Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59124 | Can Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujolet | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC-VIdC | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa en uns camps de vinya situats a 100 m al nord del veïnat del Pujolet, en el paratge denominat Vinyes del Pujolet (Plànol topogràfic 1:5.000 ICC). L'indret es situa a 120 m a l'est de la carrera C-15, a l'alçada del PK 21+700 i a 300 m al sud-oest de Can Saumell. L'accés és fàcil pels camins que condueixen a les vinyes, bé des del Pujolet, bé des de la carretera BV- 2155, que es situa a 180 m al nord. Les restes foren descobertes durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), duta a terme l'any 1990 per l'equip format per Artur Cebrià, Genís Ribé i Mª Rosa Senabre. En la vinya s'hi localitzà abundant material arqueològic en superfície i en marge del camí que uneix el Pujolet amb la carretera BV-2155 s'hi va localitzar fragments de teula romana, un morter de granit i un fragment de molí rotatori de pedra volcànica. El possible jaciment es relaciona amb la 'vil·la romana' del Sarral, situada a 600 m al nord-oest i la necròpolis de l'església de Puigdàlber. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha localitzat diversos fragments de ceràmica romana en superfície, especialment de teula i d'àmfora, tot i que no són molt abundants. | 08164-2 | Paratge anomenat Vinyes del Pujolet, a 100 m al nord del veïnat del Pujolet. | 41.4015300,1.7074000 | 391952 | 4584138 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59124-foto-08164-2-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:08 | ||||||||||
| 59182 | Cementiri del Pla del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-pla-del-penedes | QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 51-55. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 78-79. | XIX | Recinte dedicat a únicament a la sepultura dels difunts del municipi, ja que no existeix cap espai habilitat com a columbari per a les centres funeràries. El conjunt ocupa una superfície quadrangular de 35 metres de costat amb el perímetre interior voltat per diverses galeries de nínxols d'alçada irregular i 2,5 metres de profunditat, amb cobertes d'un sol aiguavés amb pendent cap a l'exterior, ja sia de teula o maó. L'entrada principal se situa al costat de tramuntana, en posició centrada, al peu de la carretera. La porta, amb reixa metàl·lica de dues fulles, no admet el pas de vehicles. Està presidida per una creu de ferro sobre un travesser i emmarcada per dues pilastres emmotllurades. La situada a l'esquerra llueix un plafó ceràmic amb l'anagrama de Crist i la llegenda següent: 'Vianant, entra si vols. Acompanya un moment, amb el teu silenci o la teva pregària, les despulles dels qui abans que tu han sentit la darrera crida vers el més enllà'. Les rajoles van ser col·locades el 1972 i són obra de Joan Esteve, de can Fontanals. Existeix una porta auxiliar de ferro d'una sola fulla situada a l'angle Nord del costat de llevant per accedir-hi des de l'aparcament, situat en la prolongació de l'avinguda de la Carrerada. Al fons del passadís central hi ha una capella adossada al mur de migdia. El temple, fet d'obra arrebossada, fou construït entre 1910 i 1911 per Josep Fàbregas com a panteó de la seva nissaga, amb la particularitat que també s'hi poguessin enterrar els rectors de la parròquia, que la família en tingués cura de la conservació i que mai no pugui ser alienat. És un edifici rectangular de 10 x 5 metres d'estil neogòtic amb volta apuntada i un ull de bou al sector de l'absis. La coberta té dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i un petit ràfec lateral emmotllurat. La teulada és feta de lloses planes a mode d'escates, amb cavalló de ceràmica vidriada de color verd. El fet que el pendent sigui molt pronunciat ha provocat el despreniment d'algunes peces originals a la part davantera, que han estat substituïdes per maons plans amorterats. El frontó triangular de la façana principal és coronat per una creu cèltica damunt del vèrtex superior, acompanyada per sengles pinacles a les cantoneres. Sota seu hi ha una rosassa quatrilobulada, lleugerament esquerdada. Malgrat ús de l'arc de mig punt, l'eix central és completat per una portalada sobre dos graons certament estilitzada, amb guardapols acabat en dues impostes i una columna amb base, fust i capitell a cada costat. Resseguint l'arcada hi la frase següent, pintada: 'Benaurats els morts que moren en el senyor'. Damunt el portal, entre aquest i el rosetó, hi ha una placa de pedra amb la inscripció següent: 'Costeada por los consortes D. José Fábregas Pons y Da Serafina Cerdá Raspall. Año 1911'. Al seu interior hi ha un altar amb el Sant Crist i quatre nínxols a cada costat. Hi ha bancs, i, a terra, una tomba sacerdotal amb dues argolles i la paraula 'Ieretaphion RIP'. La resta de l'espai interior del cementiri és ocupat per tres cossos aïllats amb coberta plana i nínxols a banda i banda. Els dos primers tenen unes dimensions de 9,5 x 4,6 metres i se situen a cada costat del passadís central, lleugerament desplaçats l'un de l'altre, en posició transversal d'Est a Oest; mentre que el tercer, de 8 x 5,8 metres, bascula sobre la meitat de llevant, en sentit perpendicular de Nord a Sud. | 08164-60 | Carretera BV-2153, punt quilomètric 0+900 | Al plànol que acompanya un inventari de terres de cal Vallès de la segona meitat del segle XIX apareix representant el recinte del cementiri en el seu emplaçament actual, en l'extrem superior d'una peça de terra dita la Rabassa de Sebastià Queraltó. Segons diversos autors (QUERALTÓ, 1994:51 i LLORAC, 2015:78) la substitució del cementiri parroquial es va realitzar a mitjan dècada de 1860 per donar compliment als reiterats requeriments legals per traslladar els fossars de les sagreres als afores dels nuclis urbans. Segons la Reial Ordre de 25 de novembre de 1857, a Espanya encara hi havia aleshores 2.655 pobles amb el cementiri adossat a l'església, 'lo cual es tanto más de extrañar en este país eminentemente católico, en cuanto á que estos venerandos asilos, consagrados por la Religión, son á la vez garantía segura de pública salubridad'. Per això, l'ordre apel·lava a raons higièniques i reiterava l'obligació de construir recintes closos fora dels nuclis habitats, amb sòls adients per a la descomposició dels cadàvers i ben orejats. Dit i fet, els principals contribuents del municipi -Joan Almirall, Nicanor de Franco, Pau Fontanals, Francesc Rovira, Joan Fàbregas, Josep M. de Miquel i Pau Rovira- 'costearon de su pecunio particular el terreno que se destinó al área de cementerio que poseen actualmente', mentre l'Ajuntament, 'lleno de fe y fervoroso entusiasmo', va cedir a la parròquia un tros d'espai públic de 6.800 pams per engrandir el temple, segons es desprèn d'una instància presentada el 17 de gener de 1877 per l'Ajuntament i els principals hisendats al Bisbat de Barcelona sol·licitant que es fes efectiva la cessió de l'antic cementiri i en la qual es recorda que de tot això 'hará como unos veinte años'. Les dates ens remeten a finals de la dècada de 1850 i coincideixen amb els primers enterraments al nou cementiri. La làpida més antiga que s'ha localitzat és la del nínxol 160, corresponent a un individu mort el 1859, seguida de la 165, de l'any 1861. 'Per les diferents numeracions del registre vell es pot deduir [que el primer que es va construir va ser] una primera tanda dels nínxols 1 al 395, dos blocs de nínxols numerats de la A a la J, un bloc mirant a la Capella numerats de l'1 al 40 i un altre mirant a la porta, també numerats de l'1 al 40' (QUERALTÓ, 1994:51). En el marc d'aquesta operació de trasllat es va assolir també un acord de permuta amb la propietat de cal Vallès, que va ser compensada amb la cessió com a jardí d'una part de l'antic cementiri a canvi de la donació d'uns terrenys per construir-hi les noves cases consistorials. Propietat de la parròquia de Santa Magdalena, el cementiri és administrat per un patronat. Malgrat la seva participació en la consecució dels terrenys, només va ser municipal entre 1936 i 1939, coincidint amb la Guerra Civil. | 41.4169100,1.7060000 | 391860 | 4585848 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Descripció:Tots els volums, tant els aïllats com els perifèrics, estan voltants d'una voravia de formigó i alberguen quatre fileres horitzontals de nínxols; la majoria dels quals descansen sobre un sòcol que equival a l'alçada de mitja concavitat i que serveix per anivellar la solera, ja que tot el terreny presenta un lleuger desnivell de Nord a Sud. La desigualtat d'alçades en els coronaments obeeix a les diverses fases constructives i dóna lloc a la formalització de mòduls de 2, 5, 6 o 12 filades verticals, d'acord amb les necessitats d'ampliació de la capacitat. En total hi ha prop de 800 fornícules, la majoria de les quals estan identificades amb cartel·les de rajola vidriada amb la numeració de color blanc i el fons de color blau marí, o bé a la inversa. Pertot s'alternen les fornícules quadrades amb les d'arc de mig punt, amb algunes de doble alçada vertical, sense trencar mai l'harmonia, tot pintat de color blanc. Les úniques excepcions corresponen a alguns panteons familiars que ocupen tot un pany de paret amb una sola peça de marbre, com el del número 267, així com als enterraments més antics, situats al sector de migdia. Als dos costats de la capella s'hi conserven sengles mòduls: annex a la dreta, un cos de 18 cel·les distribuïdes en tres fileres horitzontals amb 6 tombes cadascuna i remat amb cornisa contínua, i, en l'angle sud-est, un doble cos cantoner en forma d'ela invertida amb dues fornícules quadrades a l'esquerra i quatre en arc de mig punt a la dreta, sobre un faldó inferior amb argolles, i coronament amb sengles timpans triangulars. El terra és cobert de grava, amb algunes jardineres amb plantes ornamentals i una desena de xiprers. El conjunt es completa amb algunes papereres i bancs. | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:08 | ||||||||
| 59210 | Torrent de Brivons o de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-brivons-o-de-sabanell | El torrent de Brivons és el curs hidrogràfic estacional que resulta de l'aiguabarreig dels torrents de Sabanell i Puigdàlber, ja dins el terme municipal del Pla del Penedès. Aigües amunt, la seva capçalera es bifurca en un entorn natural dominat per poblacions d'àlber (Populus alba) i pollancre (Populus nigra) en el ramal procedent de Sabanell i per un bosc mixt de pollancre i acàcia (Robinia pseudoacacia), en el cas del torrent de Puigdàlber. Tots dos presenten trams fortament antropitzats, amb passos soterrats amb caixes de formigó per salvar la infraestructura viària de la C-15, com succeeix a la zona de la Clota. El torrent de Brivons travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 210 i abandona el terme a la cota 186, després de 2,7 quilòmetres de recorregut. Es tracta d'un desnivell modest que obliga l'aigua a realitzar tortuosos meandres, en especial a la zona de l'Esquerda, i que n'afavoreix l'estancament superficial i la formació de canyars (Arundo donax) i canyissars (Phragmites australis), així com l'aparició del saüc (Sambucus nigra), allà on les condicions d'assolellament ho permeten. En una d'aquestes terrasses al·luvials del marge esquerre s'ha establert una petita zona d'horts. En aquest indret, la llera ha erosionat el sòl sorrenc fins a excavar-ne un congost força sinuós, ja sia en forma de talús o de tall abrupte, gairebé vertical, que deixa a banda i banda sengles plataformes consagrades al conreu de la vinya. A la riba dreta trobem la propietat del mas la Sala, i a l'esquerra, les de can Fontanals i les Berguedanes. A mida que avança el seu curs, els pendissos laterals s'amoroseixen i les comunitats vegetals de ribera són substituïdes progressivament pel bosc mixt mediterrani de pi blanc i alzinar, amb presència esparsa d'alguns exemplars de roure (Quercus pubescens) i gatell (Salix atrocinerea), com passa en el gual de nova construcció que duu al camí de les Vinyes Llargues, sota la Sala. Dins la fondalada hi ha un rec irregular de poc més d'1 metre d'amplada i 80 cm de fondària, amb diversos tolls per efecte de laminació i alguns espais inundables en cas d'avingudes. Dins la seva llera trobem la font de can Fontanals, amb coberta abundant de roures en el talús, així com de pollancres i plàtans dins la llera. Entre les espècies autòctones s'hi observa alguns tanys de freixe (Fraxinus angustifolia) i salze o sarga (Salix elaeagnos), i, entre les al·lòctones, es constat la presència incipient de l'ailant (Ailanthus altíssima). La principal problemàtica del torrent, però, és la mala qualitat de l'aigua que hi circula i que es filtra al subsòl sense depurar procedent de la xarxa de clavegueram de Puigdàlber. Malgrat els canvis de nom que rep al llarg del seu recorregut, el considerem un mateix torrent. Aquesta continuïtat fluvial es pot salvar mitjançant sengles guals de formigó a l'alçada de l'Esquerda i la Sala, o bé per mitjà d'un pont i una palanca (només apta per a vianants, actualment tancada) a l'entorn de can Fontanals, abans de trobar un nou pas a nivell a la Parellada, ja dins el terme de Subirats. | 08164-88 | Sector central del municipi, en direcció Est-Oest | 41.4114600,1.7058200 | 391836 | 4585243 | 08164 | El Pla del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 | ||||||||||||||
| 59195 | Sínia de les Carnasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-les-carnasses | XX | Pou artesià bastit amb maons de secció circular, però amb el brocal rectangular i parcialment sostingut sobre el forat per una volta d'arc escarser per tal d'adaptar-hi el mecanisme d'extracció. Es tracta d'un sistema a base de diversos engranatges de ferro propi d'una sínia de rosari de tracció animal, com la de cal Saumell. Avui dia està fora d'ús, però es conserva pràcticament sencer. La sínia de rosari no utilitza catúfols per pouar l'aigua, sinó que es basa en el principi del transportador mòbil sense fi. En aquest cas, l'elevació es fa mitjançant unes baules o pistons anomenades taps o aglans generalment fetes de goma de cautxú, unides a una cadena de ferro que s'introdueix en un tub de llautó o fibrociment situat al fons del pou. La bomba de rosari funcionava per expiració, de manera que els taps no es podien posar separats a intervals de més de set metres perquè l'expiració té un límit. El sistema s'acciona a través de l'arbre: una barra vertical amb un orifici per on passava una perxa o balancí (avui desapareguda) que s'enganxava a l'animal. L'arbre descansa sobre el rodet: una corona dentada (plana, en quest cas) que s'accionava quan l'animal es movia i que transmetia el moviment a una altra corona (vertical i més petita) anomenada roda. La roda, al seu torn, activava un sistema d'engranatge horitzontal acoblat a una barra situada sobre la boca del pou, anomenada jaent. Al mig d'aquest jaent hi havia la politja que remuntava l'aigua i l'abocava o bé dins d'una pila o pastera, o bé directament sobre un canal de reg. Avui dia no hi ha restes de cap d'aquests elements, i el caminal circular que recorria l'animal ha estat interromput per la construcció, annexa, d'una barraca de vinya feta de totxos, bigues pretensades de formigó i sostre de fibrociment, sense cap interès. La caseta, avui buida i abandonada, devia acollir el motor de benzina que devia substituir l'animal com a força tractora. | 08164-73 | Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. | 41.4135900,1.7048400 | 391758 | 4585480 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:08 | |||||||||||
| 59126 | El Sarral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sarral | ESTRADA, JOSEP (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. GIRÓ ROMEU, PERE (1947). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Panadés', Ampurias, núm. 9-10, p. 253-268. GORGES, JEAN GÉRARD (1979): Les Villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtiques archeologique, Éditions E. De Boccard. | IIaC-VI dC | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa entre el lateral est de la carretera C-15, a l'alçada del PK 22+300, al sud del paratge conegut com la Clota, a l'oest dels camps denominats La Sala i Fontanals i a 160 m al nord de l'encreuament entre les carreteres C-15 i BV-2155. La zona dista 1 quilòmetre al sud sud-oest del poble del Pla del Penedès i a 120 m del de Puigdàlber, situant-se per tant pràcticament al límit del terme municipal del Pla del Penedès. L'indret correspon enterament a camps de vinyes en actiu. La referència del jaciment prové de Pere Giró i Romeu ('comissari local' d'arqueologia de Vilafranca del Penedès), que l'any 1947 escriu que el propietari que conreava els terrenys li va comunicar la troballa d'abundants restes ceràmiques, molins de granit, i alguns 'espacios pavimentados' en un dels quals es va extreure un dolium que estava 'empotrado' a terra i que tenia un volum de 90 litres (GIRÓ, 1947: 268). Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya el mateix propietari li va comentar també l'existència de restes de tombes obrades amb tegula, fet que no consta en l'article de Giró. Pere Giró no posa en dubte la relació entre el 'poblado' del Sarral i les inhumacions localitzades en el subsòl de l'església de Puigdàlber, situada a 200 m. de distància (GIRÓ, 1947: 268). L'any 1990 durant la visita al lloc per revisar la Carta Arqueològica (Inventari del Patrimoni Arqueològica de Catalunya) es va recollir escàs material ceràmic, fonamentalment fragments de teules romanes. Posteriorment, l'any 2006, la zona va ser objecte d'una prospecció arqueològica emmarcada en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval. 2005-2008' en la que es van recollir en el jaciment restes ceràmiques 'd'època iberoromana'. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha comprovat que en la zona és freqüent l'observació en superfície d'abundants fragments de ceràmica romana. Aquests restes apareixen en tots els camps de la zona d'expectativa, però són especialment abundants en el sector nord, just on el terreny forma una lleugera elevació. Es tracta de fragments de ceràmica romana, entre els quals abundant teula, ceràmica comuna i àmfora. S'hi ha observat un fragment de ceràmica comuna africana, producció importada a partir de finals del segle I. | 08164-4 | Est de la carretera C-15, PK 22+300, sud de la Clota, oest de la Sala i Fontanals. | 41.4075500,1.7043500 | 391707 | 4584811 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59126-foto-08164-4-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya hi consta com a denominació secundaria el de 'Vinya el Sarral'. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:08 | |||||||||
| 59198 | Molí de vent de la Penyora o de la granja Gervasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-penyora-o-de-la-granja-gervasi | XIX-XX | Molí de vent que servia per bombar aigua del pou sobre el qual està instal·lat, amb destí a usos agrícoles. Es tracta d'un molí multipala d'eix horitzontal i transmissió mitjançant excèntrica muntat sobre una estructura metàl·lica troncocònica de 10 metres d'altura, aproximadament, que li fa de peu. Antigament la mateixa torre servia d'escala per accedir a la roda, però actualment està coberta d'heura i altres enfiladisses. Al capdamunt es conserva l'esquelet de la roda, de format octagonal, amb els raigs i les subjeccions de les pales corresponents, acabades en creu; tot de ferro. Les pales, presumiblement de xapa, devien tenir forma guerxa i es disposaven de forma concèntrica sobre les barnilles per provocar el gir de l'hèlix. Malauradament s'han perdut les pales i la coa o penell posterior que servia per col·locar l'antenada del molí en posició perpendicular al vent. Dins el pou, el sistema d'extracció constava d'un rotor d'eix horitzontal, un mecanisme de transmissió biela-cigonyal de carrera curta i un dispositiu de bombeig mitjançant una bomba de pistó. El molí s'alça arran d'un pou més antic, molt modificat per efecte de la seva instal·lació. El mecanisme tradicional d'elevació, format per una jàssera sobre pilars, va quedar anul·lat. En el seu lloc, el brocal primigeni, fet de maçoneria comuna i parcialment voltat, va ser suplementat amb un paredat de maons verticals, recolzat sobre els pilars originals. Per emmagatzemar l'aigua extreta pel nou giny es devia construir el dipòsit que hi ha al seu darrere, una cisterna cilíndrica de 4 metres d'alçada i 3 metres de diàmetre, aproximadament. Al costat d'aquests elements hi ha una edificació formada per la juxtaposició de dues barraques de camp -una de maó, més antiga, i una altra de totxo- sense cap interès ni relació amb la resta del conjunt. | 08164-76 | Camí rural de la Penyora, a ponent del nucli urbà, dins la propietat de la granja Gervasi. | Els molins aiguaders funcionen amb un règim eòlic baix i moderat. Segons la seva grandària, podien arribar a una fondària de 15 metres i pouar un volum d'aigua d'entre 1.500 i 4.000 litres. Els molins de vent van proliferar entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, fins a l'arribada de l'electricitat i els motors de combustió, que permetien l'extracció mecànica de l'aigua del subsòl a demanda. La generalització de les noves fonts d'energia en va provocar l'abandó i la majoria o bé van caure en un procés de deteriorament i oblit, o bé van ser desballestats. | 41.3996000,1.7017500 | 391476 | 4583931 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc