Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82158 | Les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-garrigues | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 16-17. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 83. | XVII-XXI | Nucli disseminat de la Pobla de Claramunt localitzat a l'extrem oest/sud-oest del terme municipal, ja tocant amb el terme de Carme, a la falda de la serra de la Ninota i regat pel torrent de les Garrigues, en un context de bosc i camps de conreu. El nucli el conformen poc menys d'una desena de carrers, amb una urbanització i cases molt recents i sense cap element patrimonial i/o de caràcter històric destacable, a part d'alguna barraca de pedra seca pels voltants que delata el passat de conreu vinícola de la zona. Els noms dels carrers estan dedicats a diverses ciutats catalanes. | 08165-37 | Les Garrigues | Com a partida de terra, les Garrigues ja apareix mencionada al capbreu de 1629. Com a nucli de població modern fou començat el 1976 i aprovat el 1981. Actualment, consta a l'IDESCAT sota la categoria d'urbanització, encara que sempre s'ha considerat un disseminat (encara que certament molt modern si es compara amb els de Rigat o el Xaró), però apareix als mapes (sobre tot els municipals) com un barri més de la Pobla. | 41.5454600,1.6529500 | 387649 | 4600187 | 1629 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82158-foto-08165-37-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82283 | Font de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-comes | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 23. | Font gairebé perduda. Està seca. | En un petit bosc entre camps de conreu, a la part mes baixa de la falda sud-est dels Mollons i dins la partida de les Comes, es localitza aquesta font avui seca la major art de l'any. Presenta una petita construcció quadrangular a mode de bassa feta a base de blocs de pedra local; actualment es troba en un avançat estat de deteriorament. | 08165-162 | Les Forques - Les Comes | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals. | 41.5623400,1.6861900 | 390450 | 4602019 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82283-foto-08165-162-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82284 | Font del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llop-1 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 23. | Li manca manteniment. | La coneguda com font del Llop és una font de clot de caràcter estacional localitzada enmig d'una densa massa boscosa de la Maça. A la surgència natural se li ha construït una estructura amb forma de fornícula a base de blocs de pedra local sense tallar per tal de facilitar-ne la seva localització i conservació. Encara s'hi observen unes poques mates de joncs, tot i la sequedat actual de la font. En aquesta surgència d'aigua neix el torrent del Llop, el qual desemboca a la riera de Castellolí que després discorre pel terme municipal de la Pobla. | 08165-163 | L'Empedrat | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals. | 41.5762100,1.6788200 | 389859 | 4603568 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82284-foto-08165-163-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82282 | Font del Vinçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vinco | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 24. | A uns pocs metres del torrent de Vinçó i enmig d'un dens bosc de pins, no molt lluny del camí de la Torre, s'ubica aquesta font que brolla d'una paret travertínica canalitzada mitjançant un senzill broc. El sòl s'ha condicionat amb unes grans lloses de pedra a mode de graó. | 08165-161 | El Xaró | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals. | 41.5453100,1.6675500 | 388866 | 4600152 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82282-foto-08165-161-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També hem vist escrit el topònim sota les formes ‘Vinsó i ‘Binçó'. | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82285 | Font de la Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rata | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 24. | Es tracta d'una font natural avui situada al costat occidental del carrer de la Rata. En el seu estat actual es presenta integrada a l'estructura del mur d'una finca, amb una pica monolítica quadrangular de pedra i dos bancs de diferents dimensions, també de pedra, a banda i banda de la font. El brollador es troba al mig d'una composició parietal de lloses que forma un semicercle. Tot el conjunt està emmarcat per dos pilars fets de maons. | 08165-164 | La Rata, s/n | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. En el cas de la Rata, la font estava molt a prop del petit nucli de cases històric i en un entorn eminentment rural, encara que actualment ja està integrada en un entorn més aviat urbà. Precisament, aquest fet n'ha afavorit la seva preservació. | 41.5449500,1.6876000 | 390538 | 4600086 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82285-foto-08165-164-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Font de la Rata l'any 1999 (fotografia: Andreu Miquel i Bisbal). | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82281 | Font del Xaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xaro | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 24. -RIBA GABARRÓ, Josep (2002b): 'La Font del Xaró, una de les més concorregudes pels igualadins', Butlletí Municipal, 17, p. 14. | En un entorn de bosc de pins i de camps de conreu, entre la Torre del Tio Nel·lo, El Xaró i Can Solà, a prop de la carretera que porta cap a Vilafranca del Penedès, s'emplaça aquesta font, històricament una de les de més anomenada de la Pobla de Claramunt i de tota la comarca. | 08165-160 | El Xaró | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se, i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. L'any 1916, a la font del Xaró s'hi va celebrar l'aplec de la victòria electoral dels anticaciquistes del districte d'Igualada, amb una assistència d'entre 4.000 i 6.000 persones. Durant la mateixa època es documenta un concert nocturn de música clàssica amb un quartet de corda. Els anys 1929 i 1930, s'hi va celebrar la festa de les Cooperatives de Consum d'Igualada i Comarca, també amb una assistència massiva estimada en 3.000 persones. | 41.5478300,1.6769400 | 389654 | 4600419 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82281-foto-08165-160-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82195 | Rec del Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 3. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. | XVII-XVIII | Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat. | Aquest rec centenari és el que deriva les aigües de la riera de Carme. El començament de l'obra d'enginyeria passa per la banda esquerra de la riera de Carme, on la conducció rega horts. En alguns trams és soterrat, i en altres circula a cel obert. Es va apropant al nucli urbà, pel sector del barri de les Figueres, on donava aigua als seus antics molins i on és possible encara observar-hi diferents elements auxiliars com ara les claus d'entrada d'aigua a les feixes o una vàlvula per evacuar l'aigua del rec quan el cabal baixa massa abundant. Encara es conserva bona part del seu recorregut per la part posterior d'algunes cases amb els seus antics safareigs alimentats per l'aigua del rec. | 08165-74 | Barri de les Figueres | L'origen d'aquest rec és en una captació d'aigua a uns tres quilòmetres del bari de les Figueres, a la dreta de la riera de Carme, ja dins el terme de la Torre de Claramunt. Inicialment es va projectar una resclosa prop de Cal Patera, i després es va fer un aqüeducte (actual pont de la riera de Carme) per conduir l'aigua cap a aquest rec del Coca. El rec (sota la denominació de ‘rec de les Figueres') ja apareix documentat al capbreu de 1573 ‘a tocar del camí que va des de la Pobla a Carme'. Unes revingudes de la riera de Carme l'agost de 1866 van afectar greument l'estructura del rec, que es va haver de reconstruir amb ‘100 pams de llargada, 16 pams d'alçada i 2 pams d'amplada, posant per sobre una filada de pedra forta amb pendent a cada banda i per tot el davant turo picat i al darrera de pedres doblades, igual que el tros de la resclosa que va quedar'. | 41.5503200,1.6756000 | 389546 | 4600698 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82195-foto-08165-74-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenat 'Aqüeducte del Coca', 'Rec de Cal Marió' i 'Rec de les Figueres'. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82154 | Molí de Cal Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-tort | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 30. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2012-13): 'Oratoris en molins paperers', Butlletí Municipal, novembre 2002-gener 2003, p. 18. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 87 -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=11&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5916 | XVII-XVIII | Al marge esquerra del riu Anoia, es documenta per primer cop aquest molí paperer l'any 1705, ja en funcionament, tot i que l'estructura que ha arribat fins a l'actualitat es considera una construcció de 1772. Ara bé una dovella es conserva inscrita la data 1687, fet que demostra que 'edifici del molí té uns orígens més antics que els pròpiament documentals. També es conserva la inscripció 'Me fecit Joseph Tort 1722'. L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos i coberta a dues aigües, i encara que no és possible observar la tècnica constructiva degut a l'arrebossat de les façanes, conserva la seva essència arquitectònica de molí del segle XVIII, amb les seves obertures originals i el mirador que en fan identificable la seva antiguitat tot i romandre en plena activitat industrial actualment. En inici cal Tort tenia un molí paperer, un de fariner i dos de draps. El 1720 es documenta un establiment d'aigües per fer molins paperers, fariners o fargues a favor de Josep Tort, tot i que el 1731 el molí consta com a propietat de Francesc Coca. Al cadastre de 1773 el propietari és Josep Torra i Tort. Aquest molí havia tingut un oratori públic sota l'advocació de sant Miquel, segons es desprèn d'un decret del bisbe Pablo de Sichar de l'any 1794 que el menciona, oratori que en tot cas durant el primer terç del segle XX ja restava sense culte i que avui resta perdut -al lloc hi ha avui un magatzem-. Durant el segle XIX, sobretot cap al final, el molí es va especialitzar en la fabricació de paper de fumar, encara que el 1820 també hi havia una farga a nom d'Antoni Torra i Llorens i de 1856 a 1863 s'hi documenta filatura i teixits de cotó . El 1887 els germans Miquel i costes feren importants obres al molí i hi fundaren una societat (Miquel i Costas i Miquel) que encara avui funciona com a fàbrica de paper encara que amb noms socials diferents, per la qual cosa l'edifici s'ha anat adaptant als nous temps i s'hi ha anat afegint edificacions més modernes als voltants. | 08165-33 | Carretera de Carme, Km 1 | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5412100,1.6617400 | 388375 | 4599704 | 1772 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82154-foto-08165-33-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Element també conegut com 'Molí Miquel i Costas'.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central.IMATGE 1: Foto del molí l'any 2002 (Esteve-Ribas, 2008: 87). | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82174 | El Corral de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-de-la-farga | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 31, 43. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=23&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5918 | XVIII-XX | Sense ús des de fa molts anys, el que n'accelera el deteriorament.. | El Corral de la Farga és un edifici d'origen rural fet amb pedra sense tallar de diferents mides, i amb les cantoneres i els marcs de les obertures fetes a base de grans blocs de travertí local ben escairats. El cos principal és un rectangle allargat amb planta baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües, al qual se li ha afegit un altre cos allargat de planta baixa i altres annexos menors. A la planta baixa, suportant les estructures superiors, apareixen alineades quatre arcades de mig punt adovellades, a l'espai on hi havia hagut la cuina i el menjador del restaurant que hi havia obert en aquest lloc fins fa uns pocs anys. La finca està encerclada per un mur d'obra. | 08165-53 | Avinguda del Corral de la Farga s/n | Segons notícia oral de l'historiador local Josep Riba Gabarró, el nom d'aquesta casa d'origen rural, avui integrada en una urbanització residencial, li ve del propietari d'una farga ubicada al costat de Cal Tort, ja dins el terme municipal de la Torre de Claramunt, el qual va fer construir aquesta casa del Xaró coneguda com Corral de la Farga; per tant la toponímia no s'hauria de prendre literalment en aquest cas, atès que no hi hauria cap farga en aquest lloc. Segons bibliografia publicada del mateix historiador, aquest edifici s'esmenta ja en un protocol notarial de l'any 1731. I també segons Riba, s'esmenta una farga d'aram ensorrada situada al Pla de la Torre -per tant a la zona on s'ubica aquest element patrimonial- al cadastre de 1773. Durant els últims anys, abans de tancar la seva activitat de restauració, va ser un punt important de referència per a la celebració d'esdeveniments socials de la població de la comarca. Actualment, i des de finals de 2011, és de propietat municipal de la mà d'una una cessió en compliment del projecte de reparcel·lació de la zona, i està projectat poder habilitar la casa com a equipament pels veïns del barri del Xaró. | 41.5460300,1.6738100 | 389390 | 4600224 | 1731 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82174-foto-08165-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82174-foto-08165-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82174-foto-08165-53-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82200 | Pont de Rigat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rigat | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 32. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Es tracta d'un pont ferroviari limítrof entre les partions dels termes municipals de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, que discorre per sobre del torrent de Castellolí al seu pas per Rigat. Es tracta d'una construcció de petit abast, fet a base d'un trenat de bigues de ferro, i el seu traçat presenta una lleugera curvatura degut a la topografia del terreny. Actualment hi passa el tren de la línia Barcelona-Igualada. | 08165-79 | Nucli de Rigat; Barri de Ca l'Isidret | Les obres del pont de Rigat van sortir a subhasta l'any 1880, i les obres es van acabar i inaugurar el 1883. Les obres les va executar el mateix constructor que el pont de la Boixera. Amb l'arribada del ferrocarril a la comarca de l'Anoia l'any 1893, aquest pont passà a formar part de les infraestructures del trajecte Igualada-Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou danyat per una voladura de dinamita, però ràpidament refet a l'any següent. Se'l coneix també amb el nom del Pont de Ferro. | 41.5648300,1.6604600 | 388309 | 4602328 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 82271 | Pont de Cal Marió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-mario | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 35. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=35&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5924 | XX | Sobre la riera de Carme, a uns 200 metres a l'oest de l'antic molí paperer de ca l'Almiralló o cal Marió, es va construir aquest pont pensat per al trànsit rodat, format per tres grans arcs de mig punt adovellats, lleugerament rebaixats, i d'unes dimensions i alçada considerables. L'estructura és feta a base de blocs de pedra tallada, i es caracteritza pels merlets que fan de barana als extrems del pont i pels pilars arrodonits que suporten els arcs. | 08165-150 | PK 5'95 de la carretera C-244 | L'estructura es va construir l'any 1940, just acabada la Guerra Civil, per tal de disposar d'un accés alternatiu al Xaró i al sud de la comarca de l'Anoia per al trànsit rodat. Des del principi, el viaducte ha estat conegut amb el nom de ‘pont de Cal Marió' per la seva proximitat al molí paperer de Cal Almiralló o de Cal Marió, però molta gent el coneix actualment com a ‘pont de Carme' atès que del cap septentrional d'aquest pont surt la carretera BV-2131 que mena directament al municipi de Carme. Si s'empra aquest nom, però, cal no confondre'l amb el pont d'igual nom emplaçat ja dins el municipi veí de Carme i catalogat en el seu corresponent Mapa de Patrimoni Cultural. | 41.5485000,1.6699400 | 389071 | 4600503 | 1940 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya d'aquest element, titulada 'Pont de la Riera de Carme', s'hi inclouen per error fotografies de l'Aqüeducte de la Riera de Carme.FIGURA 1: Cara occidental del pont de Cal Marió (anys 60-70? -Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla-). | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82263 | Festa de Sant Jaume al Barri de les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-jaume-al-barri-de-les-cases-noves | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 48. | XX-XXI | L'Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves celebra cada any, coincidint amb el dissabte de la setmana del dia de sant Jaume (finals de juliol), la seva festa local o de barri, centralitzada al carrer Pare Anton Soteras. Aquesta sol consistir en un sopar a la fresca i un ball, tot organitzat pels mateixos veïns. A continuació es procedeix a altres activitats com sorteigs de regals cedits per empreses locals i pel mateix Ajuntament i es reparteix moscatell i coca; la festa sol durar fins a altes hores de la matinada. | 08165-142 | Carrer Pare Anton Soteras | Des de l'any 1993, se celebra aquesta festa de caràcter social i popular al barri de les Cases Noves, ubicat a l'indret històric urbà del municipi conegut popularment com ‘Pobla Vella' (fet que resulta paradoxal a nivell toponímic). A l'antiga ‘Pobla Vella' -avui ‘les Cases Noves'-, hi hagué instal·lat el primer nucli de població documentat de la Pobla, el qual fou arrasat durant una gran riuada produïda l'any 1344. | 41.5528600,1.6781500 | 389763 | 4600976 | 1993 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82263-foto-08165-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves | IMATGE 1: Festa l'any 2009. Fotografia cedida per l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 82148 | La Pobla Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pobla-vella | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 48. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 82-83. | X-XIV | No s'hi han fet mai intervencions arqueològiques, per tant l'estat del jaciment és descongut. | Al barri de les Cases Noves, al lloc on actualment es localitza el camp de futbol municipal i un extens pàrquing adjunt, es troba el que popularment es coneix com a 'Pobla Vella', una àrea on s'emplaçava el primer nucli de poblament medieval depenent del castell de Claramunt abans que es produís la gran riuada de 1344 que va arrasar aquesta primitiva agrupació de cases. Efectivament, el lloc està prou a prop del riu com, encara que en aquesta banda l'orografia és menys esquerpa i a priori semblava més fàcil per a instal·lar-s'hi. A més, allà hi confluïen el camí que anava de Barcelona a Lleida amb el camí que baixava cap al Penedès. Segons testimonis orals, alguns avis de la Pobla encara havien pogut veure els fonaments d'aquestes construccions medievals. Sigui com sigui, resulta evident l'interès i potencial arqueològic d'aquesta àrea, que hauran de ser tinguts en comte en futures obres i intervencions urbanístiques en el lloc. | 08165-27 | Barri de Les Cases Noves | L'any 1344 una gran riuada va arrasar l'antic nucli de la Pobla, ubicat llavors al lloc avui conegut significativament com a Pobla Vella. Per prevenir un succés similar, es va decidir emplaçar la població en un altre punt, a l'altre costat del riu -aquest cop al costat dret-, per la qual cosa es va demanar permís al vescomte de Cardona, senyor del castell, qui va concedir una carta pobla. En el moment de redacció d'aquesta fitxa, el jaciment no figura a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 41.5508300,1.6785800 | 389796 | 4600750 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82148-foto-08165-27-1.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 91|92|93 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82173 | Mas dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-vivencs | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 48. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 91. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=19&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5938 | XIV-XIX | Presidint un petit barri separat del nucli urbà de la Pobla de Claramunt, l'antic mas dels Vivencs resta parcialment integrat dins la trama urbana del barri al que dona nom (barri anomenat del 'General Sanjurjo' durant el franquisme. El mas s'estructura en tres cossos o blocs diferenciats, que delaten les diferents fases constructives sofertes al llarg del temps caracteritzades per una bona construcció en pedra segons diverses tècniques i que acaben conformant un imponent conjunt similar al d'una casa forta, amb porxades a dos nivells i edificacions més elevades respecte al cos principal a mode de torres. A la part exterior de la casa, encarada a la via pública, hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Josep, emmarcada per uns magnífics esgrafiats d'estil barroc. A l'interior, diversos sistemes d'arcades dels segles XVI-XVIII fets a base de pedra de travertí local es conserven en un notable estat. | 08165-52 | Plaça de Sant Josep, 2 | Aquest mas, construït al llarg dels segles XVI-XIX en la seva forma actualment visible, era conegut antigament amb els noms de can Valls o can Biosca, i ja apareix referenciat en diversos protocols notarials dels anys 1576-79, encara que es fan remuntar els seus orígens al segle XIV. Va pertànyer a la família Ventayols fins el segle XVIII, als Valls al segle XIX i als Puget i Biosca d'Igualada al segle XX. Actualment, i des de fa uns anys, és una finca molt apreciada a tota la comarca per celebrar-hi esdeveniments familiars. | 41.5547300,1.6831400 | 390183 | 4601178 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82173-foto-08165-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82173-foto-08165-52-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya aquesta casa pairal apareix amb la denominació de 'Can Biosca' o 'Can Valls', sense fer cap esment al seu nom actual de 'Mas dels Vivencs'. | 94|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82286 | Font de les Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-figueres | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 51. | XVIII | La font de les Figueres es troba al barri homònim, encastada a la façana de la casa de Cal Fuster de les Figueres, just al costat dret de l'edifici un cop s'ha sortit per la portalada principal. La font queda lleugerament enclotada i està revestida per una estructura de pedra i una barana metàl·lica. S'hi accedeix mitjançant uns graons de pedra. Destaquen els seus panells parietals fets amb rajoles de fons blanc i figures blaves que contenen representacions de la Mare de Déu i del Sant Crist. | 08165-165 | Carrer de l'Art, 6 | La casa de Cal Fuster de les Figueres, on es troba integrada la font, té els seus orígens en una masia vinatera ben documentada al segle XVIII i amb antecedents ja al segle XIV, entorn de la qual va anar creixent-hi un barri de la Pobla. Aquesta surgència d'aigua, doncs, molt possiblement va originar l'establiment de la primitiva casa en aquest indret precís del terme de la Pobla. | 41.5508800,1.6764800 | 389621 | 4600759 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82286-foto-08165-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82286-foto-08165-165-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També coneguda com ‘Font del Fuster' o ‘Font del Sant Crist i Santa Maria'.IMATGE 1: Detall de les rajoles de la font (foto: Jordi Ferrer). | 85|94|98|80 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82287 | Font dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-vivencs | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 51. | XIV-XXI | Es tracta d'una senzilla font encastada actualment a un dels murs de les façanes exteriors del mas dels Vivencs. L'estructura consta d'una aixeta molt recent d'acer inoxidable que deixa caure l'aigua en una petita pica monolítica tallada amb forma quadrangular. Un cartell del consistori de la Pobla de Claramunt adverteix sobre la no potabilitat de l'aigua d'aquesta font. | 08165-166 | Plaça Sant Josep, s/n | El mas amb el que es relaciona aquesta font, construït al llarg dels segles XVI-XIX en la seva forma actualment visible, ja apareix referenciat en diversos protocols notarials dels anys 1576-79, encara que es fan remuntar els seus orígens al segle XIV; la font, doncs, ja existiria a l'Edat Mitjana i probablement amb anterioritat, i hauria condicionat l'establiment humà en aquest lloc. | 41.5548700,1.6831800 | 390186 | 4601193 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82287-foto-08165-166-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82213 | Font de la Petxina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-petxina | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 51. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005): 'Una font pública centenària (1905-2005)', Butlletí Municipal, febrer-març 2005, p. 18. | XX-XI | Ha estat reconstruïda recentment. | A l'avinguda principal del poble i en ple nucli històric s'emplaça aquesta font, l'última estructura construïda de la qual, feta l'any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l'artista local Josep Murray. L'estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s'hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d'acer inoxidable, sense cap particularitat artística. Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l'estructura recorda que aquesta font és una reproducció d'una d'anterior construïda l'any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d'aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts. | 08165-92 | Avinguda Catalunya, n. 23 | Es tracta d'una font publica que, tot i que inaugurada el desembre de 2004, en reprodueix una d'anterior que s'havia construït cent anys abans, l'any 1905, en el mateix lloc (llavors l'Era del Comú, al peu de a carretera d'Igualada) i que era coneguda com a ‘font del Negre' en al·lusió a un sobrenom de l'alcalde que la va manar construir. La reproducció del segle XXI es va fer en el marc d'unes obres de millora del nucli antic de la Pobla de Claramunt. | 41.5553300,1.6746700 | 389477 | 4601255 | 1905 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82213-foto-08165-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82213-foto-08165-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Josep Murray (forja de l'estructura) | També coneguda com 'Font de la Plaça', i antigament com a 'Font del Negre'. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 82277 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-7 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 51. -RIBA GABARRÓ, Josep (2018): 'El caramellaire Florind', Butlletí Municipal, 90 (desembre 2018-gener 2019), p. 20. | Sota el barri de Ribalta, dins l'antiga propietat d'un rector de la Pobla de Claramunt que era una antiga zona boscosa del torrent del Pujol, avui zona semi-urbana, es localitza aquesta surgència d'aigua entorn a la qual s'ha construït una estructura consistent en una fornícula tipus absis i una paret de contenció fetes de maons vistos. Al mig de la fornícula s'hi ha emplaçat una pica circular de pedra suportada per un peu monolític. L'aixeta és contemporània i d'acer inoxidable, sense cap interès històrico-artístic. | 08165-156 | Barri de Ribalta | Aquesta font, en origen en zona boscosa però sempre molt a prop del nucli urbà, mai perdé importància, i ja apareix referenciada a planimetries antigues de la Pobla, com per exemple al ‘Parcel·lari de 1854' de Fèlix Sallent. A més, a la font del Rector hi van assajar les seves cançons els membres fundadors de la Lira Poblense (avui Societat Coral La Lira, 1918) durant els seus primers anys de trajectòria artística. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. | 41.5524700,1.6756700 | 389556 | 4600936 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82277-foto-08165-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82277-foto-08165-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82277-foto-08165-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1 i 2: Fotografies de Manel Ramoneda i Coch. | 98|94 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82270 | Arbres del Papa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-del-papa | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 56. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2019): Els Romeu, una nissaga de paperers de La Pobla de Claramunt, inèdit. | XIX | Sota el pont de la Pobla hi ha un carrer avui anomenat 'Carrer dels Arbres del Papa', on s'hi conserven, en paral·lel al riu Anoia, una sèrie de pollancres (espècie: pollancres del Canadà) alineats, dos dels quals tenen un tronc que delata una longevitat força superior a la centúria, mentre que els altres són més joves i alguns semblen rebrots d'exemplars més vells. | 08165-149 | Carrer dels Arbres del Papa | Després de contrastar el topònim del carrer (al·lusiu als arbres) amb els estudiosos locals, s'ha arribat a dues vies interpretatives no excloents entre elles. La primera hipòtesi explica que el nom d'aquesta via pública, i per tant la història d'aquests arbres, ha de venir de l'episodi de finals del segle XIX en que la família Romeu va vendre la seva fàbrica que tenien en aquesta zona del riu Anoia als Romaní. Durant aquesta compra-venda, produïda el 1880, es va redactar una clàusula segons la qual els venedors es comprometien a talar en tres anys els 64 arbres (pollancres i oms) que hi havia al paratge de la fàbrica, i és aquí on els estudiosos locals estan d'acord en que els ‘arbres del papa' s'ha de referir a alguna lamentació que va suposar aquesta tala, o potser al fet que per la intercessió d'algú (el ‘papa'?) s'hagués conservat algun dels arbres, que serien els pollancres descrits en aquesta fitxa. La segona via interpretativa gira entorn a l'explicació que va donar un descendent dels Romaní (alcalde als anys 50') quan el primer Ajuntament democràtic estava re-nombrant determinats carrers: segons aquest Romaní, els arbres d'aquest carrer els va plantar el seu ‘papa', i d'aquí li vindria el nom al carrer. Efectivament, segons Josep Riba, el nom del carrer seria una locució familiar que hauria donat nom al lloc, encara que aquest estudiós tampoc especifica cap més detall. | 41.5533900,1.6763700 | 389616 | 4601037 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82270-foto-08165-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82191 | La Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-1 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 59. -https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160425/401336293835/manufacturas-clima-paraguas-fabrica-glories.html | XX | Edifici de planta baixa amb quatre naus consecutives, cadascuna de les quals té una coberta a dues aigües. L'estructura és feta a base de pedra irregular, amb pedres cantoneres tallades i maons i maçoneria rodejant les obertures. La nau més septentrional, que és la que té l'entrada a l'edifici mitjançant tres graons, presenta una construcció diferent a les restants, ja que és feta tota de totxo; a més la seva planta és conforma un gran rectangle allargat, mentre que la resta de naus són més curtes i quadrangulars. | 08165-70 | Avinguda Catalunya cantonada amb carrer Barquera | La denominada Fàbrica Nova (també coneguda com ‘El Camp') de la Pobla de Claramunt, avui un edifici en desús, va ser concebuda com una factoria de paraigües que formava part de les indústries que havia fundat Pius Rubert Laporta a partir d'inicis del segle XX, amb fàbriques diverses distribuïdes arreu de Catalunya i Barcelona. | 41.5540000,1.6756900 | 389560 | 4601106 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82191-foto-08165-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82191-foto-08165-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82170 | Cal Fuster de les Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-de-les-figueres | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 60. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004): 'El Celler de l'Art, un fogar de cultura catalana', Butlletí Municipal, febrer-març 2004, p. 14. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=8&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5897 | XVIII | Avui plenament integrada al nucli urbà de la Pobla de Claramunt i dins el barri de les Figueres s'ubica aquesta antiga masia vinatera del segle XVIII. És un edifici de planta quadrangular i coberta a dues aigües, format per planta baixa, dos pisos i golfes, amb obertures quadrangulars. Té la portalada d'accés descentrada respecte a l'eix de la façana i presenta un arc rebaixat adovellat i els muntants a base de blocs de turo escairats. La façana presenta uns esgrafiats geomètrics que inclouen un rellotge de sol entre les seves representacions, avui molt deteriorades. A l'interior s'hi conserven sistemes d'arcades i en una de les estances de la casa encara s'hi pot veure una trapa que, amagada sota un llit, donava accés a un petit amagatall que fou emprat durant la Guerra Civil Espanyola. A l'interior de la casa s'hi conserven també pintures setcentistes de sant Procopi. | 08165-49 | Carrer de l'Art, 6 | Els seus orígens cal cercar-los en una masia vinatera ben documentada al segle XVIII i amb antecedents ja al segle XIV, entorn de la qual va anar creixent-hi un barri de la Pobla. L'any 1964 aquesta antiga masia va passar a ser la seu del ‘Celler de l'Art', una iniciativa de Jaume Gavarró Castelltort per dur a terme exposicions temporals i altres activitats culturals que va durar poc més de 4 anys (50 mesos) però que va deixar el nou nom imprès a la casa. Actualment és de propietat municipal però no està dedicada a cap activitat específica i la casa roman tancada. | 41.5508800,1.6765000 | 389622 | 4600759 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82170-foto-08165-49-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenada ‘Cal Marí' i, més recentment , 'Celler de l'Art'. | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82186 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 61. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=7&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25265 | XV-XVI | L'edifici està desocupat i li manca manteniment. | Es tracta d'una singular casal urbà entre mitgeres amb façana a dos carrers, essencialment d'estil popular però que conserva com a elements destacats tres finestrals renaixentistes oberts a la façana principal, sobre el portal d'arc rebaixat adovellat amb blocs de pedra de turo. La finca és rectangular i té soterrani, planta baixa i pis, amb altres diverses obertures distribuïdes irregularment per les seves dues façanes. La coberta és a dues aigües amb ràfec sobre bigues de fusta. L'estructura és a base de parets de càrrega i arcs, tant de mig punt com apuntats, que assenyalen una antiguitat de la casa major que la que presenten els finestrals. Els finestrals i tota la façana principal donen al carrer Major, que com el seu nom indica fou la via pública principal de la vila en temps pretèrits, fet que dona sentit a la presència d'aquesta decoració tant ostentosa. Aquestes obertures presenten les llindes i els brancals motllurats, amb decoració en relleu a base de garlandes i caps d'àngels. La finestra central és coronada per un frontó triangular que té figures al timpà, mentre que les finestres laterals estan rematades amb les típiques petxines renaixentistes. | 08165-65 | Carrer Major, 24-26 / Anselm Clavé, 4 | Fou el casal de la família Coca, nissaga documentada a la Pobla des de la Baixa Edat Mitjana (a. 1344) i extingida el 1926. Durant uns segles, aquesta fou considerada la casa més rica del poble, atès que els Coca, d'origen pagès benestant, tenien interessos econòmics en molts sectors econòmics del poble, entre ells a la indústria paperera. Durant un temps fou propietat de la família Marí, i per això sovint se la coneix també amb aquest nom. L'any 2001 l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament, i espera per ser reconvertit en la futura seu del consistori local. | 41.5540300,1.6750500 | 389507 | 4601110 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82186-foto-08165-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82186-foto-08165-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82186-foto-08165-65-3.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Casa coneguda amb altres diversos noms: 'Cal Marí' i 'Casa Coca'. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82151 | Molí de Ca l'Almiralló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-lalmirallo | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62 -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 89. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018a): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de ca l'Almiralló, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5914 | XVIII | Li manca manteniment. | És tracta d'una gran edificació quadrangular amb teulada a dues aigües, caracteritzada per ser feta en la seva major part (menys alguns murs de les façanes de la planta baixa) a base d'encofrat de tàpia, i amb les cantoneres fetes de blocs de travertí local. Té planta baixa, tres pisos i pis sota teulada i la portalada principal adovellada i orientada al sud, amb una creu inscrita en baix relleu. Es pot accedir directament al primer pis a partir d'una porta practicada a la façana oest, a la que s'hi accedeix mitjançant una escala exterior d'obra que permetia diferenciar els accessos a la zona de producció i la zona d'habitatge. Les piles que hi havia a la planta baixa es troben actualment al Museu Molí Paperer de Capellades; el canal d'entrada de l'aigua i la bassa ja no són visibles degut a l'adequació dels entorns com a horts. A la part superior de la façana oest encara s'hi pot veure un cartell de la postguerra amb la inscripció en lletres majúscules VISITANTE: NO DEJES DE ADMIRAR/ LAS BELLEZAS NATURALES DE LA/ POBLA DE CLARAMUNT. Es documenta la seva construcció l'any 1756 per part de Francesc Almirall, de renom 'Almiralló' el qual era propietari d'un altre molí paperer al terme de la Torre de Claramunt. El 1773 apareix en el cadastre encara sota el mateix propietari Ara bé, sempre hi ha hagut la creença popular que mai va arribar a estar en funcionament com a molí paperer degut a un error en el càlcul del salt de l'aigua, tot i que altres fonts afirmen que va arribar a treballar durant dos o tres decennis, i de fet es documenta en funcionament l'any 1770 (hauria produït entre 1770 i 1798). La seva font d'energia fou sempre l'aigua de la riera de Carme. | 08165-30 | Avinguda Pompeu Fabra | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5490200,1.6730800 | 389334 | 4600556 | 1756 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82151-foto-08165-30-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix amb el nom de Ca l'Almiralló. També conegut com 'Molí de cal Marió'.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 82149 | Molí de Dalt de Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 90. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=15&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5941 | XV-XVIII | Es tracta d'un conjunt arquitectònic corresponent a un antic molí paperer construït el 1728 però amb antecedents notarials del 1638, format per una edificació de planta en ‘L' amb l'angle lleugerament obtús, ubicat en un terreny amb desnivell, el que fa que disposi d'una planta d'alçada en alguns sectors i de dues en altres, a part de la planta baixa i el soterrani. Tot i que l'obra principal actualment visible correspondria a inicis del segle XVIII, resulta obvi que s'aprofiten estructures anteriors, que en tot cas necessitarien d'un estudi de paraments acurat per dirimir-ne les fases cronològiques. L'edifici està fet de maó i maçoneria, amb blocs de pedra de turo autòctona a les cantoneres i blocs d'altres tipus de pedra a la base d'alguna de les seves parets. La coberta, de teula aràbiga, és a dues vessants i forma un ràfec. La portalada d'accés és adovellada, i finestres i balcons semblen correspondre a les obertures originals del molí. Dins d'aquest conjunt arquitectònic, destaca la presència d'una estança corresponent a un molí més petit, fariner, d'època gòtica I totalment integrat dins l'obra del molí paperer del segle XVIII i avui utilitzat com a magatzem. L'organització de l'espai interior d'aquest antic molí paperer respon a la funció industrial que desenvolupava, i s'hi distingeixen tres parts: el soterrani i la planta baixa; la primera planta i, finalment, el piso o pisos superiors (coneguts com a 'mirador'). A la primera planta es realitzava la pràctica totalitat del procés productiu. Les operacions de manipulació del drap i del paper es feien a la planta baixa, mentre que totes les relacionades amb l'aigua es realitzaven al soterrani, que en el cas d'aquest molí es conserva íntegrament i en un excel·lent estat, i on es poden veure les piques i tota la infraestructura relacionada amb la fase de treball que necessitava més aigua. La primera planta (i/o altres) tindria originalment ús com a residència, on hi vivien, segons el cas, els propietaris o arrendataris del molí, sovint juntament amb la mà d'obra especialitzada i les seves famílies. El 'mirador' és el que millor identifica aquest edifici com un molí paperer: La multitud de finestres sense tancament, distribuïdes en una seqüència regular als quatre vents, ofereix un aspecte inconfusible; l'interior del 'mirador' no tenia divisions per a facilitar la circulació de l'aire, ja que la seva funció era l'assecament del paper penjat als estenedors (avui dia, l'assecat del paper es realitza amb maquinària industrial). La seva font d'energia fou l'aigua, presa del rec del Coca, que aprofitava l'aigua de la riera de Carme. L'any 1695, la família dels Coca ja apareix com a antiga propietària de drets sobre quatre molins. El 1790, en resposta a la pregunta plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora sobre el nombre de fàbriques que hi ha a les poblacions, la Pobla declarava declara que 'En este término no hay otras fábricas que nueve de papel blanco, y en elles no se trabajan otras especies que papel de todas las calidades, y de este se lleva mucho en Indias y a la corte de Madrid y en otras ciudades y villas de España', i s'afegeix que 'el papel que se fabrica en estas fábricas tenemos entendido y ohido que es el major del que se fabrica en otras muchas partes'. D'aquest paràgraf es dedueix que, un dels molins paperers que genèricament es declara als qüestionaris de Zamora seria el molí de Dalt de cal Coca. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí. Actualment i des de fa uns decennis (1963), aquest molí ha estat habilitat com a residència particular, sense que això hagi significat la pèrdua de la seva essència arquitectònica; a més, es conserven alguns dels principals elements mobles i productius de l'antic molí. | 08165-28 | Carrer del Sol, n. 2 amb plaça de l'Àngel | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5508400,1.6762900 | 389605 | 4600754 | 1728 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest molí porta l'identificador 'Casa a la Plaça de l'Àngel - Carrer del Sol', denominació gens descriptiva de l'especificitat tipològica d'aquest element arquitectònic; de fet en el cos de text de la fitxa en cap moment es fa menció a la seva naturalesa d'antic molí paperer. També apareix denominat com a 'Molí d'en Coca' a la bibliografia.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central, com seria el parcialment el cas del molí de Dalt de Cal Coca. | 93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82150 | Molí de Baix de Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-cal-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XVII-XVIII | Ha perdut molts dels elements definitoris d'un molí paperer. | Es tracta d'un antic molí paperer, draper i també d'una antiga fàbrica d'aram, que en el seu estat actual és una casa de caràcter urbà sense cap interès artístic particular però que conserva algunes característiques que en delaten el seu passat com a edifici productiu. Els molins de les Figueres (actual barri de Les Figueres) ja apareixen genèricament esmentats al capbreu de 1573, amb Joan Janer com a propietari. El molí de Baix de cal Coca en concret apareix esmentat en escriptures notarials de l'any 1638. L'any 1695, la família dels Coca és d'antic a ostentadora de drets sobre quatre molins, i fou propietària efectiva dels molins del barri de les Figueres des de la primera meitat del segle XVII i fins a inicis del segle XX. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí, finalitzant així segles de tradició paperera per a aquest molí. | 08165-29 | Carrer de l'Art | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5513500,1.6763500 | 389611 | 4600811 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82150-foto-08165-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82150-foto-08165-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També conegut com a 'Molí Nou', 'Molí de Baix' i 'Cal Ròmul'.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82240 | Goigs del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 111-113. | XVII-XVIII | Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté edicions d'un mateix text original titulat: 'Goigs de la milagrosa imatge del Sant Christo de la Pobla de Claramunt', d'autoria anònima i imprès entre els anys 1692 i 1749 a la impremta barcelonina de Jaume Surià, al carrer de la Palla. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Es presenta una estructura compositiva dins una orla feta a base de motius vegetals i florals simplificats. En primer lloc apareix el títol dels goigs a la capçalera, bruscament dividit per la representació del Sant Crist, que apareix dins d'un requadre flanquejat per dos craters amb ornaments vegetals. Al fons del requadre presidit pel Crucificat s'hi ha representat una capella amb campanar i imatges al·lusives als miracles de Crist com ara la resurrecció de Llàtzer. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents en línies verticals interrompudes; la lletra es presenta segons la ortografia pre-normativa que ja s'anunciava al títol. Després de les tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs una sèrie mes de dues columnes al·lusives a la Pasqua amb sengles ‘oremus' finals: la de la dreta conté el títol ‘Extra tempus Paschae' i la de l'esquerra el títol 'Tempus Paschae'. La indicació del taller o estamper s'ha imprès és encara dins l'espai de l'orla. Els goigs del Sant Crist més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en Entre finals del segle XVII i mitjan segle XVIII. Els altres dos fulls ja corresponen a edicions facsímils del segle XX. | 08165-119 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs del Sant Crist fan referència a la veneració de que era objecte la seva imatge a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1692-749 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82240-foto-08165-119-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82241 | Goigs de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 177-182. | XVIII-XX | Col·lecció de dinou fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Nostra Senyora de la Llet, ques cantan en la la Pobla de Claramunt, bisbat de Barcelona', d'autoria anònima. En les sèries antigues (segles XVIII i XIX), el títol apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses, mentre que en les sèries més recents la llengua ja està normalitzada. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; o l'edició de 1982 que està impresa a tinta blava. L'edició de 1985 ja té la cartolina i no el paper com a suport. Als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció d'alguns dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge, exceptuant el més recent (1985) que consta de 1.000 exemplars. La immensa majoria de les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de la mare de Déu, a voltes entronitzada amb vestit ampli i corona, altres vegades amb vestit més senzill i asseguda en una senzilla cadira, flanquejada per cortinatges o bé per una arcada; en un parell d'edicions del segle XX la imatges és directament una fotografia. La Mare de Déu apareix emmarcada dins d'un requadre flanquejat bé per dos craters amb vegetació, bé per dos acrònims de l'Ave Maria, bé per dos àngels tocant instruments de corda o bé trompetes, be per efigies, bé per motius florals esquematitzats. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents bé en línies verticals discontinues, bé en senzilles sanefes. La lletra dels goigs es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades també per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs la frase ‘Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix/ Ut digni efficiamur promotionibus Christi, i finalment un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. L'edició més antiga correspon a un tiratge de 1742-1780 de l'Estampa del barceloní Jaume Ossét, del carrer Llibreteria, on la Mare de Déu encara no està alletant l'Infant. Per altra banda, l'edició més recent (any 1985) se separa clarament de l'esquema compositiu de les anteriors, ja que no només té dues columnes en comptes de tres, sinó que conté una partitura musical. Amb un total de 19 edicions diferents, els dedicats a la Mare de Déu de la Llet constitueixen la sèrie de goigs més extensa de la Pobla de Claramunt. | 08165-120 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de la Mare de Déu de la Llet fan referència a la veneració de que era objecte la Verge Maria a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1742-80 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82243 | Goigs de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-margarida | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 351-353. | XX | Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Sta. Margarida del Castell de la Pobla de Claramunt (Bisbat de Barcelona)', d'autoria anònima. Els dos últims goigs són facsímils del primer, un original de l'any 1955 amb música de Lluís Martí, rector de la Pobla, editat pel Patronat del Castell de Claramunt i imprès per l'estamper Bas d'Igualada En el primer cas, es tracta d'un exemplar imprès sobre paper a dues tintes: marró i ocre, mentre que de l'edició de 1965 se'n van fer tres series en tinta negra, verda i vermella respectivament, amb el verso sempre en tinta negra; el facsímil de 1977 és amb tinta verda. Als reversos dels facsímils recent hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. L'estructura compositiva consisteix en una orla de motius vegetals esquematitzats dins la qual en primer lloc es presenta el títol dels goigs bruscament dividit per la imatge de la santa dins un requadre, la qual es presenta amb els seus atributs (el dimoni amb forma de dragó al que la màrtir va vèncer amb una creu), amb corona, i amb la imatge d'una església de fons. La imatge apareix flanquejada per dos craters amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per espais en blanc en absència de corondells. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues ínies d'un extrem a l'altre del full, i a continuació ja apareix la partitura musical. La indicació de l'estamper dels goigs apareix encara dins de l'orla. | 08165-122 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de santa Margarida fan referència a la veneració de que és objecte aquesta santa a la capella homònima encara dempeus dins la fortalesa del Castell de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades durant la celebració d'actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1995 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Lluís Martí (música) | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82244 | Goigs de Sant Procopi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-procopi | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 389-391. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005b):'Devoció a Sant Procopi al cor d'Europa i de la Pobla', Butlletí Municipal, agost-setembre 2005, p. 18. -http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/07/goigs-de-sant-procopi-la-seva-festa-es.html | XIX-XX | Col·lecció de quatre fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs del gloriós màrtir sant Procopi, patró de la Pobla de Claramunt' (en alguns casos a continuació s'indica la data de celebració, el 8 de juliol), d'autoria anònima. El títol s'ha transcrit aquí segons la normativa actual de la llengua catalana, però en totes quatre edicions apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i granat, i l'edició de 1974 que té exemplars impresos tant a tinta negra com vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Totes les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de sant Procopi, a voltes amb atributs martirials (palma) o bé amb una columna romana de fons; la imatge apareix emmarcada dins d'un requadre i flanquejada per dos craters o dos motius esquemàtics amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en dos columnes (tres en l'edició de 1974) separades per un corondell consistent en sanefes verticals a base de motius vegetals, més o menys estilitzats segons el cas; la lletra es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. Els goigs de sant Procopi més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en tallers de Barcelona (Estam. De Lluis Tasso, any 1869) i Manresa (Imprenta de P. R. Á cárrech de Lluis Roca, any 1874). Els altres fulls ja corresponen a edicions del segle XX, la primera de les quals és un facsímil de l'edició més antiga del segle XIX. | 08165-123 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de sant Procopi fan referència a la veneració de que era objecte aquest sant a l'església parroquial i al padró o capella caminera homònima que hi havia al cap de la vila de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82178 | Església Parroquial de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-2 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1992): Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993), Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004b): 'Les Capitanes i les Majorales del Roser', Butlletí Municipal, octubre-novembre 2004, p. 14. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=23&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5904 | XVIII | Es tracta d'una gran edificació religiosa d'estil neoclàssic de finals del segle XVIII amb planta de creu llatina i una sola nau, amb varies capelles adossades, amb l'absis orientat a l'est i la portalada a l'oest. A l'angle oest de l'edifici hi ha un campanar de 33 m d'alçada que fou enderrocat durant la Guerra Civil i reconstruït posteriorment. A continuació de l'antic capçal o absis de l'església hi ha l'absis, de construcció més recent (1825), pensat també per guanyar espai per a les sagristies. La part posterior de l'edifici dona a la concorreguda carretera C-244, mentre que la façana principal està ja orientada cap a l'interior del nucli antic. La façana principal és la única part de l'edificació que està arrebossada i presenta una decoració consistent en una imitació de carreus isòdoms, mentre que els laterals no estan revestits, i això permet observar l'obra general, feta a base de pedra irregular i sense tallar (no presència de maons), i amb una banqueta de fonamentació correguda, feta també a base d'una pedra més clara que la de la resta de l'edifici. Es detecten blocs de pedra de turo local ben tallats formant les cantoneres. A l'interior de l'edifici, la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet i la gòtica del Sant Crist Vell presideixen l'altar major. El vitrall situat darrera de la imatge de la Mare de Déu de la Llet i una de les baranes -concretament, la que s'ubica a l'altar del Sant Crist- són obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol (1879-1949), col·laborador en diverses obres d'Antoni Gaudí. | 08165-57 | Carrer Major | La primera parròquia de la Pobla de Claramunt es documenta dins el recinte del castell l'any 1025, sota l'advocació de la Verge Maria. Aquesta situació es va mantenir durant més de quatre segles, fins que l'enderrocament de la fortificació de Claramunt demanat pels consellers d'Igualada l'any 1463 i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església del castell, fet que obligà que la seu parroquial es traslladés a una capella gòtica advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, però la parròquia mai va tornar al castell. Per tant. La Santíssima Trinitat va ser parròquia des de l'any 1463 i fins a la benedicció de la nova (i veïna) església parroquial de Santa Maria l'any 1793 Davant les males condicions que presentava el petit edifici de la Santíssima Trinitat i la seva poca capacitat davant d'una població que creixia dia rere dia, el 1778 el rector i els feligresos van exposar al bisbe la necessitat de la construcció d'un nou edifici, i l'any 1780 el bisbe de Barcelona Gabino de Valladares va autoritzar el rector Pau Solà i Gras a la col·locació de la primera pedra per a la construcció d'una nova església parroquial, tot i que aquesta autorització no es va poder fer efectiva fins el 1789, després de molts entrebancs, i les obres es van estendre fins el 1794, tot i que la benedicció ja s'havia produït el 28 de setembre de 1793. Aquesta parròquia i el seu edifici han pertanyut històricament al bisbat de Barcelona, fins que l'any 1957 va passar a formar part del bisbat de Vic. | 41.5546700,1.6751700 | 389518 | 4601181 | 1793 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82178-foto-08165-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82178-foto-08165-57-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82135 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-12 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 425. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 24-25. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M03. | XV | Com a jaciment arqueològic té un gran potencial, tot i que com a edificació està força enrunada. | A la partida de les Garrigues, als peus de l'antic camí que connectava el nucli de La Pobla de Claramunt amb el seu castell, i al capdamunt d'una petita elevació rodejada de camps de conreu que controla el gir principal d'aquest traçat que pujava al castell de Claramunt per la banda de ponent, s'aixecava des de l'Edat Mitjana una casa forta que més tard acomplí funcions de masia, tot i que les compaginà amb la seva funció estratègica i el seu caràcter de casa forta durant els conflictes bèl·lics dels segles moderns. Actualment, la casa apareix totalment enrunada, tot i que encara són ben visibles tota una sèrie de murs fets de carreu de pedra de mida mitjana, molts d'ells escairats, que delaten la importància i complexitat de l'estructura. Sens dubte, un dels elements més destacats és la presència encara visible de les restes d'una torre semi circular, amb tota probabilitat medieval, adossada a una de les façanes de la casa. La torre, de la que avui se'n conserven uns 2 metres d'alçada, mesuraria uns 3-4 m de diàmetre i disposa d'unes parets molt gruixudes que reforçarien el caràcter defensiu de la casa. | 08165-14 | Vall de les Garrigues | En el capbreu de 1481, la casa de can Valls apareix documentada per primer cop amb el nom de mas d'en Dach, que és el nom de la família que l'habita. En el capbreu de 1573 el mas apareix declarat per Bartomeu Planas i s'especifica que es troba a la partida de les Garrigues i al camí que mena al castell de Claramunt. El cognom Valls apareix en els declarants dels capbreus de 1629 i 1705, i és la denominació que mantindrà fins al seu abandonament. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) el lloc fou escenari de conflicte amb les tropes franceses, molt probablement en un intent de l'exèrcit invasor de pujar al castell. Atesa la seva posició estratègica i per tractar-se de l'última casa abans d'iniciar la costa del castell per la banda de ponent, és molt possible -segons la hipòtesi de l'estudiós local Manel Ramoneda, que compartim plenament- que el lloc fos ja des de l'Edat Mitjana un important punt de recepció de mercaderies que, posteriorment, eren pujades a la fortalesa amb mules. | 41.5537200,1.6606700 | 388307 | 4601094 | 1481 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82171 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-3 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 425. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 84. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=12&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5942 | XVI-XVIII | L'antiga masia de Can Solà s'ubica al peu de la bifurcació del Camí Ral cap a Vilafranca, a l'angle interior de la confluència entre la riera de Carme i el riu Anoia, un cop passat el barri de les Figueres. És una construcció de planta rectangular i amb coberta a doble vessant, avui dividida en dues cases. Té una inscripció a una de les portalades principals, adintellada, amb l'any 1768 o 1788 inscrit en un escut on hi ha també escrit el nom 'Anton Solà' i la representació d'un fus. A la casa n. 4 del barri, abans part integrant de la propietat de la masia, a la seva portalada hi ha també representat un escut amb la data de l'any 1772 inscrita així com un fus, que recorda la importància de l'activitat tèxtil que es va dur a terme en aquesta masia. El conjunt arquitectònic de la masia ha format amb el temps un petit barri homònim, i al seu voltant hi ha crescut unes poques cases molt separades entre elles, conservant així un entorn boscós i agrícola notable molt a prop del nucli urbà. | 08165-50 | Carrer Can Solà, 1-4 | El mas de can Solà, ja amb aquest nom, apareix per primer cop al capbreu de 1573 declarat per Pere Farriol. Durant el segle XVIII ja consta en mans d'un tal Pau Solà. De can Solà provenien reputats mestres d'obra de cases i amb posterioritat els membres de la casa es dedicaren durant molt de temps a l'activitat teixidora, com tantes altres cases de la Pobla de Claramunt. | 41.5498100,1.6770900 | 389670 | 4600639 | 1573 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82171-foto-08165-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82171-foto-08165-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82171-foto-08165-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82160 | Rigat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rigat | -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 426. | XVII-XXI | El costat de l'actual polígon industrial dels Plans d'Arau, i ja gairebé tocant al límit amb el terme municipal de Vilanova del Camí, es troba aquest petit nucli disseminat d'unes poques cases (no més de cinc) pertanyent a la Pobla de Claramunt. Tot i que l'element identificador i que dona nom a aquest disseminat és el molí de Rigat, actualment aquest antic molí pertany al terme municipal de Vilanova del camí i a més es troba físicament separat del nucli de cases mitjançant el pas de les vies del ferrocarril i de la carretera C-244. Pel costat occidental del nucli hi discorre la riera de Castellolí (torrent del Raval als mapes de l'ICGC), la qual desemboca al riu anoia en el punt on hi ha el molí de Rigat. Encara avui es conserva un petit bosc de ribera i camps de conreu al voltant del nucli, tot i la urbanització i els profunds canvis que ha viscut el sector en els darrers anys i la proximitat d'un polígon industrial. Actualment, Rigat consta a l'IDESCAT sota la categoria de raval, i el nucli de cases es coneix preferentment per barri de Ca l'Isidret, mentre que el nom de Rigat es reserva pel paratge i l'entorn paisatgístic on es troba inserit el barri. | 08165-39 | Pla de Rigat, C-244, Km 2'4 | El mas de Rigat, que dona nom a l'actual nucli disseminat de cases, apareix ja en un capbreu de 1629 amb Ramon Gavarró com a cap de la casa, i al segle següent, segons el capbreu de 1727, segueix estant en mans dels Gavarró. A la segona meitat del XVIII es documenten provinents d'aquest mas Magdalena Gavarró Prat i la seva filla, la pubilla Mònica Coca Gavarró. | 41.5658100,1.6613800 | 388387 | 4602436 | 1629 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82160-foto-08165-39-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82172 | Mas de Ca l'Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-ca-lisidret | -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 426. -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR). -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=12&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=6709 | XVIII | Es tracta d'un edifici de cos quadrangular amb coberta a varies aigües fruït d'una mena de sobreelevació a la part central; no es pot observar el material constructiu atès l'arrebossat de morter blanc que cobreix tota la casa. Disposa de planta baixa, primer pis i golfes en la part sobreelevada de l'edificació. Té pati cerclat per mur d'obra i algun cos i edificacions annexes menors que permeten observar tècniques de construcció mixtes. S'observa una gran portalada adovellada a la façana principal, orientada a sud/sud-oest, així com un rellotge de sol vertical a nivell del primer pis. La seva tipologia correspondria a una construcció del segle XVIII o potser anterior. | 08165-51 | Carretera C-244, PK, 2'4 | Existeix ha certa confusió en la denominació d'aquesta masia, que se sol confondre amb la masia de Rigat. Sigui com sigui, efectivament es tractaria d'un mas molt proper a l'històric mas de Rigat que apareix al capbreu del segle XVI i que cal relacionar directament amb el molí de Rigat, ja topogràficament dins l'actual terme municipal de Vilanova del Camí però a nivell històric i geogràfic molt vinculat amb la Pobla de Claramunt. | 41.5650400,1.6615800 | 388402 | 4602350 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82172-foto-08165-51-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya aquesta masia apareix denominada com a 'Casa a la Carretera de La Pobla a Igualada'. Als mapes de l'ICGC apareix sota el nom de Can Pa-i-nous, però els locals de la zona no reconeixen aquest nom, que per contra assignen a unes cases del terme de Vilanova del Camí que es van ensorrar a finals del segle XX, ubicades però no molt lluny del molí de Rigat. | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82169 | Can Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cristofor | -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78. | XIX | Al costat de les vies del tren i no molt lluny de l'estació dels Ferrocarrils Catalans de la localitat, s'alça monolítica la masia de can Cristòfor, consistent en un gran quadrat amb tendència rectangular de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. Els murs de càrrega de la casa són fets a base d'encofrat de tàpia arrebossada amb morter blanc i les cantoneres són fetes amb blocs de pedra de turo ben escairats. La façana principal s'orienta sud/sud-est i la portalada principal, descentrada, es presenta adovellada. Té dos balcons al primer pis, mentre que al segon s'hi obren senzilles finestres. A la part superior central de la façana principal hi té un rellotge de sol. Una tanca d'obra tanca el pati davanter de la casa, on hi ha alguna construcció auxiliar menor. Al voltant d'aquesta casa de pagès s'hi ha anat formant un nou barri residencial durant els últims anys, tot i que és cert que encara és possible observar alguna construcció aïllada d'una centúria aproximada d'antiguitat al voltant d'aquesta antiga masia. | 08165-48 | Carrer dels Mollons, n. 8 | Els antecedents d'aquesta casa remunten al segle XVIII i en un emplaçament diferent a l'actual: can Cristòfor es trobava llavors al número 8 del carrer Nou, i des de 1758 estigué habitada per Cristòfor Riba i Puig (1725-1804) i pel seu fill Marià Riba i Martorell (1762-1851); aquest últim la va comprar junt amb la liquidació del lluïsme senyorial a l'apoderat del duc de Medinacelli i de Cardona. Però ateses les constants inundacions que patia el barri, l'any 1835 Josep Riba i Gavarró (1789-1840) va decidir construir una nova masia al costat de la plana del barri dels Vivencs, al lloc conegut llavors amb el nom de ‘Pla del puig d'Ordi'; es tracta de la masia descrita en aquesta fitxa. El 1891, l'hereu de la casa Jaume Riba i Marí (1862-1928) va vendre unes terres del mas per tal de que passessin les vies de tren i es pogués edificar l'estació de la Pobla de Claramunt corresponent a la primera línia de tren de l'Anoia (1893). Aquesta zona, des de llavors coneguda com barri de l'Estació, ha estat una de les últimes en urbanitzar-se a la Pobla de Claramunt, i ho ha fet al voltant de la masia de can Cristòfor. | 41.5541600,1.6790100 | 389837 | 4601120 | 1855 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82169-foto-08165-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82169-foto-08165-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82169-foto-08165-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82222 | Rellotge de Sol de Can Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cristofor | -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78. -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html | XIX-XX | A la part superior central de la façana de la masia de can Cristòfor, just sota el punt o angle on es troben les dues aigües de la teulada, s'ubica un rellotge de sol vertical de forma quadrangular que destaca sobre el color blanc de la façana casa. A diferència dels altres rellotges de sol documentats a la Pobla de Claramunt, aquest és fet de ceràmica, amb el fons taronja i un marc a base de sanefes. El gnòmon surt d'una peça circular de colors que molt probablement sigui al·lusiva al sol. Atesos els orígens de can Cristòfor a mitjan segle XIX (1855), no es pot descartar que el rellotge fos fet en el moment de construir la casa, encara que també és possible que sigui més recent i n'estigui substituint a algun d'anterior. | 08165-101 | Carrer dels Mollons, n. 8 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, en moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5541000,1.6790400 | 389840 | 4601113 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82222-foto-08165-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82222-foto-08165-101-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A diferència dels altres rellotges de sol de la Pobla de Claramunt, a data abril de 2019 aquest no es troba inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans que realitza la Societat Catalana de Gnomònica (https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82184 | Casino Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-recreatiu | -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 81. -CORNET COLOMER, Florenci (2000): Història del Quadre Escènic (1922-1949), ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 17-34. -SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2015): 'El Casino de la Pobla de Claramunt i la lluita pel poder municipal els primers anys del franquisme', Revista d'Igualada, 51, p. 19-31. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=19&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5943 | XX | No té us ni manteniment des de fa molt temps. | A l'entrada nord de la Pobla de Claramunt, al barri de Sant Procopi, es localitza l'antic edifici del Casino Recreatiu. Tot i el mal estat que presenta actualment, totalment recobert amb una malla per tal d'evitar accidents per despreniments, es tracta d'un edifici que conserva encara l'essència de la seva fesomia original del moment en que fou construït l'any 1928, encara que amb mutilacions i reformes posteriors. Essencialment és una edificació de planta rectangular allargada, amb planta baixa i sostre alt, amb grans finestrals d'arc rebaixat, tot i que té annexat un cos lateral a l'extrem septentrional amb un primer pis i balcons amb balustrades de secció quadrangular. L'estructura o cos principal havia tingut una entrada monumental que actualment està perduda, i a les façanes laterals encara es conserva també certa monumentalitat, tot i que moltes de les obertures originals de l'edifici han estat profundament alterades al llarg dels anys i es troben força desfigurades, algunes fins i tot tapiades. L'edifici és de regust neoclàssic, amb pilastres fetes d'obra adossades a la façana principal, tant de secció arrodonida (dues) com de secció quadrada (vuit), d'ordre dòric, amb estries al fust, actualment molt desgastades. | 08165-63 | Carrer Sant Procopi, 10-12 | L'edifici, construït a inicis del segle XX, fou la seu social del bàndol republicà durant els anys anteriors a la Guerra Civil Espanyola. L'any 1928, els membres del primerenc Centre Republicà van abandonar el seu antic edifici social per construir-ne un de nou anomenat Casino Recreatiu. En aquells moments, la meitat de l'edifici fou dedicat a cafè-bar i l'altra meitat a sala de ball i de teatre, on hi va actuar el cèlebre grup de teatre local Quadre Escènic. Durant la Guerra Civil fou incautat i destinat a escoles. Un cop acabada la Guerra, va passar a dir-se Centro Nacional. El 1944 va passar a mans particulars i s'hi va instal·lar una fàbrica de gènere de punt. Tot i així, el 1952 encara va acollir l'última celebració del tradicional ball del Most i el 1953 els balls de la Festa Major. | 41.5569000,1.6734400 | 389377 | 4601431 | 1928 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82159 | El Xaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xaro | -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 84. | XX | Al sud del terme municipal de la Pobla de Claramunt, a la part mes septentrional del paratge d'uns 350 metres d'altitud conegut com Pla de la Torre, es localitza el nucli disseminat del Xaró, de molt recent formació, amb una urbanització de cases unifamiliars que ha anat creixent des de fa només uns pocs decennis aglomerada entre els elements patrimonials del Corral de la Farga i la torre del Tio Nelo. La urbanització també ha crescut cap al terme municipal de la Torre de Claramunt, amb el qual limita. La major part dels carrers agafa el seu nom d'espècies botàniques. | 08165-38 | El Xaró | Xaró és un topònim que estaria fent referència a un adjectiu que es refereix a ‘brutícia'. Els seus inicis urbanístics del Xaró cal cercar-los al Corral de la Farga i amb una mica més de posterioritat a la torre del Tio Nelo. Actualment, consta a l'IDESCAT sota la categoria d'urbanització. | 41.5458400,1.6730700 | 389328 | 4600203 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82159-foto-08165-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82159-foto-08165-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 82203 | Pont d Vinçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-d-vinco | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)', Butlletí Municipal, 2, p. 14. | XIX | Està abandonat i li manca manteniment. | Avui abandonat i totalment rodejat de massa boscosa i de vegetació que l'envaeix, s'aixeca sobre la riera de Carme aquest pont de ferradura que salva un desnivell no gaire acusat. Disposa d'una gran arcada central rebaixada i d'una segona arcada més petita, de mig punt, en un lateral. El pilar central, com la resta de la construcció, és fet a base de grans carreus de travertí molt ben tallats, i disposa d'un trencaaigües triangular. No disposa de barana, tot i que la seva amplada és la mínima per al pas de persones i animals. | 08165-82 | Indret de Vinçó | L'historiador local J. Riba Gabarró posa aquest pont en relació al camí de ferradura que enllaçava Igualada amb Vilafranca del Penedès i creu que ja a inicis del segle XIX hi havia el pont de pedra que es pot veure actualment, i per tant seria el pont conservat més antic de la Pobla de Claramunt Fins els anys 20' del segle XX encara s'emprava per al trànsit del transport animal que portaven a bast càrregues dels fonts de calç de la Torre de Claramunt cap a les adoberies d'Igualada. L'any 2015 fou objecte d'una neteja de la vegetació que l'envaïa per part d'un grup de voluntaris del poble. | 41.5452900,1.6652000 | 388670 | 4600152 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82203-foto-08165-82-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82204 | Pont de la Ninota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-ninota | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)', Butlletí Municipal, 2, p. 14. | XIX | Sobre la riera de Carme al davant del pas per la serra de la Ninota s'alça aquest pont caracteritzat per la gran alçada dels seus arcs, atès que creua la vall de la mencionada riera. Actualment hi passa trànsit rodat i és lloc de pas per anar al Xaró des de la Pobla de Claramunt o bé des de Carme. | 08165-83 | C-244, km 0 | El de la Ninota va ser el segon pont de la comarca de l'Anoia destinat al trànsit rodat i fou inaugurat l'any 1882 per tal de facilitar la comunicació d'aquest sector de la comarca cap a Vilafranca del Penedès i cap a Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou dinamitat durant la retirada de l'exèrcit republicà. Fou reconstruït l'any 1940 sota l'aspecte que conserva actualment. | 41.5484600,1.6699600 | 389073 | 4600498 | 1882 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la planimetria de l'ICGC apareix denominat 'Pont de Carme'. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82201 | Pont de la Boixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-boixera | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=34&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5923 | XIX | Ha estat molts anys abandonat i actualment està en fase de recuperació i rehabilitació. | El pont de la Boixera, localitzat just al costat del molí homònim, és una gran obra d'enginyeria que té una llargada de 100 m i una amplada de 8, i que s'ubica a l'aiguabarreig del riu Anoia amb la riera de Castellolí, tot travessant el primer curs d'aigua. Està dissenyat a base de quatre grans ulls d'arc de mig punt. La part central de l'estructura, és a base de maçoneria amb filades de pedres regulars, mentre que els quatre arcs centrals de mig punt són adovellats amb blocs de pedra i tenen voltes de maó. Aquests arcs arrenquen de pilars coronals per línies d'imposta. S'observen contraforts atalussats i estreps laterals de paredat comú. A l'ampit de l'únic arc auxiliar de la construcció, hi ha emplaçada una placa amb l'any 1882 (el pont s'havia començat a construir el 1881 i les obres van finalitzar el 1883/84). | 08165-80 | Indret de la Boixera | Les obres del pont de la Boixera van sortir a subhasta l'any 1880, i es van acabar i inaugurar el 1883 (1884, segons altres fonts). El primer projecte del pont el va fer l'enginyer Miquel Muruve, però finalment la construcció la va dur a terme Pere Pujol Thomàs, seguint un projecte anterior de l'enginyer Alejandro Rubio Ferrer, que proposava eliminar tots els arcs auxiliars dels estreps. Durant la seva construcció, els diaris de l'època parlaven del projecte com ‘majestuoso será dicho puente, por sus dimensiones y su ejecución'. Durant la Guerra Civil Espanyola, el pont es va salvar per minuts de la seva destrucció per voladura, que sí es va produir a altres ponts propers com el de Rigat. Fins l'any uns pocs anys, el pont de la Boixera havia estat part de l'antic traçat de la C-244 que donava accés a la Pobla tot venint d'Igualada i Vilanova del Camí: l'any 1993, amb la remodelació del traçat de la carretera al seu pas per la pobla, el pont de la Boixera va perdre la seva funció de viaducte i va ser substituït per un de nou a uns 100 m de distància. Actualment (2019) hi ha un projecte vigent de rehabilitació i adequació, d'imminent execució, que consisteix en ‘la consolidació estructural, la neteja i reparació dels trencaments i desperfectes als paraments i elements exteriors, i l'adequació per al pas de vianants i ciclistes. Paral·lelament, vist el seu valor patrimonial amb protecció, es contempla la restitució de la morfologia original alterada i la posada en valor dels elements originals'; així mateix, forma part del projecte de la Via Blava, un camí que recorrerà el riu Anoia des de Jorba fins a Martorell (Butlletí Municipal, 90, p. 7). | 41.5627900,1.6713000 | 389209 | 4602088 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Miquel Muruve i Pere Pujol Thomàs | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surt denominat dom a 'Pont de Claramunt'.S'està tramitant la seva protecció com a BCIL | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 82205 | Pont de Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ti | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Rodejat per arbres i camps de conreus, sobre el curs del torrent Gran, s'alça el pont ferroviari de cal Ti, el qual disposa de tres arcades de vuit metres de llum cadascuna, fetes amb quatre fileres de totxos en plec de llibre. Dos dels pilars estan fets a base de maons vistos. Encara avui aquest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren de la línia Barcelona-Igualada per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-84 | Cal Ti | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont de cal Ti per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Vivencs, Plans d'Arau i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5507400,1.6887500 | 390644 | 4600727 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82206 | Pont dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-vivencs | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Sobre el torrent dels Masets al seu pas per la masia i barri dels Vivencs, s'alça una construcció de pedra molt senzilla, amb una arcada de mig punt de vuit metres de llum i quatre fileres de maons vistos. Encara avui aquest modest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-85 | Mas dels Vivencs | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Vivencs per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i de Plans d'Arau, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5555200,1.6855400 | 390384 | 4601262 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82207 | Pont dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-plans-darau | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Sobre el torrent dels Plans d'Arau (o torrent dels Mollons), al seu pas per l'indret homònim dels plans d'Arau, s'alça aquest pont ferroviari format per una senzilla arcada de mig punt de vuit metres de llum. L'obra està feta amb maons vistos, i és possible seguir el nivell del fons de la roca natural mitjançant unes arcades esglaonades. Encara avui aquest humil pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-86 | Els Plans d'Arau | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Plans d'Arau per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i dels Vivencs, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5646300,1.6724600 | 389309 | 4602290 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 82202 | Pont de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-pobla | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000e): 'Els primers ponts del segle XIX: mancava una construcció per superar la incomunicació (V)', Butlletí Municipal, 5, p. 12-13. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000f): 'Els primers ponts del segle XIX: Els primers ponts del segle XX: el pont de la pobla per passar el riu Anoia (V)', Butlletí Municipal, 6, p. 12-13. | XX | Aquest pont que comunica els barris del nucli antic i les Figueres a la riba occidental de l'Anoia amb les Cases Noves, Can Galan, el barri de l'estació i els Vivencs de la riba oriental, és una obra d'enginyeria amb sis grans òculs amb arcs rebaixats adovellats. Fet de blocs de pedra escairats i amb els arcs de maó, és possible observar des de l'interior de les voltes com en un moment donat el pont fou ampliat pel que fa a la seva amplada (que es va doblar), mitjançant un afegit de formigó armat construït segons la tècnica de l'encofrat. | 08165-81 | Carretera de l'Estació, s/n | El creixement de la població de la Pobla a banda i banda del riu Anoia i l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX van fer evident que calia un pont fet d'obra al centre de la població que substituís o complementés les passeres existents, per on el pas de persones i mercaderies era lent i no sempre segur. L'any 1913 l'alcalde exposa la necessitat de construir aquest pont, atès que durant l'hivern el poble queda incomunicat amb la via del ferrocarril, i suggereix la construcció d'un pont de ciment armat; la Corporació acorda per unanimitat traslladar la petició al Governador Civil i demanar la col·laboració econòmica als pobles dels voltants (la Torre de Claramunt, Carme, Orpí) i a les fàbriques de la riera de Carme, atès que en seran també beneficiaris. Després de moltes vicissituds (a tall d'exemple, la primera pedra es va posar el 1925 en un lloc diferent a la ubicació definitiva del pont, atès que una riuada de 1926 va posar en evidència que calia fer un canvi d'ubicació), l'obra d'enginyeria es va acabar i es va inaugurar l'any 1930. Es va obrir a la circulació el més de desembre del mateix any. | 41.5530800,1.6767300 | 389645 | 4601003 | 1930 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 82168 | Can Galan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galan | -RIBA GABARRÓ, Josep (2002c): 'El Parc del marquès de Camps', Butlletí Municipal, 22, p. 17. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=30&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25266 | XVIII | Es tracta d'una antiga masia que es troba al capdamunt d'una elevació de terreny que caracteritza les acusades pendents dels carrers de l'actual barri de Can Galan, controlant l'antic camí que duia al no molt llunyà mas dels Vivencs. L'estructura està formada per dos cossos rectangulars i dos de quadrangulars, tots de diferent mida i pisos (des de només planta baixa a planta baixa i dos pisos el cos principal), juxtaposats, amb coberta a dues aigües o a una sola aigua segons el cas. Aquests quatre cossos formen un perímetre final rectangular irregular; un mur de maçoneria adossat als extrems de les façanes del nord tanca la casa i regularitza el rectangle Algunes de les finestres dels pisos superiors són amb arc, així com les portalades d'accés que són d'arc rebaixat i sense adovellar. Les façanes estan actualment arrebossades, i adossades a les parets laterals exteriors de la casa, pel costat de ponent, es conserven unes estructures fetes amb blocs de pedra de turo i altres materials corresponents a un antic cup i un forn. A l'interior hi ha una sala amb arcs de mig punt i els sostres són de bigues i llates de fusta Al voltant d'aquesta edificació d'origen rural i el seu petit jardí-bosquet, durant els últims decennis s'hi ha anat configurant l'actual barri residencial de Can Galan. | 08165-47 | Carrer Comte Borrell II, s/n | La masia de Can Galan, considerada vinetera, és documentada des del segle XVIII com a masia d'Olzinelles. Durant el segle XIX i bona part del XX, la masia va ser propietat de la família Camps, que des de 1876 ostenta un marquesat L'any 1991 l'Ajuntament de la Pobla comprà l'edifici i el 1998 el rehabilità per dedicar-lo a serveis administratius i activitats diverses. Des de l'any 2007, l'edifici acull un equipament infantil i és la seu de l'Arxiu Fotogràfic Municipal. | 41.5569700,1.6797900 | 389907 | 4601430 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També coneguda com Masia d'Olzinelles i com Cal Galant. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82162 | Cal Passol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passol | -RIBA GABARRÓ, Josep (2006-7): 'Teixidors de llana domiciliaris als segles XVIII i XIX', Butlletí Municipal, desembre 2006-gener 2007, p. 18. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M02. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=10&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=6708 | XVIII | A l'extrem meridional del nucli de cases del municipi on hi va créixer la nova Pobla després de la gran riuada de 1344, un cop passat el nucli urbà i ja enfilant el pendent cap a la muntanya, al peu del camí al castell de Claramunt i en una zona d'oliveres, es localitza l'antiga masia de Can Passol, una edificació que respon als models de masia del segle XVIII. Es tracta d'una construcció consistent en un gran cos rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües, amb els murs de càrrega fets d'encofrat de tàpia sense arrebossar i amb les cantoneres a base de blocs de pedra de travertí ben tallats. Té adossades en un dels seus costats varies construccions auxiliars de planta baixa. Les obertures no presenten cap singularitat, i algunes finestres del segon pis han estat tapiades. | 08165-41 | Masia de Cal Passol | Aquesta masia fou propietat de les famílies Aguilera, Escala i Iglesias durant tot el segle XIX, tot i que les notícies històriques entorn aquesta construcció remuntarien al segle XVIII. El nom o renom de la casa de can Passol provindria de la indústria tèxtil (un passol és el conjunt dels caps de fils d'un ordit que formen serrells), i de fet a la casa encara s'hi conserven llançadores antigues. Està documentat que a can Passol s'hi havia filat lli que es comerciava després a la veïna població de Capellades. | 41.5531400,1.6739200 | 389411 | 4601013 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82162-foto-08165-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82162-foto-08165-41-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També s'ha vist escrit 'Cal Pa-Sol'. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 82192 | Camí Antic del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-del-castell | -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 258-260. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona. | X-XX | Parcialment perdut per manca d'ús. | Es tracta d'un antic camí que, tot serpentejant i rodejant la muntanya al capdamunt de la qual hi ha el castell, connectava La Pobla de Claramunt amb la fortalesa medieval per la seva entrada principal, ubicada a la banda sud. Aquest camí està parcialment perdut, tot i que el seu trajecte complet apareix encara marcat en plànols del segle XIX (e. g. 'Croquis de Igualada y sus inmediaciones' 1813). Es tracta d'un trajecte molt més llarg que el camí emprat actualment, i aquest fet s'explica pel seu ús com a camí de bast. Tot sortint del poble, discorre per la Vall de Garrigues, tot passant pel mas en runes de Can Valls de les Garrigues i fent giragonses pel vessant de ponent del roquissar del Cargol, des d'on finalment s'enfila cap a la fortalesa. A la seva part final, just abans d'arribar al castell, aquest antic camí es torna estret i fa vulnerable a tothom qui hi passa, mostrant així molt clarament la seva voluntat o concepció defensiva. Atès que era el camí d'accés a la fortalesa, no resulta estrany que tingués punts de referència i control com ara la casa fortificada de can Valls (just al principal revolt del camí i on aquest canvia de direcció per ja enfilar-se cap al castell) o una estructura de guaita a la part alta d'un altre dels trams, la qual no només controla el camí des d'una posició preeminent i elevada, sinó que també té comunicació visual directa amb el castell, tancant així un cercle defensiu del camí junt amb l'antiga masia fortificada de Can Valls. Finalment, la torre que amb tota probabilitat hi va haver al puig de la Guàrdia, avui ja al límit amb l'actual terme municipal de Vilanova del Camí, completaria el conjunt d'elements de control visual i comunicació entorn el castell de Claramunt i el seu antic camí. Aquest camí enllaçava amb un altre que venia d'Igualada tot passant per les carenes de la Guàrdia (terme municipal de Vilanova del Camí) i per les Socarrades, ja al terme de la Pobla de Claramunt. | 08165-71 | Vall de les Garrigues | El camí antic del Castell, també dit ‘camí de ponent', fins inicis del segle XX va ser el tradicionalment emprat per anar de la Pobla al Castell de Claramunt. Actualment està poc o gens transitat, atès que actualment hi ha habilitat el denominat ‘Camí del Castell' que bé des del nucli antic de la població (carrer de les Tres Fonts), bé des de l'Avinguda Pompeu Fabra, mena a la fortificació per un camí més curt to i que amb un pendent molt més acusat. És també, des de fa uns pocs anys, el camí emprat de nou per accedir al castell durant l'Aplec de la Santa Creu celebrat a inicis de maig, caminada popular que s'ha anat popularitzant amb el nom de ‘pujada al castell per la banda de ponent'. | 41.5530200,1.6622400 | 388437 | 4601014 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82192-foto-08165-71-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto del tram final de l'accés primigeni al castell dels Claramunt (fotografia: Manel Ramoneda). | 94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 82231 | Retaule de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 270-271. -https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0003185.xml | XX | Presenta grafits producte del vandalisme. | Ubicat en una de les parets laterals de la capella de Santa Margarida del Castell de Claramunt es localitza aquest retaule contemporani signat per Jordi Alumà i realitzat l'any 1954. D'un estil entre el neogòtic i el naïf, es tracta d'un retaule pintat sobre fusta, que consta d'un total de cinc panells: un de central, rectangular, el més gran de tots, amb la representació de santa margarida dempeus, matant a la bèstia amb la creu mentre dos àngels coronen a la màrtir; i dos panells per banda, de dimensions menors, amb diferents escenes de la vida i mort de la santa. Destaca la gama cromàtica emprada en l'execució de l'obra. La signatura de l'artista i l'any de realització apareixen clarament llegibles al marge inferior dret del panell central. | 08165-110 | Castell de Claramunt | La capella per a la qual va ser encarregat el retaule es va construir el 1303 i es troba dins el recinte del Castell de Claramunt, annexa a les ruïnes de l'església de Santa Maria del Castell. Tot i que l'antiga parròquia de Santa Maria, de la qual a la vegada forma part la capella de Santa Margarida, va ser abandonada definitivament per al culte el 1606, aquest espai religiós sempre s'ha mantingut present en la memòria religiosa, popular i simbòlica dels pobletans. El retaule va ser patrocinat pel mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981) i produït el 1954 pel pintor i retaulista de Barcelona Jordi Alumà i Masvidal, tot imitant (i reinterpretant) l'estil gòtic al qual pertany la capella que l'acull. Segons testimonis orals, encara que originalment l'artista va decidir pintar amb una transparència a la figura protagonista que hi apareix representada, els estàndards morals de l'època van considerar que no era una imatge adequada i, sense autorització de l'autor es va repintar posteriorment aquesta part de l'obra amb noves vestimentes. Aquest apunt haurà de tenir-se present en cas de restauració o estudis posteriors del retaule a nivell artístic, i no sabem si fou detectat durant la restauració de que fou objecte el retaule l'any 1999 per part del Servei de Restauració i Conservació de Béns Mobles de la Generalitat, que consistí bàsicament en netejar-lo, estucar-lo, anivellar-lo i envernissar-lo; la peça s'havia vist afectada per diversos actes vandàlics. | 41.5547700,1.6695600 | 389050 | 4601199 | 1954 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-2.jpg | Inexistent | Naïf|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jordi Alumà i Masvidal | 113|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 82278 | Font de Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sola-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2015): 'Els aplecs sardanistes al Xaró', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 18. | Font senyalitzada. | Al barri de Can Solà de la Pobla de Claramunt, molt a prop de la masia de can Solà. Des del costat de la masia, es baixen unes escales de formigó amb barana de fusta que menen a la font, que queda enclotada en un indret fresc i humit, rodejat de vegetació. S' hi ha construït un petit mur de pedra esgraonat d'on brolla l'aigua cap a una petita bassa rectangular. No està senyalitzada. | 08165-157 | Barri de Can Solà | Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. No és el cas d'aquesta font, que per trobar-se prop d'un nucli habitat es conserva encara en molt bon estat. Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. Durant les celebracions dels aplecs de sardanes dels anys 60'-80' del segle XX al Tio Nelo, molts igualadins arribaven amb tren fins a l'estació de la Pobla i des d'allà emprenien el camí a peu cap al Xaró fent parada per refrescar-se a la font de can Solà. Encara actualment és una font molt concorreguda on els locals hi van a bàsicament a ‘omplir garrafes'. | 41.5500000,1.6775800 | 389711 | 4600659 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82278-foto-08165-157-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc