Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59208 | Torrents de les Vies i de Marrugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-de-les-vies-i-de-marrugat | Curs hidrogràfic ocasional situat en l'extrem nord-occidental del municipi. En aquest entorn, en què la llera drena la plana abans d'enfondir-se, el reguer és colonitzat pel Ligustrum vulgare o olivereta, arbust mediterrani molt propi dels sòls eutròfics. També és especialment abundant la presència d'enfiladisses com l'heura (Hedera helix) i d'espècies al·lòctones com la canya (Arundo donax). En el seu curs alt, l'eix del torrent fa de partió entre els termes del Pla del Penedès i Torrelavit. Neix al Clot de les Comes a 300 metres d'altitud i desemboca al torrent de Marrugat a la cota 200, després d'un recorregut plàcid de 2,5 quilòmetres sense gaires giragonses. Entre ambdós extrems és creuat únicament en dos punts: un primer per mitjà d'un pontarró en la seva intersecció amb la carretera BV-2153 a la cota 283,3 i un segon a través d'un camí de terra amb pas a nivell a la partida de Matamargó, a la cota 264. A partir d'aquest indret, el torrent davalla enfonsat entre talussos cada cop més pronunciats que acumulen desnivells de fins 40 metres a la riba esquerra i 30 a la dreta. Els seus marges són poblats d'espècies típicament mediterrànies, tant pel que fa al bosc com al sotabosc. Hi predomina de forma abassegadora el pi blanc (Pinea halepensis), que en alguns llocs és substituït per l'alzinar i, en menor mesura, per alguns exemplars esparsos d'àlber (Populus alba), pollancre (Populus nigra) i roure de fulla petita (Quercus faginea). Aquesta és també la coberta vegetal predominant tant al curs alt del torrent de Marrugat pròpiament dit, que té el seu naixement al degotall de Matamargó, com al llarg del quilòmetre i mig que dista entre el seu aiguabarreig amb el torrent de les Vies i la seva confluència amb el torrent de cal Janes. En aquest darrer punt, el seu curs s'endinsa en terres de Subirats per ca l'Avi. Entre els dos extrems, el torrent de Marrugat rep les aigües d'escorrentia d'un seguit de barrancs, anomenats reguerots, especialment generosos a la riba esquerra. El reguerot de les Parellades n'és el principal. Pel que fa a les comunicacions, el torrent de Marrugat és travessat per l'antic camí del Pla a sant Sadurní, a través d'un gual a la cota 200 que comunica els veïnats de Bonavista, a ponent, i cal Rossell, a llevant, a través de la Vinya del Bosc. També el seu afluent de cal Janes és creuat per un camí que mena a cal Bitxo, mitjançant un pont. | 08164-86 | En el quadrant nord-occidental del municipi, en la partió amb el terme de Torrelavit. | 41.4220400,1.7357300 | 394353 | 4586380 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59208-foto-08164-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59208-foto-08164-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||||
| 59209 | Torrent del Mas Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-rovira | El torrent del Mas Rovira és el curs hidrogràfic estacional que resulta de la conjunció del torrent Gran o de les Casetes i el torrent Xic o de la Rovira, tots dos procedents de Torrelavit, en el límit nord-oriental del nucli urbà del Pla del Penedès. De fet, el torrent resultant encercla el poble per aquest punt. L'aiguabarreig és precedit per una plana al·luvial de 2 hectàrees de superfície definida per l'orografia i voltada d'infraestructures viàries (BV-2153, ramal d'accés a la població i perímetre exterior de la trama urbana i industrial), amb un sol punt de fuga: els dos ulls del pont de pedra situat a llevant. Aquesta plana inundable, amb vocació de parc fluvial, es caracteritza per presentar un llit temporalment amarat i un sòl de textura llimosa fruit de les fluctuacions de cabal, i una vegetació ripària amb predomini clar de dues espècies: la pollancreda (Populus alba i Populus nigra) en l'estrat arbori, acompanyada d'alguns freixes, salzes i gatells esparsos, i la cua de cavall (Equisetum telmateia), una planta amb propietats diürètiques i medicinals, en l'estrat herbaci. Aquest ecosistema, propici per a la formació de pèlags i la nidificació d'aus, es troba amenaçat per la proliferació de l'esbarzer i la canya en el sector de llevant i per l'abocament d'aigües residuals en alguns punts de la riba dreta. El torrent del Mas Rovira travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 200 i abandona el terme a la cota 178, després de 2,2 quilòmetres de recorregut al llarg del qual rep diversos noms: torrent de la Rovira, de cal Feset i del Mas Rovira. Malgrat els canvis en la toponímia, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. Després dels ponts de la BV-2153 i la Bòbila no hi ha cap més pas per a vehicles fins a la carretera que uneix el Corral del Mestre i Ca l'Avi, ja en terme de Subirats. Existeix, això sí, un pas practicable per a vianants a través d'una palanca de ferro sense baranes de 4 metres de llargària situada en el fondal de la depuradora. En tot moment, el torrent discorre enfonsat entre pendissos, a una fondària que oscil·la entre els 10 i els 20 metres respecte de les planes adjacents. En aquest entorn es desenvolupa la pollancreda més interessant de tot el terme, tant pel nombre d'arbres com per la seva grandària. En els costers hi abunden les pruneres (n'hi ha de bordes i d'empeltades) com a testimoni de les antigues hortes. Tret característic de la xarxa hidrogràfica del municipi, a mida que ens allunyem de la llera, les comunitats de ribera donen pas al bosc mixt mediterrani format per pi blanc i alzina. | 08164-87 | Sector central del municipi, en direcció Est-Oest | 41.4197900,1.7139200 | 392527 | 4586157 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59209-foto-08164-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59209-foto-08164-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||||
| 59210 | Torrent de Brivons o de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-brivons-o-de-sabanell | El torrent de Brivons és el curs hidrogràfic estacional que resulta de l'aiguabarreig dels torrents de Sabanell i Puigdàlber, ja dins el terme municipal del Pla del Penedès. Aigües amunt, la seva capçalera es bifurca en un entorn natural dominat per poblacions d'àlber (Populus alba) i pollancre (Populus nigra) en el ramal procedent de Sabanell i per un bosc mixt de pollancre i acàcia (Robinia pseudoacacia), en el cas del torrent de Puigdàlber. Tots dos presenten trams fortament antropitzats, amb passos soterrats amb caixes de formigó per salvar la infraestructura viària de la C-15, com succeeix a la zona de la Clota. El torrent de Brivons travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 210 i abandona el terme a la cota 186, després de 2,7 quilòmetres de recorregut. Es tracta d'un desnivell modest que obliga l'aigua a realitzar tortuosos meandres, en especial a la zona de l'Esquerda, i que n'afavoreix l'estancament superficial i la formació de canyars (Arundo donax) i canyissars (Phragmites australis), així com l'aparició del saüc (Sambucus nigra), allà on les condicions d'assolellament ho permeten. En una d'aquestes terrasses al·luvials del marge esquerre s'ha establert una petita zona d'horts. En aquest indret, la llera ha erosionat el sòl sorrenc fins a excavar-ne un congost força sinuós, ja sia en forma de talús o de tall abrupte, gairebé vertical, que deixa a banda i banda sengles plataformes consagrades al conreu de la vinya. A la riba dreta trobem la propietat del mas la Sala, i a l'esquerra, les de can Fontanals i les Berguedanes. A mida que avança el seu curs, els pendissos laterals s'amoroseixen i les comunitats vegetals de ribera són substituïdes progressivament pel bosc mixt mediterrani de pi blanc i alzinar, amb presència esparsa d'alguns exemplars de roure (Quercus pubescens) i gatell (Salix atrocinerea), com passa en el gual de nova construcció que duu al camí de les Vinyes Llargues, sota la Sala. Dins la fondalada hi ha un rec irregular de poc més d'1 metre d'amplada i 80 cm de fondària, amb diversos tolls per efecte de laminació i alguns espais inundables en cas d'avingudes. Dins la seva llera trobem la font de can Fontanals, amb coberta abundant de roures en el talús, així com de pollancres i plàtans dins la llera. Entre les espècies autòctones s'hi observa alguns tanys de freixe (Fraxinus angustifolia) i salze o sarga (Salix elaeagnos), i, entre les al·lòctones, es constat la presència incipient de l'ailant (Ailanthus altíssima). La principal problemàtica del torrent, però, és la mala qualitat de l'aigua que hi circula i que es filtra al subsòl sense depurar procedent de la xarxa de clavegueram de Puigdàlber. Malgrat els canvis de nom que rep al llarg del seu recorregut, el considerem un mateix torrent. Aquesta continuïtat fluvial es pot salvar mitjançant sengles guals de formigó a l'alçada de l'Esquerda i la Sala, o bé per mitjà d'un pont i una palanca (només apta per a vianants, actualment tancada) a l'entorn de can Fontanals, abans de trobar un nou pas a nivell a la Parellada, ja dins el terme de Subirats. | 08164-88 | Sector central del municipi, en direcció Est-Oest | 41.4114600,1.7058200 | 391836 | 4585243 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||||
| 59211 | Torrents del Romaní i Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-del-romani-i-santa-fe | Curs hidrogràfic estacional situat en l'extrem sud-occidental del municipi que tanca la porció triangular del municipi que s'estén entre Puigdàlber i l'autovia C-15. El torrent neix en les immediacions del nucli urbà de Guardiola de Font-rubí i el seu eix en fa de partió per espai d'1,2 quilòmetres fins arribar al pont de Baldús. Just abans del viaducte es produeix la unió per la dreta del torrent de Baldús, i del seu aiguabarreig en resulta el torrent de Santa Fe, que fa de partió entre els termes del Pla i Santa Fe del Penedès durant 500 metres suplementaris abans d'escolar-se en direcció a Subirats. Malgrat els canvis de nom, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. En tot aquest recorregut, la llera amb prou feines s'enfondeix 10 metres, en passar dels 207 als 196 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Tot plegat afavoreix la presència d'un petit cabal superficial i fins l'aparició de brolladors com la font de Baldús, així com la infiltració d'aigua en la capa freàtica. Això té efectes sobre la vegetació, típicament riberenca. A diferència d'altres torrents del municipi, la llera és ampla i codolosa, a bastament poblada d'àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), que constitueixen la comunitat primària hegemònica. | 08164-89 | En el quadrant sud-oest del municipi, en la partió amb els terme de Font-rubí i Santa Fe del Penedès | 41.3949200,1.7084000 | 392024 | 4583403 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||||
| 59212 | Torrent de l'Aguilera i les Tarumbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-laguilera-i-les-tarumbes | Curs d'aigua intermitent que neix a la depressió situada entre el Mas Rovira i la Serra de l'Aguilera, dins el terme de Torrelavit. El torrent penetra en terres del Pla del Penedès en les immediacions de la masia de l'Aguilera, de la qual en manlleva el nom fins a la seva confluència, aigües avall de la Planta, amb el torrent de can Cerdà de Palou o de Matamargó, que davalla paral·lel a la carretera BV-2153. A partir d'aquest punt, el torrent solca la plana fins arribar a les Tarumbes, veïnat que el bateja de nou. Tot i els canvis en la denominació, el considerem una sola unitat a efectes de conca hidrogràfica. El torrent recorre 3,1 km dins el terme municipal, des de la cota 230 fins a la 180. Discorre en paral·lel, perfectament equidistant, als torrents de can Janes, a llevant, i del Mas Rovira, a ponent, separat per les planes del Maset i de cal Feset, respectivament. Entre els dos extrems és creuat únicament en tres punts: dos en el seu curs alt -ponts de l'Aguilera i de Cerdà, a les cotes 230 i 212- i un en el seu tram inferior- gual de les Tarumbes, a la cota 181. Pel que fa a l'orografia, dibuixa una fondalada d'entre 60 i 90 metres d'amplada amb desnivells laterals inferiors sempre als 20 metres respecte de la plana circumdant. Dins seu s'hi desenvolupa un hàbitat de bosc mixt mediterrani amb algunes espècies vegetals pròpies dels ambients de ribera, segons les condicions d'assolellament, humitat i estagnació d'aigua en superfície. L'estrat arbori és dominat per les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc d'alzina (Quercus ilex) i exemplars més o menys esparsos de roure i pollancre, al costat d'espècies arbustives i herbàcies com l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'arítjol (Smilax aspera), les lianes de vidalba o ridorta (Clematis vidalba), l'heura (Hedera helix) i la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) a les obagues, i el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i l'esparreguera (Asparagus officinalis), al solell, i, en menor mesura, el garric o carrasca (Quercus coccifera) i la ginestera. Entre les espècies al·lòctones destaca la canya (Arundo donax) en alguns marges assolellats i, sobretot, l'acàcia (Robinia pseudoacacia). | 08164-90 | En el sector central del municipi, en direcció est-oest. | 41.4206500,1.7208900 | 393111 | 4586244 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||||
| 59220 | Alzina de la vinya de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-vinya-de-la-casa-alta | XX | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat en el marge d'un camí que separa dues plantacions de vinya, en les proximitats de la Casa Alta. Per la seva ubicació, dins el rec d'una terrassa intermèdia i sota l'angle d'una plataforma de conreu superior, l'arbre rep les aigües d'escorrentia d'una gran superfície de terreny, la qual cosa n'afavoreix el creixement. El tronc fa 2,4 metres de perímetre i dóna origen a dues ramificacions igualment robustes, d'entre 1,2 i 1,7 metres de perímetre. L'equilibri i formació de la capçada, però, s'han vist sensiblement afectats per la tala de diversos braços i branques, sense observar cap criteri silvícola. Malgrat aquesta desproporció, especialment visible al sector de migdia, la capçada depassa els 15 metres d'alçada i arriba als 13 de diàmetre. La soca, al seu torn, presenta una feridura de grans proporcions amb restes de crema, possiblement causada per un llamp. Tanmateix, l'estat fitosanitari és correcte, sense malures ni decaïment de fulles. | 08164-98 | A la vinya de ponent de la Casa Alta, al sud-est de la barriada de Bonavista. | 41.4180500,1.7249700 | 393447 | 4585951 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59220-foto-08164-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59220-foto-08164-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 59221 | Alzina de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-sala | XX | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat a 60 metres del camí que va de can Fontanals la Sala, en el marge d'una esplanada situada a llevant d'aquest mas. Antigament el nivell de terres era més baix i s'havia fet servir el tronc de l'arbre per sostenir un dels extrems de l'estenedor. En caure en desús, el filferro hi va quedar nuat fins a ser engolit, raó per la qual l'escorça presenta una vira molt discreta a tot el volt. El tronc fa 2,65 metres de perímetre i dóna origen a cinc ramificacions ben repartides i igualment robustes a partir dels 2,5 metres d'alçada. L'arbre ha patit pocs talls i presenta un estat fitosanitari correcte, amb una capçada ampla, densa i ben equilibrada de 20 metres d'alçada i 18 de diàmetre. | 08164-99 | La Sala, a 10 m al nord del vèrtex més septentrional del conjunt d'edificis. | 41.4101900,1.7113100 | 392293 | 4585095 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 59188 | Rajoles de retolació i numeració de carrers. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-retolacio-i-numeracio-de-carrers | GACETA DE MADRID (1860): Gaceta de Madrid, Año CXCIX, Martes 28 de febrero de 1860, número 59. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX | En general estan ben conservades, malgrat que algunes presenten fissures o algun fragment perdut. | Antigues rajoles de retolació de carrers, de finals del segle XIX. En el Pla del Penedès es conserven algunes de les antigues plaques de denominació dels carrers i illes de cases. Es tracta de les plaques originals, ben probablement les primeres en col·locar-se al poble en motiu del que establia la primera legislació en aquest sentit, que van ser 'Reglas para efectuar la rotulación de calles y numeración de cases aprobadas por Real órden de 24 de febrero de 1860' (GACETA DE MADRID, 1860:1). Les plaques ceràmiques conservades corresponen ben probablement a pocs anys després d'aqueta Reial ordre. S'ha identificat un total de sis rètols, tres d'ells d'una sola rajola i tres formats per un plafó de dues rajoles. Es tracta de rajoles ceràmiques, vidrades, quadrades, de 20 per 20 cm, de color blanc. Duen el nom de les illes de cases o de les barriades pintats, de color blau fosc, amb lletres majúscules, al centre. Les rajoles són envoltades d'una orla perimetral del mateix color blau que les lletres. L'alçada de les lletres de les plaques varia en funció del text. Les rajoles identificades són les següents: 1. 'CALLE DE LOS CUARTELES'. Situada a la façana de l'immoble núm. 3 del carrer dels Quarters. D'una sola rajola. El carrer dels Quarters duu aquest nom degut a l'existència, en el segle XIX, d'una caserna per hostatjar un destacament de tropes governamentals (LLORAC, 2015:35). 2. 'MANZANA 6A'. Situada a la façana occidental de l'església de Santa Magdalena, al carrer Verge de Montserrat. D'una sola rajola. 3. 'MANZANA 10A'. Situada a la façana de l'immoble núm. 38 del carrer de Sant Jordi. D'una sola rajola. 4. 'CASERIO DE BUENAVISTA'. Situada a la barriada de Bonavista, a la façana de l'immoble núm. 10. De dues rajoles. 5. 'CASERIO DE LAS PARELLADAS'. Situada a la barriada de Can Martí de les Parellades, a la façana de l'immoble núm. 5. De dues rajoles. 6. 'CASERIO EL PUJOLET'. Situada a la barriada del Pujolar, a la façana de la tanca o baluard d'accés de cal Tet. Paral·lelament cal incloure també en les antigues rajoles de numeració dels immobles, que ben probablement corresponen al mateix període que les plaques de carrers. Es tracta de rajoles ceràmiques, quadrades, de 15 per 15 cm, de fons blanc amb el número centrat de color blau fosc i una orla perimetral del mateix color, idèntica a la que duen les plaques de carrers. N'hi ha conservades diverses, especialment al poble del Pla, però també a les barriades Bonavista, de les Parellades i de Can Martí de les Parellades . | 08164-66 | Varis emplaçaments | Daten probablement del darrer quart del segle XIX, col·locades a partir de la Reial ordre de 24 de febrer de 1860. | 41.4171800,1.7123500 | 392391 | 4585870 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59188-foto-08164-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59188-foto-08164-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||
| 59207 | Marededéu de Santa Maria del Pla del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-santa-maria-del-pla-del-penedes | <p>DIVERSOS AUTORS (1986): Catalunya romànica, Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Volum XXII, Grup Enciclopèdia Catalana. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. http://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/romanic/marededeu-de-santa-maria-del-pla-del-penedes-mev-828</p> | XIII | Ben conservada, inclosa la policromia, amb restauracions. | <p>Imatge de Maria, mare de Jesús, i de l'Infant, tallada en fusta, de mitjan segle XIII. Escultura anònima, que mesura 83 d'alçada, per 41 d'amplada i 27 de costat, restaurada. Talla realitzada en fusta d'alba, policromada. La Verge és representada asseguda, sobre un tron monumental, de tradició clàssica, amb quatre columnes cilíndriques finalitzades amb esferes. Porta toca blanca, túnica negrosa, mantell daurat i corona. L'Infant Jesús és representat assegurat a la falda, vestint túnica vermella i mantell daurat, també amb corona. Té un rostre semblant al de la mare, duu el llibre de la llei a la mà esquerra i amb la mà dreta fa el gest de benedicció. Es tracta d'una marededéu de gran format que respon a la iconografia de tradició bizantina pròpia del segle XII, representada com a tron de l'infant Jesús, assegut al bell mig de la falda. El fet de que la imatge no esbossi un clar somriure, com és habitual en altres marededéus romàniques d'aquesta època, li confereix una impressió distant, reforçada per la mirada també allunyada. Aquesta voluntat estètica de majestuositat i reialesa apropa la imatge als tallers escultòrics barcelonins de la primera meitat del segle XIII (MEV, 2017). Per totes les seves característiques es data d'entre el segon quart i el tercer quart del segle XIII (MEV, 2017), entorn 1230-1260 (QUERALTÓ, 1994:40). Els estudis de la talla indiquen que té una gran semblança i fins i tot contemporanietat amb la marededéu de Santa Maria de Sant Martí Sarroca, desapareguda el 1936. Forma part de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic, on roman exposada al públic, amb el número de col·lecció MEV 828.</p> | 08164-85 | Plaça Bisbe Oliba, 3, Vic. | <p>La talla romànica procedent de Santa Maria Magdalena del Pla del Penedès va ser donada pel bisbe Josep Morgades, nadiu de Vilafranca del Penedès, al Museu Episcopal de Vic juntament amb altres obres d'art. El Museu Episcopal de Vic va ser fundat l'any 1889. Sembla ser que la talla va ser donada al bisbe l'any 1883, probablement pel rector d'aleshores, Miquel Felip, per motius desconeguts, tot i que possiblement com a regal per algú favor rebut (LLORAC 2015: 201; QUERALTÓ, 1994:40). Des d'aleshores forma part de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic, on actualment roman exposada en la sala 4, d'art romànic, a la planta 0.</p> | 41.4177400,1.7129500 | 392442 | 4585931 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59207-foto-08164-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59207-foto-08164-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59207-foto-08164-85-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-13 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Anònim | Museu Episcopal de Vic, codi col·lecció MEV 828 | 92|85 | 52 | 2.2 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||
| 59227 | Arxiu parroquial de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-magdalena | <p>LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 201-202.</p> | XVIII-XIX | <p>Per un inventari fet l'any 1933 es té constància d'haver-hi existit un bon nombre de documents antics, però la gran majoria va ser destruïda el juliol de 1936, incloent-hi bona part dels llibres de sagramentals iniciats el 1779 (LLORAC, 2015:201). En l'actualitat, a documentació servada a la parròquia és la següent: llibres de baptismes (1923-1975, i 1976 fins ara); llibres de matrimonis (1900-1975, i 1976 fins ara); llibres d'òbits (1939-1975, i 1976 fins ara); llibres de confirmacions (1927-1975, i 1976 fins ara); Llibres de registre del cementiri (1903-1936, i 1939 fins ara); llibre de drets funeraris (1819-1891, amb tapes de pergamí); llibre de la Confraria del Roser (1728-1886, amb tapes de pergamí); Llibre de la Confraria de l'església del Pla (1739-1835, amb tapes de pergamí); llibre de rendes (1781-1837, amb tapes de pergamí); decrets (1946-1998), un dossier amb amonestacions del segle XVIII i un pergamí emmarcat del lloc del Pla, datat el 1490.</p> | 08164-105 | Carrer de la Verge de Montserrat, 5 | 41.4177300,1.7126000 | 392413 | 4585930 | 08164 | El Pla del Penedès | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | No ha estat possible accedir a l'arxiu. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 59228 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-22 | QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 106-107. | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de l'Ajuntament del Pla del Penedès es troba distribuït en dos espais: un a la planta baixa i un altre situat a les golfes de la casa consistorial, tot col·locat en prestatges dins d'arxivadors de cartró. El primer acull tota la documentació històrica, ordenada temàticament seguint els criteris marcats pel Consell Comarcal, juntament amb d'altra de naturalesa administrativa. La resta de documentació administrativa és a les golfes, al costat de fons bibliogràfics i personals procedents de donacions particulars de famílies del poble, entre els quals destaca el llegat de Jordi Vallès. Constituït per 93 capses arxivadores amb tota mena de documents (llibres, cartells, correspondència, programes culturals...), constitueix un reflex dels interessos i les inquietuds de la vida d'un jove vinculat al teixit associatiu del Pla que va morir prematurament als 26 anys. Els historiadors Jordi Vallès i Josep Colomé van realitzar un estudi sobre el fons històric en el marc del primer Seminari d'Estudis Locals d'Història Local i Comarcal del Penedès, la qual cosa va donar lloc a l'inventari següent: correspondència del Consell Municipal (1927-1934); pressupostos municipals (1876-1893); matrícula industrial (1876-1925); contribució territorial (1855-1887); Jutjat de Pau (1848-1944); acords de la comissió mixta de propietaris i parcers (diversos anys); declaracions de vi (1933-1945); baptismes, matrimonis i òbits (1863-1936); visites del registre civil (1876-1917); cens d'habitants (1907-1945); padró d'habitants (1930); rectificació del cens (1901-1906); cens electoral (1893-1923); rectificacions del cens electoral (1899-1935); electors amb drets suspesos (1902); prescripció d'incapacitat d'electors (1902); reclamacions d'inclusió al cens (1902); expedients d'eleccions (1899-1900); eleccions municipals, diputats i senadors (1903-1936), i renovació de la junta municipal del cens electoral (1917-1934). A més, l'Ajuntament conserva tota la documentació electoral generada a partir de 1939 fins a l'actualitat. Hi ha també un apartat de cartografia i una col·lecció sencera del butlletí municipal La font de l'Esteve. | 08164-106 | Plaça de Pau Fontanals, 1 | 41.4180800,1.7105900 | 392246 | 4585972 | 08164 | El Pla del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59228-foto-08164-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59228-foto-08164-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 59202 | Pont de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laguilera | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 87. | XIX | Pont de maçoneria d'un sol ull construït per salvar el torrent de l'Aguilera amb la finalitat de garantir-ne l'accés rodat. En proporció, té una longitud modesta (10 metres) i una alçada notable (7,7 metres). Es tracta d'una obra d'enginyeria destacable tant per les dimensions que assoleix com per la seva complexitat ja que, ultra l'estructura portant, engloba també tres murs oblics: un a la riba esquerra de la cara nord (aigües amunt) i dos més a la cara sud (aigües avall). En tots els casos, la funció és triple: aconduir les avingudes, falcar l'estructura del pont (vet aquí la seva forma triangular, a mode de contrafort) i protegir els talussos del vial de l'embat i l'erosió de les aigües. L'altura total emergida des de la llera fins a la part superior dels ampits de protecció lateral de la calçada és de 7 metres i aprofita l'aflorament rocós del terreny com a base de cimentació. La volta de canó que la sosté fa 4,25 metres d'altura en l'espinada i 2,9 des del llit del torrent fins al punt d'arrencada de l'arc. La longitud total de la galeria és de 6 metres, amb 2,5 metres de llum en l'embocadura i de 2,3 en la sortida. És tota ella feta de maó col·locat de gairell, amb tres arcs concèntrics superposats, segons és de veure des de l'exterior en cadascuna de les cares. La galeria, al seu torn, combina carreus escairats de grans dimensions en els angles amb aparell irregular desbastat per una sola cara i altre menudall, tot lligat amb morter. La volta va ser construïda per meitat en dues fases, tal com palesa la junta que recorre sencer l'intradós, a pesar dels encastos. Altres elements que apunten aquesta asincronia i juxtaposició són l'existència d'un podi o base de fonamentació del parament del tram superior, la presència d'una imposta en l'arrencada de la volta en la meitat sud, i la disposició a mode de cremallera de dos carreus quadrangulars a cada costat per utilitzar-los com a esperes. Existeixen, igualment, diferències en el material i l'execució dels murs oblics: el de tramuntana és més polit i apareix rematat amb una filada de maons a sardinell, mentre que els de migdia són més toscos i n'estan mancats. En general, l'estat de conservació del conjunt és bo, si bé es detecten dues esquerdes que caldria avaluar: una de transversal en el tram inferior de la volta de canó i una altra en el mur oblic de sortida del marge dret produïda per l'empenta de les arrels dels arbres que creixen al talús. N'existeix una tercera, menys alarmant, que recorre l'angle inferior del mur de contenció de la cara nord. El pont és coronat per dos ampits de pedra massissa de 46 cm de gruix rematats amb maons a sardinell que actuarien com a baranes de protecció, si bé el recreixement successiu de la calçada les fa aflorar únicament 34 cm a la cara sud i 50 cm a la cara nord i en qüestiona la funcionalitat. L'ampit de tramuntana abasta una distància de 9,8 metres d'una sola tirada, mentre que el de migdia consta de dues tramades consecutives de 4,5 i 5,1 metres amb un petit punt d'inflexió al mig. | 08164-80 | Camí del Pla a l'Aguilera, entre la carretera BV-2153 i la masia | 41.4256800,1.7156000 | 392677 | 4586809 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59202-foto-08164-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59202-foto-08164-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59202-foto-08164-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Associat al pont trobem a la llera del torrent, uns metres més avall, un barratge o resclosa de 8 metres d'amplada i 1,6 d'alçada, per evitar l'excavació del terreny. La construcció aprofita una terrassa natural del terreny i és feta amb pedres sense desbastar, revestides amb morter. A la base s'hi ha fet un toll, ple de fang, que és utilitzat per la fauna com a abeurador (durant la visita s'hi observen petjades de porc senglar). | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||||
| 59203 | Pont de la Bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-bobila | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 86. LLORAC I SANTIS, Salvador. El Pla del Penedès, un municipi al cor de la comarca del Penedès històric. El Pla del Penedès, 2015. p. 168 | XX | Pont de maçoneria de dos ulls construït durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera gràcies a les gestions efectuades pel diputat regionalista Bonaventura Plaja. Té per objecte salvar la plana al·luvial on conflueixen els torrents Xic i Gran amb la finalitat de garantir l'accés rodat i a peu sec al nucli urbà del Pla del Penedès pel sector de llevant. Es tracta d'una obra d'enginyeria de 26 metres de longitud i 3,5 d'alçada, tota ella ben proporcionada i perfectament simètrica, seguint el següent esquema: murs lleugerament oblics rematats a sardinell en els marges, ancoratges en forma d'esperó d'un quart de circumferència, ulls de 10 metres de llum i pilar central amb tallamar semicircular. Quant als materials, la volta dels ulls és feta amb maons col·locats de gairell. La clau se situa a 2,2 metres del fons de la llera i és ocupada per una pedra rectangular amb quatre arestes que dibuixen una piràmide, emmarcada per quatre arcs concèntrics superposats de maons. Sobre seu apareix una rodapeu de maons que marca el nivell de la calçada. El pont és coronat per dos ampits de pedra massissa de 45 cm d'amplada i 75 cm d'alçada des del ferm del vial. Un cop més, aquestes murades estan rematades per una sanefa de maons a sardinell emmarcades per pilars i lloses tallades de pedra d'una sola peça en l'eix central i els dos extrems. La resta d'elements estan construïts amb peces de pedra poligonals desbastades per una cara, amb predomini de les figures pentagonals i hexagonals. Recentment restaurat, el conjunt s'ha vist alterat amb la instal·lació d'una passera volada d'1,8 metres d'amplada feta amb llistons de fusta com a itinerari segur per als vianants. La nova estructura és sostinguda per bigues de ferro encastades directament sobre el tauler del pont, en la seva cara Nord. | 08164-81 | Carrer de Sant Pere, als afores del poble, al nord, en direcció a la carretera BV-2153. | El pont de la Bòbila és coetani al de can Cerdà i era el que s'havia de creuar obligatòriament si es volia sortir del Pla en direcció a Torrelavit per l'antiga carretera. Construït entorn la dècada de 1920. | 41.4197900,1.7143200 | 392560 | 4586157 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59203-foto-08164-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59203-foto-08164-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59203-foto-08164-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||||
| 59204 | Pont de Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-bitxo | XIX | Pont de maçoneria d'un sol ull construït per salvar el torrent homònim amb la finalitat de garantir la connexió entre el veïnat de les Tarumbes, a ponent, i la plana agrícola situada entre els torrents de can Janes i de Marrugat, a llevant. El vial que el creua se situa a la cota 205 i té una amplada de 4,4 metres. El pont, de 8 metres de longitud, ha perdut els ampits de protecció lateral, per la qual cosa l'altura total des de la llera fins al nivell actual de la calçada amb prou feines arriba als 4,5 metres. La volta de canó fa 1,4 metres de llum i 2,9 metres d'altura en l'espinada: 2,1 fins a la línia d'arrencada i 0,9 de fletxa. És tota ella feta de maó pla, amb cinc arcs concèntrics superposats a l'arquivolta. La pedra del carcanyol i els brancals és de grans dimensions, però irregular. La dels angles, en canvi, apareix ben escairada. Unes i altres estan unides amb morter. Tota l'estructura s'assenta sobre un aflorament rocós que dóna pas a un gorg que n'excava la base, per la qual cosa s'ha volgut estabilitzar el ressalt amb l'addicció d'una estructura de formigó prefabricada. | 08164-82 | Camí rural entre la carretera BV-2154 i la masia de cal Bitxo, a 125 m a l'oest de la casa. | 41.4146200,1.7349200 | 394273 | 4585558 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59204-foto-08164-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59204-foto-08164-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59204-foto-08164-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||||||
| 59205 | Vèrtex geodèsic de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-geodesic-de-laguilera | Ley 11/1975, de 12 de marzo, sobre Señales Geodésicas y Geofísicas, BOE, núm. 63, de 14 de marzo de 1975. Llei 11/1994, d'11 de juliol, sobre senyals geodèsics. DOGC núm. 1923, de 20 de juny de 1994. | XX | Vèrtex geodèsic senyalitzat mitjançant un monòlit de formigó de planta quadrangular d'1 metre de costat i 4 metres d'alçada situat en el punt més elevat del serrat de l'Aguilera, sota una torre d'alta tensió. La fita forma part de la xarxa REDNAP de l'Instituto Geográfico Nacional amb codi de referència 278124001 i fitxa número 41976 de la Subdirección General de Geodesia y Cartografía. El cos de la fita és rematat per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre. L'element va ser construït en data 2 de maig de 1978, per la qual cosa ha perdut el color blanc amb què va ser pintat. A la part inferior del costat de migdia hi ha una placa metàl·lica ovalada on s'identifica com a vèrtex geodèsic i s'adverteix de la prohibició de malmetre'l, d'acord amb la Ley sobre Señales Geodésicas y Geofísicas de 1975. | 08164-83 | Cim de l'Aguilera, en el quadrant nord-occidental del terme. | Un vèrtex geodèsic és un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Normalment es troben emplaçats en llocs alts i aclarits per poder veure altres punts. Antigament, la xarxa de vèrtexs geodèsics es dividia en tres nivells -de primer, segon i tercer ordre-, segons quina fos la distància de la triangulació. Posteriorment i gràcies a l'observació geodèsica per GPS, es va crear una nova xarxa de ordre inferior (ROI, en castellà) i una altra de nivell superior (Red Geodésica Nacional por Técnicas Espaciales, REGENTE). | 41.4328800,1.7225900 | 393273 | 4587600 | 1978 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Núm. de registre 41976 dels vèrtex geodèdics de l'Estat español. | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||
| 59187 | Inscripció de ca la Mariona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-de-ca-la-mariona | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVII | La pedra, probable llinda, està ben conservada, per bé que actualment disposa de degotalls de pintura procedents d'haver pintat el contorn del caixetí que l'emmarca sense haver-la protegit. | Inscripció parietal del segle XVII. Inscripció situada a poc més de dos metres d'alçada just a la partió entre les façanes dels números 3 i 5 del carrer Borrós, al centre del poble del Pla del Penedès, a 30 m a l'oest de l'església parroquial. Es tracta probablement d'una antiga llinda de porta, reutilitzada en els immobles actuals, ambdós construïts o reformats al segle XX, segons les característiques arquitectòniques que presenten, potser corresponent a un antic edifici preexistent al lloc. La pedra, almenys en la part visible, mesura 80 cm de llargada i de 25 cm d'amplada. Duu inscrit '1687 IHS', és a dir un cristograma, monograma de Jesucrist en base a l'escriptura del nom en grec. L'any ocupa aproximadament 30 cm de llargada i el monograma 16; els números són de 10 cm d'alçada i el monograma de 17 cm. Com acostuma a ser freqüent, en la part superior el monograma disposa d'una creu, al centre, sobre la H, i a la part inferior, també al centre, tres claus que figuren la crucifixió de Jesucrist. És un element rellevant en tant que es tracta del testimoni físic més antic d'un immoble civil del Pla del Penedès. | 08164-65 | Carrer Borrós, 3-5. | Es desconeix l'origen de la inscripció, per bé que cal pensar que correspon a una antiga llinda d'un immoble preexistent al lloc. Cal tenir en compte la proximitat de l'església de Santa Magdalena, doncs el presumible antic immoble formaria part del nucli més antic del poble, del qual n'és un destacat testimoni. | 41.4178000,1.7123800 | 392395 | 4585938 | 1687 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59187-foto-08164-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59187-foto-08164-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||
| 59213 | Plàtans de can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-fontanals | XX | Plantació lineal formada per dos grups de 10 i 6 exemplars de plàtans (Platanus hispanica) situats a l'entorn de la casa nova de can Fontanals, en el marge esquerre del camí que mena al Serral. Els arbres devien ser plantats per aquella propietat amb finalitats ornamentals i pràctiques -com ara procurar ombra a l'estiu- i la seva distribució dibuixa la traça original del camí antic, ja que la primera renglera, situada entre la cruïlla del Camí Nou i la casa, comença ben bé arran del voral i acaba amb la meitat dels exemplars dins la tanca metàl·lica de la finca. La segona alineació s'inicia tot just sobrepassada l'edificació i descriu un semi-arc a una distància mitjana de 3 metres del camí. Les dues alineacions presenten la mateixa cadència entre peus, de port mitjà i troncs de 80 a 100 cm de perímetre. En general, mostren apareixen ben formats i mostren un bon estat fitosanitari, sense feridures dignes d'esment ni podes agressives. Com a curiositat, notarem que el quart arbre de la segona alineació té dos peus bessons d'una mateixa soca. Una mica més endavant hi ha dos plàtans aïllats, de les mateixes característiques que els anteriors. Tots ells apareixen a l'ortofoto de 1946, la qual cosa els dóna una edat de més de 80 anys. | 08164-91 | Casa nova de can Fontanals | 41.4094000,1.7179100 | 392843 | 4584999 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59213-foto-08164-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59213-foto-08164-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 59218 | Cedres de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-laguilera | XX | Grup format per tres cedres (Cedrus) de grans dimensions situat en el vèrtex nord-occidental del bosquet de pi blanc i alzina situat a llevant del complex edificatori de l'Aguilera. La plantació està disposada en línia, amb distàncies massa curtes entre les soques, la qual cosa en pot haver perjudicat el desenvolupament del conjunt. L'exemplar de més envergadura se situa a ponent, amb una volta de canó de 2,76 metres de perímetre i una altura aproximada de 15 metres, amb la capçada típicament tabular dels exemplars madurs distribuïda en tres nivells: els dos inferiors formats per branques semi-horitzontals de 7 a 9 metres de llargària i un de superior compost de branques afilades. Els altres dos exemplars han acusat factors com l'excessiva proximitat entre peus i la competència pels recursos hídrics d'altres arbres, per la qual cosa presenten un desenvolupament inferior i un estat fitosanitari regular. L'exemplar del mig té una volta de canó de 1,9 metres de perímetre i una altura aproximada de 10 metres, amb algunes branques seques al costat de ponent; mentre que el de l'extrem oriental, un tronc d'1,8 metres i una altura intermèdia, es troba en pitjors condicions i presenta branques seques en tot el contorn. Tots tres arbres apareixen en l'ortofoto de 1946 i devien ser plantats amb finalitats ornamentals, com correspon als atributs d'aquestes coníferes de port gran, capçada grossa i fulla perenne sempre verda. | 08164-96 | Masia de l'Aguilera, en el bosquet situat a 20 m. a llevant. | 41.4281100,1.7175200 | 392841 | 4587077 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59218-foto-08164-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59218-foto-08164-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 59219 | Camí arbrat de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-arbrat-de-laguilera | XX | Plantació formada per dues línies paral·leles de 26 xiprers (Cupressus sempervirens) de 8 a 12 metres d'altura situats a banda i banda de la costa pavimentada que mena a la masia de l'Aguilera, entre dues terrasses de vinya. Al costat de tramuntana trobem 14 exemplars, mentre que al costat del migdia en falten dos per completar la sèrie (el primer i el tercer, començant per baix). La distància entre peus és de 10 metres, una cadència que permet la seva alternança amb una plantació d'oliveres en posició intercalada. En l'ortofoto apareixen tots els exemplars d'una i altra espècie, de manera que alguns devien morir i no van ser reemplaçats. Es tracta de dos arbres típicament mediterranis, perfectament adaptats a sòls àrids i temperatures càlides o temperades. Ultra el seu rendiment agrícola, l'olivera ha esdevingut també un arbre ornamental. Tanmateix, l'objecte de la plantació cal cercar-la en el seu simbolisme. A Catalunya, el xiprer és senyal de benvinguda i hospitalitat. Per la seva longevitat, les dues espècies es relacionen amb la immortalitat, una idea reforçada pel fet que es tracta d'arbres de fulla perenne, sempre verds i de fusta incorruptible per les seves resines. A més, la capçada estreta del xiprer i les seves branques erectes i arrapades al tronc l'enfilen directament cap al cel, casa de Déu i lloc de descans etern. Per aquestes raons, el xiprer s'ha plantat en cementiris i en les immediacions de tota mena d'edificis religiosos, com podria ser el cas de la Mare de Déu del Roser. | 08164-97 | Masia de l'Aguilera, tram nord del camí veïnal que uneix la masia amb la carretera BV-2153. | 41.4268300,1.7173000 | 392821 | 4586935 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59219-foto-08164-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59219-foto-08164-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 59231 | Alzina de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-casa-alta | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat en l'esplanada enjardinada i plantada de gespa que hi ha davant de la façana de migdia de la masia de la Casa Alta. Està encerclat per un escocell de pedres sobrealçat que va ser inicialment omplert amb terra per plantar-hi flors i posteriorment buidat i retornat a l'estat i nivell primigenis pels efectes perniciosos que havia tingut sobre les arrels i l'estat fitosanitari general de l'arbre. Segons havia sentit a dir de nena la propietària de la finca, antigament l'alzina havia tingut tres peus, dels quals actualment només se'n conservarien dos, tot i que no se n'hi observa cap evidència. Es tracta d'un exemplar madur de port monumental format per dos troncs d'una mateixa soca amb voltes de canó de 2,47 i 1,73 metres de perímetre, respectivament. L'arbre presenta un estat sanitari delicat. Després d'haver patit fa cosa de quatre anys l'assecament de totes les fulles i branques, l'arbre va ser sotmès a una poda dràstica que va comportar l'eliminació de la majoria de cimals. Els talls, alguns dels quals de grans dimensions, van ser tapats amb productes de màstic per protegir les ferides contra l'entrada de patògens -especialment fongs- i dificultar-ne la dispersió de l'olor per impedir l'atracció de perforadors. De resultes de tot plegat, l'estructura de l'arbre se n'ha ressentit: ha perdut la típica capçada arrodonida, però ha rebrotat en diversos punts i de mica en mica refà la coberta de fullatge de forma homogènia a tot el conjunt. Amb l'objectiu de contribuir a la seva recuperació, s'hi ha instal·lat un reg per degoteig nocturn a l'entorn de la soca. Malgrat la revifalla, cal estar amatents a l'evolució de l'arbre, ja que durant la inspecció s'han detectat indicis de la presència de la caparreta de l'alzina (Kermococcus vermilio). | 08164-109 | Jardí de la masia de la Casa Alta, a 95 m. al sud-oest de la barriada de Bonavista | 41.4183000,1.7257800 | 393515 | 4585977 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59231-foto-08164-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59231-foto-08164-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||||||
| 59124 | Can Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujolet | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC-VIdC | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en uns camps de vinya situats a 100 m al nord del veïnat del Pujolet, en el paratge denominat Vinyes del Pujolet (Plànol topogràfic 1:5.000 ICC). L'indret es situa a 120 m a l'est de la carrera C-15, a l'alçada del PK 21+700 i a 300 m al sud-oest de Can Saumell. L'accés és fàcil pels camins que condueixen a les vinyes, bé des del Pujolet, bé des de la carretera BV- 2155, que es situa a 180 m al nord. Les restes foren descobertes durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), duta a terme l'any 1990 per l'equip format per Artur Cebrià, Genís Ribé i Mª Rosa Senabre. En la vinya s'hi localitzà abundant material arqueològic en superfície i en marge del camí que uneix el Pujolet amb la carretera BV-2155 s'hi va localitzar fragments de teula romana, un morter de granit i un fragment de molí rotatori de pedra volcànica. El possible jaciment es relaciona amb la 'vil·la romana' del Sarral, situada a 600 m al nord-oest i la necròpolis de l'església de Puigdàlber. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat diversos fragments de ceràmica romana en superfície, especialment de teula i d'àmfora, tot i que no són molt abundants. | 08164-2 | Paratge anomenat Vinyes del Pujolet, a 100 m al nord del veïnat del Pujolet. | 41.4015300,1.7074000 | 391952 | 4584138 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||||
| 59125 | Casa Alta del Maset de Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alta-del-maset-de-bellavista | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | II - VII | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'una necròpolis d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en els terrenys destinats al cultiu de vinya que envolten el nucli d'habitatges anomenat Casa Alta, situat a 60 m a l'oest del veïnat de Bonavista. L'àrea d'expectativa correspon al triangle circumscrit al nord pel camí que transcorre paral·lel a la carreteraBV-5154, a l'est i sud-est pel camí que des d'aquesta carretera dóna accés a la Casa Alta, que parteix de l'inici occidental del veïnat de Bonavista, i a l'oest pel marge agrícola que uneix els dos anteriors camins, situat a 52 m de la Casa Alta. La zona es situa a 1 quilòmetre al nord-est del poble del Pla del Penedès. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya les primeres referències al possible jaciment les apunta Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès) en els seus inèdits Quaderns de Camp. Primer l'any 1950, quan exposa la localització de tombes amb caixa de teula romana, i després l'any 1978, quan descriu noves troballes de sepultures de teules així com restes de dolia i 'algun vas ceràmic'. Segons l'Inventari, Pere Giró considera que es tracta d'una gran necròpolis romana, l'assentament de la qual s'ubicaria on hi ha el nucli d'edificis de la Casa Alta. Posteriorment, entorn els anys 1982-1983 el veí de Puigdàlber Sr. Ferran Julià, localitzà restes d'un altre enterrament en el mateix indret i va fer donació al Museu de Vilafranca del Penedès d'una tegula que presenta un creu realitzada a través de digitació prèvia a la cocció. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat cap indici de l'existència de restes arqueològiques en els camps que comprèn la zona d'expectativa. | 08164-3 | A l'entorn del veïnat de la Casa Alta, a 60 m a l'oest del veïnat de Bonavista. | 41.4188500,1.7257300 | 393512 | 4586039 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59125-foto-08164-3-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||||
| 59126 | El Sarral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sarral | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. GIRÓ ROMEU, PERE (1947). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Panadés', Ampurias, núm. 9-10, p. 253-268. GORGES, JEAN GÉRARD (1979): Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtiques archeologique, Éditions E. De Boccard. | IIaC-VI dC | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa entre el lateral est de la carretera C-15, a l'alçada del PK 22+300, al sud del paratge conegut com la Clota, a l'oest dels camps denominats La Sala i Fontanals i a 160 m al nord de l'encreuament entre les carreteres C-15 i BV-2155. La zona dista 1 quilòmetre al sud sud-oest del poble del Pla del Penedès i a 120 m del de Puigdàlber, situant-se per tant pràcticament al límit del terme municipal del Pla del Penedès. L'indret correspon enterament a camps de vinyes en actiu. La referència del jaciment prové de Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès), que l'any 1947 escriu que el propietari que conreava els terrenys li va comunicar la troballa d'abundants restes ceràmiques, molins de granit, i alguns 'espacios pavimentados' en un dels quals es va extreure un dolium que estava 'empotrado' a terra i que tenia un volum de 90 litres (GIRÓ, 1947: 268). Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya el mateix propietari li va comentar també l'existència de restes de tombes obrades amb tegula, fet que no consta en l'article de Giró. Pere Giró no posa en dubte la relació entre el 'poblado' del Sarral i les inhumacions localitzades en el subsòl de l'església de Puigdàlber, situada a 200 m. de distància (GIRÓ, 1947: 268). L'any 1990 durant la visita al lloc per revisar la Carta Arqueològica (Inventari del Patrimoni Arqueològica de Catalunya) es va recollir escàs material ceràmic, fonamentalment fragments de teules romanes. Posteriorment, l'any 2006, la zona va ser objecte d'una prospecció arqueològica emmarcada en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval. 2005-2008' en la que es van recollir en el jaciment restes ceràmiques 'd'època iberoromana'. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha comprovat que en la zona és freqüent l'observació en superfície d'abundants fragments de ceràmica romana. Aquests restes apareixen en tots els camps de la zona d'expectativa, però són especialment abundants en el sector nord, just on el terreny forma una lleugera elevació. Es tracta de fragments de ceràmica romana, entre els quals abundant teula, ceràmica comuna i àmfora. S'hi ha observat un fragment de ceràmica comuna africana, producció importada a partir de finals del segle I. | 08164-4 | Est de la carretera C-15, PK 22+300, sud de la Clota, oest de la Sala i Fontanals. | 41.4075500,1.7043500 | 391707 | 4584811 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundaria el de 'Vinya el Sarral'. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||||
| 59127 | La Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-capella | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIII-XVIII | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època medieval o d'època moderna. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 140 m. a l'est de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,360, i a 340 m al nord-est de Can Cerdà de Palou. S'hi accedeix prenent la pista que surt de la carretera, en el giravolt existent en el PK indicat i seguint fins al final d'aquesta, en un camps de conreu. El paratge és conegut com Matamargó (plànol topogràfic 1:5.000 ICC), homònim a l'edifici situat a l'est de la carretera, al sud del giravolt. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la 'zona d'altiplà, en una zona coneguda com 'la Capella' (no s'indica la font del topònim) es va localitzar 7 fragments de ceràmica comuna reduïda, 2 fragments de ceràmica comuna oxidada i un fragment de nansa de ceràmica vidrada, tot atribuïble a 'ceràmica medieval i moderna', així com restes de material constructiu. Els directors de l'estudi apunten la possibilitat de que les restes puguin estar relacionades amb una capella d'època baixmedieval o moderna existent en la zona. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat indici de l'existència de restes arqueològiques. | 08164-5 | A l'est de la carretera BV-2153, PK 4,36, i al nord-est de Can Cerdà de Palou | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia·, realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4297800,1.7316400 | 394024 | 4587245 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59127-foto-08164-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Les descripcions referents a la ubicació de la localització de les restes són poc precises i generen dubtes respecte al polígon de delimitació de l'àrea d'expectativa. Caldria revisar les dades referents a l'emplaçament i realitzar una prospecció del sector per verificar la possible ubicació.Cal tenir en compte que de ceràmica comuna sense vidriar o vidrada d'època moderna i contemporània se'n localitza freqüentment en els camps de conreu, sense ser un clar indici de l'existència d'estructures antigues.A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundaria el de 'Matamargó'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||
| 59129 | L'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laguilera | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | VII-IaC | Possibilitat d'estar malmès, parcialment, per moviments de terres. | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època ibèrica. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 280 m. a l'oest de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,5 i a 280 m al sud-est del puig de l'Aguilera, en uns terrenys a la vessant d'aquest, ocupats per matollar i vinyes. Travessa la zona la pista que, sortint de la carretera BV-2153, en direcció sud, condueix tant cap al cim de l'Aguilera com a les Vinyes grans de Can Cerdà de Palou. Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època ibèrica. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 280 m. a l'oest de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4,5 i a 280 m al sud-est del puig de l'Aguilera, en uns terrenys a la vessant d'aquest, ocupats per matollar i vinyes. Travessa la zona la pista que, sortint de la carretera BV-2153, en direcció sud, condueix tant cap al cim de l'Aguilera com a les Vinyes grans de Can Cerdà de Palou. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la zona, 'en el vessant sud-est del serrat, en un tall del camí' es van localitzar 19 fragments de ceràmica comuna oxidada, de la qual la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya no precisa si es tracta de produccions ibèriques o romanes, i una vora d'àmfora ibèrica. Per una altra banda, 'en una terrassa immediatament superior' s'observà l'existència de possibles restes de murs. En visitar-se les vinyes per la realització del Mapa de Patrimoni no s'ha localitzat cap indici de restes arqueològiques en la zona que comprèn el polígon d'expectativa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Aquesta zona engloba al nord una àrea de matollar i bosc, mentre que l'àrea sud és ocupada per una vinya. Per al cultiu d'aquesta és evident que s'ha arranjat en gran mesura el terreny, rebaixant part l'extrem de la pendent cap al turó, com a mínim en 3 m. d'alçada, d'acord amb el que s'observa en el talús existent. | 08164-7 | Camps situats a 280 a l'oest de la carretera BV-2153 i a 280 al sud-est del puig de l'Aguilera. | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4312400,1.7258300 | 393541 | 4587414 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59129-foto-08164-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59129-foto-08164-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59129-foto-08164-7-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Les descripcions referents a la ubicació de la localització de les restes són poc precises i generen dubtes respecte al polígon de delimitació de l'àrea d'expectativa. Caldria revisar les dades referents a l'emplaçament i realitzar una prospecció del sector per verificar la possible ubicació.El jaciment és proper al de les Vinyes grans de Can Cerdà de Palou. Els límits d'ambdues zones d'expectativa estan separades únicament per uns 60 m. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||
| 59130 | L'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC -VIdC | És probable la conservació d'estructures arqueològiques | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès, limitant pel sud amb el Torrent de Sabanell. La zona és coneguda com l'Esquerda, topònim del que pren el nom el jaciment. S'hi accedeix fàcilment prenent el camí en direcció al torrent, que parteix de l'extrem sud del carrer Puigdàlber, creuant les vinyes, i que en línia recta arriba fins a la zona on es situen les restes. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que 'en el tall d'un camí que porta cap al torrent' es van observar restes 'd'estructures constructives' i es van localitzar fragments de ceràmica que s'emmarquen en època romana tardana. Es tracta de 12 fragments de ceràmica comuna 'òxidoreductora', 18 fragments de ceràmica comuna reduïda i 24 fragments de ceràmica comuna oxidada. Els responsables del projecte de recerca interpreten que podria tractar-se d'un grup de sitges 'o nivells arqueològics' corresponents a un assentament rural que podria estar vinculat amb la propera necròpolis de la Sala. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat l'existència de restes arqueològiques en el talús existent al marge nord d'un camí que, procedent de l'indret indicat per accedir al jaciment, condueix fins al centre del meandre que forma el torrent en aquest sector. En concret correspon a una franja d'uns 5 m de longitud situada en les coordenades (UTM ETRS89) X:392029 Y:4585378, en la que s'observa sediment d'1 m de potència, cobrint el sòl geològic, amb fragments de ceràmica. S'hi ha observat diversos fragments de ceràmica comuna reduïda i oxidada, d'època romana, diversos fragments de teula i un fragment d'àmfora indeterminada. Aquests materials no permeten concretar l'adscripció cronològica de les restes, que s'emmarquen segur en l'època romana, si bé podrien ser efectivament d'època baiximperial. | 08164-8 | Paratge l'Esquerda, a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4127000,1.7081000 | 392029 | 4585378 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||
| 59132 | Vinyes grans del Cerdà de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-grans-del-cerda-de-palou | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC - Vdc | Possiblement malmès per moviments de terres realitzats en els conreus. | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica es situa a l'oest de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 4, a l'oest també de la masia Can Cerdà de Palou, en unes vinyes extenses anomenades Vinyes Grans del Cerdà de Palou (plànol topogràfic 1:5.000 ICC), nom que pren el possible jaciment. La zona es situa en concret al nord-oest a la pista que condueix a les vinyes, aproximadament a 280 m del mas Cerdà. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que en la zona es van localitzar fragments de ceràmica romana en superfície, entre les quals comuna oxidada, comuna oxidoreductora, ceràmica de cuina reduïda, una vora de Terra Sigil·lada, així com fragments de tegula, d'imbrex i un de sílex. En visitar-se eles vinyes per la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat alguns escassos materials arqueològics en el sector central de l'àrea d'expectativa, a uns 20 m al nord de la pista d'accés. Entre aquests una nansa d'àmfora itàlica i dos fragments de ceràmica comuna oxidada, presumiblement romana. Els materials localitzats fins ara no permeten concretar la caracterització del possible jaciment, que com a mínim s'hauria d'emmarcar cronològicament en època alt-imperial, d'acord amb els fragments d'àmfora itàlica i de sigil·lada. | 08164-10 | Vinyes situades a 280 m a l'oest de Can Cerdà de Palou. | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4289200,1.7245900 | 393433 | 4587158 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59132-foto-08164-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59132-foto-08164-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59132-foto-08164-10-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||
| 59181 | Antic celler cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-celler-cooperatiu | XX | Antic celler cooperatiu construït en sentit Nord-Sud sobre el talús originat a sol ixent del nucli urbà per la depressió del torrent del Mas Rovira, a la seva riba dreta. Es tracta d'un complex format per edificacions de cronologia i factura diverses originalment destinades a l'elaboració, emmagatzematge i venda de vins. La seva adaptació topogràfica mitjançant la disposició esglaonada dels cossos entre les cotes 214 i 205 respon a la voluntat d'aprofitar la força de la gravetat per afavorir els processos de descàrrega i premsat del raïm, i tràfec del most. De tot plegat en resulten tres nivells de fonamentació i un total de cinc estatges. El conjunt és fet majoritàriament d'obra i pedra, degudament arrebossades i pintades. La part alta, a la qual s'hi accedeix des del carrer de Sant Pere a través d'un vial de terra amb xiprers als dos costats, concentra l'antic espai d'oficines i d'entrada del raïm. És ocupada per un front edificat de 46 metres de llargària per efecte de la juxtaposició de diverses ampliacions. La construcció original, situada a l'extrem de migdia, és una nau dividida en cinc crugies transversals i dues de longitudinals, amb una planta de 23,5 metres de longitud i 12 metres de fondària. La façana principal està orientada a ponent i resulta visible des del carrer del Xarel·lo. S'hi observen les cinc seccions esmentades, dividides per pilastres adossades, el remat de les quals sobrepassa el frontó a mode de merlet. A cada pany de paret li correspon una finestra amb arc escarser sustentat sobre impostes, que és substituïda per una porta de les mateixes característiques a la secció central. La façana és coronada per un frontó pla, precedit d'una faixa emmotllurada, que impedeix veure'n la teulada. La coberta de les tres primeres seccions, a un sol aiguavés, és de fibrociment amb caiguda cap a migdia, mentre que sobre la meitat posterior de les dues darreres apareix una remunta amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teula àrab a dues vessants, precedida d'una terrassa plana. Es tracta d'una ampliació de l'ús actual de la nau inferior, destinada a habitatge (can Miguelin). La construcció contigua consta de dos volums fets de totxana arrebossada, sense cap interès: un habitatge de dues plantes amb coberta de teula àrab amb un sol aiguavessant a ponent i una nau industrial ocupada per un negoci d'àrids i teulada de fibrociment amb caiguda cap a llevant. A la part inferior del conjunt, ocupant la plana al·luvial, hi ha tres naus d'emmagatzematge amb accés directe des del carrer de Sant Pere. La primera, situada al peu del talús, és la més fonda, amb una longitud de 56 metres i una superfície de 750 metres quadrats. Des de l'exterior únicament són visibles la façana principal, orientada a migdia, i el tram davanter del tancament oriental, la qual cosa deixa a la vista quatre de les onze pilastres o costelles laterals que sostenen la nau. Al mig de cada secció hi ha una finestra apaïsada amb els muntants i remitjos típics de les fàbriques. La façana principal, totalment llisa, descriu una forma corba amb un angle convex al mig per adaptar-se al revolt del carrer. A l'esquerra hi ha un finestral d'inspiració modernista, i una porta amb llinda plana a la dreta. Es compon de quatre seccions verticals tancades amb gelosia ceràmica i mainells de maó amb dos esglaons en el tram superior per sostenir una tarja opaca de maons. El finestral, tot ell emmarcat per maons, dibuixa un arc carpanell a sardinell amb una figura a mode de cartel·la inscrita en el vèrtex. Les altres dues naus se situen immediatament contigües al mur de llevant, sensiblement reculades respecte del pla de façana principal. Tenen una fondària de 35 metres i presenten un front de façana conjunt a migdia de 28 metres amb dues portes de garatge de llinda plana de gàlib desigual i una tercera per a vianants, situada al centre. | 08164-59 | Carrer de Sant Pere, s/n. PK 1+900 de l'antiga carretera del Pla del Penedès a Torrelavit | Construït a l'entorn de l'any 1915 per un seguit de propietaris agrícoles de la població, va estar en ús fins a la dècada de 1930. | 41.4194400,1.7136300 | 392502 | 4586119 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Descripció:Com la nau anterior, presenten tancaments metàl·lics moderns de dues fulles i els edificis estan rematats amb frontó esglaonat i coberta de fibrociment. En l'actualitat, són ocupades per un taller de reparació de vehicles i un magatzem de maquinària agrícola.Entre aquestes naus i la plataforma superior hi ha una terrassa intermèdia que descansa sobre un mur de contenció amb front al carrer, a la qual s'accedeix per un trencant del camí arbrat descrit abans. Sobre seu s'observa, en el parament de migdia, la traça d'una volta de canó que correspon a la base de la secció posterior de l'edifici d'oficines primigeni, donant lloc a un soterrani. Annex al costat Est d'aquell edifici s'alça, sensiblement enretirat respecte del seu tester, un cub de 10,5 x 22 metres amb dues crugies d'amplada i tres de fondària. La construcció té dues plantes d'altura i acull un taller de fusteria d'alumini. La coberta és de fibrociment a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana i caigudes a tramuntana i migdia. A cada crugia li correspon una finestra: les apaïsades d'obra pròpies dels conjunts industrials a migdia, i amb les de maons amb arc carpanell a llevant. A la cantonera dels dos paraments s'observa una cremallera de queixals o esperes de pedra vasta per a lligades de nous panys de paret. El juny de 2017 el conjunt es va repintar íntegrament i el color blanc va ser substituït pel groc mostassa en els paraments i pel gris fosc en totes les pilastres, tancaments, emmarcaments i motllures de finestres. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||||
| 59191 | Cisterna i font de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-i-font-de-laguilera | XIX-XX | Dipòsit d'aigua de planta rectangular amb base de 2,8 x 4,9 metres construït amb maons de terra cuita i rematat per un cos volat ornamental de merlets i matacans en miniatura, amb les quatre cantoneres sobrealçades a 2,27 metres respecte del nivell actual de terres. Tant l'estil com els motius del guarniment s'inspiren en el recinte fortificat i la torre de l'Aguilera i estan en línia amb els del cosidor situat al final del camí arbrat que mena a la masia. Dins seu hi ha una cisterna amb les parets arrebossades i coberta amb volta de tartana, amb la cara exterior dels maons pintada amb aïllament asfàltica. El sostre està parcialment esfondrat i s'hi veu l'interior, per la qual cosa el seu estat de conservació és regular. Per fer-lo registrable, anteriorment existia una trapa zenital de 50 x 50 cm tancada amb forrellat situada en un dels angles. Al seu costat, a la paret nord, s'observa un sobreeixidor i diverses conduccions d'entrada i sortida d'aigua, actualment en ús. Possiblement la cisterna s'abasteix per bombament de l'aigua procedent d'un pou situat a 100 metres de distància, en el marge de la vinya annexa. Es tracta d'una captació circular de 1,26 metres de diàmetre que sobresurt 1,5 metres de la mota de terra, deixant a la vista quatre fileres senceres de maons verticals de 29 cm cadascun i un contrafort o pilar de reforç al costat Oest. En la part superior hi ha un parell de maons calats de nova factura que fan la funció de respiralls. L'aigua es destina a reg agrícola, si bé en origen tant el pou com el dipòsit devien formar part d'un sistema de captació i aprofitament d'aigua, també de boca, en el qual es trobava segurament inscrita la font de l'Aguilera. Es tracta d'una obra construïda amb maons de terra cuita sobre una llosa quadrada de 90 x 90 cm del mateix material. El cos de la font està emmarcat per dues fileres de 12 peces rectangulars disposades en sentit contrari a l'element central, coronat en forma semicircular fins a una alçada de 1,20 metres. En el seu entorn s'observen escampades algunes restes d'obra de fàbrica semicircular que podrien haver format part del coronament original. Executada amb el mateix material, la pica de la font és lleugerament rectangular, amb un remat de 62 cm amplada, una alçària de 35 i una fondària de 45. El seu estat de conservació és regular, ja que ha perdut la verticalitat i es troba lleugerament vençuda cap al costat de tramuntana. Actualment subministra aigua de procedent de la finca mitjançant una aixeta amb clau de pas. En origen, segurament, s'abastia directament per gravetat de la cisterna propera i formava part d'un sistema de conducció i aprofitament d'aigua que n'evacuava l'escreix fins a un safareig de planta circular i 1,2 metres de perímetre situat 5 metres a ponent, a una cota lleugerament inferior. | 08164-69 | Masia l'Aguilera, a 60 m al nord-est, en el bosquet situat a llevant de la masia. | 41.4279100,1.7178700 | 392870 | 4587054 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 116|119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||||||
| 59194 | Pou de les Carnasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-carnasses | XIX-XX | Conjunt per a la captació d'aigua subterrània i reg per a ús agrícola format per un pou artesià i un safareig annex. El conjunt es troba a la vora d'un camí rural entre vinyes, dins un recinte de dimensions reduïdes delimitat amb estaques de fusta i tanca cinegètica destinat al conreu d'horta per a l'autoconsum (bledes, enciams, mongetes, carbassons i blat de moro, en el moment de la visita). Per aquesta raó no s'han pogut prendre les mides exactes. El brocal del pou és de planta rectangular, amb tres de les seves cares construïdes amb pedruscall irregular lligat amb morter fins a una alçada aproximada d'1,5 metres, amb diverses ondulacions. El tancament de la cara Nord presenta una antiga obertura, paredada amb maons a una alçada lleugerament inferior i precedida d'un pedrís o marxapeu des del qual hom es pot abocar al pou i manipular els mecanismes d'extracció sense perill de caure-hi. Actualment, el forat és protegit per una reixa de ferro i s'utilitza un sistema de bombament mecànic. També són de maó els dos pilars quadrangulars que arrenquen de les parets Est i Oest del brocal i que sostenen el jou o tisora del pou; en aquest cas, un tronc de roure. A un costat de la paret Est hi ha un orifici a través del qual l'aigua pouada s'abocava, per decantació, al safareig annex. Es tracta d'una bassa de maons arrebossats de dimensions aproximades 2,2 x 2,2 x 1,2 metres i tres contraforts a cada costat: dos als angles i un al centre. El safareig desaigua per la base, a través d'una canonada de reg. | 08164-72 | Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. | 41.4139100,1.7075400 | 391984 | 4585513 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||||||
| 59200 | Caseta i bassa de ca l'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-bassa-de-ca-lorpi | XIX-XX | Conjunt format per dos pous d'aigua, un magatzem agrícola i un safareig annex. L'edificació és de planta rectangular (8,5 x 6,6 metres) amb parets de maçoneria comuna arrebossades amb morter i coberta de teula àrab amb coberta a dues vessants. El carener se situa en posició perpendicular a la façana principal, a una altura de 3,5 metres. La construcció presenta dues úniques obertures, emmarcades amb maons: una porta amb arc escarser al costat esquerre de la façana de ponent i una finestra ovalada a mode d'òcul a la façana de llevant. En la part inferior d'aquest parament s'observa un arc de diafragma massissat fet amb maons col·locats de gairell que actua com a arc de descàrrega. Dins del magatzem hi ha un pou i un equip de bombament des del qual s'omple el safareig contigu. Antigament, l'elevació de l'aigua es feia mitjançant una sínia amb tracció de sang, com a l'hort de la Sala. Segons el seu propietari, aquesta captació està unida mitjanant una galeria subterrània amb el pou que hi ha en l'altre extrem de la finca, a 40 metres de distància. Es tracta d'un pou circular bastit amb maons verticals de construcció relativament recent i factura senzilla. Presenta un brocal circular d'1,6 metres d'alçada i un diàmetre d'1,28, amb una jàssera de ferro forjat d'una sola peça per sostenir la corriola, encastat en sengles pilars fets amb un encofrat de formigó. De tots els elements, el safareig n'és el més notori. Associats a ell hi trobem la bassa pròpiament dita, una pila de pedra i un abeurador. El conjunt se situa contigu a la façana de migdia del magatzem, i n'ocupa, en planta, la mateixa llargària (8,5 x 2,77 metres), de manera que recull des aigües pluvials de la meitat de la teulada. La bassa és rectangular (7,12 x 2,77 metres), tota ella construïda amb maons i rematada amb maons a sardinell, llevat del coronament de les dues cantoneres exteriors, que és fet amb blocs de pedra ben escairats amb forma d'ela (L). Entre els dos angles hi ha, en posició centrada, una altra tramada de pedra lleugerament inclinada cap a l'interior a mode de batedora o rentador, amb el corresponent esglaó per posar-hi els peus. L'amplada de la bassa coincideix amb la llargària d'un maó i mig (entre 42 i 40 cm) i presenta les cares interiors impermeabilitzades amb morter. El terra està enrajolat amb maons a trencajunt, amb un lleuger pendent d'1,14 a 1,4 metres d'un extrem a l'altre, i un sobreeixidor mitjançant un tub de 8 cm de diàmetre que abocava l'aigua sobre a l'abeurador contigu. Actualment, tots els dipòsits són buits i no s'utilitzen. | 08164-78 | A la plana agrícola de ca l'Orpí, a 100 m al sud-est del mas. | 41.3976700,1.7157000 | 392639 | 4583699 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||||||
| 59214 | Figuera de Matamargó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-matamargo | XX | Exemplar de figuera (Ficus carica) de mides monumentals situat en un extrem de la vinya de Matamargó com a producció agrícola complementària i lloc d'ombreig i descans. La soca fa 1,6 metres de perímetre i dóna origen a mitja dotzena ramificacions en totes direccions, així com a diversos repeus. La capçada assoleix una altura propera als 12 metres i els 20 metres de diàmetre. Les seves branques han engolit un parell de cirerers i el cablejat de l'estesa elèctrica de baixa tensió que travessa la vinya en sentit E-W, així com un parell de cirerers. L'arbre apareix en l'ortofoto de l'any 1983 amb dimensions modestes, alineada amb dos exemplars més avui desapareguts i ocupant una posició centrada al mig de la plantació, senyal inequívoc de l'avanç de la brolla en detriment de la vinya en aquests darrers temps. | 08164-92 | Vinya de Matamargó | 41.4307200,1.7313300 | 393999 | 4587349 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59214-foto-08164-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59214-foto-08164-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 59215 | Figuera del camí de cal Jofrè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-cami-de-cal-jofre | XX | Exemplar de figuera (Ficus carica) de port monumental situat al peu d'una de les vinyes de la plana agrícola que hi ha entre el torrent de Marrugat i cal Jofré com a producció agrícola complementària. Es tracta d'un arbre compensat i ben aconduït. El tronc fa 2 metres de volta de canó i dóna origen a dues ramificacions simètriques de 1,68 i 1,7 metres de perímetre. La capçada assoleix una altura propera als 8 metres i els 10 metres de diàmetre. L'arbre apareix en l'ortofoto de l'any 1983 amb dimensions importants. | 08164-93 | Camí rural de Vilafranca a Terrassola s/n, a 350 a l'est de cal Jofrè. | 41.4216200,1.7320300 | 394043 | 4586338 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59215-foto-08164-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59215-foto-08164-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 59216 | Oliveres del camí de cal Feset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-cami-de-cal-feset | Conjunt arbori lineal format per diversos peus d'olivera (Olea europaea), sense que es pugui precisar el número exacte d'exemplars. Es tracta de soques molt velles distribuïdes en quatre motes de terra consecutives en un lapse de 50 metres de distància. A cada monticle hi ha un nombre de soques que oscil·la entre 6 i 2, però amb arrels comunes en la majoria de casos. L'olivera és una arbre de fulla perenne i port baix, amb troncs entortolligats de 2 metres d'altura abans de ramificar-se. Moltes estan esqueixades i han patit podes severes al llarg de la seva existència, sense comprometre'n, però, la viabilitat. La proximitat dels peus fa que la major part de branques dibuixin un anell excèntric, la qual cosa dóna lloc a la formació de capçades conjuntes de 9 metres de diàmetre. De Nord a Sud, la primera agrupació aplega sis soques: la més gran fa 1,8 metres de volta de canó; les mitjanes oscil·len entre 1,55 i 1,3 metres, i les petites en fan 0,8. El segon grup presenta cinc soques, les més grans de les quals amiden 2,18 i 1,58 metres. El tercer conjunt és format únicament per dues soques esqueixades, de 3,6 i 2,85 metres de volta de canó. L'últim grup es divideix en tres arbres més de 2,9, 1,88 i 1,2 metres. Els arbres apareixen en l'ortofoto de l'any 1946, però són molt més vells. En molts casos, l'edat de les arrels pot ser superior a la del seu tronc. Ni tan sols a través dels anells de creixement que queden a la vista resulta fàcil determinar-ne l'edat, a causa del seu càmbium asimètric, el procés de maduració i la naturalesa recargolada de la seva fusta. | 08164-94 | Lateral nord del camí rural de cal Feset, a 240 m al sud-est de la masia. | 41.4133400,1.7244600 | 393397 | 4585428 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 85|83 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 59217 | Figuera de la plana de cal Feset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-la-plana-de-cal-feset | XX | Exemplar de figuera (Ficus carica) de port monumental situat al mig d'una de les vinyes del pla de cal Feset com a producció agrícola complementària i lloc d'ombreig i descans. Es tracta d'un arbre compensat i ben aconduït. El tronc fa 2,5 metres de volta de canó i dóna origen a tres ramificacions d'entre 1,5 i 1,4 metres de perímetre. La capçada assoleix una altura propera als 6 metres i els 8 metres de diàmetre. L'arbre apareix en l'ortofoto de l'any 1983 amb dimensions importants. | 08164-95 | Vines del pla de cal Feset, a 107 metres al nord del camí de cal Feset. | 41.4134900,1.7260400 | 393529 | 4585443 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59217-foto-08164-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59217-foto-08164-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 59224 | Tradició vitivinícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-vitivinicola | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 65-72 i 223-224. SANCHO PARÍS, Daniel. ‘El canó granífug a l'Alt Penedès a principis del segle XX' a Del Penedès, núm. 31, Institut d'Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès, 2015, pp. 37-48. SANCHO PARÍS, Daniel. ‘El canó granífug, un giny d'artilleria agrícola' a Eix. Cultura industrial, tècnica i científica, núm. 3, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), Terrassa, 2017, pp. 56-59. | XI-XXI | Com la resta de la comarca, el municipi del Pla del Penedès s'inscriu en un territori d'una llarga i arrelada tradició vitivinícola, com ho demostra, històricament, el moviment cooperativista, l'agitació social rabassaire al voltant del règim de tinença i explotació de la terra, o el fet que el 1901 s'hi instal·lés la primera estació de canons granífugs de l'Estat (SANCHO, 2017:58). A nivell patrimonial, les barraques de vinya, i els pous i dipòsits d'on s'extreia l'aigua amb què es feia el caldo bordelès formen part d'aquest passat. Avui dia, la major part de la superfície del terme municipal és destinada al conreu de la vinya, i, des del punt de vista econòmic, el sector agrari local representa una quarta part de les afiliacions al règim d'autònoms de la Seguretat Social (IDESCAT, 2017). L'any 2009, hi havia 71 explotacions agràries i un total de 634 hectàrees de les 708 llaurades eren plantades de ceps, amb un 5% de vinya mallola. Tot i la tendència cada cop major a la concentració de terres a causa de la manca de relleu generacional i l'optimització dels beneficis derivats de la venda del raïm i de les inversions en maquinària i tractaments fitosanitaris, la majoria de les explotacions són inferiors a les 10 hectàrees. Bo i representar el conreu hegemònic amb el 90% del sòl conreat, s'observa una certa regressió en termes absoluts respecte de la dècada de 1980-1990 per l'escassa rendibilitat d'algunes peces de terra marginals. En aquest sentit, el 1989 va marcar el punt àlgid de l'expansió de la vinya amb 734 hectàrees sobre un total de 795 hectàrees llaurades. Tanmateix, les xifres actuals són prou eloqüents i donen testimoni de la diversificació econòmica de la població i dels canvis operats en el paisatge en comparació amb l'ortofoto de 1946 i l'amillarament de 1944. Tots dos documents són l'expressió d'un règim autàrquic d'autosubsistència de base cerealista amb una presència destacada del regadiu i un pes relatiu de la vinya, que ocupava llavors 419 de les 932 hectàrees en producció. Les varietats tradicionals de la zona són les autoritzades per a l'elaboració de vi base i cava: macabeu (45%), xarel·lo (32%) i parellada (5%), que es conreen majoritàriament emparrades; tot i que també hi ha alguna finca plantada amb varietats de raïm negre com el merlot i el cabernet-sauvignon. La majoria de viticultors venen el raïm a d'altri per a la seva elaboració i comercialització, per la qual cosa no tenen coneixement real de quin producte se'n deriva; tot i que encara hi ha alguna casa on reserven part de la collita per fer-ne el seu propi vi per a consum particular. Tot i que en desús, alguns habitatges i masies conserven els antics cellers, amb la premses, cups, bótes i altres màquines i atuells. A nivell comercial, hi ha establerts cinc cellers que formen part de la Denominació d'Origen Protegida Cava i de la DO Penedès: Alsina & Sardà, al veïnat de les Tarumbes; Parató SA, a can Raspall de Renardes; Capità Vidal, al sector del Pujolet, i Canals Nadal i Joan Piñol Torrents, al nucli urbà. A l'entorn del sector vitivinícola han proliferat negocis i establiments complementaris destinats a la venda i reparació de maquinària agrícola, així com al subministraments d'utillatge i tutors per emparrar la vinya. Dins el sector terciari, diverses iniciatives particulars han posat en marxa set establiments de turisme rural, amb 57 places de pernoctació (IDESCAT, 2016). Des del sector públic es dóna suport a aquestes projectes. El municipi està integrat dins l'itinerari comarcal de les rutes del vi i del cava del Penedès, i, a escala local, ha promogut l'adequació i senyalització de de cinc itineraris turístics circulars per recórrer a peu, a cavall, en bicicleta o segway. La població compta també amb un Centre d'Acollida Turística inaugurat el 2016, i des de 1988 organitza intercanvis amb la localitat borgonyona de Ladoix-Serrigny, amb la qual està agermanada. | 08164-102 | Tot el municipi del Pla del Penedès | La vinya apareix documentada des de l'alta edat mitjana en documentació referida al castell de Lavit, al costat de l'horta i, sobretot, dels cereals (LLORAC, 2015:65). El cadastre de 1717 dóna 94 jornals de vinya per al Pla i Lavit, que representaven poc més del 16% de la terra conreada (LLORAC, 2015:66). Un segle i mig després, el 1857, el cadastre consigna 698 jornals de vinya espessa i 291 de vinya campa, que equivalien al 57% de la superfície conreada (LLORAC, 2015:67). Tot i les fluctuacions en l'estadística, almenys des del segle XVIII havia estat també important la producció d'aiguardent. El cens de 1787 hi figuren dos fabricants d'aiguardent. Si bé Pascual Madoz identifica només una fassina, a l'amillarament de 1857 se n'esmenten quatre: les de Cerdà de Palou, Abdó Vallès, Magí Rovira i Salvador Nadal. Cels Gomis, vers l'any 1920, n'assenyala un parell, i el diccionari de 1960 fa referència a una fàbrica de licors i dues de xampany (LLORAC, 2015:73). La plantació de vinya es va generalitzar durant la segona meitat del segle XIX, afavorida pel gran marge de beneficis que s'obtenia de la venda de vi com a producte elaborat. A l'Exposició de Raïms organitzada el 1871 per l'Institut Català de Sant Isidre hi va concórrer una representació cinc propietaris del Pla, que va ser la més nombrosa de la comarca. Si bé no va obtenir cap distinció, la delegació formada per Pau Rovira, del mas homònim (avui en terme de Torrelavit); Francesc Rovira, de la Sala; Josep de Miquel, Jaume Casasses i Joan Fàbregas hi van presentar raïms vinificables i de taula de les varietats calop, carinyena, escanyavella, garnatxa, malvasia, moscatell, parrell curt i sumoll (LLORAC, 2015:67). Tot aquest dinamisme va tenir efectes sobre la demografia i l'urbanisme: el nucli urbà es va expandir i la població va assolir el seu zenit històric amb 1.259 habitants el 1887. Tot i que el 1890 encara s'hi van produir 18.000 hectolitres de vi, la irrupció de la plaga de la fil·loxera, l'any anterior, va provocar un daltabaix econòmic que va donar origen a l'aparició de l'atur forçós i va obligar a emigrar a moltes famílies, de manera que el 1897 la població havia retrocedit a 1.044 habitants (LLORAC, 2015:68). En aquest context van néixer les primeres entitats recreatives i mutualistes, moltes vegades revestides d'un fort component classista i ideològic. Entre 1912 i 1918, els sectors benestants van sostenir el Sindicat Vinícola del Pla del Penedès, una entitat que tenia com a objectiu el millorament de la vinya, tota vegada que s'havia recuperat el conreu gràcies a l'empelt de ceps americans. Per la seva part, els rabassers es van agrupar el 1920 a l'entorn d'una filial de la Federació Comarcal de Societats Obreres Agrícoles fundada i encapçalada pel dirigent socialista Joan Esteva, que aleshores residia al poble (LLORAC, 2015:224). Entre les dues dates, a l'entorn de 1915, es va fundar el celler cooperatiu, una de les especialitats del qual va ser l'elaboració de mostos concentrats. | 41.4180200,1.7107600 | 392260 | 4585965 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Història:El Pla de Penedès va ser també pioner en l'adopció de mesures per evitar els estralls de les calamarsades sobre les vinyes. Amb la mateixa la devoció per sant Abdó i sant Senen com a patrons protectors de les collites, diversos propietaris agrícoles es van aplegar el maig de 1901 per encarregar la compra conjunta d'una desena de canons granífugs que va comptar amb un ajut de 1.800 pessetes del Ministeri d'Agricultura. Fabricats per la casa Cameo de Carinyena, eren fets de llautó, els canons tenien de 4 metres d'alçada, disposaven d'un peu on es col·locava un cartutx de pólvora i havien de ser manipulats per dos operaris anomenats 'artillers'. Després de la detonació, l'aire calent es propulsava, suposadament, fins als 2.500 o 3.000 metres d'altitud, tot emetent un xiulet que trencava la pressió elèctrica de l'atmosfera (SANCHO, 2017:59). Per tal de dur a terme la seva instal·lació, es va constituir una junta directiva formada per Ramon Vallès Raventós, com a president; Josep Roig com secretari, i Salvador Nadal com a dipositari, a més de Pere Nadal Rovira, Joan Raspall, Josep Galimany, l'alcalde Joan Rovira Sala i l'advocat Josep Cerdà (SANCHO, 2015:45). L'estació granífuga del Pla del Penedès va ser la primera d'Espanya quedar finalment constituïda per 35 canons situats a intervals d'entre 600 i 700 (19 d'instal·lats en masies, 12 en casetes construïdes expressament i 4 en barraques de pagès), amb un abast de 2.777 hectàrees a l'entorn del Pla i els municipis limítrofs. El 2 de setembre, el ministre Miguel Villanueva va visitar l'estació del Pla i posteriorment la reina regent va distingir l'alcalde Joan Rovira Sala amb la medalla d'Isabel la Catòlica, i Isidor Aguiló, enginyer agrònom, i Gaietà Fontrodona, president del Cercle Agrícola del Penedès, van ser designats delegats del Ministeri d'Agricultura al congrés de viticultura celebrat a Lió (SANCHO, 2017:59). | 98|94 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 59133 | Església de Santa Maria Magdalena del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-magdalena-del-pla | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. LÓPEZ I GÓMEZ, Annabel, (2005): 'Els elements ornamentals dels conjunts pictòrics romànics del Penedès', Del Penedès, núm. 10, p.41-58. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XI | Església parroquial del Pla de Penedès, edifici d'origen romànic, del segle XI, que ha estat objecte de múltiples reformes que han configurat l'aspecte actual. El temple és de planta pseudo-basilical, amb tres naus, la nau septentrional més curta que les altres, resultat de l'ampliació de l'església original, de creu de llatina, amb successives capelles. L'edifici s'orienta en sentit SW-NE, amb la façana principal situada al sud-oest, on hi ha l'accés, enfront la Plaça Major. La façana principal, és obra de la segona meitat del segle XIX (1869-1870), avui dia amb el parament pintat de blanc i originalment de carreus vistos, col·locats al trencajunt. Presenta un portal d'arc de mig punt, amb guardapols, en el timpà del qual hi ha un mosaic que representa un cep damunt el que hi ha un crismó, tot voltat pel text evangelical 'jo sóc el cep, vosaltres sou els sarments'. Es tracta d'un refacció de l'accés principal datada de l'any 1970 (QUERALTÓ, 1994:69). Anteriorment el portal era de llinda, sense arc i timpà, sobre el qual hi havia una capelleta, probablement dedicada a Santa Magdalena. Les portes de l'edifici són les originals de la reforma del segle XIX i presenten la llegenda, incisa, 'Año 1869'. Damunt el portal hi ha una rosassa amb un vidrat recent, obra d'una artista vinculada al municipi. La façana és coronada per un cornisa motllurada i amb dentellons. El lateral septentrional reflecteix l'ampliació parcial del transsepte, que constitueix part de la nau lateral, reduïda i que no comprèn tota la longitud de l'església. El front de façana corresponent a la nau central és pintada de blanc, mentre que el corresponent a la nau lateral mostra els paraments descoberts. Aquests indiquen, com a mínim, dues ampliacions del transsepte romànic. El frontis encarat al sud-oest presenta una rosassa florada, sota del qual hi ha una fornícula, obrada en un carreu, amb la Verge de Montserrat, capelleta col·locada l'any 1970. En el front encarat al nord existeix un finestra, potser d'origen romànic, reformada. Sota la finestra, el parament visible sembla ser l'original de l'edifici. La façana meridional presenta també dos rosetons, obrats en reformes d'època contemporània, i dues petites finestres en les extrems. La façana oriental, que correspon a la capçalera, no és visible degut a que se li adossen de diversos immobles que tenen l'accés per l'Avinguda Anselm Clavé. La capçalera sembla està decorada amb bandes llombardes i arcuacions cegues. Exteriorment destaca el campanar, col·locat singularment damunt el cimbori. Data d'entre els segles XVI i XVII i és de planta rectangular, coronat per una balustrada. Assoleix una alçada de 22,5 m i disposa d'un rellotge a la façana sud-oest, dues finestres a la cara oposada i una única finestra en les restants. Respecte l'interior de l'església, la nau central és de volta de canó, reforçada per arcs torals. Damunt l'accés hi ha el cor, datat de l'ampliació del segle XIX. El creuer és amb cúpula semiesfèrica, reforçada mitjançant trompes a les arestes. L'absis central és original del segle XI, de quart d'esfera, amb tres finestres de doble esqueixada, obrades amb carreus de travertí. En la restauració realitzada entre els anys 1970 i 1973 (QUERALTÓ, 1994:72) es van descobrir restes de pintures romàniques, amb motius geomètrics, en l'intradós d'aquestes finestres, avui conservades al lloc. En aquest absis hi ha l'altar major, de pedra, sobre el qual, des de l'arc triomfal, hi penja una creu metàl·lica amb la figura del Sant Crist. En els brancals del mateix arc hi ha les imatges, tallades en fusta, de Sant Senén i Sant Abdó (Sant Nin i Sant Non), patrons del poble. | 08164-11 | Plaça Major, s/n | La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). Les restes romàniques de l'església poden datar-se d'entre els segles XI i XII, probablement l'edifici de mitjan segle XI i les pintures de la segons meitat del segle XII. La temàtica geomètrica de les pintures és similar a les de Sant Joan de Boí i de Sant Pere de Sorpe (LÓPEZ, 2005:48). Hom coneix que antigament hi havia una capella dedicada a Sant Joan, esmentada a inicis del segle XV i referenciada encara a finals del XVI (LLORAC 2015:191) La primera ampliació de la que es té coneixement de l'església romànica data de l'any 1597, quan s'amplia la nau central i es construeixen les capelles del Santíssim i de la Mare de Déu del Roser. També és el moment en que presumiblement es construeix la sagristia, anul·lant l'absis meridional. La segona reforma important es la realitzada entre els anys 1869 i 1870, en la que s'amplia de nou la nau central i les laterals, construint el baptisteri i la nova façana, obres realitzades després d'una vista pastoral del bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albora, que dóna compte de les reduïdes dimensions del temple en proporció a la quantitat de feligresos (QUERALTÓ, 1994:66 i següents). L'any 1824 es van beneir dues campanes, que foren espoliades durant la Guerra Civil i posteriorment reposades per dues de noves, una l'any 1941 i l'altra el 1942, la darrera fosa utilitzant les dues campanes del rellotge. L'any 1970 es va refer la portalada, coincidint amb les obres de restauració de l'interior realitzades entre 1970 i 1973, que van permetre descobrir les pintures i paraments romànics (QUERALTÓ, 1994:69). Per a la història de la parròquia cal remetre's als llibres 'El Pla, històries de l'ahir i de l'avui' (1994), 'El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes' (2011), i 'El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric' (2015), que la recullen excel·lentment. | 41.4176700,1.7128000 | 392430 | 4585924 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884, juntament amb el parallamps, encara existent.A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860.És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884 , juntament amb el parallamps, encara existent (QUERALTÓ, 1994:49).A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860 (QUERALTÓ, 1994:50).Després de la Guerra Civil la missa diària es feia a la nau lateral nord, ja que els feligresos romanien la major part del dia treballant a les vinyes. S'utilitzava només l'altar major els diumenges i els festius. Per Sant Sebastià hi havia molta devoció; l'església estava plena (informació facilitada pel Sr. Arcadi Ferrer Llop).Cont. Descripció: La nau sud s'inicia amb el baptisteri, construït en la reforma del segle XIX, protegit amb una reixa de ferro que duu forjada la data de '1870'. Segueix la nau amb un espai dedicat a una imatge de Sant Antoni, continuant per un següent amb tres capelletes amb les imatges de Sant Sebastià, Santa Magdalena, al centre, patrona del poble, i Santa Llúcia. En el transsepte la reforma realitzada l'any 1597 va fer desaparèixer l'absis sud per a la construcció de la sagristia. En el mur hi ha una fornícula amb dos reliquiaris, un de Santa Magdalena i un de Sant Sebastià.La nau nord conserva l'absis romànic, de quart de volta, amb una petita finestra central, de doble esplandit. L'absis disposa d'un altar on hi ha un reliquiari de metall, amb crismó, i en el transsepte hi ha una talla de Sant Josep. Segueix la nau amb la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb un retaule que duu la data de 1849, un darrer espai on hi ha una capelleta amb la figura de Sant Isidre i en el que recentment (2016) s'hi ha instal·lat la maquinària del rellotge del campanar, restaurada. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||
| 59156 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-6 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XVIII | Edifici entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XVIII. L'immoble és situat en el número 5 del carrer Verge de Montserrat, enfront la façana nord de l'església de Santa Magdalena. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, d'obra i estil popular, seguint el model de l'època, format per dos cossos, amb una amplada de façana d'11 m. aproximadament. La façana presenta quatre obertures simètriques: a la planta baixa dos accessos, d'arc rebaixat, un a cada cós, amb porta de fusta doble fulla; al pis, sobre cadascun dels accessos, una finestra balconera que dóna accés a dos balcons, el del sud llarg i que ocupa tot el cós, el del nord més curt, de la llargada de l'accés situat a sota. Ambdós balcons són protegits per baranes de ferro, la del nord senzilla, la del sud ornamentada. Les llosanes dels balcons són motllurades, de gola. El marc superior de les finestres és ressaltat a través d'una vasa d'adorn pintada, de color granatós. La façana es culmina amb un ràfec motllurat, de bossell a la part inferior. De l'edifici en destaca especialment el portal nord, realitzat amb dovelles de pedra, que li confereix el caràcter antic. A la dreta del portal, al nord, hi ha un plafó ceràmic, de 3 rajoles, amb la llegenda 'Rectoría', guarnit per sarments i un gotim. Per la part posterior l'edifici ha estat rehabilitat recentment i actualment (2017) presenta les façanes arrebossades de coment, sense pintar, amb les obertures i finestres noves. Destaca en el primer pis dues finestres, possiblement originals, d'arc rebaixat. En el vèrtex sud d'aquesta façana s'han deixat vistes algunes de les pedres cantoneres. Consta que l'edifici ha sofert diverses reformes al llarg del segle XX, iniciades cap als anys 1948-49 amb la renovació dels baixos, fins aleshores utilitzats com a quadra de cavalls per part de diversos veïns, que seran destinats a local per entitats. L'any 1970 els baixos seran rehabilitats de nou, destinats al jovent. En la dècada de 1980 es van fer obres a l'edifici, col·locant la porta d'accés actual, instal·lant capelleta dedicada a Sant Sebastià i enrajolant part del pis (QUERALTÓ, 1994: 59). | 08164-34 | Carrer Verge de Montserrat, 5 | L'origen de l'edifici està ben documentat i respon a una condició exigida pel bisbe de Barcelona per segregar l'església de Santa Magdalena de la parròquia de Santa Maria de Lavit, de la qual en va ser sufragaria fins que es dugué a terme la separació, ocorreguda el 1778. La petició per segregar ambdues esglésies, i doncs parròquies, arrencava l'any 1739 quan el bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo i Vintimilla, després d'una visita pastoral a la parròquia de Lavit, escrivia que els veïns del Pla li demanaven que el rector de la parròquia es traslladés al Pla, argumenta-ho a través del major pes demogràfic del Pla, la llunyania que representava anar a Lavit i les millors condicions que presentava de l'església del Pla. El bisbe va determinar que els veïns del Pla edifiquessin una rectoria continua a l'església i que un cop construïda ordenaria al rector que hi anés a viure (QUERALTÓ, 1994: 59). La rectoria es va començar a construir l'any 1777 i el 14 de juliol de 1778 l'aleshores bisbe Gavino de Valladares i Mejía confirmà la segregació de la Parròquia de Santa Magdalena del Pla de la de Santa Maria de Lavit. La construcció de la rectoria hauria finalitzat doncs l'any 1778. El 7 d'octubre de 1779 es va anomenar vicari perpetu de Santa Magdalena del Pla mossèn Vicenç Morgades, qui el dia 1 de novembre de 1779 va començar a residir al Pla i l'1 de gener de 1780 va beneir la rectoria (QUERALTÓ, 1994: 59). Tot i així, sembla que la segregació definitiva, almenys de forma administrativa, no va assolir-se fins molts anys més tard, entorn el 1844 (LLORAC, 2015: 192; DIVERSOS AUTORS, 2011:114), doncs l'any 1790 es mantenia la confrontació entre les esglésies segons la declaració de delmes i primícies, on hi consta que al Pla hi havia un vicari però les primícies les recollia el rector de Lavit (LLORAC, 2015: 192). | 41.4177700,1.7125800 | 392411 | 4585935 | 1777 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font Piqueras | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||
| 59225 | Goigs de Santa Maria Magdala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-magdala | <p>GONZÁLEZ MAÑA, Cristina (2016): Fons de goigs, auques i fulls poètics del CRAI. Biblioteca de Lletres. Inventari temàtic. Universitat de Barcelona. MAIDEU I AUGUET, Josep; VIVES I SABATÉ, Ricard: (1970) Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala excelsa patrona i titular de la parroquia d'el Pla del Penedes arquebisbat de Barcelona. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. http://bd.centrelectura.cat/items/show/13076.</p> | XX | <p>Goigs dedicats a Santa Maria Magdalena, patrona de la parròquia del Pla del Penedès. Goig tradicional, versió editada en paper per Ricard Vives i Sabaté, a Vilanova i la Geltrú, l'any 1970, dins la sèrie de goigs de l'autor, amb el núm. 561. Es tracta d'un sol full imprès a dues cares, a la de davant amb els goig i a la posterior amb les notes d'edició. L'edició segueix el tipus de la sèrie, amb una garlanda perimetral que emmarca el text i un dibuix central. El títol de la capçalera és el següent: 'Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala, excelsa patrona i titular de la parroquia d'el Pla del Penedes. Arquebisbat de Barcelona'. El text es compon d'onze estrofes, tractant-se d'un text antic anònim, revisat per Ricard Vives. El dibuix central, de Santa Maria Magdalena, representada amb el vas de perfum com a atribut, és també de Ricard Vives. A la part inferior hi apareix la partitura de la musicalització, obra de Mn. Josep Maideu i Auget (1893-1971). La devoció a Santa Maria Magdalena és d'arrels antigues, doncs si bé els primers documents esmenten a l'església del Pla com 'Santa Maria', a partir de 1366 ja s'anomena sempre 'Santa Maria Magdalena'.</p> | 08164-103 | Plaça Major, s/n | <p>Es desconeix l'origen dels goigs, de tradició popular. La versió publicada correspon a un text musicat per Mossèn Josep Maideu i revisat per Ricard Vives.</p> | 41.4177300,1.7127900 | 392429 | 4585930 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Josep Maideu i Auget; Ricard Vives i Sabaté | Es conserven còpies com a mínim al 'Fons de goigs, auques i fulls poètics del CRAI. Biblioteca de Lletres' de la Universitat de Barcelona, amb la signatura FA-248/239, i també al Centre de Lectura de Reus, que disposa d'una extraordinària col·lecció de goigs, fons cedit per Enric Prats. Les imatges de la fitxa procedeixen d'aquest centre, a través de la Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. | 119|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 59123 | Can Cerdà de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda-de-palou | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XII-XX | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època medieval. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en tot l'entorn immediat al mas anomenat Can Cerdà de Palou. El mas es situa a escassos metres a l'est de la carretera BV-2153, just en el PK 4+000, a 1,5 quilòmetres al nord-est del poble del Pla del Penedès. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou el presumpte jaciment arrel de les prospeccions arqueològiques dutes a terme l'any 2007, en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', durant les quals es visità el lloc. No hi ha constància de localització de restes arqueològiques, però en la visita al lloc els arqueòlegs, Cristian Folch i Jordi Gibert, van poder parlar amb el propietari de la finca, qui els va mostrà dos fragments de 'molins manuals' que conservava. Els responsables del projecte consideren que ambdós molins podrien correspondre 'a l'assentament medieval, com sembla desprendre's del topònim'. La fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya inclou una fotografia dels dos molins, que es corresponen a peces rotatòries, amb orifici central per a l'eix. Malgrat aquesta escassetat d'elements, alhora de procedència incerta, cal tenir en consideració que els orígens de can Cerdà es remunten com a mínim al segle XII, quan en l'acta de restauració de la dotalia de l'església de Lavit, de 1144, es cita ja Can Cerdà (MARTÍ, 1997: 283). Per tant, d'acord amb aquesta documentació, és ben probable l'existència de restes arqueològiques medievals en el subsòl de la finca. En visitar-se Can Cerdà i el seu entorn indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni no s'han localitzat restes arqueològiques en el pati de la finca ni en l'entorn immediat. La propietat amablement ha ensenyat els molins rotatoris, els mateixos mostrats l'any 2007 i origen de la determinació de Can Cerdà com a jaciment arqueològic. Actualment els molins romanen col·locats a les parets de la cuina de la casa, a manera d'ornamentació. Es tracta de dos molins circulars, rotatoris, l'adscripció cronològica dels quals és molt dubtosa en tractar-se d'objectes comuns de l'època històrica, juntament amb la manca de particularitats i per l'absència de dades del context en el que foren localitzats. | 08164-1 | Masia Can Cerdà, a l'est del PK 4+000 de la carretera BV-2153, | 41.4278300,1.7282000 | 393733 | 4587032 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59123-foto-08164-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||||
| 59134 | Cal Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valles | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIV-XX | Habitatge urbà, parcialment aïllat, d'estil modernista, amb orígens en l'època medieval. Es tracta d'un immoble amb una àmplia evolució històrica, doncs sembla tenir antecedents com a mínim d'entorn l'any 1300 (IPAC). Aquesta trajectòria és en part visible per la unió de diversos volums d'edificis, que juntament formen l'actual habitatge, la darrera reforma important del qual es va realitzar entorn l'any 1900. L'edifici es situa just a l'est de l'església de Santa Magdalena, de la que és separada de l'angle oriental de l'absis per escassos metres. El pati de la finca arriba fins al front de façana de l'església, a la Plaça Major, i comprèn també actualment els terrenys del lateral de l'església, que havien estat antigament cementiri. Es tracta d'un immoble de grans dimensions, aproximadament de 345m2 de planta, format per la unió com a mínim de tres edificis diferents, fet perceptible en el traçat poligonal, malgrat que prou regular, del seu perímetre. Afronta pel sud-est, on disposa de la façana principal, amb el carrer de Baix, pel nord-est amb l'Avinguda Anselm Clavé, pel nord-oest amb l'església, i pel sud-oest amb la Plaça Major i amb el carreró que uneix la plaça amb el carrer de Baix. L'immoble és de planta baixa i pis, amb una planta sota coberta com a mínim a la part central, sota el carener. En destaca especialment el front de façana principal, d'estil modernista tot i que amb un fort caràcter popular, mantenint l'essència d'un habitatge de poble. Presenta una ordenació a partir de quatre eixos d'obertures; les tres primeres des del nord mantenen una disposició i separació simètrica, també respecte l'eix central de l'edifici, mentre que la el més meridional trenca aquesta proporció, estant menys separada tant de l'angle de la façana com de les obertures contigües. A la planta baixa l'accés principal de l'immoble es situa just en l'eix central de l'edifici. Es tracta d'un alt portal d'arc carpanell, obrat amb dovelles motllurades i carreus a manera de cadenat en els brancals. La resta d'obertures de la planta baixa són tres àmplies finestres que segueixen l'estil i amplada de l'accés, també d'arc carpanell, en les que hi destaca, únicament en les que flanquegen la porta, el marc inferior de les obertures, que constitueix el sòcol de l'edifici, que aquest punt remarca les obertures a través d'un arc de mig punt. Sobre aquest hi ha una barana de ferro decorada que protegeix la part inferior de la finestra. La finestra més meridional no presenta aquestes característiques. A la planta pis l'immoble presenta tres finestres, seguint els eixos de la planta inferior. La més meridional divergeix de nou de la resta, tractant-se d'una finestra similar a les de la planta baixa. Les tres restants corresponen a balcons, tots de llosana ondulada, motllurada, protegit per una barana de ferro, també sinuosa, decorada amb motius vegetals. Destaca especialment la finestra central, que és tripartida, presentant en els laterals dos finestrons més estrets que l'obertura central, separats per brancals a manera de columna, motllurada, amb capitell ornamentat amb flors, que sustenten els arcs carpanells. Finalment, és també significatiu el coronament de la façana, que es composa d'un frontó ondulat, amb ressalts sinuosos que ressalten la part central de l'edifici, i que és rematada per una destacada antefixa col·locada just al centre. Per altra banda, la façana sud-oest presenta una galeria de finestrons a la planta sota coberta i una galeria terrassada a la planta pis, tot d'obra aparentment recent, mentre que la façana nord-est és caracteritza per representar la unió d'edificis que constitueixen l'immoble, ben visible a través de diverses finestres de composició diversa, totes modestes, d'estil popular, no equiparables a les de la façana principal, dues de les quals són balconeres. La coberta de l'immoble és a dues aigües, tot i que amb pendents i ressalts diversos en funció del cos que estan cobrint. | 08164-12 | Carrer de Baix, 2 | Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'immoble té antecedents històrics que es remunten a l'any 1300. També s'indica el mateix (segle XIV) en el llibre El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes (DIVERSOS AUTORS, 2011: 90). El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una data aproximada corresponent a la reforma en la que es va fer la façana actual. | 41.4176700,1.7131400 | 392458 | 4585923 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59134-foto-08164-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 98|105|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||||
| 59136 | Cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XIX | Habitatge urbà, entre mitgeres, d'estil popular, benestant, d'entorn finals del segle XIX. Es tracta d'un immoble de gran extensió, aproximadament 360 m2 de planta, fruït probablement d'una ampliació de volums a través de l'evolució històrica de l'edifici. Aquest fet és especialment visible en el front de façana del carrer Quarters (Corraló), on s'observa que l'immoble és conformat per dos volums diferents que no mantenen la mateixa alineació. De l'immoble en destaca especialment la façana, amb profusió d'obertures simètriques emmarcades amb vasa d'adorn. La façana principal està encarada al nord-est, enfront la Plaça Major, la façana sud-est limita amb el Corraló, vers el carrer Quarters, la sud-oest amb el pati propi de la finca i la nord-oest actua de mitgera amb un altre habitatge. L'immoble es composa de planta baixa, pis i planta sota coberta. El front principal és el més rellevant. Presenta una composició ordenada i simètrica de les obertures, en base a quatre eixos totalment simètrics i una caracterització homogènia, que únicament divergeix en les obertures de l'eix septentrional, indicant una possible volum annexat. L'accés de l'edifici es situa en el segon eix d'obertures de l'immoble, començant pel sud, i es caracteritza per tractar-se d'un gran portal d'arc carpanell, tot ell motllurat amb doble bossell. Hi destaca al centre de l'arc, en la clau, una cartel·la amb decoració estriada que sustenta la llosana del balcó existent sobre l'accés. La porta de l'edifici, de doble fulla, dóna accés a un rebedor exterior, en el que hi ha la porta d'accés a l'interior de l'edifici. Seguint amb la façana, flanquejant l'accés principal, a cada costat hi ha dues finestres altes, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i protegides amb reixes de ferro decorades amb magolles i greques. A l'extrem nord, hi ha una finestra rectangular, també adornada amb vasa i protegida per un reixat. La planta pis es caracteritza per quatre obertures simètriques, essent totes balcons de peanya motllurada i protegits per una barana de ferro que presenta decoració geomètrica als extrems de les barres. Les tres finestres meridionals són d'arc escarser motllurat amb doble mig bossell, mentre que la de l'extrem nord és de llinda recta, sense decoració tret de la pròpia vasa. La planta sota coberta presenta quatre petites finestres, sobre els mateixos eixos, de nou les tres meridionals diferents de la més septentrional. Les dels tres eixos sud són quadrades, mentre que la de l'eix nord és rectangular, més estreta. Totes són adornades amb vasa. La façana culmina amb una ràfec de poca volada, de motllura bossellada, amb tendència a bec de falcó. La coberta de l'edifici és a dues aigües, al centre de la qual hi ha un badalot quadrat, amb finestres. Destaca també la façana posterior, encarada al sud-oest, que afronta amb el propi pati, escassament visible des del carrer. Presenta obertures molt similars a les de la façana principal, seguint però únicament tres eixos, mancant, en aquest cas, l'eix d'obertures del sud. És un indici de tractar-se de volums o edificacions diferents posteriorment unides. A la planta baixa hi ha tres accessos, el principal situat a l'eix central, els altres dos, més estrets, en ambdós flancs. Tots són d'arc escarser. A la planta pis hi ha tres finestres balconeres, de llinda recta, amb balcó idèntic al de la façana principal. A la planta sota coberta hi ha tres finestres, rectangulars, similars també a les de la façana nord-est. Totes les obertures disposen de vasa d'adorn. Al gran pati de la finca, que compta amb diverses edificacions annexes, s'hi té accés directe des del carrer Quarters a través d'un portalada amb tanca de ferro emmarcada per dos pilars coronats per un pinacle, apuntat i enrajolat. | 08164-14 | Plaça major, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com una informació aproximada corresponent possiblement a un dels immobles preexistents dels que constitueixen l'edifici actual. | 41.4175300,1.7124200 | 392398 | 4585908 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||||
| 59137 | Cal Pere Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nadal | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Edifici residencial, modernista, construït l'any 1920. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Quarters número 14, fent xamfrà amb el tram en direcció nord-sud del carrer homònim, via amb diversos trams. L'edifici es compon de planta baixa i dos pisos, a la façana principal, llarga, situada en tram del carrer Quarters que transcorre en direcció sud-oest / nord-est, i la façana occidental, més estreta, situada en el tram perpendicular del mateix carrer. La resta de façanes són mitgeres amb altres edificis. Destaca l'angle arrodonit de la façana del xamfrà esmentat, en la part superior del qual, a nivell del segon pis, hi ha un trencadís de rajoletes formant la llegenda 'MCMXX'. La composició de la façana principal és simètrica, organitzada en cinc eixos d'obertures, amb domini del central, que és el principal. A la planta baixa, al centre hi ha l'accés, d'arc escarser i brancals ressaltats a manera de vasa d'adorn; la porta és de doble fulla, de fusta, protegida per una reixa de ferro. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha el segon eix d'obertures, a la planta baixa essent finestres balconeres, amb ampit volat de mig cercle i protegides per una reixa que ressegueix el contorn semicircular, de barres de ferro coronades amb punta de sageta. En ambdós extrems de la façana, el tercer eix d'obertures a la planta baixa és a base de finestres rectangulars, també a vasa d'adorn ressaltada i protegides per reixa de ferro comuna. El primer pis és pràcticament homogeni, amb cinc finestres balconeres sobre cada eix, amb la diferència que les tres centrals són de balcó volat, de pedra, amb motllura de filets, mentre que les dels extrems únicament disposen de l'ampit lleugerament volat, amb el mateix acabat motllurat. En les cinc finestres hi destaca la barana ferro forjat, de panxa, amb la part central de les barres trenada i guarnida amb flors, i els extrems superiors recargolats i els inferiors amb retorn despuntat. El segon pis és també destacat i a primer cop d'ull probablement el més significatiu de l'immoble: en cadascun dels eixos verticals de la façana hi ha una finestra de triple arquejat, d'obra de maons, d'obertures d'arc de mig punt suportades per columnetes també de maó vist. El coronament de l'immoble és a base d'un ràfec d'ampla volada, suportat per maons disposats a manera de dentellons, de dues filades de teula i una de rajoles, que sosté la coberta de l'edifici. La façana occidental mostra elements idèntics a la façana principal, si bé, a causa de la seva estretor, únicament compta amb un eix d'obertures, centrat. A la planta baixa hi ha un accés secundari, de llinda recta, també emmarcat; a la planta pis hi ha un balcó idèntic als centrals de la façana sud; i en el segon nivell hi ha una finestra de triple arc com les altres. L'element distintiu d'aquesta façana són les dues obertures espitllerades que flanquegen l'accés, també amb marc ressaltat. | 08164-15 | Carrer Quarters, 14 | No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha de datar d'acord amb la data de 1920 reflectida en el trencadís de la façana. En la fitxa cadastral hi apareix com a data de construcció l'any 1600, que bé és un error, bé es refereix a un dubtós antecedent de l'immoble. | 41.4173000,1.7124800 | 392402 | 4585883 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Al lateral occidental de l'accés principal hi ha una plafó de ceràmica amb la llegenda 'A ca'n Pere Nadal'. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||
| 59138 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-10 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XX | Habitatge urbà, aïllat, noucentista, del principis del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, amb les façanes aproximadament de 13 m de longitud, constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'edifici s'orienta NE- SW, amb la façana principal encarada al sud-oest, enfront la Plaça de Pau Casals. L'edifici és envoltat per un jardí arbrat, més extens en els laterals de l'edifici que no enfront la façana principal i la posterior, on el pati pren la forma de corredor. A l'extrem sud-est de la finca, en el front principal, hi ha l'accés a l'antiga cotxera. L'immoble és d'estil noucentista de tendència ruralista, amb una relectura del llenguatge tradicional de les masies a través de les tendències de primers de segle XX. Aquest estil es fa evident en les totes obertures de l'edifici, arquejades a l'estil de les masies. La façana principal destaca per disposar de l'accés a través d'un atri porxat, amb arcs de mig punt, sobre el qual hi ha un terrat amb barana de balustres. El porxo dóna pas a la porta principal de l'immoble, centrada, que és flanquejada per dues finestres a la planta baixa. A la planta pis hi ha quatre finestres, les dues dels extrems situades en l'eix de les de la planta baixa, mentre que les dues centrals, de tipus balconera, es situen juntes, geminades, separades únicament per un brancal unitari, enfront el terrat sobre el porxo. A la planta coberta, seguint els mateixos eixos de les obertures de les plantes inferiors, les finestres són molt més petites i totes múltiples: en els laterals dos finestrons talment geminats, i al centre tres finestrons separats també únicament pels brancals compartits. És a destacar que totes les obertures de la casa són realitzades amb arcs escarsers, emmarcades amb un vasa d'adorn en la part superior, que al centre ressalta una clau d'arc simulada i, en els extrems, finalitza amb un vèrtex triangular, totes rematades per un ampit semicircular. Aquest és ben probablement el tret més distintiu de l'exterior de l'immoble. La única divergència amb aquestes obertures, són els arcs de mig punt de l'atri porxat, també però amb emmarcat amb vasa. És significatiu també que la majoria de finestrons de la planta coberta són cecs. A la façana posterior hi destaca un accés secundari, centrat, realitzat a través d'una galeria poligonal d'obra al qual s'accedeix a través d'unes escaletes. La façana és també de composició ordenada, seguint eixos simètrics, amb dues finestres a la planta baixa, tres a la planta pis, la central flanquejada per dos finestrons, i tres parelles de finestrons geminats a la planta sota-coberta. La façana sud-est es poc visible des de l'exterior, però pot observar-se a la planta baixa una destacada exedra amb diversos finestrals i coronat per un terrat balustrat. La composició de les finestres d'aquesta façana és idèntica a la de la façana principal. La façana nord-oest és la més simple i mostra una composició totalment simètrica. A la planta baixa existeix també una porta secundària, al centre, i dues finestres, en els laterals. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis hi ha tres finestres i a la planta sota coberta tres parelles de finestrons geminats. A la coberta de l'edifici hi destaca el ràfec de quatre filades, tres de teules i una de rajols, suportat per maons col·locats a manera de dentellons. Tots els vèrtex de l'edifici són coronats per una estructura a manera de merlet seccionat. A la part central de la coberta, realitzada a quatre aigües, hi ha un terrat amb badalot central i barana de peces ceràmiques amb un pedestal coronat per una copa amb esfera a cada angle. D'altra banda, com dèiem, a l'extrem sud-est de la façana principal hi ha l'accés a l'antiga cotxera, realitzada a través d'una portalada amb arc rebaixat i un coronament idèntic al de la casa. Aquest edifici, aïllat de la casa, no és visible des de l'exterior. En el sector nord-oest del pati existeix una bassa circular i un pou. | 08164-16 | Plaça de Pau Casals, 6 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1914, que d'acord amb l'estil arquitectònic de l'immoble pot considerar-se correcta o aproximada. | 41.4192600,1.7109400 | 392277 | 4586102 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||||
| 59139 | Cal Cargolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cargoli | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. | XX | Habitatge aïllat, d'estil noucentista, datat aproximadament de 1924. Correspon a un edifici aïllat, envoltat pel pati propi, situat al número 9 del carrer de Sabanell, en el lateral sud. L'immoble presenta un cos rectangular, allargat, en el que hi destaca prominentment la torre situada en l'angle sud-est. Es compon l'edifici de planta baixa i pis, més una planta sota-coberta únicament en el cos de l'edifici situat a l'oest; la torre és de tres pisos i terrat. La façana principal està encarada al carrer de Sabanell, al nord, amb l'accés centrat, al que s'hi accedeix des del peu de carrer mitjançant unes escales, que salven el desnivell respecte el rasant, més elevat, en el que s'assenta l'edifici. Aquestes escales estan protegides per una barana de balustres, adossada al mur de tanca de la finca, on hi ha la porta del carrer, un barri de ferro de doble fulla. En el front de façana hi destaca una galeria amb forma d'exedra, situada a la planta baixa, a l'oest de la porta, que presenta tres finestres de llinda recta, amb tancaments de fusta, de doble fulla, envidrats. En el primer pis, el sostre de la galeria esdevé un terrat, protegit per una balustrada amb columnetes de panxa i passamà motllurat. Aquest mateix cos és el que presenta la planta-sota coberta, que en el front principal disposa d'una única finestra, d'arc de mig punt, dividida en tres parts a través de dos pilarets que es recolzen sobre la balustrada que la protegeix. En el front posterior aquest segon pis té també una sola finestra, més petita, d'arc de mig punt, protegida també per una balustrada. En els laterals d'aquest pis no hi ha obertures, doncs la teulada és de forta inclinació, a quatre aigües, i és destacada per un ràfec molt volat, sostingut pels extrems de l'embigat de la coberta. A l'est de la porta hi ha el cos de la torre, de planta rectangular, que en els dos primers pisos disposa d'una finestra d'arc de mig punt, sense cap guarniment, tret d'un ampit volat, mentre que en el tercer pis cadascuna de les façanes disposa de tres finestres, una central com la dels pisos inferiors i dues més petites en els laterals. La torre és coronada per un terrat protegit per una balustrada, amb una copa ornamental sobre cada angle. De la resta de l'edifici, que disposa de finestres de llinda recta, sense guarniments, ordenades amb simetria, cal destacar d'una banda els dos ressalts perimetrals que marquen el sostre dels pisos, el de la planta baixa a través d'una cornisa i el de la planta pis amb doble filet, i les balustrades de cercles entrecreuats, trenats, que protegeixen el terrat del cos oriental i del balcó existent en la façana sud. | 08164-17 | Carrer de Sabanell, 9 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1924, que pot ser real o molt aproximada, doncs l'edifici no apareix grafiat en el plànol topogràfic del poble de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) | 41.4178700,1.7099000 | 392188 | 4585949 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | |||||||||
| 59140 | Cal Patrots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patrots | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. | XIX-XX | Habitatge, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici cantoner, situat en el xamfrà entre els carrers Planes i Puigdàlber, amb l'accés i façana principal al carrer Planes número 1. L'edifici és d'estil popular, si bé amb trets significatius d'acomodació, com són el cadenat cantoner, l'accés d'arc de punt rodó de carreus motllurats, les finestres amb marc de pedra i la galeria arquejada de la façana posterior, que són les característiques arquitectòniques distintives de l'edifici. L'immoble és bessó del contigu pel sud-est, el situat al número 3 del carrer Planes, conegut com la Societat Recreativa. L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bocell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, recent. Flanquejant la porta, a cada costat, hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals acabades amb magolles, sobre travessers. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada. En el darrer pis, les tres finestres, sobre els mateixos eixos, són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. El vèrtex nord de l'edifici destaca pel cadenat cantoner que segueix fins a la cornisa, format per grans carreus repicats formant un angle arrodonit. Tota la façana de migdia presenta un acabat arrebossat en el que hi ha galgada, a través d'incisions, la simulació de l'aparell isòdom, seguint les filades de la cadena cantonera. El sòcol, arreu, és de pedra. La façana nord-oest presenta dos cossos distints. Un primer que segueix les mateixes característiques i ordenació que la façana principal, si bé amb dos únics eixos d'obertures; d'aquests destaca el situat més cap a ponent. En aquest eix, a la planta baixa hi ha una porta secundària, més estreta que la principal, també emmarcada amb carreus de pedra, mentre que al pis hi ha un balcó, idèntic al de la façana principal. El segon cos, lleugerament més baix, mancat de la planta sota-coberta, correspon al lateral de la galeria arquejada que domina la façana posterior. En lateral d'aquest cos a la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt, cegada, de carreus de pedra, sense motllures, mentre que al pis hi ha l'arc lateral de la galeria del front posterior. Ambdues façanes del volum principal de l'edifici finalitzen amb un cornisa de notable volada, motlurada. La coberta és de tres aiguavessos. La façana posterior, encarada al sud-oest, és dominada per la galeria arquejada que ocupa tot el primer pis d'aquest cos, adossat al volum principal. Es tracta d'una arqueria de de cinc arcs de mig punt, més el sisè del lateral nord-oest, suportats per pilars quadrats amb capitells d'equís bocellats i collarins ressaltats amb motllura. Tots els arcs presenten una barana de balustres. A l'extrem sud d'aquest cos hi ha una finestra oberta probablement amb posterioritat. Sobre la galeria, el cos és cobert per un terrat protegit per una balustrada amb motius florals a la panxa de cada columneta. | 08164-18 | Carrer Planes, 1 | No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una informació aproximada. | 41.4170500,1.7119200 | 392355 | 4585856 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A la façana principal, en el lateral oest de la porta, hi adherides a la façana rajoles ceràmiques, recents, amb el nom 'Cal Patrots'. Cal assenyalar que la denominació de l'immoble apareix en la cartografia i referències escrites indistintament com 'Cal Patrots' o 'Cal Petrots'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||
| 59141 | Pisos de Cal Patrots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-cal-patrots | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. | XX | Edifici d'habitatges, modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez, construït l'any 1915. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Plaja número 14, fent xamfrà amb el carrer Sant Isidre, pel nord, i amb el carreró sense nom, pel sud, paral·lel a l'anterior. Destaca l'adaptació de l'edifici a la forma d'aquest extrem d'illa, a la que l'arquitecte hi dóna preeminència a través de les dues tribunes situades en els xamfrans. En conjunt, destaca per l'ornamentació esglaonada a base de ressalts. L'edifici és constituït per planta baixa i dos pisos, amb terrat a la part superior. L'accés principal es situa al centre de la façana occidental, en el lateral nord-est del carrer. En els xamfrans, sota les tribunes, hi havia dos accessos secundaris, més amples, de doble fulla, possiblement per carruatges, del qual es conserva únicament el situat al sud, mentre que situat al nord ha estat tapiat i reconvertit en finestra. Un quart accés, comú, per a vianants, s'ha obert en la façana nord. Tret d'aquest darrer accés i de la finestra que substitueix l'antiga porta, tota l'obra és unitària, d'acabat arrebossat, organitzada simètricament i mantenint en totes les façanes els trets decoratius que li confereixen el caràcter singular, que són les finestres amb la part superior emmarcades amb una vasa d'adorn a la meitat superior, una flor ornamental, presumiblement de pedra, situada a cada lateral de les finestres, i els ressalts motllurats, de mig bocell, faixa i doble bocellet, que remarquen el sòcol, pis i part superior del segon pis respectivament. Destaquen les dues tribunes situades en el primer pis dels xamfrans. La situada al nord és una exedra amb la volada suportada per tres permòdols esglaonats, o modillons, que neixen d'un arc escarser, emmarcat també per la flor ornamental situada a cada extrem, que correspon a la llinda de l'antic accés secundari. A la tribuna s'hi obren cinc finestres, llargues i estretes, amb llinda també d'arc escarser, protegides per una barana baixa, de ferro forjat. Aquesta tribuna es corona amb un terrat protegit amb barana de dues barres de ferro horitzontals, de la que en destaca la base, amb d'una decoració ressaltada que simula merlets, obrada amb maons. A diferència de l'anterior, la tribuna situada al sud és rectangular, però disposa exactament de la mateixa disposició d'elements i d'ornaments, amb cinc finestres altes i estretes d'arc escarser, tres en el frontis principal i dues en els laterals, i coronament amb un terrat emmerletat. La volada se sustenta igualment a través de permòdols esglaonats situats sobre l'arc de la porta secundària. En la clau de l'arc, on arrenca el permòdol central, hi ha la data de 1915, pintada. La façana principal s'organitza amb eixos simètrics en base a la porta principal, centrada, i dues finestres en els laterals, amb vasa d'adorn esglaonada en la part superior, a la planta baixa. Al pis hi ha un balcó central, amb la volada suportada també per permòdols esglaonats i dues finestres balconeres, totes amb barana de ferro trenat. El segon pis, sobre els mateixos eixos, presenta tres finestres també amb l'ampit lleugerament volat. La porta principal és de doble fulla, de fusta, envidrada a la part superior i amb guarnits geomètrics de plafó a la part central. Les façanes laterals, més curtes, disposen de la mateixa organització, si bé amb dos eixos d'obertures a la nord i d'un sol eix a la sud. El coronament de l'edifici és rematat amb un ràfec de cinc nivells, amb teula i rajola, sobre cornisa de maons, de la que en destaca el nivell col·locat a punta de diamant. | 08164-19 | Carrer Plaja, 14 | L'edifici és obra de l'arquitecte Antoni Pons Domínguez (Barcelona, 1884-1978), arquitecte modernista que realitzà diverses obres al Penedès. L'edifici s'inicià probablement l'any 1914 i va ser finalitzat l'any 1915, d'acord amb el consta en la clau de l'accés situat en la xamfrà sud. | 41.4175400,1.7116500 | 392333 | 4585911 | 1915 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Antoni Pons i Domínguez | A l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) es conserven diversos plànols originals del projecte constructiu dels Pisos de Cal Patrots. Es tracta de dues plantes i tres alçats, fets a tinta sobre paper tela i parcialment colorejats, obra de l'arquitecte Antoni Pons. A l'arxiu duen els codis de referència H 101I/7/1521-23 i H 101J/4/1524-1525. Són d'important valor per al municipi, ja que és l'únic exemple, si més no conegut, d'un projecte constructiu dels edificis antic del Pla del Penedès. Hi destaca que la coberta de l'edifici es preveia amb teulada a dues vessants, amb els dos extrems coronats per puntes triangulars, elements que finalment fou acabat mitjançant un terrat. També al mateix arxiu, amb el codi SC 43/13 hi ha, en principi, quatre fotografies de l'immoble, just després de la construcció. Diem en principi ja que, un cop sol·licitada aquesta documentació, únicament ens ha proporcionat una fotografia. En aquesta, interessant, es veu l'immoble des de l'angle nord-oest, amb dos vailets en primer terme. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||
| 59143 | Mas la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-sala | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p.44. | XIV-XX | Masia aïllada d'origen medieval, successivament modificada i ampliada amb reformes destacades des de finals del segle XVIII fins a principis del XX fins a formar un conjunt d'immobles de 1400m2 de superfície. Entre els volums annexos s'hi compten les cases dels antics treballadors de la finca que donen forma a la façana nord. Es tracta de dos habitatges simètrics de planta baixa i pis de finals del segle XIX amb una porta al centre i dues finestres a cada planta. N'hi ha d'altres d'isolats, com és el cas del complex en forma d'U invertida situat a ponent, que res tenen a veure amb la propietat que ens ocupa. El mas originari era el centre de la quadra medieval homònima, sobre la qual exercia la seva jurisdicció. Situat al mig del complex, amb la façana principal orientada a migdia, va perdre la funció d'habitatge principal quan aquesta es va transferir a un nou volum adossat a la façana de llevant. Aquest nou edifici, de planta rectangular i 170m2 de superfície, se situa a l'est del conjunt. La façana actual, totalment arrebossada, correspon a una reforma de finals del segle XVIII i encara més ençà, incorporant alguns elements d'estil modernista com la ventalla de vidre i fusta amb les arestes aixamfranades de la porta principal, els portalàmpades de forja en forma de drac i el mosaic ceràmic de la Lliga contra el mal parlar. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb composició inicialment simètrica de tres crugies. A la planta baixa hi ha el portal de mig punt dovellat, amb la data de 1793 i una creu inscrita a clau. L'accés és flanquejat per sengles finestrals fins al terra protegits per reixats semicirculars de brèndoles de forja verticals acabades en punxa. A la planta pis hi ha un balcó damunt la porta de llosana motllurada i barana de ferro. A cada costat hi ha una finestra balconera sensiblement desplaçada cap al centre, amb barana senzilla de ferro. Recuperant els eixos de simetria, a les golfes apareixen tres finestres amb llinda plana immediatament sota el ràfec. La coberta, a dues vessants, és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. Davant seu hi ha un pati amb una plantació de lledoners, tot tancat per un baluard guardat per una garita espitllerada amb teulada cònica de maons plans i rematada amb una pinya de ceràmica vidriada. Al seu costat hi ha un accés per als carruatges dels senyors amb porta de forja de dues fulles amb sengles pilars rematats amb volutes en forma de bótes amb el nom de la casa ('CASERIO LA SALA') i l'any de construcció ('1814'). Dins del baluard hi ha el cobert sense interès d'una antiga granja de porcs i un safareig de planta quadrada revestit amb cairons de ceràmica vidriada de color marró que formava part del procés de destil·lació de l'aiguardent d'una antiga fassina. A mitjan segle XIX l'edificació principal va ser ampliada amb l'addicció de dos volums de planta baixa i pis en cadascun dels testers. A l'extrem nord hi ha una porta d'arc carpanell amb maons aixamfranats amb la data '1844' inscrita en una de les dues fulles. Dins seu hi ha un antic celler en forma d'ela (L) amb els cups soterrats i coberta de teula i bigues de formigó a un sol vessant que tanca l'angle nord-oriental de la propietat. A l'extrem sud es va habilitar un pas porticat amb arc carpanell de les mateixes característiques que l'anterior per donar accés l'edifici primigeni. Sobre seu hi ha un pis contigu a la masia amb balconera a la part davantera i un terrat pla amb accés a través de les golfes, amb balustrada d'obra típica d'inicis del segle XX al davant i barana de ferro al darrere. Sobre el mateix pla de façana se succeeixen dos edificis contigus més de planta baixa i façana triangular amb porta central i sengles finestres laterals d'arc carpanell, tot emmarcat amb maons. El més petit, situat en posició intermèdia, fa 62 m2 i albergava l'oficina i el laboratori de l'antic celler. | 08164-21 | A 600 m al sud del nucli urbà, al sud del torrent de Sabanell, en l'anomenada Plana del a Sala. | Nucli matriu de l'antiga quadra del mateix nom, apareix esmentat per primer cop dins el terme del castell de Lavit en un document del Libri antiquitatum de l'any 1148. El 1396 s'esmenta Guillem Sala del lloc del Pla. Al fogatge de 1497 hi apareix Bernat Martí de la Sala. En el recompte de 1515, la Sala constitueix un lloc amb entitat pròpia, amb 9 focs disseminats. El 1695, el mas era tingut per Isidre Gibert a càrrec de de Pere Martí de Sala. Al segle XVIII va passar al llinatge dels Rovira. El 1864 el mas era habitat per Joan Rovira i Magdalena Nadal (LLORAC, 2015:44). Amb posterioritat va ser adquirit pel notari Josep A. Cerdà i Fàbregas. | 41.4098700,1.7112400 | 392286 | 4585059 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Segons el masover, la casa tenia el seu propi forn per a la fabricació de material d'obra. Estava situat fora del perímetre del baluard, sota la figuera que hi ha a l'angle nord-oriental, i un cop amortitzat va ser utilitzat com a dipòsit de purins. A més d'una granja de porcs, la casa va tenir també fassina i celler, en el qual s'hi va fer vi fins a l'any 1986, tal com figura anotat amb guix sobre una de les bótes.Cont. Descripció:Reconvertit en habitatge per a temporers, té la porta inhabilitada i s'hi accedeix per un lateral a través del pas porticat. El més gran té un ull de bou damunt la porta, en la qual hi ha inscrita la data '1872'. Aquesta nau, de 360m2, tanca el perímetre de la finca pel sector de ponent i es divideix en dos espais: un primer tram amb sis pilars a intervals regulars, terra de sorra i bigam original de fusta destinat a l'emmagatzematge de vi en bótes, i un de posterior, enrajolat i amb el sostre refet amb bigues de formigó, que acull el moll de descàrrega del raïm, els cups i la zona de treball, a més de maquinària i atuells diversos (una premsa de gàbia, una desrapadora i diversos bocois i portadores, entre més). Aquesta estança comunica directament amb un altre edifici de 108m2 de gran alçada que alberga dues tines de ciment. El sostre, fet amb revoltons d'obra sobre bigues de fusta recolzades en travessers de ferro d'ànima buida, suporta una remunta exterior habilitada com a assecador d'ametlles amb coberta de teula a dues vessants i finestra quàdruple emmarcada amb maons al sector de ponent. Aquesta ala del complex engloba el terç occidental de la masia primigènia, que inclou un portal amb arc escarser tapiat i una finestra conopial del segle XVI a l'altura del primer pis. L'edifici original, molt modificat, es troba actualment dins d'un pati voltat de construccions amb una gran morera al mig. La façana, feta de tàpia i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular, va ser suplementada amb maons en la seva meitat oriental per donar continuïtat a l'aiguavés posterior de l'edifici principal. La porta principal, substituïda per un arc de mig punt amb maons aixamfranats, dóna accés a la masoveria i comunica, al fons, amb la casa de l'amo a través d'una caixa d'escala amb els graons i la barana de marbre. Concebut com un element exempt, encara que no ho és, aquest distribuïdor permet accedir a les diverses plantes de l'edifici principal sense hipotecar-ne l'espai i s'il·lumina mitjançant una torratxa o llanterna de 12m2 amb finestres bilobulades i merlets d'inspiració aràbiga. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||
| 59144 | Can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XV-XX | Masia i conjunt d'edificacions annexes, amb probables orígens en època medieval, reformada i ampliada entre els segles XIX i XX. Conforma Can Fontanals un nucli clos d'edificis adossats al volum principal, que correspon a la masia, limitat al sud pel torrent de Fontanals i al nord pel camí que condueix a la pròpia masia i segueix, en direcció oest, cap a la Sala i Puigdàlber. Can Fontanals es situa aproximadament a 1 quilòmetre al sud-est del poble del Pla del Penedès i a 1,5 quilòmetres del de Puigdàlber. El mas s'emplaça just al marge nord del torrent de Fontanals, al peu del camí que condueix també cap a la Sala, situada a l'oest, a 700 m, i a la masia Berguedanes, situada a l'est, a 400 m. La masia destaca per tractar-se de de dos cossos units, afrontant les façanes. Probablement l'edifici original correspon al volum situat més al nord, arran del camí, que tindria la façana principal encarada al sud. Aquesta posteriorment hauria estat cegada per l'adossament d'un nou volum, situat també a migdia, edificació la façana de la qual constitueix actualment el front principal de la masia. El volum nord, de planta rectangular, es caracteritza per tractar-se del característic tipus basilical, de teulada a dues aigües i amb el cos central més elevat. És format per planta baixa, i pis, amb una segona planta únicament en aquest cos central. A la façana posterior, que és la única visible, no en romanen antigues finestres. Totes les existents semblen haver estat obertes, o si més no reformades, en època contemporània. Les tres existents en el primer pis disposen d'un ampit de pedra motllurat. Actualment (2017) tota la façana ha estat recentment arrebossada amb ciment, sense pintar. En el volum sud el constitueix un edifici també de planta rectangular, de planta baixa, pis i planta sota coberta, amb carener central, transversal a la façana, a dues aigües. Per l'oest hi té un volum probablement adossat posteriorment. La façana, que és la principal de Can Fontanals, destaca per la composició simètrica. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, realitzat a través d'un interessant arc de mig punt amb dovelles esplandides. A cadascun dels seus laterals hi ha dues finestres, altes, amb un ampit semi-circular volat i motllurat, protegides per una destacada reixa de ferro profusament decorada, al centre de la qual hi ha forjades les inicials 'PF'. La planta pis, sobre els mateixos eixos que les obertures de la planta inferior, presenta tres balcons, als que s'hi suma un quart, pràcticament idèntic, corresponent al cos afegit per l'oest. El balcó central, situat sobre la porta, és més ampli. Tots són de llosana de pedra, amb motllura de taló, i protegides per baranes de ferro també decorades amb motius geomètrics. Finalment, la planta sota coberta es caracteritza per disposar de quatre finestrons d'arc escarser. La planta baixa del cos annexat per l'oest és destinada a magatzem, a la qual s'hi accedeix a través de dos arcs escarsers, sense porta. Igual com la façana posterior, aquesta ha estat arrebossada recentment amb ciment. Enfront l'accés de la masia hi ha un empedrat de còdols i, flanquejant la porta, dos pedrissos. D'altra banda la masia contempla altres edificacions annexes, com un cos destinat a habitatge en el lateral oest, al qual s'hi ha afegit un garatge, i diversos cossos adossats per l'est, destinats a magatzems agrícoles. El cost annexat per l'oest ha estat reformat recentment, segons es desprèn d'una fotografia de l'any 1982 (IPAC), en la que aquest edifici disposa en el primers pis d'una interessant galeria o naia amb arcs escarsers i un ràfec de dentellons que avui han estat totalment modificats. A l'entorn també hi ha diverses basses i un pou. | 08164-22 | Paratge de cal Fontanals, camí de can Fontanals, est de la Sala i oest de les Bergadanes. | Segons Salvador Llorac l'origen de l'edifici podria ser del segle XIII, quan s'estableix Barceló de Cases a les Bergadanes. No hi ha documents, però, que avalin que l'establiment correspongui a cal Fontanals. No és fins el 1516 que es documenta el cognom Fontanals al Pla, fet que sí que podria fer recular la casa un temps abans. El 1537 apareix un Francesc Fontanals, i el 1688 un Jaume Fontanals, 'pagès de les Cases', que pagava al bisbe de Solsona per diverses peces de terra. Poc després, en un capbreu de 1699 hi apareix de nou 'Jaume Fontanals de les Cases' (LLORAC, 2015:41). L'Amillarament de 157 esmenta la vídua de Fontanals de les Cases, tercer gran contribuent del terme. En el padró de 1864 s'exposa que la casa era habitada per 10 persones (LLORAC, 2015:41). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1850, que s'ha d'entendre com aproximada i corresponent probablement a la reforma o ampliació de la masia. | 41.4084700,1.7194900 | 392974 | 4584894 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La denominació tradicional dels lloc, segons la documentació històrica, és 'Fontanals de les Cases'. A l'exterior de la casa hi ha les restes d'una base de premsa i d'un corró. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 | ||||||||
| 59145 | Can Bergadanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bergadanes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIII-XX | Masia i conjunt d'edificacions annexes, amb probables orígens en època medieval, reformada a inicis del segle XX a l'estil noucentista. La masia Bergadanes és constituïda per un edifici principal i quatre edificacions annexes, situades a la part posterior d'aquest, tot clos per una tanca de la que destaca especialment el tram que protegeix el pati davanter de la mas, que és rematada amb maons esglaonats, seguint l'estil de la façana de l'edifici principal. Es situa la masia al sud-est del poble del Pla del Penedès, aproximadament a 1,4 quilòmetres, prop ja del límit del terme municipal (260 m) amb el de Subirats, que en aquesta zona creua el Serral, lleugera elevació situada a la mateixa distància de la masia. El mas és proper al de Can Fontanals, del que dista 400 m, situat al nord-oest, i pel nord limita amb el camí que hi condueix, procedent, des de l'est, del veïnat del Corral del Mestre (TM de Subirats). Pel sud la masia afronta amb el Torrent Fontanals, denominació d'aquest tram del Torrent de Sabanell. Can Bergadanes destaca especialment pel front de façana, d'estil clarament noucentista. L'edifici és una masia amb orígens, si més no documentals, de mitjan segle XIII (LLORAC, 2015: 50). Aquesta edificació original, ben probablement reformada en diverses ocasions, correspondria al volum occidental de l'edifici principal. És de planta rectangular, d'uns 200m2, constituït per planta baixa, pis i planta sotacoberta. El carener és central, longitudinal a l'edifici. En els laterals disposa de diverses finestres, totes elles comunes, sense cap vestigi d'antigor. En el front de façana sud-est d'aquest edifici, pels volts de la dècada de 1910 s'hi va afegir un nou cos, d'uns 5 m d'ample, que correspon a l'actual façana i el que disposa dels trets significatius d'estil noucentista. Es tracta d'un volum rectangular, de planta baixa i pis, amb dues torres a cada extrem (nord-est i sud-oest), en les que hi ha un pis més. Tot el conjunt destaca per les formes geomètriques i adorns de les finestres, així com pel coronament de les torres amb maons, que tot remet a un noucentisme encara amb vincles amb el modernisme arquitectònic. Sobta la divergència entre les finestres de la planta pis de l'edifici, totes d'arc de mig punt, amb una vasa d'adorn perimetral, de les de la planta pis i de la part superior de les torres, totes elles apuntades en la part superior, amb la mateixa vasa d'adorn, obrada íntegrament amb maons. A la planta pis, les dues finestres sobre l'accés principal s'encaren a un balcó protegit per una barana de ferro de faldó que es sustenta sobre pilastres ornamentades amb peces de ceràmica. Entre les dues finestres, a sobre, hi ha un rellotge de sol, de plafó ceràmic. Les dues finestres del mateix pis situades les torres són, en canvi, geminades i més altes i estretes. En la torre nord, al darrer pis les mateixes finestres són triples i el coronament finalitza amb una sanefa perimetral que reprodueix de forma múltiple la mateixa forma d'aquestes finestres apuntades. A sobre hi ha un ràfec de maons col·locats diagonalment, a manera de dentellons, que suporta la coberta a quatre aigües, coronada per una copa ceràmica. Per contra, la torre sud, més baixa, disposa en d'una única finestra, del mateix estil, més petita que la resta, i el coronament és idèntic a excepció de la coberta, que és a dues aigües. En els fronts laterals d'aquest volum segueix aquesta mateixa composició, amb un balcó de llosana motllurada en les finestres del primer pis. | 08164-23 | Paratge de les Berganades, a 1,4 quilòmetres al sud-est del poble del Pla del Penedès. | Salvador Llorac escriu que del lloc hi ha referències documentals des del 16 de juny de 1255 el castlà Guillem de Lavit estableix la casa Bergadanes a Barceló de Cases. L'any 1353 s'esmenta en Jaume Joan Bergadanes i el 1360 Berenguer Joan Bergadanes. El 1387 hi ha esmentat al Pla Pere Esbert de Bergadanes (LLORAC 2015:39-40). Posteriorment, al 1857 hi apareix com a propietari Nicanor de Franco, mentre que al padró parroquial de 1864 l'havia la vídua Torrents. Llorac diu que hi hagué un famós robatori l'any 1844 (LLORAC, 2015:40). Llorac pensa que el topònim de l'edifici prové d'una pluralització de de 'bergades', que significa grup de persones que caminen o treballen plegades (LLORAC, 2015: 50). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1910, que podria correspondre la reforma de principis del segle XX o pròxima. | 41.4062400,1.7237700 | 393328 | 4584641 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59145-foto-08164-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59145-foto-08164-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59145-foto-08164-23-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | Cont. Descripció: D'altra banda, en el lateral sud de l'edifici original hi ha una portalada d'arc de mig punt, que podria correspondre a l'accés primitiu. A l'oest d'aquest edifici hi ha un gran edificació annexa d'ús agrari i entre les dues el que sembla ser una antiga cotxera obrada construïda probablement al mateix temps que la façana noucentista, doncs segueix el mateix estil, amb un accés d'arc carpanell de maons flanquejat per dos motius decoratius de ceràmica que recorden a un blasó. L'accés principal a la finca disposa d'una portalada amb pilars de maons coronats per pinacles també revestits de ceràmica. | 94|98|105|106|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.