Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
59198 Molí de vent de la Penyora o de la granja Gervasi https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-penyora-o-de-la-granja-gervasi XIX-XX Molí de vent que servia per bombar aigua del pou sobre el qual està instal·lat, amb destí a usos agrícoles. Es tracta d'un molí multipala d'eix horitzontal i transmissió mitjançant excèntrica muntat sobre una estructura metàl·lica troncocònica de 10 metres d'altura, aproximadament, que li fa de peu. Antigament la mateixa torre servia d'escala per accedir a la roda, però actualment està coberta d'heura i altres enfiladisses. Al capdamunt es conserva l'esquelet de la roda, de format octagonal, amb els raigs i les subjeccions de les pales corresponents, acabades en creu; tot de ferro. Les pales, presumiblement de xapa, devien tenir forma guerxa i es disposaven de forma concèntrica sobre les barnilles per provocar el gir de l'hèlix. Malauradament s'han perdut les pales i la coa o penell posterior que servia per col·locar l'antenada del molí en posició perpendicular al vent. Dins el pou, el sistema d'extracció constava d'un rotor d'eix horitzontal, un mecanisme de transmissió biela-cigonyal de carrera curta i un dispositiu de bombeig mitjançant una bomba de pistó. El molí s'alça arran d'un pou més antic, molt modificat per efecte de la seva instal·lació. El mecanisme tradicional d'elevació, format per una jàssera sobre pilars, va quedar anul·lat. En el seu lloc, el brocal primigeni, fet de maçoneria comuna i parcialment voltat, va ser suplementat amb un paredat de maons verticals, recolzat sobre els pilars originals. Per emmagatzemar l'aigua extreta pel nou giny es devia construir el dipòsit que hi ha al seu darrere, una cisterna cilíndrica de 4 metres d'alçada i 3 metres de diàmetre, aproximadament. Al costat d'aquests elements hi ha una edificació formada per la juxtaposició de dues barraques de camp -una de maó, més antiga, i una altra de totxo- sense cap interès ni relació amb la resta del conjunt. 08164-76 Camí rural de la Penyora, a ponent del nucli urbà, dins la propietat de la granja Gervasi. Els molins aiguaders funcionen amb un règim eòlic baix i moderat. Segons la seva grandària, podien arribar a una fondària de 15 metres i pouar un volum d'aigua d'entre 1.500 i 4.000 litres. Els molins de vent van proliferar entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, fins a l'arribada de l'electricitat i els motors de combustió, que permetien l'extracció mecànica de l'aigua del subsòl a demanda. La generalització de les noves fonts d'energia en va provocar l'abandó i la majoria o bé van caure en un procés de deteriorament i oblit, o bé van ser desballestats. 41.3996000,1.7017500 391476 4583931 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59126 El Sarral https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sarral ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. GIRÓ ROMEU, PERE (1947). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Panadés', Ampurias, núm. 9-10, p. 253-268. GORGES, JEAN GÉRARD (1979): Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtiques archeologique, Éditions E. De Boccard. IIaC-VI dC Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa entre el lateral est de la carretera C-15, a l'alçada del PK 22+300, al sud del paratge conegut com la Clota, a l'oest dels camps denominats La Sala i Fontanals i a 160 m al nord de l'encreuament entre les carreteres C-15 i BV-2155. La zona dista 1 quilòmetre al sud sud-oest del poble del Pla del Penedès i a 120 m del de Puigdàlber, situant-se per tant pràcticament al límit del terme municipal del Pla del Penedès. L'indret correspon enterament a camps de vinyes en actiu. La referència del jaciment prové de Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès), que l'any 1947 escriu que el propietari que conreava els terrenys li va comunicar la troballa d'abundants restes ceràmiques, molins de granit, i alguns 'espacios pavimentados' en un dels quals es va extreure un dolium que estava 'empotrado' a terra i que tenia un volum de 90 litres (GIRÓ, 1947: 268). Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya el mateix propietari li va comentar també l'existència de restes de tombes obrades amb tegula, fet que no consta en l'article de Giró. Pere Giró no posa en dubte la relació entre el 'poblado' del Sarral i les inhumacions localitzades en el subsòl de l'església de Puigdàlber, situada a 200 m. de distància (GIRÓ, 1947: 268). L'any 1990 durant la visita al lloc per revisar la Carta Arqueològica (Inventari del Patrimoni Arqueològica de Catalunya) es va recollir escàs material ceràmic, fonamentalment fragments de teules romanes. Posteriorment, l'any 2006, la zona va ser objecte d'una prospecció arqueològica emmarcada en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval. 2005-2008' en la que es van recollir en el jaciment restes ceràmiques 'd'època iberoromana'. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha comprovat que en la zona és freqüent l'observació en superfície d'abundants fragments de ceràmica romana. Aquests restes apareixen en tots els camps de la zona d'expectativa, però són especialment abundants en el sector nord, just on el terreny forma una lleugera elevació. Es tracta de fragments de ceràmica romana, entre els quals abundant teula, ceràmica comuna i àmfora. S'hi ha observat un fragment de ceràmica comuna africana, producció importada a partir de finals del segle I. 08164-4 Est de la carretera C-15, PK 22+300, sud de la Clota, oest de la Sala i Fontanals. 41.4075500,1.7043500 391707 4584811 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundaria el de 'Vinya el Sarral'. 83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59195 Sínia de les Carnasses https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-les-carnasses XX Pou artesià bastit amb maons de secció circular, però amb el brocal rectangular i parcialment sostingut sobre el forat per una volta d'arc escarser per tal d'adaptar-hi el mecanisme d'extracció. Es tracta d'un sistema a base de diversos engranatges de ferro propi d'una sínia de rosari de tracció animal, com la de cal Saumell. Avui dia està fora d'ús, però es conserva pràcticament sencer. La sínia de rosari no utilitza catúfols per pouar l'aigua, sinó que es basa en el principi del transportador mòbil sense fi. En aquest cas, l'elevació es fa mitjançant unes baules o pistons anomenades taps o aglans generalment fetes de goma de cautxú, unides a una cadena de ferro que s'introdueix en un tub de llautó o fibrociment situat al fons del pou. La bomba de rosari funcionava per expiració, de manera que els taps no es podien posar separats a intervals de més de set metres perquè l'expiració té un límit. El sistema s'acciona a través de l'arbre: una barra vertical amb un orifici per on passava una perxa o balancí (avui desapareguda) que s'enganxava a l'animal. L'arbre descansa sobre el rodet: una corona dentada (plana, en quest cas) que s'accionava quan l'animal es movia i que transmetia el moviment a una altra corona (vertical i més petita) anomenada roda. La roda, al seu torn, activava un sistema d'engranatge horitzontal acoblat a una barra situada sobre la boca del pou, anomenada jaent. Al mig d'aquest jaent hi havia la politja que remuntava l'aigua i l'abocava o bé dins d'una pila o pastera, o bé directament sobre un canal de reg. Avui dia no hi ha restes de cap d'aquests elements, i el caminal circular que recorria l'animal ha estat interromput per la construcció, annexa, d'una barraca de vinya feta de totxos, bigues pretensades de formigó i sostre de fibrociment, sense cap interès. La caseta, avui buida i abandonada, devia acollir el motor de benzina que devia substituir l'animal com a força tractora. 08164-73 Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. 41.4135900,1.7048400 391758 4585480 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59210 Torrent de Brivons o de Sabanell https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-brivons-o-de-sabanell El torrent de Brivons és el curs hidrogràfic estacional que resulta de l'aiguabarreig dels torrents de Sabanell i Puigdàlber, ja dins el terme municipal del Pla del Penedès. Aigües amunt, la seva capçalera es bifurca en un entorn natural dominat per poblacions d'àlber (Populus alba) i pollancre (Populus nigra) en el ramal procedent de Sabanell i per un bosc mixt de pollancre i acàcia (Robinia pseudoacacia), en el cas del torrent de Puigdàlber. Tots dos presenten trams fortament antropitzats, amb passos soterrats amb caixes de formigó per salvar la infraestructura viària de la C-15, com succeeix a la zona de la Clota. El torrent de Brivons travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 210 i abandona el terme a la cota 186, després de 2,7 quilòmetres de recorregut. Es tracta d'un desnivell modest que obliga l'aigua a realitzar tortuosos meandres, en especial a la zona de l'Esquerda, i que n'afavoreix l'estancament superficial i la formació de canyars (Arundo donax) i canyissars (Phragmites australis), així com l'aparició del saüc (Sambucus nigra), allà on les condicions d'assolellament ho permeten. En una d'aquestes terrasses al·luvials del marge esquerre s'ha establert una petita zona d'horts. En aquest indret, la llera ha erosionat el sòl sorrenc fins a excavar-ne un congost força sinuós, ja sia en forma de talús o de tall abrupte, gairebé vertical, que deixa a banda i banda sengles plataformes consagrades al conreu de la vinya. A la riba dreta trobem la propietat del mas la Sala, i a l'esquerra, les de can Fontanals i les Berguedanes. A mida que avança el seu curs, els pendissos laterals s'amoroseixen i les comunitats vegetals de ribera són substituïdes progressivament pel bosc mixt mediterrani de pi blanc i alzinar, amb presència esparsa d'alguns exemplars de roure (Quercus pubescens) i gatell (Salix atrocinerea), com passa en el gual de nova construcció que duu al camí de les Vinyes Llargues, sota la Sala. Dins la fondalada hi ha un rec irregular de poc més d'1 metre d'amplada i 80 cm de fondària, amb diversos tolls per efecte de laminació i alguns espais inundables en cas d'avingudes. Dins la seva llera trobem la font de can Fontanals, amb coberta abundant de roures en el talús, així com de pollancres i plàtans dins la llera. Entre les espècies autòctones s'hi observa alguns tanys de freixe (Fraxinus angustifolia) i salze o sarga (Salix elaeagnos), i, entre les al·lòctones, es constat la presència incipient de l'ailant (Ailanthus altíssima). La principal problemàtica del torrent, però, és la mala qualitat de l'aigua que hi circula i que es filtra al subsòl sense depurar procedent de la xarxa de clavegueram de Puigdàlber. Malgrat els canvis de nom que rep al llarg del seu recorregut, el considerem un mateix torrent. Aquesta continuïtat fluvial es pot salvar mitjançant sengles guals de formigó a l'alçada de l'Esquerda i la Sala, o bé per mitjà d'un pont i una palanca (només apta per a vianants, actualment tancada) a l'entorn de can Fontanals, abans de trobar un nou pas a nivell a la Parellada, ja dins el terme de Subirats. 08164-88 Sector central del municipi, en direcció Est-Oest 41.4114600,1.7058200 391836 4585243 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59182 Cementiri del Pla del Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-pla-del-penedes QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 51-55. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 78-79. XIX Recinte dedicat a únicament a la sepultura dels difunts del municipi, ja que no existeix cap espai habilitat com a columbari per a les centres funeràries. El conjunt ocupa una superfície quadrangular de 35 metres de costat amb el perímetre interior voltat per diverses galeries de nínxols d'alçada irregular i 2,5 metres de profunditat, amb cobertes d'un sol aiguavés amb pendent cap a l'exterior, ja sia de teula o maó. L'entrada principal se situa al costat de tramuntana, en posició centrada, al peu de la carretera. La porta, amb reixa metàl·lica de dues fulles, no admet el pas de vehicles. Està presidida per una creu de ferro sobre un travesser i emmarcada per dues pilastres emmotllurades. La situada a l'esquerra llueix un plafó ceràmic amb l'anagrama de Crist i la llegenda següent: 'Vianant, entra si vols. Acompanya un moment, amb el teu silenci o la teva pregària, les despulles dels qui abans que tu han sentit la darrera crida vers el més enllà'. Les rajoles van ser col·locades el 1972 i són obra de Joan Esteve, de can Fontanals. Existeix una porta auxiliar de ferro d'una sola fulla situada a l'angle Nord del costat de llevant per accedir-hi des de l'aparcament, situat en la prolongació de l'avinguda de la Carrerada. Al fons del passadís central hi ha una capella adossada al mur de migdia. El temple, fet d'obra arrebossada, fou construït entre 1910 i 1911 per Josep Fàbregas com a panteó de la seva nissaga, amb la particularitat que també s'hi poguessin enterrar els rectors de la parròquia, que la família en tingués cura de la conservació i que mai no pugui ser alienat. És un edifici rectangular de 10 x 5 metres d'estil neogòtic amb volta apuntada i un ull de bou al sector de l'absis. La coberta té dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i un petit ràfec lateral emmotllurat. La teulada és feta de lloses planes a mode d'escates, amb cavalló de ceràmica vidriada de color verd. El fet que el pendent sigui molt pronunciat ha provocat el despreniment d'algunes peces originals a la part davantera, que han estat substituïdes per maons plans amorterats. El frontó triangular de la façana principal és coronat per una creu cèltica damunt del vèrtex superior, acompanyada per sengles pinacles a les cantoneres. Sota seu hi ha una rosassa quatrilobulada, lleugerament esquerdada. Malgrat ús de l'arc de mig punt, l'eix central és completat per una portalada sobre dos graons certament estilitzada, amb guardapols acabat en dues impostes i una columna amb base, fust i capitell a cada costat. Resseguint l'arcada hi la frase següent, pintada: 'Benaurats els morts que moren en el senyor'. Damunt el portal, entre aquest i el rosetó, hi ha una placa de pedra amb la inscripció següent: 'Costeada por los consortes D. José Fábregas Pons y Da Serafina Cerdá Raspall. Año 1911'. Al seu interior hi ha un altar amb el Sant Crist i quatre nínxols a cada costat. Hi ha bancs, i, a terra, una tomba sacerdotal amb dues argolles i la paraula 'Ieretaphion RIP'. La resta de l'espai interior del cementiri és ocupat per tres cossos aïllats amb coberta plana i nínxols a banda i banda. Els dos primers tenen unes dimensions de 9,5 x 4,6 metres i se situen a cada costat del passadís central, lleugerament desplaçats l'un de l'altre, en posició transversal d'Est a Oest; mentre que el tercer, de 8 x 5,8 metres, bascula sobre la meitat de llevant, en sentit perpendicular de Nord a Sud. 08164-60 Carretera BV-2153, punt quilomètric 0+900 Al plànol que acompanya un inventari de terres de cal Vallès de la segona meitat del segle XIX apareix representant el recinte del cementiri en el seu emplaçament actual, en l'extrem superior d'una peça de terra dita la Rabassa de Sebastià Queraltó. Segons diversos autors (QUERALTÓ, 1994:51 i LLORAC, 2015:78) la substitució del cementiri parroquial es va realitzar a mitjan dècada de 1860 per donar compliment als reiterats requeriments legals per traslladar els fossars de les sagreres als afores dels nuclis urbans. Segons la Reial Ordre de 25 de novembre de 1857, a Espanya encara hi havia aleshores 2.655 pobles amb el cementiri adossat a l'església, 'lo cual es tanto más de extrañar en este país eminentemente católico, en cuanto á que estos venerandos asilos, consagrados por la Religión, son á la vez garantía segura de pública salubridad'. Per això, l'ordre apel·lava a raons higièniques i reiterava l'obligació de construir recintes closos fora dels nuclis habitats, amb sòls adients per a la descomposició dels cadàvers i ben orejats. Dit i fet, els principals contribuents del municipi -Joan Almirall, Nicanor de Franco, Pau Fontanals, Francesc Rovira, Joan Fàbregas, Josep M. de Miquel i Pau Rovira- 'costearon de su pecunio particular el terreno que se destinó al área de cementerio que poseen actualmente', mentre l'Ajuntament, 'lleno de fe y fervoroso entusiasmo', va cedir a la parròquia un tros d'espai públic de 6.800 pams per engrandir el temple, segons es desprèn d'una instància presentada el 17 de gener de 1877 per l'Ajuntament i els principals hisendats al Bisbat de Barcelona sol·licitant que es fes efectiva la cessió de l'antic cementiri i en la qual es recorda que de tot això 'hará como unos veinte años'. Les dates ens remeten a finals de la dècada de 1850 i coincideixen amb els primers enterraments al nou cementiri. La làpida més antiga que s'ha localitzat és la del nínxol 160, corresponent a un individu mort el 1859, seguida de la 165, de l'any 1861. 'Per les diferents numeracions del registre vell es pot deduir [que el primer que es va construir va ser] una primera tanda dels nínxols 1 al 395, dos blocs de nínxols numerats de la A a la J, un bloc mirant a la Capella numerats de l'1 al 40 i un altre mirant a la porta, també numerats de l'1 al 40' (QUERALTÓ, 1994:51). En el marc d'aquesta operació de trasllat es va assolir també un acord de permuta amb la propietat de cal Vallès, que va ser compensada amb la cessió com a jardí d'una part de l'antic cementiri a canvi de la donació d'uns terrenys per construir-hi les noves cases consistorials. Propietat de la parròquia de Santa Magdalena, el cementiri és administrat per un patronat. Malgrat la seva participació en la consecució dels terrenys, només va ser municipal entre 1936 i 1939, coincidint amb la Guerra Civil. 41.4169100,1.7060000 391860 4585848 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Cont. Descripció:Tots els volums, tant els aïllats com els perifèrics, estan voltants d'una voravia de formigó i alberguen quatre fileres horitzontals de nínxols; la majoria dels quals descansen sobre un sòcol que equival a l'alçada de mitja concavitat i que serveix per anivellar la solera, ja que tot el terreny presenta un lleuger desnivell de Nord a Sud. La desigualtat d'alçades en els coronaments obeeix a les diverses fases constructives i dóna lloc a la formalització de mòduls de 2, 5, 6 o 12 filades verticals, d'acord amb les necessitats d'ampliació de la capacitat. En total hi ha prop de 800 fornícules, la majoria de les quals estan identificades amb cartel·les de rajola vidriada amb la numeració de color blanc i el fons de color blau marí, o bé a la inversa. Pertot s'alternen les fornícules quadrades amb les d'arc de mig punt, amb algunes de doble alçada vertical, sense trencar mai l'harmonia, tot pintat de color blanc. Les úniques excepcions corresponen a alguns panteons familiars que ocupen tot un pany de paret amb una sola peça de marbre, com el del número 267, així com als enterraments més antics, situats al sector de migdia. Als dos costats de la capella s'hi conserven sengles mòduls: annex a la dreta, un cos de 18 cel·les distribuïdes en tres fileres horitzontals amb 6 tombes cadascuna i remat amb cornisa contínua, i, en l'angle sud-est, un doble cos cantoner en forma d'ela invertida amb dues fornícules quadrades a l'esquerra i quatre en arc de mig punt a la dreta, sobre un faldó inferior amb argolles, i coronament amb sengles timpans triangulars. El terra és cobert de grava, amb algunes jardineres amb plantes ornamentals i una desena de xiprers. El conjunt es completa amb algunes papereres i bancs. 119|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59124 Can Pujolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujolet GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. IIaC-VIdC Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en uns camps de vinya situats a 100 m al nord del veïnat del Pujolet, en el paratge denominat Vinyes del Pujolet (Plànol topogràfic 1:5.000 ICC). L'indret es situa a 120 m a l'est de la carrera C-15, a l'alçada del PK 21+700 i a 300 m al sud-oest de Can Saumell. L'accés és fàcil pels camins que condueixen a les vinyes, bé des del Pujolet, bé des de la carretera BV- 2155, que es situa a 180 m al nord. Les restes foren descobertes durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), duta a terme l'any 1990 per l'equip format per Artur Cebrià, Genís Ribé i Mª Rosa Senabre. En la vinya s'hi localitzà abundant material arqueològic en superfície i en marge del camí que uneix el Pujolet amb la carretera BV-2155 s'hi va localitzar fragments de teula romana, un morter de granit i un fragment de molí rotatori de pedra volcànica. El possible jaciment es relaciona amb la 'vil·la romana' del Sarral, situada a 600 m al nord-oest i la necròpolis de l'església de Puigdàlber. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat diversos fragments de ceràmica romana en superfície, especialment de teula i d'àmfora, tot i que no són molt abundants. 08164-2 Paratge anomenat Vinyes del Pujolet, a 100 m al nord del veïnat del Pujolet. 41.4015300,1.7074000 391952 4584138 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59178 Barriada del Pujolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-del-pujolet DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX o anteriors. La barriada del Pujolet es situa al sud del terme municipal, a uns 500 m de distància del límit amb els termes de Subirats, Sant Fe del Penedès, Font-rubí i de Puigdàlber. Del poble del Pla dista aproximadament 1,8 quilòmetres. El veïnat és fàcilment accessible, doncs es situa al lateral dret de la carretera C-15, aproximadament en el PK 21+300, des d'on hi ha un accés directe. El nucli es caracteritza per una agrupació de diversos edificis aïllats, sense constituir doncs un veïnat de d'habitatges adossats similar a les altres barriades del Pla del Penedès. Per aquesta mateixa raó, l'ordenació de la barriada és irregular, amb distints accessos per a cada immoble, sense existir un eix principal que els aglutini. L'origen de la barriada s'ha de situar en una o dues cases de camp aïllades, possiblement del segle XVIII o XIX, que en els darrers anys s'ha ampliat amb noves construccions, entre les quals habitatges nous i els cellers de les bodegues Capital Vidal, situades al sud del nucli, i Jané Baqués, situades a l'est. Les cases originals les conformen les anomenades Cal Passeric (o Passarig), Cal Tet i Cal Xup, les situades al nord de la barriada i també al nord de l'antic camí que condueix a Ca l'Orpí. Ambdues edificacions apareixen en el plànol de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), en el que són assenyalades com 'Casas de Paserich'. A l'accés de cal Tet hi destaca la conservació del plafó ceràmic original amb la denominació de la barriada, en el que s'hi llegeix 'Caserío el Pujolet'. Cal Passeric és avui dia un restaurant, negoci que ha transformat notablement l'edifici original, afegint-hi construccions adossades que n'amaguen la fisonomia original. D'aquest se'n conserva el volum, de coberta a doble vessant, en el que hi destaca un contrafort a la part posterior, però les obertures originals han estat reformades. El mateix succeeix a Cal Tet, habitatge on malgrat conservació de les part originals de l'edifici, aquest ha sofert una importat reforma recent que no ha conservat trets particulars de la construcció del segle XIX, a part del plafó esmentat. Per contra, no és així a Cal Xup, edifici noucentista ben conservat que manté part els seus trets característics originals. L'immoble, situat a la part posterior de Cal Tet, conserva a la façana un interessant remat mitjançant un frontó corbat guarnit amb dos gotims de raïm als laterals d'un estel de sis puntes; el frontó és emmarcat en els extrems per dues grans copes esfèriques guarnides amb garlandes, que són l'element més destacat de l'edifici. El frontó es situa sobre una ràfec de rajoles col·locades a punta de diamant. Al primer pis hi destaca l'antiga vasa d'adorn del balcó, acabada en punta, tot i que la llosana del balcó ha estat substituïa per una de nova. També l'accés principal ha estat reformat. 08164-56 Barriada el Pujolet, carretera C15, PK 21+300 Salvador Llorac escriu que l'origen de la barriada és molt antic, però es refereix als antecedents històrics de ca l'Orpí, mas que tot i ser proper a la barriada, no en forma part (LLORAC, 2015:37). L'origen de la barriada ha de respondre a l'establiment de les cases de camp de Cal Passaric i Cal Tet, establertes com a mínim a mitjan segle XIX. Ambdues apareixen en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de 1914. Les fitxes cadastrals dels immobles indiquen una data de construcció de 1900 per Cal Passaric, de 1860 per Cal Tet i de 1920 per Cal Xup, totes elles possiblement aproximades però que confirmen aquests orígens. La resta d'immobles de la barriada són construccions de la segona meitat del segle XX i de la primera dècada del segle XXI. 41.3999700,1.7075800 391964 4583965 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59178-foto-08164-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59178-foto-08164-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59178-foto-08164-56-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 94|98|119|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59194 Pou de les Carnasses https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-carnasses XIX-XX Conjunt per a la captació d'aigua subterrània i reg per a ús agrícola format per un pou artesià i un safareig annex. El conjunt es troba a la vora d'un camí rural entre vinyes, dins un recinte de dimensions reduïdes delimitat amb estaques de fusta i tanca cinegètica destinat al conreu d'horta per a l'autoconsum (bledes, enciams, mongetes, carbassons i blat de moro, en el moment de la visita). Per aquesta raó no s'han pogut prendre les mides exactes. El brocal del pou és de planta rectangular, amb tres de les seves cares construïdes amb pedruscall irregular lligat amb morter fins a una alçada aproximada d'1,5 metres, amb diverses ondulacions. El tancament de la cara Nord presenta una antiga obertura, paredada amb maons a una alçada lleugerament inferior i precedida d'un pedrís o marxapeu des del qual hom es pot abocar al pou i manipular els mecanismes d'extracció sense perill de caure-hi. Actualment, el forat és protegit per una reixa de ferro i s'utilitza un sistema de bombament mecànic. També són de maó els dos pilars quadrangulars que arrenquen de les parets Est i Oest del brocal i que sostenen el jou o tisora del pou; en aquest cas, un tronc de roure. A un costat de la paret Est hi ha un orifici a través del qual l'aigua pouada s'abocava, per decantació, al safareig annex. Es tracta d'una bassa de maons arrebossats de dimensions aproximades 2,2 x 2,2 x 1,2 metres i tres contraforts a cada costat: dos als angles i un al centre. El safareig desaigua per la base, a través d'una canonada de reg. 08164-72 Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. 41.4139100,1.7075400 391984 4585513 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59131 Vinya de l'Oliverar https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-loliverar ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. GORGES, JEAN GÉRARD (1979): Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtiques archeologique, Éditions E. De Boccard. ROS MATEOS, ALEJANDRO (2004): 'El món ibèric tardà i la romanització al Penedès', Fonaments, 10-11. II - I aC Possiblement malmès per moviments de terres i urbanització de la zona. Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana republicana. El coneixement del possible jaciment té l'origen l'any 1950, quan Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès) localitzà el jaciment en 'terrenos cercanos al pueblo del Pla del Panadés en su parte sur, propiedad de Fco. Vidal, en parte convertidos en campo de fútbol y parte de viñedo', segons consta en el Catálogo Arqueológico del Panadés, no publicat. Sembla ser que Pere Giró localitzà restes d'estructures romanes, entre les quals murs i paviments, i abundant ceràmica romana. Indicà que el propietari de la finca, Sr. Vidal, havia recollit ferros deteriorats i monedes (desaparegudes). En revisar-se la 'Carta Arqueològica' (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), l'any 1990, no es van localitzar aquestes possibles construccions romanes. Tot i així es van identificar abundants fragments de teula romana i uns fragments de ceràmica de vernís negre amb impressions de línies i estries. En el mateix moment, 'en les camps més pròxims al cementiri' es van recollir dos fragments de nucli de sílex, un d'ells amb retocs, i un fragment d'ascla. L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya indica que les restes 'es concentren en una de les vinyes propietat del Sr. Catasús i en els camps propers al cementiri, els quals formen una petita elevació sobre el terreny pla'. Alhora esmenta que el lloc de localització indicat per Pere Giró 'l'ocupa en l'actualitat una fàbrica'. Actualment l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya assenyala l'àrea d'expectativa arqueològica del jaciment en els terrenys situats al sud de l'Avinguda de la Carrerada, enfront el xamfrà amb el carrer de la Piscina, iniciant-se aproximadament a 60 m a l'est del cementiri. Aquesta zona i el seu entorn immediat s'ha prospectat per la realització del Mapa de Patrimoni i no s'hi ha localitzat cap indici de restes arqueològiques. Els camps de conreu mostren clars indicis d'haver estat rebaixats (diferències de cotes entre ells i amb el carrer Av. de la Carrerada) i en el sector proper al cementiri la vegetació abundant impedeix observar el sòl. Alejandro Ros (ROS, 2004: 234) emmarca les restes entre la segona meitat del segle II aC i inicis del segle I aC, suposem que d'acord amb els fragments de vernís negre. 08164-9 Camps situats al sud de l'Avinguda de la Carrerada, entre cementiri i camp de futbol. 41.4164100,1.7076600 391998 4585790 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59131-foto-08164-9-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Les referències comporten certa confusió en la concreció del lloc d'aparició de les possibles restes, doncs els possibles terrenys ocupats pel camp de futbol i fàbrica es situen a 400 m a l'est del cementiri, mentre que la zona d'expectativa arqueològica assenyalada actualment es situa entre el camp de futbol i el cementiri. Convindria prospectar tot el sector per revisar la ubicació del possible jaciment.A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundària el de 'Vinya del Cementiri'. 81|83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59211 Torrents del Romaní i Santa Fe https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-del-romani-i-santa-fe Curs hidrogràfic estacional situat en l'extrem sud-occidental del municipi que tanca la porció triangular del municipi que s'estén entre Puigdàlber i l'autovia C-15. El torrent neix en les immediacions del nucli urbà de Guardiola de Font-rubí i el seu eix en fa de partió per espai d'1,2 quilòmetres fins arribar al pont de Baldús. Just abans del viaducte es produeix la unió per la dreta del torrent de Baldús, i del seu aiguabarreig en resulta el torrent de Santa Fe, que fa de partió entre els termes del Pla i Santa Fe del Penedès durant 500 metres suplementaris abans d'escolar-se en direcció a Subirats. Malgrat els canvis de nom, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. En tot aquest recorregut, la llera amb prou feines s'enfondeix 10 metres, en passar dels 207 als 196 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Tot plegat afavoreix la presència d'un petit cabal superficial i fins l'aparició de brolladors com la font de Baldús, així com la infiltració d'aigua en la capa freàtica. Això té efectes sobre la vegetació, típicament riberenca. A diferència d'altres torrents del municipi, la llera és ampla i codolosa, a bastament poblada d'àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), que constitueixen la comunitat primària hegemònica. 08164-89 En el quadrant sud-oest del municipi, en la partió amb els terme de Font-rubí i Santa Fe del Penedès 41.3949200,1.7084000 392024 4583403 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59130 L'Esquerda https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. IIaC -VIdC És probable la conservació d'estructures arqueològiques Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès, limitant pel sud amb el Torrent de Sabanell. La zona és coneguda com l'Esquerda, topònim del que pren el nom el jaciment. S'hi accedeix fàcilment prenent el camí en direcció al torrent, que parteix de l'extrem sud del carrer Puigdàlber, creuant les vinyes, i que en línia recta arriba fins a la zona on es situen les restes. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que 'en el tall d'un camí que porta cap al torrent' es van observar restes 'd'estructures constructives' i es van localitzar fragments de ceràmica que s'emmarquen en època romana tardana. Es tracta de 12 fragments de ceràmica comuna 'òxidoreductora', 18 fragments de ceràmica comuna reduïda i 24 fragments de ceràmica comuna oxidada. Els responsables del projecte de recerca interpreten que podria tractar-se d'un grup de sitges 'o nivells arqueològics' corresponents a un assentament rural que podria estar vinculat amb la propera necròpolis de la Sala. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat l'existència de restes arqueològiques en el talús existent al marge nord d'un camí que, procedent de l'indret indicat per accedir al jaciment, condueix fins al centre del meandre que forma el torrent en aquest sector. En concret correspon a una franja d'uns 5 m de longitud situada en les coordenades (UTM ETRS89) X:392029 Y:4585378, en la que s'observa sediment d'1 m de potència, cobrint el sòl geològic, amb fragments de ceràmica. S'hi ha observat diversos fragments de ceràmica comuna reduïda i oxidada, d'època romana, diversos fragments de teula i un fragment d'àmfora indeterminada. Aquests materials no permeten concretar l'adscripció cronològica de les restes, que s'emmarquen segur en l'època romana, si bé podrien ser efectivament d'època baiximperial. 08164-8 Paratge l'Esquerda, a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. 41.4127000,1.7081000 392029 4585378 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59223 Festa de les Torrades https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-torrades DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. XIX-XXI És la festa que dóna més anomenada al poble i ha esdevingut una de les més representatives de la comarca, per la qual cosa hi assisteixen molts forasters. Se celebra el diumenge de carnaval. El ritual comença amb una cercavila amb els grallers del Pla, i a les 10h s'encenen unes fogueres amb vergues de sarga i llenya apilada a la plaça de Catalunya per torrar-hi llesques de pa de pagès i escalivar les arengades. Mana la tradició que els llescats de pa rodó s'empalin a la punta d'una canya i que aquesta s'acosti al caliu de les brases, per la qual cosa cal la col·laboració de la persona que fa el mateix des de l'altre costat de la foguera per informar de quan estan ben torrats. Aleshores, s'enretira, s'amaneix amb oli d'oliva i sal, i s'hi afegeix l'arengada. Tot plegat es menja a peu dret acompanyat d'un bon raig de vi servit en porró. En acabat, al migdia, es fa ball; a la tarda, festa de disfresses infantils, i, a la nit, concurs de disfresses per a adults. 08164-101 Nucli urbà del Pla del Penedès El seu origen es relaciona amb una variant de la festa del pa i la ceba que fins al mitjan segle XIX celebraven els habitants del Pla i de Lavit com a acte de germanor a la Creu de Lavit, de la qual n'hauria servat l'esperit de germanor. D'altres fonts, en canvi, diuen es va començar a celebrar a finals del segle XIX, després de la plaga de la fil·loxera, el dimarts de carnestoltes. 41.4178800,1.7082300 392048 4585953 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59223-foto-08164-101-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. 98 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59193 Pou del molí de vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-moli-de-vent XIX-XX L'estat de conservació és precari, ja que a la pèrdua del mecanisme original s'afegeixen la manca de manteniment i la formació de dues esquerdes verticals de grans dimensions a les façanes posterior i frontal (entre l'arc de la porta i la coberta). Edificació en forma de prisma i planta quadrangular de 2,27 metres de costat i 3,3 metres d'altura en les seves façanes frontal i posterior, orientades a llevant i ponent, respectivament. La teulada és plana, feta de maons a un sol vessant, amb el carener situat a la part davantera precedit d'una petita visera o xamfrà. L'edificació és feta de menudall i pedra irregular en la base i de maons plans en la part superior, tot arrebossat i lliscat amb morter. Presenta una sola obertura a la façana de llevant: una porta d'arc escarser de 95 cm de llum i 2,1 metres d'alçada. Dins seu alberga un pou circular bastit amb maons al qual no hem pogut accedir. Antigament, la construcció acollia un molí de vent de proporcions modestes i estructura metàl·lica com a mecanisme per pouar l'aigua destinada a reg. Posteriorment l'aparell va ser desmuntat i substituït per un equip de bombament elèctric. D'aquell temps resta, en l'angle superior sud-occidental, el tensor o enganxall de ferro en forma d'U invertida amb un dels tres aïllants elèctrics de ceràmica blanca. L'estat de conservació és precari, ja que a la pèrdua del mecanisme original s'afegeixen la manca de manteniment i la formació de dues esquerdes verticals de grans dimensions a les façanes posterior i frontal (entre l'arc de la porta i la coberta). 08164-71 Camí del molí de vent, a 180 al sud de l'Avinguda de la Carrerada. 41.4148700,1.7084100 392058 4585618 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59196 Molí aiguader de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-aiguader-de-la-sala XIX-XX Molí de vent que servia per bombar aigua del pou sobre el qual estava instal·lat, amb destí a usos domèstics i agrícoles. Es tracta d'una construcció en forma de prisma rectangular obrada amb una barreja de maons i maçoneria comuna i posteriorment arrebossada. Els parets exteriors eren pintades de color clar i les cantonades, d'un color terrós. La coberta és plana, amb un petit ràfec, feta de maons. Dalt la torratxa hi havia el mecanisme d'un molí de vent d'eix horitzontal, desmuntat i venut a un drapaire anys enrere. S'hi accedia per mitjà d'unes escales de gat, avui arrencades, situades a la façana de ponent. Segons el testimoni oral del masover de can Sala, era un giny de fosa i forja amb sis aspes i una cua plegable per activar i aturar-ne l'extracció. Cada aspa tenia dues pales triangulars de xapa, acoblades entre elles amb un seguit de ganxos amb molles que permetien adaptar la seva posició a la força i direcció del vent de forma automàtica. L'edificació alberga dins seu una galeria vertical que perfora la penya fins a una fondària de 22 metres, 2 per sota del nivell del torrent. Es tracta d'un pou 'de 8 pams' de diàmetre (1,1 metres) totalment bastit amb maons verticals, al qual s'hi accedeix per una porta de fusta situada a la façana de migdia. L'obertura dibuixa un arc de mig punt emmarcat amb maons. El sistema d'extracció constava d'un mecanisme de transmissió biela-cigonyal i un dispositiu de bombament mitjançant una bomba de pistó. Dins el pou encara hi ha les escales de gat fins a baix, així com diverses bancades de subjecció a diferents alçades, tant al pou com a la torre. En els paraments de llevant i ponent hi ha dos tirants verticals de ferro que van del terra al sostre amb diversos ancoratges a la paret i que servien per subjectar les dues bigues travesseres sobre les quals anava ancorat el peu del molí, avui desaparegudes, així com per contrarestar-ne l'empenta sobre els murs. En el lateral dret de la façana occidental hi trobem, a mitja alçada, una fornícula de 70 cm d'altura i 60 d'amplada recolzada sobre un semicercle de ferro. Hi contenia una pica on desaiguava la bomba amb l'objectiu de restar pressió a l'aigua abans d'entrar a la canonada. Encara es conserva el forat de l'aigüera i en un lateral s'hi pot veure inscrita la data 1-2-46, corresponent a les obres d'alguna reforma. En origen, la conducció fins a la masia era feta de peces cilíndriques de ceràmica de gerrer encadellades i posteriorment va ser substituïda per una canonada de 6 cm de planxa recoberta d'una capa exterior de quitrà per evitar les fuites. 08164-74 Camí rural de Puigdàlber a la Sala, a 200 metres al nord-oest de la masia. Els molins aiguaders funcionen amb un règim eòlic baix i moderat. Segons la seva grandària, podien arribar a una fondària de 15 metres i pouar un volum d'aigua d'entre 1.500 i 4.000 litres. Els molins de vent van proliferar entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, fins a l'arribada de l'electricitat i els motors de combustió, que permetien l'extracció mecànica de l'aigua del subsòl a demanda. La generalització de les noves fonts d'energia en va provocar l'abandó i la majoria o bé van caure en un procés de deteriorament i oblit, o bé van ser desballestats. 41.4111300,1.7094300 392137 4585202 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59139 Cal Cargolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cargoli DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. XX Habitatge aïllat, d'estil noucentista, datat aproximadament de 1924. Correspon a un edifici aïllat, envoltat pel pati propi, situat al número 9 del carrer de Sabanell, en el lateral sud. L'immoble presenta un cos rectangular, allargat, en el que hi destaca prominentment la torre situada en l'angle sud-est. Es compon l'edifici de planta baixa i pis, més una planta sota-coberta únicament en el cos de l'edifici situat a l'oest; la torre és de tres pisos i terrat. La façana principal està encarada al carrer de Sabanell, al nord, amb l'accés centrat, al que s'hi accedeix des del peu de carrer mitjançant unes escales, que salven el desnivell respecte el rasant, més elevat, en el que s'assenta l'edifici. Aquestes escales estan protegides per una barana de balustres, adossada al mur de tanca de la finca, on hi ha la porta del carrer, un barri de ferro de doble fulla. En el front de façana hi destaca una galeria amb forma d'exedra, situada a la planta baixa, a l'oest de la porta, que presenta tres finestres de llinda recta, amb tancaments de fusta, de doble fulla, envidrats. En el primer pis, el sostre de la galeria esdevé un terrat, protegit per una balustrada amb columnetes de panxa i passamà motllurat. Aquest mateix cos és el que presenta la planta-sota coberta, que en el front principal disposa d'una única finestra, d'arc de mig punt, dividida en tres parts a través de dos pilarets que es recolzen sobre la balustrada que la protegeix. En el front posterior aquest segon pis té també una sola finestra, més petita, d'arc de mig punt, protegida també per una balustrada. En els laterals d'aquest pis no hi ha obertures, doncs la teulada és de forta inclinació, a quatre aigües, i és destacada per un ràfec molt volat, sostingut pels extrems de l'embigat de la coberta. A l'est de la porta hi ha el cos de la torre, de planta rectangular, que en els dos primers pisos disposa d'una finestra d'arc de mig punt, sense cap guarniment, tret d'un ampit volat, mentre que en el tercer pis cadascuna de les façanes disposa de tres finestres, una central com la dels pisos inferiors i dues més petites en els laterals. La torre és coronada per un terrat protegit per una balustrada, amb una copa ornamental sobre cada angle. De la resta de l'edifici, que disposa de finestres de llinda recta, sense guarniments, ordenades amb simetria, cal destacar d'una banda els dos ressalts perimetrals que marquen el sostre dels pisos, el de la planta baixa a través d'una cornisa i el de la planta pis amb doble filet, i les balustrades de cercles entrecreuats, trenats, que protegeixen el terrat del cos oriental i del balcó existent en la façana sud. 08164-17 Carrer de Sabanell, 9 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1924, que pot ser real o molt aproximada, doncs l'edifici no apareix grafiat en el plànol topogràfic del poble de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) 41.4178700,1.7099000 392188 4585949 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59139-foto-08164-17-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59159 Cal Manou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-0 XIX-XX Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XIX o principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 10 del carrer de Sabanell, a l'entrada occidental del poble del Pla del Penedès. Fa mitgera amb l'habitatge situat a l'est, mentre que per l'oest i el nord és envoltat pel propi pati de la finca. Destaca les dimensions de l'edifici paral·lelament al seu estil popular. L'edifici és de planta trapezoïdal, rectangular però amb el lateral oest esbiaixat a l'est, fruït de l'adaptació al parcel·lari que s'estava formant entre finals del segle XIX i principis del segle XX en aquest sector del poble, que aleshores en constituïa la primera illa entrant per l'oest. Les dimensions són notables, de 160m2 de planta, que es fan evidents en el front de façana. Es constitueix l'immoble per planta baixa i pis. La façana principal afronta amb el lateral nord del carrer Sabanell, encarada doncs al sud. En destaca especialment l'alta portalada adovellada, d'arc escarser, que conserva l'antiga porta de doble fulla amb porticó, situada al centre de la meitat oriental de l'edifici. A l'oest de l'accés hi ha dues finestres comunes i a l'extrem un accés per a vianants que és l'utilitzat habitualment. La planta pis és de composició ordenada, amb tres finestres balconeres al centre i dues finestres comunes en els laterals d'aquestes. Els balcons, tos iguals, disposen d'una peanya motllurada, de taló, poc volada, i barana de ferro de faldó ornamentada amb flors. Les finestres laterals són comunes, amb l'ampit lleugerament volat. La façana és coronada per una cornisa motllurada, notablement volada. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. A l'interior l'edifici conserva en part l'aspecte tradicional, en el que hi destaquen els terres de rajola hidràulica i el mobiliari d'època. Val a dir que en una antiga postal del Pla del Penedès, datable de principis de segle XX, que duu per títol 'Plá del Panadés - Calle de la Carretera', es veu en primer terme la casa de Cal Manou i s'hi observa que únicament compta amb la porta d'accés principal i una porta secundària en el lloc on hi ha actualment la finestra més occidental de la planta baixa. Estranyament, l'amplia façana no presenta cap més obertura, motiu pel que cal pensar que potser l'edifici no fou construït originalment amb una finalitat d'habitatge, sinó com a edifici agrícola, i posteriorment, adaptat a habitatge. 08164-37 Carrer de Sabanell, 10 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4181200,1.7099500 392192 4585977 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59159-foto-08164-37-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras L'immoble és destinat actualment a turisme rural. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59180 La Granja https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granja-0 DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XX Casa de camp aïllada, amb elements noucentistes i posteriors. La casa coneguda com la Granja es situa cap al sud del terme municipal del Pla del Penedès entre el mas de la Sala i la carretera BV-2155, des de la qual s'hi té accés directe a través d'un camí que condueix exclusivament a l'immoble. El camí s'inicia uns 100 m a l'oest de Can Saumell. La Granja dista del poble del Pla aproximadament 1,4 quilòmetres. S'ubica al centre d'un extens pla de vinyes que és conegut com la Sala i Fontanals. Es tracta d'una casa de camp construïda cap principis del segle XX en la que hi destaquen especialment alguns elements de caràcter noucentista, com són els frontons esglaonats i antics accessos d'arc de mig punt de maó vist. L'edifici es situa a l'est d'un clos tancat a manera de baluard, constituït en la seva major part per les façanes exteriors de construccions annexes a la casa destinades a magatzems i a masoveria, totes elles de construcció més recent que la casa. L'edifici principal correspon a un volum de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb la teulada a doble vessant, de carener transversal a la façana principal. Aquesta, està encarada, singularment, a l'oest. Pel lateral nord l'edifici presenta un annex coetani a la construcció de la casa, mentre que pel lateral sud hi ha una prolongació de l'habitatge realitzat cap a mitjan segle XX. Tot l'edifici ha sofert reformes posteriors a la construcció original, de la que en romanen escassos elements conservats. Pràcticament totes les obertures semblen estar refetes, a l'estil actual, tret de les dues que hi ha, centrades, en la segona planta. L'accés principal, centrat a la planta baixa i d'arc escarser, no correspon a l'edifici original, doncs està situat en un cos de planta baixa annexat posteriorment enfront la façana. De l'edifici és rellevant els dos frontons esglaonats que coronen tant la façana occidental, ambdós amb vuit graons que ressegueixen la pendent de teulada des del carener. Es tracta d'una construcció d'estil noucentista, bé original de la casa o bé de mitjan segle XX rememorant la tendència. També són d'interès els dos antics accessos situats a la façana oriental, un a la pròpia casa, cegat i anul·lat, i un, intacte, a l'annex nord de l'edifici. Es tracta de dos accessos d'arc de mig punt, obrats amb maons vistos, en els que hi destaca el guarniment superior a manera de guardapols i a la base de l'arc a manera d'impostes sobre pilars. El situat més al nord, corresponent a l'annex, conserva la porta de de fusta de doble fulla. D'altra banda en ambdós laterals de l'arc situat al centre de la façana de la casa, centrat, s'hi intueix l'existència de dues antigues finestres que han estat també cegades, deixant únicament dos respiralls. Els annexes amb terrat construïts enfront la façana principal, de planta baixa, i en el lateral sud, de planta i pis, daten aproximadament d'entorn mitjan segle XX, d'acord amb la característica barana de gelosia ceràmica. 08164-58 Camí de la Granja, s/n, carretera BV-2155 entre Can Saumell i la Sala. No hi ha referències històriques conegudes de la Granja. La data de construcció que consta en la fitxa cadastral és la de 1900, però no l'edifici no apareix assenyalat en el plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917). Podria tractar-se doncs d'una construcció just posterior a la confecció d'aquet plànol, a l'entorn de 1920. Salvador Llorac escriu que la Granja havia estat originàriament una masoveria o casa de camp de la hisenda de cal Fontanals de les Cases (LLORAC, 2015:42). 41.4056700,1.7102100 392193 4584594 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59180-foto-08164-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59180-foto-08164-58-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras La casa es coneguda també com Granja de Fontanals (DIVERSOS AUTORS, 2011: 45) 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59189 Font de l'Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesteve DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115 i 246. XIX És la deu d'aigua més coneguda del municipi, fins al punt que el butlletí que edita l'Ajuntament del Pla porta el seu nom. La fama li ve donada d'una història oral que la relaciona amb una estada al poble del compositor Josep Anselm Clavé. Es tracta d'una font de mina excavada en el tall vertical que separa aquest espai de la zona verda immediatament superior, sobre la qual hi ha habilitada una àrea de pícnic i un dipòsit de la xarxa d'abastament aigua. La construcció descriu la forma típica d'una boca de mina: parets bastides amb maons de diferents mides i volta en arc de mig punt amb maons plans reforçada amb dos arcs concèntrics i esglaonats de maons col·locats de cantell i amb les vores lleugerament arrodonides. Tot plegat dóna forma a un habitacle d'1,5 metres d'amplada, 1,2 metres de profunditat i 1,75 metres de gàlib, amb un petit banc corregut adossat a la paret de migdia. El conjunt és rematat amb sengles pilastres d'obra de forma arrodonida, una a cada cantonada, coronades amb una mena de petxines fetes amb maons circulars amb finalitats decoratives. Com la resta d'elements arrebossats, les seves parets són pintades de color ocre. La font se situa a un nivell inferior de la plataforma de lleure que hi té vinculada, i s'hi accedeix per una escala desdoblada de set graons amb l'estesa de lloseta ceràmica i el frontal arrebossat. La porta frontal que donava entrada al coll de la mina ha estat paredada i arrebossada, i als seus peus s'hi ha instal·lat un broc de ferro de 6 centímetres de diàmetre i una aigüera de desguàs. La font s'inscriu en un paratge ombrívol destinat al lleure, degudament equipat amb bancs, papereres i llums soterrats, al qual s'hi accedeix o bé des de la carretera o bé des de la zona verda immediatament superior, ja sia mitjançant un camí d'escales fetes amb travesses de fusta, ja sia per mitjà d'una rampa de formigó. Ambdós accessos estan senyalitzats i protegits amb baranes de fusta tractada. Davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions que generen una capçada conjunta de 20 metres de diàmetre i troncs amb voltes de canó de 3,84; 2,48 i 3,81 metres a una alçada d'1,3. Al seu costat hi ha una prunera (Prunus domestica) amb cinc peus molt robustos. 08164-67 Carretera BV-2153, punt quilomètric 1+500. 'Ara la trobem al costat de la carretera, però quan el vial passava pel mig del poble, aquesta font estava envoltada de vinyes [...]. Segons s'explica, aquesta font va inspirar el compositor Anselm Clavé per compondre la cançó Les flors de maig, i, fins i tot, es diu que el plataner que hi ha al costat esquerre de l'escenari del Palau de la Música està inspirat en un dels arbres que encara avui hi ha a la font' (DIVERSOS AUTORS, 2011:88). 'És tradició al Pla que Clavé va freqüentar el poble i s'hostatjà a la casa d'una família que tenia la sala de ball coneguda per ca l'Esteve, i que hi agafà molta amistat. Es diu que va tenir un afer amorós amb una filla de dita família, la qual el duia al paratge d'una font i el fet el va inspirar per escriure el conegut poema Les flors de maig, això tenia lloc vers l'any 1859 i des d'aleshores fou coneguda per la font de l'Esteve. Es pensa que l'arbre que hi ha gravat en una banda del Palau de la Música Catalana de Barcelona té quelcom a veure amb aquest afer' (LLORAC, 2015:246). 41.4197300,1.7100000 392199 4586156 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59150 Ca la Paula https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-paula DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Habitatge, entre mitgeres, d'estil modernista. L'immoble es situa al número 10 del carrer de Ponent, en el lateral sud del carrer. Es tracta d'un edifici que pel sud-est fa mitgera amb l'immoble contigu, mentre que pel nord-oest confronta amb una parcel·la, pròpia de la finca, destinada a pati; per la part posterior limita també amb un jardí. És notable la profunditat de l'edifici, aproximadament de 20 m, molt superior a l'habitual dels immobles tradicionals del poble. L'edifici es caracteritza per la façana, encarada al nord-est, amb evidents trets d'estil modernista, principalment mitjançant les formes ondulades de diversos elements. L'immoble manté alhora el caràcter d'un habitatge tradicional de l'època. Va ser construït pel mestre Mateu Baqués (DIVERSOS AUTORS, 2011:89). Es conforma de planta baixa i pis, malgrat que ha de disposar també parcialment d'una planta entresol, d'acord amb la ubicació d'una finestra, com s'explicarà. La façana es composa de forma ordenada seguint quatre eixos d'obertures, però sense total simetria degut a la configuració de la planta baixa. Aquesta planta presenta dos accessos: un per a vianants en l'eix més septentrional, d‘arc escarser amb una vasa d'adorn ondulada i ressaltada, amb porta de fusta, i un més ampli, situat en el segon eix d'obertures des del sud, d'idèntiques característiques estilístiques, però destinat a vehicles, de porta de doble fulla. En els altres dos eixos existeixen dues finestres, igualment també amb vasa d'adorn d'ondulacions, protegides per una reixa de ferro de barres trenades i travessers sinuosos que incorporen una decoració floral. En la base de la façana es remarca el sòcol, amb una motllura de mig bossell. El primer pis es compon de quatre balcons idèntics, oferint total simetria a aquesta part de la façana. Les obertures són d'arc carpanell, motllurat, amb vasa d'adorn resseguint el perfil, però sense ondulacions com succeeix a la planta baixa. Per contra, la volada dels balcons és a través de llosanes ondulades i motllurades, en les que hi ha ancorades la baranes de ferro, també ondulades, d'idèntiques característiques a les reixes de la planta baixa, és a dir a barres trenades i travessers florits. Entre plantes, en el tercer eix d'obertures des del sud, hi ha un balcó que pren característiques tant de les finestres de dalt com de les de baix: obertura d'arc escarser amb vasa ondulada, com les finestres de la planta baixa, i balcó idèntic als de pis superior; per ubicació, aquesta finestra ha de respondre a l'existència d'un pis o replà situat a l'entresol. Destaca especialment el coronament de la façana, que és realitzat a través d'un frontó ondulat, amb dos prominents apuntaments que emmarquen la corba central. També cal assenyalar que en la façana hi ha restes d'un acabat galgat simulant carreus, que hauria estat la decoració homogènia de la façana, pràcticament perduda. En la coberta cal destacar l'existència d'un badalot rectangular, amb els vèrtexs sobre-elevats i de formes apuntades. En conjunt, l'edifici destaca per les formes ondulades del frontó, balcons i vases d'adorn, clarament modernistes, però alhora també per la combinació de les formes de les obertures. 08164-28 Carrer de Ponent, 10 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que és aproximat. 41.4184200,1.7103000 392222 4586010 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59150-foto-08164-28-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Mateu Baqués Actualment l'immoble és destinat a turisme rural. En les imatges de l'immoble visibles en diversos cercadors d'aquest tipus d'establiments pot observar-se com l'interior de l'edifici conserva les característiques i elements tradicionals, com ara paviments de rajola hidràulica, sostres de revoltons o mobiliari antic. 105|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59228 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-22 QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 106-107. XIX-XXI L'Arxiu Municipal de l'Ajuntament del Pla del Penedès es troba distribuït en dos espais: un a la planta baixa i un altre situat a les golfes de la casa consistorial, tot col·locat en prestatges dins d'arxivadors de cartró. El primer acull tota la documentació històrica, ordenada temàticament seguint els criteris marcats pel Consell Comarcal, juntament amb d'altra de naturalesa administrativa. La resta de documentació administrativa és a les golfes, al costat de fons bibliogràfics i personals procedents de donacions particulars de famílies del poble, entre els quals destaca el llegat de Jordi Vallès. Constituït per 93 capses arxivadores amb tota mena de documents (llibres, cartells, correspondència, programes culturals...), constitueix un reflex dels interessos i les inquietuds de la vida d'un jove vinculat al teixit associatiu del Pla que va morir prematurament als 26 anys. Els historiadors Jordi Vallès i Josep Colomé van realitzar un estudi sobre el fons històric en el marc del primer Seminari d'Estudis Locals d'Història Local i Comarcal del Penedès, la qual cosa va donar lloc a l'inventari següent: correspondència del Consell Municipal (1927-1934); pressupostos municipals (1876-1893); matrícula industrial (1876-1925); contribució territorial (1855-1887); Jutjat de Pau (1848-1944); acords de la comissió mixta de propietaris i parcers (diversos anys); declaracions de vi (1933-1945); baptismes, matrimonis i òbits (1863-1936); visites del registre civil (1876-1917); cens d'habitants (1907-1945); padró d'habitants (1930); rectificació del cens (1901-1906); cens electoral (1893-1923); rectificacions del cens electoral (1899-1935); electors amb drets suspesos (1902); prescripció d'incapacitat d'electors (1902); reclamacions d'inclusió al cens (1902); expedients d'eleccions (1899-1900); eleccions municipals, diputats i senadors (1903-1936), i renovació de la junta municipal del cens electoral (1917-1934). A més, l'Ajuntament conserva tota la documentació electoral generada a partir de 1939 fins a l'actualitat. Hi ha també un apartat de cartografia i una col·lecció sencera del butlletí municipal La font de l'Esteve. 08164-106 Plaça de Pau Fontanals, 1 41.4180800,1.7105900 392246 4585972 08164 El Pla del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59228-foto-08164-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59228-foto-08164-106-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 98 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59154 Cal Lloret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lloret GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XIX-XX Edifici cantoner, d'habitatge, d'estil popular, d'entorn finals del segle XIX-principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 5 de la Plaça de Pau Fontanals, en el xamfrà entre els carrers de Sabanell i Vallès. Correspon a un edifici de planta lleugerament rectangular, de notables dimensions, aproximadament de 13 per 11 m. de façanes, compost per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'immoble presenta característiques tradicionals de les cases populars del segle XIX, si bé amb recursos utilitzats també pel noucentisme (vases d'adorn, motllures), que li confereixen un estil popular benestant. Hi destaca especialment les vases d'adorn en totes les obertures i els òculs oberts en la planta sota coberta. La façana ha estat reformada recentment, modificant parts importants de les façanes, com són els diversos antics accessos, d'acord amb el que s'observa en la fotografia de l'any 1980 inclosa en l'Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) i l'estat actual. En el moment de visitar l'edifici (març de 2017) les façanes es mantenen amb un arrebossat de ciment, recent, sense pintar. La façana principal, on es situa l'accés, està encarada al nord-oest. Presenta tres eixos d'obertures oferint simetria al frontis. A la planta baixa, en l'eix oriental disposa d'un ampli accés, per vehicles, actualment d'arc escarser, però en la fotografia de 1980 s'observa l'accés amb llinda plana. Probablement aquest accés fou obert en una reforma anterior, potser a partir d'una antiga finestra, ja que l'existència d'aquesta correspondria a la composició de façana més habitual. A l'eix central hi ha la porta de vianants principal, centrada, d'arc escarser. Aquest accés també ha estat modificat, pel que es desprèn de la fotografia citada, doncs antigament era més alt i amb la fletxa de l'arc separada del propi accés per una llinda, elements avui desapareguts. El tercer eix antigament, també d'acord amb la fotografia, presentava un segon accés o finestra de gran alçada. La part superior d'aquesta obertura correspon actualment a una finestra, mentre que la part inferior ha estat tapiada i s'hi ha obert un finestró a la part inferior. A la planta pis hi ha tres altes finestres, de llinda recta, la central és un balcó amb barana de ferro, mentre que les dels extrems són balconeres, també amb barana. Aquestes també han estat modificades, doncs les finestres laterals disposaven antigament de la part superior cegada, potser amb decoració esgrafiada. A la planta sota coberta hi ha uniformement tres finestres oculars, el·líptiques, amb vasa d'adorn i reixat de ferro. La façana oriental també ha sofert modificacions des de l'any 1980, doncs d'acord amb la fotografia esmentada, hi havia un ampli accés al centre, d'arc escarser, probablement amb porta de dues fulles, per a vehicles, avui dia completament tapiat i invisible. Flanquejant aquest accés hi havia dues finestres, de llinda recta, encara conservades. A les plantes pis i sota coberta aquesta façana disposa de la mateixa composició que la septentrional, és a dir amb un balcó central i dues finestres balconeres en els laterals, això en el primer pis, i de tres òculs el·líptics a la planta superior. Destaca en la façana les dues motllures que assenyalen el sòl dels pisos, de pedra, amb bossellet, i el ràfec, de diversos nivells i arrencat sobre una motllura de filet. En la coberta, de tres aigües, sembla existir un badalot. Pel sud, l'immoble fa mitgera amb un altre edifici del carrer Vallès, mentre que per l'oest, part posterior, s'hi ha afegit un volum que amaga l'antiga façana. 08164-32 Plaça de Pau Fontanals, 5 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com aproximada i potser corresponent a un immoble preexistent, posteriorment reformat. 41.4178100,1.7107200 392256 4585942 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59154-foto-08164-32-3.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59222 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-17 DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, pp. 150-151. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 233-234. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 201-2015.  XVIII-XXI És la festivitat més arrelada al municipi. Se celebra a l'entorn del 30 de juliol, coincidint amb l'onomàstica dels sants Abdó i Senén. L'Ajuntament n'és el principal responsable de l'organització des de 1979, quan va prendre el relleu de la Societat Recreativa. Avui dia, el programa d'actes s'inicia amb el tradicional repic de campanes del divendres i finalitza amb la traca final del dilluns. Entremig hi ha el pregó inaugural i la missa solemne, d'altres activitats sempre canviants, d'acord amb les propostes de la Comissió de Festes: cantades d'havaneres, nit de música jove, matinades, partit de futbol, espectacles per a la mainada, ball de nit, cercavila a càrrec dels gegants, sessió de teatre, etc. Des de 1983, la majoria dels actes es concentren al poliesportiu municipal. En acabar les funcions religioses de diumenge i la cercavila popular, encara hi ha qui conserva el costum de celebrar a casa el tradicional dinar de Festa Major a l'entorn d'un plat de capons rostits, amb familiars i amics. 08164-100 Nucli urbà del Pla del Penedès Antigament, la Festa Major tenia lloc a l'entorn de l'església de Santa Magdalena. Aquesta festa té arrels baix medievals i es va popularitzar el segle XIV en honor a la patrona, per la qual cosa se celebrava el 22 de juliol, tot i que en ocasions s'allargava uns dies més, segons el criteri del rector o vicari de torn. Segons alguns autors (LLORAC, 2015:233), la data i l'advocació es va canviar al segle XVIII en favor dels sants màrtirs Abdó i Senén, àmpliament venerats per la pagesia del Pla i Lavit. El dia abans tenia lloc un mercat de d'aviram i de ramaderia ovina i vacuna que era molt concorregut. Segons un programa de festes de l'any 1863 (QUERALTÓ, 1994:211), el 30 de juliol hi havia ofici solemne amb orquestra i una processó que l'obria el ball de bastons. Per la tarda hi havia ball a la sala del senyor Almirall, sopar típic i focs artificials. L'endemà se celebrava una missa en honor a Sant Sebastià i una nova sessió de ball. La festivitat va coincidir fins a 1880, aproximadament, amb la de Lavit; per la qual cosa els feligresos de totes dues parròquies s'aplegaven en un lloc proper a la creu de Lavit (LLORAC, 2015:233) -o en les proximitats de can Cerdà de Palou (DDAA, 2011:150), segons les fonts- i celebraven un dinar conjunt que era anomenat ‘el dia del pa i la ceba'. Cada comunitat duia en processó la creu de la seva parròquia i pregaven perquè els patrons, també coneguts com Sant Nin i Sant Non, protegissin els conreus de les pedregades d'agost i setembre. Al primer terç del segle XX, les activitats lúdiques eren organitzades per les dues societats recreatives de la població: el Centre i el Casino. Després de la Guerra Civil se'n va fer càrrec el Centro de Educación y Descanso i a partir de 1965 es va començar a celebrar el darrer diumenge de juliol i durava de dissabte a dilluns. 41.4180100,1.7107600 392260 4585964 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. 98|94 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59224 Tradició vitivinícola https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-vitivinicola LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 65-72 i 223-224. SANCHO PARÍS, Daniel. ‘El canó granífug a l'Alt Penedès a principis del segle XX' a Del Penedès, núm. 31, Institut d'Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès, 2015, pp. 37-48. SANCHO PARÍS, Daniel. ‘El canó granífug, un giny d'artilleria agrícola' a Eix. Cultura industrial, tècnica i científica, núm. 3, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), Terrassa, 2017, pp. 56-59. XI-XXI Com la resta de la comarca, el municipi del Pla del Penedès s'inscriu en un territori d'una llarga i arrelada tradició vitivinícola, com ho demostra, històricament, el moviment cooperativista, l'agitació social rabassaire al voltant del règim de tinença i explotació de la terra, o el fet que el 1901 s'hi instal·lés la primera estació de canons granífugs de l'Estat (SANCHO, 2017:58). A nivell patrimonial, les barraques de vinya, i els pous i dipòsits d'on s'extreia l'aigua amb què es feia el caldo bordelès formen part d'aquest passat. Avui dia, la major part de la superfície del terme municipal és destinada al conreu de la vinya, i, des del punt de vista econòmic, el sector agrari local representa una quarta part de les afiliacions al règim d'autònoms de la Seguretat Social (IDESCAT, 2017). L'any 2009, hi havia 71 explotacions agràries i un total de 634 hectàrees de les 708 llaurades eren plantades de ceps, amb un 5% de vinya mallola. Tot i la tendència cada cop major a la concentració de terres a causa de la manca de relleu generacional i l'optimització dels beneficis derivats de la venda del raïm i de les inversions en maquinària i tractaments fitosanitaris, la majoria de les explotacions són inferiors a les 10 hectàrees. Bo i representar el conreu hegemònic amb el 90% del sòl conreat, s'observa una certa regressió en termes absoluts respecte de la dècada de 1980-1990 per l'escassa rendibilitat d'algunes peces de terra marginals. En aquest sentit, el 1989 va marcar el punt àlgid de l'expansió de la vinya amb 734 hectàrees sobre un total de 795 hectàrees llaurades. Tanmateix, les xifres actuals són prou eloqüents i donen testimoni de la diversificació econòmica de la població i dels canvis operats en el paisatge en comparació amb l'ortofoto de 1946 i l'amillarament de 1944. Tots dos documents són l'expressió d'un règim autàrquic d'autosubsistència de base cerealista amb una presència destacada del regadiu i un pes relatiu de la vinya, que ocupava llavors 419 de les 932 hectàrees en producció. Les varietats tradicionals de la zona són les autoritzades per a l'elaboració de vi base i cava: macabeu (45%), xarel·lo (32%) i parellada (5%), que es conreen majoritàriament emparrades; tot i que també hi ha alguna finca plantada amb varietats de raïm negre com el merlot i el cabernet-sauvignon. La majoria de viticultors venen el raïm a d'altri per a la seva elaboració i comercialització, per la qual cosa no tenen coneixement real de quin producte se'n deriva; tot i que encara hi ha alguna casa on reserven part de la collita per fer-ne el seu propi vi per a consum particular. Tot i que en desús, alguns habitatges i masies conserven els antics cellers, amb la premses, cups, bótes i altres màquines i atuells. A nivell comercial, hi ha establerts cinc cellers que formen part de la Denominació d'Origen Protegida Cava i de la DO Penedès: Alsina & Sardà, al veïnat de les Tarumbes; Parató SA, a can Raspall de Renardes; Capità Vidal, al sector del Pujolet, i Canals Nadal i Joan Piñol Torrents, al nucli urbà. A l'entorn del sector vitivinícola han proliferat negocis i establiments complementaris destinats a la venda i reparació de maquinària agrícola, així com al subministraments d'utillatge i tutors per emparrar la vinya. Dins el sector terciari, diverses iniciatives particulars han posat en marxa set establiments de turisme rural, amb 57 places de pernoctació (IDESCAT, 2016). Des del sector públic es dóna suport a aquestes projectes. El municipi està integrat dins l'itinerari comarcal de les rutes del vi i del cava del Penedès, i, a escala local, ha promogut l'adequació i senyalització de de cinc itineraris turístics circulars per recórrer a peu, a cavall, en bicicleta o segway. La població compta també amb un Centre d'Acollida Turística inaugurat el 2016, i des de 1988 organitza intercanvis amb la localitat borgonyona de Ladoix-Serrigny, amb la qual està agermanada. 08164-102 Tot el municipi del Pla del Penedès La vinya apareix documentada des de l'alta edat mitjana en documentació referida al castell de Lavit, al costat de l'horta i, sobretot, dels cereals (LLORAC, 2015:65). El cadastre de 1717 dóna 94 jornals de vinya per al Pla i Lavit, que representaven poc més del 16% de la terra conreada (LLORAC, 2015:66). Un segle i mig després, el 1857, el cadastre consigna 698 jornals de vinya espessa i 291 de vinya campa, que equivalien al 57% de la superfície conreada (LLORAC, 2015:67). Tot i les fluctuacions en l'estadística, almenys des del segle XVIII havia estat també important la producció d'aiguardent. El cens de 1787 hi figuren dos fabricants d'aiguardent. Si bé Pascual Madoz identifica només una fassina, a l'amillarament de 1857 se n'esmenten quatre: les de Cerdà de Palou, Abdó Vallès, Magí Rovira i Salvador Nadal. Cels Gomis, vers l'any 1920, n'assenyala un parell, i el diccionari de 1960 fa referència a una fàbrica de licors i dues de xampany (LLORAC, 2015:73). La plantació de vinya es va generalitzar durant la segona meitat del segle XIX, afavorida pel gran marge de beneficis que s'obtenia de la venda de vi com a producte elaborat. A l'Exposició de Raïms organitzada el 1871 per l'Institut Català de Sant Isidre hi va concórrer una representació cinc propietaris del Pla, que va ser la més nombrosa de la comarca. Si bé no va obtenir cap distinció, la delegació formada per Pau Rovira, del mas homònim (avui en terme de Torrelavit); Francesc Rovira, de la Sala; Josep de Miquel, Jaume Casasses i Joan Fàbregas hi van presentar raïms vinificables i de taula de les varietats calop, carinyena, escanyavella, garnatxa, malvasia, moscatell, parrell curt i sumoll (LLORAC, 2015:67). Tot aquest dinamisme va tenir efectes sobre la demografia i l'urbanisme: el nucli urbà es va expandir i la població va assolir el seu zenit històric amb 1.259 habitants el 1887. Tot i que el 1890 encara s'hi van produir 18.000 hectolitres de vi, la irrupció de la plaga de la fil·loxera, l'any anterior, va provocar un daltabaix econòmic que va donar origen a l'aparició de l'atur forçós i va obligar a emigrar a moltes famílies, de manera que el 1897 la població havia retrocedit a 1.044 habitants (LLORAC, 2015:68). En aquest context van néixer les primeres entitats recreatives i mutualistes, moltes vegades revestides d'un fort component classista i ideològic. Entre 1912 i 1918, els sectors benestants van sostenir el Sindicat Vinícola del Pla del Penedès, una entitat que tenia com a objectiu el millorament de la vinya, tota vegada que s'havia recuperat el conreu gràcies a l'empelt de ceps americans. Per la seva part, els rabassers es van agrupar el 1920 a l'entorn d'una filial de la Federació Comarcal de Societats Obreres Agrícoles fundada i encapçalada pel dirigent socialista Joan Esteva, que aleshores residia al poble (LLORAC, 2015:224). Entre les dues dates, a l'entorn de 1915, es va fundar el celler cooperatiu, una de les especialitats del qual va ser l'elaboració de mostos concentrats. 41.4180200,1.7107600 392260 4585965 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Cont. Història:El Pla de Penedès va ser també pioner en l'adopció de mesures per evitar els estralls de les calamarsades sobre les vinyes. Amb la mateixa la devoció per sant Abdó i sant Senen com a patrons protectors de les collites, diversos propietaris agrícoles es van aplegar el maig de 1901 per encarregar la compra conjunta d'una desena de canons granífugs que va comptar amb un ajut de 1.800 pessetes del Ministeri d'Agricultura. Fabricats per la casa Cameo de Carinyena, eren fets de llautó, els canons tenien de 4 metres d'alçada, disposaven d'un peu on es col·locava un cartutx de pólvora i havien de ser manipulats per dos operaris anomenats 'artillers'. Després de la detonació, l'aire calent es propulsava, suposadament, fins als 2.500 o 3.000 metres d'altitud, tot emetent un xiulet que trencava la pressió elèctrica de l'atmosfera (SANCHO, 2017:59). Per tal de dur a terme la seva instal·lació, es va constituir una junta directiva formada per Ramon Vallès Raventós, com a president; Josep Roig com secretari, i Salvador Nadal com a dipositari, a més de Pere Nadal Rovira, Joan Raspall, Josep Galimany, l'alcalde Joan Rovira Sala i l'advocat Josep Cerdà (SANCHO, 2015:45). L'estació granífuga del Pla del Penedès va ser la primera d'Espanya quedar finalment constituïda per 35 canons situats a intervals d'entre 600 i 700 (19 d'instal·lats en masies, 12 en casetes construïdes expressament i 4 en barraques de pagès), amb un abast de 2.777 hectàrees a l'entorn del Pla i els municipis limítrofs. El 2 de setembre, el ministre Miguel Villanueva va visitar l'estació del Pla i posteriorment la reina regent va distingir l'alcalde Joan Rovira Sala amb la medalla d'Isabel la Catòlica, i Isidor Aguiló, enginyer agrònom, i Gaietà Fontrodona, president del Cercle Agrícola del Penedès, van ser designats delegats del Ministeri d'Agricultura al congrés de viticultura celebrat a Lió (SANCHO, 2017:59). 98|94 60 4.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59201 Caseta i bassa de l'hort de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-bassa-de-lhort-de-la-sala XIX-XX Conjunt arquitectònic format per un safareig, un magatzem agrícola annex i un pou d'aigua que hi ha dins seu. L'edificació és de planta lleugerament rectangular (7,7 x 6,7 metres), amb cantoneres de maons i parets d'encofrat de tàpia i fileres de maons encastats. El sostre és de canya i la coberta, de teula àrab a dues vessants, amb un ràfec d'un sol maó a tot el volt. El carener se situa en posició paral·lela a la façana principal, orientada a llevant, a una altura aproximada de 3,8 metres. La construcció presenta cinc obertures: tres portes i dues finestres, totes diferents. Només dues estan emmarcades amb maons: la porta principal, composta de dues fulles i rematada amb un arc escarser prou ample per passar-hi un carro, i una altra només apta per a persones en el lateral oposat, oculta rere una figuera. Aquesta darrera dóna accés a una cambra d'un 5 metres quadrats ocupada en la seva pràctica totalitat pel brocal del pou amb el qual s'omplia la bassa. Al costat dret, en posició avançada, hi ha una pica annexa per abocar-hi la galleda, tot i que avui dia és troba desproveït de qualsevol maquinària. Segons el masover, aquesta captació té més de 20 metres de profunditat i pels vots del 1950 va ser ampliada amb una mina d'absorció de 9 metres de longitud per millorar-ne el rendiment. Antigament, l'aigua s'elevava mitjançant una sínia de tracció animal. En el centre de l'edificació hi havia un puntal que feia de rodet, i un ruc que giravoltava. Quan aquest sistema va ser abandonat, el pou és va individuar amb la construcció d'un envà de maons en forma d'ela (L) i l'obertura de l'accés independent descrit suara. A la façana de ponent també hi ha una portella de servei, baixa i estreta, avui paredada, i el tester de migdia conserva una finestra lleugerament desplaçada a la dreta, situada a una alçada inaccessible. A la paret nord hi ha una altra finestra a menor alçada, avui tapiada, i diverses traces que assenyalen l'existència d'un cobert annex i d'un possible abeurador o safareig per preparar el sulfat de coure i la calç amarada, avui enderrocats. De tot el conjunt, la bassa és l'element més notori. Forma un quadrat perfecte de 8,6 metres de costat, amb el típic remat de maons a sardinell seguit de peces planes amb caiguda cap a l'interior. Tot l'ampit fa 70 centímetres d'amplada. La fondària del llac és de 1,55 metres i el contorn exterior oscil·la entre els 80 centímetres i el metre, segons el nivell del terreny. Antigament era poblada de peixos de colors i havia servit per regar els horts de la casa i nodrir una font ornamental que hi havia al centre d'un jardí amb diversos caminals i parterres guarnits amb xiprers. Avui, per contra, és totalment seca. 08164-79 Camí de la Granja, a 50 m al sud de la Sala. 41.4090600,1.7109500 392261 4584970 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59206 Monument a les víctimes de la Guerra Civil https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil-0 LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. VALLÈS I CUEVAS, JOSEP (2013): El Pla del Penedès. Memòria oral de la Guerra Civil (1936-1939), Institut d'Estudis Penedesencs, 2013. http://www.totselsnoms.org/memorial_espais/14/morts-de-la-guerra-civil-al-pla-del-penedes XX Monument en record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil del Pla del Penedès. Es tracta d'un monòlit situat a la Plaça de la Font de l'Esteve, al nord del poble del Pla del Penedès. És tracta d'un monòlit irregular, de pedra calcària, de quatre tones, de 1,55 m d'alçada per aproximadament 88 cm d'amplada dels costats. Està envoltat per un petit túmul de pedres unides amb ciment, que consoliden la base del monòlit, amb tot el perímetre d'aquest contorn delimitat per làmines de fusta que formen una jardinera triangular. Al costat nord del monument hi ha ancorat a terra un pal on hi oneja la senyera. A la cara sud del monument hi ha una placa transparent, de plexiglàs, de 90 cm d'alçada per 35 d'amplada, coronada per l'escut municipal, en la que s'hi llegeix, en majúscules, 'EL PLA DEL PENEDÈS. GUERRA CIVIL 1936-1939.ELS MORTS'. A sota hi ha escrit el llistat per ordre alfabètic de 44 noms i cognoms de planencs morts en el conflicte i de persones mortes en el poble. En el túmul perimetral hi ha col·locada també una placa, de marbre, de 40 per 25 cm, que porta inscrit l'homenatge següent, en majúscules: 'EN MEMÒRIA ALS MORTS DE LA GUERRA CIVIL AL PLA. INAUGURAT PER L'IL·LÚSTRÍSSIM SR. ALFRED MARTÍNEZ ALONSO ALCALDE DE DEL PLA DEL PENEDÈS. 11 DE SETEMBRE DE 2010'. El llistat de noms és format per 26 soldats planencs morts al front o durant el conflicte, 3 soldats de la barriada del Mas Morer (Puigdàlber), 2 soldats de Torrelavit, dos soldats de Sabanell morts casa, malalts, un planenc mort a l'exili, 3 persones mortes a Baldús i Sabanell per accident, tres finats al camp d'aviació de Sabanell i 4 morts per la repressió tant republicana com franquista (VALLÈS, 2013:152-153). El monument homenatja tant a les víctimes del bàndol republicà com a la del bàndol nacional. 08164-84 Plaça de la Font de l'Esteve El monòlit és un homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil del poble del Pla, tant de veïns morts en combat o per motius de guerra (hospitals, camps de concentració), com de veïns de les barriades properes al Pla amb les que es té fort lligam històric, com Sabanell i Baldús, això com de les morts ocorregudes en el camp d'aviació republicà de Sabanell, situat al term municipal de Torrelavit, però amb estreta relació amb el Pla. El monument va ser inaugurat l'11 de setembre de 2010 per l'alcalde Sr. Alfred Martínez, acompanyat de dos planencs supervivents de la lleva del biberó, Josep Piñol i Pere Gibert. També va participar a l'acte familiars de les víctimes i tots els exalcaldes vius del Pla del Penedès des de 1936 fins a l'actualitat: Jaume Vallés, Anton Guilera, Francesc cardús, Emili Rosich, Ramon Colomé, juntament amb l'alcalde d'aleshores Alfred Martínez. 41.4195400,1.7108200 392267 4586134 2010 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59206-foto-08164-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59206-foto-08164-84-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 98 51 2.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59128 La Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-8 ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. IV-XII Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'una necròpolis d'època tardoromana o medieval. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en el lateral nord del Torrent de Sabanell, a 90 m al nord de la masia coneguda com la Sala, a 470 m al sud del poble del Pla del Penedès i a 230 m al sud-oest del paratge anomenat Vinyes Llargues. L'accés és fàcil seguint el Camí de la Sala des de la Creu de Terme, pista que condueix al lloc, arribant al marge del torrent. Segons consta en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, l'existència de restes va fer informada l'any 1961 per Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès), exposant la localització de lloses de pedra i tegulae 'procedents de sepulcres destruïts' i que emmarca cronològicament en època romana. Les lloses es van trobar col·locades al marge d'un camí per evitar esllavissaments. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya 'encara es poden veure les lloses quadrangulars aprofitades en el camí, a més d'altres en els marges i en el camp de conreu, i alguns fragments de tègula romana'. La mateixa fitxa de l'Inventari exposa la problemàtica de l'adscripció cronològica de les sepultures, que tant poden ser d'època tardoromana com alt medieval. En la fitxa de l'Inventari hi apareixen fotografies de les suposades lloses, utilitzades per arranjar esvorancs del camí que hom suposa que seccionà la necròpolis. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat el lloc on es considera que es va localitzar les restes i on hi romanen encara les lloses en la superfície del camí. Es tracta de l'antic camí que condueix del poble del Pla del Penedès a la Sala, creuant el Torrent de Sabanell a través de l'anomenada Palanca, que és situada a escassos 25 m. d'aquest indret. El lloc correspon a la part superior de la pendent que des dels camps de vinyes baixa pronunciadament fins al peu del torrent. La zona avui dia (2017) roman abandonada, amb el camí i la passera sense ser utilitzats. En aquesta zona i en l'entorn immediat no s'hi ha localitzat cap resta arqueològica ni indicis de la seva existència. En el talús que forma l'antic camí hi aflora el subsòl rocós, ben visible, de les mateixa composició sorrenca que les lloses que hom suposa que formaven les cistes. 08164-6 Lateral nord del Torrent de Sabanell, a 90 m al nord de la Sala i a 470 al sud del poble del Pla. 41.4108500,1.7110600 392273 4585169 08164 El Pla del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59128-foto-08164-6-3.jpg Inexistent Romà|Paleocristià|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 83|84|85|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59138 La Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-10 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Habitatge urbà, aïllat, noucentista, del principis del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, amb les façanes aproximadament de 13 m de longitud, constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. L'edifici s'orienta NE- SW, amb la façana principal encarada al sud-oest, enfront la Plaça de Pau Casals. L'edifici és envoltat per un jardí arbrat, més extens en els laterals de l'edifici que no enfront la façana principal i la posterior, on el pati pren la forma de corredor. A l'extrem sud-est de la finca, en el front principal, hi ha l'accés a l'antiga cotxera. L'immoble és d'estil noucentista de tendència ruralista, amb una relectura del llenguatge tradicional de les masies a través de les tendències de primers de segle XX. Aquest estil es fa evident en les totes obertures de l'edifici, arquejades a l'estil de les masies. La façana principal destaca per disposar de l'accés a través d'un atri porxat, amb arcs de mig punt, sobre el qual hi ha un terrat amb barana de balustres. El porxo dóna pas a la porta principal de l'immoble, centrada, que és flanquejada per dues finestres a la planta baixa. A la planta pis hi ha quatre finestres, les dues dels extrems situades en l'eix de les de la planta baixa, mentre que les dues centrals, de tipus balconera, es situen juntes, geminades, separades únicament per un brancal unitari, enfront el terrat sobre el porxo. A la planta coberta, seguint els mateixos eixos de les obertures de les plantes inferiors, les finestres són molt més petites i totes múltiples: en els laterals dos finestrons talment geminats, i al centre tres finestrons separats també únicament pels brancals compartits. És a destacar que totes les obertures de la casa són realitzades amb arcs escarsers, emmarcades amb un vasa d'adorn en la part superior, que al centre ressalta una clau d'arc simulada i, en els extrems, finalitza amb un vèrtex triangular, totes rematades per un ampit semicircular. Aquest és ben probablement el tret més distintiu de l'exterior de l'immoble. La única divergència amb aquestes obertures, són els arcs de mig punt de l'atri porxat, també però amb emmarcat amb vasa. És significatiu també que la majoria de finestrons de la planta coberta són cecs. A la façana posterior hi destaca un accés secundari, centrat, realitzat a través d'una galeria poligonal d'obra al qual s'accedeix a través d'unes escaletes. La façana és també de composició ordenada, seguint eixos simètrics, amb dues finestres a la planta baixa, tres a la planta pis, la central flanquejada per dos finestrons, i tres parelles de finestrons geminats a la planta sota-coberta. La façana sud-est es poc visible des de l'exterior, però pot observar-se a la planta baixa una destacada exedra amb diversos finestrals i coronat per un terrat balustrat. La composició de les finestres d'aquesta façana és idèntica a la de la façana principal. La façana nord-oest és la més simple i mostra una composició totalment simètrica. A la planta baixa existeix també una porta secundària, al centre, i dues finestres, en els laterals. Sobre els mateixos eixos, a la planta pis hi ha tres finestres i a la planta sota coberta tres parelles de finestrons geminats. A la coberta de l'edifici hi destaca el ràfec de quatre filades, tres de teules i una de rajols, suportat per maons col·locats a manera de dentellons. Tots els vèrtex de l'edifici són coronats per una estructura a manera de merlet seccionat. A la part central de la coberta, realitzada a quatre aigües, hi ha un terrat amb badalot central i barana de peces ceràmiques amb un pedestal coronat per una copa amb esfera a cada angle. D'altra banda, com dèiem, a l'extrem sud-est de la façana principal hi ha l'accés a l'antiga cotxera, realitzada a través d'una portalada amb arc rebaixat i un coronament idèntic al de la casa. Aquest edifici, aïllat de la casa, no és visible des de l'exterior. En el sector nord-oest del pati existeix una bassa circular i un pou. 08164-16 Plaça de Pau Casals, 6 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1914, que d'acord amb l'estil arquitectònic de l'immoble pot considerar-se correcta o aproximada. 41.4192600,1.7109400 392277 4586102 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59138-foto-08164-16-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59160 Casa carrer Anselm Clavé, 47 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-anselm-clave-47 XIX-XX Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil popular amb tendència noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 47 del carrer d'Anselm Clavé, fent xamfrà per l'oest amb la Plaça de Pau Casals i mitgera amb un edifici situat a l'est. El lloc correspon a l'extrem nord-oest de l'eixample del Pla del Penedès de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'immoble constituïa en la dècada de 1910 el vèrtex nord-oest del poble, enfront del qual encara tot eren camps. Es tracta d'un immoble que presenta característiques similars a altres edificis rellevants del municipi, entre les que destaca les vases d'adorn de les obertures i els ampits sinuosos. L'edifici és de planta rectangular, aproximadament de dos cóssos d'amplada, i constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La façana és encarada al nord, al carrer Anselm Clavé, i és de composició simètrica, en base a tres eixos d'obertures. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, d‘arc carpanell amb vasa d'adorn ressaltada, avui dia amb una porta d'alumini. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha una finestra, també d'arc carpanell i amb vasa d'adorn, ambdues iguals, altes i estretes, en les que hi destaca l'ampit sinuós, volat. Les dues són protegides per una reixa de ferro amb les barres finalitzades en puntes. En el primer pis, al centre hi ha un balcó i en els laterals dues finestres. La finestra balconera és àmplia, similar a la de l'accés, i el balcó és de llosana motllurada, de taló, amb estries, i barana de ferro adornada amb motius geomètrics. Les finestres són més petites, com les de planta baixa però sense ser tant altes, també amb vasa d'adorn i ampits sinuosos. Per últim, a la planta sota coberta són interessants les tres finestres geminades, també d'arc carpanell, estretes i amb doble ampit sinuós. D'aquestes destaca que totes menys una romanen cegades. La façana finalitza amb una cornisa motllurada, d'estries i mig bossell, notablement volada. La coberta és dues aigües, seguint el carener longitudinal a la façana. Per altra banda, la façana occidental, encarada a la plaça Pau Casals, presenta dues finestres d'arc carpanell en els extrems del primer pis, una d'elles també cegada, i dues finestres similars al centre de la planta sota coberta, sota el carener, part més elevada de l'edifici. A diferència de les de la façana principal, cap d'aquestes obertures disposa d'ampit volat i de vasa d'adorn. A la façana oriental, visible a partir de l'alçada del primer pis, no hi ha cap obertura i és visible el parament, sense arrebossar, d'obra de maons. 08164-38 Carrer Anselm Clavé, 47 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4189900,1.7110100 392282 4586072 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59160-foto-08164-38-3.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59143 Mas la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-sala LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p.44. XIV-XX Masia aïllada d'origen medieval, successivament modificada i ampliada amb reformes destacades des de finals del segle XVIII fins a principis del XX fins a formar un conjunt d'immobles de 1400m2 de superfície. Entre els volums annexos s'hi compten les cases dels antics treballadors de la finca que donen forma a la façana nord. Es tracta de dos habitatges simètrics de planta baixa i pis de finals del segle XIX amb una porta al centre i dues finestres a cada planta. N'hi ha d'altres d'isolats, com és el cas del complex en forma d'U invertida situat a ponent, que res tenen a veure amb la propietat que ens ocupa. El mas originari era el centre de la quadra medieval homònima, sobre la qual exercia la seva jurisdicció. Situat al mig del complex, amb la façana principal orientada a migdia, va perdre la funció d'habitatge principal quan aquesta es va transferir a un nou volum adossat a la façana de llevant. Aquest nou edifici, de planta rectangular i 170m2 de superfície, se situa a l'est del conjunt. La façana actual, totalment arrebossada, correspon a una reforma de finals del segle XVIII i encara més ençà, incorporant alguns elements d'estil modernista com la ventalla de vidre i fusta amb les arestes aixamfranades de la porta principal, els portalàmpades de forja en forma de drac i el mosaic ceràmic de la Lliga contra el mal parlar. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb composició inicialment simètrica de tres crugies. A la planta baixa hi ha el portal de mig punt dovellat, amb la data de 1793 i una creu inscrita a clau. L'accés és flanquejat per sengles finestrals fins al terra protegits per reixats semicirculars de brèndoles de forja verticals acabades en punxa. A la planta pis hi ha un balcó damunt la porta de llosana motllurada i barana de ferro. A cada costat hi ha una finestra balconera sensiblement desplaçada cap al centre, amb barana senzilla de ferro. Recuperant els eixos de simetria, a les golfes apareixen tres finestres amb llinda plana immediatament sota el ràfec. La coberta, a dues vessants, és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. Davant seu hi ha un pati amb una plantació de lledoners, tot tancat per un baluard guardat per una garita espitllerada amb teulada cònica de maons plans i rematada amb una pinya de ceràmica vidriada. Al seu costat hi ha un accés per als carruatges dels senyors amb porta de forja de dues fulles amb sengles pilars rematats amb volutes en forma de bótes amb el nom de la casa ('CASERIO LA SALA') i l'any de construcció ('1814'). Dins del baluard hi ha el cobert sense interès d'una antiga granja de porcs i un safareig de planta quadrada revestit amb cairons de ceràmica vidriada de color marró que formava part del procés de destil·lació de l'aiguardent d'una antiga fassina. A mitjan segle XIX l'edificació principal va ser ampliada amb l'addicció de dos volums de planta baixa i pis en cadascun dels testers. A l'extrem nord hi ha una porta d'arc carpanell amb maons aixamfranats amb la data '1844' inscrita en una de les dues fulles. Dins seu hi ha un antic celler en forma d'ela (L) amb els cups soterrats i coberta de teula i bigues de formigó a un sol vessant que tanca l'angle nord-oriental de la propietat. A l'extrem sud es va habilitar un pas porticat amb arc carpanell de les mateixes característiques que l'anterior per donar accés l'edifici primigeni. Sobre seu hi ha un pis contigu a la masia amb balconera a la part davantera i un terrat pla amb accés a través de les golfes, amb balustrada d'obra típica d'inicis del segle XX al davant i barana de ferro al darrere. Sobre el mateix pla de façana se succeeixen dos edificis contigus més de planta baixa i façana triangular amb porta central i sengles finestres laterals d'arc carpanell, tot emmarcat amb maons. El més petit, situat en posició intermèdia, fa 62 m2 i albergava l'oficina i el laboratori de l'antic celler. 08164-21 A 600 m al sud del nucli urbà, al sud del torrent de Sabanell, en l'anomenada Plana del a Sala. Nucli matriu de l'antiga quadra del mateix nom, apareix esmentat per primer cop dins el terme del castell de Lavit en un document del Libri antiquitatum de l'any 1148. El 1396 s'esmenta Guillem Sala del lloc del Pla. Al fogatge de 1497 hi apareix Bernat Martí de la Sala. En el recompte de 1515, la Sala constitueix un lloc amb entitat pròpia, amb 9 focs disseminats. El 1695, el mas era tingut per Isidre Gibert a càrrec de de Pere Martí de Sala. Al segle XVIII va passar al llinatge dels Rovira. El 1864 el mas era habitat per Joan Rovira i Magdalena Nadal (LLORAC, 2015:44). Amb posterioritat va ser adquirit pel notari Josep A. Cerdà i Fàbregas. 41.4098700,1.7112400 392286 4585059 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Segons el masover, la casa tenia el seu propi forn per a la fabricació de material d'obra. Estava situat fora del perímetre del baluard, sota la figuera que hi ha a l'angle nord-oriental, i un cop amortitzat va ser utilitzat com a dipòsit de purins. A més d'una granja de porcs, la casa va tenir també fassina i celler, en el qual s'hi va fer vi fins a l'any 1986, tal com figura anotat amb guix sobre una de les bótes.Cont. Descripció:Reconvertit en habitatge per a temporers, té la porta inhabilitada i s'hi accedeix per un lateral a través del pas porticat. El més gran té un ull de bou damunt la porta, en la qual hi ha inscrita la data '1872'. Aquesta nau, de 360m2, tanca el perímetre de la finca pel sector de ponent i es divideix en dos espais: un primer tram amb sis pilars a intervals regulars, terra de sorra i bigam original de fusta destinat a l'emmagatzematge de vi en bótes, i un de posterior, enrajolat i amb el sostre refet amb bigues de formigó, que acull el moll de descàrrega del raïm, els cups i la zona de treball, a més de maquinària i atuells diversos (una premsa de gàbia, una desrapadora i diversos bocois i portadores, entre més). Aquesta estança comunica directament amb un altre edifici de 108m2 de gran alçada que alberga dues tines de ciment. El sostre, fet amb revoltons d'obra sobre bigues de fusta recolzades en travessers de ferro d'ànima buida, suporta una remunta exterior habilitada com a assecador d'ametlles amb coberta de teula a dues vessants i finestra quàdruple emmarcada amb maons al sector de ponent. Aquesta ala del complex engloba el terç occidental de la masia primigènia, que inclou un portal amb arc escarser tapiat i una finestra conopial del segle XVI a l'altura del primer pis. L'edifici original, molt modificat, es troba actualment dins d'un pati voltat de construccions amb una gran morera al mig. La façana, feta de tàpia i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular, va ser suplementada amb maons en la seva meitat oriental per donar continuïtat a l'aiguavés posterior de l'edifici principal. La porta principal, substituïda per un arc de mig punt amb maons aixamfranats, dóna accés a la masoveria i comunica, al fons, amb la casa de l'amo a través d'una caixa d'escala amb els graons i la barana de marbre. Concebut com un element exempt, encara que no ho és, aquest distribuïdor permet accedir a les diverses plantes de l'edifici principal sense hipotecar-ne l'espai i s'il·lumina mitjançant una torratxa o llanterna de 12m2 amb finestres bilobulades i merlets d'inspiració aràbiga. 94|98|119|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59221 Alzina de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-sala XX Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat a 60 metres del camí que va de can Fontanals la Sala, en el marge d'una esplanada situada a llevant d'aquest mas. Antigament el nivell de terres era més baix i s'havia fet servir el tronc de l'arbre per sostenir un dels extrems de l'estenedor. En caure en desús, el filferro hi va quedar nuat fins a ser engolit, raó per la qual l'escorça presenta una vira molt discreta a tot el volt. El tronc fa 2,65 metres de perímetre i dóna origen a cinc ramificacions ben repartides i igualment robustes a partir dels 2,5 metres d'alçada. L'arbre ha patit pocs talls i presenta un estat fitosanitari correcte, amb una capçada ampla, densa i ben equilibrada de 20 metres d'alçada i 18 de diàmetre. 08164-99 La Sala, a 10 m al nord del vèrtex més septentrional del conjunt d'edificis. 41.4101900,1.7113100 392293 4585095 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59179 Can Saumell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saumell DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX Es tracta d'un antiga casa de camp construïda a la segona meitat del segle XIX. Actualment aquest antic edifici s'insereix en un conjunt d'edificacions que conformen tota la finca de Can Saumell. La finca està closa per un mur de tanca perimetral, que disposa d'un accés directe des de la carretera a través d'un portalada de maons amb porta de ferro de doble fulla. L'antiga casa es situa a l'oest de la finca, a la part central. En el sector oriental existeixen dos habitatges més recents, un construït entorn la dècada de 1940 i l'altre més recentment, cap finals del segle XX, a partir d'una caseta preexistent. Al sud-oest de la finca hi ha una gran edifici agrícola, construït entre les dècades de 1960 o 1970, mentre que al nord, limitant amb la carretera, hi ha també uns magatzems agrícoles, possiblement de la primera meitat de segle XX. A la part posterior de la casa original, és a dir, a l'oest, hi ha adossada una construcció allargassada destinada també a usos agrícoles o ramaders. L'edifici original de Can Saumell correspon a un edifici de planta rectangular, aproximadament de 110m2 de superfície, amb un volum constituït per planta baixa, pis i planta sota coberta. La coberta és de dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'immoble conserva els trets característics de les cases de camp de l'època, en el que hi destaca especialment l'accés, el balcó i el ràfec com a elements distintius. La façana principal està encarada a l'est i presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre, en la planta baixa, hi ha l'accés, interessant, d'arc escarser amb dovelles de pedra; a cadascun dels laterals de l'accés la planta baixa disposa de dues finestres, probablement ampliacions de les originals. Al pis, sobre l'accés, en l'eix central, l'immoble disposa d'un balcó, original, de llosana d'obra, de taló, protegit per una barana de ferro. A cada costat del balcó hi ha dues finestres, rectangulars, originals. Cap de les obertures disposa de vasa d'adorn o d'altres guarniments. A la planta sota coberta, seguint els tres eixos, hi ha tres finestres, idèntiques a les de la planta pis, si bé lleugerament més petites. La façana és rematada per un ràfec tradicional, de tres filades de rajoles, la central col·locada a punta de diamant. Adossat pel nord, la casa disposa d'un annex actualment destinat a habitatge. És de planta baixa i pis, amb la coberta a una sola vessant, abocant les aigües cap al nord. Aquest edifici data probablement també de finals del segle XIX, aproximadament, però ha estat molt reformat recentment. Conserva però el ràfec original, similar al de la casa, de tres filades de rajoles, la central apuntada. La finca compta amb una sínia, segons Salvador Llorac (LLORAC, 2015:44), aspecte confirmat per la propietat, malgrat que no ha estat possible observar-la. 08164-57 Carretera BV-2155, quilòmetre 0,7. No hi ha referències històriques conegudes de Can Saumell. Segons la fitxa cadastral la data de construcció de la casa és 1871. La casa apareix assenyalada en el plànol topogràfic de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), tot i que l'emplaçament que hi ha marcat és erroni, desplaçat cap a l'oest. 41.4027300,1.7115700 392302 4584266 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59179-foto-08164-57-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59185 Font del carrer Sant Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-jordi DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. XIX-XX Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Sant Jordi es situa al lateral septentrional del carrer homònim, situat al centre del poble del Pla del Penedès. La font està adossada a l'angle del reclau que fa el carrer just en aquest punt, adossada a la façana de l'immoble que hi ha, que duu el núm. 32. Manté valor cultural en tant que font urbana existent possiblement des del segle XIX o principis del segle XX, malgrat que l'aspecte actual és de factura recent. No té doncs valor patrimonial però sí històric. La font és constituïda per una pica d'obra de maons, obrada molt recentment, de 64 cm de llargada, 23 cm d'amplada i 17 cm d'alçada, suportada per un pilaret també d'obra, arrebossat, de 66 cm d'alçada. La font s'insereix en un caixetí reentrat a la façana, rectangular, també de 64 cm d'amplada i 68 cm d'alçada, al centre del qual hi ha l'aixeta, nova, cromada i de polsador. Sobre el caixetí, centrat hi ha un plafó de rajoles ceràmiques adossat a la paret. Mesura 52 cm d'alçada i 39 cm d'amplada i és compost per 9 de rajoles quadrades de 13 cm. Hi ha pintada la figura de Sant Jordi matant el drac. El plafó segueix l'estil de plafons tradicionals catalans i està signat per 'Esteve Via. Can Fontanals'. Va ser col·locat en arranjar els carrers del poble. 08164-63 Carrer Sant Jordi, 32. Malgrat l'aparença actual, la font té un origen antic, possiblement del segle XIX, quan va créixer el carrer cap aquest sector del poble. Antigament hi havia un pou i la font, però el pou va ser tapat i la font modificada (QUERALTÓ, 1994: 258). Antigament a l'Ajuntament del Pla hi havia un pou i uns dipòsits que subministraven aigua a les fonts públiques (QUERALTÓ, 1994: 257). 41.4184100,1.7113200 392307 4586008 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59185-foto-08164-63-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59141 Pisos de Cal Patrots https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-de-cal-patrots DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. XX Edifici d'habitatges, modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez, construït l'any 1915. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Plaja número 14, fent xamfrà amb el carrer Sant Isidre, pel nord, i amb el carreró sense nom, pel sud, paral·lel a l'anterior. Destaca l'adaptació de l'edifici a la forma d'aquest extrem d'illa, a la que l'arquitecte hi dóna preeminència a través de les dues tribunes situades en els xamfrans. En conjunt, destaca per l'ornamentació esglaonada a base de ressalts. L'edifici és constituït per planta baixa i dos pisos, amb terrat a la part superior. L'accés principal es situa al centre de la façana occidental, en el lateral nord-est del carrer. En els xamfrans, sota les tribunes, hi havia dos accessos secundaris, més amples, de doble fulla, possiblement per carruatges, del qual es conserva únicament el situat al sud, mentre que situat al nord ha estat tapiat i reconvertit en finestra. Un quart accés, comú, per a vianants, s'ha obert en la façana nord. Tret d'aquest darrer accés i de la finestra que substitueix l'antiga porta, tota l'obra és unitària, d'acabat arrebossat, organitzada simètricament i mantenint en totes les façanes els trets decoratius que li confereixen el caràcter singular, que són les finestres amb la part superior emmarcades amb una vasa d'adorn a la meitat superior, una flor ornamental, presumiblement de pedra, situada a cada lateral de les finestres, i els ressalts motllurats, de mig bocell, faixa i doble bocellet, que remarquen el sòcol, pis i part superior del segon pis respectivament. Destaquen les dues tribunes situades en el primer pis dels xamfrans. La situada al nord és una exedra amb la volada suportada per tres permòdols esglaonats, o modillons, que neixen d'un arc escarser, emmarcat també per la flor ornamental situada a cada extrem, que correspon a la llinda de l'antic accés secundari. A la tribuna s'hi obren cinc finestres, llargues i estretes, amb llinda també d'arc escarser, protegides per una barana baixa, de ferro forjat. Aquesta tribuna es corona amb un terrat protegit amb barana de dues barres de ferro horitzontals, de la que en destaca la base, amb d'una decoració ressaltada que simula merlets, obrada amb maons. A diferència de l'anterior, la tribuna situada al sud és rectangular, però disposa exactament de la mateixa disposició d'elements i d'ornaments, amb cinc finestres altes i estretes d'arc escarser, tres en el frontis principal i dues en els laterals, i coronament amb un terrat emmerletat. La volada se sustenta igualment a través de permòdols esglaonats situats sobre l'arc de la porta secundària. En la clau de l'arc, on arrenca el permòdol central, hi ha la data de 1915, pintada. La façana principal s'organitza amb eixos simètrics en base a la porta principal, centrada, i dues finestres en els laterals, amb vasa d'adorn esglaonada en la part superior, a la planta baixa. Al pis hi ha un balcó central, amb la volada suportada també per permòdols esglaonats i dues finestres balconeres, totes amb barana de ferro trenat. El segon pis, sobre els mateixos eixos, presenta tres finestres també amb l'ampit lleugerament volat. La porta principal és de doble fulla, de fusta, envidrada a la part superior i amb guarnits geomètrics de plafó a la part central. Les façanes laterals, més curtes, disposen de la mateixa organització, si bé amb dos eixos d'obertures a la nord i d'un sol eix a la sud. El coronament de l'edifici és rematat amb un ràfec de cinc nivells, amb teula i rajola, sobre cornisa de maons, de la que en destaca el nivell col·locat a punta de diamant. 08164-19 Carrer Plaja, 14 L'edifici és obra de l'arquitecte Antoni Pons Domínguez (Barcelona, 1884-1978), arquitecte modernista que realitzà diverses obres al Penedès. L'edifici s'inicià probablement l'any 1914 i va ser finalitzat l'any 1915, d'acord amb el consta en la clau de l'accés situat en la xamfrà sud. 41.4175400,1.7116500 392333 4585911 1915 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59141-foto-08164-19-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Antoni Pons i Domínguez A l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) es conserven diversos plànols originals del projecte constructiu dels Pisos de Cal Patrots. Es tracta de dues plantes i tres alçats, fets a tinta sobre paper tela i parcialment colorejats, obra de l'arquitecte Antoni Pons. A l'arxiu duen els codis de referència H 101I/7/1521-23 i H 101J/4/1524-1525. Són d'important valor per al municipi, ja que és l'únic exemple, si més no conegut, d'un projecte constructiu dels edificis antic del Pla del Penedès. Hi destaca que la coberta de l'edifici es preveia amb teulada a dues vessants, amb els dos extrems coronats per puntes triangulars, elements que finalment fou acabat mitjançant un terrat. També al mateix arxiu, amb el codi SC 43/13 hi ha, en principi, quatre fotografies de l'immoble, just després de la construcció. Diem en principi ja que, un cop sol·licitada aquesta documentació, únicament ens ha proporcionat una fotografia. En aquesta, interessant, es veu l'immoble des de l'angle nord-oest, amb dos vailets en primer terme. 105|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59140 Cal Patrots https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patrots DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. XIX-XX Habitatge, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici cantoner, situat en el xamfrà entre els carrers Planes i Puigdàlber, amb l'accés i façana principal al carrer Planes número 1. L'edifici és d'estil popular, si bé amb trets significatius d'acomodació, com són el cadenat cantoner, l'accés d'arc de punt rodó de carreus motllurats, les finestres amb marc de pedra i la galeria arquejada de la façana posterior, que són les característiques arquitectòniques distintives de l'edifici. L'immoble és bessó del contigu pel sud-est, el situat al número 3 del carrer Planes, conegut com la Societat Recreativa. L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bocell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, recent. Flanquejant la porta, a cada costat, hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals acabades amb magolles, sobre travessers. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada. En el darrer pis, les tres finestres, sobre els mateixos eixos, són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. El vèrtex nord de l'edifici destaca pel cadenat cantoner que segueix fins a la cornisa, format per grans carreus repicats formant un angle arrodonit. Tota la façana de migdia presenta un acabat arrebossat en el que hi ha galgada, a través d'incisions, la simulació de l'aparell isòdom, seguint les filades de la cadena cantonera. El sòcol, arreu, és de pedra. La façana nord-oest presenta dos cossos distints. Un primer que segueix les mateixes característiques i ordenació que la façana principal, si bé amb dos únics eixos d'obertures; d'aquests destaca el situat més cap a ponent. En aquest eix, a la planta baixa hi ha una porta secundària, més estreta que la principal, també emmarcada amb carreus de pedra, mentre que al pis hi ha un balcó, idèntic al de la façana principal. El segon cos, lleugerament més baix, mancat de la planta sota-coberta, correspon al lateral de la galeria arquejada que domina la façana posterior. En lateral d'aquest cos a la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt, cegada, de carreus de pedra, sense motllures, mentre que al pis hi ha l'arc lateral de la galeria del front posterior. Ambdues façanes del volum principal de l'edifici finalitzen amb un cornisa de notable volada, motlurada. La coberta és de tres aiguavessos. La façana posterior, encarada al sud-oest, és dominada per la galeria arquejada que ocupa tot el primer pis d'aquest cos, adossat al volum principal. Es tracta d'una arqueria de de cinc arcs de mig punt, més el sisè del lateral nord-oest, suportats per pilars quadrats amb capitells d'equís bocellats i collarins ressaltats amb motllura. Tots els arcs presenten una barana de balustres. A l'extrem sud d'aquest cos hi ha una finestra oberta probablement amb posterioritat. Sobre la galeria, el cos és cobert per un terrat protegit per una balustrada amb motius florals a la panxa de cada columneta. 08164-18 Carrer Planes, 1 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una informació aproximada. 41.4170500,1.7119200 392355 4585856 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59140-foto-08164-18-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras A la façana principal, en el lateral oest de la porta, hi adherides a la façana rajoles ceràmiques, recents, amb el nom 'Cal Patrots'. Cal assenyalar que la denominació de l'immoble apareix en la cartografia i referències escrites indistintament com 'Cal Patrots' o 'Cal Petrots'. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59152 Cal Joanet Nadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-nadal GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Habitatge cantoner, d'estil noucentista, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el xamfrà sud entre el carrer Plaja i el carrer Quarters, amb l'accés en el carrer Quarters número 1. Correspon a un edifici de planta trapezoïdal, adaptat a l'encreuament de carrers i a les finques amb les que fa mitgera en els laterals est i sud. Es compon de planta baixa i pis, coronat per una terrassa. L'immoble destaca per diverses ornamentacions en les façanes, d'estil noucentista. Ha sofert reformes, recentment, que han modificat alguns aspectes originals. La façana principal, encarada al nord, s'ordena a partir de tres eixos d'obertures, totes decorades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada. Les de la planta semblen haver estat reformades, fet que no permet definir amb seguretat l'aspecte original. Actualment l'accés es situa en l'eix oriental, amb una porta d'una sola fulla, que probablement correspon a la refacció d'una antiga finestra. Al centre presenta una obertura de major alçada i amplada, d'arc escarser, avui en dia tripartida amb un envidrament a la part superior, un balcó lleugerament volat i una porta de garatge a la part inferior; es tracta ben probablement de la modificació recent de l'accés original de l'edifici. En l'eix occidental hi ha una finestra, tapiada, bessona de la que probablement hi hagués hagut on hi ha l'actual porta. El segon pis es caracteritza per tres finestres rectangulars, iguals que les de la planta baixa, amb vasa d'adorn; la central és un balcó, amb barana de ferro, i les dues laterals són balconeres, l'oriental també amb barana de ferro, i l'occidental tapiada. Les baranes de ferro corresponen a la rehabilitació recent de la finca, doncs en la fotografia de 1980 que incorpora l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985) s'hi observa que eren de balustres. En la part superior d'aquestes obertures, cegada, sense envidrament, hi ha esgrafiats motius florals i geomètrics, suposem restaurats. Destaca en la façana l'assenyalament del nivell del primer pis, mitjançant una motllura correguda de bossell que recorre també la volada del balcó. El coronament de la façana presenta una cornisa motllurada, de quart de bossell a la base i una franja dentallada, a escaire, al centre. Sobre la cornisa, reculadament, s'inicia la barana balustrada del terrat, amb columnetes de motiu octogonal al centre. Per una altra banda, la façana sud-oest, encarada al carrer Plaja, disposa a la planta baixa d'una obertura idèntica a la central de la façana principal, d'arc escarser, avui dia envidrada en la part superior, balcó al centre i finestra a la part inferior. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que la part superior era cega i el balcó inexistent. Al sud d'aquesta obertura hi ha dues finestres, una primera balconera, amb ampit volat de mig cercle, protegida per una barana de ferro, si una segona més petita, quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres també balconeres, antigament protegides amb balustres, d'acord amb la fotografia de 1980, i actualment amb barana de ferro. El coronament d'aquesta façana és idèntic al de la principal. Cal destacar el vèrtex de l'edifici en el xamfrà, arrodonit i marcant un cadenat ressaltat. El mateix vèrtex, en el pilar d'unió de les balustrades del terrat, havia estat remarcat per un ornament tipus copa o magolla (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985); avui dia hi ha dues copes ornamentals. 08164-30 Carrer Quarters, 1 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4171500,1.7120100 392363 4585867 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59152-foto-08164-30-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59157 El Casino - Societat Recreativa https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-societat-recreativa DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LA VANGUARDIA (1990) , núm. 20.725, Barcelona, Sábado 26 de julio de 1930. XIX-XX Restaurat recentment. Edifici d'habitatges, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX. Correspon a un edifici situat al carrer Planes número 3. L'immoble és bessó del contigu pel nord-oest, el situat al número 1 del carrer Planes, conegut com Cal Patrots. Igual que aquest, l'edifici és d'estil popular, si be amb trets significatius d'acomodació, com són els accessos d'arc de mig punt o les finestres amb marc de pedra i barana balustrada. Després d'anys de romandre abandonat, l'edifici ha estat recentment rehabilitat amb nous pisos (DIVERSOS AUTORS, 2011:90). L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bossell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, de construcció recent. A cada costat de la porta hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals sobre travesser, acabades amb magolles. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada, recentment restaurada. En el darrer pis, les tres finestres sobre els mateixos eixos són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra. Destaca en l'immoble l'existència del pati lateral, al sud-oest, enrajolat també recentment, al qual s'hi accedeix per una portalada amb arc de punt rodó, com el de l'accés principal a l'edifici, de pedra motllurada, i amb una coronament de cornisa motllurada de quart de bossell amb ornamentació de dentellons a la base. La façana sud-oest actualment mostra una porta secundària i dues finestres a la planta baixa, tres finestres a la planta pis, la central balconera, i cinc a la planta sota-coberta, tot ordenat sobre els tres eixos d'obertures, emmarcades totes amb pedra. Desconeixem si la composició, completament restaurada, reprodueix l'original. A la façana posterior és repeteix també el mateix esquema compositiu que a Cal Patrots, tot i que en aquest cas sobre el mateix volum de l'immoble, no en un cos separat, amb un galeria de cinc arcs de mig punt sobre capitells motllurats i pilars quadrats, i amb un finestra a l'extrem nord-oest. A diferència de Cal Patrots, hi manca el sisè arc en la façana lateral de la galeria, sobre la qual, en aquest cas, no hi ha terrat, sinó la prolongació de la planta sota-coberta. Finalitza l'edifici amb una cornisa motllurada, notablement volada, i una coberta a tres aigües. 08164-35 Carrer Planes, 3 No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha d'emmarcar, com Cal Patrots, a cavall entre finals del segle XIX i primers anys del segle XX. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1928, que probablement no es correspon amb la realitat. L'edifici és significatiu per la història local, ja va acollir des de principis del segle XX la Unió Planenca, entitat fundada el 22 de maig de 1895 i que possiblement substituïa el Centre Agrícola. En la mateixa adreça el 1912 hi ha registrat el Sindicat Vinícola del Pla del Penedès i a partir del 28 de juny de 1919 el Centre Agrícola i Cooperatiu, que potser va deixar d'existir oficialment el 1926 (DIVERSOS AUTORS, 2011:201), però que sembla mantenir-se com a associació del denominat 'Casino' fins anys més tard (LA VANGUARDIA, 1930:21). El fet és que l'edifici era seu d'aquestes associacions, constituïdes pels propietaris de les finques del Pla, generalment de perfil polític de dretes, motiu pel qual el Casino era el contrapès al Centre Agrícola, que acollia als rabassaires (DIVERSOS AUTORS, 2011:201). Aquesta circumstància s'observa clarament en la notícia publicada al periòdic La Vanguardia el 26 de juliol de 1930, en la que es detalla els actes festius per Sant Abdó i Sant Senèn, en els que, per exemple, l'1 d'agost hi havia programat en la 'Sociedad recreativa Centro Agrícola, Casino, unos lujosos bailes de Sociedad, que amezinará la orquestina Catalunya (...) y estranará un repertorio de bailables de gusto exquisito', mentre que, a les mateixes hores, 'en la sociedad recreativa del Sindicato Agrícola de Rabassaires, habrá interesantes bailes que amenizará una aplaudida orquestrina de la capital' (LA VANGUARDIA, 1930:21). Una contra-programació per uns amb balls d''exquisit gust' i per altres 'interessants', que ja ho diu tot. Durant la Guerra Civil, degut a aquest perfil polític de dretes, el Casino va ser clausurat i destinat a escola; la gramola, incautada, va ser trasllada al Centre (DIVERSOS AUTORS, 2011:201). Després de la guerra va esdevenir oficialment 'Centro de Educación y Descanso', tot i que oficiosa i popularment va rebre noms diferents, i lloc on es desenvolupava totes les activitats lúdiques, entre les quals totes les festes, el teatre, el cinema o la primera televisió, que omplia el local en la retransmissió de partits de futbol. Entre finals dels anys seixanta i primers dels anys setanta s'inicià la crisi del Casino, que s'intentà revitalitzar amb un nous estatuts l'any 1974, en els que es va prendre el nom de Sociedad Recreativa, fins a la seva desaparició l'any 1982 (DIVERSOS AUTORS, 2011:202). 41.4169800,1.7120200 392363 4585848 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59157-foto-08164-35-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras L'edifici és popularment conegut com 'el Casino', i amb menys mesura també com 'Societat Recreativa', en motiu d'acollir antigament aquestes associacions. 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59142 El Centre https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-centre DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Oficina Patrimoni Cultural, Expedient de declaració de 'El Centre' (El Pla del Penedès. Alt Penedès) com a Bé Cultural d'Interès Local, inèdit, 2015. DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. FREIXA, MIREIA (1981), 'Progressisme i tradició a l'arquitectura de Lluís Moncunill', D'art, núm. 6-7, p. 194-206. GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Treball (1984) Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939. LA VANGUARDIA (premsa), núm. 34.803, Barcelona, Sábado 6 de mayo de 1978, p. 27 LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX-XX Degradació de l'estructura de coberta, de ferro, de sala d'actes, que és un element rellevant històric i arquitectònic del conjunt d'edificis. Conjunt d'edificis que constitueixen la seu del Centre Agrícola-Unió d'Agricultors, amb orígens als segle XIX i amb fort arrelament històric i sentimental al municipi. Es tracta del conjunt arquitectònic conegut popularment com 'El Centre', Centre Agrícola i Social, situat als números 12 i 14 del carrer Sant Jordi, al centre del Pla del Penedès situat als números 12 i 14 del carrer Sant Jordi, al centre del Pla del Penedès. El conjunt és format per dos immobles contigus, que daten aproximadament de mitjan segle XIX, reformats posteriorment, i d'una sala polivalent o espai escènic agregat, situat al nord-est dels esmentats edificis, que correspon a la darrera incorporació al conjunt (DIVERSOS AUTORS, 2011: 198). Es tracta doncs d'una agrupació de tres volums edificats. L'origen dels edificis sembla correspondre a habitatges populars construïts vers mitjan segle XIX, aproximadament de cós i mig d'amplada, seguint l'estil de la resta d'immobles del mateix carrer i del poble. Així és desprèn de les façanes d'ambdós edificis, amb doble balcó al primer pis i sense disposar de cap tret particular que els distingeixi d'una casa corrent i els identifiqui com a centre social. Posteriorment, probablement cap a finals del segle XIX, l'interior de l'edifici situat al número 14 degué ser reformat per adaptar-lo a local recreatiu, mentre que el situat número 12 encara avui manté part dels trets d'antic habitatge. Més endavant, es construí el volum destinat a sala polivalent, edificat sobre els antics patis posteriors d'ambdós immobles i orientat a la inversa d'aquests, paral·lel al carrer. Els tres edificis van ser finalment comunicats a través de diversos accessos entre ells. L'edifici situat al número 14 és constituït per planta baixa i pis. La façana, simètrica, mostra dos accessos a la planta baixa, centrats, amb portes de factura recent. Al pis hi ha els dos balcons, amb volada de pedra motllurada i barana de ferro. Sobre aquests, en el que hauria estat la planta sota-coberta hi ha dues finestres cegades amb claustres de ceràmica. El coronament de la façana és mitjançant una cornisa llisa; la coberta, a dues aigües. A l'interior, la planta baixa, avui utilitzada com a bar, correspon a una sala diàfana en la que destaquen les dues columnes de ferro colat que suporten l'embigat de fusta, originàries de la possible adaptació de l'edifici a sindicat agrícola-centre recreatiu, freqüents en l'arquitectura d'edificis comercials (mercats, botigues), i recreatius des de finals del segle XIX (FREIXA, 1981:197). Als fons de la sala hi ha l'accés principal a la sala polivalent, mentre que en els laterals presenta dos accessos a l'edifici contigu del núm. 12, des d'on s'accedeix al primer pis. Aquest pis actualment correspon a una sala diàfana, polivalent, reformada, amb la coberta nova suportada per una encavallada de fusta. A l'extrem nord d'aquesta sala, ocupat com a espai de reunions, hi ha un armari amb diverses plaques de records d'actuacions de la Coral Sol Ixent. Per la mitgera sud, a través d'unes escaletes, s'accedeix a una sala de reunions i a un petit terrat, l'únic existent del conjunt, ambdós espais corresponents al pis superior de l'edifici situat al núm. 12. Immoble situat al número 12 és constituït per planta baixa, una planta entresol i la planta pis. La façana a la planta baixa presenta dos accessos, un a l'oest, d'arc rebaixat amb porta de ferro, a través del qual s'accedeix al vestíbul de l'immoble, i un a l'est, de llinda plana i porta de dues fulles, de ferro, que dóna accés a un llarg espai actualment emprat com a magatzem del bar i que representa el corredor d'accés secundari a la sala d'actes, situada al fons. 08164-20 Carrer Sant Jordi, 12-14 L'origen de l'actual Centre Agrícola-Unió d'Agricultors es remunta a finals del segle XIX, en el context del conflicte rabasser i l'associació dels pagesos amb l'objectiu de defensar els seus interessos, aspectes generalitzats a Catalunya en aquella època. En el mateix ambient i paral·lelament van proliferar les associacions polítiques, moltes d'elles en defensa dels drets dels pagesos. El 18 de juny de 1892 l'associació política Centre Republicà Democràtic Federalista, amb seu als números 12 i 14 del carrer Nadal, avui carrer Sant Jordi. Poc després, el 9 d'agost del mateix 1892 es va constituir l'Aliança Planenca, el braç recreatiu del Centre Republicà, amb qui compartida la seu (DIVERSOS AUTORS, 2011: 197). Es tracta de les dues associacions a través de les quals es forja l'ús de l'edifici com a centre socio-polític. L'origen directe de l'actual Centre cal buscar-lo, però, en la fundació de la Unió d'Agricultors el 27 d'agost de 1904, amb seu també al mateix emplaçament, que serà rellevada pel Sindicat Agrícola Cooperatiu-Unió d'Agricultors, fundada el 8 de juliol de 1911 i de la que en consten un Reglament aprovat el 23 d'abril de 1912 (DIVERSOS AUTORS,2011: 197-198). El sindicat, amb una ideologia d'esquerres, es va enllaçar amb les formacions polítiques afins, i en l'època de la República l'edifici va ser seu d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió de Rabassaires, mentre que durant la Guerra Civil va ser un dels principals centres de l'activitat republicana del municipi. Precisament en motiu d'aquesta filiació política, en finalitzar la guerra el recinte va ser requisat, tancat i espoliat, passant a mans de l'Organización Sindical Española (DIVERSOS AUTORS,2011: 198), el sindicat vertical del règim franquista, amb la propietat registrada a nom de la Delegación Nacional de Sindicats de la Falange Española y de las JONS (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985:51). Durant aquella època, entre els anys quaranta i seixanta-cinc (LLORAC, 2015: 225), l'edifici va ser utilitzat com a escola i temporalment com a habitatge de mestres (DIVERSOS AUTORS,2011: 198), fins que vaser tancat i abandonat fins l'any 1978. Amb la caiguda del règim franquista, l'any 1976 l'edifici va passar a mans municipals, adquirint-lo per evitar-ne la subhasta pública, empès per la pressió d'una significativa part dels planencs, els antics socis del Centre, que en preservaven l'ànima del record i valors, que finalment van aconseguir que els hi fos retornat, després d'una sol·licitud presentada l'agost de 1977. La cessió de l'immoble es va protocol·laritzar l'11 d'abril de 1978 en una sessió extraordinària de l'Ajuntament, retorn que va tenir notable ressò mediàtic atès que va ser la primera devolució a Catalunya d'un local incautat pel franquisme (LA VANGUARDIA, 1978:27). El procés de retorn no es va finalitzar fins el 6 de gener de 1984, data en que es va celebrar l'acte públic de lliurament de les escriptures de propietat al Centre (DIVERSOS AUTORS,2011: 199). Després de la recuperació, el Centre, registrat com a sindicat agrícola el 1979 amb el nom de Centre Agrícola-Unió d'Agricultors, rememorant doncs la denominació original, ha anat fluctuant amb alts i baixos en quant a activitats i conservació arquitectònica, que en els darrers temps, a partir de l'any 2004, quan es va celebrar el 25è aniversari de la reobertura i el centenari de la Coral Sol Ixent, sembla consolidar-se a d'una banda acollint activitats de múltiples entitats i, de l'altra, mitjançant projectes de reforma des de l'any 2009 (DIPUTACIÓ DE BARCELONA, 2015) i la declaració de l'edifici com a Bé Cultural d'Interès Local en el Ple ordinari del Consell Comarcal de l'Alt Penedès de 21 de gener de 2016. 41.4180800,1.7120100 392364 4585970 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59142-foto-08164-20-3.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Cont. Descripció:A l'entresòl hi ha una única finestra, sobre l'eix de la porta de doble fulla, que és balconera, amb barana de ferro; mentre que a la planta pis la façana presenta dos balcons, idèntics als de l'immoble del número 14. Remata la teulada una cornisa motllurada, a la que se li adossa el canal de peces ceràmiques que recull l'aigua pluvial de la coberta, també de dues aigües. El vestíbul de l'immoble és interessant, essent una de les parts antigues conservades. Presenta una escala amb graons de ceràmica i marxapeu de fusta, que duu, com dèiem anteriorment, a la sala polivalent situada sobre l'actual bar. En el primer replà, planta entresol, hi ha dues portes que condueixen a sengles habitacions destinades a despatx i aula, amb sostre de revoltons. En un racó de l'aula hi ha un revestiment ceràmic amb rajoles de cuina datades aproximadament de principis del segle XX. El pis superior correspon a la sala de reunions i terrat, ja esmentats, als quals s'hi accedeix per la sala polivalent del pis de l'edifici situat al número 14.El tercer volum del conjunt correspon a la sala d'actes situada al nord dels edificis esmentats. Correspon a una gran sala aproximadament de 180m2, de planta lleugerament trapezoïdal, totalment diàfana, tret de l'extrem nord-oest, on hi ha l'escenari, entarimat, del qual destaca la bocana amb vasa d'adorn de guix, motllurada. De l'edifici és rellevant la conservació del paviment de la sala, de rajola hidràulica amb motius geomètrics, i especialment també l'estructura de la coberta, formada per tres encavallades de ferro, tipus Howe, amb pèndoles unides a un tirant, que sostenen els cabirons de fusta sobre els que descansen les llates, que suporten l'actual coberta de fibrociment. 106|119|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59184 Font del carrer Sant Isidre https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-isidre DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. XX Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Sant Isidre és situa al lateral oriental del carrer homònim, situat al centre del poble del Pla del Penedès, a escassos 50 m. de l'església de Santa Maria Magdalena. La font està adossada a la façana occidental de l'edifici que duu el número 1 del carrer de Sant Isidre. Manté valor cultural en tant que font urbana existent possiblement des del segle XIX o principis del segle XX, malgrat que l'obra actual és recent. La font es composa d'una pica de pedra i aixeta, tot emmarcat per un panell d'obra adossat a la paret de l'immoble en el que a la part superior hi ha un plafó ceràmic. La pica és de pedra, buixardada, de planta el·líptica, de 58 cm de llargada, 44 cm d'amplada i 18 de gruix. El vas interior és d'uns 31 cm de llargada i 8 de fondària. Es tracta de l'antiga pica de la font que hi havia a la Plaça de l'Església, ja desapareguda, col·locada aquí quan es van arranjar els carrers (QUERALTÓ, 1994: 257). La pica està col·locada a 74 cm del sòl. El panell d'obra que emmarca tot el conjunt és format per una estructura de 2,32 m d'alçada, 68 d'amplada i 8 cm de gruix, tota arrebossada i pintada de color ocre. A la part central forma un caixetí reentrant, de 77 cm d'alçada, a la part inferior de la qual és on hi ha encastada la pica i més amunt hi ha l'aixeta, comuna, de llautó, amb polsador i bec llarg. A la part superior del panell, centrat, hi ha un plafó ceràmic amb la figura de Sant Isidre i un fons de paisatge rural. El plafó és de 39 cm d'amplada i 53 cm d'alçada, format per 12 rajoles de quadrades de 13 cm. El plafó segueix l'estil de plafons tradicionals catalans i està signat per 'Esteve Via. Can Fontanals'. Va ser col·locat en arranjar els carrers del poble. 08164-62 Carrer Sant Isidre, adossada a la façana del l'immoble núm. 1. No hi ha referències històriques conegudes de la font del carrer Sant Isidre. Antigament a l'Ajuntament del Pla hi havia un pou i uns dipòsits que subministraven aigua a les fonts públiques (QUERALTÓ, 1994: 257). 41.4177700,1.7120700 392369 4585936 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59184-foto-08164-62-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59151 Cal Carnisser https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-1 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Conjunt de tres habitatges, entre mitgeres, noucentista amb components eclèctics. Correspon als tres edificis situats en el lateral nord-est del carrer Sant Jordi, referenciats amb els números 4, 6 i 8, d'est a oest respectivament. El grup destaca especialment per mostrar una composició unitària de les façanes, que no simètrica, fonamentalment distingible en l'estètica de l'acabat i en les ornamentacions, malgrat tractar-se de tres habitatges independents. La distinció entre habitatges és visible tant en l'aresta entre cossos, com en les façanes i també en les cobertes. Els tres immobles es configuren en planta baixa i dos pisos. La unitat compositiva es manifesta a través de diversos elements. En primer lloc les finques situades en els números 4 i 6 presenten un coronament de façana unitari, tant a través del ràfec com del frontó. D'altra banda els números 6 i 8 presenten un ressalt de bossell uniforme, marcant el sòl del primer pis. En tercer lloc, les tres finques disposen de totes les obertures emmarcades amb una vasa d'adorn lleugerament ressaltada del plom de la façana. El quart i darrer aspecte és l'acabat pintat homogeni, blanc sobre l'arrebossat del frontis, rosat per als marcs d'obertures i granat pel sòcol i elements amb volada. Per contra, la divergència entre immobles es manifesta en l'ordenació i organització de cadascun d'ells de forma indepenedent. Així, l'immoble número 4 presenta dos eixos d'obertures: a la planta baixa dos accessos, de llindes rectes; probablement l'oriental havia estat una finestra, d'acord amb l'amplada que presenta: menor respecte l'altre accés i idèntica a la resta de finestres de l'edifici. Al primer pis disposa de dos balcons també de llindes rectes, amb volada de secció trapezoïdal i amb barana de ferro amb tapís central. En el segon pis hi ha també dos balcons, amb la diferència de ser d'obertures d'arc de mig punt i les volades molt curtes, protegits per baranes de ferro idèntiques a les del primer pis. Dues faixes assenyalen els nivells dels pisos. L'immoble situat en el número 6 és que presenta elements eclèctics, organitzats també en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa actualment té dos accessos: l'oriental, que dóna accés a un comerç, distingit per un guardapols poligonal, de doble triangle, sobre la vasa d'adorn; l'occidental, que dóna accés a l'habitatge, remarcat per un guardapols de coronament triangular, de reminiscències clàssiques; aquest darrer, al peu, disposa de guardacantons. L'accés coronat pel doble triangle, en ziga-zaga, respon en realitat a la modificació de la porta geminada original, en la que cadascuna de les obertures disposava del seu adorn triangular, d'acord amb que s'observa en la fotografia de l'any 1980 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA, 1985). En el primer pis hi ha dos balcons de volada poligonal, amb barana de barres de ferro trenades i panxa a la base; les obertures són d'arc lleugerament apuntat. En el segon pis hi destaquen les dues finestres triforades, amb triple arc califal, de record arabesc. En l'esmentada fotografia de 1980 s'observa que hi havia una decoració en el punt dels arcs, avui desapareguda. El coronament de la façana, juntament amb l'immoble número 4, és a través d'un ràfec de quatre nivells de rajoles, el segon de punta de diamant, sobre un dentellada en voladís, i acabat amb un frontó ondulat. 08164-29 Carrer Sant Jordi, 4-8. No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareixen com a data de construcció els anys 1800, per a l'edifici del núm. 4, i 1900 per als edificis situats en els números 6 i 8. Aquestes referències cronològiques s'han d'entendre com aproximades, doncs les característiques del conjunt d'edificis són pròpies del noucentisme de principis del segle XX, fet al que s'hi ha de sumar la possibilitat que corresponguin a una reforma d'immobles preexistents, potser d'entorn mitjan segle XIX, d'acord amb l'ordenació del parcel·lari del carrer i tipologia dels seus habitatges. 41.4179200,1.7121300 392374 4585952 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59151-foto-08164-29-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras La denominació del conjunt procedeix de la carnisseria existent a la planta baixa de l'edifici situat en el número 6, comerç de llarga tradició.Cont. Descripció:Finalment, l'edifici situat en el número 8 mostra tres eixos d'obertures a la façana principal, amb la porta principal centrada, a la planta baixa, de fusta, envidrada, i dues portes secundàries (possibles antigues finestres balconeres) en els laterals, l'occidental amb porta d'alumini recent i l'oriental tapiada; les tres obertures disposen d'una vasa d'adorn coronada amb forma triangular, també de reminiscències clàssiques. En el primer pis, les tres obertures són d'arc escarser, la central és un balcó al barana de ferro de faldó i les laterals són finestres amb l'ampit lleugerament volat. El mateix esquema es repeteix en el segon pis, tot i que les obertures són de llinda recta, amb les cantonades superiors de quart de cercle, i el balcó central amb menys volada.Finalitza la façana un interessant ràfec de triple filada de rajoles d'extrem semi-circular, imbricades sobre un ressalt de filetó. Les cobertes dels edificis del números 6 i 8 són a dues aigües, mentre que l'edifici del número 4 disposa d'un terrat a la meitat sud de la coberta. 106|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59158 Casa del carrer Rovira núm. 13 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rovira-num-13 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. D'acord amb l'any assenyalat en la part superior de la façana, l'immoble data de l'any 1916. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. XX Edifici parcialment entre mitgeres, d'estil modernista, de l'any 1916. L'immoble és situat en el número 13 del carrer Rovira, fent mitgera amb l'habitatge situat a l'oest i aïllat respecte a la resta de façanes, on l'edifici és envoltat pel pati propi. Destaca pel seu estil modernista en quant a elements decoratius, del darrer moment de l'estil, a cavall amb les corrents noucentistes, de la qual en són ja les formes més racionals de l'edifici. Correspon a un edifici constituït per dos volums diferenciats, adossats, ambdós rectangulars, de menys d'un cós d'amplada i orientats en sentit NE-SW. El situat al nord-oest és el que s'adossa a la finca veïna i es composa de planta baixa i pis, mentre que el situat al sud-est destaca per diferenciar-se de l'altre a través d'una composició de planta baixa, pis i planta sotacoberta i estar el volum avançat respecte el primer en el front de la façana principal, encarada al sud. L'edifici és rellevant per l'ornamentació d'estil modernista de les façanes, en base a franges decoratives formades per rajoles vidrades de reticulat blau, pels adorns esglaonats i pel frontó del cos més elevat. La composició de l'edifici és ordenada i simètrica. El cos occidental presenta a la planta baixa l'accés a l'edifici i a l'oest d'aquesta una finestra. Sobre aquests eixos, a la planta superior hi ha dos finestres, rectangulars i altes, que destaquen per disposar de dues franges d'adorn a cadascun dels laterals, en la part superior. Les franques, lleugerament reentrants del plom de la façana, són guarnides amb dues rajoles de les esmentades. La planta pis és assenyalada en tot el perímetre de l'edifici per una motllura de doble filet al mig de la qual hi ha també rajoles les mateixes blaves. En el front de la façana principal, el cos oriental disposa d'una finestra a la planta baixa i a la planta primera d'un balcó, per sobre de la motllura que assenyala el pis, que just en aquest punt és doblada, oferint encara més ornamentació. Destaca en el balcó la barana de ferro ornamentada amb un motiu central i especialment els angles d'obra on aquesta es subjecta, que són esglaonats i coronats per gallons de ceràmica. És rellevant la decoració de la finestra del balcó, que en els laterals superiors disposa també de les dues franges decorades amb les rajoles reticulades i a sobre un reentrant esglaonat guarnit també amb la mateixes ceràmiques, algunes de les quals han estat substituïdes. A la planta sotacoberta hi ha al centre tres obertures espitllerades, a manera de franges paral·leles, la central lleugerament més llarga, que proporcionen llum a l'interior. Sobre aquestes, corona la façana un curt frontó subcircular, que amaga el carener, al centre del qual amb fragments de les rajoletes blaves reticulades, talment similar a un trencadís, hi ha els números que formen la data '1916'. A la façana oriental hi destaquen les dues finestres del primer pis, idèntiques a la de la façana principal, amb el guarniment esglaonat, així com la cornisa de doble filet esglaonat, que en el front principal incrementa el sentit de gradació de les ornamentacions. 08164-36 Carrer Rovira, 13 41.4164700,1.7121900 392377 4585791 1916 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59158-foto-08164-36-3.jpg Inexistent Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 105|106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59188 Rajoles de retolació i numeració de carrers. https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-retolacio-i-numeracio-de-carrers GACETA DE MADRID (1860): Gaceta de Madrid, Año CXCIX, Martes 28 de febrero de 1860, número 59. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XIX En general estan ben conservades, malgrat que algunes presenten fissures o algun fragment perdut. Antigues rajoles de retolació de carrers, de finals del segle XIX. En el Pla del Penedès es conserven algunes de les antigues plaques de denominació dels carrers i illes de cases. Es tracta de les plaques originals, ben probablement les primeres en col·locar-se al poble en motiu del que establia la primera legislació en aquest sentit, que van ser 'Reglas para efectuar la rotulación de calles y numeración de cases aprobadas por Real órden de 24 de febrero de 1860' (GACETA DE MADRID, 1860:1). Les plaques ceràmiques conservades corresponen ben probablement a pocs anys després d'aqueta Reial ordre. S'ha identificat un total de sis rètols, tres d'ells d'una sola rajola i tres formats per un plafó de dues rajoles. Es tracta de rajoles ceràmiques, vidrades, quadrades, de 20 per 20 cm, de color blanc. Duen el nom de les illes de cases o de les barriades pintats, de color blau fosc, amb lletres majúscules, al centre. Les rajoles són envoltades d'una orla perimetral del mateix color blau que les lletres. L'alçada de les lletres de les plaques varia en funció del text. Les rajoles identificades són les següents: 1. 'CALLE DE LOS CUARTELES'. Situada a la façana de l'immoble núm. 3 del carrer dels Quarters. D'una sola rajola. El carrer dels Quarters duu aquest nom degut a l'existència, en el segle XIX, d'una caserna per hostatjar un destacament de tropes governamentals (LLORAC, 2015:35). 2. 'MANZANA 6A'. Situada a la façana occidental de l'església de Santa Magdalena, al carrer Verge de Montserrat. D'una sola rajola. 3. 'MANZANA 10A'. Situada a la façana de l'immoble núm. 38 del carrer de Sant Jordi. D'una sola rajola. 4. 'CASERIO DE BUENAVISTA'. Situada a la barriada de Bonavista, a la façana de l'immoble núm. 10. De dues rajoles. 5. 'CASERIO DE LAS PARELLADAS'. Situada a la barriada de Can Martí de les Parellades, a la façana de l'immoble núm. 5. De dues rajoles. 6. 'CASERIO EL PUJOLET'. Situada a la barriada del Pujolar, a la façana de la tanca o baluard d'accés de cal Tet. Paral·lelament cal incloure també en les antigues rajoles de numeració dels immobles, que ben probablement corresponen al mateix període que les plaques de carrers. Es tracta de rajoles ceràmiques, quadrades, de 15 per 15 cm, de fons blanc amb el número centrat de color blau fosc i una orla perimetral del mateix color, idèntica a la que duen les plaques de carrers. N'hi ha conservades diverses, especialment al poble del Pla, però també a les barriades Bonavista, de les Parellades i de Can Martí de les Parellades . 08164-66 Varis emplaçaments Daten probablement del darrer quart del segle XIX, col·locades a partir de la Reial ordre de 24 de febrer de 1860. 41.4171800,1.7123500 392391 4585870 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59188-foto-08164-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59188-foto-08164-66-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59187 Inscripció de ca la Mariona. https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-de-ca-la-mariona LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. XVII La pedra, probable llinda, està ben conservada, per bé que actualment disposa de degotalls de pintura procedents d'haver pintat el contorn del caixetí que l'emmarca sense haver-la protegit. Inscripció parietal del segle XVII. Inscripció situada a poc més de dos metres d'alçada just a la partió entre les façanes dels números 3 i 5 del carrer Borrós, al centre del poble del Pla del Penedès, a 30 m a l'oest de l'església parroquial. Es tracta probablement d'una antiga llinda de porta, reutilitzada en els immobles actuals, ambdós construïts o reformats al segle XX, segons les característiques arquitectòniques que presenten, potser corresponent a un antic edifici preexistent al lloc. La pedra, almenys en la part visible, mesura 80 cm de llargada i de 25 cm d'amplada. Duu inscrit '1687 IHS', és a dir un cristograma, monograma de Jesucrist en base a l'escriptura del nom en grec. L'any ocupa aproximadament 30 cm de llargada i el monograma 16; els números són de 10 cm d'alçada i el monograma de 17 cm. Com acostuma a ser freqüent, en la part superior el monograma disposa d'una creu, al centre, sobre la H, i a la part inferior, també al centre, tres claus que figuren la crucifixió de Jesucrist. És un element rellevant en tant que es tracta del testimoni físic més antic d'un immoble civil del Pla del Penedès. 08164-65 Carrer Borrós, 3-5. Es desconeix l'origen de la inscripció, per bé que cal pensar que correspon a una antiga llinda d'un immoble preexistent al lloc. Cal tenir en compte la proximitat de l'església de Santa Magdalena, doncs el presumible antic immoble formaria part del nucli més antic del poble, del qual n'és un destacat testimoni. 41.4178000,1.7123800 392395 4585938 1687 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59187-foto-08164-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59187-foto-08164-65-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59136 Cal Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XIX Habitatge urbà, entre mitgeres, d'estil popular, benestant, d'entorn finals del segle XIX. Es tracta d'un immoble de gran extensió, aproximadament 360 m2 de planta, fruït probablement d'una ampliació de volums a través de l'evolució històrica de l'edifici. Aquest fet és especialment visible en el front de façana del carrer Quarters (Corraló), on s'observa que l'immoble és conformat per dos volums diferents que no mantenen la mateixa alineació. De l'immoble en destaca especialment la façana, amb profusió d'obertures simètriques emmarcades amb vasa d'adorn. La façana principal està encarada al nord-est, enfront la Plaça Major, la façana sud-est limita amb el Corraló, vers el carrer Quarters, la sud-oest amb el pati propi de la finca i la nord-oest actua de mitgera amb un altre habitatge. L'immoble es composa de planta baixa, pis i planta sota coberta. El front principal és el més rellevant. Presenta una composició ordenada i simètrica de les obertures, en base a quatre eixos totalment simètrics i una caracterització homogènia, que únicament divergeix en les obertures de l'eix septentrional, indicant una possible volum annexat. L'accés de l'edifici es situa en el segon eix d'obertures de l'immoble, començant pel sud, i es caracteritza per tractar-se d'un gran portal d'arc carpanell, tot ell motllurat amb doble bossell. Hi destaca al centre de l'arc, en la clau, una cartel·la amb decoració estriada que sustenta la llosana del balcó existent sobre l'accés. La porta de l'edifici, de doble fulla, dóna accés a un rebedor exterior, en el que hi ha la porta d'accés a l'interior de l'edifici. Seguint amb la façana, flanquejant l'accés principal, a cada costat hi ha dues finestres altes, d'arc escarser, amb vasa d'adorn i protegides amb reixes de ferro decorades amb magolles i greques. A l'extrem nord, hi ha una finestra rectangular, també adornada amb vasa i protegida per un reixat. La planta pis es caracteritza per quatre obertures simètriques, essent totes balcons de peanya motllurada i protegits per una barana de ferro que presenta decoració geomètrica als extrems de les barres. Les tres finestres meridionals són d'arc escarser motllurat amb doble mig bossell, mentre que la de l'extrem nord és de llinda recta, sense decoració tret de la pròpia vasa. La planta sota coberta presenta quatre petites finestres, sobre els mateixos eixos, de nou les tres meridionals diferents de la més septentrional. Les dels tres eixos sud són quadrades, mentre que la de l'eix nord és rectangular, més estreta. Totes són adornades amb vasa. La façana culmina amb una ràfec de poca volada, de motllura bossellada, amb tendència a bec de falcó. La coberta de l'edifici és a dues aigües, al centre de la qual hi ha un badalot quadrat, amb finestres. Destaca també la façana posterior, encarada al sud-oest, que afronta amb el propi pati, escassament visible des del carrer. Presenta obertures molt similars a les de la façana principal, seguint però únicament tres eixos, mancant, en aquest cas, l'eix d'obertures del sud. És un indici de tractar-se de volums o edificacions diferents posteriorment unides. A la planta baixa hi ha tres accessos, el principal situat a l'eix central, els altres dos, més estrets, en ambdós flancs. Tots són d'arc escarser. A la planta pis hi ha tres finestres balconeres, de llinda recta, amb balcó idèntic al de la façana principal. A la planta sota coberta hi ha tres finestres, rectangulars, similars també a les de la façana nord-est. Totes les obertures disposen de vasa d'adorn. Al gran pati de la finca, que compta amb diverses edificacions annexes, s'hi té accés directe des del carrer Quarters a través d'un portalada amb tanca de ferro emmarcada per dos pilars coronats per un pinacle, apuntat i enrajolat. 08164-14 Plaça major, 1 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1800, que s'ha d'entendre com una informació aproximada corresponent possiblement a un dels immobles preexistents dels que constitueixen l'edifici actual. 41.4175300,1.7124200 392398 4585908 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59136-foto-08164-14-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59186 Font del carrer Quarters https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-quarters DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. XX Font pública, urbana, d'arrels històriques. La font del carrer Quarters es situa a l'extrem sud del carrer Quarters, pràcticament en el xamfrà amb el carrer Planas, al centre del poble del Pla del Penedès. La font està adossada a la façana oriental de l'edifici que duu el número 10 del carrer Planas. La font és probablement data de la primera meitat o mitjan segle XX. Es composa per la pica i una plafó d'obra en el que hi ha encaixada l'aixeta, conjunt del qual en destaca la morfologia. La pica es formada per una base troncocònica de perfil pentagonal, de 25 cm d'amplada, sustentada al sòl i adossada a la paret de l'immoble, i el propi vas, tot unit i obrat al mateix temps probablement amb obra de maons o rajoles, arrebossat. El vas manté la mateixa forma que el peu, assolint 74 cm de llargada i uns 45 cm d'amplada, formant en la vora cada costat una inclinació de 9 cm cap a l'interior, a manera ornamental, marcant l'interior del receptacle, que és d'escassa fondària. L'alçada de la pica és de 73 cm. Sobre la pica, adossat a la paret de l'immoble, hi ha un plafó d'obra, arrebossat, que emmarca l'aixeta, situada just al centre. El plafó és un marc perimetral de forma octogonal, de 1,10 m d'amplada i amb el marc de 17 cm d'amplada. El caixetí interior que constitueix és de 67 cm d'amplada i 80 d'alçada fins a l'interior de la pica. Al centre hi ha l'aixeta, de llautó, de polsador i amb el bec llarg. Tot el conjunt, pica i plafó, mesura una total de 1,66 m d'alçada. El caixetí interior, on hi ha l'aixeta, conserva bona part d'un acabat amb pintura blanca, mentre que al plafó octogonal hi ha restes de pintura vermella. 08164-64 Extrem sud del carrer Quarters. Per les seves característiques constructives, és probable que la font dati de la primera meitat del segle XX. Antigament la font tenia un abeurador per animals; pel mig del carrer hi passava una rasa oberta que recollia l'aigua de pluja i continuava, tapada, fins al final del carrer de la Creu (QUERALTÓ, 1994: 258). 41.4169300,1.7124700 392401 4585842 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59186-foto-08164-64-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59137 Cal Pere Nadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nadal DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Edifici residencial, modernista, construït l'any 1920. Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Quarters número 14, fent xamfrà amb el tram en direcció nord-sud del carrer homònim, via amb diversos trams. L'edifici es compon de planta baixa i dos pisos, a la façana principal, llarga, situada en tram del carrer Quarters que transcorre en direcció sud-oest / nord-est, i la façana occidental, més estreta, situada en el tram perpendicular del mateix carrer. La resta de façanes són mitgeres amb altres edificis. Destaca l'angle arrodonit de la façana del xamfrà esmentat, en la part superior del qual, a nivell del segon pis, hi ha un trencadís de rajoletes formant la llegenda 'MCMXX'. La composició de la façana principal és simètrica, organitzada en cinc eixos d'obertures, amb domini del central, que és el principal. A la planta baixa, al centre hi ha l'accés, d'arc escarser i brancals ressaltats a manera de vasa d'adorn; la porta és de doble fulla, de fusta, protegida per una reixa de ferro. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha el segon eix d'obertures, a la planta baixa essent finestres balconeres, amb ampit volat de mig cercle i protegides per una reixa que ressegueix el contorn semicircular, de barres de ferro coronades amb punta de sageta. En ambdós extrems de la façana, el tercer eix d'obertures a la planta baixa és a base de finestres rectangulars, també a vasa d'adorn ressaltada i protegides per reixa de ferro comuna. El primer pis és pràcticament homogeni, amb cinc finestres balconeres sobre cada eix, amb la diferència que les tres centrals són de balcó volat, de pedra, amb motllura de filets, mentre que les dels extrems únicament disposen de l'ampit lleugerament volat, amb el mateix acabat motllurat. En les cinc finestres hi destaca la barana ferro forjat, de panxa, amb la part central de les barres trenada i guarnida amb flors, i els extrems superiors recargolats i els inferiors amb retorn despuntat. El segon pis és també destacat i a primer cop d'ull probablement el més significatiu de l'immoble: en cadascun dels eixos verticals de la façana hi ha una finestra de triple arquejat, d'obra de maons, d'obertures d'arc de mig punt suportades per columnetes també de maó vist. El coronament de l'immoble és a base d'un ràfec d'ampla volada, suportat per maons disposats a manera de dentellons, de dues filades de teula i una de rajoles, que sosté la coberta de l'edifici. La façana occidental mostra elements idèntics a la façana principal, si bé, a causa de la seva estretor, únicament compta amb un eix d'obertures, centrat. A la planta baixa hi ha un accés secundari, de llinda recta, també emmarcat; a la planta pis hi ha un balcó idèntic als centrals de la façana sud; i en el segon nivell hi ha una finestra de triple arc com les altres. L'element distintiu d'aquesta façana són les dues obertures espitllerades que flanquegen l'accés, també amb marc ressaltat. 08164-15 Carrer Quarters, 14 No hi ha referències històriques conegudes de l'origen de l'edifici, que s'ha de datar d'acord amb la data de 1920 reflectida en el trencadís de la façana. En la fitxa cadastral hi apareix com a data de construcció l'any 1600, que bé és un error, bé es refereix a un dubtós antecedent de l'immoble. 41.4173000,1.7124800 392402 4585883 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59137-foto-08164-15-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras Al lateral occidental de l'accés principal hi ha una plafó de ceràmica amb la llegenda 'A ca'n Pere Nadal'. 105|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59156 La Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-6 DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. XVIII Edifici entre mitgeres, d'estil popular, de finals del segle XVIII. L'immoble és situat en el número 5 del carrer Verge de Montserrat, enfront la façana nord de l'església de Santa Magdalena. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, d'obra i estil popular, seguint el model de l'època, format per dos cossos, amb una amplada de façana d'11 m. aproximadament. La façana presenta quatre obertures simètriques: a la planta baixa dos accessos, d'arc rebaixat, un a cada cós, amb porta de fusta doble fulla; al pis, sobre cadascun dels accessos, una finestra balconera que dóna accés a dos balcons, el del sud llarg i que ocupa tot el cós, el del nord més curt, de la llargada de l'accés situat a sota. Ambdós balcons són protegits per baranes de ferro, la del nord senzilla, la del sud ornamentada. Les llosanes dels balcons són motllurades, de gola. El marc superior de les finestres és ressaltat a través d'una vasa d'adorn pintada, de color granatós. La façana es culmina amb un ràfec motllurat, de bossell a la part inferior. De l'edifici en destaca especialment el portal nord, realitzat amb dovelles de pedra, que li confereix el caràcter antic. A la dreta del portal, al nord, hi ha un plafó ceràmic, de 3 rajoles, amb la llegenda 'Rectoría', guarnit per sarments i un gotim. Per la part posterior l'edifici ha estat rehabilitat recentment i actualment (2017) presenta les façanes arrebossades de coment, sense pintar, amb les obertures i finestres noves. Destaca en el primer pis dues finestres, possiblement originals, d'arc rebaixat. En el vèrtex sud d'aquesta façana s'han deixat vistes algunes de les pedres cantoneres. Consta que l'edifici ha sofert diverses reformes al llarg del segle XX, iniciades cap als anys 1948-49 amb la renovació dels baixos, fins aleshores utilitzats com a quadra de cavalls per part de diversos veïns, que seran destinats a local per entitats. L'any 1970 els baixos seran rehabilitats de nou, destinats al jovent. En la dècada de 1980 es van fer obres a l'edifici, col·locant la porta d'accés actual, instal·lant capelleta dedicada a Sant Sebastià i enrajolant part del pis (QUERALTÓ, 1994: 59). 08164-34 Carrer Verge de Montserrat, 5 L'origen de l'edifici està ben documentat i respon a una condició exigida pel bisbe de Barcelona per segregar l'església de Santa Magdalena de la parròquia de Santa Maria de Lavit, de la qual en va ser sufragaria fins que es dugué a terme la separació, ocorreguda el 1778. La petició per segregar ambdues esglésies, i doncs parròquies, arrencava l'any 1739 quan el bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo i Vintimilla, després d'una visita pastoral a la parròquia de Lavit, escrivia que els veïns del Pla li demanaven que el rector de la parròquia es traslladés al Pla, argumenta-ho a través del major pes demogràfic del Pla, la llunyania que representava anar a Lavit i les millors condicions que presentava de l'església del Pla. El bisbe va determinar que els veïns del Pla edifiquessin una rectoria continua a l'església i que un cop construïda ordenaria al rector que hi anés a viure (QUERALTÓ, 1994: 59). La rectoria es va començar a construir l'any 1777 i el 14 de juliol de 1778 l'aleshores bisbe Gavino de Valladares i Mejía confirmà la segregació de la Parròquia de Santa Magdalena del Pla de la de Santa Maria de Lavit. La construcció de la rectoria hauria finalitzat doncs l'any 1778. El 7 d'octubre de 1779 es va anomenar vicari perpetu de Santa Magdalena del Pla mossèn Vicenç Morgades, qui el dia 1 de novembre de 1779 va començar a residir al Pla i l'1 de gener de 1780 va beneir la rectoria (QUERALTÓ, 1994: 59). Tot i així, sembla que la segregació definitiva, almenys de forma administrativa, no va assolir-se fins molts anys més tard, entorn el 1844 (LLORAC, 2015: 192; DIVERSOS AUTORS, 2011:114), doncs l'any 1790 es mantenia la confrontació entre les esglésies segons la declaració de delmes i primícies, on hi consta que al Pla hi havia un vicari però les primícies les recollia el rector de Lavit (LLORAC, 2015: 192). 41.4177700,1.7125800 392411 4585935 1777 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59156-foto-08164-34-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Josep Font Piqueras 98|119|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59227 Arxiu parroquial de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-magdalena <p>LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 201-202.</p> XVIII-XIX <p>Per un inventari fet l'any 1933 es té constància d'haver-hi existit un bon nombre de documents antics, però la gran majoria va ser destruïda el juliol de 1936, incloent-hi bona part dels llibres de sagramentals iniciats el 1779 (LLORAC, 2015:201). En l'actualitat, a documentació servada a la parròquia és la següent: llibres de baptismes (1923-1975, i 1976 fins ara); llibres de matrimonis (1900-1975, i 1976 fins ara); llibres d'òbits (1939-1975, i 1976 fins ara); llibres de confirmacions (1927-1975, i 1976 fins ara); Llibres de registre del cementiri (1903-1936, i 1939 fins ara); llibre de drets funeraris (1819-1891, amb tapes de pergamí); llibre de la Confraria del Roser (1728-1886, amb tapes de pergamí); Llibre de la Confraria de l'església del Pla (1739-1835, amb tapes de pergamí); llibre de rendes (1781-1837, amb tapes de pergamí); decrets (1946-1998), un dossier amb amonestacions del segle XVIII i un pergamí emmarcat del lloc del Pla, datat el 1490.</p> 08164-105 Carrer de la Verge de Montserrat, 5 41.4177300,1.7126000 392413 4585930 08164 El Pla del Penedès Restringit Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer No ha estat possible accedir a l'arxiu. 98 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59155 Cal Vaqués / Cal Mateu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vaques-cal-mateu GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. XX Edifici entre mitgeres, d'estil noucentista, amb components eclèctics, de principis del segle XX. L'immoble és situat en el número 22 del carrer de la Creu, pràcticament a l'extrem sud de la línia d'habitatges del carrer. D'acord amb el plafó existent a la façana, la casa és coneguda com 'Cal Mateu', mentre que a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi consta com 'Cal Vaqués'. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, molt destacat per la façana profusament decorada, que contrasta amb els immobles veïns, estil popular i austers en quant a ornamentació. Els elements de la façana són típics del noucentisme, aplicant també elements neoclàssics que li confereixen un caràcter eclèctic. L'immoble és d'una amplada de cós i mig i presenta planta baixa i pis. L'organització de la façana és completament simètrica, amb tres obertures a la planta baixa i tres a la planta pis, totes centrades seguint el mateixos eixos. Divergeixen les tres obertures inferiors de les superiors en quant a la forma i acabat de les obertures, fet que dóna singularitat. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i en ambdós angles superiors disposen, a manera de modilló, d'una motllura profusament decorada amb mig bossell a dalt i quart de bossell a baix, totes guarnides amb una vasa d'adorn ressaltada. L'accés, situat al centre, és lleugerament més ampli que les finestres, situades als seus laterals. Ambdues finestres són idèntiques, tipus balconera, i destacades per disposar a la part superior d'una obertura quadrilobulada, de vèrtex apuntats, a manera de respirall o entrada de llum. La finestra situada al sud ha estat transformada en accés, mentre que la situada al nord està tapiada. Entre aquesta darrera i l'accés hi ha un plafó ceràmic on s'hi llegeix 'Cal Mateu'. Les obertures de la planta pis es caracteritzen per l'acabat superior en forma de frontó clàssic, triangular, amb motllura de bossell, que abraça la vasa d'adorn ressaltada. Es tracta de finestres balconeres, la central amb balcó amb barana de ferro i les dues laterals amb baranes de balustres i ampit de pedra motllurada. Destaca també la motllura correguda en tota la façana que assenyala el pis, que envolta també la llosana del balcó. Al peu de la façana el sòcol acaba també amb una motllura, de mig bossell, mentre que la cornisa, suportada per petites mènsules de quart de bossell, també és igualment motllurada. També són significatius els laterals de l'edifici, que presenten un columna distingida amb ressalts figurant carreus. 08164-33 Carrer de la Creu, 22 No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1900, que s'ha d'entendre com aproximada. 41.4162800,1.7127600 392424 4585769 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59155-foto-08164-33-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
59225 Goigs de Santa Maria Magdala https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-magdala <p>GONZÁLEZ MAÑA, Cristina (2016): Fons de goigs, auques i fulls poètics del CRAI. Biblioteca de Lletres. Inventari temàtic. Universitat de Barcelona. MAIDEU I AUGUET, Josep; VIVES I SABATÉ, Ricard: (1970) Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala excelsa patrona i titular de la parroquia d'el Pla del Penedes arquebisbat de Barcelona. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. http://bd.centrelectura.cat/items/show/13076.</p> XX <p>Goigs dedicats a Santa Maria Magdalena, patrona de la parròquia del Pla del Penedès. Goig tradicional, versió editada en paper per Ricard Vives i Sabaté, a Vilanova i la Geltrú, l'any 1970, dins la sèrie de goigs de l'autor, amb el núm. 561. Es tracta d'un sol full imprès a dues cares, a la de davant amb els goig i a la posterior amb les notes d'edició. L'edició segueix el tipus de la sèrie, amb una garlanda perimetral que emmarca el text i un dibuix central. El títol de la capçalera és el següent: 'Goigs en lloança de Santa Maria de Magdala, excelsa patrona i titular de la parroquia d'el Pla del Penedes. Arquebisbat de Barcelona'. El text es compon d'onze estrofes, tractant-se d'un text antic anònim, revisat per Ricard Vives. El dibuix central, de Santa Maria Magdalena, representada amb el vas de perfum com a atribut, és també de Ricard Vives. A la part inferior hi apareix la partitura de la musicalització, obra de Mn. Josep Maideu i Auget (1893-1971). La devoció a Santa Maria Magdalena és d'arrels antigues, doncs si bé els primers documents esmenten a l'església del Pla com 'Santa Maria', a partir de 1366 ja s'anomena sempre 'Santa Maria Magdalena'.</p> 08164-103 Plaça Major, s/n <p>Es desconeix l'origen dels goigs, de tradició popular. La versió publicada correspon a un text musicat per Mossèn Josep Maideu i revisat per Ricard Vives.</p> 41.4177300,1.7127900 392429 4585930 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59225-foto-08164-103-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Josep Font i Piqueras Josep Maideu i Auget; Ricard Vives i Sabaté Es conserven còpies com a mínim al 'Fons de goigs, auques i fulls poètics del CRAI. Biblioteca de Lletres' de la Universitat de Barcelona, amb la signatura FA-248/239, i també al Centre de Lectura de Reus, que disposa d'una extraordinària col·lecció de goigs, fons cedit per Enric Prats. Les imatges de la fitxa procedeixen d'aquest centre, a través de la Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. 119|98 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59133 Església de Santa Maria Magdalena del Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-magdalena-del-pla DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. LÓPEZ I GÓMEZ, Annabel, (2005): 'Els elements ornamentals dels conjunts pictòrics romànics del Penedès', Del Penedès, núm. 10, p.41-58. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. XI Església parroquial del Pla de Penedès, edifici d'origen romànic, del segle XI, que ha estat objecte de múltiples reformes que han configurat l'aspecte actual. El temple és de planta pseudo-basilical, amb tres naus, la nau septentrional més curta que les altres, resultat de l'ampliació de l'església original, de creu de llatina, amb successives capelles. L'edifici s'orienta en sentit SW-NE, amb la façana principal situada al sud-oest, on hi ha l'accés, enfront la Plaça Major. La façana principal, és obra de la segona meitat del segle XIX (1869-1870), avui dia amb el parament pintat de blanc i originalment de carreus vistos, col·locats al trencajunt. Presenta un portal d'arc de mig punt, amb guardapols, en el timpà del qual hi ha un mosaic que representa un cep damunt el que hi ha un crismó, tot voltat pel text evangelical 'jo sóc el cep, vosaltres sou els sarments'. Es tracta d'un refacció de l'accés principal datada de l'any 1970 (QUERALTÓ, 1994:69). Anteriorment el portal era de llinda, sense arc i timpà, sobre el qual hi havia una capelleta, probablement dedicada a Santa Magdalena. Les portes de l'edifici són les originals de la reforma del segle XIX i presenten la llegenda, incisa, 'Año 1869'. Damunt el portal hi ha una rosassa amb un vidrat recent, obra d'una artista vinculada al municipi. La façana és coronada per un cornisa motllurada i amb dentellons. El lateral septentrional reflecteix l'ampliació parcial del transsepte, que constitueix part de la nau lateral, reduïda i que no comprèn tota la longitud de l'església. El front de façana corresponent a la nau central és pintada de blanc, mentre que el corresponent a la nau lateral mostra els paraments descoberts. Aquests indiquen, com a mínim, dues ampliacions del transsepte romànic. El frontis encarat al sud-oest presenta una rosassa florada, sota del qual hi ha una fornícula, obrada en un carreu, amb la Verge de Montserrat, capelleta col·locada l'any 1970. En el front encarat al nord existeix un finestra, potser d'origen romànic, reformada. Sota la finestra, el parament visible sembla ser l'original de l'edifici. La façana meridional presenta també dos rosetons, obrats en reformes d'època contemporània, i dues petites finestres en les extrems. La façana oriental, que correspon a la capçalera, no és visible degut a que se li adossen de diversos immobles que tenen l'accés per l'Avinguda Anselm Clavé. La capçalera sembla està decorada amb bandes llombardes i arcuacions cegues. Exteriorment destaca el campanar, col·locat singularment damunt el cimbori. Data d'entre els segles XVI i XVII i és de planta rectangular, coronat per una balustrada. Assoleix una alçada de 22,5 m i disposa d'un rellotge a la façana sud-oest, dues finestres a la cara oposada i una única finestra en les restants. Respecte l'interior de l'església, la nau central és de volta de canó, reforçada per arcs torals. Damunt l'accés hi ha el cor, datat de l'ampliació del segle XIX. El creuer és amb cúpula semiesfèrica, reforçada mitjançant trompes a les arestes. L'absis central és original del segle XI, de quart d'esfera, amb tres finestres de doble esqueixada, obrades amb carreus de travertí. En la restauració realitzada entre els anys 1970 i 1973 (QUERALTÓ, 1994:72) es van descobrir restes de pintures romàniques, amb motius geomètrics, en l'intradós d'aquestes finestres, avui conservades al lloc. En aquest absis hi ha l'altar major, de pedra, sobre el qual, des de l'arc triomfal, hi penja una creu metàl·lica amb la figura del Sant Crist. En els brancals del mateix arc hi ha les imatges, tallades en fusta, de Sant Senén i Sant Abdó (Sant Nin i Sant Non), patrons del poble. 08164-11 Plaça Major, s/n La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). Les restes romàniques de l'església poden datar-se d'entre els segles XI i XII, probablement l'edifici de mitjan segle XI i les pintures de la segons meitat del segle XII. La temàtica geomètrica de les pintures és similar a les de Sant Joan de Boí i de Sant Pere de Sorpe (LÓPEZ, 2005:48). Hom coneix que antigament hi havia una capella dedicada a Sant Joan, esmentada a inicis del segle XV i referenciada encara a finals del XVI (LLORAC 2015:191) La primera ampliació de la que es té coneixement de l'església romànica data de l'any 1597, quan s'amplia la nau central i es construeixen les capelles del Santíssim i de la Mare de Déu del Roser. També és el moment en que presumiblement es construeix la sagristia, anul·lant l'absis meridional. La segona reforma important es la realitzada entre els anys 1869 i 1870, en la que s'amplia de nou la nau central i les laterals, construint el baptisteri i la nova façana, obres realitzades després d'una vista pastoral del bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albora, que dóna compte de les reduïdes dimensions del temple en proporció a la quantitat de feligresos (QUERALTÓ, 1994:66 i següents). L'any 1824 es van beneir dues campanes, que foren espoliades durant la Guerra Civil i posteriorment reposades per dues de noves, una l'any 1941 i l'altra el 1942, la darrera fosa utilitzant les dues campanes del rellotge. L'any 1970 es va refer la portalada, coincidint amb les obres de restauració de l'interior realitzades entre 1970 i 1973, que van permetre descobrir les pintures i paraments romànics (QUERALTÓ, 1994:69). Per a la història de la parròquia cal remetre's als llibres 'El Pla, històries de l'ahir i de l'avui' (1994), 'El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes' (2011), i 'El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric' (2015), que la recullen excel·lentment. 41.4176700,1.7128000 392430 4585924 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-3.jpg Legal Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Josep Font i Piqueras És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884, juntament amb el parallamps, encara existent.A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860.És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884 , juntament amb el parallamps, encara existent (QUERALTÓ, 1994:49).A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860 (QUERALTÓ, 1994:50).Després de la Guerra Civil la missa diària es feia a la nau lateral nord, ja que els feligresos romanien la major part del dia treballant a les vinyes. S'utilitzava només l'altar major els diumenges i els festius. Per Sant Sebastià hi havia molta devoció; l'església estava plena (informació facilitada pel Sr. Arcadi Ferrer Llop).Cont. Descripció: La nau sud s'inicia amb el baptisteri, construït en la reforma del segle XIX, protegit amb una reixa de ferro que duu forjada la data de '1870'. Segueix la nau amb un espai dedicat a una imatge de Sant Antoni, continuant per un següent amb tres capelletes amb les imatges de Sant Sebastià, Santa Magdalena, al centre, patrona del poble, i Santa Llúcia. En el transsepte la reforma realitzada l'any 1597 va fer desaparèixer l'absis sud per a la construcció de la sagristia. En el mur hi ha una fornícula amb dos reliquiaris, un de Santa Magdalena i un de Sant Sebastià.La nau nord conserva l'absis romànic, de quart de volta, amb una petita finestra central, de doble esplandit. L'absis disposa d'un altar on hi ha un reliquiari de metall, amb crismó, i en el transsepte hi ha una talla de Sant Josep. Segueix la nau amb la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb un retaule que duu la data de 1849, un darrer espai on hi ha una capelleta amb la figura de Sant Isidre i en el que recentment (2016) s'hi ha instal·lat la maquinària del rellotge del campanar, restaurada. 92|94|98|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:28
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5