesta darrera podria tractar-se d'un ampliació realitzada cap a mitjan segle XX. A la planta baixa hi ha l'accés principal, a l'oest, i una finestra a l'est, ambdues obertures d'arc de mig punt i d'esplandit motllurat. La finestra disposa d'un ampit volat i amb suport d'obra esglaonat. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis l'edifici presenta dues finestres balconeres també d'arc de mig punt i amb idèntica decoració motllurada i ampits volats. Al peu entre les dues hi ha un rellotge de sòl de pedra. La planta sota coberta es caracteritza per quatre finestres també d'arc de mig punt, senzilles, sense decoració, en les que hi destaquen les baranes d'obra realitzades amb gelosies de mitja corona ceràmica. El nivell d'aquesta segona planta és marcat en la façana per una motllura de filet, que podria correspondre a part d'un possible antic ràfec, doncs sembla que aquest segon pis podria haver estat fet posteriorment a la resta de l'immoble. A l'est d'aquest edifici n'hi ha un altre adossat igualment d'interessant i que correspon a la masoveria. Val a dir que és difícil discernir quin dels dos és veritablement el que constitueix l'edifici original, doncs la masoveria ben bé podria correspondre a la casa de camp que donà origen al conjunt d'edificis, a jutjar per les seves característiques, que denoten més antigor que no pas l'actual edifici principal. Aquest edifici es composa de planta baixa i pis, essent també d'un cós d'amplada. És rellevant el seu estil popular, típic del segle XIX o fins i tot lleugerament anterior. A la planta baixa, a l centre hi ha l'accés, d'arc de mig punt, sense motllures a diferència de l'altre habitatge, que conserva l'antiga porta de fusta de doble fulla. A la dreta de la porta, a l'oest, hi ha una petita finestra rectangular. Sobre la finestra un plafó de rajoletes, actual, indica 'Casa Alta'. A la planta pis l'immoble presenta un balcó, amb la finestra en aquest cas sí que amb els angles motllurats i una llosana d'obra de secció talonada. La façana és coronada per un ràfec de triple de teules i rajoles, conservant encara el canal de peces ceràmiques originals. La coberta és a dues aigües, amb el carener transversal, doncs per la part posterior l'edifici és lleugerament més elevat, fruït de l'annexió d'una altre edificació que prolonga per la part nord tant aquest com l'altre edifici, motiu pel qual les façanes originals posteriors no són visibles. | 08164-50 | La Casa alta, a 50 m a l'oest de la barriada de Bonavista. | No hi ha referències històriques conegudes dels immobles de la Casa Alta. Segons la fitxa cadastral l'immoble és de 1850, que cal atendre com a data aproximada. L'estil popular i característic de l'edifici situat a l'est, el que duu el rètol amb el nom de la casa, indica que efectivament correspon a una construcció possiblement de la primera meitat del segle XIX o fins i tot de finals del segle XVIII. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix grafiat (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.4185800,1.7257500 | 393513 | 4586009 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59172-foto-08164-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59221 | Alzina de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-sala | XX | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat a 60 metres del camí que va de can Fontanals la Sala, en el marge d'una esplanada situada a llevant d'aquest mas. Antigament el nivell de terres era més baix i s'havia fet servir el tronc de l'arbre per sostenir un dels extrems de l'estenedor. En caure en desús, el filferro hi va quedar nuat fins a ser engolit, raó per la qual l'escorça presenta una vira molt discreta a tot el volt. El tronc fa 2,65 metres de perímetre i dóna origen a cinc ramificacions ben repartides i igualment robustes a partir dels 2,5 metres d'alçada. L'arbre ha patit pocs talls i presenta un estat fitosanitari correcte, amb una capçada ampla, densa i ben equilibrada de 20 metres d'alçada i 18 de diàmetre. | 08164-99 | La Sala, a 10 m al nord del vèrtex més septentrional del conjunt d'edificis. | 41.4101900,1.7113100 | 392293 | 4585095 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 59128 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-8 | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IV-XII | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'una necròpolis d'època tardoromana o medieval. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en el lateral nord del Torrent de Sabanell, a 90 m al nord de la masia coneguda com la Sala, a 470 m al sud del poble del Pla del Penedès i a 230 m al sud-oest del paratge anomenat Vinyes Llargues. L'accés és fàcil seguint el Camí de la Sala des de la Creu de Terme, pista que condueix al lloc, arribant al marge del torrent. Segons consta en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, l'existència de restes va fer informada l'any 1961 per Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès), exposant la localització de lloses de pedra i tegulae 'procedents de sepulcres destruïts' i que emmarca cronològicament en època romana. Les lloses es van trobar col·locades al marge d'un camí per evitar esllavissaments. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya 'encara es poden veure les lloses quadrangulars aprofitades en el camí, a més d'altres en els marges i en el camp de conreu, i alguns fragments de tègula romana'. La mateixa fitxa de l'Inventari exposa la problemàtica de l'adscripció cronològica de les sepultures, que tant poden ser d'època tardoromana com alt medieval. En la fitxa de l'Inventari hi apareixen fotografies de les suposades lloses, utilitzades per arranjar esvorancs del camí que hom suposa que seccionà la necròpolis. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat el lloc on es considera que es va localitzar les restes i on hi romanen encara les lloses en la superfície del camí. Es tracta de l'antic camí que condueix del poble del Pla del Penedès a la Sala, creuant el Torrent de Sabanell a través de l'anomenada Palanca, que és situada a escassos 25 m. d'aquest indret. El lloc correspon a la part superior de la pendent que des dels camps de vinyes baixa pronunciadament fins al peu del torrent. La zona avui dia (2017) roman abandonada, amb el camí i la passera sense ser utilitzats. En aquesta zona i en l'entorn immediat no s'hi ha localitzat cap resta arqueològica ni indicis de la seva existència. En el talús que forma l'antic camí hi aflora el subsòl rocós, ben visible, de les mateixa composició sorrenca que les lloses que hom suposa que formaven les cistes. | 08164-6 | Lateral nord del Torrent de Sabanell, a 90 m al nord de la Sala i a 470 al sud del poble del Pla. | 41.4108500,1.7110600 | 392273 | 4585169 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Paleocristià|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|84|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||||
| 59216 | Oliveres del camí de cal Feset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-cami-de-cal-feset | Conjunt arbori lineal format per diversos peus d'olivera (Olea europaea), sense que es pugui precisar el número exacte d'exemplars. Es tracta de soques molt velles distribuïdes en quatre motes de terra consecutives en un lapse de 50 metres de distància. A cada monticle hi ha un nombre de soques que oscil·la entre 6 i 2, però amb arrels comunes en la majoria de casos. L'olivera és una arbre de fulla perenne i port baix, amb troncs entortolligats de 2 metres d'altura abans de ramificar-se. Moltes estan esqueixades i han patit podes severes al llarg de la seva existència, sense comprometre'n, però, la viabilitat. La proximitat dels peus fa que la major part de branques dibuixin un anell excèntric, la qual cosa dóna lloc a la formació de capçades conjuntes de 9 metres de diàmetre. De Nord a Sud, la primera agrupació aplega sis soques: la més gran fa 1,8 metres de volta de canó; les mitjanes oscil·len entre 1,55 i 1,3 metres, i les petites en fan 0,8. El segon grup presenta cinc soques, les més grans de les quals amiden 2,18 i 1,58 metres. El tercer conjunt és format únicament per dues soques esqueixades, de 3,6 i 2,85 metres de volta de canó. L'últim grup es divideix en tres arbres més de 2,9, 1,88 i 1,2 metres. Els arbres apareixen en l'ortofoto de l'any 1946, però són molt més vells. En molts casos, l'edat de les arrels pot ser superior a la del seu tronc. Ni tan sols a través dels anells de creixement que queden a la vista resulta fàcil determinar-ne l'edat, a causa del seu càmbium asimètric, el procés de maduració i la naturalesa recargolada de la seva fusta. | 08164-94 | Lateral nord del camí rural de cal Feset, a 240 m al sud-est de la masia. | 41.4133400,1.7244600 | 393397 | 4585428 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 85|83 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 59163 | Barriada de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. El barri de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, molt proper amb el límit de Subirats (no arriba a 100 m de distància) i al de Torrelavit. Cal Casesnoves, antiga masia reformada, es situa a un centenar de mestres al nord-est del nucli, mentre que el veïnat original de les Parellades, Cal Martí, s'ubica aproximadament 450 m al nord-oest. Dista del poble del Pla del Penedès uns 2,5 quilòmetres. El veïnat és una agrupació d'una quinzena d'edificis, tots ells situats als vorals del camí que pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i pel nord segueix cap al nucli de Can Martí de les Parellades. Es tracta per tant d'un nucli de morfologia rectangular, allargada, de 200 m de longitud. En general les edificacions no són agrupades entre elles, sinó que el nucli és format per immobles molt propers, però aïllats, que, en conjunt, formen el veïnat. Tot i així, hi ha una renglera de quatre edificis adossats que formen mitgera, dos dels quals són dels més antics del veïnat. La part central i nord de les Parellades correspon al nucli original de la barriada, doncs al sud els edificis existents són de construcció molt recent. Al centre, en el lateral oest, hi ha cal Pixeta edifici de planta quadrada, amb coberta a quatre aigües coronada per un pinacle, que disposa d'un balcó de llosana motllurada i barana de faldó, que es data de 1823 (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). En el vèrtex oest de la façana, encarada al sud, no pas al carrer, hi ha un antic contrafort. En el mateix marge oest del veïnat, uns metres més al nord, les cases núm. 8 i 9 són també antigues, de principis de segle XX, aproximadament, malgrat que reformades, mentre que a l'extrem nord, al final del nucli, hi ha un edifici aïllat, amb teulada a dues vessants, a manera de petita masia, que és ca la Remei (antigament cal Cuscó; ara també conegut com cal Fermí), que data 1833 (LLORAC 2015:37), tot i que l'aspecte arquitectònic de reformes realitzades al segle XX. El nucli tradicional és format per la Casa Nova, cal Benzina, cal Pixeta, cal Ton de la Salada, Cal Xaus i ca la Remei (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). Entre els edificis o adossats a ells, hi ha diversos coberts i magatzems agrícoles, que remarquen el caràcter agrícola del nucli, ara recentment modernitzat amb els habitatges de nova construcció. | 08164-41 | Les Parellades, al nord-est del terme municipal. | Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla des del segle XIV (LLORAC, 2015:48), denominació que correspon al nucli de Can Martí de les Parellades. L'origen del veïnat és probablement el d'una casa de camp, a peu de camí, progressivament ampliat. Deixant de banda cal Pixeta, de 1823, i Cal Cuscó, de 1833, els altres immobles de caràcter tradicional presenten una arquitectura pròpia d'entre finals del segle XIX i inicis del XX. En aquests, la fitxa cadastral hi indica com a data de construcció els anys 1910 i 1920, que s'han de considerar aproximats. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), en el veïnat hi apareixen dibuixats 7 edificis, que han de respondre als més antics descrits i a algun cobert agrícola. | 41.4154000,1.7443200 | 395060 | 4585633 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59123 | Can Cerdà de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda-de-palou | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XII-XX | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època medieval. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en tot l'entorn immediat al mas anomenat Can Cerdà de Palou. El mas es situa a escassos metres a l'est de la carretera BV-2153, just en el PK 4+000, a 1,5 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou el presumpte jaciment arrel de les prospeccions arqueològiques dutes a terme l'any 2007, en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', durant les quals es visità el lloc. No hi ha constància de localització de restes arqueològiques, però en la visita al lloc els arqueòlegs, Cristian Folch i Jordi Gibert, van poder parlar amb el propietari de la finca, qui els va mostrà dos fragments de 'molins manuals' que conservava. Els responsables del projecte consideren que ambdós molins podrien correspondre 'a l'assentament medieval, com sembla desprendre's del topònim'. La fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou una fotografia dels dos molins, que es corresponen a peces rotatòries, amb orifici central per a l'eix. Malgrat aquesta escassetat d'elements, alhora de procedència incerta, cal tenir en consideració que els orígens de can Cerdà es remunten com a mínim al segle XII, quan en l'acta de restauració de la dotalia de l'església de Lavit, de 1144, es cita ja Can Cerdà (MARTÍ, 1997: 283). Per tant, d'acord amb aquesta documentació, és ben probable l'existència de restes arqueològiques medievals en el subsòl de la finca. En visitar-se Can Cerdà i el seu entorn indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'han localitzat restes arqueològiques en el pati de la finca ni en l'entorn immediat. La propietat amablement ha ensenyat els molins rotatoris, els mateixos mostrats l'any 2007 i origen de la determinació de Can Cerdà com a jaciment arqueològic. Actualment els molins romanen col·locats a les parets de la cuina de la casa, a manera d'ornamentació. Es tracta de dos molins circulars, rotatoris, l'adscripció cronològica dels quals és molt dubtosa en tractar-se d'objectes comuns de l'època històrica, juntament amb la manca de particularitats i per l'absència de dades del context en el que foren localitzats. | 08164-1 | Masia Can Cerdà, a l'est del PK 4+000 de la carretera BV-2153, | 41.4278300,1.7282000 | 393733 | 4587032 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||||
| 59218 | Cedres de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-laguilera | XX | Grup format per tres cedres (Cedrus) de grans dimensions situat en el vèrtex nord-occidental del bosquet de pi blanc i alzina situat a llevant del complex edificatori de l'Aguilera. La plantació està disposada en línia, amb distàncies massa curtes entre les soques, la qual cosa en pot haver perjudicat el desenvolupament del conjunt. L'exemplar de més envergadura se situa a ponent, amb una volta de canó de 2,76 metres de perímetre i una altura aproximada de 15 metres, amb la capçada típicament tabular dels exemplars madurs distribuïda en tres nivells: els dos inferiors formats per branques semi-horitzontals de 7 a 9 metres de llargària i un de superior compost de branques afilades. Els altres dos exemplars han acusat factors com l'excessiva proximitat entre peus i la competència pels recursos hídrics d'altres arbres, per la qual cosa presenten un desenvolupament inferior i un estat fitosanitari regular. L'exemplar del mig té una volta de canó de 1,9 metres de perímetre i una altura aproximada de 10 metres, amb algunes branques seques al costat de ponent; mentre que el de l'extrem oriental, un tronc d'1,8 metres i una altura intermèdia, es troba en pitjors condicions i presenta branques seques en tot el contorn. Tots tres arbres apareixen en l'ortofoto de 1946 i devien ser plantats amb finalitats ornamentals, com correspon als atributs d'aquestes coníferes de port gran, capçada grossa i fulla perenne sempre verda. | 08164-96 | Masia de l'Aguilera, en el bosquet situat a 20 m. a llevant. | 41.4281100,1.7175200 | 392841 | 4587077 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59218-foto-08164-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59218-foto-08164-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 59219 | Camí arbrat de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-arbrat-de-laguilera | XX | Plantació formada per dues línies paral·leles de 26 xiprers (Cupressus sempervirens) de 8 a 12 metres d'altura situats a banda i banda de la costa pavimentada que mena a la masia de l'Aguilera, entre dues terrasses de vinya. Al costat de tramuntana trobem 14 exemplars, mentre que al costat del migdia en falten dos per completar la sèrie (el primer i el tercer, començant per baix). La distància entre peus és de 10 metres, una cadència que permet la seva alternança amb una plantació d'oliveres en posició intercalada. En l'ortofoto apareixen tots els exemplars d'una i altra espècie, de manera que alguns devien morir i no van ser reemplaçats. Es tracta de dos arbres típicament mediterranis, perfectament adaptats a sòls àrids i temperatures càlides o temperades. Ultra el seu rendiment agrícola, l'olivera ha esdevingut també un arbre ornamental. Tanmateix, l'objecte de la plantació cal cercar-la en el seu simbolisme. A Catalunya, el xiprer és senyal de benvinguda i hospitalitat. Per la seva longevitat, les dues espècies es relacionen amb la immortalitat, una idea reforçada pel fet que es tracta d'arbres de fulla perenne, sempre verds i de fusta incorruptible per les seves resines. A més, la capçada estreta del xiprer i les seves branques erectes i arrapades al tronc l'enfilen directament cap al cel, casa de Déu i lloc de descans etern. Per aquestes raons, el xiprer s'ha plantat en cementiris i en les immediacions de tota mena d'edificis religiosos, com podria ser el cas de la Mare de Déu del Roser. | 08164-97 | Masia de l'Aguilera, tram nord del camí veïnal que uneix la masia amb la carretera BV-2153. | 41.4268300,1.7173000 | 392821 | 4586935 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59219-foto-08164-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59219-foto-08164-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 59191 | Cisterna i font de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-i-font-de-laguilera | XIX-XX | Dipòsit d'aigua de planta rectangular amb base de 2,8 x 4,9 metres construït amb maons de terra cuita i rematat per un cos volat ornamental de merlets i matacans en miniatura, amb les quatre cantoneres sobrealçades a 2,27 metres respecte del nivell actual de terres. Tant l'estil com els motius del guarniment s'inspiren en el recinte fortificat i la torre de l'Aguilera i estan en línia amb els del cosidor situat al final del camí arbrat que mena a la masia. Dins seu hi ha una cisterna amb les parets arrebossades i coberta amb volta de tartana, amb la cara exterior dels maons pintada amb aïllament asfàltica. El sostre està parcialment esfondrat i s'hi veu l'interior, per la qual cosa el seu estat de conservació és regular. Per fer-lo registrable, anteriorment existia una trapa zenital de 50 x 50 cm tancada amb forrellat situada en un dels angles. Al seu costat, a la paret nord, s'observa un sobreeixidor i diverses conduccions d'entrada i sortida d'aigua, actualment en ús. Possiblement la cisterna s'abasteix per bombament de l'aigua procedent d'un pou situat a 100 metres de distància, en el marge de la vinya annexa. Es tracta d'una captació circular de 1,26 metres de diàmetre que sobresurt 1,5 metres de la mota de terra, deixant a la vista quatre fileres senceres de maons verticals de 29 cm cadascun i un contrafort o pilar de reforç al costat Oest. En la part superior hi ha un parell de maons calats de nova factura que fan la funció de respiralls. L'aigua es destina a reg agrícola, si bé en origen tant el pou com el dipòsit devien formar part d'un sistema de captació i aprofitament d'aigua, també de boca, en el qual es trobava segurament inscrita la font de l'Aguilera. Es tracta d'una obra construïda amb maons de terra cuita sobre una llosa quadrada de 90 x 90 cm del mateix material. El cos de la font està emmarcat per dues fileres de 12 peces rectangulars disposades en sentit contrari a l'element central, coronat en forma semicircular fins a una alçada de 1,20 metres. En el seu entorn s'observen escampades algunes restes d'obra de fàbrica semicircular que podrien haver format part del coronament original. Executada amb el mateix material, la pica de la font és lleugerament rectangular, amb un remat de 62 cm amplada, una alçària de 35 i una fondària de 45. El seu estat de conservació és regular, ja que ha perdut la verticalitat i es troba lleugerament vençuda cap al costat de tramuntana. Actualment subministra aigua de procedent de la finca mitjançant una aixeta amb clau de pas. En origen, segurament, s'abastia directament per gravetat de la cisterna propera i formava part d'un sistema de conducció i aprofitament d'aigua que n'evacuava l'escreix fins a un safareig de planta circular i 1,2 metres de perímetre situat 5 metres a ponent, a una cota lleugerament inferior. | 08164-69 | Masia l'Aguilera, a 60 m al nord-est, en el bosquet situat a llevant de la masia. | 41.4279100,1.7178700 | 392870 | 4587054 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 116|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||||
| 59175 | Matamargó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matamargo | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Coservació precària de diverses parts de l'edifici i annexes. | Casa de camp aïllada, d'estil popular, del segle XIX. Amb el nom de Matamargó es coneix la casa de camp situada en els terrenys homònims, ubicats al nord del terme municipal del Pla del Penedès, a 250 m de distància del límit amb el terme de Torrelavit. L'immoble es situa al peu de la carretera BV-2153, al marge occidental, a l'alçada del PK 4+280, un cop passat Cal Cerdà de Palou. Correspon a la casa més septentrional del municipi. Matamargó és una interessant casa de camp, construïda probablement cap a la primera meitat o mitjan segle XIX, que conserva plenament el seu estil popular. Correspon a un volum de planta rectangular, aproximadament de 100m2 de superfície, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. En el lateral sud-oest, a la construcció principal s'hi afegí un annex, que en el front de façana mostra un aspecte unitari. Adossat a aquest, també al sud-oest, hi ha un petit annex cobert, mentre que en el lateral nord-est de la casa se n'hi ha un altre de més ampli. En el front de façana l'aspecte de la casa és notablement ben cuidat, però a la resta de façanes i edificis annexos hi manca restauració, amb indicis de poc ús i progressiu abandonament. Destaca especialment la façana de l'edifici principal i del cos annexat pel sud-oest. Ambdós peces són de planta baixa i pis. A la planta baixa l'edifici principal presenta l'antic accés original, d'arc escarser, probablement obrat amb maons, amb porta de doble fulla, de fusta, prèviament protegida per una porta envidrada típica de mitjan segle XX. A la dreta de la porta, al nord-est, hi ha un accés més petit tapiat amb maons recents, possiblement obert més recentment. A l'extrem dret hi ha una finestra també tapiada amb maons, sobre de la qual hi ha una arc escarser de maons deixat com a llacuna visible en la façana arrebossada. És possible que l'arc constituís un segon accés original, posteriorment reconvertit a finestra i després tapiada. D'altra banda en el primer pis, la casa conserva una finestra original, petita, rectangular, amb un ampit de rajoles, i una segona finestra presumiblement més recent, més àmplia, també tapiada. És rellevant el ràfec de la casa per la seva àmplia volada, format per quatre filades, la primera amb rajoles col·locades a punta de diamant, la segona de teules, la tercera de rajoles i la quarta de teules. A la façana posterior, la casa presenta sis obertures, algunes originals i altres presumiblement posteriors. Totes estan en mal estat i tapiades. També es conserva precàriament el ràfec, amb peces a punt de caure, que és similar al de la façana principal. L'edifici annex pel sud-oest conserva a la planta baixa l'accés original, també d'arc escarser, amb la porta d'una sola fulla, i al pis una finestra també original, similar a la de la casa. El ràfec és més senzill, de dues filades, de rajola i teula. Al costat d'aquest annex hi ha el petit cobert, que disposa d'un accés estret, també d'arc escarser i conserva la coberta de bigues, llates i raoles sota teula. A la part posterior de l'edifici, l'annex existent presenta diverses refaccions; conserva una porta de fusta de doble fulla. | 08164-53 | Matamargó, carretera BV-2153, PK 4+280., | No hi ha referències històriques conegudes de la casa de Matamargó, si bé les característiques de l'immoble permeten pensar que es tracta d'una construcció de la primera meitat o mitjan segle XIX. La casa apareix assenyalada en el plànol topogràfic de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) com 'Casa de Matamargot'. Les data de construcció que proporciona la fitxa cadastral és de 1965, que òbviament és errònia i ha de correspondre a alguna refacció. | 41.4302800,1.7292200 | 393822 | 4587303 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59175-foto-08164-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59175-foto-08164-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59175-foto-08164-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'edifici només disposa d'una ocupació temporal amb finalitats subsidiàries a les activitats agrícoles dels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 59222 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-17 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, pp. 150-151. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 233-234. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 201-2015. | XVIII-XXI | És la festivitat més arrelada al municipi. Se celebra a l'entorn del 30 de juliol, coincidint amb l'onomàstica dels sants Abdó i Senén. L'Ajuntament n'és el principal responsable de l'organització des de 1979, quan va prendre el relleu de la Societat Recreativa. Avui dia, el programa d'actes s'inicia amb el tradicional repic de campanes del divendres i finalitza amb la traca final del dilluns. Entremig hi ha el pregó inaugural i la missa solemne, d'altres activitats sempre canviants, d'acord amb les propostes de la Comissió de Festes: cantades d'havaneres, nit de música jove, matinades, partit de futbol, espectacles per a la mainada, ball de nit, cercavila a càrrec dels gegants, sessió de teatre, etc. Des de 1983, la majoria dels actes es concentren al poliesportiu municipal. En acabar les funcions religioses de diumenge i la cercavila popular, encara hi ha qui conserva el costum de celebrar a casa el tradicional dinar de Festa Major a l'entorn d'un plat de capons rostits, amb familiars i amics. | 08164-100 | Nucli urbà del Pla del Penedès | Antigament, la Festa Major tenia lloc a l'entorn de l'església de Santa Magdalena. Aquesta festa té arrels baix medievals i es va popularitzar el segle XIV en honor a la patrona, per la qual cosa se celebrava el 22 de juliol, tot i que en ocasions s'allargava uns dies més, segons el criteri del rector o vicari de torn. Segons alguns autors (LLORAC, 2015:233), la data i l'advocació es va canviar al segle XVIII en favor dels sants màrtirs Abdó i Senén, àmpliament venerats per la pagesia del Pla i Lavit. El dia abans tenia lloc un mercat de d'aviram i de ramaderia ovina i vacuna que era molt concorregut. Segons un programa de festes de l'any 1863 (QUERALTÓ, 1994:211), el 30 de juliol hi havia ofici solemne amb orquestra i una processó que l'obria el ball de bastons. Per la tarda hi havia ball a la sala del senyor Almirall, sopar típic i focs artificials. L'endemà se celebrava una missa en honor a Sant Sebastià i una nova sessió de ball. La festivitat va coincidir fins a 1880, aproximadament, amb la de Lavit; per la qual cosa els feligresos de totes dues parròquies s'aplegaven en un lloc proper a la creu de Lavit (LLORAC, 2015:233) -o en les proximitats de can Cerdà de Palou (DDAA, 2011:150), segons les fonts- i celebraven un dinar conjunt que era anomenat ‘el dia del pa i la ceba'. Cada comunitat duia en processó la creu de la seva parròquia i pregaven perquè els patrons, també coneguts com Sant Nin i Sant Non, protegissin els conreus de les pedregades d'agost i setembre. Al primer terç del segle XX, les activitats lúdiques eren organitzades per les dues societats recreatives de la població: el Centre i el Casino. Després de la Guerra Civil se'n va fer càrrec el Centro de Educación y Descanso i a partir de 1965 es va començar a celebrar el darrer diumenge de juliol i durava de dissabte a dilluns. | 41.4180100,1.7107600 | 392260 | 4585964 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 59223 | Festa de les Torrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-torrades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XIX-XXI | És la festa que dóna més anomenada al poble i ha esdevingut una de les més representatives de la comarca, per la qual cosa hi assisteixen molts forasters. Se celebra el diumenge de carnaval. El ritual comença amb una cercavila amb els grallers del Pla, i a les 10h s'encenen unes fogueres amb vergues de sarga i llenya apilada a la plaça de Catalunya per torrar-hi llesques de pa de pagès i escalivar les arengades. Mana la tradició que els llescats de pa rodó s'empalin a la punta d'una canya i que aquesta s'acosti al caliu de les brases, per la qual cosa cal la col·laboració de la persona que fa el mateix des de l'altre costat de la foguera per informar de quan estan ben torrats. Aleshores, s'enretira, s'amaneix amb oli d'oliva i sal, i s'hi afegeix l'arengada. Tot plegat es menja a peu dret acompanyat d'un bon raig de vi servit en porró. En acabat, al migdia, es fa ball; a la tarda, festa de disfresses infantils, i, a la nit, concurs de disfresses per a adults. | 08164-101 | Nucli urbà del Pla del Penedès | El seu origen es relaciona amb una variant de la festa del pa i la ceba que fins al mitjan segle XIX celebraven els habitants del Pla i de Lavit com a acte de germanor a la Creu de Lavit, de la qual n'hauria servat l'esperit de germanor. D'altres fonts, en canvi, diuen es va començar a celebrar a finals del segle XIX, després de la plaga de la fil·loxera, el dimarts de carnestoltes. | 41.4178800,1.7082300 | 392048 | 4585953 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59223-foto-08164-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 59146 | Can Cerdà de Palou i Capella de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda-de-palou-i-capella-de-sant-jaume | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVI-XX | Masia i conjunt d'edificacions annexes, entre les quals la Capella de Sant Jaume, tot amb probables orígens en època medieval, segurs a partir del segle XVI i amb reformes destacades de finals del segle XIX i principis del XX. Cal Cerdà correspon a un mas aïllat al qual s'hi adossen diversos edificis, constituint un conjunt d'immobles que assoleix 1500m2 de superfície. Enfront l'edifici principal, a escassos metres de distància, hi ha l'antiga capella de Sant Jaume. El conjunt es situa a escassos 40 m a l'est de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4+000, a mig camí entre el poble del Pla del Penedès i el de Lavit. Del poble del Pla, dista aproximadament 1,6 quilòmetres. L'edifici principal, de planta rectangular i d'uns 160m2 de superfície, es situa a l'est del conjunt. La façana actual, encarada a migdia, correspon clarament a una reforma que cal situar cap a principis del segle XX, incorporant alguns elements d'estil noucentista. Es composa de planta baixa i de dos pisos, de composició simètrica, tot i que amb els dos eixos d'obertures lleugerament desplaçats cap a l'est del centre de la façana. A la planta baixa hi ha l'accés principal, d'arc carpanell, flanquejat per dos bancs col·locats a manera de pedrissos. A l'est de la porta disposa d'una finestra, amb l'ampit lleugerament volat, protegida per una reixa de ferro amb magolles. A la planta pis hi ha dos balcons, de llosana motllurada i barana de ferro. Les finestres són realitzades amb carreus de pedra que formen en l'escaire un esplandit motllurat. A destacar que al centre de la llinda del balcó occidental hi ha un escut orlat, circular, amb un pa, una 'L' i un ou, motius que formen el mot 'palou', i la data de 1694. En la segona planta, sobre els mateixos eixos, hi ha dues finestres balconeres, protegides per una barana balustrada típica d'inicis del segle XX. Remata la façana un frontó recte, molt motllurat, a diversos nivells, sostingut per cartel·les o permòdols també motllurats, en el que hi destaca una banda central ornamentada amb cercles. Al costat de l'edifici principal hi ha diverses edificacions annexes, la majoria de les quals destinades actualment a turisme rural i antigament a masoveria, cellers i magatzems i un antiga destil·leria. En aquest darrer, edifici de tipologia industrial pròpia del segle XIX, hi destaca l'accés a través d'un arc carpanell adovellat i les finestres escarseres. La clau de l'accés disposa de la llegenda '1872 PS'; en la nau del costat, a l'oest, hi roman una altra pedra amb la llegenda '1878 PS'. La mateixa data duu la tanca de ferro del portal, amb les inicials 'PC'. Per una altra banda, del conjunt destaca la Capella de Sant Jaume, dita també de Sant Jaume de Can Cerdà de Palou, les primeres referències documentals de la qual són de principis del segle XVI. Es tracta d'una petita església de planta rectangular, d'una sola nau, aproximadament de 9 per 6 m, amb coberta de teula a doble vessant. L'aspecte és, en general, propi d'època moderna, i probablement correspon a una possible refacció completa de l'edifici duta a terme en el segle XVII. Així es despèn de la llinda de la porta, inscrita, que duu la data de 1623 (veure observacions). L'accés, encarat al nord, enfront el mas, efectivament és d'estil renaixentista, de carreus motllurats. Sobre la llinda hi ha una fornícula apetxinada amb la imatge de Sant Jaume. Corona la façana un campanar d'espadanya, d'un sol ull, on hi ha una petita campana, fosa el 1953 i anomenada Maria Mercè (LLORAC, 2015: 209). | 08164-24 | Paratge Cerdà de Palou, carretera BV-2153, PK 4+000, a 1,6 quilòmetres al nord-est del Pla. | Com antropònim, Palou a apareix documentat al segle XIV (LLORAC, 2015: 50), concretament en el fogatge de 1378, en el que consta que els 4 focs de Puigdàlber eren propietat de Guerau de Palou. L'any 1490 Guerau de Palou és esmentat com a donzell de Puigdàlber (LLORAC, 2015: 206). Respecte a l'edifici, un capbreu de 1537 esmenta el mas Palou, propietat de Pascari Bernet. Va passar posteriorment a mans dels Serdà o Cerdà, que van mantenir el topònim de Palou. En el cadastre de 1857 el mas pertany a Jaume Serdà de Palou. En aquell moment consta que la finca tenia una fàbrica d'aiguardent. Quant a la capella de Sant Jaume, Salvador Llorac en remunta l'origen a la possible existència d'una capella sota l'advocació de Sant Jaume en un indret proper a l'emplaçament actual, prop de Matamargó (paratge situat uns centenars de metres al nord de Cal Cerdà), on hi ha una peça de terra anomenada 'la Capella'. La primera referència documental és del 1508, on s'anomena Sant Jaume del Gatell, que es repeteix en un document de 1522. Un cavaller anomenat Arnau de Gatell és esmentat l'any 1338 i 1340 en la jurisdicció del Pla. Llorac pensa que pot tractar-se del senyor d'una quadra que posteriorment esdevindria el mas Palou. Per tant, lloc on hi hauria la capella. Segons una visita pastoral de 1617, a la capella de Sant Jaume del Gatell encara s'hi celebraven misses. Salvador Llorac interpreta que poc després església s'hauria esfondrat i el seu emplaçament traslladat al lloc actual (LLORAC, 2015: 208). Durant la guerra civil la capella fou destruïda i posteriorment restaurada. Durant la destrucció es va malmetre una interessant pintura datada de l'any 1628, dedicada a Sant Jaume, amb l'escena del seu martiri a la dreta i la batalla de Clavijo a l'esquerra, imatge que pretén reproduir el vitrall que existeix actualment darrera l'altar (LLORAC, 2015: 208-209). Respecte la pintura, Salvador Llorac recull diverses llegendes sobre el seu caràcter prodigiós, en les que s'exposa que sempre la capella persistia a qualsevol adversitat que hi succeís (LLORAC, 2015: 238-239). | 41.4276300,1.7282900 | 393740 | 4587010 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59146-foto-08164-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59146-foto-08164-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59146-foto-08164-24-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La llinda del portal de la capella de Sant Jaume duu inscrita, abreujada, la següent inscripció: 'A 17 DE IANER EN LO ANY BAIX DIT SE POSA LA PRIMERA PEDRA. A 25 DE IULIOL EN DIT ANY SE DIGUE LA PRIMERA MISSA. 1623'. La inscripció està separada per un blasó central, esculpit, al centre del qual hi ha els símbols dels Palou, un pa, un 'L' i un ou.Cont. Descripció:En el lateral oest la capella presenta una petita finestra apuntada, amb esplandit, de pedra buxardada, amb la data 1623. Segons Llorac, és de construcció recent (LLORAC, 2015: 209). En el lateral est de la capella hi ha adossada una petita sagristia, que té un altar de fusta amb el sagrat Cor. L'interior de la capella roman ben conservat i equipat, amb un altar de pedra, amb crismó frontal, i un vitrall a manera de retaule de rerefons, amb la imatge de Sant Jaume en la batalla de Clavijo. Disposa de diversos bancs, ornamentacions i estris litúrgics. Destaca el sostre, amb voltes de tercerlet amb claus ornamentades, la central amb una figura de Sant Jaume. Es conserven a l'interior dues imatges barroques, de la Marededéu del Roser i de Sant Josep. | 95|98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 59124 | Can Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujolet | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC-VIdC | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en uns camps de vinya situats a 100 m al nord del veïnat del Pujolet, en el paratge denominat Vinyes del Pujolet (Plànol topogràfic 1:5.000 ICC). L'indret es situa a 120 m a l'est de la carrera C-15, a l'alçada del PK 21+700 i a 300 m al sud-oest de Can Saumell. L'accés és fàcil pels camins que condueixen a les vinyes, bé des del Pujolet, bé des de la carretera BV- 2155, que es situa a 180 m al nord. Les restes foren descobertes durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), duta a terme l'any 1990 per l'equip format per Artur Cebrià, Genís Ribé i Mª Rosa Senabre. En la vinya s'hi localitzà abundant material arqueològic en superfície i en marge del camí que uneix el Pujolet amb la carretera BV-2155 s'hi va localitzar fragments de teula romana, un morter de granit i un fragment de molí rotatori de pedra volcànica. El possible jaciment es relaciona amb la 'vil·la romana' del Sarral, situada a 600 m al nord-oest i la necròpolis de l'església de Puigdàlber. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat diversos fragments de ceràmica romana en superfície, especialment de teula i d'àmfora, tot i que no són molt abundants. | 08164-2 | Paratge anomenat Vinyes del Pujolet, a 100 m al nord del veïnat del Pujolet. | 41.4015300,1.7074000 | 391952 | 4584138 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||||
| 59144 | Can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XV-XX | Masia i conjunt d'edificacions annexes, amb probables orígens en època medieval, reformada i ampliada entre els segles XIX i XX. Conforma Can Fontanals un nucli clos d'edificis adossats al volum principal, que correspon a la masia, limitat al sud pel torrent de Fontanals i al nord pel camí que condueix a la pròpia masia i segueix, en direcció oest, cap a la Sala i Puigdàlber. Can Fontanals es situa aproximadament a 1 quilòmetre al sud-est del poble del Pla del Penedès i a 1,5 quilòmetres del de Puigdàlber. El mas s'emplaça just al marge nord del torrent de Fontanals, al peu del camí que condueix també cap a la Sala, situada a l'oest, a 700 m, i a la masia Berguedanes, situada a l'est, a 400 m. La masia destaca per tractar-se de de dos cossos units, afrontant les façanes. Probablement l'edifici original correspon al volum situat més al nord, arran del camí, que tindria la façana principal encarada al sud. Aquesta posteriorment hauria estat cegada per l'adossament d'un nou volum, situat també a migdia, edificació la façana de la qual constitueix actualment el front principal de la masia. El volum nord, de planta rectangular, es caracteritza per tractar-se del característic tipus basilical, de teulada a dues aigües i amb el cos central més elevat. És format per planta baixa, i pis, amb una segona planta únicament en aquest cos central. A la façana posterior, que és la única visible, no en romanen antigues finestres. Totes les existents semblen haver estat obertes, o si més no reformades, en època contemporània. Les tres existents en el primer pis disposen d'un ampit de pedra motllurat. Actualment (2017) tota la façana ha estat recentment arrebossada amb ciment, sense pintar. En el volum sud el constitueix un edifici també de planta rectangular, de planta baixa, pis i planta sota coberta, amb carener central, transversal a la façana, a dues aigües. Per l'oest hi té un volum probablement adossat posteriorment. La façana, que és la principal de Can Fontanals, destaca per la composició simètrica. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, realitzat a través d'un interessant arc de mig punt amb dovelles esplandides. A cadascun dels seus laterals hi ha dues finestres, altes, amb un ampit semi-circular volat i motllurat, protegides per una destacada reixa de ferro profusament decorada, al centre de la qual hi ha forjades les inicials 'PF'. La planta pis, sobre els mateixos eixos que les obertures de la planta inferior, presenta tres balcons, als que s'hi suma un quart, pràcticament idèntic, corresponent al cos afegit per l'oest. El balcó central, situat sobre la porta, és més ampli. Tots són de llosana de pedra, amb motllura de taló, i protegides per baranes de ferro també decorades amb motius geomètrics. Finalment, la planta sota coberta es caracteritza per disposar de quatre finestrons d'arc escarser. La planta baixa del cos annexat per l'oest és destinada a magatzem, a la qual s'hi accedeix a través de dos arcs escarsers, sense porta. Igual com la façana posterior, aquesta ha estat arrebossada recentment amb ciment. Enfront l'accés de la masia hi ha un empedrat de còdols i, flanquejant la porta, dos pedrissos. D'altra banda la masia contempla altres edificacions annexes, com un cos destinat a habitatge en el lateral oest, al qual s'hi ha afegit un garatge, i diversos cossos adossats per l'est, destinats a magatzems agrícoles. El cost annexat per l'oest ha estat reformat recentment, segons es desprèn d'una fotografia de l'any 1982 (IPAC), en la que aquest edifici disposa en el primers pis d'una interessant galeria o naia amb arcs escarsers i un ràfec de dentellons que avui han estat totalment modificats. A l'entorn també hi ha diverses basses i un pou. | 08164-22 | Paratge de cal Fontanals, camí de can Fontanals, est de la Sala i oest de les Bergadanes. | Segons Salvador Llorac l'origen de l'edifici podria ser del segle XIII, quan s'estableix Barceló de Cases a les Bergadanes. No hi ha documents, però, que avalin que l'establiment correspongui a cal Fontanals. No és fins el 1516 que es documenta el cognom Fontanals al Pla, fet que sí que podria fer recular la casa un temps abans. El 1537 apareix un Francesc Fontanals, i el 1688 un Jaume Fontanals, 'pagès de les Cases', que pagava al bisbe de Solsona per diverses peces de terra. Poc després, en un capbreu de 1699 hi apareix de nou 'Jaume Fontanals de les Cases' (LLORAC, 2015:41). L'Amillarament de 157 esmenta la vídua de Fontanals de les Cases, tercer gran contribuent del terme. En el padró de 1864 s'exposa que la casa era habitada per 10 persones (LLORAC, 2015:41). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1850, que s'ha d'entendre com aproximada i corresponent probablement a la reforma o ampliació de la masia. | 41.4084700,1.7194900 | 392974 | 4584894 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La denominació tradicional dels lloc, segons la documentació històrica, és 'Fontanals de les Cases'. A l'exterior de la casa hi ha les restes d'una base de premsa i d'un corró. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 59147 | L'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laguilera-0 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2004): 'Història i patrimoni arquitectònic del Penedès. Una mansió rural molt singular, l'Aguilera del Pla', Del Penedès, núm. 9, p.17-21. | XIV-XX | Masia, d'origen medieval i amb reformes d'època contemporània, i conjunt d'edificacions annexes, entre les quals la Capella de la Mare de Déu del Roser, del segle XVII. L'Aguilera es un casal situat al nord-oest del terme municipal del Pla del Penedès, pràcticament tocant amb el límit (escassos 10 m) amb el terme de Torrelavit. Dista del poble del Pla aproximadament 1 quilòmetre i s'hi accedeix per una pista, camí de l'Aguilera, que surt en direcció nord del PK 2+100 de la carretera BV-2153. Conforma el conjunt arquitectònic el mas, edifici principal, la torre defensiva que se li adossa per l'oest, així com diversos edificis annexos, destinats a habitatge dels masovers i a usos agraris, situats de forma alineada al nord de l'edifici principal. Pràcticament tot el conjunt és clos per diverses tanques, amb diversos portals d'accés, de les que en destaca el baluard que protegeix el front davanter, principal de la hisenda, situat al sud. L'edifici principal, antic casal, correspon a una notable edificació de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, aproximadament de 300m2 de superfície. L'aspecte de l'edifici és indubtablement el d'un imponent casal senyorial, acrescut per la solemne torre defensiva. L'aspecte de l'immoble és d'una arquitectura pròpia del segle XVII, amb trets renaixentistes a les finestres. El volum comprèn planta baixa, pis i planta sota coberta. La composició és totalment simètrica, seguint quatre eixos d'obertures. L'accés principal es situa en el segon eix d'obertures des de l'est. Es tracta d'un portal adovellat, d'arc de mig punt, amb l'angle esplandit. Les tres finestres de la planta baixa són rectangulars, de llindes rectes, de pedra, protegides per una reixa de ferro. A la planta pis presenta quatre finestres, totes idèntiques, emmarcades per una vasa d'adorn ressaltada i amb un ampit lleugerament volat i motllurat, tot d'estil renaixentista. Destaca especialment el plafó de pedra situat just entre l'ampit de la segona finestra i l'accés a l'edifici, esculpit, que incorpora el blasó familiar, sostingut per dos àngels i emmarcat per dues columnes. L'escut té esborrada la càrrega i és coronat per un elm de cavaller, probablement del segle XVII. La planta sota coberta presenta quatre petits finestrons i la façana és coronada per un ràfec comú, de teules, notablement volat. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La torre defensiva es situa a l'oest de l'edifici, avançada pràcticament al front de façana; únicament s'adossa a l'edifici una petita part. La torre està aixecada sobre la Capella del Roser, que en constitueix la planta baixa. És de planta rectangular, gairebé quadrada, d'uns 7 per 6,5 m. Disposa com a mínim de 3 pisos i terrat. L'aspecte de la torre és d'estil historicista, probablement del segle XIX. Al primer pis disposa de finestres d'arc carpanell, mentre que el que probablement és el tercer pis hi ha un òcul, possible tronera, i tres finestrons quadrats a cada façana. Finalitza la torre amb una motllura de la que arranquen els merlets perimetrals, clarament historicistes, separats entre ells per sageteres. La planta baixa de la torre correspon a la Capella de la mare de Déu del Roser, amb el portal situat en el lateral est. És d'estil renaixentista, motllurat, amb un cercle a la llinda que inclou el monograma IHS. Sobre aquesta hi ha un òcul i a l'esquerra de la porta una finestra quadrada. La capella és possiblement una obra contemporània a la refacció del casal durant el segle XVII o de poc abans. Segons Salvador Llorac se'n té notícies des d'inicis del segle XVII (LLORAC, 2015: 206). Els sostre de l'interior és de volta de nervis. | 08164-25 | Paratge de l'Aguilera, a 1 quilòmegtre al nord del poble del Pla del Penedès. | Els antecedents de l'Aguilera són plenament medievals, quan constituïa una quadra del terme de Terrassola. El primer document conegut data del 1395, corresponent a una àpoca a Bartomeu Bolet del mas de 'Zaguilera' del terme de Terrassola feta pel preceptor del monestir de Santa Maria de Solsona. Els Bolet eren mercaders i cavallers, que apareixen en la documentació de la Generalitat com a 'Bolet de l'Aguilera'. Es coneix també el 1628 mossèn Bolet de l'Aguilera era procurador de la senyora de Cubells. Al Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, hi ha dues rajoles amb un escut heràldic que incorpora una àguila que poden ser de la família. Sembla ser que el darrer de la nissaga va ser Joaquim Llàtzer Bolet i Vilar, que sembla que tingué descendència. El patrimoni va passar a mans de Jeroni de Miquel, cavaller i ciutadà honrat de Barcelona, mestre de camp dels exèrcits de Catalunya i conseller segon de Barcelona, entre d'altres càrrecs. Salvador Llorac pensa que els escuts heràldics existents a l'edifici de l'Aguilera possiblement van ser col·locats per Jeroni de Miquel, quan fou ennoblit l'any 1643 pel rei de França, aleshores també compte de Barcelona, qui en finalitzar la Guerra dels Segadors degué fer esborrar les armes que li havia atorgat el rei foraster (LLORAC, 2015: 204). En un document de l'any 1683 hi consta que Jeroni de Miquel disposava d'un mas, castell i quadra, amb tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mig imperi, a l'Aguilera. Per un capbreu de 1699 es coneix que l'Aguilera era propietat de Francesc de Miquel i Descatllar, fill de Jeroni, juntament amb la quadra de Puigdàlber. El 1728 el castell i terme de l'Aguilera eren de Jeroni de Miquel i Torné; el 1736 del seu fill Domènec de Miquel; el 1807 del tinent coronel Felip de Miquel i de Blondel, que el 1819 va informar a l'alcalde de Terrassola que l'Aguilera havia quedat agregada al Pla del Penedès en motiu d'una sol·licitud que ell mateix havia promogut. En el cadastre de 1857 consta com a propietat del mateix Felip de Miquel, i s'hi exposa que comprenia terres, la casa senyorial i altres edificacions pels treballadors. Els Miquel van posseir la finca fins a mitjan segle XX, quan va ser venuda i comprada per Maria Ymbern i Cànovas, els hereus de la qual en són encara els propietaris. | 41.4277000,1.7169500 | 392793 | 4587032 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59147-foto-08164-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59147-foto-08164-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59147-foto-08164-25-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Cont. Descripció:A la part posterior del casal s'hi adossen altres immobles, com la masoveria i diverses naus agrícoles i magatzems, amb diversos portals, la majoria d'arcs escarsers, del segle XIX o inicis del XX. Destaca també l'anomenat 'cosidor', una glorieta també d'estil historicista amb els angles decorats amb merlets i dentellons.En el baluard que clou l'edifici principal, tot ell també emmerletat, hi destaca un segon plafó situat sobre la porta oriental, també amb blasó, sostingut per lleons, amb els elements del camper repicats. | 94|95|98|116|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 59145 | Can Bergadanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bergadanes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIII-XX | Masia i conjunt d'edificacions annexes, amb probables orígens en època medieval, reformada a inicis del segle XX a l'estil noucentista. La masia Bergadanes és constituïda per un edifici principal i quatre edificacions annexes, situades a la part posterior d'aquest, tot clos per una tanca de la que destaca especialment el tram que protegeix el pati davanter de la mas, que és rematada amb maons esglaonats, seguint l'estil de la façana de l'edifici principal. Es situa la masia al sud-est del poble del Pla del Penedès, aproximadament a 1,4 quilòmetres, prop ja del límit del terme municipal (260 m) amb el de Subirats, que en aquesta zona creua el Serral, lleugera elevació situada a la mateixa distància de la masia. El mas és proper al de Can Fontanals, del que dista 400 m, situat al nord-oest, i pel nord limita amb el camí que hi condueix, procedent, des de l'est, del veïnat del Corral del Mestre (TM de Subirats). Pel sud la masia afronta amb el Torrent Fontanals, denominació d'aquest tram del Torrent de Sabanell. Can Bergadanes destaca especialment pel front de façana, d'estil clarament noucentista. L'edifici és una masia amb orígens, si més no documentals, de mitjan segle XIII (LLORAC, 2015: 50). Aquesta edificació original, ben probablement reformada en diverses ocasions, correspondria al volum occidental de l'edifici principal. És de planta rectangular, d'uns 200m2, constituït per planta baixa, pis i planta sotacoberta. El carener és central, longitudinal a l'edifici. En els laterals disposa de diverses finestres, totes elles comunes, sense cap vestigi d'antigor. En el front de façana sud-est d'aquest edifici, pels volts de la dècada de 1910 s'hi va afegir un nou cos, d'uns 5 m d'ample, que correspon a l'actual façana i el que disposa dels trets significatius d'estil noucentista. Es tracta d'un volum rectangular, de planta baixa i pis, amb dues torres a cada extrem (nord-est i sud-oest), en les que hi ha un pis més. Tot el conjunt destaca per les formes geomètriques i adorns de les finestres, així com pel coronament de les torres amb maons, que tot remet a un noucentisme encara amb vincles amb el modernisme arquitectònic. Sobta la divergència entre les finestres de la planta pis de l'edifici, totes d'arc de mig punt, amb una vasa d'adorn perimetral, de les de la planta pis i de la part superior de les torres, totes elles apuntades en la part superior, amb la mateixa vasa d'adorn, obrada íntegrament amb maons. A la planta pis, les dues finestres sobre l'accés principal s'encaren a un balcó protegit per una barana de ferro de faldó que es sustenta sobre pilastres ornamentades amb peces de ceràmica. Entre les dues finestres, a sobre, hi ha un rellotge de sol, de plafó ceràmic. Les dues finestres del mateix pis situades les torres són, en canvi, geminades i més altes i estretes. En la torre nord, al darrer pis les mateixes finestres són triples i el coronament finalitza amb una sanefa perimetral que reprodueix de forma múltiple la mateixa forma d'aquestes finestres apuntades. A sobre hi ha un ràfec de maons col·locats diagonalment, a manera de dentellons, que suporta la coberta a quatre aigües, coronada per una copa ceràmica. Per contra, la torre sud, més baixa, disposa en d'una única finestra, del mateix estil, més petita que la resta, i el coronament és idèntic a excepció de la coberta, que és a dues aigües. En els fronts laterals d'aquest volum segueix aquesta mateixa composició, amb un balcó de llosana motllurada en les finestres del primer pis. | 08164-23 | Paratge de les Berganades, a 1,4 quilòmetres al sud-est del poble del Pla del Penedès. | Salvador Llorac escriu que del lloc hi ha referències documentals des del 16 de juny de 1255 el castlà Guillem de Lavit estableix la casa Bergadanes a Barceló de Cases. L'any 1353 s'esmenta en Jaume Joan Bergadanes i el 1360 Berenguer Joan Bergadanes. El 1387 hi ha esmentat al Pla Pere Esbert de Bergadanes (LLORAC 2015:39-40). Posteriorment, al 1857 hi apareix com a propietari Nicanor de Franco, mentre que al padró parroquial de 1864 l'havia la vídua Torrents. Llorac diu que hi hagué un famós robatori l'any 1844 (LLORAC, 2015:40). Llorac pensa que el topònim de l'edifici prové d'una pluralització de de 'bergades', que significa grup de persones que caminen o treballen plegades (LLORAC, 2015: 50). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1910, que podria correspondre la reforma de principis del segle XX o pròxima. | 41.4062400,1.7237700 | 393328 | 4584641 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59145-foto-08164-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59145-foto-08164-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59145-foto-08164-23-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Cont. Descripció: D'altra banda, en el lateral sud de l'edifici original hi ha una portalada d'arc de mig punt, que podria correspondre a l'accés primitiu. A l'oest d'aquest edifici hi ha un gran edificació annexa d'ús agrari i entre les dues el que sembla ser una antiga cotxera obrada construïda probablement al mateix temps que la façana noucentista, doncs segueix el mateix estil, amb un accés d'arc carpanell de maons flanquejat per dos motius decoratius de ceràmica que recorden a un blasó. L'accés principal a la finca disposa d'una portalada amb pilars de maons coronats per pinacles també revestits de ceràmica. | 94|98|105|106|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 59130 | L'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC -VIdC | És probable la conservació d'estructures arqueològiques | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès, limitant pel sud amb el Torrent de Sabanell. La zona és coneguda com l'Esquerda, topònim del que pren el nom el jaciment. S'hi accedeix fàcilment prenent el camí en direcció al torrent, que parteix de l'extrem sud del carrer Puigdàlber, creuant les vinyes, i que en línia recta arriba fins a la zona on es situen les restes. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que 'en el tall d'un camí que porta cap al torrent' es van observar restes 'd'estructures constructives' i es van localitzar fragments de ceràmica que s'emmarquen en època romana tardana. Es tracta de 12 fragments de ceràmica comuna 'òxidoreductora', 18 fragments de ceràmica comuna reduïda i 24 fragments de ceràmica comuna oxidada. Els responsables del projecte de recerca interpreten que podria tractar-se d'un grup de sitges 'o nivells arqueològics' corresponents a un assentament rural que podria estar vinculat amb la propera necròpolis de la Sala. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat l'existència de restes arqueològiques en el talús existent al marge nord d'un camí que, procedent de l'indret indicat per accedir al jaciment, condueix fins al centre del meandre que forma el torrent en aquest sector. En concret correspon a una franja d'uns 5 m de longitud situada en les coordenades (UTM ETRS89) X:392029 Y:4585378, en la que s'observa sediment d'1 m de potència, cobrint el sòl geològic, amb fragments de ceràmica. S'hi ha observat diversos fragments de ceràmica comuna reduïda i oxidada, d'època romana, diversos fragments de teula i un fragment d'àmfora indeterminada. Aquests materials no permeten concretar l'adscripció cronològica de les restes, que s'emmarquen segur en l'època romana, si bé podrien ser efectivament d'època baiximperial. | 08164-8 | Paratge l'Esquerda, a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4127000,1.7081000 | 392029 | 4585378 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 59207 | Marededéu de Santa Maria del Pla del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-santa-maria-del-pla-del-penedes | <p>DIVERSOS AUTORS (1986): Catalunya romànica, Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Volum XXII, Grup Enciclopèdia Catalana. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. http://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/romanic/marededeu-de-santa-maria-del-pla-del-penedes-mev-828</p> | XIII | Ben conservada, inclosa la policromia, amb restauracions. | <p>Imatge de Maria, mare de Jesús, i de l'Infant, tallada en fusta, de mitjan segle XIII. Escultura anònima, que mesura 83 d'alçada, per 41 d'amplada i 27 de costat, restaurada. Talla realitzada en fusta d'alba, policromada. La Verge és representada asseguda, sobre un tron monumental, de tradició clàssica, amb quatre columnes cilíndriques finalitzades amb esferes. Porta toca blanca, túnica negrosa, mantell daurat i corona. L'Infant Jesús és representat assegurat a la falda, vestint túnica vermella i mantell daurat, també amb corona. Té un rostre semblant al de la mare, duu el llibre de la llei a la mà esquerra i amb la mà dreta fa el gest de benedicció. Es tracta d'una marededéu de gran format que respon a la iconografia de tradició bizantina pròpia del segle XII, representada com a tron de l'infant Jesús, assegut al bell mig de la falda. El fet de que la imatge no esbossi un clar somriure, com és habitual en altres marededéus romàniques d'aquesta època, li confereix una impressió distant, reforçada per la mirada també allunyada. Aquesta voluntat estètica de majestuositat i reialesa apropa la imatge als tallers escultòrics barcelonins de la primera meitat del segle XIII (MEV, 2017). Per totes les seves característiques es data d'entre el segon quart i el tercer quart del segle XIII (MEV, 2017), entorn 1230-1260 (QUERALTÓ, 1994:40). Els estudis de la talla indiquen que té una gran semblança i fins i tot contemporanietat amb la marededéu de Santa Maria de Sant Martí Sarroca, desapareguda el 1936. Forma part de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic, on roman exposada al públic, amb el número de col·lecció MEV 828.</p> | 08164-85 | Plaça Bisbe Oliba, 3, Vic. | <p>La talla romànica procedent de Santa Maria Magdalena del Pla del Penedès va ser donada pel bisbe Josep Morgades, nadiu de Vilafranca del Penedès, al Museu Episcopal de Vic juntament amb altres obres d'art. El Museu Episcopal de Vic va ser fundat l'any 1889. Sembla ser que la talla va ser donada al bisbe l'any 1883, probablement pel rector d'aleshores, Miquel Felip, per motius desconeguts, tot i que possiblement com a regal per algú favor rebut (LLORAC 2015: 201; QUERALTÓ, 1994:40). Des d'aleshores forma part de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic, on actualment roman exposada en la sala 4, d'art romànic, a la planta 0.</p> | 41.4177400,1.7129500 | 392442 | 4585931 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59207-foto-08164-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59207-foto-08164-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59207-foto-08164-85-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-13 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Anònim | Museu Episcopal de Vic, codi col·lecció MEV 828 | 92|85 | 52 | 2.2 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||
| 59133 | Església de Santa Maria Magdalena del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-magdalena-del-pla | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. LÓPEZ I GÓMEZ, Annabel, (2005): 'Els elements ornamentals dels conjunts pictòrics romànics del Penedès', Del Penedès, núm. 10, p.41-58. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XI | Església parroquial del Pla de Penedès, edifici d'origen romànic, del segle XI, que ha estat objecte de múltiples reformes que han configurat l'aspecte actual. El temple és de planta pseudo-basilical, amb tres naus, la nau septentrional més curta que les altres, resultat de l'ampliació de l'església original, de creu de llatina, amb successives capelles. L'edifici s'orienta en sentit SW-NE, amb la façana principal situada al sud-oest, on hi ha l'accés, enfront la Plaça Major. La façana principal, és obra de la segona meitat del segle XIX (1869-1870), avui dia amb el parament pintat de blanc i originalment de carreus vistos, col·locats al trencajunt. Presenta un portal d'arc de mig punt, amb guardapols, en el timpà del qual hi ha un mosaic que representa un cep damunt el que hi ha un crismó, tot voltat pel text evangelical 'jo sóc el cep, vosaltres sou els sarments'. Es tracta d'un refacció de l'accés principal datada de l'any 1970 (QUERALTÓ, 1994:69). Anteriorment el portal era de llinda, sense arc i timpà, sobre el qual hi havia una capelleta, probablement dedicada a Santa Magdalena. Les portes de l'edifici són les originals de la reforma del segle XIX i presenten la llegenda, incisa, 'Año 1869'. Damunt el portal hi ha una rosassa amb un vidrat recent, obra d'una artista vinculada al municipi. La façana és coronada per un cornisa motllurada i amb dentellons. El lateral septentrional reflecteix l'ampliació parcial del transsepte, que constitueix part de la nau lateral, reduïda i que no comprèn tota la longitud de l'església. El front de façana corresponent a la nau central és pintada de blanc, mentre que el corresponent a la nau lateral mostra els paraments descoberts. Aquests indiquen, com a mínim, dues ampliacions del transsepte romànic. El frontis encarat al sud-oest presenta una rosassa florada, sota del qual hi ha una fornícula, obrada en un carreu, amb la Verge de Montserrat, capelleta col·locada l'any 1970. En el front encarat al nord existeix un finestra, potser d'origen romànic, reformada. Sota la finestra, el parament visible sembla ser l'original de l'edifici. La façana meridional presenta també dos rosetons, obrats en reformes d'època contemporània, i dues petites finestres en les extrems. La façana oriental, que correspon a la capçalera, no és visible degut a que se li adossen de diversos immobles que tenen l'accés per l'Avinguda Anselm Clavé. La capçalera sembla està decorada amb bandes llombardes i arcuacions cegues. Exteriorment destaca el campanar, col·locat singularment damunt el cimbori. Data d'entre els segles XVI i XVII i és de planta rectangular, coronat per una balustrada. Assoleix una alçada de 22,5 m i disposa d'un rellotge a la façana sud-oest, dues finestres a la cara oposada i una única finestra en les restants. Respecte l'interior de l'església, la nau central és de volta de canó, reforçada per arcs torals. Damunt l'accés hi ha el cor, datat de l'ampliació del segle XIX. El creuer és amb cúpula semiesfèrica, reforçada mitjançant trompes a les arestes. L'absis central és original del segle XI, de quart d'esfera, amb tres finestres de doble esqueixada, obrades amb carreus de travertí. En la restauració realitzada entre els anys 1970 i 1973 (QUERALTÓ, 1994:72) es van descobrir restes de pintures romàniques, amb motius geomètrics, en l'intradós d'aquestes finestres, avui conservades al lloc. En aquest absis hi ha l'altar major, de pedra, sobre el qual, des de l'arc triomfal, hi penja una creu metàl·lica amb la figura del Sant Crist. En els brancals del mateix arc hi ha les imatges, tallades en fusta, de Sant Senén i Sant Abdó (Sant Nin i Sant Non), patrons del poble. | 08164-11 | Plaça Major, s/n | La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). Les restes romàniques de l'església poden datar-se d'entre els segles XI i XII, probablement l'edifici de mitjan segle XI i les pintures de la segons meitat del segle XII. La temàtica geomètrica de les pintures és similar a les de Sant Joan de Boí i de Sant Pere de Sorpe (LÓPEZ, 2005:48). Hom coneix que antigament hi havia una capella dedicada a Sant Joan, esmentada a inicis del segle XV i referenciada encara a finals del XVI (LLORAC 2015:191) La primera ampliació de la que es té coneixement de l'església romànica data de l'any 1597, quan s'amplia la nau central i es construeixen les capelles del Santíssim i de la Mare de Déu del Roser. També és el moment en que presumiblement es construeix la sagristia, anul·lant l'absis meridional. La segona reforma important es la realitzada entre els anys 1869 i 1870, en la que s'amplia de nou la nau central i les laterals, construint el baptisteri i la nova façana, obres realitzades després d'una vista pastoral del bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albora, que dóna compte de les reduïdes dimensions del temple en proporció a la quantitat de feligresos (QUERALTÓ, 1994:66 i següents). L'any 1824 es van beneir dues campanes, que foren espoliades durant la Guerra Civil i posteriorment reposades per dues de noves, una l'any 1941 i l'altra el 1942, la darrera fosa utilitzant les dues campanes del rellotge. L'any 1970 es va refer la portalada, coincidint amb les obres de restauració de l'interior realitzades entre 1970 i 1973, que van permetre descobrir les pintures i paraments romànics (QUERALTÓ, 1994:69). Per a la història de la parròquia cal remetre's als llibres 'El Pla, històries de l'ahir i de l'avui' (1994), 'El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes' (2011), i 'El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric' (2015), que la recullen excel·lentment. | 41.4176700,1.7128000 | 392430 | 4585924 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884, juntament amb el parallamps, encara existent.A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860.És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884 , juntament amb el parallamps, encara existent (QUERALTÓ, 1994:49).A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860 (QUERALTÓ, 1994:50).Després de la Guerra Civil la missa diària es feia a la nau lateral nord, ja que els feligresos romanien la major part del dia treballant a les vinyes. S'utilitzava només l'altar major els diumenges i els festius. Per Sant Sebastià hi havia molta devoció; l'església estava plena (informació facilitada pel Sr. Arcadi Ferrer Llop).Cont. Descripció: La nau sud s'inicia amb el baptisteri, construït en la reforma del segle XIX, protegit amb una reixa de ferro que duu forjada la data de '1870'. Segueix la nau amb un espai dedicat a una imatge de Sant Antoni, continuant per un següent amb tres capelletes amb les imatges de Sant Sebastià, Santa Magdalena, al centre, patrona del poble, i Santa Llúcia. En el transsepte la reforma realitzada l'any 1597 va fer desaparèixer l'absis sud per a la construcció de la sagristia. En el mur hi ha una fornícula amb dos reliquiaris, un de Santa Magdalena i un de Sant Sebastià.La nau nord conserva l'absis romànic, de quart de volta, amb una petita finestra central, de doble esplandit. L'absis disposa d'un altar on hi ha un reliquiari de metall, amb crismó, i en el transsepte hi ha una talla de Sant Josep. Segueix la nau amb la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb un retaule que duu la data de 1849, un darrer espai on hi ha una capelleta amb la figura de Sant Isidre i en el que recentment (2016) s'hi ha instal·lat la maquinària del rellotge del campanar, restaurada. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 59225 | Goigs de Santa Maria Magdala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-magdala | <p>GONZÁLEZ MAÑA, Cristina (2016): Fons de goigs, auques i fulls poètics del CRAI. Biblioteca de Lletres. Inventari temàtic. Universitat de Barcelona. MAIDEU I AUGUET, Josep; VIVES I SABATÉ, Ricard: (1970) Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala excelsa patrona i titular de la parroquia d'el Pla del Penedes arquebisbat de Barcelona. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. http://bd.centrelectura.cat/items/show/13076.</p> | XX | <p>Goigs dedicats a Santa Maria Magdalena, patrona de la parròquia del Pla del Penedès. Goig tradicional, versió editada en paper per Ricard Vives i Sabaté, a Vilanova i la Geltrú, l'any 1970, dins la sèrie de goigs de l'autor, amb el núm. 561. Es tracta d'un sol full imprès a dues cares, a la de davant amb els goig i a la posterior amb les notes d'edició. L'edició segueix el tipus de la sèrie, amb una garlanda perimetral que emmarca el text i un dibuix central. El títol de la capçalera és el següent: 'Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala, excelsa patrona i titular de la parroquia d'el Pla del Penedes. Arquebisbat de Barcelona'. El text es compon d'onze estrofes, tractant-se d'un text antic anònim, revisat per Ricard Vives. El dibuix central, de Santa Maria Magdalena, representada amb el vas de perfum com a atribut, és també de Ricard Vives. A la part inferior hi apareix la partitura de la musicalització, obra de Mn. Josep Maideu i Auget (1893-1971). La devoció a Santa Maria Magdalena és d'arrels antigues, doncs si bé els primers documents esmenten a l'església del Pla com 'Santa Maria', a partir de 1366 ja s'anomena sempre 'Santa Maria Magdalena'.</p> | 08164-103 | Plaça Major, s/n | <p>Es desconeix l'origen dels goigs, de tradició popular. La versió publicada correspon a un text musicat per Mossèn Josep Maideu i revisat per Ricard Vives.</p> | 41.4177300,1.7127900 | 392429 | 4585930 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Josep Maideu i Auget; Ricard Vives i Sabaté | Es conserven còpies com a mínim al 'Fons de goigs, auques i fulls poètics del CRAI. Biblioteca de Lletres' de la Universitat de Barcelona, amb la signatura FA-248/239, i també al Centre de Lectura de Reus, que disposa d'una extraordinària col·lecció de goigs, fons cedit per Enric Prats. Les imatges de la fitxa procedeixen d'aquest centre, a través de la Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. | 119|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 59138 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-10 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge urbà, aïllat, noucentista, del principis del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, amb les façanes aproximadament de 13 m de longitud, constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'edifici s'orienta NE- SW, amb la façana principal encarada al sud-oest, enfront la Plaça de Pau Casals. L'edifici és envoltat per un jardí arbrat, més extens en els laterals de l'edifici que no enfront la façana principal i la posterior, on el pati pren la forma de corredor. A l'extrem sud-est de la finca, en el front principal, hi ha l'accés a l'antiga cotxera. L'immoble és d'estil noucentista de tendència ruralista, amb una relectura del llenguatge tradicional de les masies a través de les tendències de primers de segle XX. Aquest estil es fa evident en les totes obertures de l'edifici, arquejades a l'estil de les masies. La façana principal destaca per disposar de l'accés a través d'un atri porxat, amb arcs de mig punt, sobre el qual hi ha un terrat amb barana de balustres. El porxo dóna pas a la porta principal de l'immoble, centrada, que és flanquejada per dues finestres a la planta baixa. A la planta pis hi ha quatre finestres, les dues dels extrems situades en l'eix de les de la planta baixa, mentre que les dues centrals, de tipus balconera, es situen juntes, geminades, separades únicament per un brancal unitari, enfront el terrat sobre el porxo. A la planta coberta, seguint els mateixos eixos de les obertures de les plantes inferiors, les finestres són molt més petites i totes múltiples: en els laterals dos finestrons talment geminats, i al centre tres finestrons separats també únicament pels brancals compartits. És a destacar que totes les obertures de la casa són realitzades amb arcs escarsers, emmarcades amb un vasa d'adorn en la part superior, que al centre ressalta una clau d'arc simulada i, en els extrems, finalitza amb un vèrtex triangular, totes rematades per un ampit semicircular. Aquest és ben probablement el tret més distintiu de l'exterior de l'immoble. La única divergència amb aquestes obertures, són els arcs de mig punt de l'atri porxat, també però amb emmarcat amb vasa. És significatiu també que la majoria de finestrons de la planta coberta són cecs. A la façana posterior hi destaca un accés secundari, centrat, realitzat a través d'una galeria poligonal d'obra al qual s'accedeix a través d'unes escaletes. La façana és també de composició ordenada, seguint eixos simètrics, amb dues finestres a la planta baixa, tres a la planta pis, la central flanquejada per dos finestrons, i tres parelles de finestrons geminats a la planta sota-coberta. La façana sud-est es poc visible des de l'exterior, però pot observar-se a la planta baixa una destacada exedra amb diversos finestrals i coronat per un terrat balustrat. La composició de les finestres d'aquesta façana és idèntica a la de la façana principal. La façana nord-oest és la més simple i mostra una composició totalment simètrica. A la planta baixa existeix també una porta secundària, al centre, i dues finestres, en els laterals. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis hi ha tres finestres i a la planta sota coberta tres parelles de finestrons geminats. A la coberta de l'edifici hi destaca el ràfec de quatre filades, tres de teules i una de rajols, suportat per maons col·locats a manera de dentellons. Tots els vèrtex de l'edifici són coronats per una estructura a manera de merlet seccionat. A la part central de la coberta, realitzada a quatre aigües, hi ha un terrat amb badalot central i barana de peces ceràmiques amb un pedestal coronat per una copa amb esfera a cada angle. D'altra banda, com dèiem, a l'extrem sud-est de la façana principal hi ha l'accés a l'antiga cotxera, realitzada a través d'una portalada amb arc rebaixat i un coronament idèntic al de la casa. Aquest edifici, aïllat de la casa, no és visible des de l'exterior. En el sector nord-oest del pati existeix una bassa circular i un pou. | 08164-16 | Plaça de Pau Casals, 6 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1914, que d'acord amb l'estil arquitectònic de l'immoble pot considerar-se correcta o aproximada. | 41.4192600,1.7109400 | 392277 | 4586102 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59228 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-22 | QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 106-107. | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de l'Ajuntament del Pla del Penedès es troba distribuït en dos espais: un a la planta baixa i un altre situat a les golfes de la casa consistorial, tot col·locat en prestatges dins d'arxivadors de cartró. El primer acull tota la documentació històrica, ordenada temàticament seguint els criteris marcats pel Consell Comarcal, juntament amb d'altra de naturalesa administrativa. La resta de documentació administrativa és a les golfes, al costat de fons bibliogràfics i personals procedents de donacions particulars de famílies del poble, entre els quals destaca el llegat de Jordi Vallès. Constituït per 93 capses arxivadores amb tota mena de documents (llibres, cartells, correspondència, programes culturals...), constitueix un reflex dels interessos i les inquietuds de la vida d'un jove vinculat al teixit associatiu del Pla que va morir prematurament als 26 anys. Els historiadors Jordi Vallès i Josep Colomé van realitzar un estudi sobre el fons històric en el marc del primer Seminari d'Estudis Locals d'Història Local i Comarcal del Penedès, la qual cosa va donar lloc a l'inventari següent: correspondència del Consell Municipal (1927-1934); pressupostos municipals (1876-1893); matrícula industrial (1876-1925); contribució territorial (1855-1887); Jutjat de Pau (1848-1944); acords de la comissió mixta de propietaris i parcers (diversos anys); declaracions de vi (1933-1945); baptismes, matrimonis i òbits (1863-1936); visites del registre civil (1876-1917); cens d'habitants (1907-1945); padró d'habitants (1930); rectificació del cens (1901-1906); cens electoral (1893-1923); rectificacions del cens electoral (1899-1935); electors amb drets suspesos (1902); prescripció d'incapacitat d'electors (1902); reclamacions d'inclusió al cens (1902); expedients d'eleccions (1899-1900); eleccions municipals, diputats i senadors (1903-1936), i renovació de la junta municipal del cens electoral (1917-1934). A més, l'Ajuntament conserva tota la documentació electoral generada a partir de 1939 fins a l'actualitat. Hi ha també un apartat de cartografia i una col·lecció sencera del butlletí municipal La font de l'Esteve. | 08164-106 | Plaça de Pau Fontanals, 1 | 41.4180800,1.7105900 | 392246 | 4585972 | 08164 | El Pla del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59228-foto-08164-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59228-foto-08164-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 59154 | Cal Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lloret | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX-XX | Edifici cantoner, d'habitatge, d'estil popular, d'entorn finals del segle XIX-principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 5 de la Plaça de Pau Fontanals, en el xamfrà entre els carrers de Sabanell i Vallès. Correspon a un edifici de planta lleugerament rectangular, de notables dimensions, aproximadament de 13 per 11 m. de façanes, compost per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'immoble presenta característiques tradicionals de les cases populars del segle XIX, si bé amb recursos utilitzats també pel noucentisme (vases d'adorn, motllures), que li confereixen un estil popular benestant. Hi destaca especialment les vases d'adorn en totes les obertures i els òculs oberts en la planta sota coberta. La façana ha estat reformada recentment, modificant parts importants de les façanes, com són els diversos antics accessos, d'acord amb el que s'observa en la fotografia de l'any 1980 inclosa en l'Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) i l'estat actual. En el moment de visitar l'edifici (març de 2017) les façanes es mantenen amb un arrebossat de ciment, recent, sense pintar. La façana principal, on es situa l'accés, està encarada al nord-oest. Presenta tres eixos d'obertures oferint simetria al frontis. A la planta baixa, en l'eix oriental disposa d'un ampli accés, per vehicles, actualment d'arc escarser, però en la fotografia de 1980 s'observa l'accés amb llinda plana. Probablement aquest accés fou obert en una reforma anterior, potser a partir d'una antiga finestra, ja que l'existència d'aquesta correspondria a la composició de façana més habitual. A l'eix central hi ha la porta de vianants principal, centrada, d'arc escarser. Aquest accés també ha estat modificat, pel que es desprèn de la fotografia citada, doncs antigament era més alt i amb la fletxa de l'arc separada del propi accés per una llinda, elements avui desapareguts. El tercer eix antigament, també d'acord amb la fotografia, presentava un segon accés o finestra de gran alçada. La part superior d'aquesta obertura correspon actualment a una finestra, mentre que la part inferior ha estat tapiada i s'hi ha obert un finestró a la part inferior. A la planta pis hi ha tres altes finestres, de llinda recta, la central és un balcó amb barana de ferro, mentre que les dels extrems són balconeres, també amb barana. Aquestes també han estat modificades, doncs les finestres laterals disposaven antigament de la part superior cegada, potser amb decoració esgrafiada. A la planta sota coberta hi ha uniformement tres finestres oculars, el·líptiques, amb vasa d'adorn i reixat de ferro. La façana oriental també ha sofert modificacions des de l'any 1980, doncs d'acord amb la fotografia esmentada, hi havia un ampli accés al centre, d'arc escarser, probablement amb porta de dues fulles, per a vehicles, avui dia completament tapiat i invisible. Flanquejant aquest accés hi havia dues finestres, de llinda recta, encara conservades. A les plantes pis i sota coberta aquesta façana disposa de la mateixa composició que la septentrional, és a dir amb un balcó central i dues finestres balconeres en els laterals, això en el primer pis, i de tres òculs el·líptics a la planta superior. Destaca en la façana les dues motllures que assenyalen el sòl dels pisos, de pedra, amb bossellet, i el ràfec, de diversos nivells i arrencat sobre una motllura de filet. En la coberta, de tres aigües, sembla existir un badalot. Pel sud, l'immoble fa mitgera amb un altre edifici del carrer Vallès, mentre que per l'oest, part posterior, s'hi ha afegit un volum que amaga l'antiga façana. | 08164-32 | Plaça de Pau Fontanals, 5 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com aproximada i potser corresponent a un immoble preexistent, posteriorment reformat. | 41.4178100,1.7107200 | 392256 | 4585942 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59206 | Monument a les víctimes de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. VALLÈS I CUEVAS, JOSEP (2013): El Pla del Penedès. Memòria oral de la Guerra Civil (1936-1939), Institut d'Estudis Penedesencs, 2013. http://www.totselsnoms.org/memorial_espais/14/morts-de-la-guerra-civil-al-pla-del-penedes | XX | Monument en record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil del Pla del Penedès. Es tracta d'un monòlit situat a la Plaça de la Font de l'Esteve, al nord del poble del Pla del Penedès. És tracta d'un monòlit irregular, de pedra calcària, de quatre tones, de 1,55 m d'alçada per aproximadament 88 cm d'amplada dels costats. Està envoltat per un petit túmul de pedres unides amb ciment, que consoliden la base del monòlit, amb tot el perímetre d'aquest contorn delimitat per làmines de fusta que formen una jardinera triangular. Al costat nord del monument hi ha ancorat a terra un pal on hi oneja la senyera. A la cara sud del monument hi ha una placa transparent, de plexiglàs, de 90 cm d'alçada per 35 d'amplada, coronada per l'escut municipal, en la que s'hi llegeix, en majúscules, 'EL PLA DEL PENEDÈS. GUERRA CIVIL 1936-1939.ELS MORTS'. A sota hi ha escrit el llistat per ordre alfabètic de 44 noms i cognoms de planencs morts en el conflicte i de persones mortes en el poble. En el túmul perimetral hi ha col·locada també una placa, de marbre, de 40 per 25 cm, que porta inscrit l'homenatge següent, en majúscules: 'EN MEMÒRIA ALS MORTS DE LA GUERRA CIVIL AL PLA. INAUGURAT PER L'IL·LÚSTRÍSSIM SR. ALFRED MARTÍNEZ ALONSO ALCALDE DE DEL PLA DEL PENEDÈS. 11 DE SETEMBRE DE 2010'. El llistat de noms és format per 26 soldats planencs morts al front o durant el conflicte, 3 soldats de la barriada del Mas Morer (Puigdàlber), 2 soldats de Torrelavit, dos soldats de Sabanell morts casa, malalts, un planenc mort a l'exili, 3 persones mortes a Baldús i Sabanell per accident, tres finats al camp d'aviació de Sabanell i 4 morts per la repressió tant republicana com franquista (VALLÈS, 2013:152-153). El monument homenatja tant a les víctimes del bàndol republicà com a la del bàndol nacional. | 08164-84 | Plaça de la Font de l'Esteve | El monòlit és un homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil del poble del Pla, tant de veïns morts en combat o per motius de guerra (hospitals, camps de concentració), com de veïns de les barriades properes al Pla amb les que es té fort lligam històric, com Sabanell i Baldús, això com de les morts ocorregudes en el camp d'aviació republicà de Sabanell, situat al term municipal de Torrelavit, però amb estreta relació amb el Pla. El monument va ser inaugurat l'11 de setembre de 2010 per l'alcalde Sr. Alfred Martínez, acompanyat de dos planencs supervivents de la lleva del biberó, Josep Piñol i Pere Gibert. També va participar a l'acte familiars de les víctimes i tots els exalcaldes vius del Pla del Penedès des de 1936 fins a l'actualitat: Jaume Vallés, Anton Guilera, Francesc cardús, Emili Rosich, Ramon Colomé, juntament amb l'alcalde d'aleshores Alfred Martínez. | 41.4195400,1.7108200 | 392267 | 4586134 | 2010 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59206-foto-08164-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59206-foto-08164-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 59136 | Cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | Habitatge urbà, entre mitgeres, d'estil popular, benestant, d'entorn finals del segle XIX. Es tracta d'un immoble de gran extensió, aproximadament 360 m2 de planta, fruït probablement d'una ampliació de volums a través de l'evolució històrica de l'edifici. Aquest fet és especialment visible en el front de façana del carrer Quarters (Corraló), on s'observa que l'immoble és conformat per dos volums diferents que no mantenen la mateixa alineació. De l'immoble en destaca especialment la façana, amb profusió d'obertures simètriques emmarcades amb vasa d'adorn. La façana principal està encarada al nord-est, enfront la Plaça Major, la façana sud-est limita amb el Corraló, vers el carrer Quarters, la sud-oest amb el pati propi de la finca i la nord-oest actua de mitgera amb un altre habitatge. L'immoble es composa de planta baixa, pis i planta sota coberta. El front principal és el més rellevant. Presenta una composició ordenada i simètrica de les obertures, en base a quatre eixos totalment simètrics i una caracterització homogènia, que únicament divergeix en les obertures de l'eix septentrional, indicant una possible volum annexat. L'accés de l'edifici es situa en el segon eix d'obertures de l'immoble, començant pel sud, i es caracteritza per tractar-se d'un gran portal d'arc carpanell, tot ell motllurat amb doble bossell. Hi destaca al centre de l'arc, en la clau, una cartel·la amb decoració estriada que sustenta la llosana del balcó existent sobre l'accés. La porta de l'edifici, de doble fulla, dóna accés a un rebedor exterior, en el que hi ha la porta d'accés a l'interior de l'edifici. Seguint amb la façana, flanquejant l'accés principal, a cada costat hi ha dues finestres altes, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i protegides amb reixes de ferro decorades amb magolles i greques. A l'extrem nord, hi ha una finestra rectangular, també adornada amb vasa i protegida per un reixat. La planta pis es caracteritza per quatre obertures simètriques, essent totes balcons de peanya motllurada i protegits per una barana de ferro que presenta decoració geomètrica als extrems de les barres. Les tres finestres meridionals són d'arc escarser motllurat amb doble mig bossell, mentre que la de l'extrem nord és de llinda recta, sense decoració tret de la pròpia vasa. La planta sota coberta presenta quatre petites finestres, sobre els mateixos eixos, de nou les tres meridionals diferents de la més septentrional. Les dels tres eixos sud són quadrades, mentre que la de l'eix nord és rectangular, més estreta. Totes són adornades amb vasa. La façana culmina amb una ràfec de poca volada, de motllura bossellada, amb tendència a bec de falcó. La coberta de l'edifici és a dues aigües, al centre de la qual hi ha un badalot quadrat, amb finestres. Destaca també la façana posterior, encarada al sud-oest, que afronta amb el propi pati, escassament visible des del carrer. Presenta obertures molt similars a les de la façana principal, seguint però únicament tres eixos, mancant, en aquest cas, l'eix d'obertures del sud. És un indici de tractar-se de volums o edificacions diferents posteriorment unides. A la planta baixa hi ha tres accessos, el principal situat a l'eix central, els altres dos, més estrets, en ambdós flancs. Tots són d'arc escarser. A la planta pis hi ha tres finestres balconeres, de llinda recta, amb balcó idèntic al de la façana principal. A la planta sota coberta hi ha tres finestres, rectangulars, similars també a les de la façana nord-est. Totes les obertures disposen de vasa d'adorn. Al gran pati de la finca, que compta amb diverses edificacions annexes, s'hi té accés directe des del carrer Quarters a través d'un portalada amb tanca de ferro emmarcada per dos pilars coronats per un pinacle, apuntat i enrajolat. | 08164-14 | Plaça major, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com una informació aproximada corresponent possiblement a un dels immobles preexistents dels que constitueixen l'edifici actual. | 41.4175300,1.7124200 | 392398 | 4585908 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||||
| 59190 | Font de can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-fontanals | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115. | XIX | El seu estat de conservació és regular, ja que no raja i està parcialment coberta d'heura i voltada d'alguns troncs i branques abandonades al seu voltant. | Font de mina excavada en el talús de la riba dreta del torrent de Brivons. Dins seu té una galeria de captació que es bifurca, feta malbé per les arrels dels arbres del seu entorn (LLORAC, 2015:115). La construcció adopta la forma d'una mitja lluna perfecta mitjançant un mur que sosté les terres i dóna amplitud a una plataforma que fa les funcions de berenador. Els extrems arrenquen de zero amb un angle de 45 graus i donen origen a una paret en forma de ventall amb una longitud de 7,96 metres i una alçada en el centre de 2,4 metres. El parament és fet amb pedres del país sense escairar unides amb morter, amb les juntes guarnides amb encastos de pedres de petit format. El conjunt és rematat amb una filera de maons plans disposada de forma transversal i dos bancs correguts fets d'obra arrebossada situats a banda i banda de l'eix de simetria. En el centre del conjunt hi havia el broc de la font, avui anul·lat, i una cascada de pedra tosca als peus. Tot plegat és presidit per una dovella amb la data '1896' i les inicials 'J.F.' amb caràcters modernistes. L'última intervenció, poc curosa, va ser feta amb morter gris i porta la data de 2014. La font s'inscriu en un paratge ombrívol, sota una bosquet de roures, al qual s'hi accedeix per mitjà d'un corriol que neix al costat dret del pont de can Fontanals, sense senyalitzar. | 08164-68 | Riba dreta del torrent de Brivons, entre les masies de la Sala i can Fontanals | 41.4087900,1.7157400 | 392661 | 4584934 | 1896 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 105|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | ||||||||
| 59209 | Torrent del Mas Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-rovira | El torrent del Mas Rovira és el curs hidrogràfic estacional que resulta de la conjunció del torrent Gran o de les Casetes i el torrent Xic o de la Rovira, tots dos procedents de Torrelavit, en el límit nord-oriental del nucli urbà del Pla del Penedès. De fet, el torrent resultant encercla el poble per aquest punt. L'aiguabarreig és precedit per una plana al·luvial de 2 hectàrees de superfície definida per l'orografia i voltada d'infraestructures viàries (BV-2153, ramal d'accés a la població i perímetre exterior de la trama urbana i industrial), amb un sol punt de fuga: els dos ulls del pont de pedra situat a llevant. Aquesta plana inundable, amb vocació de parc fluvial, es caracteritza per presentar un llit temporalment amarat i un sòl de textura llimosa fruit de les fluctuacions de cabal, i una vegetació ripària amb predomini clar de dues espècies: la pollancreda (Populus alba i Populus nigra) en l'estrat arbori, acompanyada d'alguns freixes, salzes i gatells esparsos, i la cua de cavall (Equisetum telmateia), una planta amb propietats diürètiques i medicinals, en l'estrat herbaci. Aquest ecosistema, propici per a la formació de pèlags i la nidificació d'aus, es troba amenaçat per la proliferació de l'esbarzer i la canya en el sector de llevant i per l'abocament d'aigües residuals en alguns punts de la riba dreta. El torrent del Mas Rovira travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 200 i abandona el terme a la cota 178, després de 2,2 quilòmetres de recorregut al llarg del qual rep diversos noms: torrent de la Rovira, de cal Feset i del Mas Rovira. Malgrat els canvis en la toponímia, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. Després dels ponts de la BV-2153 i la Bòbila no hi ha cap més pas per a vehicles fins a la carretera que uneix el Corral del Mestre i Ca l'Avi, ja en terme de Subirats. Existeix, això sí, un pas practicable per a vianants a través d'una palanca de ferro sense baranes de 4 metres de llargària situada en el fondal de la depuradora. En tot moment, el torrent discorre enfonsat entre pendissos, a una fondària que oscil·la entre els 10 i els 20 metres respecte de les planes adjacents. En aquest entorn es desenvolupa la pollancreda més interessant de tot el terme, tant pel nombre d'arbres com per la seva grandària. En els costers hi abunden les pruneres (n'hi ha de bordes i d'empeltades) com a testimoni de les antigues hortes. Tret característic de la xarxa hidrogràfica del municipi, a mida que ens allunyem de la llera, les comunitats de ribera donen pas al bosc mixt mediterrani format per pi blanc i alzina. | 08164-87 | Sector central del municipi, en direcció Est-Oest | 41.4197900,1.7139200 | 392527 | 4586157 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59209-foto-08164-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59209-foto-08164-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||||
| 59210 | Torrent de Brivons o de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-brivons-o-de-sabanell | El torrent de Brivons és el curs hidrogràfic estacional que resulta de l'aiguabarreig dels torrents de Sabanell i Puigdàlber, ja dins el terme municipal del Pla del Penedès. Aigües amunt, la seva capçalera es bifurca en un entorn natural dominat per poblacions d'àlber (Populus alba) i pollancre (Populus nigra) en el ramal procedent de Sabanell i per un bosc mixt de pollancre i acàcia (Robinia pseudoacacia), en el cas del torrent de Puigdàlber. Tots dos presenten trams fortament antropitzats, amb passos soterrats amb caixes de formigó per salvar la infraestructura viària de la C-15, com succeeix a la zona de la Clota. El torrent de Brivons travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 210 i abandona el terme a la cota 186, després de 2,7 quilòmetres de recorregut. Es tracta d'un desnivell modest que obliga l'aigua a realitzar tortuosos meandres, en especial a la zona de l'Esquerda, i que n'afavoreix l'estancament superficial i la formació de canyars (Arundo donax) i canyissars (Phragmites australis), així com l'aparició del saüc (Sambucus nigra), allà on les condicions d'assolellament ho permeten. En una d'aquestes terrasses al·luvials del marge esquerre s'ha establert una petita zona d'horts. En aquest indret, la llera ha erosionat el sòl sorrenc fins a excavar-ne un congost força sinuós, ja sia en forma de talús o de tall abrupte, gairebé vertical, que deixa a banda i banda sengles plataformes consagrades al conreu de la vinya. A la riba dreta trobem la propietat del mas la Sala, i a l'esquerra, les de can Fontanals i les Berguedanes. A mida que avança el seu curs, els pendissos laterals s'amoroseixen i les comunitats vegetals de ribera són substituïdes progressivament pel bosc mixt mediterrani de pi blanc i alzinar, amb presència esparsa d'alguns exemplars de roure (Quercus pubescens) i gatell (Salix atrocinerea), com passa en el gual de nova construcció que duu al camí de les Vinyes Llargues, sota la Sala. Dins la fondalada hi ha un rec irregular de poc més d'1 metre d'amplada i 80 cm de fondària, amb diversos tolls per efecte de laminació i alguns espais inundables en cas d'avingudes. Dins la seva llera trobem la font de can Fontanals, amb coberta abundant de roures en el talús, així com de pollancres i plàtans dins la llera. Entre les espècies autòctones s'hi observa alguns tanys de freixe (Fraxinus angustifolia) i salze o sarga (Salix elaeagnos), i, entre les al·lòctones, es constat la presència incipient de l'ailant (Ailanthus altíssima). La principal problemàtica del torrent, però, és la mala qualitat de l'aigua que hi circula i que es filtra al subsòl sense depurar procedent de la xarxa de clavegueram de Puigdàlber. Malgrat els canvis de nom que rep al llarg del seu recorregut, el considerem un mateix torrent. Aquesta continuïtat fluvial es pot salvar mitjançant sengles guals de formigó a l'alçada de l'Esquerda i la Sala, o bé per mitjà d'un pont i una palanca (només apta per a vianants, actualment tancada) a l'entorn de can Fontanals, abans de trobar un nou pas a nivell a la Parellada, ja dins el terme de Subirats. | 08164-88 | Sector central del municipi, en direcció Est-Oest | 41.4114600,1.7058200 | 391836 | 4585243 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||||
| 59224 | Tradició vitivinícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-vitivinicola | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 65-72 i 223-224. SANCHO PARÍS, Daniel. ‘El canó granífug a l'Alt Penedès a principis del segle XX' a Del Penedès, núm. 31, Institut d'Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès, 2015, pp. 37-48. SANCHO PARÍS, Daniel. ‘El canó granífug, un giny d'artilleria agrícola' a Eix. Cultura industrial, tècnica i científica, núm. 3, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), Terrassa, 2017, pp. 56-59. | XI-XXI | Com la resta de la comarca, el municipi del Pla del Penedès s'inscriu en un territori d'una llarga i arrelada tradició vitivinícola, com ho demostra, històricament, el moviment cooperativista, l'agitació social rabassaire al voltant del règim de tinença i explotació de la terra, o el fet que el 1901 s'hi instal·lés la primera estació de canons granífugs de l'Estat (SANCHO, 2017:58). A nivell patrimonial, les barraques de vinya, i els pous i dipòsits d'on s'extreia l'aigua amb què es feia el caldo bordelès formen part d'aquest passat. Avui dia, la major part de la superfície del terme municipal és destinada al conreu de la vinya, i, des del punt de vista econòmic, el sector agrari local representa una quarta part de les afiliacions al règim d'autònoms de la Seguretat Social (IDESCAT, 2017). L'any 2009, hi havia 71 explotacions agràries i un total de 634 hectàrees de les 708 llaurades eren plantades de ceps, amb un 5% de vinya mallola. Tot i la tendència cada cop major a la concentració de terres a causa de la manca de relleu generacional i l'optimització dels beneficis derivats de la venda del raïm i de les inversions en maquinària i tractaments fitosanitaris, la majoria de les explotacions són inferiors a les 10 hectàrees. Bo i representar el conreu hegemònic amb el 90% del sòl conreat, s'observa una certa regressió en termes absoluts respecte de la dècada de 1980-1990 per l'escassa rendibilitat d'algunes peces de terra marginals. En aquest sentit, el 1989 va marcar el punt àlgid de l'expansió de la vinya amb 734 hectàrees sobre un total de 795 hectàrees llaurades. Tanmateix, les xifres actuals són prou eloqüents i donen testimoni de la diversificació econòmica de la població i dels canvis operats en el paisatge en comparació amb l'ortofoto de 1946 i l'amillarament de 1944. Tots dos documents són l'expressió d'un règim autàrquic d'autosubsistència de base cerealista amb una presència destacada del regadiu i un pes relatiu de la vinya, que ocupava llavors 419 de les 932 hectàrees en producció. Les varietats tradicionals de la zona són les autoritzades per a l'elaboració de vi base i cava: macabeu (45%), xarel·lo (32%) i parellada (5%), que es conreen majoritàriament emparrades; tot i que també hi ha alguna finca plantada amb varietats de raïm negre com el merlot i el cabernet-sauvignon. La majoria de viticultors venen el raïm a d'altri per a la seva elaboració i comercialització, per la qual cosa no tenen coneixement real de quin producte se'n deriva; tot i que encara hi ha alguna casa on reserven part de la collita per fer-ne el seu propi vi per a consum particular. Tot i que en desús, alguns habitatges i masies conserven els antics cellers, amb la premses, cups, bótes i altres màquines i atuells. A nivell comercial, hi ha establerts cinc cellers que formen part de la Denominació d'Origen Protegida Cava i de la DO Penedès: Alsina & Sardà, al veïnat de les Tarumbes; Parató SA, a can Raspall de Renardes; Capità Vidal, al sector del Pujolet, i Canals Nadal i Joan Piñol Torrents, al nucli urbà. A l'entorn del sector vitivinícola han proliferat negocis i establiments complementaris destinats a la venda i reparació de maquinària agrícola, així com al subministraments d'utillatge i tutors per emparrar la vinya. Dins el sector terciari, diverses iniciatives particulars han posat en marxa set establiments de turisme rural, amb 57 places de pernoctació (IDESCAT, 2016). Des del sector públic es dóna suport a aquestes projectes. El municipi està integrat dins l'itinerari comarcal de les rutes del vi i del cava del Penedès, i, a escala local, ha promogut l'adequació i senyalització de de cinc itineraris turístics circulars per recórrer a peu, a cavall, en bicicleta o segway. La població compta també amb un Centre d'Acollida Turística inaugurat el 2016, i des de 1988 organitza intercanvis amb la localitat borgonyona de Ladoix-Serrigny, amb la qual està agermanada. | 08164-102 | Tot el municipi del Pla del Penedès | La vinya apareix documentada des de l'alta edat mitjana en documentació referida al castell de Lavit, al costat de l'horta i, sobretot, dels cereals (LLORAC, 2015:65). El cadastre de 1717 dóna 94 jornals de vinya per al Pla i Lavit, que representaven poc més del 16% de la terra conreada (LLORAC, 2015:66). Un segle i mig després, el 1857, el cadastre consigna 698 jornals de vinya espessa i 291 de vinya campa, que equivalien al 57% de la superfície conreada (LLORAC, 2015:67). Tot i les fluctuacions en l'estadística, almenys des del segle XVIII havia estat també important la producció d'aiguardent. El cens de 1787 hi figuren dos fabricants d'aiguardent. Si bé Pascual Madoz identifica només una fassina, a l'amillarament de 1857 se n'esmenten quatre: les de Cerdà de Palou, Abdó Vallès, Magí Rovira i Salvador Nadal. Cels Gomis, vers l'any 1920, n'assenyala un parell, i el diccionari de 1960 fa referència a una fàbrica de licors i dues de xampany (LLORAC, 2015:73). La plantació de vinya es va generalitzar durant la segona meitat del segle XIX, afavorida pel gran marge de beneficis que s'obtenia de la venda de vi com a producte elaborat. A l'Exposició de Raïms organitzada el 1871 per l'Institut Català de Sant Isidre hi va concórrer una representació cinc propietaris del Pla, que va ser la més nombrosa de la comarca. Si bé no va obtenir cap distinció, la delegació formada per Pau Rovira, del mas homònim (avui en terme de Torrelavit); Francesc Rovira, de la Sala; Josep de Miquel, Jaume Casasses i Joan Fàbregas hi van presentar raïms vinificables i de taula de les varietats calop, carinyena, escanyavella, garnatxa, malvasia, moscatell, parrell curt i sumoll (LLORAC, 2015:67). Tot aquest dinamisme va tenir efectes sobre la demografia i l'urbanisme: el nucli urbà es va expandir i la població va assolir el seu zenit històric amb 1.259 habitants el 1887. Tot i que el 1890 encara s'hi van produir 18.000 hectolitres de vi, la irrupció de la plaga de la fil·loxera, l'any anterior, va provocar un daltabaix econòmic que va donar origen a l'aparició de l'atur forçós i va obligar a emigrar a moltes famílies, de manera que el 1897 la població havia retrocedit a 1.044 habitants (LLORAC, 2015:68). En aquest context van néixer les primeres entitats recreatives i mutualistes, moltes vegades revestides d'un fort component classista i ideològic. Entre 1912 i 1918, els sectors benestants van sostenir el Sindicat Vinícola del Pla del Penedès, una entitat que tenia com a objectiu el millorament de la vinya, tota vegada que s'havia recuperat el conreu gràcies a l'empelt de ceps americans. Per la seva part, els rabassers es van agrupar el 1920 a l'entorn d'una filial de la Federació Comarcal de Societats Obreres Agrícoles fundada i encapçalada pel dirigent socialista Joan Esteva, que aleshores residia al poble (LLORAC, 2015:224). Entre les dues dates, a l'entorn de 1915, es va fundar el celler cooperatiu, una de les especialitats del qual va ser l'elaboració de mostos concentrats. | 41.4180200,1.7107600 | 392260 | 4585965 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Història:El Pla de Penedès va ser també pioner en l'adopció de mesures per evitar els estralls de les calamarsades sobre les vinyes. Amb la mateixa la devoció per sant Abdó i sant Senen com a patrons protectors de les collites, diversos propietaris agrícoles es van aplegar el maig de 1901 per encarregar la compra conjunta d'una desena de canons granífugs que va comptar amb un ajut de 1.800 pessetes del Ministeri d'Agricultura. Fabricats per la casa Cameo de Carinyena, eren fets de llautó, els canons tenien de 4 metres d'alçada, disposaven d'un peu on es col·locava un cartutx de pólvora i havien de ser manipulats per dos operaris anomenats 'artillers'. Després de la detonació, l'aire calent es propulsava, suposadament, fins als 2.500 o 3.000 metres d'altitud, tot emetent un xiulet que trencava la pressió elèctrica de l'atmosfera (SANCHO, 2017:59). Per tal de dur a terme la seva instal·lació, es va constituir una junta directiva formada per Ramon Vallès Raventós, com a president; Josep Roig com secretari, i Salvador Nadal com a dipositari, a més de Pere Nadal Rovira, Joan Raspall, Josep Galimany, l'alcalde Joan Rovira Sala i l'advocat Josep Cerdà (SANCHO, 2015:45). L'estació granífuga del Pla del Penedès va ser la primera d'Espanya quedar finalment constituïda per 35 canons situats a intervals d'entre 600 i 700 (19 d'instal·lats en masies, 12 en casetes construïdes expressament i 4 en barraques de pagès), amb un abast de 2.777 hectàrees a l'entorn del Pla i els municipis limítrofs. El 2 de setembre, el ministre Miguel Villanueva va visitar l'estació del Pla i posteriorment la reina regent va distingir l'alcalde Joan Rovira Sala amb la medalla d'Isabel la Catòlica, i Isidor Aguiló, enginyer agrònom, i Gaietà Fontrodona, president del Cercle Agrícola del Penedès, van ser designats delegats del Ministeri d'Agricultura al congrés de viticultura celebrat a Lió (SANCHO, 2017:59). | 98|94 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/