Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59184 | Font del carrer Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-isidre | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Sant Isidre és situa al lateral oriental del carrer homònim, situat al centre del poble del Pla del Penedès, a escassos 50 m. de l'església de Santa Maria Magdalena. La font està adossada a la façana occidental de l'edifici que duu el número 1 del carrer de Sant Isidre. Manté valor cultural en tant que font urbana existent possiblement des del segle XIX o principis del segle XX, malgrat que l'obra actual és recent. La font es composa d'una pica de pedra i aixeta, tot emmarcat per un panell d'obra adossat a la paret de l'immoble en el que a la part superior hi ha un plafó ceràmic. La pica és de pedra, buixardada, de planta el·líptica, de 58 cm de llargada, 44 cm d'amplada i 18 de gruix. El vas interior és d'uns 31 cm de llargada i 8 de fondària. Es tracta de l'antiga pica de la font que hi havia a la Plaça de l'Església, ja desapareguda, col·locada aquí quan es van arranjar els carrers (QUERALTÓ, 1994: 257). La pica està col·locada a 74 cm del sòl. El panell d'obra que emmarca tot el conjunt és format per una estructura de 2,32 m d'alçada, 68 d'amplada i 8 cm de gruix, tota arrebossada i pintada de color ocre. A la part central forma un caixetí reentrant, de 77 cm d'alçada, a la part inferior de la qual és on hi ha encastada la pica i més amunt hi ha l'aixeta, comuna, de llautó, amb polsador i bec llarg. A la part superior del panell, centrat, hi ha un plafó ceràmic amb la figura de Sant Isidre i un fons de paisatge rural. El plafó és de 39 cm d'amplada i 53 cm d'alçada, format per 12 rajoles de quadrades de 13 cm. El plafó segueix l'estil de plafons tradicionals catalans i està signat per 'Esteve Via. Can Fontanals'. Va ser col·locat en arranjar els carrers del poble. | 08164-62 | Carrer Sant Isidre, adossada a la façana del l'immoble núm. 1. | No hi ha referències històriques conegudes de la font del carrer Sant Isidre. Antigament a l'Ajuntament del Pla hi havia un pou i uns dipòsits que subministraven aigua a les fonts públiques (QUERALTÓ, 1994: 257). | 41.4177700,1.7120700 | 392369 | 4585936 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 59185 | Font del carrer Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-jordi | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XIX-XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Sant Jordi es situa al lateral septentrional del carrer homònim, situat al centre del poble del Pla del Penedès. La font està adossada a l'angle del reclau que fa el carrer just en aquest punt, adossada a la façana de l'immoble que hi ha, que duu el núm. 32. Manté valor cultural en tant que font urbana existent possiblement des del segle XIX o principis del segle XX, malgrat que l'aspecte actual és de factura recent. No té doncs valor patrimonial però sí històric. La font és constituïda per una pica d'obra de maons, obrada molt recentment, de 64 cm de llargada, 23 cm d'amplada i 17 cm d'alçada, suportada per un pilaret també d'obra, arrebossat, de 66 cm d'alçada. La font s'insereix en un caixetí reentrat a la façana, rectangular, també de 64 cm d'amplada i 68 cm d'alçada, al centre del qual hi ha l'aixeta, nova, cromada i de polsador. Sobre el caixetí, centrat hi ha un plafó de rajoles ceràmiques adossat a la paret. Mesura 52 cm d'alçada i 39 cm d'amplada i és compost per 9 de rajoles quadrades de 13 cm. Hi ha pintada la figura de Sant Jordi matant el drac. El plafó segueix l'estil de plafons tradicionals catalans i està signat per 'Esteve Via. Can Fontanals'. Va ser col·locat en arranjar els carrers del poble. | 08164-63 | Carrer Sant Jordi, 32. | Malgrat l'aparença actual, la font té un origen antic, possiblement del segle XIX, quan va créixer el carrer cap aquest sector del poble. Antigament hi havia un pou i la font, però el pou va ser tapat i la font modificada (QUERALTÓ, 1994: 258). Antigament a l'Ajuntament del Pla hi havia un pou i uns dipòsits que subministraven aigua a les fonts públiques (QUERALTÓ, 1994: 257). | 41.4184100,1.7113200 | 392307 | 4586008 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 59186 | Font del carrer Quarters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-quarters | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XX | Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Quarters es situa a l'extrem sud del carrer Quarters, pràcticament en el xamfrà amb el carrer Planas, al centre del poble del Pla del Penedès. La font està adossada a la façana oriental de l'edifici que duu el número 10 del carrer Planas. La font és probablement data de la primera meitat o mitjan segle XX. Es composa per la pica i una plafó d'obra en el que hi ha encaixada l'aixeta, conjunt del qual en destaca la morfologia. La pica es formada per una base troncocònica de perfil pentagonal, de 25 cm d'amplada, sustentada al sòl i adossada a la paret de l'immoble, i el propi vas, tot unit i obrat al mateix temps probablement amb obra de maons o rajoles, arrebossat. El vas manté la mateixa forma que el peu, assolint 74 cm de llargada i uns 45 cm d'amplada, formant en la vora cada costat una inclinació de 9 cm cap a l'interior, a manera ornamental, marcant l'interior del receptacle, que és d'escassa fondària. L'alçada de la pica és de 73 cm. Sobre la pica, adossat a la paret de l'immoble, hi ha un plafó d'obra, arrebossat, que emmarca l'aixeta, situada just al centre. El plafó és un marc perimetral de forma octogonal, de 1,10 m d'amplada i amb el marc de 17 cm d'amplada. El caixetí interior que constitueix és de 67 cm d'amplada i 80 d'alçada fins a l'interior de la pica. Al centre hi ha l'aixeta, de llautó, de polsador i amb el bec llarg. Tot el conjunt, pica i plafó, mesura una total de 1,66 m d'alçada. El caixetí interior, on hi ha l'aixeta, conserva bona part d'un acabat amb pintura blanca, mentre que al plafó octogonal hi ha restes de pintura vermella. | 08164-64 | Extrem sud del carrer Quarters. | Per les seves característiques constructives, és probable que la font dati de la primera meitat del segle XX. Antigament la font tenia un abeurador per animals; pel mig del carrer hi passava una rasa oberta que recollia l'aigua de pluja i continuava, tapada, fins al final del carrer de la Creu (QUERALTÓ, 1994: 258). | 41.4169300,1.7124700 | 392401 | 4585842 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 59189 | Font de l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesteve | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115 i 246. | XIX | És la deu d'aigua més coneguda del municipi, fins al punt que el butlletí que edita l'Ajuntament del Pla porta el seu nom. La fama li ve donada d'una història oral que la relaciona amb una estada al poble del compositor Josep Anselm Clavé. Es tracta d'una font de mina excavada en el tall vertical que separa aquest espai de la zona verda immediatament superior, sobre la qual hi ha habilitada una àrea de pícnic i un dipòsit de la xarxa d'abastament aigua. La construcció descriu la forma típica d'una boca de mina: parets bastides amb maons de diferents mides i volta en arc de mig punt amb maons plans reforçada amb dos arcs concèntrics i esglaonats de maons col·locats de cantell i amb les vores lleugerament arrodonides. Tot plegat dóna forma a un habitacle d'1,5 metres d'amplada, 1,2 metres de profunditat i 1,75 metres de gàlib, amb un petit banc corregut adossat a la paret de migdia. El conjunt és rematat amb sengles pilastres d'obra de forma arrodonida, una a cada cantonada, coronades amb una mena de petxines fetes amb maons circulars amb finalitats decoratives. Com la resta d'elements arrebossats, les seves parets són pintades de color ocre. La font se situa a un nivell inferior de la plataforma de lleure que hi té vinculada, i s'hi accedeix per una escala desdoblada de set graons amb l'estesa de lloseta ceràmica i el frontal arrebossat. La porta frontal que donava entrada al coll de la mina ha estat paredada i arrebossada, i als seus peus s'hi ha instal·lat un broc de ferro de 6 centímetres de diàmetre i una aigüera de desguàs. La font s'inscriu en un paratge ombrívol destinat al lleure, degudament equipat amb bancs, papereres i llums soterrats, al qual s'hi accedeix o bé des de la carretera o bé des de la zona verda immediatament superior, ja sia mitjançant un camí d'escales fetes amb travesses de fusta, ja sia per mitjà d'una rampa de formigó. Ambdós accessos estan senyalitzats i protegits amb baranes de fusta tractada. Davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions que generen una capçada conjunta de 20 metres de diàmetre i troncs amb voltes de canó de 3,84; 2,48 i 3,81 metres a una alçada d'1,3. Al seu costat hi ha una prunera (Prunus domestica) amb cinc peus molt robustos. | 08164-67 | Carretera BV-2153, punt quilomètric 1+500. | 'Ara la trobem al costat de la carretera, però quan el vial passava pel mig del poble, aquesta font estava envoltada de vinyes [...]. Segons s'explica, aquesta font va inspirar el compositor Anselm Clavé per compondre la cançó Les flors de maig, i, fins i tot, es diu que el plataner que hi ha al costat esquerre de l'escenari del Palau de la Música està inspirat en un dels arbres que encara avui hi ha a la font' (DIVERSOS AUTORS, 2011:88). 'És tradició al Pla que Clavé va freqüentar el poble i s'hostatjà a la casa d'una família que tenia la sala de ball coneguda per ca l'Esteve, i que hi agafà molta amistat. Es diu que va tenir un afer amorós amb una filla de dita família, la qual el duia al paratge d'una font i el fet el va inspirar per escriure el conegut poema Les flors de maig, això tenia lloc vers l'any 1859 i des d'aleshores fou coneguda per la font de l'Esteve. Es pensa que l'arbre que hi ha gravat en una banda del Palau de la Música Catalana de Barcelona té quelcom a veure amb aquest afer' (LLORAC, 2015:246). | 41.4197300,1.7100000 | 392199 | 4586156 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 59222 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-17 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, pp. 150-151. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 233-234. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 201-2015. | XVIII-XXI | És la festivitat més arrelada al municipi. Se celebra a l'entorn del 30 de juliol, coincidint amb l'onomàstica dels sants Abdó i Senén. L'Ajuntament n'és el principal responsable de l'organització des de 1979, quan va prendre el relleu de la Societat Recreativa. Avui dia, el programa d'actes s'inicia amb el tradicional repic de campanes del divendres i finalitza amb la traca final del dilluns. Entremig hi ha el pregó inaugural i la missa solemne, d'altres activitats sempre canviants, d'acord amb les propostes de la Comissió de Festes: cantades d'havaneres, nit de música jove, matinades, partit de futbol, espectacles per a la mainada, ball de nit, cercavila a càrrec dels gegants, sessió de teatre, etc. Des de 1983, la majoria dels actes es concentren al poliesportiu municipal. En acabar les funcions religioses de diumenge i la cercavila popular, encara hi ha qui conserva el costum de celebrar a casa el tradicional dinar de Festa Major a l'entorn d'un plat de capons rostits, amb familiars i amics. | 08164-100 | Nucli urbà del Pla del Penedès | Antigament, la Festa Major tenia lloc a l'entorn de l'església de Santa Magdalena. Aquesta festa té arrels baix medievals i es va popularitzar el segle XIV en honor a la patrona, per la qual cosa se celebrava el 22 de juliol, tot i que en ocasions s'allargava uns dies més, segons el criteri del rector o vicari de torn. Segons alguns autors (LLORAC, 2015:233), la data i l'advocació es va canviar al segle XVIII en favor dels sants màrtirs Abdó i Senén, àmpliament venerats per la pagesia del Pla i Lavit. El dia abans tenia lloc un mercat de d'aviram i de ramaderia ovina i vacuna que era molt concorregut. Segons un programa de festes de l'any 1863 (QUERALTÓ, 1994:211), el 30 de juliol hi havia ofici solemne amb orquestra i una processó que l'obria el ball de bastons. Per la tarda hi havia ball a la sala del senyor Almirall, sopar típic i focs artificials. L'endemà se celebrava una missa en honor a Sant Sebastià i una nova sessió de ball. La festivitat va coincidir fins a 1880, aproximadament, amb la de Lavit; per la qual cosa els feligresos de totes dues parròquies s'aplegaven en un lloc proper a la creu de Lavit (LLORAC, 2015:233) -o en les proximitats de can Cerdà de Palou (DDAA, 2011:150), segons les fonts- i celebraven un dinar conjunt que era anomenat ‘el dia del pa i la ceba'. Cada comunitat duia en processó la creu de la seva parròquia i pregaven perquè els patrons, també coneguts com Sant Nin i Sant Non, protegissin els conreus de les pedregades d'agost i setembre. Al primer terç del segle XX, les activitats lúdiques eren organitzades per les dues societats recreatives de la població: el Centre i el Casino. Després de la Guerra Civil se'n va fer càrrec el Centro de Educación y Descanso i a partir de 1965 es va començar a celebrar el darrer diumenge de juliol i durava de dissabte a dilluns. | 41.4180100,1.7107600 | 392260 | 4585964 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 59223 | Festa de les Torrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-torrades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XIX-XXI | És la festa que dóna més anomenada al poble i ha esdevingut una de les més representatives de la comarca, per la qual cosa hi assisteixen molts forasters. Se celebra el diumenge de carnaval. El ritual comença amb una cercavila amb els grallers del Pla, i a les 10h s'encenen unes fogueres amb vergues de sarga i llenya apilada a la plaça de Catalunya per torrar-hi llesques de pa de pagès i escalivar les arengades. Mana la tradició que els llescats de pa rodó s'empalin a la punta d'una canya i que aquesta s'acosti al caliu de les brases, per la qual cosa cal la col·laboració de la persona que fa el mateix des de l'altre costat de la foguera per informar de quan estan ben torrats. Aleshores, s'enretira, s'amaneix amb oli d'oliva i sal, i s'hi afegeix l'arengada. Tot plegat es menja a peu dret acompanyat d'un bon raig de vi servit en porró. En acabat, al migdia, es fa ball; a la tarda, festa de disfresses infantils, i, a la nit, concurs de disfresses per a adults. | 08164-101 | Nucli urbà del Pla del Penedès | El seu origen es relaciona amb una variant de la festa del pa i la ceba que fins al mitjan segle XIX celebraven els habitants del Pla i de Lavit com a acte de germanor a la Creu de Lavit, de la qual n'hauria servat l'esperit de germanor. D'altres fonts, en canvi, diuen es va començar a celebrar a finals del segle XIX, després de la plaga de la fil·loxera, el dimarts de carnestoltes. | 41.4178800,1.7082300 | 392048 | 4585953 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59223-foto-08164-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml