Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59231 | Alzina de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-casa-alta | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat en l'esplanada enjardinada i plantada de gespa que hi ha davant de la façana de migdia de la masia de la Casa Alta. Està encerclat per un escocell de pedres sobrealçat que va ser inicialment omplert amb terra per plantar-hi flors i posteriorment buidat i retornat a l'estat i nivell primigenis pels efectes perniciosos que havia tingut sobre les arrels i l'estat fitosanitari general de l'arbre. Segons havia sentit a dir de nena la propietària de la finca, antigament l'alzina havia tingut tres peus, dels quals actualment només se'n conservarien dos, tot i que no se n'hi observa cap evidència. Es tracta d'un exemplar madur de port monumental format per dos troncs d'una mateixa soca amb voltes de canó de 2,47 i 1,73 metres de perímetre, respectivament. L'arbre presenta un estat sanitari delicat. Després d'haver patit fa cosa de quatre anys l'assecament de totes les fulles i branques, l'arbre va ser sotmès a una poda dràstica que va comportar l'eliminació de la majoria de cimals. Els talls, alguns dels quals de grans dimensions, van ser tapats amb productes de màstic per protegir les ferides contra l'entrada de patògens -especialment fongs- i dificultar-ne la dispersió de l'olor per impedir l'atracció de perforadors. De resultes de tot plegat, l'estructura de l'arbre se n'ha ressentit: ha perdut la típica capçada arrodonida, però ha rebrotat en diversos punts i de mica en mica refà la coberta de fullatge de forma homogènia a tot el conjunt. Amb l'objectiu de contribuir a la seva recuperació, s'hi ha instal·lat un reg per degoteig nocturn a l'entorn de la soca. Malgrat la revifalla, cal estar amatents a l'evolució de l'arbre, ja que durant la inspecció s'han detectat indicis de la presència de la caparreta de l'alzina (Kermococcus vermilio). | 08164-109 | Jardí de la masia de la Casa Alta, a 95 m. al sud-oest de la barriada de Bonavista | 41.4183000,1.7257800 | 393515 | 4585977 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59231-foto-08164-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59231-foto-08164-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||||
| 59221 | Alzina de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-sala | XX | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat a 60 metres del camí que va de can Fontanals la Sala, en el marge d'una esplanada situada a llevant d'aquest mas. Antigament el nivell de terres era més baix i s'havia fet servir el tronc de l'arbre per sostenir un dels extrems de l'estenedor. En caure en desús, el filferro hi va quedar nuat fins a ser engolit, raó per la qual l'escorça presenta una vira molt discreta a tot el volt. El tronc fa 2,65 metres de perímetre i dóna origen a cinc ramificacions ben repartides i igualment robustes a partir dels 2,5 metres d'alçada. L'arbre ha patit pocs talls i presenta un estat fitosanitari correcte, amb una capçada ampla, densa i ben equilibrada de 20 metres d'alçada i 18 de diàmetre. | 08164-99 | La Sala, a 10 m al nord del vèrtex més septentrional del conjunt d'edificis. | 41.4101900,1.7113100 | 392293 | 4585095 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 59220 | Alzina de la vinya de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-vinya-de-la-casa-alta | XX | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat en el marge d'un camí que separa dues plantacions de vinya, en les proximitats de la Casa Alta. Per la seva ubicació, dins el rec d'una terrassa intermèdia i sota l'angle d'una plataforma de conreu superior, l'arbre rep les aigües d'escorrentia d'una gran superfície de terreny, la qual cosa n'afavoreix el creixement. El tronc fa 2,4 metres de perímetre i dóna origen a dues ramificacions igualment robustes, d'entre 1,2 i 1,7 metres de perímetre. L'equilibri i formació de la capçada, però, s'han vist sensiblement afectats per la tala de diversos braços i branques, sense observar cap criteri silvícola. Malgrat aquesta desproporció, especialment visible al sector de migdia, la capçada depassa els 15 metres d'alçada i arriba als 13 de diàmetre. La soca, al seu torn, presenta una feridura de grans proporcions amb restes de crema, possiblement causada per un llamp. Tanmateix, l'estat fitosanitari és correcte, sense malures ni decaïment de fulles. | 08164-98 | A la vinya de ponent de la Casa Alta, al sud-est de la barriada de Bonavista. | 41.4180500,1.7249700 | 393447 | 4585951 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59220-foto-08164-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59220-foto-08164-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 59181 | Antic celler cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-celler-cooperatiu | XX | Antic celler cooperatiu construït en sentit Nord-Sud sobre el talús originat a sol ixent del nucli urbà per la depressió del torrent del Mas Rovira, a la seva riba dreta. Es tracta d'un complex format per edificacions de cronologia i factura diverses originalment destinades a l'elaboració, emmagatzematge i venda de vins. La seva adaptació topogràfica mitjançant la disposició esglaonada dels cossos entre les cotes 214 i 205 respon a la voluntat d'aprofitar la força de la gravetat per afavorir els processos de descàrrega i premsat del raïm, i tràfec del most. De tot plegat en resulten tres nivells de fonamentació i un total de cinc estatges. El conjunt és fet majoritàriament d'obra i pedra, degudament arrebossades i pintades. La part alta, a la qual s'hi accedeix des del carrer de Sant Pere a través d'un vial de terra amb xiprers als dos costats, concentra l'antic espai d'oficines i d'entrada del raïm. És ocupada per un front edificat de 46 metres de llargària per efecte de la juxtaposició de diverses ampliacions. La construcció original, situada a l'extrem de migdia, és una nau dividida en cinc crugies transversals i dues de longitudinals, amb una planta de 23,5 metres de longitud i 12 metres de fondària. La façana principal està orientada a ponent i resulta visible des del carrer del Xarel·lo. S'hi observen les cinc seccions esmentades, dividides per pilastres adossades, el remat de les quals sobrepassa el frontó a mode de merlet. A cada pany de paret li correspon una finestra amb arc escarser sustentat sobre impostes, que és substituïda per una porta de les mateixes característiques a la secció central. La façana és coronada per un frontó pla, precedit d'una faixa emmotllurada, que impedeix veure'n la teulada. La coberta de les tres primeres seccions, a un sol aiguavés, és de fibrociment amb caiguda cap a migdia, mentre que sobre la meitat posterior de les dues darreres apareix una remunta amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teula àrab a dues vessants, precedida d'una terrassa plana. Es tracta d'una ampliació de l'ús actual de la nau inferior, destinada a habitatge (can Miguelin). La construcció contigua consta de dos volums fets de totxana arrebossada, sense cap interès: un habitatge de dues plantes amb coberta de teula àrab amb un sol aiguavessant a ponent i una nau industrial ocupada per un negoci d'àrids i teulada de fibrociment amb caiguda cap a llevant. A la part inferior del conjunt, ocupant la plana al·luvial, hi ha tres naus d'emmagatzematge amb accés directe des del carrer de Sant Pere. La primera, situada al peu del talús, és la més fonda, amb una longitud de 56 metres i una superfície de 750 metres quadrats. Des de l'exterior únicament són visibles la façana principal, orientada a migdia, i el tram davanter del tancament oriental, la qual cosa deixa a la vista quatre de les onze pilastres o costelles laterals que sostenen la nau. Al mig de cada secció hi ha una finestra apaïsada amb els muntants i remitjos típics de les fàbriques. La façana principal, totalment llisa, descriu una forma corba amb un angle convex al mig per adaptar-se al revolt del carrer. A l'esquerra hi ha un finestral d'inspiració modernista, i una porta amb llinda plana a la dreta. Es compon de quatre seccions verticals tancades amb gelosia ceràmica i mainells de maó amb dos esglaons en el tram superior per sostenir una tarja opaca de maons. El finestral, tot ell emmarcat per maons, dibuixa un arc carpanell a sardinell amb una figura a mode de cartel·la inscrita en el vèrtex. Les altres dues naus se situen immediatament contigües al mur de llevant, sensiblement reculades respecte del pla de façana principal. Tenen una fondària de 35 metres i presenten un front de façana conjunt a migdia de 28 metres amb dues portes de garatge de llinda plana de gàlib desigual i una tercera per a vianants, situada al centre. | 08164-59 | Carrer de Sant Pere, s/n. PK 1+900 de l'antiga carretera del Pla del Penedès a Torrelavit | Construït a l'entorn de l'any 1915 per un seguit de propietaris agrícoles de la població, va estar en ús fins a la dècada de 1930. | 41.4194400,1.7136300 | 392502 | 4586119 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Descripció:Com la nau anterior, presenten tancaments metàl·lics moderns de dues fulles i els edificis estan rematats amb frontó esglaonat i coberta de fibrociment. En l'actualitat, són ocupades per un taller de reparació de vehicles i un magatzem de maquinària agrícola.Entre aquestes naus i la plataforma superior hi ha una terrassa intermèdia que descansa sobre un mur de contenció amb front al carrer, a la qual s'accedeix per un trencant del camí arbrat descrit abans. Sobre seu s'observa, en el parament de migdia, la traça d'una volta de canó que correspon a la base de la secció posterior de l'edifici d'oficines primigeni, donant lloc a un soterrani. Annex al costat Est d'aquell edifici s'alça, sensiblement enretirat respecte del seu tester, un cub de 10,5 x 22 metres amb dues crugies d'amplada i tres de fondària. La construcció té dues plantes d'altura i acull un taller de fusteria d'alumini. La coberta és de fibrociment a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana i caigudes a tramuntana i migdia. A cada crugia li correspon una finestra: les apaïsades d'obra pròpies dels conjunts industrials a migdia, i amb les de maons amb arc carpanell a llevant. A la cantonera dels dos paraments s'observa una cremallera de queixals o esperes de pedra vasta per a lligades de nous panys de paret. El juny de 2017 el conjunt es va repintar íntegrament i el color blanc va ser substituït pel groc mostassa en els paraments i pel gris fosc en totes les pilastres, tancaments, emmarcaments i motllures de finestres. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 59228 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-22 | QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 106-107. | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de l'Ajuntament del Pla del Penedès es troba distribuït en dos espais: un a la planta baixa i un altre situat a les golfes de la casa consistorial, tot col·locat en prestatges dins d'arxivadors de cartró. El primer acull tota la documentació històrica, ordenada temàticament seguint els criteris marcats pel Consell Comarcal, juntament amb d'altra de naturalesa administrativa. La resta de documentació administrativa és a les golfes, al costat de fons bibliogràfics i personals procedents de donacions particulars de famílies del poble, entre els quals destaca el llegat de Jordi Vallès. Constituït per 93 capses arxivadores amb tota mena de documents (llibres, cartells, correspondència, programes culturals...), constitueix un reflex dels interessos i les inquietuds de la vida d'un jove vinculat al teixit associatiu del Pla que va morir prematurament als 26 anys. Els historiadors Jordi Vallès i Josep Colomé van realitzar un estudi sobre el fons històric en el marc del primer Seminari d'Estudis Locals d'Història Local i Comarcal del Penedès, la qual cosa va donar lloc a l'inventari següent: correspondència del Consell Municipal (1927-1934); pressupostos municipals (1876-1893); matrícula industrial (1876-1925); contribució territorial (1855-1887); Jutjat de Pau (1848-1944); acords de la comissió mixta de propietaris i parcers (diversos anys); declaracions de vi (1933-1945); baptismes, matrimonis i òbits (1863-1936); visites del registre civil (1876-1917); cens d'habitants (1907-1945); padró d'habitants (1930); rectificació del cens (1901-1906); cens electoral (1893-1923); rectificacions del cens electoral (1899-1935); electors amb drets suspesos (1902); prescripció d'incapacitat d'electors (1902); reclamacions d'inclusió al cens (1902); expedients d'eleccions (1899-1900); eleccions municipals, diputats i senadors (1903-1936), i renovació de la junta municipal del cens electoral (1917-1934). A més, l'Ajuntament conserva tota la documentació electoral generada a partir de 1939 fins a l'actualitat. Hi ha també un apartat de cartografia i una col·lecció sencera del butlletí municipal La font de l'Esteve. | 08164-106 | Plaça de Pau Fontanals, 1 | 41.4180800,1.7105900 | 392246 | 4585972 | 08164 | El Pla del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59228-foto-08164-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59228-foto-08164-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 59227 | Arxiu parroquial de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-magdalena | <p>LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 201-202.</p> | XVIII-XIX | <p>Per un inventari fet l'any 1933 es té constància d'haver-hi existit un bon nombre de documents antics, però la gran majoria va ser destruïda el juliol de 1936, incloent-hi bona part dels llibres de sagramentals iniciats el 1779 (LLORAC, 2015:201). En l'actualitat, a documentació servada a la parròquia és la següent: llibres de baptismes (1923-1975, i 1976 fins ara); llibres de matrimonis (1900-1975, i 1976 fins ara); llibres d'òbits (1939-1975, i 1976 fins ara); llibres de confirmacions (1927-1975, i 1976 fins ara); Llibres de registre del cementiri (1903-1936, i 1939 fins ara); llibre de drets funeraris (1819-1891, amb tapes de pergamí); llibre de la Confraria del Roser (1728-1886, amb tapes de pergamí); Llibre de la Confraria de l'església del Pla (1739-1835, amb tapes de pergamí); llibre de rendes (1781-1837, amb tapes de pergamí); decrets (1946-1998), un dossier amb amonestacions del segle XVIII i un pergamí emmarcat del lloc del Pla, datat el 1490.</p> | 08164-105 | Carrer de la Verge de Montserrat, 5 | 41.4177300,1.7126000 | 392413 | 4585930 | 08164 | El Pla del Penedès | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | No ha estat possible accedir a l'arxiu. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||
| 59171 | Barriada de Bonavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-bonavista | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. La barriada de Bonavista es situa aproximadament al centre del terme municipal del Pla del Penedès, a 1 quilòmetre a l'est del poble del Pla. El veïnat és fàcilment accessible, doncs és constituït en els laterals de la carretera BV-2154, just passat el punt quilomètric 8. Es tracta d'una agrupació d'una vintena d'immobles així com diversos annexes d'aquests, essent la barriada aïllada més extensa del Pla del Penedès. Es tracta fonamentalment de dos rengleres d'habitatges adossats, una a cada banda de la carretera, formant un nucli rectangular, allargassat, d'uns 100 m de longitud. Un parell d'immobles s'escapen del rengle septentrional, essent situats a la part posterior de les cases de l'angle nord-oest, a l'altra banda d'un incipient carrer format entre unes i altres. L'origen del nucli sembla situar-se en el segle XIX, possiblement amb l'establiment d'un habitatge de jornalers, just en la cruïlla entre el camí principal cap a Ca l'Avi, Sant Sadurní i Vilafranca, el camí directe entre el Pla del Penedès i Sant Sadurní. A 80 m a l'oest de Bonavista s'ubica la Casa Alta, una antiga casa de camp que podria haver donat originat el veïnat. En el plànol topogràfic de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) el nucli hi apareix ja amb bona part dels immobles existents avui dia, tret especialment dels situats al sud-est. En la façana del segon immoble situat al nord, venint de Pla, es conserva el plafó ceràmic original amb la denominació del veïnat, amb la llegenda 'Caserío de Buenavista'. Alguna casa conserva també la rajola original amb el número. Dels edificis originals, del segle XIX o primers anys del segle XX, poc se n'observa, doncs la majoria dels immobles han estat rehabilitats en els darrers anys. L'aspecte de la major part d'aquests és doncs recent. Tot i això hi ha edificis que conserven interessants característiques originals, d'estil popular. Un dels immobles situat al sector nord-oest de Bonavista conserva tot un tram de l'edifici amb els trets originals sense reformes, amb un accés d'arc rebaixat i una finestra d'ampit volat i esglaonat. En la filada de cases del lateral nord del carretera, l'edifici núm. 3 conserva també l'accés d'arc escarser, al pis la llosana original del balcó i en la cornisa hi destaca uns dentellons rústics. La més representava és la casa núm. 9 tota ella ben conservada: es tracta d'una ampli edifici, de més de dos cossos de llargada, de planta baixa i pis, en el que hi destaca el guarniment de totes les obertures amb un vasa dentellada, de maons, dos accessos d'arc rebaixat, en principal central, un balcó sobre aquest accés, de peanya motllurada, les finestres del pis amb ampit lleugerament volat i les finestres de la planta baixa amb ampit de volada semicircular, aquestes darreres protegides per un reixa de ferro que segueix la mateixa finalitzada amb puntes. En l'immoble número 5, que conserva l'antiga rajola de numeració, antic però rehabilitat, hi destaca el ràfec amb una filada de rajoles col·locades a punta de diamant. Les cases de Bonavista són Montero, cal Boet, cal Peixos, cal Lel, ca la Munda, cal Quico del Maset, cal Ramon, cal Ribes, cal Peó de Baix, cal Peó de Dalt, cal Jepet del Maset, cal Met i cal Simón taxista (LLRAC 2015:47). | 08164-49 | Barriada de Bonavista, carretera BV-2154, Pk 8+050. | D'acord el plànol topogràfic del l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), almenys la meitat dels d'immobles que constitueixen la barriada estaven ja construïts en aquella època; l'excepció és fonamentalment la meitat oriental de la renglera sud d'habitatges, que aleshores no existia, tret d'una petita edificació, encara avui existent, tot i que arranjada, a l'extrem sud. Les fitxes cadastrals dels immobles indiquen dates de construcció d'entre 1900 i 1920 per a 6 immobles, 2 de 1930 i la resta a partir de 1940, fet que cal considerar com aproximat i mancat de referències per a l'origen dels immobles més antics. Salvador Llorac apunta que la barriada té l'origen a mitjan segle XIX en motiu de l'expansió del conreu de la vinya i exposa que en el padró parroquial de 1864 hi surten esmentades set famílies (LLORAC 2015:36). | 41.4184000,1.7273400 | 393646 | 4585987 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59171-foto-08164-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Popularment a la barriada se l'anomena 'el Maset'. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59168 | Barriada de cal Janes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-cal-janes | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El veïnat es situa al lateral nord de la carretera BV-2154, en el PK 6+970, just arran de la via. Enfront, al sud-oest, a 40 m, en el lateral oest de la carretera, hi ha el veïnat de Cal Janes, una casa de camp que originà el nucli. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 300 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 220 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. La barriada és constituït exclusivament per cinc immobles adossats, tots ells habitatges. Conjuntament formen una renglera de 40 m de longitud, lleugerament corbada atès que s'emplacen just en un giravolt de la carretera. Es tracta de cases d'estil popular, totes constituïdes per planta baixa i pis, i a la part posterior totes amb un pati amb construccions annexes. Les tres més septentrionals són de 2 cóssos, mentre que les dues situades més al sud són d'un sol cós. Del conjunt en destaca especialment que quatre dels cinc edificis no tenen la façana arrebossada, sinó que es manté l'obra vista. En tots els casos és d'obra de maons i és singular la col·locació de filades de maons sobresortits en els brancals de les finestres de dos dels habitatges, a manera de decoració. El mateix motiu existeix justament a cal Janés, també d'obra vista de maons, tot i que en tractar-se d'un edifici rehabilitat s'ignora si és un ornament original. Divergeix d'aquest acabat la façana del segon immoble des del nord, el núm. 3, dit cal Pere Janes, segons un plafó de tres rajoles ceràmiques col·locat sobre la porta, que té la façana pintada de blanc. De fet es tracta de l'únic immoble que sembla habitat permanentment. De l'immoble més septentrional en destaca l'accés d'arc escarser, d'obra de maons, i el balcó situat al primer pis, sobre la porta, amb llosana obrada de rajoles. Cal Pere Janes ha estat molt rehabilitada, presentant l'aspecte d'un immoble actual, sense trets particulars, tret de les baranes dels balcons, de falda. L'immoble que duu el núm. 4, dit cal Jaume Janes, també segons una rajola ceràmica, destaca per l'ornament abans esmentat de les finestres i per cornisa recta obrada també amb maons. En el següent edifici és singular l'existència d'una obertura d'arc escarser a la planta baixa, protegida amb un porticó de fusta, i per la cornisa de quart de bossell. En el darrer, el situat més al sud, hi destaca el ràfec de punta de diamant així com que els maons utilitzats són més moderns. Les cases del nucli són cal Joan de la Torre, cal Pere Janes, cal Jaume Janes i cal Fermí (DIVERSOS AUTORS, 2011:44); un dels darrers dos immobles sembla estar desocupat, amb una finestra tapiada. | 08164-46 | Barriada de cal Janes, al lateral nord de la carretera BV-2154. | Segons les fitxes cadastrals dels immobles, aquests van ser construïts entre els anys 1930 (casa situada més al nord) , 1870 (Cal Pere Janes, núm. 3), 1914 (cal Jaume Janes i contigua) i 1941 (edifici situat més al sud). Aquestes datacions sembla ser realment certes o molt pròximes, doncs en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1913 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix assenyalada una única edificació, la qual correspondria a cal Pere Janes, de 1870. També sembla corroborar la datació indicada pel cadastre el fet que l'immoble situat més al sud disposa d'un parament de maons de fàbrica més recent que la resta; aquest edifici el cadastre el data de 1941, el més modern de tots. En nucli s'hauria format a través de la construcció de cal Janes, edifici aproximadament de mitjan segle XIX, que hauria donat lloc a la construcció progressiva d'habitatges per a família, construïts a pocs metres de l'edifici original i arran del camí. | 41.4123700,1.7380800 | 394534 | 4585304 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59168-foto-08164-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59164 | Barriada de Can Martí de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-can-marti-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIV-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens en època medieval. El barri de Can Martí de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, a 300 m de distància del límit amb Torrelavit. Al sud-est, a 450 m, hi ha el veïnat de les Parellades, homònim, que ha pres el nom del nucli original de les Parellades, que correspon a l'entorn de Can Martí. Dista del poble del Pla del Penedès aproximadament 2,25 quilòmetres. S'hi accedeix a través de la pista que procedent del veïnat de les Parellades i Cal Casesnoves, el qual pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i arriba justament fins a Can Martí de les Parellades, seguint posteriorment, com a camí rural, en direcció a les vinyes situades cap al nord-oest (els Bancals, Vinya Nova, etc.). El lloc és un petit turonet (237 m), lleugerament elevat entre els torrents de la Salada i de Marrugat, amb una excel·lent visió de tot l'entorn, especialment de tota la plana sud i sud-oest. El veïnat és constituït per sis habitatges, entre els quals cal Martí, la masoveria de cal Casesnoves, cal Calçoner i tres habitatges més, tots adossats entre ells i formant un conjunt arquitectònic unit, de morfologia de tendència quadrada, amb unes dimensions aproximades de 40 m en sentit est-oest i de 30 m en sentit nord-sud. Destaca especialment l'organització de la majoria dels immobles a l'entorn d'un carreró clos, de 20 m de longitud, disposat en sentit SW-NE, d'un únic accés, que formen les façanes principals o laterals, amb el fondo presidit per la façana de cal Calçoner. S'escapen d'aquesta organització el primer, al sud-est, i el darrer, al nord-oest, habitatges del veïnat, cap façana de les quals afronta amb el carreró. En el lateral oest de la façana de l'antiga masoveria de cal Casesnoves, destaca la conservació de l'antic plafó ceràmic de les denominacions dels carrers del Pla, amb la llegenda 'Caserío de las Parelladas'. Tret d'un habitatge de nova planta, probablement una reforma íntegra d'un de preexistent, la resta d'edificis conserven en la major part les característiques tradicionals, de marcada arquitectura popular, del tombant entre els segles XIX i XX. A Can Calçoner hi destaca els balcons de llosana motllurada i barana de ferro guarnida, així com la cornisa de dentellons. L'immoble situat al centre del carreró, al lateral oest, destaca per disposar de la part inferior de la façana atalussada, signe d'antigor. Mentre que la primera casa del veïnat, venint del sud, sobresurt pels dos cossos adossats, un més elevat que l'altre, i una finestra amb la part superior del llinda arrodonida, d'obra, per subjectar la reixa semicircular. Aquest immoble, a l'exterior de la finca, disposa d'un pou amb coberta d'arc de maons i parets de còdols. Les altres dues cases singulars, Cal Martí i la masoveria de Cal Casesnoves, són comentades en un fitxa independent. Enfront els habitatges, al marge sud del camí de les Parellades, hi ha diversos edificis destinats a usos agrícoles, construïts cap a la dècada de 1960. | 08164-42 | Can Martí de les Parellades, al nord-est del terme municipal. | Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla del Penedès els anys 1385, 1386 i 1388, amb Berenguer Raspall de les Parellades i Arnau Parellades del Pla. En el padró parroquial de 1864 s'hi indica quatre famílies al lloc de les Parellades (LLORAC, 2015:37). La fitxa cadastral dels diversos immobles indica dates de construcció entre els anys 1850 i 1920, que tot i que s'han d'entendre aproximades, comprenen el marc cronològic de l'arquitectura que presenten els edificis. No hi ha restes visibles de construccions anteriors, que haurien estat reformades. | 41.4188300,1.7411400 | 394800 | 4586017 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59164-foto-08164-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59163 | Barriada de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Barriada aïllada, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX. El barri de les Parellades es situa a l'extrem nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, molt proper amb el límit de Subirats (no arriba a 100 m de distància) i al de Torrelavit. Cal Casesnoves, antiga masia reformada, es situa a un centenar de mestres al nord-est del nucli, mentre que el veïnat original de les Parellades, Cal Martí, s'ubica aproximadament 450 m al nord-oest. Dista del poble del Pla del Penedès uns 2,5 quilòmetres. El veïnat és una agrupació d'una quinzena d'edificis, tots ells situats als vorals del camí que pel sud enllaça amb la carretera BV-2154, prop de Ca l'Avi (Subirats) i Cal Janés (el Pla), i pel nord segueix cap al nucli de Can Martí de les Parellades. Es tracta per tant d'un nucli de morfologia rectangular, allargada, de 200 m de longitud. En general les edificacions no són agrupades entre elles, sinó que el nucli és format per immobles molt propers, però aïllats, que, en conjunt, formen el veïnat. Tot i així, hi ha una renglera de quatre edificis adossats que formen mitgera, dos dels quals són dels més antics del veïnat. La part central i nord de les Parellades correspon al nucli original de la barriada, doncs al sud els edificis existents són de construcció molt recent. Al centre, en el lateral oest, hi ha cal Pixeta edifici de planta quadrada, amb coberta a quatre aigües coronada per un pinacle, que disposa d'un balcó de llosana motllurada i barana de faldó, que es data de 1823 (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). En el vèrtex oest de la façana, encarada al sud, no pas al carrer, hi ha un antic contrafort. En el mateix marge oest del veïnat, uns metres més al nord, les cases núm. 8 i 9 són també antigues, de principis de segle XX, aproximadament, malgrat que reformades, mentre que a l'extrem nord, al final del nucli, hi ha un edifici aïllat, amb teulada a dues vessants, a manera de petita masia, que és ca la Remei (antigament cal Cuscó; ara també conegut com cal Fermí), que data 1833 (LLORAC 2015:37), tot i que l'aspecte arquitectònic de reformes realitzades al segle XX. El nucli tradicional és format per la Casa Nova, cal Benzina, cal Pixeta, cal Ton de la Salada, Cal Xaus i ca la Remei (DIVERSOS AUTORS, 2011:43). Entre els edificis o adossats a ells, hi ha diversos coberts i magatzems agrícoles, que remarquen el caràcter agrícola del nucli, ara recentment modernitzat amb els habitatges de nova construcció. | 08164-41 | Les Parellades, al nord-est del terme municipal. | Salvador Llorac esmenta que, com a topònim, les Parellades apareix ja documentat al Pla des del segle XIV (LLORAC, 2015:48), denominació que correspon al nucli de Can Martí de les Parellades. L'origen del veïnat és probablement el d'una casa de camp, a peu de camí, progressivament ampliat. Deixant de banda cal Pixeta, de 1823, i Cal Cuscó, de 1833, els altres immobles de caràcter tradicional presenten una arquitectura pròpia d'entre finals del segle XIX i inicis del XX. En aquests, la fitxa cadastral hi indica com a data de construcció els anys 1910 i 1920, que s'han de considerar aproximats. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), en el veïnat hi apareixen dibuixats 7 edificis, que han de respondre als més antics descrits i a algun cobert agrícola. | 41.4154000,1.7443200 | 395060 | 4585633 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59163-foto-08164-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59169 | Barriada de les Tarumbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-les-tarumbes | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. MADOZ, PASCUAL (1849): Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, Tomo XIII, Madrid. | XVIII-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XVIII. La barriada es situa a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, aproximadament a 160m de distància del terme de Subirats, prop del nucli de Ca l'Avi. Del poble del Pla, les Tarumbes es situa a 1,8 quilòmetres al sud-est; del veïnat de Cal Janes, el més proper, situat al nord-est, dista 325m. L'accés al veïnat és realitza a través de la carretera BV-2154, des de la qual, en el PK 7+200 surt cap al sud el camí asfaltat que condueix a les Tarumbes. El nucli és format per una desena d'habitatges i per les diverses construccions annexes que molts d'ells disposen. Les cases, agrupades, pràcticament totes entre mitgeres, estan distribuïdes entorn un carrer únic, amb forma de 'Y', sense nom. S'agrupen però fonamentalment en dos sectors, una renglera d'edificis al nord-est del carrer, i un segon conjunt a l'oest, essent el lateral sud del carrer sense edificar. La part urbanitzada comprèn una superfície aproximada de 4.300 m2. L'origen del veïnat és ben probablement el de cases de jornalers, començat a edificar probablement en el segle XVIII, potser a partir d'un habitatge preexistent ja en el lloc. El plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) el nucli està representat ja amb diversos habitatges, amb un configuració molt pròxima a l'habitual. Malgrat aquests antecedents, la majoria d'habitatges actuals presenten un aspecte arquitectònic recent, corresponent a reformes que s'hi ha anat realitzant des de la dècada de 1950. Destaca especialment la conservació d'un edifici original, just a l'entrada de la barriada, de cos estret, coberta a doble vessant, amb el carener transversal a la façana actual, encarada al nord, de planta baixa i pis, que possiblement es tracta d'un lateral de l'edifici original, la resta del qual s'hauria reedificat resultant l'immoble que actualment comparteix mitgera amb l'antic. A la planta baixa hi té un accés, d'arc escarser de maons, amb la porta de fusta de doble fulla, original, que duu incisa la data de 1881. De la resta d'immobles en destaca els situat al centre del nucli, en la confluència de les derivacions del carrer, un edifici de notables dimensions, amb la façana encarada al sud-est, d'arquitectura pròpia del segon quart del segle XX, amb accés també d'arc escarser, que disposa de totes les obertures adornades amb una vasa d'adorn, així com diverses baranes de terrat i frontons rectes guarnits amb gelosies de mitja corona o una balustrada amb guarniment trilobulats. Les cases de la barriada són de cal Pau Boada, cal Mariano, cal Martinet, ca la Cisa, cal Casulleres, cal Quico, cal Quico Jove i cal Marçal (LLORAC, 2015:47). | 08164-47 | Barriada de les Tarumbes, a l'est del terme municipal del Pla del Penedès. | Salvador Llorac pensa el topònim procedeix del renom d'una família que vivia al lloc i que el nucli apareix a finals del segle XVIII o a principis del XIX (LLORAC, 2015:49). Segons el mateix Llorac en el plànol del terme de Lavit del segle XVIII, conservat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, sembla indicar-se una agrupació de cases que correspondrien a les Tarumbes (LLORAC, 2015, 38), fet doncs que traslladaria certament l'origen del nucli al segle XVIII. Pascual Madoz, en el seu diccionari ja cita el 'caserío nombrado las Tarumbas' (MADOZ 1849: 75-76), circumstància que implica que la barriada estigués ja notablement consolidada a mitjan segle XIX. En el padró parroquial de 1864 s'esmenta setze famílies a les Tarumbes (LLORAC 2015:38), fet que confirma que la barriada disposava de dimensions similars a l'actual i per tant que l'origen ha de ser ben probablement més reculat, és a dir probablement del segle XVIII. D'acord el plànol topogràfic del l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), la majoria d'immobles que constitueixen la barriada estaven ja construïts en aquella època. Tret de dues fitxes cadastrals en les que hi consta com a any de construcció els anys 1920 i 1930, la resta les referències corresponen a dates a partir de 1940, la majoria de les quals han de tractar-se de reformes d'immobles existents ja al segle XVIII i XIX. | 41.4112300,1.7339700 | 394188 | 4585182 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59169-foto-08164-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59178 | Barriada del Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-del-pujolet | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX o anteriors. La barriada del Pujolet es situa al sud del terme municipal, a uns 500 m de distància del límit amb els termes de Subirats, Sant Fe del Penedès, Font-rubí i de Puigdàlber. Del poble del Pla dista aproximadament 1,8 quilòmetres. El veïnat és fàcilment accessible, doncs es situa al lateral dret de la carretera C-15, aproximadament en el PK 21+300, des d'on hi ha un accés directe. El nucli es caracteritza per una agrupació de diversos edificis aïllats, sense constituir doncs un veïnat de d'habitatges adossats similar a les altres barriades del Pla del Penedès. Per aquesta mateixa raó, l'ordenació de la barriada és irregular, amb distints accessos per a cada immoble, sense existir un eix principal que els aglutini. L'origen de la barriada s'ha de situar en una o dues cases de camp aïllades, possiblement del segle XVIII o XIX, que en els darrers anys s'ha ampliat amb noves construccions, entre les quals habitatges nous i els cellers de les bodegues Capital Vidal, situades al sud del nucli, i Jané Baqués, situades a l'est. Les cases originals les conformen les anomenades Cal Passeric (o Passarig), Cal Tet i Cal Xup, les situades al nord de la barriada i també al nord de l'antic camí que condueix a Ca l'Orpí. Ambdues edificacions apareixen en el plànol de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), en el que són assenyalades com 'Casas de Paserich'. A l'accés de cal Tet hi destaca la conservació del plafó ceràmic original amb la denominació de la barriada, en el que s'hi llegeix 'Caserío el Pujolet'. Cal Passeric és avui dia un restaurant, negoci que ha transformat notablement l'edifici original, afegint-hi construccions adossades que n'amaguen la fisonomia original. D'aquest se'n conserva el volum, de coberta a doble vessant, en el que hi destaca un contrafort a la part posterior, però les obertures originals han estat reformades. El mateix succeeix a Cal Tet, habitatge on malgrat conservació de les part originals de l'edifici, aquest ha sofert una importat reforma recent que no ha conservat trets particulars de la construcció del segle XIX, a part del plafó esmentat. Per contra, no és així a Cal Xup, edifici noucentista ben conservat que manté part els seus trets característics originals. L'immoble, situat a la part posterior de Cal Tet, conserva a la façana un interessant remat mitjançant un frontó corbat guarnit amb dos gotims de raïm als laterals d'un estel de sis puntes; el frontó és emmarcat en els extrems per dues grans copes esfèriques guarnides amb garlandes, que són l'element més destacat de l'edifici. El frontó es situa sobre una ràfec de rajoles col·locades a punta de diamant. Al primer pis hi destaca l'antiga vasa d'adorn del balcó, acabada en punta, tot i que la llosana del balcó ha estat substituïa per una de nova. També l'accés principal ha estat reformat. | 08164-56 | Barriada el Pujolet, carretera C15, PK 21+300 | Salvador Llorac escriu que l'origen de la barriada és molt antic, però es refereix als antecedents històrics de ca l'Orpí, mas que tot i ser proper a la barriada, no en forma part (LLORAC, 2015:37). L'origen de la barriada ha de respondre a l'establiment de les cases de camp de Cal Passaric i Cal Tet, establertes com a mínim a mitjan segle XIX. Ambdues apareixen en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de 1914. Les fitxes cadastrals dels immobles indiquen una data de construcció de 1900 per Cal Passaric, de 1860 per Cal Tet i de 1920 per Cal Xup, totes elles possiblement aproximades però que confirmen aquests orígens. La resta d'immobles de la barriada són construccions de la segona meitat del segle XX i de la primera dècada del segle XXI. | 41.3999700,1.7075800 | 391964 | 4583965 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59178-foto-08164-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59178-foto-08164-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59178-foto-08164-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59150 | Ca la Paula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-paula | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge, entre mitgeres, d'estil modernista. L'immoble es situa al número 10 del carrer de Ponent, en el lateral sud del carrer. Es tracta d'un edifici que pel sud-est fa mitgera amb l'immoble contigu, mentre que pel nord-oest confronta amb una parcel·la, pròpia de la finca, destinada a pati; per la part posterior limita també amb un jardí. És notable la profunditat de l'edifici, aproximadament de 20 m, molt superior a l'habitual dels immobles tradicionals del poble. L'edifici es caracteritza per la façana, encarada al nord-est, amb evidents trets d'estil modernista, principalment mitjançant les formes ondulades de diversos elements. L'immoble manté alhora el caràcter d'un habitatge tradicional de l'època. Va ser construït pel mestre Mateu Baqués (DIVERSOS AUTORS, 2011:89). Es conforma de planta baixa i pis, malgrat que ha de disposar també parcialment d'una planta entresol, d'acord amb la ubicació d'una finestra, com s'explicarà. La façana es composa de forma ordenada seguint quatre eixos d'obertures, però sense total simetria degut a la configuració de la planta baixa. Aquesta planta presenta dos accessos: un per a vianants en l'eix més septentrional, d‘arc escarser amb una vasa d'adorn ondulada i ressaltada, amb porta de fusta, i un més ampli, situat en el segon eix d'obertures des del sud, d'idèntiques característiques estilístiques, però destinat a vehicles, de porta de doble fulla. En els altres dos eixos existeixen dues finestres, igualment també amb vasa d'adorn d'ondulacions, protegides per una reixa de ferro de barres trenades i travessers sinuosos que incorporen una decoració floral. En la base de la façana es remarca el sòcol, amb una motllura de mig bossell. El primer pis es compon de quatre balcons idèntics, oferint total simetria a aquesta part de la façana. Les obertures són d'arc carpanell, motllurat, amb vasa d'adorn resseguint el perfil, però sense ondulacions com succeeix a la planta baixa. Per contra, la volada dels balcons és a través de llosanes ondulades i motllurades, en les que hi ha ancorades la baranes de ferro, també ondulades, d'idèntiques característiques a les reixes de la planta baixa, és a dir a barres trenades i travessers florits. Entre plantes, en el tercer eix d'obertures des del sud, hi ha un balcó que pren característiques tant de les finestres de dalt com de les de baix: obertura d'arc escarser amb vasa ondulada, com les finestres de la planta baixa, i balcó idèntic als de pis superior; per ubicació, aquesta finestra ha de respondre a l'existència d'un pis o replà situat a l'entresol. Destaca especialment el coronament de la façana, que és realitzat a través d'un frontó ondulat, amb dos prominents apuntaments que emmarquen la corba central. També cal assenyalar que en la façana hi ha restes d'un acabat galgat simulant carreus, que hauria estat la decoració homogènia de la façana, pràcticament perduda. En la coberta cal destacar l'existència d'un badalot rectangular, amb els vèrtexs sobre-elevats i de formes apuntades. En conjunt, l'edifici destaca per les formes ondulades del frontó, balcons i vases d'adorn, clarament modernistes, però alhora també per la combinació de les formes de les obertures. | 08164-28 | Carrer de Ponent, 10 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que és aproximat. | 41.4184200,1.7103000 | 392222 | 4586010 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Mateu Baqués | Actualment l'immoble és destinat a turisme rural. En les imatges de l'immoble visibles en diversos cercadors d'aquest tipus d'establiments pot observar-se com l'interior de l'edifici conserva les característiques i elements tradicionals, com ara paviments de rajola hidràulica, sostres de revoltons o mobiliari antic. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 59177 | Ca l'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lorpi | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XII-XIX | Bona part de les edificacions estan en mal estat per manca de rehabilitació. S'observen llacunes i alguns elements que sí que han estat reparats | Masia aïllada, amb múltiples edificis annexos, d'orígens medievals, del segle XII. Ca l'Orpí és probablement la masia més antiga del Pla del Penedès, si més no en quant a referències històriques de l'existència de l'edifici, i també la que probablement conserva elements més antics atès que no ha estat restaurada. El mas es situa al sud del terme municipal, a mig camí entre la barriada del Pujolet, situada a l'oest i de la que dista 450 m, i del Gorner, situat al nord-est i distant 480 m de Ca l'Orpí. El Gorner era una antiga quadra del Pla del Penedès, amb arrels medievals ben conegudes, avui dia incorporada al terme municipal de Puigdàlber. L'accés a ca l'Orpí es realitza mitjançat el camí, històric, que prové del Pujolet i es dirigeix fins a la masia; antigament el camí continuava fins al Gorner, tram avui pràcticament desaparegut. La masia de Ca l'Orpí és conformada per una important agrupació d'edificis annexats a l'immoble original. Tot el conjunt és envoltat per una tanca d'obra, a manera de baluard, conformant un espai tancat de 2.300m2, a l'interior del qual les diverses edificacions ocupen més de 1.000m2. A fora del baluard, en l'accés principal hi ha un plafó ceràmic que duu la llegenda 'Ca l'Orpi'. Salvador Llorac esmenta que també hi ha un antic plafó en el que s'hi llegeix 'Quartel de Mediodía'(LLORAC 2015:43). L'edifici principal i original de la masia es situa a l'est del conjunt d'edificacions, amb la façana orientada a l'est. La façana és poc visible degut a l'existència de diversos arbres en el pati davanter, enfront la portalada del baluard. L'immoble és de planta baixa i pis, i hi destaca principalment la porta d'arc de mig punt adovellada, possiblement d'entorn l'època baixmedieval. Al nord de l'accés la façana presenta un ampli cont, de planta bauixarafort. L'edifici adossat al nord de l'edifici principal és el més elevat, de planta baixa, pis i planta sota coberta, amb coberta a doble vessant, possiblement del segle XIX. En la façana sud, que s'encara al pati davanter de l'edifici principal, hi destaca un rellotge de sol; en la planta sota-coberta són interessants les tres finestretes d'arc escarser. Entre aquest edifici i el principal n'hi ha un altre d'adossat, possiblement dels segles XVII o XVIII, força malmès, amb dos contraforts en la façana nord. Encara hi ha entremig, adossat per a l'edifici original la part posterior, una altra edificació, poc visible, probable primera ampliació del conjunt. En tot el sector oriental del mas hi ha alhora diversos edificis annexos o aïllats dins el clos, destinats a coberts, estables o altres finalitats agrícoles. En aquesta zona el baluard presenta un accés secundari, d'arc escarser, de pedra, amb guarda-rodes. Salvador Llorac escriu que a l'interior s'hi poden veure tres arcades apuntades (LLORAC, 2015:43), fet que testimonia la conservació de presumibles elements medievals en l'edifici original. Tot el conjunt de Ca l'Orpí és veritablement rellevant per l'amalgama històrica que representa l'agrupació d'edificacions escassament restaurades. És un edifici representatiu de l'evolució arquitectònica d'un masia des d'època medieval. | 08164-55 | Ca l'Orpí, a 450 m a l'est de la barriada del Pujolet. | Ca l'Orpí és un de les masies més antigues del Pla del Penedès, sinó la més antiga, almenys segons les fonts documentals. Antigament el mas era conegut com mas Pressona, que ja s'esmenta en el cartulari de Poblat l'any 1174, on es diu que limita amb la quadra de Gorner. També s'hi esmenta el Puig Pressona. El mas pertanyia a Arnau de Vilanova i el 1193 va ser venut a Guillem de la Granada. El 1253 es cita de nou el mas Pressona en una renuncia feta per Ramon de Penyafort. L'any 1388 s'esmenta Arnau Areny del mas Pressona i el 1497 Bartomeu Castell de mas Pressona (LLORAC, 2015:42-43). En data de 7 de maig de 1703 s'esmenta Jaume Orpí de mas Pressona, del Pla, sufragària de Lavit, en un capbreu de la mensa episcopal de Solsona, sobre les rendes del bisbat de Barcelona. En l'Amillarament de l'any 1857 hi apareix com a propietari Cristòfol Llopart, que hi segueix residint amb la seva dóna i servei el 1864 (LLORAC, 2015:43). Les dates de construcció que apareixen en les referències cadastral són totes a partir del segle XX, és a dir errònies i referents a actualitzacions cadastrals. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix amb la denominació 'Casa de Urpí' (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.3986800,1.7145900 | 392548 | 4583813 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59177-foto-08164-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59177-foto-08164-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59177-foto-08164-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La masia no sembla disposar de residents habituals, sinó d'ocupació esporàdica o temporal pel masover. | 98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 59170 | Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVIII-XX | Presenta conservació precària en general. | Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda cap al segle XVIII, amb ampliació posterior i restes de celler. Cal Bitxo es situa al nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, aproximadament a 260 m al nord-oest de la barriada de Cal Janes i a 400 m al nord-est de la barriada de les Tarumbes. Del poble del Pla dista 1,9 quilòmetres. L'accés és fàcil mitjançant un camí homònim (camí del cal Bitxo) que parteix del marge nord de la carretera BV-2154 en el PK 7+350. S'arriba al cap de 350 m, creuant el pont sobre el torrent de Cal Janes. Cal Bitxo és una antiga casa de camp interessant perquè manté l'aspecte original, sense haver sofert cap rehabilitació. La construcció, d'acord amb l'aspecte arquitectònic, data aproximadament del segle XIX i presenta característiques d'estil popular, molt senzill, auster i sense elements decoratius. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, aproximadament de 100m2, de planta baixa i pis, aquest darrer baixet, tipus sota coberta, i que compta amb dos annexos en els laterals oriental i occidental. La façana principal està orientada al sud-est i disposa al centre de la planta baixa l'accés original, d'arc escarser, modificat posteriorment amb una porta comuna que tapia parcialment l'obertura original. A l'oest de la porta hi ha una finestra, rectangular, d'ampit de rajoles. En la planta pis la façana principal compta amb dues finestres, que no estan centrades amb les obertures de la planta inferior; la més occidental disposa d'un ampit de rajoles lleugerament volat i sostingut per una peanya esglaonada. Es conserva en la façana la rajola antiga de numeració de la casa, que duu el núm. 4. L'edifici és coronat per un ràfec doble, de rajoles i teules, que suporta la coberta, de dues aigües, amb el carener central paral·lel a la façana. En la façanes oriental i occidental hi ha una finestra en el primer pis, també comunes, mentre que a la septentrional n'hi ha dues, una a la planta baixa i l'altre al pis. És rellevant la façana posterior ja que delata que l'immoble correspon a una ampliació d'una construcció original: s'hi observa que la meitat occidental de l'edifici correspon a una ampliació de volum original, que correspon a la meitat oriental. Així el cos occidental està obrat de maons, mentre que el cos oriental és de maçoneria de pedra, que denota una notable antigor, com s'observa en la façana est des de l'interior de l'annex. Per tant és probable que l'edifici original dati d'entorn el segle XVIII, mentre que el volum ampliat correspongui a finals del segle XIX. Destaca per altra banda l'annex adossat a la façana oriental, que presenta una accés d'arc escarser, de maons, les parets aixecades amb tàpia sobre un sòcol de maçoneria de pedra i una coberta de fibrociment però sustentada sobre les bigues originals i encanyissat. Per les característiques que presenta, aquest annex dataria del segle XIX, essent possiblement anterior a l'ampliació de la casa. Pel lateral oest, a la casa s'hi adossa un segon annex, obrat amb maons, de factura més recent, possiblement d'entorn mitjan segle XX, tot i que sembla tenir també una part construïda prèviament. Es rellevant també la conservació a l'interior de l'edifici de diversos cups i plataformes per al premsat i emmagatzematge de most. | 08164-48 | Camí de cal Bitxo, s/n, al nord-est de la barriada de Can Janes. | No hi ha referències històriques conegudes de Cal Bitxo. La fitxa cadastral indica com a data de construcció l'any 1890, que possiblement pot correspondre al cos occidental de l'edifici, probable ampliació d'una edificació preexistent. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix assenyalat com 'Casa de Bicho' (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917). Josep Bruna indica que és una antiga casa de jornalers de Cal Faset (DIVERSOS AUTORS, 2011:44). Per Salvador Llorac és una senzilla masoveria sense cap interès (LLORAC, 2015:40). | 41.4147500,1.7365500 | 394410 | 4585570 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59170-foto-08164-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La casa està deshabitada i abandonada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 59139 | Cal Cargolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cargoli | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. | XX | Habitatge aïllat, d'estil noucentista, datat aproximadament de 1924. Correspon a un edifici aïllat, envoltat pel pati propi, situat al número 9 del carrer de Sabanell, en el lateral sud. L'immoble presenta un cos rectangular, allargat, en el que hi destaca prominentment la torre situada en l'angle sud-est. Es compon l'edifici de planta baixa i pis, més una planta sota-coberta únicament en el cos de l'edifici situat a l'oest; la torre és de tres pisos i terrat. La façana principal està encarada al carrer de Sabanell, al nord, amb l'accés centrat, al que s'hi accedeix des del peu de carrer mitjançant unes escales, que salven el desnivell respecte el rasant, més elevat, en el que s'assenta l'edifici. Aquestes escales estan protegides per una barana de balustres, adossada al mur de tanca de la finca, on hi ha la porta del carrer, un barri de ferro de doble fulla. En el front de façana hi destaca una galeria amb forma d'exedra, situada a la planta baixa, a l'oest de la porta, que presenta tres finestres de llinda recta, amb tancaments de fusta, de doble fulla, envidrats. En el primer pis, el sostre de la galeria esdevé un terrat, protegit per una balustrada amb columnetes de panxa i passamà motllurat. Aquest mateix cos és el que presenta la planta-sota coberta, que en el front principal disposa d'una única finestra, d'arc de mig punt, dividida en tres parts a través de dos pilarets que es recolzen sobre la balustrada que la protegeix. En el front posterior aquest segon pis té també una sola finestra, més petita, d'arc de mig punt, protegida també per una balustrada. En els laterals d'aquest pis no hi ha obertures, doncs la teulada és de forta inclinació, a quatre aigües, i és destacada per un ràfec molt volat, sostingut pels extrems de l'embigat de la coberta. A l'est de la porta hi ha el cos de la torre, de planta rectangular, que en els dos primers pisos disposa d'una finestra d'arc de mig punt, sense cap guarniment, tret d'un ampit volat, mentre que en el tercer pis cadascuna de les façanes disposa de tres finestres, una central com la dels pisos inferiors i dues més petites en els laterals. La torre és coronada per un terrat protegit per una balustrada, amb una copa ornamental sobre cada angle. De la resta de l'edifici, que disposa de finestres de llinda recta, sense guarniments, ordenades amb simetria, cal destacar d'una banda els dos ressalts perimetrals que marquen el sostre dels pisos, el de la planta baixa a través d'una cornisa i el de la planta pis amb doble filet, i les balustrades de cercles entrecreuats, trenats, que protegeixen el terrat del cos oriental i del balcó existent en la façana sud. | 08164-17 | Carrer de Sabanell, 9 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1924, que pot ser real o molt aproximada, doncs l'edifici no apareix grafiat en el plànol topogràfic del poble de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.4178700,1.7099000 | 392188 | 4585949 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59151 | Cal Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Conjunt de tres habitatges, entre mitgeres, noucentista amb components eclèctics. Correspon als tres edificis situats en el lateral nord-est del carrer Sant Jordi, referenciats amb els números 4, 6 i 8, d'est a oest respectivament. El grup destaca especialment per mostrar una composició unitària de les façanes, que no simètrica, fonamentalment distingible en l'estètica de l'acabat i en les ornamentacions, malgrat tractar-se de tres habitatges independents. La distinció entre habitatges és visible tant en l'aresta entre cossos, com en les façanes i també en les cobertes. Els tres immobles es configuren en planta baixa i dos pisos. La unitat compositiva es manifesta a través de diversos elements. En primer lloc les finques situades en els números 4 i 6 presenten un coronament de façana unitari, tant a través del ràfec com del frontó. D'altra banda els números 6 i 8 presenten un ressalt de bossell uniforme, marcant el sòl del primer pis. En tercer lloc, les tres finques disposen de totes les obertures emmarcades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada del plom de la façana. El quart i darrer aspecte és l'acabat pintat homogeni, blanc sobre l'arrebossat del frontis, rosat per als marcs d'obertures i granat pel sòcol i elements amb volada. Per contra, la divergència entre immobles es manifesta en l'ordenació i organització de cadascun d'ells de forma indepenedent. Així, l'immoble número 4 presenta dos eixos d'obertures: a la planta baixa dos accessos, de llindes rectes; probablement l'oriental havia estat una finestra, d'acord amb l'amplada que presenta: menor respecte l'altre accés i idèntica a la resta de finestres de l'edifici. Al primer pis disposa de dos balcons també de llindes rectes, amb volada de secció trapezoïdal i amb barana de ferro amb tapís central. En el segon pis hi ha també dos balcons, amb la diferència de ser d'obertures d'arc de mig punt i les volades molt curtes, protegits per baranes de ferro idèntiques a les del primer pis. Dues faixes assenyalen els nivells dels pisos. L'immoble situat en el número 6 és que presenta elements eclèctics, organitzats també en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa actualment té dos accessos: l'oriental, que dóna accés a un comerç, distingit per un guardapols poligonal, de doble triangle, sobre la vasa d'adorn; l'occidental, que dóna accés a l'habitatge, remarcat per un guardapols de coronament triangular, de reminiscències clàssiques; aquest darrer, al peu, disposa de guardacantons. L'accés coronat pel doble triangle, en ziga-zaga, respon en realitat a la modificació de la porta geminada original, en la que cadascuna de les obertures disposava del seu adorn triangular, d'acord amb que s'observa en la fotografia de l'any 1980 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985). En el primer pis hi ha dos balcons de volada poligonal, amb barana de barres de ferro trenades i panxa a la base; les obertures són d'arc lleugerament apuntat. En el segon pis hi destaquen les dues finestres triforades, amb triple arc califal, de record arabesc. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que hi havia una decoració en el punt dels arcs, avui desapareguda. El coronament de la façana, juntament amb l'immoble número 4, és a través d'un ràfec de quatre nivells de rajoles, el segon de punta de diamant, sobre un dentellada en voladís, i acabat amb un frontó ondulat. | 08164-29 | Carrer Sant Jordi, 4-8. | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareixen com a data de construcció els anys 1800, per a l'edifici del núm. 4, i 1900 per als edificis situats en els números 6 i 8. Aquestes referències cronològiques s'han d'entendre com aproximades, doncs les característiques del conjunt d'edificis són pròpies del noucentisme de principis del segle XX, fet al que s'hi ha de sumar la possibilitat que corresponguin a una reforma d'immobles preexistents, potser d'entorn mitjan segle XIX, d'acord amb l'ordenació del parcel·lari del carrer i tipologia dels seus habitatges. | 41.4179200,1.7121300 | 392374 | 4585952 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La denominació del conjunt procedeix de la carnisseria existent a la planta baixa de l'edifici situat en el número 6, comerç de llarga tradició.Cont. Descripció:Finalment, l'edifici situat en el número 8 mostra tres eixos d'obertures a la façana principal, amb la porta principal centrada, a la planta baixa, de fusta, envidrada, i dues portes secundàries (possibles antigues finestres balconeres) en els laterals, l'occidental amb porta d'alumini recent i l'oriental tapiada; les tres obertures disposen d'una vasa d'adorn coronada amb forma triangular, també de reminiscències clàssiques. En el primer pis, les tres obertures són d'arc escarser, la central és un balcó al barana de ferro de faldó i les laterals són finestres amb l'ampit lleugerament volat. El mateix esquema es repeteix en el segon pis, tot i que les obertures són de llinda recta, amb les cantonades superiors de quart de cercle, i el balcó central amb menys volada.Finalitza la façana un interessant ràfec de triple filada de rajoles d'extrem semi-circular, imbricades sobre un ressalt de filetó. Les cobertes dels edificis del números 6 i 8 són a dues aigües, mentre que l'edifici del número 4 disposa d'un terrat a la meitat sud de la coberta. | 106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59162 | Cal Casesnoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casesnoves | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIV-XX | Masia aïllada, amb diversos annexos, d'orígens medievals però molt reformada, d'estil popular. Cal Casesnoves es situa just en límit nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, arran del terme de Subirats. De fet la línia de terme en aquest punt fa una reculada cap a l'oest per incloure precisament totes les edificacions de Cal Casesnoves. Dista aproximadament 100 m, al nord-est, del veïnat de les Parellades. Conforma Cal Casesoves dos habitatges i diversos annexos agrícoles situats al sector occidental. L'edifici principal, ben visible entre el conjunt, correspon a l'immoble situat més a l'est, on arriba el camí que condueix a la finca, procedent de les Parellades, i on hi ha el barri d'accés. L'altre habitatge s'hi adossa per la façana sud-oest, com ala resta de construccions. El conjunt té l'aspecte eminentment agrícola, de construccions d'època contemporània, entorn els segles XIX i XX. Malgrat els presumibles antecedents medievals (LLORAC, 2015:40) no hi ha vestigis visibles que remetin a una construcció medieval o fins i tot d'època moderna. En cas d'haver existit, l'edifici actual respondria a una reforma completa d'un edifici preexistent, realitzada a la segona meitat del segle XIX. L'edifici principal de Cal Casesnoves és de planta quadra, d'uns 168m2, amb la façana orientada al sud-est. Es tracta d'un volum de planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha dos accessos, ambdós de refacció recent, un que es dirigeix a l'habitatge i l'altre al garatge. Entre els dos, hi ha una petita finestra. A la planta pis les obertures són tradicionals, comunes, però no modificades. Al centre de la façana i al lateral oriental hi ha dos balcons, idèntics, amb llosana de pedra amb bossell, protegida per una barana de ferro decorada amb motius geomètrics. En el lateral occidental existeix una finestra comuna, sense cap ornamentació. Principalment destaca en la façana el rellotge de sol, situat entre els dos balcons, elevat, pràcticament tocant a la cornisa. Es tracta d'un rellotge de sol pintat, format per un cercle de color groc amb les bores de color vermell. Les línies horàries són també de color vermell. Destaca que el gnòmon està enclavat sobre una representació figurada, amb faccions de rostre humà, del sol. Tot és emmarcat per un requadre quadrat, també de color roig. La pintura de totes les parts de rellotge està desgastada i en parts perduda. La coberta de l'edifici és de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, desplaçat cap al nord. En la coberta hi ha un badalot de planta quadrada, notablement elevat. L'habitatge adossat per l'oest a Cal Casesnoves és senzill, sense trets particulars, amb obertures tradicionals, comunes. Al voltant hi ha diversos coberts adossats o aïllats. | 08164-40 | Veïnat de les Parellades, a l'est. | Segons Salvador Llorac el topònim complet és Cal Casesnoves del Pujol. El 1388 s'esmenta un mas d'en Pujol en el terme del castell de Lavit que podria correspondre, segon Llorac, a l'emplaçament de Cal Casesnoves. El fogatge de 1497 anomena Antoni Casesnoves del Pujol. En el de 1516 també apareix Casesnoves, al sector de la Sala. I en el fogatge de 1553 apareix de nou Antoni Casesnoves. En l'amillarament de 1857 apareix de nou Cal Casesnoves, així com al de 1864, en el que es situa a les Parellades (LLORAC, 2015:40-41). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1870, que respondria a la data aproximada de construcció de l'edifici actual, possible refacció d'un de preexistent. | 41.4156100,1.7462600 | 395223 | 4585654 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | En els plànols topogràfics de l'Institut Cartogràfic de Catalunya apareix com Cal Casanoves, denominació errònia d'acord amb la documentació històrica de l'edifici i propietaris, que sempre ha estat Casesnoves. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59135 | Cal Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregues-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | L'habitatge roman desocupat i evidents signes de progressiu deteriorament, determinats en les façanes i finestres. | Habitatge urbà, d'obra popular, datat de mitjan segle XIX. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, fruït de l'adaptació de la part posterior (nord) al traçat del carrer del Mig, de notables dimensions, amb una amplada aproximada de 3 cossos. És constituït per planta baixa i pis, amb les façanes sud i nord coronades per una barana massissa col·locada sobre les teules de la coberta, que és a dues aigües. La façana principal està encarada a migdia; la façana est dóna al xamfrà entre els carrers de Baix i del Mig, mentre que la nord s'encara al carrer del Mig; per ponent l'immoble afronta amb un altre habitatge, entremitgera. La façana principal és de composició pràcticament simètrica. A la planta baixa presenta l'accés, únic, situat lleugerament descentrat, desplaçat cap a l'est; és rectangular, de maçoneria, sense carreus en muntants ni llinda, caracteritzat per disposar en els angles superiors d'un modilló motllurat, de doble mig bocell. La porta és l'original, de doble fulla, de fusta rematada amb claus, que duu la inscripció incisa 'Año 1853', realitzada en dues cartel·les independents. També a la planta baixa hi ha dues finestres balconeres, acabades amb ampit, que arriben pràcticament fins el rasant de vorera. Ambdues disposen d'una reixa de ferro amb remat de puntes. A la planta pis presenta quatre finestres simètriques, l'emplaçament de les quals es correspon a les obertures de la planta baixa, tret a la segona per l'oest, que a la planta baixa és inexistent i que provoca la manca de simetria completa a la façana, que, com dèiem, tret d'aquest fet, és gairebé absoluta. Totes les finestres de la planta pis són de tipus balconera, les dels extrems amb balcó de llosana i les centrals amb ampit motllurat, totes amb barana de ferro. La fusteria és de persianes de llibret. La façana és rematada amb una cornisa de dentellons. La façana nord és també interessant i similar al front principal. És completament simètrica, amb tres finestres balconeres a la planta baixa, de disposició ordenada, i tres finestres comunes a la planta pis, emplaçades sobre les primeres. Totes les obertures són tancades per un reixat de ferro de magolles i coronament de puntes, i ampit motllurat, idèntiques a les de la façana sud. El coronament d'aquesta façana és també amb cornisa de dentellons, sobre la que hi ha la barana massissa. La façana oriental, que afronta amb el xamfrà de carrers, és més austera que les altres dues, sense cornisa i barana. Presenta dues finestres a la planta baixa i una a la planta pis, aquesta darrera aproximadament centrada entre les primeres. Totes són balconeres i amb reixat idèntic a la resta, també amb fusteria de persianes de llibret. S'observa que la cantonada sud-est de l'edifici està realitzada a través de carreus, a diferència de la resta de paraments, d'obra de maçoneria. A la façana principal, que presenta un acabat arrebossat de precària conservació, amb diverses llacunes, hi ha traces conservades de pintura blanca, blava i beix. | 08164-13 | Carrer de Baix, 14 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb la inscripció de la porta principal, l'edifici hauria estat construït l'any 1853, època a la que s'hi adiuen les característiques arquitectòniques. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que no es correspon amb la indicada en la porta i que, per tant, s'ha d'entendre com una informació aproximada. | 41.4171700,1.7128700 | 392435 | 4585868 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59135-foto-08164-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59176 | Cal Feset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feset | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVII-XX | La conservació és precària en diverses parts de l'edifici principal i molt precària en els annexes, en part enrunats. | Casa de camp aïllada, d'estil popular, del segle XIX, amb orígens anteriors. Cal Feset es situa al centre del terme municipal del Pla del Penedès, a l'est del poble del Pla, del qual dista aproximadament 700 m. Més proper és la barriada de les Tarumbes, situada a 500 m al nord. L'emplaçament correspon a una plana agrícola situada entre el torrent de les Tarumbes, al nord, i de cal Feset, al sud. S'hi accedeix fàcilment prenent la pista anomenada Camí de cal Feset, que té origen en el lateral sud de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 2+580. Es tracta d'un edifici rellevant per les seves característiques arquitectòniques, doncs reuneix en unes grans dimensions els trets característics de les cases de poble de la segona meitat del segle XIX, sumades alhora al seu caràcter imminentment rural. L'immoble s'insereix en una conjunt arquitectònic que constitueix la pròpia finca de cal Faset, tancada per un baluard mitjançant els propis edificis com per un mur de tanca. L'edifici principal es situa al mord-oest d'aquest clos, mentre que la resta de la finca és ocupada per edificacions annexes de caràcter agrícola així com per un segon habitatge, a manera de masoveria, situat al sud-est. L'edifici principal disposa d'una planta rectangular de 29 m de llargada, pràcticament 5 cóssos, que assoleix 350m2 de planta. Responen ben probablement a successives ampliacions d'un edifici original del qual no en romanen visibles les parts. Tota l'edificació presenta un caràcter notablement unitari, especialment la façana principal, fruït d'una reforma realitzada en la segona meitat del segle XIX. La façana principal, encarada al sud, mostra una composició notablement simètrica. A la planta baixa, al centre, hi l'accés principal, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn ressaltada, porto de fusta de doble fulla i porta vidriera al davant. Als laterals de l'accés hi ha dos pedrissos d'obra amb braços ondulats. A les crugies següents la planta baixa presenta dues finestres balconeres amb ampit volat, protegides per reixes de barres trenades. Per l'oest, a la crugia contigua hi ha una accés secundari, d'arc escarser, de maons, amb porta de fusta d'una fulla, seguit per un altre accés de factura més recent, que potser n'amplia un d'original; per l'est, a la crugia més oriental se l'hi adossa en planta baixa un edifici annex, de caràcter agrícola. La composició de la planta pis és la més ordenada i simètrica, doncs presenta al centre quatre balcons idèntics, de finestres rectangulars amb vasa d'adorn, peanyes de motllura esglaonada i baranes de faldó. Els balcons són seguits en els extrems de l'edifici per una finestra, a l'est amb ampit volat semicircular i a l'oest d'àmbit volat de rajoles. Destaca al primer pis el rellotge de sol existent entre la segona i tercera crugies, situat aproximadament al centre de la façana. Està pintat, presentant una forma el·líptica i emmarcat per una vorada rectangular; al capdamunt d'aquesta, al centre, hi ha pintat '1875'. És a destacar que en aquelles parts més cobertes per les inclemències del temps es conserva la pintura antiga sobre l'arrebossat de façana; això és fonamentalment sota el ràfec i sota balcons. Aquesta mostra clarament que la façana era guarnida mitjançant un color blau cel i que les parts ressaltades (vases d'adorn, ràfec i llosanes de balcons) eren pintades d'un blau més fosc i intens. El ràfec és senzill, d'una filades de teules; la coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. A la façana posterior hi ha diverses finestres, més senzilles, d'ampit volat de rajoles.També hi ha un contrafort que sustenta la unió de dos cossos. | 08164-54 | Camí de cal Feset, s/n. | Segons Salvador Llorac la casa havia estat propietat de la nissaga dels Faset fins a mitjan segle XIX, quan passa a mans de la família Lloret, com consta en l'amillarament de 1857 i el padró parroquial de 1864 (LLORAC, 2015:41). L'aspecte actual de l'edifici respon a la reforma realitzada per la família Lloret, possiblement realitzada pels volts de l'any 1875, any indicat en el rellotge de sol. En la fitxa cadastral s'hi indica la data de 1940 com la de construcció de l'edifici principal, que és errònia i correspon a alguna reforma realitzada. Per contra, en l'edifici de la masoveria hi apareix l'any 1875, que s'adiu amb l'esmentada del rellotge de l'edifici principal. Els antecedents de canvis de mans de la propietat de la finca a mitjan segle XIX indiquen que l'origen de l'immoble ha de ser anterior, quan era propietat del Faset, com també ho explica la profusió d'edificacions amb mostres d'antigor en el conjunt de la finca. L'origen podria remuntar-se com a mínim vers el segle XVII, tal i com a punta Josep Bruna (DIVERSOS AUTORS, 2011:41). | 41.4149800,1.7222400 | 393214 | 4585613 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La casa està deshabitada i abandonada.Cont. Descripció:Les edificacions de la resta de la finca són senzilles, però destaquen per l'obra de maçoneria de pedra o tàpia. L'habitatge situat al sud-est de la finca és d'obra vista de maons, amb tres accessos diferents. S'observa clarament que l'edifici correspon a una ampliació d'un caseta preexistent obrada amb tapia. Del baluard en destaca la portalada, d'arc escarser amb coronament a manera de frontó que presenta sota el petit ràfec una faixa amb dentellons. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||
| 59167 | Cal Janes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janes | INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda a la segona meitat del segle XIX. L'immoble es situa al lateral sud de la carretera BV-2154, en el PK 7+000, accedint-hi per un curt camí de tan sols 30 m de longitud des de la mateixa via. Enfront, al nord-est, a 40 m, hi ha el veïnat de Cal Janes, nascut probablement a arrel de l'existència de la pròpia casa homònima. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 280 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 240 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. Cal Janes és un edifici de caràcter rural, una antiga casa de camp amb fisonomia de masia, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Adossats en cada lateral disposa de dues construccions annexes, destinades antigament a cellers, cotxeres i magatzems. El conjunt és eminentment rural, tot i que després d'una important rehabilitació realitzada recentment és destinat al turisme rural. L'edifici principal és de planta rectangular, de 112 m2, amb un volum format per planta baixa i pis. La part davantera de la crugia meridional presenta una lleugera sobreelevació respecte la resta de la teulada, possiblement degut a una reforma. La façana principal s'orienta a l'est, des d'on domina tota la plana de la zona de Ca l'Avi. La rehabilitació realitzada recentment ha mantingut el caràcter tradicional de l'edifici, però en l'estat actual presenta dubtes sobre l'adscripció cronològica sobre els elements decoratius de la façana. Les obertures presenten brancals i vases d'adorn obrats amb maons i rejuntat de factura recent. Tot i així, la façana destaca per la composició simètrica, amb l'accés centrat a la planta baixa, d'arc escarser, i una finestra a cada lateral, amb reixa de barres de ferro de magolles i acabat en punta de llança. En el primer pis hi ha dues iguals, seguint els mateixos eixos, mentre que al centre, sobre la porta, hi ha un balcó, de llosana antiga, original, esglaonada. Al costat de la finestra sud hi ha un rellotge de sol, obrat durant la rehabilitació de la finca, amb les inicials 'A&S', corresponents a la propietat de la finca, Alsina Sardà. Per la part posterior l'edifici disposa de dues finestres; en destaca especialment un contrafort que reforça l'angle sud-oest. En els edificis annexos hi destaquen els accessos arc escarser. | 08164-45 | Barriada de cal Janes, al lateral sud de la carretera BV-2154. | Segons indica el rètol indicatiu de la finca, situat al peu del camí d'accés, la casa és de 1862. La data és pròxima a la de 1870 que indica la fitxa cadastral de l'immoble, és a dir que cal pensar que efectivament és una construcció de 1862. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix l'immoble assenyalat com 'Casa de Gibert'. | 41.4121700,1.7375200 | 394487 | 4585282 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59152 | Cal Joanet Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-nadal | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge cantoner, d'estil noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el xamfrà sud entre el carrer Plaja i el carrer Quarters, amb l'accés en el carrer Quarters número 1. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, adaptat a l'encreuament de carrers i a les finques amb les que fa mitgera en els laterals est i sud. Es compon de planta baixa i pis, coronat per una terrassa. L'immoble destaca per diverses ornamentacions en les façanes, d'estil noucentista. Ha sofert reformes, recentment, que han modificat alguns aspectes originals. La façana principal, encarada al nord, s'ordena a partir de tres eixos d'obertures, totes decorades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada. Les de la planta semblen haver estat reformades, fet que no permet definir amb seguretat l'aspecte original. Actualment l'accés es situa en l'eix oriental, amb una porta d'una sola fulla, que probablement correspon a la refacció d'una antiga finestra. Al centre presenta una obertura de major alçada i amplada, d'arc escarser, avui en dia tripartida amb un envidrament a la part superior, un balcó lleugerament volat i una porta de garatge a la part inferior; es tracta ben probablement de la modificació recent de l'accés original de l'edifici. En l'eix occidental hi ha una finestra, tapiada, bessona de la que probablement hi hagués hagut on hi ha l'actual porta. El segon pis es caracteritza per tres finestres rectangulars, iguals que les de la planta baixa, amb vasa d'adorn; la central és un balcó, amb barana de ferro, i les dues laterals són balconeres, l'oriental també amb barana de ferro, i l'occidental tapiada. Les baranes de ferro corresponen a la rehabilitació recent de la finca, doncs en la fotografia de 1980 que incorpora l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) s'hi observa que eren de balustres. En la part superior d'aquestes obertures, cegada, sense envidrament, hi ha esgrafiats motius florals i geomètrics, suposem restaurats. Destaca en la façana l'assenyalament del nivell del primer pis, mitjançant una motllura correguda de bossell que recorre també la volada del balcó. El coronament de la façana presenta una cornisa motllurada, de quart de bossell a la base i una franja dentallada, a escaire, al centre. Sobre la cornisa, reculadament, s'inicia la barana balustrada del terrat, amb columnetes de motiu octogonal al centre. Per una altra banda, la façana sud-oest, encarada al carrer Plaja, disposa a la planta baixa d'una obertura idèntica a la central de la façana principal, d'arc escarser, avui dia envidrada en la part superior, balcó al centre i finestra a la part inferior. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que la part superior era cega i el balcó inexistent. Al sud d'aquesta obertura hi ha dues finestres, una primera balconera, amb ampit volat de mig cercle, protegida per una barana de ferro, si una segona més petita, quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres també balconeres, antigament protegides amb balustres, d'acord amb la fotografia de 1980, i actualment amb barana de ferro. El coronament d'aquesta façana és idèntic al de la principal. Cal destacar el vèrtex de l'edifici en el xamfrà, arrodonit i marcant un cadenat ressaltat. El mateix vèrtex, en el pilar d'unió de les balustrades del terrat, havia estat remarcat per un ornament tipus copa o magolla (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985); avui dia hi ha dues copes ornamentals. | 08164-30 | Carrer Quarters, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4171500,1.7120100 | 392363 | 4585867 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59153 | Cal Jofrè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jofre | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | L'immoble i la finca en general presenta clars indicis d'abandonament, desocupació i nul manteniment. Totes les façanes tenen parts amb l'arrebossat desaparegut i bona part de les finestres estan malmeses. | Edifici aillat, d'estil romàntic, de finals del segle XIX, amb possibles orígens medievals. Cal Jofrè es situa a 1,4 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès, al sud-est de Cal Cerdà de Palou i a uns 170 m al nord-est de Can Raspall de Renardes. L'accés és fàcil, prenent el camí que parteix de la carretera BV-5153 cap a l'est (PK 3+550), que correspon a l'antic camí de Vilafranca a Terrassola. Cal Jofrè, anomenat també Cal Xofrè i Jofré, apareix ja en documentació del segle XIV, però de l'edifici original no en romanen vestigis visibles. L'edifici actual correspon probablement a una refacció completa de l'antic habitatge, realitzada a voltants de final del segle XIX, seguint l'estil romàntic de moltes cases generalment d'estiueig. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrada, de quelcom més de 200m2, format per planta baixa i dos pisos, del que en destaca les dues torres que disposa a l'angle sud-oest i nord-est, la primera sobre el segon pis; la segona annexada al cos principal. La façana principal, encarada a migdia, és l'element rellevant, doncs la resta resulten completament amagades i desvirtuades per l'annexió de diversos cossos destinats a magatzems agrícoles. A la planta de la façana principal hi ha dues portes: la principal, centrada, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i porta de doble fulla, i una de secundària, situada més a l'est, de llinda recta i també a vasa perimetral i porta de doble fulla. La composició dels pisos és simètrica, amb tres eixos d'obertures ben centrats. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres, totes idèntiques, amb balcó de llosana d'obra i barana de ferro. Les finestres són altes, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn rematada sobre la clau amb una punta pentagonal. En el segon pis hi ha tres finestres balconeres, també amb balcó, iguals que les del pis inferior tret de que són de llinda recta i sense la punta al centre de la vasa d'adorn. Sobre aquestes, previ a la cornisa motllurada amb bossell, hi ha dues petites gelosies rectangulars a manera de respirall. Destaca la torre sud-oest, més alta que la nord-est. La primera disposa en cada façana d'una arqueria de tres finestrals d'arc de mig punt en les que hi destaca una franja bossellada que remarca una línia figurada d'impostes. Les obertures són emmarcades amb vasa, a una forma trapezoïdal sobre la clau. La coberta d'aquesta torre és piramidal truncada, a quatre aigües, amb els vèrtex coberts per peces ceràmiques vidrades. El truncament del vèrtex superior és coronat per un guarniment de ferro forjat. La torre nord-est en canvi és més baixeta, amb l'arqueria de només dues finestres i la coberta és piramidal coronada per una copa ceràmica. | 08164-31 | Al nord-est del poble del Pla del penedès, a 170 m al nord de Can Raspall, arran del camí de Vilafra | Els orígens de l'edifici poden remuntar-se a l'època medieval, doncs consta un Jofrè del Pla l'any 1386. Del 1516 i 1553 dates dos altres documents que esmenten també el cognom Jofré (LORAC, 2015:42) . L'edifici actual podria respondre a una refacció d'una antiga masia, tot i que el parament que s'observa en les llacunes de l'arrebossat és d'obra de maons d'època contemporània, fet que és un indici de que l'edifici hauria estat bastit de nou. | 41.4229100,1.7295100 | 393835 | 4586485 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59153-foto-08164-31-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 101|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59154 | Cal Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lloret | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX-XX | Edifici cantoner, d'habitatge, d'estil popular, d'entorn finals del segle XIX-principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 5 de la Plaça de Pau Fontanals, en el xamfrà entre els carrers de Sabanell i Vallès. Correspon a un edifici de planta lleugerament rectangular, de notables dimensions, aproximadament de 13 per 11 m. de façanes, compost per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'immoble presenta característiques tradicionals de les cases populars del segle XIX, si bé amb recursos utilitzats també pel noucentisme (vases d'adorn, motllures), que li confereixen un estil popular benestant. Hi destaca especialment les vases d'adorn en totes les obertures i els òculs oberts en la planta sota coberta. La façana ha estat reformada recentment, modificant parts importants de les façanes, com són els diversos antics accessos, d'acord amb el que s'observa en la fotografia de l'any 1980 inclosa en l'Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) i l'estat actual. En el moment de visitar l'edifici (març de 2017) les façanes es mantenen amb un arrebossat de ciment, recent, sense pintar. La façana principal, on es situa l'accés, està encarada al nord-oest. Presenta tres eixos d'obertures oferint simetria al frontis. A la planta baixa, en l'eix oriental disposa d'un ampli accés, per vehicles, actualment d'arc escarser, però en la fotografia de 1980 s'observa l'accés amb llinda plana. Probablement aquest accés fou obert en una reforma anterior, potser a partir d'una antiga finestra, ja que l'existència d'aquesta correspondria a la composició de façana més habitual. A l'eix central hi ha la porta de vianants principal, centrada, d'arc escarser. Aquest accés també ha estat modificat, pel que es desprèn de la fotografia citada, doncs antigament era més alt i amb la fletxa de l'arc separada del propi accés per una llinda, elements avui desapareguts. El tercer eix antigament, també d'acord amb la fotografia, presentava un segon accés o finestra de gran alçada. La part superior d'aquesta obertura correspon actualment a una finestra, mentre que la part inferior ha estat tapiada i s'hi ha obert un finestró a la part inferior. A la planta pis hi ha tres altes finestres, de llinda recta, la central és un balcó amb barana de ferro, mentre que les dels extrems són balconeres, també amb barana. Aquestes també han estat modificades, doncs les finestres laterals disposaven antigament de la part superior cegada, potser amb decoració esgrafiada. A la planta sota coberta hi ha uniformement tres finestres oculars, el·líptiques, amb vasa d'adorn i reixat de ferro. La façana oriental també ha sofert modificacions des de l'any 1980, doncs d'acord amb la fotografia esmentada, hi havia un ampli accés al centre, d'arc escarser, probablement amb porta de dues fulles, per a vehicles, avui dia completament tapiat i invisible. Flanquejant aquest accés hi havia dues finestres, de llinda recta, encara conservades. A les plantes pis i sota coberta aquesta façana disposa de la mateixa composició que la septentrional, és a dir amb un balcó central i dues finestres balconeres en els laterals, això en el primer pis, i de tres òculs el·líptics a la planta superior. Destaca en la façana les dues motllures que assenyalen el sòl dels pisos, de pedra, amb bossellet, i el ràfec, de diversos nivells i arrencat sobre una motllura de filet. En la coberta, de tres aigües, sembla existir un badalot. Pel sud, l'immoble fa mitgera amb un altre edifici del carrer Vallès, mentre que per l'oest, part posterior, s'hi ha afegit un volum que amaga l'antiga façana. | 08164-32 | Plaça de Pau Fontanals, 5 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com aproximada i potser corresponent a un immoble preexistent, posteriorment reformat. | 41.4178100,1.7107200 | 392256 | 4585942 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59159 | Cal Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-0 | XIX-XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XIX o principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 10 del carrer de Sabanell, a l'entrada occidental del poble del Pla del Penedès. Fa mitgera amb l'habitatge situat a l'est, mentre que per l'oest i el nord és envoltat pel propi pati de la finca. Destaca les dimensions de l'edifici paral·lelament al seu estil popular. L'edifici és de planta trapezoïdal, rectangular però amb el lateral oest esbiaixat a l'est, fruït de l'adaptació al parcel·lari que s'estava formant entre finals del segle XIX i principis del segle XX en aquest sector del poble, que aleshores en constituïa la primera illa entrant per l'oest. Les dimensions són notables, de 160m2 de planta, que es fan evidents en el front de façana. Es constitueix l'immoble per planta baixa i pis. La façana principal afronta amb el lateral nord del carrer Sabanell, encarada doncs al sud. En destaca especialment l'alta portalada adovellada, d'arc escarser, que conserva l'antiga porta de doble fulla amb porticó, situada al centre de la meitat oriental de l'edifici. A l'oest de l'accés hi ha dues finestres comunes i a l'extrem un accés per a vianants que és l'utilitzat habitualment. La planta pis és de composició ordenada, amb tres finestres balconeres al centre i dues finestres comunes en els laterals d'aquestes. Els balcons, tos iguals, disposen d'una peanya motllurada, de taló, poc volada, i barana de ferro de faldó ornamentada amb flors. Les finestres laterals són comunes, amb l'ampit lleugerament volat. La façana és coronada per una cornisa motllurada, notablement volada. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. A l'interior l'edifici conserva en part l'aspecte tradicional, en el que hi destaquen els terres de rajola hidràulica i el mobiliari d'època. Val a dir que en una antiga postal del Pla del Penedès, datable de principis de segle XX, que duu per títol 'Plá del Panadés - Calle de la Carretera', es veu en primer terme la casa de Cal Manou i s'hi observa que únicament compta amb la porta d'accés principal i una porta secundària en el lloc on hi ha actualment la finestra més occidental de la planta baixa. Estranyament, l'amplia façana no presenta cap més obertura, motiu pel que cal pensar que potser l'edifici no fou construït originalment amb una finalitat d'habitatge, sinó com a edifici agrícola, i posteriorment, adaptat a habitatge. | 08164-37 | Carrer de Sabanell, 10 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4181200,1.7099500 | 392192 | 4585977 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'immoble és destinat actualment a turisme rural. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59165 | Cal Martí de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-de-les-parellades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp entre mitgeres, d'estil popular, del segle XIX, amb probables arrels anteriors. L'immoble es situa al veïnat de Can Martí de les Parellades, a l'extrem nord del nucli de cases, essent la darrera venint del sud. Es tracta d'una casa de camp, d'estil popular però amb evidents trets de regust noucentista, com és l'arqueria lateral i les bandes motllurades. Entre les cases de camp del Pla del Penedès destaca precisament per aquesta arquitectura, que defuig de les tradicionals propietats modestes. L'edifici és de planta trapezoïdal, d'uns 85m2, adossat per l'oest i el nord a les veïnes cases que constitueixen, a través de les façanes, el carreró del veïnat. La façana principal, on hi ha l'accés, és encarada a migdia, mentre que l'occidental és dirigeix als camps de vinyes del sector de les Vies, des d'on és pot contemplar perfectament. El volum és format per planta baixa i dos pisos. A la planta baixa de la façana sud hi ha l'accés principal, realitzat a través d'un atri porxat al qual s'hi accedeix per un arc escarser, descobert, sense porta, que té dues finestres llargues i estretes també d'arc rebaixat. La porta, enfront l'arc escarser, és comuna. Sobre aquest porxo destaca en el primer pis una naia, galeria, també porxada, amb quatre finestrals d'arc carpanell, els tres més occidentals idèntics i el més oriental més estret. Darrera els finestrals s'hi observa la façana del primer pis, al centre amb una finestra balconera, des de la qual s'accedeix a la naia, i dues finestres rectangulars al costat, totes amb vasa d'adorn ressaltada. Sobre la galeria hi ha un terrat, el sol del qual és assenyalat en la façana mitjançant una motllura de faixa i filetons. En el front de façana d'aquest segon pis hi ha al centre un òcul el·líptic i dues finestretes. La façana occidental destaca fonamentalment per l'arqueria del primer pis. La planta baixa és tapada per una garatge adossat i en el primer pis hi ha una finestra comuna. L'arqueria és formada per sis arcs de mig punt, tots cecs menys els dos segons començant per cada extrem, en els que en la part superior hi ha una finestra. Els arcs, alts, es sustenten sobre pilastres acabades amb un capitell de motllura de taló, amb la línia de la imposta assenyalada amb una motllura en ambdós extrems de la façana. L'edifici és coronat per una alta cornisa, amb l'aspecte de ser doble, molt motllurada, de bandes i filetons, que recorre tant la façana occidental com la meridional, ambdues les més visibles. La coberta és a una sola vessant, cap a l'oest, formada amb un recrescut de l'edifici, a manera de sota coberta, realitzat amb posterioritat a les resta de l'immoble. Destaca també el tractament de l'acabat pintat de les dues façanes rellevants, en el que els ornaments arquitectònics (arcs, pilastres i motllures) s'han ressaltat amb una coloració diferent a la de la paret. | 08164-43 | Barriada de cal Martí de les Parellades, casa situada a l'extrem nord-oest. | La fitxa cadastral indica com a data de construcció de l'immoble l'any 1890, que aproximadament correspondria a la construcció de l'edifici amb l'aspecte actual. És probable l'existència d'un edifici anterior que hauria estat reformat i ampliat aleshores. Salvador Llorac indica que és una 'notable masia d'arrels antigues' (LLORAC, 2015:42) | 41.4188900,1.7409800 | 394787 | 4586024 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59165-foto-08164-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59140 | Cal Patrots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patrots | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. | XIX-XX | Habitatge, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici cantoner, situat en el xamfrà entre els carrers Planes i Puigdàlber, amb l'accés i façana principal al carrer Planes número 1. L'edifici és d'estil popular, si bé amb trets significatius d'acomodació, com són el cadenat cantoner, l'accés d'arc de punt rodó de carreus motllurats, les finestres amb marc de pedra i la galeria arquejada de la façana posterior, que són les característiques arquitectòniques distintives de l'edifici. L'immoble és bessó del contigu pel sud-est, el situat al número 3 del carrer Planes, conegut com la Societat Recreativa. L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bocell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, recent. Flanquejant la porta, a cada costat, hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals acabades amb magolles, sobre travessers. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada. En el darrer pis, les tres finestres, sobre els mateixos eixos, són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. El vèrtex nord de l'edifici destaca pel cadenat cantoner que segueix fins a la cornisa, format per grans carreus repicats formant un angle arrodonit. Tota la façana de migdia presenta un acabat arrebossat en el que hi ha galgada, a través d'incisions, la simulació de l'aparell isòdom, seguint les filades de la cadena cantonera. El sòcol, arreu, és de pedra. La façana nord-oest presenta dos cossos distints. Un primer que segueix les mateixes característiques i ordenació que la façana principal, si bé amb dos únics eixos d'obertures; d'aquests destaca el situat més cap a ponent. En aquest eix, a la planta baixa hi ha una porta secundària, més estreta que la principal, també emmarcada amb carreus de pedra, mentre que al pis hi ha un balcó, idèntic al de la façana principal. El segon cos, lleugerament més baix, mancat de la planta sota-coberta, correspon al lateral de la galeria arquejada que domina la façana posterior. En lateral d'aquest cos a la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt, cegada, de carreus de pedra, sense motllures, mentre que al pis hi ha l'arc lateral de la galeria del front posterior. Ambdues façanes del volum principal de l'edifici finalitzen amb un cornisa de notable volada, motlurada. La coberta és de tres aiguavessos. La façana posterior, encarada al sud-oest, és dominada per la galeria arquejada que ocupa tot el primer pis d'aquest cos, adossat al volum principal. Es tracta d'una arqueria de de cinc arcs de mig punt, més el sisè del lateral nord-oest, suportats per pilars quadrats amb capitells d'equís bocellats i collarins ressaltats amb motllura. Tots els arcs presenten una barana de balustres. A l'extrem sud d'aquest cos hi ha una finestra oberta probablement amb posterioritat. Sobre la galeria, el cos és cobert per un terrat protegit per una balustrada amb motius florals a la panxa de cada columneta. | 08164-18 | Carrer Planes, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una informació aproximada. | 41.4170500,1.7119200 | 392355 | 4585856 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A la façana principal, en el lateral oest de la porta, hi adherides a la façana rajoles ceràmiques, recents, amb el nom 'Cal Patrots'. Cal assenyalar que la denominació de l'immoble apareix en la cartografia i referències escrites indistintament com 'Cal Patrots' o 'Cal Petrots'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59137 | Cal Pere Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nadal | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Edifici residencial, modernista, construït l'any 1920. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Quarters número 14, fent xamfrà amb el tram en direcció nord-sud del carrer homònim, via amb diversos trams. L'edifici es compon de planta baixa i dos pisos, a la façana principal, llarga, situada en tram del carrer Quarters que transcorre en direcció sud-oest / nord-est, i la façana occidental, més estreta, situada en el tram perpendicular del mateix carrer. La resta de façanes són mitgeres amb altres edificis. Destaca l'angle arrodonit de la façana del xamfrà esmentat, en la part superior del qual, a nivell del segon pis, hi ha un trencadís de rajoletes formant la llegenda 'MCMXX'. La composició de la façana principal és simètrica, organitzada en cinc eixos d'obertures, amb domini del central, que és el principal. A la planta baixa, al centre hi ha l'accés, d'arc escarser i brancals ressaltats a manera de vasa d'adorn; la porta és de doble fulla, de fusta, protegida per una reixa de ferro. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha el segon eix d'obertures, a la planta baixa essent finestres balconeres, amb ampit volat de mig cercle i protegides per una reixa que ressegueix el contorn semicircular, de barres de ferro coronades amb punta de sageta. En ambdós extrems de la façana, el tercer eix d'obertures a la planta baixa és a base de finestres rectangulars, també a vasa d'adorn ressaltada i protegides per reixa de ferro comuna. El primer pis és pràcticament homogeni, amb cinc finestres balconeres sobre cada eix, amb la diferència que les tres centrals són de balcó volat, de pedra, amb motllura de filets, mentre que les dels extrems únicament disposen de l'ampit lleugerament volat, amb el mateix acabat motllurat. En les cinc finestres hi destaca la barana ferro forjat, de panxa, amb la part central de les barres trenada i guarnida amb flors, i els extrems superiors recargolats i els inferiors amb retorn despuntat. El segon pis és també destacat i a primer cop d'ull probablement el més significatiu de l'immoble: en cadascun dels eixos verticals de la façana hi ha una finestra de triple arquejat, d'obra de maons, d'obertures d'arc de mig punt suportades per columnetes també de maó vist. El coronament de l'immoble és a base d'un ràfec d'ampla volada, suportat per maons disposats a manera de dentellons, de dues filades de teula i una de rajoles, que sosté la coberta de l'edifici. La façana occidental mostra elements idèntics a la façana principal, si bé, a causa de la seva estretor, únicament compta amb un eix d'obertures, centrat. A la planta baixa hi ha un accés secundari, de llinda recta, també emmarcat; a la planta pis hi ha un balcó idèntic als centrals de la façana sud; i en el segon nivell hi ha una finestra de triple arc com les altres. L'element distintiu d'aquesta façana són les dues obertures espitllerades que flanquegen l'accés, també amb marc ressaltat. | 08164-15 | Carrer Quarters, 14 | No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha de datar d'acord amb la data de 1920 reflectida en el trencadís de la façana. En la fitxa cadastral hi apareix com a data de construcció l'any 1600, que bé és un error, bé es refereix a un dubtós antecedent de l'immoble. | 41.4173000,1.7124800 | 392402 | 4585883 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Al lateral occidental de l'accés principal hi ha una plafó de ceràmica amb la llegenda 'A ca'n Pere Nadal'. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59136 | Cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | Habitatge urbà, entre mitgeres, d'estil popular, benestant, d'entorn finals del segle XIX. Es tracta d'un immoble de gran extensió, aproximadament 360 m2 de planta, fruït probablement d'una ampliació de volums a través de l'evolució històrica de l'edifici. Aquest fet és especialment visible en el front de façana del carrer Quarters (Corraló), on s'observa que l'immoble és conformat per dos volums diferents que no mantenen la mateixa alineació. De l'immoble en destaca especialment la façana, amb profusió d'obertures simètriques emmarcades amb vasa d'adorn. La façana principal està encarada al nord-est, enfront la Plaça Major, la façana sud-est limita amb el Corraló, vers el carrer Quarters, la sud-oest amb el pati propi de la finca i la nord-oest actua de mitgera amb un altre habitatge. L'immoble es composa de planta baixa, pis i planta sota coberta. El front principal és el més rellevant. Presenta una composició ordenada i simètrica de les obertures, en base a quatre eixos totalment simètrics i una caracterització homogènia, que únicament divergeix en les obertures de l'eix septentrional, indicant una possible volum annexat. L'accés de l'edifici es situa en el segon eix d'obertures de l'immoble, començant pel sud, i es caracteritza per tractar-se d'un gran portal d'arc carpanell, tot ell motllurat amb doble bossell. Hi destaca al centre de l'arc, en la clau, una cartel·la amb decoració estriada que sustenta la llosana del balcó existent sobre l'accés. La porta de l'edifici, de doble fulla, dóna accés a un rebedor exterior, en el que hi ha la porta d'accés a l'interior de l'edifici. Seguint amb la façana, flanquejant l'accés principal, a cada costat hi ha dues finestres altes, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i protegides amb reixes de ferro decorades amb magolles i greques. A l'extrem nord, hi ha una finestra rectangular, també adornada amb vasa i protegida per un reixat. La planta pis es caracteritza per quatre obertures simètriques, essent totes balcons de peanya motllurada i protegits per una barana de ferro que presenta decoració geomètrica als extrems de les barres. Les tres finestres meridionals són d'arc escarser motllurat amb doble mig bossell, mentre que la de l'extrem nord és de llinda recta, sense decoració tret de la pròpia vasa. La planta sota coberta presenta quatre petites finestres, sobre els mateixos eixos, de nou les tres meridionals diferents de la més septentrional. Les dels tres eixos sud són quadrades, mentre que la de l'eix nord és rectangular, més estreta. Totes són adornades amb vasa. La façana culmina amb una ràfec de poca volada, de motllura bossellada, amb tendència a bec de falcó. La coberta de l'edifici és a dues aigües, al centre de la qual hi ha un badalot quadrat, amb finestres. Destaca també la façana posterior, encarada al sud-oest, que afronta amb el propi pati, escassament visible des del carrer. Presenta obertures molt similars a les de la façana principal, seguint però únicament tres eixos, mancant, en aquest cas, l'eix d'obertures del sud. És un indici de tractar-se de volums o edificacions diferents posteriorment unides. A la planta baixa hi ha tres accessos, el principal situat a l'eix central, els altres dos, més estrets, en ambdós flancs. Tots són d'arc escarser. A la planta pis hi ha tres finestres balconeres, de llinda recta, amb balcó idèntic al de la façana principal. A la planta sota coberta hi ha tres finestres, rectangulars, similars també a les de la façana nord-est. Totes les obertures disposen de vasa d'adorn. Al gran pati de la finca, que compta amb diverses edificacions annexes, s'hi té accés directe des del carrer Quarters a través d'un portalada amb tanca de ferro emmarcada per dos pilars coronats per un pinacle, apuntat i enrajolat. | 08164-14 | Plaça major, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com una informació aproximada corresponent possiblement a un dels immobles preexistents dels que constitueixen l'edifici actual. | 41.4175300,1.7124200 | 392398 | 4585908 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59134 | Cal Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valles | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIV-XX | Habitatge urbà, parcialment aïllat, d'estil modernista, amb orígens en l'època medieval. Es tracta d'un immoble amb una àmplia evolució històrica, doncs sembla tenir antecedents com a mínim d'entorn l'any 1300 (IPAC). Aquesta trajectòria és en part visible per la unió de diversos volums d'edificis, que juntament formen l'actual habitatge, la darrera reforma important del qual es va realitzar entorn l'any 1900. L'edifici es situa just a l'est de l'església de Santa Magdalena, de la que és separada de l'angle oriental de l'absis per escassos metres. El pati de la finca arriba fins al front de façana de l'església, a la Plaça Major, i comprèn també actualment els terrenys del lateral de l'església, que havien estat antigament cementiri. Es tracta d'un immoble de grans dimensions, aproximadament de 345m2 de planta, format per la unió com a mínim de tres edificis diferents, fet perceptible en el traçat poligonal, malgrat que prou regular, del seu perímetre. Afronta pel sud-est, on disposa de la façana principal, amb el carrer de Baix, pel nord-est amb l'Avinguda Anselm Clavé, pel nord-oest amb l'església, i pel sud-oest amb la Plaça Major i amb el carreró que uneix la plaça amb el carrer de Baix. L'immoble és de planta baixa i pis, amb una planta sota coberta com a mínim a la part central, sota el carener. En destaca especialment el front de façana principal, d'estil modernista tot i que amb un fort caràcter popular, mantenint l'essència d'un habitatge de poble. Presenta una ordenació a partir de quatre eixos d'obertures; les tres primeres des del nord mantenen una disposició i separació simètrica, també respecte l'eix central de l'edifici, mentre que la el més meridional trenca aquesta proporció, estant menys separada tant de l'angle de la façana com de les obertures contigües. A la planta baixa l'accés principal de l'immoble es situa just en l'eix central de l'edifici. Es tracta d'un alt portal d'arc carpanell, obrat amb dovelles motllurades i carreus a manera de cadenat en els brancals. La resta d'obertures de la planta baixa són tres àmplies finestres que segueixen l'estil i amplada de l'accés, també d'arc carpanell, en les que hi destaca, únicament en les que flanquegen la porta, el marc inferior de les obertures, que constitueix el sòcol de l'edifici, que aquest punt remarca les obertures a través d'un arc de mig punt. Sobre aquest hi ha una barana de ferro decorada que protegeix la part inferior de la finestra. La finestra més meridional no presenta aquestes característiques. A la planta pis l'immoble presenta tres finestres, seguint els eixos de la planta inferior. La més meridional divergeix de nou de la resta, tractant-se d'una finestra similar a les de la planta baixa. Les tres restants corresponen a balcons, tots de llosana ondulada, motllurada, protegit per una barana de ferro, també sinuosa, decorada amb motius vegetals. Destaca especialment la finestra central, que és tripartida, presentant en els laterals dos finestrons més estrets que l'obertura central, separats per brancals a manera de columna, motllurada, amb capitell ornamentat amb flors, que sustenten els arcs carpanells. Finalment, és també significatiu el coronament de la façana, que es composa d'un frontó ondulat, amb ressalts sinuosos que ressalten la part central de l'edifici, i que és rematada per una destacada antefixa col·locada just al centre. Per altra banda, la façana sud-oest presenta una galeria de finestrons a la planta sota coberta i una galeria terrassada a la planta pis, tot d'obra aparentment recent, mentre que la façana nord-est és caracteritza per representar la unió d'edificis que constitueixen l'immoble, ben visible a través de diverses finestres de composició diversa, totes modestes, d'estil popular, no equiparables a les de la façana principal, dues de les quals són balconeres. La coberta de l'immoble és a dues aigües, tot i que amb pendents i ressalts diversos en funció del cos que estan cobrint. | 08164-12 | Carrer de Baix, 2 | Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'immoble té antecedents històrics que es remunten a l'any 1300. També s'indica el mateix (segle XIV) en el llibre El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes (DIVERSOS AUTORS, 2011: 90). El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una data aproximada corresponent a la reforma en la que es va fer la façana actual. | 41.4176700,1.7131400 | 392458 | 4585923 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|105|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59155 | Cal Vaqués / Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaques-cal-mateu | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres, d'estil noucentista, amb components eclèctics, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 22 del carrer de la Creu, pràcticament a l'extrem sud de la línia d'habitatges del carrer. D'acord amb el plafó existent a la façana, la casa és coneguda com 'Cal Mateu', mentre que a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi consta com 'Cal Vaqués'. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, molt destacat per la façana profusament decorada, que contrasta amb els immobles veïns, estil popular i austers en quant a ornamentació. Els elements de la façana són típics del noucentisme, aplicant també elements neoclàssics que li confereixen un caràcter eclèctic. L'immoble és d'una amplada de cós i mig i presenta planta baixa i pis. L'organització de la façana és completament simètrica, amb tres obertures a la planta baixa i tres a la planta pis, totes centrades seguint el mateixos eixos. Divergeixen les tres obertures inferiors de les superiors en quant a la forma i acabat de les obertures, fet que dóna singularitat. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i en ambdós angles superiors disposen, a manera de modilló, d'una motllura profusament decorada amb mig bossell a dalt i quart de bossell a baix, totes guarnides amb una vasa d'adorn ressaltada. L'accés, situat al centre, és lleugerament més ampli que les finestres, situades als seus laterals. Ambdues finestres són idèntiques, tipus balconera, i destacades per disposar a la part superior d'una obertura quadrilobulada, de vèrtex apuntats, a manera de respirall o entrada de llum. La finestra situada al sud ha estat transformada en accés, mentre que la situada al nord està tapiada. Entre aquesta darrera i l'accés hi ha un plafó ceràmic on s'hi llegeix 'Cal Mateu'. Les obertures de la planta pis es caracteritzen per l'acabat superior en forma de frontó clàssic, triangular, amb motllura de bossell, que abraça la vasa d'adorn ressaltada. Es tracta de finestres balconeres, la central amb balcó amb barana de ferro i les dues laterals amb baranes de balustres i ampit de pedra motllurada. Destaca també la motllura correguda en tota la façana que assenyala el pis, que envolta també la llosana del balcó. Al peu de la façana el sòcol acaba també amb una motllura, de mig bossell, mentre que la cornisa, suportada per petites mènsules de quart de bossell, també és igualment motllurada. També són significatius els laterals de l'edifici, que presenten un columna distingida amb ressalts figurant carreus. | 08164-33 | Carrer de la Creu, 22 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4162800,1.7127600 | 392424 | 4585769 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59219 | Camí arbrat de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-arbrat-de-laguilera | XX | Plantació formada per dues línies paral·leles de 26 xiprers (Cupressus sempervirens) de 8 a 12 metres d'altura situats a banda i banda de la costa pavimentada que mena a la masia de l'Aguilera, entre dues terrasses de vinya. Al costat de tramuntana trobem 14 exemplars, mentre que al costat del migdia en falten dos per completar la sèrie (el primer i el tercer, començant per baix). La distància entre peus és de 10 metres, una cadència que permet la seva alternança amb una plantació d'oliveres en posició intercalada. En l'ortofoto apareixen tots els exemplars d'una i altra espècie, de manera que alguns devien morir i no van ser reemplaçats. Es tracta de dos arbres típicament mediterranis, perfectament adaptats a sòls àrids i temperatures càlides o temperades. Ultra el seu rendiment agrícola, l'olivera ha esdevingut també un arbre ornamental. Tanmateix, l'objecte de la plantació cal cercar-la en el seu simbolisme. A Catalunya, el xiprer és senyal de benvinguda i hospitalitat. Per la seva longevitat, les dues espècies es relacionen amb la immortalitat, una idea reforçada pel fet que es tracta d'arbres de fulla perenne, sempre verds i de fusta incorruptible per les seves resines. A més, la capçada estreta del xiprer i les seves branques erectes i arrapades al tronc l'enfilen directament cap al cel, casa de Déu i lloc de descans etern. Per aquestes raons, el xiprer s'ha plantat en cementiris i en les immediacions de tota mena d'edificis religiosos, com podria ser el cas de la Mare de Déu del Roser. | 08164-97 | Masia de l'Aguilera, tram nord del camí veïnal que uneix la masia amb la carretera BV-2153. | 41.4268300,1.7173000 | 392821 | 4586935 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59219-foto-08164-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59219-foto-08164-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 59145 | Can Bergadanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bergadanes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIII-XX | Masia i conjunt d'edificacions annexes, amb probables orígens en època medieval, reformada a inicis del segle XX a l'estil noucentista. La masia Bergadanes és constituïda per un edifici principal i quatre edificacions annexes, situades a la part posterior d'aquest, tot clos per una tanca de la que destaca especialment el tram que protegeix el pati davanter de la mas, que és rematada amb maons esglaonats, seguint l'estil de la façana de l'edifici principal. Es situa la masia al sud-est del poble del Pla del Penedès, aproximadament a 1,4 quilòmetres, prop ja del límit del terme municipal (260 m) amb el de Subirats, que en aquesta zona creua el Serral, lleugera elevació situada a la mateixa distància de la masia. El mas és proper al de Can Fontanals, del que dista 400 m, situat al nord-oest, i pel nord limita amb el camí que hi condueix, procedent, des de l'est, del veïnat del Corral del Mestre (TM de Subirats). Pel sud la masia afronta amb el Torrent Fontanals, denominació d'aquest tram del Torrent de Sabanell. Can Bergadanes destaca especialment pel front de façana, d'estil clarament noucentista. L'edifici és una masia amb orígens, si més no documentals, de mitjan segle XIII (LLORAC, 2015: 50). Aquesta edificació original, ben probablement reformada en diverses ocasions, correspondria al volum occidental de l'edifici principal. És de planta rectangular, d'uns 200m2, constituït per planta baixa, pis i planta sotacoberta. El carener és central, longitudinal a l'edifici. En els laterals disposa de diverses finestres, totes elles comunes, sense cap vestigi d'antigor. En el front de façana sud-est d'aquest edifici, pels volts de la dècada de 1910 s'hi va afegir un nou cos, d'uns 5 m d'ample, que correspon a l'actual façana i el que disposa dels trets significatius d'estil noucentista. Es tracta d'un volum rectangular, de planta baixa i pis, amb dues torres a cada extrem (nord-est i sud-oest), en les que hi ha un pis més. Tot el conjunt destaca per les formes geomètriques i adorns de les finestres, així com pel coronament de les torres amb maons, que tot remet a un noucentisme encara amb vincles amb el modernisme arquitectònic. Sobta la divergència entre les finestres de la planta pis de l'edifici, totes d'arc de mig punt, amb una vasa d'adorn perimetral, de les de la planta pis i de la part superior de les torres, totes elles apuntades en la part superior, amb la mateixa vasa d'adorn, obrada íntegrament amb maons. A la planta pis, les dues finestres sobre l'accés principal s'encaren a un balcó protegit per una barana de ferro de faldó que es sustenta sobre pilastres ornamentades amb peces de ceràmica. Entre les dues finestres, a sobre, hi ha un rellotge de sol, de plafó ceràmic. Les dues finestres del mateix pis situades les torres són, en canvi, geminades i més altes i estretes. En la torre nord, al darrer pis les mateixes finestres són triples i el coronament finalitza amb una sanefa perimetral que reprodueix de forma múltiple la mateixa forma d'aquestes finestres apuntades. A sobre hi ha un ràfec de maons col·locats diagonalment, a manera de dentellons, que suporta la coberta a quatre aigües, coronada per una copa ceràmica. Per contra, la torre sud, més baixa, disposa en d'una única finestra, del mateix estil, més petita que la resta, i el coronament és idèntic a excepció de la coberta, que és a dues aigües. En els fronts laterals d'aquest volum segueix aquesta mateixa composició, amb un balcó de llosana motllurada en les finestres del primer pis. | 08164-23 | Paratge de les Berganades, a 1,4 quilòmetres al sud-est del poble del Pla del Penedès. | Salvador Llorac escriu que del lloc hi ha referències documentals des del 16 de juny de 1255 el castlà Guillem de Lavit estableix la casa Bergadanes a Barceló de Cases. L'any 1353 s'esmenta en Jaume Joan Bergadanes i el 1360 Berenguer Joan Bergadanes. El 1387 hi ha esmentat al Pla Pere Esbert de Bergadanes (LLORAC 2015:39-40). Posteriorment, al 1857 hi apareix com a propietari Nicanor de Franco, mentre que al padró parroquial de 1864 l'havia la vídua Torrents. Llorac diu que hi hagué un famós robatori l'any 1844 (LLORAC, 2015:40). Llorac pensa que el topònim de l'edifici prové d'una pluralització de de 'bergades', que significa grup de persones que caminen o treballen plegades (LLORAC, 2015: 50). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1910, que podria correspondre la reforma de principis del segle XX o pròxima. | 41.4062400,1.7237700 | 393328 | 4584641 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59145-foto-08164-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59145-foto-08164-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59145-foto-08164-23-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Cont. Descripció: D'altra banda, en el lateral sud de l'edifici original hi ha una portalada d'arc de mig punt, que podria correspondre a l'accés primitiu. A l'oest d'aquest edifici hi ha un gran edificació annexa d'ús agrari i entre les dues el que sembla ser una antiga cotxera obrada construïda probablement al mateix temps que la façana noucentista, doncs segueix el mateix estil, amb un accés d'arc carpanell de maons flanquejat per dos motius decoratius de ceràmica que recorden a un blasó. L'accés principal a la finca disposa d'una portalada amb pilars de maons coronats per pinacles també revestits de ceràmica. | 94|98|105|106|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59123 | Can Cerdà de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda-de-palou | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XII-XX | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època medieval. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en tot l'entorn immediat al mas anomenat Can Cerdà de Palou. El mas es situa a escassos metres a l'est de la carretera BV-2153, just en el PK 4+000, a 1,5 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou el presumpte jaciment arrel de les prospeccions arqueològiques dutes a terme l'any 2007, en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', durant les quals es visità el lloc. No hi ha constància de localització de restes arqueològiques, però en la visita al lloc els arqueòlegs, Cristian Folch i Jordi Gibert, van poder parlar amb el propietari de la finca, qui els va mostrà dos fragments de 'molins manuals' que conservava. Els responsables del projecte consideren que ambdós molins podrien correspondre 'a l'assentament medieval, com sembla desprendre's del topònim'. La fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou una fotografia dels dos molins, que es corresponen a peces rotatòries, amb orifici central per a l'eix. Malgrat aquesta escassetat d'elements, alhora de procedència incerta, cal tenir en consideració que els orígens de can Cerdà es remunten com a mínim al segle XII, quan en l'acta de restauració de la dotalia de l'església de Lavit, de 1144, es cita ja Can Cerdà (MARTÍ, 1997: 283). Per tant, d'acord amb aquesta documentació, és ben probable l'existència de restes arqueològiques medievals en el subsòl de la finca. En visitar-se Can Cerdà i el seu entorn indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'han localitzat restes arqueològiques en el pati de la finca ni en l'entorn immediat. La propietat amablement ha ensenyat els molins rotatoris, els mateixos mostrats l'any 2007 i origen de la determinació de Can Cerdà com a jaciment arqueològic. Actualment els molins romanen col·locats a les parets de la cuina de la casa, a manera d'ornamentació. Es tracta de dos molins circulars, rotatoris, l'adscripció cronològica dels quals és molt dubtosa en tractar-se d'objectes comuns de l'època històrica, juntament amb la manca de particularitats i per l'absència de dades del context en el que foren localitzats. | 08164-1 | Masia Can Cerdà, a l'est del PK 4+000 de la carretera BV-2153, | 41.4278300,1.7282000 | 393733 | 4587032 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 59146 | Can Cerdà de Palou i Capella de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda-de-palou-i-capella-de-sant-jaume | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVI-XX | Masia i conjunt d'edificacions annexes, entre les quals la Capella de Sant Jaume, tot amb probables orígens en època medieval, segurs a partir del segle XVI i amb reformes destacades de finals del segle XIX i principis del XX. Cal Cerdà correspon a un mas aïllat al qual s'hi adossen diversos edificis, constituint un conjunt d'immobles que assoleix 1500m2 de superfície. Enfront l'edifici principal, a escassos metres de distància, hi ha l'antiga capella de Sant Jaume. El conjunt es situa a escassos 40 m a l'est de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4+000, a mig camí entre el poble del Pla del Penedès i el de Lavit. Del poble del Pla, dista aproximadament 1,6 quilòmetres. L'edifici principal, de planta rectangular i d'uns 160m2 de superfície, es situa a l'est del conjunt. La façana actual, encarada a migdia, correspon clarament a una reforma que cal situar cap a principis del segle XX, incorporant alguns elements d'estil noucentista. Es composa de planta baixa i de dos pisos, de composició simètrica, tot i que amb els dos eixos d'obertures lleugerament desplaçats cap a l'est del centre de la façana. A la planta baixa hi ha l'accés principal, d'arc carpanell, flanquejat per dos bancs col·locats a manera de pedrissos. A l'est de la porta disposa d'una finestra, amb l'ampit lleugerament volat, protegida per una reixa de ferro amb magolles. A la planta pis hi ha dos balcons, de llosana motllurada i barana de ferro. Les finestres són realitzades amb carreus de pedra que formen en l'escaire un esplandit motllurat. A destacar que al centre de la llinda del balcó occidental hi ha un escut orlat, circular, amb un pa, una 'L' i un ou, motius que formen el mot 'palou', i la data de 1694. En la segona planta, sobre els mateixos eixos, hi ha dues finestres balconeres, protegides per una barana balustrada típica d'inicis del segle XX. Remata la façana un frontó recte, molt motllurat, a diversos nivells, sostingut per cartel·les o permòdols també motllurats, en el que hi destaca una banda central ornamentada amb cercles. Al costat de l'edifici principal hi ha diverses edificacions annexes, la majoria de les quals destinades actualment a turisme rural i antigament a masoveria, cellers i magatzems i un antiga destil·leria. En aquest darrer, edifici de tipologia industrial pròpia del segle XIX, hi destaca l'accés a través d'un arc carpanell adovellat i les finestres escarseres. La clau de l'accés disposa de la llegenda '1872 PS'; en la nau del costat, a l'oest, hi roman una altra pedra amb la llegenda '1878 PS'. La mateixa data duu la tanca de ferro del portal, amb les inicials 'PC'. Per una altra banda, del conjunt destaca la Capella de Sant Jaume, dita també de Sant Jaume de Can Cerdà de Palou, les primeres referències documentals de la qual són de principis del segle XVI. Es tracta d'una petita església de planta rectangular, d'una sola nau, aproximadament de 9 per 6 m, amb coberta de teula a doble vessant. L'aspecte és, en general, propi d'època moderna, i probablement correspon a una possible refacció completa de l'edifici duta a terme en el segle XVII. Així es despèn de la llinda de la porta, inscrita, que duu la data de 1623 (veure observacions). L'accés, encarat al nord, enfront el mas, efectivament és d'estil renaixentista, de carreus motllurats. Sobre la llinda hi ha una fornícula apetxinada amb la imatge de Sant Jaume. Corona la façana un campanar d'espadanya, d'un sol ull, on hi ha una petita campana, fosa el 1953 i anomenada Maria Mercè (LLORAC, 2015: 209). | 08164-24 | Paratge Cerdà de Palou, carretera BV-2153, PK 4+000, a 1,6 quilòmetres al nord-est del Pla. | Com antropònim, Palou a apareix documentat al segle XIV (LLORAC, 2015: 50), concretament en el fogatge de 1378, en el que consta que els 4 focs de Puigdàlber eren propietat de Guerau de Palou. L'any 1490 Guerau de Palou és esmentat com a donzell de Puigdàlber (LLORAC, 2015: 206). Respecte a l'edifici, un capbreu de 1537 esmenta el mas Palou, propietat de Pascari Bernet. Va passar posteriorment a mans dels Serdà o Cerdà, que van mantenir el topònim de Palou. En el cadastre de 1857 el mas pertany a Jaume Serdà de Palou. En aquell moment consta que la finca tenia una fàbrica d'aiguardent. Quant a la capella de Sant Jaume, Salvador Llorac en remunta l'origen a la possible existència d'una capella sota l'advocació de Sant Jaume en un indret proper a l'emplaçament actual, prop de Matamargó (paratge situat uns centenars de metres al nord de Cal Cerdà), on hi ha una peça de terra anomenada 'la Capella'. La primera referència documental és del 1508, on s'anomena Sant Jaume del Gatell, que es repeteix en un document de 1522. Un cavaller anomenat Arnau de Gatell és esmentat l'any 1338 i 1340 en la jurisdicció del Pla. Llorac pensa que pot tractar-se del senyor d'una quadra que posteriorment esdevindria el mas Palou. Per tant, lloc on hi hauria la capella. Segons una visita pastoral de 1617, a la capella de Sant Jaume del Gatell encara s'hi celebraven misses. Salvador Llorac interpreta que poc després església s'hauria esfondrat i el seu emplaçament traslladat al lloc actual (LLORAC, 2015: 208). Durant la guerra civil la capella fou destruïda i posteriorment restaurada. Durant la destrucció es va malmetre una interessant pintura datada de l'any 1628, dedicada a Sant Jaume, amb l'escena del seu martiri a la dreta i la batalla de Clavijo a l'esquerra, imatge que pretén reproduir el vitrall que existeix actualment darrera l'altar (LLORAC, 2015: 208-209). Respecte la pintura, Salvador Llorac recull diverses llegendes sobre el seu caràcter prodigiós, en les que s'exposa que sempre la capella persistia a qualsevol adversitat que hi succeís (LLORAC, 2015: 238-239). | 41.4276300,1.7282900 | 393740 | 4587010 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59146-foto-08164-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59146-foto-08164-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59146-foto-08164-24-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La llinda del portal de la capella de Sant Jaume duu inscrita, abreujada, la següent inscripció: 'A 17 DE IANER EN LO ANY BAIX DIT SE POSA LA PRIMERA PEDRA. A 25 DE IULIOL EN DIT ANY SE DIGUE LA PRIMERA MISSA. 1623'. La inscripció està separada per un blasó central, esculpit, al centre del qual hi ha els símbols dels Palou, un pa, un 'L' i un ou.Cont. Descripció:En el lateral oest la capella presenta una petita finestra apuntada, amb esplandit, de pedra buxardada, amb la data 1623. Segons Llorac, és de construcció recent (LLORAC, 2015: 209). En el lateral est de la capella hi ha adossada una petita sagristia, que té un altar de fusta amb el sagrat Cor. L'interior de la capella roman ben conservat i equipat, amb un altar de pedra, amb crismó frontal, i un vitrall a manera de retaule de rerefons, amb la imatge de Sant Jaume en la batalla de Clavijo. Disposa de diversos bancs, ornamentacions i estris litúrgics. Destaca el sostre, amb voltes de tercerlet amb claus ornamentades, la central amb una figura de Sant Jaume. Es conserven a l'interior dues imatges barroques, de la Marededéu del Roser i de Sant Josep. | 95|98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59144 | Can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XV-XX | Masia i conjunt d'edificacions annexes, amb probables orígens en època medieval, reformada i ampliada entre els segles XIX i XX. Conforma Can Fontanals un nucli clos d'edificis adossats al volum principal, que correspon a la masia, limitat al sud pel torrent de Fontanals i al nord pel camí que condueix a la pròpia masia i segueix, en direcció oest, cap a la Sala i Puigdàlber. Can Fontanals es situa aproximadament a 1 quilòmetre al sud-est del poble del Pla del Penedès i a 1,5 quilòmetres del de Puigdàlber. El mas s'emplaça just al marge nord del torrent de Fontanals, al peu del camí que condueix també cap a la Sala, situada a l'oest, a 700 m, i a la masia Berguedanes, situada a l'est, a 400 m. La masia destaca per tractar-se de de dos cossos units, afrontant les façanes. Probablement l'edifici original correspon al volum situat més al nord, arran del camí, que tindria la façana principal encarada al sud. Aquesta posteriorment hauria estat cegada per l'adossament d'un nou volum, situat també a migdia, edificació la façana de la qual constitueix actualment el front principal de la masia. El volum nord, de planta rectangular, es caracteritza per tractar-se del característic tipus basilical, de teulada a dues aigües i amb el cos central més elevat. És format per planta baixa, i pis, amb una segona planta únicament en aquest cos central. A la façana posterior, que és la única visible, no en romanen antigues finestres. Totes les existents semblen haver estat obertes, o si més no reformades, en època contemporània. Les tres existents en el primer pis disposen d'un ampit de pedra motllurat. Actualment (2017) tota la façana ha estat recentment arrebossada amb ciment, sense pintar. En el volum sud el constitueix un edifici també de planta rectangular, de planta baixa, pis i planta sota coberta, amb carener central, transversal a la façana, a dues aigües. Per l'oest hi té un volum probablement adossat posteriorment. La façana, que és la principal de Can Fontanals, destaca per la composició simètrica. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, realitzat a través d'un interessant arc de mig punt amb dovelles esplandides. A cadascun dels seus laterals hi ha dues finestres, altes, amb un ampit semi-circular volat i motllurat, protegides per una destacada reixa de ferro profusament decorada, al centre de la qual hi ha forjades les inicials 'PF'. La planta pis, sobre els mateixos eixos que les obertures de la planta inferior, presenta tres balcons, als que s'hi suma un quart, pràcticament idèntic, corresponent al cos afegit per l'oest. El balcó central, situat sobre la porta, és més ampli. Tots són de llosana de pedra, amb motllura de taló, i protegides per baranes de ferro també decorades amb motius geomètrics. Finalment, la planta sota coberta es caracteritza per disposar de quatre finestrons d'arc escarser. La planta baixa del cos annexat per l'oest és destinada a magatzem, a la qual s'hi accedeix a través de dos arcs escarsers, sense porta. Igual com la façana posterior, aquesta ha estat arrebossada recentment amb ciment. Enfront l'accés de la masia hi ha un empedrat de còdols i, flanquejant la porta, dos pedrissos. D'altra banda la masia contempla altres edificacions annexes, com un cos destinat a habitatge en el lateral oest, al qual s'hi ha afegit un garatge, i diversos cossos adossats per l'est, destinats a magatzems agrícoles. El cost annexat per l'oest ha estat reformat recentment, segons es desprèn d'una fotografia de l'any 1982 (IPAC), en la que aquest edifici disposa en el primers pis d'una interessant galeria o naia amb arcs escarsers i un ràfec de dentellons que avui han estat totalment modificats. A l'entorn també hi ha diverses basses i un pou. | 08164-22 | Paratge de cal Fontanals, camí de can Fontanals, est de la Sala i oest de les Bergadanes. | Segons Salvador Llorac l'origen de l'edifici podria ser del segle XIII, quan s'estableix Barceló de Cases a les Bergadanes. No hi ha documents, però, que avalin que l'establiment correspongui a cal Fontanals. No és fins el 1516 que es documenta el cognom Fontanals al Pla, fet que sí que podria fer recular la casa un temps abans. El 1537 apareix un Francesc Fontanals, i el 1688 un Jaume Fontanals, 'pagès de les Cases', que pagava al bisbe de Solsona per diverses peces de terra. Poc després, en un capbreu de 1699 hi apareix de nou 'Jaume Fontanals de les Cases' (LLORAC, 2015:41). L'Amillarament de 157 esmenta la vídua de Fontanals de les Cases, tercer gran contribuent del terme. En el padró de 1864 s'exposa que la casa era habitada per 10 persones (LLORAC, 2015:41). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1850, que s'ha d'entendre com aproximada i corresponent probablement a la reforma o ampliació de la masia. | 41.4084700,1.7194900 | 392974 | 4584894 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La denominació tradicional dels lloc, segons la documentació històrica, és 'Fontanals de les Cases'. A l'exterior de la casa hi ha les restes d'una base de premsa i d'un corró. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59124 | Can Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujolet | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC-VIdC | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en uns camps de vinya situats a 100 m al nord del veïnat del Pujolet, en el paratge denominat Vinyes del Pujolet (Plànol topogràfic 1:5.000 ICC). L'indret es situa a 120 m a l'est de la carrera C-15, a l'alçada del PK 21+700 i a 300 m al sud-oest de Can Saumell. L'accés és fàcil pels camins que condueixen a les vinyes, bé des del Pujolet, bé des de la carretera BV- 2155, que es situa a 180 m al nord. Les restes foren descobertes durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), duta a terme l'any 1990 per l'equip format per Artur Cebrià, Genís Ribé i Mª Rosa Senabre. En la vinya s'hi localitzà abundant material arqueològic en superfície i en marge del camí que uneix el Pujolet amb la carretera BV-2155 s'hi va localitzar fragments de teula romana, un morter de granit i un fragment de molí rotatori de pedra volcànica. El possible jaciment es relaciona amb la 'vil·la romana' del Sarral, situada a 600 m al nord-oest i la necròpolis de l'església de Puigdàlber. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat diversos fragments de ceràmica romana en superfície, especialment de teula i d'àmfora, tot i que no són molt abundants. | 08164-2 | Paratge anomenat Vinyes del Pujolet, a 100 m al nord del veïnat del Pujolet. | 41.4015300,1.7074000 | 391952 | 4584138 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 59173 | Can Raspall de Renardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-raspall-de-renardes | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Casa de camp aïllada, d'estil popular, amb antecedents d'època medieval. Can Raspall de Renardes es situa vers el nord-est del terme municipal del Pla, al nord de la barriada de Bonavista, al sud de Cerdà i al sud-oest del Ca Jofrè. Ben a prop, a 50m al sud-est, hi ha l'antic Mas Ventura. Del poble del Pla, situat al sud-oest, la casa dista 1,2 quilòmetres aproximadament. L'accés és fàcil a través de l'anomenat Camí de la Barrera, que hi condueix directament; el camí neix al lateral est de la carretera BV-2153, en el PK 3+400, i Can Raspall es situa a poc més de 300 m seguint el camí. Igualment s'hi pot accedir també fàcilment des de la carretera BV-2154, prenent en el PK 8+450, a l'oest de la barriada de Bonavista, l'anomenat Camí de Can Raspall, que hi arriba directament al cap de 260 m, o des del mateix barri de Bonavista mitjançant una pista que també hi condueix. Can Raspall és actualment una àmplia finca constituïda per diversos edificis que conformen les Caves Parató. Tot el conjunt forma un clos tancat pels propis edificis i per un mur de tanca, a manera de baluard, amb l'accés principal situat al sud-oest, a través d'una portalada de dos pilars de maons coronats per dos pinacles esglaonats decorats amb una esfera al capdamunt. El barri de la portalada, de dobla de fulla, de ferro, duu la data de 1883. Tot el sector nord-est i sud-est de la finca és format pels cellers de Parató Vinícola, SL, mentre que l'antiga casa de Can Raspall és situada al nord-oest, constituint l'habitatge familiar i les oficines del celler. Can Raspall és un edifici amb característiques arquitectòniques d'estil popular del segle XIX. Malgrat que existeixen antecedents documentals referents a la família i al lloc de Renardes, no hi ha vestigis visibles d'una edificació anterior. En aquest sentit cal pensar en la possibilitat que el Mas Ventura, òlim Casa Vella, correspongui a l'antiga casa del lloc de Renardes. L'edifici és composa per tres volums units, formant una gra edificació de planta rectangular que assoleix 325m2. La composició és elegantment simètrica, comptant amb el volum central més elevat, de planta baixa i dos pisos, i amb els dos laterals de planta baixa i pis. Tota la composició de la façana, que està encarada al sud-est, mostra una excel·lent ordenació i simetria respecte totes les obertures. Aquestes, totes, compten amb una vasa d'adorn ressaltada que en els angles superiors és corona per un quadrat que els guarneix distintivament. El volum central és el prominent, disposant a la planta baixa de l'accés principal, d'arc carpanell, amb porta de fusta envidrada típica de la primera meitat del segle XX. En la planta pis, seguint el mateix eix central, hi ha un balcó, de llosana recent, d'acer, protegit per una barana de ferro decorada amb motius florals. El balcó és protegit per porticons de llibret. A la planta segona hi ha una finestrada triforada, d'obertures rectangulars estretes, en la que hi destaca la vasa d'adorn amb els motius quadrats que es repeteixen en aquest cas a la part inferior de forma rectangular, destacant molt en el conjunt de la façana. Entre la finestra i el balcó de la planta pis hi ha pintat un rellotge de sol flanquejat per àngels; al capdamunt, el rellotge duu la llegenda 'ELIAS' i a la part inferior, en la base d'adorn del balcó, hi ha un banda amb una frase referent al vi del celler. Els dos volums laterals són idèntics, divergint únicament amb la ubicació de les obertures, doncs en ambdós concentren les obertures cap al centre de tot el conjunt: més a prop del volum central, aquests dos volums presenten tant en la planta baixa com a la planta pis dues finestres balconeres, lleugerament més estretes que la central, les de dalt amb balcó, idèntic al central, i les de baix sense cap element especial tret de la vasa d'adorn que adorna també la part inferior. | 08164-51 | Camí de Can Raspall, s/n. | Salvador Llorac remunta documentalment el llinatge de Renardes al segle XIII, quan en un establiment de 1286 del castlà de Lavit s'esmenta Elisenda, filla de Guerau de Renardes. L'any 1388 s'esmenta en un text Guillem Duc Pere, de lloc de Renardes, i en fogatge de 1497 de Lavit hi apareix Antoni Raspall de Renardes. El cognom a apareix de nou en el fogatge de 1516, a la Sala, al de 1553 a Lavit i el Pla, i en un capbreu de la comanda de Jerusalem de 1537 (LLORAC 2015:43). La nissaga dels Raspall de Renardes es va mantenir fins que l'any 1975 Joan Raspall i Vallmitjana va vendre la finca a Josep Elías i Andreu, propietari de les caves Parató, del qui els seus fills en són els actuals propietaris. La casa estranyament no apareix assenyalada en el plànol original del topogràfic de 1914 del Pla del Penedès (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), però sí el 'Camino del Respall'. En la fitxa cadastral la casa és datada de 1900, que s'ha d'entendre com aproximada; és probable que l'edifici dati de 1883, data assenyalada en la porta del baluard de la finca. | 41.4222100,1.7271900 | 393640 | 4586410 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59173-foto-08164-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59173-foto-08164-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59173-foto-08164-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Cont. Descripció:D'altra banda, en ambdós casos, aquests volum disposen d'un accés situat a la part més allunyada del central de l'edifici; en ambdós casos és idèntic, estret, guarnit també amb l'adorn perimetral i comptant amb una petita finestra en el lateral. Sobre aquest accés, a la planta pis, no hi ha cap obertura.L'immoble finalitza amb una motllura de faixa o filet, seguida per un ràfec amb rajola col·locada a punta de diamant. La coberta és de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, tret d'una part del volum oriental, en la que hi ha un terrat des d'on s'accedeix a tres petites campanes col·locades sobre un bastiment de ferro. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59179 | Can Saumell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saumell | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | Es tracta d'un antiga casa de camp construïda a la segona meitat del segle XIX. Actualment aquest antic edifici s'insereix en un conjunt d'edificacions que conformen tota la finca de Can Saumell. La finca està closa per un mur de tanca perimetral, que disposa d'un accés directe des de la carretera a través d'un portalada de maons amb porta de ferro de doble fulla. L'antiga casa es situa a l'oest de la finca, a la part central. En el sector oriental existeixen dos habitatges més recents, un construït entorn la dècada de 1940 i l'altre més recentment, cap finals del segle XX, a partir d'una caseta preexistent. Al sud-oest de la finca hi ha una gran edifici agrícola, construït entre les dècades de 1960 o 1970, mentre que al nord, limitant amb la carretera, hi ha també uns magatzems agrícoles, possiblement de la primera meitat de segle XX. A la part posterior de la casa original, és a dir, a l'oest, hi ha adossada una construcció allargassada destinada també a usos agrícoles o ramaders. L'edifici original de Can Saumell correspon a un edifici de planta rectangular, aproximadament de 110m2 de superfície, amb un volum constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La coberta és de dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'immoble conserva els trets característics de les cases de camp de l'època, en el que hi destaca especialment l'accés, el balcó i el ràfec com a elements distintius. La façana principal està encarada a l'est i presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre, en la planta baixa, hi ha l'accés, interessant, d'arc escarser amb dovelles de pedra; a cadascun dels laterals de l'accés la planta baixa disposa de dues finestres, probablement ampliacions de les originals. Al pis, sobre l'accés, en l'eix central, l'immoble disposa d'un balcó, original, de llosana d'obra, de taló, protegit per una barana de ferro. A cada costat del balcó hi ha dues finestres, rectangulars, originals. Cap de les obertures disposa de vasa d'adorn o d'altres guarniments. A la planta sota coberta, seguint els tres eixos, hi ha tres finestres, idèntiques a les de la planta pis, si bé lleugerament més petites. La façana és rematada per un ràfec tradicional, de tres filades de rajoles, la central col·locada a punta de diamant. Adossat pel nord, la casa disposa d'un annex actualment destinat a habitatge. És de planta baixa i pis, amb la coberta a una sola vessant, abocant les aigües cap al nord. Aquest edifici data probablement també de finals del segle XIX, aproximadament, però ha estat molt reformat recentment. Conserva però el ràfec original, similar al de la casa, de tres filades de rajoles, la central apuntada. La finca compta amb una sínia, segons Salvador Llorac (LLORAC, 2015:44), aspecte confirmat per la propietat, malgrat que no ha estat possible observar-la. | 08164-57 | Carretera BV-2155, quilòmetre 0,7. | No hi ha referències històriques conegudes de Can Saumell. Segons la fitxa cadastral la data de construcció de la casa és 1871. La casa apareix assenyalada en el plànol topogràfic de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), tot i que l'emplaçament que hi ha marcat és erroni, desplaçat cap a l'oest. | 41.4027300,1.7115700 | 392302 | 4584266 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59125 | Casa Alta del Maset de Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alta-del-maset-de-bellavista | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | II - VII | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'una necròpolis d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en els terrenys destinats al cultiu de vinya que envolten el nucli d'habitatges anomenat Casa Alta, situat a 60 m a l'oest del veïnat de Bonavista. L'àrea d'expectativa correspon al triangle circumscrit al nord pel camí que transcorre paral·lel a la carreteraBV-5154, a l'est i sud-est pel camí que des d'aquesta carretera dóna accés a la Casa Alta, que parteix de l'inici occidental del veïnat de Bonavista, i a l'oest pel marge agrícola que uneix els dos anteriors camins, situat a 52 m de la Casa Alta. La zona es situa a 1 quilòmetre al nord-est del poble del Pla del Penedès. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya les primeres referències al possible jaciment les apunta Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès) en els seus inèdits Quaderns de Camp. Primer l'any 1950, quan exposa la localització de tombes amb caixa de teula romana, i després l'any 1978, quan descriu noves troballes de sepultures de teules així com restes de dolia i 'algun vas ceràmic'. Segons l'Inventari, Pere Giró considera que es tracta d'una gran necròpolis romana, l'assentament de la qual s'ubicaria on hi ha el nucli d'edificis de la Casa Alta. Posteriorment, entorn els anys 1982-1983 el veí de Puigdàlber Sr. Ferran Julià, localitzà restes d'un altre enterrament en el mateix indret i va fer donació al Museu de Vilafranca del Penedès d'una tegula que presenta un creu realitzada a través de digitació prèvia a la cocció. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat cap indici de l'existència de restes arqueològiques en els camps que comprèn la zona d'expectativa. | 08164-3 | A l'entorn del veïnat de la Casa Alta, a 60 m a l'oest del veïnat de Bonavista. | 41.4188500,1.7257300 | 393512 | 4586039 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 59160 | Casa carrer Anselm Clavé, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-anselm-clave-47 | XIX-XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular amb tendència noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 47 del carrer d'Anselm Clavé, fent xamfrà per l'oest amb la Plaça de Pau Casals i mitgera amb un edifici situat a l'est. El lloc correspon a l'extrem nord-oest de l'eixample del Pla del Penedès de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'immoble constituïa en la dècada de 1910 el vèrtex nord-oest del poble, enfront del qual encara tot eren camps. Es tracta d'un immoble que presenta característiques similars a altres edificis rellevants del municipi, entre les que destaca les vases d'adorn de les obertures i els ampits sinuosos. L'edifici és de planta rectangular, aproximadament de dos cóssos d'amplada, i constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La façana és encarada al nord, al carrer Anselm Clavé, i és de composició simètrica, en base a tres eixos d'obertures. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, d‘arc carpanell amb vasa d'adorn ressaltada, avui dia amb una porta d'alumini. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha una finestra, també d'arc carpanell i amb vasa d'adorn, ambdues iguals, altes i estretes, en les que hi destaca l'ampit sinuós, volat. Les dues són protegides per una reixa de ferro amb les barres finalitzades en puntes. En el primer pis, al centre hi ha un balcó i en els laterals dues finestres. La finestra balconera és àmplia, similar a la de l'accés, i el balcó és de llosana motllurada, de taló, amb estries, i barana de ferro adornada amb motius geomètrics. Les finestres són més petites, com les de planta baixa però sense ser tant altes, també amb vasa d'adorn i ampits sinuosos. Per últim, a la planta sota coberta són interessants les tres finestres geminades, també d'arc carpanell, estretes i amb doble ampit sinuós. D'aquestes destaca que totes menys una romanen cegades. La façana finalitza amb una cornisa motllurada, d'estries i mig bossell, notablement volada. La coberta és dues aigües, seguint el carener longitudinal a la façana. Per altra banda, la façana occidental, encarada a la plaça Pau Casals, presenta dues finestres d'arc carpanell en els extrems del primer pis, una d'elles també cegada, i dues finestres similars al centre de la planta sota coberta, sota el carener, part més elevada de l'edifici. A diferència de les de la façana principal, cap d'aquestes obertures disposa d'ampit volat i de vasa d'adorn. A la façana oriental, visible a partir de l'alçada del primer pis, no hi ha cap obertura i és visible el parament, sense arrebossar, d'obra de maons. | 08164-38 | Carrer Anselm Clavé, 47 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4189900,1.7110100 | 392282 | 4586072 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||||
| 59161 | Casa carrer de Baix, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-baix-1 | XIX | Edifici urbà entre mitgeres, d'estil popular, de la segona meitat del segle XIX. L'immoble és situat en el número 1 del carrer de Baix, enfront Cal Vallès, a 30 m a l'est de l'església, al nucli antic del poble del Pla del Penedès. Correspon a un edifici que conserva els trets característics de les cases populars del segle XIX, essent rellevant ja que és l'únic del poble que manté genuïnament aquest caràcter, sense reformes. Es tracta d'un immoble de planta baixa i pis, amb una amplada de cós i mig, d'aspecte purament popular. Destaca a la planta baixa l'accés d'arc carpanell, amb dovelles de pedra, amb porta de doble fulla, original. A cada lateral de l'accés hi ha dues finestres, comunes, amb l'ampit lleugerament volat, i reixa de ferro de barres, també comuna. Al pis presenta al centre, sobre la porta, un balcó, també corrent, sense ornaments, amb la llosana d'obra, lleugerament volada, protegit per una barana de faldó ornamentada amb un motiu circular al centre. Flanquegen el balcó dues finestres, també comunes, amb l'ampit lleugerament volat, amb una filet esglaonat a la part inferior. La façana finalitza amb un ràfec ordinari, d'una filada de rajoles i una de teules, sobre el que descansa la coberta, que és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. En l'angle nord, l'edifici fa un recolze poligonal, possiblement fruït de la progressiva evolució del parcel·lari, just on s'inicia el carrer de Sant Pere, les cases del qual tenen un front d'orientació divergent a les del carrer de Baix. | 08164-39 | Carrer de Baix, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1880, que s'ha d'entendre com aproximada. | 41.4177100,1.7133900 | 392479 | 4585927 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59161-foto-08164-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | L'edifici destaca per la conservació dels trets de la característica arquitectura popular de l'època. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59158 | Casa del carrer Rovira núm. 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rovira-num-13 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb l'any assenyalat en la part superior de la façana, l'immoble data de l'any 1916. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. | XX | Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil modernista, de l'any 1916. L'immoble és situat en el número 13 del carrer Rovira, fent mitgera amb l'habitatge situat a l'oest i aïllat respecte a la resta de façanes, on l'edifici és envoltat pel pati propi. Destaca pel seu estil modernista en quant a elements decoratius, del darrer moment de l'estil, a cavall amb les corrents noucentistes, de la qual en són ja les formes més racionals de l'edifici. Correspon a un edifici constituït per dos volums diferenciats, adossats, ambdós rectangulars, de menys d'un cós d'amplada i orientats en sentit NE-SW. El situat al nord-oest és el que s'adossa a la finca veïna i es composa de planta baixa i pis, mentre que el situat al sud-est destaca per diferenciar-se de l'altre a través d'una composició de planta baixa, pis i planta sotacoberta i estar el volum avançat respecte el primer en el front de la façana principal, encarada al sud. L'edifici és rellevant per l'ornamentació d'estil modernista de les façanes, en base a franges decoratives formades per rajoles vidrades de reticulat blau, pels adorns esglaonats i pel frontó del cos més elevat. La composició de l'edifici és ordenada i simètrica. El cos occidental presenta a la planta baixa l'accés a l'edifici i a l'oest d'aquesta una finestra. Sobre aquests eixos, a la planta superior hi ha dos finestres, rectangulars i altes, que destaquen per disposar de dues franges d'adorn a cadascun dels laterals, en la part superior. Les franques, lleugerament reentrants del plom de la façana, són guarnides amb dues rajoles de les esmentades. La planta pis és assenyalada en tot el perímetre de l'edifici per una motllura de doble filet al mig de la qual hi ha també rajoles les mateixes blaves. En el front de la façana principal, el cos oriental disposa d'una finestra a la planta baixa i a la planta primera d'un balcó, per sobre de la motllura que assenyala el pis, que just en aquest punt és doblada, oferint encara més ornamentació. Destaca en el balcó la barana de ferro ornamentada amb un motiu central i especialment els angles d'obra on aquesta es subjecta, que són esglaonats i coronats per gallons de ceràmica. És rellevant la decoració de la finestra del balcó, que en els laterals superiors disposa també de les dues franges decorades amb les rajoles reticulades i a sobre un reentrant esglaonat guarnit també amb la mateixes ceràmiques, algunes de les quals han estat substituïdes. A la planta sotacoberta hi ha al centre tres obertures espitllerades, a manera de franges paral·leles, la central lleugerament més llarga, que proporcionen llum a l'interior. Sobre aquestes, corona la façana un curt frontó subcircular, que amaga el carener, al centre del qual amb fragments de les rajoletes blaves reticulades, talment similar a un trencadís, hi ha els números que formen la data '1916'. A la façana oriental hi destaquen les dues finestres del primer pis, idèntiques a la de la façana principal, amb el guarniment esglaonat, així com la cornisa de doble filet esglaonat, que en el front principal incrementa el sentit de gradació de les ornamentacions. | 08164-36 | Carrer Rovira, 13 | 41.4164700,1.7121900 | 392377 | 4585791 | 1916 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||
| 59200 | Caseta i bassa de ca l'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-bassa-de-ca-lorpi | XIX-XX | Conjunt format per dos pous d'aigua, un magatzem agrícola i un safareig annex. L'edificació és de planta rectangular (8,5 x 6,6 metres) amb parets de maçoneria comuna arrebossades amb morter i coberta de teula àrab amb coberta a dues vessants. El carener se situa en posició perpendicular a la façana principal, a una altura de 3,5 metres. La construcció presenta dues úniques obertures, emmarcades amb maons: una porta amb arc escarser al costat esquerre de la façana de ponent i una finestra ovalada a mode d'òcul a la façana de llevant. En la part inferior d'aquest parament s'observa un arc de diafragma massissat fet amb maons col·locats de gairell que actua com a arc de descàrrega. Dins del magatzem hi ha un pou i un equip de bombament des del qual s'omple el safareig contigu. Antigament, l'elevació de l'aigua es feia mitjançant una sínia amb tracció de sang, com a l'hort de la Sala. Segons el seu propietari, aquesta captació està unida mitjanant una galeria subterrània amb el pou que hi ha en l'altre extrem de la finca, a 40 metres de distància. Es tracta d'un pou circular bastit amb maons verticals de construcció relativament recent i factura senzilla. Presenta un brocal circular d'1,6 metres d'alçada i un diàmetre d'1,28, amb una jàssera de ferro forjat d'una sola peça per sostenir la corriola, encastat en sengles pilars fets amb un encofrat de formigó. De tots els elements, el safareig n'és el més notori. Associats a ell hi trobem la bassa pròpiament dita, una pila de pedra i un abeurador. El conjunt se situa contigu a la façana de migdia del magatzem, i n'ocupa, en planta, la mateixa llargària (8,5 x 2,77 metres), de manera que recull des aigües pluvials de la meitat de la teulada. La bassa és rectangular (7,12 x 2,77 metres), tota ella construïda amb maons i rematada amb maons a sardinell, llevat del coronament de les dues cantoneres exteriors, que és fet amb blocs de pedra ben escairats amb forma d'ela (L). Entre els dos angles hi ha, en posició centrada, una altra tramada de pedra lleugerament inclinada cap a l'interior a mode de batedora o rentador, amb el corresponent esglaó per posar-hi els peus. L'amplada de la bassa coincideix amb la llargària d'un maó i mig (entre 42 i 40 cm) i presenta les cares interiors impermeabilitzades amb morter. El terra està enrajolat amb maons a trencajunt, amb un lleuger pendent d'1,14 a 1,4 metres d'un extrem a l'altre, i un sobreeixidor mitjançant un tub de 8 cm de diàmetre que abocava l'aigua sobre a l'abeurador contigu. Actualment, tots els dipòsits són buits i no s'utilitzen. | 08164-78 | A la plana agrícola de ca l'Orpí, a 100 m al sud-est del mas. | 41.3976700,1.7157000 | 392639 | 4583699 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 59201 | Caseta i bassa de l'hort de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-bassa-de-lhort-de-la-sala | XIX-XX | Conjunt arquitectònic format per un safareig, un magatzem agrícola annex i un pou d'aigua que hi ha dins seu. L'edificació és de planta lleugerament rectangular (7,7 x 6,7 metres), amb cantoneres de maons i parets d'encofrat de tàpia i fileres de maons encastats. El sostre és de canya i la coberta, de teula àrab a dues vessants, amb un ràfec d'un sol maó a tot el volt. El carener se situa en posició paral·lela a la façana principal, orientada a llevant, a una altura aproximada de 3,8 metres. La construcció presenta cinc obertures: tres portes i dues finestres, totes diferents. Només dues estan emmarcades amb maons: la porta principal, composta de dues fulles i rematada amb un arc escarser prou ample per passar-hi un carro, i una altra només apta per a persones en el lateral oposat, oculta rere una figuera. Aquesta darrera dóna accés a una cambra d'un 5 metres quadrats ocupada en la seva pràctica totalitat pel brocal del pou amb el qual s'omplia la bassa. Al costat dret, en posició avançada, hi ha una pica annexa per abocar-hi la galleda, tot i que avui dia és troba desproveït de qualsevol maquinària. Segons el masover, aquesta captació té més de 20 metres de profunditat i pels vots del 1950 va ser ampliada amb una mina d'absorció de 9 metres de longitud per millorar-ne el rendiment. Antigament, l'aigua s'elevava mitjançant una sínia de tracció animal. En el centre de l'edificació hi havia un puntal que feia de rodet, i un ruc que giravoltava. Quan aquest sistema va ser abandonat, el pou és va individuar amb la construcció d'un envà de maons en forma d'ela (L) i l'obertura de l'accés independent descrit suara. A la façana de ponent també hi ha una portella de servei, baixa i estreta, avui paredada, i el tester de migdia conserva una finestra lleugerament desplaçada a la dreta, situada a una alçada inaccessible. A la paret nord hi ha una altra finestra a menor alçada, avui tapiada, i diverses traces que assenyalen l'existència d'un cobert annex i d'un possible abeurador o safareig per preparar el sulfat de coure i la calç amarada, avui enderrocats. De tot el conjunt, la bassa és l'element més notori. Forma un quadrat perfecte de 8,6 metres de costat, amb el típic remat de maons a sardinell seguit de peces planes amb caiguda cap a l'interior. Tot l'ampit fa 70 centímetres d'amplada. La fondària del llac és de 1,55 metres i el contorn exterior oscil·la entre els 80 centímetres i el metre, segons el nivell del terreny. Antigament era poblada de peixos de colors i havia servit per regar els horts de la casa i nodrir una font ornamental que hi havia al centre d'un jardí amb diversos caminals i parterres guarnits amb xiprers. Avui, per contra, és totalment seca. | 08164-79 | Camí de la Granja, a 50 m al sud de la Sala. | 41.4090600,1.7109500 | 392261 | 4584970 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 59218 | Cedres de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-laguilera | XX | Grup format per tres cedres (Cedrus) de grans dimensions situat en el vèrtex nord-occidental del bosquet de pi blanc i alzina situat a llevant del complex edificatori de l'Aguilera. La plantació està disposada en línia, amb distàncies massa curtes entre les soques, la qual cosa en pot haver perjudicat el desenvolupament del conjunt. L'exemplar de més envergadura se situa a ponent, amb una volta de canó de 2,76 metres de perímetre i una altura aproximada de 15 metres, amb la capçada típicament tabular dels exemplars madurs distribuïda en tres nivells: els dos inferiors formats per branques semi-horitzontals de 7 a 9 metres de llargària i un de superior compost de branques afilades. Els altres dos exemplars han acusat factors com l'excessiva proximitat entre peus i la competència pels recursos hídrics d'altres arbres, per la qual cosa presenten un desenvolupament inferior i un estat fitosanitari regular. L'exemplar del mig té una volta de canó de 1,9 metres de perímetre i una altura aproximada de 10 metres, amb algunes branques seques al costat de ponent; mentre que el de l'extrem oriental, un tronc d'1,8 metres i una altura intermèdia, es troba en pitjors condicions i presenta branques seques en tot el contorn. Tots tres arbres apareixen en l'ortofoto de 1946 i devien ser plantats amb finalitats ornamentals, com correspon als atributs d'aquestes coníferes de port gran, capçada grossa i fulla perenne sempre verda. | 08164-96 | Masia de l'Aguilera, en el bosquet situat a 20 m. a llevant. | 41.4281100,1.7175200 | 392841 | 4587077 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59218-foto-08164-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59218-foto-08164-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 59182 | Cementiri del Pla del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-pla-del-penedes | QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 51-55. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 78-79. | XIX | Recinte dedicat a únicament a la sepultura dels difunts del municipi, ja que no existeix cap espai habilitat com a columbari per a les centres funeràries. El conjunt ocupa una superfície quadrangular de 35 metres de costat amb el perímetre interior voltat per diverses galeries de nínxols d'alçada irregular i 2,5 metres de profunditat, amb cobertes d'un sol aiguavés amb pendent cap a l'exterior, ja sia de teula o maó. L'entrada principal se situa al costat de tramuntana, en posició centrada, al peu de la carretera. La porta, amb reixa metàl·lica de dues fulles, no admet el pas de vehicles. Està presidida per una creu de ferro sobre un travesser i emmarcada per dues pilastres emmotllurades. La situada a l'esquerra llueix un plafó ceràmic amb l'anagrama de Crist i la llegenda següent: 'Vianant, entra si vols. Acompanya un moment, amb el teu silenci o la teva pregària, les despulles dels qui abans que tu han sentit la darrera crida vers el més enllà'. Les rajoles van ser col·locades el 1972 i són obra de Joan Esteve, de can Fontanals. Existeix una porta auxiliar de ferro d'una sola fulla situada a l'angle Nord del costat de llevant per accedir-hi des de l'aparcament, situat en la prolongació de l'avinguda de la Carrerada. Al fons del passadís central hi ha una capella adossada al mur de migdia. El temple, fet d'obra arrebossada, fou construït entre 1910 i 1911 per Josep Fàbregas com a panteó de la seva nissaga, amb la particularitat que també s'hi poguessin enterrar els rectors de la parròquia, que la família en tingués cura de la conservació i que mai no pugui ser alienat. És un edifici rectangular de 10 x 5 metres d'estil neogòtic amb volta apuntada i un ull de bou al sector de l'absis. La coberta té dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i un petit ràfec lateral emmotllurat. La teulada és feta de lloses planes a mode d'escates, amb cavalló de ceràmica vidriada de color verd. El fet que el pendent sigui molt pronunciat ha provocat el despreniment d'algunes peces originals a la part davantera, que han estat substituïdes per maons plans amorterats. El frontó triangular de la façana principal és coronat per una creu cèltica damunt del vèrtex superior, acompanyada per sengles pinacles a les cantoneres. Sota seu hi ha una rosassa quatrilobulada, lleugerament esquerdada. Malgrat ús de l'arc de mig punt, l'eix central és completat per una portalada sobre dos graons certament estilitzada, amb guardapols acabat en dues impostes i una columna amb base, fust i capitell a cada costat. Resseguint l'arcada hi la frase següent, pintada: 'Benaurats els morts que moren en el senyor'. Damunt el portal, entre aquest i el rosetó, hi ha una placa de pedra amb la inscripció següent: 'Costeada por los consortes D. José Fábregas Pons y Da Serafina Cerdá Raspall. Año 1911'. Al seu interior hi ha un altar amb el Sant Crist i quatre nínxols a cada costat. Hi ha bancs, i, a terra, una tomba sacerdotal amb dues argolles i la paraula 'Ieretaphion RIP'. La resta de l'espai interior del cementiri és ocupat per tres cossos aïllats amb coberta plana i nínxols a banda i banda. Els dos primers tenen unes dimensions de 9,5 x 4,6 metres i se situen a cada costat del passadís central, lleugerament desplaçats l'un de l'altre, en posició transversal d'Est a Oest; mentre que el tercer, de 8 x 5,8 metres, bascula sobre la meitat de llevant, en sentit perpendicular de Nord a Sud. | 08164-60 | Carretera BV-2153, punt quilomètric 0+900 | Al plànol que acompanya un inventari de terres de cal Vallès de la segona meitat del segle XIX apareix representant el recinte del cementiri en el seu emplaçament actual, en l'extrem superior d'una peça de terra dita la Rabassa de Sebastià Queraltó. Segons diversos autors (QUERALTÓ, 1994:51 i LLORAC, 2015:78) la substitució del cementiri parroquial es va realitzar a mitjan dècada de 1860 per donar compliment als reiterats requeriments legals per traslladar els fossars de les sagreres als afores dels nuclis urbans. Segons la Reial Ordre de 25 de novembre de 1857, a Espanya encara hi havia aleshores 2.655 pobles amb el cementiri adossat a l'església, 'lo cual es tanto más de extrañar en este país eminentemente católico, en cuanto á que estos venerandos asilos, consagrados por la Religión, son á la vez garantía segura de pública salubridad'. Per això, l'ordre apel·lava a raons higièniques i reiterava l'obligació de construir recintes closos fora dels nuclis habitats, amb sòls adients per a la descomposició dels cadàvers i ben orejats. Dit i fet, els principals contribuents del municipi -Joan Almirall, Nicanor de Franco, Pau Fontanals, Francesc Rovira, Joan Fàbregas, Josep M. de Miquel i Pau Rovira- 'costearon de su pecunio particular el terreno que se destinó al área de cementerio que poseen actualmente', mentre l'Ajuntament, 'lleno de fe y fervoroso entusiasmo', va cedir a la parròquia un tros d'espai públic de 6.800 pams per engrandir el temple, segons es desprèn d'una instància presentada el 17 de gener de 1877 per l'Ajuntament i els principals hisendats al Bisbat de Barcelona sol·licitant que es fes efectiva la cessió de l'antic cementiri i en la qual es recorda que de tot això 'hará como unos veinte años'. Les dates ens remeten a finals de la dècada de 1850 i coincideixen amb els primers enterraments al nou cementiri. La làpida més antiga que s'ha localitzat és la del nínxol 160, corresponent a un individu mort el 1859, seguida de la 165, de l'any 1861. 'Per les diferents numeracions del registre vell es pot deduir [que el primer que es va construir va ser] una primera tanda dels nínxols 1 al 395, dos blocs de nínxols numerats de la A a la J, un bloc mirant a la Capella numerats de l'1 al 40 i un altre mirant a la porta, també numerats de l'1 al 40' (QUERALTÓ, 1994:51). En el marc d'aquesta operació de trasllat es va assolir també un acord de permuta amb la propietat de cal Vallès, que va ser compensada amb la cessió com a jardí d'una part de l'antic cementiri a canvi de la donació d'uns terrenys per construir-hi les noves cases consistorials. Propietat de la parròquia de Santa Magdalena, el cementiri és administrat per un patronat. Malgrat la seva participació en la consecució dels terrenys, només va ser municipal entre 1936 i 1939, coincidint amb la Guerra Civil. | 41.4169100,1.7060000 | 391860 | 4585848 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Descripció:Tots els volums, tant els aïllats com els perifèrics, estan voltants d'una voravia de formigó i alberguen quatre fileres horitzontals de nínxols; la majoria dels quals descansen sobre un sòcol que equival a l'alçada de mitja concavitat i que serveix per anivellar la solera, ja que tot el terreny presenta un lleuger desnivell de Nord a Sud. La desigualtat d'alçades en els coronaments obeeix a les diverses fases constructives i dóna lloc a la formalització de mòduls de 2, 5, 6 o 12 filades verticals, d'acord amb les necessitats d'ampliació de la capacitat. En total hi ha prop de 800 fornícules, la majoria de les quals estan identificades amb cartel·les de rajola vidriada amb la numeració de color blanc i el fons de color blau marí, o bé a la inversa. Pertot s'alternen les fornícules quadrades amb les d'arc de mig punt, amb algunes de doble alçada vertical, sense trencar mai l'harmonia, tot pintat de color blanc. Les úniques excepcions corresponen a alguns panteons familiars que ocupen tot un pany de paret amb una sola peça de marbre, com el del número 267, així com als enterraments més antics, situats al sector de migdia. Als dos costats de la capella s'hi conserven sengles mòduls: annex a la dreta, un cos de 18 cel·les distribuïdes en tres fileres horitzontals amb 6 tombes cadascuna i remat amb cornisa contínua, i, en l'angle sud-est, un doble cos cantoner en forma d'ela invertida amb dues fornícules quadrades a l'esquerra i quatre en arc de mig punt a la dreta, sobre un faldó inferior amb argolles, i coronament amb sengles timpans triangulars. El terra és cobert de grava, amb algunes jardineres amb plantes ornamentals i una desena de xiprers. El conjunt es completa amb algunes papereres i bancs. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59191 | Cisterna i font de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-i-font-de-laguilera | XIX-XX | Dipòsit d'aigua de planta rectangular amb base de 2,8 x 4,9 metres construït amb maons de terra cuita i rematat per un cos volat ornamental de merlets i matacans en miniatura, amb les quatre cantoneres sobrealçades a 2,27 metres respecte del nivell actual de terres. Tant l'estil com els motius del guarniment s'inspiren en el recinte fortificat i la torre de l'Aguilera i estan en línia amb els del cosidor situat al final del camí arbrat que mena a la masia. Dins seu hi ha una cisterna amb les parets arrebossades i coberta amb volta de tartana, amb la cara exterior dels maons pintada amb aïllament asfàltica. El sostre està parcialment esfondrat i s'hi veu l'interior, per la qual cosa el seu estat de conservació és regular. Per fer-lo registrable, anteriorment existia una trapa zenital de 50 x 50 cm tancada amb forrellat situada en un dels angles. Al seu costat, a la paret nord, s'observa un sobreeixidor i diverses conduccions d'entrada i sortida d'aigua, actualment en ús. Possiblement la cisterna s'abasteix per bombament de l'aigua procedent d'un pou situat a 100 metres de distància, en el marge de la vinya annexa. Es tracta d'una captació circular de 1,26 metres de diàmetre que sobresurt 1,5 metres de la mota de terra, deixant a la vista quatre fileres senceres de maons verticals de 29 cm cadascun i un contrafort o pilar de reforç al costat Oest. En la part superior hi ha un parell de maons calats de nova factura que fan la funció de respiralls. L'aigua es destina a reg agrícola, si bé en origen tant el pou com el dipòsit devien formar part d'un sistema de captació i aprofitament d'aigua, també de boca, en el qual es trobava segurament inscrita la font de l'Aguilera. Es tracta d'una obra construïda amb maons de terra cuita sobre una llosa quadrada de 90 x 90 cm del mateix material. El cos de la font està emmarcat per dues fileres de 12 peces rectangulars disposades en sentit contrari a l'element central, coronat en forma semicircular fins a una alçada de 1,20 metres. En el seu entorn s'observen escampades algunes restes d'obra de fàbrica semicircular que podrien haver format part del coronament original. Executada amb el mateix material, la pica de la font és lleugerament rectangular, amb un remat de 62 cm amplada, una alçària de 35 i una fondària de 45. El seu estat de conservació és regular, ja que ha perdut la verticalitat i es troba lleugerament vençuda cap al costat de tramuntana. Actualment subministra aigua de procedent de la finca mitjançant una aixeta amb clau de pas. En origen, segurament, s'abastia directament per gravetat de la cisterna propera i formava part d'un sistema de conducció i aprofitament d'aigua que n'evacuava l'escreix fins a un safareig de planta circular i 1,2 metres de perímetre situat 5 metres a ponent, a una cota lleugerament inferior. | 08164-69 | Masia l'Aguilera, a 60 m al nord-est, en el bosquet situat a llevant de la masia. | 41.4279100,1.7178700 | 392870 | 4587054 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 116|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | |||||||||||
| 59149 | Creu de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-laguilera | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2004): 'Història i patrimoni arquitectònic del Penedès. Una mansió rural molt singular, l'Aguilera del Pla', Del Penedès, núm. 9, p.17-21. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XX | Creu monumental, historicista, de mitjan segle XX. Correspon a un creu de característiques similars a les creus de terme, a les que pretén simular. No correspon a una creu de terme, sinó a una instal·lació simbòlica realitzada a mitjan segle XX pel propietaris de la finca de l'Aguilera. Es situa a 35 m al nord de la cruïlla entre la carretera BV-2153 i el Camí del Pla del Penedès a l'Aguilera, al marge occidental d'aquest camí, actualment asfaltat. Tot i que la creu és visible, roman parcialment amagada pels matolls i pins del marge de la via. La creu s'orienta en sentit sud-nord (338ºNO). A imitació de la creus de terme, es composa d'una base esglaonada, el fust i la creu pròpiament dita. La base és formada per tres nivells circulars esglaonats, col·locats sobre un fonament parcialment visible de pedra i ciment. El nivell inferior mesura 1,5 m de diàmetre i és format per dovelles de calcària, de 20 cm d'alçada. El segon nivell, sobre un base ciment de 4,5 cm de gruix, és constituït per l'aprofitament d'una mola de molí, de 78 cm de diàmetre i 8 cm d'alçada, de pedra sorrenca, amb les estries ben visibles. Sobre aquesta hi ha el tercer esglaó, que correspon a un tambor de pedra sorrenca, de 58 cm de diàmetre i 24 cm d'alçada. El fust, encaixat en el tambor, és de pedra sorrenca conglomerada, quadrat, amb els angles rebaixats, de 14,5 cm d'amplada cadascun dels costats, i una alçada de 1,64 m. La creu, també de pedra sorrenca, més fosca que la del fust, s'alça sobre un capitell de 19 cm d'alçada i 22 d'amplada, decorat amb quatre àngels alats, cadascun situat a una de les cantonades, però encarats en parelles en els dos fronts de la creu. La creu mesura aproximadament 55 cm d'alçada i 42 cm d'amplada en el braços. Els escaries entre els eixos són reforçats per una part de la pròpia pedra, decorada amb petites volutes. Ambdues cares de l'eix vertical de la creu estan esculpides amb figures centrades, d'uns 32 cm d'alçada: a la cara sud hi ha una Mare de Déu amb Nen; al cara nord Jesucrist crucificat. L'alçada del total del monument és aproximadament de 2,95 m. | 08164-27 | Cruïlla entre la carretera BV-2153 i el Camí del Pla del Penedès a l'Aguilera. | La creu va ser instal·lada pels propietaris de l'Aguilera, masia propera al lloc, a mitjan segle XX. Segons Salvador Llorac bé ser cap els anys quaranta, quan la propietat fou adquirida per la Sra Maria Ymbert (LLORAC I SANTIS, 2015: 210). Segons Teresa Segura, va ser instal·lada cap els anys cinquanta per la família Cabanyes, de l'Aguilera (DIVERSOS AUTORS, 2011:85). Els Cabanyes són la família que adquirí la propietat a mitjan segle XX, cognom del marit de la Sra. Ymbert, d'acord amb que el seu fill, hereu de la propietat, és el Sr. Jaume de Cabanyes i Ymbert (LLORAC I SANTÍS, 2004: 20). | 41.4213100,1.7145000 | 392578 | 4586326 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59149-foto-08164-27-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix denominada principalment com 'Creu de Terme del Pla' i secundàriament com 'Creu camí de l'Aguilera'. | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 | ||||||||
| 59148 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-6 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. Fons Cristòfol Bas i Llopart. patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XV-XVI | Creu de terme, amb referències documentals des del segle XVI. La creu monumental es situa en la cruïlla entre els camins que condueixen des del poble a Cal Fontanals i a la Sala, aproximadament a 180 m al sud de la sortida del Pla, en finalitzar el carrer de la Creu. Actualment la creu és envoltada per un clos de planta triangular, aproximadament de 15 m. de llarg per 11 d'ample, amb parets de pedra coronades per una barana de ferro, inaugurat el 29 d'abril de 2007 i denominat Plaça de la Creu. La creu es situa al centre d'aquesta plaça i es compon pel basament, el fust i la creu pròpiament dita en el coronament. Està encarada mirant al poble, en sentit sud-est-nord-oest (117º SE). La base és formada per tres nivells circulars esglaonats. L'inferior, de dovelles de calcària, té un diàmetre aproximat de 2,4 m i una alçada de 36 cm; el central, de dovelles similars i mateixa alçada, té un diàmetre de 1,6 m; el nivell superior correspon a un tambor monolític, de conglomerat, de 94 cm de diàmetre i una alçada de 55 cm. El fust és de perfil octogonal, amb costats d'entre 9 i 10 cm, d'un diàmetre de 21 cm. És de pedra sorrenca, encaixat al tambor mitjançant un orifici. L'alçada és de 2,34 m. Destaca per disposar en l'extrem superior d'un acabat amb decoració de plecs alçats i dues incisions circulars. En el front nord disposa de dos orificis quadrats, de 4 per 4 cm, separats per 31 cm, en els quals s'hi hauria adherit algun tipus d'ornamentació, actualment inexistent. Sobre el fust reposa la creu, actualment de ferro, de 75 cm d'alçada i 40 d'amplada en els braços. És de doble composició: una fulla central envoltada per un perfil d'extrems sinuosos, tot unit pel centre i extrems. L'alçada de tot l'element arquitectònic és de 4,36 m. | 08164-26 | Cruïlla entre el camí de Can Fontanals i camí de la Sala. | Segons Salvador Llorac, existeix un capbreu de l'ant 1537 en el que s'esmenta el 'camp de la Creu del Pla', que correspondria a la primera referència de la creu (LLORAC I SANTIS, 2015:210). La creu de ferro ha estat col·locada fa pocs anys, substituint una d'anterior, també de ferro. La que podia haver estat l'original va ser destruïda durant la Guerra Civil (DIVERSOS AUTORS, 2011: 85). Per Salvador Llorac, aquesta darrera era de pedra, amb una forma 'gotitzant' i un 'cercle circumscrit', amb el tronc més llarg que els braços, d'acord amb l'observació d'una fotografia del 1914 (LLORAC I SANTIS, 2015:210). Efectivament, la descripció concorda amb les dues fotografies existents de l'antiga creu conservades en l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, datades d'entre 1925 i 1930 (AFCEC). | 41.4140500,1.7141300 | 392535 | 4585520 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.